Carrer 060

I

La veu aei

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceioneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Barri del Call 93 317 29 65 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 457 01 30 Camp Nou 93 440 21 75 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Clos 93 331 11 13 Can Peguera 93 357 13 33 Canyelles 93 427 66 11 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cases Eduard Aunós 93 223 23 94 Cera 93 329 48 53

Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59 Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Estrelles Altes 93 431 31 29 Font Castellana 93 219 40 76 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magòrla 93 424 85 06 • Font del Mont 93 406 93 27 Fontanella 93 317 08 12 Fort Pienc 93 231 11 46 Gòtic 93 315 18 20

Gràcia 93 217 60 88 Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Perú-EsproTKeda 93 308 77 34 Gulneueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 305 37 05 La Pau 93 313 28 99 La Satàlia 93 441 96 49 La Vinya 93 331 44 40 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau

93 428 29 34

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@emefiac.com

Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, AItjert Recio, Josep Uuís Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Tfrarson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Administració Marga Parramon

Cap de redacció Marta Pluja

Publicitat Eva Grau, Isabel Mancebo i Carmen Plaza

^

ÍW{\ distribució

Secretària de redacció I Maquetació Montse Ayats

Consell de redacció Laia Altarrita, Ctiristian Andreu, Marc /^dreu, Laura Aparicb, Marta Bach, Anna Bartotomé, Sara Casas, Daniel García, Elia Herranz, Miquel A. López, Cfielo Losada, Francisco J. Manzano, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Jaime J. Rubio, Àlex Tisminetzky, Jordi Vila Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Jesús Benuezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isari, Alfons López, Eugeni Maduerto, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina,

i&

Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés Portada Antoni Tàpies Fotomecànica i Impressió Grinver, SA. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista tiaurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació tia estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Els de

®

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93 Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50 Rambles 93 317 29 40

Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39 Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genis 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 211 81 65 Sant Gregori 93 200 13 04 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 10 11 Sants 93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62

Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Tres Torres 93 205 77 89 Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M. Bait)erà-S!a. Marganda-Penedides

9331716 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 313 61 68 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

Eh ^^sense drets^^

CAKRER

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav, Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

novembre-desembre de 1999

Segons xifres oficioses, són prop de 200.000 a tot l'estat. Són els nostres nous veïns. Arriben buscant pa o seguretat. Perseguits per les idees o volent treballar. No tenen papers. Viuen indignament.

Hi ha un projecte de Llei d'Estrangeria que s'hauria d'aprovar abans que es convoquin les properes eleccions generals. Hi havia acord.

Gairebé tots els grups l'acceptaven. Entre d'altres punts, recollia que els "sense papers" tindrien dret a l'educació, l'assistència sanitària, associació, justícia gratuïta i ajudes en matèria d'habitatge. A aquells que portessin dos anys entre nosaltres se'ls legalitzaria la situació. Fèiem un pas endavant molt important per a reconèixer-los com a veïns.

Tanmateix, avui, a les acaballes de l'any, el Partit Popular s'ha fet enrere. No reconeixen aquests drets usant d'excusa uns acords europeus.

Volen perpetuar una situació injusta i inhumana per a milers i milers de persones. És intolerable.

En el segle que acabem molts homes i moltes dones també es van veure obligats a sortir del seu país a causa de les seves idees o per necessitat. Avui volen fer un punt i apart. Tancar-nos les portes quan en altres temps ens les van obrir. Una Llei d'Estrangeria descafeïnada potenciarà comportaments intolerants. No ho podem permetre.

Estem amb els nostres veïns i fem una crida a participar en la concentració unitària convocada a les principals ciutats de l'estat pel dia 19 a les 12 del migdia a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume.

Felicitats Dues ratlles per expressar el nostre agraïment a tothom que fa possible La Veu del Carrer i a tothom que ens llegeix bimestralment. A través de la nostra publicació us volem desitjar que en el mil·lenni que ara comença us vagin bé les coses i que plegats avancem cap a una "Barcelona dels barris" més solidària i més justa.

Com cada any, la nostra felicitació nadalenca és un calendari -enguany dedicat als cartells del segle-, que, si no heu rebut, podeu passar a recollir per la seu de la Favb o a l'associació de veïns del teu barri.

CARTES DELS LECTORS

VK>ZM, SE3^A QUE KJO DI6UC8 RES. UN IMfTADOR PODHA OEeK UKJ euió I EU. oBKiisrr

TANCAKÍT U BOCA COM 51 PARLÉS. •sis ESTALVIARÍEM MOi-TS DISGUSTOS

FERRERES

El fonamentalisme de Núnez En tota la història del barri, els veïns han fet la seva activitat laboral, social, cultural i fins i tot esportiva al marge de la presència del Barça.Quantes vegades, per exemple, ha participat el Barca en la festa dels barris veïns organitzant algun acte? A què ve, doncs, tanta insistència en les al.lusions a la vida social i cultural del barri?

La majoria dels veïns que ens oposem a aquesta Núneziandia som socis o simpatitzants del Barca, però sabem distingir entre què representa el Club i quins són els interessos econòmics, comercials i especulatius que s'amaguen i camuflen sota una ofertad'equipannent lúdic perala ciutat Núfiez cau en l'error de creure que ell és el Barca; ignora cent anys d'història i ignora que també el Barca, com el t)ani de Les Corts, són anteriors a ell. És molt fàcil compartiramb Núfiez la preocupació perquè "els nens de La Masia tinguin l'obligació de veure coses que no haurien de veure". No dubtem de les bones intencions del

directiu, però és que ningú recorda els motius que van obligar a canviar l'entrenament del matí a la tarda?

No és certa l'afirmació que fa Núfiez sobre la passivitat dels veïns davant la presència de la prostitució al barri; en nombroses ocasions s'ha manifestat el rebuig d'aquesta activitat. A més, sovint, els diaris s'han fet ressò del malestar dels veïns i també de la Universitat per la presència d'aquest penós fenomen.

En canvi, és la primera vegada que hem pogut escoltar Núfiez manifestar-se en aquest sentit. Per què no ha solucionat el problema aprofitant la presència a la llotja de l'Estadi de tantes autoritats?

El problema de la prostitució no s'hauria de plantejar per la seva situació en el territori, sinó pel lamentable fet que, per algunes persones, és l'únic mitjà de subsistència. Hem de celebrar que, qui durant tants anys ha contribuït a enlletgir la ciutat amb despropòsits constructors i urbanístics, ofereixi aquest "gran projecte cultural".

Joan Cuevas Esteve

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de febrer.

F O R A T A X A DEL C L A V E G U E R A M D E L R E B U T DE L'AIGUA

3

La Veu del

CARRER

novembre-desembre de 1999

CRÒNICA

Una dècada vivint entre puntals continua esperant una actuació a nou barris de la ciutat: dos d'habitatges privats (Maresme i Turó de la Peira); cinc del Patronat Municipal de l'Habitatge (El Polvorí, Sant Cristòfol, Sud Oest del Besòs, Trinitat Nova i Via Trajana) i dos d'ADIGSA (Guineueta i La Pau).

Així doncs, es pot comprovar que el ritme és molt lent i que es continuen prioritzant les operacions d'imatge per damunt de les necessitats ciutadanes. En els barris que encara s'està a l'espera de solucions els compromisos de resolució oficials se situen entre el 2001 i el 2006. D'aquesta manera hauran passat 15 o 16 anys des de la detecció del problema, i això si no hi ha més endarreriments.

Aproximadament 500 habitatges continuen apuntalats a cinc barris de la ciutat. 400 d'aquestes cases pertanyen a Via Trajana (amb puntals als balcons i als baixos), les altres 100 són a Guineueta, El Polvorí, Trinitat Nova i Turó de la Peira (amb puntals a l'interior). Aquesta situació no es pot suportar més temps.

Viure entre puntals no només causa molèsties, també repercuteix en la salut de les persones.

MARTA PLUJA

L'onze de novembre de 1990 es va enfonsar parcialment un bloc al Turó de la Peira, amb el resultat d'una veïna morta i diversos ferits.

D'aquesta tràgica manera entrava en escena l'aluminosi, una patologia que afecta l'estructura dels edificis construïts amb ciment Electroland (l'anomenat aluminós), fabricat a Catalunya per l'empresa Ciments Molins i prohibit a França des del 1943. Al nostre país es va utilitzar durant les dècades dels cinquanta i els seixanta amb el beneplàcit de tes administracions.

Després de nou anys des que es va detectar, només a 25 barris s'han solucionat els problemes derivats del ciment aluminòtic. En general es tracta dels barris amb menor nombre d'habitatges afectats. Però encara n'hi ha nou en ple procés de remodelació o rehabilitació.

Un estudi oficial realitzat el 1991, xifrava en 87.000 els habitatges afectats d'aluminosi a Catalunya.

La nostra ciutat en tenia uns 15.000, tot i que la xifra real és difícil de saber. En un treball realitzat per la Favb, a partir de dades aportades per les associacions de veïns, es

ARXIU

•

La imaginació ajuda a suportar la incomoditat de viure entre puntals tant temps

van localitzar 13.278 habitatges aluminòtics amb l'adreça exacta.

En aquests moments, just quan s'acaba d'inaugurar el nou Liceu

-obra que ha costat 17.000 milons de pessetes-, 6.000 habitatges esperen reparació b que es tornin a construir; 3.260 continuen pen-

dents de remodelació i 2.740 s'han de rehabilitar. És a dir, dels 13.278 habitatges amb aluminosi detectats per la Favb, més d'un 40%

L'aluminosi barri a barri • Aquesta és la relació dels barris que continuen esperant la resolució del problema de l'aluminosi i la situació exacta en la qual es troben, segons l'Informe presentat públicament per la Favb l'octubre passat: GUINEUETA • Titularitat: ADIGSA • Pendents: 250 habitatges per rehabilitar • Situació: Dels 350 habitatges que es van arreglar el 1993, avui tornen a necessitar nous arranjaments 250. En el seu moment, l'associació de veïns va denunciar la insuficiència dels treballs realitzats • Termini de finalització: Hi ha un cert compromís d'acabar entre el 2001 i el 2002 • Apuntalats: 15 habitatges MARESME • Titularitat: Privats • Pendents: 1.200 habitatges per rehabilitar • Situació: De 38 escales d'habitatges que hi ha al barri, només s'han fet obres a tres (dues d'elles són a punt d'acabar). Una quarta escala està en tràmits. La resta correspondria als 1.200 pendents • Altres consideracions: Les causes de l'enorme endarreriment són, entre d'altres: • Han de pagar part de les reformes, al contrari que en els habitatges oficials • Són persones grans, en edat de jubilació i amb pocs recursos econòmics • Accedir a les subvencions (50%) és difícil a causa de la complexitat del decret que les aprovà • A més, la Conselleria de Benestar Social ha suprimit un ajut complementari del 25% • Termini de finalització: No n'hi ha LA PAU • Titularitat: ADIGSA • Pendents: Construir 120 habitatges nous. Rehabilitar-ne 512 • Situació: Els tres blocs enderrocats se substitueixen per tres nous edificis. Un ja està habitat i els altres dos són a punt d'acabar-se. Els 120 habitatges s'entregaran enguany si no hi ha endarreriments.

Quant a la rehabilitació queden dotze blocs (512 habitatges) i es fan progressivament en funció de la gravetat dels informes • Altres consideracions: L'associació de veïns no va signar el Pla Directori d'ADIGSA fins el 1998, perquè no incloïa els vicis ocults dels habitatges Finalment la Conselleria va accedir a incorporar un annex en aquest sentit. Encara que el Pla Directori és vigent fins el 2008, l'associació de veïns considera que s'acabaran molt abans • Termini de finalització: Remodelació 1999-2000; rehabilitació sense data

avantatges més enllà de l'any 2000 • Termini de finalització: 2005

EL POLVORÍ • Titularitat: Patronat Municipal de l'Habitatge • Pendents: Construir 421 habitatges • Situació: s'han construït 108 habitatges. Després de diversos endarreriments s'han reprès les obres i s'estan construint els que falten • Termini de finalització: any 2000 • Habitatges apuntalats: 28

TURÓ DE LA PEIRA • Titularitat: Privats • Pendents: Construir 686 habitatges nous. Rehabilitar uns 200 habitatges • Situació: S'han construït 378 nous habitatges. Pel que fa a la rehabilitació està al 50%. Dels pendents de construir: • 71 s'entregaran l'octubre d'enguany • 400 hauran d'acabar-se pel 2000 • 100 p e r a l'any 2003 • En queden 125 que no tenen data de compromís • Altres consideracions: La tasca de remodelació té continuats endarreriments, ja que no es tracta només de construir nous habitatges, abans cal enderrocar els que hi ha i fer les pertinents expropiacions.

Quant a la rehabilitació, alguns propietaris no les accepten, ja que creuen que no val la pena invertir quantitats importants en pisos petits i construïts amb materials dolents • Termini de finalització: 2003 (quedantne encara 125 de pendents) • Apuntalats: 30 habitatges

SANT CRISTÒFOL • Titularitat: Patronat Municipal de l'Habitatge • Pendents: 90 habitatges per construir • Situació: S'han construït les dues primeres fases. 200 habitatges que s'entregaran les properes setmanes. Queda per construir la tercera fase i una església • Termini de finalització: 2002 SUD OEST DEL BESÒS • Titularitat: Patronat Municipal de l'Habitatge • Pendents: Construcció de 470 habitatges nous • Rehabilitar: 510 habitatges • S i t u a c i ó : Els set blocs que se substituiran pels 470 nous habitatges s'han programat en tres fases. El 2001 se n'acabaran dos. El 2003, quatre més. L'últim, el 2005.

• Altres consideracions: Les rehabilitacions troben oposició entre el veïnat. Preocupa que, tenint subvenció el 85% de les obres, no es puguin prorrogar aquests

TRINITAT NOVA • Titularitat: Patronat Municipal de l'Habitatge • Pendents: Construir els 1.020 habitatges • Situació: Han calgut nou anys perquè Generalitat i Ajuntament es posessin d'acord en la remodelació. Actualment s'està discutint el projecte i està previst iniciar les obres el 2000 amb un calendari de tres fases • Termini de finalització: 2006 • Apuntalament: 40 habitatges

VIA TRAJANA • Titularitat: Patronat Municipal de l'Habitatge • Pendents: Construir 552 habitatges • Situació: S'enderrocarà tot un barri format per 696 habitatges. S'han construït 128 habitatges en quatre blocs. Les obres han estat aturades un any i mig. Actualment

ALUMINOSIS ••'iM^Í'^V"^J ^^•H

rTl II.'-i

.JÍ.^^ÍÍV •SüjLr.

11 DE NOVEMBRE ler. aniversari de l'enfonsament d'un edifici al TuródelaNro ambdíverssas ferits i la mort d'una veïna.

FAVB • FEDERACIÓ DASSOCiACIONSOE VElNS DF BARCELONA • COORDINADORA DF BARRIS AFECTATS PER AlUMINOSI

El Turó de lo Peira i els barris af^tats de Barcelona esperem solucions.

s'estan construint 226 habitatges que s'hauran d'acabar abans de l'any 2000. En queden pendents de construir 226 més • Altres consideracions: L'endarreriment està coincidint amb un important deteriorament del barri. La situació és francament difícil i un nombre important de veïns ha abandonat el barri • Termini de finalització: 2003 • Apuntalament: 400 habitatges

4

í.a veu f*tft

CARRER

CRÒNICA

novembre-desembre de 1999

Salvem les restes de Santa Caterina

sos MONUMENTS

La gran extensió de les restes arqueològiques amagades sota el mercat obliga a la seva conservació com a testimoni del temps SALVADOR TARRAGÓ

Davant la importància de les restes arqueològiques del mercat de Santa Caterina, posades al descobert per les excavacions que actualment s'hi duen a terme, diverses entitats, entre les quals hi ha SOS Monuments, Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, la Favb i algunes associacions de veïns i comerciants del districte, fem algunes consideracions.

Malgrat que l'extensió total de l'antic convent de Santa Caterina no serà excavada completament, la part ja efectuada és prou gran en superfície com per abraçar les restes més Importants de l'esmentat convent.

En efecte, es tracta de les restes arqueològiques que, tant per la seva extensió (uns 80 per 70 metres), com per la categoria d'elles mateixes en forma de murs, fonaments, criptes i fossats, perfectament identificables, organitzades al voltant d'un magnífic claustre quadrat, juntament amb una excepcional sala capitular per grandària i una església que per no estar totalment excavada, (atès que passa una claveguera pel mig i queda mig soterrada pels carrers que l'envolten) no permet una lectura tan clara, constitu-

eixen, plegats, juntament amb el seu propi valor històric, com a convent dels Dominics de Barcelona, uns testimonis irrenunciables de la identitat d'un barri de la ciutat que ha conservat només fins al present el seu nom i que ara emergeix en tota la seva realitat en planta per afirmar la seva existència, testimonis que han d'ésser salvaguardats en forma d'un parc arqueològic digne, que posi en valor les esmentades restes. Considerem que la reconstrucció del mercat de Santa Caterina és incompatible amb la conservació de l'esmentat parc arqueològic mitjançant un nou projecte arquitectònic respectuós. Denunciem com inadmissible la destrucció d'aquest important parc amb l'excusa de voler col.locar-hi un aparcament soterrat d'autocars, quan el seu accés pel carrer Freixures és molt difícil, atesa la seva estretor.

Qüestionem la manca de valor que se li voldrà atorgar a les restes arqueològiques del convent de Santa Caterina per justificar la seva destrucció en funció de dos falsos arguments: que es tracta de simples fonaments sense un valor arquitectònic definit i d'escàs valor històric.

Pel que fa a la primera qijesi^"*'-; / " , ,

'mm^ •-afí,.:>«;

DANI CODINA

• Aquesta gran zona s'ha de recuperar com a parc arqueològic

tió, cal tenir en compte que la importància d'unes restes arqueològiques no rau exclusivament en la seva materialitat, sinó també amb la disposició que la seva composició arquitectònica determina, com evidencien la categoria del claustre, de la sala capitular i de l'església, a més dels valors propis dels murs, de la cripta i dels fossars existents.

Com es coneix la qualitat de les traceries gòtiques dels finestrals del claustre, gràcies als aixecaments de plànols que es van efectuar quan existien i que foren publicats, encara es pot apreciar millor i valorar en tota la seva importància i la categoria del claustre que ara tot just podem veure traçat de nou en planta.

Quant a la segona qüestió, s'ha d'esmentar la poca estima que usualment tenen a casa nostra els especialistes administrativament responsa-

bles per tot allò que no siguin restes romanes o romàniques, les primeres pel propi prestigi acadèmic i internacional atorgada a la civilització romana i les segones per allò d'ésser testimonis de la nostra identitat nacional. Tots hem viscut prou experiències com per conèixer la conseqüència que aquest menyspreu ha provocat en el nostre patrimoni, com la recent destrucció de dos palaus medievals del carrer Montcada per encabir-hi les noves naus industrials de l'ampliació del Museu Picasso.

Com a valor complementari, ha estat destacada la importància històrica de l'església del convent dels Dominics de Barcelona o de Santa Clara per haver estat la primera on es construí a la nostra ciutat l'art gòtic en el segle XIII, on foren enterrats Sant Raimon de Penyafort i l'enginyer militar

Jordi Pròsper Verboom, autor i primer governador de la Ciutadella de Barcelona.

Per tot això, les associacions que esmentava en començar aquest escrit, manifestem la necessitat de conservar les magnífiques restes arqueològiques del convent dominic de Santa Caterina en forma d'un parc arqueològic adient i integrat al mercat de Santa Caterina que s'ha de reconstruir, en substitució de l'aparcament soterrat i el bunyol d'habitatges i pèrgoles amb que es vol colgar la meitat del nou mercat per reedificar.

La conservació del parc arqueològic té, a més, l'avantatge afegit que permetrà avançar el final de les obres de reconstrucció del mercat atès que no s'hauran de fer els soterranis per als aparcaments.

Salvador Tarragó és president de SOS Monuments

Ordenances a judici TERESA CATALÀN

El passat mes de setembre l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA) va presentar al Tribunal Superior de Justícia un recurs contenciós-administratiu contra l'Ordenança General de Medi Ambient Urbà de Barcelona, aprovada per l'Ajutament el dia 26 de març d'enguany i publicada al Butlletí Oficial de la Província dos mesos després.

L'objecte del recurs era impugnar algunes disposicions de l'esmentada Ordenança, concretament els articles que parlen sobre els efectes del soroll, els límits permesos i la regulació dels serveis d'urgència.

Hi ha nou articles que qualifiquen els efectes del soroll com a molèsties, tanmateix, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll ocasiona transtorns de la salut, tant física com mental i és en aquest sentit que gira la proposta de l'ACCCA exposada en el Llibre Verd elaborat per la Comissió Europea. A més, que la contaminació acústica té un cost econòmic molt elevat, i no només pels problemes de salut, també per la desvalorització del mercat immobiliari, calculada en eun 1% per cada decibel que passi dels 55.

Per tant, l'Ajuntament només té en compte els efectes menys importants i menys greus dels sorolls i banalitza les mesures que la pròpia Ordenança preveu contra la contaminació acústica ignorant les recomanacions dels experts internacionals.

L'Ordenança fixa un esglaonat guia de nivells sonors exteriors que no estableix límit de soroll, és a dir, que fa impossible el control en les zones de servitut acústica. Això vol dir que aquelles zones amb un alt grau de contaminació acústica es converteixen en territoris sense llei.

L'Ordenança autoritza una emissió d'entre 70 i 90 decibels de les sirenes dels vehicles d'urgència a la nit, i no regula les emissions diürnes.

Segons l'OCDE, durant el dia, els nivells de soroll per damunt dels 65 decibels alteren els models de conducta. Per tant, aquesta Ordenança atempta greument contra la salut pública perquè no regula les emissions diürnes, però supera, de molt, les recomanacions d'emissions nocturnes.

Teresa Catalàn és membre de l'ACCCA.

La Veu del

CARRER

novembre-desembre de 1999

CRÒNICA

5

Donem sostre i feina als nostres veïns MIQUEL LLOPIS

Barcelona, dijous 4 de novembre de 1999, nou del matí... Un grup d'uns cinc a set joves magrebís estan destrossant cotxes i mobiliari urtà. En pocs minuts es persona una dotació de la guàrdia urbana al lloc dels fets.

Detenen tots els implicats. Durant el matí recorren les zones properes al lloc dels fets i detenen tots els joves magrebísque troben, que són setze...

Els posen tots a disposició de la policia... Se'ls acusa de vandalisme i desordres públics. Des de comissaria posen en coneixement del fiscal la situació. Els condueixen a un centre sanitari on els fan una radiografia de canell per determinar la seva edat. Als menors de setze anys els posen en llibertat amb càrrecs; als majors de setze anys els posen a disposició judicial. Dies després queden tots en llibertat amb càrrecs. .. i al carrer.

Aquests i molts altres joves del Magreb deambulen pels nostres carrers. Volen treballar, un sostre, documentació que els permeti ser algú, perquè sense documentació no són ningú, no existeixen, no són ciutadans, no tenen drets. Tots i totes, bones persones, deplorem els actes de vandalisme gratuït i amb la nostra raó condemnem enèrgicament aquests fets. Ens hem preguntat el per què d'aquesta actuació, hem invertit una mica del nostre preuattemps a intentar informar-nos de què és allò que porta a un grup d'aquests menors a cometre actes d'aquesta mena?

Viuen al carre des de fa tres hivems. És dur llegir-ho a la premsa, a casa amb la calefacció en manca o prenent un cafè al bar de la cantonada. Aquests

xicots no poden accedir a cap lloc de treball, és clar que algú dirà: "amb l'atur que hi ha només faltaria que ens treguin la feina", aquesta feina per sota del salari mínim interprofessional que nosaltres estem disposats a cobrar sense badarboca, perexemplefentde repartidors de butà. Ho volem per a nosaltres? Per als nostres fills i filles?

Aquests joves, tot i estar disposats a fer-ho no ho poden acceptar per no tenir papers.

Aquests actes només tenen una explicació: ràbia, ràbia d'haver escapat de la pobresa per arribar a la misèria, ràbia de veure com se'n van perterra les esperances, ràbia de sentir el rebuig a les nostres mirades, ràbia perquè Europa no sigui la terra promesa, ràbia per no tenir enlloc on fugir.

Que el mobiliari de la nostra ciutat post-post-olímpica no hi té res a veure? Que el veí al qual se li ha xafat el cotxe no en té la culpa? Qui té la culpa són les administracions i les empreses que marxen a explotar els veïns. Produeixen articles europeus pagant amb sous magrebís persones que no gaudeixen dels drets laborals ni sindicals que nosaltres donem per suposats.

I les administracions què fan... La Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAI) no els documenta. Recordeu la llei de Protecció als menors?

Recordeu que és la DGAI qui ha de vetllar pels drets dels menors? Perquè no els documenta? No és perquè ells no col·laborin ni vulguin. Només es tracta que apfiquin la legalitat vigent, els hem de recordar que es poden documentar amb el Reglament d'execució de la Uel orgànica 7/1985, d' 1 de julbl, sobre drets i llibertats dels estran-

DANI CODINA

V i n t entitats c í v i q u e s a p a d r i n e n HuSSein, un magrebí de 18 anys (desquena a la foto) que estudia actualment un curs de camlcer, l'ofici que feia al seu país, però que ja tia fet dos cursos més d'inserció laboral— que conviu amb una família de la Barceloneta des de fa nou mesos i col·labora amb els diables i l'esplai del barri. Totes aquestes associacions (entre les que iii lia la Favb) volen que se li tramitin els papers per legalitzar la seva situació.

L'apadrinament es basa en la idea de donar una oportunitat a aquells joves que no volen seguir el camí de la delinqüència, aquells que volen normalitzar la seva situació, convertir-se veritablement en veïns dels nostres barris.

En aquests moments, Hussein està pendent d'obtenir la documentació que farà realitat el somni que el portà, de polissó i arriscant la seva vida, al nostre país. gers a l'estat espanyol, secció quarta: Menors estrangers, articles 12113.

Siguem seriosos. Donem-loselsostre i lafeina. Gal que estiguin en centres?

Bé, que hi estiguin. Que no hi ha prou places? Ampliem-les. Que primer han

de passar per un centre de diagnosi?

No estan malalts, però que hi vagin...

I l'Ajuntament? No és competència seva, però té dos educadors de carrer fent el seguiment dels menors. Però n'hi ha prou? També els demanem

seriositat, perquè no denuncien la falta de documentació dels menorsencompliment de la llei? Potser no són ciutadans i veïns com nosaltres? Quin obscur pacte de silenci recorre les institucions en aquest cas?

Una ciutat sense barreres, una ciutat per a tothom CHELO LOSADA

Moltes persones anònimes lluiten dia a dia per aconseguir una Barcelona adaptada a les persones amb mobilitat reduïda. No s'enganyin, la ciutat no s'està adaptant únicament per als discapacitats, sinó també per a les persones grans, per a les que van amb el carro de la compra, per a aquelles que porten un cotxet i per a tantes altres que utilitzen aquests serveis sense adonar-se'n. El que es pretén aconseguir és una ciutat més humana, que respongui a les necessitats de tots els seus habitants i que tots els ciutadans puguin gaudir-ne, d'ella i de les activitats que s'hi fan, sense cap mena de problema.

Segons explica un representant de la vocalia de díscapacitació de l'AV de Sant Martí de Provençals, Barcelona ha millorat molt en l'aspecte d'accessibilitat, però encara hi ha coses que es fan malament. Un exemple clar és el Teatre Nacional de Catalunya que, segons els seus responsables, està adaptat perquè hi puguin accedir les persones amb mobilitat reduïda, però d'una manera discriminatòria. Si hi van han d'entrar per la porta del darrere, ja que pel davant, amb tanta escala, no poden accedir-hi. Què passa amb aquestes persones, que no són ciutadanes com tothom?

De totes maneres, fer més accessible la ciutat no és només fer guals

a les voreres i adaptar els edificis públics, també s'han de construir habitatges nous que siguin accessibles a tothom, s'han de fer rampes a les botigues de barri...

S'ha de tenir en compte que la supressió de les barreres arquitectòniques significa un gran avenç ja que si s'eliminen totalment, les persones amb mobilitat reduïda poden sortir de casa seva per estudiar, preparar-se, conviure amb la resta de ciutadania, treballar, participar en actes socials, en definitiva, poden portar una vida molt més normalitzada i semblant a la de qualsevol persona de la ciutat. *

Voluntat per aconseguir-ho

L'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa, fa un any, un pla d'accessibilitat per eliminar les barreres arquitectòniques d'uns 500 edificis de titularitat municipal i d'uns 1.000 quilòmetres de voreres als carrers de la ciutat. El cost d'aquesta readaptació serà, aproximadament, de 3.000 milions de pessetes i es preveu que tot estigui enllestit l'any 2005.

Segons Carles Gascón i Barres, especialista en temes d'accessibilitat, un 47% de l'obra nova a la ciutat compleix la normativa i els seus requisits; un 17% de les obres s'ha d'adaptar una vegada que ja estan acabades, bé perquè no s'ha fet l'adaptació, bé perquè s'ha fet d'una

manera incorrecta; i un 36% encara està per adaptar.

La vocalia de discapacitació de l'AV de Sant Martí de Provençals pensa que actualment es té més en compte el disseny que no pas l'accessibilitat. Quan s'ha de fer una obra nova s'ha de pensar en l'accessibilitat com en qualsevol altre servei (sortides d'incendis, lavabos,...), tenint en compte que les persones amb mobilitat reduïda són ciutadanes com tothom, i no fer-ho una vegada que l'obra ja està acabada.

Maite Collelldemont, consellera d'accessibilitat al districte de Sant Martí i persona amb mobilitat reduïda, considera el seu nomenament com un pas endavant. Que una persona amb mobilitat reduïda fos consellera d'accessibilitat era impensable fa uns anys i avui dia és una realitat. Collelldemont continuarà lluitant perquè laciutat sigui més accessible per a tothom, però ara potser la seva veu es farà sentir més i es tindran més en compte les seves opinions.

Un problema que ha sorgit fa poc és l'obligatorietat de qualsevol persona de validar el seu passi quan agafa el transport públic. Quan es tracta del metro no hi ha cap entrebanc, ja que les persones amb mobilitat reduïda poden trigar una mica més, però no tenen cap risc. Una altra cosa són els autobusos, on s'ha de validar el passi mentre l'autobús

VOCALIA DISMINUÏTS AV SANT MARTI

•

L'accessibilitat beneficia tothom

s'està movent amb un risc important de caiguda per a aquelles persones grans que no s'hi veuen bé o que tenen alguna mena de discapacitat.

Segons Gascón, aquesta nova barrera l'ha creada Transports Metropolitans de Barcelona, ja que abans no calia validar el passi alsautobusos.

l.a Veu del

( )

CARRER

CRÒNICA

nt i el (jar arrer

novembre-desembre de 1999

L'Hondo de Vallbona, un racó lidat prop de Montcada •

•

ROSER ARGEMÍ I ANDRÉS NAYA

Havien de treballar de nit per aconseguir posar el sostre i evitar que, de dia, la guàrdia urbana els enderroqués la feina feta.

"Vallbona era la part baixa de Torre Baró" ens diu en Rafa, de l'associació de veïns de Torre Baró.

"La canalla de tot el barri anàvem a baix, al Rec Comtal, a banyar-nos i a jugar a futbol. De tota la zona se'n deia Torre Baró. A la vora del tren hi havia una sèrie de casetes petites, les cases barates, on vivien unes quantes famílies, sobretot de gitanos. Avui és el camp de futbol de Vallbona" Quan l'estructura arribava a tenir sostre, llavors ja no podien treure'ls, i menys quan aconseguien tenir l'escriptura de propietat del terreny. Així ho explica en Cirilo Poblador, el lluitador irreductible de Vallbona, i defensor encara, als seus 80 anys, de la justícia per als veïns del barri.

"El 25 de julio de 1955 -té la data fixada a la seva memòria- empecé a pagar la parcela a Fidel Puig, que era secretario de una persona de la família Sivatte y propietario de una parte de los terrenos". Pel solar va pagar unes 32.000 pessetes en total, en 15 anys, a 200 pessetes al mes. Unes 2,5 pessetes el pam quadrat.

La seva caseta havia arribat a allotjar quatre famílies alhora. Després en Cirilo se l'ha modernitzat a mida que la vida li ha estat més agraïda. Avui només ell, la dona, una filla i un nét gaudeixen de la tranquil·litat d'aquest espai profund, l'Hondo, que encarat a llevant, és acaronat pel sol moltes hores al dia. Un esquelet de ferros a punt de caure, que no es pot anomenar parada, marca el final de trajecte de les línies 97 i 8 1 , que els pretenen connectar amb les autopistes i la ciutat. És la demostració de l'estat de deixadesa en què l'administració té tot el barri.

•

Entre Montcada i Barcelona

La casa d'en Cirilo és al paratge anomenat fondo, l'Hondo, un queixal molt pronunciat que fa la muntanya que està dividida per la carena entre Montcada i Barcelona, al mig de la vall per on s'escola el Besòs d'entrada cap al Barcelonès. Entre tanta parafernàlia de trens, carrete-

Als anys cinquanta, a mesura que anaven arribant tantes famílies d'altres punts de la Península buscant feina a Barcelona, aquesta zona es va començar a vendre per parcel·les petites i barates.

La gent s'hi feia la caseta

DANI CODINA

Vallbona és a la part baixa de Torre Baró, per sota de la Meridiana, un racó oblidat res, instal·lacions de tota mena, fàbriques, cementiri i edificis de moltes plantes i grans volums, encara hi ha entorns idíl·lics. Entre Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan de Montcada, Ciutat Meridiana i Torre Baró hi ha Vallbona, que s'ha quedat quaranta anys enrere, sense urbanitzar, sense serveis; però amb molt d'espai regat pel silenciós i net Rec Comtal que li dóna vida.

Vallbona que, com diu el seu nom, és una "vall" i "bona", on hi havia l'antiga torre del Baró o Quadra de Vallbona, es va haver de separar de Torre Baró com a barri el 1967, amb la construcció de l'autopista que va fer desaparèixer la major part de cases i comerços del costat de la carretera de Ribes, que feia de carrer major del nucli.

Ja hi havien començat a arribar immigrants, molts d'Extremadura,

DANI CODINA

•

Les aigües tranquil·les del Rec Comtal travessen el barri

que s'hi van afincar com van poder en casetes d'autoconstrucció, i van convertir-ho en un nou barri de Barcelona.

En les millors èpoques, el barri tenia de tot. A l'Hondo, que n'era el centre, hi havia dos bars i dues botigues de queviures, a més d'altres establiments. El que avui és una explanada desolada, entre ciutat i perifèria, era el centre, comercial i lúdic de tot l'entorn. La revetlla de Sant Joan, Nadal o qualsevol celebració es feien a l'Hondo.

•

ha dalt de la muntanya, en el límit entre Montcada i Vallbona. Alguns dels estadants fa més de vint anys que hi viuen, en condicions molt precàries.

I d'això d'aturar màquines, els de

Vallbona i Torre Baró, en saben molt.

Com recorda en Cirilo, no van permetre a l'empresa d'autopistes, que havia de fer l'A?, que bellugués cap màquina ni enderroqués l'edifici que feia d'escola, de dispensari i de seu de l'associació de veïns. Van amenaçar amb posar-se, famílies amb criatures, al davant. Van aconseguir que el director es comprometés a fer l'escola, que és avui l'únic servei que té el barri, l'escola pública on va sobretot la mainada dels portuguesos.

Els veïns han decidit que tallaran cada dia la carretera fins que Barcelona i Montcada resolguin aquest tema. Malgrat la modernitat dels nostres ajuntaments, encara moltes vegades l'única forma de ferlos entendre les coses és sortir al carrer. El campament dels portuguesos només fa vint anys que es troba en aquesta situació de marginació.

En Cirilo al seu solar s'hi va fer una casa al mateix ritme que els seus veïns, de nit i buscant tots els aliats possibles, sobretot el capellà del barri, mossèn Miquel. Juntament amb ell, que coneixia en Porcioles, es van presentar a casa de l'alcalde per aconseguir que la policia no enderroqués el que ja estava construït.

Era l'època en què la guàrdia urbana enderrocava les autoconstruccions i portaven els estadants a Misiones, a Montjuïc. A vegades, se'n duien els mobles amb enganys i després els cremava. Els que feien complir la llei eren, en molts casos, personatges a l'estil del més pur oest, amb pistola inclosa. Els vells de Vallbona encara recorden el Grabado com un urbà dels més temibles.

Els canvis de qualificació

El tomb el va causar el canvi de qualificació. Molta part del barri passava a ser zona verda. I llavors van començar les expropiacions i els enderrocaments. Van anar a terra més de cent edificacions, van legalitzar les cases amb escriptures de propietat, com la d'en Cirilo, i tots aquells que no en tenien, només van cobrar per les rudimentàries edificacions que havien fet.

Ara s'està negociant un nou pla d'urbanització, altra vegada, de Torre Baró i Vallbona junts. L'ajuntament hi vol fer 3.000 habitatges després d'enderrocar moltes cases.

Quan això es faci, que trigarà uns anys, naixerà un barri totalment divers. S'haurà acabat la tranquil·litat i la llunyania; hi haurà carrers que connectaran amb Barcelona i Montcada. Hi haurà botigues i serveis. Segurament també hi haurà habitatges més dignes.

Però la gent del barri diu que no permetrà cap moviment de terres fins que no s'arregli la situació del campament de portuguesos que hi

DANI CODINA

•

La plaça és un indret que convida a fer-hi estada

La plaça Prinner de Maig no sembla Barcelona • Entre la línia de tren que va a Granollers i l'Hondo, hi ha un edifici municipal que fa anys va ser ocupat pels veïns per forçar que l'ajuntament el donés al barri.

Els veïns li van posar "Primer de Maig", nom que ara s'ha estès a la placeta del davant. És un paratge idíl·lic, una mica descuidat, però verd i amb un canal per on passa sense aturar-se un corrent d'aigua transparent, el Rec Comtal.

En Benito, veí de l'edifici, ens diu: "Este edificio hace unos quince ahos que se arreglo. Los jardines estan descuidados. Mi suegro, que es catalàn de Catalunya, dice que este canal, que tiene màs de 100 ahos, nace en Montcada.

Seguro que el agua es mejor que la del grifo".

Al bloc hi viuen 24 famílies de Vallbona que, tot i la manca de serveis que ofereix avui el barri fa uns mesos va tancar la darrera botiga de queviures al carrer Pierola, gaudeixen d'un entom verd i de molta aigua neta, especialment a la resctosa on a l'estiu la canalla es pot banyar amb peixos i caps grossos.

La Veu del

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

Àlex Tisminetzky

CARRER

OPINIÓ

7

La ira dels joves

P

assat un prudencial temps dels fets posteriors al 12 d'octubre a Sants, arriba l'hora de mirar enrere i intentar entendre el que va succeir. Poc a poc, uns succesos que varen ocupar gran part de l'actualitat preelectoral catalana van deixant pas a d'altres notícies de l'agenda pública, i semblaria que quasi els hem volgut deixar mig oblidats.

Hi ha un seguit de qüestions, però, que sorprenen una vegada repassat el gran nombre de notícies que va desencadenar el tema. Dubtes i reflexions que ens poden ajudar a mirar amb un sentit més crític la societat en la qual ens ha tocat viure, i que ens marquen perilloses tendències cap a un futur en certs aspectes preocupant.

Dubtes, en fi, que sorgeixen d'observar una Delegació del Govern que ens repeteix ja des del cine Princesa discursos de moviments socials violents i perillosos, d'uns mitjans de comunicació que transcriuen textualment comunicats policials, i de jutgesses que pateixen sospitosos errors mecanografies enmig de "l'alarma social" generalitzada. El trist final d'aquesta successió de fets fou l'ingrés a presó de 14 joves manifestants amb un tractament penal pràcticament de banda armada. Són r e a l i t a t s per a u n a seriosa reflexió col·lectiva, i que tenen la seva cronologia.

La manifestació antifeixista convocada a la vila de Sants ha estat la darrera ocasió per a què la Delagació del Govern hagi posat en pràctica un discurs semblant a l'utilitzat en el desallotjament del cine Princesa o en la càrrega policial a la Universitat Autònoma en motiu de la visita del president Aznar.

Segons ens explica Julià García Valdecasas, a Sants actuaren perilloses guerrilles urbanes, conformades per persones de diversos moviments socials alternatius: una vegada més, els violents identificats estaven perfectament organitzats i entrenats per radicals bascos. Aquest efectiu i sistemàtic discurs criminalitzador té la característica d'obviar tot tipus de demandes socials, amagant-les sota problemes d'ordre públic i virtuals caceres de terroristes. Primer un i després l'altre, un repàs a l'hemeroteca ens pot fer veure com gran part dels moviments socials han patit la simple reproducció d'un mateix esquema policial, aplicat amb la mateixa convicció contra okupes, independentistes o estudiants.

On García Valdecasas veu perilloses ífuerrilles urbanes només hi ha les proble.iiiàtiques de la preearietat laboral, la massiíieació de Fenseny ament, Fespeeulaeió immobiliària i la impunitat d'aeció dels grups feixistes Alhora, en una desenfrenada recerca del titular més espectacular, els diversos rotatius van competir en aquelles dates per les detallades explicacions sobre la batalla campal desencadenada pels organitzats i temibles encaputxats; reproduint moltes vegades textualment els comimicats policials, els mitjans de comunicació anaren repetint el

discurs de la provada existència d'una organitzada guerrilla urbana a Barcelona. Mirant la premsa d'aquells dies impresiona l'aterradora unanimitat mediàtica que semblava no tenir contrapès: intentar contrastar les notícies o fer menció de les altres versions eren pràctiques inútils davant la imponent "alarma social"; pocs giraren el cap el 12 d'octubre per veure a l'altra banda del barri la concentració feixista de la plaça dels Països Catalans, legalitzada per les autoritats i que finalitzà enguany amb el balanç de dos ferits per arma blanca.

I l'ambient d'èxtasi col·lectiu continuava retroalimentant-se i creixent ràpidament: tertulians i editorialistes demanaven des de les tribunes públiques eficàcia policial contra el vandalisme juvenil i els moviments radicals. La bola de neu, ara anomenada "alarma social", s'anava fent cada cop més gran.

Enmig d'aquest context, les persones detingudes passaren a disposició judicial el matí del 14 d'octubre. L'acusació fiscal, sensible en sentir popular, demanà penes exemplars i la jutgessa Remei Bona els aplicà tot el pes de la llei, i potser també una mica més: associació il·lícita per banda armada(sic), danys, lesions, desordres públics i atemptat.

Tot plegat suma demandes de 20 anys de presó per cada un dels joves. La pressió mediàtica estava fent procedir a la justícia amb mesures repressives no conegudes a

Catalimya des de feia dècades, i 14 joves ingressaren aquella nit a les presons de La Trinitat, Wad-Ras i la Model.

A l'esvair-se finalment "l'alarma social", la resaca ens deixà només amb el resultat de tot aquest procés policial, mediàtic i judicial: 14 joves eren a la presó, amb atestats policials que només parlaven de vidres trencats i gairebé no aportaven proves. Se'ls imputava associació il·lícita (quina?) encara que no hi havia cap indici que es coneguessin entre si i quan era clarament improvable que formessin cap tipus de banda armada. La sorprenent mesura de la jutgesa Remei Bona fou qualificada pel Col·legi d'Advocats com "excessiva i clarament desproporcionada".

Alhora, les mobilitzacions que finalitzaren en la manifestació del 23 d'octubre aconseguiren sensibilitzar part de la població sobre la situació dels joves empresonats. Sectors socials, organitzacions veïnals, polítiques i sindicals cada vegada més àmplies començaren a parlar públicament criticant l'actuació judicial. Fins i tot, el rector de la Universitat Autònoma denuncià "la criminalització generalitzada dels joves crítics amb el sistema". Davant aquesta nova situació, la jutgessa Remei Bona reaccionà novament amb rapidesa declarant que havia comès un "greu error macanogràfic"(sic) aplicant l'associació il·lícita de banda armada i que la volàtil alarma social havia desaparegut: la

matinada del 22 d'octubre els joves finalment sortien en llibertat amb càrrecs.

Tota aquesta succesió d'esdeveniments han posat sobre la taula unes qüestions de necessària reflexió col·lectiva: la creació mediàtica d'una alarma social que nega d'arrel qualsevol debat social i arriba a pressionar fins a tal punt la judicatura que provoca actuacions desproporcionades és una tendència, com a mínim, preocupant de la nostra societat. Una vegada més, el sentit crític dels mitjans de comunicació i la imparcialitat de la justícia han estat seriosament qüestionades, seguint com han fet les vies criminalitzadores cap als moviments socials marcades des de les autoritats.

I preocupants també són les conseqüències de la via repressiva iniciada des de Delegació de Govern i que ens són impossibles de predir: allà on Júlia García Valdecasas o Mayor Oreja volen veure perilloses guerrilles urbanes només hi ha el resultat d'una difícil i autòctona realitat social conformada per diverses problemàtiques. La preearietat laboral, la massificació en l'ensenyament, l'especulació immobiliària o la impunitat amb la que actuen els grups feixistes són algunes de les realitats que s'amaguen darrere tots els grans titulars i que difícilment es podran resoldre des de polítiques policials.

Buscant la via falsa de la repressió, només ens podrem trobar una imprevisible i creixent espiral conflictiva.

8

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

A les portes del nou mil·lenni Cent anys d o n e n per a molt. I la ciutat de Barcelona els ha aprofitat. P e r ò t a m b é e l s h a p a t i t . A l'hora d e f e r b a l a n ç d e l q u e h a s i g n i f i c a t e l s e g l e XX p e r a la c i u t a t h i h a m o l t s a s p e c t e s a tenir en compte. Segurament, tants com l l i b r e s , t r e b a l l s i e s t u d i s h i h a s o b r e la h i s t ò r i a , la p o l í t i c a , la d e m o g r a f i a .

l'economia, l'urbanisme i la sociologia de Barcelona i els seus habitants. A més, caldria afegir-hi també les h a n forjat la h i s t ò r i a d e la c i u t a t .

Pretendre abordar un recull com aquest és una tasca impossible, però

a m b la c o l · l a b o r a c i ó d e d i v e r s e s personalitats que treballen en aquestes disciplines, hem pogut a c o n s e g u i r una aproximació força completa, per bé que particular, d'aquesta centúria, en un m o m e n t obligat d'anàlisis finiseculars i mil.lennaristes.

DOSSIER Balanç historiogràfic de la Barcelona contemporània Marc A n d r e u

®

i la historiografia occidental sembla d'acord en acotar el segle XX entre el 1914 i el 1989 -entre les convulsions polítiques i socials iniciades amb la primera guerra mundial i el canvi d'ordre mundial nascut de la caiguda del comunisme-, en el cas de Barcelona els historiadors Josep Termes i Josep Maria Solé i Sabaté emmarquen el segle XX entre l'Exposició Universal de 1888 i els Jocs Olímpics de 1992. Solé i Sabaté, director del Museu d'Història de Catalunya, ho justifica argumentant que "amb l'Exposició de 1888 Barcelona deixa de ser una ciutat provinciana" i entra en un convuls procés evolutiu que culmina "després del 92 amb l'obertura al mar i l'increment del benestar material dels seus ciutadans".

Però no tothom subscriu aquesta periodització històrica. L'historiador i periodista J a u m e Fabre creu que definir el segle XX barceloní entre 1888 i 1992 "és una visió massa poètica". La catedràtica Mercè Tatjer és encara més contundent: "A mi no m'ha agradat mai això de les exposicions; serveixen per enllestir coses, però no per definir voluntats polítiques". En aquest sentit, Tatjer creu que el segle XX de Barcelona "comença amb el canvi polític que van significar les eleccions de 1902, quan per primer cop va entrar gent nova, entre ells els republicans, a les institucions de la ciutat". Segons Tatjer, l'entrada de segle amb aquest nou marc polític i ciutadà vindria assenyalat pel nou marc territorial definit cinc anys abans amb l'annexió a la capital catalana de la majoria de municipis independents del pla de Barcelona.

Desacords al marge, pràcticament tots els historiadors consultats coincideixen a l'hora d'assenyalar el moment més negatiu d'aquest segle: la guerra civil i la dura postguerra. "El més negatiu del segle és indiscutiblement la guerra civil, que va suposar destrucció, odi, persecució, genocidi i una fractura social que en certs aspectes culturals encara estem pagant", exposa Solé i Sabaté. De parer semblant és Termes, que cita el 18 de juliol de 1936 com la data més trista de la Barcelona d'aquest segle "perquè va significar l'inici de la desesperada guerra civil i revolució social avantsala de la llarga dictadura". Tatjer precisa una mica més i creu que és més negativa la postguerra que la guerra, "quan, malgrat els bombardejos, la gent encara tenia esperança". Una esperança que no va ser possible després. "La postguerra va ser molt dura i negativa per a la ciutat; sobretot de 1939 fins a 1959", conclou Tatjer.

Només J a u m e Fabre es desmarca d'aquestes reflexions i baixa al terreny concret a l'hora de definir allò que ha estat més negatiu per a la ciutat durant els darrers cent anys: "Els polígons monstruosos de l'estil de la Verneda i Ciutat Meridiana i la preferència que s'ha donat al llarg dels anys al transport i als vehicles privats". En el fons, però, aquesta reflexió no està deslligada de les conseqüències de la guerra i la llarga dictadura. Qui sap, per exemple, si Barcelona no s'hauria estalviat els barris dormitoris sense condicions si la

guerra no hagués estroncat el procés iniciat el 14 d'abril de 1931.

Aquesta és precisament la data que Josep Termes escull com la més alegre d'aquest segle barceloní, "perquè la proclamació de la República des de la mateixa plaça de Sant Jaume va obrir un engrescador període populista i democràtic català". Josep Maria Solé i Sabaté, sense desmerèixer aquesta valoració, torna en canvi a les exposicions internacionals per escollir els moments més positius del segle, "perquè han transformat la ciutat". Deixant de banda la de 1888 i els Jocs Olímpics, que obririen i tancarien el segle, Solé i Sabaté cita l'Exposició Internacional de 1929, "que va guanyar Montjuïc", i el Congrés Eucarístic de 1959.

Pel director del Museu d'Història de Catalunya aquest és "un esdeveniment tremendament important" perquè, més enllà de l'aspecte religiós i de trencament amb l'aïllament internacional de la primera postguerra, va tenir un simbolisme especial en propiciar "la construcció de les Vivendes del Congrés, una obra social de l'Església que intentava resoldre la precària situació de la immiSAGARRA gració i de les classes popuU n m o m e n t d e la febre republicana defensora de les llibertats a m e n a ç a d e s lars de Barcelona".

Una immigració i unes classes populars que Mercè Tatjer i J a u m e Fabre valo- destaca com a més positiu del segle: "Barcelona és un ren amb el màxim pes a la banda positiva de la balança cas bastant excepcional: corals, ateneus, cooperatives, d'aquest segle. "El creixement dinamitza la ciutat i la organitzacions obreres, associacions de veïns... Durant immigració és un factor positiu. Sense ella, Barcelona tot el segle els barcelonins han participat molt en la seria una ciutat morta", sentencia Tatjer. És cert que vida de la ciutat, i això segurament no ho té cap altra les condicions amb les que Barcelona ha acollit aquesta ciutat del món". immigració no sempre han estat les millors, condicioMercè Tatjer, que creu en el progrés i que, malgrat nades sobretot com han estat pels períodes de manca de tot, veu el segle XX barceloní "com un segle positiu", democràcia i llibertats polítiques. Però també és cert tanca molt bé aquest breu repàs històric: "Si a les portes que els ciutadans, especialment les classes populars, del segle XXI s'ha de reconèixer algú, aquests h a n de han sabut organitzar-se i lluitar per millorar-ho. És la ser tots els barcelonins anònims que han lluitat per riquesa associativa de la societat civil el que Fabre millorar la ciutat".

S.KK

novembre-desembre de 1999

D

Cent anys de conflictes i revoltes socials Teresa Abelló

®

ls conflictes socials han marcat el to del segle d'una ciutat com Barcelona amb im fort component obrerista, que des de feia anys maldava per reeixir en la millora de la classe obrera, mitjançant la via de les reformes socials i l'acció pedagògica i cultural, a l'empar de les societats obreres i centrals sindicals socialistes o anarquistes. Després de la repressió per posar fi a l'onada terrorista de l'última dècada del segle XIX, l'anarquisme estava orgànicament desarticulat, però sobrevivia en un reguitzell de grups amb ima forta cohesió entre eUs que mantenien viva la fe messiànica en la revolució.

Les necessitats organitzatives van impulsar la coordinació de les societats obreres de Barcelona com a culminació d'im procés de modernització de l'obrerisme que, amb la formació del moviment de Solidaritat Obrera, marcava l'inici d'ima nova etapa en la història del sindicalisme i els conflictes socials, que acabà en la Setmana Tràgica. L'avalot que esclatà el juliol del 1909 començà com im moviment antimilitarista en contra de l'enviament de tropes al Marroc decidit p)el govern Maura, i continuà com un espontani que va superar tant el comitè de vaga com els dirigents dels partits, i adoptà les característiques d'im motí sense coordinació ni orientació concreta. Es van cremar esglésies i convents; s'aixecaren barricades arreu i les topades amb les forces de l'ordre foren sagnants; el cost d'ima setmana de Uuita va ser de 87 morts i ima repressió dura, arbitrària i venjativa contra el món obrer.

La reorganització del moviment sindical, sota l'orientació de la CNT, va coincidir amb la conflictivitat social. Aquest sindicat va saber identificar-se amb l'esforç d'enfortiment del moviment sindical i la superació de les veUes societats de resistència, tot presentant-se com l'expressió més acabada del sindicalisme.

El 1919, amb \ma CNT hegemònica, es va arribar a l'índex més alt de mobilització obrera. Va ser una etapa d'agitació generalitzada en molts països industrialitzats, la qual va rebre una dura resposta dels grups socials en el poder, influïts pel pànic que inspirava el fantasma del bolxevisme. A Barcelona es va lliurar la prova de força entre la CNT i els grups patronals amb la vaga de la Canadenca, el conflicte laboral més Uarg i més important de Barcelona. La vaga va tenir repercussions polítiques i socials importants i negatives per als obrers. La patronal va fomenteir el cüma de violència que engendrava elpistolerisme i l'ascens dels grups d'acció entre les fites anarcosindicaüstes.

Quan mataven

pels

carrers

Al 1920 van començar a actuar els Sindicats Lüijres presentantse com a societats obreres moderades. Van ser en gran manera grups d'acció anti-CNT. Estimulats a rebentar l'organització obrera, van promoure i incrementar la pràctica desmesurada de la violència, sempre sota la protecció del governador civü. En aquest context, foren empresonats i deportats a la Mola de Maó desenes de coneguts militants sindicalistes, i amb ells l'aleshores advocat Lluís Companys, i enmig d'una onada de crims, va ser assassinat l'advocat dels sindicalistes Francesc Layret, i pocs anys més tard ho seria el màxim dirigent de la CNT, Salvador Seguí. Els Sindicats Lliures, ja sense competidors, van aconseguir un cert arrelament, però aquests havien lligat la seva sort a la de la Dictadura i van desaparèixer amb eUa. La República no va comportar una revolució social, però el canvi polític possibilità actituds populistes; la CNT, amb un creixement extraordinari, va cavalcar entre pxjsicions participatives i la intransigència purista de la FAI, el triomf de la qual va implicar ima conflictivitat social inusitadament violenta, que facUità la reacció del Bienni Negre.

La guerra va marcar l'inici de la revolució i l'esclat de les tensions socials va impossibUitar la convivència pacífica entre les forces polítiques republicanes. La revolució va començar el mateix 19 de juliol. Barcelona restà com un territori conquerit per les esquerres radicals, on les forces d'ordre governamentals i les organitzacions de classe -especialment la CNT-FAI- se'n van atorgar el mèrit; hi havia un sentiment de victòria popular entre els revoltats, que va desbordar els poders republicans.

L'estiu del 1936 Barcelona es va convertir en ciutat de referència de l'esquerra revolucionària mimdial. A partir dels fets de Maig del 37, coincidint amb l'apropament dels fronts cap a Barcelona i l'inici dels bombardeigs, la realitat mateixa de la guerra s'imfwsà als arrauxaments revolucionaris, idealistes i incontrolats, i la recomposició dels poders públics va ser un fet.

Elfi-anquismeva controlar el conflicte social a tots nivells, en promoure l'obediència a l'autoritat, la passivitat política, l'individualisme antisoUdari i en renegar del passat esquerrà, i va fomentar ima passivitat en amplis sectors socials que, a la llarga, es va utilitzar per legitimar el règim, que va començar a ser qüestionat per sectors minoritaris, hereus dels perdedors de

la guerra, a partir dels anys quaranta. L'estat de guerra va ser vigent fins el 1948 i la Uei de rebel·lió miütar, en vigor fins el 1960, permetia castigar, inclús amb la mort, a qui celebrés qualsevol tipus de reunió o manifestació sense permís de l'autoritat.

Als anys cinquanta, paral.lelament al control de la població de dictadura, el règim va construir una xarxa de control social. Pels treballadors el franquisme va representar la pèrdua de les conquestes socials més importants, i l'enquadrament en el sindicat vertical. La política econòmica i social del règim va afavorir el creixement d'una determinada burgesia i l'empobriment d'amplis sectors de la població; la caiguda del poder adquisitiu dels salaris als anys quaranta va aprofimdir la desigualtat social i va fomentar el mercat negre. Les classes populars van ser el sector que més va patir la repressió i rexüi. Així i tot, van ser molt aviat capaces de manifestar col·lectivament el seu malestar en situacions concretes. A finals dels anys quaranta es van produir les primeres manifestacions de malestar popular i el reviscolament d'algunes organitzacions clandestines. Durant els anys cinquanta van començar les manifestacions Uigades a la carestia de la vida.

L'esdeveniment de major transcendència ciutadana i ressonància internacional, va ser la vaga general de Barcelona de 1951, que feia recuperar a la ciutat la capitalitat resistencial de l'estiu del 36. El fet va ser afavorit per l'estratègia "entrista" respecte als sindicats verticals. El 1956 Als anys setanta bullien es van declarar en vaga els treballadors de les empreses metal.lúrgiquesmés importants (Pegaso,LaMaquinistaTerrestre i Marítima, Hispano Olivetti, Lamparas Z) i les del tèxtil (Fabra i Coats, l'Espanya Industrial, Batlló, Trinxet), demanant increments salarials; a finals de la dècada l'apertura de la SEAT va ampliar el col·lectiu de treballadors que protestaven per ima situació salarial insostenible, que no va començar a canviar fins a partir de començaments dels seixanta, quan la lluita sindical estructurada es va generalitzar. La SEAT, amb gran transcendència ciutadaina, va entrar a partir de 1970 en una situació de conflicte continuat que es va mantenir viu fins el 1975.

La conflictivitat laboral es polititzava en tant que seguien prohibits els instruments reivindicatius bàsics: la vaga i la lliure associació. A partir del 1962 la conflictivitat laboral va ser habitual i impulsada per una nova generació d'obrers amb influències comunistes, socialistes i cristianes. Des de 1965 Comissions Obreres (CCOO), un moviment sodopolític clandestí que es definia com a unitari, independent i democràtic, sense lligams amb les centrals sindicals històriques, van ser l'estructura organitzativa essencial d'aquest període, orientades i recolzades pel partit hegemònic en el bloc antifranquista, el PSUC. Les dècades dels seixanta i setanta marquen una etapa de conflictivitat creixent que va impHcar ampHs sectors socials. Els estudiants van manifestar actituds antifi-anquistes i les seves actuacions (tancada al convent de caputxins de Sarrià, 1966) van aconseguir im ressò ciutadà insospitat; a partir d'aquest moment el conflicte quasi permanent en els recintes universitaris va contribuir a deteriorar la imatge del règim.

I X U I S SALOM

els conflictes laborals Als anys setanta als conflictes clàssics de treballadors i estudiants s'hi van afegir altres de caire més cívic. Les protestes veïnals van sorgir com a conseqüència dels dèficits que patien molts barris de Barcelona (Nou Barris, el Besòs, Poblenou, Montjuïc, Sants, Guinardó); van aparèixer les associacions de veïns Iruit d'iniciatives veïnals que maldaven per resoldre els problemes més peremptoris dels barris, amb un caràcter nítidament antifiranquista. Entre 1973-1977 es van desenvolupar el major nombre de conflictes veïnals, que es van atemperar amb la democràcia.

La consoHdació d'un règim democràtic a partir del 1977 va alterar radicalment la relació entre els ciutadans i les institucions. La instauració del règim democràtic va impUcar la legalització de les organitzacions sindicals representatives dels treballadors que van haver d'afix)ntar un context econòmic dificü en un clima políticament favorable que, paradoxalment, comportava la desmobüitzadó. El triomf quasi plebiscitari del PSOE (1982) no va saber donar resposta clara a la desocupació, el que va portar noves convocatòries de vagues generals (1985,1988) que van tenir un ressò important.

A partir dels darrers anys vuitanta i a l'entorn de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, Barcelona va viure una dinamització urbana extraordinària, amb una sàvia síntesi entre els apolítics i els integrats.

Teresa Abelló és professora d'Història a L· Universitat de Barcelona

íú

novembre-desembre de 1999

Cien anos en la construccíón de la ciudad Horacio Capel

®

n este siglo que esta a pimto de acabar Barcelona ha pasado de ser una ciudad con graves problemas sociales y urbanos a convertírse en el centro de una activa àrea metropolitana, a la que solo le falta la voluntad política para constituirse administrativamente como tal.

Los contrastes entre aquella Barcelona de cien anos atras y esta en que vivimos son muy netos y positivos. Però también lo son las continuidades, para bien y para mal.

Barcelona entro en el siglo XX el 1 de enero de 1901 con un ajuste de relojes y un repique general de campanas. Si lo primero era necesario para adaptar exactamente la hora local a la de Greenwich, lo segundo respondía seguramente al deseo de que el nuevo siglo trajera a la ciudad la paz y la tranquilidad que en los anos finales del XIX le habían faltado.

En efecto la situación social estaba tan agitada que en 1899 y 1900 hubo que decretar el estado de guerra ante las protestas generadas por la subida de impuestos, el cierre de comercios, la huelga de tranvías y la crisis industrial.

La ciudad contaba medio miHón de habitantes y tenia ima población en la que predominaban las capas populares y que todavía estaba azotada por una fuerte mortahdad. Seguia conociendo graves problemas sanitarios; el Plan de Saneamiento 1891 elaborado por Garcia Faria se iba realizando muy lentamente, el abastecimiento de agua era escaso y todavía en 1914 se produjo ima grave epidèmia de tifus por las malas condiciones del agua de Montcada.

Cien anos mas tarde la situación social ha cambiado radicalmente, la estructura econòmica, demogràficay sanitària se ha transformado sensiblemente gracias al desarroUo económico y al Estado del bienestar. Aunque todavía persisten grupos sociales desfavorecidos, a los que su debüidad les impide estar activEimente presentes en el escenario de la ciudad, especialmente esas capas crecientes de jubilades y de inmigrantes.

A principios del siglo la ciudad veia aparecer gran número de ordenes religiosas que reconquistaban el espacio barcelonès y a las que la burguesía habia dado la misión de recristianizar a la pwblación. Numerosas ordenes religiosas se instalaban para educar a los hijos de las clases clases altas y medias. Los ideales de una educación laica y púbUca, consvistanciales al Estado liberal del XK, se veian así gravemente quebrantados. Se iniciaba vm proceso de privatización de las ensenanzas bàsicas, mantenido dxirante pràcticamente todo el siglo; esa enseíianza privada, con fuerte presencia de la Iglesia, no solo se mantiene hoy sinó -lo que es mas grave- està sostenida con dinero púbüco que debería dedicarse a la educación pública.

MARC ANDREU

Un mar de gruas inunda de nuevo muchos puntos de la ciudad treinta, cuarenta y cincuenta. La ciudad antigua se densiíicó hasta extremos inaceptables.

La construccíón de los poHgonos de viviendas, especialmente a partir de la creación del Ministerio de la Vivienda en 195 7, hizo posible edificar centenares de miles de viviendas en pocos afios, con los principios del urbanismo racionalista. Aimque la caHdad dejara que desear, esos poHgonos contribuyeron a alojar a las clases populares en condiciones dignas.

La crisis econòmica que se inicio en 1973 paraüzó la fuerte inmigración y, al mismo tiempo, estàs grandes operaciones y los proyectos grandiosos de nuevas ciudades en la perifèria Barcelonesa.

En los afios 1980 y 90 im menor ritmo inmigratorio, una situación econòmica màs favorable, con recursos públicos abimdantes ha permitido ampliar la construccíón de viviendas de mejor caüdad.

Però el problema sigue estando planteado. Los preciós de la vivienda superan las posibilidades de esa ampHa capa de población que no forma parte de lo que se considera una "demanda solvente".

barrios se encuentra en las urbanizaciones de segunda residència de una corona de 100 a 200 km en tomo a la ciudad, en las urbanizaciones de casas unifamiliares y bloques con jardín de los municipios pròximes y en los chalets adosados (y endesados por el marketing a grupos de clase media de mente coníusa) que se construyen im poco por todas partes y nos hacen anorar los principies del urbanisme racionalista.

Un urbanismo

y

participación

La situación política de la Barcelona de principios del siglo XX ne era la màs favorable a la participación ciudadana en la toma de decisiones. Una bvirguesia crecientemente atemerizada por el recuerdo del Sexenio Revolucionario y por les cenflictos sociales que presenciaba trataba de controlar fiíertemente el poder y no era favorable a ima real participación ciudadana en la toma de decisiones. Desde luego, no lo era a nivel politico, pere tíimpece, o mucho menes, en el económico y urbane. Las decisiones eran tomadas por gobemantes, elegides en unas Urbunismo y vivienda elecciones muchas veces trucadas y con grandes niveles de Desde el punto de vista urbanistico en el comienzo del siglo la abstención. ciudad consolidaba su Ensanche y acometía finalmente el Los alcaldes se sucedian nombrados por el gebiemo y les proyecto de Reforma interior, con el inicio de la Via Layetana ciudadanos eran simples acteres en un teatre virbane que etros Cambios en la escala territorial (1907). En los cien afios transcurridos el Ensanche, totalmente urbanizado ya hacia 1930, ha experimentado im renovación que A comienzos del siglo la ciudad se enfi:entaba al reto de integrar construian, obteniendo grandes beneficies económicos con elle. le ha hecho afirmar su caràcter terciario y bienestante. La a los mimicipios anexionados en 1897 (a los que se vmirían luego Los acuerdosycomponendasentreelpoderpolíticoyel económico reforma de Ciutat Vella ha avanzado con decisión, favorecida Horta y Sarrià). Las lineas de tranvías iban realizando esa eran grandes y cenecidas.

Heymuchascosas han cambiado. Hayvm sistema democràtico por la crisis econòmica de 1973, que paralizò la construccíón de íunción y el Plan de Enlaces (Plan Jaussely, 1905) abordaba un nuevas viviendas e hizo descubrir la necesidad de renovar el planeamiento de conjimto de todo el nuevo espacio municipal. que garantiza el veto secreto y la elección de representantes parque inmobüiario. Aún así, las malas condiciones de Se iniciaba la construccíón de barrios de ciudad jardín, con los políticos. Pere algunos rasges de comienzos de siglo continúan. habitabilidad que habia a comienzos de siglo se mantienen intentos de urbanización de fincas periféricas (Torre Baró y Se mantienen grandes niveles de abstención que muestran vm parcialmente, el parque inmobiliario sigue siendo deficiente, y Roquetas 1908, Sant Pere Màrtir 1919, etc.). Por aquellos descontento amenazante para la democràcia. Siguen existiendo se reproducen condiciones de vida inaceptables para la población mismos anos el primer coche matriculado en Barcelona (el 3 de celusiones entre la política, el urbanismo y la economia, aunque agosto de 1903) animciaba una nueva era en el trafico de la una compUcidad general, en la que el nacionalismo tiene mucho inmigrante.

Los problemas de la vivienda eran agobiantes vm siglo atràs. ciudad, y nuevos problemas que todavía tardarían en hacerse que ver, las mantiene en süencie.

La participación de los ciudadanos es limitada. Los técnicos Una parte importante de la población vivia en condiciones muy presentes. deficientes. Médicos e higienistas habían descrito las pésimas La escala espacial de los problemas es hoy distinta. Desde el siguen dando muestra de una prepotència inaceptable, y no condiciones de las viviendas y mostrado la relaciòn de eUo con Plan Comarcal de 1953, y luego con el Plan de 1974, Barcelona cuentan conlaopinióndelos usuàries. Dedsienesderecalificación las enfermedades infecciosas y con la alta mortalidad. La Ley de encaro decidídamente la ordenaciòn de un espacio periférico de terrenes que habrían dado lugar a escandalós gigantescos en Casas Baratas de 1911 habia intentado resolver este problema màs amplio que el de los mxmicipios agregades. Se trató les afios 70 -come la del estadio del Espanol-sen aprobados por que era general en toda Espana; dicha Ley tuvo una inmediata entonces de ordenar un total de 27 municipios integrados desde un ayuntamiento democratico y dizque progresistay no provocan repercusión en Barcelona con la construccíón de varios grupos, la perspectiva del planeamiento y con el propósito de constituir ningvma reacción en la epiniòn pública. Y esta muchas veces se entre los cuales las casas de la Sociedad de Fomento de la una Entidad metropolitana de gestión, lo que luego sería la siente impetente para hacer oir sus veces y deseos. Si bien ha habido vma renovación de la clase política a lo large de todo este Propiedad, que todavía podemos ver en la caUe conde Güell, Corporación MetropoKtana de Barcelona. cerca del Nou Camp. Però la medida era insuficiente y tuvo que Però las políticas conservadoras que en la Gran Bretana de siglo, y en especial desde la llegada de la democràcia, hay todavía activarse con la ley de 1921.

Margaret Tatcher habían acabado con el Àrea Metropolitana de muchasfamíliasdelaépoca que siguen teniendo poder económico La creación del Patronato de la Vivienda permitió la Londres, acabaron aqm' también y por razones semejantes (es y social.

Muchas cesas han cambiado para mejor en este siglo, pere construcdón de los primeros grupos de vivienda popular con decir el miedo electoral de la derecha a las grandes àreas intervención de la administración pública (los grupos Barón de urbanas) con la Entidad Metropolitana de Barcelona,fi?entea muchas que deberian haberse medificade todavía permanecen.

Tal vez con el nuevo milenio podamos esperar cambios decisives Viver, Eduardo Aunós y Ramon Albó); todavía se conservan y todarazòn.

Los barrios de ciudad jardín de la perifèria inmediata en en eUas. Aunque depende selamente de nosotros, y ne es seguro deberian salvarse de la especulación que varias veces los ha muchos casos se vieron afectades por vma demanda insuficiente que esta Catalufia y esta Barcelona cada vez màs envejecidas y amenazado.

Però la escala de estàs operaciones fiíe limitada, y la y por las crisis de los anos treinta, la guerra civil y la larga y dura autocomplacientes tengan la voluntad de cambiarlas. persistència de la inmigración contribuyó a agravar los postguerra. Muchos acabaron convertides en barrios de Horacio Capel es catedràtico de Geografia. problemas, que fiíeron especialmente grandes en los aftos autoconstrucción para inmigrantes. Hoy la herència de esos

^j(^?i^i2^i3-M<^ X

11

KXy

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

Tots els alcaldes d'aquest segle J o s e p M. Huertas-Claveria

®

arcelona ha tingut 41 alcaldes durant el segle que acaba. Va començar el 1901 amb un advocat, Joan Amat, i acabarà amb un metge, Joan Clos. Si féssim una inútil divisió, sortiria a dos i mig de mitjana en el càrrec, il.lusió absurda, ja que hi ha hagut alcaldes que han durat només deu dies (Josep Banqué, 1923) i dos que representen gairebé un terç del segle que examinem: 15 anys (Pasqual Maragall) i 16 anys (Josep Maria de Porcioles).

El segle XX ha estat poc democràtic: tan sols una mica més de la tercera part, 36 anys, ha tingut alcaldes escollits i no nomenats a dit; ha estat durant els períodes 1917-23, 1931-39 i el darrer, 1979-2000. Entre el 1901 i el 1917 hi havia eleccions democràtiques, però l'alcalde era imposat per un decret de reial ordre que no tenia en compte el signe del partit vencedor a les urnes. Tan sols entre maig de 1908 i juliol de 1909 es va produir una situació insòlita en dimitir l'alcalde de reial ordre, Domènec Sanllehy, i quedar-se al davant del consistori un tinent d'alcalde republicà, que sí havia estat escollit a m b els vots, A l b e r t Bastardas, considerat el primer alcalde democràtic. Curiosament, tant Sanllehy com Bastardas tenen els seus noms al nomenclàtor de carrers i places. En total, només deu alcaldes han merescut aquest honor. Els altres són Josep Monegal, Ròmul Bosch i Alsina, Albert Bastardas, Ferran Fabra i Puig, el baró de Viver, J a u m e A i g u a d e r , Carles Pi Sunyer i Hilari Salvadó.

Un segon cas de dimissió d'alcalde de reial ordre va tancar el cicle. Quan Antoni Martínez Domingo, un advocat conservador, va deixar el càrrec per discrepar de l'actitud tancada del Govern envers l'assemblea de parlamentaris que volia celebrar-se a Barcelona, el va substituir un tinent d'alcalde de la Lliga, Lluís Duran i Ventosa, que seria alcalde per cinc mesos. Martínez Domingo tomaria al front del consistori dos anys després, però escollit en els rengles de la Lliga Regionalista, partit en el que va ingressar després de la seva dimissió.

Els advocats

guanyen

Si considerem les professions, la més repetida és la d'advocat, que es repeteix en 14 dels 41 casos. Industrials (7),

propietaris (6), militars (3), economistes (3), catedràtics diversos (3), metges (2), comerciants (1), cantants (1) i notaris (1) són les altres professions.

Els abundants alcaldes de primers de segle fan que el partit liberal sigui el que més alcaldes hagi tingut (8), seguit del conservador (7), dels radicals de Lerreoux (3), de la Lliga (3), d'Esquerra Republicana (3), del Partit Socialista de Catalunya (3), Acció Popular Catalana (1) i Partit Republicà Autonomista (1). Cap dona ha arribat a ocupar el càrrec, tot i haver candidates en diferents convocatòries recents (Eulàlia Vintró, Pilar Rahola).

Quatre alcaldes van arribar a ser ministres: el liberal Josep Roig i Bergadà, el radical Juan José Rocha, el republicà Jaume Aiguader i el socialista Narcís Serra.

Només quatre havien nascut fora de Catalunya. Hi va haver dos radicals: el ja esmentat Rocha i el cant a n t Manuel Morales Pareja; i dos militars: el tinent coronel José Martínez Herrera, imposat després dels fets del 6 d'octubre de 1934, i un altre tinent coronel, l ' a s t u r i à F e r n a n d o Alvarez de la Campa. Viola havia nascut en un poble castellà, però va venir de molt petit a Catalunya i sempre es va considerar català.

No he inclòs alcaldes que figuren en altres llistes, perquè van estar al front del consistori un dia, com ara Lluís C o m p a n y s , el 14 d'abril de 1931, o el capità Víctor de Felipe, el 26 de gener de 1939. Tot i les convulsions socials viscudes per Barcelona, tan sols un alcalde va morir violentament, precisament l'esmentat ARXIU Joaquim Viola, assassinat el 1978 per un grup radical.

Alguns alcaldes van repetir. L'únic que ho va fer per tres vegades va ser Antoni Martínez Domingo, dues vegades alcalde de reial ordre i xina altra en nom de la Lliga. Els alcaldes de reial ordre solien dimitir del càrrec quan hi havia dificultats. D'altres alcaldes de diferents períodes que van dimitir voluntàriament van ser Josep Banqué, un catedràtic de grec que en va ser 10 dies després del cop d'estat de Primo de Rivera, el 1923; Josep Maria Socias Humbert, que va plegar tres mesos abans de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura franquista, i Pasqual Maragall, enfrontat amb l'aparell del PSC. Josep M. Huertas-Claveria és periodista de El Periòdica

Alcaldes de reial ordre i els dos substituts Joan Amat i Sormaní (març 1901-desembre 1902) Josep Monegal i Nogués (desembre 1902-maig 1903) Guillem de Boladeres i Romà (maig 1903-juliol 1904) Gabriel Lluch i Anfruns (juliol 1904-juliol 1905) Ròmul Bosch i Alsina (juliol-desembre 1905) Salvador de Samà i Torrents, marquès de Marianao (desembre 1905-setembre 1906) Domènec J. Sanllehy i Alrich (setembre 1906-maig 1908) Albert Bastardas i Sampere (maig 1908-juliol 1909) Joan Coll i Pujol (juliol-novembre 1909) Josep Collaso i Gil (novembre 1909-febrer 1910) Josep Roig i Bergadà (febrer-desembre 1910) 'Salvador Samà i Torrents (desembre 1910-desembre1911) Joaquim Sostres i Roy (desembre 1911-abril 1913) *Josep Collaso i Gil (abril-novembre 1913) Joaquim Sagnier i Villavecohia (novembre 1913-juliol 1914) •Guillem de Boladeres i Romà (juliol 1914-juliol 1915) Antoni Martínez Domingo Quliol 1915-febrer 1916) Manuel Rius i Rius, marquès d'Olèrdola (febrer 1916juny1917) *Antoni Martínez Domingo (juny-juliol 1917) Lluís Duran i Ventosa (juliol-desembre 1917)

Alcaldes democràtics de la Restauració Juan José Rocha García (desembre 1917-gener 1918) Manuel Morales Pareja (gener 1918-maig 1919) *Antoni Martínez Domingo (maig 1919-maig 1922) Ferran Fabra i Puig (maig 1922-setembre 1923)

Alcaldes de la primera dictadura Josep Banc|ué i Feliu (octubre 1923) Fernando Alvarez de la Campa (octubre 1923-setembre 1924) Darius Romeu i Freixa, baró de Viver (setembre 1924febrer1930) Joan Antoni Güell i López, comte de Güell (febrer 1930-abril 1931)

Alcaldes de la República Jaume Aiguader i Miró (abril 1931-febrer 1934) Carles Pi i Sunyer (febrer-octubre 1934) José Martínez Herrera (octubre 1934-gener 1935) Joan Pich i Pon (gener-octubre 1935) Francesc Jaumar de Bofarull (octubre-desembre 1935) Ramon Coll i Rodés (desembre 1935-febrer 1936) *Garles Pi i Sunyer (feber 1936-juliol 1937) Hilari Salvadó i Castells (juliol 1937-gener 1939)

Alcaldes de la segona dictadura

Els que més petjada han deixat

Miquel Mateu i Pla (gener 1939-abril 1945) Josep Maria Albert i Despujol, baró de Terrades (abril 1945-març 1951) Antoni Maria Simarro i Puig (març-1951-març 1957) Josep Maria de Porcioles i Colomer (març 1957-maig 1973) Enric Masó i Vàzquez (maig 1973-desembre 1975) Joaquim Viola i Sauret (setembre 1975-desembre 1976)

Alcaldes de la transició Josep MariaSociasi Humbert(desembre 1976-gener 1979) Manuel Font i Altaba (gener-abril 1979)

Alcaldes de la democràcia Albert B a s t a r d e s

Darius Rumeu

J o s e p M. d e P o r c i o l e s

Pasqual Maragall

Mai no és fàcil de dir quins són els alcaldes que més han marcat la història de la ciutat, però es podrien aventurar alguns noms: Albert Bastardas, amb qui comença la Reforma de la Via Laietana; Darius Romeu, baró de Viver, l'alcalde sota el qual es van fer les obres de l'Exposició Internacional del 1929; i per descomptat, Josep Maria de Porcioles i Pasqual Maragall, que amb la seva personalitat i el seu dilatat mandat van contribuir a fer la ciutat com és, el primer amb etapes d'especulació i desgovern, i el segon amb els famosos anys d'obres olímpiques.

Narcís Serra i Serra (abril 1979-desembre 1982) Pasqual Maragall i Mira (desembre 1982-setembre 1997) Joan CLos i Matheu (setembre 1997-) * Alcaldes que han repetit mandat

12

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

Una ciutat plató i protagonista de cinema Elia Herranz i R o s a Maria P a l è n c i a

®

inema i ciutat són dos conceptes íntimament lligats al segle que s'acaba. Des de Carrer, pensant en els amants tant de l'un com de l'altra, hem fet una ràpida batuda p)er les diferents dècades triant ima sèrie de pel·lícules on la nostra ciutat ha esdevingut plató o protagonista.

Sabíeu que els barcelonins vam tenir la nostra pròpia Arribada d'iin tren a l'estació? -del Nord... en el nostre cas.

Igual que a la primera sessió de cinema a Europa els germans Lumière van exhibir la seva Arribada d'un tren a l'estació el 28 de desembre del 1895 a París, tres anys després, Fructuós Gelabert va rodar el curtdocumentaldelmateixnomaBarcelona.

Moltes pel·lícules del Fructuós Gelabert, com ara Simulacro de Bomberos en la Plaza Cataluna o les Fiestas de Carnaval de Barcelona, ambdues del 1908, tenen la virtut de ser les primeres realitzades a casa nostra i que es conserven gràcies als hereus d'aquest inquiet burgès captivat pel cinema.

El primer quart de segle no va ser una bona època pel cinema barceloní. No és fins als anys previs a la Guerra Civü quan trobem títols de dos docimientals, veritables testimonis d'aqueU moment històric: un reportatge titulat Movimiento revolucionario en Barcelona de Mateo Santos (1936) i, del mateix any, un altre de Fernando G. Mantüla Einomenat Diecinueve aniversario de la Revolución Rusa en Barcelona.

La Guerra Civü va ser un del temes recurrents per posar Barcelona en pantalla. Un exemple és ni més ni menys l'única pel.Hcula de l'escriptor fi-ancès antifeixista André Malraux, basada en la seva novel·la homònima L'espoir (L'esperança, coneguda a Espanya com Sierra de Teruel). Malraux, jimtament amb Boris Peskin i amb la col·laboració de Max Aub i Antonio del Amo, entre altres, va filmar aquest íresc de la Guerra Civü en precàries condicions a Barcelona. El final del rodatge va ser anticipat per la caiguda de la ciutat i la pel.Hcula es va haver d'acabar a França. No es va exhibir fins al 1945.

Al 1950, Brigada Criminal (Ignacio F. Iquino) i Apartado de Correos 1001 (Jvüio Salvador), es converteixen en les pel·lícules capdavanteres en la introducció a Espanya del cinema policíac i de rodatge al carrer. La novetat de vexire escenaris reals de la ciutat, Uimy del cinema històric, folklòric i rural dels anys quaranta, amb les intrigues pròpies de la gran urbs va captivar el púbhc. L'exaltació exacerbada del treball policial i el maniqueisme de bons i dolents, tan aplaudit pel règim polític, es matisa una dècada després amb pel·lícules més madures del mateix gènere com Los atracadores, de Francisco Rovira-Beleta i A tiro limpio, de Francisco Pérez Dolz.

Dues veritables obres mestres d'aquests anys i allunyades de la temàtica de les pistoles són Los Tarantos (1962) de RoviraBeleta i Vida de família (1963) de José Luis Font. La primera és vma sòbria i beUa versió gitana de Romeu i Julieta a la Barcelona d'aleshores, amb ima inoblidable gitana-catalana

Cartell d e la pel·lícula d e J u l i o S a l v a d o r Carmen Amaya i ima memorable seqüència d'Antonio Gades baUant sobre les taules dels bars a les Rambles. El pas del temps no ha desmerescut aquesta mostra del tot recomanable del mülor cinema a casa nostra. La segona. Vida de famiUa, va ser l'únic Uargmetratge deficciód'un director que va guanyar-se la vida amb desenes de documentals sobre Espanya i també va ser la primera vegada que, en ple franquisme, la burgesia barcelonesa era reflectida en una pantalla amb les seves misèries morals i pactes amb el règim. Influenciat pel cinema d'Antonioni, Camino fa im retrat magistral dels barcelonins benestants als quals, representats pels crítics d'aleshores, no els va fer gaire gràcia.

Menció a part mereixen una trentena de pel.hcules que

DANI CODINA

I m a t g e d e l f o n s D e l m i r o Caralt. B i b l i o t e c a d e la F i l m o t e c a d e la G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a

durant la dècada dels 60 van constituir im corrent específic caracteritzat per l'experimentació amb el Uenguatge cinematogràfic. Van ser p)el·lícules estranyes, marginals quant a públic i crítica, acusades de massa intel·lectuals, esteticistes, poc compromeses (el mülor cine que es feia a Madrid era de caire realista), i que ara s'ensenyen a les universitats sota l'epígraf de La Escuela de Barcelona. Fata Morgana (Vicente Aranda, 1966), Noche de vino tinto (José María Nunes, 1966) Cada vez que... (Carlos Duran, 1967), Noctimio 29(Pere PortabeUa, 1967), Después del diluvio (Jacinto Esteve, 1968) són alguns títols d'aquests directors, ben diferents entre sí, que van buscar maneres noves de fer cinema. Pensem que ima aproximació sense prejudicis a aquestes pel.hcules pot sorprendre molt gratament l'espectador actual. A l'existencial Noche de vino tinto, els protagonistes fan un viatge nocturn per les tasques de Barcelona enfh)ntant-se a eUs mateixos amb l'ajuda (i les trampes) del vi. El clima a la vegada estrany i acollidor que Nunes aconsegueix amb la seva manera de rodar, amb la banda sonora, revela una visió de la ciutat ben personal.

La dècada de la transició va començar cinematogràficament i barcelonina parlant amb El certificado (1970) de Vicente Lluch. En aquesta comèdia costumista una jove Núria Espert representa una espavüada immigrant que es reia de la burgesia barcelonesa.

JustamitjadècadaMichelangeloAntonioni va triar Barcelona per algunes seqüències d'una de les pel.hcules que més rius de tinta han fet gastar, la seva mítica Professione: Reporter, (coneguda a Espanya com El reportero i a Amèrica com The Passenger). La Pedrera i d'altres edificis barcelonins serveixen d'escenari p)er acostar a la fama el seu protagonista piincipal: un jove Jack Nicholson juntament amb l'aleshores ja coneguda per The Last Tango in Paris (1972) Maria Schneider.

La dècada dels vuitanta l'anomenarem la de les adaptacions hteràries. Els vuitanta van començar, per aquesta crònica, amb una pel·lícula emblemàtica per a la nostra ciutat: La verdad sobre el caso Savolta (1980) d'Antonio Drove. Basada en la novel·la homònima d'Eduardo Mendoza, va reflectir amb força dignitat la realitat de la Barcelona de començament de segle, la tirania de la burgesia ascendent i la Uuita dels anarquistes pel que aleshores semblava un somni impossible. La Plaça del Diamant (1981), adaptació de Fancesc Betriu de la novel·la de Mercè Rodoreda, és ja una peça clau per a la cinematografia barcelonesa. Sílvia Munt va recrear la vida d'una barcelonina del poble en plena Guerra Civü.

Seguint amb les adaptacions i més per afecte al nostre Pepe Carvalho que per les seves pròpies virtuts, volem recordar el Asesinato en el Comitè Central (1982) dirigida per Vicente Aranda amb guió i adaptació de Vàzquez Montalbàn de la seva pròpia novel·la. La dècada es tanca amb altra adaptació de Vicente Aranda: Si te dicen que caí (1989), basada en una de les més clàssiques novel·les barcelonines, l'homònima del nostre Juan Marsé.

Els noranta van ser els anys amb més barcelocinematografia.

La nostra ciutat va servir de plató per directors estrangers com Jim McBride, que va adaptar la novel·la de Pérez Reverte La Tabla de Flandes (1994) amb més lluïment de la Barcelona modernista que mèrits cinematogràfics. O el nostre britànic preferit, Ken Loach amb el pKDètic i pohglot fresc de Land Freedom (1995) (Terra i Llibertat). Malgrat més minoritari i menys comercial, Jaime Camino va obrir la dècada (1991) amb El largo inviemo, que retrata amb ofici la vida de la burgesia barcelonesa durant la Guerra Civü.

Algunes de les nostres directores també es van fixar en Barcelona per fer els seus primers Uargmetratges. Tal és el cas de Rosa Vergés i la seva Boom, boom (1990), comèdia costumista i propera i Marta BaUetbó-CoU que, amb la seva Costa Brava (1994), va mostrar una tendra i divertida història barcelonina d'amor lèsbic, tan freqüent als nostres carrers com iníreqüentalespantaUes. Segur queensdeixemmoltes pel·lícules al tinter. Probablement vosaltres teniu d'altres preferides, però no volem deixar de recomanar-vos la darrera mülor pel·lícula que hem vist on Barcelona pren protagonisme: Todo sobre mi madre, del gran Pedró Almodóvar. El principal mèrit d'aquest entranyable melodrama consisteix en posar en escena amb honestedat i estü Almodóvar la possible realitat d'una coUa de personatges que viuen a les nostres ciutats i poques vegades són tractats amb justícia a la pantaUa. Ara que l'aldea global substitueix la idea clàssica de ciutat, potser el cinema haurà de competir amb d'altres formes d'art.

Però, qui no ha experimentat el plaer de passejar per la ciutat després de veure una bona pel. ü? O qui no ha gaudit veient el seu paisatge urbà, els seus carrers i la seva realitat quan és reflectida amb ofici i intel·ligència a la pantalla?

13

S.KK

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

El crímen del Alaska con ojos de renaeuajo J o s e p Martí Gómez

©

penas circulaban coches y el grupo de renacuajos jugàbamos en la calle con pelotas de trapo anudadas con cordeles. Al atardecer de los días de verano el perverso renaeuajo que anida siempre entre las t r i b u s de renacuajos nos llevaba al paseo de San J u a n esquina padre Claret y sentados en el bordillo miràbamos desde lejos las piernas de u n a mujer que apoyada en la b a r r a del Alaska tomaba una copa s e n t a d a en un alto e incomodo t a b u r e t e .

- E s u n a p u t a fina- decía el renaeuajo perverso.

-^Qué es u n a puta fina?- p r e g u n t a b a el ultimo renaeuajo llegado a la tribu.

- M i m a d r e diee que esta mujer come pan blanco, lleva medias de cristal, fuma tabaeo rubio y no usa la cartilla de racionamiento porque tiene toda la comida que q u i e r e - terciaba el renaeuajo informado.

-jOoondiaaa...! ^Y eso por q u é ? - p r e g u n t a b a el coro de renacuajos.

- P o r q u e la tia està para Dios. Lo diee mi p a d r e senteneiaba el renaeuajo filosofo.

Ninguno de los renacuajos con pantalon corto sentados en el bordillo sabia que era para Dios però todos intuyeron que era ella, la mujer de las largas piernas colgadas como un desmayo del t a b u r e t e del Alaska, a la que se referían sus padres cuando u n a m a ü a n a comentaren que habían matado a la rubia platino y la habían e n t e r r a d o con su abrigo de pieles.

La b a n d a de renacuajos corrió ese dia no hacia el bordillo frente al Alaska sinó hacia los campos de la parte alta de la Travessera de Gràcia en los que los días que no había pelota de trapo se organizaban peleas a pedradas o se cazaban lagartijas que se introducían en frascos de cristal. Los renacuajos tomaron asiento en un montículo de t i e r r a de un campo yermo vecino al campo t a m b i é n yermo del que horas antes h a b í a n sacado el cadàver de la mujer del Alaska, de la rubia platino, y desde aquel dia los renacuajos crecieron y envejecieron con el mito de un crimen, su crimen, el crimen de u n a ciudad que mal vivia de u n a cartilla de racionamiento, comía un pan renegrido y cuando tenia un real sobrante compraba algun chéster suelto a u n a s mujeres de largos y amplies faldones que en calles no lejanas al lugar del crimen s u s u r r a b a n a los v i a n d a n t e s que t e n í a n pan blanco, tabaeo rubio y medias de cristal.

Los tranvías eran destartalados e iban siempre con racimos humanes colgados de los estribos. Los comedores de los hogares todavía sabían lo que era la luz del quinqué cuando llegaban las restricciones eléctricas.

El orujo para el brasero de la mesa camilla era vital para que los renacuajos no pasasen mucho frío haciendo los deberes però no era suficiente para evitar que los

Los t r a n v í a s e r a n d e s t a r t a l a d o s e i b a n s i e m p r e c o n r a c i m o s de r e n a c u a j o s c o l g a d o s dedos de los renacuajos se poblaran de sabaiiones.

La represión política seguia siendo feroz. La guer r a civil estaba presente en el miedo de los derrotades, en la insolència de los vencedores, en las càreeles 0 los paredones acogiendo las sentencias eonden a t o r i a s de los que t e n í a n mas o menos suerte.

El crimen de Carmen Broto, la rubia platino de las largas piernas del bar Alaska que los renacuajos observaban al a t a r d e c e r de los días de verano h a permanecido vivo en la leyenda de Barcelona porque se cometió en unos aüos de h a m b r e y de represión en los que casi todo era triste, incluso los tes de las cinco en el Rigat, los almuerzos de gente influyente en El Cortijo o las ostentaciones de los e s t r a p e r l i s t a s con las p u t a s del Emporius. Fue el ambiento sórdido de la època el que propicio todo tipo de especulaciones y leyendas entorno al asesinato de C a r m e n Broto.

Yo era uno de los renacuajos. Desde la galeria

cubierta de mi casa veia dos v e n t a n a s de la suya, al otro lado del Paseo de San J u a n , j u s t o frente al Alaska. Crecí con la imaginación fascinada por aquellas v e n t a n a s cerradas d u r a n t e muchos afios. Crecí viendo como la ciudad cambiaba y como la gente que había estado afios sin sonreír recuperaba la risa, però no olvidaba. Los renacuajos cambiamos el barrio, dejamos de vernos. Yo también dejé la calle Roger de Flor.

Però siempre que paso frente al Alaska, que ya no tiene nada que ver a como era, me detengo en el bordillo en el que tomàbamos asiento los renacuajos y trato de recordar el rostro, el cabello rubio, y sobre todo las piernas de la mujer víctima del crimen màs mítico de unos afios oscuros. Unas piernas, lo recuerdo bien, que acababan en unos zapatos negros de alto y fino tacón.

Josep Martí Gómez es periodista

de La

Vanguardia

LaVeudel

Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona • Tel. 93.412.76.00 • Fax 93.412.58.88 • e-mail: favb@emehac.com Si vols rebre la revista a casa, envia aquest cupó amb les teves dades: NOM: ADREÇA: POBLACIÓ: CP:

TELÈFON:

Subscripció: Q 6 núms. 1.000 pts. (mínim) • 6 núms. 10.000 pts. (amic/amiga) • 6 núms. .pts.

Forma de pagament: Q Taló adjunt a nom de Favb Q Domiciliació bancària Entitat: • • Q Q Oficina: • • • • Control: QQ Núm. de compte: • • O a a Q Q a Q Q

u

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

Cent anys de paper: una ciutat literàría Marta P a r d e l l i J a i m e J. R u b i o

arcelona ha viscut un segle de terrorisme, bata- i s'inicia una certa recuperació. Ella, a través d'un segon la caricatura que és el personatge de Marsé. I és que per lles a les Rambles i una dictadura rància i casament i el reencontre d'un espai de tranquil·litat; alguna raó aquest poeta va parlar d'ell mateix i dels seus ofegadora. Però la ciutat també ha viscut festes Barcelona, a través de la lentíssima reconstrucció de la amics -entre els que anomena Goytisolo- amb els versos: de barri, nits de disbavixa i dies d'alegria. De tot això n'han postguerra. Es tracta de la llarga convalescència després de "sefioritos de nacimiento / por mala conciencia escritores donat compte molts escriptors, barcelonins i no la malaltia, o en paraules de Rodoreda, és com l'arribada de poesia social". Gil de Biedma va escriure i publicar la barcelonins, tots ells encisats per fets, ambients i èpoques després de passar "per un pont tan alt i tan estret i tan llarg". major part de la seva obra poètica, recollida a Las de la ciutat del (gairebé) segle passat.

Aquesta convalescència, però, duu una nova malaltia: personas del verbo, als anys seixanta. A la seva poesia El segle XX, tal com recorda Agustí Calvet, "Gaziel", a una dictadura que es va aferrant al poder. A Barcelona, la es barreja la geografia de la Barcelona del franquisme ("la Tots els camins duen a Roma, va començar marcat per la burgesia industrial, aliena a inquietuds demòcrates, es Ciudad parecía mas oscura / y los Metros olían a misèria") pèrdua de les colònies el 1898 i va acabar també amb dedica a aprofitar la recuperació econòmica dels anys 50. i la geografia íntima de l'autor; el record de la infantesa conflictes colonials: la Setmana Tràgica de 1909 va suposar Els seus fills, però, són universitaris que llegeixen Sartre -"yo nací (perdonadme) / en la edad de la pèrgola y el tenis"- i el present angoixant. la resposta de la ciutat a la sortida de tropes cap el Marroc, alçat contra la decadent meA finals dels 70 Gil de Biedma ja havia tròpoli. Entre ambdós fets, Gaziel ens explideixat de publicar versos i el detectiu Pepe JOSEP MARIA DE SAGARRA ca com era la vida a una Barcelona que havia Carvalho es queixava de la pèrdua dels ULTIMAS TARDES triplicat la població en 50 anys, però que era valors fonamentals que havia arribat amb Vida privada CON TERRSA encara una ciutat provinciana, on l'alta socila democràcia: les dones continuaven faiine (fil de Hicdiiid .Juan Marsé etat lluïa barrets i armilles pel Passeig de fugant-se de casa, però ningú no les volia 1 ds personal del vcrbo Gràcia, amb una universitat mediocre que trobar. De fet, qui es fuga a Los mares de va donar ales a Gaziel per fugir a París, però sur, de Manuel Vàzquez Montalbàn, és un també on conèixer Santiago Rusinol era tan promotor immobiliari a qui tothom creia a fàcil com entrar a una cafeteria. la Polinèsia, emulant Gauguin. L'empresari, però, apareix mort a un barri prop de A finals dels anys deu, l'ambient de l'Hospitalet, on vivia com qualsevol altre Barcelona era més agitat i perillós, com obrer. Es tracta, a més, del barri que ell va s'explica a La verdad sobre el caso construir als 60: un negoci gràcies al qual Savolta. Amb l'excusa d'una trama policial, va multiplicar per mil la inversió inicial.

Eduardo Mendoza ens mostra una ciutat Montalbàn aprofita aquesta trama per carregada de tensió revolucionària i som mostrar-nos la vida de la burgesia de testimonis de les lluites obreres, la corrupPedralbes, on la pubilla toca el piano i ció, l'ambient alegre i depravat de la nit als fuma marihuana d'amagat; i dels obrers de barris baixos i també de les festes més la perifèria, que han de lluitar pel claveluxoses -però amb convidats no pas menys RAMON SOI SONA EDUARDO gueram, per escoles i per un ambulatori. corruptes- de Sarrià. "Aquest llibre -com DG MENDOZA El bell mig del camí de Carvalho, l'Eixamdiu Manuel Vàzquez M o n t a l b à n - és La verdad sobre ple, és el territori de Quim Monzó, que mosespecialment significatiu perquè explica eicasoSavcl tra la Barcelona dels vuitanta a Olivetti, l'època del pistolerisme". Així, des de les Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Ho fa Rambles fins al Passeig de Gràcia, l'Eideixant en cada conte la petja inconfusible xample o el carrer de Casp, se'ns mostra de la gran ciutat. En aquesta obra reconeiuna Barcelona sacsejada per les vagues i xem carrers com el de Balmes, travessat influïda per l'ambient de la Primera Guercontra direcció en un dels contes, i veiem la ra Mundial. Un còctel explosiu que confitransformació de la ciutat després de la gura, però, un ambient excepcional per transició. La Barcelona dels cubates, de l'oci treure l'entrallat del misteriós cas Savolta. postmodern i de l'obertura a Europa és el Els anys vint estan marcats per la dictamarc per on es mouen els personatges dura de Primo de Rivera, que puja al poder J9«bM«BASaO«iMWlMt«MMH d'Olivetti... en una carrera d'obstacles sentiamb la connivència de l'alta burgesia catamentals i de sexe sense final feüç. lana, que està arraconant definitivament Aquesta Barcelona veurà anys més tard l'aristocràcia ociosa, com deixa ben clar Josep Maria de Sagarra a Vida privada, "una novel.la i organitzen manifestacions, com explica Juan Marsé a l'ascens i caiguda de Maruja, protagonista de DG, de Ramon poc corrent -explica el periodista Josep Maria Huertas- Últimas tardes con Teresa. La Teresa Serrat de la Solsona. Maruja, natural de Jarafe de la Sierra i resident al que descriu una Barcelona decadent". Una lletra de canvi novel·la és una d'aquestes rebels amb criada, que veu el perifèric i imaginari barri barcelom' de Masrampinyo, arriba sense pagar és l'excusa de Sagarra per mostrar-nos - e n seu Romeo en Manolo, el Pijoaparte, un "murciano" a qui a Directora General de Felicitats Diverses, una mesura de la aquesta versió catalana d'A la recerca del temps per- creu un obrer "connectat" amb sindicats clandestins. En Generalitat per aturar les seves revindicacions a favor de la dut, de Proust, o de Contrapunt, de Huxley- l'alta realitat, però, en Pijoaparte és un lladre de motos del readmissió del marit a l'empresa de tota la vida. Maruja societat barcelonina, amb aristòcrates arruïnats, envejo- Carmel. Marsé aprofita aquest dissortat romanç per cri- arriba d'aquesta manera a un lloc pri\'ilegiat des d'on és sos dels diners de la burgesia; burgesos enriquits, envejo- ticar els "niiios bien" que corrien davant els grisos i testimoni de les misèries de la plaça Sant Jaume. El seu ses de la sang de l'aristocràcia; grans senyores amb menyspreaven els "xarnegos", i per dibuixar una Barcelona esperit reivindicatiu forjat a les assemblees de veïns xoca pretensions de cocottes, i velles dames que enyoren un de balls de barri, d'innocents reunions clandestines i de amb l'ambició de poder de la classe pohtica i de la societat actuals, més preocupades per l'aparença que pels fets, i segle que ja ha mort. tristes partides de cartes a pesseta la jugada.

La Guerra Civil va portar a Barcelona molts brigadistes El poeta Jaime Gil de Biedma podria haver estat veí de dominades pels mitjans de comimicació. Una sàtira, en internacionals. Un d'ells, George Orwell, va deixar testimo- Teresa Serrat. Gil de Biedma recorda en alguns aspectes, definitiva, on Barcelona mostra el brutal contrast amb la ni de la seva experiència a Homenatge a Catalunya. El com el seu origen social i la seva ideologia esquerrana, a perifèria, marcat, sobretot, per forts desajustaments socials. llibre relata les lluites viscudes als carrers de Barcelona el maig de 1937, de les quals Orwell va ser protagonista, alhora que esbossa la situació angoixant, les bombes, la misèria, els trets de banda a banda de la plaça Catalunya i l'ambient revolucionari que es vivia a Barcelona als inicis del conflicte.

Fins els anys 30: La rosa de foc, Joaquim Romero; Quan mataven pels carrers, Joan El relat abraça des del desembre de 1936, en una Barcelona Oller; La Ciudad de los prodigiós, Eduardo Mendoza; /•/, Josep Carner; Mirall trencat. Mercè C A R M t N en peu de guerra amb les classes socials pràcticament Rodoreda. abolides, fins al juny de 1937 quan la ciutat es convertí en im polvorí de persecucions polítiques i repressió policial. El La guerra civil i la postguerra: Unitats de xoc, Pere Calders; Els plàtans de Barcelona, lector és testimoni de la cara més trista i degradada de Víctor Mora; El crim del carrer legalitat, Alberto SperattI; Nada, Carmen Laforet; Sitedicen Barcelona. Un lloc carregat de por, sospita, odi, homes que caí, Juan Marsé; Domicilios transitòries, Ivàn Tubau; El pianista, Manuel Vàzquez armats i enormes cues per aconseguir queviures.

Montalbàn; Han matado un hombre, han roto un paisaje, Francisco Gandel.

La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, arrenca a l'època de la República fins arribar a mitjans de segle, Anys 60 i 70: Almargen, André Peyre de Mandiargues; Las bailarinas muertas, Antonio passant per la Guerra Civil i la postguerra, durant la qual, Soler; Carrer Bolívia, Maria Barbal; Els altres catalans, Francisco Candel; El dia que murió la protagonista, la Colometa, planeja la pròpia mort i la dels Marilyn, Terenci Moix; Algosucede, José Agustín Goytisolo; L'udol delgriso al caire de les fills a causa de la gana i la misèria. És aquest també l'estat clavegueres, Quim Monzó.

Nada d'una ciutat marcada per tres llargs anys de Guerra Civil, una Barcelona devastada pel conflicte i derrotada moralLa democràcia: Laberinto griego, Manuel Vàzquez Montalbàn; Sin noticias de Gurb, ment i físicament. Els anys 40 són també, tant per a la Eduardo Mendoza; L'ensenyador de pisos que odiava els mims, Empar Moliner; Un amor Colometa com per a la ciutat, el moment en que es toca fons a l'ombra de la pedra blava. Lluís Permanyer; Un calor tan cercano, Maruja Torres.

O *•"

Altres llibres sobre la Barcelona del segle XX

LAFORET

15

S.KK

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

Quatre imatges i quatre paraules Lluís P e r m a n y e r

1. Un Balmes molt canviat El començament del carrer Balmes és molt i molt canviat.

En primer terme, una vespasiana, model parisenc d'ordinador, que va ser introduït molt poc abans de l'Exposició de 1888. A l'esquerra, aquest edifici, que ja ha desaparegut, el veiem ocupat per un dels primers grans magatzems que van ser instal·lats a la ciutat. Els barcelonins ho pronunciaven a la seva manera: "l'oleglan", però li deien l'Ola Noi Gran. Al bell mig del carrer el veiem ocupat pel carril de Sarrià, que circulava per la superfície, la qual cosa suposava un perill evident, que va produir accidents freqüents i alguns morts, malgrat haver-hi enlairat unes tanques de protecció. Al fons, just al centre, la magnífica seu de Gas Lebon, que ha estat preservada. Els edificis de la dreta, tots projectats per mestres d'obres, apareixen avui encara intactes; el de la cantonada, gràcies a l'Ajuntament, ja que Núiiez y Navarro el volia enderrocar. I fins i tot els arbrets també han desaparegut.

1. Cruïlla d e l s c a r r e r s B a l m e s i P e l a i

2. Urquinaona, acabada

3. La font gòtica

Tot i ser la plaça de la Dreta de l'Eixample, nucli poblat per l'alta burgesia i que va originar el desenvolupament del que havia projectat Cerdà, no fou construïda fins a l'Exposició Universal. Això era degut a ser un espai un xic residual, en estar situat en un solar molt discutit, tant a causa del convent de Jonqueres com per ser terreny de muralles, que els propietaris no reconeixien com a públic.

Que l'aristocràcia va creure en el projecte de l'Eixample ho prova, per exemple, la gran casa que es va fer construir el marquès de Ciutadilla, entre la ronda i Ausiàs Marc. En efecte, va decidir abandonar la casa pairal del carrer Mercaders, veïna de la família del poeta Sagarra, i va encarregar l'obra a l'arquitecte Josep VUaseca. Quan va anar a viure-hi, tot aquest entorn apareixia tan poc urbanitzat que, si era ja el vespre, es feia acompanyar a casa per ima parella de la guàrdia civil.

La font gòtica de la plaça de Santa Maria del Mar ha conservat la mateixa imatge, malgrat venir tant de lluny com el 5 de desembre de 1403. L'espai que s'obre al seu davant no era original, sinó nascut el 1816, quan el capità general Castanos no solament va prohibir mantenir els enterraments als cementiris parroquials, sinó que, per evitar qualsevol temptació a la desobediència, va fer-los empedrar tots. Cal recordar que, malgrat les recomanacions donades en aquest mateix sentit des del 1775 per Carles IH, ningú no li havia fet cap cas. La casa enganxada a la font ens aporta una informació d'allò més interessant, ja que ens permet de veure com eren els esgrafiats que ornaven aquesta façana posterior de la finca, la qual cosa en facilitarà la restauració. La bella casa de l'esquerra ha estat rehabilitada fa tres anys.

4. P l a ç a del D u c de M e d i n a c e l i

4. Medinaceli, square La reixa de ferro colat que tanca aquesta plaça tan atractiva U dóna un aire de "square" londinenc. La colimma del monument que presideix l'espai central va ser la primera obra de fosa que es va instal.lar a la ciutat. Al damimt havia de ser-hi enlairat Blasco de Garay, ja que ima falsa informació històrica havia fet creure que havia estat pioner de la navegació a vapor; desfet per gent assenyada aquell error, es va optar per honorar la memòria de l'almirall Marquet, que manava els estols catalans quan les quatre barres dominaven la Mediterrània. El més curiós de tot fou que en aquest escenari el gran Balzac va descabdeUar-hi l'argument d'ima de les seves novelles.

Lluís Perrfianyer és periodista de La

Vanguardia

Fotografies del llibre 'lítM^íSTíffWiTMKmti

Editorial 2. La p l a ç a U r q u i n a o n a

3. F o n t d e la p l a ç a de S a n t a Maria

Rourich, 1997

li

L·.a veu

aet

CARRER

PUBUCITAT

novembre-desembre de 1999

VFLECA^^, PASTISSERIA ^*^' GRANJA

íNCser^

GUAJA Des de 1985

Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col·lecció, regai i decoració VENIU A CONÈIXER LES DARRERES

Cardenal Casaiias, 17

Tel. 93 31B 46 81

Banys Nous,3

Tel. 93 318 82 94

Passeig ij'Urrutia, 9 2

Tel. 93 354 54 28

Call, 13

Tel. 93 302 32 49

Ferran, 12

Tel. 93 412 77 90

Ferran, 13

Tel. 93 3 0 2 75 39

Hospital, 40

Tel. 93 302 74 88

Pi. Bonsuccés, 2

Tel. 93 317 87 02

AGRAÏM U SEVA

COMPRA

ADQUISICIONS REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS,

C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) Tel: 93.317,61.87 - Fax: 93.331.75.84

HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

(c) a s t e I I ó "^Les teves botigues de música Busquem façanes d'BÚHícis amb | | » ' ^ i '•^•di }^ eSBraMats. Busquem Iresars vuíaenEisiss n modernistEs. Busquem iresors de la nostra arquitectura. Perquè ara , S7' •^4 ProEixampiB. amb el suport de la *•* Comissió Europea, concedeix: ajuts *|>

especials per a la restauíaciú dels esgrafiais de les iaçanas. Si teniu un tresor err^agat a casa vostra, i esteu interessats a recuperar-io amb tota la seva esplendor, truqueu-nos avui mateiji, perquÉ l'oferta tl'ajucs és Ümiíada.

*DeIaAalaZ ProElxample 93 457 05 22

Ajunlament de Barcelona

nou de rambla, 15 tel: 93 302 42 36 smipm,2teL·9330223 95 tallers, 3 (clàssica) tel: 93 318-2041 menj 161:93 302 59 46

*100 X 100 música ^^,79161:9330135 75 bamasud, (gavàj tel: 93 638 2918 tallers, (overstot) tel: 93 412 72 85 creu cuberta, 73

'S^^c Artesania y música de los pueblos indígenas i

C/ Baixada Llibreteria, 9

fel.-Fax: 93 268 34 73 08002 Barcelona

3b el 27

H

C/ Boqueria, 21

<^ Tel.-Fax: 93 301 97 34 «

08002 Barcelona

Articles per a festes Màgia tots els dijous, de 6'30 a 7'30 de la tarda, per Faust Màgic c/ Rauric, 6 (barri Gòtic) T. 93 317 71 38 Pàrking gratuït

3b el 68

la lloca Carrer del Pi, 8 (Barri Gòtic) 08002 Barcelona Telèfon 93 318 55 38

TOTHOIVI TÉ EL SEU BUS

•©-TMB www.tmb.net

SEMPRE TENS EL BUS A DUES PASSES DE CASA

DEIXAT PORTAR

CARRER

novembre-desembre de 1999

PUBUCITAT

n

^^UN\Ar^X,P^í2ò f^X A ÜKA PtANTA C<2(^A^\r:£APA

P&l N

a

•-"^^w^mií,.,...

:S ceroTA Es pot compostar preferentment: •Restes de verdures i fruita. • •Marró de cafè i de te, •Restes de flors i plantes.

•Serradures de fusta natural.

•Closques d'ou esclafades. • Restes de peix, carn i ossos, •Pa sec. etc.

pp:pò.,-:3A Któ Pms^TAR^T^íTAíi MlUtOR i : ^ P A [ D^ CASA T E V A

&J^PJ:::i^(l

naturalment, no es composten: •Vidre, metalls^ plàstics...

009At^

UAó^TMAMA ^ t ^

VASAÍÍOMFRAR

RECICLA

REUHEIX-TE

Aviat l'Ajuntament disposarà de plantes de compostatse a la vora, llavors, fes la recollida de les escombraries en dues bosses; la de compostatge i l'altra,

amb els veïns o companys, i si teniu un jardí comunitari o treballeu en un espai lliure (escola, e t c . ) podeu fer-ho vosaltres mateixos.

^^X^ Àrea metropolitana de Barcelona v v í j ^ y K Entitat del medi ambient

4

18

oOi^""-^^^^^ ^' ^K

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1999

ronologia d'un segle Andrés Naya

©

resentem u n a cronologia molt particular. Cent anys fonamentals que h a n t r a n s f o r m a t la nostra Barcelona. Deixem de b a n d a els governants i els seus períodes de recanvi. Q u a n t al món veïnal, només recollim u n a p a r t de les seves lluites. I, com qualsevol síntesi, és molt discutible. Hem volgut, tan sols destacar algunes dates, anècdotes, alguns fets rellevants o, senzillament, divertits. Una visió capriciosa i parcial de deu dècades. Ens permetem el luxe d'il.lustrar aquesta cronologia amb imatges de professionals de la fotografia de gran prestigi: Manel Armengol, Ballell, Colita, Robert Cappa, Francesc Català-Roca, Joaquim Brangulí, Pepe Encinas, Craigie Horsfield, Pedró Maduefto, Kim Manresa, Sergio Lanao, Xavier Miseracs, Pérez de Rozas, Joan Sànchez i Adolf Zerkowitz. Per poder realitzar aquest treball hem consultat: "Noticiari de Barcelona" de Jaume Fabre i J.M. Huertas-Claveria, "Barcelona en lluita" i "La ciutat Transportada" de J.M. Huertas-Claveria i Marc Andreu. I també els catàlegs de les exposicions: "Barcelona: la ciutat i les seves arts. 1888-1936" i "Barcelona Contemporània. 1856-1999", a més de repassar la nostra publicació.

Setmana Tràgica 1900 S'obre la Via Laietana • S'enderroquen 2.000 habitatges i es fan fora 10.000 veïns i veïnes • El Comte Güell encarrega el Parc Güell a Gaudí • S'asfalta el carrer de Pere IV al Poblenou • Picasso exposa per primera vegada als Q u a t r e Gats • El Governador estableix les dues de la m a t i n a d a com a hora límit per t a n c a r els locals públics.

1911 Manifestació contra la pena de mort • Fracassa un intent de vaga general contra la guerra del Marroc • Primeres ordenances municipals sobre la circulació de vehicles • Inauguració del tramvia i el casino de la Rabassada • S'assigna un número a cada línia de tramvies.

^, .wMm "^íé tSsSSmt,.

-_

1912

,. _...,„ — ARXIL'

1902

1906

S'inaugura la plaça C a t a l u n y a i comença a construir-se l'Hospital de Sant Pau • Es col.loca la primera pedra del Tibidabo • Vaga general • Enfrontaments amb la Guàrdia Civil causen 10 morts i 350 d e t i n g u t s • Es declara l'estat d'emergència • S'inaugura el mercat del llibre vell a la Rambla de la S a n t a Madrona.

S'inaugura el funicular de Vallvidrera, l'estació de t r e n de Poblenou i la primera línia d'autobusos e n t r e la plaça C a t a l u n y a i el b a r r i de Gràcia • S'inaugura la p r i m e r a p a r a d a de taxis a la plaça C a t a l u n y a • Se celebra el P r i m e r Congrés de la Llengua C a t a l a n a on hi p a r t i c i p e n 3.000 p e r s o n e s • S ' i n s t a l . l a la il·luminació elèctrica als carrers de Sant Gervasi i de Gràcia.

1907 Comença a funcionar l'Hospital Clínic • Es matricula el primer cotxe a Barcelona • Detenen J o a n Rull, confident de la policia, en descobrir-se que havia col·locat algunes bombes amb r e s u l t a t de diverses morts; més t a r d el van executar • Es funda la Guàrdia U r b a n a • La patronal contracta detectius estrangers.

1908

S'obre la Travessera de Dalt • Manifest signat per 12.000 dones dirigit a l'alcalde perquè adopti mesures que reprimeixin la blasfèmia • S'electrifiquen diverses vies de t r a m v i a .

1904 Horta s'annexiona a Barcelona • Gaudí construeix la Casa BatUó al passeig de Gràcia • S'inaugura la presó Model • Una bomba m a t a t r e s persones al c a r r e r F e r r a n • El diumenge passa a ser festiu a tots els efectes.

Congrés fundacional de la CNT; 30.000 afiliacions • Obren les portes el bar London i el cabaret Moulin Rouge • S'inaugura el servei "d'autos de plaça" (taxis) • Es legalitza la construcció de La Pedrera.

L'urbanista Léon Jaussely presenta el seu pla d'enllaços • Es construeix la "Casa de les Punxes", i a l'Illa de la Discòrdia, la "Lleó Morera" • L'alcalde decreta com a velocitat màxima els vuit quilòmetres per hora per als tramvies i els cotxes en el casc urbà i dotze a l'Eixample • Els militars assalten les redaccions del Cu-Cut i La Veu de Catalunya, amb el pretext de la publicació d'una caricatura.

1901

1903

1910

1905

^ * S ' i n a u g u r a el T r a m v i a Blau i el F u n i c u l a r del Tibidabo • El veïnat de la Barceloneta crema el t r a m v i a que va atropellar un nen • Es construeixen les primeres cases del b a r r i de les Tres Torres • Els paletes aconsegueixen la j o r n a d a laboral de 8 hores • F e r r e r i Guàrdia funda l'Escola Moderna i el diari La Vaga General * Diverses explosions de calderes causen alguns morts.

Anys de revoltes

S'inaugura el P a l a u de la Música i el P a l a u de J u s t í cia • Fecsa construeix les "Tres Xemeneies" al Paral·lel • Pastoral del cardenal contra l'Ajuntament per crear escoles laiques sense separació de sexes • El governador ordena crear porteries a totes les cases.

1909 S'envien 40.000 soldats, la majoria de Barcelona, al Marroc per defensar els interessos de les i n d ú s t r i e s mineres; això provoca una reacció popular que acaba en la S e t m a n a Tràjica: es destrueixen més de 80 edificis • Hi ha diversos afusellaments • La comunit a t internacional protesta enèrgicament per la mort de F e r r e r i G u à r d i a • Es crea la comissaria dels pobres al c a r r e r P a r a d í s .

S'inaugura el Turó Park • S'obre la circulació al carrer Mare de Déu de Montserrat • Es posa en funcionament la línia de carrilet Barcelona-Martorelles i l'estació de Magòria • Com a conseqüència de la guerra del Marroc s'estableix l'obligatorietat del servei militar.

1913 P r o t e s t a popular a S a r r i à perquè un t r e n atropellà un nen • S'obre el primer Saló de l'Automòbil • S'inaugura el mercat de S a n t s • Vagues de 20.000 persones en el tèxtil • Manifestació de treballadores per les Rambles • Els dependents de les botigues obliguen a tancar-les a les vuit del vespre.

1914 Epidèmia de tifus a causa del mal e s t a t de l'aigua • Es prohibeix beure aigua de les fonts públiques • Hi ha 2.036 morts • S'inaugura el mercat de Sant Andreu, la plaça de toros Sport - f u t u r a Monument a l - i l'Escola del Bosc a Montjuïc • L'Ajuntament obliga a posar el preu en tots els productes per evitar l'especulació.

1915 S'inaugura la Borsa de Barcelona • Industrials i veïnat del Poblenou s'oposen al projecte de qualificar com a sòl industrial diverses illes del barri • Se celebra la primera festa de la bandereta deia Creu Roja per ajudar els soldats ferits a la guerra del Marroc • D'altra banda, un soldat regala una elefanta al zoo.

1916 Manifestació popular contra l'augment del preu del gas • Posteriorment es planteja una vaga general contra la pujada de preus en general • Forestier dissenya jardins a Montjuïc i al parc de la Ciutadella • Amb un pla municipal es comencen a construir 37 escoles municipals.

CiJl^^'^^^T^^ -^

K){

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

Des del 1917 ja es compten 807 víctimes dels conflictes socials • André Breton dóna una conferència a l'Ateneu Barcelonès • S'inaugura el camp de futbol de Les Corts (del Barca) i es posa la primera pedra del camp de l'Espanyol, inaugurat l'any 1923 • Hi ha deu morts en un xoc d'una Uanxa amb una golondrina.

Es construeixen les primeres cases a Trinitat VeUa i s'inaugura el viaducte de Vallcarca • Primo de Rivera fa el cop d'estat a Barcelona • Einstein visita l'Escola Industrial • Assassinen Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i un altre sindicalista • Aquestes fets provoquen una vaga general de protesta.

w

Guerra i revolució 1930

Sert i Josep Torres Clavé funden el Grup d'Arquitectes i Tècnics C a t a l a n s per al Progrés de l'Arquitectura • Barcelona assoleix el milió d ' h a b i t a n t s • S'est r e n a al Coliseum el primer film sonor: "El desfile del amor" • S'inaugura l'Hospital de Sant Pau i el Parc d'atraccions de Montjuïc • Nova tarifa dels taxis a 60 cèntims el quilòmetre.

1931 BALLELL

1917 S'inaugura el parc d'atraccions del Tibidabo • Forestier fa un parc al Guinardó • 150 persones es queden sense casa a causa de les tempestes al barri de barraques del Somorrostro • Els treballadors de l'aigua i els ferroviaris fan vaga • Com a conseqüència de la vaga general del mes d'agost hi ha 33 morts.

1924 S'inaugura el metro entre Lesseps i Catalunya • Hi ha onze morts en ensorrar-se les obres del metro (Urgell-Gran Via) • S'instal.len els primers taxímetres • Alfons XIII pren possessió del Palau de Pedralbes. A conseqüènica de la gran nevada, molta gent no pot anar a treballar • Assassinen el botxí Rogelio Pérez • Neix Ràdio Barcelona.

Es proclama la República • El bilingüisme s'introdueix a l'ensenyament • Tots els cementiris se secularitzen • L'Ajuntament s'adhereix a la petició d'expulsió dels jesuïtes • S'aprova la puja de cinc cèntims del t r a m v i a • Els bitllets més b a r a t s són de 10 a 15 cèntims • I n a u g u r e n onze escoles públiques, t r e s d'elles a les Cases B a r a t e s .

1932 Els arquitectes del Gatcpac elaboren el Pla Macià, un document i m p o r t a n t que planteja u n a proposta futurista per a Barcelona • Macià i n a u g u r a les Cases B a r a t e s al districte de Sant Andreu • El metro arriba de la plaça C a t a l u n y a a l'Estació del Nord i de la Bordeta a S a n t a Eulàlia • Es roden les primeres pel·lícules als estudis Orphea • La "grossa" de Nadal toca a Barcelona.

1918 Les dones intenten assaltar el govern civil per protestar contra la puja de preus • El bitllet de tramvia puja 5 cèntims • Una epidèmia de grip causa 1.554 morts a Barcelona • S'inaugura el primer centre antituberculós a la Barceloneta • Detenen el cap de policia per ser espia dels alemanys.

1933

1919 Vaga de la Canadenca durant 44 dies • S'aconsegueix la jornada laboral de vuit hores • S'endureix el clima social i els pistolers maten molta gent • Es presenta un projecte de tramvia-funerari que mai s'arribà a posar en funcionament • A causa de la vaga dels treballadors de les elèctriques alguns tramvies s'arrosseguen amb animals o cotxes.

Metro i semàfors 1920 Inundacions en el pla de Barcelona • Moren q u a t r e dones en c a u r e u n a p a r e t prop d'un m e r c a t • S'instal.len u r i n a r i s i dutxes a la plaça U r q u i n a o n a • S'annexionen 908 hectàrees de la m a r i n a per ubicar-hi la Zona F r a n c a • El t r a m v i a de S a r r i à arriba al monestir de Pedralbes • Es fa el primer vol e n t r e Barcelona i Mallorca • Hi ha diversos a t e m p t a t s amb nombroses morts • Assassinen el defensor dels sindicalistes Francesc Layret • El governador prohibeix la venda d'armes.

1921 Lluita e n t r e sindicalistes i patronal, el r e s u l t a t és de 102 morts, 83 són obrers • El governador de la ciutat és Martínez, el qual aplica per p r i m e r a vegada la llei de fugues a t r e s sindicalistes • S'aprova l'annexió de S a r r i à a Barcelona • Comencen les obres del Gran Metro i del carrer Balmes fins l'avinguda del Tibidabo.

1925 S'inauguren les estacions de metro de Liceu i Fontana • S'obre ima línia d'autobusos entre el Guinardó i la Mar Bella • Obren els magatzems "El Aguilà" al carrer Pelai • Se suspenen els partits al camp del Barca per ser un club "desafecte a la Pàtria" • Es clausura l'Orfeó Català i dues entitats excursionistes • Dos dels hidroavions que freqüenten el port coHsionen i hi ha un mort • El tren de Sarrià descarrila: 26 morts • Cau un avió al carrer Almogàvers i en resulten dues persones mortes • Els barris de Verdum, Charlot i Prosperitat funden ima associació en defensa dels seus interessos.

S'inaugura el mercat del Ninot • Neix la U n i v e r s i t a t Autònoma de Barcelona • L'ensenyament p r i m a r i és g r a t u ï t i obligatori, així com el català • Vaga general del t r a n s p o r t urbà • La Companyia de T r a n s p o r t s contracta esquirols • Hi ha dos morts i s'avaluen en 300.000 pessetes els desperfectes • La situació social es deteriora: un 20% dels treballadors participa en processos vaguistes • Barcelona annexiona 50 hectàrees de l'Hospitalet al voltant de la Diagonal • Picasso torna a Barcelona.

1934

S'obre el parc GüeU i s'inaugura Can Jorba • També s'inaugura la línia de metro Bordeta-Espanya-Catalimya • A la línia dos, el tram entre passeigdeGràciaiJaumel • Gaudí mor atropellat per un tramvia • Se celebra el primer Dia del Llibre.

El sis d'octubre Companys proclama la República C a t a l a n a dins de la República Federal Espanyola • Rendició de Companys l'endemà • Detencions i destitucions • El metro arriba a Correus • Cau un avió a la Rambla de S a n t a Mònica • Es crea el "cupó dels cecs" • S'inaugura el pla d'enllaços ferroviaris a la Meridiana • Els taxis de Barcelona s'apropien del groc i el negre com a colors distintius • Es fa un nou pont al c a r r e r Galileo.

1927

1935

Es fan proves d'im semàfor al passeig de Gràcia/ConseU de Cent • S'inauguraelbrancaldelmetroentreAragóiplaçaUrquinaona • S'obren els carrers Casanova i València • S'enderroquen les barraques perconstruirl'avingudaMistral • S'obre el mercat de Galvany • Apareixen els primers animcis de la Coca-Cola.

Se suspèn l ' E s t a t u t d'Autonomia • Consell de g u e r r a a 214 c i u t a d a n s i ciutadanes • Judici contra companys • S'inaugura el temple del S a g r a t Cor al Tibidabo • Al nou Price s'hi fan conferències quaresmals • Obre les portes el complex Piscines i Esports i el frontó Txiqui-alai a la plaça del Bonsuccés • També s'inauguren els m a g a t z e m s Sepu.

1926

1928 StravinslQ' dirigeix l'estrena de la "Consagració de la Primavera" • Convidat per Sert, Le Corbousier fa una conferència sobre arqxiitecturaracionalista • Comencenlesobresalapl. d'Espanya • S'obre al públic el pont de Marina • Protesta per la nuesa de l'escultura de la pi. Catalunya "La deesa"deClarà • Inaugurada la il.lxuninació de ^ixample i el funicular de Montjuïc.

1929

ADOLF ZERKOWITZ

L'Exposició Internacional a Montjuïc inclou el Poble Espanyol • S'inauguren les Cases Barates a Can Tunis • Es pinta al Portal de l'Àngel el primer pas de vianants • Es cobreix el tren de Sarrià al carrer Balmes • Primer semàfor a Balmes-Provença • Comença a funcionar el primer fotomaton ràpid al carrer Pelai • Revetlla de Sant Joan a Montjuïc amb 500.000 participants.

ROBKRT CAPA

^3(;)i^*í^ú-M^ X

XX n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1999

Moda • Multen els banys de la Mar Bella per infringir les normes del bon vestir • P r i m e r s troleibusos a Barcelona • S'obre un menjador d'Auxili Social • S'inaugura el monument a la Legió Còndor • S'obren q u a t r e noves escoles • Neix l'Obra Sindical del Hogar • Comença a sintonitzar-se Ràdio Pirenaica.

1947

Comencen les obres de prolongació de la Diagonal des de Pedralbes fins Esplugues • Obres de pavimentació i construcció del clavegueram al carrer Tuset • Nous jardins a la part alta del carrer de Balmes.

1948

JOAQIHM U R A N G U I . Í

1936

1943

Es restitueix l ' E s t a t u t • Companys s u r t reelegit president • Guanya les eleccions el F r e n t e Popular • Insurrecció de Franco contra la República • Els insurrectes són vençuts a Barcelona • Nova estació de t r e n s a S a n t s i s'urbanitza la plaça • Es col·lectivitza el t r a n s p o r t públic i totes les empreses amb més de cent treballadors • Obren les portes els cabarets socialitzats • S'inaugura una església a T r i n i t a t Vella, que es crema 18 dies després • Mult i t u d i n à r i a assistència a l ' e n t e r r a m e n t de D u r r u t i • Comencen a a r r i b a r les Brigades Internacionals • S'estrena la primera pel·lícula en color: "La feria de las vanidades".

Als cinemes comença a projectar-se el No-Do • L'Ajuntament decideix construir els habitatges que formaran la barriada de Sant Cristòfol, per això obté un crèdit de 360.000 pessetes • Es canalitza la riera d'Horta • S'annexionen 109 hectàrees de Santa Coloma, l'espai ocupat per les Cases Barates • Continuen les detencions per motius polítics •S'autoritza per primera vegada una ballada de sardanes.

Inundacions al Somorrostro causen una mort • Es crea l'Associació de Veïns del carrer Petritxol • La CNT mata Eliseu Melis, confident de la policia • S'autoconstrueix un nucli de barraques a Sant Martí que s'autoanomena "La Perona", per la visita a la ciutat d'Eva Perón • Es creen els "jurats d'empresa".

Vuitanta famílies perden les seves barraques als barris de Pequín, Somorrostro, Bogatell i Mar Bella a causa d'un fort temporal • Setge al maquis urbà: l'anarquista Raúl Carballeira se suïcida per la pressió policial • Tornen a pujar els transports públics • Apareixen noves monedes que porten la inscripció: "Franco caudillo de Espaiia por la gràcia de Dios".

1949 Es construeix el baixador de Torre Baró, pagat en p a r t pel veïnat • 27 morts en descarrilar l'exprés Madrid-Barcelona • Es culpa la guerrilla i es respon amb la detenció de v u i t a n t a membres del PSUC, dels quals n'afusellen a q u a t r e • A t e m p t a t mortal contra el Secretari del F r e n t e J u v e n t u d e s • Es crea el servei de repressió al b a r r a q u i s m e • Assassinen la p r o s t i t u t a Carmen Broto, tot i que la prostitució de luxe i l'estraperlo són activitats consentides pel "Movimiento Nacional".

1937 Primer bombardeig a la ciutat amb 64 morts • Recital del poeta León Felipe al Coliseum • Manifestacions de dones a Sants i a Gràcia per la falta de pa; a causa del racionament, 300 grams costaven 25 cèntims • Comencen el "fets de Maig", que acabaran amb 500 morts • Municipalització de l'habitatge • Es limita la velocitat dels cotxes • L'Ajuntament canvia el nom de molts carrers «Es comencen a construir refugis • Els bombardejos segueixen causant dotzenes de morts i destrueixen el pont del Besòs • Es crea l'empresa "Gallina Blanca".

Fi del racionament 1950 l'EREZ DK ROZAS

1944 1938 Continuen els bombardejos sobre la ciutat • Centenars de morts • Racionament • Es crea la cartilla del fumador • A l'octubre s'acomiaden les Brigades Internacionals • El bitUet d'autobús costa 20 cèntims • Els tramvies valen el doble • El personal que treballa a la presó de Montjuïc es nega a pagar el bitllet del funicular • Des del Tibidabo es veu l'aurora boreal • S'inaugura im nou pavelló de la Maternitat • Al cine Verdi s'hi instal·la tm menjador per a mainada • Es deixa de fabricar cervesa.

1939 Les tropes franquistes ocupen Barcelona • El diari Solidaridad Nacional s'edita als tallers on s'imprimia Solidaridad Obrera • Es prohibeix el català • Hi ha 32 morts en un accident en el tren de Sarrià, a l'alçada de la plaça Molina • Només 50 cotxes de tramvia estan en condicions de circular «Es repinten els autobusos de vermell i crema • Es crea la cartilla de racionament, imprescindible per poder menjar • Hiha 1.695 afusellaments al Camp de la Bóta.

Repressió 1940 Es desmunta l'escultura "Homenatge a la primera República", del Quize d'Oros i el monument al doctor Robert • Es canvien, en alguns carrers, els noms de personatges republicans i catalanistes • Continuen els afusellaments, com els del general Escobar i el president Companys, entre d'altres • A Motjuïc es construeix un monument en homenatge als morts franquistes • Un pla municipal preveu la construcció de 2.014 edificis per pal·liar el dèficit deixat pels 1.808 destruïts • Obren els banys públics de la plaça d'Espanya.

1941 Processó per purificar

els carrers • P r i m e r Saló de la

Es comença a reconstruir el pont sobre el riu Besòs • S'inaugura la plaça Gal·la Placídia • Es planten 2.000 arbres als carrers de la ciutat • Inaugurades les primeres cases de l'Obra Sindical del Hogar a la Sagrera • Afusellen quatre anarquistes per un atracament • S'exigeix el DNI • Pengen una senyera al transbordador del port.

Davant el projecte municipal de construir un mercat al parc de la Ciutadella, hi ha una protesta c i u t a d a n a i el govern el declara espai protegit • Executen a garrote vil el germà petit de Quico S a b a t e r • Tretze països participen a la Fira de Mostres, cosa que suposa la fi de l'aïllament • S'inaugura el mercat del Carme al Raval • Seat obre les portes a Barcelona gràcies a la pressió de Fiat, ja que el govern s'hi negava • Es projecta la pel·lícula "Lo que el viento se llevo".

1945 Deixa de ser obligatòria la salutació feixista • S'incrementen les restriccions elèctriques • Apareixen senyeres a la Sagrada Família i al Palau de la Música • Es crea el Museu d'Art Modern a l'antic Parlament • Es fabriquen les primeres motos Montesa • Primera pujada dels transports públics des del final de la guerra.

1946 Posen una bomba a la Universitat el "Dia de l'Estudiant" • S'inaugura el tram de metro Liceu-Ferran • Ampliació del reformatori de Wad Ras • Es tira a terra la plaça de toros de la Barceloneta • Es comencen a fabricar els camions Pegaso a la factoria Enasa • Es creen les travesses al preu de dues pessetes.

XAVIER MISERACHS

1951 S'inaugura el mercat d'Horta i l'avinguda Infanta Carlota • Octavetes contra els marines i la col·laboració dels EUA amb Franco • El bitllet dels tramvies puja de 50 a 70 cèntims • Es comença trencant-ne vidres i es fa una crida a no fer-los servir • Primera revolta popular des de la guerra civil • Vaga de tramvies • La policia mata, en una manifestació, el nen Joan Moreno • S'anul.la l'augment de preus • S'inauguren les estacions de metro de Glòries i Clot • Una tempesta destrueix els banys de la Mar Bella • El carrer de la Boqueria es converteix en la primera via de vianants • Facerias assassina en un meublé un conegut constructor que s'entenia amb una neboda seva menor d'edat.

1952 S'inaugura el barri del Polvorí • Hi ha cinc afusellaments al Camp de la Bóta • En 13 anys hi ha hagut 3.385 assassinats • Es construeixen en un mes habitatges per als barraquistes de la Diagonal, són les famoses Vivendes del Governador a Can Clos i Verdum • 35è. Congrés Eucarístic Internacional •

21

S^KK

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999 S'aprova la municipalització dels transports públics • S'inaugura la Seat de la Zona Franca • Se celebra la primera Fira del Llibre Vell • Se suprimeix el racionament del pa.

Immigracions 1960

1953 Aprovat el Pla Comarcal • S'enderroquen les barraques de la pi. de les Glòries • El metro arriba a Navas • L'Obra Sindical del Hogar construeix el petit barri de la Mercè (Pedralbes) de 123 pisos • Inimdacions al Somorrostro • El ministre de governació inaugura al barri de Trinitat Nova els primers 597 habitatges.

Autoritzada l'AV de Sarrià • Aprovada la Carta Municipal • Obren les portes els mercats del Bon Pastor i de Roquetes • S'inaugura la nova estació de tren subterrània al carrer Aragó • Manifestació d'actors i alumnes de l'Institut del Teatre protestant pel tancament de teatres.

1954

1961

Nou mercat al Guinardó • Obren les dues primeres escoles de Nou Barris • El metro arriba a Sagrera i a Fabra i Puig • S'unifiquen les tarifes del tramvia a 70 cèntims • Es comencen 1.464 pisos de l'Obra Sindical del Hogar a Verdum i Roquetes • Primera projecció en cinemascope, "La túnica sagrada".

Nous mercats a Vilapicina i a Les Corts • Se suprimeixen els tramvies de Les Rambles • L'AV de La Bordeta aconsegueix fer realitat els jardins de Mossèn Andreu Oller • Santa missió pels carrers de la ciutat.

1967 Els veïns de Sant Andreu denuncien esquerdes produïdes per les obres del metro • El metro arriba a Horta i es comencen a suprimir línies de tramvia • Núftez y Navarro tira a terra la casa Trinxet • Josep Maria Figueras construeix cases a l'antic Camp de la Barca • Hi ha 52 persones detingudes durant el Primer de Maig celebrat a Torre Baró • Inaugurats dos dipòsits de gas a Horta, més tard es coneixeran per "els collons de Porcioles".

1962 Comencen les obres del túnel del Tibidabo • Es confecciona un catàleg d'edificis i monuments d'interès artístic • El transport públic arriba a Sudoest del Besòs i a Montbau • El mes de novembre hi ha inundacions i el dia de Nadal cau una fenomenal nevada de 40 centímetres • La ciutat queda paralitzada • Obre les portes El Corte Inglés.

1963 Moren nou barraquistes a causa d'una esllavissada de terra a Montjuïc • Se suprimeixen els autobusos de dos pisos • Es compren 900 tramvies de segona mà a la ciutat de Washington • Els autobusos arriben al Carmel • Nova presó de dones a Trinitat Vella • S'inaugura el Canòdrom de la Meridiana • Obre el Museu Picasso • Neix el Tribunal d'Ordre Públic i la policia posa en funcionament el telèfon d'emergències 091.

F.CATALÀ KOCA

1955 S'inaugura el primer bloc del barri de La Vemeda • Desapareix el nucli de barraques "La Muntanyeta" de la Barceloneta • S'inaugura el Palau d'Esports, el mercat de la Sagrera i l'avinguda de l'Hospital Miütar • Entra en funcionament l'estació de Sant Andreu • Louis Armstrong actua al Windsor.

1964 Es comença construir la Meridiana, les obres duren tres anys • Veïns de Roquetes es construeixen el clavegueram • Es fa el pont sobre el carrer Espronceda • Ocupació d'habitatges, a mig construir, a Prosperitat • Un temporal arrasa el Somorrostro: 642 persones es refugien a Montjuïc • A la parròquia de Sant Medir neixen les Comissions Obreres (CCOO) • Ironies de la vida, Franco celebra els "25 anys de pau" i a la vegada es comercialitza la píndola contraceptiva.

1956

SEHCIO LANAO

1968 S'inauguren els mercats del Besòs i de Sant Gervasi • El metro arriba a les Drassanes, Sant Andreu i Torres i Bages • Es continuen suprimint tramvies • Torre Baró i Vallbona reclamen el clavegueram • Neix l'AV de Sant Antoni • 4.000 joves de la Joc celebren una assemblea • Primers aparcaments subterranis • Es projecta amb gran èxit el film "Helga".

1969 Un Pla Parcial permet construir pisos a l'Espanya Industrial • S'inauguren els mercats de la Vall d'Hebron i del Carmel • Comença a funcionar la línia V de metro • L'Ajuntament inaugura un horrible edifici a la plaça Sant Miquel • Estat d'excepció • Arboricidi de l'alcalde Porcioles a la rambla de Sant Andreu • Els estudiants defenestren el bust de Franco que hi ha a la Universitat.

Associacionisme 1970

Barracons-escola al barri del Polvorí • Primers blocs del Congrés • Es tanquen 98 prostíbuls • S'aproven els plans m-banístics de La Vemeda (Llevant Nord) i la Guineueta • Circulen els primers troleibusos de dos pisos • S'inaugura el polígon de Torre Llobeta • Posen un termòmetre gegant al Portal de l'Àngel i marca la temperatiu-a més baixa del segle, 6'7 graus sota zero.

Comencen les obres del Segon Cinturó • Neix l'AV de Nou Barris • El metro arriba a la Diagonal, la Sagrera i el Paral·lel • S'enderroca el barri de can Tunis per ampliar el port i els barraquistes exigeixen pisos • Comença a perforar-se el túnel de la Rovira • S'inaugura el parc del Putxet • Dos mesos de vaga a la Harry Walker • Consell de guerra a Burgos.

1957 Comença el cobriment de les vies del tren a Aragó • Durant una setmana els usuaris de tramvies fan vaga per protestar contra la puja del bitllet a 80 cèntims • Comença la construcció del passeig Marítim • La policia mata a trets l'històric maquis urbà, Facerias, a Verdum • S'inaugura el Camp Nou del Barcelona.

1958 Acaben les restriccions elèctriques • Nou mercat a les Tres Torres • Inauguració del polígon Joan Anton Parera (831 pisos) ala Verneda • Els autobusos arriben a aquesta nova barriada • Arriba el Cinerama • La ciutat supera el milió i mig d'habitants • Primers programes de TVE • Important moviment vaguista • Obre les portes el primer restaurant xinès.

1959 Aprovat el pla parcial del barri del Turó de la Peira • El metro arriba des de la Sagrera a Vilapicina • Primera pedra del barri Besòs • S'implanta el servei nocturn d'autobusos • Nova llei d'Ordre Públic, que donarà lloc a molts processos.

1971 1965 Inaugurat el mercat de la Guineueta • Els tramvies arriben al Besòs, la Bonanova i la Via Júlia • Manifestació de 3.000 treballadors de CCOO davant de la seu del Sindicat Vertical • Manifest internacional per paralitzar les obres de la Sagrada Família, entre els signants hi ha Miró i Le Corbousier • Poblenou i la Barceloneta lluiten contra el pla de la Ribera • Actuen a Barcelona els Beattles i el Padre Peyton • S'obre el primer frankfurt.

1966 Obre el parc d'atraccions a Montjuïc • Els barraquistes que hi havia en aquell espai es traslladen a barraques de nova construcció • El tramvia arriba a CoUblanc • Es reciclen 13 tramvies a les aules de Torre Baró • Franco inaugura el barri aluminòtic de La Pau • Desapareix en una setmana el barri del Somorrostro • Es construeix el barri de La Vinya • Arriba Floquet de Neu • Els capellans es manifesten per Via Laietana • S'apaguen les darreres faroles de gas.

El Carmel lluita perquè els barraquistes tinguin pisos • Tanquen el Born i l'AV el reivindica • S'inaugura el parc de la Guineueta • El 18 de març els tramvies fan el seu darrer viatge • S'obre al públic el Laberint d'Horta • S'inauguren els passos subterranis de la plaça d'Espanya i la plaça Cerdà • Neix l'AV de Sant Andreu • Inundacions • Un allau de merda inunda Can Clos, per això s'exigeix que es tanqui l'abocador • Neix l'Assemblea de Catalunya.

1972 Comencen les obres del Cinturó Litoral • Hi ha 18 morts en una explosió de gas al carrer Capità Arenas • Es produeix una segona explosió al carrer Ladrilleros: 14 morts • Neixen les AV de la Sagrera i Poblenou • Es crea la clandestina Coordinadora de barris de Sant Antoni • Autoritzen la Favb • Depuradora a la platja del Bogatell • 1.738 persones presenten al·legacions contra el projecte de la plaça Lesseps • Es lluita contra la construcció d'un aparcament a la plaça de la Catedral • Vaga de lloguers a Verdum i Trinitat Nova • Nou cementiri a Collserola.

íl

S^KK

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

191S

1918

1984

Entra en funcionament el metro entre Joanic i J a u m e I, també arriba a Pubilla Casas • La Coordinadora de barris planteja una manifestació per la qualitat de l'ensenyament • S'inaugura el mercat de Nostra Senyora del Port • Es legalitza l'AV d'Horta • Detenen 113 persones de l'Assemblea de Catalunya • En un tiroteig de la policia mor l'obrer García Màrquez de la Tèrmica • La ciutat queda impactada per la mort de Carreró Blanco.

203 presoners s'autolesionen a la Model • Hi ha q u a t r e morts a la Scala • S'inaugura el parc de les Aigües i el del Castell de l'Oreneta • Se celebra el primer P r i m e r de Maig legalitzat • S'inauguren les escoles reivindicades de la Pegaso, Sóller, P a t r o n a t de Ribas i F e r r e r i Guàrdia • P r o t e s t a per la pujada del metro a 8 pta. i a 12 pta. el de l'autobús • S'aboleix la pena de mort • Prohibit el Carnaval.

S'instal.len els primers contenidors • Comença a emetre TV3 • Es produeixen dues explosions al Bon Pastor i Sant Andreu • Nous habitatges a Can Clos i per als barraquistes del Carmel • S'inaugura el velòdrom • Els veïns salven Can Golferics de l'enderrocament de Núfiez i Navarro • Caceria de rates nocturna a Ciutat Meridiana • Nova divisió de la ciutat en deu districtes • Cadena humana contra l'ingrés a l'OTAN • Desallotjada l'última vaqueria de la ciutat.

1919 Eleccions municipals • Neix l'Associació de Veïns de la Salut • L'Ajuntament adquireix els t e r r e n y s de l'Espanya I n d u s t r i a l , de l'Escorxador i de la futura plaça Sóller • S'inaugura la depuradora del Besòs • La Favb inicia la campanya "Per recuperar Barcelona exigim els nostres diners a Madrid" • Es canvia el nom de 59 c a r r e r s .

Deu districtes MANEL ARMENGOL

1914 Arriben a la Mina 2.580 persones • S'instal.la el primer carril-bus • Obren dues noves estacions de metro: Alfons X i Guinardó • Primer segrest d'autobusos a Roquetes • Lluites contra les indústries perilloses a Poblenou i Poble Sec • Incendi al carrer Tàpies amb el resultat de 17 morts • Vaga de lloguers a La Pau • Okupació de pisos a la Zona Franca • Assassinen el jove anarquista Salvador Puig Antich.

1980

KIM MANRESA

Es torna a a u t o r i t z a r el Carnaval • S'instal.la energia solar a dos edificis municipals • Els veïns del Carmel ocupen el Consell del Districte per reclamar diverses reivindicacions • Manifestacions i tancam e n t s a Roquetes, Casc Antic i Torre Baró • Judici pel cas Scala.

1981

1915 Seat despatxa 500 persones i es convoca u n a vaga • Inauguració de la plaça de S a n t s , feta gràcies a la reivindicació veïnal • S'inaugura la incineradora del Besòs • Prohibida u n a exposició sobre l'Obra Sindical del Hogar a Verdum • Aprovada l'AV del Clot i comença a lluitar pels t e r r e n y s de la Renfe • Lluita per la plaça de Les Rates a la Sagrera • Franco mor al llit, després d'una llarga agonia.

Festes per celebrar la recuperació de l'escorxador com a zona verda i la Mar Bella al Poblenou • Explosiona un polvorí s u b t e r r a n i i desconegut al b a r r i del Bon Pastor per q u a t r e p u n t s • Inundacions al P r i m e r Saló del Còmic • Explosió dels dipòsits del Gas • Es posa el nom d'Assemblea de C a t a l u n y a a u n a plaça de la Sagrera • Comencem l'any "jTodos al suelo!" i l'acabem amb una gran manifestació contra l'entrada a l'OTAN.

1916 S'aprova el Pla Comarcal • Manifestació d'actors i actrius per la falta de feina • Vaga de funcionariat municipal • S'inaugura l'estació de metro de la Barceloneta • D u r a n t 28 dies, els veïns de Prosperit a t posen barricades per exigir un semàfor • Primeres plaques de c a r r e r s en català • Campanyes contra el projecte de la Via 0 i per la gratuïtat del Tercer Cinturó • Milers i milers de barcelonins i barcelonines exigeixen Llibertat, Amnistia i E s t a t u t d'autonomia!!!

1985 Enderroc de part de les barraques de La Perona • Aprovada la remodelació de Baró deViver • Vaga general reclamant la millora de les pensions • S'enderroca una part del viaducte del Cinturó al Guinardó • Passeig de vianants a l'avinguda Gaudí • El metro arriba a la Vall d'Hebron • S'inaugura el parc de l'Espanya Industrial • Manifestació en contra de l'augment del preu del transport públic • L'oposició considera immoral el cartell de les festes de la Mercè perquè hi surten despullats un home i una dona • Pinten de rosa l'escultura de Franco de Montjuïc.

1986 Reconstruït el pavelló Mies Van der Rohe • Inaugurada la Via Júlia amb pancartes rebutjant les contribucions especials • Aprovat el Peri de Gràcia, que no preveu la via 0 • Inaugurades sis escoles • Protestes per un desallotjament de malalts al Mental • Barcelona nomenada seu olímpica • Lluita contra l'especulació a Piscines i Esports • A Catalunya guanya el NO al referèndum sobre l'OTAN.

1981

PEPE ENCINAS

1982 Manifestació contra la LOAPA • El metro arriba a la Via J ú l i a • Obren cinc centres cívics • Aldarulls racistes a La Verneda c a u s a t s per diversos robatoris que s'atribueixen als gitanos de La Perona • Es posa el nom de Salvador Seguí a u n a nova plaça del Raval • La línia IV de metro arriba a La P a u • Veïns del Bon P a s t o r i d'Hostafrancs lluiten pel Peri • Exposició de Picasso amb motiu del seu centenari • El set de novembre el P a p a diu missa al Nou Camp.

KIM MANRESA

1911

1983

Entra en vigor la gratuïtat del transport públic per a les persones jubilades • El metro arriba a Poblenou • Milers de persones es manifesten en bicicleta • L'Ajuntament compra terrenys reivindicats a Renfe, la Maquinista i el Castell de l'Oreneta • Es reanuda el Carnestoltes • Campanya "Salvem el Guinardó" • S'inaugura el barri de Canyelles • Eleccions • Un milió de persones es manifesten l'Onze de Setembre • Explota una bomba a El Papus; 1 mort • Detenen Els Joglars.

L'Ajuntament compra l'Estació del Nord i el metro a r r i b a a S a n t a Coloma i Cornellà • Trasllat dels b a r r a q u i s t e s de S a n t a Engràcia • Crítiques a les noves places dures • Actuació violenta de la guàrdia u r b a n a a Torre Llobeta • l'Ajuntament compra la finca de M a r t í Codolar a Horta • Es reivindiquen carrils-bici • Oposició al Peri de Gràcia • Mor lluny de la seva plaça Reial el pintor i lluitador per les llibertats José Ocafta.

Entra en funcionament el bus turístic • Es demana l'accés dels discapacitats al metro • Explosió d'una bomba al port, en resulta mort un guàrdia civil • Es registra la temperatura més alta del segle: 38,6 graus • Manifestació pro cobriment del II Cinturó • Campanya "Aquí hi ha gana" al Casc Antic • Obert el pont de Bac de Roda • Indignació ciutadana pels 20 morts a l'atemptat d'Eta a Hipercor • Tota la ciutat queda a les fosques durant unes hores a causa d'una avaria.

1988 Escullen Cobi mascota olímpica • Inici de les obres del túnel de Vallvidrera • S'inaugura el Sot del Migdia com a espai de concerts • Primer multicinema: el Florida es reconverteix en tres sales • S'inaugura el parc de l'Estació del Nord • La guàrdia urbana intevé violentament quan veïns del Bloc Fantasma reivindiquen habitatges • El transport públic paralitzat per una vaga general contra el Pla d'Ocupació juvenil.

1989 Tanca el J a i Alai, l'últim frontó de Barcelona • Enderrocades les barraques del Camp de la Bóta i La Perona • Es demana la retirada del Pla d'Hotels • El Bloc Fantasma dinamitat • Inauguració, passada per aigua, de l'estadi olímpic de Montjuïc; els degoters superen tots els rècords olímpics • Mentre cau el mur de Berlín, els expropiats del Poblenou reivindiquen habitatges.

23

S^KK

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

Clarobscurs 1990 Vaga de taxis • Inauguren el Segon Cinturó de Ronda i un tram del Cinturó Litoral • El barri de Gràcia s'oposa a la construcció d'una nova caserna de la guàrdia civil • S'inaugura el parc esportiu de Can Dragó • Enderroquen els Banys Orientals i les Drassanes • Col·loquen un monument a la República a Nou Barris i un altre a Ferrer i Guàrdia a Montjuïc • S'inaugura el museu d'Art de Catalunya i el Palau Sant Jordi, a més dels aparcaments de l'Illa (els més grans de la ciutat amb 2.200 places) • Mor una veïna al Turó en caure un edifici afectat d'aluminosi • Desapareixen les últimes barraques d'El Carmel • A Nou Barris fan un homenatge a les mares de la Plaza de Mayo • Tanquen les atraccions Apolo del Paral·lel.

1993 Unes 150.000 persones agafen el t r a n s p o r t públic sense pagar en u n a j o r n a d a convocada conjuntament per sindicats i associacions veïnals • S'okupen quatre cases • Manifestacions per d e m a n a r la r a m b l a de Sant Andreu • Al Carmel fa tres anys que tenen 100 cases, acabades de construir, buides • Es crea l'Associació d'Amics del Paral·lel i l'AV de la Vila Olímpica • Se celebra una audiència pública a petició de la plataforma Barcelona Estalvia Energia • 2.000 dones se solidaritzen contra les dones violades a la guerra • El mes de novembre milers de manifestants demanen la fi de la g u e r r a als Balcans • Raimon celebra al P a l a u Sant Jordi 30 anys d'AZ vent amb un concert m u l t i t u d i n a r i • Al mes de setembre s'havien detectat 3.369 casos de sida • S'inaugura l'últim b a r r i de Barcelona: la Vila Olímpica.

1991 Aprovat el pla del Liceu amb protestes al Ple • Comença la "Guerra de l'Aigua" • Campanya "Volem seguir vivint al Poblenou" • Manifestacions contra la guerra del Golf • Tanca per reformes el funicular de Montjuïc • Manifestacions al Bon Pastor pel metro i al Turó per l'aluminosi • Protestes per l'augment de preus del transport públic • S'aprova la "Llei Corcuera", la de la patada a la porta • S'acaba la remodelació de la plaça del Diamant i del Frontó Colom • Torna a obrir la biblioteca Arús • Hi ha 12.667 naixements davant de 15.568 morts • Construeixen un col·lector al passeig de Sant Joan, entre la Gran Via i la Diagonal • Assassinen Sònia, un travestit, al parc de la Ciutadella.

Vaga general • Paralitzat el transport públic • Barcelona celebra les olimpíades mentre milions de persones de tot el món les veuen per televisió • Veïns del Poblenou, Fort Pienc i el Clot s'oposen al projecte de la plaça de les Glòries • Diverses manifestacions reclamen el metro als barris • La Sida afecta 8 de cada 10.000 barcelonins • Ingressa a la presó un desertor de la guerra del Golf • S'instal·la al Camp de la Bóta l'escultura "La Fraternitat" en honor als afusellats per la dictadura franquista • El parc mòbil supera el milió de vehicles • Els propietaris de l'Hotel de Torre Melina enderroquen una masia del segle XVII.

1997 Es t i r a a t e r r a el Zurich • Barcelona celebra el 125è aniversari del primer t r a m v i a q u a n no en queda ni un • El b a r r i de Ramon Albó canvia el nom per Can Peguera • Demanen cinc milions de multa pels talls d'autopistes per la g u e r r a de l'aigua • 12.000 persones donen suport social al moviment okupa en u n a festa al Born • 300 brigadistes internacionals visiten la ciutat 50 anys després • Veïns de Barcinova salven de l'arboricidi 32 arbres centenaris • Centen a r i d e i e s annexions « A l a nostra ciutat viuen 1.700 persones japoneses • El P a t r o n a t Municipal construeix 400 pisos sostenibles i per a llogar-los a joves • S'inaugura el Teatre Nacional • C a s a m e n t borbònic a la Ciutat Comtal; el nuvi devia a l'Ajuntament 535.000 pta. en multes i impostos.

1998 JOAN SANCHEZ

1994 1992

gües • Desallotjament violent de l'okupat cinema Princesa • L'Ajuntament aprova la construcció de pisos de luxe al camp de l'Espanyol • Dels 5.861 gossos recollits, a la gossera municipal se'n sacrifiquen 5.000 • Després de l'accident als dipòsits de R e p s o l de la Z o n a F r a n c a se n ' e x i g e i x el d e s m a n t e l l a m e n t • Hi ha 554 cotxes per cada mil h a b i t a n t s • Barcelona té u n a densitat de 152 persones per h e c t à r e a • L'índex d'atur puja a 111.579 persones • 2.000 persones fumen m a r i h u a n a reclamant-ne la legalització.

15.000 manifestants diuen "Prou abusos": metro als b a r r i s , solucions a l'aluminosi i a la guerra de l'aigua • Acampen a la Diagonal 1.000 tendes exigint el 0,7 per a Solidaritat; u n a acampada posterior a la plaça de Sant J a u m e acaba violentament • Dotze de cada cent pisos de la ciutat són buits • Vaga general pel dret al treball dels joves • S'inaugura el Centre de C u l t u r a Contemporània • S'incendia el Liceu • El 20% de la població no va ni u n a sola vegada al centre de la ciutat • Una estadística oficial dóna com a r e s u l t a t 1.746 persones cocaïnòmanes • 5.000 persones es mouen d i à r i a m e n t en bici per la ciutat i 40.000 els dies de festa • D u r a n t tot l'any, a Barcelona, s'han venut quinze milions de p r e s e r v a t i u s .

1995 25 e n t i t a t s s'oposen a posar peatge al parc del Laber i n t • Zona F r a n c a es m a n i f e s t a : M e t r o , SÍIncineradora, NO • S'inaugura la línia II del metro • Deu mil persones exigeixen la íï de les proves nuclears • La dinamita enderroca el primer bloc aluminós de La Pau • Manifestació m u l t i t u d i n à r i a contra la g u e r r a dels Balcans • Moren més de 60 persones d'accidents laborals • I n a u g u r e n el Macba i el M a r e m à g n u m • Barcelona rep 5.700.000 visit a n t s • Les televisions de districte es dilueixen en la BTV • Galerías Preciados passa a ser d'El Corte Inglés.

72.000 signatures recolzen la Iniciativa Legislativa Popular contra la Incineració • Lluita veïnal perquè el Barca no privatitzi Can Rigalt • Molts barris reclamen equipaments per a la gent gran • Veïns del Carmel s'oposen a la instal·lació d'un centre de tractament per als seus veïns drogodependents • El Born serà biblioteca • Milers de persones es manifesten contra la guerra als Balcans • Tanquen els caríssims magatzems Sogo de la Vila Olímpica • Barcelona s'adhereix a la Declaració Universal dels Drets Humans.

1999 La Zona Franca canvia el nom i recupera l'originari de La Marina • Barcelona celebra per primera vegada "Un dia sense cotxes" • Denuncien el projecte de Mr. Hines a Diagonal Mar per especulatiu • S'alça el teló del nou Liceu en un temps rècord • 6.000 habitatges aluminòtics encara esperen una solució nou anys després • Núftez denuncia els veïns de Les Corts per proxenetes • S'acaba el segle esperant les conseqüències de "l'efecte 2000" a la ciutat • S'obre la Diagonal fins al mar • Inauguren el Liceu • Arriben els primers veïns al Front Marítim (hi ha 1.723 habitatges construïts) • Traslladen el Casino de Barcelona a la Torre Mapfre des de Sant Pere de Ribes.

1996 CRAIGIE HORSFIELD

^éAf Escola • B ^ a Professional l ^ l p l d e la D o n a V ^ l y d Diputació I k M I

Oposició veïnal a l'enderroc de l'Editorial Sopena • Inauguració popular d'una estació de metro simbòlica a la plaça S a n t J a u m e • Col·lectius ecologistes s'oposen a la prolongació de la c a r r e t e r a de les Ai-

SEMINARIS

PEDRÓ MADUENO

2000

srTsÏÏsrï ^^443 s „ Fax. 93 443 14 12

Dates de matriculació a partir del 10 de gener de 9 a 13 i de 16 a 20 li

d e Barcelona

LA CUINA DE L'ARROS

THE LANGUAGE OF ART

MESTRES RENAIXENTISTESI BARROCS

Dates: 3, 10, 17, 24 febrer Horari: dijous de 9.30 a 11.30h.

Dates: 19,26 gener, 2, 9, 16, 23 febrer, 8, 15, 22, 29 març Horari: dimecres de 18 a 20 h.

Dates: 20,27 gener, 3, 10, 17, 24 febrer, 9, 16, 23, 30 març Horari: dijous de 9 a l l fi.

SERIGRAFIA

CINEMA FRANCÈS

PLANXA DE ROBA BLANCA

Dates: 21, 28 gener, 4, 11, 18, 25 febrer 10, 17, 24, 31 març Horari: divendres de 10 a 13 h.

Dates: 18, 25 gener, 1,8, 15, 22febrer,7, 14, 21, 28 març, 4,11 abril Horari: Dimarts de 9 a 11 h.

Dates: 20, 27 gener, 3, 10, 17, 24 febrer, 9, 16, 23, 30 març Horari: dijous de 10 a 13 h.

CARRER

PUBUCITAT MÓN OBERT és un espai on trobaràs:

FORN DE PA D'AVINYO

glLATEHIA

* degustació de: cafès, pastes, menú cassola, sopars per grups * lectures de: teatre, poesia, contes, tallers * espai obert als artistes en general * llibreria, papereria de regals i revistes Ens podeu trucar al 93.301.72.73 de 8 a 21h.

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES ESCUDELLERS, 59

^4 ric ci^^

Passatge Escudellers, 5, baixos

Tel. 93 301 57 43

Casa fundada l'any 1912

^

XANCO

,JÈ^

CAMISERIA ESPECIALITAT EN C O N F E C C I Ó A MIDA

CASA BEETHOVEN

F u n d a d a l'any 1 8 2 0 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Ronda General Mitre, 181

Tel. 318 09 89 Tel. 211 54 45

RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 301 48 26

Fax412 54 56 BARCELONA

htlp://www.casa beethoven.com-acttu.es ludwingvbOconi-actiu.es

Us ajudem a comunicar-vos en català

Estamperfa San José Desde 1919 Artículos Religiosos Fundada el 1823

r|i

Carrer del Vidre, 1

Boters, 7-9 - Telf. y Fax: 93 317 56 85

(entre c. Ferran i pi. Reial) TIf. 93 318 05 12 - 08002 Barcelona

08002 BARCELONA

PER NADAL TORRONS ARTESANS FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA SUÏSSOS, ENTREPANS, GELATS I GRANITZATS...

Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona Pàg. web: www.eltioche.com E-mail: eltloche@retemail.es

pastisseria

de

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

EN BARCELONA (HORTA-CARMEL)

00

LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

<^^ C l <>q r.

i

ce C -

oj

>H I—I

C

^

co o

Xi

u is o fi 03

0)

Barcelorxj

93 412 55 00

PASTISSERIA GRANJA

RESIDÈNCIA CLARA

Centre de Normalització LingüísticQ

LANi:fWALiTz>v:.ic LINLÍUÜTICA

REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I COL·LECTIUS

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha IJZ con ascensor, caiefacción, terrazas y jardín.

24 plazas. habitaciones indíviduales y dobles, todas ventana exter. Lavandería y aseo personal.

Cocína pròpia, medico, animación y gimnasia.

Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los dias del ano.

Véala: le gustarà

T. 9 3 4 2 0 9 5 62 Pregunte por Sra. C L A R A

L'ESTEL,*

Santa Otilia, 13-15

RESTAURANTE PERÚ

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

Espccialidades: Pcscados Variudüs.

Carncs Sclectas -Tnnnnnr

j - i V ' ^ " ' ^ -* w

Padilla, 216 - Barcelona Tf. 232.81.06 y 232.81.11

.vtjr080Í3 BaàoaloMa

COMPRA I VENDA Templers, 16 - Tel. 93 412 4017 08002 Barcelona

^nv;^

BARNA

títol GC 780

u»

Psg. Joan de Borbó, 10 08003 Barcelona Tel. 93 310 37 09 Fax 93 310 53 27

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES. DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

TODO EN VIAJES OCIO O NEGOCIO

TAXI 93 357 77 55

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

AIGUAJOC Centre de Fitness

c. Comte Borrell, 21-33

Tel. 93 443 03 35

Complex Esportiu Mpal. Bon Pastor

c. Costa Daurada, s/n

Tel. 93 312 07 02

Parc Esportiu Mpal. Can Cuyàs

Av. Rasos de Peguera, 242 Tel. 93 276 01 02

Poliesportiu Mpal. Can Dragó

c. Rosselló i Porcel, 7-11

Tel. 93 276 04 80

Poliesportiu Mpal. Frontó Colom

c. La Rambla, 18

Tel. 93 302 32 95

MILLORA LA QUALITAT DE VIDA AMB

Poliesportiu Mpal. c.Perill

c. Perill, 16-22

Tel. 93 459 44 30

EL FITNESS INTEGRAL

SOM ELS P R I M E R S EN ESPORT PER A T O T H O M

ANUNCIAT A La Veu del CARRER!

93 412 76 00

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

ENTREVISTA

- Raúl Pont Alcalde de Porto Alegre (Brasil)

La democràcia s ^adapta a qualsevol realitaf^ Una entrevista d'Albert Punsola

Retrat Alcalde revolucionari Porto Alegre, capital de l'estat de Río Grande do Sui, ha dut a la pràctica allò que rrxjlts mantenen en la retòrica: innovar dins el sistema. El Pressupost Participatiu revitalitza la democràcia, i li retorna el sentit més profund.

— Què és el Pressupost Participatiu i com funciona? wm El Pressupost Participatiu és una forma de democratitzar les decisions sobre com aplicar els recursos públics que va més enllà de l'experiència tradicional de la democràcia representativa. El Pressupost crea canals de participació directa de la població en els quals el vot és individual i les persones tenen el dret d'estabUr prioritats i jerarquies de serveis i obres públiques. Per fer-ho, la ciutat es divideix en 16 regions, que se subdivideixen en desenes de microregions i es fan cinc plenaris pels grans temes pressupostaris. El procés comença el mes de març amb el rendiment de comptes de les obres de l'any anterior i amb el lliurament del pla d'inversions per a l'any en curs.

En aquesta fase tenen Uoc les eleccions dels delegats que amb la Intendència (alcaldia) han de començar el procés de reunions a les vües, barris, etc. Aljuny i aljuliol hi ha una segona volta de reimions per artictdar les propostes aprovades en cada àrea o regió. Un cop elegits els consellers (2 per cada regió o temàtica) es constitueix el Consell Popular (42 membres i42suplents)que,conjuntamentamb l'alcaldia, ordena i sistematitza, sense poder d'alteració, les decisions sortides de la base per a l'elaboració de la Llei del Pressupost, que és enviada a la Cambra Municipal a final d'any.

Raúl Pont té 55 anys i és brasiler, llicenciat en Història i màster en Ciències Polítiques. Va ser empresonat a fmal dels seixanta per la dictadura militar. També és el fundador del Partido dos Travalhadores, el 1980, a partir de diverses estructures d'oposició al règim militar: lideratges sindicals de diverses ciutats, petits grups marxistes i moviments de base de l'església progressista. Tots compartien la lluita per la democràcia i una visió crítica dels partits d'esquerra tradicionals, ideològicament vinculats a la Xina i a l'URSS. El 1997 va ser elegit alcalde de Porto Alegi-e, la capital de l'Estat de Rio Grande do Sui. Aquest home de principis ha dut a la pràctica allò que molts mantenen en la retòrica: innovar dins el sistema. El Pressupost Participatiu revigoritza la democràcia i li retorna el sentit més profund.

Raúl Pont h a revolucionat l'alcaldia de Porto Alegre decidir és en mans de les persones electes. L'objectiu és crear un canal de participació directa i garantir-lo, i la resposta s'incrementa cada any (han assistit més de 15.000 persones a la primera tanda de reimions d'enguany). Destaca la nombrosa participació de dones, molt per damunt del grau de participació femenina en la legislatura tradicional o en els òrgans executius del govern.

— Quan comença aquesta experiència a Porto Alegre? tm El 1989,amb la victòria delFrente Popular i Olivio Dutra com a intencfereí (alcalde). Són 11 anysd'experiència amb una participació creixent de — Què és el més positiu? la població i amb un procés d'aprofim- iH L'aspecte més positiu és, sens dimenticomplexitattambé creixents. dubte,la participació popular.la consEls participants discuteixenifan seus cienciació política dels ciutadans i la el pressupost i el fimcionament de formació d'una nova ciutadania que l'estructura administrativa, i delibe- no en té prou amb anar a votar cada rensobretoteslesinversionsprevistes quatre anys, sinó que vol discutir la peracadaany: serveisde manutenció, canalització dels diners públics en el renovació de laflota,equipaments, el dia a dia. Aquesta participació direccost de l'Administració... Totes les ta crea també un altre tipus de relanoves inversions, obres i serveis es ció amb els funcionaris de l'adminisdecideixen a través del Pressupost tració: seTs exigeix vm altre ritme.

Participatiu, incloses les obres proposades pel govern municipal.

— És exportable aquest model?

• • El Pressupost Participatiu no és un model transportable mecànica— Democràcia directa? la Sí, és una forma de democràcia ment d'un lloc al'altre. Cadaciutatté directa que va més enllà de la delega- la seva història, els seus moviments ció clàssica del poder, on la facultat de socials, diferents graus de participa-

ció política. .. No estem parlant d'ima recepta tancada que s'apliqui de la mateixa manera aquí i aUà. Porto Alegre té 1,3 milions d'habitants; no som una ciutat petita i l'experiència és factible i exitosa. Les ciutats més grans poden realitzar-la amb més complexitat, però és possible.

i s'incentiva la generació de Uocs de treball en plans d'obres públiques. El mvmicipi combat les causes de l'atur, íhiit de la política econòmica neoliberal del govern federal, basada en la recessió, l'obertura indiscriminada al comerç exterior, l'estabilitat monetària ancorada en una política de canvi oficial que ha generat una fallida generalitzada d'empreses i l'agreu— Quins són els problemes més importants de la seva ciutat? Com es jament de l'exclusió social. resolen?

• 1 El problema principal, similar al — I la qüestió ambiental? que té la resta del país, és la deso- • • Considerem que és impossible cupació a les regions metropoUtanes mantenir i millorar la qualitat de que arriba al 20% de la població vida de la població sense fer avenços activa. Com a conseqüència, s'agreu- constants en la qüestió ambiental. gen els problemes d'habitatge i els La nostra línia de treball ha estat dels serveis i equipaments públics, integrar les accions dels diversos òren especial desalutiassistènda social. gans de govern (secretaries i deparEl municipi hi respon amb el Pressu- taments) per construir ima visió post Participatiu: inverteix allà on la àmplia, plural i democràtica de la població té més exigències, que són ciutat,fiaütde la suma dels diferents les àrees de salut, educació i neteja punts de vista. L'articulació d'aquesurbana. Simultàniament, s'intenten tes accions es dóna a través del Fòcrear nous espais i alternatives a rum de Medi Ambient i Sanejament, través de vivers empresarials i de la una instància interna de lalntendènInstitució Comunitària deCrèdit, que cia que reuneix 13 secretaries de j a ha finançat milers de petits empre- govern implicades en la qüestió amsaris. També es dóna suport a pro- biental i debat i planteja les seves grames de renda mínima i s'estimula accions. És precisament a través

25

d'aquest Fòrum que s'està implantant l'Agenda 21 de Porto Alegre, el nostre compromís amb el desenvolupament sostenible per al proper segle.

Una altra conquesta important ha estat el programa "Gualba Vive", que té per objectiu la descontaminació i revaloració del Uac que banya la ciutat. Amb aquest programa, que té xm important component de participació popular, hem aconseguit recup)erar la platja com a Uoc de bany enretirant les ocupacions ü.legals. Una altra iniciativa rellevant, que forma part de tot aquest conjunt, és l'elaboració i la publicació de l'Atlas Ambiental de Porto Alegre, el qual, a més de les dades ambientals de la ciutat, reuneix també estratègies de gestió.

— Els grans mitjans de comunicació han donat suport a l'experiència mi^ançant la seva difusió? ^ L'opinió dels mitjans de comimicació respecte al nostre govern municipal és desfavorable i ens van tractar com adversaris en les darreres eleccions. Al Brasü, els grans mitjans de comunicació són -encara molt més que els partits de centre i de dretaels principals articuladors del discurs neoliberal i de la propaganda d'aquesta concepció com l'única via per al desenvolupament del país i del món. Per aquest motiu assimieixen una postura d'enfi-ontament amb els governs populars, cosa que expressa els interessos dels grans capitalistes, empresaris i banquers.

— El Partido dos Travlhadores, governant a Porto Alegre, té molt pes en l'àmbit nacional? ^ Enlesdarrereseleccions,elcandidat Luis Inacio Lula da Silva va ser el segon més votat per a la presidència de la República amb 22 milions de vots. El partit compta amb una mica més del 12% del Congrés Nacional (60 diputats federals i senadors) i té més de 90 diputats estatals. Governa tres estats: Rio Grande do Sui, Mato Grosso i Acre; administra al voltant de 120 mimicipis, alguns d'ells capitals d'estat, com Porto Al^re o Belem.

Actuaknent, el PT té més de 800.000 afiliats a tot el país. El seu pes polític també s'expressa en l'hegemonia que té en la CUT, principal central sindical del país i en altres moviments socials. Voldria explicar per als seus lectors que el PT es fonamenta en ima concepció de socialisme democràtic que va néixer enfix)ntant-se al règim militar, però alhora mantenint una desconfiança resjjecte els mètodes tradicionals dels partits comunistes i socialistes d'influència eiux)pea.

La seva gran innovació orgànica consisteix en ser im partit on les tendències internes tenen uns drets assegurats i aquesta democràcia interior és una de les seves grans virtuts.

— I quina és la seva relació amb el govern federal?

• • La relació amb el govern federal és difícil perquè Porto Alegre es veu comvmaciutatopositoraonFemando Henrique Cardoso va ser derrotat en dues eleccions presidencials. La participació del govern federal en el pressupost del municipi no arriba ni al 5% del total que recapta. Això no impedeix, de tota manera, que les relacions entre les dues instàncies administratives siguin respectuoses amb les regles constitucionals i amb les de convivència administrativa en el règim democràtic.

•Entrevista publicada al número 5 de la revista Sostenible.

2S

i.tt

veu utfi

CARRER

EL CUARTO FOSC

novembre-desembre de 1999

Quatre raons per tancar Josep Lluís Núhez Un inspector en cap d'Hisenda va comprar 19 finquef^^'^nez I

I

Les v e n d ^ del constructor es van

IE El funcionari posseeix 22 propietats

fer a preus per sota dels de mercat

| irimmobiliàries a Barcelona i Blanes

I El FC Barcelona se queda sin socio para su Proyecto 2000 I Tishman Speyer no lo considera rentable

í^^^i Vendre apartaments massa barats és una imprudència empresarial, tot i que el comprador sigui inspector d'Hisenda.

J. Sacriftan y C. Qtniào I El g r u p o mmobiliant) nortea m e n t a n o Tishman Speyei, pru pietario del Rockcíeller Ccniw | y df la Torre Chrysler de Nue va ï o r k , ha dcsestinudo parti.-•ipar en cl Proycao Baxça 2000 I I que hdera el Fdrbol Club Bar:clona y que supone una mvcríión inciai de 2J.500 millones I de peseus DeipLÈs de realizar I un l i g u r o . o s estudio sobre el I proïCi-to. la multinacionaJ conra que cl cotnplejo Bati^a I I 2000 no es rcncable

La avarícia \ rompé el saco. \ El soci americà del Barca 2000 fot el camp... No ho veu clar.

Dirigeix la junta personalment. El president ésomnipresent. Els seus mètodes: "una sola veu, un sol cap". Vol obligar els seus directius a respectar les normes del "centralisme democràtic". És a dir, a no tenir opinions pròpies

MíBA A É S E , «JUIER.E TCSDAS US ESaUKlA.^

Les meravelles insostenibles de Maravillas Rojo La Maravillas ha començat a col·locar les bombetes amb el vist-iplau de l'alcalde. Mentre rimma Mayol, la tinenta d'alcalde de Sostenibilitat, estava preparant per a l'alclade el text d'un ban nadaLectors i lectores! Mireu la faça- lenc sobre l'estalvi enerna de l'Ajuntament totalment gètic. il·luminada. Una nova tradició. Inaudit i cert: Esperem Una nova tradició per gastar més que a partir d'ara l'alenergia. Centenars de bombe- calde i els cinc tinents tes, de baix consum i una dotze- d'alcalde, els dilluns, a na de focus de màxim consum. més de dinar, coordinin Una iniciativa de Maravillas Rojo. les seves actuacions.

O'iosdirectivos vínculados polítícamente deben ludiar por el club 0 írse''

i e n , CíMSaf AHOM. EMTiENPO B S O PEL· S B i * J FBOVECTO

,

, , ^ ,

_l_jL·:i^

•fn/nmi#iisnai^

Tanquem a la Maravillas Rojo al Cuarto Fosc perquè l'any vinent no se li acudeixi il.luminar els urinaris de tots els edificis municipals, induint les guarderies i ler residències d'avis, 0 els puntals dels milers de pisos aluminòtics que porten nou anys esperant.

Per afirmar que les AV estan implicades en el negoci de la prostitució. Josep Lluís, imagina't que ens arribem a posar a escriure dels teus negocis...

f.L M U N R O

CATALUNYA

Urbanismo /POLÈMICA EN I,ES CORTS POR EL PIAN 'BABÇA aooo'

Demandan a Núnez por vincular a los vecinos con la prostitución Doc« entidades apoyan !a denuncia contra el presidente del FC Barcelona

rnrreoL

correu electrònic „^

gratuït ^ i ^ ^ L'Ajuntament de Barcelona i MENTA, ei primer operador de telecomunicacions per cable per a Catalunya, t'ofereixen la teva adreça de correu electrònic de forma totalment ^ \ Perquè puguis enviar rebre els teus missatges amb un ciiccop de ratoli L'Ajuntament i MENTA volem feri que Barcelona sigui una ciutat cada més avan^da. ^ Sense segells, Per això, ni paper, posem ni sobre. ies noves tecnologies a l'abast de tothom.

-> Perquè les teves comunicacions personals i professionals siguin més senzilles.

Només necessites estar empadronat a la ciutat de Barcelona i estar connectat a Internet.

corPBi

Ajuntament de Barcelona

V i E R N E S 2 « DE N ü V I E M B

'eiutadjt

SoMlcit8a4i» af 902 S.39 530 / www4Hiibtu.bcii.e$

La vau €tet

CARRER

novembre-desembre de 1999

Un reportage de

Gerard Melgar Rodríguez

REPORTATGE

21

Un períodista que va voler investigar sobre els projectes urbanístics del Liceu i el Barca 2000 explica les dificultats i sorpreses que va tenir amb diversos organismes públics i departaments de comunicació

El reporter X i els gabinets de premsa adaper dos projectes urbanístics realitzats a Barcelona (la remodelació del Liceu i el Barca 2000), La Veu del Carrer ha volgut comprovar les facilitats o dificultats que ofereixen els organismes públics a l'hora d'investigar els conflictes que han envoltat, i encara envolten, aquests dos temes. El present reportatge no pretén ser un resum de les explicacions que poden donar els caps de premsa o els arquitectes, ni tampoc oferir moltes dades de les que s'ha vingut parlant durant els darrers mesos, sinó que vol descobrir com informen les institucions públiques sobre assumptes que ens afecten a tots.

• Documentació El reporter, de nom X, va aprofitar una visita a la Universitat Autònoma de Barcelona -estava convidat a participar en una ponència sobre el futur de la premsa amb l'arribada d'Internet- per consultar diferents notícies sobre els temes en qüestió. Un parell d'hores més tard, el periodista va considerar que el gruix d'informació que havia obtingut era suficient per acarar l'empresa abans explicada.

La primera trucada fou adreçada a l'Institut Municipal d'Urbanisme. Després de parlar amb dues persones li van dir que el tinent d'alcalde d'Urbanisme havia marxat i que a l'endemà li dirien alguna cosa.

El següent numero que apareixia a l'agenda del reporter era el del Departament d'Obres Públiques de la Generalitat. El seu cap de premsa va assegurar que ambdós eren temes amb competència de l'Ajuntament.

Tot i així va aconsellar-li que truqués al Departament de Cultura de la Generalitat per les qüestions referides al Liceu.

Una notícia publicada a El Periódico deia que el govern presidit per Jordi Pujol havia concedit que 13.000 metres quadrats del terreny on el Barca vol edificar siguin destinats a zona comercial. D'aquesta forma, X va poder seguir preguntant sobre el paper de la Generalitat en el projecte. El cap de premsa es va comprometre a trucar-lo tan bon punt hagués pogut contrastar-ho.

O / ^

# Sorpresa

Seguint el suggeriment anterior, X va telefonar al Departament de Cultura. Des del gabinet de premsa li van indicar que no tenien constància de La Veu del Carrer com a mitjà de comunicació i, per tant, si volia obtenir informació havia d'enviar un fax explicant de què tractava aquella publicació que cada dos mesos la Favb envia a diferents institucions, inclòs el Departament de Cultura. Una vegada el periodista va accedir a l'exigència, procedí al segon intent d'obtenir informació. Informació que es va traduir en saber que el lloc més idoni per parlar del tema era el mateix Liceu.

El reporter va partir cap a La tàctica seria esgrimir un ficti- Ciutat Vella amb dos objectius ci reportatge sobre els dos projec- ben clars: El Liceu i el Consell tes, i així poder indagar alhora en Municipal del districte. X feia tres aspectes que no li havien que- temps que no trepitjava aquest dat massa clars: per una banda, nucli històric de la ciutat. Va l'acceptació, en un principi, del pro- poder observar com la ubicació jecte de Núíiez per part de l'Ajunta- d'unes quantes facultats de la ment sense cap consulta als seus UPF i dels dos museus (MACBA socis de govern; i per l'altra, si i CCCB) servien per donar una l'alçada de la caixa escènica res- empenta cap endavant a uns pecta els marges establerts al Peri carrers degradats amb el pas de Ciutat Vella, I com van acabar del temps i que encara oferien les negociacions amb els veïns una gran contradicció amb la damnificats per les expropiacions fastuositat del Liceu. En arribar que es van decretar per tal d'en- al teatre, va parlar amb una de grandir les dimensions del teatre. les responsables de premsa, a

El gabinet de premsa del Departament de Cultura no facilitava informació perquè no coneixia la revista de la Favb

de parlar amb ell. Poques vegades X hauria imaginat que un dels arquitectes de la reconstrucció del Liceu atengués amb tanta amabilitat una revista desconeguda pel Departament de Cultura. No li va posar cap trava als temes plantejats. Tot el contrari, la conversa fou distesa i llarga. Segons li explicà, el Pla Especial va donar cabuda legal a les dimensions que ocupava el Liceu als plànols de remodelació de 1988. Sobre les expropiacions, va afirmar que només els comerciants s'hi havien oposat amb força.

En aquell moment, X tan sols tenia dos fronts oberts: El Consell Municipal de Ciutat Vella i el Departament d'Obres Públiques de la Generalitat. Al primer va aconseguir ben poca cosa, per no dir res. Des del gabinet de premsa van aconsellar-li trucar al Liceu, ja que ni des de Gerència se'l podia informar sobre les dimensions del Peri...

AZAGRA

la qual va fer les dues preguntes abans esmentades. Ella buscaria la informació demanada en un parell de dies.

A la seu del Consell Municipal, X va sentir durant uns moments que ell era l'entrevistat degut a les diverses preguntes que li van fer sobre el reportatge. Les qüestions que va plantejar foren les mateixes que al Liceu. La cap de premsa va assegurar-li que passaria el tema a Gerència i que, posteriorment, rebria la resposta.

Una trucada de telèfon a primera hora del matí va despertar el reporter. Des de l'Institut Municipal d'Urbanisme li aconsellaven contactar amb el seu gabinet de premsa, ja que el tinent d'alcalde no podia atendre la seva sol·licitud. La sorpresa agradable, un cop va parlar amb aquest gabinet, va ser quan en esmentar La Veu del Carrer B\ van identificar amb la Favb. D'aquesta forma no s'hau-

ria d'utilitzar el fax...

La conversa amb la cap d'informació va ser llarga. Va defensar l'actuació de l'Ajuntament dient que tot projecte que pretén revitalitzar la ciutat és rebut de bon grat, i que una vegada van finalitzar les al·legacions, que es fan a tota obra, es va decidir enviar una sèrie de punts al Barca per tal que modifiqués el seu pla inicial. Sobre el tema del Liceu desconeixia les mesures establertes al Peri i creia que les negociacions havien arribat a bon port.

• Segona sorpresa Des del gabinet de premsa del Liceu li van facilitar el telèfon d'un dels arquitectes de la reconstrucció.

En aquell moment, estava reunit, però uns deu minuts més tard va ser el mateix arquitecte qui va trucar a X. Era un bon presagi que no va fer sinó confirmar-se al cap d'uns segons

A la seu del Districte de Ciutat Vella el periodista va sentir durant uns moments que ell era Fentrevistat Al segon organisme van comentar-li que la participació de la Generalitat al Barca 2000 seria a través d'una comissió mixta d'urbanisme, un cop l'Ajuntament hagués donat el vist-i-plau al projecte. Tanmateix, desconeixien l'autorització dels 13.000 metres quadrats per a zona comercial, dada que X va corroborar amb la col·laboració del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme.

Havia arribat el final de l'hipotètic reportage. Tocava canviar el xip i fer un balanç on presentar les dues cares de la moneda amb les que s'havia topat. Fins i tot, pensà en fer un estudi psicològic de com amb les sensacions que al principi li transmetien les veus pel telèfon, havia estat capaç d'esbrinar si en treuria quelcom de clar de la posterior conversa.

28

La Veu del

CARRER

BARCELONÈS

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

EXPOSICIÓ

CINEMA

MUSICA

Picasso: paisatge interior i exterior

'La vendedora de rosas': una crida a la consciència de la societat de l'abundància

Els músics de carrer no volen callar

CHRISTIAN ANDREU

ROSA MARÍA PALÈNCIA

MARTA PLUJA

Gairebé paral.lelament a l'ampliació que ha suposat doblar el nombre de metres quadrats i de sales destinades a exposicions temporals per al públic, el Museu Picasso ha decidit oferir l'exposició "Picasso: paisatge interior i exterior" que, comissariada per Maria Teresa Ocana, mostrarà fins el 30 de gener de 2000 una segona part de la vida de l'artista.

Així, com a continuació de l'exposició "Paisatges 1890-1912" que aquest museu oferí el 1994, ara s'ha volgut mostrar una selecció exhaustiva de 117 pintures, 45 dibuixos, 40 gravats 10 ceràmiques que representen una etapa pictòrica d'increment en els contactes amb les avantguardes i, a la vegada, en la descripció dels paisatges interiors que creava Pablo Picasso.

La pel.lícula La vendedora de rosas és una metàfora del conte "La venedora de Uumins" del danès J. Christian Andersen, amb la mateixa càrrega moral del conte, però amb el cop al fetge que fa saber que això no és un conte.

AqueUa història tan bonica que ens feia vessar Uàgrimes infantüs quan les nostres mares ens la contaven per tal que apreciéssim les bondats de tenir ima casa i una famflia a partir d'vm fet trist i, sortosament, excepcional: una petita orfe venedora de Uumins moria de fred la nit de Nadal mentre contemplava com la foguera dibiiixava les imatges fantasmagòriques dels seios desitjós. AqueU malson infantil i decimonònic s'ha fet realitat, no pas per espantar la mainada, sinó com una crida urgent a ima societat de la fi de mü.leimi on l'abundància es fa present tant en els bens materials d'uns com en la misèria de molts més.

La pel.lícula de Víctor Gavina és ima respectuosa posada en escena de la reaütat més cruel dels nens que viuen als carrers de la ciutat colombiana de Medellín. En aquests temps en els quals alguns juguen el joc de perdre's entre la realitat i la ficció, quan fins i tet laficcióes fa passar per realitat, per la joia dels que no en tenen prou amb l'acumulació de tota mena de riqueses o, potser com resultat de la buidor que produeix tanta abimdància. La vendedora de rosas fa servir els mecanismes més honestos del cinema narratiu deficcióper reflectir vma realitat que, donada la seva cruesa, sembla no poder escoltar-se d'una altra manera.

Amb rigorositat i bellesa al mateix temps, Gaviria s'acosta a ima realitat que és més fàcil d'ignorar. El fet de que la pel.lícula s'exhibeixi en versió original amb subtítols en castellà, fa una idea de la distància no només geogràfica, també cultural i lingüística que separa el nostre d'aquell món. Rodada als escenaris naturals i miserables dels barris perifèrics de Medellín, els protagonistes es representen a eUs mateixos amb una naturalitat impossible d'altra manera. La càmara els segueix en plànols Uargs però eficaços, com si tingués por d'interrompre amb la seva presència tot el drama i tota la veritat que aquesta personatges ha de dir

L'Associació de Músics del Carrer (AMUC) ha denunciat el decomís sistemàtic dels instruments dels artistes que actuen al carrer per part de la guàrdia urbana i critica la duresa de les noves ordenances municipals, i al mateix temps demana tolerància a l'Ajuntament i mantenir una reunió entre totes les parts implicades: AMUC, Taller de Músics, associacions de veïns i comerciants en igualtat de condicions per arribar a una solució satisfactòria i de consens i arribar a un acord que no perjudiqui ningú.

Segons Agustí Trullén, de l'AMUC, "requisar els instruments és una mesura injusta i aplicada per la guàrdia urbana sense criteri". El que més preocupa als músics de carrer és l'ambivalència de la decisió, ja que per una banda, expliquen, "en els futlletons de promoció turística apareixem com a reclam" i per l'altra se'ls aplica una mesura que "ratlla la il.legalitat", perquè se'ls pren la seva eina de treball, amb la qual cosa no poden buscar feina en un altre lloc, i "si li passa alguna cosa a l'instrument pot resultar una multa massa cara, de potser més de 200.000 pessetes", explica el violoncelista Paul Stouthmer.

Per a Jaume Assens, l'advocat que representa l'AMUC, interposar una demanda per la via extraordinària és l'únic camí per assegurar que "es garenteixi un dret fonamental, el dret d'expressió". I cal tenir present, a més, que la majoria de músics que actuen al carrer no són del país, amb la qual cosa es pot estar encobrint un altre problema més greu, la xenofòbia, tal com va deixar entreveure Lluís Cabrera, del Taller de Músics.

En el fons, el que s'està discutint és el model de ciutat que volem: una ciutat cementiri, que confon música i soroll i que ataca els graons dèbils de la cadena o una ciutat oberta, tolerant i que recuperi el sentit cultural i social que sempre l'ha caracteritzat.

n^' m /

«M

wmw

k--, . ^ '^i F-wiEfiM ^ ^ z

1

,..

-as

~^^

%--jí5í

^>f

\

L'exposició, que s'ha ubicat precisament en les noves sales de l'ampliació a la Casa Mauri i al Palau Finestres, es divideix clarament en cinc camps que van des de la finestra -símbol artístic i nexe d'unió entre el que hi ha a l'exterior i el que hi veu l'artista-, els paisatges que l'envolten, els anys de guerra i el taller fins a les darreres mirades sobre la tradició.

Aquesta exposició contrasta molt pictòricament amb el fons habitual de l'artista que ofereix sempre el museu i que s'emmarca més en els primers anys de vida de Picasso i una visió més clàssica i tradicional del món de la pintura, però no per això menys interessant. De fet, ara Picasso ja ha pres contacte amb les avantguardes, tant catalanes com internacionals, i es mostra decididament cap al camí que el va donar a conèixer.

Bona mostra d'això en són alguns dels quadres de l'exposició que poden fer gaudir els amants d'aquest artista d'allò més. Entre ells, les Vistes de Notre-Dame, el conjunt de les Menines, o l'estudi à'Esmorzar sobre l'herba de Manet.

Amb tot un punt negatiu; a tothora els vigilants han d'indicar els visitants per on han de continuar l'exposició. No és el primer museu que visitem i hem pogut constatar que la distribució de les noves sales no ajuda gens en la seva visita.

Potser en la propera exposició temporal hi h a u r à un recorregut més racional.

amb cada gest, cada paraula, cada mirada.

La manca d'amor i la solitud ultrapassen la misèria i la violència com a temes centrals, tot i ser terribles. La deshumanització de les víctimes del narcotràfic i la complicitat governamental, conviu amb l'esforç de moltes d'aquestes víctimes per sobreviure amb certa dignitat teixint xarxes de solidaritat.

La vendedora de rosas ha guanyat vuit premis des de la seva estrena i ha rebut les millors crítiques a festivals com els de Sant Sebastià, Cannes o L'Havana. La seva protagonista principal, Leidy Tabares, era la millor amiga de la veritable Mònica, la vida de la qual narra Gaviria i que va morir d'un tret abans de començar el rodatge. EUa sembla que se n'ha sortit i fa unes setmanes era a casa nostra promocionant la pel.lícula, però alguns dels nens que es van representar a ells mateixos no han pogut veure el seu èxit com actors perquè van morir per sobredosi o simplement com a conseqüència d'una vida breu i plena de mancances, des d'una llar, una família o una educació, fins el més elemental dret: el d'estimar i ser estimat. És aleshores quan fa veritable mal escriure aquesta crònica: on són aquests nois, culpables només d'haver nascut al Uoc equivocat? DTiaver nascut aquí probablement estarien interpretant una teleserie juvenü on el drama passa per tenir o no telèfon mòbü.

EXPOSICIÓ

CHRISTIAN ANDREU

Drac Màgic RICARD ARIS

Lart d'Alaska i la Colúmbia britànica La societat computeritzada dels nostres dies acostuma a oblidar un dels aspectes més importants: la multiculturalitat. AUò que els europeus som, no té o té molt poc a vuere culturalment amb la resta de societats de la terra. I com a conseqüència d'això sorgeix un dels mals greus de la nostra societat: l'etnocentrisme -els d'aquí creiem que tots són o han de ser com nosaltres i, sinó, són inferiors p>er força.

Per trencar aquest prejudici, la Fundació "La Caixa" (pg. de Sant Joan, 108) ofereix fins el 9 de gener -de forma gratuïta- una visió poc habitual d'altres societats humanes, a través de la qual ens podem arribar a entendre millor com a éssers humans.

L'exposició "Esperits de l'aigua. Art d'Alaska i la Colúmbia Britànica" parteix de la recuperació d'una temàtica molt poc habitual. A diferència del que és comú en d'altres ciutats europees, Barcelona ha patit, com a mínim en la darrera dècada, d'una manca d'interès per l'antropologia i

CINEMA

l'estudi i el coneixement del que fan els altres. Per això mateix, aquesta exposició desperta amb un interès tan elevat.

Algú es pot imaginar una expedició al segle XVni de diversos vaixells formada per càl.lids ibèrics entre els blocs de gel a la costa d'Alaska. O com els nadius d'aquella part del món recorden com el mUlor tracte que van tenir amb cap mena de potència europea colonial va ser amb els espanyols -potser aquest cop en va ser l'execpció.

Aquestes i d'altres informacions, que per exactes esdevenen del tot sorprenents, són les que ofereix la senzilla, però també encertadament elaborada, nova exposició de la Fundació. Un nou pas que obre tot un món de coneixements a la gent d'aquesta ciutat i que grades a exposicions predecessores fetes a Barcelona, com la del tibet o la del Congo, podrien encarrilar la nostra ciutat cap a una normalitat en ciències humanes que, malhauradament, ara per ara encara pateix. Però tot això en recomanem, de llarg, la visita.

Es una cooperativa que té com a missió la difusió de la cultura audiovisual i la voluntat de fer participar als col·lectius socials (escoles, institucions polítiques i associacions) perquè puguin experimentar el discurs audiovisual contemporani. Disposa d'un banc de consulta d'imatges (la videoteca del qual té dotze mil títols en pel·lícules, programes i videocreació) classificades en el banc de dades.

Aquesta cooperativa compta amb els Cinemes Verdi per a les projeccions cinematogràfiques, les quals es realitzaran a les deu del matí. Entre els diversos cicles trobem pel·lícules destacades com, en el de Cinema i Història: Vacas de Julio Medem (25 i 26 de gener); Barrio de Fernando León (15 i 16 de febrer) i Flores de otro mundo d'Icíar Bollaín (9 i 10 de març), en el cicle Cinema i Societat; El indomable Will Hunting de Gus Van Sant (4 i 5 d'abril) Cinema i Pensament; El coronel no tiene quien le escriba d'Arturo Repstein (22 i 23 d'abril) Cinema i Literatura o Cube de Vincenzo Natali, Cinema i Ciències.

CARRER

novembre-desembre de 1999

VEÏNAT

29

Mobilitzacions per acabar l'any A molts barris de la ciutat hi ha malestar per problemes amb les administracions ,BARCELONA

len mesures preventives, però sobretot projectes socials que abordin les causes de la inseguretat.

Les entitats estan pendents de poder-se entrevistar amb les autoritats, només l'alcalde no demostra interès per reunir-se amb les associacions, és incomprensible.

F REDACCIÓ

Acabem l'any amb diversos conflictes. Un cop celebrades les eleccions municipals i les autonòmiques, les denúncies, les manifestacions i les protestes ocupen els carrers.

Les administracions són gasives. No es dobleguen. Es resisteixen a assumir les reivindicacions. És la nota negativa. La ciutat, les barriades es m o b i l i t z e n . La Barcelona dels Barris està viva i no només es mobilitza per temes reivindicatius, també és capaç d'expressar la seva solidaritat amb altres situacions.

Urbanisme Agitació a la ciutat. Cada cop són més nombroses les veus que demanen un canvi en la direcció de la política municipal. Són moltes les plataformes creades i no poques les manifestacions realitzades.

Oposició a què el Barca construeixi a precari instal·lacions privades a Can Rigalt. Petició de retirada del projecte "Barca 2000".

Denúncia del pla especulatiu que hi ha a l'illa de la (vlyrurgia. Negativa a la construcció d'habitatges als solars de les presons de Wad Ras i la Model. Sarrià denuncia el volum de construcció aprovat a Sandoz, ja que es considera desmesurat i il·legal. Preocupació en alguns sectors pel pla previst per a Can Batlló, quant a la garantia de continuïtat de les indústries, el volum de construcció i el preu dels pisos que s'hi construiran.

Preocupació pel projecte del Fòrum 2004, ja que no comprèn la remodelació a fons del barri de la Mina i la construcció d'equipa-

General Mitre

f M esPORTiSaüT ÉÈsílk JOSEP MASIP

L'oposició al Barca 2000 segueix traient la gent al carrer ments que eixugaria el dèficit de les barriades limítrofes. Continuem a l'espera d'informacions precises i clares. I és que en l'urbanisme no només es qüestiona que la iniciativa sigui de propietaris i promotors, sinó que no es dóna informació.

Bombers Els veïns de Sants, Poble Sec, Sant Antoni i Font de la Guatlla coincideixen en defensar la caserna de bombers del carrer Lleida.

L'Ajuntament ha concretat el tancament pel 15 de gener. Cada dijous es manifesten i es concentren a la plaça d'Espanya.

Vies ferroviàries El veïnat de Santa Eulàlia també es manifesta cada setmana.

Protesten per les molèsties que tenen quan passen els trens. La contaminació acústica és altíssima, a més que la zona és bruta i insegura, per això volen el soterrament de les vies.

Gran Via • A l'alçada de la rambla del Poblenou, entre aquest barri i el Clot, el veïns demanen un semàfor. La Generalitat es nega a posarlo, afirmant que la Gran Via és una autopista i no s'hi pot admetre un semàfor. L'Ajuntament dóna suport als veïns i s'ha compromès a instal·lar el semàfor quan la Generalitat hi doni el vist-i-plau.

• Sis associacions de veïns reivindiquen ei cobriment de la Gran Via amb els arguments de les greus molèsties provocades pel soroll, l'aïllament entre barris i la necessitat de guanyar nous espais per a les barriades. La Generalitat ha elaborat un avantprojecte i l'arquitecte de l'Ajuntament, Josep A. Acebillo, hi està en contra. Els veïns tallen la Gran Via i demanen la dimissió de l'esmentat arquitecte.

Els veïns estan esvalotats perquè amb l'obertura del túnel el trànsit ha empitjorat. Aquesta obra l'havia de pagar l'Espanyol, després que se li aprovés el seu pla especulatiu, però dels 2.600 milions que ha costat, el Club només n'ha pagat una petita part. Els veïns tallen el trànsit a l'alçada de Doctor Roux.

Guerra de l'aigua Es reprendran les mobilitzacions? En tancar aquest número, ni l'Entitat Metropolitana ni l'Ajuntament accedeixen a treure del rebut de l'aigua, l'any 2000, les ta-

xes del Tamgrem i del clavegueram. Ens agradaria equivocarnos, però l'inici d'any promet ser mogudet.

Violència a les dones La manifestació en protesta pel salvatge assassinat d'una jove de Gràcia va ser una de les més nombroses que s'han fet. Hi van participar més de mil persones i la majoria eren dones. També hi ha hagut concentracions a la plaça Sant Jaume amb motiu del Dia Internacional contra la violència a les dones.

Solidaritat Que coneguem, són tres les convocatòries que tancaran l'any. Una manifestació en defensa de no rebaixar els continguts del Projecte de Llei d'Estrangeria i en contra que sigui restrictiva. També està prevista una concentració de solidaritat amb el Poble Saharià i una altra en contra de la guerra de Txetxènia.

Barcelona Vella Manifestació demanant la convivència sense por. Els veïns vo-

JOSEP MASIP

Poble Sec rebutja el tancament de la caserna dels bombers

La Gent Gran a Nova York ,BARCELONA F JOSEP LLUÍS RUEDA

La Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya va ser invitada a participar com oïdora a la 52 conferència ONG's/PDI (Department Public Information) de les Nacions Unides, sota el títol: Desafiament de la Globalització del Món: a la recerca de noves orientacions (Challenges of a Globalized World: Finding New Directions) durant els dies 15 a 17 de setembre a Nova York.

La inauguració es va celebrar a la Sala Central de les Nacions Unides amb la presència de Kofi Annan, secretari general de les UN, K. Hogen, secretari general de comunicació, la Reina Noor de Jordània i Oscar Arias, expresident de Costa Rica. Unes mil persones, 60 països i prop de 700 ONG's de tot el món. Impressionava ser dins la gran sala: volia fer memòria visual d'aquell espai internacional, dels debats, votacions i decisions històriques durant els 50 anys de les UN, escoltar les paraules per mirar d'entendre quelcom, fer explicacions del moviment veïnal si es presentava l'ocasió (gens fàcil) i opinar sobre ei que s'exposava si es presentava l'oportunitat.

Aquest era l'esquema de treball pensat durant el viatge de Barna a Nova York. Era fàcil sentir-se internacional i antiracista enmig de tantes ètnies, intentar descobrir persones familiars, cares somrients sense prèvia cita ni d'hora ni de lloc, veure la geografia i històries del món actual dels cinc continents en les

dones i homes del voltant. De cop, tots els orientals i occidentals de base ens coneixíem sense cap problema. ^Els conflictes del món són invenció d'algunes persones que juguen i mouen les fitxes de les possibles guerres perquè la indústria armamentista no pot aturar-se? Abans d'ahir Kosowo, ahir Timor, avui Txetxènia, i demà? Caldrà veure quin és el següent moviment perquè l'economia mundial no pot aturar-se, diuen els tècnics. En la 52 conferència es va parlar i denunciar molt durament sobre l'explotació i maltractament de les dones en les cultures occidentals i orientals i dels infants en sector tèxtilesportiu, del deute del tercer món (els préstecs actuals serveixen, sovint, per pagar interessos i allargar l'agonia sense perspectiva de sortir-se de la pobresa i el comentari d'una dona: "podem ser esclaus durant vàries generacions per pagar els deutes", del perill dels fundamentalistes nacionalistes, de la fusió de les multinacionals (domini financer i tecnològic per damunt del polític), del frau de les prejubilacionsque no creen llocs nous de treball, dels contractes mercantils en el món del treball juvenil, de les bosses de pobresa de 200 milions de persones, de la carència d'habitatge per a les parelles joves, de l'índex de natalitat occidental, etc. Van participar en les taules rodones representants d'empreses multinacionals, de la joventut mundial (un noi de 16 anys americà, directiu d'una ONG infantil, denuncià l'explotació dels nens en els països orientals amb capital del seu propi país), periodistes de prestigi, professors i consultors d'universitats i empreses americanes, polítics, representants de països africans i una sindicalista mexicana

que feia posar la pell de gallina davant les denúncies en la seva frontera geogràfica. El pobre sembla no tenir perspectiva de sortir-se'n, perquè especula fàcilment amb la seva misèria i certs països han hipotecat la generació humana següent pels préstecs financers i per la compra de tecnologies punta als països industrials. En una comunicació que vaig fer a una taula rodona sobre el perill que representava per a certes democràcies la intervenció d'algunes financeres internacionals en alguns països, tal volta no es va entendre i el que sí és cert que no la van contestar. Potser es va perdre una oportunitat de debat obert i necessari per a molts dels assistents a la conferència. I m'adono que no he tingut temps de pariar sobre NY. Una altra vegada.

Ha estat una experiència positiva i no és cap banalitat pensar en la possibilitat que el moviment veïnal sigui invitat a participar en alguna ocasió en una altra d'aquestes taules rodones. El que fem és important també per als altres i caldrà obrir nous horitzons geogràfics i saber compartir experiències amb altres organitzacions.

En la Sala Central de les UN es podia memoritzar a les persones que havien defensat els més febles i expoliats en el 50è aniversari de les UN, encara que, penso, ara fa massa temps que no disposen d'aquest marc internacional obert que ofereix les UN. Crec que les paraules i les opinions diferents pronunciades es van acceptar amb ponderància, la democràcia es garanteix i es consolida, encara que sigui lentament a través de la presència de les ONG's arreu del món.

30

PUBUCITAT

CARRER

novembre-desembre de 1999

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social

*fflÍ^ ADIGSA

^'Servei d'atenció al ciutadà" Més capacitat de gestió directa amb ei ciutadà Des

de

l'any

1985,

la

Generalitat

de

Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA, administra

els 8 0 . 0 0 0

habitatges

públics

de

Catalunya. Per facilitar la comunicació, i agilitar els tràmits entre el ciutadà i

l'administració,

ADIGSA ofereix el seu servei d'atenció al ciutadà. atenció Atenció al ciutadà i visites concertades

93-228 72 00 Suport a comunitats de propietaris

93-228 7 2 01 Informació de noves promocions d'habitatges

93-228 72 02 atenció personal Oficines d'Adigsa Horari d'atenció al públic Hivern: de 9 a 14 i de 16 a 17,30 h.

Estiu: de 9 a 14 h.

0/ Diputació, 92 - 08015 Barcelona

servei d'atenció domiciliària (administrativa) Basat en el concepte d'oficina mòbil, mitjançant els Tècnics de Gestió de Zona, apropem la gestió al ciutadà, que pot fer des del barri consultes o tràmits com faria a les oficines d'Adigsa

La Veu del

n o v e m b r e - d e s e m b r e d e 1999

EL COR ROBAT

CARRER

FAVB

l\

Les associacions criden a la serenitat Els fets de Santa Caterina desencadenen l'alarma al barri

CATHBHÏNA AZON

Francesc Porret Expresident de l'AV de Sant Andreu

Setanta anys d'un segle que s'acaba a Sant Andreu

Va néixer a Sant Andreu el mateix l'any de l'Exposició Universal.

Dos anys de mosso de magatzem a la Fabra y Coats i treballador de banca, fins que el van prejubilar. A l'actualitat col·labora amb l'Aula d'Extensió Universitària i el temps de lleure el dedica a pintar.

— Què recordes de la teva infantesa?

— Sobretot els nombrosos centres escolars que vaig trepitjar. L'Acadèmia Víctor, l'Ateneu Obrer... Els dissabtes eren un dia especial, don Salvador ens llegia el capítol d'una novel·la de Julio Veme.

— Tenies set anys quan et va enxampar ia guerra...

— .. .D'aquell 18 de jiiliol la imatge que en tinc és que la mestra de l'Ateneu Obrer va canviar la seva blanquíssima bata per una granota de miliciana i el seu fusell. Els nens seguíem jugant encara de diferent manera. RecoUíem bales i els trèiem la pólvora per cremar-la.

— Sant Andreu va patir moites destrosses.

— No, els bombardejos no ens van tocar de ple. Només recordo l'explosió d'una bomba al carrer de Les Monges, devia buscar la fabrica Pegaso. Em va impressionar el saqueig del Casal Catòlic, veure els llibres per ten-a. En vaig recollir alguns.

— El teixit associatiu deuria quedar molt afectat.

— Després de la guerra les entitats religioses van anar tomant a l'activitat, no els havien requisat els locals. Eren temps de por. No se m'obUda la detenció d'un xicot per xm falangista per tal d'afuseUar-lo al Camp de la Bóta.

Les associacions de veïns que treballen diàriament a la zona (Casc Antic, Raval, Barceloneta, Gòtic, Coordinadora Casc Antic), juntaA Ciutat Vella s'hi concentren gran ment amb la Favb, han pogut conspart de les borses de pobresa de la tatar que aquests problemes podriciutat de Barcelona: persones que en minimitzar-se i acabar-se si les no tenen els recursos econòmics administracions competents hi pobàsics ni per assegurar-se l'alimensessin els recursos necessaris. Cal tació, persones acabades d'arribar més vigilància policial i una justícia d'altres països -moltes sense paimmediata i eficaç, més beques pers-, un índex d'atur de més del d'estudis per a infants, una actua30 per cent i un envelliment de ció immediata per eradicar la pogairebé el 300 per cent. En definibresa i els problemes que se'n detiva, és un districte de recursos riven i, sobretot, cal una planificaeconòmics molt baixos i amb una ció adequada vers la població imcomplexitat social important i per migrant tant, una font de problemes consDes de la Favb, i en nom de tant. totes les associacions de veïns i JORGE MORENO/EL MUNDO Aquest conglomerat social ha veïnes del districte, volem fer una mantingut, fins ara, una actitud de tat. Tot i que les investigacions crida a la serenitat. No és bo prengran tolerància i de respecte per la policials van donar resultats i es va dre's la justícia per la pròpia mà. diversitat, però a causa dels reite- detenir una persona, cal assegu- Cal treballar conjuntament per rats incidents delictius que està rar-se de si es tractava realment aconseguir que la delinqüència no patint Ciutat Vella, aquesta harmo- d'un sol individu o d'un grup més o avanci, però sobretot atacant la nia es comença a trencar per donar menys organitzat. base: eradicant la pobresa. pas a la por. Multitud de robatoris i És per això que des de la Favb Cal actuar amb calma i serenitat atracaments amb arma blanca han i sense caure en la justícia de l'odi i les associacions veïnals del disparat l'alarma entre el veïnat. La i en la llei del més fort. Han comen- disticte, juntament amb les associgent té por de sortir sola, principal- çat a sorgir grups de radicals in- acions de comerciants, s'ha demament a la nit. controlats i oportunistes que prete- nat una reunió amb la delegada del No hi ha un prototipus de delin- nen actuar pel seu compte i que govern, Júlia García Valdecasas, qüent, tot i que alguns mitjans han poden ser els causants de més amb l'alcalde de la ciutat, Joan descrit l'agressor com un sol indivi- problemes que els propis delin- Clos i responsables de la policia, la du "psicòpata". Aquesta és una qüents. Ja hi ha organismes espe- guàrdia urbana i la fiscalia per tal versió que simplifica el problema i cialitzats en ia vigilància i la protec- de trobar solucions immediates i efectives a llarg termini. que no és totalment fidel a la reali- ció, cal deixar-los actuar. .CIUTAT VELLA F MARTA PLUJA

Premi de consolació a la tasca de Carrer ,BARCELONA F MARTA PLUJA

— Quan vàreu crear l'associació?

— L'any 69 o el 70, amb molta paperassa. I llavors tem'em im estricte control poHcial. El comissari ens obligava a portar-li, després de cada retmió, vma nota amb els temes tractats i la relació d'assistents. Us podeu imaginar quines actes li portàvem. Rebíem amenaces per escrit i ens van incendiar el local.

— Quina va ser la primera victòria important?

— Vam reivindicar que la Pegaso es convertís en ima escola i en mi parc. És allà com a mostra de la imitat entre Sagrera i Sant Andreu.

Curiosament ara tots dos barris plantegen urbanitzar el terreny de les vies. Cal cosir aquesta cicatriu.

— Vas ser molts anys president?

— Vaig ser president del 72 al 84.

— Algun alcalde per recordar?

— Dos noms. Sauqué, regidor del Movimiento Nacional, que en plena dictadura es definia com a liberal. També Viola, un alclade que no parava. S'aixecava i s'asseia sense parar. Nerviós i molt autoritari.

— Per fi el 1979 vam escollir regidors...

— I l'assodació es va quedar buida. Ens van intentar arraconar.

Recordo que l'alcalde Serra es va negar a manifestar-se quan vam exigir els diners de l'Ajímtament a Madrid.

— Encara són necessàries les associacions de veïns?

— La reivindicació segueix vigent. Però ens hauríem de relacionar més amb les entitats del barri. Calajímtar-se per conèixer lafeina, analitzar la situació del barri, tenir objectius comuns. L'altre dia vam presentar la nova cara de la revista veïnal, Sant Andreu de Cap a Peus, que s'apropa al número 500.

— Segueix recordant dates i anècdotes, però li diem que el nostre espai és limitat El convidem a acabar i, encara, ens diu: — Em preocupen els nous veïns, els immigrants. La seva situació i que nosaltres estem a l'alçada de les circumstàncies i els tractem com als veïns que són.

En l'edició d'enguany dels premis de Comunicació i Benestar Social que atorga l'Ajuntament de Barcelona, s'ha concedit una menció especial en la modalitat de premsa a La Veu del Carrerçer la seva trajectòria. No és que no ens faci il·lusió rebre premis, però aquesta mena de guardons que sembla que es donin per no crear susceptibilitats, ens fan arrufar una mica el nas.

De tota manera l'agraïm, som gent educada i no estaria bé que per queixar-nos massa perdéssim l'oportunitat de guanyar el milió de pessetes l'any vinent.

Felicitem de tot cor a TV Clot i al Casal Infantil "El Drac" de Via Trajana pel seu premi compartit.

MANEL SOCIAS

El Saló de Cròniques, ben ple el dia del lliurament

Revistes de barri «|S3/M\JT / M \ J D R . E U p j i

° DE CAP A PEU3 m FESTA MtAXM' NOVnMSRI 19f9

429

•HH

Sant Andreu de Cap a Peus Prop del número 500, la revista andreuenca canvia el seu disseny, per adaptar-lo als nous temps. La portada guanya en color i protagonisme. Amb el nou tipus de lletra aquesta veterana publicació ha guanyat en imatge. Segons l'equip de redacció, aquest canvi no és l'únic que s'hi vol fer, sinó que es vol iniciar una nova etapa amb informació, reflexió i anàlisi dels temes relacionats amb el barri, comptant amb gent entesa i compromesa i, sobretot, amb les persones que trepitgen cada dia Sant Andreu.

També, aquesta nova etapa vol fer èmfasi en ta història i la vida cultural d'un barri que sempre ha estat molt actiu.

Però no cal oblidar que el Cap a Peus és el butlletí de l'associació de veïns f que, per tant, és i ha de continuar sent l'eina informativa de les seves reivindicacions, amb la complicitat del veïnat.

Tot això ha fet possible, no només aquest canvi en positiu, sinó també poder celebrar el 20è aniversari de la seva publicació l'any 2000. Enhorabona i endavant!

Parlant del

fi

CARRER

n o v e m b r e - d e s e m b r e de 1999

/ de la ciutat QUI É S QUI

MARUJA TORRES Periodista EUGENI MADUENO Periodista IGNASI R. RENOM Fotògraf

• « - •

f.

esprés de publicar "Un calor tan cercano", la novel·la autobiogràfica que l'ha llançat com a escriptora (n'ha venut 120.000 exemplars), i la recent "Mujer en guerra" -basada en les seves vivències com a periodista- Maruja Torres prepara ara una altra història, aquesta totalment fabulada, que tindrà per protagonista una noia de Nou Barris.

"Serà una història ambientada entre Nou Barris i la Barcelona del luxe - e n s ha explicat-, la vida d'una persona jove i una altra madura que confronten les seves vides intentant surar en un món que no entenen. Òbviament serà una història molt semblant a les altres novel·les autobiogràfiques, perquè Nou -Barris és ara l'equivalent del que era el Barri Xino quan jo era nena, i perquè jo no he canviat gaire la meva manera de veure les coses, per molt que ara visqui com una burgesa i a un pis de la Diagonal".

No has canviat gaire? "Només per fora; per dins continuo sent la mateixa...

Una mica més desenganyada, això sí,. però convençuda que la merda que vam veure quan va caure el Mur no fa més petita ni millor la nostra pròpia merda".

Tampoc la Maruja íntima que ara tenim a l'abast ha deixat de semblar-se a Manuela, la protagonista de "Un calor tan cercano": "Es difícil llegar hasta el final, y mas si el viaje lo realiza una adulta endurecida que, pese a todo, no ha conseguido eliminar a la nina que lleva a cuestas. Ninguna de mis màscaras puede hoy ayudarme a superar

^^Ixiprotagonista de la meva propera noveLla viu a Nou Barrís^^ la angustia. He sido, sucesivamente, una alumna aplicada, una joven promesa, una escritora de éxito. Barreras que, al caer, dejan al descubierto a la solitària mujer que aún no ha podido ponerse en paz".

A la dona endurida que no ha pogut desfer-se de la nena que porta dins li hem preguntat què diferencia el Barri Xino on va néixer, de l'Eixample on viu ara.

Del primer en parla la nena, a la novel·la: "De nina, el Barrio solo me importaba en la medida en que podia salir de él. Y en mis suenos queda a mis espaldas, como el campo de una batalla ajena del que se ha huído precipitadamente para no tener que contar los muertos".

De l'Eixample parla la dona endurida que hi viu ara: "En contrast amb el Xino, que era miserable, brut i caòtic, aquest

Sal i pebre

és un barrí net i ordenat, però en molts aspectes és molt més miserable. Perquè miserable és haver de discutir durant hores amb gent que al rebedor de casa tenen penjats quadres autèntics de Casas o de Rusihol sobre si han de pujar 0 no mil pessetes el sou del porter".

Misèria és el que revelen els concerts de truites -el soroll de les forquilles picant sobre els plats mentre es baten els ous- que se senten al capvespre en els patis d'aquest barri, o el soroll de les patates fregint-se en les paelles tot fent un so que a Maruja li recorda la pluja.

Tampoc en els aspectes morals hi veu massa diferència entre el barri de la seva maduresa i el Xino de la seva infantesa. "Prop de casa tinc sex-shop per un 'tubo', bars d'ambient i putes a dojo, i, el que és pitjor, caps rapats passejant els seus rotwallers per la placeta que hi ha davant de casa. Això

L'acudit

sí és un polvorí, 1 no els carrers del Raval!"

Malgrat tot, la Maruja està contenta d'haver-se instal·lat a un pis espaies i serè "per escriure les aigües manses són necessàries" - d i u - , projectat per un arquitecte reinaxentista, catòlic i republicà -Manuel Sayrach- pel qual Maruja ha començat a sentir , fascinació. "Quan vaig anar-hi a viure em va sobtar que hagués guarnit les parets amb emes majúscules entrellaçades; vaig pensar que serien signes massònics, però ara he sabut que són les seves inicials i les de la seva dona, que es deia Montserrat, i de la que estava bojament enamorat..."

Després de viure i treballar a Madrid durant vint anys, Maruja ha tornat a Barcelona amb ganes de quedar-se i a n a r tancant el viatge circular que és la vida. Del Madrid actual no té bon record. "Jo vaig viure intensament l'època de Tierno Galvàn, en què Madrid era una ciutat viva; però des que han arribat els invasors del PP, amb l'inefable Alvarez del Manzano al front, la vida allà és impossible. L'exemple més significatiu és el regidor Matanzos, que es dedicava a criminalitzar els immigrants. Un dia van matar una dona; la van trobar en un caixer automàtic, dins d'un bassal de sang, i no va ser un negre ni un magrebí els que la van matar, sinó un , policia de paisà".

Atenta als esdeveniments de l'actualitat, anant al cine amb la seva amiga Guillermina Motta, escrivint les seves sempre compromeses columnes a "El País", anant a visitar el seu germà Ramon/Terenci Moix, agafant l'autobús 73 per ensumar l'ambient geogràfic i humà en el qual haurà de fer viure la protagonista de la seva propera novel·la, deixant-se caure per Los Antonios per prendre unes cazallas i passejant diàriament el seu estimat Tonino per les voreres del seu nou barri, Maruja Torres, veï.na recuperada, fa realitat dia a dia el propòsit amb que conclou la seva autobiografia novelada; "He aprendido a volver, y aprenderé a vivir"

Núria Pompeia

Cent anys Sobre la marxa rescato alguns noms, alguns col·lectius: els germans Lumière-f-Jules Verne+CAarZoí+Jerónimo-fela surrealistes+Robert Koch+Les Sufragistes-f-Antonio Machín-i-Emiliano Zapata-i-Madame Curie.

L'inventor de l'anestèsia+Gandhi+Bogart+Dürruti i "els solidaris"-f-Billie HoUiday-i-Fleming+les Brigades Internacionals-i-Malcom X+Joan XXIII+el Lute+Rosa Luxemburg i totes les feministes+Miles Davis+Che Guevara+Els treballadors de La Canadenca+Pau Casals +Marilyn Monroe-nSalvador Allende+Pepe Isbert+Els Maquis+José Ocaüa-i-Chico Mendes+l'inventor del bolígraf +Els Okupes+Ramon Sampedro+Gloria Fuertes i tots els poetes+James Dean i qui es rebel·la sense o amb causa.

Zeta

^l^6B6i^

PB

0Tic\A-í