Obrint Pas ha venut milers de discos, ha realitzat centenars de concerts davant de milers de persones, ha fet gires per diversos països europeus i sud-americans, ha actuat al festival musical més important d’Àsia –el Fuji Rock en la seua edició 2011, al costat de Coldplay o Wilco– i ha editat el seu darrer disc Coratge (2011) al Japó. Els motius d’aquest boom són molts i diversos però podríem resumir-los en un: han sabut connectar amb un públic determinat mitjançant unes cançons que canalitzen unes inquietuds i unes sensibilitats compartides. Talment com qualsevol altra proposta musical d’èxit. Obrint Pas, òbviament, no han sorgit del no res: se saben fills d’una tradició que ve de lluny. Tenen un ull mirant cap al nervi punk de Fermín Muguruza, Kortatu i Negu Gorriak i l’altre pendent de les provatures mestisses de Manu Chao, però el seu cor batega amb Al Tall i Ovidi Montllor. Són segurament els primers que arriben a conciliar aquesta doble filiació, externa i interna, i des que ho han fet avancen abassegadors amb la força d’un remolí. Cap millor exemple d’aquesta insòlita conciliació que la naturalitat amb què han integrat la dolçaina en un discurs musical fonamentat sobre les cadències caribenyes del reggae i l’ska. Una integració que ha acabat configurant un gènere nou exclusivament valencià, l’ska amb dolçaina, que congrega tres o quatre desenes llargues de grups buscant una personalitat diferenciada mentre segueixen l’estela dels seus creadors. Obrint Pas Obrint Pas representa, però, la punta d’un iceberg de dimensions creixents que oculta, sota les aigües de l’impacte mediàtic, una gernació de grups i intèrprets que sorgiren al mateix temps o una mica després que ells i que contribuïren, igualment, a assentar les bases a partir de les quals s’ha produït l’esclat de l’extraordinària escena actual: 4000 som prou, Anselmos, Ki Sap, Intocablues Band, Bajoqueta Rock, Metall i So, Skaband Malajunça, Munlogs, Dropo, etc.
Foto: J. V. Frechina
Tot explota pel cap o per la pota L’ona expansiva provocada per la deflagració d’Obrint Pas –especialment arran de la publicació de Terra (2003)– se suma a un moviment de fons que afecta per igual a tots els estils musicals expressats en valencià: la decisió dels músics i cantants d’unir esforços i fundar el Col·lectiu Ovidi Montllor. El COM esdevindrà, en poc de temps, el veritable catalitzador i dinamitzador de la producció musical en la llengua autòctona: primerament realitzarà algunes accions de gran incidència mediàtica –com, per exemple, l’ocupació del Palau de la Música de València– concebudes per dotar
79