100
La memòria, selectiva i còmoda del ser humà, afavoreix la capacitat d’oblidar de les persones. Així, moments poc agradables, desenganys, decepcions, …, solen ser obviats a l’hora d’evocar situacions de la infància i sempre es comenten els jocs, les anècdotes, els successos, etc. que signifiquen un grat record per a l’individu. Només cal fixar-se en qualsevol reunió d’amics i observar quant tarda a escoltar-se la famosa frase: Te’n recordes, quan .... ? Un “quan“ que significa un retrocés en el temps més o menys llunyà i que en moltes ocasions, com el tema que ens ocupa, es remunta a una època de preadolescència o fins i tot anterior. Un “quan“ que porta implícita una coincidència o complicitat envers l’activitat recordada, encara que en moltes ocasions i a causa de la situació del domicili particular de cadascú, no sempre arribava a existir eixa connivència, a pesar del posterior coneixement del joc. Tornant la vista alguns anys arrere, menys dels que pareixen, podrem observar que la gent vivia més el carrer, tant en el sentit professional, social o lúdic i, naturalment, els xiquets i les xiquetes, amb els seus jocs, hi eren els “amos“. Però com he apuntat abans, no es jugava igual en els sòrdids i localitzats carrers del centre urbà, com en l’amplitud dels descampats i les hortes de qualsevol raval i els seus voltants. A mi, em va tocar l’escamot metropolità i a pesar de les evidents limitacions, també traginàvem tot el que podíem, encara que més d’alguna vegada he sentit eixa necessitat de llibertat que dóna l’espai obert. M’agrada anar al dentista. I vosaltres direu: “Bé, a mi com si t’operes”. D’acord, m’explique. En una de les meues periòdiques visites a l’odontòleg i mentre estava esperant el meu torn, se’m va ocórrer mirar per la finestra i una infinitat de records se’m van venir al cap. Encara estava allí. La mateixa visió, el mateix panorama, la mateixa imatge que recorde haver vist, per primera vegada, des d’una finestra i que dia a dia van contemplar els 16 anys que vaig viure a ma casa natal.
Temps de lleure, temps de creure