El portasol
INICI: Mercè Anguera NUS:2on.A de l'escola Jaume Balmes (Corbera de Llobregat) DESENLLAÇ: 2 B escola Sant Josep (St Vicenç delsHorts) 1
S
i plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una mica no passa
res, però si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armari desendreçat. “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!” “Mireia, t’has d’endreçar…” L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal humor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puc tenir tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçarlo fa mandra. Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per fer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge a la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei! El portasol em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si m’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em va fer mal. Vaig pensar una paraulota, però no la vaig dir ﴾mai no s’han de dir paraulotes!﴿, i em vaig ajupir a recollirla. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol. De fet, no ho era, una pilota, de cap manera, però jo això encara no ho sabia… Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda de darrera vaig veure que hi havia un botó petit i un foradet amb lletres al voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”. A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”, però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra “teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, i que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu. Però com que no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar.
2
A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si em deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que calia fer era apagar la piloteta i després tornarla a desar dins l’armari, però més cap al fons, perquè no tornés a caure. I vaig prémer el botó petit. Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfarse encara més, i les lletres van canviar. The sun is OFF, posava ara, i l’OFF era de color daurat. I llavors…
3
A la piloteta li van sortir ulls! I braços, cames, mans i peus! I una boca que ensenyava les dents! Jo una mica més i em desmaio de la impressió! Però llavors la piloteta em va somriure i em va dir, amb una veu fineta: Hola, Mireia! Sóc el teu Portasol! "Si no lo veo, no lo creo" ,vaig al∙lucinar. Aquella piloteta parlava! No sabia què fer. Només se'm va acudir preguntar: Ejem...Hola...I, què és un Portasol? Un Portasol fa de guia al sol. Si un dia és plujós, ajudo al sol a tornar i el dia millora ràpidament. Ho vaig trobar fantàstic. De seguida em vaig adonar que el Portasol i jo ens ho passariem molt be junts. Però encara hi havia un problema: l'armari desendreçat. El Portasol es va oferir per ajudarme i en un tres i no res ho vam tenir enllestit. Al acabar teniem gana i vam anar a la cuina a buscar alguna cosa per berenar. Va ser una mica difícil, perquè el Portasol no sabia què triar . Al final es va menjar un eixugamà de quadrets blancs i vermells.
Després de berenar vam marxar a jugar, sense paraigua perquè el portasol va fer venir la mica justa de sol que necessitàvem per no mullarnos. Vam anar al Xiquiparc, on el Portasol va conèixer moltes boles igual de rodones que ell, però una mica més aborrides. No sé què tenen ! em va xiuxiuejar no parlen gens!
Ens ho vam passar molt divertit. El Portasol era un amic perfecte! Tot anava tan be que al vespre, quan vam tornar a casa, li vaig presentar el Portasol a la meva mare: Mare, aquest és el Portasol. Portasol, aquesta és la meva mare. La mare va respondre: Encantada, però, d'on carai has vingut, tu, Portasol?
4
-Vinc del planeta dels gira-sols! La Mireia va mirar la seva mare i li preguntar… -Mare! Que pot dormir amb mi el portasol? -Mmmmm…no, Mireia… -I per què mare? vaaaa….si us plauuu…. -Doncs, perquè tindríem tota la nit el sol a casa i no podríem dormir! I no veuríem la lluna, ni les estrelles! -Bé, mare! Doncs el ficaré sota el llit! Li faré el llitet de la meva nina Nenuca! - D’acoooord… però a sota del llit, eh? -Gràcies mare! Així doncs, la Mireia tota il·lusionada, li preparar el llit amb uns precios llençols de molts colors.
L’endemà la mare va cridar la Mireia: -”Mireia! desperta! Que has d’anar a escola i faràs tard!”
La Mireia es va llevar d’un salt, es va vestir rapidíssim, va esmorzar corrent i va sortir volant. I amb la seva motxilla vermella es va dirigir cap a l’escola. Quan es trobava asseguda al seu lloc li va venir al cap el portasol! Va mirar la seva motxilla i va veure que no el portava! Li volia ensenyar als seus companys. La Neus, la seva senyoreta, els hi va preguntar com havia anat el cap de setmana. La nena impacient
va
aixecar el braç esperant que la senyoreta la mirés i la deixés parlar. -“Dissabte va ser una mica avorrit però el diumenge m’ho vaig passar molt bé amb el meu nou amic el Portasol! És una pilota que fa sortir el sol!” De cop i volta tots els nens van començar a riure, i ella mig plorant i enrabiada va dir que era veritat i els hi ensenyaria a la tarda quan el portés. Va arribar l’hora d’anar a dinar a casa. Aquesta vegada la Mireia no es va deixar el portasol a casa i el va dur a l’escola, però abans, va dinar un enorme plat de macarrons amb molt i molt formatge!. Ara tots aquells nens i nenes , companys de la Mireia i que s’havien rigut d’ella , somreien impressionats . I tots ells li feien la pilota per a que la nena els hi deixés jugar amb el Portasol. Entre tots els companys hi va haver un que li va fer més la pilota que ningú! Era el seu company Leo Messi. I
li va dir que avui estava molt bonica, i ella doncs, li va deixar agafar.
De cop i volta va començar a nevar! Tots els nens i nenes van aixecar-se de les seves cadires i es van apropar a la finestra per veure com queien els cops de neu. Al cap d’una estona mirant per la finestra la senyoreta va dir… -”Doncs ja veurem si demà podrem anar a la sortida programada del “Museu de la xocolata” ja que amb autocar si neva no hi podrem anar…” Va ser en Leo Messi qui va proposar que la Mireia portés el Portasol amb ells a l’autocar i així fer fondre la neu i no quedar-se sense poder anar d’excursió. Al dia següent , i un cop a l’escola, la Mireia va donar al conductor de l’autocar el Portasol perquè el pengés al davant de l’autocar. Abans però el va encendre.
Quan va arrencar l’autocar tots van comprovar com de cop i volta va sortir el sol i es va començar a fondre tota la neu que hi havia per on ells anaven passant. Tots es van passar molt contents i van començar a cantar: “Anem d'excursió! Pi! pi! pi! amb el portasol! Pi! Pi! Pi!” Va ser uns sortida increïble! S’ho van passar d’allò més bé!. Van veure l’Astèrix i l’Ovèlix fets de xocolata blanca! També al Wall.e i el Tin Tin! I a més a més els hi van regalar xocolata a l’hora de marxar! Va ser fantàstic, un dia increïble amb un nou amic increïble. El portasol!
LA MIREIA I EL PORTASOL