Issuu on Google+

Dia 13 diumenge:  Missa de la Família Carmelitana, a dos quarts de dotze; farem memòria de Manel Serra i Corriols, membre de la Trentasisena, que anà a la casa del Pare el passat 19 de desembre. LA NOSTRA COMUNITAT Com ja sabeu, el P. Joan Colldecarrera, ens va deixar el 16 de desembre per anar a la casa del Pare. Els funerals es varen celebrar a la nostra església el dilluns 17, presidits pel Pare provincial. S’adjunta un recordatori. Pel que fa al P. Lluís Bosch, que era l’habitual confessor, i l’assistent espiritual de terciaris i confrares. El seu estat ha aconsellat, per estar millor atès, que anés a viure a la Residència Mare de Déu del Carme, antic convent del Carme de Tàrrega. El P. Lluís Gratacós i el P. Francesc Jordà, a qui Déu els doni salut, continuaran en la seva activitat apostòlica, i en les celebracions comptaran amb el suport del P. Raül-V. Masana. EL CARME Associacions Carmelitanes Aquest butlletí que teniu a les mans, és el número 100 d’aquesta darrera sèrie que s’inicia amb el núm. 1 del desembre de 2002 amb una salutació del llavors nou Prior el P. Francesc Jordà i Capellera. Esperem que sigui profitosa per tota la Família Carmelita d’Olot, en especial els confrares que per malaltia no podem assistir a la nostra església. Potser és la que ha perdurat més en el temps, tot i que un hagi vist, hi ha exemplars de 1934 i 1991. Si teniu algun suggeriment a fer sobre el contingut o qualsevol altre cosa d’aquest butlletí, us ho agrairem. EL CARMEL AL MÓN S’està preparant el Capítol General MMXIII, que es celebrarà a Sassone (Roma) del 2 al 21 de setembre. El tema de reflexió és «Una paraula d’esperança i salvació (Const. 24): viure el carisma carmelita i la missió del Carmel avui», aspirant a endinsar-nos en el camí de la transformació.

Associacions Carmelitanes d’Olot

Gener 2013 Núm. 100

AGENDA CARMELITANA

No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·larlos sinó a dur-los a la plenitud. Mt 5,17 Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi. Mt 25,45

Els manaments que Déu va donar al Sinaí, que en la seva majoria diuen el que no has de fer: No tenir cap altre Déu, no jurar en fals, no matar, no cometre adulteri, no robar, no acusar falsament, no desitjar el de l’altre i sols dos en positiu consagrar un dia al Senyor i honrar pare i mare. Semblaria que complint aquests manaments, ja fem el que Déu vol, i no és així. Jesús amb aquestes dues frases que hem extret de l’Evangeli de Mateu, ens ve a dir que degut a la seva vinguda per salvar-nos, ara tots som fills del mateix Pare i per tant germans. I d’un germà, en especial els que més necessiten alguna cosa, els més petits, no podem deixar d’ajudar-los. Per tant en la seva nova vinguda, tal vegada temporal en la mort de cadascun de nosaltres, o la definitiva en el judici final ens demanarà comptes dels manaments que no hem complert, allò que podíem haver fet i no hem fet. Perquè el poble de Déu ha d’avançar tot junt, en la fe i esperança, en la riquesa i en la pobresa. No ajudar, quan es pot, és el greu pecat d’omissió.


ESPIRITUALITAT CARMELITA

RECORDA’T DE SANTIFICAR EL DIA DEL SENYOR

El Carmel seglar I

Des dels inicis de l’Orde hi ha hagut homes i dones de tota condició que han volgut viure d’alguna manera l’espiritualitat del Carmel i participar dels seus béns espirituals, però vivint en el món, és a dir sense deixar la seva condició de seglars. Tenim en primer lloc el Tercer Orde (o Orde Carmelita Seglar), anomenat així per a distingir-lo dels frares -primer Orde- i de les monges -segon Orde- dels quals principalment es diferencien perquè no observen vida comuna. El tercer Orde del Carme té també la seva base jurídica en la butlla «Cum nulla» del Papa Nicolau V. És «una associació de seglars que, en resposta a la crida particular de Déu, prometen viure la vida de l’Evangeli en l’esperit de l’Orde i sota la seva direcció». El lligam fonamental és la professió. Mitjançant aquest lligam poden emetre (voluntàriament) els vots de castedat i d’obediència segons el seu propi estat i la pròpia regla. La missió del terciari és laïcal. Per la seva situació particular en el món, està cridat a ordenar segons Déu les coses temporals, guiant-se per l’esperit de l’Evangeli, de manera que, tal com el llevat, cooperi des de dins a la santificació del món. D’aquest caràcter secular neix la seva vocació. Per la resta, viu i participa plenament de l’espiritualitat de l’Orde del Carme. CASADEVALL, Pau Mª, O. Carm., El Carmel un projecte de vida, Barcelona 1985, p. 29.

Els laics carmelites, terciaris i confrares, «aprenen a acollir amb disponibilitat la Paraula, i a adherir-se a ella plenament. Maria, en qui la Paraula es va fer carn i vida, els inspira en la fidelitat a la missió, a l’acció animada per la caritat i per l’esperit de servei i a l’activa col·laboració en l’obra de salvació.» Regla de l’OCS 34, Cf. Pau VI, Exhort. Ap. Marialis cultus, 35.

El diumenge és el dia de la comunitat cristiana, perquè és el dia del nostre alliberament per la victòria de Crist sobre la mort i el pecat. L’eucaristia motiva la seva trobada dominical, de tal manera que el diumenge i l’eucaristia apareixen de sempre tan units que no hi ha diumenge sense eucaristia ni eucaristia sense diumenge. És, doncs, la manifestació sacramental més plena de la resurrecció del Senyor. Nosaltres, com a comunitat cristiana, també ens reunim per a celebrar i proclamar la resurrecció del Senyor i el nostre alliberament per obra i gràcia de Déu. En primer lloc, escoltem junts la paraula de Déu, que és qui ens convoca i amb la seva paraula ens il·lumina, reconforta i responsabilitza. En segon lloc, celebrem l’eucaristia per tal de compartir fraternalment l’alegria del Crist ressuscitat. Units amb els apòstols i amb tots els cristians d’arreu del món, ens seiem al voltant de la taula que ens preparà el mateix Senyor el dijous sant, dientnos: Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos, entregat per vosaltres. En ella cantem i donem gràcies al Pare per haver-nos salvat per mitjà del seu Fill; prenem consciència viva que en Crist som germans i ho expressem amb el bes de la pau, per a rebre després la prova més gran del seu amor: el seu Cos i la seva Sang. Com hem dit l’objectiu central de la reunió dominical de la comunitat cristiana, és la celebració de l’eucaristia, el memorial del Senyor, que fa present el misteri pasqual, és a dir, la mort i la resurrecció del Senyor i la seva presència entre nosaltres. La comunitat la celebra i la celebrarà fins que el Senyor torni gloriós i definitivament a la fi del temps per a inaugurar la festa eterna de l’amor de Déu. P. Joan Colldecarrera, Recorda’t de santificar el dia del Senyor, Olot 2004


Gener 2013. Núm. 100