"Chureca", d'Irene Tarrés Canimas. Premi Recvll de Teatre 2015

IMMA: Diuen que amb els anys la nostra cara s'acaba assemblant a la imatge que desitjàvem ser. Quan em miro al mirall, penso: he fracassat? (Pausa.) Veia els nens que corrien descalços pels carrers com tu feies a la platja de sorra fina. Vides que creixen a la intempèrie. Tortugues sense closca. Em vaig quedar aquí per ells. Si tot ha estat en va, què queda? (Pausa.) Encara som estrangeres. (Pausa. S'aixeca.) No vols entrar?

NURA: Te'n recordes del Nadal a Mallorca?

IMMA: La tortuga?

NURA: La isla de Oro. Te'n recordes?

IMMA: Itaspes. La partitura inacabada.

NURA: Per què?

IMMA: Per què?

NURA: Per què, d'or?

IMMA: No ho sé... La llum de l'illa... La pols daurada...

NURA: Ahir... aquesta nit... ell... m'ha parlat de la Chureca.

IMMA: L'abocador.

NURA: Me l'he imaginada així.

IMMA: Així, com?

NURA: Daurada.

IMMA: És gris.

NURA: Una mena d'illa deserta sense arrels.

IMMA: És un infern.

NURA: Plena d'ocells i de gossos sense amo.

IMMA: Irrespirable.

NURA: Inacabable. Com l'or dels preludis.

IMMA: Or. (Fa que no amb el cap.) Cada gra de pols daurada incrustat a les ungles dels qui remenen les deixalles dia i nit és una unça d'or de la vida robada als indígenes. No té pes en aquest món. Però continua aferrada a la carn de les mans, a la memòria d'aquesta terra. Penetra les parpelles dels joves. Els irrita la mirada. Els ulls els couran tota la vida. (Pausa.) No vols entrar?

NURA: No, vull estar aquí.

IMMA: Jo sí que hauré d'anar passant. He de preparar les coses.

NURA: Què?

IMMA: Pel taller contra la violència. El mural... el deixarem en blanc.

39