Intentaré fer una petita biografia de la nostra cunaxensa i amistat duran aquests 80 anys. La faré amb molta il·lusió i carinyo Dons de petits nomes ans coneixia de vista dons tu vivies a la part alta del poble i jo a la part baixa,tu tenies els teus amics i jo els meus am als cu als juga vam fen endiabladura i alguna malifeta dons a les hores no teniam tele,ordinador,movil ni man-dus a distancia , per passar l'estona anavam a pica portàs per les casses , feiam el currilet i escurçavam alguna cortina de ganxet, perquè qui no tenia una pistola feta de fusta un a la punta del canó i clavava una cinta de goma elàstica i a l'altra banda de la culata i clavava un clau per enganxar el ganxet ,i am la punta del dit gros feia pressió al ganxet sortint disparat sense saber un anava a parar, aquest joc al vam fer jugant a guerres a la roca de la llobera fins que un ganxet va anar aparar amb un ull den Josep Saborit estan apunt de perdé el ull. Mes tar ans vam començar a coneixia ales escoles dels Nacionals a la classe de la senyoreta Palmer o del senyor Ventura en aquesta classe tenies una llibreta i un llapis que omplies un full si i un altre també, de avions i tancs de guerra ,camions i metralladores tot axó posant banda sonora amb la teva boca, fins quel senyor Ventura deia Fermin vasta ja. Vam perdé el contacte quant jo als 9 Anys plegava dels nacionals per anar als germans de Premia de Mar,L'any 1949 ens tornem a trobar, treballat jo a can Papet manya, un dilluns pel mati entra amb Papet amb un noiet al i ben plantat amb pantalons curts i blancs a lora de plega semblava un carboner en Papet amb diu mira Ramon aquest es en Fermin Gomis de cal Oliva i treballara aquí, vull que tu l'orientis am les feines que fas i es posi al corrent de mica en mica sense pendre mal, ens varem saluda i començava a fer alguna cosa , ensenyar-li tos els passos de rosca, al fons del