Xafarranxo 59

En Martí diu: Gràcies al Roger vaig aconseguir posar els dits de la mà esquerra ben colocats, després de dures batalles. I en Darío: Ell, per exemple, em va ensenyar un truc sense el qual ara no podria tocar la guitarra. Jo apretava moltíssim amb els dits de la mà esquerra, em destrossava els dits i no aguantava un assaig normal… Em va ensenyar que, abans de tocar, havia de relaxar-me i havia d’anar presionant la corda mica en mica amb l’esquerra, i amb la dreta tocava. Quan ja es produïa el so, havia de deixar d’apretar. Així seria conscient de la pressió exacta que havia de fer sempre.

L’Àdam parla del ―seu art d’ensenyar‖: En aquests tres anys he millorat moltíssim perquè va fer que m’adonés dels errors que abans no veia. Al començament no teníem molt bona relació perquè em feia treballar coses que a mi no m’agradaven, però poc a poc (un any i mig) vaig anar entenent que no he feia per molestar-me, ho feia perquè aprengués i, sense adonar-me’n, anava millorant molt. Gràcies al Roger. Ens ha deixat un bon exemple de humilitat, esforç i saviessa.

En Darío acaba dient que en Roger hauria de sentir-se orgullós, sigui on sigui, perquè gràcies a ell moltíssimes persones han aprés, han millorat, han disfrutat, han estat més felices…

I vol fer de pont: Tot el que ell em va ensenyar ho ensenyaré als meus alumnes (si algun dia sóc professor) i no es perdrà...