79
L’ofici de toneller-boter Xavier Llombart Bou (text i fotos)
Com pesa aquest tonell! Hip... I que bo que està el vinet! Hip... No sé si podré llegir l’article d’En Xavier Llombart. Hip... Em ballen les lletres! Hip... M’agrada com ballen ! Hip... És divertit! Hip... Aquest tonell sembla un hipopòtam ! Ha, ha, ha! Hip... Hauré de beure’m un got ple de cafè ben carregat! Hip... Estic com hipnotitzat! Hip... Ostres, no hi ha cafè! Hip... Només queden cacaus! Hip...
E
n les nostres comarques la vinya tingué una gran importància, ja des del segle XIV, es dedicava una gran part del vi a l´exportació, aplegant cap a 1564 a produir-se uns setanta mil hectolitres, éssent el client principal la marina reial de Felip II. (F. Olucha). Al segle XVIII, com diu Maria Jesús Gimeno, els comerciants de Vinaròs i Benicarló tenien molta importància en l’economia local per la gran activitat portuària ja que era el principal centre exportador de vins amb destinació a Europa i les colònies americanes. Les comarques del Baix Maestrat i l’Alt Palàn-
cia eren les principals productores de vi (hi destacava el carló, elaborat amb macabeu i vedriell). Vicent Abad afirma que, a mitjans del segle XIX, la vinya era el cultiu predominant al secà castellonenc en part a causa de la depreciació de l’oli d’oliva. La crisi del oidium al periode 1852-62 afectà greument les vinyes europees i espanyoles, però no les valencianes que augmentaren fins aconseguir les 62.000 hectàrees. Dels ports del Baix Maestrat eixiren el vint-i-cinc per cent dels vins valencians. Posteriorment la participació del comerç de vins castellonencs se situà en més del cinquanta per cent.