la frescor matutina, va decidir fer-se eixe cafenet que estava segur que tant li ajudaria a mantenir-se despert i enèrgic al llarg de tot el dia. Els tocs d’hora començaven a sonar al campanar de l’església major, marcant de manera puntual, els vuit colps que marcaven l’hora de quedada. S’aixecà del seu tamboret, pagà la seua consumició i es dirigí cap a la porta, a l’espera de la resta de la colla. I com no, a l’espera de l’artista faller, que enguany, duia amb ell, tota la comitiva de gòndoles i camions necessaris per transportar el cadafal i la resta d’escenes del que anava a ser la falla del 2012. Per qüestions de temps, aquell any, havien decidit que no hi hauria “portà” de falla abans de la plantà, i que seria el mateix artista, qui la carregaria a les góndoles i la duria el mateix dia d’alçar-la. Eren les 8:00h i allí no hi havia ningú. La gent fallera, seria com ninguna, va començar a aparèixer per la falla escalonadament, i sense massa presa. Tots, feien una paradeta prèvia al bar del cantó, per tal de fer-se eixe cafenet i com no, la corresponent cassalla matutina. Eren les 8:30h del matí, quan sonà el telèfon de Borja. Esglaiat pel que podria ser, el va treure de la butxaca, tranquil·litzant-se de manera al veure que es tractava de l’artista faller. Un artista que l’avisava que en cinc o deu minuts faria ordre de presència a l’encreuament amb tota la seua colla i l’arsenal de cartró i suro que transportava als vehicles. I efectivament, a vint minuts de nou, apareixia pel cantó del bar, tot el seguici. La colla que encara romania al bar, apurà l’últim glop de cafè i demanà, per ser un dia especial, la segona cassalla del mati. Segons deien, això els feia entrar en calor. Una vegada replantejat l’assumpte, començaren en primer lloc a descarregar el cadafal, les escenes i tot el munt de ninots i demés trastos que aquell any, omplirien el carrer de tamany i color. Arena, gespa, la grua, les tanques publicitàries, plàstics... tots tenien la seua feina encomanada. Mentre uns ajudaven a la descàrrega, altres, juntament amb l’artista, començaven a replantejar la ubicació exacta de cada una de les escenes, així com de la direcció i mira del cadafal. Una vegada tot clar, la màquina de la plantà començà a funcionar com sempre ho havia fet. Mentre es tirava l’arena, la grua enganxava el cadafal per col·locar-lo al lloc i poder depositar-lo sobre la sorra, apuntalant-lo amb més sacs i més arena. Poc a poc tots es posaren en marxa, fins que un inconfusible olor a botifarra, començà a impregnar aquell encreuament. Les brases ja començaven a cremar i la cervesa començava a córrer per la taula. I com no, la cassalla. Entrepans de botifarra, cansalada, llonganissa i xoriço, regats amb un bon vi i una cervesa ben fresca, composaren aquell esmorzar faller de la plantà. I per a rematar, cafè i com no, cassalla. Borja seguia immers en tota la feina que li deparava aquella frenètica jornada, sense perdre de vist ni oït el seu telèfon mòbil.
81