Page 1

B30 N. 14 /// 3.04.2009

La revista econòmica del Vallès

Carlos Losada, director general d’ESADE /// 6 Carme García Lorés, alcaldessa de Rubí i presidenta del Consorci de la B-30 (cit) /// 31

SANT JORDI: LLIBRES D’ECONOMIA per combatre la crisi 26 ///


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

RADAR

31

26

Tal com el seu nom indica, els mitjans de comunicació són una part de les infraestructures d’un territori que, entre altres funcions, serveixen per posar en contacte diferents actors econòmics entre si. En aquest sentit, la revista B30 exerceix de punt de trobada entre emprenedors, institucions públiques, patronals, universitats i associacions del Vallès Occidental i el Vallès Oriental. A partir d’aquest mes d’abril, la revista arribarà també a més de dos mil noves adreces gràcies a l’acord de col·laboració que han signat la patronat Cecot i les empreses editores de la revista, Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. D’aquesta manera, la patronal dóna suport a la distribució de la revista vinculant més empresaris a l’actualitat econòmica de la comarca. L’acord estratègic coincideix amb un especial de la revista dedicat a les novetats editorials de Sant Jordi. Informació i formació per a una època que exigeix canvis.

CARME GARCÍA LORÉS /// ALCALDESSA DE RUBÍ i PRESIDENTA DEL CONSORCI DE LA B-30 (CIT)

CarlOs Losada /// Director general d’ESADE

GAS A FONS

LA ‘B30’ SUMA DUES MIL ADRECES D’EMPRESARIS

SUPERAR EL MARC MUNICIPAL PER SER MÉS COMPETITIUS

Quan hi ha crisi és quan més convé fer els cursos MBA

La diada de sant jordi més ‘econòmica’

GPS

34 Uns estudiants patenten un sistema d’esgrima sense cables

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

44

Perduts enmig de les estrelles

S’acosta l’hora de fer la declaració de la renda

38

B30

Edita:

Corporació

Catalana

de

Comunicació

ni Cambredó i Ramon Grau. Direcció

i

Premsa

Editorial:

Local

3

3.04.2009

ROTONDA

6

KM ZERO

Grup

de

Comunicació.

Presidents:

Carles Flo i Pere Esquerda. Directora

EDITORIAL:

AntoCar-

men S. Larraburu. Sotsdirector: Josep M. Vallès. coordinador de redacció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA). REDACCIÓ: Xavier Amat, Ivanna Vallespín, Teresa Vallbona, Xavier Barba. Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx. Fotografia: Isabel Marquès Producció i maquetació: Premsa Local Sant Cugat, Sergi Felip. assessorament lingüístic: Susanna Turon. Administració: Anna Comella i Ivan Grau. Impressió: Cre-a /// Premsa Local Sant Cugat, Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautacomunicacio.com /// PUBLICITAT: Oriol Gallisà, Ferran Calonge, Francesc Salas (93 590 86 00) /// Administració comercial: Toni Garcia /// dipòsit legal: B-9826-2008

INFORMACIÓ GENERAL Periodicitat: mensual, 11 mesos l’any exemplars: 30.000 Distribució: encartat al ‘Diari de Sant Cugat’ i a l’‘Avui’. Lliurat en el fòrum Santcugatribuna i en altres fòrums empresarials de la zona i repartit a les empreses més importants, llocs d’interès i edificis oficials de la zona.


B30 DIVENDRES 3 D’abril DE 2009

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

Abril 1 Eurofragance

Rubí

2 B.Braunsurgical

Rubí

3 TOPCABLE

Rubí

4 INDCRE Terrassa 5 ELASTOGRAN

Rubí

6 MOEHSCATALANA

Rubí

7 COOPERCROUSE-HINDS Terrassa 8 CIRPROTEC

510.000 EUROS

És el total d’aportacions que han fet els inversors associats a la xarxa BANC (Business Angels Network de Catalunya) per finançar el desenvolupament de 6 noves empreses. En conjunt equival, de mitjana, a una aportació del 33% del capital d’un projecte d’1,54 M€.

RADAR B30 Parets del Vallès 2

Santa Perpètua 4

Sabadell

Castellar del Vallès Barberà del Vallès

3

Bellaterra Cerdanyola Sant Quirze del Vallès

Terrassa

Rubí

Sant Cugat del Vallès 1

Castellbisbal El Papiol

El 10 de març es van presentar els resultats del curs anterior, un any controvertit, tot i que els inversors privats segueixen creient en la pime catalana, segons afirmen des de la xarxa. També es va presentar el proper congrés europeu de Business Angels, que se celebra al mes d’abril. /// I.M.

Acord per a l’impuls territorial, social i econòmic de Rubí 1 L’Ajuntament de Rubí, amb els

agents econòmics i socials de la ciutat, ha signat l’anomenat ADES (Acord per al Desenvolupament Econòmic i Social de Rubí), que té com a objectiu central “la definició d’un model de desenvolupament que condueixi la ciutat a millorar la cohesió social i la integració territorial, així com reforçar el teixit productiu local i millorar l’ocupabilitat de les persones”, segons l’alcaldessa del municipi, Carme García. L’ADES és un document que estableix 7 objectius concrets i 10 línies estratègiques per assolir-los, que corresponen a tres eixos: territori, societat i economia. En l’àmbit de territori, el text dóna prioritat a la necessitat de millorar la mobilitat interna i externa del municipi; també s’insta a fomentar la participació de la ciutat en projectes supralocals i a reforçar el centre urbà com a punt d’atracció i espai de trobada. El segon eix està centrat bàsicament en la millora de la formació. Finalment, a l’eix d’economia es vol fomentar el teixit competitiu i innovador del municipi, alhora que mantenir i reforçar la indústria tradicional.

Castellar mostra als empresaris la utilitat comercial d’internet 2 El Centre de Serveis per a Empreses de

Castellar del Vallès va acollir una jornada amb l’objectiu d’oferir eines per aconseguir un alt nombre de contactes comercials internacionals fent servir internet. La xerrada, impartida per l’expert en internet management Víctor de Francisco, va ser seguida per una trentena de persones, principalment directius d’empreses de serveis i responsables del projecte d’internet d’altres sectors. Durant la sessió es va fer incidència en temes com la publicitat als cercadors, el patrocini i l’sponsoring, els directoris, els anuaris o l’e-mail marketing.

Sabadell rep ajuts per als cursos d’ocupació 3 El Departament de Treball ha doblat

el pressupost dels centres d’innovació i formació ocupacional de Catalunya, fet

Terrassa

9 Deltalab

Rubí

10 IPAGSA

Rubí

Cada mes la revista B30 presenta un rànquing actualitzat de les empreses de la demarcació de la Cambra de Terrassa que més han exportat.

que permetrà augmentar el nombre de persones que hi rebran formació a cost zero. Entre els vuit centres d’aquest tipus que existeixen a Catalunya, hi ha el CIFO de Sabadell. Aquí està previst que es duguin a terme cursos d’ocupació de diferents sectors, com ara el muntatge i la instal·lació, la fabricació i les construccions metàl·liques. D’altra banda, el Servei d’Ocupació de Catalunya destinarà 70 milions d’euros per formar unes 100.000 persones a l’atur. Aquí tindran prioritat les persones amb especials dificultats d’inserció.

I Jornada Dones i Mercat de Treball de Barberà 4 El 4 de març passat, Barberà Promoció va organitzar la I Jornada Dones i Mercat de Treball. En aquest marc es va oferir la conferència El talent femení a l’empresa: un valor afegit, que va servir per exposar l’experiència pionera de l’empresa Ferrofet en la implantació d’un programa de conciliació familiar i laboral. Igualment, es va portar a terme la presentació del servei DonActiva’t, d’atenció específica a la dona. Es tracta d’una eina perquè les dones del municipi puguin contactar, a través d’internet, amb el servei i fer-hi arribar les seves aportacions.


6

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Carlos Losada /// Director general d’ESADE El nou Campus per a la Innovació d’ESADE, a Sant Cugat, ha superat amb èxit els primers mesos de canvi. Segons el director general, Carlos Losada, el canvi simbolitza l’aposta per la innovació i la recerca que fa l’escola de negocis TEXT: CARMEN S. LARRABURU /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

En moments de crisi és millor equivocar-se que no fer res EL PERFIL Una llarga carrera directiva És doctor en administració i direcció d’empreses (Universitat Ramon Llull), llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1979), llicenciat en administració i direcció d’empreses i MBA per ESADE (1980) i diplomat per la Universitat de Harvard (1994). Al llarg de la seva carrera ha tingut càrrecs de responsabilitat en l’àmbit internacional i ha mantingut relacions amb organitzacions no governamentals. Actualment és vocal del consell executiu, de l’equip de govern i de la junta acadèmica de la Universitat Ramon Llull; president de la comissió de postgraus d’UNIJES; membre del consell assessor del Patronat de la Fundació Empresa y Sociedad; membre del consell d’administració de Gas Natural SDG, SA; president del consell d’administració de Clickair; membre de l’ERA Governance High Level Group; membre del consell d’administració d’Unión FENOSA SA, i membre del comitè directiu de presidència de la UE de l’EFMD. A més, és autor de nombrosos llibres i investigacions.

E

n plena crisi, Esade estrena un edifici de marca. El nou campus de Sant Cugat està dissenyat per convertir-se en un laboratori per a la investigació que s’ha de convertir en la nova consola dels estudiants més ben preparats d’Europa. El director general, Carlos Losada, dóna les claus d’aquest cop d’efecte només reservat als líders.

Quin és l’avantatge competitiu que aconsegueix ESADE amb les noves instal·lacions de Sant Cugat? Des d’ESADE hem volgut fer una clarís-

sima aposta per la innovació, la recerca i la internacionalització. Però per fer realitat l’aposta, ens calia un nou edifici on els nostres professors i investigadors poguessin treballar amb tots els recursos a disposició per impulsar els seus projectes i, a la vegada, convertir l’alumne en el centre de tot el procés educatiu. Per això, l’aposta va ser convertir-nos en la primera escola de negocis de l’Estat amb un campus de la innovació. Amb el nou campus, empreses, alumnes, professors i emprenedors comparteixen coneixements i experiències internacionals i treballen junts en un entorn totalment orientat a la innovació.

Per què s’ha escollit Sant Cugat? Quines virtuts i quins defectes té la nova ubicació?

Com queda estructurada la institució a partir d’ara? Què es fa a Sant Cugat, què es fa a Barcelona...?

A Sant Cugat i en molts racons del Vallès s’hi respira innovació. Hem escollit aquest emplaçament perquè ens permetia noves possibilitats de creixement, entorn empresarial dinàmic, generar noves sinergies en recerca i innovació i atraure estudiants i talent internacional gràcies a la qualitat de vida. Cal agrair també el suport dels jesuïtes en la cessió del terreny a tocar del Casal Borja. Les inquietuds, sempre comprensibles en un moment de canvi, en pocs mesos han quedat àmpliament resoltes.

A Sant Cugat s’imparteix el grau en direcció d’empreses (antiga llicenciatura d’ADE, ara ja adaptada als criteris de Bolonya), els Masters of Science (també dissenyats en termes Bolonya), tots els instituts de recerca i cursos de PhD (doctorats) i alguns cursos d’idiomes. També s’hi desplaçarà una part de la formació per a directius. A Barcelona hi restarà el grau en dret i els màsters de la Facultat de Dret, tota la formació de cursos MBA, la gran part de formació per a empreses i executius, l’ESADE Executive Langua-


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

RADAR

7

ge Center i tot l’equip de direcció i suport institucional d’ESADE. I recordo també que tenim campus a Madrid i Buenos Aires i cursos oberts a altres països, com el Brasil o Alemanya.

De quina manera repercuteix l’actual context econòmic en una institució com ESADE? Té efectes sobre l’oferta formativa? Ha motivat canvis en la planificació de la institució? A ESADE disposem d’una oferta formativa molt diversificada. És cert que en determinats programes s’ha registrat una disminució de peticions, producte del fet que les empreses han retallat el seu pressupost de formació. Però, en canvi, tenim més inscripcions que mai de participants als cursos de l’MBA perquè es tracta de cursos anticíclics: just quan hi ha crisi és quan més convé ferlos. I si ens referim a Sant Cugat, us puc dir que els alumnes que estudien els graus de direcció d’empreses o els màsters internacionals al nou campus podrien arribar a superar els 1.500 actuals.

La crisi obre noves oportunitats o és un fre per al creixement del país? La crisi és un fre evident del creixement del país però, a la vegada, és una oportunitat per fer millor les coses, repensar estratègies o, fins i tot, decidir reinventar l’empresa i el model de negoci.

És una crisi financera? Des del meu punt de vista és una crisi d’origen financer (des d’un punt de vista global) amb l’agreujant que a l’Estat espanyol també patim una crisi immobiliària. Ara tot plegat ja està afectant la gran majoria dels sectors de la nostra economia malauradament.

De la meva experiència d’anys viscuts als Estats Units sempre en destaco una idea: la forta cultura d’autoresponsabilitat dels nord-americans. Desitjaria que aquesta actitud arrelés més a Europa, de forma que més persones es decidissin a tirar endavant projectes tant empresarials, com socials, com des de la mateixa administració pública, amb una clara vocació: transformar la nostra realitat.

Té terminis? Possiblement tindrà un abast més llarg del desitjat per tots.

A la seva escola de negocis es formen directius. Quins nous valors obtenen per part d’ESADE? De quina manera poden ser autènticament útils aquests directius en l’actual conjuntura econòmica? La declaració de valors aprovada recentment per ESADE ho diu molt clarament. Respectem la llibertat personal de tothom a la vegada que aspirem a fomentar l’esperit de responsabilitat i consciència social. En un moment com l’actual necessitem més que mai gent emprenedora, valenta, disposada a liderar projectes arriscats, al mateix temps que sensibles a una millora global de la societat. Dit d’una altra manera, lideratges empresarials de qualitat amb una clara consciència de la seva responsabilitat cívica.

Als Estats Units els grans empresaris són referents socials. Per què això no passa a Espanya? Es necessiten nous lideratges en el món de l’empresa?

ESADE sempre ha parlat de valors i capital ètic des de les seves aules. Considera que actualment s’ha perdut l’ètica com a valor lligat al món dels negocis?

Començo per assegurar-li que ESADE no deixarà mai de parlar de valors i capital ètic a tots i cadascun dels seus alumnes. És raó de ser de la nostra institució i principi des de la seva fundació. Però parlar no és suficient. Cal desenvolupar la sensibilitat ètica de les persones, tasca compartida fonamentalment entre la família i l’escola. El que ha passat és que tants anys continuats de beneficis han enlluernat tant que fan perdre de vista l’horitzó final.

Molts analistes econòmics afirmen que ens trobem al final del model capitalista, una situació sense retorn. Què opina sobre aquesta afirmació? No ho crec. Crec que el que tenim al davant és una oportunitat perquè el model de “mercat i democràcia” pugui funcionar millor per a tots. Per això, calen

Ara necessitem més que mai gent emprenedora, valenta, disposada a liderar projectes arriscats Dels Estats Units en destaco una idea: la forta cultura d’autoresponsabilitat dels nord-americans. Desitjaria que aquesta actitud arrelés més a Europa

mesures de gran ambició política i amb molt de coratge per tirar-les endavant.

Vostè és autor, juntament amb Koldo Echebarría, del llibre Institucions i mètodes per millorar el funcionament de l’administració pública. Quina hauria de ser la reforma prioritària de l’administració pública, especialment en la seva relació amb les empreses? Les administracions públiques són claus per al foment de la competitivitat de la nostra societat i per garantir la cohesió i la justícia social. Sense les institucions no hi ha res a fer en aquests camps. Al llibre proposem mesures que han estat molt positives en diferents països, com la divisionalització focalitzada, un canvi en les polítiques de gestió de les persones o nous sistemes d’avaluació de resultats, entre d’altres.

Considera útils les diferents receptes contra la crisi i les accions que desenvolupen en aquest sentit les administracions públiques? Quina és per vostè la prioritat de les prioritats? Sóc partidari de l’actuació de l’administració pública. Sóc partidari d’una actuació en el moment precís, ben focalitzada i absolutament ajustada en el temps. Assumeixo d’entrada que no s’encertarà en totes i cadascuna de les polítiques que s’apliquin. Però en aquests moments és millor equivocar-se que no pas no fer res.


8

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Nou desdoblament de l’Eix del Llobregat a l’altura de Berga L’Eix de la E-9 és una de les artèries de comunicacions estratègiques per connectar la comarca del Vallès amb l’altre costat dels Pirineus

L

La C-16 forma un dels eixos de la xarxa bàsica de Catalunya i permet l’accés des de les comarques pirinenques i la frontera francesa, a Puigcerdà, amb la zona metropolitana de Barcelona. Així mateix, forma part de l’itinerari E-9 de Barcelona a Tolosa, París i Rotterdam, integrat a la xarxa europea d’interès comunitari. NOVA AUTOVIA. Amb l’objectiu de millorar-

ne el nivell de servei i augmentar-ne la ca-

Aquesta actuació donarà continuïtat al desdoblament de la C-16 completat el 2007, entre Puig-reig i Berga. És un pas més en l’Eix, però encara restaran alguns colls d’ampolla per solucionar, especialment entre la sortida del túnel del Cadí i Puigcerdà i entre la capital de la Cerdanya fins a tocar de Foix, a la zona d’Ax-les-Thermes. Declaració de Terrassa. Una trentena

de municipis van consensuar el 13 de maig del 2008 l’anomenada Declaració de Terrassa, amb l’objectiu d’enfortir els vincles entre els municipis que estan situats al llarg del corredor del Llobregat. Els membres d’aquest col·lectiu creuen que els valors de l’Eix mai no han estat prou reconeguts i han encetat una nova tasca, units, per fer sentir la seva veu arreu i aconseguir els recursos necessaris per ser un pol de desenvolupament i de creixement, de generació de riquesa, que millori la qualitat de vida dels seus habitants.

a C-16 (també coneguda com a Eix del Llobregat) és una obra de gran importància estratègica per a Terrassa, que sempre ha apostat per aquesta via de comunicació que permet arribar fins a Tolosa. I perquè és una de les infraestructures més emprades per la ciutadania per anar a les comarques interiors de Catalunya, on es fan bolets, on es pot esquiar, on es pot gaudir d’una natura espectacular, on es poden visitar alguns dels paratges més espectaculars del país. Milers de vallesans hi passen els caps de setmana i molts han de patir els col·lapses que sistemàticament es produeixen en les operacions retorn.

 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va presentar, al mes de març, als alcaldes de Berga, Bagà, Cercs, Vilada, la Nou de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola i Guardiola de Berguedà i al president del Consell Comarcal del Berguedà, la proposta del desdoblament de la C-16 entre Berga i Bagà. La presentació coincideix amb la publicació al DOGC de l’anunci, pel qual se sotmeten a informació pública els estudis informatiu i d’impacte ambiental, perquè administracions, entitats i particulars presentin les propostes que considerin oportunes. 



taran la connectivitat local. Amb tot, les obres comportaran una inversió de més de 630 milions d’euros.

Les principals propostes d’aquest grup passen per desdoblar l’Eix des del seu origen a Catalunya fins a Tolosa, i la voluntat és que sigui gratuït, perquè es converteixi en un bon corrent de transmissió de persones, de mercaderies i d’idees. En aquest sentit, es vol la supressió del peatge de l’autopista de Terrassa.

Imatge virtual del pas de la futura autovia per la ciutat de Berga /// DPTOP

631,6

MILIONS D’EUROS És la inversió inicial prevista pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, quant al cost de construcció de l’ampliació de la C-16, en el tram entre Berga i Bagà. El projecte inclou la creació d’una nova autovia de quatre carrils, a més de 30 viaductes i 9 túnels dobles.

pacitat se n’impulsa el desdoblament fins a Bagà, un tram que discorre per un terreny d’una orografia complexa. Els estudis preveuen una nova via de quatre carrils. El DPTOP ha optat per una autovia nova i no pel desdoblament, amb l’objectiu que la C-16 actual doni servei al trànsit més local i a l’agrícola. Així, concretament, la Generalitat ha previst la construcció d’una nova via de quatre carrils de 19,5 quilòmetres de longitud, el 60% de la qual transcorrerà per túnel o viaducte, i a més disposarà de 30 viaductes dobles i 9 túnels, també dobles. La futura autovia tindrà 5 enllaços, que facili-

Un altre element col·lateral és potenciar les relacions amb les ciutats agermanades de l’altre costat del Pirineu, l’altre component de l’Eix de la E-9. Els municipis volen una infraestructura de comunicació d’alta capacitat que pugui generar un sistema de centres logístics integrat; connectar els entorns universitaris (Tolosa-Manresa-Terrassa-Sant Cugat-Barcelona) amb el sentit productiu depassant els àmbits locals respectius; aconseguir una combinació equilibrada de sistemes urbans i metropolitans amb espais d’alta preservació natural i ambiental; impulsar les noves energies netes, entre altres objectius. A més, es pretén constituir un itinerari històric amb recursos d’alt nivell turístic; un de natural i un de patrimonial i de festivals i fires de projecció internacional. /// J.M. oller

INFRAESTRUCTURES /// TERRASSA

Mig milió de viatgers en el primer any de Terrassa Est D

urant el primer any de funcionament de la nova estació de Terrassa Est de Rodalies Renfe, s’ha comptabilitzat que 547.247 viatgers han utilitzat aquestes instal·lacions. Segons Renfe, actualment una mitjana de 3.846 viatgers diaris utilitzen aquesta estació, fet que suposa un increment del 45,13% respecte de les dades d’abril del 2008.

La posada en marxa de l’estació de Terrassa Est també va servir per alleugerar la pressió d’usuaris que rebia fins llavors l’única estació de Renfe a la ciutat. Concretament, el març del 2007 l’estació de Terrassa registrava 2.235.818 viatgers, mentre que un any més tard la xifra s’havia reduït fins als 2.027.955.

Per aquesta estació circulen 156 trens diaris, que pertanyen a la línia 4 de Rodalies. A aquests trens cal afegir-n’hi sis de mitja distància de la línia Barcelona-Lleida. PERFIL D’USUARIS. Segons Renfe, el viat-

ger habitual se situa a la franja d’edat dels 16 als 29 anys (50%) i de sexe femení (53,2%). La majoria són assalariats que es desplacen per motius de feina (52,4%) o estudiants universitaris (23,8%) que utilitzen els serveis per arribar als seus centres d’estudis (18,9%) o per oci (37,1%). Molts són usuaris de Rodalies des de fa /// I.V. més de 24 mesos (63,1%).

La nova estació Terrassa Est /// ‘A TERRASSA+’


RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

9

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

El traçat de la ronda del Vallès estarà enllestit al juny

Capio Hospital General de Catalunya

E

l secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va explicar que el traçat de la futura ronda del Vallès, en el tram que ha d’unir Granollers amb Terrassa, estarà decidit al mes de juny. Nadal feia aquest anunci en el decurs d’un dinar de la delegació del Vallès Oriental de la Cambra de Comerç de Barcelona amb empresaris de la comarca i responsables municipals, organitzat a Mollet del Vallès. Aquest tram de la ronda del Vallès, també conegut com a Quart Cinturó, que actualment es troba en procés d’estudi informatiu, serà una via integrada al territori, que, segons Manel Nadal, té dos objectius: “Descongestionar grans infraestructures com l’AP-7 i la B-30 i facilitar la comunicació entre les poblacions de la zona”. Segons el secretari de Mobilitat, “actualment ja hi ha una proposta prou consensuada de traçat, que és amb la que s’estan treballant els documents en tràmit”. El secretari de Mobilitat va avançar que la Generalitat vol presentar la proposta definitiva al Ministeri de Foment, que és qui ha d’executar l’obra, perquè pugui redac-

Obres de la ronda Vallès a Terrassa /// ‘A TERRASSA+’

tar l’estudi informatiu i el posi en exposició pública durant aquest any. El pressupost d’aquest tram de la ronda del Vallès és de 1.175 milions d’euros. túnel de la B-500. Sobre el futur túnel

entre Badalona i Mollet, Nadal va afirmar que es vol sotmetre a exposició pública l’estudi informatiu aquest mateix any. L’empresa Tabasa, operador que explota els túnels de Vallvidrera, serà qui s’encarregui de portar a terme l’obra del túnel, que té un pressupost de 350 milions d’eu/// LAURA ORTIZ ros.

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Millores en la xarxa de busos interurbans de la comarca

ès l l a V l a l a t i p s o El teu H

L

a Generalitat ha posat en marxa una sèrie de modificacions en les comunicacions amb transport públic al Vallès Occidental, amb l’objectiu “d’oferir serveis competitius, amb velocitat comercial alta, que afavoreixin la puntualitat i l’eficiència en les connexions internes i amb Barcelona”. El director general del Transport Terrestre, Manel Villalante, ha presentat aquest dimecres aquestes millores, que afecten tres línies d’autobusos interurbans: la A-4 (Barcelona-CerdanyolaSant Cugat), la B-7 Cerdanyola-Rubí) i la B-8 (Sant Cugat-Terrassa). Les millores consisteixen, concretament, en la creació de tres nous serveis independents. La primera línia (A-4) enllaçarà Barcelona, Cerdanyola i Sant Cugat en un temps de mitja hora. El servei funcionarà des de les 6.00 fins a les 22.30 h, amb una freqüència de pas de 30 minuts. La segona línia (B-7) unirà Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí, també cada mitja hora; el servei funcionarà des de les 5.20 i fins a les 23.00 h. Finalment, la línia B-8 connectarà les poblacions de Sant Cugat del Vallès, Rubí, Ter-

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques Urgències generals i pediatriques 24 hores 365 dies Moment de la presentació de les línies /// CEDIDA

rassa i Sant Quirze del Vallès. Aquest nou servei, a més, permetrà millorar les comunicacions amb l’Hospital de Terrassa, ja que s’estableix un servei cada hora que comunica el municipi de Sant Quirze del Vallès amb aquest centre hospitalari. D’altra banda, també s’han incorporat nous autobusos en circulació, fet que permetrà millorar les freqüències de pas, especialment els caps de setmana. Aquestes millores suposen una inversió anual de 354.173 euros i es calcula que beneficiaran 1.272.000 viatgers l’any. /// I. VALLESPÍN

902 53 33 33 Té acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

Capio Sanidad www.capiosanidad.es

tu salud en buenas manos


10

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Desenvolupament econòmic /// Viladecavalls Té poc més de set mil habitants, però ha estat escollit per grans empreses com Sony o Circutor per instal·lar-s’hi, fet que alhora ha fomentat el creixement demogràfic del poble PER: IVANNA VALLESPÍN

Viladecavalls, un petit municipi on viuen grans empreses 1 /// NUCLI ANTIC DE VILADECAVALLS. la població ofereix un oasi de tranquil· litat ben a prop del bullici de terrassa

2 /// COMERÇ LOCAL. L’ACTIVITAT COMERCIAL ES CONCENTRA A LA PART HISTÒRIcA DEL MUNICIPI

3 /// ACTIVITAT INDUSTRIAL. VILADECAVALLS té QUATRE POLÍGONS INDUSTRIALS, ON S’UBIQUEN EMPRESES IMPORTANTS /// I. MARQUÈS

E

l petit municipi de Viladecavalls ha superat el risc de convertirse en una població satèl·lit de Terrassa, per esdevenir un poble amb un gran potencial econòmic, gràcies bàsicament a la presència de grans empreses i reconegudes marques al municipi. De fet, la proximitat amb la cocapital vallesana ha animat empreses i multinacionals a instal·lar-se als polígons fronterers entre els dos termes municipals. De retruc, aquest fenomen va dinamitzar el desenvolupament de Viladecavalls, que de mil habitants (l’any 1970) ha passat als més de set mil. Un dels elements més atractius del municipi són les comunicacions, tant viàries com ferroviàries. Dos grans eixos viaris traves-

sen Viladecavalls: la C-16 (o Eix del Llobregat) i la C-58. Però aviat està previst que s’hi afegeixi el Quart Cinturó (les obres del qual ja estan molt avançades en aquest punt), que serà “una infraestructura que sens dubte contribuirà a millorar notablement les comunicacions al terme municipal”, segons el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Viladecavalls, Antoni Raso. Pel que fa al transport públic, el municipi pateix més mancances i només disposa d’una estació de Renfe de la línia BarcelonaLleida. No obstant això, el consistori ha posat en marxa una campanya per fomentar l’ús racional del vehicle privat i alhora està fent un estudi de mobilitat per millorar l’accés als polígons i adequar el transport urbà a les necessitats dels treballadors.

El teixit econòmic de Viladecavalls, que disposa actualment de 68 empreses censades, “es basa fonamentalment en el sector industrial; predomina el component elèctric i electrònic, tot i que la indústria metal· lúrgica, mecànica i del reciclatge hi té també un paper important”, afirma Raso. Al municipi hi ha quatre polígons amb característiques ben diferenciades: Can Mir és el més antic i on es concentren les microempreses, mentre que La Bòbila és el més recent. La resta n’acull de mitjanes i grans, com ara Sony, Circutor, Mútua Terrassa, Hierros Barcelona o La Sirena. Amb l’objectiu de mantenir i fomentar el desenvolupament econòmic del municipi, la Regidoria de Promoció Econòmica ha editat un catàleg explicatiu dels diferents ser-

veis que s’ofereixen, tant a empresaris com a ciutadans. Igualment existeix un Servei de Creació d’Empreses, en col·laboració amb la Cambra de Terrassa, en què s’ofereix assessorament als nous emprenedors.

DADES Habitants 7.170, l’1 de gener del 2008

polígons Can Mir, Can Trias, Can Mitjans i La Bòbila

empreses 68 de censades, el març del 2009


Hi col¡laboren

Facilitem la contractaciĂł a ajuntaments i empreses contractistes

902 112 794

Nou servei telefònic del SOC Si ets ajuntament o empresa contractista per a les obres del Fons Estatal d’Inversió Local, el Servei d’Ocupació de Catalunya t’ajuda a contractar personal.

Servei 902 112 794 Adreça electrònica: feil.soc@gencat.cat www.oďŹ cinadetreball.gencat.cat ÇŠ+RUDULGǢDWHQFLÂľWHOHI´QLFD de dilluns a divendres, de 8 a 20 h. ÇŠ3HUÂŻRGHČŒQVDOGǢDEULO ÇŠ&RVWGǢHVWDEOLPHQWGHWUXFDGDÇŻ ÇŠ&RVWSHUPLQXWÇŻ ,9$QRLQFO´V

Posem a la teva disposiciĂł un servei d’atenciĂł telefònica que t’oferirĂ informaciĂł per al registre d’ofertes de feina i la possibilitat de localitzar rĂ pidament personal amb el perďŹ l idoni.


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

EQUIPAMENTS /// CERDANYOLA

EQUIPAMENTS /// TERRASSA

El Parc Tecnològic del Vallès El parc d’empreses del PAC frega la màxima ocupació arrenca amb divuit inquilins E

l Parc Tecnològic del Vallès (PTV), ubicat a Cerdanyola del Vallès, va tancar l’any 2008 amb un nombre total de 170 empreses instal·lades, xifra que es tradueix en una ocupació del 97% de l’espai del centre. De forma global, aquestes empreses van facturar 1.214,30 milers d’euros durant l’últim exercici, un 6% més que l’any anterior. També van augmentar les persones ocupades per aquestes empreses, que van arribar a les 3.442, un 2,7% més, i la inversió que s’ha fet, que ja arriba als 255,6 milions d’euros, un 19,5% més que el 2007.

L

Centre d’empreses del PTV /// I.M.

Sectors més importants. El sector

No obstant això, segons el Parc Tecnològic del Vallès, “aquestes dades podrien ser superiors si no s’haguessin començat a notar els efectes de la crisi a partir del tercer i quart trimestres del 2008. De fet, el manteniment del nombre d’entitats és un indicatiu de la desacceleració de l’activitat econòmica actual”. Tot i això, des del PTV afirmen que el parc “té un dels índexs de tancaments empresarials més baixos del seu entorn, que se situa a nivells del 13% al llarg dels tres primers anys d’estada real al Parc o del 16% en el cas dels cinc primers anys”.

d’activitat més destacat al Parc és l’industrial, seguit de tot allò relacionat amb les TIC, és a dir, l’electrònica, la informàtica, el software i les telecomunicacions. Igualment, el sector biotecnològic i del medi ambient també és important en aquestes instal·lacions. Quant a la procedència, el 68% de les empreses són d’origen nacional, mentre que un 32% són d’àmbit internacional. Igualment, el 30% són de nova creació, mentre que el 27% són expansions i el 43% restant són trasllats d’empreses /// I.V. existents.

EQUIPAMENTS /// CERDANYOLA

E

l mes de març passat van començar les obres de construcció del primer dipòsit d’aigua potable que donarà servei al Centre Direccional de Cerdanyola. El nou dipòsit s’ubica al costat oest de la carretera de Bellaterra i tindrà una capacitat d’emmagatzematge de 6 milions de litres d’aigua, xifra que equival al consum diari de 30.000 habitants. El projecte, que tindrà un cost de 3,8 milions d’euros, quedarà enllestit durant el primer trimestre del 2010.

Aquest nou dipòsit serà el primer dels tres de què disposarà el Centre Direcci-

En total, les noves oficines del PAC ocupen una superfície de 6.500 metres quadrats on, de moment, treballen aproximadament unes 170 persones. Actualment s’estan centrant els esforços a seleccionar els nous contractes amb empreses representatives del mercat. Entre els projectes més immediats del PAC hi ha també la creació d’un parc de proveïdors de serveis audiovisuals per a Catalunya i una oferta d’espais i avantatges per als associats al clúster audiovisual del Parc.

EQUIPAMENTS /// SANT CUGAT

El Centre Direccional tindrà aigua potable en un any

En la construcció del dipòsit s’ha tingut en compte especialment l’estalvi energètic i econòmic; en aquest sentit, s’ha decidit transportar l’aigua des de Cardedeu (situat a 30 km del Centre Direccional), exclusivament per gravetat. El futur tanc, que tindrà forma de cilindre i una dimensió de 30 metres de diàmetre i 8 de profunditat, es construirà amb formigó projectat, una tècnica constructiva que evita la presència de juntes i garanteix la màxima estanquitat.

es noves oficines del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) ja tenen 18 empreses del sector audiovisual i noves tecnologies. Entre els nous inquilins que s’hi allotgen hi ha firmes especialitzades en la producció audiovisual per a televisió, publicitat i cinema, la creació de continguts multimèdia, animació i efectes especials, operadors de telecomunicacions, centres de formació audiovisual, així com també empreses de serveis i assessorament. L’àrea empresarial “pretén desenvolupar i regenerar el teixit empresarial local entorn del sector audiovisual, un sector molt dinàmic i amb grans capacitats per créixer i crear ocupació”, segons s’assegura des de la direcció del Parc.

Imatge aèrea del Centre Direccional /// CEDIDA

onal, que en total tindran una capacitat d’emmagatzematge de 12 milions de litres d’aigua. Nou centre de tecnologia. Paral· lelament, també han començat les obres del primer dels dos centres tecnològics de darrera generació que es construiran al Centre Direccional. Es tracta d’unes instal·lacions on s’ubicarà el sistema informàtic i de telecomunicacions més punter de La Caixa. Està previst que l’edifici entri en funcionament l’estiu de /// i. vallespín l’any 2011.

Un rodatge a les instal·lacions del Parc /// PAC

TRASLLATS CONTINUS. Des de finals de

maig del 2008, les primeres empreses a instal·lar-se al PAC van ser: el grup d’empreses de VSN, els serveis d’Infinia, l’empresa de càtering audiovisual Par-ill i el postgrau en maquillatge i efectes especials de l’Escola Vilamanyà. Recentment, s’hi estan traslladant productores com Video Effects Productions, La Fábrica de la Tele, Baud Produccions Audiovisuals i Nous Formats de Catalunya, a més d’empreses de telecomunicacions, de serveis multimèdia, agències de comunicació, empreses de disseny i un despatx d’advocats. /// REDACCIÓ

EQUIPAMENTS /// SANT CUGAT

La Generalitat inverteix 1,5 M€ en el parc empresarial Creàpolis

S’inaugura el complex d’oficines del Can Sant Joan Business Center

E

E

l govern català ha aprovat una inversió d’1,5 milions d’euros destinat al parc d’innovació empresarial Creàpolis de Sant Cugat, fet que es tradueix en una participació del 14,4% en la gestió de parc, que es farà a través d’AVANÇSA, l’empresa pública encarregada d’impulsar la nova indústria i l’economia catalana. Amb aquesta inversió, la Generalitat vol donar “un impuls a la innovació empresarial i la conversió de la indústria catalana cap a un nou model modern i competitiu”. Creàpolis és un centre amb 13.000 metres quadrats d’oficines i 4.690 de locals, que ha estat dissenyat amb l’objectiu d’estimular la interacció entre el món universitari, l’empresa i altres xarxes de coneixement i innovació, i així detectar noves oportunitats de mercat i impulsar-ne el desenvolupament. Per la seva banda, AVANÇSA és una societat íntegrament participada per la Generalitat i adscrita al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, que té com a fita l’impuls industrial de Catalunya, orientat també a la denominada “nova indústria” i al seu valor afegit. /// REDACCIÓ

l nou parc empresarial Can Sant Joan Business Center es va inaugurar oficialment el 18 de març. Es tracta d’un nou complex, promogut per R5R Grup Immobiliari, que estarà format per quatre edificis, que sumen prop de 18.775 metres quadrats, als quals cal afegir-ne 7.500 d’aparcament subterrani i 1.500 d’aparcament en superfície i una àrea enjardinada de 5.500 metres quadrats. Concretament, el que s’acaba de finalitzar és la primera fase del projecte, que consta d’un edifici de cinc plantes de 4.575 metres quadrats. El nou centre de negocis de Sant Cugat del Vallès està integrat en el Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan, una àrea on se situen les seus de grans empreses multinacionals i catalanes. Durant la inauguració, l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, va felicitar els promotors de l’obra “per la valentia d’inaugurar un edifici com aquest en temps difícils”, alhora que va voler encoratjar els promotors “perquè construeixin la resta dels quatre edificis projectats, uns edificis que destaquen per la seva gran qualitat i pel respecte envers el medi ambient”. /// I.V.


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

URBANISME /// VALLÈS

RADAR

13

URBANISME /// SANTA PERPÈTUA

El Vallès tindrà 8 ARE, Santa Perpètua tindrà un nou sector residencial a Can Filuà amb més de sis mil habitatges nous L’àrea de Cerdanyola finalment no es tirarà endavant i es construiran mil pisos menys dels que estaven previstos

Imatge de la zona on està previst que es construeixi el nou sector residencial /// DPTOP

E

l 14 de març passat es va portar a terme la presentació de la nova àrea residencial que es construirà a Santa Perpètua de Mogoda. El nou sector, ubicat a la zona de Can Filuà, té una superfície de prop de setze hectàrees i s’hi podran construir 810 habitatges, dels quals 426 seran en règim protegit. Aquesta projecte vol esdevenir l’eix principal de creixement del municipi, pel seu vessant sudoest. La nova àrea residencial limita amb l’autopista AP-7, la riera de Polinyà i el nucli urbà entre el camí vell de Ripollet, els carrers de Sant Isidre i de Salvador Es-

Terrenys de l’anomenada Porta Sud de Terrassa on s’ubicarà l’ARE /// I. VALLESPÍN

E

l Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat ha aprovat definitivament el planejament de les àrees residencials estratègiques, conegudes com ARE. En total, s’ha donat el vistiplau a 10 plans directors urbanístics que defineixen 68 ARE de 1.164 hectàrees, a 60 municipis catalans. Això es traduirà en la construcció de 69.523 pisos, dels quals 37.670 tindran règim de protecció. Al Vallès Occidental es construiran un total de 8 ARE, on s’aixecaran un total de 6.213 habitatges nous, dels quals la meitat seran protegits. De forma més detallada, dues d’aquestes ARE es faran a Sabadell, concretament als barris de Can Puiggener i Torre Romeu, on està previst que es construeixin 571 i 746 habitatges, respectivament. La més gran de les ARE, però, s’ubicarà al sector de Can Duran de Montcada i Reixac, que estarà formada per 2.130 habitatges. Igualment, destaquen els 997 habitatges de l’àrea de Can Taió de Santa Perpètua de Mogoda, els 964 de la Porta Sud de Terrassa, els 303 de Can Turuguet i els 288 del Nou Eixample, ambdós a Castellar del Vallès, i finalment, els 214 del Sector Estació de Barberà. Reducció del 23%. En un principi també

s’havia previst la construcció d’una ARE de 960 habitatges a la rambla dels Gorgs de Cerdanyola, però el projecte finalment s’ha tirat enrere, igual que ha passat amb altres ARE a

municipis com ara Berga, Manlleu, Tona, Banyoles, Ripoll, Torroella de Montgrí, Vidreres, Sort, Cambrils i Montblanc. Igualment, també s’ha produït una reducció del nombre d’habitatges que inicialment s’havia previst construir. Així, de les 90.097 noves llars previstes, al final només se’n faran 69.523 (el 77%). Al Vallès, la xifra primera de 7.334 s’ha reduït fins als 6.213. En aquest sentit, el DPTOP reconeix que “en ocasions s’ha optat per reduir les dimensions de l’ARE per fer-la més coherent amb les necessitats reals de sòl urbanitzable o amb l’objectiu de preservar els valors ambientals de l’entorn proper”. En altres casos, l’oposició veïnal ha estat la causa de la frenada d’alguns projectes. OBJECTIU. Les àrees residencials estratègiques tenen com a fita donar resposta a una necessitat municipal d’obtenir sòl per construir-hi habitatge assequible, així com per garantir la qualitat urbanística i la disposició d’equipaments necessaris per als veïns de la zona. D’aquesta manera, les ARE han de complir una sèrie de requisits, com ara que estiguin integrades tant en el medi com en el teixit urbà ja existent i que disposin d’una bona accessibilitat a la xarxa de transport públic urbà. Tanmateix, els edificis han de ser eficients energèticament, tant en el consum de l’aigua, el tractament de residus com en l’ús de les energies renovables. /// I. VALLESPÍN

priu, les avingudes de Sabadell i de Barcelona i els terrenys del sector de Can Taió. L’objectiu és que la nova zona esdevingui un element de transició entre la ciutat i el camp. En aquest sentit, es portarà a terme una construcció que combinarà l’edificació contínua i l’ordenació en illa oberta. Igualment, hi haurà una gran peça de sòl que esdevindrà el Parc de les Aigües, entre l’avinguda de Sabadell i el carrer de la Mestra. El nou parc, a més de convertir-se en el gran pulmó verd de la ciutat, servirà de connexió entre els barris que l’envolten. /// I.V.


14

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Raúl Díaz-Varela /// Director general de Kern Pharma Hem reinvertit més de 40 milions d’euros en l’empresa. Hi ha una relació directa entre esforç inversor i resultats Una de les aportacions més importants de Kern a Terrassa són els 400 llocs de treball que ha generat en aquests deu anys

El laboratori farmacèutic Kern Pharma, amb seu a Terrassa, inicia els actes de celebració del seu desè aniversari en una posició de lideratge dins el mercat de genèrics TEXT: FRANCESC CASTANYER /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

L’esforç inversor i l’equip humà són les claus de l’èxit de Kern Pharma

F

a deu anys Kern Pharma va decidir entrar en el mercat de genèrics. Actualment, sota el paraigua del Grup Indukern, és la sisena empresa d’Espanya en xifra de vendes i la quarta en nombre d’unitats dispensades a farmàcies. Els números demostren la visió estratègica d’una empresa que presenta balanços positius i anuncia noves inversions en un context de crisi. Les magnífiques instal·lacions de Terrassa parlen del nivell de qualitat que ha assolit l’empresa. Aquest abril inicien els actes del seu desè aniversari.

pionera, perquè els primers productes genèrics van sortir entre els anys 1997 i 1998 i per tant era un mercat relativament jove, amb poca competència. La nostra estructura, que tenia capacitat de produir matèries primeres arreu del món, ens va donar una gran força i ens va permetre aconseguir preus molt competitius. El fet de pertànyer al Grup Indukern també ens va posar en contacte amb moltes empreses del sector que ens permetien fer aliances per portar productes cap a Espanya. La línia de genèrics ens ha permès créixer d’una forma continuada i molt consolidada. Això també ha estat possible gràcies a un gran esforç inversor.

Les instal·lacions de Terrassa són el símbol d’una empresa ambiciosa... Quin és l’avantatge competitiu de Kern Pharma en una comarca amb molta presència d’indústries farmacèutiques i químiques? Pel fet de ser una empresa de nova creació de seguida ens vam poder especialitzar en sectors competitius. En aquest sentit, l’empresa va néixer donant serveis a tercers. Vam adquirir una planta al grup Roche i el primer any vam produir gairebé exclusivament per a ells. Aquest va ser un tret singular de Kern Pharma. Però el més important és que des del primer dia vam tenir clar que volíem entrar en el sector de genèrics. Es tractava d’una aposta

Hem reinvertit tots els beneficis en l’empresa. Són més de 40 milions d’euros en aquests deu anys, entre instal·lacions, productes, sistemes... Hi ha una relació proporcional entre la inversió i els resultats. Però l’important de l’edifici és a dins: quan vam adquirir aquesta companyia hi havia cent persones molt ben formades dins d’un entorn d’alta competitivitat. Sense l’equip humà que hi ha al darrere aquest projecte no s’hauria pogut portar a terme. L’esforç inversor, l’equip i l’estratègia de mercat són els tres eixos que ens han permès créixer de forma continuada i agressiva.

Catalunya, i el Vallès en particular, s’han convertit en un clúster del sector farmacèutic. Quatre de les grans empreses farmacèutiques són a Catalunya. Hi ha una part de permeabilitat que explica aquest fenomen. La clau és ser més a prop de la resta d’Europa i tenir gent formada en les àrees específiques.

Per què van apostar per Terrassa? Per la seva ubicació. El nostre grup té diferents àrees d’influència, totes al voltant de Barcelona. No coneixíem la realitat de Terrassa fins que ens hi vam instal·lar. La planta és en un lloc estratègic de comunicació, al costat de la B-30, de la C-58 i dels túnels. Falta una pota, el Quart Cinturó, que provoca que el Vallès no tingui tota la capacitat de mobilitat que podria tenir.

En què es beneficien mútuament Kern Pharma i la ciutat de Terrassa? Mantenim moltes àrees de col·laboració amb Terrassa, per exemple, des del punt de vista logístic, subvencionant una línia d’autobusos per als polígons des dels Ferrocarrils. També en el camp educatiu, creant cicles formatius dins la formació professional de químiques, amb convenis de pràctiques per a alumnes. Cada any passen per aquí una vintena d’alumnes. Lògicament entre el més important que hem aportat a Terrassa hi ha l’ocupació. En deu anys hem creat més de quatre-cents llocs de treball.

En què consistirà la celebració dels deu anys? Volem dedicar-la sobretot al nostre equip intern.


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

RADAR

15

HABITATGE /// VALLÈS

Els constructors animen a comprar pisos El gremi del sector ha posat una pàgina web on es poden trobar les millors ofertes dels seus associats

E

l Gremi de Constructors del Vallès Occidental vol fer seu el “Yes, we can” de Barack Obama, i tirar endavant el sector al preu que faci falta. Els empresaris asseguren que els preus han baixat un 20% en els darrers mesos i que “Ara és el moment!” d’adquirir un habitatge, tal com s’aconsella als consumidors en una nova campanya publicitària que ha endegat el gremi. “Els habitatges estan al preu del 2002/2003. L’ideal seria que el metre quadrat se situés al voltant dels 2.000 euros, però per arribar a aquesta fita, primer s’han de solucionar tots els problemes derivats de la crisi econòmica i vendre tots els habitatges en estoc per poder acabar les promocions que estan parades”, afirma Gregorio Estévez, vocal del gremi. Estévez també creu que els empresaris han de donar resposta a la demanda existent i posar els preus al nivell que el ciutadà necessita per poder accedir a un habitatge. I és que des del sector s’assegura que els preus estan en una immillorable oferta i que la previsió de descens de l’Euribor (que

HABITATGE /// VALLÈS

El proper Vallès Habitatge inclourà una secció ‘low cost’ i de reformes

U

n dels certàmens més importants d’ofertes immobiliàries de la comarca, Vallès Habitatge, canvia la seva estratègia en l’edició d’enguany. Es tracta d’una edició que s’emmarca dins d’un context de crisi i, per aquest motiu, l’han volgut fer més comercial i plena de bones oportunitats als visitants. El certamen d’aquest any actua sota el lema On uns veuen crisi, els altres veuen oportunitats. Enguany s’hi inclourà una nova secció de reformes i una altra de low cost, on es presentaran habitatges a preus d’ocasió. Aquesta última estarà formada per minimòduls d’atenció comercial i està pensada per a tots aquells promotors o immobiliàries que tinguin algun pis pendent de venda, amb l’objectiu d’alliberar-se’n; així, el visitant podrà trobar pisos a preus menors. Segons els organitzadors, s’ha de garantir la continuïtat del certamen adaptant-lo a les circumstàncies econòmiques i socials actuals. La dotzena edició de Vallès Habitatge tindrà lloc els dies 24, 25 i 26 d’abril, al recinte firal de Terrassa, en un espai de 3.500 metres quadrats, que reunirà 60 expositors. /// REDACCIÓ

es preveu que es posi al voltant de l’1%) permet que les hipoteques que es fan actualment siguin molt més baixes que les de temps enrere. WEB D’OFERTES. L’entitat ha posat en mar-

xa una nova web (www.buvi.cat) en què els associats poden penjar les seves ofertes i

El parc de pisos en venda és molt elevat /// I.M.

els usuaris poden comparar habitatges des del mateix portal, a banda d’accedir a les pàgines de les empreses que més els interessin. El projecte pretén animar els compradors potencials perquè “recuperin la confiança en el futur”, ja que, segons Palet, “la gent necessita l’habitatge com un bé d’ús, no com a inversió”. /// E. NÚÑEZ


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

JORNADES /// SANT CUGAT

JORNADES /// TERRASSA

El Santcugatribuna mostra les oportunitats de la crisi

Millorar la competitivitat amb la responsabilitat social

L

U

a crisi econòmica també pot tenir una part positiva per a les empreses, sempre que els directius s’allunyin del pànic i fixin la mirada en horitzons a llarg termini. Així ho considera el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat, que va parlar sobre Estratègies per aprofitar les oportunitats de la crisi i enfortir les empreses en una sessió del fòrum de debat Santcugatribuna. Amat es va mostrar optimista sobre les portes que s’obren en aquests moments per a les companyies. Per sobreviure, “han de parar-se a analitzar i millorar els seus punts febles i definir així les perspectives a curt i llarg termini”. La clau consisteix a revisar el model de negoci i millorar-ne l’eficiència a través de programes de reducció de costos i d’aportació de capital per reduir l’endeutament. Moment per comprar. Un dels avantat-

ges que ofereix la situació econòmica actual és la caiguda del preu dels immobles, fet que permet a les empreses invertir en infraestructures amb un cost menor. Si es disposa de liquiditat, “és el moment de les

na de les paraules de moda en el sector empresarial, i en l’econòmic en general, és competitivitat. Hi ha moltes estratègies per aconseguir el punt just que permet lluitar en el mercat. Ara, des de la Comissió de Sostenibilitat i Medi Ambient, se n’endega una altra que pretén sensibilitzar sobre la necessitat d’aplicar les bones pràctiques de responsabilitat social empresarial. La proposta va adreçada a tots els membres de la institució. Oriol Amat durant la seva intervenció /// LL.LL.

compres d’empreses competidores a un millor preu i també és quan cal fer més esforços en innovació i comercialització per poder ampliar la quota de mercat”. Un dels aspectes més importants és “concentrar-se menys en les notícies depressives sobre la situació econòmica actual i més en el que cal fer per superarla. Hem de tenir una actitud proactiva, recuperar la cultura de l’esforç. La solució global passa per les decisions individuals”, va explicar el catedràtic d’econo/// E. NÚÑEZ mia.

Sota el títol La responsabilitat social empresarial com a estratègia de competitivitat, la iniciativa vol apel·lar als empresaris i a la totalitat dels equips humans de les organitzacions a incorporar en la gestió i la praxi diària determinades accions que fomentin la millora continuada en l’aplicació de la responsabilitat social empresarial. La Cambra emprarà les noves tecnologies, i especialment internet, per donar a conèixer les recomanacions. Les difondrà periòdicament per correu electrònic, i incidiran en els aspectes bàsics de la responsabilitat: la gestió dels residus, la necessitat de l’estalvi energètic o la conciliació de la vida labo-

COMUNICACIÓ /// TERRASSA

ral i familiar. Més endavant, les informacions se centraran en polítiques de l’empresa més globals i de gestió, la promoció i l’impuls d’iniciatives socials. Segons la Cambra, transmetre aquest conjunt d’idees sobre bones pràctiques a través del correu electrònic agilitzarà l’arribada de les informacions per un canal directe, efectiu i sostenible. Acabada la primera fase d’enviaments, s’ha previst fer un taller en què s’identifiquin aquelles empreses que implementen correctament la responsabilitat social corporativa a la seva demarcació. /// REDACCIÓ

FIRES /// SABADELL

La revista B30 es distribuirà cada mes a dos mil empresaris associats a la patronal Cecot L

a revista econòmica B30 arribarà a partir del mes d’abril a més de dues mil noves adreces d’empresaris¡. L’increment de la distribució és fruit de l’acord a què han arribat el president de la patronal CECOT, Antoni Abad i els representants de les empreses editores de la B30, Carles Flo, director general de la Corporació Catalana de Comunicació i Ramon Grau, president de Premsa Local Grup de Comunicació. D’aquesta manera, la revista B30 intensificarà la seva presència a tot l’àmbit d’influència de la patronal, però de forma més intensiva les ciutats de Rubí, Cerdanyola i Sant Cugat, l’anomenat triangle de la innovació de Catalunya. L’acte de signatura del conveni entre les dues parts va tenir lloc el divendres dia 27 de març, a la seu de la CECOT, a Terrassa. Abad ha destacat la importància que el Vallès sigui una comarca que es faci forta, també, amb mitjans de comunicació i ha subratllat l’esperit emprenedor de les empreses editores. “Malgrat la crisi, hi ha qui veu oportunitats i les aprofita”, ha comentat el president de la CECOT. Abad també ha volgut fer referència al paper dels mitjans com a instruments pedagògics. “L’apariciò de re-

Seu de la Cambra de Comerç de Terrassa /// I.M.

Sabadell acollirà una fira sobre el món del golf i del ‘pitch-and-putt’

E

Carles Flo (Avui), Antoni Abad (Cecot) i Ramon Grau (Premsa Local) signant el conveni

vistes com la B30 contribueixen a fomentar l’hàbit de lectura i aquest és un factor fonamental per avançar en l’àmbit de la formació”, ha comentat. Per a l’empresari, “formacio i educació formen un binomi imbatible i han de ser la clau del desenvolupament del nostre territori”. Per la seva part, les empreses editores han volgut agrair el suport de la CECOT “per acostar la B30 una mica més als empresaris”. La La revista B30 va aparèixer el mes de febrer de l’any 2008 amb l’objectiu de representar el nou eix econòmic i empresarial que s’està desenvolupant a l’entorn de

/// I. MARQUÈS

la B30, el lateral de l’autopista A7 que connecta les poblacions de Parets, Mollet, Santa Perpètua, Barberà, Sabadell, Castellar, Cerdanyola, Sant Quirze, Terrassa, Sant Cugat, Rubí, Castellbisbal i El Papiol, entre d’altres. La revista s’encarta al ‘Diari de Sant Cugat’ i al diari ‘L’Avui’ el primer divendres de cada mes i compta amb punts de distribució estratègics dins l’entorn econòmic i empresarial del Vallès, com els fòrums Tribuna Sant Cugat, els principals polígons industrials, els ajuntaments i les universitats. La revista tira actualment /// REDACCIó 30.000 exemplars.

ls amants del golf i del pitch-andputt, així com totes aquelles persones que vulguin tenir la possibilitat de viure una experiència, aprendre, jugar i gaudir d’aquests dos esports no es poden perdre el certamen Greenfira, que se celebrarà del 17 al 19 d’abril del 2009 al recinte de Fira Sabadell. Segons els organitzadors de la mostra, “serà una oportunitat única d’apropar-se al món del golf, conèixer-lo, aprofundir-hi, practicar-lo i gaudir-ne. A més, podran trobar totes les novetats, últimes tendències, opcions de turisme, tornejos, material..., i gaudir d’un ampli ventall d’activitats”. L’objectiu de Greenfira és convertir-se en un punt de referència del sector a Catalunya, a més d’esdevenir un lloc de trobada i relació per als professionals, aficionats i la indústria que envolta aquests esports. Entre les activitats programades a la fira destaquen un campionat de pitch-and-putt, un circuit de golf, una zona de pràctiques, activitats destinades als infants i un simulador de golf, que in/// REDACCIÓ clou un torneig virtual.


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

ASSOCIACIONS /// SABADELL

RADAR

ASSOCIACIONS /// SABADELL

El Centre Metal·lúrgic donarà feina a presidiaris

El 2008 van tancar més de 2.000 empreses al Vallès

L

”H

es empreses associades al Centre Metal·lúrgic podran contractar persones que estiguin complint condemna en algun dels centres penitenciaris catalans, així com fer una tasca activa en la seva reinserció laboral quan hagin acabat de complir condemna, ja que hi haurà una coordinació de les borses de treball d’aquestes institucions. Així ho estableix el conveni de col·laboració que han signat el president de la patronal i l’empresa pública dedicada a les iniciatives per a la reinserció laboral de presos, CIRE. Segons ha comentat Alberich, aquesta opció obre portes a l’empresariat de la ciutat “a disposar de recursos que donen l’opció de ser més competitius, una alternativa per passar els temps difícils actuals”. Mostrantse d’acord amb aquesta visió, Cabruja ha remarcar que CIRE, malgrat ser poc coneguda, “no és una ONG, és una empresa pública per donar oportunitats a persones privades de llibertat”. Així mateix, ha destacat la qualitat dels processos productius que tenen lloc tant dins dels tallers que hi ha a les presons com en alguns que hi ha fora dels centres de reclusió, ja que Catalunya “és l’única

comunitat autònoma que treballa industrialment en instal·lacions amb una situació de quasi absoluta normalitat”.

i ha prou evidències per afirmar que les mesures impulsades entre el desembre i el gener per part del govern no ens arriben”, ha assegurat avui el president de Pimec Vallès Occidental, Martí Puig. La prova és que al llarg del 2008 es van perdre 19.000 llocs de treball i han desaparegut 2.100 pimes i més de 2.000 autònoms al Vallès Occidental, segons les dades facilitades per la patronal de la petita i mitjana empresa. Aquest va ser un dels motius que van portar els empresaris catalans a manifestar-se el dijous 26 de març davant el Congrés dels Diputats. Fins a la capital estatal es va traslladar una delegació catalana formada per 210 persones, però l’acte comptava amb l’adhesió de més de 700 empreses.

CIRE dóna feina a pràcticament el 80% de la població estable penitenciària. Actualment té en plantilla 3.500 persones, que treballen tant des de la presó com en els processos d’acompanyament que hi ha una vegada han complert condemna i poden sortir del centre penitenciari. En paraules del president de l’entitat, a ells “els contracten perquè fem la feina ben /// C.FARRÉS feta”.

Segons la Pimec, la protesta a Madrid, que portava per lema Sense pimes no hi ha futur, va tenir l’objectiu de “demostrar el malestar davant la gestió que s’està fent de la crisi, que està posant la majoria de pimes i dels autònoms en una situació de molt difícil sortida”. Durant l’acte reivindicatiu, l’associació va lliurar a tots els partits polítics un document de propostes per fer front a aquesta situació, dividit en tres grans blocs: reactivar

Taller de soldadura en una presó catalana /// CEDIDA

ASSOCIACIONS /// VALLÈS

Conveni de la Cecot i BS per facilitar el crèdit a empreses L

a patronal catalana Cecot i Banc Sabadell han signat un conveni de col· laboració per facilitar fonts de finançament i productes financers, en condicions preferents, a les empreses associades de l’entitat egarenca. L’acord –signat per Antoni Abad, president de la Cecot, i Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell– estableix la creació d’una línia de crèdit per a les empreses associades a la Cecot, les quals també disposaran d’accés preferencial a altres línies de finançament subvencionat que puguin convocar tant els diferents organismes de les administracions estatals (ICO, CDTI...), com l’administració catalana (Institut Català de Finances). Banc Sabadell i Cecot crearan un grup de treball per desenvolupar productes i serveis per a les empreses amb la finalitat de millorar la competitivitat, fomentar la innovació tecnològica (implantació de la signatura digital, facturació electrònica...) i facilitar l’accés a les línies de finançament de les empreses, tot garantint la seguretat de les inversions realitzades.

17

Abad i Guardiola durant la signatura /// CECOT

Borsa transfronterera. D’altra banda, el Club Cecot Internacionalització ha creat el primer portal d’internet a Catalunya amb una borsa de professionals a l’exterior (www.borsadeprofessionals.cat). Es tracta d’un servei que pretén posar a disposició de les empreses els contactes de professionals que resideixen o volen residir fora del país i oferir a professionals amb perfils qualificats la possibilitat de trobar una feina fora del mercat de treball català. La borsa ja està en funcionament i compta amb més d’un centenar de currículums de professionals. /// REDACCIÓ

El president de Pimec Vallès, Martí Puig /// I.M.

el finançament, establir una legislatura efectiva per fer front a la morositat i dur a terme una reforma fiscal i laboral. EMPRESARIS TIPS. El president de Pimec, Jo-

sep González, va afirmar que “l’empresari està tip i cansat que les mesures no vagin adreçades a les pimes i que l’Administració no li faci cas, vol que se l’escolti”. Des de la patronal s’afirma que els problemes que més mal estan causant entre les pimes hi ha la manca de finançament, la morositat, la caiguda de les vendes i de la producció i les dificultats per ajustar les plantilles. /// I.V.


18

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Empreses familiars /// Argemí La rosa de Sant Jordi és una de les opcions entre les innumerables flors, plantes i accessoris que podem trobar al centre de jardineria que regenta fa més d’un segle aquesta família egarenca PER: IVANNA VALLESPÍN

Argemí, quatre generacions d’aromes, colors i vida

F

a més d’un segle que la família Argemí es dedica al sector de l’horticultura, la jardineria i la floristeria a Terrassa. La saga familiar, que actualment arriba ja a la quarta generació amb Jaume Argemí, l’actual gerent, es va iniciar, però, l’any 1883, quan el seu besavi, Felip Argemí Oliart, va obrir un viver d’horticultura per al cultiu d’arbres i arbusts ornamentals a can Pous, la casa pairal de la família.

1 /// JAUME ARGEMÍ, GERENT DEL ‘GARDEN CENTER’. Enginyer tècnic agrícola de professió, representa la quarta generació de la família que gestiona el negoci

2 ///

Aquest viver aniria canviant d’ubicació amb el pas del temps i de les generacions. Així, el 1929 les instal·lacions es van traslladar a la finca de can Sanllehí, fet que va permetre donar un fort impuls a la jardineria. Després de la Guerra Civil, els vivers van ser traslladats a la rambleta del Pare Alegre i a la zona on actualment hi ha l’Hospital de Terrassa. Precisament durant la dècada dels quaranta, els Argemí van inaugurar la botiga i floristeria del raval de Montserrat. No obstant això, excepte aquest establiment, totes les altres instal·lacions van desaparèixer l’any 1972, moment en què es va obrir el centre comercial de jardineria Garden Center, situat a la carretera de Matadepera, on avui dia encara es manté. Amb una superfície de 10.000 metres quadrats, en aquest paradís de la jardineria es pot trobar una àmplia varietat de productes i serveis relacionats amb la fauna, floristeria i decoració, a més d’un hivernacle de plantes tropicals. Tal com afirmen des de l’empresa familiar, “no tots els centres comercials de jardineria poden ser garden center. S’han de complir una sèrie de característiques. El garden center ha de tenir tot allò que és necessari per a un jardí, ha d’estar en plena natura i ha de ser un autoservei”. Segons Jaume Argemí Berenguer, enginyer tècnic agrícola de professió i actual gerent, la clau de l’èxit del negoci familiar ha estat doble. Per una part, “el fet de treballar tots a l’una. Tenir diverses àrees de negoci –jardineria, floristeria i el garden center– ens ha permès tenir-hi tots cabuda dins la família”. De l’altra, el servei inte-

2 ///

SECTOR DE FLORISTERIA. És el principal d’aquest gran centre comercial de 10.000 metres quadrats, ubicat a la carretera de Matadepera

3 /// TOT PER AL JARDÍ. Adobs, accessoris, eines i un llarg etcètera és el que podem trobar en aquestes instal·lacions /// isabel marquès

1 ///

126 anys d’història avalen la família argemí, que va saber convertir un petit viver en un gran centre de jardineria, referent a la comarca gral que ofereixen: “Podem donar un servei sobre tot allò relacionat amb les plantes: des de l’arbre més gran fins a la planta més petita de flor, així com tot tipus de complements necessaris: substrats, testos, adobs, eines... També fem el disseny d’un jardí o d’una terrassa, i després en podem dur a terme l’execució, plantació i posterior manteniment”, assegura l’empresari egarenc.

NEGOCI DE PROXIMITAT Amb tot, es tracta d’un negoci proper, en què la major part dels clients són de la comarca i busquen “l’experiència d’un centre especialitzat, la possibilitat de resoldre els problemes o dubtes que puguin tenir i una alta qualitat en el producte i bona relació en els preus”, afirma Argemí. L’ombra de la crisi actual, però, és molt àmplia i també ha arribat a aquest negoci centenari. L’empresari egarenc reconeix que “potser ho notem més en l’àmbit de la jardineria, ja que en aquest sentit han augmentat les reformes o adaptacions de jardins amb criteris de sostenibilitat, en detriment de l’obra nova”. No obstant això, la família Argemí, que durant més de 125 anys les han vist de tots colors, fa front a aquest nou entrebanc “amb imaginació i,

3 /// sobretot, oferint la millor atenció personalitzada a cada client, disposant del millor assortiment en cada estació de l’any, i de la millor qualitat i el millor preu possibles”.

ARGEMÍ SECTOR Horticultura, jardineria i floristeria UBICACIÓ Ctra. Matadepera, km 3, Terrassa ANY DE FUNDACIÓ 1883 MÉS INFORMACIÓ: www.argemigarden.com


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

RADAR

19

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Els accionistes del Sabadell avalen la gestió feta pel banc Oliu afirma que els rescats dels bancs han afectat la lliure competència

E

l president de Banc Sabadell, Josep Oliu, ha defensat davant els accionistes la bona gestió que s’està fent del banc en un entorn de crisi “extraordinàriament complicat i difícil”, tal com demostren els 673,8 milions d’euros de benefici ordinari consolidat obtinguts el 2008. En la junta general d’accionistes que el banc va celebrar el 19 de març passat, es van aprovar els comptes del 2008 i l’informe de gestió, així com el nomenament de Sol Daurella Comadrán, consellera delegada de Cobega, concessionària de la multinacional CocaCola a Espanya, com a consellera independent de l’entitat. La junta va acordar també destinar 338 milions d’euros –el 49,87% del benefici net ordinari– al pagament de dividends i abonar un dividend complementari de 0,12 euros (0,0984 euros nets) en efectiu per acció, que es pagarà a partir del 2 d’abril. Amb els dividends de 0,08 euros (0,065 euros nets)

pagats a compte els dies 29 d’agost i 15 de desembre, el dividend total brut de l’exercici 2008 serà de 0,28 euros per acció, el mateix que l’any anterior. Tornar a la normalitat. Durant la seva intervenció, el president de Banc Sabadell va remarcar que les actuacions que han impulsat els diferents organismes i governs han contribuït a “tranquil·litzar” els mercats, cosa que no vol dir que s’hagi tornat a la situació de normalitat anterior, ja que l’accés al finançament és ara “més dur, amb condicions més severes i preus més alts”. Oliu s’ha mostrat convençut, això no obstant, que “transcorreguts uns mesos amb importants estímuls econòmics la normalitat tornarà progressivament a la producció de crèdit”. Rescat de bancs. El president de l’entitat

El recinte de Fira Sabadell va acollir la junta general d’accionistes de Banc Sabadell /// BS

ENTITATS FINANCERES /// TERRASSA

també va assegurar que els rescats amb fons públics dels bancs europeus damnificats per la crisi han afectat la lliure competència respecte a les entitats que no han requerit aquestes ajudes per mantenir la seva solvència. El directiu va assenyalar que el rescat d’aquestes entitats ha generat una situació “anòmala i controvertida”, per això va demanar que d’ara endavant les regles de capital i de liquiditat “siguin conegudes i iguals per a tots en el conjunt de la Unió Europea”, reduint així al mínim les situacions de “competència indeguda” i les actuacions ”d’ajuda indiscriminada”. /// REDACCIÓ

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

CaixaTerrassaatorgarà18M€ Caixa Sabadell tindrà oficines en crèdits per a empreses especialitzades en l’empresa L’

A

entitat d’estalvi egarenca afirma que no ha restringit ni limitat les seves línies creditícies i que mantindrà la política de plena operativitat en la concessió de préstecs i crèdits a les famílies i a les empreses en els dos anys que queden de l’actual pla estratègic. En aquest sentit, Caixa Terrassa ha anunciat que ha posat a disposició de les empreses 18 milions d’euros en línies especials de crèdit preferent a través de convenis subscrits amb organitzacions empresarials. Així mateix, l’entitat ha signat nous convenis amb l’Institut de Crèdit Oficial de foment empresarial, que inclouen la renovació de les diferents línies ICO (línia general, emprenedors, internacionalització i creixement empresarial), i incorpora noves modalitats sobre finançament de circulant, moratòria d’hipoteques i inversions en el sector de la restauració i turístic.

Convenció anual. Caixa Terrassa va celebrar la seva convenció anual de directius, en què es va fer balanç del 2008 i es van plantejar els enfocaments i les prioritats en la gestió per al nou exercici. Da-

Seu central de Caixa Terrassa /// I. MARQUÈS

vant de més de sis-cents directius presents, Caixa Terrassa va afirmar ser “una de les tres millors entitats per la taxa de morositat dins del conjunt de les deu caixes catalanes”. Segons l’entitat d’estalvi, la taxa de morositat dels darrers deu anys (1998 2008) ha estat del 0,56% de mitjana, que és aproximadament la meitat de la taxa mitjana del sector financer. Aquesta tendència ha continuat el 2008 amb una ràtio del 3%, per sota de la mitjana del sec/// REDACCIÓ tor.

mb l’objectiu d’impulsar el negoci d’empresa, Caixa Sabadell obrirà durant el 2009 diverses oficines enfocades exclusivament a aquest sector. Aquestes noves oficines neixen amb la voluntat d’establir una relació personal que vagi més enllà de la tradicional proximitat entre client i oficina. La creació d’aquestes noves d’oficines d’empreses “genera una nova forma de relacionar-se amb els clients. Aquest sistema combinarà la tasca dels gestors d’empreses amb la de les oficines d’empreses”, segons diuen des de l’entitat. Aureli Balagué, director de Banca Empreses de Caixa Sabadell, explica que amb l’aplicació del nou model “serem capaços de gestionar coordinadament, i de forma prioritària, la majoria d’empreses mitjanes i grans des de les oficines d’empreses. La resta d’oficines de la xarxa comercial gestionaran empreses de menor dimensió de forma també activa”. Balagué afegeix que es preveu “un mercat durant els tres anys vinents molt complex. Així, serà més necessari que mai l’especialització i donar solucions específiques a les necessitats de cada empresa”. /// REDACCIÓ

Atenció personalitzada en una oficina /// CAIXA SBD


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Grans empreses /// La Sirena Ara fa 26 anys que La Sirena va apostar pels aliments congelats com una solució alimentària de qualitat, i així esdevení la primera cadena especialitzada del sector a l’Estat. PER: IVANNA VALLESPÍN

Del mar a la taula, sense perdre ni una vitamina 1 /// seu DE LA SIRENA A VILADECAVALLS. l’empresa està ubicada al polígon CAN TRIAS DES DE L’ANY 1993. /// i. marquès

E

ls camins de Ramona Solé i Josep Maria Cernuda, ambdós provinents de diferents contrades, es van creuar a Terrassa, on van començar a treballar en el sector de la venda de congelats i peix fresc. Això va suposar la principal base a l’hora de fundar La Sirena l’any 1983, una empresa dedicada a la venda minorista d’aliments congelats, coneguda per la major part dels consumidors. L’any 1993 es dispara l’expansió de l’empresa a través de la fòrmula de les franquícies, com una estratègia de creixement per tal combatre la competència. Tot això

LA SIRENA SECTOR: ALIMENTACIÓ UBICACIÓ: POLÍGON CAN TRIES. VILADECAVALLS ANY DE FUNDACIÓ: 1983 MIL TREBALLADORS ESTABLIMENTS: 241 A TOT L’ESTAT FACTURACIÓ: 180 MILIONS D’EUROS L’ANY 2008 MÉS INFO: www.lasirena.es

coincideix amb el trasllat de la seu central al polígon Can Trias a Viladecavalls, on actualmente es troben les oficines. La companyia es va mantenir diversos anys en mans de la família Cernuda, fins que l’empresa Agrolimen va entrar al seu accionariat l’any 2000 i en compra el 50%. Però cinc anys més tard, va ser el grup britànic de capital risc 3i qui va adquirir-ne la propietat complerta. Avui dia, les seves xifres refermen el lideratge indiscutible de la companyia. I és que la Sirena va facturar l’any 2008 un total de 180 milions d’euros i compta amb 241 botigues a tot el territori espanyol, de les quals 172 estan a Catalunya.

Però la política d’expansió de l’empresa no s’acaba aquí. Durant 2008, La Sirena va obrir les portes de 33 noves botigues, en municipis com ara Cervera, Parets del Vallès, Lleida, Alcalá de Henares o Santa Coloma de Farners. Però a nivell més globlal, i després de consolidar la seva presència a Madrid, la companyia alimentària té la mirada posada al nord de la Península. Això ha portat a la compra de la cadena Basilio a Astúries, fet que li ha permès una incorporar 19 botigues a la seva xarxa. En aquest sentit, segons afirmen des de la companyia, “l’objectiu de La Sirena és seguir creixent per la zona nord a través de compres de cadenes locals o l’obertura de botigues pròpi-


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

es”. Amb tot, l’empresa s’ha fixat el repte d’assolir la xifra de 300 punts de venda l’any 2010. En aquests establiments es pot trobar una àmplia gamma de productes, com ara verdures, peix o carn, però també postres, salses, menjar preparat, etc.

Francesc Casabella. des del passat any és el director general de la sirena

3 /// ESTABLIMENT DE LA CADENA. LA MARCA DE CONGELATS COMPTA AMB UNA XARXA DE 241 BOTIGUES A TOT L’ESTAT.

4 /// PRODUCTES LLESTOS PER CUINAR. ELS ALIMENTS ES VENEN NETS I PREPARATS PER ELABORAR-LOS D’UNA FORMA RÀPIDA.

5 /// INTERIOR D’UN ESTABLIMENT DE LA CADENA. A LES BOTIGUES DE LA SIRENA ES PODEN TROBAR MÉS DE 600 REFERÈNCIES. /// CEDIDES

COMPRA INTEL·LIGENT Francesc Casabella, afirma que l’empresa basa el seu èxit en tres elements bàsics: “el primer és partir sempre d’aliments de primeríssima qualitat, utilitzant el fred com sistema de conservació. El segon és apostar per la constant innovació, amb una varietat d’aliments que supera les més de 600 referències. Finalment, és garantir sempre la millor relació qualitat-preu”.

2 ///

ULTRACONGELACIÓ

Amb aquests eixos es forma el concepte de “compra intel·ligent” que volen fomentar des de la cadena alimentació. La idea es basa en la fusió de temps, diners i qualitat, per donar com a resultat una oferta d’una gran varietat de productes congelats, de qualitat i a un bon preu. Com a complement, la cadena ofereix un servei d’assessorament nutricional i culinaris a través del seu web.

Però la crisi no només afecta els consumidors, sinó també a les empreses. En aquest aspecte, Casabella assegura que “cal recuperar com sigui, la confiança. Per les empreses i per tots els col·lectius. Som un país de gent d’empenta, molt vertebrat i emprenedor que sempre ha mirat endavant. Cal que les institucions escoltin a tots els col·lectius però que actuïn donant facilitats”.

21

2 ///

COMARCA AMB TARANNÀ La companyia va nèixer a Terrassa, però té la seva seu central al polígon Can Tries de Viladecavalls. El director general de La Sirena, Francesc Casabella, explica que el canvi fou motivar al fet de voler “escollir un local fora del casc urbà, on fos fàcil l’accés i l’aparcament”. “La nostra comarca és una de les més privilegiades, doncs aglutina a ciutats amb un clar teixit industrial, de serveis i d’empresa, amb un tarannà de progrés i innovació. Les bones vies de comunicació són un altre punt favorable, si bé, com tots sabem, en hores punta resulten insuficients” afegeix el director de la cadena.

COMBATENT LA CRISI “L’entorn de recessió econòmica on ens trobem actualment es la raó principal que ha fet que La Sirena es solidaritzi amb els seus clients i faci una abaixada dels productes de més rotació”. Amb aquest punt de partida, l’empresa de congelats ha realitzat una baixada de preus (que en alguns casos arriba al 50%) de fins a una quarantena de productes d’ús diari. A més, l’empresa ha decidit ampliar la gamma Basic (la més econòmica) i ofereix menús individuals per uns cinc euros.

RADAR

LA TRAÇABILITAT GARANTEIX INTACTA LA CADENA DEL FRED

3 ///

4 ///

5 ///

L’actual ritme frenètic de la societat ha provocat un canvi en els hàbits de compra i d’alimentació de moltes famílies; gairebé no hi ha temps per cuinar, per això els aliments congelats, preparats o precuinats estan agafant molta empenta en els darrers anys. Sobre els aliments congelats han pesat molts prejudicis, però molts experts en nutrició defensen la congelació, i en especial la ultracongelació, com el millor mètode per conservar els aliments frescos i sense pèrdua de nutrients. La ultracongelació és un mètode que permet congelar l’aliment a gran velocitat, de manera que es mantenen totes les seves propietats nutricionals. Posteriorment, el producte es conserva a un mínim de -18 ºC, per evitar la proliferació de qualsevol microorganisme. En aquest sentit, La Sirena ha desenvolupat un sistema de traçabilitat per garantir la cadena del fred des del moment de la ultracongelació (que es realitza en el moment de la captura), fins al transport (en camions frigorífics) i l’arribada a l’establiment.


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Joves emprenedors /// Agora Team Tech, S. L. El saló Expoelearning, celebrat aquest mes de març passat a Fira de Barcelona, va ser l’escenari escollit pels joves emprenedors terrassencs per presentar el seu simulador PER: IVANNA VALLESPÍN

Un joc interactiu ensenya a convertir-se en un bon empresari

A

gora Team Tech, S. L. és una jove empresa, creada el setembre del 2008 per Anna Peiró, llicenciada en dret, i Carles Illa, enginyer superior en informàtica. Els dos joves han desenvolupat Agora Business Game, una aplicació de simulació empresarial que permet als participants posar a prova les seves habilitats directives vivint en primera persona l’experiència de dirigir la seva empresa. Els participants han de planificar les estratègies i decisions en un entorn realista i altament competitiu, desenvolupant les seves competències de treball en equip, de negociació, d’anàlisi, de gestió del temps i de lideratge. De fet, la iniciativa sorgeix de la pròpia experiència d’aquests dos emprenedors, que també van participar en una competició de simulació empresarial, mentre encara estudiaven. “L’experiència va ser molt positiva, ja que vam poder aprendre aspectes empresarials i financers que fins aleshores no coneixíem”. A partir d’aquí, els joves empresaris van decidir que crear el seu propi simulador podria ser un bon negoci. Després d’analitzar l’oferta que hi havia en el mercat, van creure que “hi podria haver un lloc en el mercat per un simulador d’empresa flexible que servís com a complement pràctic d’assignatures de gestió d’empresa i que es pogués adaptar a tot tipus de nivells, des d’estudiants de secundària fins a universitaris o estudiants de màster i postgrau”. L’aplicació és altament participativa i interactiva, s’hi poden practicar aspectes tan importants en el camp empresarial com ara el treball en equip, la presa de decisions, la negociació, la creativitat, el lideratge i l’esperit emprenedor. Un altre dels trets distintius del simulador és que està integrat en la plataforma d’aprenentatge virtual Moodle.

TRENCANT BARRERES Aquests dos joves terrassencs afirmen que a l’hora de crear la seva empresa el primer entrebanc que van haver de superar va ser el psicològic: “Prendre la decisió de deixar la feina i aventurar-se en la cre-

anna peiró i carles illa. NO FA NI UN ANY QUE AQUESTS DOS JOVES DE TERRASSA VAN DECIDIR ENCETAR UN NOU CAPÍTOL PROFESSIONAL COM A EMPRESARIS

PER CREAR UNA EMPRESA EL PRIMER OBSTACLE PER SUPERAR ÉS la por AL CANVI I la comoditat D’UNA FEINA ESTABLE ació d’una empresa no és un procés fàcil, i la por i la inseguretat o la comoditat poden provocar que un projecte que podria ser un èxit no s’arribi mai a portar a terme”. En segon lloc apareix el finançament, tot i que en el seu cas aquest ha pres un matís diferent: “Pel tipus de negoci, la principal inversió que hem necessitat han estat les hores de dedicació. A part d’això, també hi hem destinat els nostres estalvis i préstecs de familiars i amics, tant econòmics com en espècie”.

No obstant això, tant l’Anna com el Carles consideren molt recomanable l’experiència de l’emprenedoria; això sí, demanen certes millores en el sistema: “Per fomentar l’emprenedoria, en primer lloc, caldria introduir assignatures i tallers relacionats amb la creació d’empreses a tots els nivells educatius”. L’augment dels ajuts públics i la reducció dels tràmits administratius són altres propostes: “Seria fantàstic que es poguessin crear empreses a través d’internet, sense haver de passar abans pel notari, per Hisenda, per la Seguretat Social, pel registre...”.

MÉS INFORMACIÓ www.agoratt.comt


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

RADAR

23

Col·legi de Gestors administratius de catalunya /// Temps de crisi

Com regular els plans de pensions dels autònoms El col·lectiu de gestors administratius es mostra preocupat per les possibles gestions entorn a la recuperació dels plans de pensions per als aturats sense prestacions

R

sos? Des de la perspectiva del Col·legi de Gestors, una vegada més, si no es corregeix aquesta proposta, els petits i mitjans empresaris (pimes) tornaran a ser els grans oblidats i continuaran arrossegant els seus problemes endèmics, ja que no tenen atur, ni tampoc poden rescatar els plans de pensions malgrat que les promeses electorals asseguraven que aquesta situació se solucionaria.

ecentment, la premsa va fer públic que els aturats sense prestacions podrien rescatar els seus plans de pensions amb l’objectiu de donar liquiditat a les seves malmeses economies i poder fer front a la crisi. Segons van explicar els mitjans de comunicació, el Ministeri d’Economia, a través de la Dirección General de Seguros, aprovaria la normativa per sol·licitar-ne el rescat, i només caldria que el partícip estigués en situació d’atur, inscrit al Servei Públic d’Ocupació i que hagués esgotat la prestació contributiva. El nostre col·lectiu, el de gestors administratius, està preocupat per saber com regularan el rescat dels plans de pensions de milers d’empresaris autònoms que no tenen atur, els quals fa molts mesos que no tenen cap ingrés. Com demostrarà aquest col·lectiu que no té ingres-

Consultori fiscal En aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat, d’interès per a particulars i empreses

Un anunci de fons de pensions

/// I.M.

El febrer del 2009 va fer quatre anys que vaig obrir un compte habitatge i de moment no he pogut comprar cap pis. ¿He de retornar les quantitats que vaig desgravar? Encara no, si pensa que podrà fer la compra abans de la fi del 2010. A causa de la crisi immobiliària i de les dificultats amb què es troben alguns contribuents, els terminis es prolonguen. El Reial decret 1975/2008 ha ampliat el termini per invertir el saldo del compte habitatge, sempre que aquest termini finalitzi entre l’1 de gener del 2008 i el 30 de desembre del 2010. No es perdrà el dret a deduir les quantitats aportades a un compte habitatge si la inversió es fa abans del 31 de desembre del 2010. És important tenir en compte que les quantitats aportades passats els quatre anys des de la data d’obertura del compte ja no donaran dret a deducció, per tant, tan sols s’ha prorrogat el termini per invertir, però no els anys per aplicar la deducció, que continua sent de 4 anys a comptar des de la data d’obertura del compte.

Els gestors administratius col·legiats també volem llançar una proposta davant la preocupant gestió de la majoria dels fons de pensions. Si s’observa la relació que publica la premsa setmanalment, pràcticament la totalitat dels fons tenen rendibilitats negatives amb pèrdues, i estem parlant d’un producte que ha de ser un complement a una pensió futura. També hem de valorar i tenir en compte que les gestores de fons cobren un percentatge de gestió d’entre un 1,5%

Un immigrant que hagi estat al nostre país treballant en situació irregular i decidís tornar al seu país podria tornar a venir a Espanya a treballar de manera regular, amb un contracte en origen? En principi, un immigrant irregular no pot treballar, però si fos així, sí que podria, sempre que mentre hagi estat a l’Estat espanyol en situació il·legal no se li hagi emès una ordre d’expulsió. Si se li hagués emès una ordre d’expulsió, aleshores no podria tornar al nostre país de manera legal, malgrat que tingui una oferta laboral i la intenció per part d’una empresa de contractar-lo en origen mentre perduri la prohibició d’entrada fixada en l’ordre d’expulsió, que pot anar dels 3 als 5 anys.

i un 3%. La pregunta que ens fem és què gestionen? Pèrdues? Segons el nostre parer, s’hauria de regular la impossibilitat que aquestes gestores de plans ofereixin regals, pernils, vins, viatges o televisors de plasma, cost que hauria de servir perquè, com a mínim, la partida de gestió no fos tan elevada i, per tant, no es jugués amb els diners del partícip que ha confiat els seus ingressos a aquests gestors; també s’hauria de limitar el percentatge de comissió. El govern hauria d’efectuar un nou estudi en profunditat de la fiscalitat d’aquests productes. Des que es va modificar la norma amb efecte 1 de gener del 2007 de no poder deduir el 40%, la imposició a aquests fons no és gens atractiva. Si s’analitza el que està succeint, partícips que van aportar 10 euros en el moment del rescat, les seves aportacions estan a dia d’avui segons valor a 6 euros (un 40% menys). Com es gestionen aquestes disminucions de patrimoni perdudes? Perquè no se’ls dóna un tracte fiscal similar a la resta d’estalvis i es té en compte en el càlcul de les pèrdues? En definitiva, és un assumpte que creiem que hauria de ser tema de debat profund davant la situació actual. /// Alfonso Lluzar, President del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya

Són fiscalment deduïbles les despeses de relacions públiques amb clients o proveïdors, per exemple, una estada en un balneari? D’acord amb l’article 14.1.3 de la Llei de l’impost de societats, sí que són deduïbles, car a diferència de la regulació anterior, ara es consideren excloses del concepte de liberalitat o donatiu totes les despeses que estiguin correlacionades amb els ingressos. El canvi fonamental respecte de l’anterior normativa (art. 13 de la Llei 61/1978) és que no cal que siguin despeses necessàries, sinó que estiguin relacionades, i només quan no es pugui establir aquesta relació s’hauran de qualificar com a liberalitat o donatiu, i per tant no deduïbles fiscalment.


24

RADAR

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

EMPRESA /// VALLÈS

La crisi posa fi a les malalties dels divendres

CASOS PRÀCTICS

Un estudi de la Generalitat indica que, en el darrer trimestre del 2008, l’absentisme laboral no justificat va ser un 40% inferior a l’any anterior EMPRESES QUE han reduït MOLT l’absentisme

L

es trucades de primera hora de divendres o dilluns avisant el nostre cap que ens assetja un mal de cap insuportable, les gestions personals “ineludibles” a mig matí o les mil excuses que en temps de vaques grasses funcionaven força bé, han caigut en desús. Els expedients de regulació, els tancaments d’empreses, l’increment de l’atur i la negativitat de qualsevol dada econòmica en són els responsables. Pocs gosen faltar a la feina sense un bon motiu que deixi sense arguments els seus superiors.

El sector dels serveis de neteja té un dels índexs d’absentisme més elevats, per sobre del 6,5%. L’empresa egarenca Neteges Tot-Net es manté en aquesta mitjana, però fins fa ben poc estava per sobre i arrossegava greus problemes de productivitat. Des del 2008 les faltes injustificades s’han reduït notablement. El seu gerent, José Luis Corral, atribueix aquest canvi de rumb “fonamentalment a la sensació general d’inestabilitat i a l’evidència que quan s’ha de retallar, la gent amb baixa productivitat és el primer objectiu. També temen les suspensions de feina i sou”. Aquí també hi influeix el grau de passivitat amb què l’empresa observi el fenomen. Neteges Tot-Net va respondre a l’elevat absentisme que històricament ha tingut amb un pla d’estímul que inclou formació del personal, serveis d’atenció al treballador i mesures per millorar l’ambient de treball: “Reduïm l’absentisme de forma activa i en positiu”, explica José Luis Corral, ”però també amb més vigilància a través d’un servei de revisió i control dels treballadors que estan de baixa que fa la mútua, per afavorir-ne la recuperació”.

En el darrer trimestre del 2008, l’absentisme no justificat va ser un 40% menor que en el mateix període del 2007. Cada català va escapolir-se una mitjana de 0,3 hores sense donar cap explicació, segons el Departament de Treball. Per sectors, la indústria és la més afectada, amb 0,5 hores, seguida de la construcció, amb 0,4 hores, i els serveis, amb 0,3 hores. L’absentisme creix a mesura que augmenta la grandària dels centres de treball. Així, mentre que a les microempreses la mitjana se situa en 6 minuts cada tres mesos, en les companyies de més de 250 treballadors els minuts perduts injustificadament arriben als 40. Les baixes per malaltia o accident van suposar una mitjana de 9,8 hores menys treballades d’octubre a desembre del 2008. La crisi ha curat les indisposicions sobtades properes al cap de setmana, però segons els experts ha generat un nou tipus d’absentisme: el presencial. El practiquen els qui arriben puntuals com un clau, però que dediquen les hores a temes no relacionats amb l’empresa. I això inclou des d’altres feines complementàries fins a trucades personals, l’oci a internet, etc. Punts de vista oposats. Els empresa-

ris posen al mateix sac una baixa maternal, una operació quirúrgica i una falta injustificada, i denuncien el llast que suposa per a l’economia catalana l’absentisme. Reclamen més mesures de control sobre el personal mèdic que firma les baixes i sancions per als qui s’escapoleixin. En compensació, consideren que s’ha d’incentivar el treballador que compleixi amb les seves obligacions. Els sindicats troben vergonyós que es posi al mateix nivell un accident laboral que una

Les empreses consideren que l’absentisme és un dels obstables que frena la competitivitat /// I. MARQUÈS

20

MINUTS És el temps que, de mitjana, cada català va escapolir-se de la feina sense donar cap explicació, segons el Departament de Treball. excusa per escapar-se unes hores de la feina: “Des del segle xix que les empreses tenen la temptació de criminalitzar els treballadors i són capaços d’utilitzar una baixa maternal o unes vacances per fer creure que som uns dropos”, lamenta Dionís Oña, secretari de salut laboral de la UGT.

Tothom ha de complir. El representant sindical, Dionís Oña, reparteix culpes a l’hora d’explicar l’absentisme, ja que al seu entendre només inclou les faltes injustificades: “El treballador ha de complir, però l’empresa també, ha d’organitzar els seus processos productius per potenciar, motivar i incentivar que aquestes coses no succeeixin, començant amb les condicions laborals i la prevenció dels riscos laborals”.

D’altra banda, Oña defensa el dret del treballador a no anar a treballar en cas que “consideri que té mal de cap o està refredat i les condicions de seguretat del seu lloc de treball, per exemple una planta amb temperatura baixa, el poden per/// GEMMA AGUILERA judicar”.

Top Cable, una empresa de Rubí que fabrica cables elèctrics, registrava uns nivells d’absentisme força elevats abans que la crisi es visualitzés plenament. Però en els darrers mesos ha vist com les faltes injustificades o les escapades d’hores per fer gestions personals s’han reduït dràsticament: “El treballador té la sensació d’inestabilitat laboral permanent, i això fa que, per exemple, si un dia no es troba gaire bé, faci l’esforç de venir a treballar, o que s’ho pensi dues vegades abans de demanar hores per fer gestions o arribar tard”, explica la Natàlia Borràs, cap de recursos humans de Top Cable. Amb tot, les baixes per malaltia es mantenen en els mateixos percentatges que abans de la crisi. /// G.A.


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

EMPRESA /// CERDANYOLA

L’AEC ja disposa d’un centenar d’empreses

La nova entitat empresarial de Cerdanyola es va presentar el 20 de març al Parc Tecnològic del Vallès. L’Associació d’Empresaris de Cerdanyola (AEC) es va constituir el 22 de desembre del 2008 amb l’objectiu de defensar els interessos del teixit empresarial del municipi i d’esdevenir un interlocutor amb l’Ajuntament en l’establiment de polítiques municipals que puguin afectar les empreses. Segons el president de l’AEC, Jordi Sancho, “Cerdanyola disposa de la major reserva de sòl industrial de Catalunya i ocupa un lloc estratègic, ja que disposa de la Universitat Autònoma de Barcelona i del futur Sincrotró, per la qual cosa la ciutat esdevindrà un pol d’atracció d’inversions futures. En aquest sentit pensem que els empresaris hem de tenir via directa amb l’Administració local per desenvolupar projectes futurs plegats”. EMPRESA /// catalunya

La Generalitat ofereix un programa de gestió de negoci EinesTIC és una acció de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació inclosa dins el pla PIMESTIC i que pretén oferir un conjunt d’eines informàtiques que permetin als petits negocis o als treballadors autònoms cobrir les necessitats bàsiques informàtiques que requereixi la gestió del seu negoci. Aquest paquet inclou un programa lliure de gestió de contactes, així com un altre per agilitzar la preparació de pressupostos, comandes, albarans i factures. També ofereix la possibilitat de fer les declaracions trimestrals d’IVA i IRPF en els formats oficials d’Hisenda i la possibilitat de preparar cartes, faxos i missatges de correu electrònic. Concretament, inclou les següents aplicacions: el paquet ofimàtic OpenOffice.org, el navegador Mozilla Firefox i el gestor de correu Mozilla Thunderbird i l’Openbravo POS per gestionar el terminal punt de venda (TPV), entre d’altres. Els autònoms o empresaris que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquest paquet

sense cost. Tan sols cal adreçar-se a la web www.pimestic.cat/einestic o bé demanar-ho a alguna associació empresarial o col·legi professional que col·labori en la seva difusió.

RADAR

25

panell info DEL 6 AL 8 D’ABRIL

SETMANA SANTA AMB L’ENRIC

EMPRESA /// catalunya

Neix una nova associació de joves empresaris El mes passat també es presentava una altra associació empresarial, la Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC), una entitat que neix amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria, crear sinergies entre els joves empresaris catalans i dotar-los de representativitat davant les diferents instàncies econòmiques i polítiques. La federació, amb una representació d’unes 5.000 empreses, que donen feina a més de 20.000 treballadors, aposta per un canvi de model que porti al reconeixement de l’emprenedor i demana la implantació de mesures urgents per a la creació d’empreses al nostre territori. Daniel Casadesús, president de la FAJEEC, va afirmar que l’entitat s’ha creat per “provocar una reacció en cadena que ens porti a creure novament en el futur fomentant i motivant els joves empresaris i emprenedors a continuar lluitant pels seus negocis”. EMPRESA /// PALAU-solità

Palau-solità disposarà d’un cens d’empreses

Dinslesactivitatsfamiliarsqueorganitza l’ObraSocialCaixaSabadelliqueporteneltítol genèricd’Elsjocsdelsdiners,perSetmana SantaunpersonatgeanomenatEnRicespera petitsigransperfer-losparticiparentallersi donar-lossorpreses.De17a20h. Organitza: Obra Social Caixa Sabadell Lloc: edifici de l’Obra Social, carrer d’en Font, 1, Sabadell Més info: http://fotos.caixasabadell.com/ Triptic_art.pdf

16D’ABRIL

20D’ABRIL

Xerrada a càrrec de Montse Pont dins del cicle de l’Any Internacional de l’Astronomia, organitzat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Hora i lloc: a les 19 h, al MNACTEC (rambla d’Ègara, 270, Terrassa) Organitza: MNACTEC Més info: www.mnactec.cat

A càrrec de l’educadora Emma Villegas, organitzada per l’Associació de Familiars Mentals de Terrassa. Hora i lloc: a les 17 h, a la Biblioteca Central de Terrassa (passeig de les Lletres, 1) Organitza: Afemt

CONFERÈNCIA:LA FONTDELLUMDEL SINCROTrÓALBA

27D’ABRIL 18D’ABRIL

TALLER:ACTIVA’T CONTRAELCANVI CLIMÀTIC Activitat per a tots els públics. Inscripcions a l’oficina Sant Cugat Sostenible de Sant Cugat del Vallès. Hora i lloc: de 10.30 a 12 h, al Casal Cultural de Mira-sol, de Sant Cugat del Vallès Organitza: Ajuntament de Sant Cugat Més info: www.santcugat.cat

L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha decidit elaborar un cens de les empreses que existeixen als polígons industrials del municipi i les seves característiques. Aquesta eina ha d’integrar la informació existent en diferents registres administratius i bases de dades, de forma permanent, dinàmica i fiable. La iniciativa ha de permetre actualitzar les bases de dades i elaborar una diagnosi que defineixi les línies de treball futures per afavorir la competitivitat del territori. Actualment s’està fent la primera fase del projecte, consistent en el treball de camp als polígons industrials del municipi. En aquesta etapa es faran recorreguts exhaustius per les zones d’actuació, mitjançant entrevistes telefòniques i personals per recollir les dades.

PRESTACIONS ECONÒMIQUESDELA SEGURETATSOCIALI AUTONÒMIQUES

20D’ABRIL

JORNADA:‘ELABORACIÓ DELACARTERADE PROJECTESDER+D+i’ L’acte va adreçat a gestors de la innovació (empresaris, directors de R+D, directors tècnics, tècnics de qualitat, tècnics d’innovació...) interessats a conèixer els mecanismes per facilitar el finançament dels projectes de R+D+i de la seva entitat. El seminari també va adreçat als tècnics financers i administratius responsables de la gestió financera dels projectes. Organitza: Parc Tecnològic del Vallès Lloc: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies del PTV Més info: www.ptv.es

JORNADA:‘LES REGLESDEJOCENTRE EMPRENEDORS’ La sessió vol presentar les principals matèries que s’han de preveure abans de començar un projecte (aportacions de cada soci, normes de gestió i administració, vinculació, titularitat dels resultats obtinguts, etc.), amb especial incidència en les fórmules de retribució, i en concret en les que permeten l’accés al capital de la societat del personal de la companyia. Organitza: Parc Tecnològic del Vallès Lloc: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies del PTV Més info: www.ptv.es

7DEMAIG

LLIURAMENTDELS PREMISCASSA La programació estable a les escoles de Santa Perpètua de Mogoda compta amb una activitat relacionada amb el coneixement del cicle de l’aigua i una visita a les instal·lacions de CASSA (Aigües de Sabadell). L’alumnat participa en un concurs de dibuix, on el tema és l’aigua, i aquest dia es fa el lliurament de premis. Organitza: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Lloc: Ajuntament de Santa Perpètua Més info: www.staperpetua.cat


26

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Llibres d’economia i empresa

L’ECONOMIA TAMBÉ CONTROLA SANT JORDI Les novetats editorials que intenten explicar per què s’ha arribat a la situació decrisis’amunteguenlesdarreressetmanes als prestatges de les llibreries. Alguns d’aquestsvolumssónlídersdevendesentre elsllibresdeno-ficció,ifinsitotn’hansorgit autors mediàtics. Sant Jordi llegirà molt aquest any sobre economia TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: CEDIDES

1 /// LA ROSA I EL LLIBRE

Símbols inequívocs de la celebrada Diada de Sant Jordi 2 /// D’ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX:

llibres

Carles Torrecilla, Juan Carlos Maestro, Rosa Gil i Leopoldo Abadía

Ajuste de Cuentas

Anécdotas de secretarias

Vicens Castellano /// EDITORIAL Aguilar

Rosa Gil /// EDITORIAL Styria

1 ///

Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva

Crisi, mentides i grans oportunitats

Stephen R. Covey /// PAIDÓS PLURAL

C. Torrecilla i J. Basté /// Columna


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

“N

ormalment per Sant Jordi no s’acostumen a vendre gaires llibres d’economia, però aquest any no ens estranyaria gens que es converteixin en best-sellers”. El pronòstic d’Adela Nogueira, responsable de la llibreria Paidaia de Sant Cugat del Vallès, és compartit per molts llibreters. L’economia ha envaït l’opinió pública i publicada i això inevitablement ha fet augmentar l’interès del públic. Alguns teòrics s’han convertit en autèntiques estrelles mediàtiques. I les editorials s’han llançat a la caça del lector angoixat, al mateix temps que han repescat alguna relíquia literària: “Adquireixen una nova vida alguns títols que ja tenien uns quants anys, com El crac del 1929”, explica Alba Martí, responsable de la llibreria L’Ombra de Rubí. El famós assaig de John Kenneth Galbraith, editat l’any 1955, es torna a comprar en massa, entre els que cerquen explicaci-

ons i paral·lelismes de la situació actual amb la viscuda a finals dels anys vint del segle passat. Però no cal anar tan lluny ni en el temps ni en l’espai per trobar líders de vendes. L’enginyer industrial Leopoldo Abadía, amb el seu llibre La crisis Ninja y otros misterios de la economía actual, és el Ruiz Zafón de l’economia. El volum va sortir a la venda el 8 de gener passat i ja ha despatxat 115.000 exemplars en nou edicions, a més de situarse moltes setmanes en el número u de les llistes de vendes entre els llibres de no-ficció. “Ha arrasat”, diu Adela Nogueira. Difícilment trobarem algú que no sàpiga ja qui és Abadía després d’haver voltat per tots els platós de televisió i programes de ràdio. La fórmula màgica d’Abadia ha estat exposar d’una manera planera i humil el procés que ha conduït a la crisi actual. “Els bancs necessitaven fer negoci i van buscar gent a la qual poguessin cobrar més interessos. Així van trobar els NINJAS, és a dir, No Income, No Jobs, No Assets (‘sense ingressos’, ‘sen-

se feina fixa’ i ‘sense propietats’). Al ninja li és igual si l’interès és del 3% o del 33%, viu al dia. Els bancs fan tantes hipoteques que necessiten més diners i acaben demanantt’ho a l’estranger. Aquí entra la globalització. Perquè una persona de Sant Quirze Safaja no sap que quan ingressa la seva nòmina, en dos segons ha arribat a un banc d’Illinois i, dos segons després, és a les mans d’un ninja”, explicava el creador dels ninjas en una entrevista recent a la B30.

Històries d’un corresponsal La visió del periodista econòmic Martí Saballs pot tenir certs paral·lelismes amb la d’Abadía, si bé la manera d’escriure-la és ben diferent. Ho fa en el llibre Historias de un corresponsal económico. Burbujas y otras epidemias de entusiasmo, en el qual Saballs recull experiències viscudes arreu del món exercint la seva professió de corresponsal i que, ara, passant el que ha passat, li han servit per lligar caps. “Està clar que el llibre no l’hauria escrit si no hi hagués hagut aquest daltabaix, que és el que m’ha fet entendre moltes de les coses que anava veient, o si més no poder interpretar per què ara estem com estem”, afirma el periodista. Saballs considera que el que s’ha anat creant en els darrers vint anys a escala mundial ha estat “una peça musical d’aquelles en què van entrant cada vegada més instruments fins que al final esclata”. No s’està de definir l’ésser humà com “un ramat d’ovelles que creu tot el que li diuen i li venen sense preguntar gairebé res”. Posa l’exemple d’un mestre d’escola d’un poble perdut d’Alaska que li va explicar que tenia interès a invertir en Endesa. Saballs es mostra optimista amb vista al futur, tot i que expressa el seu temor al fet que el procés derivi en un excés de regulació. “Pot derivar a un Gran Germà que ho controli absolutament tot, i que no deixi espai a la llibertat i a un cert risc, que hi ha de ser”.

Pas a líders i secretàries

2 ///

Però malgrat la crisi, la vida continua. Per això hi ha autors que miren endavant i dediquen pàgines a explicar com emprendre. És el cas de l’andalús Juan Carlos Maestro, que ja va obtenir un notable

GAS A FONS

27

“A partir d’ara es pot donar un excés de regulació, com un Gran Germà que ho controli tot”, Martí Saballs, autor d’‘Historias de un corresponsal económico’ “Amb la crisi, la pobresa del Tercer Món pot empitjorar, perquè els governs retallaran despeses de tot arreu”, Luis de Sebastián, autor D’‘Un planeta de gordos y hambrientos’

MÉS INFO El tàndem entre Carles Torrecilla i Jordi Basté Després de La crisis Ninja, el llibre d’economia amb més sortida aquestes darreres setmanes a Catalunya és Crisi, mentides i grans oportunitats, editat en català i en castellà i fet a quatre mans entre el conegut periodista Jordi Basté i l’expert en màrqueting Carles Torrecilla. Recollint l’esperit de l’espai Economia de butxaca dins el programa matinal de Basté a Rac1, i presentat en forma d’entrevista, el llibre apropa al lector conceptes econòmics de manera entenedora, i prova d’explicar el que està succeint en aquests moments a escala mundial i com ens afecta, però exposant també que a partir d’aquesta situació es poden obrir noves portes.

Diario de economía aplicada

Economía canalla

El estallido de la burbuja

Eufòria i pànic

Miguel Ángel Galindo /// ECOBOOK EDITORIAL DEL ECONOMISTA

Loretta Napoleoni /// EDITORIAL Paidós

Robert J. Shiller /// EDITORIAL gestión 2001

Oriol Amat /// EDITORIAL Profit


28

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Llibres d’economia i empresa 3 /// LUIS DE SEBASTIÁN

carrega contra una part de la indústria alimentària 4 /// MARTÍ SABALLS

recull moltes de les seves experiències com a corresponsal

3 ///

115 MIL

EXEMPLARS

4 ///

Historias de un corresponsal económico Martí Saballs /// Gestión 2001

ha col·locat Leopoldo Abadía del seu llibre ‘La crisis Ninja y otros misterios de la economía actual’ des que va sortir al mercat a principis d’any. Se n’han fet ja nou edicions, i s’espera que sigui un dels grans èxits d’aquest Sant Jordi.

èxit amb el volum Regálate felicidad, i que ara ha tret al mercat Regálate liderazgo. Maestro, directiu i consultor, té clar que com millor siguin els líders, millors seran les empreses i millor la societat. “Hi ha tantes empreses actualment que dubto que hi hagi suficients líders preparats, i formar líders és bàsic”, explica, considerant també que “tothom du un líder dins”. “Molts sobresurten genèticament, sense oblidar tampoc la importància que té l’aspecte emocional, perquè per ser líder d’un grup primer cal saber-se liderar a un mateix”, afegeix. La periodista Rosa Gil, en canvi, ret un homenatge a una altra de les peces fonamentals del funcionament d’una empresa o institució. El seu llibre Anécdotas de secretarias ha arribat a la tercera edició i, per l’autora, “la crisi està evidenciant que es necessiten bones secretàries, que són imprescindibles, perquè tenen una visió més global que els seus caps i normalment saben més coses que ells”. Per l’autora, si les secretàries fessin vaga, el país es paralitzaria. “I ja no dic el que podria arribar a passar si comencessin a explicar secrets”, diu Gil, que com el títol indica narra diverses anècdotes escollides després d’haver entrevistat un centenar de secretàries d’arreu del món i una trentena de caps. “Tot i que al nostre país el paper de la secretària ha evolucionat molt en positiu en els darrers anys, encara és una professió poc visible i coneguda per comparació amb la importància que arriba a tenir”, considera Rosa Gil, que es mostra convençuda d’haver omplert un buit, ja que “la inexistència de llibres sobre secretàries era total”.

La mirada de Luis de SEbastián Un aspecte molt diferent és el que tracta el professor i economista Luis de Sebastián en el llibre que acaba de publicar, Un planeta de gordos y hambrientos. La industria alimentaria al desnudo. De Sebastián es pregunta per què es destinen més diners en el món a combatre l’obesitat que no pas la pobresa. “Part de la responsabilitat la tenen les empreses alimentàries, pels aliments que s’estan inventant a causa de la competèn-

Regálate liderazgo

Ser competitivo

Juan Carlos Maestro /// EDITORIAL Profit

Michael E. Porter /// EDITORIAL deusto

“La professió de secretària encara és poc visible i coneguda per comparació amb la importància que arriba a tenir”, Rosa Gil, autora d’‘Anécdotas de secretarias’ “Per ser líder d’un grup primer cal saber-se liderar un mateix”, Juan Carlos Maestro, autor de ‘Regálate liderazgo’

cia intensiva. Abarateixen costos amb productes sintètics, afegint-hi sucre..., i després això crea els problemes que crea”. L’autor posa també damunt la taula contradiccions com ara que “certament, en els darrers anys a països com l’Índia i la Xina s’ha reduït la fam, però ja tenen milers de casos d’obesitat, a causa de les porqueries d’aliments que els fem arribar”, i al mateix temps considera que “amb l’Àfrica sí que no hi ha manera, és el gran continent pendent quant a subalimentació”. De Sebastián tem que “amb la crisi la situació empitjori, perquè els governs retallaran despeses de tot arreu, i una de les primeres coses segur que serà la cooperació internacional”. Llibres relacionats amb l’economia, doncs, però uns per pensar, d’altres per formarse, d’altres per entendre el món, i d’altres per passar una bona estona. Sant Jordi, com cada any, arriba carregat de lletres.

La crisis ninja y otros misterios... Leopoldo Abadía /// EDITORIAL espasa


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

GAS A FONS

29

Oriol Amat i Salas /// Catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra Si la literatura que s’està publicant sobre la crisi ha de servir per entendre-la millor i per aprofitar-ne les oportunitats, haurà valgut la pena

Però si els que ho volen “aprofitar” es troben que ara els bancs no donen crèdits...

‘Eufòria i pànic’ és el nou llibre de l’economista Oriol Amat, un treball que analitza la crisi actual establint paral·lelismes i diferències amb les que hi ha hagut en els darrers quatre segles TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: Inma Saenz de Baranda

Amb la crisi podem fer una V en comptes d’una L, però cal treballar de valent

lla immobiliària va estar alimentada per diverses característiques psicològiques que tenen moltes persones en termes d’inversió i finances. Em refereixo a l’especulació exagerada, al desig d’enriquirse ràpidament i sense treballar gaire, a l’endeutament excessiu... Aquests trets psicològics sempre han existit i segur que seguiran existint en el futur. De tota manera, no tothom es va equivocar comprant immobles durant els anys 2006 i 2007, ja que si algú comprava és perquè hi havia venedors. Per exemple, quan La Caixa es va vendre Immobiliària Colonial o la família Jové va vendre FADESA a Martinsa ningú no ho entenia, però ara ja està clar per què ho varen fer.

A

A diferència d’altres crisis, en aquesta més gent que mai ha “jugat” a la inversió i l’especulació. Suposa això que també pot costar més de sortir-ne que en altres ocasions?

mbició, endeutament excessiu, supèrbia, enveja, ceguesa, por, pànic i, finalment, histèria. Aquest és l’esquema bàsic que estableix el catedràtic Oriol Amat en el seu llibre Eufòria i pànic per explicar els cicles de l’economia i que acaben desembocant, una vegada i una altra, en crisi. Tot i això, el moment actual també té les seves singularitats.

El pànic, i en definitiva la crisi, arriben segons vostè per un excés d’eufòria?

Han estat originats per diverses causes, però una de les més importants és la punxada de la bombolla immobiliària. El preu dels immobles va arribar a nivells que no tenien cap relació amb el seu valor real, ni amb el nivell adquisitiu dels compradors. És el resultat d’una especulació excessiva.

Al llibre repassa crisis històriques de la borsa, i estableix un esquema que sempre es va repetint. Com és que, si aquest esquema és tan clar i tan habitual, no n’aprenem mai? L’ésser humà no és perfecte. La bombo-

Sens dubte, el principal problema que tenim en aquest moment és la crisi de confiança, que explica que el consum i la inversió s’hagin reduït més enllà del que és raonable. Per sortir de la crisi hem de fer els possibles per tornar a guanyar confiança. Això no vol dir oblidar que la situació és greu, sinó recordar que totes les crisis se superen i que ofereixen grans oportunitats. Per exemple, ara tot és més barat i algú ho aprofitarà.

Les dades del Banc d’Espanya demostren que els crèdits estan començant a moure’s de nou. Un altre tema és que les empreses han de capitalitzar-se i presentar projectes interessants per oferir garanties suficients i capacitat de devolució. La banca ha tornat a ser com ha estat sempre, excepte dels anys 2003 al 2007, en què es varen oblidar dels criteris de prudència que sempre han seguit. Hi ha empreses que estan aprofitant el moment per comprar competidors a un millor preu, altres estan comprant immobles amb rebaixes del 30%, altres estan introduint productes molt innovadors, altres estan aconseguint millorar el seu model de negoci anant cap a estructures més flexibles i low cost que fan que siguin més competitives... La vida segueix i no tothom hi surt perdent amb aquesta crisi.

S’atreveix a fer un pronòstic? N’hi ha que diuen que durarà més d’una dècada, però jo coincideixo amb les previsions del president de la Reserva Federal Nordamericana i del president del Banc Central Europeu en el sentit que podem tocar fons a primers del 2010 i a partir d’aleshores iniciar una lenta recuperació. Per tant, crec que podem fer una V, en lloc d’una L. Però per això hem de treballar de valent i amb optimisme. Si ens ho proposem ho aconseguirem. En canvi, si el pessimisme segueix imposant-se encara aconseguirem estar en recessió molts anys.

El que potser no estarà en crisi aquest Sant Jordi seran les vendes dels llibres que parlen, precisament, de la crisi. Fins i tot hi ha llibres d’economia “mediàtics”, cosa que segurament no havia passat mai. Com ho veu?

La crisi està generant molta angoixa i per això ha despertat molt d’interès tot el que hi té a veure. Si la literatura que s’està publicant sobre la crisi ha de servir per entendre-la millor i per aprofitar-ne les oportunitats, haurà valgut la pena.


30

ROTONDA

MIQUEL ÀNGEL PIERA COORDINADOR D’ESTUDIS DE GESTIÓ AERONÀUTICA DE L’ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA DE LA UAB

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Present i futur de la indústria a Catalunya

P

er buscar la solució a problemes de naturalesa econòmica, la prioritat ha de ser en el sector industrial. Aquesta va ser una de les afirmacions del professor Joan Trullén a la jornada La indústria a Catalunya: present i futur, organitzada per l’Associació d’Amics de la UAB, en què van intervenir destacats membres del sector financer, industrial i del camp de la recerca i la innovació. En l’acte es va reflexionar sobre el paper que ha tingut i ha de continuar tenint la indústria al nostre país, com a motor de l’activitat econòmica. En els darrers mesos ens estem trobant davant d’un problema de nova configuració que exigirà canvis estructurals en la forma de produir (què produir i com produir-ho). Es prioritzarà l’eficiència, sobretot l’energètica. I ciutats com Barcelona i la seva àrea metropolitana podran tenir un paper important si aconsegueixen treure partit de la configuració arquitectònica de la seva ciutat. Aquestes mesures es propagaran a altres aspectes de la vida quotidiana, com l’aplicació de les noves tecnologies en el treball, així com canvis en la forma de viure.

Cal tenir en compte, i entendre, quines han estat les fortaleses de l’economia catalana per plantejar-se i planificar els canvis estructurals per afrontar, un aspecte d’importància cabdal per a un correcte posicionament enfront la crisi actual. Serà necessari un nou procés de transformació i Catalunya haurà de posar a prova, de nou, la seva extraordinària capacitat de flexibilitat productiva. Aquesta reacció ha estat una de les claus de l’èxit del model competitiu català en el passat, i serà un actiu indispensable per considerar juntament amb el disseny d’estratègies que augmentin el factor de productivitat, que no ha presentat el creixement esperat per aconseguir que Catalunya sigui prou atractiva.

Cal tenir en compte, i entendre, quines han estat les fortaleses de l’economia catalana per plantejar-se i planificar els canvis estructurals per afrontar

Entre d’altres, com a solucions per fer front a la crisi, el professor Joan Trullén va ressaltar la prioritat de defensar un model exportador d’indústria, posant especial atenció a la indústria de l’automoció per la seva relació amb el teixit industrial. Va especificar la necessitat d’utilitzar materials més lleugers i de menys cost. Malgrat la flexibilitat de reacció als constants canvis als quals ja ens té acostumats el mercat, el creixement de l’economia catalana s’ ha pogut aconseguir, en part, gràcies als avenços tecnològics presents en les actuals arquitectures de producció (els ja ben coneguts sistemes flexibles de fabricació), que faciliten els canvis de tipus i ritme de producció en intervals de temps relativament baixos. Una manca d’eines i formació respecte com fer eficient la flexibilitat tecnològica és, avui dia, encara un element limitador per al creixement de la productivitat. El director d’operacions (producció i logística) de General Optica, el senyor Xavier Gironella, va il·lustrar un cas real de millora quantitativa de la competitivitat en el sector de les òptiques, a partir d’una millora de la productivitat i de la gestió del crèdit, amb què han aconseguit un creixement en el mercat produint i distribuint des de Barcelona. Aquest cas real és un exemple que, si es fa un bon diagnòstic dels factors clau (productivitat, crèdit i territori), és possible continuar sent competitiu a partir de produir i distribuir des de Catalunya. A més, de les 10 tesis apuntades pel professor Joan Trullén perquè Catalunya torni a aconseguir una capacitat competitiva industrial important, Josep M. Pujol, president de Ficosa International, va remarcar la necessitat de fer un canvi cultural que consisteixi a recuperar els valors de l’esforç i la persistència, i es perdi la por al fracàs, de manera que s’integri com una part natural de la nostra vida.

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

COM MÉS AVIAT ES REPENSI L’ECONOMIA, MILLOR

R

esulta especialment difícil sentir veus que parlin de futur en un moment tan intens i tan ple de problemes per resoldre pel que fa a l’economia quotidiana. Evidentment, no és gens fàcil per a les administracions, els sindicats, les patronals, les empreses o qualsevol altre estament econòmic o empresarial mirar cap a nous escenaris, quan la situació present absorbeix totes les energies i capacitats. Però algú ha d’investigar i estudiar opcions de futur, donades les demostrades ineficiències presentades pel model econòmic preponderant fins al present. Per aquesta raó, les visites dels pensadors econòmics, com la que va fer recentment a Espanya el premi Nobel d’economia Paul Krugman, un interessant economista acadèmic i assessor en el seu moment del president Clinton, resulten d’interès. Krugman va ser molt realista sobre la situació econòmica a Espanya quan va advertir que el país viurà una situació “molt difícil durant els pròxims dos anys” i quan va alertar que presenta uns costos laborals massa elevats comparats amb Europa. Va afirmar que si el país no porta a terme una reforma del seu model productiu per aconseguir una economia més innovadora i competitiva, serà necessària una “caiguda dels salaris”. L’única manera d’evitar-ho, va afegir, és “mitjançant un creixement de la competitivitat a través de la innovació”. Res de nou respecte al que ja se sap, però és la confirmació una vegada més de la inqüestionable necessitat d’un canvi de model productiu. Una de les receptes apuntades des de diferents òptiques continua sent la de la recerca i innovació i l’aposta en sectors de futur, poc contemplats fins al moment. És encoratjador saber que en aquest canvi de futur ja despunten algunes empreses espanyoles i catalanes, entre les quals figuren les dels sectors d’energies renovables, tecnologies de la informació i comunicacions, biotecnologia i salut, del sector aeroespacial i d’altres més tradicionals com són el sector alimentari, l’enginyeria i infraestructures, del turístic i del sector de l’automòbil. I aquí queda un missatge esperançador enmig d’una situació crítica, mai viscuda abans. Ja ho deia el mateix Krugman a Barcelona, amb motiu de la trobada sobre el consens de Washington: és imprescindible repensar l’economia i com més aviat es faci, millor.


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

ROTONDA

31

CARME GARCÍA LORÉS ALCALDESSA DE RUBÍ i PRESIDENTA DEL CONSORCI DE LA B-30 (CIT)

SUPERAR EL MARC MUNICIPAL PER SER MÉS COMPETITIUS La nova presidenta del Consorci de la B-30, Carme García Lorés, expressa el compromís de l’Ajuntament que encapçala en el desenvolupament del territori, i destaca la importància d’una visió supramunicipal

L’

Ajuntament de Rubí assumeix aquest mes d’abril l a p re si d è n c i a d e l Co n sorci de la B-3 0, format per les ciutats de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí. Com a presidenta del Consorci i com a alcaldessa de Rubí, entenc que les polítiques de promoció econòmica, així com els objectius que proposem des del Consorci de la B-30, no es poden abordar des d’una visió estrictament local, sinó que calen visions supramunicipals. Les ciutats i els territoris, expressats en termes empresarials, també hem de competir amb altres ciutats i territoris del món, especialment en el marc europeu. Millorar les ciutats, cercar, mantenir i promoure els més alts nivells d’equilibris territorial, ambiental, econòmic i social determinen la qualitat de vida dels ciutadans. En aquest sentit hem de superar els límits administratius i optar per noves fórmules de cooperació intermunicipal davant els diferents, però cada vegada més nombrosos, interessos compartits. És l’opció que hem pres des del Consorci de la B-3 0 per assolir els objectius que, d’altra banda, no serien possibles d’aconseguir de manera individual per cadascun dels municipis. Per això, estem treballant per impulsar i promoure espais de participació mixta, públics i privats, capaços d’actuar sobre el territori de manera estratègica. Un territori on la marca CIT, Catalonia Innovation Triangle, sintetitzi la fortalesa d’un territori capdavanter a Europea, una marca amb valor. En breu, el Consorci donarà a conèixer les accions concretes per desenvolupar en els pròxims anys (2009 -2013). Les definirà un estudi que s’està elaborant

Hem inclòs a l’agenda la presentació d’un projecte general de millora de l’accessibilitat de polígons industrials del territori al fons europeu FEDER que ens permeti obtenir suport al finançament per projecte

per a les tres ciutats amb la participació de la Diputació de Barcelona. L’objectiu és la recerca de les potencialitats i la complementarietat del territori, i la selecció d’aquelles que millor s’adeqüin a les línies estratègiques del CIT. Les accions s’emprendran a partir d’una nova dinàmica que permeti la direcció de polítiques adaptades al territori, que estableixi les mesures d’estímul per afavorir la cooperació, el partenariat i la participació directa dels actors econòmics, socials i del coneixement, i l’ordre de prioritats en l’execució vindrà determinada principalment pel seu potencial per generar valor estratègic. Una mostra de l’actuació en la qual ja s’ ha avançat des del Consorci és la posada en marxa del Pla de Mobilitat per al Polígon de Can Sant Joan (Sant Cugat-Rubí), un pla que es desenvolupa a partir de la cooperació de la Generalitat de Catalunya, les empreses de transport públic, ferrocarrils i autobusos, les associacions empresarials de Sant Cugat i Rubí i els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí. També hem inclòs a l’agenda la presentació d’un projecte general de millora de l’accessibilitat de polígons industrials del territori al fons europeu FEDER que ens permeti d’obtenir suport al finançament per projecte. Com a compromís de la presidència del CIT que recau en la ciutat de Rubí, des de l’Ajuntament es posaran els mitjans necessaris per reforçar el Consorci de la B-30 amb accions institucionals encaminades a establir nous vincles de cooperació institucionals, cercar complicitats i facilitar l’obtenció de recursos per a la seva activitat i, molt especialment, reforçar el protagonisme que han de tenir en els projectes les universitats, els centres d’investigació i recerca, i en general de tota la comunitat del coneixement.

LECTURES

Carles Torrecilla

crisi, mentiDEs I grans oportuniTATs El llibre de preguntes i respostes, explica les conseqüències de la crisi en l’economia real de les persones. /// EDITORIAL COLUMNA

Haruki Murakami

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo La novel·la de l’escriptor japonès provoca una sensació de realitat i fantasia. /// EDITORIAL Tusquets


32

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

ENQUESTA QUÈ en PENSEN ELS VIANANTS...

PER SANT JORDI, UN LLIBRE SOBRE ECONOMIA NO ÉS L’OPCIÓ MÉS DESITJADA NI DEMANADA Les publicacions de temàtica econòmica acostumen a ser denses i poc aclaridores per a molts; no obstant això, també la veu del carrer reclama textos i assajos que, d’una forma amena i didàctica, expliquin l’actual crisi o aspectes més generals de com funciona tot l’entramat macroeconòmic PER: IVANNA VALLESPÍN

Ha llegit mai un llibre d’economia? Creu que en la situació actual podria ajudar-nos a entendre la crisi? Què diria si li regalessin un llibre d’economia aquest Sant Jordi?

maribel sánchez 41 anys ECONOMISTA

david ogaya 39 anys professor

LAIA FERNÁNDEZ 30 anys DELINEANT

SANTI GIMENO 41 anys ENGINYER

mary v. ortiz 34 anys COMPTABLE

BERNAT RODRÍGUEZ 65 anys JUBILAT

Arran de la meva professió he llegit bastants llibres sobre economia, això sí, quasi exclusivament quan estudiava. Darrerament, el que he llegit sobre aquest tema és l’obra que ha publicat en Jordi Basté i que tracta de la crisi econòmica actual. Considero que no és gaire útil regalar llibres d’economia per Sant Jordi, perquè normalment acostumen a ser molt densos, així que si la persona realment no està interessada en el tema, no ho recomano. Si jo hagués d’escollir una temàtica perquè em regalessin, preferiria algun llibre sobre economia espanyola, que expliqués, amb estadístiques, aspectes com la competitivitat, la inflació, els interessos bancaris, etc., i alhora il·lustrés l’evolució de la nostra economia. També m’interessaria un sobre el Tercer Món i el seu potencial econòmic.

Fa anys que, a causa de la meva professió, sí que habitualment llegia llibres i textos d’economia, ja que vaig haver de preparar una assignatura per a batxillerats. Però bàsicament eren documents i manuals sobre el tema, informació per internet, etc. Crec que tal com està la situació econòmica actual, potser sí que hi ha gent que li pot interessar llegir llibres que expliquin què està passant. Per la meva part, no sé si em faria gràcia que algú em regalés un llibre d’economia per Sant Jordi. De fet, no acostumo a llegir gaires llibres. De totes maneres, si hagués d’escollir, m’interessaria que tractés temes com ara les lleis de comerç internacional, macroeconomia, etc. Jo sóc voluntari d’una ONG i m’interessen aquests temes, i no tant aspectes relacionats amb empreses.

Jo no he llegit mai un llibre d’economia, perquè de fet tinc un munt de llibres a casa per llegir més interessants; penso que llegir aquest tipus de temàtica és molt avorrit. Sincerament, jo mai regalaria un llibre d’economia ni demanaria que me’n regalessin cap, especialment ara que jo m’he quedat a l’atur i prefereixo que la lectura em serveixi de distracció. D’altra banda, si m’interessés saber més coses sobre l’actual crisi, llavors ja buscaria informació pel meu compte, per exemple, a través d’internet, etc. En cas que hagués d’escollir entre els diferents llibres d’economia, els únics que potser em miraria són els que fan referència a com muntar una empresa o aquells que tracten i fomenten l’esperit emprenedor, això sí, mai per Sant Jordi.

No he llegit mai un llibre d’economia, però és que el tema, la veritat, no m’interessa, tinc altres preferències. No obstant això, considero que regalar un llibre d’economia escrit de forma didàctica sí que podria ajudar la gent a entendre què està passant. Però això és difícil, ja que els llibres d’economia acostumen a ser bastant densos. Això, d’entrada, ja acostuma a crear un rebuig mental. Sincerament, preferiria que no em regalessin cap llibre sobre economia, no m’interessa. En tot cas, m’interessaria algun text que m’expliqués com funciona l’economia del món, és a dir, com treballen les borses, etc. En definitiva, que t’expliquessin com les decisions econòmiques repercuteixen de forma expansiva a tot el món.

Per afició no llegeixo mai llibres d’economia, però mentre estudiava empresarials vaig haver de llegir molts manuals i llibres sobre aquest tema. La veritat és que no conec les novetats bibliogràfiques que surten sobre aquest tema, no sé si ho expliquen bé i com ho expliquen. De totes maneres, considero que seria útil llegir algun llibre que aclareixi com hem arribat a aquesta situació de crisi econòmica i que la gent fos conscient de per què estem ara així. La veritat és que si em regalessin un llibre d’economia per Sant Jordi no m’importaria gaire, tot dependria de quin llibre fos, la temàtica, el tractament, etc. Concretament, si pogués escollir, preferiria que em regalessin llibres explicatius sobre la crisi actual, així com les iniciatives per salvar el teixit empresarial.

Durant tota la meva vida he llegit molts llibres d’economia, a més, de temàtica molt diversa, com ara els de tendència marxista, liberal, etc. La veritat és que el tema actualment no m’interessa gaire, però quan era més jove sí i llavors n’havia llegit molts. No crec que Sant Jordi sigui una bona oportunitat per regalar llibres sobre la crisi, perquè considero que aquests tipus de texts acostumen a ser molt pesats i molt complicats, de manera que la gent normal del carrer no els entén. Personalment, per Sant Jordi no em faria gens de gràcia que em regalessin un llibre sobre aquest tema; a més, de fet gairebé no llegeixo mai. Si hagués d’escollir entre tot el ventall de llibres d’economia, prefereixo aquells que són de tarannà filomarxista i socialista.


BS Dipòsits

“Si treballen per a més de 10.000 empreses, com no han de treballar per als meus estalvis?” Montserrat Gálvez Advocada mercantil

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A

M’agrada treballar al costat de gent amb experiència. Professionals que han millorat gràcies a l’esforç diari. Confio en les persones que saben fer bé la seva feina. Per això sóc clienta de SabadellAtlántico. Perquè vull per als meus estalvis l’experiència de professionals reconeguts per més de 10.000 empreses. Hi confio quan es tracta de treure el màxim als meus estalvis. Perquè cada persona, com cada manera d’estalviar, és única a SabadellAtlántico. Informa’t sobre el teu estalvi personalitzat en qualsevol oficina de SabadellAtlántico o trucant al 902 32 32 22.

SabadellAtlántico


34

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

UPC /// ESGRIMA SENSE FILS

Dos estudiants patenten un sistema d’esgrima sense cables L’invent pertany a dos alumnes de la Universitat Politècnica de Terrassa

S’

han acabat les incòmodes i costoses instal·lacions amb cables, habituals fins ara en aquest esport, gràcies a l’invent de Lluís M. Campos i Raúl Juan, de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT). Els joves acaben de patentar un innovador sistema per practicar l’esgrima, que detecta i verifica a l’instant els tocats en les diferents categories d’esgrima, sense necessitat de cables.

L’origen de l’invent prové de les aficions d’aquests joves, ja que tots dos practiquen la modalitat d’espasa al Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa i, en el moment d’elaborar el seu projecte de final de carrera, van pensar com la tecnologia podia ajudar a estendre la pràctica d’aquest esport minoritari, entre altres raons, a conseqüència de la complexitat de la instal·lació que requereix. “Ens semblava rudimentari que al segle xxi encara fem esgrima amb el sistema de cables. A més, va en contra dels orígens d’aquest

esport, que requeria plena llibertat de moviments per demostrar destresa davant de l’oponent”, asseguren els inventors. Una idea senzilla però complexA. El projecte consta d’un sistema que funciona amb tres dispositius. Dos actuen alhora com a detectors de tocats i com a transmissors de ràdio, s’alimenten amb piles estàndard i es col·loquen a la part del darrere del vestit. El tercer dispositiu actua com a consola central de marcatge, normalment ubicada en una taula al lateral de la pista, i incorpora un receptor de ràdio capaç de rebre els missatges enviats pels dispositius dels tiradors.

Quan un dels tiradors toca el contrari, els detectors es comuniquen amb la consola central, la qual avisa amb senyals lumínics i acústics. La idea comporta una alta complexitat tecnològica perquè el sistema ha d’esbrinar si el tocat s’ha produït en una zona del cos no vàlida i no puntuable, o en una zona vàlida. “El gran problema que hem tingut per desenvolupar el projecte ha estat el disseny de sensors capaços de distingir les diferents zones de tocats”, expliquen els joves enginyers.

Posada en pràctica del sistema patentat pels joves titulats /// UPC

Els estudiants han patentat el sistema i calculen que en el mercat podria tenir un cost aproximat d’uns 400 euros, però encara estan fent estudis de mercat per esbrinar quina pot ser la millor manera de comercialitzar-lo. /// REDACCIÓ

UPC /// DIMECRES DE GAIA

NETOLIFT i CRISALIDA es presenten al Gaia Els elevadors intel·ligents i la xarxa elèctrica del futur han estat els protagonistes d’aquest mes

M

és de 60 persones han pogut saber com serà la propera generació d’elevadors intel·ligents i sostenibles i com s’organitzarà i es crearà la xarxa elèctrica del futur. Es tracta de les presentacions de projectes innovadors que es realitzen, de forma periòdica, a la UPC de Terrassa, els coneguts com a Dimecres de Gaia. Durant la sessió que va tenir lloc al mes de març es van donar a conèixer dos projectes concrets: NETOLIFT i CRISALIDA.

intel·ligents que determinaran per si mateixos les fallades en el funcionament dels elevadors i que en diagnosticaran l’origen.

Per una banda, el grup SAC de la UPC treballa en el projecte NETOLIFT, basat en el camp de la detecció, diagnosi de fallades i control d’automàtica avançada de sistemes complexos. La tasca del grup d’investigadors se centra en el desenvolupament de sistemes

Durant la propera sessió dels Dimecres de Gaia de la UPC de Terrassa (22 d’abril) es presentaran el grup Laboratori per a la Innovació Tecnològica d’Estructures i Materials i el Grup de Recerca i Innovació en la Construcció. /// REDACCIÓ

D’altra banda, el projecte CRISALIDA està centrat en la creació d’un sistema de comunicacions que permetran disposar d’informació fiable i en temps real de l’estat de la xarxa elèctrica i dels centres de distribució, per controlar la continuïtat i la qualitat del subministrament.

Moment de la sessió celebrada al mes de març a l’edifici Gaia de Terrassa /// UPC


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

GPS /// UNIVERSITATS

35

UAB /// DESFORESTACIÓ

Els incendis estan canviant la vegetació del cap de Creus És una de les conclusions d’un estudi portat a terme per la UAB i el CREAF

E

spècies arbustives tan típiques de la conca mediterrània com el bruc o l’estepa han disminuït la seva presència al cap de Creus i tendeixen a desaparèixer, a causa de l’elevada freqüència d’incendis que hi tenen lloc, que està provocant un canvi en la vegetació de la zona i una simplificació en la seva estructura. Així ho han conclòs un equip d’investigadors del Departament de Biologia Animal, Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Es tracta de la primera investigació d’Europa que estudia in situ l’efecte de freqüències de fins a cinc focs consecutius sobre la vegetació mediterrània i que ha permès constatar científicament que una elevada freqüència d’incendis redueix dràsticament la capacitat regenerativa d’algunes espècies arbustives de la conca mediterrània, que podrien arribar a desaparèixer si continua la matei-

Zona del cap de Creus estudiada pels investigadors de la UAB i del CREAF /// UAB

UAB /// CÀMERES INTEL·LIGENTS

De la UAB als aparadors d’Oxford Street de Londres A

ITech, un spin-off del Parc de Recerca UAB especialitzat en el desenvolupament de càmeres intel·ligents, ha començat a exposar la seva tecnologia als aparadors d’Oxford Street, a Londres. La característica que defineix aquestes càmeres és que reconeixen patrons en seqüències d’imatges de forma automàtica. AITech (Artificial Intelligence Technologies, S.L.), que es va crear l’any 2008, col·labora conjuntament amb Motomedia i Arcstream en l’emissió de continguts interactius, el control d’audiències i la instal·lació d’un StreetLevelTV, un canal de televisió que actua en funció del teleespectador que es troba al davant. De moment, ja s’ han fet quatre instal· lacions d’aquest sistema a Tigi (una empresa de productes per la cura del cabell) i a la cadena de sabateries Walk. Està previst que, durant aquest any, es porti a terme el seu desplegament en 30 punts més d’emissió a la capital londinenca. Igualment, tenen en marxa un projecte per desenvolupar la seva tecnologia a Tanzània i /// REDACCIÓ Nigèria.

El sistema exposat en un aparador londinenc /// UAB

xa recurrència de focs. Això acaba produint una simplificació de l’estructura de la vegetació, que es veu potenciada pel predomini de les espècies herbàcies, amb més capacitat de regeneració que les arbustives. METODOLOGIA. Per fer la recerca, els in-

vestigadors van identificar una superfície de 1.200 hectàrees situada a l’est del cap de Creus que havia patit fins a cinc incendis en els últims trenta anys, i van seleccionar parcel·les, en funció del nombre d’incendis registrats en cadascuna. A cada parcel· la van estudiar les espècies arbustives i herbàcies presents agrupades en funció de com es regeneren: rebrotadores (a partir de les arrels o les tiges que sobreviuen al foc), germinadores (a partir de les llavors que queden soterrades) i rebrotadores/germinadores (d’ambdues formes). Els resultats obtinguts indiquen que els dos primers tipus d’espècies, rebrotadores i germinadores, són les més afectades per una major recurrència d’incendis, mentre que les rebrotadores/germinadores són les que es regeneren més fàcilment. Els investigadors consideren que els resultats obtinguts poden extrapolar-se a altres zones de la conca mediterrània –on els intensos canvis en els usos del sòl i l’augment del risc de foc causat pel canvi climàtic estan modificant el règim d’incendis– i serveixen per millorar la gestió dels espais naturals mediterranis. /// REDACCIÓ


36

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

BMW /// PREMIS A LA INNOVACIÓ

Els premis Iniciativa BMW distingeixen Leitat i el Taulí L’invent pertany a dos estudiants de la UPC de Terrassa

E

l centre tecnològic Leitat ha estat el guanyador de la cinquena edició del Premi Iniciativa BMW per a la Innovació, que va tenir lloc el passat 12 de març a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Gràcies a aquest guardó, el centre terrassenc Leitat rebrà una dotació econòmica de 30.000 euros, que serà destinada al desenvolupament d’un projecte que reverteixi en la ciutat. PREMI AL TAULÍ. Entre la resta de guardo-

nats, cal destacar que la Corporació Sanitària Parc Taulí ha obtingut, mitjançant votació pública on line, la menció d’honor d’aquest premi en reconeixement a la seva contribució a l’impuls dels valors d’innovació. Entre els altres candidats que optaven a aquesta menció d’ honor hi havia entitats i empreses com ara el Centre de Materials Internacional Mater i Pich-Aguilera Arquitectes. RECONEIXEMENT A LA INNOVACIÓ. La fina-

El jurat ha distingit aquest centre de Terrassa per “centrar la seva tasca en la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i) i desenvolupar serveis i productes innovadors amb excel·lent valor, anticipant-se als canvis i a les necessitats de l’entorn global que han tingut lloc al llarg dels seus més de cent anys d’experiència”, segons consta en l’acta del jurat. També han valorat que “davant de les dificultats i davant dels reptes, els responsables de Leitat han demostrat una excel· lent capacitat d’anàlisi i d’adaptació, i han comptat també amb el coratge per reinventar-se ells mateixos. Han estat, en definitiva, innovadors”.

litat d’aquest premi és reconèixer, de forma anual, persones, empreses o institucions que hagin destacat per encarnar en les seves activitats professionals els valor de la innovació.

Lluís Blanch, director científic del Parc Taulí, rebent el premi /// CSPT

CENTRE CATALÀ DEL PLÀSTIC /// PREMIS FORO IBÉRICO PVC

Premi Foro Ibérico del PVC a un estudi del plàstic en cel·les

El jurat de la cinquena edició del Premi Iniciativa BMW ha estat integrat per representants de Barcelona Activa, ACC1Ó, FAD, Foment del Treball, Parc Científic de Barcelona i la mateixa BMW, com a membres permanents, i la Fundació Privada d’Estudis i Recerca Oncològica (FERO) i el Grup d’Investigació en Tecnologia Musical (MTG) en qualitat de guanyadors de /// REDACCIÓ les passades edicions.

EXPEDICIÓ AL CONTINENT DE GEL

J

avier Escudero Arconada, investigador de la Universitat de Valladolid, és l’autor d’un estudi sobre les propietats mecàniques i els avantatges dels plàstics PVC microcel·lulars, un treball que ha merescut el reconeixement del jurat del Premi Foro Ibérico del PVC, “perquè demostra que la fabricació de PVC en estructura de cel·les és igual de resistent que el d’estructura massissa, però més lleuger”. El treball guardonat aprofundeix en les característiques dels plàstics PVC dissenyats a base de cel·les o escumes, una mena de microforats que confereixen al material un comportament equivalent a un plàstic d’estructura massissa, que el fan pràcticament igual de resistent però molt més lleuger. Escudero demostra que amb aquest tipus de PVC es mantenen les propietats mecàniques amb el valor afegit d’un menor pes. El passat 11 de març es va portar a terme el lliurament del premi, que organitzen el Centre Català del Plàstic de la UPC i el Foro Ibérico del PVC per valorar la recerca i la innovació en materials plàstics PVC. A la

Plàstic microcel·lular /// ‘B30’

sisena edició del premi han concorregut quatre treballs relacionats amb la recerca de noves formes o aplicacions del PVC, signats per investigadors procedents de Catalunya, Alacant, Alcoi i Valladolid. El Centre Català del Plàstic, creat el 1996 a Terrassa, és un equipament de millora per a les empreses d’aquest sector i articula l’activitat en la formació tècnica, la millora contínua, la difusió de la innovació tecnològica i la promoció de la internacionalització de l’activitat empre/// REDAcCIÓ sarial.

Estudien l’efecte del turisme a l’Antàrtida Està preparada l’Antàrtida per rebre grans volums de visitants sense que els seus ecosistemes es degradin de manera irreversible? Per respondre aquesta pregunta, un equip d’investigadors, coordinats pel professor de la UAB Martí Boada,

participa en una acció que consisteix a estudiar durant quatre setmanes una de les principals localitzacions turístiques del continent, com són les illes Shetland Sud. L’equip preveu tenir els primers resultats de l’estudi al mes de juny. /// vIquIPÈDIA


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

GPS /// UNIVERSITATS

37

ASCAMM /// PROJECTE CO-NANOMET

ASCAMM investiga la nanometrologia El centre forma part del projecte Co-Nanomet per desenvolupar un escenari comú en aquesta àrea

E

l Centre Tecnològic de la Fundació Ascamm està participant i col· laborant en el projecte europeu Co-Nanomet. Es tracta d’una iniciativa de col· laboració entre centres tecnològics, universitats i indústries de diferents països europeus (Alemanya, Bulgària, Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Suècia i Turquia), ideat per desenvolupar un escenari comú relatiu a la metrologia com a suport al desenvolupament i l’explotació de la nanotecnologia a Europa. Co-Nanomet reuneix tant la infraestructura com les persones i les capacitats necessàries per trobar i solucionar les necessitats de la nanometrologia a Europa. Aquest projecte pretén ser la referència on conflueixin, en l’àmbit de la nanometrologia, indústries, centres d’investigació, instituts de metrologia, institucions reguladores, així com també la Comissió Europea. El projecte Co-Nanomet s’ ha començat a desenvolupar gràcies al 7è Programa Marc de la Unió Europea, concretament

NOM ASSOCIACIÓ /// UBICACIÓ

L’ESDi potenciarà la recerca en disseny com a agent de progrés

L’

Escola Superior de Disseny (ESDi) de Sabadell participa en el projecte d’investigació PROCEDER: Programa Canario de Ecodiseño para el Desarrollo Local Sostenible 2008-2012, en col·laboració amb la Universitat de la Laguna. Es tracta d’una iniciativa que proposa una acció estratègica de caràcter global i integradora de disciplines i nivells d’actuació del disseny al voltant dels diferents sectors del teixit productiu. La primera acció ha estat la celebració del Taller de ecodiseño y potenciación de recursos locales, en el marc de la Biennal de Canàries d’Arquitectura, Art i Paisatge. En aquest certamen hi ha participat l’ESDi, amb l’objectiu d’avaluar el potencial de l’ecodisseny en el desenvolupament local sostenible. Aquesta experiència es vol traspassar ara a l’àmbit català sota la denominació PROCEDIR: Programa Català d’Ecodisseny per al Desenvolupament Local Sostenible, que tindrà com a fites informar sobre rols professionals emergents, l’adaptació de metodologies i la potenciació de la investigació en disseny com a agent de transformació social i progrés territorial. /// REDACCIÓ

en l’apartat de NMP (Nanociència, Nanotecnologies, Materials i Noves Tecnologies de Producció). La Fundació Privada Ascamm, amb seu central al Parc Tecnològic del Vallès de Cerdanyola, és un centre tecnològic involucrat en les noves tecnologies de ma-

Seu de la Fundació ASCAMM /// I.M.

terials, disseny i producció industrial. En aquest sentit, l’entitat col·labora amb Co-Nanomet liderant la part dedicada a la formació, un element primordial d’aquest projecte, que té com a fita última situar les bases de l’estandardització de la nanometrologia al continent /// REDACCIÓ europeu.


38

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL2009

ÀREA DE DESCANS Oci /// Astronomia La passió per l’univers és tan antiga com la humanitat. Al Vallès hi ha persones que han fet d’aquesta passió la seva afició, i viuran un 2009 intens, ja que ha estat declarat l’Any Internacional de l’Astronomia

Perduts enmig de les estrelles

E

ra el 1609 quan Galileu Galilei iniciava les observacions a través del telescopi de vint augments que ell mateix s’havia fet. No va ser la primera persona que va mirar cap a les estrelles amb aquest aparell, però sí el pioner a deixar anotades les comprovacions i noves teoritzacions sobre l’univers. Les seves explicacions davant d’una societat encara poc preparada per a aquests descobriments van revolucionar el coneixement astrofísic i, de fet, juntament amb Newton, se’l considera el pare de la física. 400 anys després que Galileu posés l’ull al telescopi, el món sencer celebra l’Any Internacional de l’Astronomia, i a agrupacions com la de Terrassa i la de Sabadell, que ja van organitzant moltes activitats habitualment, se’ls presenta un any farcit i en què els seus membres es perdran més que mai enmig de la immensitat de l’univers. Un dels punts culminants el tindran a principis d’aquest mateix abril, amb l’organització, entre el 2 i el 5, de la Festa Mundial de les Estrelles. A l’Agrupació Astronòmica de Sabadell obriran les portes del seu observatori els dies 2, 3 i 4, de les 9 a les 11 h, per veure, a través del gegantí telescopi, la Lluna i Saturn, al mateix temps que ho retransmetran per internet. Mentre, l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, en col·laboració amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), organitzarà la 4a Trobada de Telescopis, amb xerrades, consells per orientarse per mirar el cel i observacions.

una altra celebració

Imatge presa des de l’Observatori de Sabadell de la galàxia M31 d’Andròmeda /// Jordi Gallego

A Sabadell s’enllaçarà un any de commemoracions amb un altre, ja que l’Agrupació Astronòmica va néixer el 1960, i per tant el 2010 complirà mig segle de vida. Des de la seva fundació no ha parat de créixer: actualment supera el miler de socis i s’ha convertit, segons el seu responsable de publicacions i expresident, Josep M. Oliver, en “l’agrupació d’astronomia més potent i important de tot l’Estat i part de l’estranger”. Fins i tot considera que “de Sabadell només ens en queda el nom. Tenim socis arreu, als quals assessorem i enviem les nostres publicacions, i ells ens envien les fotografies que fan...”. El colofó de les instal·lacions –dissenyades expressament per a l’Agrupa-


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL2009

400 ció– és el gran telescopi sota la cúpula giratòria. L’aparell està connectat a un ordinador, al qual transmet les imatges; i no tan sols això: com si del programa de carreteres d’internet més avançat es tractés, clicant un punt concret –estrella, planeta...– del mapa de l’univers que hi ha en pantalla, el telescopi automàticament se’n va buscar-lo, l’enfoca i el mostra. Si Galileu aixequés el cap... A més, l’entitat té un observatori a la serra del Montsec, a Lleida, en què s’acaba d’instal·lar un nou telescopi arribat d’Alemanya i que també es controla des de Sabadell. “El problema del Vallès és que hi ha molta contaminació lumínica. Tot i això els filtres que porta el telescopi que tenim aquí són molt útils, i els que vénen a fer observació no en queden gens decebuts, al contrari”, diu Oliver. I és que una de les activitats més potenciades des de l’Agrupació són les visites per a grups a la seu de l’entitat –en gran nombre escoles–, i en què primer de tot miren un documental, després visiten les instal·lacions i l’exposició que hi ha, i acaben observant pel telescopi. El president de l’Agrupació des de fa quatre anys, Antoni Ardanuy, explica que a més “sembla que s’està posant de moda regalar una observació a la parella o amb motiu d’un aniversari, cosa que n’estem encantats”. Com a activitat també d’èxit, cada dimecres no festiu l’auditori de l’entitat acull una conferència, lògicament sobre algun tema relacionat amb l’astronomia. A l’agrupació sabadellenca hi tenen tres

L’Agrupació Astronòmica de Sabadell és considerada una de les més importants en aquesta matèria de tot el món persones contractades, una de les quals, la doctora en astrofísica Sílvia Catalán: “M’encarrego de l’observatori, de gestionar dades que envien els socis a l’entitat, faig recerca... Tinc sort d’haver trobat aquesta feina, perquè és un tema en què la majoria de gent ha d’acabar treballant fent classes. Però bé, em vull seguir formant i per això ara marxaré dos anys a Anglaterra”, explica Catalán, que diu estar interessada en l’exploració de l’univers des de ben petita: “Vaig plorar molt perquè em compressin el primer telescopi”.

ANYS

ÀREA DE DESCANS

39

es compleixen des que Galileu va observar les llunes de Júpiter i “unes formes estranyes” en Saturn, entre d’altres aspectes de l’Univers mai vistos, o almenys anotats, fins aquell moment. El món sencer commemora l’aniversari al llarg de tot el 2009.

Mentre, Ardanuy reconeix haver fet “bogeries” per veure fenòmens astronòmics: “la darrera, anar fins a Mongòlia per apreciar un eclipsi de sol”.

Menys recursos, igual afIció L’Agrupació Astronòmica de Terrassa es mou en uns nivells de recursos i d’instal·lacions bastant diferents de la de Sabadell, però també amb tot l’imprescindible per fer bones observacions de les estrelles i dels planetes i, el més important de tot, les ganes de mirar i de descobrir. L’entitat té la seu al bell mig de la ciutat, i amb un terrat encarat al sud –diuen que és el millor per a aquesta finalitat–. Josep Ferrer n’és el president: “Tenim una trentena de socis de totes les edats. De sempre m’havia agradat l’astronomia, però no va ser fins que em vaig jubilar que vaig poder col·laborar amb l’Agrupació”. L’entitat va néixer el 1982, i pràcticament des del primer moment hi participa Daniel Rabadán, que actualment és vocal de la junta: “Hi som perquè ens motiva estar al dia, tant en el terreny científic com del que s’observa, perquè sempre hi ha novetats”, explica, i assenyala que si aquestes novetats són “mediàtiques, com eclipsis o cometes, augmenten molt les sol·licituds de persones que volen venir a mirar a través del telescopi”. Durant l’any, igual que a Sabadell, també passen escoles i grups per l’observatori, i molts queden fascinats per l’espectacle: “La Lluna i els anells de Saturn segueixen sent les grans atraccions de la gent que ve. Els que estem aquí cada dia, però, ens atrauen especialment els cometes, per la seva forma, la llum que tenen... A mi em va agradar especialment el Hale-Bopp”, diu Ferrer. Rabadán està d’acord amb la bellesa dels cometes, però li va entusiasmar més el Yakutake. Sobre gustos, en l’espai universal, tampoc no hi deu haver res /// XAVIER AMAT d’escrit.

El telescopi, l’eina bàsica per a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell /// Isabel Marquès

El president de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, Josep Ferrer /// Isabel Marquès

FITXA Agrupació Astronòmica de Sabadell Prat de la Riba, s/n – Parc de Catalunya Apt. 50 08200 Sabadell · 93 725 53 73 www.astrosabadell.org secretaria@astrosabadell.org Agrupació Astronòmica de Terrassa Martín Díez, 7, 3a planta 08224 Terrassa · 93 788 31 30 www.agrupacioastronomica.terrassa.net aat@terrassa.net

Tant a l’Agrupació de Sabadell (foto) com a la de Terrassa s’hi fan sessions didàctiques /// I.M.


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL2009

Ciutats /// Una ruta per Gallifa Les carreteres d’aquest minúscul poble satisfan les delícies dels ciclistes; les grans roques, la dels escaladors, i els magnífics paisatges, la de tots els visitants TEXT: TERESA VALLBONA FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Gallifa, el poble que jeu entre muntanyes

2 ///

E

ls diumenges al matí, la carretera que porta a Gallifa és un anar i venir de ciclistes i motoristes. Es tracta d’una carretera estreta, sinuosa i ben asfaltada, amb arbres centenaris que s’arrengleren a banda i banda, i d’entre les fulles s’entreveuen algunes feixes separades per parets de pedra seca. El petit poble de Gallifa, amb poc més de 200 habitants, està situat en una profunda vall, als peus de Sant Sadurní de Gallifa (942 metres) i del turó del castell de Gallifa. Els diumenges, a les 9 del matí, l’únic bar del poble, situat a peu de carretera, despatxa esmorzars de forquilla i ganivet ideals per recuperar forces.

1 /// No és estrany que aquest meravellós paratge d’argila rogenca, arbres de color verd anglès i roques de tons marronosos inspirés el ceramista Llorens Artigas, amic i col·laborador de Joan Miró. I tampoc no és d’estranyar que en aquesta zona de paisatge abrupte i calma absoluta hi hagi un santuari dedicat a l’ecologia, únic en el món. Gallifa és un municipi format per cases disseminades, moltes habitades només en caps de setmana i en èpoques de vacances. No obstant això, hi ha dos petits nuclis, l’un al voltant de l’ajuntament i l’altre al voltant de l’església. Les cases, amuntegades les unes sobre les altres i disposades al voltant de l’edifici consistorial, s’alternen amb petits horts. De dar-

3 ///

No és estrany que el meravellós paratge d’argila rogenca, arbres de color verd anglès i roques de tons marronosos inspirés el ceramista Llorens Artigas

rere de l’ajuntament surt el camí de l’església, un corriol que connecta aquesta zona amb el nucli original del municipi. El camí discorre entre camps fèrtils, una font, un rierol i una bassa: la remor suau de l’aigua només es veu alterada pel bordar d’un gos. El segon nucli està format per l’església de Sant Pere i Sant Fèlix, un edifici romànic del segle xii. Gallifa, amb una superfície de poc més de 16 quilòmetres quadrats, té quatre santuaris romànics: l’esmentat de Sant Pere i Sant Fèlix, Sant Sadurní (s. xi), situat al cim de la muntanya del mateix nom, Santa Maria del Castell (s. xi), coneguda com a castell de Gallifa, i l’ermita de la Mare de Déu del Grau (s. xiii), situada a Sant Sebastià de Montmajor.


ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL2009

La Fundació Llorens Artigas La masia de can Ros, situada a sota mateix de l’església parroquial, acull la seu de la Fundació Artigas, “un centre de formació, creació i taller d’artistes”, explica Mako Artigas, una de les responsables de la fundació. “Es tracta d’un lloc on els ceramistes poden venir a treballar”, afegeix. A la masia hi ha lloc perquè quatre artistes treballin alhora i a més hi ha apartaments perquè mentre duri el procés de creació resideixin al centre. En aquest sentit, es tracta d’un centre de creació total. La calma del paisatge acompanya a fer-ho. La Fundació, que porta el nom del ceramista de prestigi internacional que va col·laborar amb els amics i artistes com Dufy, Miró, Giacometti, Dalí o Picasso, obre les portes al públic als mesos d’estiu, quan la fundació organitza exposicions. A l’exterior del mas hi ha un antic forn de coure ceràmica. Al jardí de la casa, envoltat per un llac, una era i un porxo, en lloc d’haver-hi arbres hi ha escultures.

4 ///

1 /// Panoràmica de Gallifa, poble de poc més de 200 habitants situat als peus del cim de Sant Sadurní de Gallifa 2 /// Un dels tranquils carrers del centre de la població 3 /// El Castell de Gallifa és l’únic del món consagrat a l’ecologia 4 /// La carretera de Gallifa a Sant Llorenç Savall és un anar i venir de ciclistes i motoristes

Un santuari a l’ecologia

En aquests temps ha de pendre moltes decisions importants en la seva empresa. Aquí en té una de molt freqüent.

Com quadrar el pressupost de despeses? a) Incrementant facturació b) Retallant-les c) Retallant-les, millorant la qualitat i el servei Resposta correcte: Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

L’ermita del castell de Gallifa està consagrada a l’ecologia. I tot i que “els temps actuals han fet del mot ecologia la clau de volta d’una visió de futur”, explica en Jose, a l’ermità del santuari la consagració li ve de lluny: “El 1986 es va dedicar a la Mare de Déu de l’Ecologia”. Tot i que l’edifici en si no és cap meravella (com a peculiaritat cal dir que l’ermita té dues plantes), la seva situació damunt d’un turó ofereix unes magnífiques panoràmiques. A part del castell, el recinte té una font, miradors, un auditori a l’aire lliure i algunes escultures repartides pel jardí. El castell es pot visitar (l’ermità demana una petita donació, a voluntat), i a més “es programen activitats relacionades amb les teràpies alternatives, com reiki, flors de Bach i retirades de caps de setmana”, comenta l’ermità. Segons el Consell Comarcal del Vallès Occidental, aquest és “l’únic santuari ecològic del món”. Un lloc on gaudir plenament de la natura, mai millor dit.

Coneixem les seves preguntes i per això tenim les respostes.

Fitxa Fundació Llorenç Artigas Camí de l’Església, 1 Telèfon: 938 662 434 / 938 662 320 Es pot visitar a l’estiu Santuari ecològic de Santa Maria del Castell (conegut com a castell de Gallifa) Km 5 de la carretera de Gallifa a Sant Llorenç Savall Telèfon: 93 744 20 16 Web: www.santuariecologic.com Ajuntament Plaça de l’Ajuntament, 1 Telèfon: 938 662 121 Web: www.gallifa.net

Si vol tenir més respostes consulti la nostra web.

www.sctradecenter.es o truqui’ns al

93 552 85 00

41


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL2009

ÀREA DE DESCANS

43

Gastronomia /// Les flors a la cuina La recerca quasi obsessiva de la novetat tant en el menjar com en el beure ens porta per camins inescrutables i que ens retornen a orígens oblidats de la nostra cuina, com menjar flors

De tan maca et menjaria!

E

n els darrers anys, i amb tot el boom de la gastronomia, ens hem anat convertint en petits xefs domèstics amb ànsies de descobrir noves sensacions gustatives i olfactives tant en el menjar com en el beure. A vegades, aquesta recerca quasi obsessiva de la novetat ens porta per camins inescrutables i que ens retornen a orígens oblidats de la nostra cuina. Amb l’arribada de la primavera, els nostres camps s’omplen de flors de milers de colors que ens alegren la vista però que també ens poden alegrar l’estómac. Ja a les cultures romanes i gregues les flors s’utilitzaven a la cuina tant per decorar els plats com per afegir gustos al menjar. Les flors també servien per donar bones aromes als rústics vins/vinagres que els legionaris portaven a les conquestes dels territoris. La influència d’ambdues cultures al llarg del món conegut va dur la resta de civilitzacions a utilitzar les flors a la seva cuina, sobretot la hindú i l’àrab. Pensem que ens trobem davant d’una novetat, i el cert és que són gustos ben antics. Però el benefici de les flors no es limita al gust i a la vista. És un menjar molt sa, ja que ens dóna polifenols, una aportació que també aconseguim amb el consum moderat de vi negre i que té un efecte antioxidant important. El consum de les flors també ens pot aportar vitamines A, B, C i E, a més de calci, ferro i sodi. Tenen un alt poder digestiu, però cal tenir en compte que hem de consumir les flors d’una manera ràpida un cop comprades, i que no totes elles són comestibles. Fins i tot, pot haver-n’hi de tòxiques que ens poden provocar un bon mal de panxa. Les flors tenen un gran ventall de possibilitats culinàries i es poden utilitzar tant per a una bona amanida, donant un toc de color espectacular, com per a unes postres acompanyant la xocolata o en forma de melmelada, com la de liles. També se’n pot fer salses, licors o arrebossades amb farcit. Les més habituals a la nostra cuina són:

Diferents productes per a celíacs en un establiment d’alimentació /// ISABEL MARQUÈS

Calèndula: les seves fulles seques es poden fer servir com a colorant per a qualsevol plat, subs-

tituint el safrà i donant una bona aroma als arrossos i als brous. És una bona alternativa al safrà i molt més econòmica . Rosa: no cal dir que no podrem aprofitar les roses que ens regalin per Sant Jordi, ja que poca olor fan i estan fortament tractades per fer molt de goig als ulls. Però macerant unes poques fulles de rosa amb vi blanc i coent amb la mescla un pollastre aconseguirem un dels plats libanesos més populars i que curiosament també es fa a Veneçuela combinat amb mel. Flors de carbassó: potser les més populars a la vella Europa i sobretot a la ciutat de Roma, on es fan de totes maneres i farcides de mil coses. Curiosament la recuperació de la flor de carbassó a la cuina romana es va produir durant la Segona Guerra Mundial, una situació provocada per l’escassetat de queviures. El seu gust dolç combinat amb un farcit de foie és una gran troballa per als visitants de la ciutat eterna.

El benefici de les flors no es limita al gust i a la vista. Són una gran aportació de polifenols Pensaments: és la flor comestible més espectacular i per això s’utilitza molt per a amanides. La curiositat dels diferents sabors depenent del color fa que el menjar es converteixi en un divertit joc de descobriment. Flor de gessamí: al nostre país no és gaire habitual a la cuina, però representa una gran aportació de perfum als plats de pollastre i altres aus a la cuina d’Indonèsia. Violetes: combinen molt bé amb les endívies (amarg contra dolç) i com a farcit de les truites, sobretot a França. També, juntament amb la rosa, és de les flors més utilitzades per a l’elaboració de xocolates i de bombons. Clavells: al Llibre de Coch (s. xv) es dóna la recepta de la ginestada, que a més d’ametlles, canyella o safrà, també utilitza clavells. Per tant, no ens ha de sorprendre que actualment encara s’utilitzin com a ingredients en plats de peix o carn. Elèctrica: flor procedent de la zona del Brasil i Perú que es fa servir sobretot per a amanides, però també per a sopes com el Tacacà. El seu fort gust fa que només s’utilitzi una part de la flor. Actua com a potenciadora de sabors i és tan potent que té una certa acció anestèsica. /// Xavier Barba


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

FORMACIÓ /// IRPF

S’acosta l’hora de presentar la declaració de la renda Les cambres vallesanes organitzen cursos aquest abril al voltant de l’IRPF

E

nrique Seoane, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i inspector d’hisenda de l’Estat, impartirà a partir del dia 20 d’abril un curs a Sant Cugat del Vallès sobre el marc fiscal originat per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), amb la finalitat que els participants puguin fer la planificació fiscal de l’exercici. El curs tindrà un total de 24 hores de durada –finalitzarà el 6 de maig– i l’organitza la delegació de Sant Cugat de la Cambra de Comerç de Terrassa. Segons l’entitat, aquesta formació va destinada a assessors fiscals i tècnics tributaris, experts comptables, directors generals i gerents, directors financers i administratius, responsables de comptabilitat i finances, caps comptables, auditors i, en general, a totes aquelles persones amb responsabilitat dins d’aquest àmbit de gestió. El temari és ampli, i abasta des de l’explicació del període impositiu fins a les obligacions formals, pas-

Una de les nombroses plantes industrials que hi ha al Vallès /// ISABEL MARQUÈS

sant pel càlcul de l’impost, la quota diferencial o la tributació familiar. Per a més informació, es pot trucar al telèfon de la Cambra de Comerç de Terrassa, el 93 733 98 33, o bé enviar un correu electrònic a info@cambraterrassa.es. Precisament l’import dels drets d’inscripció als cursos de la Cambra és despesa deduïble per a les empreses en l’IRPF o en l’impost de societats. Addicionalment, les despeses de formació donen dret a una deducció de la quota dels esmentats impostos. Així mateix, la Cambra de Comerç de Sabadell organitza un curs de característiques similars, i que començarà un dia més tard, el 21 d’abril. En aquest cas, i davant els mesos que s’acosten d’elaboració de les declaracions de la renda, el curs té per objectius, amb una base eminentment pràctica, adquirir els coneixements necessaris per poder confeccionar les declaracions tributàries i analitzar les conseqüències de l’aprovació de la nova llei de l’IRPF. Es destinaran a aquesta formació 16 hores, i finalitzarà el darrer dia del mes d’abril. El temari tractarà, entre altres qüestions, els nous supòsits en la regulació de les rendes exemptes, els rendiments del treball, els sistemes de previsió social o les reduccions de la base imposable. Al final del curs es lliurarà un certificat d’assistència a qui vagi al mínim d’hores lectives establertes. Per a informació i inscripcions, el telèfon de la Cambra és el 93 745 12 55, i el seu correu electrònic, formacio@cambrasabadell.org. /// REDACCIÓ

CURSOS I SEMINARIS DEL 20 AL 27 D’ABRIL

VES TECNOLOGIES DEL PTV Cerdanyola del Vallès MÉS INFO: www.ptv.es

El curs pretén donar a conèixer els processos psicològics que tenen presència en les interrelacions humanes, sobretot en aquelles que intervenen en un procés de compravenda, amb l’objectiu d’augmentar l’eficàcia comercial.

DEL 27 D’ABRIL AL 4 DE MAIG

COM VENDRE EN TEMPS DE CRISI

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

22 D’ABRIL

LES TORTUGUES VOLEN: COM ESTAR PREPARAT PER ALS PROPERS REPTES EMPRESARIALS Aquest és un seminari per avançar en la carrera professional i per aprofitar els moments actuals per reflexionar. Una reflexió que, compartida amb altres professionals, permetrà afrontar els reptes futurs amb menys incerteses. LLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NO-

FISCALITAT AL COMERÇ EXTRACOMUNITARI Aquesta formació té diversos objectius: identificar les principals característiques i funcions de les duanes; conèixer com interpretar i aplicar el Taric; identificar les principals característiques i l’operativa de la gestió duanera-fiscal ordinària i especial; aprendre a interpretar els principals documents duaners, i actualitzar i millorar els coneixements en comerç internacional.

ves habilitats per gestionar millor la seva relació amb ells. LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 29 D’ABRIL AL 20 DE MAIG

VISITES COMERCIALS

El curs està destinat al personal dels departaments comercials que habitualment mantenen contacte amb els clients i desitgin millorar el procés de concertació i desenvolupament de les visites comercials, i en general a totes aquelles persones que pel seu lloc de treball necessiten fer visites comercials.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

28 D’ABRIL

29 D’ABRIL

COM TRACTAR AMB CLIENTS DIFÍCILS Adreçat a persones que estan en contacte amb clients difícils de tractar, tant telefònicament com presencialment, i que volen desenvolupar les se-

COM CREAR LA PRÒPIA CAMPANYA PUBLICITÀRIA A INTERNET AMB GOOGLE ADWORDS

La sessió té com a objectius aprendre les darreres tècniques emprades pels professionals de tot el món per aconseguir els millors resultats publicitaris amb Google AdWords i obtenir els coneixements necessaris per aparèixer a Google quan un potencial client busqui el seu producte, en qualsevol idioma i a qualsevol país del món. LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 30 D’ABRIL AL 14 DE MAIG

NEGOCIACIÓ AMB LA BANCA

El temari del curs inclou, entre altres punts, saber quan existeix el risc entre l’empresa i la banca, els moments clau en la relació de l’empresa amb el banc, i diferents casos i exemples de negociació. LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com


B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

Leonor García Montoliu Assessora comercial

Les habilitats de comunicació del venedor

S

i partim de la base que comunicar és un procés més o menys complex en què dues o més persones es relacionen mitjançant un intercanvi de missatges amb codis similars, per comprendre’s i influir-se mútuament, està clar que com més habilitat de comunicació del venedor, més probabilitats d’èxit.

La culminació de la comunicació és la persuasió, procés en què no tan

sols hi ha un intercanvi, sinó que el venedor aconsegueix influenciar el client, de manera que li modifica les actituds, els pensaments o els sentiments. Però... persuadir és el mateix que convèncer? Doncs no, i ho deixaré clar amb l’exemple simple del tabac. Tots els fumadors estan convençuts, després de les successives campanyes publicitàries realitzades al respecte, que el tabac és perjudicial per a la salut, no obstant això, són pocs els “persuadits”, els que deixen de fumar. El convenciment es basa en el coneixement de la idea, servei o producte que s’ofereix. És la conseqüència de l’elaboració d’arguments sòlids. En canvi, la persuasió està basada en la capacitat de fer sentir; és un procés d’índole sentimental, cal tocar la fibra sensible i motivar el client. Les inseguretats, els complexos i les preocupacions diverses dificulten el procés de persuasió. A continuació detallo uns mecanismes útils de la comunicació: - El llenguatge: senzill i concís, sense tecnicismes ni barbarismes. S’ha de parlar al mateix nivell que el client. - L’actitud: ser entusiasta, amb energia i fins i tot una mica d’emoció. Cal ser empàtic. - El reconeixement del client: escoltar de forma activa i superar positivament les objeccions del client. -El missatge: clar i simple, fàcil de seguir. És tan important la forma com el contingut.

leonor_garcia@garciamontoliu.com

ESTACIÓ DE SERVEI

45

D’INTERÈS

Plataforma multisectorial contra la morositat empreses, pimes i autònoms reclamen noves mesures En els darrers mesos, Pimec ha elaborat informes i propostes relatives a la morositat, on demostren que el període mitjà de cobrament de les factures a Espanya és de 120 dies el 2008, dada que contrasta amb els 55,5 dies per al conjunt d’Europa. És per això que la patronal catalana i altres organitzacions espanyoles han creat la primera Plataforma Multisectorial contra la Morositat. Més de 70.000 empreses, autònoms i pimes, amb un volum de negoci superior als 380.000 milions d’euros, reclamen que es modifiqui l’actual Llei 3/2004, de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

El volum d’impagats a Catalunya durant el 2008 suma 4.128 milions d’euros

SANT CUGAT DEL VALLÈS PARC D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN

CUATRO EDIFICIOS CON ESPACIOS DIÁFANOS DESDE 350 A 18.000 M2

Per a la Plataforma, la no modificació de la llei suposaria la fallida de moltes pimes i autònoms, per això també sol·liciten al govern central i a les administracions públiques i locals que compleixin rigorosament els terminis de pagament.

CLASIFICACIÓN ENERGÉTICA A

L’agrupació vol suprimir les clàusules dels contractes i establir, per llei, un termini màxim de pagament fixat en 30 dies i, excepcionalment, en un període transitori de 60 dies a partir de la data de factura. Aquesta proposta coincideix amb la reforma legal que ja ha entrat en vigor a França, on s’estableix un màxim de 45 dies per a les operacions comercials, a comptar des de l’últim dia del mes.

ENTORNO - EMPRESAS DE PRIMERA LÍNEA - GOLF - HOTELES

VISIBILIDAD - DESDE AUTOPISTAS AP7 - E9 (TÚNELS DE VALLVIDRERA) ACCESIBILIDAD - RENFE, FGC Y A 20 MINUTOS DEL AEROPUERTO CONFORT - LUZ - VISTAS - VENTILACIÓN NATURAL ALTERNATIVA

www.cansantjoanbc.com Tel. 93 474 22 44 www.r5r.es


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 3 D’abril DEL 2009

1. Aïllar-se del món Tant si els voleu per escoltar música com per jugar o veure una pel·lícula sense molestar ningú, els auriculars UR40 de Koss, distribuïts per Grup Strand 87, són ideals per als moments d’oci. Són plegables i ultralleugers i ofereixen una reproducció nítida i de gran qualitat.

2. Pica olímpica Si sentiu nostàlgia dels Jocs Olímpics de Pequín i us agraden els objectes amb un toc original, podeu adquirir una de les piques de bany d’edició limitada que el dissenyador Javier Mariscal ha creat per a la firma Roca inspirant-se en diferents esports olímpics.

2 1

3. Analògic o digital? La línia de complements per a homes de la firma DKNY ens ofereix les dues possibilitats en un mateix rellotge d’esfera giratòria perquè puguem escollir en cada moment com volem mirar l’hora. La corretja, negra, simula pell de cocodril.

4

3

4. Camuflat Les bosses per portar l’ordinador han començat a deixar de banda la sobrietat per deixar pas a dissenys més atrevits i informals, i amb formes similars a les bosses de mà. Aquesta, feta de cotó, pertany a la línia Universitària de la firma Kukuxumusu per a Miquelrius. Costa 40,52 €.

5. Per al millor amic de l’home L’iPod s’ha convertit

6

en una part inseparable de moltes persones, i també en una joia que cal protegir. Per aquest motiu són moltes les firmes que elaboren fundes per protegir-lo i dur-lo d’una manera còmoda. Nosaltres ens quedem amb aquesta de pell, de la firma Piquadro.

6. El mòbil de James Bond Si vols sentir-te com l’es-

5

pia 007, vés a buscar el model C902 Cyber-shot TM de color Titanium Silver que Sony Ericsson ha llançat en edició limitada. És el mateix que Daniel Craig fa servir a Quantum of Solace, l’última entrega de l’agent britànic.


B30-14  

Revista B30-14