Feminismes

A quina part renuncies per agradar? A l’animal i descontrolada? O a la poderosa? A la que sent, menja, es corre i riu sense voltes de més? A la que diu que no i crida el que pensa? La que sap que fa enfadar? La que es prioritza? O a la que canvia d’opinió? A la que no ensenya tota la força perquè ai, ni tota la vulnerabilitat perquè uau? I així anem, amb màscares de color normalitat pastel i ulls d’anar fent.

La pregunta la van llençar Les Impuxibles a FAM, un espectacle que remou amb interrogants sobre la relació amb el cos, el desig i les altres. No és cap secret que ens volen xuclar l’essència i mimetitzar-nos amb el seu estimat cànon: s’han inventat instruccions per habitar-nos, excitar-nos, i fins i tot per créixer. Però és que a aquest cànon no només se li escapa la realitat i el plaer, sinó que implica estimar-nos fatal, perquè és un estimar coix i buit de cadascuna de nosaltres.

Ens esforcem per mostrar un jo acceptat i el més coherent possible, i amaguem les parts que pensem que no agradaran, i allà ja qui entengui que no atrau el canvi, el dubte, l’error, la seducció o la valentia. Però que cansat caminar tan de puntetes pel món! Entrades a la venda el setembre.