Page 1


La plantà d’ahir Complint son misteri entre la fosca i fred la falla era un misteri i es plantava amb secret. Els veïns fets dimonis treballaven a una; els únics testimonis, el sereno i la lluna. Sols fora del motiu hi havia pels terrats un idil·li furtiu d’uns invisibles gats. Els martells i les tatxes trescaven de calent solucionant certs batxes uns bunyols i aiguardent. I en rompre el nou dia en trons i cornetins la falla ja lluïa, sorpresa d’alegria dels matiners veïns. Dibuix de Pasqual Llop Versos de Roc Pensat i Fet 1954

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

FALLES DE XÀTIVA, BÉ D’INTERÈS CULTURAL IMMATERIAL I FESTA D’INTERÈS TURÍSTIC AUTONÒMIC 1


Llibre editat per n Jiménez l’A. C. Falla Joan Ramol’any 2017 de Xàtiva (La Costera) www.fallajrj.com Equip de redacció Patri Viñes, Yolanlvo, Isabel Gozálbez, Rafa Tortosa, Anna I. Ca , Ivan Benavent da Pérez, Manoli Ibañez is Col·laboradors literar Lorente, Isabel Iniesta, Guillem Pérez, Fabian Navarro, Miquel Herrero, José Luís Bolinches, Anna I. ier Juanma Carmona, Xav , Yolanda Pérez, Mavi Cardós, Juan EsCalvo, Tamara González ier Serra, Rafa Tortosa, Ivan Benavent, teve, María Beltrán, Xav é R. Cerdà, Xelo Descals , Jos Sergio Bono, Enric Vila Col·laboradors gràfics , Guillem Alborch, Iglesias, Vicent Tormo Xavier Herrero, Diego Maria Belda ri Viñes, Isabel Fotografies Vídeo, Rafa Tortosa, Pat Estudio Federico Foto& z, Antoni Marzal, Rafa Aguado Gozálbez, Jorge Sánche Coberta Diego Iglesias Maquetació Covanegradisseny Esbossos r Ureña Xavier Herrero i Xavie Impressió Paper plegat s. l. Publicitat La Comissió Dipòsit legal V-344-2012 Tirada 500 exemplars

PLANTAR PLANTANT PLANTADA (LA FALLA)

ifica necessàriaon Jiménez no s’ident L’A. C. Falla Joan Ram s articles dels col·laboradors. del ment amb el contingut roduïda, emmablicació no pot ser rep Cap part d’aquesta pu , de cap manera ni per cap mitjà, sense gatzemada o transmesa rita de l’editor, tret de les citacions en esc ència. l’autorització prèvia i si s’esmenta la proced revistes, diaris o llibres s Falleres. els Premis de les Lletre Este llibret participa en /llibreJRJXativa /VeridelFoc

2 JRJ 2017


E Z X à ti v a 2 0 1 7 N É IM J N O M A R N A FA L L A J O 3


tancar plantar obrir

Pròleg

4 JRJ 2017


E

ls periòdics locals de l’època ja feien ressò del fenomen que provocava la instal·lació dels cadafals fallers als carrers de la ciutat. «La solitaria, tranquila calle en que tuvimos la dicha de ver su peculiar fisonomía, y hemos creído vivir en la de José Espejo o de San Francisco, pongamos calles bulliciosas. ¿A qué se ha debido tan trascendente cuanto inesperada mutación? Digámoslo pronto: a les falles». Eren les primeres línies de la crònica que El Demócrata li dedicava a les falles de 1933. Les falles provoquen una transformació de la via pública. Quan arriba el dia de la plantà i l’entusiasmat faller posa una tanca per impedir la circulació dels vehicles, esta provoca una obertura d’espais on els beneficiaris som la gent. Gaudim tots d’un espai que les distintes expansions urbanístiques han tingut com a preferència el trànsit rodat. Per uns dies ,els vianants ens movem més còmodes i disfruten realitzant activitats a la porta del carrer, com si d’un retorn a èpoques passades ocorrera. La plantà de les falles és un esdeveniment que fa transformar el carrer, el seu hàbitat, així com és l’acte on les falles són mostrades pel gaudí del veí, del visitant i del faller. A més a més, este acte iniciatiu de la festa, provoca tota una barrejadissa de sentiments que acaben amb l’erecció del cadafal faller, en un dia, on les il·lusions i les satisfaccions han anat de la mà de l’esforç, el treball, la concentració i els nervis. Tot açò és el que pretén este llibre. Tractem la plantà des de distints camps amb la utilització de l’humor, l’opinió i el sentiment. I ho fem de forma dinàmica, com ho és la plantà, motiu per el qual justifiquen el títol del llibre: PLANTAR, PLANTANT, PLANTADA (LA FALLA). L’efecte que produix l’acció de posar una tanca és motiu d’un debat on participen els actors implicats per recollir les vàlides opinions de cadascun. Al cap i a la fi, com podreu comprovar, tots plantem i les falles han d’assumir que la festa ha de ser per a tothom, doncs cal que siga participativa, inclusiva, tolerable i respectuosa. Les vivències de la plantà ens fan establir una seqüència d’emocions i situacions esdevingudes per tots els que hi formen part d’este acte. Totes estes vivències plasmades en primera persona es barregen amb la sàtira i l’humor valencià que ens desprenen històries i narracions al voltant de la plantà i d’altres plantades que patim. Així que gaudiu del llibre, de la plantà i de les falles.

5


X

ÍNDE

8 s 6 acion RS Salut ES MAJO os 16 22 R ej arro v a N . FALLE a de fest at F 0 am E 2 ida al veïn U Progr Q N olta v e 24 JO TA NTE, rer dóna m M. Lorent A L P nes 6 1. JO tà del car perso Iniesta 2 rez 28 s n e a l l . a I é r P s e . La p p le rds G 2 iutat er fal Una c tancats p oc de reco armona 3 l s l C r . Carre públic, un nyals J. M e ai L’esp tanques i s , 40 Falles 8 ro 3 Bolinches 36 e r r S e E H . T . L tà J. PLAN sta X 2. TU tà de l’arti a a la plan alvo 42 C n st La pla ll del grui fallera A. 46 a a b Pérez . Y El tre tà per a un 48 d n rdós atitu 4 La pla onzález 4 bilitat i gr tat... M. Ca eve 50 li st sa G 33 T. tà: respon per fer rea març J. E e n s d a La pl tà: Batalle ra i el 15 53 n lle ltrán La pla a Local Fa M. Be t s n e l u l J La es fa . Serra 56 u de l La ve ldonado X a Per m 58 0 NTA A L P sta 6 3. ELL sta a l’arti vi 64 Entre TEM ntà 38 N A L ES P a pla SALTR il Sort a l 70 O N . 4 ant à fal inf plant a L Cada n fal gra Cada 78 78 LATEU . Iglesias 84 P S E sias TR ·D L e l o A g n I S . o ·D . B 5. VO 90 arç S R. Tortosa m 87 e borch d o l l a A m . r n 15 i o G à nom E. Vila · V. T . R. Cerdà · Plant J març lantà 15 de pte de la p 6 lda 9 m e u s B s 4 a i 9 ’a r L TEN s · Ma PLAN ? X. Descal ) S N S (E tats 6. ELL eixat plan ad Ens h 00 A 1 R T S O 129 LLA N LA FA mercial co Guía

6 JRJ 2017


A la memòria de RAMIRO PLA I PÉREZ, fundador de la falla i president l’any 1976

7


EN T IN FA N TI L ID ES PR Ó CI TA LU SA

H

quesola amics i amigues d’a a. ler ta gran comissió fal

ençar Estem apunt de com leres, les nostres festes fal món. l les millors festes de en plenes falles i En unes dies estarem molt de gust amb podré compartir amb landa, la nostra Fala nostra presidenta Yo nostra Fallera Major llera Major Tamara i la infantil Maria Jesús. ident infantil, vull Per això, com a pres fallers i no fallers a convidar-vos a tots els setmana, la setmagaudir d’aquesta gran uest any serà molt na de les falles que aq e com a president especial per a mi ja qu riència inoblidable. vaig a viure una expe Visquen les falles i on Jiménez! visca la falla Joan Ram BORJA JOAN ANSIO President Infantil

8 JRJ 2017

RICART


EN TA SA LU TA CI Ó PR ES ID

J

p de les nosa estem un any més pro any més en tres festes josefines. Un rem els nosel que en pocs dies vo ecte perquè tres carrers canviar d’asp comencen a els monuments fallers s colors. omplir els carrers de viu

e em dirigia a tots vosHa passat un any des qu ha í, la nostra comissió altres, i fins arribar ac los rirofe r de po r per a hagut de treballar du nostre llibret i els nosel s die sts durant aque stra comissió està for tres monuments. La no es es rom mp co s persone mada per un grup de treballen incansables e qu , xa amb la matei s a punt per a falles. De per a què tot estiga ies àc gr les s r-lo ia dona d’aquestes línies voldr l seu recolzament, no pe i ll ba tre u a tots pel se leres i fallers. Gràcies! podria tenir millors fal

bé vol agrair a tots els La nostra comissió tam guir els nosa ajudar-nos a aconse r pe s ltre sa no b am rcials i al l·laboren àcies a les cases come que al llarg de l’any co Gr . ble ssi po ria se c a tots ells. ells tampo tres objectius. Sense nostre casal està obert el , da sa es ter sin de de forma veïnat que col·laboren enten. Ells falleres que ens repres i s ler fal s un té ó ssi Fallera a comi jor Infantil i Tamara la Com cada any, la nostr Ma ra lle Fa la , ria Ma ts passem nt infantil; són: Borja, el preside abona i desitjar que jun or nh l’e s r-lo na do s s famílie de bo! Major. A ells i a les seue el nostre temps, açò va a nç me co , ga Vin . les unes bones fal són das de les nostres falleres do a, on ab or nh d’e tà missió es màxim, vos I enguany la nostra co , espere que gaudiu al rta Ma i tri Pa a. tiv Xà jors de tenim una érem prou, enguany mes de les Falleres Ma gu tin no ò aix b am si el socarrat dable. I espera un any inobli sigut guardonat amb ha sa rto To fa Ra ler stre fal ona i a semenció especial. El no del món faller. Enhorab s din ca tas ua se la reconeix d’honor, guardó que stra festa! no la r pe guir treballant s visite en tes i que la pluja no en fes s ne bo s -lo jar sit queda de Finalment només em les! fal s ne Bo aquests dies. RRI

YOLANDA PÉREZ FE Presidenta

9

9


10 JRJ 2017

f alleres majors


11


tamara ortega i gonzรกlez

Fallera Major 2017

12 JRJ 2017


13


maria jesús

Fallera Major Infantil 2017

ibÁñez i rengel

14 JRJ 2017


15


PROGRAMA DE FESTEJOS

20 hores, Auditori St. Agustí Proclamació de les falleres Majors de la nostra comissió, Tamara Ortega i González Maria Jesús Ibáñez i Rengel

17:30 hores, Gran Teatre Proclamació de les Falleres Majors de Xàtiva i llurs corts d’honor

11 hores, l’Albereda Ral·li humorístic faller 14 hores, Casal Dinar

DISSABTE

14 GENER

DIUMENGE

29 GENER

DIUMENGE

5

FEBRER 11 hores, Plaça del Mercat Ral·li faller infantil 14 hores, Casal Dinar

DIUMENGE

12 FEBRER

Rafa Aguado

16 JRJ 2017


DISSABTE

18 FEBRER

DISSABTE

25 FEBRER

DIUMENGE

5

20 hores, Gran Teatre Concert Pasdobles Falleres Majors de Xàtiva

19 hores, Casa de la Ciutat Lectura de l’acta de premis de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes 20 hores, Casa de la Ciutat Crida de les falleres Majors de Xàtiva 20:30 hores, Casa de Cultura Inauguració de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes 22 hores Sopar de la crida

12 hores Dinar Popular de Germanor Fallera

MARÇ

DIUMENGE

12 MARÇ

DIMECRES

15 MARÇ

18 hores, Casal Berenar amb disfresses oferit pel president infantil, Borja Joan Ansio i Ricart i la Fallera Major infantil, Maria Jesús Ibáñez i Rengel 9 hores, L’encreuat Plantà de les nostres falles 14 hores, Casal Dinar 22 hores, Casal Sopar de la nit de la plantà amb la tradicional torrada d’embutit 17


DIJOUS

16 MARÇ

8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 19 hores, Casa de la Ciutat Lliurament de Premis 23 hores, Casal Sopar i després nit de disfresses amb discoteca DIVENDRES

17 MARÇ

9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar amb cassoles 17:30 hores, Pel nucli urbà Visita oficial a les falles 23 hores, Casal Sopar i després discoteca

Antoni Marzal

18 JRJ 2017


DISSABTE

18 MARÇ

Antoni Marzal

9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar de paelles 18 hores, Des de l’Avgda. Selgas Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu 23 hores, Casal Sopar homenatge a la Fallera Major Tamara Ortega González i després discoteca DIUMENGE

19 MARÇ

Antoni Marzal

8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar 12 hores, Ermita de St. Josep Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 18 hores, Barri Traca quilomètrica 21 hores, Carrer Camí dos molins Cremà de la falla infantil 22:30 hores, Casal Sopar 24 hores, L’encreuat Cremà de la falla 19


quan jo tanque, tot s’obri

20 JRJ 2017


jo jo plante

tanque

1

21


La tancà del carrer dóna molta vida al veïnat Fabian Navarro Pérez Faller de JRJ

E

videntment, el que creu i el que pot opinar un faller al tancament del carrer o carrers que envolten la plaça on es planta seu monument, pot discrepar prou de les diverses opinions que puguen tindre veïns, comerciants, vianants, etc. Abans de començar dir que respecte l’opinió de tota persona que ho vullga fer.

Inclús, entre els mateixos fallers de la comissió, pot haver discrepàncies. Però, jo vaig a debatre aquesta qüestió des del meu punt de vista. Punt de vista que me dona l’experiència de molts anys de faller i que, clar, crec que és la més coherent. Un carrer tancat durant una setmana (com a molt) degut a la plantà d´una falla, es fa per oferir a tot el món la possibilitat de disfrutar d´un monument realitzat per part d´uns artistes que han fet un esforç durant tot un any. Furtant-li temps al temps, dedicant-se a reproduir uns cadafals i unes figures que la majoria de vegades, i per regla general, són dignes d´admirar i que fan disfrutar d´una experiència única a tot aquell que es planteja contemplar aquesta imatge. I gràcies a la tancà d´eixe carrer, ho podem fer d´una forma més segura, més tranquilla, més agradable. I que sense adonar-nos-se’n, dóna molta vida al veïnat i un espai

22 JRJ 2017


complementari als fallers de la comissió, per a organitzar més activitats al voltant del monument. Sóc conscient que la normalitat s´altera durant aquestos dies, entenc que de vegades, pot molestar, però també hem de comprendre que sols, i reitere, sols durant una setmana a l´any, açò es produeix. A canvi, al propi veí se li ofereix l´oportunitat de formar part de la festa, al comerciant, sense fer propaganda, tindrà l´aparador més contemplat i, al propi vianant li serà més fàcil anar pel carrer sense tindre que sortejar cotxes, obstacles en les voreres, etc. Tancament a canvi de poder viure la festa fallera. Mentre, tots fem obres a casa algun dia, o posem un contenidor d´enderrocs al mig del carrer o ocupant una plaça d’aparcament alguna vegada, o passegem a l’animalet i no ens adonem del que fan, a que sí? A qui no li pot passar? I, a canvi de què… Per aquesta raó, crec que si tots ens posem a pensar un poquet, no crec que puga merèixer la pena, ni enfadar-nos, ni protestar, ni enganyar-nos (que també hi han d´eixos que s´aprofiten). Perquè al cap i a la fi, l´ambient, el colorit i la vida que es respira a tot el barri ve donat quan arriba la setmana de falles i tanquem els carrers. Sense cap dubte, mereix la pena aquesta molèstia ja que suma més que resta. Jo sols demane un poc de tolerància i comprensió per a tots, perquè segur que alguna vegada, en un moment donat, la necessitarem per a cadascú.

.

23


UNA CIUTAT PER A LES PERSONES Miquel Lorente Primer Tinent d’alcalde de Xàtiva

A

mb l’arribada dels anys seixanta la gran majoria de les polítiques urbanístiques es varen encaminar a fer ciutats on els cotxes pogueren transitar amb la major celeritat possible. A partir d’aquell moment, els vehicles motoritzats es transformaven en l’element prioritari a l’hora de configurar les avingudes, els carrers i les places de les ciutats. En aquest sentit, Xàtiva no va ser l’excepció i com a ciutat de referència s’acollí a l’esmentada dinàmica urbanística com molt bé es constata en la zona de l’eixample xativí. Un vegada finalitzada la dictadura i iniciada l’etapa democràtica aquesta inèrcia no patí grans canvis i la preeminència del vehicle a les ciutats continuà sent una realitat. Això sí, amb totes les conseqüències que aquell fenomen comportà; des de la pulverització de moltes relacions socials que es conreaven en l’espai públic, fins l’augment dels accidents dintre del nucli urbà i una pitjor qualitat de l’aire inspirat. En la nostra ciutat l’hegemonia del vehicle encara és evident, com també ho és el fet que des d’un temps ençà l’aparició de noves maneres d’entendre la mobilitat urbana, en clau sostenible, van agafant pes. De fet, en l’any 2011 el govern valencià aprovà l’obligatorietat en quant a l’elaboració de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) en tots els grans municipis del seu territori. Aquestos plans són documents resultants d’estudis con-

24 JRJ 2017


crets sobre les possibilitats de reduir el trànsit i aprofundir en la mobilitat a peu, en bicicleta i en mitjans públics. Xàtiva fins fa ben poc funcionava sense cap ordenança municipal de mobilitat, sense cap ànim d’elaborar un PMUS, sense cap intervenció per detindre el trànsit oportunista que es feia, i en part encara es fa, en el nucli històric. Sent aquest un lloc de pas per a molts vehicles que volen travessar la ciutat. A més, amb uns serveis municipals entregats a l’obtenció del marge de benefici empresarial com era el cas d’un servei de grua exacerbat i una zona blava aplicada en espais totalment residencials. Així com l’absència d’una infraestructura mínima per poder fer ús de la bicicleta en la ciutat. En aquest context cal situar el punt d’inflexió d’unes noves polítiques que intenten fer seua la mobilitat sostenible front l’immobilisme insostenible. Per tot açò, ens resulta important explicar on volem anar i sobretot com ho volem fer. Volem recuperar espais per a les persones amb la peatonalització de la plaça del Mercat, evitar la travessia urbana pel nucli antic i fer de l’Albereda un espai totalment peatonal i actiu cada diumenge. Hem aconseguit fer de Xàtiva una ciutat integrada en la xarxa de ciutats que caminen, on la velocitat màxima per als vehicles és de 30km/h, mentre que en el nucli antic la prioritat és absoluta per als vianants amb una velocitat màxima per als vehicles de 20km/h. Volem uns serveis municipals vinculats a la mobilitat totalment renovats, per això hem fet possible un nou contracte de grua municipal més amable, hem redefinit el servei de zona blava guanyant en eficiència i reduint un 30% de les places en aquells espais

de baixa intensitat comercial i suprimint el servei els dissabtes per la vesprada, també s’han actualitzat els preus dels aparcaments municipals de PROEXA per fer-los més útils, s’ha negociat amb els aparcaments de RENFE i Glorieta per obtindre la primera hora gratuïta i hem introduït el concepte d’aparcaments dissuasius en les entrades a la ciutat en moments com la Fira d’agost. En tot cas, encara queda molt de camí per fer i volem continuar fent-ho amb un nou espai de participació ple de vida i dinàmic com és la Mesa de la Mobilitat, creat recentment, i sobretot volem aconseguir mitjançant el PMUS un Pacte per la Mobilitat a la ciutat de Xàtiva. Amb l’objecte de continuar fent possible un camí innovador per a generar consensos en decisions on moltes vegades anem a trobar sectors econòmics amb interessos contradictoris, un espai on els xiquets/es, els majors i els discapacitats han de ser els referents més sensibles per a convertir-se en els indicadors més rellevants a l’hora d’avaluar els canvis que anem a dur a terme. En definitiva, volem fer de la mobilitat un dels majors reptes per a la reconversió en clau democràtica d’aquesta ciutat; una ciutat per a les persones.

.

25


carrers tancats per falles Isabel Iniesta Secretària AA. VV. Barri Nord-oest

A

caben de ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, però la convivència de molts dels nostres veïns i veïnes amb les falles no sempre resulta senzilla. Durant prop de 8 dies, la ciutat es transforma en una espècie de circuit d’obstacles: carrers tallades, carpes, disminució de les places d’aparcament, sorolls fins a altes hores de la nit..son algunes de les queixes mes freqüents en estos dies en què l’activitat fallera domina per complet el panorama local; s’imposa per tant la busca de solucions que permeten compatibilitzar el treball diari i el descans nocturn amb les celebracions en el carrer. Les Falles atrauen durant una setmana a centenars de turistes a la nostra ciutat, la qual cosa suposa beneficis per al comerç i l’hostaleria, si bé estos no es reparteixen per igual. Seria interessant, per part de les comissions, oferir activitats en els carrers que les facen atractives per al visitant. Omplim els nostres carrers de llums, de banderoles, de música fallera… Record, a vegades amb nostàlgia, els escenaris amb una “orquestra” de dos músics i una vocalista, que ens feien ballar en les fresques nits de primavera; les paelles en el carrer, amb una llarga cua de veïns i veïnes de totes les edats amb el plat en la mà esperant “l’escudellà”; les “xocolataes” a la vesprada per a la xicalla.

26 JRJ 2017


És molt important la participació del veïnat. Perquè la clau està en això, en la participació, a buscar la implicació de la gent del barri, que els veïns assenten a la falla com pròpia, i el casal com un espai de tots i totes, on se’ls reva amb afecte i no amb recel. Al cap i a la fi, és la gent del barri la que sustenta la festa, eixos xiquets i xiquetes que hui juguen pels carrers lliures de tràfic, seran els fallers i falleres de demà, donant així continuïtat a una tradició . Les comissions falleres formen un teixit associatiu molt cohesionat, que any rere any, amb treball i esforç, ens recorda els que som i on pertanyem. En un món cada vegada més globalitzat, les Falles ens identifiquen com a poble, i és eixa vivència cultural i lúdica la que volem compartir amb tota la ciutadania, fent de Xàtiva una ciutat oberta. Lamentablement, d’un temps ençà creix el sentiment entre la ciutadania que les comissions falleres es

tanquen en si mateixes, dedicant-se a la festa en el casal i descuidant el que realment importa al visitant, la qual cosa es veu i s’admira i ens ha fet mereixedors del reconeixement de la UNESCO: La falla pròpiament dita, el monument faller que guarnix els nostres carrers i places, unió perfecta d’art i ironia, vehicle de crítica social, bellesa efímera destinada a ser consumida pel foc purificador. Si volem que cessen les queixes per les molèsties que puguen ocasionar els carrers tancades al tràfic per la festa de les Falles, s’ha de buscar la complicitat entre fallers i falleres, i els residents del barri, per a aconseguir que vegen a la comissió com “la meua Falla”, perquè s’implanta un sentit de pertinença, i s’allunye eixa sensació cada vegada més abundant de que les falles són per als fallers. Si es canvia eixa percepció, podrem dir amb orgull que gràcies als fallers i falleres, les Falles són de tots.

. 27


L’espai públic, un lloc de records Guillem Pérez Badenes Sociòleg urbà

L

a nostra vida transcorre al voltant dels espais que utilitzem i és en aquests indrets on els nostres records es van formant i van donant valor a la nostra existència. És evident, a més, que les persones amb les quals compartim aquests espais i allò que fem en aquests llocs és el que farà que cada vegada que hi pensem amb aquella plaça, carrer o esplanada ens retorne un somriure a la cara.

Com a referència primera, tothom té la casa on viu i els seus voltants. Els carrers per on passem cada dia per anar a l’escola, la plaça o el parc on aprenem a gronxar-nos al tobogan o el carrer per a vianants on fem anar per primera vegada la bicicleta sense rodetes. Al món de les falles, la “casa” és el casal que serveix de punt de trobada, i la plaça on es planta la falla i els carrers per on es llancen els petards. Aquest espai serveix de lloc de feina, de celebració. Molts records que queden en el col·lectiu faller vénen d’aquests moments: a l’hora de planificar la presentació, la cavalcada, les competicions, el teatre, el llibre..., el monument. L’espai ens marca les possibilitats de convivència i ens determina la nostra realitat fallera.

28 JRJ 2017


He pogut participar de la festa fallera des de diferents vessants: faller, músic, convidat... Recorde alguns dels casals molt bé i moltes de les coses i experiències que allà he viscut. Si mire endarrere, veig bons moments al casal de la falla Espanyoleto quan es trobava al costat de l’Església de la Mercè. Aquell casalot era especial per a mi. Moltes nits de divendres amb amics preparant qualsevol cosa, o simplement jugant a les cartes, la barra, la discoteca que hi havia en aquella sala fosca del sota sòl... També recorde molt gratament el casal de Juan Ramon. Allà hi vaig anar alguna vegada, fins i tot, a tocar la dolçaina. Els moments i els espais, doncs, ens ajuden a consolidar els col·lectius. Ara bé, el lloc més important és quan sortim del casal on trobem el carrer o la plaça que dóna el seu nom a la falla. Açò

té molt de significat per a entendre com d’important és l’espai públic al voltant d’una falla. Les falles tenen nom de carrer i això, si ens aturem una mica, vol dir molt. Ens aporta una identitat com a grup, ens ubica dins d’un espai a la ciutat, cosa que ens fa sentir-la nostra. Allà passa tot. Durant els dies de la festa, els monuments, els fallers, la música i els soroll dels petards i el fum configuren per un dies el barri i la seua gent. Fa uns anys (2002), vaig escriure un article sobre la recuperació de l’espai públic a les ciutats en temps de falles. Reflexionava sobre l’espai que guanyem les persones durant les festes de Sant Josep. Els fallers, per a les seues activitats, però la resta de persones no tan vinculades a la festa, també guanyen espais de tranquil· litat (quan no sonen els petards al nostre

29


voltant!), espais de passeig, de convivència. Totes les persones guanyem espai públic gràcies a les falles. Qualsevol pot passejar tranquil·lament al voltant del monument, llegir les crítiques de la falla, anar caminant per l’asfalt sense por a cap cotxe. L’espai públic serveix a les persones per a compartir una història col· lectiva que els ajuda a sentir-se part d’un grup, d’una comunitat. Personalment m’agradaria que les falles es plantaren a places de vianants, és a dir, que a Xàtiva almenys existiren 20 places de vianants grans on poder plantar les falles durant més dies. Allí els fallers podrien gaudir millor de totes les seues activitats. La gent del barri podria eixir a jugar, parlar, retrobar-se eixos dies i la resta de l’any.

30 JRJ 2017

El procés de transformació de les ciutats en temps fallers deuria ser motiu d’anàlisi per part de les persones que tenen a la seua mà les modificacions urbanístiques. És fàcil pensar en els inconvenients que ocasionen les falles per al trànsit. Però de vegades oblidem els avantatges del nou ús de l’espai recuperat. Encara tinc la imatge de com era fa uns anys el lloc on està ubicada la falla Juan Ramon. Quan contemplava el monument faller des de la palmera, veia a la part de dalt de la plaça un carrer sense sortida que li donava al conjunt un aspecte obscur, brut i amagat. I mirava la falla, pensant en com de bonica seria si obriren eixe espai, el carrer que encara no existia, que baixaria des del carrer de la Reina. Però la meua idea era molt diferent del


que finalment decidiren els urbanistes o els polítics. No crec que fóra necessari obrir un altre carrer als cotxes. Ja en tenim molts. I si fins ara no havíem necessitat aquest carrer, per què no buscar alguna altra alternativa? A ningú no se li va ocórrer deixar aquest carrer per a vianants fins a l’encreuament de Juan Ramon? No penseu el meravellós espai que podrien haver guanyat les persones del barri per a poder gaudir-lo? Una plaça on plantar la falla sense tancar el trànsit. Un espai per a jugar, dialogar i viure sense les incomoditats dels automòbils. Un lloc de calma i convivència on la memòria col·lectiva dels seus habitants estiga plena de records, vivències i moments que perduren en el seu cervell al llarg de la seua vida.

I passen els anys i veig com el meu somni de la recuperació d’espais per a l’ús quotidià, cada vegada pareix més llunyà. Jo he pensat moltes vegades en fer un experiment. Penseu per un moment en els canvis de la ciutat en temps de falles i què passaria si es perpetuaren en el temps. Què passaria si els carrers on es planten les falles deixaren de ser per als cotxes i els guanyarem les persones? Què passaria si els fallers no hagueren de tallar cap carrer en falles perquè hem guanyat espai públic per a les persones? Vaig a continuar somiant. Els bons records i vivències de l’ús de molts dels espais de la ciutat que he tingut all llarg de la meua vida, m’ajuden a creure amb eixe somni.

.

31


Falles, tanques i senyals Juan Manuel Carmona Trujillo Policia Local i Faller

A

mb l’arribada del mes de març, les ciutats amb tradició fallera comencen a preparar-se per a la seua gran transformació. Durant uns dies, el col·lectiu faller es prepara i es vist de gala, es desempolsen vestits, comença un formigueig constant per tots els racons, s’ultimen multitud de treballs, adequació de casals, s’engalanen carrers, s’acumulen als racons dels casals tot tipus d’artefactes per a decoració, fallers cercant els últims complements que durant tot un any no han sigut capaços d’adquirir i com sol passar sempre a última hora és quan ve tot, com a bons valencians, “pensat i fet”. La festa fallera, que si ben no és la festa principal a moltes poblacions, sí que és de les més importants dins del calendari festiu i més per a un col·lectiu que dia a dia, i després d’anys de crisis, va creixent. Una festa que mou i aglutina a tots els sectors de la població i que té un gran impacte econòmic molt significatiu en xicotetes i mitjanes empreses locals, que van des de perruqueries fins a transportistes, passant per construcció, complements, electricistes, floristes, joieries, establiments alimentaris, etc. Es produeix un pur nerviosisme per a aquells detractors de la festa, aquells que no són fallers o no combreguen amb aquesta, però pocs s’adonen que el col·lectiu faller és un

32 JRJ 2017


referent econòmic molt important a tenir en compte i que, indirectament, també els compensa. Aquells que pensen que no, que equivocats estan. Dins de la transformació que es produeix, la principal és la que afecta al tràfic rodat i en menor mesura als vianants, usuaris tots de la via pública. El més rellevant és el tall al tràfic de vies principals. Aquests talls afecten no solament els residents sinó també als nombrosos visitants que dia a dia es desplacen a la nostra població, que com a ciutat de serveis, nodreix de l’essencial a les poblacions veïnes. Qualsevol tràmit administratiu d’importància, servei sanitari o, fins i tot, qüestions bàsiques comercials o simplement d’oci, requereixen d’aquests desplaçaments locals i arriben a saturar-se vies que durant la resta de l’any no tenen problemes d’absorció del tràfic

rodat i en aquestes dates arriben a col· lapsar-se fet que provoca que els desplaçaments interns es ralentitzen. Es produeixen canvis de sentit i de direccions a una gran quantitat de carrers, si bé són provisionals, aquests romanen durant més d’una setmana, depenent de les necessitats de cada comissió, ja que algunes a causa del volum dels seus monuments necessiten una gran reserva d’espai previ en la via per al seu posterior muntatge. La previsió i la redistribució del tràfic rodat competeix exclusivament a la Policia Local, els quals preparen, any rere any, les diferents alternatives que depenent de les circumstàncies o peculiaritats d’aquell moment van a veure’s afectades. Hi ha un treball de camp previ i aquest es plasma en els dies previs als

33


muntatges dels monuments fallers, amb la distribució de la senyalització especifica amb les prohibicions d’estacionar en determinats sectors i de les tanques per als talls de carrers. Tot en el seu conjunt i organitzat, es realitza la redistribució de tràfic perquè els usuaris de les vies tinguen la millor informació possible i que puguen ajudar-los en aquelles circumstàncies tan especials.

Es redistribueixen, en diferents zones, aquelles altres tanques que solen ser publicitàries però que realitzen un reforç a les instal·lades per la Policia Local i que s’han situat amb anterioritat. Moltes vegades, el faller realitza una mica la tasca permanent de control perquè seguisquen al seu lloc d’ubicació i mantindre aquella zona de seguretat, que facilita la convivència de l’entorn del monument faller i casals.

El col·lectiu faller col·labora amb l’aportació de diferents tipus de tanques, tant pròpies com d’empreses que les cedeixen per al seu ús particular, per a reservar espai de la via pública i voltar el monument, a més de donar informació puntual al veïnat i crear un zona d’exclusivitat al tràfic al voltant dels monuments com a mesures de seguretat que han de realitzar-se.

Una dificultat o problemàtica que sorgeix és la que a voltes enfronta el faller amb certs ciutadans de perfil, diguem-ne, anti– faller, i que veuen aquell tipus de tancat o senyalització informativa com un sistema que implanta la comissió fallera de la zona i que es realitza sense autorització i perquè sí. I està totalment equivocat, està instal·lada amb consentiment previ de l’autoritat en aquest tipus de matèria, la

34 JRJ 2017


Policia Local, que té la facultat de l’ordenació i distribució del tràfic. Doncs com qui diu, amb premeditació i pels seus grans dots de fortalesa intel·lectual, en qüestió de segons procedeixen a desplaçar, retirar o, fins i tot, amagar la tanca, i en realçar aquesta acció no són conscients que està perjudicant a altres usuaris de la via pública i que la legislació contempla sancions per a aquest tipus d’actituds. Altres vegades, el que fan és l’estacionament per temps indefinit davant d’aquelles tanques i impedixen, amb aquesta actitud, la visibilitat de la senyalització instal·lada a més d’obstaculitzar el pas i que, davant qualsevol emergència, podria causar greus perjudicis. Aquest fet comporta enfrontar-se a no una simple sanció administrativa.

no existeix una educació vial i de conscienciació entre tots els usuaris de la via pública, amb l’ús moderat i responsable dels espais —en cap moment sent amos exclusius d’aquests— i permetent una convivència pacífica, no avançarem i sempre trobarem aquell ciutadà exemplar de perfil “anti–elquesiga” que buscarà els seus raonaments per a voler entorpir la llavor d’informació i protecció que exerceixen aquells trossets de metall ens ajuden, de forma silenciosa, a complir amb un objectiu essencial.

.

Per moltes mesures de seguretat i senyalització informativa que s’intente posar, si

35


9 vivències de la plantà , en primera persona

36 JRJ 2017


tu

plantes

2

37


la plantà, el resultat final del treball de tot un any Xavier Herrero Martínez Artista faller

er a un artista faller la plantà és el resultat final del treball de tot un any. Són dies de responsabilitat i preocupació, doncs desitgem que tot isca bé d’acord amb allò planejat. I com som humans, mostrem nerviosisme i altres sentiments confrontats però amb entusiasme per demostrar la nostra tasca artística. També, els artistes fallers, ens il·lusionem amb la plantà de les falles encara que he de reconèixer, que després de vint-i-cinc anys plantant falles grans, no tinc la mateixa il·lusió que en aquells primers anys on la novetat de l’ofici em creava més sentiments doncs l’experiència et fa ser més professional i, diguem-ne, menys sentimental. Per altra part, el cansament i l’ànsia de finalitzar l’any són factors que poden minvar esta responsabilitat i que cal dur el millor possible i sempre posant bona cara. I encara que semble tot controlat, poden aparèixer contratemps. Els he viscut poques vegades, però cal dir que et trastoquen els plans i, en un moment d’angoixa, hem de pensar en solucions i reconduir la plantà. Per a una bona plantà, cal planificar-la de forma estudiada i amb tranquil·litat. Plantar dotze falles —sis a Xàtiva i sis a València— necessita d’un estudiat planning. En el meu

38 JRJ 2017


També cal preparar tots els utensilis que es requerixen a una plantà, tant ferramentes, taulons, escales... com materials d’encolat, assemblat, massillat i la pintura. Con confie amb l’experiència dels components del meu taller, esta tasca no em preocupa doncs són ells els que ja sabem conformar l’equipatge. I esta confiança cap el meu equip, en el temps, ha fet que la meua tasca en la plantà haja variat. Lluny queden els anys on m’implicava en el acoblament de les peces, en el rejuntat o en la pintura. Hui en dia, la meua tasca és la de dirigir la plantà. A València, els problemes de la plantà es multipliquen, doncs a la majoria dels cadafals contractats l’emmagatzematge i el transport està inclòs i és l’artista qui s’encarrega d’esta tediosa activitat. A l’arribar als emplaçaments, amb el tancament dels carrers i l’ocupació de la via pública —deixant peces en els aparcaments i a les voreres—, comencen les discussions amb els veïns i amb la Policia, que et demana de seguida el permís.

malalt de falles

cas, comence amb més d’un mes d’antelació. Cal gestionar-ho tot amb temps, com la contractació i reserva de camions góndola, el camió cistella i la grua. Pense que cal comptar, any rere any, amb els mateixos professionals, doncs ja sabem la forma de realitzar la càrrega i la plantà de les distintes peces que conformen el cadafal. De fet, porte molts anys comptant amb la professionalitat —i excel·lent persona— de Javi de Montesa o de les Grues Climent, on valorem la seua plena disposició.

Respecte al tracte amb les comissions falleres, per la meua experiència, he de dir que hi ha de tot. Falles que et tracten molt bé, que estant pendent de tot, i et conviden a qualsevol menjar, i d’altres que passen olímpicament de la plantà del cadafal i el que s’arrima és el típic faller, que amb males formes, comença a trobar totes les errades que poguérem cometre: «esta junta se nota, ahí hay pegote...». A més a més, els artistes notem la temperatura sentimental de les comissions falleres. Quan tot va bé sempre hi ha bona cara i et parlen amb bon humor però si va mal es nota el disgust i et parlem, moltes vegades, amb menyspreu. Finalitza la plantà i sents una sensació de descans, encara que moltes vegades el teu cap encara està amb una “nuvolosa” que no et deixa dormir i descansar. Els primers dies de falles intente desconnectar encara que la tasca de l’artista faller, en el seu vessant comercial, ha de començar tenint en compte els condicionats dels premis i sempre fer-se una idea de la sensació dels fallers.

.

39


el treball del gruista a la plantà José Luís Bolinches Camps Gruista

en mirat no puc dir que sóc gruista, realment sóc un conductor de camió que porta una grua per poder carregar i descarregar-se sol. Però per al cas és el mateix. Des de la meua perspectiva de camioner vaig a exposar en què consiteix la meua feina. Primerament, quan arribe al lloc, pregunte a l’encarregat la distribució del monument i observe l’entorn del carrer per evitar obstacles com fanals, cables, rames… i mire el punt més adequat per a la grua per hissar la falla. A continuació comence el desplegament de la grua, senyalitzant el perímetre de maniobrabilitat per evitar accidents. Després espere a l’artista per rebre indicacions. Cada monument té unes característiques diferents, és molt important que sols una persona dirigisca la maniobra, bé siga per walkie o directament de forma visual. És possible que l’artista estiga situat en una plataforma elevadora dirigint l’acoblament de la figura. A mesura que van posant-se peces i agafant altura i volum, va incrementant-se el risc d’accident

40 JRJ 2017


o perill d’alguna rascada i tindre moltes dificultats a l’hora de maniobrar una peça. Al mateix temps que es va montant la falla, les figures es van unint per dins amb fustes i claus per reforçar la unió i falcant-les amb sacs d’arena. A l’hora de posar peces, l’artista va mirant de fer contrapesos per equilibrar el pes del monument. Normalment, la figura més complicada de posar és la última, és la més delicada i s´ha de tindre més tacte. Aquesta sol ser la més alta. És molt graciós, quan ja s’ha acabat de posar la última peça com els fallers aplaudixen alleujats, alliberant el seu sofriment.

Tot ha eixit com pa i mel. Ara que ja hem acabat de muntar el cadafal és l’hora d’arreplegar la grua, fer el part d’hores i llevar totes les balises. Ara li arriba el torn a una altra falla que, o bé està esperant-te amb els braços oberts o bé enfadats perquè t´has retardat. En aquestos dies abans de falles tenim molta faena, no podem parar ni un minut. He muntat falla en Raval, en Selgas–Tovar, en la Llosa de Ranes, però sobretot he muntat durant molts anys a la placeta de la Trinitat. La veritat és que el que més m’agradava era el tradicional sopar de de torrà de xulles i embotit que tots els anys oferixen les Falleres Majors el dia de la plantà.

.

41


la plantà per a una fallera Anna I. Calvo Pastor Fallera de JRJ

ón molts els anys que porte participant a la plantà de la falla. Al principi pecava de novell i no anava ben preparada; quan no passava fred, els pantalons acabaven mig mullats al posar la gespa agenollada, o bé oblidava els guants a casa, i quan no, plovia i acabava com una sopa i em passava constipada totes les falles. Malgrat i això, el dia de la plantà és un dia molt especial, on es contraposen molt de treball i mil rialles. Com a conseqüència de passar alguna mala nit, els anys han anat adobant-me i he anat completant i perfeccionant l’avituallament necessari per aquest dia. Però per a qualsevol faller o fallera, la plantà comença molts dies abans. Al casal es confeccionen tots els elements que completaran el cadafal. Són moltes les hores que passem junts entre la preparació i el dia de la plantà i d’on sorgixen gran quantitat d’històrietes. Una de les anècdotes que més es recorda a la nostra comissió és la de Titaniquet. Jo no la vaig viure en primera persona, però ha sigut contada tantes vegades que és com si ho havera fet.

42 JRJ 2017


Era a principi de març quan Toni Tàpia començava a pensar quins elements hauríem de preparar per completar el monument. Com que el monument tractava sobre el mar, no hi havia element que acoblara millor que una barca foradada eixint d’ella un coral. Però, d’on anaven a traure una barqueta? Toni contava que des del balcó del seu apartament en Xeraco veia una barqueta mig enfonsada sobre l’arena que semblava estar abandonada. Ell ho tenia clar, pensava anar amb la seua colla d’amics a agafar-la. I així ho feren, el divendres dia 6 de març d’aquell any, després de sopar al casal s’enfilaren cap a la costa amb la furgona. Quan arribaren a la platja, van localitzar la barqueta. Van intentar traurela, però va ser missió impossible, no la van moure ni un centímetre, i van tornar a casa amb les mans buides. A la setmana següent, divendres, dos dies abans de la plantà, Toni va convèncer al grup que calia tornar. Aleshores, després de sopar al casal, van carregar les pales que utilitzem per escampar l’arena i tornaren a Xeraco. Aquesta vegada, ajudats per la ferramenta van començar a escarbar en l’arena i amb un gran esforç dels fallers, van poder traure la barqueta. La van carregar i van tornar cap a Xàtiva. Però per al nostre Toni, les conseqüències d’aquesta gesta no van ser molt bones. El pobre es va llastimar l’esquena escarbant l’arena. Quan va arribar a casa, es va posar una d’estes mantes elèctriques i clar, amb la cansera es va adormir deixant-sela encesa. Conseqüentment es va cremar la pell de la zona lumbar. Així i tot estava molt content d’aconseguir aquell tresor. Ara sols quedava rentar-la perquè quedara ben neta, pintar per ambientar-la en un fons marí i posar-li un nom. Aquesta tasca va ser

encomanada a l’autor de la genial idea. Així que fou el mateix Toni qui retolà el nom de TITANIQUET al lateral de la barqueta.

Una altra anècdota, que també ha armat molt de rebombori, va ser protagonitzada per mi mateix. Aquesta va ocórrer la mateixa nit de la plantà de les falles del 2014. En eixe moment jo estava embarassada de 6 mesos, però com portàvem la faena molt adelantada vaig voler quedar-me fins que vam acabar de rematar el monument gran i el de la infantil. Mentre acabaven, la son anava fent acte de presència i només fèiem que dir trellats i no parar de riure, començàvem a fluixejar. Una vegada finalitzada la tasca, vam arreplegar i vam guardar tot el que estava escampat dins del casal. Vaig anar al bany mentre la resta de fallers arreplegaven les seues coses per anar a casa. Quan vaig eixir… els llums estaven apagats i m’havien deixat tancada dins. No m’ho podia creure! Per sort el meu cotxe estava aparcat prop i el meus companys el van reconéixer, aleshores es van adonar que jo no estava amb ells. Quan es van girar em van vore a la porta que estava fent-los senyals, van tornar rient a carcallades i a la fi me van obrir. Anècdotes com aquestes ens passen tots els anys i són les que després contem als joves i als menuts. Tot açò fa falla, fa unió i bon rotllo, però sobretot forma part de la història de la nostra comissió.

.

43


33 Tamara González

Fallera Major JRJ 2016 i 2017

són els anys que jo tinc i 33 són els dies que he pogut disfrutar d’este dia, la plantà. Alguns no els recorde perquè era molt menuda, però sempre els he tingut molt present per les fotos que ma mare em feia amb els meus iaios, en els llibres de falles... He pogut viure molts moments diferents de cada 15 de març. Però els dos anys que més recorde i més m’emocionen és quan fa dos anys vaig tindre una de les experiències més boniques que una persona i mare pot arribar a tindre, que és el naixement d’uns dels meus fills. Va nàixer un dia molt assenyalat per a mi, ja que és l’inici de les falles, una de les festes més importants i boniques que tant m’agraden. Per aquesta raó des d’eixe dia fins al dia de hui cada 15 de març és tan especial. Si ja ho celebrava amb il·lusió, ara amb més motiu, perquè com he dit, s’ajunten en un mateix dia l’aniversari d’un dels meus fills i l’inici de les nostres festes. Ara ja som patrimoni immaterial de la humanitat. Llavors, imagineu, dia 15 de març del 2016, jo era la Fallera Major de la meua comissió i el meu fill complia 2 anyets.

44 JRJ 2017


Comence el dia amb moltes ganes i amb les piles ben carregades. He quedat amb la meua presidenta per a anar esmorzar amb els fallers i l’artista. Hui tenim moltes coses a fer. Passem el matí descarregant els materials necessaris: arena, gespa, la cartelleria... Hem de deixar-ho tot apunt perquè així la faena siga més ràpida i fàcil de realitzar. Però penseu, entre les rialles, les fotos i comentaris el temps es passa volant i et plantes a l’hora de dinar amb només els preparatius per a començar a muntar la falla. A l’hora de dinar pareix que la cosa es va animant més. La gent a poc a poc va acudint al cassal. Yolanda està molt nerviosa, vol que tot estiga perfecte i que disfrutem. Està passant-me el temps volant. A les cinc me’n vaig a treballar i no vull, vull estar allí amb l’ambient. No vull perdre’m cap segon del que passa en la falla, però he d’anar... En el treball no faig més que pensar en què estaran fent. No pare de mirar el telèfon, no fan més que enviar fotos i parlar. Estes quatre hores estan fent-se-me eternes. Però per fi ja he acabat de treballar. Quan torne al casal ja quasi tot està acabat, la gent s’ha involucrat molt. En acabar de sopar donem els últims retoquets i ens fixem en els detalls. Ara només queda celebrar que tot ha eixit de lo més bé. Després d’un dia amb moltes tasques a fer, me’n vaig al llit molt contenta, malgrat no haver estat ajudant tot el que a mi m’haguera agradat i estar més temps amb el meu fill ja que hui és el seu aniversari.

.

Demà m’espera un dia molt llarg e intens.

45


la plantà: responsabilitat i gratitud Yolanda Pérez Ferri Presidenta Falla JRJ

uan Rafa Tortosa em va dir que enguany el lema del nostre llibret i dels nostres monuments era “la Plantà”, no vaig poder més que pensar en tots els 15 de març que al llarg de la meua vida fallera havia viscut. Són moltes les anècdotes que ens han passat mentre es plantava el nostre monument o quan decorem les nostres falles per a que puguen lluir d’allò més be. Però clar, quan em diu que volia que contara la meua experiència en la plantà com a presidenta i no com a fallera, la cosa canvia un poc. Des que contractes el monument, allà pel més de juny, i et presenten l’esbós fins que el veus al carrer, el cap està a la plantà. Penses com quedarà al carrer, si lluirà, si serà prou bonica, si agradarà. Cada volta que hem de traure una peça o el cadafal del taller, el mires, el remires, i vas veient i intuint a poc a poc com serà eixa obra d’art que el dia 15 vorem plantada al mig de la plaça. D’una manera o d’una altra, et sens responsable de què l’elecció tant de l’artista com de l’esbós siga el correcte, perquè les teues falleres majors, els fallers de la comissió i el barri, vegen al carrer, allí al mig de l’encreuat, un monument que siga bonic i digne dins de les nostres possibilitats com a comissió.

46 JRJ 2017


Després d’estar uns mesos esperant, arriba el mes de març. Cap al 13 o 14 d’aquest mes tanquem els carrers, perquè hem de començar “la Plantà”, el moment en que vorem el nostre monument a l’encreuat. Una vegada tancats els accessos, comencem a traure les peces perquè els nostres artistes puguen començar el muntatge de les nostres falles. És en aquest precís moment quan comença el patiment, només pense en que no ploga, perquè una vegada que el cadafal i les peces més grans estan fora, ja no hi ha marxa enrere. Dia 15 de març, dia de la Plantà. Arriba la grua i comença a alçar les peces més grans i a col·locar el cadafal. Primeres sensacions i primeres preocupacions. Que tot encaixe bé, que no es solte de la grua. Envoltada dels fallers de la comissió, expectants al que puga passar, i a més, alguns d’ells, immortalitzant el moment, amb el mòbil, amb les càmeres però, per damunt de tot, i el més important, amb complicitat i rialles, que fan que aquest moment siga més relaxat. Ells igual no se n’adonen, però per a mi, eixos moments quan jo estic més nerviosa, més tensa, eixes paraules o eixes bromes fan que em relaxe, són molt importants; em fan traure la rialla, quan em criden: Presi!!!!. I, plaf! “fotaca” de record, i somriure que em fan traure. Vore també a tots treballant el dia de la plantà per a que tot isca bé és molt gratificant. Des de bon matí posant l’arena, i sentir rialles encara que estem treballant i cansats, et dona a entendre que la gent està treballant per plaer, perquè ens agrada la festa fallera. I una vegada muntat el cadafal, allà seguim nosaltres. És el torn de posar els ninots en cada escena, i dirigits per Rafa, són col· locats al seu lloc. Enmig, fallers amunt i avall, cadascú prepara una part, no sense sentir prou sovint rialles dels fallers, perquè siga com siga, a cada cosa que fan, rialla i foto estan assegurades. Quan algú li troba el pare-

gut d’un ninot amb algú o veuen alguna part d’algun ninot que els fa gràcia, ho proclama als quatre vents, i tots allí a no parar de riure. Quan els ninots estan al seu lloc, no puc resistir-me a pegar tres o quatre voltes a la plaça per observar. I encara que no hem finalitzat la nostra tasca és inevitable contemplar, ja, per primera vegada, el monument al seu lloc, eixe del que només teniem un dibuix, i el dia 15 el tenim ahí, plantat. No puc deixar de mirar la pintura, el color, si tot està ben rematat... Com és tradicional, sempre hi ha algun faller que fa broma i em crida: Presi!!! Açò no ho has vist!!! Simulant que alguna cosa no està bé, per fer-me rabiar, però després de tan de temps, ja conec les intencions i junts riguem. És ara quan toca decorar el monument per a que lluïsca bé, i de posar la cartellets que mostraran la crítica que cada any es prepara. Mentre uns posen la gespa, altres posen la grava ... i així a poc a poc, conforme va caient la nit, tot va agafant forma, i anem rematant els monuments. Moment en que jo, com a presidenta, descanse, perquè veig que tot està com cal. Però al llarg del dia, de vegades m’agrada eixir d’eixe grup de gent treballant i observar, vore com treballen amb alegria, complicitat i a gust. Vore des de fora a eixe grup de fallers és gratificant, és emocionant vore a tots buscant què fer i, de tant en tant fem una paradeta i xarreta amb rialla i foto inclosa. A més és un dia dur i un poc estressant. Però amb això no vull dir que siga molest, quan al llarg del dia, TOT el dia, sent al voltant del monument: Presi, falta açò!! Presi, d’on traguem allò!!! Presi, presi, presi......(no puc deixar de riure al recordar cada any, perquè sempre és igual aquest dia). Com dirien els xavals joves, és un dia guai!!! I quan tot està acabat, només queda pegar una última ullada a tot, monument, crítica, decoració, tot al seu lloc i lluint amb perfecció. És hora d’anar a casa i descansar, ja que l’endemà és un llarg dia. El dia dels premis.

.

47


la plantà: batalles per fer realitat el somni efimer Mavi Cardós Lluch Fallera Major de Xàtiva 2014

uan em van oferir participar en aquest llibret i em van dir el tema a tractar, moltíssims records em van vindre al cap…Què sent i com viu una Fallera Major de Xàtiva el dia de la Plantà? La veritat és, que des de que et sona el telèfon per a donar-te la notícia tot són sorpreses, vivències i emocions que mai podries imaginar, a mesura que passen els dies et vas adonant del càrrec que tens i a qui representes i això no és gens complicat ja que tot el col·lectiu faller sempre està al teu costat, i passes a formar part de, en aquell moment, divuit comissions falleres amb divuit històries diferents però totes amb un mateix somni... FER FALLA... Passen els dies, participes en els actes que organitza la Junta Local i les diferents comissions i estàs amb ells, amb els fallers. Escoltes les seues preocupacions, les seues esperances per al nou exercici, les seues il·lusions, el seu treball incondicional i continu durant tot l´any... segones parts de presentacions que semblen grans musicals, els llibrets de falla, el ral·li humorístic, els monuments, unes han firmat amb un artista de renom, altres, per la dificultat del moment, han de fer ells la falla i altres treballen amb l´artista de tota la vida i,

48 JRJ 2017


encara que no tots esperen guanyar algun premi, hi ha una cosa que tots compartim, el que tots volem... plantar falla i seguir lluitant per fer més gran la nostra festa. És cert que cada comissió és un món i que cada una té les seues aspiracions, els seus mitjans, la seua forma de ser: unes tenen més fallers, altres menys, hi ha falles de tota la vida, hi ha falles de nova creació, hi ha falles que aspiren a guanyar el primer premi de monument, hi ha falles que aspiren a plantar falla... hi ha comissions que treballen per fer una gran cavalcada, altres per realizar modèlics llibrets, hi ha falles que lluiten per sobreviure al pas del temps...i, malgrat tot, totes conviuen, totes s´esforcen i les diferències no fan altra cosa que mantenir la il·lusió de forma persistent per arribar al gran dia i, cada una amb la seua personalitat, embellir el seu carrer plantant el resultat de tot un any, plantant la il·lusió de tota una comissió, plantant art i esperança a la ciutat. Com a presagi de la primavera i el bon temps, per fi va arribar el dia en el que els carrers, com any rere any, van començar a engalanar-se, els fallers tornarem al carrer, l´olor a pólvora va començar a embadalir-nos, ja sonava la música....els últims detalls, el artistes acabant les seues obres d´art, els fallers plantant els seus monuments, el càntic de les albades, la brusa, el mocador, la preparació de la torrà, els nervis, la decoració, la crítica, la sàtira, el rellotge marcant les hores...va arribar el gran dia....va arribar l´inici de la gran semana fallera, va arribar la plantà... Ser Fallera Major de Xàtiva és un privilegi, et dóna la sort de participar en moltíssims

actes i conèixer a molta gent de prop, presidents, fallers, artistes, falleres majors... tots ells et contagien la seua emoció, la seua passió per la tradició, formes part de totes i cadascuna de les comissions i, gràcies a aquesta convivència, pots entendre tot el que el col·lectiu faller de Xàtiva viu cada 15 de març i en especial el que va viure aquella nit del 15 de març de 2014. Els que formaven la Junta Local de 2014, vam visitar tots els monuments de totes les comissions de la ciutat, grans i xicotets, els fallers ens van obrir els seus casals i ens van acollir, vam sofrir amb els nervis d’última hora per acabar els monuments, vam ballar, vam cantar, vam sopar amb ells, vam riure, vam plorar, visqueren les emocions de totes les comissions ja que un altre any ho havíem aconseguit, un any més havíem guanyat al temps i havíem fet falla... vàrem ser, de forma màgica, part de divuit comissions amb divuit incansables batalles per fer realitat el somni efímer d´una gran obra d´art que seria realitat a tan sols una setmana... fins que el foc regenerador de la nit de la cremà convertira tot en cendres donant pas a un nou any. El 15 de març és el dia del meu natalici i a la pregunta amb la que he començat aquest escrit què sent i com viu una Fallera Major de Xàtiva el dia de la Plantà? Puc dir que va ser un dels meus millors natalicis, el dia que vaig despertar i vaig anar a dormir amb orgull, amb satisfacció, amb agraïment per formar part d´una gran ciutat i d´una gran tradició, on el temps no ha fet més que reforçar i fer més gran el nostre sentiment i la nostra identitat com a poble, LES FALLES.

.

49


la junta local fallera i el15 de març Juan Esteve Domínguez Secretari de la JLF Xàtiva

uan em van preguntar si volia ser partícip aquest any del Llibret de la comissió Joan Ramon Jiménez, no vaig tindre cap dubte, ja que aquest és un llibre de referència no sols al món faller xativí, sinó també a tota a la Comunitat Valenciana. Per a molts fallers, les falles comprenen des del 15 de març en la Plantà, fins al 19 on aquestes finalitzen en la Cremà. Baix el meu punt de vista, i imagine que molts el compartiran, les nostres benvolgudes falles no són únicament cinc dies, sinó tot un any ple d´esdeveniments que cada dia fan més gran aquesta magnífica festa, la qual el passat mes de desembre va ser declarada a Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. Doncs bé amants de la festa, començaré explicant-vos com es veu el dia 15 de març la nostra festa però, des de un punt de vista molt diferent, és a dir, com es veuen i com es viuen, sent un membre de la Junta Local Fallera de Xàtiva. Aquest, per a mi serà el quart any que visc un dia de plantà com a membre de la Junta Local Fallera. El dia 15 com tots sabem és el dia de la Plantà, però per mi aquesta co-

50 JRJ 2017


mença molts dies abans, ja que quan un comença a vorer les góndoles avançant per la carretera amb les primeres peces del monument fins arribar a la seua demarcació, és quan per a mi de veritat comença la Planta. Per a nosaltres, aquest és un dels dies més intensos de la setmana fallera. Comença de bon matí, les Falleres Majors de Xàtiva amb les seues respectives corts d´honor es vesteixen de falleres junt amb l’executiva de la Junta Local Fallera per tal d´anar als distints actes programats aquest frenètic dia. Una vegada arreplegades les falleres i la seua cort, es fa la primera aturada on atenem als distints mitjans de comunicació de la ciutat, els quals volen saber de primera mà quines són les primeres impressions de les màximes representants del món xativí. Una vegada finalitzades

les diverses entrevistes, tota la comitiva es desplaça als distints col·legis de la ciutat per assistir a la Cremà de les falletes que es planten en cada un d’ells, aquestes visites ens ocupen gran part del dia. Recorde que tots els anys el nostre major enemic és el temps, ja que any rere any augmenta el nombre de col·legis on conviden a la Junta Local Fallera per assistir a aquest acte. En totes les escoles que visitem, els alumnes i mestres estan esperant-nos amb un somriure d’orella a orella i, el tracte que ens donen és immillorable. Acabades les visites, la comitiva comença el seu acte oficial organitzat per la Junta Local Fallera, es tracta de visitar a les distintes comissions de la ciutat en el moment que estan plantant els seus monuments. Des del meu punt de vista, li tinc especial estima al dia de la Plantà i tot el que aquest

51


comporta. Fa uns anys que no puc participar de forma activa en la meua comissió, però cada any espere aquest dia com un dels més importants del calendari faller. A mesura que anem visitant les comissions acompanyats d’una xaranga, veiem com la nostra bonica Xàtiva va omplint-se de llum, de colors, de pólvora, de ninots i com no de cadafals, els quals el dia següent lluiten per intentar guanyar el millor guardó. Quan la comitiva arriba a qualsevol demarcació, els fallers estan esperant-nos amb els braços oberts i, per part d´ells rebem una càlida estima. Aquestes són sensacions que segur, quedaran per sempre en un xicotet lloc del nostre cor. Cada comissió el dia de la Plantà té alguna tradició; alguns fan torrades per sopar, altres amb l´entrepà baix del braç sopen al cassal, inclús han hagut anys on en alguna demarcació han muntat un mercadet medieval. Però el realment cridaner i allò que es pot apreciar en aquesta cercavila que la Junta Local Fallera realitza la nit de la Cremà, és que totes les comissions tenen alguna cosa en comú, les ganes que el cadafal i el monument llueixquen el màxim possible. Personalment el que a mi m’impressiona és vorer com tots treballen en equip i com la gent està carregant sacs d’arena per fer contrapès per tal que el cadafal no caiga, altres ficant l´arena al lloc corresponent per després damunt d´aquesta, ficar la

52 JRJ 2017

gespa o la decoració que la comissió estime convenient. Des del nostre punt de vista, l’atractiu d’aquest dia és arribar a qualsevol de les 19 demarcacions de la ciutat i vorer com el carrer o plaça està plena de gom a gom, rodejant els monuments, tant majors com infantils i cadascú tirant una maneta en el que siga necessari. Una vegada la Junta Local Fallera finalitza aquesta cercavila per totes les comissions de la ciutat, és hora d’anar-se’n a descansar perquè la festa només acaba de començar. Crec que no només La Plantà es veu de manera diferent sent membre de la Junta Local Fallera, sinó tots els actes es veuen d´una altra manera. Com a reflexió us puc dir que ser faller es du en la sang i molta gent forana no entén la nostra festa, però per als que entenguem de tot açò o creguem que entenguem un poc, us recomane que al llarg de la vostra vida fallera entreu a formar part de la Junta Local Fallera encara que siga un any, per tindre així un punt de vista totalment diferent i viure coses que dins de les nostres comissions no es poden gaudir de la nostra benvolguda festa. També anime a totes les comissions a que continuen lluitant per aquesta festa i sobretot que aposten pels monuments, que al cap i a la fi son part fonamental de les nostres falles i així fer créixer el dia de la Plantà.

.


la veu de les falles María Beltrán Periodista

es falles, per als fallers, la millor festa: els carrers s’engalanen, el soroll és l’indicatiu del començament d’elles, i per suposat, els monuments es traslladen al carrer per fer que eixos cinc dies siguen intensos amb les millors de les alegries, la emoció continguda al llarg de tot un any, i també alguna que altra llàgrima sempre per la intensitat de cada moment. Eixe és el sentiment d’un faller, però no sols els fallers viuen eixos moments: ciutadans no fallers que “suporten” les fetes i desfetes de la festivitat, forasters nacionals i també internacionals, familiars, i un col·lectiu que fa que aquells que no poden gaudir-les de primera mà puguen fer-ho. Estic parlant, com no, dels mitjans de comunicació. El que s’anomena col·loquialment com “la premsa”, siga escrita, oral o, ara més que mai digital, és torna boja per fer que tots podam tenir tota informació possible al voltant de la festa declarada Patrimoni Immaterial per la Humanitat per la UNESCO. Fet més que important per a tota la Comunitat, i en la que s’han bolcat també mitjans per poder ser una realitat. Per la meua experiència professional vaig a centrar-me a la localitat de Xàtiva. Al vol-

53


tant de quasi vuit anys, he gaudit de la informació comarcal, no menys important que la nacional, ja que un dels aspectes que més importa als ciutadans és el que succeeix al seu voltant. Una de les festivitats més importants a la ciutat xativina són les Falles. Més de 150 anys d’història, amb monuments al carrer, i amb una evolució que als últims anys ha degut renovar-se, al igual que ho han fet els seus fallers i falleres. Com deia, Xàtiva ha marcat la meua carrera com a periodista, i la veu ha sigut la meua ferramenta de treball. Sempre davant un micròfon he intentat transmetre el últims anys el sentiment d’un faller, d’una comissió i de tota aquella persona que forma part d’un món amb més germanor del que pareix, però al mateix temps, amb una gran competitivitat sincera, i bona.

Entrevistes a l’especial de Falles que sempre li he posat tot l’amor per les falles que una periodista-fallera pot tenir. Perquè sí, sóc periodista, però fallera des del bressol. Sentir a cada fallera major, eixe sentiment, els ulls relluents de emoció, i la veu trencada no sols pels nervis d’un directe sinó per la mateixa excitació que sent pel que se li apropa, i per tot el que li queda per viure. Per altra banda, els representants infantils, tant fallera com president. Ha sigut sempre el que més m’ha agradat; i es que sempre s’ha dit i he pogut experimentar: els xiquets sempre diuen la veritat. Són innocents, francs i la veu a través de les ones et traslladen als anys de infantessa que tant hem gaudit tots.

Tot faller, té ganes que arriben falles, però al mateix temps és un sentiment contraposat. Cinc dies que vols que comencen però que no finalitzen mai. La radio et brinda l’oportunitat de poder gaudir de moments intensos previs a falles, com la telefonada a les màximes representants de la ciutat per part de l’alcalde de Xàtiva. Però quan de veritat comença l’activitat radiofònica fallera és a les setmanes prèvies a falles.

Ja per últim, en cada una d’eixes entrevistes, els oients poden posar-se al dia de cada una de les comissions de la ciutat. Amb la veu representant dels fallers, els presidents, presidentes, o junta gestora expressen com es troba la falla en eixe moment, tot el que han treballat al llarg de l’any, i sobre tot, que esperen per a la setmana tan intensa que els espera. El que més em sorprèn, és que encara que les cares eren conegudes en la majoria de les entrevistes perquè el càrrec continua en la mateixa persona, seguien dient-me: “Ficam’ho fàcil”.

Als últims anys he pogut contar amb els diferents representants de totes les comissions falleres, fins i tot, els infantils. La telefonada per part dels diferents presidents, presidentes, junta gestora... era esperada cada any per “quadrar” agendes i poder donar veu a tot un col·lectiu que lluita cada any per fer possible la cultura i tradició valenciana. Hi ha que dir que de vegades es feia complicat perquè a la ciutat de Xàtiva son 19 comissions per entrevistar per una mitja de tres assistents a cada entrevista.

Dues setmanes intenses, però arriba el 15 de març. Primer dia de falles, i la data elegida per la Junta Local Fallera per concedir la entrevista amb la fallera major i infantil amb les seues dames (sempre per qüestions d’agenda). Engalanades amb el vestit tradicional valencià, arriben cada any nervioses a l’estudi, amb ganes de contar moltes coses però sense el micròfon davant. I el meu consell sempre el mateix: pensa que estàs parlant amb mi com si a una terrassa es tractara.

54 JRJ 2017


Tenir eixes veus cada any ha sigut sempre primordial per a una servidora. Així realment coneixes les falles de la ciutat, i com no, el que representa per a cada un d’ells. Cada entrevista és diferent, i cada resposta et sorprèn. Malauradament, els últims anys, la crisi ha sigut un dels temes candents a la majoria de les entrevistes, i es que aquest col·lectiu ha patit molt els darrers anys. Sols hi ha que veure el descens del cens a les comissions, la manca de falleres majors en detriment dels representants, i el més trist de tot, els monuments. Aquestos últims han anat en decadència, fins al punt que la majoria de les comissions es troben a

la tercera secció, i els artistes fallers s’ho veuen mal per poder fer un monument com cal amb els diners invertits. En tots els anys que he estat fent aquesta tasca, sols puc arribar a la conclusió que: els fallers no volen pluja en falles, i que la germanor és important per a tots. Perquè encara que hi ha moltes comissions, junts afronten millor tot. I així arriben les falles: cinc dies més que intensos en els que la periodista es converteix, com si d’un conte es tractara, en fallera per gaudir com bé he començat l’escrit de la millor festa dels valencians.

.

55


Per maldonado Xavi Serra Creador de Malalt de falles

n carrer de València. Un carrer Velluters. Un carrer al passar l’antic Hospital, a l’inici de Guillem de Castro i ahí girar a la dreta. Un carrer molt estret. Un carrer. Maldonado. Un carrer per on entren els somnis quan Març comença a donar els primers passos. Somnis en forma de gòndoles plenes de plàstics que entren justes entre una església i habitatges particulars. Plàstics que cobreixen parts d’escultures gegants amuntegades qual trencaclosques en caixa abans de començar a muntar-lo. Escultures gegants que s’elevaran al bell mig de la Plaça, eixa plaça que només entrar uns metres per Maldonado i girar a mà dreta ens saluda preparada per a fer realitat els somnis. Eixa Plaça no és altra que la Plaça del Pilar. La Plaça en majúscules de les Falles. La Plaça amb la disposició i l’espai més complicats que, si els domines, poden dur-te a la glòria, però si no els controles, seran implacables amb tu. Molts artistes ho han intentat, molts pocs ho han aconseguit. Plantar a la Plaça del Pilar no només es posar ninots i remats. Plantar a la Plaça del Pilar és tot un art en sí mateix.

56 JRJ 2017


Però a la Plantà a la Plaça del Pilar els artistes no són els únics protagonistes, no. La gent, la ciutat, els visitants, els turistes, els amants de les Falles, els amants de la Plantà, els fallers… tots tenen el seu paper en eixe gran ritual que suposa el temps que va des de l’entrada de la primera gòndola per Maldonado fins a la nit de la Plantà on tots els membres de la comissió treballen dur per enllestir la Falla després de tot un any vivint-la i il·lusionant-se per ella a l’obrador de l’artista. La tensió es talla a cada vol de grua. El silenci expectant de les multituds fascinades és atronador. Els artistes acoblant remats i remats… ajustant cada sacabutx mascle en la seua femella… i finalment entra i la Plaça… la Plaça trenca a aplaudir. M’esborrone escrivint estes línies. Els pèls de punta. Eixa sensació, eixa vivència, eixa

experiència és inenarrable. Això s’ha de viure a peu de Plaça encara que siga una vegada en la vida només, però s’ha de viure. Això són Falles en majúscules. La Nit de la Plantà a la Plaça t’ensenyarà el que signifiquen les Falles, t’ensenyarà el que significa l’esperit de la festa. Un exèrcit de fallers posant sorra i gespa, ajudant a posar cartells, seguint les instruccions de l’artista fins que, finalment, a altes hores de la matinada quan el sol desperta, totes elles i ells estiguen posen ben orgullosos per fer-se la foto davant del resultat de tot un any d’esforços i sacrificis per plantar una gran Falla, una més per a la Història de la Falla Plaça del Pilar.

.

I tot va començar quan Març començava a caminar per un carrer, per un carrer estret, per Maldonado.

57


entrevista a l’artista

58 JRJ 2017


ell planta

3

59


R TI ST A EN TR EV IS TA A L’ A

Xavi: , t n e m e l ib t u c is ind s é m e u q l e c ó s o j y n a u g n e a t n pla ans. Actualment és parlar amb un dels gr de tal r pe s ler tal ls en plantar la seua Ens endinsem a un de l moment. Un expert de es ist art r llo mi ls uip tècnic de considerat com un de seues esquenes, un eq les A ra. ter a str no la de res mestres, dels obra a qualsevol lloc r plasmar les seues ob pe , eja rod i s’h re mp se conseguir la millor primer nivell i és que , que són capaços d’a ats litz cia pe es es ist millors i les millors art escultura possible.

CIA ERRE Text Rafa Tortosa AGÈN

60 JRJ 2017

Imatge Xavier Herrero


r a la nostra publiorgull entrevistar-lo pe un és e qu nt va da r Hola, Xavi. Vaja pe m veu vostè este acte? y va sobre la plantà. Co an gu en al qu la , ció ca i... Allò que prolminant però és el prev cu nt pu el és no , tot Uff! La plantà ho és e moment... nt, tothom espera eix ge la de ció ita xc l’e ca vo ! Quin acte més pectant. Uff! La plantà ex n mó el tot r... ixe Créixer, créixer i cré s! Ahhgg! Ahhgg! espectacular i grandió a recordant la plantà...) , s’excita el nostre artist dit r llo mi a, ion oc em (S’ alsevol lloc? tumat a plantar en qu os ac tà es ia, or teg ca Vosté, per la seua acostumat a plantar paguen, clar està. Estic em on i . n.. ue dig ssible. Repetir esJo plante on em meu art allà on siga po el ar str mo a rad ag m’ ure’m en acció. I és on siga. I és que Note que la gent vol ve . s.. ure fig s an gr r rta cenes, guions, po espectacle... mi, la plantà és tot un que com us dic, per a Conte, conte. Com és

. La grua...

per a vostè una plantà

ar-ho. Vore allò allí que m’excite de pens és .. re. mi re, Mi ! bo e Veient com munJe, je! La grua, qu mirant, tota expectant. nt ge La . an gr e t-s rrere. El cadafal enmig, que va fen nt que si l’altra per da va da r pe ta es si e qu . tets... repassant-los a tem, les escenes.. tots ben arreglats, ne tan es an Qu s! ixo ba ben plantat! I Els consciència.... lls, la crítica... t fins l’hora dels carte Una frenètica activita a tot allò, qui ha e apareix. Allí s’explic qu ltim l’ú és lls rte ca g, poc cartell li falta. Sí, home, clar! Els ues obres, allò que fai me les e qu e ns pe rò atge val més que participat i tal, pe cte allò de què una im rfe pe ve Li r. cla tot a les meues escenes un Pense que qued molt gràfic, utilitzar a re mp se r se te en int ts. Tot directe. I si és mil paraules. Jo s ni guions enrevessa ço an rom en ig va No primer pla únic. nt s’avorreix. millor! Que sinó la ge amb una dosi satírica s, r les més espectacular s escenes semblen se ue se les ic, íst art n Dins del seu mó les millors. Com ho fa? a xicoteta historieta, prepara el paper. Fa un em a ist ion gu El nt. àficament —fa un joc Com li estic die l la cosa fàcil. Mira, gr Vo . ció ac a l vo nt ge la na, sempre seguint un però ja se sap, s. M’agrada que l’esce din n a be p a ca i tig es m! ot pa ! e el nin de mans—, pim s de tots els angles. Qu de e br l rce ca pe no de al il qu fàc la seqüència, siga bona escenografia, na forma, rodejat d’una mplicar-se la vida: un plantat, per dir-ho d’u bon decorat no cal co un e dr tin a r Pe . da t, molta acció, que que siga carrega scant molt de movimen bu re mp Se r! tua ac a I cotxe, un sofà... e se busca. en i transmeten allò qu les figures és relacion

61


vosté osicions, sembla que es en les seues comp qu àti s... tem r-le de tza ió ati ac tem litz buscar Sobre la uti seqüència actual i no un ar litz uti a rad ag li és dels que la societat. o aspectes actuals de nt me mo l de at litz rea ar la relles, gent Jo sempre intente plasm diria jo, matrimonis, pa et m co , sé no m, co temes temes una Sóc prou clar, pense en que sempre vaig amb és t rita ve La l... cu l pe . dona però presents al dia dia embogida, gent que et onec, són temes heavis rec Ho ts. lica mp co i s mica estrany Respecte al que li dic

de la tematització...

m escollit temes de fet alguna coseta on he he e ig qu si s nc do , lpe bona! Que bé m’ho va Ah si, discu funció del Faraó. Molt dis La m co , cis gip d’e romans o matxo! plantà em vaig arrear, passar fent-la. I quina . s falles amb falleretes.. m tractant les mateixe co ns cia len va es tem I alguna de i temes va mesclar sexe recorde que en estos ra, ob ua se la ix ... gu rro se Jo, que li deia Coños i ba de l’any 1990 que es falles. Recorde aquella i en boració del Conrad, qu a major, amb la col·la ler safol va La nt de ge la I la e nt. qu l·le s Si, si, exce espectacular es str me res Ob s. triu direc a més, tenia va donar unes bones ntó de premis. A més mu un m ire gu se on ac ber valorar molt bé i on t... en um un bon arg rò una mica fort...

L’argument era bo, pe

zellet abaix! ar pinzellet amunt pin an s mé no és no , les vi, i les fal com el Bernat i Baldo Home, jo llig coses de nostres avantpassats, ls de ua s se me co la a llig , lo, dic arli actualitz Que com me, en tot cas intente Ho usg. fai erc e rep qu l lta de Mo lt s. mo ne no se’n va quelles esce d’a sió us erc rep la ria mò b tant pinta i manera... Em ve a la me ens havíem passat, am uè rq pe nt sta ote pr faller sió. Part del col·lectiu forniquen o què? fallers i les falleres no els e qu , Xè . lla me tanta ma u atreviment. s d’un. Disculpe el me mé a en fot .. re. fot e Sembla qu y, d’on la trau? del plantar any rere an Bé, diga’m, ixa força e quasi es cau!) secret! (Es riu tant, qu Home, això no és cap nt oberta, nse que cal tindre la me pe s nc Do . No a! liv d’o n bon equip, Jo, com dic sempre, oli suposat, i rodejar-se d’u r pe ta, en ram fer la da mantindre neta i cuida . o bé mentre es treballa r-h ssa pa de s amb gane r?

Fins quan pensa planta

s, disfrute les meues composicion de int ud ga a sig nt ge iraré. Doncs... Mentre que la que no ho faça, em ret nuaré plantant. El dia nti co jo . s.. ne ce es veient les

62 JRJ 2017


atnuts, entre rodatge i rod r dedicar-nos estos mi pe ies àc Gr al. Vid vi Moltes gràcies Xa l teu treball. opinions al voltant de ge, i mostrar les teues emsa nosaltres, ho diu la pr ment. No ho diguem mo l de . rno -lo po tar ta vis tis tre Xavi Vidal, és l’ar Ha estat un honor en e més planta enguany. especialitzada: és el qu

63


cadafals fallers

64 JRJ 2017


no sal tres plantem

4

65


L 2017 CA D A FA L IN FA N TI

à t n a l p a l a t sor Artista XAVI UREÑA ENT TORREGROSA Sinopsi IVAN BENAV Secció Segona Xàtiva, 14 de març. ntà!»

, el gran dia de La Pla

«Molta sort per demà

bé us, que ens arreglen ació a tres coneguts Dé tel ean pr en e t ns na se r ma de nta m gam pla Aquest any he rç, artistes i fallers pu ma de 15 el e qu a r pe les condicions ocupacions. e cadacidit posar-los al nostr de m he e qu ò aix r pe s condicifaran, i és Cal confiar en que ho stindrà tot allò que en so e qu la rà se , ntà s de la pla fal. La Roda del Temp rç. ma de 15 ona la nit del s fluix rò intentarà fer-ho mé avisat que bufarà, pe ha s gotes en ja les e nt, qu ve l rem de s, espe Eolo, el Déu ja, veurem si ens fa ca plu la de t que na sa es ma De de La m he que altres anys. Déu, Cronos, r ce ter al i y, an st ue eden aq temps ens d’aigua als núvols es qu hi ha no volem que el e qu na fei la b am uè s, perq servar la dafal també podem ob pare un poc els rellotge ca Al d. tar a faç ’ns se i no nys que id se’n va i en un tres passe volant i molt me ordar que el temps ràp rec de ció fun la b am lluna i el sol, rç! res, estem a 16 de ma an i, per a fan una feina molt gr s ler fal i a ist art e qu forces i onèixer de menjar per agarrar A la plantà hem de rec an s’h ols ny bu ts an qu ina llar, uns nyolera fallera que cu què tot no siga treba apareix al cadafal la bu tge na me ho nt Fe ar! poder continu ! olà el dia de la plantà al casal la millor buny de tots l·laboració i cooperació co la e ns se ble ssi po de res seria personatges del Mago Però ben cert és que entada pels principals res ió, ac rep uc ó, ed ssi i mi nts co me la els fallers de respecte, senti nt, me ixe ne co b am la il·lusió OZ, que pel camí de ldran! vo e qu el n aconseguira t central, vegem al coronamen bé m co e qu , fal da ca mà ntar el setmana fallera que de Tota ajuda val, per pla de març, donant fi a la 19 er op pr el ran ma les flames cre començarà.

66 JRJ 2017


67


explicació de la falleta Sort a la Plantà

Ivan Benavent Torregosa

68 JRJ 2017

EL 15 DE MARÇ El dia 15 comença la plantà i cal que estiga tot molt clar. Xiquets i xiquetes ateneu ací que la vostra ajuda és essencial. Menuts de la Juanramón! és l’hora de participar, amb totes les ganes del món, en la plantà del cadafal. LA RODA DEL TEMPS Doncs per la roda del temps els fallers estem condicionats. I plantarem els monuments abans de vindre els jurats. LA CREMÀ, EL 19 DE MARÇ Dues simpàtiques flames observem al cadafal. Ballen amb totes les ganes... S’ho estan passant genial! I ja van pegant-li voltes, doncs són les que van a finar tots els nostres reptes que el dia 15 vam superar. BAFARADA D’UNA FLAMA Amb les llàgrimes més tendres donarem fi a un exercici. I ho reduirem a cendres, per a què un altre tinga inici. A TRES DÉUS CLAMEM Si volem un bon muntatge li ho direm a estos Déus, encarregats de l’oratge, que també estaran presents.


EOLO, DÉU DEL VENT

L’ARTISTA

Eolo ens ha confirmat: «el vent no serà gens fort». La plantà ha assegurat, enguany tindrem sort!

Esperem no ens deixe plantats l’artista del nostre monument i el tinga molt ben acabat abans que desperte la gent.

DEESSA DE L’AIGUA

EL MAGO DE OZ I ELS VALORS DE LA PLANTÀ

A la Deessa de l’aigua massa gràcia no li fa haver d’evitar la pluja el dia de la plantà.

Pel camí de la il·lusió, amb esforç i sentiment, tindrem la satisfacció de plantar el monument.

CRONOS, DÉU DEL TEMPS Mentre no es torne ferotge tenim a Cronos controlat. Que no accelere el rellotge i ens done tranquil·litat. Diuen que el temps és or i al món és molt apreciat. A la plantà cal ser previsor doncs va a gran velocitat.

Sentiments i educació memòria i coneixements, són els valors en conjunció que a la plantà volem presents. Tots tenim algun propòsit, el nostre és plantar la falla i el volem veure complit, si amb unió es treballa.

LA LLUNA I EL SOL. LA NIT I EL DIA Quan se’n va el sol i ix la lluna, poc de temps ens queda ja. És hora d’anar tots a una i anar rematant la plantà. La lluna ix per darrere d’un sol llanguit i apagat. Comença el compte enrere i a l’artista hem d’ajudar.

SORT!

BUNYOLS PER AGARRAR FORCES Demanem a les veïnes una bona bunyolà per recarregar les piles a la nit que més feina hi ha. 69


017 CA D A FA L G R A N 2

la plantà

RO Artista XAVIER HERRE IVAN BENAVENT nt ju SA O RT TO FA RA Guió ENT TORREGROSA Sinopsi IVAN BENAV Secció Tercera e dels carrers durant

s al centr veure tanques grogue a ats tum os ac t especial. Amb la tem es A Xàtiva falles cobren un senti en s, ste ue aq rò pe nt, celebra la nit l’any i sempre estorba molt important que es ler fal te ac un , ntà pla ci la una “insignifitancà del carrer té ini aquest moment, amb en a nç me co a ler fal a tman del 15 de març. La se a discussió més. ler, la qual porta algun fal el nta pla e qu ca cant” tan s de fallers, artisgent està implicada, de lta mo fal da ca l de tge nta és el que anem Com tots sabem, al mu es. Res fora del normal tism ero i cs líti po s, nte s, pla lt de què parlar! tes, gruistes fins a nóvio a agradar i donarà mo va us e qu r gu se de y, an a presentar-vos aquest lts tipus de nt podem observar mo me nu mo l de ls ipa inc s pr o d’una altra, hem Recorrent les escene la vida, d’una manera en da ga ve a un alg r gu s això li ha passat plantà dels què de se alguna vegada? Donc t nta pla t ixa de n ha i no orregué l’estiu passat perquè... A qu da. Paregut al que oc nta pla t ixa de an l’h tar a l’al nyer el càrrec va a la nostra nóvia, que lde de la ciutat i a Su ca l’al ar an va ’n se es nc passat, quan de vaca c enfadat. te ben plantat i... un po ren Lo a nt ixa de atorgar, que cultiva el són tan actuals com les no r gu se de rò pe , im l’altura del betum A casa plantes tots ten la ciutat, que deixa a de an gr s mé cle rna ive s per trasplantar tripartit, parlem de l’h stra ciutat, moltes plante no la de s din jar i rcs ers de tres partits al Palasiet i a tots els pa desbordant als jardin tan es i at ·lit uil nq tra nta que té l’alcalde. que creixen amb poca oneguem la bona pla rec ar, tic cri a sig no gran rebut anual “similars”. I per a què tot brant a la ciutadania el co à rd Ce ida cu bé t tan ual com a president La del reciclatge, que i a més el seu sou mens at” sit dio an gr lla ue ben empleats. per poder sostindre “aq seus amics que allí estan als r ga pa r de po r pe t del COR, però sobreto ler s’empalma en la i és que un amant fal fal da ca e str no al r per a què li baiEl bròfec no pot faltar a, a l’hospital, ha d’ana Ar s. ler fal s fal da ca els nta acudir, perquè plantà quan recorda que no sap a quina pla és a lem ob pr El t. tiques d’anys anxen això que té planta a cadafals, llibrets i crí cia so as ho tot ió ac rm empalmat, al qui al llegir el panel d’info la devoció de l’home és sta ue Aq . ció rec l’e teriors i així augmenta at un gran socarrat! aquest any li han atorg

70 JRJ 2017


71


explicació de la falla La Plantà

Rafa Tortosa Garcia Enginyer... i graciós

72 JRJ 2017


LA TANCÀ La tanca que s’arrossega i provoca un molest soroll. I així és com comença, el 15 de març, el comboi.

—Nosaltres plantem la falla i ells planten tanques i pilons, Així que ves-te’n i calla, que em tens fins els collons.

El faller* posa la tanca i talla este llarg carrer. Amb este fet arranca la plantà del cadafal faller.

—I cràters també planten, No els cremen, els desfan. Unes idees que espanten... Estos “artistes” cobraran?

Pot ser el faller l’ha liada... Pim-pam, el carrer tallat! El conductor, que s’enfada i li solta algun trellat.

El faller ja no li fa cas, i se’n va a plantar falla. L’altre encara trau el nas però, finalment... es calla.

Entre sorolls de botzina s’escolta un Aneu i cagueu! El faller que li recrimina: — Xè, doncs ara el carrer és meu!

Amb el fet de la tancà, cal que reconeguem, que es transforma l’espai urbà i permet que tots disfrutem.

—Pareixeu l’Ajuntament, tallant tots els carrers! El faller que s’encén... amb una gresca està immers. * Perfectament podria ser Jorge Sánchez Tàpia, al qui li dediquem esta escena amb tota l’estima.

73


LA PLANTÀ

ELS SACS D’ARENA

Amb una discussió comença, amb un faller encabotat, amb la gran desavinença: On està el centre de l’encreuat?

Si ens deixa la xicalla, i per a fer de contrapès, posem al centre de la falla sacs d’arena i d’algo més.

Mentre els fallers discutixen l’artista que solta la peça... Aleshores emmudixen finalitzant la contesa.

Un sac de bitllets

Enguany és una gran plantà, com veiem al coronament una parida ben soltà, la que ens servix d’argument. Siguem o no faller som aficionats a plantar, certes coses pel carrer, alguna de cagà monumental.

Este sac et fa ullets... Ho sent! No són de veritat. Ací ja ningú compta bitllets doncs algú se’ls ha acabat! L’home de sac Amb monedes i algun bitllet l’home del sac va carregat. El conductor amb mala llet i el de l‘ORA satisfet. Donar pel sac – Carrera de sacs

I no parlem d’alguns gossos on els amos deixen la cagà, sinó de dirigents ansiosos que la solten dient: “ala, ja està!” Un “autèntic” carril bici, amb quatre marques, han plantat així com uns clots d’artifici en tota la plaça del Mercat. Per a plantar una gran falla no pot faltar esta grua. Visente, amb la seua agalla, conformarà l’escultura.

74 JRJ 2017

Siguen del color que siguen es seguixen donant pel sac. Amb la carrera de sacs continuen... Xè, i no cauran algun bac?


LA SUPER PLANTÀ**

La nóvia de Pinet...

Sobre ereccions i monuments

En algun moment de la vida, de segur, t’han deixat plantat. Com esta nóvia entristida a qui el nóvio li s’ha fugat.

Xè, quina plantà porta este tio! Mare meua, quina exageració! Sembla eixir d’un acudit de Don Pio, a vorem quina és la seua intenció.

Ja ho diu la dita valenciana que “a la novia de Pinet” algú la deixat plantada “amb la cara llavà i el monyo fet”. Hi podria ser Lorente doncs, este estiu, Roger deixà al primer “teniente” i escolli a Cris Sunyer. Este és un fet palpable, Lorente es quedà sols a l’altar. A l’estiu no pogué ser alcalde, encara que de forma temporal. El bo de Miquel s’enfadà, per no ser alcalde en funcions. Roger, les banyes li plantà, creant, al “triangle amorós”, friccions.

A este faller li han atorgat l’apreciat socarrat d’honor. La cultura a les falles ha conreat i als llibres li té un gran amor. I és que quan arriben falles s’empalma amb facilitat. I és vore-les plantades... Les falles són la seua debilitat. A mitges deixa la plantà, el socarrat s’ha posat molt mal! És tan immensa l’empalmà, que ha d’anar a l’hospital... No sap a quina planta la consulta hi pot estar, doncs, de seguida, s’encanta i recorda algun cadafal. No cal estar tant mal del cervell però més “bojos” en fan falta. Els cadafals perden nivell i la crítica que manca.

** Esta escena és una idea original d’Ivan Benavent. L’autor reclina tota conseqüència.

LA GRAN PLANTÀ

75


L’HIVERNACLE XATIVÍ A l’hivernacle de la ciutat veiem una sèrie de plantes. Totes elles són d’actualitat i que et critiquen si t’encantes.

EL XICON TÉ BONA PLANTA Este xicon té bona planta, aquella del reciclatge, la que criticava a manta quan estava en desavantatge. Deixant de plantar cara, i junt algun “amic” contractat, qui cuida la planta ara es este alcalde pluriempleat. I ara Roger té la missió de regar la planta peculiar. I cobrar amb intenció el temut rebut impopular.

76 JRJ 2017

I així són estes plantes, algunes per trasplantar, d’altres millor oblidar-les, unes poques que cal cuidar. La planta dels diners Esta és la planta dels diners, la dels diners d’un monument. Trets de l’educació dels xiquets i gastats per al cantant de “Al vent”. Plantar un pi-ló L’estanquer que es queixa per haver-li plantat el piló. Lorente segueix amb la mateixa i sembla no entrar en raó.


Planta carnívora

Els cactus

La vella rosa carnívora a Juanjo l’ha devorat. El tema “policia” aflora doncs la regidoria li han tocat.

El que es seguix puntxant és el Partit Popular. Amb assumptes d’antany que acaben a algun tribunal.

La Plantilla

Regar les plantes...

Amb una gran humilitat i sense gastar-se diners, l’Olímpic va encaminat a aconseguir l’ascens.

Ben bé sabeu que passa si no regueu les plantes. Intenció no hi ha massa d’obrir el Museu de falles.

La planta del peu Gens còmode sembla caminar amb esta Junta Local Fallera. Aldabero la voldria canviar amb dirigents de la seua manera. Decret de Nova Planta Un decret de nova planta és adjudicar el cartell a dit. el ciutadà que s’espanta en vore aquell horrorós Felip. Plan-teta “Qui no plora, no mama” ens diu la dita popular. I és com el comerç reclama que l’alcalde els faça escoltar. Planta de marihuana A la regidoria d’educació algun “peta” s’han fumat. Fent-se un lio en la concessió del bus de la Universitat.

FINAL On està l’artista, ja se’n anat? Però si la falla està a mitges! El Xavi m’ha deixat plantat i se’n anat sense fer botiges.

Plantar l’orella

Com si jugara al set i mig, és el moment de plantar-me, pensant amb el major desig de què passeu l’estona agradable.

Semblen plantar l’orella els membres de l’oposició. Però estan més sords que una rella al no encertar en cap acció.

I així acaba esta explicació, que el Socarrat d’honor la signa. Gràcies a la meua comissió i a les falles per esta insígnia.

77


4 historietes de plantar

78 JRJ 2017


Vo sal tres planteU

5

79


15 de març Sergio Bono sias Il·lustració Diego Igle

E

ren les 7:30h de la matinada, quan sonà la fotuda melodia del mòbil. Eixa melodia que li recordava que era l’hora d’aixecar-se del llit. Eixa melodia que li recordava que aquell fred dijous de març havia arribat. Un dia, un dijous, marcat en roig al calendari. Era 15 de març de l’any 2012. El dia de la plantà.

La nit d’abans, Borja s’havia preparat la roba de guerra, com ell deia. La roba del dia de la plantà. No sabia ben bé per què, però tenia una vestimenta exclusiva per a eixe dia. Una vestimenta que sols utilitzava per a la plantà. I així era des de feia 5 anys, des d’aquella muda del 2007, que amb tanta il·lusió s’havien confeccionat tota la colla. L’any en que per primera vegada, plantaven a Especial. Com si d’un xiquet de comunió es tractés, havia deixat la roba preparada damunt del llit de Kike, el futur nano de la casa. Futur, perquè en qualsevol moment, la seua dona podia posar-se de part i donar a llum al tant desitjat primogènit de la família. Amb els primers acords de la fotuda melodia, Borja, obrí el ulls, apagà el telèfon, i sense fer soroll, es vestí i amb un obrir i tancar d’ulls, ja estava damunt del cotxe, encaminant-se a aquell encreuament de carrers on any darrere any, plantaven la il·lusió i el treball de tot un any. Abans de marxar, avisà a la seua muller, que si passava alguna cosa, si es sentia malament en qualsevol moment o notava qualsevol mínima contracció, que de seguida el cridara. I així va marxar. Eres les 7:50h, quan Borja arribà a la falla. L’hora de quedada, les 8:00h. Així que amb

80 JRJ 2017


la frescor matutina, va decidir fer-se eixe cafenet que estava segur que tant li ajudaria a mantenir-se despert i enèrgic al llarg de tot el dia. Els tocs d’hora començaven a sonar al campanar de l’església major, marcant de manera puntual, els vuit colps que marcaven l’hora de quedada. S’aixecà del seu tamboret, pagà la seua consumició i es dirigí cap a la porta, a l’espera de la resta de la colla. I com no, a l’espera de l’artista faller, que enguany, duia amb ell, tota la comitiva de gòndoles i camions necessaris per transportar el cadafal i la resta d’escenes del que anava a ser la falla del 2012. Per qüestions de temps, aquell any, havien decidit que no hi hauria “portà” de falla abans de la plantà, i que seria el mateix artista, qui la carregaria a les góndoles i la duria el mateix dia d’alçar-la. Eren les 8:00h i allí no hi havia ningú. La gent fallera, seria com ninguna, va començar a aparèixer per la falla escalonadament, i sense massa presa. Tots, feien una paradeta prèvia al bar del cantó, per tal de fer-se eixe cafenet i com no, la corresponent cassalla matutina. Eren les 8:30h del matí, quan sonà el telèfon de Borja. Esglaiat pel que podria ser, el va treure de la butxaca, tranquil·litzant-se de manera al veure que es tractava de l’artista faller. Un artista que l’avisava que en cinc o deu minuts faria ordre de presència a l’encreuament amb tota la seua colla i l’arsenal de cartró i suro que transportava als vehicles. I efectivament, a vint minuts de nou, apareixia pel cantó del bar, tot el seguici. La colla que encara romania al bar, apurà l’últim glop de cafè i demanà, per ser un dia especial, la segona cassalla del mati. Segons deien, això els feia entrar en calor. Una vegada replantejat l’assumpte, començaren en primer lloc a descarregar el cadafal, les escenes i tot el munt de ninots i demés trastos que aquell any, omplirien el carrer de tamany i color. Arena, gespa, la grua, les tanques publicitàries, plàstics... tots tenien la seua feina encomanada. Mentre uns ajudaven a la descàrrega, altres, juntament amb l’artista, començaven a replantejar la ubicació exacta de cada una de les escenes, així com de la direcció i mira del cadafal. Una vegada tot clar, la màquina de la plantà començà a funcionar com sempre ho havia fet. Mentre es tirava l’arena, la grua enganxava el cadafal per col·locar-lo al lloc i poder depositar-lo sobre la sorra, apuntalant-lo amb més sacs i més arena. Poc a poc tots es posaren en marxa, fins que un inconfusible olor a botifarra, començà a impregnar aquell encreuament. Les brases ja començaven a cremar i la cervesa començava a córrer per la taula. I com no, la cassalla. Entrepans de botifarra, cansalada, llonganissa i xoriço, regats amb un bon vi i una cervesa ben fresca, composaren aquell esmorzar faller de la plantà. I per a rematar, cafè i com no, cassalla. Borja seguia immers en tota la feina que li deparava aquella frenètica jornada, sense perdre de vist ni oït el seu telèfon mòbil.

81


82 JRJ 2017


El monument començava a prendre forma amb el pas de les hores. Mentre l’artista rematava el cadafal, la resta de colla del taller, començaven a posicionar les distintes escenes que conformarien el total del monument. El sol de març començava a apretar. I que millor per a combatre’l, que una cervesa fresca i uns cacauets de secà. Sense perdre de vista la feina, el pas de les hores marcava el desenvolupament i la confecció de tot el cartró i suro que havia viatjat des del taller. Arribà l’hora de dinar, i com no, una bona paelleta de faves i carxofes els esperava al cassal. I per descomptat, regada amb el sobrant del vi de l’esmorzar, més cervesa fresca i evidentment, de la cassalla treta directament del congelador. Eren les cinc de la vesprada, quan sonà de nou el telèfon de Borja. El pas de les hores i de tanta cervesa i unes quantes cassalles, va començar a minvar els cinc sentits bàsics de qualsevol humà. El primer en començar a fallar fou l’oïda. I això mateix, es el que va fer, que aquella trucada a les cinc de la vesprada, no fou escoltada per Borja. No a la primera. Però si a la quarta vegada... Era la seua dona. Preguntava com anava la pantà. Falsa alarma. La vesprada avançava tal i com havien planejat, arribant a l’hora de sopar, amb quasi tot plantat, i a falta de començar a embellir el monument. Una paradeta abans de sopar, per refrescar la gola i reposar forces, va significar perdre el compte de les cerveses i de les cassalles que Borja havia pres durant aquell frenètic dia. I això, barrejat amb el cansament dels darrers dies, rematà la salut del futur pare. Eren quasi les onze de la nit, quan tornà a sonar el telèfon de Borja. Si abans ja va tenir dificultats per tal d’escoltar el telèfon, la cosa ara, va empitjorar. Fins a set vegades va sonar aquell telèfon, sense que ni Borja ni cap de la colla que l’acompanyava, l’escoltara. Fou el casaler, qui adonant-se de la insistència d’aquella trucada, l’avisà. Conforme va poder, Borja despenjà el telèfon. A l’altra part del mateix, la seua dona, li recriminava la tardança i li anunciava que tenia deu minuts per recollir-la a casa i portar-la al hospital. S’havia posat de part. I al parer de les contraccions, la cosa anava prou en serio. Borja sortí per cames del casal, arribant conforme va poder a sa casa, i amb el menor temps possible. I d’ahí al hospital. La cara de la seua dona era tot un poema al veure l’estat etílic amb el que havia arribat. El morros li arribaven a terra. Però els dolors que cada vegada eren més intensos, li feien oblidar-ho ràpidament. L’arribada al hospital fou tan ràpida com el seu pobre Renault Clio li va permetre. Ingressada, en repòs, i a l’espera de dilatació, Borja va seure al còmode sofà d’aquella minúscula sala. I el que era evident: es va quedar dormit.

.

A les dos i quart de la matinada, una dolça i compassiva veu el va despertar: Borja, enhorabona! Has sigut pare! Ja està ací Kike.

83


l a in m o n à t n a pl Rafa Tortosa Garcia sias Il·lustració Diego Igle

M

iquel Martínez havia estat elegit president de la seua falla, la de la plaça Major de Xàtiva. Va ser una d’eixes nits que els seus amics l’encausaren a què accedira a ser-ho gràcies a uns barrejats en una sessió d’eixes que no sap que és l’última copa fins que ho és. El bo de Miquel va ser el cap visible d’una colla d’amics que va voler gestionar la falla, doncs semblava que l’anterior junta no els havia satisfet adequadament. Així que decidiren realitzar una sèrie de canvis en l’esdevindre de la falla. Un d’ells fou l’artista. Pensaven que un tal Xavier els estafava. Pensaven que els posava pocs ninots per al que hi havia pressupostat. I així que anaren a buscar un artista... David Rocamora Santos era l’artista faller elegit. Era una referència que el president havia aconseguit gràcies a un xaval que va conèixer fent-se una copa a un baret del barri del Carme de València. L’artista Rocamora era un familiar seu, doncs era marit de la cosina del fill del seu cosí germà major del cosí prim de la dona del cunyat. Mitjançant un wasap havien concretat la primera presa de contacte. I a la Ciutat de l’Artista Faller que va anar Miquel junt el seu gran amic Eduard, qui aleshores era vicepresident primer. Tirant de cartó, els esperava al seu obrador l’artista Rocamora, de mal nom Barroqueta —pel fet de fer unes falles “massa” carregadetes—. Al so del timbre, Barroqueta s’alçà i els obrí la porta amb un Buenos dias señores! Miquel i Eduard accedirien al taller amb una salutació i presentació cordial. No tardà Barroqueta en mostrar-los els esbossos per tal de què veieren la seua obra plasmada en traços de dibuix. Els fallers es sorprengueren de la qualitat d’uns dibuixos

84 JRJ 2017


als quals no els faltava cap detall. Unes peces centrals precioses i unes escenes amb gran quantitat de ninots. La veritat és que no sabien quin esbós elegir, doncs pensaven que qualsevol podria ser vàlid per a què a Xàtiva quedaren sorpresos amb aquell descobriment d’artista. Preguntaren preu per aquell que el cos central era un gerro i damunt hi havia quatre o cinc cérvols i que a uns dels laterals romania el rètol del lema: La caça actual. L’artista alçà la cartolina i mirà al cantó superior esquerre: — 12.300 euros. Plantá i transporte incluido — va dir Barroqueta. — Transport inclòs?— digué Eduard sorprès mentre recordava que els darrers anys, amb la insistència del president anterior, van tindre que anar a treure falla algun diumenge de bon mati. El record li era agredolç, doncs la veritat és que allò de treure falla li reportava bons i divertits records però, amb el pensament d’un dirigent, estalviar-se aquells diumenges de matí i bregar amb la seua colla per a que accediren a alçar-se prompte li confortava també. Barroqueta, amb una mitja rialla i amb l’ajuda del cap, els confirmà afirmativament. A més a més, els indicà que amb 1.000 euros més els podia posar de contra-coronament un pallasso de 6 metres d’alçària, figura que s’hi trobava com a remat de l’esbós del costat. 12.300 més 1.000, 13.300... Mentre es feien mentalment càlculs ràpids, els dos fallers els miraren i decidiren donar el pas endavant i fixar els pagaments amb Barraqueta. De fet, al moment de signar el contracte, li donaren 2.000 euros. La resta li seria abonat mitjançant transferències mensuals. Açò va ser pel mes de maig. Fins Nadal no van saber res de Barroqueta, doncs li envià a Miquel un wasap amb una imatge animada adjunta com a felicitació dels Nadals. Igualment! i l’emoticona de la mà amb els dits encollits i el purgar cara amunt fou la composició elegida per contestar-li. Tres setmanes després, pel mateix canal de missatgeria, el president, davant la insistència de la coordinadora del llibret explicatiu, li demanava l’esbós a un nerviós artista al qui ja li apretava la feina. Una foto amb el mòbil va significar el material que disposà Pilar per confeccionar el llibret. I arribà el dia de la plantà. Miquel i Barraqueta s’intercanviaren missatges, uns dies abans, per definir el dia i l’hora en què es produiria la desitjada plantà d’aquell carregat cadafal. Així i tot, aquell diumenge 15 de març, l’artista feu una telefonada al president en el moment d’eixir del cap-i-casal, al voltant de les set i quart del matí. Una gòndola, un camionet i una furgoneta eren els vehicles disposats per transportar la falla i la colla del taller faller. Així que, connectaren el Tomtom i configuraren, finestra a finestra, la destinació on tenien que plantar aquella falla de un pueblo que está lejos, com va sentenciar el Rocamora al posar-se a les mans d’aquella furgoneta Fiat. Semblava que els 56 kilòmetres de carretera que l’esperaven foren una eternitat per a una persona que quasi no eixia del seu taller. A les 8 del matí es reunien els membres de la comissió per plantar la falla. A la plaça Major, llevat del muntó i el palets de sacs d’arena no es contemplava cap vestigi de la

85


plantà. Anys enrere, els distints trossos de la falla s’amuntonaven formant una filera i desplaçant els cotxes de les places d’aparcament. Enguany ho portava l’artista el mateix dia. Semblava una experiència nova vore aparèixer la falla pel cantó de la part de baix de la plaça. Eren les 10 i tocava anar a esmorzar... L’artista i la colla arribaven al seu lloc, la plaça Major. Era diumenge de mati i, la veritat, no hi havia massa gent pel carrer. Barroqueta maleïa una vegada més aquell mòbil Nokia que s’havia quedat sense bateria. No havia pogut contactar amb Miquel per confirmar que havien arribat. Com que havien esmorzat a mitjan camí, començaren a plantar la falla. Pensaren, que com que era l’hora de l’esmorzar, els fallers hi estarien a algun bar o al casal. No els preocupava, estaven una mica acostumats a què els fallers no els ajudaren a plantar la falla, de fet era el que desitjaven doncs així anaven al seu ritme.

.

Agafaren els sacs d’arena dels palets que hi havia a un racó de la plaça, tot justament al costat d’un edifici en obres. Amb la grua del camionet començaren a plantar les peces del coronament. Cérvol rere cérvol, i a la fi, el pallasso. Desembolicaren els ninots i l’escenografia, i allí, no apareixia ningú de la comissió. I tot davant dels quatre matinadors que passejaven perplexos per la plaça principal de la població. ¡Qué almuerzos se cascan aquí, nano! — comentava Barroqueta a un dels seus treballadors. A la fi va poder contactar amb el president de la falla. Una menuda dosi de càrrega al bar del cantó podria servir per mantindre la conversa: — Miquel, nano, donde estáis? — Ie, tio, on tenim que estar, ací a la plaça Major! — va contestar el president. — Qué me estas contando! Pero si estamos aquí y prácticamente tenemos plantá la falla — contestà sorprès Barraqueta. — Si home! Estàs de broma? — perplex es mostrava Miquel— Segur que estàs a Xàtiva? — Játiva? No era Jávea el pueblo?

.

86 JRJ 2017


15 de març Enric Vila o Il·lustració Vicent Torm

E

s presentava una nit especial, perquè era la primera vegada. A mitjan vesprada tot estava a punt. Era el primer any que era faller i, fins ara, no havia estat malament l’experiència, però tots m’asseguraren que la setmana fallera era el corol·lari perfecte de tot un any. I tot començava el 15 de març amb la plantà del monument, i aquest any en Secció Especial!

M’acomboià el meu amic Toni Pedralbes, amic des de bolquers, que per fi m’havia aconseguit convéncer per apuntar-me a la seua Falla. Toni era un faller 24 h, fulltime, no fallava ni un divendres, a qualsevol acte de falles era el primer de la llista. Ell era faller des de ben menut i no concebia la seua vida sense un monument al carrer, un pasdoble, una disfressa, una presentació, la reunió del divendres, la canyeta amb cacaus i tramussos i el combinaet de garrafó amb el reglamentari got de plàstic per fer la partida al Truc. Era un faller de «tooota» la vida. Per altra banda, la Carmen sempre m’havia agradat, una xica bruna, amb les cames llargues, de pèl rull, ulls com si veieres el mar, i uns pits massa bonics, no eren excessius, manualment perfectes i precisos, de finor superlativa, la qual cosa, facilitava i molt, que cimbrejaren de manera especial, quan no duia sostenidor, que eren el major nombre de dies. Eren uns panacota de primer nivell. La culpa d’aquesta comparança amb el dolç italià del Piemont la té el bròfec del Pere, que es quedà amb la definició que va fer un xef italià a un programa televisiu de cuina. Aquesta definició es quedà per sempre al nostre costumari, a més de completar-les amb moltes altres, com «cireres dolces» o «flam de café», segons el poliedre, les clàssiques pera conferència o ercolina, segons la inclinació, i per les desmesurades i de calibre

87


considerable ja passaven a les cucurbitàcies, com la síndria, la melonera o la carabassera vinera, i així fins a arribar a un inesgotable inventari de fruites i hortalisses de temporada. Quins dies aquells d’adolescència on passàrem completes vesprades d’estiu fent un exhaustiu triatge i identificació de les diverses varietats que tenien a l’abast. Doncs bé, després d’aquest passeig per l’adolescència, de ja fa més de vint anys i el recordatori de la sapiència específica de certa disciplina de la botànica, el ben cert és que la Carmen, feia justícia al dolç italià i ho sé de manera fefaent, doncs a l’institut tinguérem una setmaneta mig ennuviats mentre cursàvem COU, en comprovar, llastimosament una sola vegada, la tendra fama dels pits aquells. Experiència que superà les possibles impressions que hagueren pogut tindre. Després d’eixa setmaneta de glòria, ella va decidir que no ho tenia molt clar, i volia volar amb altres pardals. Eixa nit, que anaven de plantà, me la vaig trobar a la Carmen de camí al casal, amb una exagerada alegria per la seua part. M’insistí en fer-nos un «catxarret» abans d´anar al casal, que les peces grans no arribarien fins ben entrada la nit, i ens sobrava temps per vore-ho. Vaig accedir de manera immediata, perquè la idea de tirar de pala per omplir milers de sacs no m´entusiasmava. La Carmen anava amb l´estil faller tradicional, brusa blava de ratlles mil, mocador a quadres i uns vaquers d’última generació, els quals encara no m’explique com se’ls havia pogut posar, donada l’estretor que marcava de manera excelsa... les seues llargues cames. Amb el temps hi havia mantingut la seua figura, i malgrat la desagraïda brusa, les panacotes d’adolescència continuaven sent excepcionals. Un gintònic, dos, cassalleta per celebrar el retrobament, de vegades tirant de memòria per retrobar les imatges comunes que havíem compartit, inclús amb enrogides galtes, aquella setmana de glòria de ja fa un bon grapat d’anys tinguérem, arribant a confessar, més enllà del tercer combinat, que tal vegada haguera estat millor perllongar aquella relació de joventut, però i arribant a eixa conclusió, les coses succeeixen així i mai pots saber cap on s’encaminaran. Era la meua primera nit de plantà però crec que no anava a oblidar-la. Sense adonar-nos estàvem a una habitació, i en un moment donat vaig tindre una visió mariana, segurament pels colpets de Marie Brizart que duia al cos, però si que puc donar fe que alguna cosa semblant a la Mare de Déu de les Falles se’m va aparèixer, una xica bruna, amb la brusa entreoberta deixant endevinar la redonor dolça de dos pits absolutament angelicals, i unes braguetes negres que deixaven entreveure que el pèl rull era absolutament homogeni i coherent a tot el seu cos. El meu estat era més profà, amb els calçotets pels genolls i un membre desafiant la propietat més simple de la llei de la gravetat, una elevació de Secció Especial m’atreviria en qualificar. La resta, la mare natura. —Pep, tio, que t’ha passat, t’has perdut la millor «plantà» de la història!!!! —Ho sé, ho sé —vaig respondre amb un somriure etern—, ha sigut una llàstima no poder estar, però sols em consola que esta nit la meua també ha sigut una erecció monumental, sens dubte.

.

Estava escrit, la Carmen acabà amb el Toni Pedralbes, que sempre havia estat per ella, i un dia de sant Feliu contragueren matrimoni i tota la Falla va estar convidada, jo encara no era faller.

88 JRJ 2017


89


L’assumpte de la plantà José Ramón Cerdà orch Il·lustració Guillem Alb

Q

uan de la plantà parlem, hi ha coses que aclarir… A les que més utilitzem, són a les que em vull referir. No les comptaré totes, perquè a ningú vull avorrir… Vos comptaré unes quantes, que espere vos puga divertir. Ho centraré en un actor, molt vinculat a les falles. Esperant que cap lector, es reconega en les versades. Era un artista faller… que feia molt bones falles. Pep Martínez Fuster, de mal nom Agosaes. Es tirava cada rot… com si li explotara el cap. Després de l’esmorzarot… que es feia plantat o assentat.

90 JRJ 2017


Les coses que plantava, li eixien totes malament… Però ell ho comptava, sense fer cap lament. Plantava un poc de tot… monuments i altres coses. Però ens centrarem sobretot en les que són més vistoses. Era de geni molt curt… i de parar… més sec, que eixut. Molt més pitjor que un ruc… Seriós, pesat i cabut. La primera nóvia… en l’altar el va deixar plantat. Des d’eixe trist dia… Agosaes va quedar marcat. Amb la segona es va casar… amb una xicona flamenca. Que per a acontentar… necessitava molta espenta. Pep, tenia molt bona planta, sempre tieso i res geperut… Però a l’arribar als quaranta el misto se li va fer curt. Per això moltes vegades… se li burla la parenta. Quan l’assumpte li fa sorpreses… no es planta i no contenta. — Grossos, alts i bonicos. de nóvios plantaves arbres, ara no plantes… ni pericos—. Li deia la dona a agosaes. Els amics que tot ho saben, li gastaven la brometa… I cada dia no paraven, de fer-li la punyeta… —Planta prompte una floreta, en el camp de la teua horteta, que si no es fa boniqueta, almenys farà bona oloreta—.

91


92 JRJ 2017


—Que tens el jardí descuidat, ple de queixes i mala herbeta, i algun regador espavilat… et fotrà eixa planteta—. Ell Planta cara molt prompte, perquè té agra la bava. En res et fa un desplante, i t’envia a tocar-te la fava. Pep, també, bons pins plantava, pels camps que es trobava al caminar. I en els bancals on s’acatxava… ja no feia falta abonar. Encara que algunes vegades, molt ha tingut de suar… Perquè plantava eixes soques, sense parar de plorar. Les almorranes s´arrancava, de la força que tenia que fer. Pareixia que es rebentava o que paria a Lucífer. A les cartes no jugava… perquè no sabia quan plantar-se. O no arribava o es passava… Per al 7 i mig era un desastre. Com era molt xafarder… plantar l´orella li agradava. I algun disgust verdader… s’ha dut mentre escoltava. Així era Pep Agosaes, quan tenia una plantà… Que se les veia morades per una o altra flautà. Moralitat Quan parleu de la plantà… especifiqueu el que siga. Per a no pegar una patinà… com al xafar una bonyiga.

.

93


Quan algĂş ens deixa plantats...

94 JRJ 2017


ells (ENS) planten

6

95


ens ha deixat plantats? Xelo Descals a Il·lustració Maria Beld

D

eixar plantat a algú significa deixar, abandonar algú; no acudir a la cita que hom té.

El terme ens és conegut perquè a tots i a totes ens han deixat plantats alguna vegada: l´amic que diu que no pot vindre a última hora, el primer amor que va canviar d´idea, el despertador que no ha sonat i hem fet tard… Això és normal i forma part de la nostra vida. El que no és normal, és que ens deixe plantats el seny o el coneixement. Ens hem passat pràcticament un any sense govern. Jo, sincerament, ni ho he notat. Vam acudir dues vegades a votar —el 20 de desembre de 2015 i el 26 de juny de 2016— i ens van amenaçar de menjar-nos els torrons entre paperetes electorals. Per a què? Per acabar pactant i governant els mateixos. I això no ho hagueren pogut fer en les primeres eleccions? Ens haguérem estalviat diners, més de 125 milions d´euros i vergonya aliena de vore que els polítics eren incapaços d´arribar a un acord amb les seues famoses línies roges que no podien travessar i que després les van esborrar per pactar. I, sobretot, ens haguéssem estalviat la decepció de veure que els nostres vots- per partida doble- no valien per a res perquè els nostres representants electes van fer el que els va donar la gana: els d´esquerres van pactar amb els de centre; els de centre van pactar amb els de dretes; els d´esquerres van recolzar els de dretes; els més esquerres no van pactar amb els menys d´esquerres...tot un embolic!

96 JRJ 2017


Això sí, ens haguérem perdut insults en el congrés, vore com un secretari general d´un partit d´esquerres acabava fora de joc i com un impassible gallec tornava a eixir-se´n amb la seua. I això que diuen que els gallecs mai saben si pugen o baixen les escales perquè són indecisos! El nostre president del govern ha esborrat eixe tòpic: Ell tenia clar que volia ser president del govern. Sols li calia esperar mentre la resta de partits lluitaven entre ells. Ha guanyat la guerra sense entrar-hi ! Els americans tenen un nou president. I quin president ! afegiria jo. Si fa tot allò que va prometre en la campanya electoral, Trump construirà un mur a la frontera amb Mèxic, mur que han de pagar els mexicans! i expulsarà del país a tots els immigrants —uns 11 milions— . «Mantindrem a les famílies juntes, però se n´han d´anar. Una nació sense fronteres no és una nació». «Els líders de Mèxic s’han aprofitat dels Estats Units a usar la immigració il·legal per exportar el crim i la pobresa del seu propi país. Ells han de pagar el mur». Han estat algunes de les seues polèmiques declaracions. Trencarà els acords de lliure comerç amb Europa, s´enemistarà amb tots els països Islàmics i prohibirà les mesquites als EUA. Eliminarà la reforma sanitària d´Obama, no millorarà l´accés a l´educació i no farà res pel medi ambient ja que, segons ell, el canvi climàtic és una gran mentida. A més, al llarg de la seua campanya, les paraules sexistes, masclistes i irrespectuoses cap a les dones han sigut constants Visca el país de les llibertats! Un ciutadà espanyol, que tinga la sort d´estar treballant, paga en l´impost de la renda entre el 20 % i el 47% del seu salari. Què paga un defraudador? Un 3%. Qui ix guanyant? La resposta és evident. Hi ha 1.700 causes obertes i més de 500 imputats per prevaricacions, suborns, tràfic d’influències, fraus, malversacions, blanqueig de capitals i un llarg etcètera de delictes polítics. Sols hi ha una vintena complint condemna. Un cas particular és el nostre. Ací hi ha tants casos de corrupció oberts que ja ens fem un embolic amb els noms: Cas Fabra que ha dut a la presó a l´expresident de la diputació de Castelló; Cas Blasco que ha suposat l´empresonament de l´exconseller de Cooperació per al Desenvolupament; Cas Taula que ha suposat la imputació d´Alfonso Rus, exalcalde de Xàtiva, expresident de la Diputació de València i del PP Provincial entre d´altres; Cas Fómula1 que esquitxa a Camps, expresident de la Generalitat Valenciana; Cas Gürtel; Cas Brugal on s´ha vist implicada, a més d´altres excàrrecs, Sonia Castedo, exalcaldessa d´Alacant; Cas Emarsa; Cas Foc; Cas IVAM; Cas Canal 9; Cas Palau de les Arts; Cas Terra Mítica; Cas Noós; Cas Acuamed... i és que ací hi havia peles per a tots! «Aquí hay pelas para todos. Un pastuqui importante» són les paraules que Francisco Correa, cap de la trama Gürtel, va pronunciar el 2007 referint-se a València. Diners per a tots? Que els ho pregunten als dependents, als escolars que no poden anar a escola quan plou perquè els barracons s´inunden, als aturats de llarga duració que no cobren cap ajuda... Un nen ofegat en una platja mentre intenta arribar a Europa és una imatge que ja no ens afecta. Hem vist tantes imatges dures pel que fa als refugiats que han perdut, per a la gran majoria, l´impacte emocional que haurien de causar.

97


98 JRJ 2017


La UE té 503 milions d’habitants: si haguérem d’acollir tots els refugiats del món (19,5), suposarien menys d’un 4% de la població europea. Els refugiats no poden canviar substancialment la composició demogràfica d´Europa. Les xifres estan repartides però ningú ha complit. Mentrestant la sagnia de vides humanes augmenta cada dia. Ja no hi ha més excuses. Allà cadascú amb la seua consciència! És molt trist que molts espanyols i espanyoles hagen normalitzat la greu situació del nostre país. Aquesta situació no és però, en cap cas normal. Treballadors pobres és un concepte nou. Treballar però cobrar tan poc que és impossible arribar a final de mes. Ajudar els fills és el lema de milers de pensionistes- especialment, dels que cobren 600 euros de pensió com a molt- ,que tremolen cada vegada que escolten a Montoro. Amb aquesta pensió mantenen més d´una família Pobresa infantil és el que estem veient en un país desenvolupat. Si no fóra pels menjadors infantils i per un fum d’associacions molts dels nostres nens i nenes no farien ni un sol àpat en condicions. Pobresa energètica, és a dir, no poder ni encendre els llums. Si la cobdícia d´alguns dels nostres il·lustres polítics, membres de la família reial, esportistes d’elit... no hagués sigut tan gran —els diners seus eren seus; els dels espanyols, també— haguérem arribat fins ací? Per què ningú torna ni un euro? Sols he posat alguns exemples. N´hi han molts més que m´han fet arribar a la conclusió que als espanyols ens han deixat plantats els polítics, els banquers, el benestar social, la faena, les hores extres, els contractes a temps complet, la justícia, la consciencia i, sobretot, el sentit comú, el seny o coneixement perquè considerem situacions normals aquelles que no ho són.

.

99


100 JRJ 2017


la falla nostra

LFN

101


ID EN T IN FA N TI L ES PR L TA IS EV TR EN

rt, president infantil:

Borja Joan Ansio Rica

a g s e t l o m b m Estic a y n a t s e u q a e r iu v nes de il t n a f In t n e id s e r P com a

sident Infantil. Un cupar el càrrec de Pre d’o y an st ue aq at eg ncarr amics i jugar a Borja Joan Ansio és l’e li agrada estar amb els re lliu ps tem u se al i que turó blau i camxiquet de dotze anys quatre anys i ja és cin ls de s de do on kw tae t del seua constància i videojocs, és un aman tegoria. Segur que la ca ua se la en na cia len pió de la Comunitat Va r! ll un president exempla d’e an far at ilit responsab

102 JRJ 2017


B

orja, com et descriuries? Què pots dir-nos de tu mateix? Tinc 12 anys i em considere tímid i poc xarrador. També sóc molt pacient, degut a que tinc una germaneta xicoteta anomenada Naroa, que és molt bordeta (rialles). Els meus pares em diuen que sóc un xiquet molt responsable per a l’edat que tinc! Què és per a tu, ser president? Què vas sentir quan et van comunicar que havies sigut l’elegit? Ser President és tindre un càrrec molt important ja que represente a la meua comissió, la millor falla del món!! Quan em van comunicar que anava a ser jo, vaig sentir molta il·lusió i alegria. Qui t’animà a presentar-te a aquest càrrec? La meua mare, Marisol. Des de quan eres faller? Sempre has sigut de la mateixa comissió? Què és el que més t’agrada de les falles? Sóc faller de Joan Ramón Jiménez des dels 7 anys i mai he sigut d’un altra comissió. A mi el que més m’agrada de les falles és estar al casal amb els meus amics tirant coets!

Com imagines les falles d’aquest any? Creus que les disfrutaràs més que els altres anys, serà igual...? Les falles me les imagine igual de divertides que sempre, però les disfrutaré més que altres anys, ja que vaig a viure moltes experiències noves. Aniré a més actes que cap altre any i ho faré amb molta il·lusió! Quin acte esperes amb més il·lusió? La presentació! Tinc moltes ganes de veure baixar a ma mare vestida de fallera!! Què ens pots dir de Maria, la nostra Fallera Major Infantil? I de Tamara i Yolanda? Maria és una xiqueta molt agradable, edu-

cada i simpàtica, té un caràcter paregut al meu, ja que és molt responsable. Les dos són molt bones persones, estan pendents sempre de nosaltres. Ens ho passarem molt bé aquest any junt a elles i sé que estaran al meu costat sempre. Seran com les “meues mares falleres” (rialles). T’agrada vestir-te de valencià? O prefereixes ser faller de casal? No em desagrada vestir-me de valencià, encara que realment sóc més de casal. Com es viuen les falles a ta casa? Els teus pares o els teus iaios són fallers? Els agrada la festa fallera? I a la teua germaneta xicoteta? Les falles a ma casa són una festa amb molt d’ambient, però aquest any també amb nervis. Ma mare ha sigut fallera tota la vida de la comissió Molina–Claret, però fa anys que s’ho va deixar i ara ha decidit apuntar-se amb la meua germana i amb mi, a la nostra comissió, que és la millor del món! Mon pare va ser faller de JRJ quan era menut, però s’ho va deixar, ja que les falles no són la seua passió i, a la meua germana... li encanten les falles, ella és fallera fallera! Si per ella fora, durarien tot l’any! I sabeu què... amb tant sols 5 anyets ja està pensant en ser Fallera Major Infantil. Què els diries a les xiquetes i xiquets del barri per a que s’apunten a la falla? Els diria que és la millor falla del món, que estem tot l’any en contacte amb les falles i els fallerets, ja que fan moltes activitats i esdeveniment s per als xiquets. També els diria que hi ha molt bona gent i es divertiran moltíssim si venen!! Quin és el teu major desig per a este any? Disfrurar-lo al màxim, ja que aquest any és molt especial per a mi. També desitge que la meua iaia (yayi li dic jo) estiga molt orgullosa de mi, se que a ella li haguera fet molta il·lusió vorem i espere que des del cel puga fer-ho.

. 103


R IN FA N TI L JO A M A ER LL FA EN TR EV IS TA LA

ngel, Maria Jesús Ibáñez Re

Fallera Major infantil:

t l o m t in d u a g estic de cada acte

jor Infantil, d’ella el càrrec de Fallera Ma r pa cu d’o y an st ue a aq una xiqueta molt Maria és l’encarregad SO al col·legi Claret, és d’E er im pr ia tud es i ys amb els seus podem dir que té 13 an lliure es dedica a estar ps tem u se Al . ça an confi tímida fins que agafa t. lle ba ar tic ac amics i pr

104 JRJ 2017


M

aria, com et descrius? Sóc una xiqueta molt senzilla. Semble prou introvertida, però quan agafe confiança, sóc una molt bona amiga en la que es pot confiar. També sóc molt positiva i molt fallera!!!! Qui et va animar a presentar-te a Fallera Major infantil? Sense cap dubte, la meua família i, en especial, la meua tia Cris. Sabem que la teu passió per les falles te l’ha inculcada una persona molt especial per a tu, la tia Cris, persona que va ostentar el càrrec de FMI de la nostra comissió l’any 1992 i l’any 1999 va ostentar el càrrec de Fallera Major de Xàtiva. Quins consells t’ha donat? Que disfrute molt d´aquest any que no es tornarà a repetir. Que no em perga cap esdeveniment i que gaudeixca del meu regnat junt a la gent que m’envolta. Quin acte és el que més t’agrada i el que més il·lusió et fa que arribe? Estic il·lusionadíssima de que arriben tots, sobre tot, la setmana fallera, però l´ofrena a la Mare de Déu em fa especial il· lusió. Sempre m´ha agradat molt, ho considere un acte molt emotiu. Com et dus amb la resta de fallares majors i presidents? Ja coneixies algú? Molt bé. La veritat és que he tingut molta sort, no els coneixia a tots, però ara que ja ho he fet, puc dir que són tots espectaculars. Comparteixes regnat amb Borja, Tamara i Yolanda. Què ens podries dir d’ells? A Borja el conec del col·legi i ens portem molt bé, estic molt contenta de compartir aquest any amb ell. De segur que acabem l´any sent molt bons amics. A Tamara la estic coneixent més enguany, però es molt

divertida i ens duguem d’allò més bé. A la meua presi Yolanda, li tinc un gran afecte i estima per tot l´esforç que està fent per la comissió i per l´implicació que té amb mí i el tracte tan carinyós que em demostra. Què li diries a la gent de la teua comissió? Que vaig a intentar estar a l´altura de la meua comissió i representar-la com cal. Espere que ens ho passem genial tots junts. Què esperes d’aquest any faller? Espere que siga un any inoblidable i disfrutar “a tope” aquestes falles. Ja portes alguns mesos exercint el càrrec de FMI esta sent com pensaves? O t’agradaria canviar algo? La veritat és que estic gaudint de cada acte que vaig, no canviaria res. Està anant molt millor del que m´imaginava. Si tingueres la oportunitat de donar les gràcies a alguna persona, a qui seria? Per què? A la meua comissió per confiar en mi per a ser Fallera Major infantil i poder-la representar. Som una gran falla i som una gran família i tothom està esforçant-se perquè tot isca genial. Primerament, com no als meus pares, per fer realitat el meu somni i d´una manera molt especial a la meua tia Cris per transmitir-me aquesta il·lusió tan gran que tinc per el món de les falles. Què li diries a la gent de la teua comissió i del barri? Som un barri amb molta tradició fallera i tant fallers con no fallers gaudim de la nostra festa.Que s´acosten falles i tenim que desfruitar-les tots junts. Finalment, un desig per aquestes falles? Que estes siguen un conjunt d’emocions i sentiments barrejats de festa fallera, es a dir, inoblidables i que les podem gaudir tots moltíssim i sobre tot, que no ploga.

.

105


LL ER A M A JO R FA LA A TA IS EV EN TR

llera Major 2017:

lez, Fa Tamara Ortega Gonzá

a t n e s e r p e r n e , u De no ió s is m o c a u e m a l ció de r o j a M a r e l l a F com a

15-2016 vam entant. En l’exercici 20 res rep a xim mà a str no nou la jor de la nostra Tamara Ortega és de , ja que era la Fallera Ma op pr a n be de s de r-la t a ella! Aquest tindre la sort de conèixe ta que tant estimem, jun fes la de y l’an tot t duran comissió. Vam gaudir llor!! i de segur, serà molt mi -ho fer a rem any torna

106 JRJ 2017


Q

uina sensació vas tindre després de viure l’exercici anterior com a Fallera Major? Va ser una experiència més o menys positiva del que imaginaves? Com tota Fallera Major, la sensació que vaig tindre va ser molt emotiva, ja que és una experiència que es viu molt intensament des del principi fins al final, la qual et fa sentir especial i diferent a la resta de falleres. Sincerament, no m’imaginava que fora així. Les falleres que anys anteriors han tingut aquest càrrec, em donaren consells molt vàlids, però fins que no vius l’experiència no saps el que realment es sent! Si a això li sumes el anar acompanyada per el teu fill com a President Infantil i la teua neboda com a Fallera Major Infantil, la satisfacció és major. Què et va motivar a ser, un any més, la fallera major de la nostra comissió? Yolanda, la nostra presidenta, m’ho va proposar i em vaig preguntar a mi mateixa: ‘Per què no? ’ Vaig decidir consultar-ho amb la meva família i com no, ells em van donar suport igual que fan sempre! En eixe moment, em vaig possar en contacte amb Yolanda, per a que contara amb mi per al nou exercici com a Fallera Major. Realment el que em va motivar a acceptar el càrrec de nou, va ser l’ambient que es viu durant l’any, tota la gent a la que coneixes, les amistats que pots arribar a fer i la satisfacció de representar a la teua comissió als diversos actes. Es viuen igual les falles com a Fallera Major, que sent fallera de comissió? Clar que no (rialles). És incomparable ser Fallera Major, en ser fallera de la Cort d’Honor. Els actes no es viuen de la mateixa manera i a més, no són els mateixos. Si parlem de sentiments, encara que moltes falleres de la Cort viuen les falles intensament, tampoc són els mateixos.

Com et sens front aquest nou exercici? Vas a viure’l com l’anterior? Per a aquest nou exercici, hem sent amb les piles recarregades!!! La veritat és que aquest exercici no el viuré igual que l’anterior. Serà diferent, ja que com tots sabeu, l’any passat compartia regnat amb la meua neboda i el meu fill, és a dir, amb la meva família, i aquest any no és així, però estic segura de que amb Borja y Maria Jesús compartiré moltíssims bons moments i ens ho passarem genial junts! Aquest any els nostres representants infantils amb els que viuràs la segona experiència com a Fallera Major, han canviat. Què pots dir-nos d’ells i com esperes que siga aquest any junt a Maria i Borja? Bé és cert que els conec poc, ja que encara no hem tingut molts actes fallers als que hem anat junts, però si he de destacar alguna cosa d’ells, és que són molt educats i saben comportar-se a qualsevol lloc, també és cert que són els dos molt tímids. Com bé he mencionat abans, vull fer que disfruten al màxim de cada acte, que s’ho passen d’allò més bé i, si tenen algun dubte o problema, jo vaig a estar en tot moment i durant tot l’any per ajudar-los amb tot allò que necessiten. A banda de Maria i Borja, aquest any al igual que l’anterior, compartiràs també molts moments especials amb la Presidenta de la comissió, Yolanda. Que pots dir-nos d’ella després del que eu viscut? Després d’haver viscut un any ple d’experiències amb ella i tenir-li més confiança i afecte, puc dir que és una persona que es preocupa molt per a que tot estiga bé i que nosaltres, els representants, disfrutem. M’alegre moltíssim de poder tornar a repetir un altre any amb ella! Conta’ns el que més et va marcar de l’exercici anterior. La veritat es que ho destacaria tot, ja que

107


son vivències noves i cada acte te alguna cosa que et marca, però si he de nomenar algo en concret, seria el moment en el que veus l’última flama de la falla la nit de la cremà, on els sentiments estan a flor de pell i en tan sols unes dècimes de segon s’acaba un any de grans vivències. Quin acte esperes amb més ganes aquest segon any? Igual que l’any passat, l’acte que més m’agrada i el que més ganes tinc de que arribe és la baixada de Sant Josep, perquè és un acte on la fallera pot lluir-se als carrers per on desfila, degut a que són més amples, el públic és més nombrós i a més és un acte que sols es celebra a Xàtiva. És per això, que podem sentir-nos orgullosos i privilegiats per poder disfrutar-lo i, això a mi personalment, és el que més m’agrada! Anima a les falleres de la nostra comissió a presentar-se a falleres majors de la JRJ! Clar que sí! Xiques, des d’ací vos anime a totes les falleres, tant de la meva comissió com de la resta, per a que es presenteu i disfruteu d’aquesta experiència que, des

108 JRJ 2017

del meu punt de vista, tota fallera hauria o deuria de viure. Presenteu-se a aquest càrrec, per tal de disfrutar d’aquesta vivència tan inoblidable! Dirigeix unes paraules a la gent de la comissió i als veïns del barri. Als veïns del barri i a la gent en general, vos anime a que no tingau vergonya, i baixeu a disfrutar amb nosaltres dels cinc dies de falles, així podreu també viure l’experiència junt a nosaltres i veure el bon ambient de la nostra comissió. Als fallers vos anime a seguir treballant com ho feu per la comissió, a que seguiu amb les mateixes ganes que sempre de disfrutar la nostra festa i he d’agrair-vos al màxim el suport que em doneu en cadascun dels actes. Tamara, per acabar, demana tres desitjos per aquestes falles! El primer desig és que la gent del nostre voltant i la gent de la comissió disfrute! El segon, és que tot vaja d’allò més bé. I, per últim i no per això menys important, com tota fallera desitja: Què no ploga!

.


Rafa tortosa garcia, Socarrat d’honor 2017

L

a Junta Local Fallera i les comissions de la ciutat, atorguen el seu distintiu més especial, el socarrat d’honor.

Aquest faller, és una persona molt activa preocupada principalment per la vessant artística, literària i cultural fallera. Faller de la nostra comissió des de 1979, ocupant quasi tots els càrrecs dins la seua comissió com secretari, vicepresident o president l’any 2011. A més a més, també va formar part de la JLF des del 1999 fins el 2001. És el coordinador d›aquest mateix llibret, amb el seu fanzine El Verí del Foc sobre falles i cultura. A més a més, és un escriptor actiu, participant en molts llibrets

de tota la comunitat, com Cullera, Alzira, València o Torrent, i per suposat participa activament amb els llibrets de Xàtiva. També va estar membre del consell de redacció de la revista l’Aladroc entre els anys 1997 i 2001. Actualment és un col·laborador habitual de la revista fallera Cendra i col·labora esporàdicament amb Actualidad Fallera i la Revista d’Estudis Fallers de l’ADEF. Aquests últims anys va dirigir la posada en marxa del Museu Faller i la col·laboració amb la Junta Local Fallera amb la gestió en la convocatòria del Premi Climent Mata de Lletres Falleres.

.

Per tot açò, aquest any, el col·lectiu faller atorga el Socarrat d’Honor al Faller, Rafa Tortosa i Garcia.

109


O M PE N SA JL F EC R LA A TA IS EV EN TR cia, Recompensa JLF: Cristina Gramaje Gar

r a d r o c e r a n io c o m’em l’any 2013

ompensa que mereixedora de la rec tat es ha y an te es i anys Cristina Gramaje té 42 comissió. ra a un faller de cada lle missió i amb Fa l ca Lo atorga la Junta compromet amb la co es ra, do ita llu lt mo persona ona Cris!! Podem dir que és una e i divertida. Enhorab gr ale lt mo r se de a , a band tot el que se li demana

110 JRJ 2017


D

esprés de tants anys vinculada al món de les falles, què significa per a tu rebre la recompensa? Creus que te la mereixies? Va ser una gran sorpresa, ja que no m’ho esperava per a res, és un orgull per a mi rebre-la. Jo crec que no penses mai que la mereixes, perquè sempre creus que no fas prou i hi ha molta gent que també se la mereix. Què vas sentir quan et van anomenar com a membre que rep la recompensa? Doncs la veritat no sabia si riurem o plorar... És tan gran l’emoció que sents quan diuen el teu nom que et quedes sense paraules. Com veus el futur de les falles en general? I a Xàtiva? Tant en general com a Xàtiva, crec que tenen un futur molt bo i això espere (riu). Ja que és una festa molt bonica i ara en més renom ja que hem aconseguit ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Després de catorze anys d’experiència de ser fallera, com vius hui per hui les falles? Sempre amb ganes de què arribe la setmana fallera, és una sensació tan bona saber que ja vas a vestir-te de fallera i desfilar, que no tinc paraules per a descriure-la. Quin any recordes amb més emoció? Sols recordar-lo m’emociona. L’any 2013, sense dubte. Va ser un any difícil per a la meua família, la vida estava posant-nos en unes situacions difícils, però aquell any va ser la meua neboda la Fallera Major i el meu fill el President infantil. Fou un any molt especial del qual els records més bonics es queden i les penes, se’n van. Disfrutar amb elles i veure’ls cada dia gaudint del seu any ens feia molt feliços.

La nostra comissió porta ja uns anys sent una dona la que ostenta el màxim càrrec, et veus tu algun dia sent la presidenta? Jo? Ni pensar-ho (riu). És un càrrec molt important i la nostra presidenta Yolanda està fent-ho molt bé i no crec que jo poguera arribar a la seua altura. Que continue ella, que val molt per a eixe càrrec i per a tot. Estem molt contents amb ella, tenim presidenta per a anys (torna a riure). Canviàries de comissió? Per què? No, siguem una comissió que més que això som una família i em senc molt arropada i a gust en cada membre que pertany a ella. Enguany les falles han sigut declarades per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Creus que es mereixien este reconeixement? Per què? Si, perquè ara tot el món podrà gaudir de la nostra festa i les seues tradicions que han passat de generació en generació. Imagina que el dia 20 de març et diuen que el pròxim any no hi ha falles, quin sentiment et provoca sent fallera com eres? Uff... No puc ni imaginar, però segur que em sentiria molt trista i no pararia de plorar. Què esperes d’aquestes falles 2017 en general i en la teua comissió? En la meua comissió, que continuem com sempre en el bon rotllo que tenim, que segur així serà. I, en general, que demostrem tots que en veritat som una germanor fallera i gaudim tots junts d’aquestes festes. Finalment, digues unes paraules a la teua comissió. Què puc dir a la meua comissió.... Que per a mi és un orgull ser fallera d’una comissió com la meua. Espere que disfrutem com sempre, tots junts de la nostra festa i, sobretot, donar-los les gràcies per pensar en mi per a la recompensa. Siguem els millors!!

.

111


I

FALLERES

President d’honor José Sánchez i Garcia Fallera Major Tamara Ortega i González Presidenta Yolanda Pérez i Ferri Vicepresident 1r Jorge Sánchez i Tàpia Vicepresident 2n F. Manuel Roca i Sanchis Vicepresidenta 3a Anna Isabel Calvo i Pastor Vicepresident 4t Fabian Navarro i Pérez Secretària Manoli Ibáñez i Casanova Sotssecretària Maria Belda i Sanchis Tresorera Isabel M. Gozálbez i Baraza Comptadora Gemma Climent i Estrela Vicecomptadora Cristina Gramaje i Garcia Delegada loteries M. Carmen Gramaje i Garcia Delegada infantil Àngela Gil i Borreguero Delegat d’ctivitats diverses Pedro Gil i Valero Bibliotecari–Arxiver Ivan Sentandreu i Aznar

FALLERS

112 JRJ 2017

Delegats i delegades José Ciscar i Pla Luis Llopis i Llopis


Juan José Correas i Diaz Ivan Benavent i Torregrosa Mikaela Choque i Viroche Alexa Gramaje i Victoria Vocals Míriam Abad i Martínez Elisabet Barberà i Pérez Àngel Barberà i Pardo Ivan Ballesta i Benavent Àngela Borreguero i Hervás Àngel Borreguero i Hervás Nela Borreguero i Domènech Rosa Maria Borredà i Gutiérrez Juan Manuel Carmona i Trujillo Magda Canet i Borreguero Rafa Climent i Álvarez Verònica Fasanar i Gutiérrez Desiree Garcia i Francés Ignacio Gómez i Borredà

Cristina Ibáñez i Pont M. Nieves Ibáñez i Pont Julio Ibáñez i Pont Maria Iborra i Mollá Delfina Jiménez i Pacheco Elena Lereu i Barberà M. Ángel Martínez i López Juani Martínez i Patón Judit Martínez i Ariza M. José Moreno i Moreno Maite Ortega i Martorell Maria de la Soledad Ricart i Tolosa Victor Ramon i Barberà José Vicente Ramon i Moreno Miquel Ramon i Barberà Carmina Tàpia i Cantero Rafael Tortosa i Garcia Alba M. Valverde i Grau Patricia Viñes i Martínez Joaquin Vila i Marti

113


ELS MENUTS DE LA FALLA

Fallera Major Infantil Maria Jesús Ibáñez i Rengel President Infantil Borja Joan Ansio i Ricart Vicepresident 1r Jose Vicente Oltra i Ortega Vicepresident 2r Manuel Roca i Ibáñez Secretària Sara Navarro i Ortega Tresorer Alberto Carmona i Lluch Comptador Borja Ferrús i Pérez Delegada Claudia Fuentes i Giménez Delegada Marta Celorrio i Jiménez

Adriana Pascual i Pla Mireia Pérez i Ferrer Marta Prats i Llopis Salva Prats i Llopis Carla Ramírez i Marti Alexandra Ramon i Barberà Ivan Ramon i Barberà Maria Riquelme i Sanz Marta Sánchez i Gozálbez Oscar Sánchez i Gozálbez Axel Sentandreu i Ortega Patricia Taylor i Beltran Blanca Terol i Lluch Mark Vila i Lereu Dylan Vizqueroa i Garcia

114 JRJ 2017

Vocals Elena Abad i Payá Paula Adame i Tormo Naroa Ansio i Ricart Joan Badenes i Gramaje Gerard Bolinches i Calvo Adrián Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno Cèsar Cervera i Ibáñez Angel Ciscar i Climent Nuria Gemma Climent i Hernández Alejandro Comeche i Repiso Andrea Cuquerella i Tortosa Carlota Cuquerella i Tortosa Ainhoa Farçan i Recourt Carlos Alejandro Fernàndez i Albert Alison Ferrús i Pérez Estela Fuentes i Giménez Claudia Fuster i Victoria Laura Gil i Borreguero Vega Gramaje i Llorens Didac Gramaje i Llorens Eric Gras i Payá Ximo Garcia i Ibáñez Neus Garcia i Ibáñez Julio César Ibáñez i Rengel Carla Llana i Muñoz Adrià Llopis i Pérez Christian Llopis i Pérez Lucia Martínez i Calatayud Amaya Martínez i Bernabeu Alba Marti i Osma Judit Masip i Lloret Alejandro Moltó i Atanasou Olímpia Moltó i Atanasou Pablo Navarro i Pérez


Socarrat d’Honor Rafael Tortosa i Garcia Recompensa JLF Cristina Gramaje i Garcia Socarrat d’Argent Mari Carmen Gramaje i Garcia Pedro Gil i Valero Socarrat de coure Ivan Sentandreu i Aznar Socarradet de coure Elena Abad i Payá Alison Ferrús i Pérez Alejandro Moltó i Atanasou Olímpia Moltó i Atanasou Alexandra Ramon i Barberà Ivan Ramon i Barberà Blanca Terol i Lluch Socarradet d’Argent Pablo Navarro i Pérez Socarradet d’Or Joan Badenes i Gramaje Christian Llopis i Pérez Bunyol de Brillants Rafael Tortosa i Garcia Bunyol d’Or Elena Lereu i Barberà M. José Moreno i Moreno Tamara Ortega i González Bunyol d’Argent Ángela Gil i Borreguero Bunyol de Coure Ivan Benavent i Torregrosa Mikaela Choque i Viroche Elisabet Barberà i Pérez Ivan Ballesta i Benavent Maria Belda i Sanchis Ángel Borreguero i Hervás

Rafa Climent i Álvarez Ignacio Gómez i Borreda Delfina Jiménez Pacheco Judit Martínez i Ariza Victor Ramon i Barberà José Vicente Ramon i Moreno Miquel Ramon i Barberà Distintiu d’Or Adrià Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno M. Jesús Ibáñez Rengel Maria Riquelme i Sanz Oscar Sánchez i Gozálbez Distintiu d’Argent Borja Joan Ansio i Ricart Claudia Fuentes i Giménez Naroa Ansio i Ricart Estela Fuentes i Giménez Distintiu de Coure Alejandro Comeche i Repiso Ainhoa Farçan i Recourt Carlos Alejandro Fernàndez i Albert Carla Llana i Muñoz Alba Marti i Osma Carla Ramírez i Marti Patricia Taylor i Beltrán Dylan Vizqueroa i Garcia

GUARDONATS 115


TAMARA

RECORD D’UN ANY 116 JRJ 2017

LAURA

JOSEVI


117


PREMIS 2016

118 JRJ 2017

Premis Premi Promoció Igualtat de Gènere 1r secció tercera falles infantils 2n enginy i gràcia falles 2n millor llibret de falles 2n millor ninot secció tercera infantils 3r secció segona falles 3r carrossa lloguer cavalcada ninot infantil 5é premi Promoció de l’ús del valencià Generalitat Valenciana Finalista Premi Mocador millor article d’investigació a un llibret de falles Classificacions 3r millor puntuació ral·li 4t millor ninot secció segona 4t millor decoració de monument 5é millor disfressa ral·li 5é millor comparsa ral·li 5é primera part de presentació 5é millor escena monument 6é millor vehicle ral·li 6é millor decoració monument Infantil 6é enginy i gràcia Infantil 7é millor escena monument Infantil 8é millor grup escènic caval. ninot inf. 11é millor coberta de llibret de falles 12é millor comparsa cavalcada ninot 14é millor comparsa cavalcada infantil


119


6 1 0 2 ia r ò m e m za

Isabel Gozálbez Bara

C

omençava l’exercici faller 2015/2016 al mes d’abril amb la dació de comptes, i Yolanda, com a presidenta, dimitia. S’obria el termini per a presentar candidatures, i de nou Yolanda es tornava a presentar i va ser novament elegida per ser la nostra presidenta. Els nostres encara representants del 2015 Yolanda, Patri, Marta i Christian, feien entrega al Museu Faller del nostre llibret com a millor llibret Faller 2015.

Al casal es realitzava el dia 30 d’abril la primera Fira d’Abril de la nostra comissió, un dia que va ser, sense dubte, genial. Calia buscar ara Falleres Majors i President Infantil per al pròxim exercici. El dia 15 de maig, per la nit, al casal, es donaven a conèixer els noms dels nostres representants: la Fallera Major Infantil seria la xiqueta Laura Gil i Borreguero, Josevi Oltra Ortega el president infantil i Tamara Ortega i González decideix representar a la nostra comissió con a Fallera Major i així acompanyar a tots les actes als representants infantils. Tot quedava en família aquest any: mare, fill i neboda . Començaven els actes fallers. El 31 de maig tenia lloc el besamans a la Mare de Déu dels Desemparats a València on Marta i Jorge Sánchez acudiren com a representants del 2015. L’11 de Juny, al nostre casal, férem el II Tuppersex on vam poder gaudir de nou tots junts d´un sopar amb rifa i ho passàrem d’allò més bé.

120 JRJ 2017


El 16 de juliol s’organitzava la II Festa Eivissenca on els nostres fallers i no fallers passaren una nit genial amb la millor companyia. Arribava el mes d’agost i el dia de la Patrona de la nostra ciutat. Marta, com a Fallera Major 2015, representava a la nostra comissió en la processó a la Mare de Déu de la Seu. Un any més, la nostra comissió participava en la Fira d’Agost amb el xiringuito on, justament, el dia 16 d’agost férem una paella firera on tots els fallers vam gaudir d’un dia molt especial. Arribava el mes de setembre realitzant-se el mig any faller infantil, on tots els xiquets de la nostra comissió passaren una vesprada d’allò més divertida. Una setmana més tard es celebrava el mig any faller major i la nostra comissió acudia una vegada més i passant tots junts una nit molt agradable i divertida.

El dia 18 d’octubre se celebrava la Cavalcada del ninot infantil i arribava l’hora dels més menuts. Es van confeccionar distintes plataformes i Laura, la nostra Fallera Major Infantil 2016, feia la seua primera aparició amb una impressionant carrossa. Una setmana més tard tenia lloc la Cavalcada del ninot on la nostra comissió participava amb la seua crítica i Tamara, la Fallera Major 2016, feia també la seua primera aparició amb el seu càrrec amb una carrossa. El 31 d’octubre ens tornem a ajuntar una vegada més al nostre casal per celebrar la nit de Halloween i de nou vam tindre una increïble decoració. Ho passàrem d’allò més bé. El dia 7 de novembre tenia lloc el comiat de les Falleres Majors de Xàtiva 2015 on Patri i Marta deien adéu a un any magnífic. I per fi, un dels moments més esperats per a Tamara, Laura i Josevi: el dia del seu no-

121


menament, que fou el dia 14 de novembre. En aquest acte també es va donar a conèixer la recompensa d’aquest any, que va recaure en M. Carmen Gramaje, coneguda per tots nosaltres com Mari Mari, per la seua tasca a la comissió. El dia 22 de novembre, la Junta Local Fallera organitza de nou l’outlet de falles on també vam participar. Setmanes més tard tenien llocs altres nomenaments de les nostres comissions germanes a les que assistien Tamara i Laura com a Falleres Majors de la nostra comissió. A Nadal ens reunírem a la porta de l’Ajuntament per fer entrega als Patges Reials dels joguets per a la campanya “Cap xiquet sense joguet” on Tamara, Laura, Josevi, Yolanda i algun que altre faller entregaren els joguets dels nostres xiquets. Arribava l’últim dia de l’any i decidirem ajuntar-nos tots per donar pas a l’any nou al nostre casal i, sense dubte, va ser una nit molt especial. Iniciat l’any 2016, començava la setmana de nervis i, concretament, el dia 9 de gener fèiem la nostra presentació on Tamara i Laura ens contagiaven la felicitat per poder fer realitat un somni tan esperat per a elles. A continuació la nostra comissió va anar a sopar i després continuàrem la festa fins ben entrada la matinada. Les següents setmanes les nostres falleres majors, Tamara i Laura, visitaven els diferents actes de presentacions de les demes comissions on feien acte de presència representant a la nostra comissió. Arribava la proclamació de les Falleres Majors de Xàtiva el dia 31 de Gener al Gran Teatre de la ciutat, on Tamara i Laura, lluïen d’una manera molt especial representant a la nostra comissió i

122 JRJ 2017


més tard ho celebrarem tots junts amb un vi d’honor. El dia 7 de febrer tenia lloc el ral·li humorístic faller on la nostra comissió també participava amb un cotxe caracteritzat de la pel·lícula Up. I una setmana més tard tenia lloc el ral·li infantil on els nostres menuts feien les proves que cada comissió havia preparat i passaren un matí molt divertit. Després al nostre casal ens esperava una boníssima paella cuinada pel xef Pedro i els seus ajudants. Un espectacular dinar. El diumenge 21 de febrer, Laura i Josevi oferien un berenar a tots els xiquets i xiquetes de la comissió. Els xiquets acudiren disfressats i es varen repartir els distintius i socarradets al nostres fallerets i falleretes, un dia molt especial per als nostres xiquets de la comissió. Acabant el mes de febrer, concretament el dia 27, tenia lloc l’acte de la Crida per part de les Falleres Majors de Xàtiva i la inauguració de l’exposició del ninot i del Concurs de maquetes. Una vegada més la comissió de la falla Joan Ramón Jiménez es veia representada per les Falleres Majors, Presidenta i President infantil. Després de l’acte gaudírem d’un sopar tots junts. Arribava el diumenge 28 de febrer amb la V Mostra de Playback Infantil. Els més menuts de la nostra comissió actuaven per a tots nosaltres Estaven molt graciosos els nostres xicotets artistes i ho passarem d’allò més bé. Per fi començava el mes de març, el mes de les falles. La Junta Local Fallera va organitzar el I dinar popular de Germanor Fallera on novament ens vam poder divertir tots junts. Començaven el repartiment del nostre llibret pel barri i es rematava la decoració dels nostres monuments.

123


Els nostres representants acudiren a una entrevista a la Ràdio, calia preparar-se per a la setmana gran. També va tindre lloc la Visita a Diputació i a Conselleria, on el nostre llibret de nou rebia un premi a València. Aquest any va ser el 5é premi a la promoció i ús del Valencià, premi rebut per la nostra Fallera Major Tamara i la nostra presidenta Yolanda. Per fi arribava el dia 15 de març. Vam tindre tot el dia per a preparar el muntatge dels nostres monuments, decorar les falles i riure prou. Tots junts ho aconseguírem. Més tard tenia lloc al casal el tradicional sopar de la nit de la plantà, torra de xulles i embotit, per a continuar després amb els nostres monuments. Calia ara centrar-se amb el monument infantil. I a la fi, tot estava acabat. Era hora d’anarse’n a dormir perquè a l’endemà teníem despertà, això si, després de visitar a les

124 JRJ 2017

nostres comissions germanes i vorer la plantà dels seus monuments. Començava la setmana gran, la setmana fallera i de moment lluïa el sol. El dia 16 de març transcorria amb normalitat. En primer lloc, la despertà i després el tradicional esmorzar. A continuació la cercavila pel barri i el dinar al Casal. Les paelles fetes pel nostre xef Pedro i els seus ajudants. Començaven els nervis. A les 19 hores, el lliurament de premis, on ens van donar el segon premi al millor llibret de falla, tercer premi a la carrossa de lloguer infantil, i en els monuments van resultar aquests premis: per al monument gran ens donaren el tercer premi de la secció segona i en el monument infantil el primer premi de la secció tercera, bon premi per als nostres xiquets. Per la nit al casal, soparet d’hamburgueses i creïlles i a gaudir de la nit fallera. Al dia següent, el 17 de març, tenia lloc la visita oficial a les falles. Després d’un bon


esmorzar i el tradicional dinar ens preparem per fer el recorregut faller. Els fallers anaven acudint per passar-ho d’allò més bé. Tota aquesta diversió es veu any rere any en totes les fotografies que després mostrem i que ens permeten fer vertaders reportatges. Per la nit, al casal, sopàrem pizzes i vam fer festa per damunt de tot. El dia 18 de marc, l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, un dia únic i molt especial on les nostres falleres majors radiaven felicitat. Per la nit, Tamara oferia un sopar a tota la comissió i es feien intercanvi de regals. Després es repartiren els bunyols i socarrats als guardonats. Una nit també molt especial. Arribava l’últim dia de falles, el dia Sant Josep. A les 12h s’hi celebrava a l’ermita de Sant Josep la missa en honor al patró i després la tradicional romeria. Una vegada acabada la processó, vam dinar al casal

i en acabant tots a preparar la nostra tradicional traca quilomètrica, que any rere any tirem per tot el nostre barri i on la Junta Local Fallera també ens visita. Com sempre, espectacular! A l’hora de berenar vam preparar la xocolatada amb bunyols que, des de fa uns anys, oferim als menuts i per als no tan menuts. Des d’ací gràcies a Carolina i Estefania Payá Rosa, que sempre ens tiren una maneta per fer els boníssims bunyols que després ens mengem. Arribava l’hora de dir adéu al monument infantil. Laura i Josevi s’acomiadaven de la seua falleta. Començaven a eixir les llagrimetes dels més menuts i dels majors, sobretot de Laura, la nostra Fallera Major Infantil, que deia adéu a la seua falleta i a tot un any ple de moltíssimes il·lusions. Els més menuts de la nostra comissió rodejaven la falleta en flames

125


acomiadant així al monument infantil de les falles del 2016. Un poc més tard, però, abans de sopar, encara que no hi havia molta fam… rapidet, rapidet. Tamara posava punt i final a les falles de 2016 amb la cremà del seu monument, les llàgrimes inundaven de tristesa el rostre de Tamara i Yolanda, moltes són les sensacions que et venen a la ment en aquest moment … I es així com es tancava un altre any de falles, unes falles molt especials . Gràcies a Yolanda, Tamara, Josevi i Laura, i a tots els fallers i falleres d’aquesta comissió que, any rere any, esteu ací per poder després plasmar en aquestes línies, tots aquestos actes i esdeveniments que junts celebrem. Sense cap dubte, unes falles inoblidables. Visquen les falles del 2016.

.

126 JRJ 2017


127


128 JRJ 2017


La comissió fallera de Joan Ramon Jiménez agraix la col.laboració de les següents empreses i cases comercials per a la realització de la festa de les falles.


info@ceyoper.es www.ceyoper.es


Tel. 96 204 81 33


C/ Dos Molins, 12 · Tel. 96 062 01 27 RECIBIMOS ENCARGOS PARA CELEBRACIONES 630 97 65 92


; VIC@SSEM Asesoría Fiscal, Laboral y Contable C/ Baixada de L´estació, 31 - 1º - 2ª Xàtiva Tno. 627422751 / 962283962

RESERVAS 96 001 23 45

C/ ABEN HAZAM 5 XÀTIVA (VALENCIA)


especialistas en sistemas de descanso COLCHONES - SOFÁS CANAPÉS XÀTIVA c/ a 50 mt Estación Renfe. Ausias March, 1-B. Tel. 96 227 36 21 GANDIA C/ San Rafael, 42 • Tel. 96 286 54 44

MÒBIL: 634 297 906


Hijos de Juan Martínez Pérez Carlos Sarthoo, 1 - Tel. 96 227 47 32 Porta Sant Francesc, 9 - Tel. 96 227 40 90

46800 XÀTIVA (Valencia)


Avda. Pintor Juan Francés Gandia, 2 bajo izq. Tel. 692 390 949 - 46800 XÀTIVA


Mรณvil: 669 973 752


Estamos en C/. ArgenterĂ­a, 109 - XĂ tiva Contacta con nosotros en el telĂŠfono 603 42 05 89 Y siempre contigo en infantiltrisol@gmail.com o itrisol.blogspot.com


Tel. 96 245 60 11


C/ Dos Molins, nÂş 3 XĂ tiva (Valencia) Tel. 633 131 825 frutasbarranquero@hotmail.com


suministros hostelería

menaje - mobiliario - papel - limpieza Enrique • 695 80 72 60 Avda. Diputación, 41-bajo 46850 L’0LLERIA (Valencia) Apdo. Correos, 27 • Tel. 615 45 90 99 comercial@suministroshostelerosmompo.com www.suministroshostelerosmompo.com


https://www.facebook.com/fallajuanramonjimenez.xativa/ @FallaJRJ


Falla Joan Ramon Jiménez Xàtiva 2017  

Plantar Plantant Plantada (La Falla). Llibre explicatiu de la falla J. R. Jiménez de Xàtiva 2017

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you