Page 1

B30 N. 34 // 4.02.2011

La revista econòmica del Vallès

Mònica Terribas, directora de TV3 /// 6

Teixidors de la indústria vallesana 32 ///


Agenda Febrer 2011

PROMOU

ESDEVENIMENTS D’INTERÈS EMPRESARIAL Dimarts 1 i 8 de febrer Curs “Incoterms 2010” (10 hores) Ponents: Remigi Plamés, consultor de la Cambra Organitza: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa Hora i lloc: 9h a 14h a Cambra de Terrassa delegació Sant Cugat (C/ Vallespir 19, 1a planta) Inscripcions: formacio@cambraterrassa.es Tel. 93 733 98 32 Dimecres 2 de febrer Cicle Visions de la Sortida de la crisi: El món immobiliari i el món periodístic Ponents: Agustí Jover, economista i Josep Mª Ureta, periodista econòmic Organitza: Fundació Sant Cugat Hora i lloc: 20h a la Casa de Cultura de Sant Cugat (Jardins del Monestir s/n) Inscripcions gratuïtes: www.stcugat.net/fundacio Dijous 3 de febrer Jornada “Cóm obtenir finançament públic per activitats d’R+D+i” Ponents: Rosa Mª Druguet i Silvia Gironés, directores d’EuropaInnova Organitza: Parc Tecnològic del Vallès Hora i lloc: 10h al Parc Tecnològic del Vallès Cerdanyola Inscripcions gratuïtes: www.ptv.es Divendres 4 de febrer Diàleg Santcugatribuna: Novetats Fiscals 2011 Ponent: Enric Rius, assessor fiscal i comptable de CECOT Organitza: CECOT + Santcugatribuna Hora i lloc: 9h al SC Trade Center (Av Corts Catalanes 5 – Sala Auditori 1a planta) Inscripcions gratuïtes: begonarodriguez@santcugat.cat Dimarts 8 de febrer Jornada “El Coaching com a element per a la millora de l’eficiència organitzativa“ Ponents: Josep Moulines, Responsable consultoria RRHH d’Auren Organitza: Parc Tecnològic del Vallès Hora i lloc: 9.30h al Parc Tecnològic del Vallès Cerdanyola Inscripcions gratuïtes: www.ptv.es

De dimarts 8 de febrer fins a dijous 17 de febrer Jornada “Estratègies de màrqueting per a pimes“ Ponents: Col·laboradors de PIMEC Organitza: PIMEC Hora i lloc: de 16h a 20h (16 hores) al SC Trade Center (Av Corts Catalanes 5-7 1r) Inscripcions gratuïtes: http://web.pimec.org/ca/ avantbatges/formacio/inscripcio/FS2010-1665 Dijous 10 de febrer 2ª Trobada entre Emprenedors i Noves Empreses del Vallès Occidental Getting Contacts Organitza: @Sant Cugat Business Park Hora i lloc: de 9.30h a 14.30h al @Sant Cugat Business Park (Av. Via Augusta 15-25) Inscripcions gratuïtes: www.gettingcontacts.com Dilluns 21 de febrer Jornada “Cobrament dels crèdits: novetats de la llei de morositat” Ponents: Ramon Morral i Francisco Ramos, professors de la Facultat de Dret de la UAB i advocats de Ramos & Arroyo Abogados Organitza: Parc Tecnològic del Vallès Hora i lloc: de 17h a 19h al Parc Tecnològic del Vallès - Cerdanyola Inscripcions gratuïtes: www.ptv.es

PATROCINA

COPATROCINA

COL·LABOREN

Dimarts 22 de febrer Jornada “Programa INNOCASH: oportunitats per a empreses innovadores científicotecnològiques” Ponents: Fernando Mateos Morán, director de desenvolupament de negoci de Genoma España, Pere Escorsa, president i Enric Escorsa, enginyer de projectes, d’IALE Organitza: Parc Tecnològic del Vallès Hora i lloc: de 12h a 14h al Parc Tecnològic del Vallès - Cerdanyola Inscripcions gratuïtes: www.ptv.es Dijous 24 de febrer Jornada “Oportunitats del VII Programa Marc de la Unió Europea”   Ponents: Nuria Sancho Fortuny. Consultora d’EuropaInnova Organitza: Parc Tecnològic del Vallès Hora i lloc: de 10h a 12h al Parc Tecnològic del Vallès - Cerdanyola Inscripcions gratuïtes: www.ptv.es

www.santcugatribuna.cat

som


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

ENTREVISTA

ROTONDA

6

32

“La crisi és una gran oportunitat per reordenar el sector audiovisual”

crisi i Estratègia empresarial xavier gimbert /// ECONOMISTA

Mònica Terribas /// Directora de TV3

GAS A FONS

34

Teixidors de la indústria vallesana

GPS

38

La taxa d’atur es manté segons l’informe d’ESADE

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

40

Empreses amb gimnàs i guarderia

B30

44

“Ser empresari és una guerra per sobreviure” Joaquim Massagué /// fundador i director general de Joma’s

KM ZERO

3

4.02.2011 l‘EXEMPLE DELS VETERANS EN LA CRISI La majoria d’empreses han començat el 2011 estirant el coll per saber si a l’horitzó distingeixen algun brot verd que els permeti anunciar el final d’aquesta esgotadora travessia pel desert. Segons la majoria d’indicadors, encara no s’albiren fulles tendres gairebé enlloc, tot i que seria bo que almenys en el cicle de vida de l’estat d’ànim convinguéssim que la crisi ja ha superat la fase de creixement accelerat i està entrant en l’etapa de maduresa. Pensar en positiu possiblement ajudarà a vèncer el victimisme i ens permetrà reaccionar buscant oportunitats on ara només hi ha balanços negatius. Això és el que han fet moltes empreses del sector tèxtil, que, després d’una sequera implacable durant la qual han desaparegut més de 1.000 empreses i s’han destruït 50.000 llocs de treball al Vallès, s’han llepat les ferides i han començat a caminar. El tèxtil ha pres com a drecera la innovació –centrada en l’especialització–, la internacionalització i la formació. Les companyies que han sobreviscut han après de la crisi i la resta de sectors tenen ocasió de caminar sobre les seves petjades per resistir l’embat d’aquests temps tan cruels.

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// coordinador de redacció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// Di-

30.000 exemplars mensuals

rectora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// Subdirector: Josep M. Vallès /// REDACCIÓ: Joan Ramon Armadàs, Laia Corbella, Cristina Farrés, Mari

encartaDA al ‘Diari de Sant Cugat’ i a l’‘Avui’

Carme Gallego, Xavier Orri, Víctor Solvas, Ivanna Vallespín /// Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// Fotografia: Lluís Llebot /// CO-

ORDINACIÓ de Producció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Susanna Turon /// Administració: Anna Comella /// Impressió: Gráficas de Prensa Diaria /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautamedia.com /// Administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Funda-

més de 3.000 punts de distribució a empreses i institucions del vallès

ció Cecot Formació /// PUBLICITAT: 93 590 86 00 - b30@premsalocal.com /// COL·LABORadors de la ‘B30’: AJuntament DE rubí · AJuntament DE SANT CUGAT del

subscripcions i publicitat:

vallès · AXA assegurances · banc sabadell · Boehringer ingelheim · caixa laietana · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · cecot · CIT · Grup catalana occident · La Caixa · Pimec

b30@premsalocal.com / 93 590 86 00


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

GENER 1 eurofragance Rubí 2 b. braun surgical

RUBÍ

3 Moehs Catalana Rubí 4 Sharp

Sant Cugat

5 Basf Poliuretanos Rubí 6 Telstar

Terrassa

7 Top-Cable RubÍ 8 Deltalab

40%

Quatre de cada deu comerços catalans han hagut de tancar les portes des de l’inici de la crisi, l’any 2008. La dada es desprèn de l’informe de balanç del sector comercial elaborat per la patronal vallesana Cecot. Una de les causes més recurrents, segons

RADAR B30 Parets Palau-solità i Plegamans

Montcada

Castellar Sabadell

3

Bellaterra Cerdanyola Sant Quirze Terrassa

2

Sant Cugat Rubí

1

Castellbisbal El Papiol

apunta l’informe, és el sobreendeutament de les microempreses comercials, que no han pogut fer front als crèdits. Enguany, la patronal preveu una estabilització d’aquesta sagnia del sector empresarial a peu de carrer. /// Foto: Artur ribera

RubÍ

9 Hitachi

Vacarisses

10 Indcre

Terrassa

Cada mes la revista ‘B30’ presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

Rubí comença el programa Suma’t per al foment de l’ocupació entre els joves

Terrassa inicia l’onzena edició del projecte per a joves Cultura Emprenedora

Neixen 142 empreses a Sabadell amb el suport del Vapor Llonch

1 L’Institut de Promoció Econòmica i Social (IMPES) de l’Ajuntament de Rubí ha rebut una subvenció de 227.150 euros per posar en marxa el nou programa d’experiència professional per potenciar l’ocupació juvenil a Catalunya (Suma’t), adreçat a persones desocupades majors de 18 anys i menors de 25 que no hagin acabat la formació en l’educació secundària obligatòria (ESO) i que es trobin en situació d’atur. Aquest nou pla, finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu (FSE), permetrà que 55 joves puguin concloure la seva formació per integrar-se posteriorment al mercat laboral. Els joves realitzaran, durant sis mesos i mitjançant un contracte de formació, pràctiques en empreses rubinenques. Segons la regidora de Promoció Econòmica, Maria Mas, “aquest programa permet actuar en el sector de la població més jove, ja que, moltes vegades, no saben com continuar el seu procés de formació per poder accedir al mercat laboral”.

2 L’Ajuntament de Terrassa ha iniciat una nova edició del projecte Cultura Emprenedora, que porta a terme l’empresa municipal Foment de Terrassa, des de fa onze anys, amb l’objectiu d’acostar la cultura emprenedora als joves que estudien mòduls professionals de grau mitjà i superior. Foment de Terrassa donarà suport en les sessions de formació sobre què és i com es dissenya un pla d’empresa, posarà exemples de perfils de l’empresari actual i casos reals d’emprenedoria i oferirà una sessió final per resoldre els dubtes que se’ls plantegin als alumnes a l’hora de definir i exposar el seu pla d’empresa. Tot aquest procés s’allargarà fins al maig, que és quan el jurat durà a terme la valoració dels projectes presentats i els estudiants faran les exposicions orals. El programa conclourà amb el lliurament de dos premis als millors projectes empresarials per als cicles de FP grau mitjà i superior, dotats amb 800 euros cadascun.

3 El servei d’ocupació i de creació d’empreses del Vapor Llonch de l’Ajuntament de Sabadell ha ajudat a la gestació de 142 empreses durant l’any 2010, una quantitat inaudita. La xifra és especialment positiva per comparació amb el volum d’emprenedors de l’any anterior, quan només van néixer 62 empreses a la ciutat. La diferència suposa un increment del 129%. També ha crescut, lògicament, el pas previ a la constitució d’empreses, és a dir, el nombre d’assessorats, que ha passat de no superar els 1.150 a créixer per sobre els 1.500. Pel que fa als perfils d’empreses, s’imposa l’autoocupació com a resposta a l’atur: en concret, de les 142 empreses, 104 són d’empresaris individuals i les 38 restants prenen altres formes jurídiques. En total, aquestes noves empreses han generat 182 llocs de treball. Per sectors, lidera el rànquing el sector del comerç (47 empreses) i el segueixen el de serveis a l’empresa (33) i el de serveis a les persones (30).


6

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Mònica Terribas /// Directora de Televisió de Catalunya Mònica Terribas és una periodista de carrera que gestiona un dels ens públics amb més rellevància del país. Com a resident al Vallès, coneix els secrets del mercat audiovisual tant a la comarca com en l’àmbit general TEXT: JOAN RAMON ARMADÀS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

“La crisi és una gran oportunitat per reordenar el sector audiovisual” EL PERFIL Una carrera de servei públic Mònica Terribas va néixer a Barcelona l’any 1968 i actualment viu a Bellaterra. Es va llicenciar en periodisme a la UAB i va fer el doctorat a la Universitat de Stirling, a Escòcia. Curiosament, la seva primera aparició a TV3 va ser com a concursant, per defensar un cas al programa Vostè jutja. Més tard, el periodista Joaquim Maria Puyal va contractar-la per a La vida en un xip i també va col·laborar en el programa Tres pics i repicó. Davant la pantalla, Terribas va començar a ser una cara coneguda del periodisme català a partir de l’any 2002, com a presentadora del programa d’actualitat La nit al dia. Tres any més tard, va ser-ne la directora i conductora, fins al 2008, quan va ser escollida directora de Televisió de Catalunya, càrrec que encara desenvolupa. A banda d’això, Mònica Terribas és vicedegana dels estudis de periodisme a la UPF i professora titular d’aquesta universitat.

E

l maig del 2011 Mònica Terribas complirà tres anys al capdavant de Televisió de Catalunya, empresa pública que inclou un total de sis canals. Durant aquesta etapa ha aconseguit revifar el panorama televisiu català i col·locar TV3 com a líder d’audiència.

Com s’articula la vocació de servei públic amb la necessitat de competir i fer negoci, com fan les televisions privades?

Nosaltres, com a servei, no ens hem concebut mai com a negoci. Televisió de

Catalunya es va crear per tenir un mitjà potent que expliqués el país en català, però que alhora permetés desenvolupar un mercat audiovisual potent a Catalunya. Crec que després de 28 anys això s’ha aconseguit, ja que si no hi hauria en aquest país empreses de referència en aquest camp com Mediapro, Gestmusic, El Terrat o Lavinia. En altres paraules, la televisió pública no vol fer negoci, però sí crear una xarxa audiovisual privada al seu voltant que sigui potent i rendible.

No jutgen els resultats en funció de l’assoliment d’uns objectius, doncs?

No ens podem mirar els números de la

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) des del punt de vista de la rendibilitat econòmica, hem d’analitzar-los atenent a la rendibilitat social. Això és molt difícil de posar en un compte de resultats. A Anglaterra, Deloitte està fent un estudi per veure com rendeixen socialment les 175 lliures que paga cada ciutadà a l’any per tenir la BBC. A Catalunya, la CCMA costa 50 euros per ciutadà i any. Gran part d’aquests diners van a parar després a l’empresa privada en forma d’encàrrecs que fem al mercat. Aquesta producció aliena és un 30% del total. A això s’hi ha d’afegir el 6% que per llei

invertim en el sector audiovisual (16 milions d’euros).

Pel que fa a la programació, però, sí que competeixen amb les privades.

En aquest sentit, sí. I si no aconseguim que els nostres programes siguin referència o que els anunciants apostin per nosaltres, la missió de treure rendiment social del que fem se’n va en orris. És el que ha passat amb la PBS americana.

Si per Maquiavel el fi justifica els mitjans, l’audiència també els justifica quan parlem de televisió?

Nosaltres no hem caigut mai en aquest


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

ENTREVISTA

7

L’estereotip d’empresaridolent i treballador-bo costa molt de treure dels mitjans Em fa por que en aquest país no hi hagi un clúster del sector audiovisual

na agafa un diari, ja no sap si qui li parla és un periodista o el director del diari que hi ha al darrere d’un color o d’un altre. Existeix molta desconfiança per haver barrejat els interessos d’empresa en el producte final, que és la informació. Per això treure un diari nou pot significar una mica d’alè al sector i un retorn de la confiança perduda.

El periodisme local segueix les mateixes directrius o és un nínxol de mercat interessant?

error i, malgrat això, hem acabat el 2010 com a líders d’audiència, som l’única cadena autonòmica que ho aconsegueix. Com ho hem fet? Donant a l’audiència productes que són del seu interès, però que no creuen el límit de la televisió no desitjable. Això ho fem amb el Barça, la Fórmula 1, oferint bon cinema i bones sèries. Però aquests continguts els volem compatibles a TV3 amb d’altres de qualitat i de servei públic en prime time, com puguin ser Àgora, 30 minuts, Sense ficció o Banda ampla. De moment, aquest equilibri ens ha funcionat. Ara veurem quant triguen les privades a fer que els polítics ens impedeixin tenir certs productes. Ja ho estan intentant amb la llei de l’audiovisual espanyol.

ara i no el 1988. Era llavors que s’havia de marcar una línia, perquè ara la llei ja avala que no cal que estiguin oferint cap tipus de servei públic.

Els mitjans privats han perdut el nord quant a continguts?

Depèn de si hi ha una raó objectiva. Si per exemple un sindicat es queixa que s’ha tractat un tema que els podia afectar i no els hem trucat, s’hi pot estar d’acord si tenen raó i corregir-ho més endavant. S’ha de tenir en compte que els periodistes ens equivoquem molt, però que ens costa també molt fer autocrítica i ens escudem en pressions en lloc d’admetre un error. Quan et pressionen o critiquen per algun motiu s’ha de partir de la base que potser tenen raó i portar-ho com un diàleg normal. En el cas dels polítics, es tracta que el criteri editorial del mitjà no quedi modificat per culpa d’una pressió o una amenaça. S’ha de marcar la línia des del principi, perquè si fent pressió es forada la membrana, allà hi tens una fuita permanent.

A la llei de la televisió privada de l’any 1988 s’arriba a dir fins a quatre cops que els canals privats són servei públic en explotació a través d’una llicència privada. No és que hagin perdut el nord ara, és que mai no l’han tingut. Mai no han prioritzat continguts amb responsabilitat o valors. I la culpa no és tant seva com de qui hauria d’haver controlat que això no passés, que és, en aquest cas, el govern espanyol. El govern mai no els ha posat al seu lloc i no només això, sinó que ha renovat les llicències sabent que s’incomplia la llei. La nova llei de l’audiovisual que ha aprovat el govern de Zapatero ha eliminat qualsevol referència al concepte del servei públic. Però ho fa

Qui pressiona més els mitjans de comunicació, els polítics o les empreses?

Pressionen tots: empreses, sindicats, ONG, polítics de tots els àmbits... I és normal que sigui així. Una cosa és pressionar i l’altra penetrar. La pressió en si no és un fet criticable. Ho és deixar-se pressionar.

Plantegem-ho des d’aquest altre punt de vista, doncs. Els mitjans són més permeables a les empreses o als polítics?

Tret dels públics, els mitjans de comunicació són un negoci. És un bon moment per invertir en aquest mercat?

Les empreses audiovisuals que es van crear per facturar a favor de persones físiques tindran problemes, perquè depenen d’encàrrecs a l’empresa, que en el fons és una persona. L’atomització del sector audiovisual es reduirà inevitablement i les grans empreses es veuran obligades a redimensionar-se i fer una anàlisi profunda de costos. La crisi és una gran oportunitat per posar el sector al seu lloc i reordenar-lo. Llavors, la resposta a la pregunta de si és un bon moment per invertir en productores per mi és no. És un moment per racionalitzar el sector, perquè no hi haurà més negoci. Cert que hi ha més canals, però això no implica que hi hagi més producte. Nosaltres, per exemple, tenim TV3, 33, Super3, 3XL i 3/24, i hem hagut de reduir costos. Hem retallat els plans de producció reemetent continguts que ja teníem i aprofitant-los millor, però sense fer nous programes, perquè no hi ha diners per fer-ho.

Aquest raonament és vàlid també per a la premsa escrita?

És diferent. Veig iniciatives com la del diari Ara, protagonitzada per una generació de periodistes valents, i em trec el barret, perquè ho han tirat endavant en el pitjor moment. I és un moment dolent en part perquè la premsa està desprestigiada. Quan una perso-

Absolutament. El periodisme local és riquíssim i ha vertebrat el país donant identitats locals molt importants. El que m’amoïna del periodisme local és que per sobreviure entrin en dinàmiques de sindicació per ampliar mercat, però que a la pràctica facin perdre el seu públic natural. És un perill que afecta més les televisions locals que no pas la premsa escrita. Si s’allunyen de la proximitat, deixaran de tenir sentit.

La imatge que donen els mitjans dels empresaris és l’adequada?

Sempre s’ha donat una imatge de l’empresari com aquell que vol treure el màxim profit del seu negoci, aquell que explota els seus treballadors... Una visió molt del segle XIX. El 80% de l’empresa a Catalunya són pimes, on l’empresari ha de lluitar amb els treballadors per fer sobreviure l’empresa i, si no ho fa així, no se’n surt. Aquest estereotip d’empresari-dolent i treballador-bo costa molt de treure, fins i tot en trames de ficció de pel·lícules o sèries. De bones i males persones n’hi ha a totes bandes. Rics i pobres. Hauríem d’haver estat més rigorosos amb l’observació de la realitat.

El Vallès és un territori amb molta tradició de mitjans. És un sector que continuarà creixent amb el nou Parc Audiovisual de Terrassa?

Em fa por que en aquest país no hi hagi un clúster localitzat geogràficament en algun punt en el sector audiovisual. Entre el Vallès, el 22@ i la Zona Franca acullen massa empreses de pes de manera atomitzada i no són prou per crear tres nuclis potents. El govern hauria de mirar on convé més concentrar els esforços. Tots tres són bons llocs i cal una decisió des de dalt.


8

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

HOSTALERIA /// VALLÈS

La llei antitabac amenaça el 15% dels ingressos de l’hostaleria La nova legislació ha fet augmentar les sol·licituds per obrir terrasses i la demanda d’estufes d’exterior, mentre que els gremis del sector temen una caiguda de l’ocupació

I

rlanda, entre el 2004 i el 2007, va perdre el 24% dels seus bars i el 8,6% dels seus restaurants. El factor no era la crisi, que encara no havia arribat, ni tampoc una sobtada resistència als usos socials dels irlandesos: el març de l’any 2004 es va aprovar la primera llei antitabac d’Europa, que restringia el consum de tabac en qualsevol espai públic. La nova norma espanyola només és equiparable, per duresa, a la irlandesa i la xipriota. Els antecedents, per tant, no ajuden a l’optimisme del sector hostaler espanyol, que, més enllà de la nova norma, acumula dos anys de caiguda lliure en la seva xifra de negoci, al voltant del 13%. Si no es revoca la norma antitabac que va entrar en vigor el segon dia de l’any, la davallada amenaça d’augmentar un altre 10% durant el 2011, segons les estimacions de la Federació Espanyola d’Hostaleria. En concret, els restaurants esperen una baixada del 7%; els bars, d’entre el 10 i el 15%, i els locals d’oci nocturn, una caiguda per sobre del 15%.

La venDa deLs ‘bolets’, les estufes d’exterior per a terrasses de bar, ha augmentat per sobre del 300% en les darreres setmanes

La prohibició del tabac ha multiplicat la presència de clients a les terrasses malgrat les baixes temperatures del mes de gener

perquè deixaran de renovar-se molts contractes. Aquesta llei és la gota que fa vessar el got i que portarà moltes microempreses hostaleres a reestructurar-se”, assegura la representant del gremi.

primers efectes al vallès. Des del gre-

mi empresarial d’hostaleria de la Cecot, les previsions no són tan pessimistes, tot i que reconeixen l’impacte evident de la llei durant les primeres setmanes d’aplicació. “En general estem parlant d’una caiguda d’entre un 10 i un 13% dels ingressos durant la primera quinzena del mes”, explica la directora general del gremi, Pilar Puigmartí. Per tipologia de locals, els menys afectats a la comarca són els restaurants, que han caigut al voltant del 2%, “res significatiu i fàcil de recuperar”, apunta Puigmartí, mentre que els més afectats són els bars de cafè i els restaurants de polígon. Pel gremi de la patronal vallesana, la nova llei que equipara Espanya amb les legislacions més restrictives d’Europa genera preocupació. “El sector ja està patint molt la crisi i aquesta llei deixa els bars buits del client típic, que és fumador”, explica Puigmartí, que tem una reducció de llocs de treball significativa com a conseqüència de la caiguda d’ingressos. “Baixarà l’ocupació en el sector

més terrasses i menys ingressos. L’al-

tra cara de la moneda de la llei són les terrasses i els bolets, nom amb què es coneixen les estufes d’exterior utilitzades als bars. Entre les últimes setmanes del 2010 i les primeres d’enguany, la venda d’aquests aparells, que tenen un preu d’entre 150 i 300 euros, ha augmentat més d’un 300% a tot Espanya. Al Vallès, aquest augment sobtat l’han notat especialment al centre Leroy Merlin de Sant Quirze, on les unitats han quedat exhaurides des de fa dies. L’altre mercat que també se n’ha beneficiat és el de la instal·lació de terrasses. A tall d’exemple, al gremi hostaler de la Cecot se li han multiplicat les peticions d’informació de restauradors que volen instal·lar taules d’exterior perquè els fumadors gaudeixin plenament de l’estona del cafè. “Fa un mes que tenim demandes sobre el tema. Els qui ja treien terrasses a l’estiu comencen a instal·lar-les tot l’any”, explica Puig-

12.000

MILIONS D’EUROS Un dels arguments tòpics que acostuma a argüir qualsevol defensor de la prohibició del tabac és el cost econòmic sanitari que suposa, i el cas és que el tòpic és fals, com a mínim a Extremadura, on s’ha fet un dels pocs estudis rigorosos al respecte. Els ingressos en aquesta comunitat l’any 2006, quan els impostos del tabac eren bastant més baixos que ara, van arribar als 230 milions d’euros, mentre que la despesa sanitària va ser de 138 milions. Resultat: 92 milions sobrants. Segons els autors de l’estudi, els resultats són extrapolables a la resta de comunitats i al conjunt de l’Estat, on la recaptació fiscal per venda de tabac ha superat els 12.000 milions d’euros el 2010.

/// LLUÍS LLEBOT

martí. El benefici econòmic, en aquest cas, és per als ajuntaments. Els preus varien força entre els diferents municipis, però la mitjana a la comarca és d’uns 130 euros l’any per cada taula. Tenint en compte aquest potencial negoci municipal, els consistoris s’han sensibilitzat amb els hostalers: a Sant Cugat, la nova alcaldessa, Mercè Conesa, es va reunir amb el gremi de restauradors per tractar les facilitats que donaria l’Ajuntament en aquest sentit, i que passaran possiblement per canviar l’ordenança municipal que normativitza la instal·lació de terrasses. I és que les implicacions urbanístiques per a les ciutats no són gens menyspreables. “Caldrà modificar molta ordenança local. Els permisos fins ara anaven d’octubre a maig o de juny a setembre, i ara es dispararan les demandes a l’hivern, cosa que afectarà les ordenances de convivència ciutadana que regulen el soroll i el descans dels veïns, ja que les actuals xoquen amb la realitat de la gent fumant al carrer”, explica l’advocada especialitzada en urbanisme Maria Navarro. A Terrassa, per exemple, s’està plantejant la possibilitat, recurrent en altres zones de l’Estat, d’oferir places de zona blava per a la instal·lació de terrasses davant de locals sense prou vorera. /// x. orri


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

El Corredor Mediterrani arriba a Brussel·les Una delegació d’empresaris i polítics de tot l’Estat reclama al Parlament Europeu que el projecte sigui considerat prioritari i que Espanya s’adapti a l’ample europeu

“S

i en comptes d’invertir en una xarxa radial com ara el TAV, que en alguns ramals no té cap rendibilitat, s’hagués invertit en el Corredor Mediterrani, la crisi seria més fàcil de portar”. Ras i curt, això és el que afirma Joan Amorós, el secretari general de Ferrmed, una entitat formada per 140 empreses, cambres de comerç i col·legis professionals, ports i institucions d’arreu de la UE, que promou la creació d’un gran eix ferroviari de mercaderies que uneixi Escandinàvia amb el Mediterrani Occidental, a través de les conques del Rin i del Roine. Ferrmed va presentar el 12 de gener el projecte davant el Parlament Europeu, a Brussel·les, amb l’objectiu d’aconseguir la complicitat i el suport dels polítics europeus. Des de Ferrmed avisen que si l’Estat espanyol vol esdevenir “una plataforma intercontinental de primer ordre, només es pot aconseguir amb el Corredor Mediterrani”. Per aquest motiu, l’entitat demana que es consideri prioritària la línia ferroviària que uniria Tarragona amb Algesires, passant per les capitals del País Valencià, Múrcia, Almeria i Màlaga. Des de Brussel· les, el conseller de Política Territorial, Lluís Recoder, va criticar el govern espanyol pel seu “poc compromís” amb el projecte del Corredor Mediterrani i va reclamar trencar amb la idea “que tot ha de passar per Madrid, pel quilòmetre zero”. Un punt d’inflexió. En l’àmplia dele-

gació espanyola que va viatjar a Brussel· les, també hi havia representants del món empresarial vallesà, com ara la Cecot, Pimec Vallès i l’associació Sant Cugat Empresarial, que valoren molt positivament l’acte. Un dels assistents, Ricardo Rodríguez, membre del comitè executiu de la Cecot, considera que va ser “un èxit” i suposa “un punt d’inflexió, perquè era la primera vegada que la participació dels polítics estava molt per sobre de la del sector privat i això es pot traduir, per fi, en una implicació de les institucions en la creació d’aquest corredor ferroviari”. També hi va assistir l’altra patronal vallesana, Pimec. El president de la delegació sabadellenca de l’entitat, Francesc Elías, posa l’accent en el fet que s’ha aconseguit que “els partits polítics europeus expressin el seu suport al projecte”. Per la seva part, les cambres vallesanes que no

RADAR

9

frederic boix /// President de Sant Cugat Empresarial

El Corredor Mediterrani i l’eix de la B-30

S

ota la pluja, el dia 12 de gener Brussel· les era un esclat de llum mediterrània. Potser per primera vegada tots els territoris mediterranis de l’Estat espanyol coincidien en un objectiu comú de riquesa: el corredor ferroviari mediterrani sota unes normes modernes i coordinades amb Europa. Tothom d’acord: cinquanta ponents, els especialistes europeus en transport ferroviari i representants de Ferrmed, de grans empreses productives, organitzacions, regions europees i tots els quatre grans grups del Parlament Europeu. I també Sant Cugat Empresarial, per manifestar presencialment el suport empresarial i el clam en favor d’una obra indispensable per a Catalunya i per al Vallès, on la B-30 és la primera concentració industrial de l’Estat, i per tant no podem restar aliens al Corredor Mediterrani.

el corredor suposarà una millora de la competitivitat per la reducció dels costos logístics

D’esquerra a dreta: Juanjo Martínez, vicepresident de Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, president de Sant Cugat Empresarial, Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i Josep González, president de Pimec /// CEDIDA

67.000 MILIONS D’EUROS

és l’impacte econòmic que la creació del Corredor Mediterrani tindrà en el territori, segons els càlculs fets per l’associació Ferrmed. van assistir a l’acte però que sí que formen part de Ferrmed coincideixen a reclamar més implicació estatal en el projecte. “Que aquesta infraestructura sigui una realitat d’aquí a pocs anys dependrà del suport que el projecte rebi per part del govern espanyol”, afirma David Quilabert, coordinador de projectes de la Comissió d’Infraestructures de la Cambra de Terrassa. I és que, segons afirma Pere

Puig, el president d’aquesta mateixa comissió de la cambra sabadellenca, “el govern central té al cap un altre corredor, que passaria per Saragossa i Madrid fins a Algesires”. Cabdal per al Vallès. El Corredor Me-

diterrani és una infraestructura clau per a Europa, però especialment per al Vallès, ja que ajudaria a descongestionar les vies com ara l’AP-7 i la B-30, la C-58 i altres carreteres secundàries. Les associacions empresarials de la comarca coincideixen a dir que el corredor té una “importància cabdal” per al Vallès. “El projecte ajudarà a la sostenibilitat, perquè hi circularan menys camions i millorarà la competitivitat de les empreses, ja que els costos en logística seran inferiors”, conclou Frederic Boix, president de Sant Cugat Empresarial. /// I. VALLESPÍN

A més, hi ha tres raons estratègiques que obliguen a no estar fora del gran eix d’Europa i tenir aquesta infraestructura. En primer lloc, per supervivència empresarial, suposa per al nostre territori una millora de la competitivitat per la reducció dels costos logístics, afavorir la connectivitat preferent dels nostres ports amb els grans fluxos de mercaderies procedents d’Àsia i, finalment, el desenvolupament de l’activitat logística al nostre país i el trasllat més ràpid i barat de manufacturats cap a Europa. En tots els casos, l’eix B-30 és pas obligat i, per tant, eix de referència. En segon lloc, la riquesa directa i indirecta que suposa com a element d’atracció de la inversió en el territori, del creixement empresarial i del seu potencial d’innovació i coneixement. I, finalment, per sostenibilitat. El transport ferroviari pel Corredor Mediterrani i la posada en marxa de les recomanacions Ferrmed absorbirien més del 35% del trànsit terrestre de llarga distància actual. Per cert, el representant de l’Estat espanyol no va ser capaç, en roda de premsa, de donar el seu suport a l’ample de via europeu. Malden encara per l’eix central peninsular i menyspreen els territoris que aporten més del 50% del total de les exportacions i l’abassegadora majoria de trànsit portuari?


10

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

PATRONALS /// VALLÈS

Abad manté el pols amb Rosell per la renovació de Foment Les disconformitats amb l’encara president l’han portat a renunciar a una de les vicepresidències d’entre les quals sortirà el nom del successor de Rosell

L

a carrera successòria de la presidència de la primera patronal catalana, Foment del Treball, es continua complicant. El seu president ha renovat la cúpula directiva de l’entitat i un dels clars favorits per convertirse en el seu delfí, el president de la Cecot, Antoni Abad, ha quedat fora de la cursa abans de començar. Segons fonts internes de Foment, l’incompliment dels acords entre Rosell i Abad ha provocat que el president de la patronal vallesana rebutgés la vicepresidència que l’esperava després de donar suport a Rosell durant les darreres eleccions, en què es va enfrontar amb el conseller delegat d’Irestal, Joaquim Boixareu. Entre altres motius, Abad va argüir, en la reunió en què Rosell anunciava els nomenaments, que desconeixia els contactes previs per elaborar la llista final i que rebutjava el sistema i els candidats triats per a una renovació que considera més formal que efectiva. I és

dent s’han complicat notablement després d’aquest moviment. nom per nom. La disputa successòria,

que compta amb Joaquim Gay de Montellà i el terrassenc Eusebi Cima com a principals favorits, ha sumat nous noms incorporats a les vicepresidències: Carmen Mur, de Manpower, l’empresari Joan Castells i els presidents territorials Antoni Belmonte (Tarragona), Jordi Comas (Girona) i Joan Simó (Lleida). La resta de vicepresidències les seguiran ocupant Cima i Gay de Montellà, a més de l’hoteler Joan Gaspart, Josep M. Basáñez, de Saba, i Alfonso Vilà, de la confederació d’empresaris de la província de Barcelona.

Antoni Abad, president de la Cecot, i Joan Rosell, president de Foment i de la CEOE

que quan el president de la patronal vallesana va donar suport a Joan Rosell en els darrers comicis de Foment, el principal compromís era tenir veu i vot en “la necessària renovació de la patronal”, en paraules del propi Abad a l’octubre. Segons fonts de la Cecot, Abad va rebutjar la vicepresidència “per l’incompliment dels acords als quals s’havia compromès Rosell en termes de renovació”.

/// CEDIDA

trucada de reconciliació. Malgrat les divergències inicials, la tercera setmana de gener, segons fonts internes de la Cecot, Antoni Abad va rebre la trucada de Foment per reprendre negociacions i insistir que acceptés finalment la vicepresidència. La intuïció dins la patronal és que Abad acabarà formant part de la junta, tot i que les possibilitats d’heretar el càrrec de presi-

integrar els opositors. Malgrat les baralles amb la primera espasa de la Cecot, la voluntat de la nova junta directiva de Rosell també ha estat conciliar els ànims amb alguns pesos pesants que van participar en la candidatura opositora encapçalada per Boixareu. Així, el flamant president de la CEOE ha ampliat la junta directiva amb sis vocalies més per donar cabuda a alguns noms com Antoni Marsal, president de la influent patronal metal·lúrgica, Antoni Zabalza, president d’Ercros i de la patronal química, i Bernat Gómez, president de la patronal d’arts /// Xavier orri gràfiques.

PATRONALS /// VALLÈS

Primera trobada de Pimec amb el nou director de Comerç

Carles Gironès, president de Pimec Comerç Vallès, Joan Alarcón, vicepresident de Pimec Comerç, Diego Callejón, Josep Maria Recasens, director general de Comerç, Alejandro Goñi, president de Pimec Comerç, Josep Maria Andreu, vicepresident de Pimec Comerç, i Andreu Llargués, vicepresident de Pimec Comerç /// CEDIDA

J

osep Maria Recasens, nou director general de Comerç, ha estrenat visita institucional amb la delegació Pimec Comerç, en una trobada en què es va avaluar la situació del comerç de proximitat de Catalunya per establir línies d’actuació conjunta entre govern i patronal que ajudin a potenciar-lo. En el decurs d’aquesta trobada, el vicepresident de Pimec Comerç, Carles Gironès, va presentar el model associatiu de la plataforma del Vallès Pimec Comerç explicant que “es tracta d’una iniciativa que dóna su-

port als interessos del petit i mitjà comerç de les dues comarques vallesanes”. Recasens va mostrar la seva disposició a participar en aquest projecte comprometent la seva assistència a la propera reunió de treball de la plataforma. Aquesta trobada ha comptat amb la participació del president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, acompanyat pels vicepresidents Joan Alarcón, Andreu Llargués, Carles Gironès i Josep Maria Andreu, el secretari institucional, Enric Calvo, i el di/// redacció rector, Joaquim Villanova.


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Terrassa i Sabadell col·laboraran amb l’entitat manresana i s’intentarà augmentar preus en els serveis que ofereixen a darrera reunió de l’any 2010 entre les primeres espases de les tretze cambres de comerç catalanes ha servit per traçar les primeres directrius de com se sobreviurà a partir del 2012, un cop es faci efectiva l’eliminació de la quota cameral per part de les empreses i es perdi bona part dels 25 milions d’euros que ingressen les cambres per aquest concepte. Un dels primers passos que s’ha marcat la cúpula cameral és reduir les duplicitats de serveis i d’estructures, mancomunant les seves ofertes a empreses. En aquesta etapa prematura de reordenació, des de les cambres es rebutja parlar de fusió entre elles, tot i que s’especula cada cop amb més força que les cambres més petites i irrellevants, com és el cas de Palamós, Tàrrega, Tortosa o Sant Feliu de Guíxols, podrien acabar integrant-se dins de les cambres de capital de província.

PARTICULARITAT VALLESANA. En el cas de les cambres de Terrassa i Sabadell, la idea passa per cercar fórmules d’integració entre elles i amb la cambra manresana. Ara s’obre un semestre en què s’estudiarà quins serveis i quines activitats són els més adequats per aprofitar conjuntament entre diferents cambres i quins són els més prescindibles. Les altres línies de subsistència que s’estudien, comentava recentment per a la B30 el gerent de Cambra de Terrassa, Josep Prats, és “fer créixer en volum i marge els serveis que es donen a les empreses”.

En altres paraules, l’únic camí és augmentar la quantitat i el cost dels serveis. I entre les idees de noves propostes que sonen amb més força hi ha la possibilitat que s’externalitzin serveis de la Generalitat a les cambres de comerç, com l’Oficina de Gestió Empresarial o fins i tot el Servei d’Ocupació de Catalunya.

ASSOCIACIONS /// TERRASSA

139 pimes van néixer amb l’ajut de la Cambra el 2010 porció ha crescut el nombre d’empreses assessorades, que ha passat de 663 a 714 durant l’any 2010. De les 575 idees empresarials que s’han quedat en el camí, la cambra ha explicat que el motiu que més sovint ha impedit que tiressin endavant ha estat un any més la falta de crèdit. Pel que fa al perfil de noves empreses, el gruix correspon al sector terciari “del coneixement”, en paraules de l’informe de la cambra. Sessió d’assessorament a la Cambra

/// CEDIDA

D

avant dels debats de la utilitat de les cambres de comerç i els rumors de fusions, la Cambra de Comerç de Terrassa ha presentat al mes de gener una xifra per treure pit. El servei de suport a la creació d’empreses ha ajudat al naixement de 139 petites o mitjanes empreses durant el 2010. La xifra és especialment positiva si es compara amb els registres del 2009, quan les empreses sorgides amb suport de la institució terrassenca van ser 129, un 7% menys que enguany. En la mateixa pro-

11

ASSOCIACIONS /// MADRID

Les cambres mancomunaran serveis i no es descarten fusions L

ENTREVISTA

els joves avancen posicions. L’entitat ha constatat també el creixement dels emprenedors joves que opten per l’autoocupació. En xifres, un de cada cinc nous emprenedors a la comarca té menys de 30 anys i dos terços del total no superen els 45.

Una altra dada molt significativa és que dues de cada tres noves empreses les han fundat persones que es trobaven en situació d’atur que han optat per deixar de buscar feina i generar-la pel seu compte. A més, dos de cada tres emprenedors no té /// x.o. estudis universitaris.

25

MILIONS D’EUROS és el que ingressen el conjunt de càmeres de comerç espanyoles gràcies al pagament de la quota cameral, i suposa el 53% del pressupost total d’aquestes institucions. protestes sindicals. Els treballadors de les cambres comercials de tot el país es van manifestar a mitjans de mes per protestar contra la supressió de la quota cameral. Els sindicats majoritaris UGT i CCOO consideren que la mesura posa en perill bona part dels llocs de treball per comprometre el 60% dels pressupostos /// Xavier orri camerals.

L’índex de confiança empresarial segueix en caiguda lliure

L’

optimisme dels empresaris continua caient. D’acord amb l’índex de confiança empresarial que elabora trimestralment el Consell Superior de Cambres de Comerç, el deteriorament de les perspectives econòmiques es perpetua entre els empresaris. L’índex general cau per segon trimestre consecutiu, i perd 3,1 punts respecte al darrer període. Actualment, la xifra està estancada en –20,5, mentre que el setembre del 2010 encara se sostenia en 17,4 punts. La majoria d’empreses han assenyalat com a justificacions principals del seu pessimisme la falta de demanda generalitzada i la utopia que suposa trobar finançament. Per sectors, el que més se n’ha ressentit ha estat el terciari, mentre que la indústria i la construcció han seguit en els baixos valors que tenien els darrers trimestres. Els indicadors en què es basa l’índex són la facturació, l’ocupació i la inversió, tres partides que no han fluctuat negativament durant el darrer trimestre de l’any, i que han caigut vora un punt percentual /// redacció en els tres casos.


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Empresàries ///Trans-Martel Especialitzada en el transport de residus, Trans-Martel fa quasi cinquanta anys que neteja bona part de l’àrea metropolitana de Barcelona PER: LAIA CORBELLA

Sinergia operativa en el sector del transport 1 /// CAROLINA I ALEJANDRA MARTEL, directorES generalS de l’EMPRESA DE tRANSPORTS DE RESIDUS /// lluís llebot

T

rans-Martel neix d’una necessitat. Als anys seixanta, Ignacio Martel, marroquiner de professió, i la seva dona, Francisca Gutiérrez, treballadora del sector tèxtil i la confecció, veuen com la seva necessitat de buidar el pou de brossa es pot convertir en un servei. Aquest és el punt de partida de l’empresa de Cerdanyola del Vallès, que des del 1965 es dedica a transportar residus de diferents habitatges i empreses de l’àrea metropolitana de Barcelona i gestionar-ne tots els tràmits legals. Actualment, TransMartel la lideren dues de les tres filles,

1 /// l’Alejandra i la Carolina, mares de família i gerents de l’empresa. “Als inicis, el nostre pare anava amb un tractor de casa en casa, recollint la brossa dels pous”, comenta l’Alejandra Martel. Gràcies al creixement de la construcció, la família va veure com augmentava el seu negoci i va decidir comprar un contenidor per cobrir la demanda veïnal i municipal en matèria de residus. “Cada any, incorporàvem un treballador i un camió”, afegeix la Carolina Martel. Així va ser com l’empresa va tenir un dels primers camions mixtos a Cerdanyola, que succionava i netejava el clavegueram de la ciutat.

les germanes Martel VAN SER les PRIMEREs dones directives del Gremi de Transport i Maquinària de la Construcció i Obres Públiques de Barcelona

RENOVAR LA DIRECCIÓ El 1979, arran de la separació del matrimoni, Francisca Gutiérrez agafa les regnes del negoci i incorpora les tres filles a l’empresa. “Nosaltres veníem de mons laborals diferents, però vam haver d’ajudar la mare a tirar el projecte endavant i repartir-nos les funcions”, aclareix la Carolina Martel, que també recorda “haver conduït els camions més d’un cap de setmana”. Amb 20 anys, les germanes Martel es converteixen en les úniques dones directives del Gremi de Transport i Maquinària de la Construcció i Obres Públiques de Barcelona.


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Des d’aquell moment, l’empresa viu un creixement constant i el 2006 decideixen traslladar el magatzem de maquinària a Montcada, en una nau de 800 m2, tot i que mantenen part de les oficines a Cerdanyola del Vallès.

Anualment tenen uns 3.000 clients, entre els quals hi ha més de 1.500 comunitats de veïns i empreses i fàbriques del Vallès. També són els únics encarregats del servei de clavegueram i transport de residus de l’Ajuntament de Cerdanyola i, puntualment, de l’Ajuntament de Ripollet. Segons l’Alejandra Martel, l’element diferenciador de l’empresa rau en la capacitat d’atendre el client en un temps rècord: “Ens anunciem com a desembossos i urgències 24 hores. És el servei que té més força juntament amb el de residus especials”. Aquesta premissa les ha portat a tenir una estratègia competitiva basada en la col·laboració entre empreses d’un mateix sector. “Si no podem cobrir la urgència, subcontractem una empresa perquè pugui oferir el mateix servei, amb les mateixes condicions, al nostre client”, explica l’Alejandra Martel. No obstant això, la directora comercial reconeix que aplicar aquest mètode no sempre els ha portat bons resultats: “És cert que alguna vegada hem confiat i ens han aixecat la camisa, però no per això canviem d’estratègia”. Per les germanes Martel és una qüestió de confiança: “Nosaltres ja fa temps que fem sinergies per fidelitzar el client!”. Aquesta cultura de col·laboració amb la competència ha fet que l’empresa de Cerdanyola continuï sent un negoci petit i familiar al servei del client. Segons la Carolina, aquest “saber fer” és un tret femení: “En un món d’homes, ser dona t’aguditza molt l’enginy”. En aquest sentit, les dues directives de Trans-Martel confessen que en alguna ocasió han donat a entendre que encara hi havia una figura mas-

13

2 /// ‘core business’. la principal activitat de l’empresa són els desembossos i el transport de residus

En l’actualitat, Trans-Martel té una plantilla de 15 treballadors, dels quals 10 són operaris. L’Alejandra exerceix de gerent i porta administració i comptabilitat i la Carolina gestiona la facturació i exerceix de directora comercial, funció que va heretar de la Sílvia, la segona germana, que abans també treballava a l’empresa. El principal objectiu de Trans-Martel és cobrir les necessitats que es puguin presentar pel que fa a neteges, desembussos, construcció de clavegueram, buidatge i transport de tota mena de líquids i residus tòxics: “Fa més de 30 anys que ens vam especialitzar en el tractament de residus industrials especials; qualsevol producte que sigui contaminant i que per llei no es pugui llençar a les escombraries”, afegeix la gerent de Trans-Martel. Tots els residus van a parar a plantes de compostatge, de tractament de residus i de reciclatge autoritzades per la Generalitat.

RADAR

3 /// dUEs seus. l’empresa té la seu principal a les oficines de cerdanyola

4 /// maquinària. les instal·lacions industrials són a montcada i reixac /// Lluís llebot

2 ///

“Si no podem cobrir la urgència, subcontractem una empresa perquè pugui oferir el mateix servei”, explica LA GERENT, ALEJANDRA MARTEL CAROLINA MARTEL: “En un món d’homes, ser dona t’aguditza molt l’enginy” culina dirigint l’empresa: “Quan érem més joves, algun client es pensava que nosaltres érem les comercials”.

iDEES DE FUTUR

3 ///

Aquest any, amb la crisi de la construcció, han hagut de vendre dos camions que tenien aturats i s’han replantejat la situació. Tarragona és un dels territoris que més els crida l’atenció: “Allà la legislació de residus és més tova, hi ha molta indústria i hi tenim una casa d’estiueig”, comenta la Carolina Martel. Si van una mica més enllà, el Marroc també és un lloc que se’ls ha passat pel cap: “La nostra mare va néixer allà i quan tens família a prop les coses són més senzilles”. Tot i les ganes d’innovar, les gerents de Trans-Martel reconeixen que “tot això només són idees, a l’hora de la veritat la família sempre té un pes molt important”.

TRANS-MARTEL UBICACIÓ: Cerdanyola del Vallès FUNDACIÓ: 1965 TREBALLADORS: 15 FACTURACIÓ: 1 milió d’euros

4 ///


14

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

INTERNACIONALITZACIÓ /// TERRASSA

Lamp augmenta les seves col·laboracions a l’exterior L’empresa d’il·luminació ha participat en fires del sector celebrades a l’Índia i Xile

E

l 2010 ha estat l’any d’internacionalització de l’empresa d’il·luminació tècnica arquitectònica Lamp. Entre les seves contribucions més recents destaca la presència, juntament amb Light Veda, partner de l’empresa de Terrassa, a l’Índia, a la novena edició de l’ACE TECH 2010: The Future of Building, la fira celebrada a Bombai, de l’11 al 14 de novembre, punt de trobada asiàtic d’arquitectura, construcció i enginyeria. Durant l’octubre de l’any passat, Lamp també va ser present en la Primera Trobada Iberoamericana de Lighting Design amb la seva filial de Xile. En aquesta ocasió, l’empresa d’il·luminació va aprofitar per exposar les últimes tecnologies i tendències del mercat.

productes d’il·luminació exterior, cosa que va servir per consolidar la presència de Lamp en els territoires d’outre-mer.

Pel que fa a altres partners internacionals, Lamp France, en col·laboració amb Stand 64, va presentar el 30 de setembre a cinquanta professionals del sector de l’arquitectura i la il·luminació la seva gamma de

projecció internacional. La seu central de Lamp està situada a Terrassa, en un espai de més de 12.000 m2. L’empresa d’il·luminació té una política de proximitat cap als seus clients, i per això té una àmplia xar-

Instal·lacions de Lamp a Terrassa /// CEDIDA

xa de delegacions a tot el territori espanyol. Internacionalment, Lamp vol mantenir aquest esperit de proximitat, i és per aquest motiu que disposa de diverses filials productives-comercials i partners a tot el món. Per al 2011, la companyia lumínica vol continuar creixent cap a l’exterior, i adaptar tots els seus projectes a les exigències de /// l.c. cada país.

INTERNACIONALITZACIÓ///SANTCUGAT

INTERNACIONALITZACIÓ /// SABADELL

the article /// Peter Lindsey

New year new jobs

W

ith 2011 already well underway one of the key aspects of the economy that has to be addressed is jobs. Over the last two years or so, since the beginning of this ongoing (still!) crisis a lot of jobs have been lost. Job creation is of the utmost importance and will surely be at the top of the new Generalitat government’s policy agenda. What kind of jobs those will be is another matter. The job market has changed a great deal compared to a decade ago. Some years ago there was a great demand for unskilled workers, for instance in the construction sector, which has been one of or possibly the worst hit sector by the crisis. Now there is likely to be a move towards a demand for more skilled workers with qualifications and experience. What’s more, the concept of a ‘job for life’ has been well and truly given early retirement. The job market is becoming increasingly flexible with a lot of movement and the idea of being contracted to carry out a particular job or project is also likely to gain ground. All in all, a challenge for employers, employees and those currently seeking a job.

INTERNACIONALITZACIÓ /// RUBÍ

A la recerca de ‘partners’ per a empreses en mercats forans

Chocolat Factory exporta aigua a Singapur

Eurofragance participarà en la fira Gulfood 2011

L

C

E

Segons l’administrador de Chocolat Factory, Michel Laline, “l’empresa vol cobrir un buit en la demanda d’aquest bé a Singapur, on és un recurs escàs per la manca de llacs i rius d’on extreure-la”. La companyia santcugatenca va enviar prèviament 2.0 0 0 ampolles a Singapur en un projecte pilot que va servir per constatar la bona acollida del producte i poder tirar endavant la iniciativa. Fins ara, la companyia que embotella l’aigua de la font de Sant Antoni, a Sant Esteve de Palautordera, exportava els seus productes a Alemanya, França, Itàlia i Andorra.

Gulfood s’adreça exclusivament al públic professional del sector de l’alimentació, amb més de 3.50 0 expositors, 81 pavellons internacionals i més de 55.000 visitants de 152 països.

a Cambra de Comerç de Sabadell ha iniciat una campanya per promoure la internacionalització de les empreses de la demarcació. Des d’aquesta institució s’ofereix la recerca d’agents o distribuïdors comercials en un determinat mercat, seleccionant tres candidats i fent l’assessorament corresponent en el procés de selecció final. La Cambra facilita l’acompanyament i l’orientació necessària per millorar l’estratègia exportadora de les empreses en àmbits com: definir o revisar l’estratègia empresarial, seleccionar els mercats i la seva priorització, determinar quin és el canal més adient a cada país per introduir els productes i serveis i les diferents pautes que cal seguir per a la recerca de clients, agents comercials, distribuïdors o representants. Altres serveis que les empreses podran demanar són les pautes per negociar les millors condicions amb els intermediaris, assessorament en la fixació de preus i comissions i assessorament en la confecció de la documentació comercial, cas per cas i client per client. assessorament continuat. Els serveis

de la Cambra es concreten en dues visites

hocolat Factory exportarà a Singapur l’Aigua del Montseny. Des de fa temps, l’empresa de Sant Cugat comercialitza l’aigua de l’envasadora catalana a les seves botigues d’Espanya i a partir d’ara també ho farà als tres establiments que té la companyia a Singapur, i als espais gourmet d’altres botigues.

Cambra de Comerç de Sabadell

/// CEDIDA

mensuals a l’empresa i seguiment en línia i/o telefònic per als aspectes que vagin sorgint. Amb aquestes iniciatives, la Cambra de Comerç de Sabadell posa a l’abast de les empreses, per un temps determinat, un equip de professionals especialitzat en vendes internacionals que ajudaran a millorar la presència empresarial a l’exterior. La Cambra de Sabadell forma part del Pla d’Acció Internacional de les Cambres de Comerç de Catalunya (PAI), que té com a objectiu potenciar les empreses catalanes a /// redacció l’exterior.

Michel Laline, arquitecte i dissenyador, fa una dècada que va establir Chocolat /// redacció Factory a Sant Cugat.

urofragance, empresa dedicada a la creació, venda i comercialització de fragàncies i aromes, presentarà les seves últimes novetats a Gulfood 2011, la fira sectorial d’alimentació i begudes no alcohòliques que anualment se celebra a Dubai. L’empresa de Rubí exposarà els seus nous productes en un complet estand on donarà a conèixer aromes líquides i en pols aplicables a diversos sectors (productes de forns, carnis, confiteria, lactis, snacks...) i aromes funcionals.

Eurofragance disposa d’unes instal· lacions de més de 10.000 metres quadrats amb sistemes semiautomàtics i automàtics en l’elaboració de les seves fórmules. Té una producció anual de més de 2.000 tm, entre fragàncies i aromes, una gran part de les quals es destina a les ex/// redacció portacions.


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

ENTITATS D’ESTALVI /// SABADELL

La ràtio de morositat passa del 4,09% a superar el 5% en vuit mesos

E

ENTITATS D’ESTALVI /// CATALUNYA

El president Josep Oliu va atendre els mitjans després de la presentació de resultats

nomenaments. La darrera reunió del con-

sell d’administració de Banc Sabadell ha servit també per portar cares noves a l’entitat vallesana, que, després de les nombroses incorporacions en el consell directiu, ha nomenat quatre nous subdirectors generals amb l’objectiu d’integrar cares de Banco Guipuzcoano. Així, el director general de l’entitat basca, Iñaki Azaola Onaindía, ocuparà a partir d’ara la subdirecció

ENTITATS D’ESTALVI /// VALLÈS

Catalunya Caixa es Unnim estrena desprèn de l’1,6% servei de banca de Repsol per 450 M corporativa

A

mb l’objectiu de guanyar liquiditat, l’entitat catalana s’ ha desprès de l’1,6% de les accions de Repsol de què disposava per valor de 448 milions d’euros, cosa que ha generat unes plusvàlues de 186 milions gràcies al fet que el paquet accionarial es va vendre al preu anterior a l’enfonsament de Lehman Brothers el setembre del 2008. La institució nascuda de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa de Tarragona, millora en 32 punts bàsics el seu nivell de solvència i situa la seva ràtio bàsica de capital en el 7,42%, de manera que supera les exigències marcades pel regulador. Malgrat tot, la caixa catalana segueix plantejant la possibilitat de demanar al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària prop de 1.000 milions d’euros.

/// CEDIDA

general de Banc Sabadell. Compartirà línia jeràrquica i càrrec amb el director territorial d’Astúries i Castella i Lleó, Pablo Junceda Moreno, que prové de Banco Herrero, també integrat en la disciplina accionarial del Sabadell. El tercer nom és el del director de la zona Sud i Canàries, Juan Krauel Alonso, i tanca els nomenaments Pedro Sánchez Sologaistúa, responsable de la /// xavier orri zona Nord.

La Caixa tancarà 125 oficines fins al mes de març

L

a integració de Caixa Girona dins l’estructura de La Caixa tindrà com a primera conseqüència el tancament, durant el primer trimestre de l’any, de 125 oficines comercials amb l’objectiu d’evitar duplicitats amb la xarxa comercial de l’entitat gironina. Segons La Caixa, l’operació no suposarà cap acomiadament sinó que, com a molt, es traslladaran alguns treballadors de les províncies gironines a oficines de Barcelona, com ja establia l’acord a què van arribar les dues entitats al mes de juliol, segons el qual 930 empleats de Caixa Girona havien de passar a formar part de la plantilla de La Caixa.

La segona novetat de primers d’any ha estat la integració de Caixa Girona dins l’estructura informàtica de l’entitat barcelonina, així com l’adaptació de les llibretes d’estalvi i targetes de crèdit al disseny de La Caixa. Després d’aquesta absorció, La Caixa disposa actualment de prop de 6.000 oficines a tot el país, d’uns 28.000 treballadors i de més de 280.000 milions en ac/// redacció tius.

ENTITATS D’ESTALVI /// VALLÈS

Els clients de Laietana no pagaran comissions al SIP

U

cost fins a un 25% inferior al que s’aplica en altres entitats. En general, la resta de l’operativa tradicional es farà encara en les sucursals habituals de cada entitat, i gradualment s’aniran incrementant les operacions que es podran fer en tota la xarxa del nou banc.

nnim ha llançat una nova línia de negoci centrada en la banca corporativa per atendre institucions, administracions públiques i privades, entitats financeres i asseguradores, grans empreses i corporacions. L’objectiu de l’entitat vallesana és “guanyar dimensió i penetració en aquest mercat” de grans clients.

Unificació financera. L’entitat, més

La implantació d’aquesta divisió en el mercat s’estructura a partir de dues oficines amb un equip de gestors especialitzats. Les oficines, una a Madrid i l’altra a Barcelona, estan ubicades a prop dels centres de decisió en l’àmbit de la banca d’inversió. D’acord amb les previsions de la direcció, el servei de banca corporativa generarà més d’un milió d’euros de marge financer i atraurà més de 200 milions d’euros de recursos intermediats. creix la morositat. Pel que fa als ín-

En els darrers tres anys, l’entitat que ara lidera Fernando Casado ja s’havia desprès d’actius per valor de 1.086 milions d’euros, venent el 4% que tenia d’Abertis l’any 2008 i, l’any passat, el 50% del seu nego/// redacció ci assegurador a Mapfre.

15

ENTITATS D’ESTALVI /// CATALUNYA

Els beneficis de Banc Sabadell cauen un 27%, fins als 380 M l president de Banc Sabadell va presentar a finals de gener el balanç econòmic de l’entitat que presideix amb algunes xifres per a l’optimisme, especialment l’augment en les dotacions per insolvència i previsions, que han crescut un 15,6% respecte de l’any passat. S’hi han destinat 968 milions d’euros. Aquesta bona notícia explica en part la nota negativa, i és que el resultat atribuït ha caigut un 27,3% respecte als resultats del 2009, cosa que ha deixat el benefici en 380 milions. La segona xifra per a l’optimisme és la captació de nous clients, que ja presentava registres més que convincents en les dades trimestrals i que s’ha confirmat el desembre del 2010, amb un creixement de particulars un 56% i d’empreses un 61% respecte a l’evolució de l’any anterior. Pel que fa a la ràtio de morositat, el registre de Banc Sabadell segueix augmentant a gran velocitat i supera per primer cop i per una dècima la barrera psicològica del 5%. En el moment de tancar el primer trimestre de l’any la ràtio era del 4,09%.

RADAR

dexs de referència de l’entitat vallesana, la ràtio de morositat ha tornat a créixer lleugerament, fins a arribar al 5,54% el desembre del 2010, mentre que en el tancament de l’anterior trimestre se situa/// redacció va en el 5,34%.

Signatura de constitució oficial del banc

L

/// ARXIU

es set entitats que integren el Banc Financer i d’Estalvis liderat per Caja Madrid han pres com a primera mesura comercial conjunta eliminar les comissions per als seus clients que treguin diners en qualsevol dels 7.500 caixers que sumen entre totes les entitats. Aquest servei conjunt converteix la xarxa de caixers del grup en la segona més àmplia d’Espanya. D’altra banda, també s’ha decidit que les operacions a crèdit que realitzin els clients de Caja Madrid, Bancaja, La Caja de Canarias, Caja de Ávila, Caixa Laietana, Caja Segovia i Caja Rioja tindran un

enllà d’aquestes qüestions operatives de caràcter comercial, també ha posat en marxa la unificació de les polítiques financeres. Des de l’1 de gener el banc opera amb una única tresoreria, mercat de capitals, riscos i intervenció general. L’entitat ja disposa d’un web, www.bancofinancieroydeahorros.com, que permet accedir a tota la informació legal, financera i institucional, fets rellevants, presentacions a inversors, documentació corporativa i a l’oficina de premsa, entre altres continguts. El Banc Financer i d’Estalvis, encara en xifres de desembre del 2009, suma un volum de negoci de 390.300 milions d’euros i una quota de mercat lleugerament superior a /// x.o. l’11% en crèdits i dipòsits.


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Empresa PIPE /// Enric Rovira Aquesta empresa fundada i dirigida per Enric Rovira ha prioritzat el producte de qualitat i un disseny de luxe per posicionar-se en el selecte mercat de la xocolata PER: XAVIER ORRI

Artesania xocolatera amb marca i segell barcelonins 1 /// Francesc forrellat i enric rovira són parents i fundadors de l’empresa /// lluÍs llebot

B

arcelona en xocolata. Aquest és el petit tresor a què es dedica Enric Rovira, director general de l’empresa homònima que va fundar l’any 93 per desenvolupar la seva pulsió creativa. Enric Rovira duu la xocolata a la sang. Els seus pares eren els propietaris de la històrica pastisseria barcelonina que porta el cognom familiar, així que va créixer entre forns i motllos com a pastisser fins que a principis dels noranta va decidir fundar el seu petit imperi xocolater a Castellbell i el Vilar en companyia de Francesc Forrellat, cosí del seu pare. Divuit anys després, aquesta empresa dedicada a la xocolata de luxe factura prop de dos milions d’euros i les seves joies dolces es poden trobar a les millors botigues

1 /// d’alimentació de Nova York, Roma, Tòquio, Berlín o Londres, així com les que té a Barcelona i a Castellbell. La voluntat fundacional, explica Rovira, era fer “productes d’alta qualitat i disseny contemporani amb arrels barcelonines”, i sembla que ho han aconseguit. El producte més significatiu de l’empresa, aquella xocolatina que tot barceloní ha vist i tastat alguna vegada, pren la forma de les rajoles de l’Eixample amb forma de flor. “Va ser una de les primeres idees i ho tenim registrat en exclusiva per fer amb xocolata. Té el doble significat de rajola de xocolata i rajola de Barcelona, de carrer”, explica l’autor intel·lectual tant de la rajola com de la majoria de productes que surten de la fàbrica de Castellbell. La connexió amb

divuit anys després DE LA SEVA FUNDACIÓ, aquesta empresa dedicada a la xocolata de luxe factura prop de dos milions d’euros I OCUPA uns 20 TREBALLADORS

la capital, plasmada des de l’eslògan de la companyia –”Xocolater de Barcelona”– és alhora una estratègia de marca i un homenatge als mestres de la disciplina xocolatera: “Als anys setanta, Escribà i Giner van ser pioners al món en figures artístiques de xocolata”, explica Rovira, que reivindica tant l’alta gamma xocolatera de Barcelona com l’arrelament d’un berenar tan nostrat com la xocolata amb melindros.

el nAixement d’un bombó No menteix Rovira quan apunta a la pulsió creativa com a motiu principal per fundar l’empresa: el seu procés per fer germinar un nou producte és qualsevol cosa menys protocol·lari. “Les idees arriben en qualsevol moment, en general en moments en què m’ho passo bé”. Posa com a prova un


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

dels productes, ja descatalogats, que més s’estima: el monòlit. “Un dia de gener del 2001 vaig veure per primer cop 2001: una odissea de l’espai. L’endemà la vaig tornar a veure. Em va inspirar, la imatge explica la història per si mateixa, sense necessitat de paraules. I vaig voler traslladar la idea de la pel·lícula a la xocolata”. El resultat? Una capsa negra simbolitzant el monòlit de Kubrick en què hi havia tres capses més: una representant el passat, una altra el present i una tercera assenyalant el futur. La traducció en xocolata era una cansalada recoberta de xocolata per remetre als temps passats, un bombó de gingebre per al present i aire de xocolata per il·lustrar el que havia de venir. “La idea sempre ve d’un gust, d’una imatge, d’una forma, i des d’aquest concepte es trasllada a la xocolata”, explica aquest escultor de dolços. Un altre camí recurrent per Rovira és arribar a l’art a través de la xocolata col·laborant amb grans artistes –així han nascut productes com la Mona amb Mono creada per Mariscal o la col·lecció Rajoles d’Autor, dissenyades pels escultors Andrés Alfaro i Emilio Padrós– o recuperant el llegat de genis com Gaudí, de qui n’ha robat la rajola que empedra el passeig de Gràcia per convertir-la en xocolatina.

17

2 /// l’obrador on es produeixen les xocolates és al mateix edifici de les oficines, a castellbell

3 /// venda directa al públic. enric rovira té dues botigues pròpies, la de castellbell i la del passeig de gràcia de barcelona

4 /// fàbrica històrica. l’empresa té les oficines i el centre de producció en una antiga fàbrica que porta el nom del cofundador, can forrellat /// Lluís llebot

2 ///

catalunya és el mercat principal de XOCOLATES rovira, seguida d’itàlia, anglaterra, ÀUSTRIA I ALEMANYA. A LA RESTA D’ESPANYA, LA COINCIDÈNCIA DE COGNOM AMB CAROD-ROVIRA N’HA DIFICULTAT L’ENTRADA

cas el motiu és més polític que de disseny: comparteix cognom amb un exvicepresident de govern poc amic de la conciliació nacional. “Cada vegada que Carod-Rovira obria la boca em baixaven les vendes. Jo he rebut cartes de gent dient que no em podia comprar més pel meu cognom i al final hem dedicat esforços a altres llocs”, explica Rovira.

la crisi de la xocolata

de barcelona al món “Com a percepció, a l’exterior Barcelona ven, Catalunya no ven gens i Espanya ven alguna cosa”, reflexiona Rovira després d’uns quants anys intentant introduir-se en els mercats internacionals. L’èxit és notable: actualment, el 35% de la facturació arriba de l’estranger, on Itàlia és el primer mercat, seguida d’Anglaterra, Àustria i Alemanya com a mercats encara potents, mentre Suïssa, els Estats Units, Japó, Finlàndia, els Emirats Àrabs i Sud-àfrica tenen el plaer de tastar els productes de Rovira però sense abusar-ne. L’excepció més cridanera de la llista és França, país veí i amb certa afició per la xocolata; però Rovira té una explicació que apunta al xovinisme: “Hi ha molts petits xocolaters de gran nivell i defensen molt el producte propi. D’altra banda, tenim una estètica molt allunyada dels gustos francesos, tan rococós. Nosaltres busquem un packaging més actual, més anglosaxó”. I on també troba dificultats per vendre xocolata és a la resta d’Espanya, tot i que en aquest

RADAR

3 ///

Malgrat les excel·lències del producte, o potser precisament per culpa d’aquesta excel·lència, les dificultats econòmiques també han arribat a la fàbrica de Castellbell. “Estem en un moment d’estancament perquè la xocolata és sobretot un producte de regal, especialment la nostra, que té un valor afegit de disseny. I el regal, especialment el d’empresa, ha anat molt a la baixa”, explica Rovira, que ha vist com l’empresa passava d’uns creixements del 40 al 50% anual fins al 2007 a una caiguda del 20% de la facturació des d’aleshores. Com a solució, s’aprimen les rajoles de xocolata i es mira a l’estranger: “Hem ajustat gramatges i estem creant productes nous pensats directament per exportar, menys vinculats a Barcelona, més neutres i amb altres criteris gràfics i de sabor, un producte més universal”.

ENRIC ROVIRA SECTOR: xocolata UBICACIÓ: Castellbell i el Vilar FUNDACIÓ: 1993 TREBALLADORS: 23 FACTURACIÓ: 2 milions d’euros

4 ///


18

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Francesc Elías /// President de Pimec Vallès Occidental Sud Com ho fa una petita empresa per creuar una frontera sense ofegar-se? Jo fa quaranta anys que exporto i és una feina tan complicada per a un empresari petit com per a un de gran. Quan vaig començar es tractava de buscar a les pàgines d’informació de l’hotel on t’havies allotjat empreses d’aquell país que podrien encaixar amb el teu projecte i anar-les a visitar amb el catàleg sota el braç. Ara això és molt més fàcil perquè fas la tria per internet.

Llavors, quin paper hi té Pimec? Doncs ajuda i acompanya durant aquest procés. Primer informa de les particularitats que té cada país: els mitjans de cobrament més segurs, els bancs més fiables o com és més fàcil fer operacions des d’aquí. Un cop hem fet aquest primer pas, hi ha una persona que dedica unes hores exclusivament a l’empresa que es vol internacionalitzar i l’ajuda a fer la recerca de negocis amb qui podria establir contactes.

Últimament es parla d’internacionalització com la recepta màgica per millorar balanços. Els empresaris que no facin aquest pas estan condemnats a desaparèixer?

El president de Pimec Vallès Occidental Sud parla d’un full d’objectius per a aquest 2011. Les prioritats de la patronal vallesana passen per “pressionar” perquè s’inverteixi en el teixit productiu i les pimes, mantenint al mateix temps el teixit català de caixes TEXT: CRISTINA FARRÉS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

“Estem fent desaparèixer entitats i aconseguim alhora que baixi el crèdit”

E

n un context econòmic “poc encoratjador”, el president de Pimec Vallès Occidental Sud, Francesc Elías, presenta el full de ruta de la patronal territorial, en què es prioritza la internacionalització dels seus associats i la recerca de finançament per a les empreses.

Com s’aconsegueix des d’una patronal com Pimec Vallès Occidental Sud un crit unànime de tot l’empresariat per al finançament? Doncs fent pressió. La primera porta on

hem de trucar és la del govern de Madrid, ja que ha ajudat i ajudarà, amb diners que són de tots, bancs i caixes i ha permès que no es reinverteixi en el teixit productiu. Parlo especialment de la nova llei de caixes, ja que en els seus estatuts obliga les entitats a ajudar les pimes.

El model de caixes d’estalvi és a la corda fluixa, sobretot amb el nou pla de la ministra Salgado... Estem perdent el teixit català de caixes, que és el gran suport del país. Sobretot són bàsiques per a les pimes i el petit comerç.

El problema és que estem fent desaparèixer entitats i només aconseguim que baixi el crèdit, per això reclamem enèrgicament que compleixin la llei.

Des de les entitats asseguren que no han tancat l’aixeta del crèdit. I podria arribar a ser veritat, el problema és que les pimes hi sortim perdent enfront de les grans empreses. Sempre passa el mateix, qui té més capacitat de pressionar s’endú la millor part del pastís. Per això aquest serà un dels objectius de la patronal al llarg de tot el 2011.

Per força no. Però si vens el teu producte o servei en un únic espai geogràfic pots perdre més que si operes paral·lelament en altres mercats en moments econòmics difícils. I aquesta és una lliçó que no ens ve de l’actual situació de recessió, és una tendència que ha anat guanyant força. També és un fet bastant natural: si es redueix la facturació dels mercats més propers vas a buscar altres llocs on vendre el teu producte o servei.

Un dels objectius que també s’havia marcat la patronal és ampliar els associats. Com es treballarà aquest tema des del Vallès Occidental? Doncs hem de fer arribar un missatge molt important als empresaris. Han d’entendre que ara és imprescindible formar part d’una patronal si vols que algú defensi els teus interessos. I si ets una pime o microempresa, com passa en la majoria de casos a Catalunya, nosaltres tenim la capacitat d’escoltar veus que en organitzacions més grans quedarien diluïdes. També tenim els canals per arribar al Parlament i al govern, tant al català com a l’espanyol. Una mostra clara d’això és la llei de la morositat, que vam aconseguir fent lobby entre tots.

Anar tots junts per aconseguir un lobby potent a Catalunya també passa per reobrir les converses d’unió amb Foment del Treball? La pilota és al terrat de Foment. En el seu dia nosaltres vam fer la feina que pertocava i van ser ells els qui es van fer enrere. Per tant, ara ells s’han de moure tenint una cosa clara: que Pimec és una entitat oberta sempre al diàleg.

A petita escala, no és una situació massa semblant al que passa a Cerda-


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

ENTREVISTA

19

Capio Hospital General de Catalunya

nyola del Vallès amb les dues associacions d’empresaris municipals? Les associacions les porten éssers humans i aquests han de resoldre els seus problemes. A Cerdanyola del Vallès l’entesa passa per les persones que hi ha darrere de les associacions, per tant no sé si serà gaire fàcil aconseguir unificar les dues patronals. Això sí, des de Pimec treballarem al màxim per aconseguir que només hi hagi una sola representació.

El president de Foment, Joan Rosell, ara també lidera la CEOE. Com valoren la seva arribada al carrer Diego de León?

blemàtiques que estem denunciant, ja que durant la seva etapa d’alcalde de Sant Cugat n’hem parlat moltes vegades i tenim molts punts de trobada. Estic segur que la seva presència al govern de la Generalitat hi influirà i que des de la conselleria s’actuarà per resoldre les dificultats de comunicació de la zona, tant de carreteres com amb la xarxa de ferrocarrils. La nostra petició és senzilla: volem que les coses es facin i ràpid.

llès a V l a l a t i p s o H El teu

Quines infraestructures encapçalen la llista?

És una sort tenir un català presidint la patronal espanyola i que diu que és sensible als problemes de les pimes.

El Quart Cinturó i l’enllaç de l’AP-7 i l’A-2 a Castellbisbal. També reivindiquem la necessitat de tenir més i millors vies de comunicació de proximitat.

També hi ha hagut canvi de cadires a la Generalitat. Com veuen els nous interlocutors?

Com afectaran les eleccions municipals que tindran lloc al maig en la feina de la patronal?

Urgències generals i pediàtriques, 24 hores, 365 dies

Sempre hi ha la possibilitat que surtin coses noves. Hem de parlar amb el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i veure com podem aconseguir que dels pocs diners que té la Generalitat les pimes en treguin el màxim profit. També hem de treballar noves fórmules per ajudar a vendre a fora i no quedar-nos només amb la teoria.

Doncs segur que van a favor nostre, ja que en temps de proximitat electoral es vol visualitzar que s’està treballant amb les empreses del territori. Tenim diverses línies de col·laboració obertes amb recursos econòmics en marxa, no s’han paralitzat les partides per la proximitat dels comicis.

902 53 33 33

Un exemple? Amb l’arribada de CiU al govern l’exalcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ara és conseller de Territori i Sostenibilitat. A Pimec Vallès Occidental Sud li servirà d’alguna cosa la línia directa amb el conseller tenint en compte els anys de relació amb la ciutat? El senyor Recoder coneix molt bé les pro-

Doncs la feina que s’ha fet tant al Vallès Occidental com al Vallès Oriental amb la plataforma Pimec Comerç. Ens hem reunit amb els ajuntaments i les associacions de comerciants del territori i hem escoltat les seves peticions per començar a treballar. És un model que es pot aplicar a molts altres camps.

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques

Acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

Capio Sanidad tu salud en buenas manos


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

patronal cecot /// xarxes socials

La nova fiscalitat afavoreix l’autofinançament de la pime Les principals novetats per al 2011 són l’increment del límit per ser considerat pime fins a 10 M, cosa que eleva el primer tram de liquidació de l’impost sobre societats fins a 300.000 euros de benefici, que tributaran al 25%

Enric Rius /// Assessor fiscal de la patronal Cecot

H

em començat l’any amb un seguit de noves mesures encaminades, en gran part, a millorar la capacitat d’autofinançament de les empreses. Entre d’altres, les principals novetats són l’increment del límit per ser considerat pime fins a 10 milions d’euros de facturació, cosa que eleva el primer tram de liquidació de l’impost sobre societats fins a 300.000 euros de benefici, que tributaran al 25%; llibertat d’amortització per les noves inversions en actius afectes a l’activitat, sense cap altra consideració ni cap límit per tipolo-

Assessorament empresarial Enric Rius Assessor fiscal de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

gia d’empresa o creació d’ocupació; eliminació de l’impost sobre operacions societàries en els casos de constitució, ampliació o aportació de nous capitals a les societats; eliminació de les quotes camerals (amb algunes excepcions els dos primers anys). En definitiva, intentar reduir la tributació via increment de límits o increment d’amortitzacions, cosa que suposa més recurs líquid per autofinançar-se, i eliminar barreres impositives per aconseguir aportacions de capital. Consideració a banda és l’oportunitat de les mesures i reflexionar si no hagués estat millor implementar-les abans per reforçar la capacitat financera de les empreses.

són mesures fetes en la bona direcció i cal reclamar-ne d’altres que encara manquen

Però cal mirar endavant i, en aquest cas, amb el convenciment que són mesures fetes en

Una altra novetat transcendent és la de les notificacions telemàtiques obligatòri-

Som una empresa que durant l’exercici 2010 hem facturat 11 milions d’euros, però que tributem com a empresa de dimensió reduïda perquè en els exercicis 2007, 2008 i 2009 no vam superar els 8 milions d’euros de facturació. De cara a l’exercici 2011 perdem la condició d’empresa de dimensió reduïda i per tant ja no podem fer la declaració de l’impost com una pime?

Tinc un sou anual al voltant dels 35.000 euros l’any i estic aplicant-me la deducció per compra d’habitatge des de l’any 2006, que És quan el vaig comprar. He sentit que a partir d’ara només podran aplicar la deducció les persones que tinguin una base imposable inferior als 24.107,20 euros. Vol dir això que a partir d’ara ja no podré aplicar-me la deducció per compra d’habitatge?

Efectivament, l’empresa perd la condició d’empresa de dimensió reduïda d’acord amb el que preveu l’article 108 de la Llei de l’impost sobre societats, però arran de les modificacions que s’han aprovat aquest any, ja que en els dos darrers exercicis van ser d’aplicació els beneficis de la tributació com a pime, aquesta forma de tributar es pot prolongar fins als tres exercicis següents en què ha perdut la condició de pime a efectes de l’impost. Per tant, vostès ja no són empresa de dimensió reduïda, però durant els exercicis 2011, 2012 i 2013 podran seguir liquidant el seu impost sobre societats com si ho fossin.

la bona direcció i que cal seguir reclamantne d’altres que encara manquen. A l’Administració li preocupa rebaixar la càrrega impositiva en uns moments en què els dèficits la pressionen, però cal convèncer-la que per recaptar cal generar, i aquesta generació començarà quan hi hagi un clima de confiança i les reformes necessàries s’hagin fet.

No. Aquesta afirmació no és correcta. És cert que a partir del 2011 només es podrà aplicar la deducció per compra d’habitatge qui tingui una base imposable inferior als 24.107,20 euros, però tan sols fa referència a aquelles persones que adquireixin la propietat de l’habitatge a partir de l’1 de gener del 2011. Totes aquelles persones que ja havien comprat el seu habitatge i que ja gaudien d’aquest dret en exercicis anteriors podran seguir aplicant la deducció, als tipus que es vagin fixant cada any, fins al final de la seva inversió. Per tant, en el seu cas, vostè podrà seguir gaudint de la deducció, sempre que reuneixi la resta de requisits que estableix la norma.

es per a totes les societats. És inqüestionable que es tracta d’un avenç tecnològic previsible, però també ho és la constatació que l’empatia (entesa com la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre) de l’Administració vers l’empresa és inexistent, ja que aquesta gestió exigeix que l’empresa disposi d’una persona que cada deu dies, com a màxim, es connecti per visualitzar si l’Agència Tributària li ha deixat un missatge a la seva bústia virtual. Això és catastròfic? Entenc que no, però sí que crec que l’AEAT ha tornat a perdre una oportunitat de consensuar una mesura important d’avançar en la gestió tributària amb els principals afectats, que són les empreses.

Totes les empreses deixen de pagar les quotes camerals a partir de l’exercici 2011? No. La redacció de la reforma de la llei estableix per a les empreses que facturen més de 10 milions d’euros l’obligació de pagar les quotes camerals meritades i no exigides durant el 2010. Això suposa de fet, per a aquestes empreses, que hauran de pagar les quotes camerals basades en la liquidació de l’impost sobre societats dels exercicis 2009 i 2010 durant els anys 2011 i 2012. Això és irrefutable. També hi ha en aquests moments qui defensa, a causa d’una redacció confosa de la norma, que fins i tot es pot pensar que la quota del 2011 pot ser exigida a totes les empreses. La meva opinió a partir del text és que això no és així, i que només són les empreses indicades en el paràgraf anterior les úniques que, transitòriament, seguiran durant dos anys liquidant de forma obligatòria les quotes camerals. A partir d’aquest moment, doncs, l’adscripció a les cambres de comerç passarà a ser voluntària, amb els avantatges i els inconvenients que això pot comportar.


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

INFOCIT /// SANT CUGAT

Sant Cugat acollirà la quarta jornada de Fem-Empresa La trobada de cooperació entre empreses i emprenedors se celebrarà el 10 de febrer al Sant Cugat Business Park

Sessió de ‘getting contacts’ celebrada l’any passat /// CEDIDA

A

l voltant de 120 emprenedors vallesans es reuniran el dia 10 de febrer al Sant Cugat Business Park amb motiu de la quarta jornada de getting contacts Fem-EMPRESA. La trobada té per objectiu l’ampliació de la xarxa de contactes amb nous clients, proveïdors i col· laboradors d’una manera fàcil, directa i econòmica. Segons els organitzadors, que vénen avalats per més de 65 sessions de getting contacts a tot l’Estat, els contactes comercials que es realitzen en una sessió com la que se celebrarà a Sant Cugat equivalen a un mes de reunions comercials. Cada participant, a partir de la seva inscripció a la jornada, comparteix una mit-

jana de 10 entrevistes amb altres emprenedors i empreses de recent creació durant les tres hores que dura la sessió. L’agenda d’entrevistes es genera prèviament amb una aplicació que creua els interessos i les afinitats introduïts pels emprenedors. tallers en paral·lel. La jornada apor-

ta com a novetat la celebració de tres tallers de treball que es desenvoluparan en paral·lel dedicats a responsabilitat social, cooperació i innovació i desenvolupament. La sessió començarà a les 9.30 h i durarà fins a les 14.30 h. Per participar-hi és necessari inscriure-s’hi al portal www. gettingcontacts.com i definir les especificitats de l’empresa per elaborar l’agenda /// redacció d’entrevistes.

El CIT està obert a les propostes que volen promocionar econòmicament el territori Amb referència a l’article publicat pel seu mitjà el 3 de gener, on donava per fet que el CIT s’integrarà en un nou lobby per promocionar la B-30, el Catalonia Innovation Triangle (CIT) vol puntualitzar que participarà en la cimera que ha anunciat que convocarà l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per promocionar i impulsar econòmicament el territori. Tanmateix, el CIT no s’ha implicat encara en cap projecte ni té previst fer-ho, com avançava el seu mitjà, fins que no es concreti la proposta i el CIT l’avaluï. El Catalonia Innovation Triangle està obert a la col·laboració amb els agents que actuen al territori, a sumar esforços i establir els acords que s’estimin convenients a favor del dinamisme econòmic i els beneficis que comporta. Igualment, es congratula de les iniciatives que sorgeixen destinades a aquesta finalitat i hi ofereix tot el seu suport.

SOM CIT

RADAR

21


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

PUNT DE TROBADA PREMI A LA INNOVACIÓ

Conferència /// Banc Sabadell

Abad demana l’Estatut dels T Telstar s’endú el primer premi Nit del Cercle El Cercle per al Coneixement Barcelona Breakfast, entitat presidida per Joan Majó (a l’esquerra), ha impulsat el premi Nit del Cercle. El primer a endur-se el guardó ha estat l’empresa terrassenca Telstar gràcies a la seva decidida

aposta per la innovació i la internacionalització. Ton Capella, director general de la companyia (al centre), va recollir el premi de mans del propi Majó i del president del Cercle d’Economia, Salvador Alemany (a la dreta) /// CEDIDA

Reconeixement /// Cerdanyola

Cerdanyola recull el distintiu de ciutat de la ciència

L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, va rebre de mans dels prínceps d’Astúries el distintiu que reconeix el municipi com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. L’alcaldessa va afirmar que “la distinció servirà per accedir a noves oportunitats de subvencions públiques i d’inversions privades, així com de participar en projectes innovadors impulsats pel govern central, i d’encarar un canvi del model econòmic basat en la innovació”. /// CEDIDA

L

a Casa de Cultura de Sant Cugat es va omplir a finals de gener per escoltar com el president de la patronal Cecot dissertava sobre els ingredients necessaris per sortir de la crisi. Antoni Abad va posar especial èmfasi en les reformes estructurals en educació i treball, dos àmbits que la Cecot ha posat al centre del debat des de l’inici del crac econòmic. El catedràtic de política econòmica de la UB, Antón Costas, va coincidir amb Abad a l’hora d’assenyalar “percepcions de canvi” que arriben a Catalunya, amb referència al relleu que s’ha produït en el govern de la Generalitat, i en la percepció que seran els valors tradicionals els que permetran sortir del pou. La trobada s’emmarcava dins el cicle Sis visions de la sortida de la crisi, que ha empès la Fundació Sant Cugat. La taula va estar presidida per Mercè Conesa, alcaldessa del municipi vallesà, Frederic Boix, president de Sant Cugat Empresarial, i Domènec Miquel, representant de la institució organitzadora. El president de la patronal vallesana va re-

1 /// cuperar el sentit de crisi com a oportunitat per “espavilar”, tot recordant que ja fa dos anys que el Financial Times va titular que a Spain, the party is over. “La situació ens interpel·la a cadascun de nosaltres i com a conjunt”. La referència comunal apuntava a les reformes estructurals que ha convertit en mantra el president de la Cecot: “Per començar, hem de posar l’educació en el cor de l’economia i l’esforç en el cor de les nostres vides”. I és que, com va recordar, el 86% dels aturats joves no tenen formació. El segon punt va anar a parar a un altre clàssic, la reforma del marc laboral. En aquest sentit, Abad va anar una mica més enllà del que acostuma demanant “enterrar l’Estatut dels Treballadors i fer un codi del treball”. Tot plegat, va seguir el president de la patronal, amb l’objectiu “d’alimentar la competitivitat” i limitar “el paternalisme de l’Estat, al qual col·lectivament hem cedit massa protagonisme”. Abad va insistir en definitiva en la necessitat d’homologar el país dins l’àmbit europeu aprofitant “la c de canvi i de confiança que porta Catalunya”.


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

RADAR

23

VISITA INSTITUCIONAL

a ”enterrar Treballadors” El saló de plens de l’ajuntament de Sabadell va ser l’escenari de la primera recepció al Vallès del nou conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig. Durant la visita, l’alcalde Manel Bustos va mostrar al conseller la seva predisposició a continuar col·laborant

al màxim amb el govern, tot afirmant, malgrat les divergències ideològiques, que “és temps de sumar i compartir compromisos”. Felip Puig va comentar que era “un honor ser a Sabadell en la primera visita formal com a conseller d’Interior”.

PREMI A LA INNOVACIÓ

2 /// El seu company de taula, l’economista Antón Costas, va aportar menys poesia a la trobada i va apuntar més a les causes que a les solucions d’una “crisi sobrevinguda després d’una perllongada bombolla de crèdit”. El germen de la crisi, va dir Costas, està en el sobreendeutament privat empresarial, financer i familiar. I, quan trigarà la societat a sortir-ne? “Una crisi de crèdit dura entre sis i set anys, o sigui que ens en queden tres amb l’aixeta tancada”. El segon símptoma greu de la crisi, va seguir Costas apel·lant al “realisme, no pessimisme”, és que es tracta d’una crisi d’actius. “A la pràctica estem fallits”. Davant els rostres de preocupació de l’auditori, que es va revelar força crític durant el torn de preguntes, el catedràtic va tancar el cercle apuntant a la condició “maniacodepressiva” de l’economia de mercat que emmarca aquesta crisi dins una normalitat. “Així és el sistema: té eufòria i depressions, i aquesta és una de les depressions fortes, però passarà”. Serà /// X. Orri qüestió de Prozac.

1 /// ABAD i costas. la trobada va tenir com a convidats el president de la patronal cecot, antoni abad, i el catedràtic d’economia de la ub, antón costas /// lluís llebot

2 /// presentacions institucionals. domènec miquel, president de la fundació sant cugat, mercè conesa, alcaldessa del municipi, i Frederic Boix, president de Sant Cugat Empresarial, van donar el peu als ponents convidats /// artur ribera

NEEC atorga el primer premi Ineeciativa L’associació Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya va lliurar el primer premi del concurs d’idees Ineeciativa a Esade-Creàpolis. Entre les 58 propostes presentades, la idea guanyadora, premiada amb un portàtil Sony VAIO, va ser un tendal fabricat

amb plaques solars que permet generar l’energia suficient per il·luminar el cartell de la botiga on s’instal·li. En la imatge, Oriol Brutau, president de Neec, Dolores Rodríguez, guanyadora del premi i Antoni Buira, director general de Canals de Sony /// CEDIDA


24

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

PIME /// Core Digital Business Core Digital Business és una filial de Core Solutions que explota el portal ‘Gestoriaonline.com’, de suport integral a tot tipus d’empreses PER: J.R. ARMADÀS

La rutina empresarial, més barata a cop de clic El president de la companyia, Joan Torroella /// J.R. ARMADÀS

el balanç patrimonial, la facturació, els beneficis si en té i, fins i tot, es pot sol·licitar un informe sobre el risc comercial de treballar amb aquesta empresa. Segons Joan Torroella, aquest servei té dos avantatges. “T’estalvies perdre un matí anant als registres i et trobes la informació que necessites ja interpretada segons les teves necessitats”.

E-notificanT Una altra de les branques del negoci de Core Digital Business és el que anomenen l’e-certificació. Aquest servei permet realitzar notificacions amb la mateixa validesa i força legal que un burofax però de forma telemàtica. “Trigues trenta segons i té un cost inferior al burofax en diners i en temps”, explica la responsable d’operacions de l’empresa, Mari Carmen Santos. “Tot es fa online, amb un cost de 39 cèntims els missatges de mòbil i 18 cèntims els correus electrònics”. Els responsables de l’empresa asseguren que aquest és un servei que està causant furor entre els usuaris per la seva facilitat d’ús i per la rebaixa que suposa respecte a la manera tradicional de fer notificacions de les quals volem que quedi constància. A banda d’això, una altra àrea de negocis és la que anomenen legal. Tenen una base de dades de textos legals i també de convenis col·lectius agrupats per sectors. El que ofereixen, però, va més enllà de facilitar el document legal que es vol consultar a través d’internet. “Oferim tracte personalitzat a l’hora de buscar el text que necessita l’usuari i aconsellar-lo sobre el seu problema o oferir-li la jurisprudència relativa al seu sector de treball o de conflicte”, explica Joan Torroella. La recerca i interpretació d’aquests textos la porta a terme un equip d’advocats, que després aconsellaran si el client té possibilitats de guanyar o de perdre.

D’

empreses que neixen per facilitar el dia a dia d’altres empreses n’hi ha moltes. Core Digital Business és una d’elles. Però aquesta firma posseeix una característica que la fa força diferent: la possibilitat de realitzar operacions i consultes íntegrament a través de la xarxa. El president de la companyia, Joan Torroella, explica que un grup de vuit treballadors de l’empresa mare, Core Solutions, van apostar pel projecte i van esdevenir socis accionistes amb una vocació molt clara. “Ens vam constituir el març del 2010 per explotar el portal Gestoriaonline.com, que era un actiu important de la matriu Core Solutions que vam voler posar en valor”. Malgrat que pel nom de la pàgina d’internet ho pugui semblar, aquesta firma no és

una gestoria a través de la xarxa. Ofereixen de forma integrada serveis i productes que pretenen facilitar l’operativa diària de despatxos professionals, empreses i autònoms. Segons Torroella, l’objectiu és “reduir temps i, en conseqüència, costos”. Gestoriaonline.com disposa de tres grans eixos de treball en aquest sentit que funcionen amb la filosofia pay per use. És a dir, l’usuari només paga cada cop que fa servir un dels serveis i no cal que pagui cap quota. La primera línia de negoci és la de la informació empresarial. A través de l’empresa de bases de dades Informa, Gestoriaonline. com troba informació financera, comercial i comptable de més de 5 milions d’empreses a l’Estat espanyol. Això permet tenir accés a cop de clic a dades presentades als registres de qualsevol empresa. Amb aquesta informació es pot saber

La primera línia de negoci és la de la informació empresarial. A través de l’empresa de bases de dades Informa, ‘GestoriaOnline.com’ troba informació financera, comercial i comptable de més de 5 milions d’empreses a l’estat espanyol

Per últim, Core Digital Business ofereix un servei per adaptar empreses a la llei de protecció de dades. Sempre que es tracten dades alienes s’ha de complir amb aquesta norma i des del portal Gestoriaonline.com, indicant les dades necessàries sobre personal o informació a disposició de l’empresa, la pàgina web indica com s’ha d’implementar tot això a la llei i sabent què costarà abans de clicar el sí definitiu. Amb tot, Gestoriaonline.com es pot considerar encara una start-up. No fa ni un any que van començar la seva activitat comercial, però escudant-se amb el seu mètode de treball pay per use saben que l’èxit és qüestió de temps.

Core Digital UBICACIÓ: SANT CUGAT TREBALLADORS: 8 contacte: gestoriaonline.com


“Només si ets exigent amb tu mateix, ho pots ser amb els altres” Compte Expansió Reuneix-te amb un dels nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com

El banc de les millors empreses. I el teu.


26

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Engel Axil /// BARBERÀ DEL VALLÈS

INTERCOM /// SANT CUGAT

Engel Axil consolida lideratge en el sector dels adaptadors TDT La companyia barberenca comercialitza el 30% dels descodificadors de tot Espanya

U

n dels efectes de la crisi econòmica espanyola és que el consum televisiu, l’oci gratuït per excel·lència, ha augmentat al nostre país. En paral·lel, el salt de l’analògic al digital ha provocat un augment de l’oferta televisiva, i tot plegat ha reunit les condicions idònies perquè una pime vallesana com Engel Axil hagi continuat el 2010 amb un creixement sostingut d’un 2% respecte al 2009, consolidant una facturació propera als 68 milions d’euros. La companyia barberenca, que dóna feina a 168 treballadors i és present en cinc països europeus i dos de sud-americans, ha tancat l’exercici amb el 30% de la quota de mercat, cosa que li dóna el lideratge del sector. En bona mesura, les xifres s’expliquen pel producte estrella de què disposa la companyia: el descodificador de TDT compatible amb la televisió de pagament Gol TV, que en el darrer any ha augmentat un 12,5% les vendes a tot l’Estat. I la resta de productes tampoc no

Instal·lacions d’Engel Axil a Barberà del Vallès /// LLUÍS LLEBOT

es queden enrere, ja que Engel Axil ha situat nou dels seus productes de TDT entre els 25 més venuts al mercat nacional. projecció internacional. La bona mar-

xa futura de la companyia, tanmateix, no s’explica únicament per l’activitat comercial a Espanya. Amèrica del Sud, on té un parell de seus a Colòmbia i al Perú, comença a suposar

un mercat que anirà sent més potent per a l’empresa vallesana a mesura que els països del continent americà diguin adéu a la televisió analògica, un procés que es durà a terme entre el 2012 i el 2015. Durant aquesta època daurada de la TDT, Engel Axil projecta obrir noves filials al Brasil, Xile i l’Argentina, una inversió per a la qual té preparats al voltant de /// x.0. 8 milions d’euros.

Intercom ven el 5% de Softonic a Espiga Capital

L

a incubadora d’idees digitals amb seu a Sant Cugat, Intercom, ha venut part de les accions que encara reté del portal Softonic, sorgit de la pròpia empresa, a la societat de capital risc Espiga Capital, constituïda pel conjunt de caixes rurals espanyoles. En concret, s’han desprès del 5% de la companyia líder en descàrregues a Europa. Cal dir que no ha transcendit l’import de l’operació. Aquest nou soci per a Softonic, que ha tancat l’exercici amb un creixement del 40% en la facturació respecte del 2009, s’afegeix a Digital River, el fons de capital risc americà que va entrar en l’accionariat de Softonic ara fa un any adquirint el 10% de la companyia. Malgrat els moviments, la part principal de l’accionariat de Softonic segueix en mans dels directius de la companyia encapçalats pel seu fundador, Tomás Diago, i d’Intercom. Com a novetat de principis de curs, Softonic s’ha estès ja al Japó, on acaba d’estrenar el seu portal de descàrregues. També preveu augmentar la plantilla enguany un 60% per fer front al pro/// redacció cés d’expansió.

INDO /// SANT CUGAT

ALSTOM /// Santa Perpètua

Indo tanca Novolent i aplica El metro de Panamà es construirà a Santa Perpètua un ERO a 56 treballadors L

a companyia francesa Alstom, que té un centre de producció a Santa Perpètua de Mogoda, ha escollit la planta vallesana per construir els 57 vagons del metro de Panamà. El consorci Línea 1, format entre Odebrecht i FCC, va guanyar a mitjans de desembre el concurs per construir el metro del país centreamericà, i Alstom ha arribat a l’encàrrec com a subcontractista. El valor de l’operació per a l’empresa francesa supera els 200 milions d’euros, i s’encarregarà tant de la infraestructura com del material rodat, que inclou la catenària, la via, el subministrament elèctric, la senyalització i els vagons, que sortiran de la planta de Santa Perpètua. A aquesta xifra cal afegir-hi també el recent contracte, signat a l’estiu, amb el metro de Santo Domingo, que ha encarregat el subministrament de 45 vagons més per a l’extensió de la segona línia a la capital del país. Expedient de regulació. Malgrat les bones notícies, la companyia francesa no és aliena a la crisi, i actualment amb

200

MILIONS D’EUROS és el que ingressarà la companyia francesa per l’encàrrec subcontractat de construcció de 57 vagons del metro de Panamà, a més de les infraestructures complementàries, com és el cas de la catenària o la senyalització.

L’

òptica Indo, amb seu a Sant Cugat, ha fet un pas més cap a la desintegració de la companyia tancant dues de les seves empreses filials, Novolent i Eurooptica. El tancament ha implicat la presentació d’un nou expedient de regulació d’ocupació, que afectarà 56 treballadors.

prou feines arriba al 80% de la seva capacitat de producció. De fet, des del mes de setembre Alstom aplica a la planta vallesana un expedient de regulació d’ocupació temporal que afecta uns 400 treballadors del miler de què disposa actualment.

Les dues empreses es trobaven des del mes d’octubre en concurs de creditors, amb un passiu de 3,3 milions d’euros. Entre les dues empreses sumaven actualment catorze botigues, després que al novembre Indo es desprengués de deu establiments que va vendre a l’òptica valenciana +Visión. Aquest nou ERO se suma al que ja va aplicar l’empresa el novembre del 2010, que va afectar 294 treballadors, i al presentat l’abril del 2009, que va deixar al carrer 135 empleats.

Amb aquesta notícia dels nous encàrrecs internacionals, s’espera compensar la caiguda en picat que ha sofert la demanda nacional, que des de l’inici de la crisi ha quedat reduïda a la mínima /// x.o. expressió.

A més d’aquesta mesura per reestructurar la plantilla, el grup ha traçat un pla de viabilitat que preveu l’externalització d’activitats no estratègiques i la desinversió d’actius o tancament de les filials Cadena Retail, Optifactory i Inviva, així

Antoni Olivella, exdirector general d’Indo

/// ARXIU

com de les societats que té a França, Itàlia, Xina i Tailàndia. OLivella busca adquisicions. L’exdirector general de la companyia, Antoni Olivella, un dels afectats en el darrer ERO, pretén adquirir part dels actius de la divisió de fabricació que l’òptica està intentat liquidar, segons informava Expansión. L’exdirectiu de la companyia té interès a conservar part de la plantilla de l’àrea d’ulleres, part de l’estoc i part /// de les patents i marques d’Indo. redacció


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

UNIT4 Ibérica /// barberà del vallès

Juan Antonio Fernández, director general de la filial espanyola de la multinacional

empresa Unit4 Ibérica, amb seu a Barberà del Vallès i dedicada a la fabricació de software de gestió empresarial, ha vist recompensada l’estratègia implementada des de l’any 2009 amb un salt en els beneficis gens menyspreable, de fins a un 25% respecte a l’any anterior. Aquest augment ha permès a aquesta filial de l’americana Unit4 arribar als dos milions d’euros de beneficis per primer cop, malgrat que el creixement de vendes ha estat pràcticament estancat, amb un progrés de només

27

GRUP TAX /// SANT CUGAT / SABADELL

Unit4 consolida beneficis amb 2 M, un 25% més que el 2009

L’

RADAR

/// LLUÍS LLEBOT

un 1% respecte als incomes del 2009, quan es va registrar una facturació que vorejava els 50 milions d’euros. estratègia amb mirada internacional. L’empresa ha assolit aquests resultats

gràcies en bona mesura a la millora de la seva xarxa de distribució, que ha augmentat fins als 120 punts, i incentivant la proximitat amb el client. El segon eix ha estat l’obertura del ventall de clients a qui arribar, ja que fins fa poc limitaven el target a

INDÚSTRIA /// vallès

empreses amb més de sis milions de facturació. I el tercer eix ha estat el creixement internacional. Aprofitant la poca empenta del mercat nacional, Unit4 ha centrat esforços a seguir creixent amb força a l’Amèrica del sud, especialment en països “com Perú, Xile o Brasil”, explicava recentment el director de la filial amb seu al Vallès, Juan Antonio Fernández. I, novament, l’estratègia ha passat per partners de confiança que han fet la feina sobre el territori: “Quan creues una frontera, el més important no és que no estiguis sol per entendre com és un país, és una tasca que va molt més enllà de traduir un manual a l’anglès”. L’empresa té actualment presència comercial en 23 països. La filial espanyola disposa de 340 treballadors a tot l’Estat entre els nou centres logístics que té i els dos centres d’investigació de Barcelona i Granada. El grup mare dóna feina a 4.300 treballadors a tot el món i espera una facturació enguany propera als 500 /// redacció milions.

El Grup Tax obre dues franquícies més, a Sant Cugat i a Sabadell

E

l Grup TAX Economistas y Abogados ha incorporat a les seves franquícies cinc noves oficines associades, entre elles, una a Sant Cugat i una altra a la cocapital Sabadell. Les altres tres oficines inaugurades són a Chiclana, Málaga i Pamplona. A més, l’empresa també ha creat tres Punts Tax més, i ha assolit així els seus objectius immediats d’expansió comercial. Les oficines Tax ofereixen als seus clients gestió laboral, fiscal i comptable, i altres serveis de protecció de dades, auditories, corredoria d’assegurances, recursos humans, tràmits, ajudes i subvencions, gestió d’impagats i valoració d’operacions vinculades. Actualment, l’empresa espanyola compta amb unes 80 oficines a tot l’Estat i la seva intenció per al 2012 és augmentar la xifra en deu unitats més. Els clients dels Punts TAX són, únicament, empreses que el que volen és intercanviar i oferir serveis laborals, comptables i fiscals. /// redacció

CASSA /// SABADELL

Lleu repunt de la facturació Bacardit compra un 1,5% en el sector industrial més d’accions a Cassa T

ot i que la majoria dels sectors empresarials estan patint un fort estancament de la demanda, dins del sector industrial hi ha subsectors que, d’acord amb xifres aportades per la patronal Cecot, han vist un lleu repunt de la seva facturació, com el tèxtil, que ha crescut entre un 15 i un 20% més que l’any 2009; la indústria química, que també ha augmentat facturació respecte al 2009, amb un creixement del 5,8% durant el primer semestre, i la farmaquímica, que ha crescut un 9,5%. En la majoria dels casos, els costos s’han mantingut, o bé s’han incrementat lleugerament, tret d’aquells sectors que depenen del combustible o de les oscil·lacions dels preus dels cereals, que s’han vist més afectats. Pel que fa als marges, s’han reduït en molts casos a la mínima expressió, i en alguns sectors es preveu creixement contra marge net. En casos com el tèxtil, s’ha detectat una tendència a tornar a fabricar al país amb motiu de la minimització de les comandes i de les partides de fabricació, ja que finançar un contenidor asiàtic resulta molt més car que fa dos anys. Un altre dels factors que explica l’augment productiu a casa nostra ha estat l’augment dels costos a la Xina.

20%

CREIXEMENT DEL TÈXTIL La indústria tèxtil, un dels sectors més castigats per la crisi econòmica en els últims anys, presenta símptomes de recuperació amb un creixement proper al 20% respecte a l’any anterior. Última junta d’accionistes de la companyia d’aigües de Sabadell Cassa

La morositat segueix creixent. La posada en marxa de la llei de mesures de lluita contra la morositat no ha estat del tot satisfactòria, ja que la taxa de morositat ha seguit creixent el 2010, sobretot pel que fa als sectors que depenen de l’Administració, que han vist els terminis de cobrament considerablement augmentats malgrat la prohibició legislativa.

T

La combinació de tots aquests factors ha provocat una disminució de les plantilles o bé, en el millor cas, la no contractació de /// redacció nou personal.

Amb aquesta nova compra, la família Bacardit segueix sent el tercer accionista de la companyia, darrere de l’Ajuntament de Sabadell, que té el 23,6% de Cassa, i d’Agbar, que des-

ancada l’oferta pública d’adquisició (opa) d’Aigües de Barcelona contra Cassa, segueixen els moviments a la companyia d’aigües sabadellenca després que la família Bacardit, que fins ara tenia el 7,6% de les accions de l’empresa, hagi comprat per valor de 600.000 euros un nou paquet accionarial de l’1,5% que situa la seva participació en el 9,1%.

/// CEDIDA

prés de l’opa s’ha quedat amb un 13,5% de les accions. La família Bacardit, propietària de Fiduciaria del Vallès, va ser un dels principals opositors de l’opa dins el consell d’administració de Cassa, on està representada a través de Lluís Pasqual. El preu pagat per l’adquisició és el mateix que el que va proposar Agbar amb motiu de l’opa, 66,65 euros. Pel que fa al tancament de l’exercici 2010, les previsions a falta de confirmació apunten a un descens de la facturació d’un 2%, cosa que deixa la xifra de negoci en 38,5 /// x.o. milions.


28

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

SONY /// VILADECAVALLS

PRADSA /// VACARISSES

Sony Espanya desapareix i s’integra a la filial europea

Els treballadors de Pradsa acumulen 8 mesos impagats L

Antigues instal·lacions de Sony a Viladecavalls

/// LLUÍS LLEBOT

L

a marxa a càmera lenta de Sony de Catalunya ha viscut l’últim episodi aquest mes de gener. Després que Ficosa i Comsa-Emte s’hagin establert definitivament a les antigues instal·lacions de Viladecavalls, la direcció de la companyia japonesa ha decidit tancar la filial espanyola, que passarà a estar integrada dins la filial europea, amb seu al Regne Unit, Sony Europe Limited. La filial espanyola suma 1.060 treballadors i 36 alts càrrecs directius, que inicialment seran traspassats a l’estructura de la filial europea, així com el patrimoni de Sony Espanya, que

també quedarà en mans de la divisió amb seu britànica a partir del mes de maig, quan es farà efectiva la cessió. El traspàs ja estava previst en el projecte de fusió de les filials que la companyia japonesa va aprovar al mes de setembre després d’un 2009 gris per les vendes de la planta espanyola, quan van caure un 13,79% en l’àmbit global i un 24,15% en el mercat espanyol. Malgrat la davallada que ha motivat el tancament, els beneficis del 2009 encara van arribar als set milions /// x.o. d’euros.

CIRCUTOR /// VILADECAVALLS

a plantilla de Pradsa, l’empresa terrassenca amb seu a Vacarisses i dedicada a la fabricació de roba infantil, fa vuit mesos que no cobra i ha sortit als carrers de Terrassa per demanar que es resolgui la situació. En realitat, la quantitat deguda equival a deu pagues salarials. L’explicació d’aquest retard en el pagament per part de la companyia és la falta de liquiditat que pateix l’empresa, malgrat que darrerament han entrat nous contractes de comercialització. I és que, pel que fa a inversió, l’empresa estava embarcada en un procés d’internacionalització que, el juny del 2010, projectava l’obertura de 40 botigues a Rússia fins al 2014, així com continuar l’estratègia de creixement comercial a Mèxic, on ja treballava des de fa temps.

Els treballadors temen que l’empresa, que comercialitza els seus productes sota la marca Schuss, presenti concurs de creditors, tot i que l’administrador únic de Pradsa, Juan Manuel Castro, ha negat que tingui intenció de retallar l’activitat. De fet, Castro confia plenament en la viabilitat de la companyia emparant-se en les

Catalana Occident/// Sant cugat

Instal·lacions de Pradsa a Vacarisses

/// CEDIDA

possibilitats d’expansió de Pradsa, i la prova és que l’entrada al mercat rus ja ha començat amb l’obertura de noves botigues franquiciades i l’expansió a Mèxic també ha continuat amb una nova obertura. expansió al pròxim orient. D’altra banda, Pradsa també projecta ampliar la seva xarxa comercial al Pròxim Orient durant els mesos vinents amb la inauguració de tres botigues més al Líban i tres més a la capital de l’Aràbia Saudita, Riad, una de les quals ja ha obert portes. /// REDACCIÓ

ENDESA /// VALLÈS

Circutor ‘virtualitza’ els seus sistemes d’informació

Catalana Occident Endesa inverteix també assegurarà 0,2 M per reformar maquinària dues subestacions

S

E

eidor, companyia especialitzada en la implantació de solucions d’alt contingut tecnològic, ha liderat el projecte de renovació de les infraestructures de sistemes de l’empresa vallesana Circutor, especialitzada en la producció d’equips d’eficiència energètica elèctrica. La modernització ha consistit a crear un entorn virtual que consolida els entorns productius, el desenvolupament i els tests de SAP (sistemes, aplicacions i productes), així com alguns dels serveis generals de les instal·lacions de què disposa Circutor.

Davant la gran varietat de sistemes existents en l’organització, aquesta acció permet millorar l’eficiència i productivitat dels sistemes d’administració i gestió de l’entorn, així com l’estandardització dels nivells d’actualització dels sistemes, distribució de programari, aplicació de pegats, gestió de llicències, etc. D’altra banda, l’expansió internacional de Circutor necessitava augmentar el rendiment dels seus sistemes SAP, així com dotarse d’elements de continuïtat del servei i seguretat per al nucli del negoci.

Instal·lacions de Circutor /// ARXIU

optimització d’infraestructures. Tenint en compte aquestes circumstàncies, es van plantejar una optimització de totes les infraestructures. “Teníem clar que una actuació de millora en els nostres sistemes apostant per la virtualització global, inclòs SAP, era fonamental per assegurar el nostre creixement de negoci en els propers anys, tant en el mercat nacional com en l’internacional”, explicava el gerent de Circutor, Francisco Rosique. Respecte a l’elecció de Seidor com a partner en aquest procés, la seva experiència en processos semblants va ser de/// Redacció finitiva.

l Grup Catalana Occident ha llançat una nova assegurança per a maquinària i equips electrònics, un producte eficaç i innovador destinat a la maquinària d’empreses i d’una àmplia tipologia de recintes. Aquest nou producte assegura la maquinària fixa de producció o transformació, els equips i maquinària mòbil i les instal· lacions i els equips electrònics que es trobin situats tant a l’interior dels recintes designats com als llocs on l’assegurat realitza la seva feina. Els riscos que es cobreixen amb aquesta nova assegurança són els danys materials directes que puguin patir els béns assegurats i que requereixin reparació o substitució.

La nova assegurança presenta, a més, diverses novetats, entre les quals destaquen un conjunt de cobertures específiques per a les comunitats de propietaris i habitatges unifamiliars, de manera que s’ofereix una cobertura més àmplia per a aquest tipus d’instal·lacions (com plaques fotovoltaiques en edificis d’habitatges, instal·lacions de detecció de robatori i incendi, videoporters, porters electrònics, motors, ascensors, /// redacció muntacàrregues i antenes).

E

ndesa ha invertit més de 200.000 euros per reformar tecnològicament les subestacions de Cerdanyola i Terrassa (Mas Figueres) amb l’objectiu de millorar la qualitat i la continuïtat del servei elèctric a 413.000 clients. Al mateix temps, la companyia ha dut a terme millores en diversos elements de la infraestructura de la subestació, de manera que se n’incrementa la seguretat, robustesa i fiabilitat. Aquesta actuació comportarà una millora de la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric als clients que s’alimenten a través d’aquestes línies, que es distribueixen entre 17 municipis vallesans: Badia, Barberà, Castellar, Castellbisbal, Cerdanyola, Palausolità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell i Viladecavalls. Les obres formen part del Pla Micro d’inversions de la companyia a les comarques de Barcelona per a la millora i reforma tecnològica de les instal·lacions elèctriques de la comarca i per al reforçament del servei, alhora que se n’incrementa la /// REDACCIÓ seguretat.


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

grifols /// Parets

Grifols, en disposició financera d’afrontar l’operació Talecris

La resta de l’operació, encara pendent d’aprovació pel regulador americà de la competència, es finançarà amb un crèdit sindicat per valor de 2.590 milions d’euros, signat amb Deutsche Bank, Nomura, BBVA, BNP Paribas, HSBC i Morgan Stanley. En total, l’operació ascendeix a 3.430 milions d’euros. les xifres de l’operació. La companyia preveu que un cop es materialitzi la compra de Talecris, el seu nou nivell de palanquejament suposarà una ràtio de deute finan-

NISSAN /// MONTCADA I REIXAC

4a Jornada de fem-EMPRESA: Vallès Occidental Cooperació per emprenedors/es i noves empreses Instal·lacions de Grifols a Parets /// CEDIDA

cer net sobre Ebitda al voltant de cinc vegades, que s’espera reduir ràpidament. De fet, s’estima que el 2012 aquesta ràtio es reduirà fins a tres vegades l’Ebitda i el 2014 Grifols retornaria als seus nivells actuals d’endeutament, que se situen al voltant del doble sobre Ebitda. Amb la integració de Talecris, la companyia amb seu a Parets es convertirà en el tercer fabricant del sector i acumularà una xifra de negoci de 2.106 milions d’euros i un resultat brut d’explotació de 602 /// x.o. milions.

CIRSA /// TERRASSA

Els treballadors Cirsa emet 280 M aproven reduir salari en bons al 8,75 amb per rebre la ‘pick-up’ venciment el 2018

M

enys sou a canvi de més feina. El 70% dels treballadors de Nissan a les plantes de la Zona Franca barcelonina i de Montcada i Reixac, uns 2.900 en total, han acceptat la proposta de la companyia nipona d’automoció de reduir-se el salari a canvi de destinar a les fàbriques catalanes la producció de la pick-up. El pacte, acordat pels sindicats USOC i UGT i rebutjat per CCOO, ha rebut el suport de 2.120 treballadors, mentre que 825 hi han votat en contra.

Més enllà de la retallada salarial d’aquí al 2014, l’acord amb la direcció de Nissan preveu més hores de feina, i és que s’estableixen quinze dissabtes productius per torn més una bossa de 40 hores per treballador, de les quals 32 seran obligatòries. També s’exigeix més flexibilitat per millorar la productivitat de la planta catalana i assegurar-ne la viabilitat. La fabricació del model a Catalunya suposarà una inversió de 80 milions d’euros. Segons les previsions d’empresa i sindicats, l’arribada de la pick-up assegura la continuïtat de la planta durant la propera dècada. El conseller d’Empresa, Francesc Xavier Mena, va qualificar la decisió com “un exercici de res/// x.o. ponsabilitat col·lectiva”.

29

Fes un salt qualitatiu per la teva empresa! Una jornada de treball d’alta rendibilitat on et trobaràs amb emprenedors com tu!

A

mitjans del mes de gener, la companyia vallesana dedicada a la producció d’hemoderivats Grifols va completar una emissió de bons per valor de 847 milions d’euros al 8,25% amb venciment el 2018 que permetrà a l’empresa liderada per Víctor Grifols aconseguir la solidesa financera per adquirir el gegant nord-americà i competidor directe, Talecris. “Els bons han estat subscrits íntegrament per inversors qualificats als Estats Units i en altres països. La demanda final ha comptat amb una forta sobresubscripció”, apuntava la companyia en un comunicat.

RADAR

L

a companyia terrassenca líder en el mercat del joc i el lleure, Cirsa, ha col·locat una emissió de bons per un import total de 280 milions d’euros a un interès del 8,65% i amb venciment el 2018 amb la idea “d’enfortir” la seva situació financera, segons ha fet saber la companyia en un comunicat. L’objectiu de l’empresa és que els fons que s’aconsegueixin serveixin per a la cancel·lació anticipada del deute financer de 230 milions d’euros en bons a venciment per a l’any que ve. Aquesta és la segona emissió que realitza l’empresa vallesana en el darrer any, ja que al maig va treure als mercats internacionals bons per valor de 400 milions, també al 8,75% i amb venciment el 2018, amb la qual cosa actualment acumula bons per 680 milions. Des del 2004, aquesta és la sisena emissió que fa, conservant la credibilitat creditícia gràcies a les bones xifres: acumula 17 trimestres consecutius de creixement i s’estima que el resultat operatiu en el moment de tancar el 2010 ha augmentat prop d’un 25% respecte a l’any anterior. Actualment, Cirsa compta amb 34 casinos tradicionals, 83 d’electrònics, 62.000 màquines recreatives, 90 sales de bingo, 190 salons de joc i 102 punts /// x.o. d’apostes esportives.

Jornada gratuïta Aforament limitat a 120 participants 10 de febrer, de 9.30 a 14.30 h Sant Cugat Business Park. Av. Via Augusta, 15-25 · 08174

Vols participar-hi? Inscriu-t’hi ara! 1· Registra’t a la web: www.fem-empresa.com o a www.gettingcontacts.com 2 · Assenyala els teus interessos i els clients potencials 3 · El sistema creuarà els interessos de tots els assistents i et generarà una agenda personalitzada de 10 entrevistes que rebràs 1 dia abans de la jornada via e-mail. Organitzador:

Col·labora:

Projecte i gestió:


30

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

FICOSA /// VILADECAVALLS

YAMAHA /// Palau-solità i Plegamans

Yamaha tanca la fàbrica de Ficosa concentra la producció a la planta de Viladecavalls Palau-solità i Plegamans L

L

a direcció de Yamaha ha confirmat el tancament de la fàbrica de motos de Palau-solità i Plegamans, on treballen més de 400 persones. Els processos industrials es traslladaran a la planta que la companyia té a Saint-Quentin (França). La multinacional japonesa al·lega un descens de vendes i un marc econòmic desfavorable per justificar la seva decisió. Segons un comunicat de Yamaha, “els motius són d’eficiència productiva, de logística i de sostenibilitat econòmica, ja que l’empresa pateix una situació d’excés de capacitat productiva”. Per aquest motiu, s’ha decidit concentrar l’activitat industrial a Europa en una única planta. No obstant això, els representants dels treballadors creuen que és “una mesura injustificable i un intent de deslocalització industrial”. Els sindicats hi veuen “una decisió política davant d’un criteri empresarial” i acusen el govern de no haver lluitat contra el tancament. Des de l’empresa prometen idear un pla social que ajudi a pal·liar els efectes negatius del cessament de l’activitat productiva. Yamaha afirma que mantindrà la seva presència i activitat comer-

a multinacional catalana Ficosa ha decidit reestructurar la seva activitat i convertir les instal·lacions heretades de Sony en un nucli de producció i de R+D+I a escala mundial. El projecte de Ficosa se centra en la internacionalització i la diversificació, amb l’objectiu d’esdevenir una companyia líder en el camp dels sistemes electrònics, vinculats a la seguretat, les comunicacions i l’eficiència energètica.

Instal·lacions de Yamaha a Palau-solità

/// CEDIDA

cial a Espanya i les seves oficines centrals a Palau-solità i Plegamans. L’empresa ha comunicat als treballadors i a les autoritats laborals que vol iniciar com més aviat millor el procés de negociació. ANTECEDENTS. El grup japonès va arribar

a Espanya el 1981 i una dècada després va construir la fàbrica a Palau-solità. Aquest mes de gener, Hajime Yamahi va ser nomenat nou president del consell d’administració a Espanya, en substitució de Jorge Lasheras, que va deixar d’exercir el càr/// l.c. rec el 31 de desembre.

La reestructuració comportarà el tancament de les plantes de Mollet i Rubí, que traslladaran les seves activitats principals al nou centre de Viladecavalls, i l’adquisició d’una nau a Rubí. Durant els pròxims dos anys, la planta de Viladecavalls anirà incorporant de manera gradual el centre de R+D+I de Mollet, fet que suposa el trasllat d’uns 400 treballadors, i posteriorment, l’octubre d’aquest any, els 200 operadors de Rubí encarregats de l’activitat automobilística. El centenar de persones de la divisió d’energies renovables es mantindran a la nova seu de Rubí. En total, a mitjans del 2012 el nucli de Ficosa a Viladecavalls acollirà

Al centre, Josep M. Pujol, president de Ficosa /// CEDIDA

una plantilla d’uns 1.600 treballadors. El departament més afectat per la transformació són els 90 operaris de la planta de Mollet encarregats de la pintura de l’automòbil, ja que se’ls oferirà el trasllat a la seu de Sòria. Segons Josep Maria Pujol, president i fundador de Ficosa, “és la major reconversió industrial i tecnològica que s’ha produït a Espanya en els últims 25 anys”. Segons les previsions, Ficosa registrarà un resultat net d’aproximadament 20 milions /// L. Corbella d’euros el 2010.

PARC AUDIOVISUAL DE CATALUNYA /// TERRASSA

El Parc Audiovisual ja disposa de 21 empreses

Instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa

D

es de l’1 de febrer, el Parc Audiovisual de Catalunya ja disposa de 21 empreses gràcies a les cinc últimes incorporacions. Es tracta de Més que Films, una productora que va néixer a la incubadora del Parc el 2009 i ara s’estableix en un despatx propi; Printology, una empresa d’arts gràfiques; Perifèria, una agència de comunicació gràfica; Nitid, dedicada a la realització fotogràfica, i Philippe Froesch, de continguts 3D.

Per acollir el creixement de sol·licituds al parc s’han començat a rehabilitar espais

/// CEDIDA

del clúster empresarial. A la segona i a la tercera planta de l’edifici s’han adaptat nous espais i s’han creat dos nous platós de 1.260 i 425 m2, respectivament. La reforma també inclou la remodelació de la façana de l’antic Hospital del Tòrax i la rehabilitació del claustre i capella. En definitiva, la nova infraestructura estarà acabada a la primavera del 2011. Segons la direcció del parc, “les noves instal·lacions permetran absorbir l’augment de producció audiovisual que el parc ja no podia afrontar per la plena ocupació dels seus /// L. CORBELLA espais de rodatge”.


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Boheringer /// Sant cugat

hewlett-packard /// sant cugat

RADAR

31

panell info

Boheringer i Lilly HPtornaaliderar s’alienperinvestigar elmercatdevenda contra la diabetis dePCaEspanya

10 de febrer

presentació a la cecot d’‘España, capital parís’ Germà Bel, economista i polític català, llicenciat i doctor en economia, presentarà a la seu de la Cecot de Terrassa el seu darrer llibre, España, capital París. La trobada serà el dia 10 de febrer, a les 18.30 h, i s’allargarà fins a les 20 h. Hi haurà torn de preguntes dels assistents.

La farmacèutica amb seu a Sant Cugat Boheringer Ingelheim ha signat un acord amb Laboratoris Lilly per establir una aliança per al desenvolupament i la comercialització conjunta de nous tractaments contra la diabetis, en concret, una cartera de fàrmacs contra aquesta patologia que actualment estan en fase de desenvolupament mitjà o final. “Boehringer Ingelheim i Lilly vam acordar formar una aliança des del moment en què Boheringer està entrant en aquesta nova àrea terapèutica amb medicaments innovadors, resultat de la nostra pròpia investigació”, assegura el professor Andreas Barner, president del comitè executiu de la multinacional. L’acord preveu una contribució de Lilly a Boheringer de 300 milions d’euros que es destinaran a investigació.

Per primer cop des del darrer trimestre del 2007, la companyia americana amb seu a Sant Cugat HewlettPackard ha recuperat el tron de les vendes de PC a Espanya. Fins avui, la companyia taiwanesa Acer, engrescada en una guerra de preus que fins ara havia funcionat, ha passat a la segona posició, amb el 22,8% de quota de mercat contra el 25,45% de HP. L’explicació d’aquest canvi en la primera posició del rànquing és l’entrada de nous competidors en el segment dels PC de low cost, que han fet minvar les vendes d’Acer gairebé un 10%. Per la seva banda, HP ha crescut durant el 2010 un 20,8% en vendes per unitats malgrat que en el darrer trimestre de l’any les vendes han estat un 18,5% inferiors al mateix trimestre de l’any passat.

Organitza: Fòrum Cecot Lloc: c/ Sant Pau, 6, Terrassa HORA:18.30 a 20 h Més info: www.cecot.org

8 de febrer

Actuar o esperar? Els triangles de l’èxit des de la perspectiva del màrqueting El club Cecot Màrqueting i vendes ha organitzat per al dimarts 8 de febrer una conferència sobre Els triangles de l’èxit, actuar o esperar? La trobada anirà a càrrec de Noury Saci, soci director de Sandler Training, i Javier Salvat, consultor associat de Sandler Training, que oferiran les claus econòmiques i marquetinianes del moment actual. La sessió s’obrirà a les sis de la tarda i es tancarà a les vuit del vespre. L’entrada és gratuïta i requereix inscripció prèvia. Organitza: club Cecot Màrqueting LLOC: c/ Sant Pau, 6, Terrassa HORA: de 18 a 20 h Més info: www.cecot.org

LES CARES DE LA ‘B30’

Julio Villalobos ha estat nomenat nou director de màrqueting d’Esade en l’àmbit global amb l’objectiu de confirmar Esade com a referent pel que fa a estratègies de globalització.

joaquim triadú, nou fitxatge de price waterhouse cooper El santcugatenc Joaquim Triadú s’incorpora com a soci director del sector públic de Tax & Legal. S’ocuparà també de liderar el desenvolupament de negoci i les relacions institucionals de PwC a Catalunya.

JORDI SOLÉ , nou president de la federació de joves empresaris Jordi Solé i Tuyà, de la Jove Cambra Internacional de Catalunya, va ser anomenat a finals de mes president de la Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC).

joan sureda, nou director general d’indústria de la generalitat El president del Club d’Emprenedors i Inversors d’Esade Alumni, Joan Sureda, ha estat nomenat nou director general d’indústria i treballarà a les ordres del conseller d’Empresa, Xavier Mena.

8 DE FEBRER

El ‘coaching’ com a element per a la millora de l’eficiència organitzativa

carles sumarroca, nou president de femcat El vicepresident de Comsa-Emte, Carles Sumarroca, va ser l’únic candidat que es va presentar per presidir el lobby empresarial català Femcat. Substituirà en el càrrec Josep Mateu, director general del Racc.

enric rius abandona la presidència de previsió terrassenca El president de la mútua terrassenca abandona el càrrec després d’una dècada com a primera espasa i deu anys més en altres càrrecs directius. El substituirà Rafael Martínez.

Julio villalobos, nou director de màrqueting d’esade

L’empresa Auren organitza aquesta jornada al Parc Tecnològic del Vallès dedicada a entendre la necessitat de generar nous incentius, com el coaching pot ser l’eina més potent i eficient per obtenir resultats a les nostres organitzacions i empreses, així com a les nostres àrees d’influència mitjançant el desenvolupament i creixement personal. El coaching és una tècnica i un eina que té el seu origen als Estats Units i que cada vegada s’utilitza més a Europa i al nostre país. Se’n parla molt i moltes vegades erròniament. L’assistència és gratuïta i les places són limitades, de manera que es requereix inscripció prèvia.

Organitza: Auren Lloc: Parc Tecnològic del Vallès HORA: de 09.30 a 11.45 h MÉS INFO: clubfinancer@cecot.org

15 DE FEBRER

Perspectives econòmiques AMB JOSEP OLIU Com cada any, la primera sessió comptarà amb la presència del president de Banc Sabadell, Josep Oliu, que compartirà amb els assistents les perspectives econòmiques per al 2011. Organitzada pel Fòrum Club d’Empreses Segle XXI, la conferència començarà a les 9 h, amb la presentació del ponent per part del president de la Cambra de Sabadell, Antoni Maria Brunet. L’assistència és gratuïta i exigeix confirmació per correu electrònic a l’adreça formacio@cambrasabadell.org. Organitza: Cambra de Sabadell Lloc: av. Francesc Macià, 35, Sabadell HORA: de 8.45 a 10.30 h Més info: www.cambrasabadell.org

16 de febrer

L’impacte global i local de la (re-) emergència de la Xina L’associació Amics de la UAB organitza aquesta conferència a càrrec de Sean Golden, professor i director de l’Institut d’Estudis Internacionals i Interculturals de la UAB, que dissertarà sobre el potencial econòmic del gegant asiàtic i l’impacte del seu desenvolupament en els mercats internacionals. Organitza: Amics de la UAB Lloc: Torre Vila-Puig, Bellaterra HORA: 16 h Més info: www.amicsuab.cat


32

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

El Quart Cinturó contra l’AP-7/B-30 manel larRosa vocal de via vallès

Gimbert és professor titular del Departament de Política d’Empresa d’Esade, doctor en administració i direcció d’empreses, consultor d’estratègia i membre de consells d’administració. A més, és autor del llibre ‘Pensar estratégicamente’

E

l debat del Quart Cinturó fa 15 anys que bloqueja l’entesa del Vallès sobre el seu model territorial. És possible, però, afirmar alguna cosa positiva en aquest debat? La resposta demana una voluntat d’acord que no ha avançat prou. El conflicte parteix d’un avantprojecte que refon els dos conceptes clau: una via orbital i interpolar al mateix temps. I aquesta és una contradicció que hi ha a la base de l’actual manca d’acord. Acontentar tothom no ha resolt el conflicte. Una mala hipòtesi tècnica preveu amb una sola inversió resoldre-ho tot, quan el més lògic seria abocar-se a la neces-

Sembla que les decisions van per la banda de l’orgull i de l’enfrontament intentant resoldre amb un sol projecte tot el problema. Aquesta és la idea del ministeri, mentre que el més racional seria absorbir el màxim de trànsit, no malmetre els espais valuosos i no començar la despesa per allò més espectacular, sinó per allò més útil, és a dir, resoldre el trànsit intern i treure’n el màxim volum que es pugui de

l’AP-7. I això només és resoluble amb una via interpolar centrada a la plana i no pas distanciada. Les simulacions de trànsit ho demostren sense cap mena de dubte. En canvi, el tòpic del Quart Cinturó demana una segona façana potent i, en conseqüència, una profunditat menor de país i, clarament, menys trànsit. Espectacle, però no solidesa en la solució del trànsit. És un greu error. En nom del tòpic i de la magnificència –un gran Quart Cinturó– renunciem a una estructuració potent del corredor de l’AP-7 i a una clara millora urbana del seu rere país. En nom d’una via potent de trànsit es renuncia a resoldre la major part del trànsit que ens afecta. O sigui, la ideologia contra la realitat.

crisi i Estratègia empresarial

J

a fa tres anys que la crisi colpeja fort gairebé la totalitat dels sectors, cosa que ha dificultat encara més a les empreses la seva gestió. La crisi ha tingut i té un doble i perniciós efecte sobre la gestió empresarial. D’una banda, la turbulència de l’entorn s’intensifica, els canvis es produeixen encara més ràpidament, sobre més variables i són més impredictibles. D’altra banda, aquests canvis solen ser cap a pitjor, tant en l’economia, com en el sector o en el mercat. Això produeix un contraposat però lògic efecte en les decisions estratègiques. Aquestes són encara més difícils de prendre, però en canvi la seva necessitat és evident. De fet, pel fet de disposar de menys temps per reflexionar el pensament estratègic es converteix gairebé en un exercici permanent. No perquè permanentment s’hagin de prendre decisions, sinó perquè en qualsevol moment es pot produir un canvi en l’entorn que exigeixi una decisió estratègica ràpida, per no dir gairebé instantània.

xavier gimbert economista

sitat interpolar deixant oberta la porta a una via orbital futura que, ara per ara, només serviria per al 6% del trànsit que travessa els dos peatges de Martorell i la Roca. Aquesta és la proporció que travessa la regió metropolitana, mentre que el 94% restant dels usuaris de l’AP-7 es queden dins, o surten de la regió.

Aquesta creixent dificultat a l’ hora de pensar estratègicament evidencia la necessitat d’estructurar el pensament. Si ens enfrontem amb un món turbulent, amb moltes variables que canvien tan ràpidament com imprevisiblement, només a través de l’estructuració del pensament s’és capaç de dominar una realitat tan complexa i canviant. Si no, un és superat per aquesta complexitat, perdut en el laberint de variables que l’envolten, incapaç de desxifrar-les.

Davant la major complexitat de l’entorn empresarial, la resposta és una visió estratègica més estructurada i clara d’aquesta complicada i confusa realitat

La capacitat d’estructuració s’incrementa a través de l’ús de models estratègics. Aquests models ressalten els aspectes clau per a l’empresa, tant els de l’entorn com els interns i, sobretot, els interrelacionen, ja que una de les dificultats de la gestió estratègica actual és la interrelació existent entre les diferents variables. En resum, davant la major complexitat de l’entorn empresarial, la resposta és una visió estratègica més estructurada i clara d’aquesta complicada i confusa realitat. Perquè com més turbulenta sigui, millor s’ha de comprendre.


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL

La INCREïBLE AVENTURA DE CREAR UNA EMPRESA

A

mb motiu de la crisi actual, moltes empreses són forçades a tancar les portes i desmantellar una empresa, gran o petita, exigeix moltes hores de reunions, gestions, consultes jurídiques, administratives, laborals i no és –en la majoria dels casos– una situació agradable

per a les persones implicades. Ara bé, tan complex és tancar una empresa com crear-ne una de nova, tot i que les facilitats en aquest cas haurien de ser totals. El que en altres països és una relativament breu gestió administrativa , aquí les coses són ben diferents. Els requisits per a la creació d’una societat limitada, per petita que sigui, exigeixen el certificat de denominació social –o sigui paperassa a Madrid– al Registre Mercantil Central, que es prendrà el seu temps. La societat s’ha de constituir mitjançant escriptura pública atorgada davant de notari, amb el cost econòmic que això representa. Anteriorment, la documentació ha

DAFO DEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS...

Diferents empresaris del Vallès exposen la seva diagnosi sobre les principals línies de treball que ha d’afrontar l’eix de la B-30.

maria navarro marianavarro. cat

D. La manca de clústers de referència a Europa i la falta d’infraestructures estratègiques com l’AVE i el Corredor Mediterrani. La forta dependència de l’activitat econòmica enfocada únicament al sector de la construcció i immobiliari. A. La decadència del sector industrial durant les últimes dècades. F. Existència d’un teixit industrial fort i especialitzat, la possibilitat de desenvolupar infraestructures importants (AP-7/B-30, ferrocarrils, Renfe...) i la proximitat amb Barcelona, l’aeroport, el port i connexió amb Europa. La capacitat emprenedora dels seus habitants. O. Disposa de les eines, capacitats i característiques per innovar i liderar un canvi en el model econòmic català i fomentar l’especialització en determinats sectors.

BERTA PONGILUPPI DIRECTORA ADJUNTA D’ACTÍVA PROSPECT D. El nivell mitjà de qualificació i formació de la població resident al Vallès segueix sent més aviat baix per comparació amb

altres comarques, si ens fixem en el que és l’etapa dels estudis postobligatoris. A. La creixent congestió en la mobilitat viària, que pot generar deseconomies d’escala. F. La zona de la B-30 disposa de molta oferta de serveis empresarials avançats (recursos per a la recerca, finances, formació, mitjans de comunicació, etc.). De fet, el conjunt del Vallès ocupa el quart lloc a Catalunya pel que fa a elements de suport per desenvolupar l’activitat econòmica, segons l’Índex ADEG de competitivitat territorial elaborat per Actíva Prospect. O. La B-30 és el nucli central de l’eix de competitivitat de Catalunya, coincident amb el traçat de l’AP-7 i que, al seu torn, forma part de l’eix viari del Mediterrani.

jordi dinarès director de crevin

D. Infraestructura tercermundista en telecomunicacions (fibra òptica), infraestructura de comunicacions (Quart Cinturó), pèrdua de coneixement industrial (know-how) per als tancaments empresarials. A. Pèrdua de la micro i la petita empresa de difícil reindustrialització, cost de sòl industrial, cost nivell de vida. F. Universitats = coneixement d’última generació, centres tecnològics, parcs tecnològics, empreses referents en sectors estratègics, ben comunicat per accedir a Europa. O. Genera ocupació, sempre que tinguem una innovadora política de contractació.

ROTONDA

d’haver estat preparada per algun professional, no fos cas que faltés algun paper. Les aportacions dineràries a la societat s’han de lliurar al notari amb un certificat d’una entitat de crèdit, que per la seva banda també exigeix més papers. També hi ha l’impost d’operacions societàries, la liquidació del qual és requisit imprescindible per a la inscripció de l’escriptura en el Registre Mercantil. Cal afegir-hi l’obtenció del certificat d’identificació fiscal (CIF), donar d’alta la societat en l’impost d’activitats econòmiques, fer la declaració censal i ja no continuem perquè cada cas és cada cas. A l’amable lector o lectora li han quedat ganes de crear una empresa?

33

Desmantellar una empresa, gran o petita, exigeix moltes hores de reunions, gestions, consultes jurídiques, administratives, laborals

FINESTRA OBERTA http://elblogsalmon.com

nacionalització de caixes, el mateix erroR El govern prepara un pla per reforçar les caixes d’estalvis que preveu la nacionalització de les caixes com a pas previ a la conversió en bancs. La història recent ens indica que les injeccions de diner públic en entitats en fallida tenen greus conseqüències. Només cal mirar Irlanda.

http://thinkwasabi.com/

ordenar com per art de màgia ”Ordena com per art de màgia” és una funcionalitat de Google Reader una mica desconeguda. Quan fa uns quants dies que no hi ha lectura de feeds, l’opció ordena automàticament els articles en funció de la seva popularitat (global) i dels teus gustos i hàbits personals.

http://pymesyautonomos.com

enDOLLisme cancerIgen Com en algunes malalties infeccioses, la font és externa, algun conegut, client o familiar de client introdueix en la nostra empresa aquest agent patogen. L’endollat. En qualsevol cas és preferible perdre un client o l’estima d’un familiar (que poc ho seria si t’envia un tumor) que perdre l’empresa.

http://blog.sage.es

l’èxit a Internet és el coneixement del mitjà Francisco García és el CEO de Bankimia, comparador de primer nivell de productes bancaris a Espanya. Economista amb àmplia trajectòria en empreses a la xarxa que va començar en aquest camp amb la fundació el 2001 d’Usolab i que a partir del 2007 va fundar Bankimia.


34

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Sector tèxtil del Vallès

Teixidors de la indústria vallesanA El tèxtil ha estat la bandera de la industrialització al Vallès durant dècades, però l’obertura del mercat ha empès EL SECTOR cap a una situació de crisi permanent. Tot i això, la capacitat d’adaptació, la innovació i la recerca de nous mercats han permès sobreviure a moltes empreses, QUE S’HAN REINVENTAT PER CREAR NOVES PERSPECTIVES DE FUTUR TEXT: VÍCTOR SOLVAS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

E

1 ///

CANVI DE CONTEXT El professor del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona i autor de l’estudi L’estructura industrial i tecnològica dels municipis del tram central de la AP-7/B-30, Joaquim Solà, sintetitza el procés que ha desmantellat el sector: “El mercat tèxtil ha passat de la protecció total a l’obertura mundial en poc temps”. Solà assenyala com a dates clau l’entrada d’Espanya a la Unió Europa, el 1986, la incorporació de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç el 2001 i, sobretot, el desmantellament entre el 1995 i el 2005 de l’Acord Multifibres, que permetia als Estats Units, al Canadà i als països de la UE establir límits i quotes en l’entrada de productes tèxtils als seus territoris. “En els últims anys les empreses s’han trobat amb nous competidors, sobretot asiàtics, amb els quals no podien competir en costos ni volum de producció”.

2 ///

un dels motius de la crisi, explica Joaquim Solà, és que “el mercat tèxtil ha passat de la protecció total a l’obertura mundial en poc temps” el futur passa per l’especialització, la creació de productes amb valor afegit, la reorientació cap a mercats tècnics i l’externalització

1 ///

jordi dinarès, DIRECTOR GENERAL DE CREVIN 2 ///

3 ///

Però Solà també considera que “tota crisi té un efecte positiu, i és que obliga les empreses a reestructurar-se, i les que ho aconsegueixen en surten enfortides”. Pel professor, el futur del sector tèxtil passa per “l’especialització, la creació de productes amb valor afegit, la reorientació cap a mercats tècnics i l’externalització”. L’empresa terrassenca Crevin és un exemple d’aquest treball en el mercat exterior. En els seus trenta-cinc anys d’existència ha venut els seus teixits per a tapisseria arreu d’Europa i avui forma part d’un holding que dóna feina a més de 70 persones. El seu director general, Jordi Dinarés, indica que, actualment, “el

35

Els canvis de legislació produïts en els darrers vinti-cinc anys, amb la consegüent obertura del mercat, i l’actual crisi global han obligat el sector a adequar-se a un nou entorn al qual molts no s’han adaptat

ls noms Aymerich, Amat i Jover, Vapor Buxeda i Can Llonch estan adscrits a l’ADN del Vallès. Durant dècades van simbolitzar el progrés i el desenvolupament del tèxtil, i van situar la indústria catalana a un nivell de producció i tecnologia només equiparable a les grans potències mundials de finals del segle XIX i principis del XX, com Anglaterra. Però el que queda avui d’aquestes fàbriques és el record i el seu vestigi arquitectònic, testimoni d’èpoques d’esplendor industrial i burgesa. Que el tèxtil no està en el seu millor moment ho evidencien les xifres: segons el Centre d’Informació Tèxtil i de la Confecció (sigles en castellà, CITYC), entre el 2001 i el 2009, a Catalunya s’ha passat d’haver-hi més de 2.600 empreses relacionades amb el sector, a poc més de 1.500, i s’han destruït gairebé 50.000 llocs de treball en aquest període. Els canvis de legislació produïts en els darrers vint-i-cinc anys, amb la consegüent obertura del mercat, i l’actual crisi global han obligat el sector a adequar-se a un nou entorn al qual molts no s’han adaptat.

GAS A FONS

LLUÍS POLO DIRECTOR DEL GREMI DE FABRICANTS DE SABADELL 3 ///

JOAQUIM SOLÀ professor d’ Economia de la Universitat de Barcelona i autor de l’estudi ‘L’Estructura Industrial i Tecnològica dels municipis del Tram Central de la AP7/B-30’ 4 ///

4 ///

pepe garcía DIRECTOR GENERAL DE FOLGAROLAS /// CEDIDES


36

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Sector tèxtil del Vallès 75% de les nostres vendes són internacionals”, però aquests resultats són producte d’un llarg procés. “La nostra indústria ha viscut molt còmoda i no ha sortit a l’exterior. Quan les coses s’han torçat, ens hem trobat que no ens coneixien”.

5-6-7///

exit solutions Una operària treballa a la fàbrica d’Exit Solutions, a la ciutat de Terrassa. L’empresa, dirigida per Josep Maria Piqué està especialitzada en la fabricació de teixits per a cadires d’oficina, cortines i paravents. /// LLUÍS LLEBOT

Per Dinarés, la creació de la marca ha estat vital per al funcionament de l’empresa. “Nosaltres hem fet un esforç d’anys per caminar al costat dels nostres clients, que han de ser un soci més, per diferenciar-nos en cada nova col· lecció i per tenir un know-how propi perquè tota la resta ja està inventat; la tecnologia la pot comprar qualsevol”. El director de Crevin explica que el resultat d’aquest treball és que “avui els nostres clients ens reserven un espai en els seus catàlegs, i el nostre compromís és no fallar-los”. Segons explica Dinarés, a més de la falta de projecció exterior, una de les mancances del tèxtil ha estat la no especialització de les darreres dècades. “Malauradament, quan a les empreses els ha fallat el seu mercat, han fet tombs per modes, quan la clau és ser algú en el teu mercat, per petit que sigui”. Una altra visió té el director de Folgarolas, Pepe García, que considera que només amb l’especialització d’un producte i atacant un nínxol de mercat “no n’hi ha prou, perquè els marges són petits i cal fer coses de volum”. L’empresa, situada a Sabadell, fa més de 75 anys que es dedica a la llana i al cotó, i el seu director considera que el procés d’adaptació de Folgarolas als canvis s’ha fet “tenint molta cintura, experiència i amb capacitat d’anticipació al que el mercat et pot demanar”. García considera que el tèxtil “difícilment remuntarà, per la qual cosa ens haurem d’acostumar a marges de benefici petits”. L’empresari assegura que, al llarg dels seus 40 anys d’experiència, el sector s’ha deteriorat any rere any: “La gent del tèxtil som veterans de la crisi”.

REPTES DE FUTUR Però no tots els indicadors són negatius per al tèxtil. Precisament, la vocació exterior de les empreses que han sobreviscut a la sacsejada del sector els està permetent viure la crisi global a ritme europeu. Mentre l’economia espanyola corre el risc de viure un 2011 d’estancament, països com Alemanya estan en fase de creixement des de l’any passat i les empreses tèxtils instaurades en aquests mercats han començat a remuntar els seus resultats econòmics. Joaquim Solà considera que per enfortir aquest creixement cal un suport d’una marca de país. “Les empreses italianes han creat una imatge del tèxtil de qualitat, i cal treballar la marca Espanya en aquest sentit”. El professor de la UB creu que “marques com Zara i Mango hi estan

5 ///

6 ///

1.100 EMPRESES PERDUDES

Segons el Centre d’Informació Tèxtil i de la Confecció, entre el 2001 i el 2009, a Catalunya s’ha passat d’haver-hi més de 2.600 empreses relacionades amb el sector tèxtil a poc més de 1.500, i s’han destruït gairebé 50.000 llocs de treball en aquest període

ajudant, i cal un esforç en aquesta direcció i també en la creació de proveïdors per a empreses de prestigi internacional, com pot ser Armani”. Perquè les empreses puguin fer aquest treball de futur cal una solució de continuïtat. I és aquesta la preocupació compartida pels empresaris del tèxtil. Ho resumeix el director del Gremi de Fabricants de Sabadell, Lluís Polo, que creu que “la formació és un problema que fa anys que tractem i patim”. Polo reconeix que “ara mateix no hi ha feina, però també és cert que s’estan tancant escoles tèxtils i no hi ha formació ni operaris qualificats”. Jordi Dinarès considera que aquesta manca de formació ha fet que desaparegui el coneixement. “Tant Terrassa com Sabadell estaven especialitzades en llana, i en tres generacions pràcticament ha desaparegut, en part, per la falta de relleu”. El director de Crevin assegura que l’empresa és econòmicament sostenible, però que “ens costa trobar especialistes en tèxtil, no veig com traspassar tota la nostra experiència”. És per això que afirma que “es corre el perill de sumar a l’esgotament dels mercats el del know-how”.

7 ///

“La nostra indústria ha viscut durant anys molt còmodA al nostre país i no ha sortit a l’exterior, i quan les coses s’han torçat, ens hem trobat que no ens coneixien”, considera Jordi Dinarès, director general de Crevin La vocació exterior de les empreses que han sobreviscut a la sacsejada del sector els està permetent viure la crisi global a ritme europeu


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

GAS A FONS

37

Martí Colomer Ribas /// President de l’Institut Industrial de Terrassa i vicepresident de la Cecot La filosofia empresarial s’ha de basar simultàniament en l’eficàcia, la qualitat, la flexibilitat i la capacitat innovadora, per introduir permanentment nous articles Les estratègies competitives que han seguit les empreses tèxtils catalanes i que els han permès mantenir-se al sector s’han centrat en la internacionalització, la diversificació, la deslocalització

El president de l’Institut Industrial de Terrassa, Martí Colomer, compleix aquest 2011 el seu sisè any al capdavant de la institució, on treballa per reactivar la indústria tèxtil TEXT: VÍCTOR SOLVAS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

La reputació del tèxtil europeu segueix constituint un fonament sòlid per al futur

D

es de la seva arribada al capdavant de l’Institut Industrial de Terrassa, l’any 2005, Martí Colomer ha apostat per la incorporació de la innovació, la recerca i la tecnologia en els processos productius per reactivar la indústria tèxtil de la comarca. El seu període presidencial està coincidint amb una crisi econòmica global que està incidint en el recés crònic del tèxtil. Tot i això, Colomer segueix veient el tèxtil com un sector amb possibilitats en el futur.

Quines són les claus per fer rendible una empresa tèxtil, en un sector que cada any perd competitivitat a Catalunya? La filosofia empresarial s’ha de basar simultàniament en l’eficàcia, la qualitat, la flexibilitat i la capacitat innovadora, per introduir permanentment nous articles en la cartera de productes que tinguin un valor diferenciat per la marca; a aconseguir millores en el servei, a procurar la immediatesa en l’entrega, la individualització i personalització. Les estratègies competitives que han seguit les empreses tèxtils catalanes i que els han permès

mantenir-se en el sector s’han centrat en la internacionalització, la diversificació, la deslocalització o en l’acostament i millora de la distribució.

Aquestes premisses són suficients per mantenir un sector que en l’última dècada ha destruït el 50% del seu mercat laboral? El final dels acords multifibra eren a bastament coneguts, però l’efecte previsible d’aquesta globalització ha produït uns fets irreversibles i de llarg abast per a les indústries tèxtils dels països desenvolupats. Per mantenir la producció, no n’hi ha hagut prou amb l’experiència ni la qualitat, ja que el preu s’ha convertit en el factor determinant.

On cal buscar les oportunitats del sector? Estem veient com els països asiàtics són competitius per a grans sèries dels productes anomenats commodities, però no ho són tant per a sèries curtes o productes amb gran valor afegit. I és en aquest darrer àmbit on les empreses europees han de buscar aquestes oportunitats. Les fortaleses i la reputació de la indústria tèxtil i de confecció europea, en relació amb la qualitat dels productes, la productivitat, la creativitat i la innovació, segueix constituint un fonament sòlid del qual se’n derivaran activitats industrials satisfactòries en el futur.

Com s’ha adaptat la indústria als canvis dels últims anys? No només es tracta de comprendre la situació de crisi actual o de preveure l’arribada de nova competència, sinó de tenir en compte factors com les polítiques monetàries internacionals, les polítiques d’importació i exportació, o la identificació de socis en països amb avantatges competitius.

En què s’han traduït aquestes estratègies? Hem vist com moltes empreses han diversificat les seves línies de negoci. Això permet incloure productes d’us tècnic, possiblement amb menors volums que per a referències de gran consum, però indubtablement amb majors preus i marges de benefici. Han estat aquestes empreses amb estratègies més diferenciades les que han pogut mantenir o augmentar la seva rendibilitat. La flexibilitat és la característica més comuna a les empreses que afrontaran amb garanties la situació actual i les futures.

Quins aspectes positius ha portat la liberalització del mercat? El primer efecte és la forta pèrdua de la capacitat productiva del tèxtil en zones com Catalunya o el Vallès, però també suposa l’aparició de nous mercats. Països amb gran capacitat productiva com la Xina o el Brasil, amb grans volums de mercats i clients, sovint no poden fer front a la seva pròpia demanda interna, sobretot en productes específics. Aquests nous mercats i nous centres productius també suposen una oportunitat per assumir un rol diferent en la cadena de valor.


38

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

ESADE /// SANT CUGAT

La taxa d’atur es manté segons l’informe econòmic d’Esade No serà fins al 2012 que l’economia catalana començarà a créixer un 2%

U

na recuperació lenta de la zona euro. Aquest és el missatge que transmet l’informe econòmic de l’escola de negocis Esade, sobre perspectives econòmiques del 2011. Segons el professor coautor de l’estudi, Josep Comajuncosa, “durant la primera meitat del 2011 continuaran les turbulències en el deute públic i el risc d’intervenció de l’economia espanyola és una possibilitat si no fem els deures”. L’escola de negocis estima que no serà fins al 2012 que l’economia catalana podria créixer al voltant d’un 2%, començaria a crear ocupació i disminuiria la taxa d’atur. En aquest sentit, els quatre elements que contribueixen al creixement del PIB són: la inversió, la despesa pública, el consum privat i el sector exterior. Amb les mesures d’austeritat anunciades pel govern, els dos primers no influiran, de manera que el petit creixement que experimentarà l’economia anirà marcat per l’increment de les

Els autors de l’informe econòmic, els professors Fernando Ballabriga i Josep Comajuncosa, als laterals /// CEDIDA

UPC /// TERRASSA

LEITAT/// TERRASSA

Creen un aparell per garantir el subministrament elèctric I

nvestigadors del campus de la Universitat Politècnica (UPC) a Terrassa han desenvolupat un controlador intel·ligent per augmentar la seguretat i la fiabilitat del subministrament de la xarxa elèctrica. El sistema l’ha creat el grup de recerca d’electrònica industrial de la UPC encapçalat pel professor Josep Balcells, amb l’objectiu de protegir les estacions transformadores contra sobrecàrregues, regular el subministrament d’energia durant les puntes de demanda i evitar-ne els talls en situacions d’emergència. Segons ha explicat Balcells, “la companyia podrà oferir a l’usuari abonat la possibilitat de reduir part del seu consum i, per tant, la tarifa, en hores punta, i traspassar l’energia alliberada als abonats que més ho necessitin”.

llegeixen i processen tant les dades de la xarxa com les dels comptadors i del sistema de control de qualitat QNA (Quality Network Analyzers).

El sistema es basa en controladors intel· ligents que s’ubicaran als centres de transformació, anomenats concentradors, i centralitzaran la informació, en temps real, de l’estat de la xarxa elèctrica. Aquests concentradors incorporen un software amb models predictius d’escalfament del transformador, el qual permet anticipar-se a possibles situacions d’emergència. A més,

L’empresa Circutor és l’encarregada de fabricar i comercialitzar aquesta tecnologia a Catalunya. Actualment, s’estan instal· lant les primeres unitats pilot de concentradors. La recerca s’emmarca en el projecte Crisálida del programa CENIT (Consorcios Estratégicos Nacionales en Investigación Técnica), finançat pel Ministeri d’Indústria, /// REDACCIÓ Turisme i Comerç.

El professor Josep Balcells

/// UPC

exportacions i un lleuger repunt del consum. Per accelerar la recuperació, Comajuncosa recorda que “l’única via que tenim a curt termini per ser competitius és reduint costos i salaris”. REFORMA DE LES PENSIONS. Per al di-

rector del Departament d’Economia i coautor de l’informe, Fernando Ballabriga, “la reforma de les pensions és fonamental per solucionar el problema dels comptes públics a llarg termini”. No obstant això, a més del retard en l’edat de jubilació, l’informe constata que hi ha altres paràmetres que es poden modificar i no s’han previst, com ara: el tipus de cotització o el nombre d’anys que s’utilitza per calcular el salari sobre el qual es calcula la pensió. Segons els autors de l’estudi, “retardar l’edat de jubilació voluntària dels 61 als 65 anys tindria més repercussió a curt termini que retardar la jubilació als 67”. Per recuperar la confiança dels mercats i dels ciutadans, Esade recepta “transparència i un pla de política econòmica clar. Per això, cal portar les reformes a terme i això és el que no s’ha fet fins que Europa ens hi ha obligat, i ho estem pagant”. L’escola de negocis també adverteix que les empreses tenen situacions diverses i “per això és fonamental que la negociació col·lectiva s’ajusti a la realitat de cada empresa”. /// L. Corbella

UAB /// CERDANYOLA

Leitat participa en un projecte europeu sobre energia eòlica

Investigadors de la UAB busquen una cura per a l’estrès posttraumàtic

E

I

l centre tecnològic Leitat participarà en el projecte europeu GP WIND (Good practice in reconciling onshore and offshore wind with environmental objectives), que té com a objectiu investigar els efectes positius i negatius del desplegament de la generació eòlica, terrestre i marina, mitjançant l’intercanvi de casos pràctics. El centre tecnològic ubicat a Terrassa hi participa com a representant espanyol i aportarà al projecte l’experiència territorial. A partir de les iniciatives compartides en els diferents països europeus que formen part de l’estudi, s’elaborarà una guia de bones pràctiques per al sector. El projecte compta amb el suport de la Comissió Europea i la col·laboració d’entitats públiques i privades involucrades en el desenvolupament del sector eòlic. Leitat és membre de TECNIO i té com a objectiu col·laborar amb empreses i institucions afegint valor tecnològic tant als productes com als processos. La seva tasca se centra en la recerca, el desenvolupament i la innovació industrial /// redacció (R+D+2I).

nvestigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat d’Emory (Estats Units) han ideat un fàrmac que podria ser eficaç per tractar trastorns d’estrès posttraumàtic, de pànic i fòbies en persones. El treball realitzat en ratolins demostra que els animals exposats prèviament a una situació traumàtica mostren una memòria més persistent de la por condicionada –adquirida per l’associació d’un estímul sonor amb un estímul aversiu– i presenten manca d’habilitat per inhibir la por. És un fenomen similar al que es dóna en persones que pateixen trastorn d’estrès posttraumàtic, un trastorn d’ansietat que sofreixen en haver estat exposades a una situació dramàtica. Els investigadors han comprovat que la 7,8-dihidroxiflavona injectada en ratolins, sotmesos prèviament a un esdeveniment traumàtic, fa que la por condicionada s’extingeixi més ràpidament. L’estudi publicat a la revista oficial de l’American Psychiatric Association és la tesi doctoral del doctor Raúl Andero, on també ha participat el doctor Anto/// redacció nio Armario.


En els negocis, sempre estem al seu costat

A ”la Caixa” creiem que les empreses

completa i innovadora del mercat,

mereixen una atenció especialitzada.

més de 5.200 oficines, 84 centres

Per això, hem creat CaixaEmpresa.

de banca d’empresa i oficines

Una divisió formada per un equip

o p e r a t i v e s i d e r ep r e s e n t a c i ó

de professionals experts en

situades en 12 països, a més del

gestió d’empreses, que li aportarà

servei líder* a Espanya de banca

solucions a mida.

per internet: Línia Oberta.

Posem a la seva disposició l’oferta de productes i serveis més

Parlem?

www.laCaixa.es/empreses

on-line de les principals entitats nacionals per a empreses, pimes i comerç exterior – Estiu del 2010.


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

ÀREA DE DESCANS Lleure /// Pagaments en espècie Les ofertes de lleure i formació destinades als treballadors són una pràctica cada cop més habitual per promoure el sentiment de pertinença i potenciar-ne la productivitat

Empreses amb gimnàs i guarderia

E

n època de crisi, els treballadors valoren més la seva feina i tracten d’augmentar la productivitat per mantenirla. D’altra banda, les empreses també treballen per retenir el talent i promoure la fidelitat oferint als seus empleats avantatges socials, com ara descomptes en hotels, gimnasos o restaurants, i organitzant activitats conjuntes, com sortides o campionats esportius. “L’objectiu és crear un bon ambient de treball. Si l’empleat treballa a gust serà més productiu. Si hi està a disgust només pensarà a marxar de l’empresa”, considera José Galeote, gerent de Publimedia. Els directius d’aquesta empresa dedicada a la formació continuada han portat a la màxima expressió la idea de compartir, i organitzen al llarg de l’any múltiples celebracions i actes extralaborals per fomentar les relacions personals entre els empleats. En-

tre aquestes activitats destaca una gimcana de tot un dia que s’organitza per celebrar el Nadal. Grups de tres persones han d’anar superant proves per aconseguir sopar. “Els grups els integren treballadors de diferents departaments perquè es coneguin i es relacionin. Així, si al llarg de l’any sorgeix un problema entre departaments, la solució serà més fàcil”, apunta Galeote. Aquesta empresa també premia la productivitat dels treballadors. “Quan un departament assoleix els objectius fixats, tots els empleats marxen una setmana de vacances junts o amb qui ells decideixin”, explica, i manté que “l’empresa la formem tots, i tots ens hem de beneficiar dels seus guanys”.

LA MEVA EMPRESA I JO Un altre dels objectius que busquen les empreses amb aquestes iniciatives és fomentar el sentiment de pertinença a un grup, explica el director de recursos humans de

Amb avantatges socials les empreses pretenen fidelitzar els treballadors i evitar la rotació de personal

Banc Sabadell, Emili Pascual. Els empleats d’aquesta entitat tenen al seu abast més de 200 ofertes a les quals poden accedir a través de la pàgina web corporativa. Descomptes en gimnasos, en agències de viatges, en botigues de moda o en serveis són algunes de les ofertes que poden triar els més de 5.000 treballadors de Banc Sabadell. “La nostra entitat dóna molta importància a la satisfacció dels clients, però també a la dels treballadors”, apunta Pascual. L’oci dels treballadors tindrà especial protagonisme a la nova seu que el Sabadell està construint a Sant Cugat. “L’edifici inclou un auditori per a 300 persones, un centre de formació, un centre mèdic, un gimnàs de 500 metres quadrats, una botiga i una oficina bancària”, segueix Pascual. La futura seu pivotarà entorn d’una plaça cívica que servirà de punt de trobada per als treballadors i serà un lloc idoni perquè es prenguin un descans o es reuneixin de manera informal. “El lloc de trebal és fonamental per al rendiment”, re-


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

1 /// pagaments en salut. els descomptes En gimnasos i complexos esportius són una de les mesures més habituals. a la imatge, les instal·lacions del virgin active

2 ///

2 ///

3 ///

toni sabaté, director de recursos humans d’egarsat, creu que cal compensar la retallada de sous amb avantatges socials

3 /// josé galeote gerent de publimedia, valora la identificació del treballador amb l’empresa

4 ///

4///

5 ///

rafael paret director financer de diode, destaca la importància de premiar amb formació

5 /// pilar guiral, directora d’administració i relacions laborals d’unnim, subratlla la importància d’oferir flexibilitat laboral

6 ///

1 /// coneix Pascual, que assegura que “estar en una àrea industrial dóna molts avantatges, però també hi ha inconvenients, com l’aïllament, que cal mitigar tant com sigui possible”. L’objectiu, segueix, és que “l’edifici es percebi com un lloc ideal per treballar, de forma constructiva i productiva, i això implica cuidar tant les àrees de treball, fentles obertes i diàfanes, com els espais on puguem gaudir de moments amb altres companys”. També hi ha empreses que busquen fórmules per compensar l’absència de revisió salarial o, fins i tot, la reducció de sous. És el cas d’Egarsat, la mútua de salut vallesana, que ha hagut de retallar el sou dels treballadors complint amb les mesures adoptades pel govern, encara que els seus empleats no tinguin la categoria de funcionaris. “Pretenem compensar aquesta mesura amb avantatges socials i per això negociem amb diverses empreses per aconseguir

6 ///

Descomptes en instal·lacions esportives, en cadenes hoteleres o de restauració o en botigues són algunes de les propostes

Emili Pascual, director de RH de Banc Sabadell, manté que amb aquestes polítiques es fomenta el sentiment de pertinença /// cedides

preus especials per als treballadors”, explica el director de recursos humans, Toni Sabaté. D’aquests avantatges destaquen els descomptes en instal·lacions esportives, en hotels o en agències de viatges. Els treballadors també tenen preus especials en espais culturals o lúdics, com ara L’Aquarium de Barcelona, amb descomptes que oscil· len entre el 3% i el 20%. Sabaté insisteix que l’objectiu és doble: “D’una banda, motivar els treballadors d’un sector especialment afectat per la crisi i, de l’altra, reforçar el sentiment de pertinença a l’empresa, que estiguin orgullosos de treballar per a la marca i ho valorin”.

‘DO IT YOURSELF’ En altres empreses són els mateixos treballadors els que dissenyen i organitzen les activitats de lleure. Aquest és el cas d’Unnim, que delega aquesta tasca en Unnim Empleats, una entitat que

ÀREA DE DESCANS

41

des del mes de gener agrupa els treballadors de les caixes que operen sota aquest nom. “Fem campionats esportius, activitats culturals, com cursos de fotografia o de poesia, i també tenim propostes per als fills dels treballadors, com concursos de dibuix o la tradicional festa de Nadal, amb l’actuació de pallassos i espectacles musicals”, detalla el responsable d’Unnim Empleats, Jordi Gilgado. L’entitat també sorteja entre la plantilla les ofertes que reben d’agències de viatges o restaurants. “Sempre tractem d’actualitzar l’oferta i

La futura seu de Banc Sabadell s’articularà entorn d’una plaça cívica i tindrà un auditori amb capacitat per a 300 persones d’adequar-la a les demandes dels treballadors”, apunta Gilgado, que manté que “la nostra oferta està molt consolidada entre els empleats i amb ella volem crear una relació diferent de la professional”, explica el responsable de l’entitat. La conciliació de la vida familiar i laboral és un altre dels aspectes que valoren cada cop més els treballadors. “Disposar de temps per poder acompanyar un familiar al metge o fer una sortida amb la família són algunes de les coses que poden fer els treballadors gràcies a la bossa d’hores que ofereix l’empresa i que dóna flexibilitat per fer aquestes gestions”, comenta la directora d’administració i relacions laborals d’Unnim, Pilar Guiral. EDUCACIÓ LABORAL Un altre dels aspectes molt valorats és la formació. Aquest és un dels beneficis de què disposen els treballadors de Diode, una empresa ubicada a Cerdanyola, dedicada al sector de les tecnologies. “Per a un tècnic la formació és fonamental, perquè en aquest sector o et renoves o et quedes enrere. Aquesta és una necessitat fonamental del dia a dia que s’ha de cobrir”, diu el director financer de Diode, Rafael Paret. L’empresa també premia els seus empleats amb xecs de restaurants, que poden fer servir qualsevol dia de l’any, als establiments de la cadena Accord /// Mari carmen gallego Servicios.


42

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

RESTAURANTS DE NEGOCIS

Tapes amb estil propi a la Santcugateria

Ubicació: plaça Quatre Cantons, 3, Sant Cugat Reserves: 93 179 50 30 / www. santcugateria.com / santcugateria@ gmail.com Horari: de 9.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns. Preu carta: 20-25 € Especialitat: tapes i arrossos

El restaurant, inaugurat recentment, aposta per un producte de qualitat i una elaboració innovadora

E

quet dolç. Com a propostes més lleugeres, la carta inclou delícies com les llesquetes de steak tartare o de foie poêlée que, com tots els plats de La Santcugateria, estan elaborats amb criteris d’alta qualitat en el producte. I si algú vol emplatar-se i deixar de banda les tapes, la carta inclou també un grapat de suggeriment, com el rap a la brasa, el filet amb moniato escalivat o els arrossos marca de la casa.

l 13 de desembre va despertar un nou restaurant a Sant Cugat. Amb aires renovadors i avantguardistes, la Santcugateria intenta fer-se un lloc en el panorama gastronòmic del Vallès, apostant per una oferta de tapes nouvelle cuisine i un disseny d’espai cuidat i modern que el converteix en un gran lloc de trobada informal. Entre les més de 50 propostes gastronòmiques de fast-good que presenta el xef, s’hi poden trobar unes patates braves tan atípiques que porten la salsa per dins, l’ou poché amb parmentier de ceps i botifarra o unes bombes picants d’ànec amb tomà-

SANTCUGATERIA

/// 1 1 /// santcugateria el restaurant ha estat dissenyat per l’estudi barceloní connecta /// cedida

2 ///

La Santcugateria ofereix menú els migdies per 12,90 euros i suma una virtut poc recurrent: té la cuina oberta a tota hora. /// Xavier orri

plànol de situació la santcugateria està al cor del municipi del qual pren el nom

4-150 12,90€

2 ///

Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants vallesans de qualitat per a reunions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més exclusius i curiosos de la comarca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit indispensable. Les condicions per treballar a gust a taula, també.

ZONA FUMADORS 5 RESERVAT 25 €

BARCELONA

Directori gastronòmic de la ‘B30’ barcelona

barcelona

Amb una terrassa amb vistes a Barcelona, L’Orangerie de l’hotel La Florida és una benedicció per als ulls i el paladar.

Cuina de mercat a les altures. Situat de camí al Tibidabo, la cuina inclou certes delícies per no deixar escapar, especialment les garotes gratinades.

Isidre Soler és el jove xef d’aquest restaurant de cuina d’altíssima qualitat i ambient immillorable situat al cor del barri de Sarrià.

Ubicació: carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 83-93, Barcelona Reserves: 93 259 30 30 / www.hotellaflorida.com / lorangerie@hotellaflorida.com Horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. Obert cada dia Preu carta: 50-55 € Especialitat: cuina mediterrània

Ubicació: plaça Doctor Andreu, s/n, Barcelona. Reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantelaventa.com / laventa@restaurantelaventa.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21.00 a 23.30 h. Tancat els diumenges a la nit Preu carta: 37-44 € Especialitat: cuina de mercat

Ubicació: carrer Major de Sarrià, 121, Barcelona Reserves: 93 204 85 18 / www. Horari: de 13.30 a 15.30h i de tram-tram.com 21 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 50-60 € Menú executiu: 19 € Especialitat: cuina d’autor

l’orangerie

la venta

TRAM TRAM

MENÚ

PÀRQUING

TERRASSA

WI-FI

93 590 86 00 b30@premsalocal.com

barcelona

CENTRE CIUTAT 35

35 €

15-35

40 €

4-16

19 €

can escayola

BELLATERRA

BLANC

CERDANYOLA

barberà del vallès

BELLATERRA

BARBERÀ DEL VALLÈS

RECOMANAT MICHELIN

cerdanyola

CERDANYOLA

odd lounge & restaurant

tast & gust

En una masia del segle XIX, el restaurant Can Escayola ofereix un bon servei i un menjar casolà en un ambient rústic i agradable.

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor producte, el restaurant Blanc és una garantia per gaudir en un ambient sofisticat i agradable.

En ple nucli antic de Cerdanyola, en una casa del 1880, el restaurant Odd és una proposta confortable i especial de cuina i ambient.

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerdanyola. Fundat l’any 2004 pel Joan Ramon Fafila, destaca la seva carta de peixos i l’steak tartare.

Ubicació: Can Escayola, s/n, Barberà Reserves: 93 718 11 57 / www.canescayola.com / canescayola@canescayola.com Horari: de 12.45 a 16 h cada migdia i els dissabtes, de 21 a 23 h Preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina catalana tradicional

Ubicació: Josep M. Marcet, 3, Bellaterra Reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestaurant. com / blanc@blancrestaurant.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns tot el dia i dimarts, dimecres i diumenges nit Preu carta: 35-38 € Especialitat: cuina catalana tradicional

Ubicació: Sant Ramon, 154, Cerdanyola Reserves: 93 586 56 66 / 664 220 630 Horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 24 h. Tancat dissabtes al migdia i diumenges Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

Ubicació: Sant Martí, 92, Cerdanyola Reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / info@tastandgust.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns Preu carta: 45-57 € Especialitat: de mercat

8-45

15 €

2-18

21 €

12-40

12 €

4-12

25 €


ÀREA DE DESCANS

LILIUM

sabadell

EL NOU DE LA BORRIANA

43

sant cugat

can magí

Hotel restaurant en una masia del segle XVII, Can Barrina és un negoci familiar de tracte exquisit, amb una cuina de primer nivell amb vistes al Montseny.

En un ambient íntim i entranyable, un espai natural de boscos a l’Empordà, al cor de la Costa Brava, el Lilium ofereix cuina d’autor i un selecte celler.

Restaurant càlid en un entorn acollidor i sobri, on es prioritza la cuina de temporada i el producte fresc també en el menú de migdia.

Can Magí és una preciosa finca disponible per llogar-la per a sopars o trobades d’empreses que volen gaudir d’un context immillorable.

Ubicació: carretera de Palautordera, km 12, Montseny Reserves: 93 8473065 / www. canbarrina.com / info@canbarrina.com Horari: de 9 a 11, de 13.30 a 15.30 i de 20.30 a 22.45 h Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina tradicional catalana

Ubicació: Hotel Mas Salvi. Quermany, s/n · Pals Reserves: 972 63 64 78 / www.massalvi.com / info@masalvi.com Horari: de 13.30 a 15.30 i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns Preu carta: 35 € Especialitat: cuina mediterrània

Ubicació: Borriana, 9, Sabadell Reserves: 93 745 97 49 Horari: de 13.30 a 15.30h i de 20.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

Ubicació: av. Can Magí, 5, Sant Cugat Reserves: 93 675 63 47 / 609 326 364 / www. canmagi.com/info@canmagi.com Horari: segons reserves

4-150

27 €

10-30

45 €

4-60

14 €

4-60

SANT cugat

SANT CUGAT

SANT CUGAT

SANT CUGAT

Entrant a Sant Cugat per la Rabassada, just darrere el Golf, Can Vilallonga recupera la cuina d’arrels catalanes amb una presentació actual.

Un espai excepcional per a 50 comensals. Modern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

La Masia de Sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastronòmica de qualitat en un context idíl·lic.

Ubicació: Oceà Atlàntic, 80, Sant Cugat Reserves: 93 674 04 00 Horari: de 13.30 a 16h i de 21 a 24 h. Tancat dilluns i diumenges nit Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

Ubicació: ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 Reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es / info@in-restaurant.es Horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h, i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges Preu carta: 35 € Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

Ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat Reserves: 93 589 34 45 / www. masiasantcugat.com / recepcion@masiasantcugat.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat nits de diumenge i dilluns Preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina catalana

Ubicat dins l’Hotel Sant Cugat, aquest restaurant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’estiu.

can vilallonga

in restaUrant &lounge

12

40 €

SANT CUGAT

vulcano

Ubicat en una tranquil·la zona de Sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

SANT FRUITÓS DE BAGES

4-60

Ubicació: Mozart, 20, Sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / reservas@vulcanorestauracion.com Horari: de 13 a 13.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània 19,50 €

SANT QUIRZE

masia can ferran

19,5 €

SANT FRUITÓS DE BAGES

la fonda Món Sant Benet

Situat dins l’edifici de La Fàbrica, el restaurant La Fonda, amb el xef Josep Casas al capdavant, ofereix una reinterpretació de la cuina catalana. Ubicació: camí de Sant Benet, s/n, Sant Fruitós de Bages Reserves: 93 875 94 13 / www. monstbenet.com / lafonda@monstbenet.com Horari: de 13 a 16 h. Obert cada dia Preu carta: 18-30 € Especialitat: cuina tradicional catalana 20-400

TERRASSA

4-16

SANT QUIRZE

PALS

SANT CUGAT

can barrina

SABADELL

montseny

PALS

MONTSENY

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

40 €

terrassa

CAPRITX

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

El Capritx ofereix cuina de nivell des del 1952. Promet gastronomia de proximitat dins el moviment slow food, en un espai per a 6 taules.

Ubicació: carretera de Molins de Rei, km 14, Sant Quirze Reserves: 93 699 17 63 / www. masiacanferran.com / info@masiacanferran.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat dissabtes a la nit i diumenges Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

Ubicació: Padre Millán, 140, Terrassa Reserves: 93 735 80 39 / www.capritx.com / restaurant@capritx.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina de mercat

20-30

25 €

5

25-40

la masia de sant cugat

8-45

26 €

vermell hotel sant cugat

Ubicació: Cèsar Martinell, 2, Sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat. com / info@hotel-santcugat.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge Preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània 12-25

16 €


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

ESTACIÓ DE SERVEI En primera persona /// Joaquim Massagué El fundador i director general de Joma’s està fent la travessia del desert després d’una trajectòria empresarial exitosa TEXT: XAVIER ORRI // foto: lluís llebot

“Ser empresari és una guerra per sobreviure”

E

ls empresaris en aquests temps som com els músics del Titanic, que segueixen tocant el violí mentre el vaixell s’enfonsa”. El to melancòlic del fundador i director general de Joma’s Uniformes, Joaquim Massagué, es correspon més a la situació econòmica de la seva companyia que al seu tarannà. Massagué té 61 anys i en fa 30 que va començar a aixecar el petit imperi sabadellenc que ha vestit els treballadors de mig país. “És que la crisi està sent molt dura”, s’exclama Massagué, que ha vist com la seva empresa passava d’un creixement sostingut de dos dígits a una caiguda de la facturació propera al 30% des del 2008. L’equació és senzilla: com més aturats, menys persones a qui vestir amb l’uniforme de feina que constitueix el core business de Joma’s. Per Massagué, que es defineix com un “lluitador quotidià”, aquesta muntanya en forma de crisi està canviant l’esperit empresarial: “Cada cop és més forta la soledat, ningú no acompanya l’empresari en moments així”. Aquest ningú fa referència a autoritats i institucions financeres. “Ser empresari en aquests temps et fa perdre la il·lusió, les ganes de créixer, les ganes de lluita. Abans veníem a treballar amb entusiasme i interès. Actualment, és esgotador, cada dia és una guerra per sobreviure”. UNA TRAJECTÒRIA TRIOMFAL. Patir els rigors de l’abisme en què es troba Massagué i el seu soci Joaquim Llorens, amb qui va fundar la companyia, implica que aquests dos emprenedors han assaborit durant molts anys l’èxit empresarial, des del naixement de Joma’s, el 1979. Un dels primers èxits va arribar l’any 83, quan van començar amb produccions prò-

vena emprenedora i emprenyadora Joaquim Massagué arriba amb presses a l’entrevista i amb més ganes d’acabar que de començar. Es reconeix un home amb caràcter i exigent, tant amb els seus treballadors com amb un periodista que intenta robar 30 minuts del seu temps. “Si, sóc exigent amb els treballadors, però també procuro ser empàtic i amable”, reconeix Massagué, que aplica l’exigència als altres, però sobretot a ell mateix. I ho ha fet des de ben jove, quan l’esperit emprenedor previ a Joma’s es va despertar: mentre feia la mili va engegar un dels seus primers negocis de samarretes estampades que venia per les botigues de Mallorca, durant una temporada va comerciar amb ceràmica i als 24 anys va obrir una agència de models: “L’instint sempre m’ha portat al negoci, perquè és una vena familiar que no em puc treure de sobre”. I és que hi ha coses que no s’escullen. En el seu cas, li ha tocat l’addicció al negoci.

pies. Un parell d’anys més tard va venir un viatge revelador als Estats Units, d’on van importar el concepte d’imatge corporativa als uniformes. En altres paraules, si el logo dels restaurants Viena és granat, els uniformes dels treballadors no han de ser verds. Ara sembla una obvietat, però l’any 85 només Massagué ho havia entès. I des d’aleshores, tret de la crisi de principis dels noranta, Joma’s va construir-se un nom i un potencial que l’ha dut a convertir-se en la primera empresa del sector a Catalunya i la tercera en l’àmbit estatal, que dóna feina i uniforme als prop de 500 treballadors de què disposa entre les oficines de Sant Cugat, el centre de distribució a Valdepeñas i la fàbrica al Marroc, a més de les 17 botigues repartides per tot el país. Els ingredients per arribar fins aquí, explica Massagué, responen a la personalitat d’aquest director general: “Sóc una persona molt disciplinada, com a filosofia de vida m’agrada l’ordre, quan em proposo un objectiu vaig a totes”. La prova és la seva agenda. En té i la compleix, un tret poc habitual en el perfil directiu espanyol. La segona prova és el seu esperit rutinari, allò que en bones paraules es diria costumista: “Sóc com un robot amb els meus costums. Em llevo a les 7.20 h, faig exercici una estona a la cinta per tenir les idees clares i que no m’agafi un infart, entro a les nou a l’empresa, surto a les vuit del vespre i a les dotze sóc al llit”. El moment predilecte, laboralment parlant? “Indiscutiblement, a partir de les sis de la tarda, quan ja no queda ningú i puc, finalment, pensar. En aquest sentit, el director d’una empresa és com el capità del vaixell, que ha de saber constantment on és el nord”. HERÈNCIA FAMILIAR. L’esperit emprenedor el deu Massagué als dinars familiars. Originari d’una família tèxtil de Sabadell, ha mamat business des de ben petit. “A casa sempre s’ha parlat de feina, de negocis, des de petit t’ho vas menjant i assimilant. I si el pare, l’avi i el besavi han estat empresaris, doncs tu has de fer alguna cosa. I és que al final no saps fotre res més que això!”. Pel to emprat queda el dubte si preferiria treballar per a algú, però de seguida es posa les mans al cap: “Si un dia caic tornaré a aixecar-me com a empresari. Tinc la sort o la desgràcia de tenir molta iniciativa i moltes idees i això m’impediria treballar per a algú altre”. En aquest punt, es considera un empresari d’èxit? “Fins al 2008, sens dubte. Des del 2008, l’èxit ha estat sobreviure, que no és poca cosa”.


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

Joan Barfull Director del Departament de Medi Ambient de Pimec

LLIBRES Michael Lewis

elpóquerdelmentiroso Abans de les caigudes d’Enron o Lehman Brothers, als vuitanta ja es va produir un dels escàndols financers de la història, el crac de Salomon Brothers, la major inversora de Nova York. Aquest llibre, que es va convertir en un autèntic fenomen, narra l’experiència en primera persona de l’autor com a reeixit trader de la companyia. Amb molt de sentit de l’humor i sarcasme, El póquer del mentiroso s’erigeix en el principal testimoni d’una època marcada per l’ètica de la cobdícia.

La cooperació ambiental entre empreses

U

n sistema de gestió ambiental certificat és una forma d’acreditar que l’empresa gestiona els seus processos seguint uns criteris preestablerts, que garanteixen un comportament ambiental superior a la mitjana. Aquests criteris vénen fixats en la Norma ISO 14001 o en el Reglament EMAS. El més habitual és que aquests processos siguin engegats per les empreses de forma individual. No obstant això, durant el 2009-2010 s’ha dut a terme des de Pimec la implantació de l’EMAS de forma mancomunada en un grup de pimes que tenen en comú el fet de pertànyer al mateix sector d’activitat i estar emparades per una associació també sectorial. Amb aquest model d’implantació, s’ha aprofitat tot allò que és comú per al grup d’empreses (procediments, instruccions, requisits legals, etc.) i només ha calgut acabar de personalitzar-ho per a cada organització. A més, s’han organitzat sessions conjuntes de formació i d’intercanvi de problemàtiques, que han estat molt enriquidores per a tots els participants en el procés. L’experiència ha demostrat que aquest model d’implantació mancomunat permet ajustar molt el cost de la implantació, ja que s’abarateix en tot allò que és comú entre els participants, fomenta la cooperació i genera sinergies que poden aprofitar tots. A més, la despesa del procés d’implantació s’ha compensat a través de la línia d’ajuts anual que existeix per a aquesta finalitat. Pel que fa al manteniment del sistema de gestió ambiental, la fórmula mancomunada també ha presentat avantatges, ja que els aspectes comuns (com per exemple l’actualització dels requisits legals, aspectes de formació, etc.) s’han pogut repartir entre els participants. Igualment, el fet de tenir un grup d’empreses facilita la negociació amb una entitat de certificació, que serà la que acredita que l’empresa compleix els requisits del sistema de gestió ambiental.

/// GESTIÓN 2000

David Kirkpatrick

Jim Collins

l’efecte facebook Kirkpatrick ha volgut conèixer la història real de la seva fundació i les claus que l’han portat a convertir-se en el fenomen sociològic més important de la darrera dècada. El llibre ens dóna les claus per entendre el revolucionari èxit de la xarxa social. /// GESTIÓN 2000

EMPRESASqueCAEN YporquéOTRAS SOBREVIVEN Collins, un dels acadèmics amb més reputació del món del management, ha estudiat quins factors porten les grans empreses a la ruïna i quins en són els símptomes. /// DEUSTO

WEBS

sebuscaemprendedor.com www.solostocks.com un portal de suggeriments b2b, conNectant empreses empresarials SoloStocks és el principal portal busi“Si ets emprenedor i tens un projecte web, no ho dubtis, nosaltres busquem emprenedors amb ganes de tirar les seves idees i els seus productes endavant. Aquest blog està dedicat a això i ens encantaria que ens parlessis del teu projecte”. Amb aquesta carta de presentació el blog sebuscaemprendedor.com es constitueix com un difusor d’idees emprenedores que han nascut al mercat espanyol i sud-americà. La principal virtut, més enllà d’oferir una mínima visibilitat a empreses de nova creació, és que és un servei totalment gratuït! El compromís, des de la presentació, “mai no intentarem cobrar per aquest servei de donar a conèixer noves eines”.

ness to business a Espanya, on és líder en el segment de compravenda de productes entre empreses i professionals.

www.negocius.com compravenda de negocis Negocius.com és un portal de compravenda d’empreses i negocis. Té com a objectiu aconseguir que inversors i venedors facin les transaccions que volen amb la màxima confiança.

ESTACIÓ DE SERVEI

45

Leonor García Montoliu Assessora comercial

LEs PImes I el màrqueting ‘online’

L

es pimes estan al cas del que passa a internet, ja que saben que és un mitjà en continu creixement del qual hauran de formar part tard o d’ hora. No obstant això, una gran majoria opina que és car, i que el màrqueting online és massa complex, per la qual cosa creuen que no tenen capacitat per gestionar-ho, segons un informe que publica Opus Research, sobre una mostra de 1.200 respostes, la meitat d’elles als EUA. En resum, constatem que hi ha un gran potencial en la venda de serveis de màrqueting online a les petites empreses, però està clar que les companyies que vulguin endur-se una part d’aquest mercat han d’estar preparades per educar i ajudar els seus clients. Les empreses consideren internet un mitjà on cal ser, però les principals raons per les quals no han fet inversions en aquest sentit són la falta de diners, falta de coneixement i complexitat del mitjà. Per tant, queda demostrat que a més de tenir grans dosis de paciència i perseverança, cal fer un esforç extra per aconseguir aquests clients. Una altra part dels enquestats mostren una clara falta d’interès per internet: no ho consideren interessant per al seu negoci o no creuen que sigui efectiu. No obstant això, afirmen que canviarien d’opinió si veiessin casos d’èxit que els demostrés el contrari. I un altre dels detalls curiosos de l’estudi és que encara que el màrqueting de cercadors (SEM) ja és més popular que la utilització de formes més tradicionals, com les pàgines grogues, no obstant això dista de ser una estratègia emprada sovint. Quines conclusions podem treure de tota aquesta informació interessant? Doncs que internet ja és imparable, però que tampoc no va tan ràpid, com havien previst els gurus del mitjà, la seva extensió i el seu ús entre les petites i mitjanes empreses, sobretot, si ens posem en el lloc de les empreses que venen serveis de màrqueting online. En tot cas, la realitat mana i, ara per ara, la part de formació (seria més adequat anomenar-la evangelització, ja que cal convertir els no creients), com més gran i ambiciós sigui el projecte, més esforç necessitarà.

leonor_garcia@garciamontoliu.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

CURSOS I SEMINARIS

formació /// CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA

Els programes Nord mostren als directius les potencialitats de les xarxes socials

del 5 de febrer al 7 de maig

xinès

L’onzena edició del curs de direcció comercial i màrqueting comença a Terrassa amb dotze alumnes

La Cecot inaugura aquest curs destinat a adquirir una base de llengua xinesa per poder resoldre situacions de negoci, poder parlar, entendre, llegir i escriure mínimament en xinès, i conèixerne millor la cultura. El curs, d’una durada de 60 hores, permet aprendre els tons del xinès, comprendre l’escriptura i estructura bàsica de la cal·ligrafia, així com l’estructura de la llengua xinesa. Les classes es faran cada dissabte fins al 7 de maig, de les 9 a les 14 h. LLOC: Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

del 7 de febrer al 23 de març

Dissenyde pàgineswebamb dreamweaver

Els cursos sobre les novetats de la reforma laboral van ser una de les formacions estrella del 2010

E

n el decàleg de qualsevol bon directiu del segle XXI les noves tecnologies ocupen un lloc rellevant. I si parlem d’avenços tecnològics, en el camp del màrqueting i el comerç les xarxes socials estan colpejant amb força els esquemes més tradicionals per aconseguir vendre un producte o servei. Per aquest motiu, l’onzena edició del programa Nord de Direcció Comercial i Màrqueting de la Cambra de Comerç de Terrassa posa l’accent en com enfocar l’estratègia en l’entorn digital, tal com va descriure a la B30 la responsable de formació de l’associació, Sònia Pérez. Els dotze directius que van començar aquest curs el 17 de gener treballaran fins al juny “com analitzar molt detalladament el seu producte o servei, enfocar-lo cap al seu client i realitzar un bon pla comercial”. Una feina que es repeteix cada any, ja que aquesta és una de les formacions amb més trajectòria de la Cambra de Terrassa, però que inclou com a novetat aquesta visió 2.0 de l’empresa. “Donar a conèixer la teva oferta a les xarxes socials és bàsic, però això comporta acotar molt més el teu públic objectiu i treballar-hi específicament”, detalla Pérez. A grans trets, aquest és l’objectiu de la renovació del temari impartit. I és que tal com va reconèixer la impulsora del projecte, en un moment en què tots els empresaris “estan reduint costos”, tenir en compte en l’estratègia comercial una plataforma de

// CEDIDA

divulgació gratuïta és molt llaminer. Per això aquests cursos tenen cada cop més demanda per part de les empreses. D’altra banda, també es donen les claus per millorar els posicionaments d’una empresa o servei en els navegadors o de com gestionar informació en un web corporatiu. Segons Pérez, aquests elements poden perfectament “constituir la base de l’estratègia comercial” d’un negoci. Això sí, de forma paral·lela a qüestions més tradicionals, com l’anàlisi o la tàctica que el directiu desenvoluparà en la captació de clients. INTERCANVI d’EXPERIÈNCIES. Igual que

en la resta de programes Nord, aquest curs s’imparteix amb una metodologia basada en “l’intercanvi d’experiències de les empreses que estan representades en el curs”. Per això es fomenta el debat, per aconseguir resoldre els conflictes que vagin sorgint avançant en la presa de decisions arran d’una anàlisi polièdrica d’una situació. El debat es dóna tant entre els participants com entre ells i el professor. Es busca “que treballin el seu pla de màrqueting concret”. La iniciativa es pot tirar endavant gràcies a les places reduïdes que s’ofereixen en els Nord. La Cambra de Terrassa permet com a molt quinze participants, la majoria, nous directius d’empreses que ja participen en aquesta formació. /// c. f.

La Cecot ha programat per a principis de febrer aquest curs tècnic adreçat a treballadors en actiu que vulguin aprendre a fer pàgines web amb Macromèdia Dreamweaver i amb l’objectiu d’oferir les claus bàsiques per crear i executar un projecte web, aprendre la importància del web semàntic i de l’accessibilitat web, així com les diferents formes de maquetació d’una pàgina web. El curs promou una metodologia pràctica i participativa. S’impartirà la base teòrica sobre el funcionament de les utilitats del programa i, un cop adquirits aquests coneixements, es consolidaran mitjançant la pràctica d’exercicis. Es farà els dilluns, dimecres i divendres, de 18 a 21 h, del 7 de febrer al 23 de març. LLOC: Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

15 de febrer i 1 de març

Tot el que hem de saber sobre twitter, youtube, mÀrqueting viral i web 2.0 Aquest curs té per objectiu donar a conèixer i analitzar les estratègies de comunicació del Twitter, YouTube, màrqueting viral, shire share i altres eines web 2.0 i les possibilitats que ofereix a l’empresa, així com aprendre a utilitzar tots aquests recursos des de la perspectiva professional, d’empresa o marca. El curs també incideix en la utilització de les xarxes socials des de la perspectiva dels usuaris i com s’ha de gestionar de manera positiva. Santi Rius, gerent de la fundació privada terrassa.net, serà el professor del curs, que té un preu de 150 euros per als socis de la Cecot i 180 per als no socis. S’impartirà els dies 15 de febrer i 1 de

març, de 9.30 a 13.30 h. LLOC: Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

del 19 de febrer al 21 de maig

auditoriadequalitat El curs busca donar les claus per analitzar la normativa ISO 9000, saber veure’n les modificacions de cara a la nova edició i desenvolupar a nivell teòric i pràctic els diferents tipus d’auditories. Es farà els dissabtes, de 9 a 14 h, des del 19 de febrer fins al 21 de maig, i té com a objectiu analitzar i comprendre el concepte de qualitat i la seva evolució, així com conèixer les principals pautes i els requisits que han de complir els sistemes de gestió de qualitat. La durada total del curs és de 60 hores. LLOC: Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

1 de març

TÈCNIQUESDE NEGOCIACIÓ Aquesta acció formativa té com a finalitat formar persones que per les seves responsabilitats professionals en situacions diverses han d’aconseguir acords concrets, com més avantatjosos millor, amb clients, proveïdors i col·laboradors i que desitgen desenvolupar i perfeccionar aquestes tècniques i habilitats, per incorporar-les en els seus recursos personals. Es farà els dies 1, 3, 8 10, 15 i 17 de març, de 18 a 21 h. Té un cost de 215 euros i l’impartirà Arseni Florensa, consultor especialitzat en product manager, tècniques de comunicació i tècniques avançades de vendes per EADA. LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa, Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.es

1 de març

MÈTODEPER GENERARIDEES ÚTILS,PRÀCTIQUESI INNOVADORES A partir d’una situació real o fictícia consensuada pels participants, el curs proposa treballar les tècniques bàsiques de pensament creatiu que podran aplicar posteriorment, en les seves empreses i llocs de treball, davant de tota mena de situacions, amb la finalitat que els equips obtinguin resultats diferents i innovadors. El curs va adreçat a directius que necessitin el coneixement de noves eines. Té un cost de 295 euros i es fa de 9 a 13 h i de 14 a 18 h. LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa, Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.es


B30 DIVENDRES, 4 de FEBRER DEL 2011

ESTACIÓ DE SERVEI

47

1. iMac El tot-en-u definitiu no corre, vola. Ara, amb una nova arquitectura de processador i gràfics més ràpids, pantalles espectaculars, la retroil·luminació per LED de l’iMac ofereix la màxima resolució de la forma més eficient. Tot ordenat, simple i eficient per ajudar-te en el teu negoci. 2. Mac Pro Nou Mac Pro amb

1

12 nuclis de potència de processament. El Mac més ràpid mai vist gràcies a les noves targetes gràfiques d’alt rendiment d’AMD. Gran capacitat d’emmagatzematge fins a 8 TB.

2

3

5

4

6

3. MacBook Pro El més veloç i potent fins ara. Amb una carcassa patentada Unibody, unes prestacions sense precedents i un disseny respectuós amb el medi ambient. Tota una revolució en el disseny d’ordinadors portàtils. Especialment pensat per optimitzar el temps en el teu negoci. 4. Mac Mini Server El Mac mini per a grans i petites empreses. El Mac mini amb Snow Leopard Server s’ha concebut per facilitar la comunicació, la col·laboració i l’intercanvi d’informació. Resulta ideal per a grups d’usuaris com petites empreses, comerços, despatxos, aules, estudis.

5. iPad Un producte màgic i revolucionari. Totes les aplicacions integrades en l’iPad han estat redissenyades de zero per aprofitar la pantalla Multi-Touch. Un altre ajut per millorar la productivitat i gaudir més de l’oci. 6. MacBook Air Tot el que Apple ha après no ocupa gairebé res. Ha estat dissenyat amb emmagatzematge 100% Flash per oferir més estabilitat i capacitat de resposta, inclou un trackpad compatible amb la tecnologia MultiTouch. És increïblement estilitzat i lleuger, la seva bateria dura hores i hores. Perfecte per a viatges de negocis amb la màxima potència i el mínim pes.

EMPRESES DEL VALLÈS QUE HAN APOSTAT PELS NOSTRES SERVEIS

Especialistes en serveis per a empreses


B30 nº34  

B30, la revista econòmica del Vallès, 4 de febrer de 2011

Advertisement