Page 1

DAvià

Diari d’Avià

Juliol del 2009 D Publicació informativa del Berguedà Edició Festa del Segar i el Batre Número 24 Any 4 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

Festa del Segar i el Batre en una imatge del Concurs de Fotografia. JOSEP COMPANYÓ CASTELLVÍ

SEGAR I BATRE ||| ELS SEGADORS ANIRAN AL CAMP AMB LA COMPANYIA DE JOVES APRENENTS | P. 3 ||| L’AJUNTAMENT D’AVIÀ CONVOCA UN PREMI DE RECERCA SOBRE EL MÓN RURAL | P. 6 ||| EL ‘MENÚ DEL SEGADOR’ PORTA LA CUINA TRADICIONAL ALS RESTAURANTS | P. 10 i 11 ||| PROGRAMA | Tots els actes per viure la festa des de tots els punts de vista | P. 7 ||| OPINIÓ | Entrevistes Jordi Dachs P. 4 Ricard Coma P. 12 | Columna Pep Graus P. 14


DAvià

JULIOL DEL 2009

2


DAvià

DPortada

JULIOL DEL 2009

3

Treballs sobre el món rural

L’Ajuntament d’Avià ha convocat per primera vegada un premi per a les recerques sobre pagesia a la comarca del Berguedà i específicament al municipi. P. 6

||| Joves pagesos | RELLEU GENERACIONAL >>

Els antics pagesos aniran a la festa del Segar i el Batre acompanyats d’aprenents La iniciativa vol incorporar els més joves a la celebració i ensenyar-los tècniques ja en desús PRECEDENT

Redacció

Els segadors més veterans d’Avià es faran acompanyar de joves aprenents en la pròxima festa del Segar i el Batre, que se celebrarà el diumenge 12 de juliol. Arribaran de bon matí al camp de Santa Maria disposats a segar amb volants i a lligar les garbes amb garrots i vencills. I tindran encara una feina més complicada: transmetre els coneixements que van adquirir durant la seva joventut als joves del segle XXI. Cada segador veterà s’ha compromès a buscar un voluntari que els acompanyi. Alguns seran néts, nebots o amics dels pagesos. I també és previst que s’apuntin a la iniciativa altres joves sense cap vinculació personal amb els segadors, però amb ganes d’aprendre l’ofici. Els voluntaris no han de ser estrictament joves, sinó que la proposta també està oberta a persones de mitjana edat, que ja aportaran un relleu generacional a la festa. Aquest és, de fet, l’objectiu que persegueix la iniciativa: transmetre coneixements entre generacions i garantir la continuïtat del Segar i el Batre. “És evident que, un dia, la festa serà una demostració feta per persones que no seran segadors, i, llavors, l’haurem de reinventar i convertir-la en un record de la història d’Avià”, explica la regidora de Cultura, Maria del Agua Cortés. Avià és un poble en què la ciutadania ha viscut històricament de la pagesia. “Això ha fet que la gent tingui una vida tranquil·la i arrelada a la terra, i aques-

Els tallers que van sembrar la llavor

Diverses generacions de pagesos comparteixen esmorzar a la festa de l’any passat. M. AGUA CORTÉS

ta és una forma de vida que s’arrossega des del Neolític”, recorda Cortés. Per això, segons la regidora, “el Segar i el Batre és el que queda del patrimoni etnològic d’Avià, i val la pena fer un esforç per preservar-lo”. Buscar voluntaris És la fixació que, des de fa un temps, té al cap la Comissió del Segar i el Batre. L’any passat, es va crear una subcomissió operativa, d’on va sortir la idea que cada pagès s’acompanyi d’un jove aprenent. I, quan aquesta idea va arribar a la Comissió, va ser molt ben rebuda pels protagonistes de la festa: molts van començar a buscar aprenents en l’entorn familiar, i alguns ho han tingut difícil, perquè les

noves generacions ja no viuen tan arrelades a la vida de pagès. Amb la incorporació dels joves, la festa del Segar i el Batre d’Avià entra en una segona època, després de més de dues dècades de vida. En la primera edició, alguns segadors encara estaven en actiu, i recordaven com era la feina al camp abans de la mecanització. Amb el pas dels anys, s’ha hagut de recórrer a pagesos jubilats i més veterans, perquè els agricultors actuals mai no han segat a mà. I, ara, el Segar i el Batre es vol assegurar el futur transmetent l’ofici a persones que ni tan sols han vist mai com es practicava, si no és durant la festa. Fa dues dècades, la festa era un reconeixement a la duríssima

feina que van fer generacions senceres de pagesos al municipi d’Avià, i una exhibició de les tècniques agrícoles que s’acabaven de perdre. Homenatge als segadors En el futur, serà un homenatge als antics segadors, i la demostració l’hauran de fer persones que potser es dedicaran a altres oficis o que, tot i ser pagesos, hauran treballat sempre amb maquinària. Però, per aconseguir-ho, és imprescindible que hi hagi una transmissió de coneixements, i cal que comenci al més aviat possible. El primer pas es farà aquest 2009 amb un treball conjunt d’antics segadors i joves aprenents.

L’estiu passat, Avià va organitzar unes classes perquè els joves del poble aprenguessin l’ofici dels antics segadors. Va ser a través dels Tallers de la Festa del Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès i Osona (Festcat), que impulsa la Generalitat de Catalunya. Aquell taller va ser la primera iniciativa per posar en pràctica el relleu generacional a la festa del Segar i el Batre d’Avià. A més, també es va organitzar un altre curs, en què el cuiner de l’escola, Lluís Malé, va explicar com eren els antics àpats dels pagesos, i va donar consells sobre conserves i productes relacionats amb la sega. PROFESSIONALS

Una carta convida tots els pagesos La Comissió del Segar i el Batre ha enviat una carta a tots els pagesos d’Avià per convidar-los a participar a la festa, com a segadors, com a aprenents o com a observadors. “Ens agradaria molt que els pagesos d’avui dia fossin els primers a aprendre l’ofici dels seus antecessors”, diu la regidora de Cultura, Maria del Agua Cortés. Però aquest és un objectiu difícil perquè, precisament, els agricultors treballen ara en la sega i, per a ells, aquesta és una de les èpoques més dures de l’any.


DAvià Portada ||| Joves pagesos | ENTREVISTA >>

JULIOL DEL 2009

4

Jordi Dachs

APRENENT DE SEGADOR

“Fer anar el volant no és complicat però és perillós” Jordi Dachs, participant als tallers de segadors del 2008, al parc del Tossal d’Avià. ALBA SANCLIMENS Jordi Dachs acaba d’aprendre a segar a mà. Ho va fer l’any passat durant gràcies a uns tallers. –Com – valora l’experiència dels cursos que va fer? –Hi – va faltar una mica de participació perquè només érem una altra persona d’uns 50 anys i jo, de 32. Els cursos van durar tres dissabtes i es basaven en la visualització de fotografies antigues, eines... També hi va haver una part pràctica però, si no ho has fet i no tens habilitat per fer anar eines com el volant, no ets capaç de representar l’ofici tal com es feia antigament. –Bartomeu – Casellas va ser el seu mestre. –Sí, – però va venir un senyor del cantó de Vic, de Folgueroles. Es deia Cinto Torrens, era professor universitari i havia fet re-

cerca sobre eines agrícoles. –Què – va aprendre? –Alguns – noms dels cereals que es plantaven: xeixa, forment... També recordo fotografies de com anaven vestits quan feien la batuda. En canvi, no sé fer gaire res a nivell pràctic. Hauria de dedicar-hi una estona cada mes per no perdre els secrets ni la manera de com fer les coses. A més, fer anar el volant no és complicat però és perillós i, encara que portis l’esclopet, és important que siguis major d’edat per fer-lo anar. –Què – el va empènyer a apuntar-te al taller? –Que – és una festa antiga del poble. Recordo que, quan van començar, tenia 10 o 11 anys. Ho he anat veient, encara que no tots els anys, i volia col·laborar

LES FRASES

“Amb els tallers de l’any passat, vaig aprendre els noms dels cereals, vaig veure fotografies antigues, i també a fer anar el volant, però m’hi hauria de dedicar més per no perdre la tècnica” “A curt termini, veig bé el futur de la festa, però, més endavant, s’hauran de fer activitats perquè s’hi impliquin els nens i nenes i el jovent”

amb la gent que la fa possible. Les entitats del poble es mouen gràcies a poques persones, ja que costa participar-hi i pretenia donar-los un cop de mà. –Vostè – va néixer a pagès? –No, – sóc de cal Ferran Dachs. La mare va néixer a Saldes, vivia a pagès i tenia animals, i el pare, també. Després, es va traslladar a treballar en una fàbrica tèxtil i, per tant, a casa no he vist mai ni a segar ni a batre. –Serà – a l’era el segon diumenge de juliol? –Sí. – L’any passat, es va escaure en un període de pluges i no va ser una festa gaire lluïda però, aquest any, el diumenge al matí, hi tornaré a ser amb un volant a la mà. –Què – creu que s’hauria de

fer per implicar els joves? –S’hauria – de muntar un curset d’unes 7 o 8 hores repartides en dos matins i intentar captar gent. Primer, caldria ensenyar les eines i el dia del Segar i el Batre fer la part pràctica, ensenyar com es fa. Però perquè t’hi impliquis, cal que tinguis vocació, que t’agradin les coses antigues i la història, ja que avui en dia hi ha moltes activitats per fer. –Quin – és el futur que li espera a la festa? –A – curt termini, el veig bé, però sóc incapaç de dir què passarà. Potser acabarà en vídeos, reportatges i algú que encara explicarà batalletes. Caldria fer participar la canalla, i s’hauria de dinamitzar, fent alguna festa pels joves el dissabte a la nit. Alba Sanclimens


DAvià Portada ||| Joves pagesos | INICIATIVA PEDAGÒGICA >>

JULIOL DEL 2009

5

Els nens i nenes d’Avià aprenen a sembrar i cultivar Els alumnes van veure la sembra dels cereals que se segaran durant la festa Redacció

Els 270 alumnes del CEIP Santa Maria d’Avià han estat els primers a veure els cereals que se segaran a la festa del Segar i el Batre. Al novembre, tots els nens i nenes de l’escola van acompanyar un grup de pagesos a veure com es plantaven les llavors que, en els últims mesos, han crescut i ara ja estan a punt per a la sega. La visita formava part d’un programa que s’ha posat en marxa aquest curs a totes les classes de l’escola, i que ha permès acostar els nens i nenes d’Avià a la feina que fan els agricultors del municipi. Inicialment, els alumes de 5è de Primària havien de desenvolupar el denominat Projecte Entorn, una iniciativa per ensenyar als més petits la vida social i cultural del poble. Estava previst que fessin activitats d’intercanvi amb una o diverses entitats avianeses. Tots els alumnes Amb aquesta idea inicial, l’Ajuntament va fer arribar a l’escola la proposta d’interactuar amb els segadors que fan possible la festa del Segar i el Batre. I no van ser només els de cinquè, sinó que l’escola sencera s’ha bolcat en el projecte. Tots plegats van anar a veure com es plantaven les llavors al camp de Santa Maria, i van acabar l’excursió amb un esmorzar amb coca i xocolata. La sembra

s’havia de fer a l’octubre, però la tardor plujosa va fer que s’ajornés fins a finals de novembre. Els nens i nenes van poder veure com es llaurava el camp amb animals i com se sembrava a mà. Més tard, a l’escola, van rebre la visita de Pep Bover, de Cal Pauet (L’Espunyola) i Joan Clop. Tots dos van lliurar als alumnes unes llavors de cereals i llegums que ells mateixos van plantar en uns testos, i que han après a cultivar fins a final de curs. I també passar pel centre el tècnic agrícola Josep Tuson, que va fer una explicació pedagògica sobre els cereals i les lleguminoses propis del Berguedà, i va explicar com algunes varietats s’estan recuperant després de passar molt temps en desús. Tot plegat ha servit als alumnes per fer-se una idea més clara de quina és la feina del pagès, com es treballava la terra antigament, i com poden fer-ho ells mateixos. La directora de l’escola, Teresa Casals, assegura que “els nens i nenes coneixien la festa del Segar i el Batre, però es quedaven amb l’anècdota; ara, en canvi, podran entendre el sentit de totes les feines que veuen”. Casals està contenta amb la iniciativa “no només per l’aprenentatge, sinó també per la interrelació amb persones externes a l’escola, sobretot gent gran”. La directora espera que donar-hi continuïtat, perquè “la pagesia defineix Avià com a poble”.

Els alumnes aprenen a diferenciar cereals de llegums al pati de l’escola. CEIP STA. M. AVIÀ

Al novembre, els nens van veure com llauraven el camp i sembraven a mà. CEIP STA. M. AVIÀ ECOLOGIA

El centre compleix una dècada com a Escola Verda Ja fa una dècada que els alumnes de l’escola d’Avià aprenen dia a dia a ser més respectuosos amb el medi ambient. L’any 1999, el CEIP Santa Maria d’Avià va rebre el distintiu d’Escola Verda,

que es renova cada dos anys, i que compromet els centres a impulsar accions per millorar la consciència ecològica dels alumnes. En aquest temps, els petits avianesos han après a reciclar, a estalviar energia

i a tenir cura de l’entorn. “Si coneixen la natura, aprendran a estimar-la, i els avianesos del futur seran més respectuosos amb el medi del que ho hem estat nosaltres”, diu la directora, Teresa Casals.


DAvià Portada ||| Joves pagesos | RECERCA |

JULIOL DEL 2009

L’Ajuntament d’Avià convoca un premi de recerca del món rural Més guardons per als alumnes de BAT

El premi es dirigeix a estudiants universitaris, que estiguin fent un treball per a alguna de les assignatures de la seva carrera o, fins i tot, a alumnes de batxillerat, que vulguin ampliar i complementar el treball de recerca que fan obligatòriament quan tenen 17 anys. I també hi podran concórrer recerques orientades a ser la base d’una tesi o tesina universitària, o bé treballs redactats expressament per a l’ocasió.

El premi que ara convoca l’Ajuntament d’Avià és l’únic de la comarca dedicat a la pagesia. Al Berguedà, hi ha dues iniciatives més per premiar treballs de recerca, essencialment de batxillerat: ||| 1 | Premis Gibert El Casal d’Europa del Berguedà atorga cada any cinc premis als millors treballs de recerca dels alumnes de batxillerat. Són els Premis Gibert, a què concorren els estudiants a través dels instituts de secundària de la comarca. ||| 2 | Premi del Grup de Defensa de la Natura El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB) premia des de fa quatre anys els millors treballs de recerca de temàtica mediambiental. El guardó, l’atorga el GDNB, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Berga i de l’empresa Containers del Berguedà, i es lliura el Dia del Medi Ambient.

Possibilitat de publicar L’Ajuntament d’Avià obre la porta a publicar el treball guanyador. “Sobre això, no hi ha res decidit, perquè caldrà veure quina és la participació que tenim i quina és la recerca que resulta guanyadora, però ens agradaria molt que es publiquessin obres sobre el món rural amb el segell d’aquest nou premi”, assegura la regidora. L’obra guanyadora, la decidirà un jurat amb una important presència acadèmica i avianesa. En formaran part dos estudiosos del món rural, un representant d’una entitat d’Avià, un altre de l’Ajuntament i dos més d’entitats o organismes públics relacionats amb la pagesia. El termini de presentació de les obres acaba a final de novembre. A principis de l’any que ve, l’Ajuntament donarà a conèixer el nom del premiat, i li farà entrega del guardó en un acte públic.

7 El jurat es reserva el dret de declarar desert el premi, així com subdividir-ne l’import en cas d’empat. 8 El veredicte del jurat es donarà a conèixer a través del web municipal, www.avia.cat, a partir del dia 31 de gener de 2010. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc en un acte públic, que s’anunciarà després de fer públic el veredicte. 9 Els treballs no guanyadors es podran retirar de les oficines municipals en el termini de dos mesos a partir del dia de la publicació del veredicte. Si l’autor deixa passar aquest termini, s’entendrà que renuncia a les còpies presentades. 10 L’Ajuntament es quedarà un exemplar del treball guardonat

per conservar-lo a l’arxiu municipal. L’obra premiada podrà ser publicada en primera edició directament per l’Ajuntament d’Avià, si així ho decideix. No obstant, es reserva el dret a traspassar-la a una altra institució o editorial. En cas de publicació, s’entendrà que l’autor cedeix els drets d’explotació de la primera edició del treball a l’Ajuntament d’Avià. 11 Si l’obra no s’ha publicat dins el bienni següent a l’adjudicació del premi, l’autor podrà sol·licitar autorització per editar-la pel seu compte o d’alguna editorial, però haurà de fer constar a la portada que ha obtingut aquest premi i cedir 10 exemplars de l’obra a l’Ajuntament d’Avià.

El guardó està dotat amb 1.000 euros i reconeixerà treballs acadèmics inèdits Precedents

Aurora Rodríguez

Els estudiants universitaris, de batxillerat o les persones que estiguin treballant en una recerca concreta sobre el món rural estan d’enhorabona. L’Ajuntament d’Avià ha convocat per primera vegada un premi, dotat amb 1.000 euros, que guardonarà les millors obres. La regidora de Cultura, Maria del Agua Cortés, explica que el guardó pretén “promocionar el patrimoni rural i l’agricultura del Berguedà, i destacar la importància que té per a la comarca”. El nou premi reconeixerà els treballs que tractin sobre qualsevol aspecte del món rural al Berguedà i, més específicament, al municipi d’Avià. La varietat de temes és amplíssima, perquè la pagesia es pot abordar des de disciplines molt diverses: agricultura, tecnologia, història, estudis de població, patrimoni etnològic, música tradicional... “O, fins i tot, un estudi de les ovelles que hi ha al Berguedà i dels formatges que es fan amb la seva llet”, diu Cortés com a exemple.

Es premiaran treballs sobre qualsevol aspecte del món rural. ARXIU

6

Bases

Treballs inèdits relacionats amb qualsevol temàtica del món rural A continuació, es detallen les bases del Premi d’Investigació sobre el Món Rural: 1 Podran accedir al premi tots els treballs de recerca que tractin sobre temes relacionats amb el món rural en qualsevol dels seus àmbits temàtics i cronològics (història, paisatge, patrimoni, economia, població, emigracions, històries de vida, etnologia, etc.) referents a la comarca del Berguedà i especialment al municipi d’Avià. 2 No podran guanyar aquest premi les obres ja publicades o bé premiades en altres concursos. Quan, entre dos o més treballs d’igual apreciació, un d’aquests s’hagi utilitzat com a tesi o tesina universitària, es preferirà el que no hagi estat

objecte d’un esmerç semblant. 3 Les obres hauran de ser inèdites, redactades en català, escrites a ordinador a doble espai, amb una extensió mínima de 150 pàgines i màxima de 450, aproximadament. De cada treball, se n’hauran de presentar una còpia en suport CD i dues còpies en suport paper, al davant de les quals hi haurà el títol del treball i aniran signades amb pseudònim. S’acompanyarà d’un sobre: a l’exterior, hi figurarà el títol del treball i el pseudònim; a l’interior, hi haurà les dades bàsiques de l’autor o autora: nom i cognoms, fotocòpia del DNI, adreça, número de telèfon, adreça eléctrònica i, si fos el cas, nom del tutor/a o

director/a del treball. 4 Els treballs es presentaran a la secretaria de l’Ajuntament d’Avià, Avinguda Pau Casals, 22, Avià. El termini d’admissió serà el 30 de novembre de 2009. 5 L’import total del premi és de 1.000 euros. En cas que el treball sigui de dos o més autors, l’import serà el mateix i els autors ho distribuiran a la seva conveniència. 6 El jurat del premi estarà format per sis persones a determinar, entre els que hi haurà dos representants d’estudiosos del món rural, un representant de les entitats d’Avià, un representant de l’Ajuntament d’Avià i dos representants d’ens relacionats amb la pagesia.


DAvià

DFesta

7

Arriba el menú del segador Els restaurants d’Avià posen en marxa una iniciativa per donar a conèixer la cuina de pagès. Elaboren plats com els d’abans. P. 10 i 11

| PROGRAMA |||

La festa del Segar i el Batre proposa un viatge al passat de la pagesia avianesa Una visita al camp de Santa Maria i a l’era de la batuda permeten veure com es treballava a pagès TÈCNICA

Anna Costa

Avià ja ho té tot a punt per celebrar la festa del Segar i el Batre. Serà el diumenge, 12 de juliol, tot i que el divendres, 10, ja hi haurà una conferència sobre hàbits alimentaris al segle XXI. El matí de la sega i la batuda començarà ben d’hora. A 2/4 de 9, els pagesos començaran a segar al camp de Santa Maria. Aquesta vegada, hi arribaran acompanyats d’un aprenent i, entre tots, segaran els cereals que es van plantar a la tardor. “Vam triar xeixa i, en una part més petita, també forment”, explica el productor ecològic Pep Bover, de Cal Pauet (L’Espunyola), que va subministrar les llavors. Les pluges insistents van retardar el moment de la sembra, i el diumenge, els visitants podran veure com han crescut els cereals al llarg dels mesos. A les 10, es començaran a servir les racions de l’esmorzar del segador. Com sempre, serà un

Sis cavalls i eugues fan la batuda

àpat contundent, com el que menjaven els pagesos quan havien de passar llargues jornades laborals sota el sol de l’estiu a Avià. Els visitants que s’acostin a l’àrea de la festa podran veure també alguns dels oficis arte-

sans relacionats amb les feines de pagès. Veuran com es feien les cordes antigament i com es filava llana, entre d’altres activitats. Els actes continuaran a la tarda, quan la festa es traslladarà a la plaça de l’Ateneu. Allà, hi

haurà l’actuació del grup de folk aranès Bramatopin, i es podrà desgustar el Pastís del Segador. I, a més, els nens i nenes tindran ocasió de veure com jugaven els seus avantpassats, gràcies a una tarda de jocs tradicionals catalans.

Els batedors són una part essencial de la festa. Entre tots, porten sis cavalls i eugues que fan la batuda de dos en dos. “Es desfà una garbera, i se n’agafen 30 o 40 garbes, depenent de si la palla està seca o humida, s’estenen el terra, i els animals comencen a donar-hi voltes”, explica Toni Tarrés, membre de la colla de batedors. Després, “es treu la palla, s’arreplega el gra, i es venta amb la màquina de ventar”, detalla Tarrés. Aquest també és un moment curiós i singular de veure. El cereal entra per la màquina a través d’una tramuja, o canal, es fan girar unes manetes que mouen les pales, i els purgadors s’encarreguen se separar el gra i col·locar-lo en un cabàs.

dors d’Avià. Al camp, sega amb volant i lligat de garbes amb garrot i vencill, i muntatge de la garbera. A l’era, estesa de les garbes a l’era, batuda a pota (amb animals), girada de la batuda, muntatge del paller, ventada amb ventadora manual i recollida del gra. Aquest any, cada segador portarà un aprenent que s’iniciarà en la feina 10 h Esmorzar dels segadors, demostració de l’esmorzar típic que feien els segadors per poder rendir en aquesta feina tan dura. L’esmorzar era l’àpat més important i les masies guardaven els millors productes per oferir als segadors. 11 h Cercavila de gegants des del final del carrer Santamaria fins al Pla de Santa Maria en el marc de la trobada de gegants pagesos del Berguedà i entorns per celebrar el 20è. aniversari de la Colla de Geganters d’Avià. A les 11:30, ballada conjunta dels gegants 17 h Jocs tradicionals per als

nens i nenes, al Parc del Tossal 18:30 h Concert de música tradicional amb el grup Bramatopín de la Vall d’Aran A continuació Degustació del Pastís del Segador remullat amb porrons de moscatell 20 h Ball, amb Pep i Maria José a la plaça de l’Ateneu

tradicional Bramatopín de la Vall d’Aran > Venda d’esmorzars de pagès, a càrrec de les mestresses de casa d’Avià > Concurs de fotografia Avià 2009 (bases a part) > Exposició del treball de recerca dels alumnes del CEIP Santa Maria d’Avià i de les eines de segar i batre. També es farà a la tarda, a la plaça de l’Ateneu Activitats paral·leles > Durant tot el juliol, els restaurants d’Avià oferiran el Menú del Segador, elaborat amb productes de la zona i que presenta les característiques de l’apat principal que feien els segadors. Als restaurants La Teula, La Roda i El Padró > Del dissabte 4 de juliol fins al diumenge 12, els comerços d’Avià es guarniran amb decoració que recordarà les característiques de la festa. Veniu a veure el gran aparador del Segar i el Batre d’Avià > Premi d’Investigació sobre el Món Rural Avià 2009-2010.

L’objectiu de la convocatòria és que els investigadors, els estudiosos i el públic general puguin presentar treballs que tractin temes relacionats amb el món rural en qualsevol dels seus àmbits temàtics i cronològics (història, paisatge, patrimoni, economia, població, emigracions, històries de vida, etnologia, etc.) referents a la comarca del Berguedà i, especialment, al municipi d’Avià. La dotació del premi és de 1000 euros. Les bases les trobareu a part i a l’Ajuntament d’Avià. El termini de presentació dels treballs serà el 30 de novembre Organitzen Ajuntament d’Avià, Ateneu d’Avià: Comissió de Festes del Segar i el Batre d’Avià Col·laboren Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Associació de Productors Biològics, Col·lectiu d’Artesans de Comarques de Muntanya

Els animals fan la feina a l’era de la batuda, en l’edició de l’any passat de la festa . M. DEL AGUA CORTÉS

Programa d’actes Divendres, 10 de juliol 19 h Xerrada “Hàbits alimen-

taris al segle XXI, un repte?”. Objectiu: donar a conèixer les novetats tecnològiques que han aparegut en alimentació. Continguts: aliments transgènics, agricultura ecològica, aliments funcionals, aliments i tecnologia. A càrrec del farmacèutic Manuel Sala Queralt, expert en alimentació, nutrició i dietètica del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. A la sala de l’Ateneu. Organitzen: Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, Diputació de Barcelona i Ajuntament d’Avià Tot seguit Presentació de les bases de la primera convocatòria del Premi d’Investigació sobre el Món Rural Avià 20092010 Diumenge, 12 de juliol 8 h Missa a l’església de Santa

Maria d’Avià 8:30 h i durant tot el matí A l’era

de Santa Maria, demostració de la feina del segar i el batre a càrrec de la colla de sega-

Durant tot el matí, a l’era de la batuda

> Demostració de fer cordes i de filar llana i d’altres oficis artesans relacionats amb les feines de pagès. A càrrec de les famílies Clop i Riu, i FitóMuntada > Fira de productes artesans, i demostració de producció (cisteller, ferrer, ferrador, etc.) Col·labora: Col·lectiu d’Artesans de Comarques de Muntanya. També es farà a la tarda, a la plaça de l’Ateneu > Intercanvi de robes de patchwork i demostració. Organitza: Merceria Salvans i alumnes de patchwork d’Avià > Cantada tradicional a cappella, a càrrec del grup de música


DAvià Festa

JULIOL DEL 2009

8

CERTAMEN

El concurs de fotografia d’Avià i del Segar i el Batre guanya participació i qualitat

||| MÚSICA |

Avià tastarà el folk aranès amb el grup Bramatopin La banda recupera les peces més oblidades de la Vall

El grup Bramatopin en un concert a Les (Vall d’Aran), la nit de Sant Joan del 2007. ARXIU/BRAMATOPIN Aurora Rodríguez

El grup de la Vall d’Aran Bramatopin posarà música a la festa del Segar i el Batre. Al matí, farà una cantada a cappella a l’era de la batuda, i a la tarda, oferirà un concert a la plaça de l’Ateneu. La formació va néixer ara fa quatre d’anys amb integrants formats en esbarts de la zona. De la dansa van passar a la música aprofitant la feina de recerca que s’acabava de fer sobre el cançoner tradicional aranès. “Començaven a aparèixer estudis seriosos sobre la història de la nostra música i nosaltres li volíem donar valor tornant a interpretar-la”, explica Paco Boya, cantant i acordionista del grup. Al seu costat, hi ha cinc mú-

sics més. Tots són molt versàtils i, durant un concert, són capaços de tocar instruments tan diferents com el baix elèctric i la boha, una gaita de la família de les gascones. No hi falten la viola de roda i la flauta irlandesa, ni tampoc una varietat àmplia de percusssions (darbuka, caixa, djembe, etc.). Cançons per ballar A Avià, Bramatopin presentarà el seu últim disc, Sarabat d’Aran, que conté una mescla al 50% de cançons típiques araneses i noves composicions de la banda. “I mirarem de tocar també peces ben alegres, perquè ens han dit que, al públic d’Avià, li agrada molt ballar”, anuncia Boya. Els que escoltin la banda es

faran una bona idea de com és la música tradicional de la Vall d’Aran. “Com en qualsevol altra zona fronterera, a l’Aran hi hagut una barreja de ritmes i sons; en aquest cas, ha estat una influència catalana sobre músics occitans”, explica el cantant. D’aquesta mescla de cultures, n’han sortit polkes, rondels occitans i jotes d’influència aragonesa. Bramatopin són habituals dels festivals de música tradicional, i han passat per la Fira Mediterrània de Manresa, pel festival Dançar d’Oc, al Piemont (Itàlia), i pel Tradicionàrius de Barcelona, entre d’altres. Destaca també l’actuació que van fer ara fa dos anys a la Fira del Llibre de Frankfurt.

A+ Els geganters d’Avià convoquen una trobada de gegants pagesos TRADICIÓ>> La Colla Gegantera d’Avià fa vint anys, i ho celebra amb una participació especial a la festa del Segar i el Batre. Serà una trobada de gegants pagesos amb la participació de colles de set comarques diferents. No hi faltarà un representant dels gegants segadors i batedors. D’aquests, n’hi ha, com a mínim, sis colles a Falset; al barri de Sant Miquel de Cardona; a Font-Faja, que té l’únic gegants batedor; a Sant Julià de Cerdanyola, a Súria, i a Riudarenes. Només el de Riudarenes, que és un gegant segador, podrà assistir a la convocatòria, però s’hi afegit moltes altres colles, la majoria del Berguedà i entorns. Vindran gegants de Guixers, Montmajor, Montornès del Vallès, Navarcles, Navàs, Poble Nou de Manresa, Queixans, Sant Llorenç de Morunys, Santa Maria d’Oló i Sant Miquel de Balenyà (Seva). I no hi falta-

El Serni i la Laieta. ARXIU/ACGC ran els amfitrions: el Serni i la Laieta. Diumenge, 12 de juliol, a les 11 del matí, començaran una cercavila des del final del carrer Santamaria fins al Pla de Santa Maria, i mitja hora més tard faran una ballada conjunta. La colla de geganters recorda que hi ha molts gegants pagesos a Catalunya, però no tots són segadors i batedors: hi ha boscarols, benestants, traginers, vinyetaires i, fins i tot, recol·lectors de maduixes.

La Merceria Salvans organitza un intercanvi de robes de patchwork La Merceria Salvans de Berga i les alumnes de patchwork d’Avià faran un intercanvi de peces de roba i una demostració de la seva feina durant la festa del Segar i el Batre. Els visitants podran veure mantes i teles elaborades amb trossos variats d’altres teixits. La regidora de Cultura, Maria

TÈXTIL>>

del Agua Cortés, troba que la mostra és ben adient a la festa del Segar i el Batre, perquè, “de fet, el patchwork no és res més que un tipus d’artesania tèxtil molt propi de les zones de pagès”. Dècades enrere, les mestresses cosien pedaços per confeccionar nous teixits i aquesta és la base d’una tendència tèxtil contemporània.


DAvià Festa

JULIOL DEL 2009

El Concurs de Fotografia d’Avià va fer un salt endavant important en l’última edició, i espera mantenir el nivell aquest 2009. La convocatòria torna a tenir dos temes diferenciats: un és la festa del Segar i el Batre, i l’altre el municipi d’Avià en conjunt. Els participants poden presentar un màxim de tres fotografies per cada tema. Hi ha un premi especial per a la millor col·lecció de tres imatges per a cadascun dels dos temes, dotat amb 200 euros, i tres guardons més, de 80 euros. Les imatges es poden presentar a l’Ajuntament fins el 23 d’octubre. El jurat emetrà un veredicte al novembre, i per Nadal, es podran veure tots els treballs a la remodelada sala d’exposicions de l’Ateneu. La mostra estarà oberta del 20 de desembre al 10 de gener. El premi s’inscriu en els concursos de la Federació Catalana de Fotografia. FOTOS: NORBERT PEINADO CORTÉS

||| MOSTRA |

Més selecció i varietat a la fira de productes artesans Una quinzena d’elaboradors presentaran els seus oficis

A tocar de la zona del Segar i el Batre, es podrà veure la fira de productes artesans. M. A. CORTÉS Fermí Riu

La fira de productes artesans que cada any acompanya la festa del Segar i el Batre pren aquest any un nou rumb. L’Ajuntament vol seleccionar molt més els venedors que hi participen i, a partir d’ara, només s’hi podran veure productes elaborats a mà. No hi haurà parades de revenda d’articles i els artesans hauran d’elaborar ells mateixos els productes que venen. Així, es vol donar més autenticitat al mercat, i fer que hi predominin els oficis artesans. A més, es procurarà que hi hagi una àmplia varietat de productes, i que la mostra sigui plural. Hi ha confirmada la presència d’una filadora de llana, un

ferrer, un cisteller que treballa amb vímet, una cistellera que ho fa amb medul·la. En total, l’organització hi espera una quinzena d’artesans provinents de diferents indrets de Catalunya. Una fira més especialitzada La remodelació de la fira que es posa en marxa aquest any és un primer pas per assolir els objectius que es fixa la Comissió del Segar i el Batre: que la mostra artesana d’Avià s’especialitzi en l’artesania de pagès. La idea és que, en un futur, s’hi puguin comprar i vendre productes estrictament relacionats amb el món rural: eines del camp, artesania rural, etc. L’Ajuntament també està estu-

diant la possibilitat de dedicar la fira a un producte concret, de tal manera que sigui més especialitzada i es diferenciï de la resta de mercats que es fan arreu del país. La fira es podrà visitar ja de bon matí a l’era de la batuda, a la zona de Santa Maria, que és l’epicentre de la festa. A la tarda, es traslladarà al centre del poble, a la plaça de l’Ateneu. A part de comprar productes, els visitants també podran veure en directe demostracions d’oficis artesans. Faran la seva feina de cara al públic un cisteller, un ferrer i un ferrador, entre d’altres. En l’organització de la fira, hi participa el Col·lectiu d’Artesans de Comarques de Muntanya.

9


DAvià Festa ||| La cuina de pagès | ALIMENTACIÓ AL SEGLE XXI >>

JULIOL DEL 2009

Les cuineres, a punt de preparar l’esmorzar dels segadors. M. DEL AGUA CORTÉS

10

Els segadors fan una aturada en la feina per tastar l’esmorzar. M. AGUA CORTÉS

De l’esmorzar de pagès al menú del segador Diversos restaurants d’Avià s’apunten a la idea de confeccionar plats relacionats amb la cuina tradicional de pagès. Així, la festa del Segar i el Batre arriba també a la restauració El Menú del Segador només podia ser d’una manera: contundent. La feina requeria un esforç important i, per això, cal estar preparat. Tres restaurants d’Avià han preparat per la festa del Segar i el Batre plats d’aquells que afarten, però que alhora aporten l’energia necessària per fer un important esforç físic. El Menú del Segador, una de les novetats de la festa, és una iniciativa de l’Ajuntament d’Avià, que va proposar a alguns restaurants del municipi que preparessin plats relacionats amb el Segar i el Batre. Se n’hi van sumar quatre: La Teula, El Padró, La Roda i El Segador. Tots tres establiments oferiran plats que representen la cuina dels segadors, el que menjaven els homes que anaven al camp. Per exemple, mongetes amb costelles de porc, patates emmascarades o morro i orella confitats. Cada restaurant ha elaborat el menú a partir del seu

coneixement sobre el món dels segadors i de l’assessorament d’alguns experts. El propietari de La Teula, Alfons Tor, es va informar abans de decidir quins plats posava al seu menú del segador. Finalment, els escollits van ser les mongetes amb costella de porc, el pollastre amb peres i prunes a la cassola i la crema catalana de postres. Tor matisa que aquests són els guisats que els segadors menjaven al vespre, “perquè al migdia els hi portaven altres coses al camp, com un tros de

llonganissa, fruita i una mica de beure”. Per això, “sopaven fort”. Una altre menú que permetrà al visitant fer-se una idea de com era l’alimentació dels segadors és el del restaurant La Roda. El seu propietari ha buscat una recepta típica dels segadors del Tarragonès per aplicar-la a la seva cuina. Es tracta d’un panet farcit de sardines i escalivada. El plat adapta el que feien els segadors, que buidaven un pa gros i el farcien. D’aquesta manera, s’ho podien emportar al camp

i el menjar es mantenia en bones condicions durant tot el dia. El menú de La Roda es completa amb el morro i l’orella de porc confitat amb puré de patata. Aquest plat també es típic del treball al camp, però, és clar, el confitat s’ha actualitzat i ara la seva elaboració és diferent. Per acabar, el propietari de La Roda, Xavier Colom, ha preparat unes pomes farcides amb crema catalana. Colom comenta que són “els plats més casolans que he pogut trobar, basats en coses

POSTRES

El Pastís del Segador, el primer producte amb ‘marca Avià’ El menú del segador que ara posen en marxa diversos restaurants avianesos no és pas la primera iniciativa gastronòmica al voltant de la festa del Segar i el Batre. Ja a mitjans dels anys 90, va néixer el Pastís del Segador, que encara es degusta cada any, coincidint amb la

celebració. Com sempre, el tast serà el mateix dia de la festa a la tarda a la plaça de l’Ateneu, i el pastís se servirà acompanyat de porrons de moscatell. Se n’han preparat racions per a unes mil persones. Les postres són una creació de Sebastià Silvestre, elaborador

de pastisseria i fleca artesanal. Contenen avellanes, ametlles, nous, pinyons, panses, prunes, i moscatell, entre d’altres ingredients. “Són el maridatge perfecte de la nyoca o fruits secs amb el perfum de la mel de romaní”, diu el xef del restaurant Sala, Miquel Màrquez.

senzilles, però amb més elaboració”. El menú més obert és el del restaurant El Padró, que per la festa del Segar i el Batre, oferirà pèsols negres, patates emmascarades, botifarra, costella de porc i pollastre confitat. La propietària de l’establiment Ester Boixader, explica que amb aquests plats els visitants podran fer un bon tast del que era la dieta dels segadors. Tots els restauradors coincideixen a afirmar que el Menú del Segador serà un bon atractiu per a la festa i, sobretot, esperen que serveixi per fer divulgació de la tradició del segar i el batre entre els visitants que visiten Avià sense tenir cap informació prèvia del contingut de la festa. A més, la gastronomia s’ha convertit en un filó de cara a atreure un tipus de visitant més sibarita i, per tant, disposat a fer una despesa més gran. Aurora Rodríguez


DAvià Festa ||| La cuina de pagès | ALIMENTACIÓ TRADICIONAL |

JULIOL DEL 2009

La cansalada i els productes del porc són la base de la cuina tradicional de pagès. ARXIU

XERRADA

L’alimentació del segle XXI és un repte? El farmacèutic Manuel Sala Queralt, expert en alimentació, nutrició i dietètica del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, pronunciarà una conferència sobre els hàbits alimentaris al segle XXI. La xerrada serà el tret de sortida de la festa del Segar i el Batre, i es farà el divendres, 10 de juliol, a les 7 de la tarda, a la sala de l’Ateneu. La conferència tractarà sobre

algunes de les tendències actuals en alimentació. Analitzarà, per exemple, el procés d’elaboració dels aliments transgènics, i els efectes que poden tenir en la salut. A l’altra cara de la moneda, parlarà de l’agricultura ecològica: quines característiques té, i què la diferencia de la que no ho és. El farmacèutic també donarà informació sobre les últimes

novetats en el mercat de l’alimentació, com els productes funcionals, aquells que estan pensats per aportar uns determinats nutrients específics a l’organisme. I detallarà la relació que hi ha entre alimentació i tecnologia. La xerrada, l’organitzen el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Avià.

GASTRONOMIA

L’esmorzar del segador, un record de la cuina d’abans Com cada any, la festa del Segar i el Batre serà també una demostració de l’esmorzar que prenien els antics segadors per poder aguantar una jornada laboral duríssima sota el sol. El diumenge, 12 de juliol, a les 10 del matí, els pagesos faran una aturada per tastar les menges que els hauran preparat les mestresses. Es tracta d’un àpat amb un contingut calòric elevadíssim, que

recorda el menjar d’abans a les cases de pagès. A l’era de Santa Maria, es podran degustar els mateixos aliments que les dones portaven als segadors en cistells. Hi haurà costella de porc, tastet, botifarra, llonganissa, bull, formatge, pa, patates i cigrons i, per postres, pets de monja. Dècades enrere, la vianda del porc es confitava perquè es conservés més bé, ja que no

hi havia sistemes de refrigeració. En l’època de més feina, quan tocava segar i batre, els confitats es treien del rebost i se servien als segadors. A l’hivern, quan es feia la matança del porc, era freqüent que les famílies reservessin la millor carn per al juny, quan els pagesos més la necessitaven. Ara, aquells esmorzars formen part de l’inventari gastronòmic del Berguedà.

11


DAvià Festa

JULIOL DEL 2009

12

||| ENTREVISTA |

Ricard Coma

EXREGIDOR DE CULTURA I EXALCALDE D’AVIÀ

“El futur de la festa ha de ser amb gent de pagès”

Ricard Coma, a l’entrada de casa seva, al Molí de la Coromina. ALBA SANCLIMENS

A principis d’estiu, la lluïssor del blat impregna el poble d’Avià i els tractors comencen a deixar empremta en camps plens de vida. Cada cop són menys els que recorden què implicava abans la sega, allò que avui pot fer una simple màquina, un tractor que en molts casos fins i tot disposa d’aire condicionat i ràdio. Sentir coure el sol sobre l’esquena, el so del volant en tocar la tija del blat o els esmorzars amb veïns per agafar forces i resistir la jornada ja només es poden conèixer d’una manera: la festa del Segar i el Batre. –Què – significava el Segar i el Batre en els seus inicis com a festa? –Era – recuperar les arrels, recuperar la identitat. Hi havia inquietud per recordar les coses passades, i les feines manuals tenien interès. De fet, la idea va sorgir d’un grup de gent de la Junta de l’Ateneu, entre ells, el Fèlix Pi, d’Agricultura, que van aportar la idea i, entre tots, li vam donar un futur i una manera de ser. Jo ara n’estic molt desvinculat, però en aquell moment vam decidir recuperar la cuina del confitat, que era recu-

perar els inicis de l’alimentació. Durant la postguerra, a pagès es menjava bé però, a ciutat, les passaven bastant morades. –Com – es va portar a terme la festa a nivell de finançament i d’organització? –Ens – va ajudar la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament hi va aportar fons propis i una sèrie de firmes comercials hi van col·laborar sempre. Bàsicament, en el concurs de cuina, va ser el Miquel Márquez qui va fer d’intermediari i va permetre que comptéssim amb la presència de Vicenç Torrado o Pere Tàpias. O sigui, cada any, hi havia alguns famosos a part de l’estricte concurs de cuina del confitat. –Vostè – havia segat a l’era del Molí de la Coromina? –Sí, – fins el punt que l’any 65 l’únic blat que vam collir va ser el que jo havia segat a mà. Va pedregar quan estàvem a punt de segar-ho tot. Havia fet unes garbes a mà, a cop de volant, i aquell va ser l’únic blat que vam collir. De fet, quan estava a l’escola d’Agricultura, vaig renunciar a unes vacances pa-

LES FRASES

“La intenció de la festa del Segar i el Batre era recuperar les arrels i la identitat” “Era una tradició que els veïns s’ajudessin durant la sega fins que va arribar les màquines” “Al meu fill Marc, sempre li ha agradat fer de pagès, i cada any sega uns quants dies” PERFIL

Un pagès i empresari a l’Ajuntament Ricard Coma va ser el primer regidor de Cultura que va tenir Avià amb l’arribada de la democràcia, després de les eleccions de 1979. Coma va ser l’alcalde del municipi durant dotze anys, del 1982 fins el 1994. Fill del Molí de la Coromina, on encara resideix, Coma és conegut per la seva tasca com a empresari, que combina amb la vida a pagès. És pare de l’avianès guanyador del Dakar, Marc Coma.

gades a Canàries per anar amb una recol·lectora a lligar sacs a mà. Em pagaven 200 pessetes cada dia. Amb les 12.000 que vaig guanyar, vaig passar un any. Vaig preferir no anar de vacances per anar a segar. I això ho vaig seguir fent més de vint anys seguits: renunciava a tot per anar a treballar dissabtes, diumenges i tots els dies de l’estiu perquè em venia de gust, perquè gaudia fent-ho i, a més, guanyava uns diners. –En – l’època de la sega, rebien l’ajuda del veïns? –Això – era una tradició. Aquí, venien els veïns, després venien unes màquines de batre i ens ajudàvem, ens repartíem la feina. Un anava a acostar garbes, l’altre a pujar sacs... I era una manera de crear una relació social entre veïns que s’ha perdut amb l’evolució de la maquinària. Avui dia, hi ha veïns que gairebé ni conec, tret dels de més a prop. –El – Marc els ajuda amb les tasques del camp? –Sí, – al Marc sempre li ha agradat. Cada any, va amb la màquina de segar alguns dies. El meu

pare li va ensenyar algunes feines del camp, més que no pas jo. Ara la seva activitat és una altra però continua anant a l’hort, si més no, a plantar i a collir allò que necessita per al seu consum habitual. –Creu – que algun dia podem arribar a veure el Marc amb un volant a l’era de Santa Maria? –Bé, – si ell vol, jo crec que té capacitat per fer-ho, perquè disposa de la traça necessària per fer les feines de pagès. –Com – veu el futur de la festa? –Jo – crec que la feina de segar és una feina que ha de fer la gent de pagès. Sempre hi pot haver gent que ho expliqui, gent que ho ensenyi, però penso que una persona de ciutat és molt difícil que segui, i segui bé, perquè les condicions físiques ja no les té. Aquella força de fer anar el volant arran de terra, d’estar ajupit... És una feina pesada. És bo que la gent n’aprengui però el futur de la festa ha de ser amb gent de pagès. Alba Sanclimens


DAvià Festa

JULIOL DEL 2009

13

||| MEMÒRIA HISTÒRICA |

Avià prepara un documental amb els testimonis de la gent més gran del poble S’està muntant un DVD amb entrevistes sobre l’economia, la vida social i l’època de la guerra civil MATERIAL

Per saber més sobre la memòria oral “Eines per a treballs de memòria oral” és un material didàctic que ofereix recomanacions sobre el mètode per recollir testimonis orals amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica. És el segon volum de la col·lecció Eines de Memòria, impulsada per la Generalitat de Catalunya. Els coordinadors de la publicació, Joan Corbalan i Maria Dolors Bernal, han comptat amb la col·laboració d’un grup de

Feines agrícoles de l’època del segar i el batre a Avià, l’any 1951. ARXIU/LLUÍS CANAL DE CAL LLUC Redacció

L’Ajuntament d’Avià ha posat en marxa un projecte per recuperar la memòria oral. En les últimes setmanes, un equip tècnic ha fet entrevistes a la gent gran del poble perquè expliqués les seves vivències personals i la seva vida a Avià al llarg dels anys. Amb les dades recopilades, la intenció és editar un DVD en forma de documental que explicarà diferents aspectes de l’evolució d’Avià reculant en el temps fins allà on els entrevistats puguin recordar. Una comissió de seguiment s’ha encarregat de preparar el llistat de persones, principalment persones grans, que creia que podien explicar vivències de diferent tipus: del poble, de les festes, de la guerra civil i dels anys posteriors, de l’economia, de la manera de viure, etc. Entrevistes amb qüestionari Més tard, membres de l’equip es van posar en contacte amb les persones seleccionades per explicar-los el projecte i acordar amb elles un dia per entrevistarles. Les preguntes de l’entrevista s’han basat en un qüestionari supervisat per la mateixa comissió. Les filmacions es van fer a principis del mes de juny en una sala del Centre de Dia. Allà, només hi havia les persones responsables de l’enregistrament,

OBJECTIU

“Una eina per conèixer el passat” “La memòria oral és una eina fonamental per a conèixer el nostre passat històric, aquell passat en què els testimonis directes encara ens poden explicar les seves vivències. Es tracta d’un testimoni bàsic per plasmar la memòria a nivell individual, però també és el més fràgil ja que el temps provoca la seva pèrdua. La font oral ha estat des d’època dels grecs un dels sistemes principals d’escriure la història, tot i que amb la incorporació de tècniques d’investigació s’ha anat deixant de banda. L’originalitat que té la font oral és que permet obtenir i conservar testimonis, experiències, històries de vida que d’altra manera es perdrien per sempre i no es donarien a conèixer; és un important complement de la història escrita i la base d’aquesta. En un poble petit com el nostre, recuperar el màxim de vivències de persones que han viscut diferents experiències pot ser cabdal per escriure la nostra història més recent. És per això que creiem en la importància d’aquest projecte i no volem pensar que sigui massa tard”. Regidoria de Cultura

que no coneixien l’entrevistat i que, per tant, no hi tenien cap relació personal que pogués condicionar les respostes. Ara mateix, el documental es troba en fase de post-producció. L’equip està revisant totes les cintes i seleccionant els fragments més destacats de cadascuna de les entrevistes. “Gaudir de la història” Un cop enllestit del DVD, l’Ajuntament espera que totes les persones que el vegin puguin “gaudir de la història, dels costums, de les festes i de l’evolució del poble en un format que ens transportarà al passat”. Els qüestionaris s’han basat principalment en tres grans temes: l’economia i l’evolució del poble, les festes i la vida social, l’època de la guerra civil i la postguerra. “D’aquesta manera, a través de les explicacions de testimonis directes, tindrem, no tan sols un llibre viu de la història d’Avià, sinó també la conservació de la visió directa dels seus personatges”, considera l’Ajuntament d’Avià. Paral·lelament a la gravació de les entrevistes per a la confecció del DVD, l’equip que està treballant en el projecte també ha recollit fotografies antigues del poble. Les imatges s’incorporaran en el muntatge final del documental per tal d’il·lustrar les històries que expliquen els protagonistes.

treball format per una vintena d’historiadors, arxivers i tècnics. L’objectiu del llibre és establir els paràmetres bàsics per recollir testimonis en l’elaboració de treballs de recerca basats en entrevistes. Referència bibliogràfica: Bernal, D., Corbalàn, J.: Eines per a treballs de memòria oral. Col·lecció Eines de Memòria, 2. Direcció General de la Memòria Democràtica. Generalitat de Catalunya. Diputació de Barcelona. 2008


DAvià

DOpinió

Refranys

Una selecció d’Abel Tarrés

Cereals | Blat hi feien nostres avis; fem-hi blat i serem savis | Blat tardà, ni palla ni gra | Civada que es du al molí troba lladre pel camí | Del blat bolcat i del pa florit, no en planyis al teu amic | Diu el blat: “amb poc gra o amb molt gra, pel juny m’has de segar” | El batre amb trill de pedra fa créixer el blat a l’era | Entre blat i palla, com més n’hi ha, més se’n dalla | És com lo blat tarda; sempre li falta una aigua | Mula que no veu civada la sella la té matada | Si no hi ha ordi, que no es piqui | Si se sembra aviat, lo blat té dues primaveres | Terra negra fa bon blat; terra blanca, el fa fullat

Editorial

Els segadors traspassen l’ofici i asseguren el futur

P

er segon any, la festa del Segar i el Batre fa un esforç per acostar-se a la gent jove, i assegurar-se el relleu i la continuïtat. L’any passat, van ser tallers específics sobre les feines de pagès i sobre la cuina. I, aquest cop, l’organització ha decidit passar directament a la pràctica. Cada pagès portarà un aprenent perquè l’ensenyi a segar. La iniciativa és pertinent. Els segadors són cada cop més grans i, si la festa vol sobreviure al pas dels anys, ha d’assegurar-se que hi ha una nova generació de pagesos. Ja no seran agricultors tradicionals, ja no hauran viscut l’experiència de segar a mà i potser ni tan sols es dedicaran a la pagesia. Però hauran après un ofici del nostre passat que garanteix el futur a la festa del Segar i el Batre.

DAvià Número 24. Any 4. Juliol del 2009 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Coordinació general Jaume Fíguls Redacció Anna Costa, Ricard Codina, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma Costa Maquetació Xavi Rosiñol Departament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió Crea Bústia a bústia Unipost Distribució 17.000 exemplars Dipòsit legal B.53607-2006

JULIOL DEL 2009

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

14

Segadora

Espiga

Palla

Màquina agrícola emprada per segar herba o cereals. Va més ràpid que la mà de l’home. No acabaré gens tard el camp perquè faré servir la sega d’hora!

Dit de la taca pigmentària que surt a la pell dels segadors i que té forma de grans disposats al llarg d’un eix comú. Doctor, és greu això del braç? No, és piga.

Tija de blat, d’ordi i d’altres gramínies que quan s’exposa al sol altera el seu color verd per convertir-se en groc. Sóc una tija verda, al sol em faré una palla.

Pep Graus

El Segar i el Batre des del micròfon Mai no he estat pagès, però he vist molt a segar i a batre Em dedico a explicar la festa i a escoltar

M

ai no he estat pagès, però la pagesia no m’és estranya. M’agrada la terra, i em cuido d’un hort, i he tingut molts familiars que, al llarg dels anys, m’han ensenyat les feines del camp. Fins i tot, de petit, vaig veure com la sega encara es feia a mà. I vaig ser testimoni de com uns parents meus, els de la Casa Nova del Prat,

van començar a introduir al Berguedà les primeres recol·lectores i les màquines de segar. Amb aquests coneixements i aquestes mínimes experiències, vaig començar a fer de speaker a la festa del Segar i al Batre. De seguida, vam veure clar que les feines dels segadors s’havien d’explicar perquè tothom les entengués, i que calia animar una mica la celebra-

ció a través de la megafonia. Però, amb el temps, més que explicar les coses que veig o les que sé, n’he après de noves. Mentre parlo pel micròfon, em vénen a veure sovint pagesos de fora d’Avià que em diuen que tal cosa, al seu poble, es diu d’una altra manera. O puntualitzen alguna de les meves explicacions, perquè són ells els que en saben de debò. I, cada any, em renyen pel mateix: confonc l’euga, amb la mula i el ruc, i no sé qui és fill de qui. És la meva assignatura pendent. Des de la posició de narrador, veig que la festa del Segar i el Batre ha reviscolat. Hi va haver una època en què tot era molt repetitiu i costava trobar-hi nous alicients. Però, darrament, fa quatre o cinc anys, les coses han començat a canviar i el futur pinta bé. Pep Graus és ‘speaker’ de la festa del Segar i el Batre d’Avià


DAvià

JULIOL DEL 2009

Pis a Berga, cada dia 1.000 euros menys! OFERTA SENSE PRECEDENTS A BERGA

Pirineu 2000 ven un pis amb mil euros més de descompte cada dia

Per estrenar! 57,37 m2. Cantoner Opció pàrquing

Si ningú no el compra, al novembre valdrà 1.000 euros

La immobiliària berguedana Pirineu 2000 ha posat en marxa una oferta del tot innovadora al sector de l’habitatge. Es tracta d’un pis que, cada dia que passa, és més econòmic. El descompte augmenta cada dia de 1.000 euros. El preu de sortida és de 150.000 euros, el preu de mercat que tenia el pis l’any passat. I l’oferta es posa en marxa el dia 1 de juliol. Si ningú no compra el pis el dia 1, l’endemà, el 2 de juliol, valdrà 149.000 euros. I, així, cada dia fins que el pis valgui 1.000 euros, el 27 de novembre, o fins que algú es decideixi a comprar-lo. El pis té 57,37 m2, disposa de menjador-sala d’estar, cuina independent, dues habitacions amb armaris encastats, bany, terrassa i calefacció de gas. Es troba situat a la zona del Pla de l’Alemany de Berga, i disposa de pàrquing opcional. Amb el descompte progressiu, Pirineu 2000 se situa un cop més al capdavant del sector immobiliari, amb una oferta única i mai vista. Una oportunitat que no es pot deixar escapar perquè potser mai no s’haurà vist un pis tan barat.

Tria bé el dia i seràs el comprador més intel·ligent! 01/07 150.000 € 02/07 149.000 € 03/07 148.000 € 04/07 147.000 € 05/07 146.000 € 06/07 145.000 € 07/07 144.000 € 08/07 143.000 € 09/07 142.000 € 10/07 141.000 € 11/07 140.000 € 12/07 139.000 € 13/07 138.000 € 14/07 137.000 € 15/07 136.000 € 16/07 135.000 € 17/07 134.000 € 18/07 133.000 € 19/07 132.000 € 20/07 131.000 € 21/07 130.000 € 22/07 129.000 € 23/07 128.000 € 24/07 127.000 € 25/07 126.000 €

26/07 125.000 € 27/07 124.000 € 28/07 123.000 € 29/07 122.000 € 30/07 121.000 € 31/07 120.000 € 01/08 119.000 € 02/08 118.000 € 03/08 117.000 € 04/08 116.000 € 05/08 115.000 € 06/08 114.000 € 07/08 113.000 € 08/08 112.000 € 09/08 111.000 € 10/08 110.000 € 11/08 109.000 € 12/08 108.000 € 13/08 107.000 € 14/08 106.000 € 15/08 105.000 € 16/08 104.000 € 17/08 103.000 € 18/08 102.000 € 19/08 101.000 €

20/08 100.000 € 21/08 99.000 € 22/08 98.000 € 23/08 97.000 € 24/08 96.000 € 25/08 95.000 € 26/08 94.000 € 27/08 93.000 € 28/08 92.000 € 29/08 91.000 € 30/08 90.000 € 31/08 89.000 € 01/09 88.000 € 02/09 87.000 € 03/09 86.000 € 04/09 85.000 € 05/09 84.000 € 06/09 83.000 € 07/09 82.000 € 08/09 81.000 € 09/09 80.000 € 10/09 79.000 € 11/09 78.000 € 12/09 77.000 € 13/09 76.000 €

14/09 75.000 € 15/09 74.000 € 16/09 73.000 € 17/09 72.000 € 18/09 71.000 € 19/09 70.000 € 20/09 69.000 € 21/09 68.000 € 22/09 67.000 € 23/09 66.000 € 24/09 65.000 € 25/09 64.000 € 26/09 63.000 € 27/09 62.000 € 28/09 61.000 € 29/09 60.000 € 30/09 59.000 € 01/10 58.000 € 02/10 57.000 € 03/10 56.000 € 04/10 55.000 € 05/10 54.000 € 06/10 53.000 € 07/10 52.000 € 08/10 51.000 €

09/10 50.000 € 10/10 49.000 € 11/10 48.000 € 12/10 47.000 € 13/10 46.000 € 14/10 45.000 € 15/10 44.000 € 16/10 43.000 € 17/10 42.000 € 18/10 41.000 € 19/10 40.000 € 20/10 39.000 € 21/10 38.000 € 22/10 37.000 € 23/10 36.000 € 24/10 35.000 € 25/10 34.000 € 26/10 33.000 € 27/10 32.000 € 28/10 31.000 € 29/10 30.000 € 30/10 29.000 € 31/10 28.000 € 01/11 27.000 € 02/11 26.000 €

PIRINEU 2000 La immobiliària del Berguedà Tel. 93 822 20 82 | 93 822 25 26 | c. Bruc, 3 | Placeta Ciutat, 2 | Berga | www.pirineu2000.com

03/11 25.000 € 04/11 24.000 € 05/11 23.000 € 06/11 22.000 € 07/11 21.000 € 08/11 20.000 € 09/11 19.000 € 10/11 18.000 € 11/11 17.000 € 12/11 16.000 € 13/11 15.000 € 14/11 14.000 € 15/11 13.000 € 16/11 12.000 € 17/11 11.000 € 18/11 10.000 € 19/11 9.000 € 20/11 8.000 € 21/11 7.000 € 22/11 6.000 € 23/11 5.000 € 24/11 4.000 € 25/11 3.000 € 26/11 2.000 € 27/11 1.000 €

15


Diari d'Avià - Festa del Segar i el Batre 2009  

Els segadors aniran al camp amb la companyia de joves aprenents. L’ajuntament d’Avià convoca un premi de recerca sobre el món rural. El ‘me...

Advertisement