__MAIN_TEXT__

Page 1

ENTORNS HABITABLES Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i l’entorn


Col·lectiu Punt 6 Som una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes d’orígens diversos amb més de 10 anys d’experiència a l’àmbit de Catalunya, l’Estat espanyol i internacional. Treballem per repensar els espais domèstics, comunitaris i públics des d’una perspectiva feminista amb l’objectiu de promoure la diversitat social trencant jerarquies i discriminacions. Altres publicacions pròpies: 1. Dones treballant. Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere 2. Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de Qualitat Urbana amb perspectiva de gènere Disponibles a: www.punt6.org


ENTORNS HABITABLES Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i l’entorn

Blanca Valdivia Gutiérrez, Adriana Ciocoletto, Sara Ortiz Escalante, Roser Casanovas i Marta Fonseca Salinas


ÍNDEX Pròleg compartit....................................................................................................................... 7

1 Presentació de l’Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i l’entorn ....................................................... 11

2 Aproximació teòrica a uns entorns habitables des de la perspectiva de gènere.......................................................................................... 15

3 Eines participatives per analitzar el context................................................................ 23 3.1 Aproximació al context social i físic................................................................................. 24 • Identificació d’agents implicats.............................................................................................. 24 • Creació d’una comissió de seguiment de l’Auditoria ............................................................ 25 • Anàlisi des de la perspectiva de gènere de les dades quantitatives existents................... 25 3.2 Procés de recollida de dades a través de la participació............................................... 25 • Observació participant............................................................................................................ 26 • Entrevistes amb persones clau .............................................................................................. 27 • Grups de discussió .................................................................................................................. 29 • Taller sobre vida quotidiana i seguretat urbana.................................................................... 31 • Marxa exploratòria i de reconeixement de l’entorn.............................................................. 33 • Mapes perceptius..................................................................................................................... 34 • Mapes corporals....................................................................................................................... 36 • La casa sense gènere............................................................................................................... 38 3.3 Elaboració de l’informe de resultats................................................................................ 40

4 Intervenció: Estratègies i actuacions............................................................................... 41 Línia estratègica 1: Entorn senyalitzat............................................................................ 44 Línia estratègica 2: Entorn visible..................................................................................... 52 Línia estratègica 3: Entorn vital........................................................................................ 66 Línia estratègica 4: Entorn vigilat..................................................................................... 80 Línia estratègica 5: Entorn equipat.................................................................................... 94 Línia estratègica 6: Entorn comunitari............................................................................. 110


5 Aplicació de l’Auditoria: l’experiència de Cali.................................................................. 119 6 Experiències en habitatge i seguretat............................................................................... 143 1. Casa Segura per Sara Ortiz Escalante i Elizabeth L. Sweet................................................ 144 2. Dormund Beginenhof per Ana Fernández.......................................................................... 147 3. MUJEFA per Charna Furman................................................................................................ 150 4. Ciudadela Ecológica Ecoaldea Nashira per Katherine Eslava ......................................... 154 5. P  rograma de reinserció social per a dones víctimes de violència familiar per María de Lourdes García Vázquez................................................................................... 158 6. Fraüen-Werk-Stadt per Zaida Muxí Martínez.................................................................... 161 7. Normativa de Portals segurs a Donosti per Pilar Braceras............................................... 165

7 Recursos.................................................................................................................................... 169


Pròleg compartit

Aquesta publicació del Col·lectiu Punt 6 es basa en una experiència territorial concreta desenvolupada a Cali, Colòmbia. És una excel·lent síntesi d’un instrument metodològic útil per revelar les violències que viuen i que perceben les dones, les quals són expressió de l’exercici de poder sobre els nostres cossos, que es perceben com a disponibles, i que adquireixen categoria política en les resistències a les violències i les seves denúncies. En aquest treball ordenat i rigorós, es recullen propostes i desenvolupaments realitzats per diferents expertes pioneres en el tema, que van situar la violència de gènere a l’espai públic com un tema social i d’atenció de la política pública. Violències en l’àmbit públic enteses com un continu de les violències que les dones viuen de portes endins a les seves llars. Resulta d’àgil lectura i és una excel·lent síntesi d’un instrument metodològic l’abordatge del qual requereix la complexitat conceptual construïda per les urbanistes feministes tant per la seva implementació com en l’anàlisi dels seus resultats. A més a més, recupera la importància de les veus de les dones sobre les seves vivències a la ciutat, destaca les diferències que existeixen; a la vegada que ressalta en el minuciós desenvolupament que les caminades de seguretat o auditories de seguretat (Anne Michaud, 1998) impliquen un profund coneixement i compromís amb els drets de les dones a la ciutat i, en particular, el dret a viure una vida sense violències, per tal d’eradicar les ciutadanies de la por (Susana Rotker1, 2000). Aquesta publicació és útil en els contextos urbans de creixents i múltiples criminalitats i de construcció del temor a la percepció de les violències. Violències que són aleatòries en les dones i poden afectar a qualsevol dona en qualsevol territori, fet que constitueix un límit a la llibertat i a l’exercici dels drets ciutadans. Ana Falú Professora i investigadora en arquitectura i urbanisme a la Univ. Nacional de Córdoba (UNC), Argentina. Experta en temes de gènere i estudis de la ciutat. Coordina el Nucli de Gènere de UNI, UN Hábitat. Dirigeix l’Institut d’Investigacions d’Habitatge i Hàbitat i el Màster de Gestió i Desenvolupament d’Habitatge, a la UNC, Argentina.

1. R  otker, Susana. Ciudadanías del miedo, Nueva Sociedad, Caracas, 2000, p. 249. ISBN 980-317-175-5.

7


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

La ciutat es construeix en funció de la quantitat i la qualitat de les relacions socials i és en el barri on aquestes es produeixen de manera més intensa, per això el sentiment de sentir-se segur o segura als barris on habitem és bàsic per poder definir una relació positiva amb el medi urbà que habitem i amb la seva gent. En aquest sentit, de les nostres investigacions es pot inferir que avui la valoració i percepció del nivell de seguretat del barri i de la pròpia ciutat té més a veure amb haver experimentat un conflicte de convivència amb els nostres veïns o veïnes que amb haver estat víctima d’un il·lícit penal. Per això el treball que aporta Col·lectiu Punt 6 amb aquesta publicació és tan important per a gestors públics, entitats i organitzacions comunitàries. En la seva trajectòria el Col·lectiu ens proposa reflexions, manuals o guies que, més enllà de la seva utilitat pràctica i instrumental, incorporen un aspecte que des del nostre punt de vista és crucial: el treball col·lectiu i comunitari, l’experiència empírica, l’apoderament del territori; i a més des d’una aproximació que conjuga el treball de l’experta i la veïna, amb un vocabulari i un llenguatge no expert que permet precisament aquesta apropiació col·lectiva de les polítiques públiques, tan sovint reivindicada. En aquesta conjunció resideix l’excel·lència dels treballs i especialment d’aquesta última proposta sobre entorns habitables que ens presenten. Enhorabona i gràcies, Josep M. Lahosa, Director de Serveis de Prevenció. Ajuntament de Barcelona Delegat del Fòrum Espanyol per a la Prevenció i la Seguretat Urbana

8


El reconeixement de les múltiples formes de discriminació i violència contra les dones ha augmentat considerablement des de les manifestacions de Take Back the Night (Recuperem la nit) dels anys 70, i des de 2010 s’està parlant d’un moviment global per a la seguretat de les dones. Aquest moviment ha estat un punt d’inflexió, ara la majoria d’actors involucrats parlen de definicions més àmplies i de conceptes de seguretat de les dones que reconeixen el continu de violència entre l’esfera privada i la pública que afecta la vida quotidiana de les dones. Aquest nou treball també reconeix que la seguretat de les dones és altament subjectiva i depèn de l’experiència personal, però també que és un problema polític i públic. Aquestes experiències són úniques en cada dona depenent del nombre de factors que s’entrecreuen i afecten la seva vida quotidiana. Finalment, un dels grans canvis ha estat reconèixer que els espais urbans han ignorat les necessitats de les dones i les nenes, i en conseqüència existeixen importants bretxes de gènere que dificulten que les ciutats siguin segures i inclusives. Les persones millor posicionades per articular quines són les bretxes, quins elements fan sentir insegures les dones i quines idees existeixen en un context per transformar l’espai, són les dones i les nenes, les necessitats de les quals han estat ignorades fins ara. En el context actual de més atenció del problema i més voluntat política per afrontar aquests reptes, és immensament necessària una publicació com aquesta que ofereix una sèrie d’eines participatives que els governs i les i els planificadors urbans poden utilitzar per incorporar les veus de les dones i les nenes en el procés. Nosaltres, a Women in Cities International, creiem que això és essencial no només per entendre els reptes i les bretxes de gènere presents a les nostres ciutats sinó per entendre el potencial transformador d’enfocaments inclusius i de gènere a la planificació de les ciutats que donen a les dones i les nenes, com a usuàries legítimes de l’espai, una veu en la construcció d’una ciutat segura i inclusiva per a totes i tots. Kathryn Travers Women in Cities International (WICI)

9


1

Presentació de l’Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i l’entorn

L’Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i l’entorn és una eina de diagnòstic urbà que analitza la seguretat de les persones. Es basa en una anàlisi integral dels aspectes socials, físics i funcionals que condicionen la percepció de seguretat a l’espai aplicant-hi una perspectiva de gènere interseccional. L’Auditoria permet avançar en el disseny i la gestió de l’entorn urbà i els espais públics i de relació integrant-hi criteris de seguretat, gènere i interseccionalitat, per garantir el dret a la ciutat sense discriminacions. També ajuda a fomentar-ne la inclusió en la informació recollida pels organismes municipals que tinguin algun tipus de vinculació amb la seguretat urbana de la ciutat, així com en els programes, projectes i serveis que ofereixen. L’Auditoria implica un treball conjunt entre el personal tècnic, les organitzacions de dones, altres organitzacions de la societat civil i altres persones que treballen al territori i tenen un coneixement de la realitat del context, en col·laboració amb l’equip facilitador i redactor de l’Auditoria. L’Auditoria es desenvolupa aplicant un repertori d’eines i mètodes participatius i feministes per obtenir informació sobre els diversos aspectes del context físic i social, i sobre com impacta la seguretat en la vida quotidiana de les persones. Aquesta guia que us presentem es basa en l’experiència desenvolupada per Col·lectiu Punt 6 en diversos treballs relacionats amb la seguretat urbana des d’una perspectiva de gènere2. Alhora, el nostre treball té com a punt de partida els sabers i experiències construïts al llarg de les últimes dècades per diferents 2. Al final de la guia es recullen els materials elaborats per Punt 6 sobre seguretat urbana des de la perspectiva de gènere. A més, durant els anys 2012 i 2013 va col·laborar en l’elaboració de l’Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere per a l’Ajuntament de Barcelona.

11


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

organitzacions feministes i de dones, com Women in Cities International o la Red Mujer y Hábitat de América Latina, així com d’investigadores feministes com ara Anne Michaud, Carolyn Whitzman, Ana Falú, Olga Segovia, María Lourdes García Vázquez, entre d’altres3. Tots aquests treballs ens han servit de base per a fer una nova aportació. Aquesta guia s’emmarca dins del projecte de Cooperació al desenvolupament “Pla de gestió urbana per a la millora de la seguretat des d’una perspectiva de gènere” finançat per la Diputació de Barcelona i realitzat a la ciutat de Cali, Colòmbia4. L’Auditoria és l’eina resultant d’aquest projecte que serveix per poder desenvolupar el Pla de gestió, l’objectiu del qual era permetre a les administracions públiques determinar les accions necessàries, tan preventives com correctives, per a la millora de la seguretat en l’espai urbà des de la perspectiva de gènere, centrant-se en els projectes d’habitatge i el seu entorn. Seguint la línia de les nostres publicacions prèvies5, aquesta guia inclou un marc teòric sobre la seguretat i l’habitatge amb perspectiva de gènere (capítol 2), un conjunt d’eines participatives per tal de diagnosticar les percepcions de seguretat en un determinat context (capítol 3) i un apartat d’estratègies i actuacions concretes a desenvolupar per tal d’intervenir al territori i millorar la percepció de seguretat (capítol 4). A continuació, al capítol 5, es concreta l’aplicació d’algunes actuacions proposades en el context específic de Cali. Per completar-les, es recullen diferents experiències específiques d’habitatge i seguretat amb perspectiva de gènere que s’han desenvolupat a diferents contexts a nivell internacional i amb especificitats tant de qui les impulsa (institucions, societat civil, professionals), com de la necessitat a la qual s’ha volgut donar resposta. Finalment,

3. A  lguns dels treballs més rellevants sobre seguretat amb perspectiva de gènere s’inclouen a l’apartat de Recursos d’aquesta guia. 4. P  rojecte coordinat per Col·lectiu Punt 6 en el qual han participat com a contrapart l’Assessoria de gènere i la Secretaria d’Habitatge de l’Alcaldia de Cali, Santiago de Cali, Colòmbia, entre els anys 2015 i 2016. Hi ha col·laborat també el Centre de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Sí Mujer al projecte “Millorar la seguretat urbana des de la perspectiva de gènere” desenvolupat també a Cali, Colòmbia i que s’ha desenvolupat en paral·lel a l’anterior. 5. D  ones Treballant. Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere i Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de qualitat urbana amb perspectiva de gènere, accesibles a https://issuu.com/punt6

12


1 PRESENTACIÓ DE L’AUDITORIA

s’inclou un apartat de Recursos amb una selecció de materials de consulta per tal d’aprofundir en el tema de seguretat i habitatge amb perspectiva de gènere. Les propostes d’aquesta guia no tenen ni molt menys com a objectiu segregar les dones ni victimitzar-les, sinó proposar mesures per a que totes les persones independentment del seu gènere, edat, origen, etc., puguin sentir-se lliures a l’hora d’utilitzar els diferents espais tan domèstics com comunitaris i públics. I com que el feminisme ens ha ensenyat a visibilitzar la interrelació de les lluites i sabers, no volem que se’ns passi l’oportunitat de mostrar el nostre agraïment a totes les persones sense les quals aquest treball no hagués estat possible. Agraïm a totes les dones dels barris de Siloé, Districte d’Aguablanca, Llanoverde i el Jarillón que han participat en entrevistes, tallers, grups de discussió i recorreguts realitzats a Cali en el treball de camp del projecte. Al grup de les i els joves del Servicio Amigable de la Fundación Sí Mujer que van compartir coneixements sobre com es viu la seguretat a l’etapa de la joventut. A totes les dones que ens van ajudar amb totes les gestions visibles i invisibles per desenvolupar el projecte: Alexandra, Amanda i Natalia de la Fundación Sí Mujer; les dones de la Fundación Mavi; Mireya Franco, Laura Cadavid, Katherine Eslava i Consuelo Malatesta de l’Asesoría de Equidad de Género de l’Alcaldía de Santiago de Cali. A Juan Carlos Rueda Ángel, secretari d’Habitatge de l’Alcaldía de Santiago de Cali. I molt especialment a Liza Rodríguez perquè sense la seva ajuda i generositat constant no podríem haver dut a terme aquest treball. Sense oblidar-nos de totes aquelles persones que ens han explicat les seves experiències quotidianes a ciutats i pobles des de fa més de 10 anys. I, sobretot, a totes les dones que han decidit dedicar les seves energies i esforços, ja sigui des de l’acadèmia, les institucions o els moviments socials, a pensar i construir ciutats més justes per a totes.

13


2

Aproximació teòrica a uns entorns habitables des de la perspectiva de gènere

L a seguretat urbana des de la perspectiva de gènere és un dels temes més estu-

diats des de l’urbanisme feminista en les últimes dècades. Malgrat que sigui un tema molt treballat, són poques les ciutats que han incorporat la perspectiva de gènere a les seves polítiques de seguretat. La seguretat urbana a les ciutats continua enfocant-se sobretot en els crims i excloent de la seva anàlisi la violència masclista (Wekerle i Whitzman 1995) i sense tenir en compte que la percepció de seguretat també és diferent entre dones i homes. La majoria de mesures dels governs local sobre prevenció i control del delicte provenen de l’àmbit de la justícia i la criminologia, enfocades en estratègies restrictives, com incrementar la presència policial i el control d’accés als espais públics. També s’han utilitzat altres estratègies més interactives, com incrementar la presència de persones a l’espai públic o atacar d’arrel el problema a través de tallers educatius en les comunitats més desafavorides (Wekerle i Whitzman 1995; Pain i Townshend 2002). Malgrat tot, aquestes intervencions rarament han tingut en compte el gènere, l’ètnia i l’origen. Un exemple dels 70 que encara perdura són els programes de “prevenció del crim a través del disseny de l’entorn” (CPTED per les seves sigles en anglès) en el disseny d’espais públics. Els principals elements són: la vigilància natural, el foment de la territorialitat, el manteniment/neteja de les zones públiques, la reducció de les àrees de conflicte, el control de l’accés i la promoció de rutes alternatives. Aquestes estratègies han estat criticades per la creació d’espais asèptics o per no tenir en compte cap anàlisi enfocada en la violència masclista (Whitzman 1995; Wekerle i Whitzman 1995). Alhora, des del moviment feminista el treball que s’ha fet en relació a la seguretat des de la perspectiva de gènere sempre pretén anar més enllà d’allò que s’en15


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

tén per crim, i analitza la seguretat des de la perspectiva de gènere diferenciant i complicant què s’entén per violència masclista, seguretat o percepció de seguretat, i anar més enllà d’allò que es tipifica com a crim i, per tant, d’allò establert per la llei. Perquè com diu Anne Michaud (2005), en un carrer on el 100% de les persones que viuen són dones, si en violen una, les conseqüències no són només sobre l’1% de la població (la dona violada) sinó sobre el 100% de les dones ja que aquest fet augmentarà la percepció d’inseguretat i la por de les dones que viuen allà, perquè senten que també els hi pot passar a elles. La percepció de seguretat està condicionada per la diferència que existeix entre el tipus de violència que poden experimentar les persones depenent del seu sexe, gènere, edat, origen, etc. I això té un impacte directe sobre les diferents percepcions. Tal com diu Teresa del Valle (2006) la por, igual que la seguretat, té referents i significats diferents per a homes i dones. La por o la percepció d’inseguretat de les dones està marcada per la violència exercida sobre el nostre cos sexuat i determina en gran mesura com les dones viuen els diferents espais, ja siguin domèstics, comunitaris o públics. Com assenyala Ana Falú (2009), les violències que s’exerceixen tant en els espais públics com de portes endins, sotmeten els cossos de les dones. El cos de les dones és el territori que està en joc, per ser ocupat, concebut com a mercaderia apropiable, percebut com disponible; però també com a categoria política, com un lloc on exercir els drets i resistir les violències: el cos com a resistència (Falú 2009). Incloure en l’anàlisi la percepció d’inseguretat també permet prendre consciència i respondre a com la por limita la llibertat i la mobilitat de les dones, principalment en les activitats nocturnes, tant en àmbits de recreació com de treball, i especialment en els trajectes (Laub 2007) i l’ús de determinats espais, provocant que el sentiment de pertinença sigui menor i, per tant, es doni menys participació activa de les dones. Analitzar la seguretat urbana des de la perspectiva de gènere també passa per reconèixer com la violència masclista i la percepció d’(in)seguretat diferencial de dones i homes estan estretament vinculades i són el resultat del sistema patriarcal i, per tant, per millorar la situació cal un treball en profunditat per fomentar un canvi social cap a una societat més equitativa.

16


2 APROXIMACIÓ TEÒRICA A UNS ENTORNS HABITABLES DES DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE

En aquesta publicació s’aborda la seguretat urbana des d’una perspectiva de gènere interseccional, per evitar biaix i dinàmiques que homogeneïtzin a les dones com a col·lectiu i visibilitzar com diferents fonts estructurals de desigualtat (o organitzacions socials) com el gènere, l’ètnia, la classe o la identitat sexual que estructuren la vida de les persones, no són naturals sinó construïdes i, a més, estan interrelacionades i mantenen relacions recíproques (Platero 2014). S’entén la seguretat com l’autonomia i la integritat física des d’un enfocament integral. Encara que els objectius i actuacions proposades s’encaminen a millorar la integritat física de les persones als espais urbans i a eradicar la violència masclista, s’entén la seguretat com a global, i està estretament lligada a altres variables com per exemple, la seguretat econòmica o la seguretat ambiental. En aquest sentit Ana Falú (2007), al·ludint a les fortes desigualtats econòmiques i socials que marquen les ciutats llatinoamericanes fa referència a que, a més dels delictes tradicionals que dificulten la vida quotidiana, com furts, robatoris, assalts, violacions, les dones també s’enfronten a fenòmens vinculats a la forma en què es concep el desenvolupament urbà, a la manca de participació ciutadana, a la dificultat d’accés a serveis –els més privatitzats–, a la desregulació... i que tot són factors que incideixen en els graus i modalitats de les manifestacions de violència efectiva o simbòlica cap a les dones.

17


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Il·lustració 1 Concepció holística de la (in)seguretat Percepció de seguretat en els espais públics

ALTRES VIOLÈNCIES

CRIM

Altres temes d’inseguretat

Elaboració pròpia

A la il·lustració 1 es pot veure l’enfocament que Col·lectiu Punt 6 té de la inseguretat. Aquesta aproximació va més enllà de les qüestions que es treballen normalment des de l’urbanisme i que estan més focalitzades en aquelles que estan tipificades com a crim o delicte, i que moltes vegades es centren sobretot en la protecció de la propietat privada o els béns materials. A més, s’inclouen altres tipus de violències que no estan recollides pel codi penal del context, com l’assetjament al carrer, les agressions verbals o la violència simbòlica o econòmica i que en la majoria de casos no s’intenten eradicar des de les institucions. Per últim, és important incloure un altre tipus de situacions que generen percepcions d’inseguretat com per exemple un entorn urbà on els cotxes circulen a molta velocitat i les persones grans o nens i nenes senten inseguretat a l’hora de creuar el carrer. A l’anàlisi i abordatge de la seguretat urbana també és important trencar i continuar qüestionant la divisió imposada per la societat patriarcal entre allò públic i allò privat. “El discurs social marca els diferents usos dels espais, distribueix llocs i assigna protagonismes, depenent del gènere dels seus habitants” (Murillo 1996, XV). L’àmbit d’allò públic es considera pertanyent a l’home i relacionat amb allò masculí, on les dones són acceptades però no controlen aquest espai;

18


2 APROXIMACIÓ TEÒRICA A UNS ENTORNS HABITABLES DES DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE

l’àmbit privat s’associa a les dones, allò femení i domèstic (Darke 1998, Murillo 1996, Sweet i Ortiz Escalante 2010). Aquesta dicotomia transmet a les dones la idea que l’espai públic és un àmbit masculí i que per tant els hi és aliè. Es continua socialitzant les dones a tenir por dels espais públics, de la nit i dels desconeguts, tot i que el major nombre d’agressions a dones són en el seu espai domèstic i per part de persones conegudes. A més de ser una dicotomia herència del sistema patriarcal, també està basada en una visió etnocèntrica i “occidental”, que té molt poc sentit quan parlem d’entorns d’habitatge informal. En aquests contexts, un concepte com la “llar” vinculada a l’espai privat separat físicament i socialment de l’espai públic no existeix (Meth 2003). La dicotomia públic-privat i com es conceptualitza la seguretat en relació a aquesta dicotomia està estretament vinculada a com s’ha dissenyat l’habitatge i quin rol juga en perpetuar jerarquies i desigualtats de gènere. “L’habitatge és el lloc de la primera socialització i, per tant, és també el lloc on s’han desenvolupat les primeres relacions entre gèneres” (Muxí 2008, 7). Per tant, és “… a l’espai interior de l’habitatge on els costums, els mecanismes socials que perpetuen les relacions de poder, estableixen normes i formes; i és a la dona a qui correspon vigilar que així sigui, malgrat que aquesta perpetuï la seva exclusió” (Muxí 2009, 11). “La casa” ha estat utilitzada com espai de perpetuació de la divisió sexual del treball, assignant a les dones la responsabilitat de realitzar quotidianament una sèrie de tasques domèstiques dins de la casa, necessàries per tal que la feina productiva fora de casa es pugui desenvolupar. Això ha fet que les dones hagin estat qui utilitza amb major intensitat l’habitatge. En els processos de construcció d’habitatge, ja sigui per part de promotores privades, públiques o processos d’autoconstrucció, s’han donat per òbvies i inamovibles certes característiques, com per exemple, la distribució en espais tancats de tasques domèstiques, repetint estructures jeràrquiques i rígides de la família nuclear patriarcal que queden reflectides, entre altres, en la nul·la consideració que té el treball de cura i les seves necessitats. En general, en els processos de construcció d’habitatge rarament s’inclou l’experiència quotidiana de les persones que aniran a viure en aquests habitatges, i menys encara la de les dones. En conseqüència, les condicions i característiques físiques d’aquests habitatges no corresponen a les necessitats de les persones que les han d’habitar. En la majoria

19


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

de casos es construeixen habitatges homogenis que no responen a la diversitat d’unitats de convivència que existeixen (famílies monomarentals/monoparentals, persones soles, grups de convivència sense vincle de parentiu, …) i són poc flexibles per adaptar-se a les necessitats canviants al llarg del cicle vital6.

Bibliografia Laub, Claudia (2007): “Violencia urbana, violencia de género y políticas de seguridad ciudadana” pp. 67-81. En: Falú, Ana y Segovia, Olga (editoras) Ciudades para convivir: Sin violencias hacia las mujeres Ediciones Sur, Santiago de Chile. Andrew, Caroline (1995): “Getting women’s issues on the municipal agenda: violence against women”, Gender in Urban Research, Urban Affairs Annual Review, vol. 42, p. 99-118. Col·lectiu Punt 6 (2011): “Construyendo entornos seguros desde la perspectiva de género”. En María Freixanet (coord.) “No surtis sola” Espais públics segurs amb perspectiva de gènere, Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona. Darke, Jane (1998): “La ciudad, espacio de propiedad patriarcal”. En: Chris Booth (ed. lit.), Jane Darke (ed. lit.), Susan Yeandle (coord.) “La vida de las mujeres en las ciudades: la ciudad, un espacio para el cambio” p. 122-126, Ed. Narcea. Del Valle, Teresa (2006): “Seguridad y convivencia: Hacia nuevas formas de transitar y de habitar”. En Urbanismo y género. Una visión necesaria para todos. Barcelona: Ed. Diputación de Barcelona. Falú, Ana (2009): “Violencia y discriminaciones en las ciudades”. En A. Falú (Ed.) Mujeres en la Ciudad. De Violencias y Derechos. Santiago de Chile: Red Mujer y Hábitat de América Latina y Ediciones Sur. Kallus, Rachel and Churchman, Arza (2004): “Women’s Struggle for Urban Safety. The Canadian Experience and its Applicability to the Israeli Context”, Planning Theory and Practice, vol. 5, nº 2. Meth, Paula (2003): “Rethinking the ‘domus’ in domestic violence: homelessness, space and domestic violence in South Africa”, Geoforum, vol. 34, p. 317-327. Murillo, Soledad (2006): “El mito de la vida privada: de la entrega al tiempo propio” Siglo XXI de España Editores. Pain, Rachel and Tim Townshend (2002): “A safer city centre for all? Senses of ‘community safety’ in Newcastle upon Tyne”, Geoforum, vol. 33, no. 1, p. 105-119. Platero Méndez, Raquel (Lucas) (2014): “Metáforas y articulaciones para una pedagogía crítica sobre la interseccionalidad”, Quaderns 16(1): 55–72. 6. Aquestes tendències s’han analitzat i reelaborat amb propostes als tallers Casa sense Gènere realitzats per integrants de Col·lectiu Punt 6 des de l’any 2005. Aquest taller va formar part del programa del “Master Laboratorio de la vivienda sostenible del siglo XXI” dirigit per Josep Maria Montaner i Zaida Muxí a la Fundació Politècnica de Catalunya. Més informació a l’apartat de Recursos.

20


2 APROXIMACIÓ TEÒRICA A UNS ENTORNS HABITABLES DES DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Shaw, Margaret et al. (2013): “Introduction. Challenges, opportunities and tools” En Whitzman, C., Legacy, C., Andrew, C., Klodawsky, F., Shaw, M. & Viswanath, K. “Building Inclusive Cities: Women’s Safety and the Right to the City”. Routledge. Smaoun, Soraya (2000): “Violence against women in urban areas: an analysis of the problem from a gender perspective”, Urban Management Program, Working papers no. 17. Nairobi, Kenya. Sweet, Elizabeth. L. and Sara Ortiz Escalante (2010): “Planning responds to gender violence: evidence from Spain, Mexico and the United States”, Journal of Urban Studies, vol. 47, no. 10, p. 2129-47. Wekerle, Gerda R. and Whitzman, Carolyn (1995): Safe cities: Guidelines for planning, design, and management. New York: Van Nostrand Reinhold. Whitzman, Carolyn (1995): “What Do You Want To Do? Pave Parks? The planner’s role in preventing violence”. En M. Eichler (Ed.) Change of Plans: Toward a non-Sexist Sustainable City. Toronto, Garamond Press.

21


3

Eines participatives per analitzar el context

Per aplicar l’Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i entorn és necessari conèixer la realitat del context on s’emmarca de manera conjunta amb les persones que viuen el territori i molt especialment amb les dones de diferents edats, identitat sexual, origen, cultura, situació social i diversitat funcional, entre d’altres. Es proposen tres accions consecutives que consten de diferent tècniques:

3.1 Aproximació al context social i físic • Identificació d’agents implicats • Creació d’una comissió de seguiment de l’Auditoria • Anàlisi des de la perspectiva de gènere de les dades quantitatives existents

3.2 Procés de recollida de dades a través de la participació • Observació participant • Entrevistes amb persones clau • Grups de discussió • Taller sobre vida quotidiana i seguretat urbana • Marxa exploratòria i de reconeixement de l’entorn • Mapes perceptius • Mapes corporals • La casa sense gènere

elaboració de l’informe de resultats

23


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

3.1 Aproximació al context social i físic Identificació d’agents implicats Les persones veïnes són les persones que millor coneixen la seva ciutat o territori; per tant, la seva participació és imprescindible a l’hora de realitzar qualsevol intervenció perquè elles hi viuen, passegen, juguen, treballen, cuiden, etc. Per això, és essencial incloure les persones veïnes en l’anàlisi de la seguretat urbana, ja sigui mitjançant organitzacions veïnals, organitzacions de dones, o dones en la seva diversitat i persones veïnes no organitzades formalment, per tal de comptar amb la seva experiència quotidiana de l’entorn a analitzar. La participació de les dones en els processos de planificació és un mitjà valuós per identificar les necessitats d’una comunitat7. Les dones no poden ser tractades com un grup social homogeni, les necessitats i prioritats varien entre dones d’entorns urbans o d’àrees rurals, dones amb filles i fills, dones grans o joves, dones de diferents orígens, condició socioeconòmica o amb diversitat funcional etc. La participació de les dones del barri haurà de vetllar per la diversitat i treballar amb la diferència. Malgrat que les dones són el 51% de la població mundial, la seva experiència sobre l’entorn no ha generat massa interès en el passat, tot i que gràcies a les reivindicacions feministes, la perspectiva de gènere s’ha anat incorporant poc a poc en diferents àmbits. La seva participació ajuda a donar una major visibilitat als temes que més els preocupen i afavoreix la comprensió de les relacions entre temes com la seguretat personal, la cura de nenes i nens, la cura de persones grans, l’accessibilitat o la mobilitat, elements que configuren la rutina quotidiana de la vida de les dones. En processos i projectes on es demana la participació de la comunitat, cal ser conscients que per tal que les dones participin activament a la comunitat o barri, a vegades han d’afegir una jornada més a la ja per si mateixa doble jornada de treball. Tot i això, és imprescindible incorporar informació sobre l’experiència quotidiana de les dones, per tant, cal que la societat es coresponsabilitzi de les

7. Sense voluntat de caure en una mistificació de la feminitat o suggerir que les dones tenen algun tipus d’atribut innat per a les cures, és important visibilitzar que en el marc d’una societat patriarcal on les cures segueixen sense ser una coresponsabilitat de la comunitat, són les dones qui segueixen assumint en major mesura les responsabilitats de la cura de les persones.

24


3 EINES PARTICIPATIVES PER ANALITZAR EL CONTEXT

tasques domèstiques i de cura per tal que les dones puguin trobar temps i espais per participar.

Creació d’una comissió de seguiment de l’Auditoria Es recomana crear una comissió que doni suport i seguiment a l’Auditoria, amb persones representants dels diferents grups identificats, que ajudaran a ajustar les metodologies proposades, els mitjans de difusió adequats i garantir que els resultats reflecteixen això exposat a les diferents activitats participatives. Aquesta comissió podrà servir també com a “grup motor” del procés i tindrà representació de l’administració, de la ciutadania involucrada en el procés i de l’equip coordinador de l’Auditoria.

Anàlisi des de la perspectiva de gènere de les dades quantitatives existents A més de la informació primària que podem obtenir, és necessari comptar amb

dades estadístiques i estudis segregats per sexe per conèixer com afecta la realitat urbana a dones i a homes, de forma diferenciada. Per tant, s’analitzaran aquelles dades existents que estiguin segregades per sexe, i si és possible per altres variables com l’edat, el barri o districte... Aquestes dades poden provenir d’enquestes de victimització, enquestes de violència de gènere, dades policials, dades de mobilitat, dades d’incidents reportats i delictes en el transport públic, enquestes sobre convivència, etc. En el supòsit que no existeixin dades estadístiques segregades per sexe, és en aquesta etapa de contacte amb altres institucions o dependències municipals implicades a la seguretat de la ciutat on es podrà sensibilitzar al personal encarregat del disseny de qüestionaris i recollida de dades estadístiques per tal que comencin a recollir dades segregades per sexe, edat, barri, etc. i així poder desenvolupar estudis de seguretat que incorporin la perspectiva de gènere.

3.2 Procés de recollida de dades a través de la participació A continuació presentem un conjunt de dinàmiques que poden ser utilitzades en la recollida de dades qualitatives i de manera participativa, i que, en tot cas, hauran d’adaptar-se al context on s’apliquen. Algunes d’aquestes poden ser realitzades, a més de amb les persones veïnes, amb persones tècniques que estiguin involucrades, treballin i tinguin un coneixement profund de la realitat del context. 25


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Observació Participant Què és? L’observació participant és l’estudi d’un espai concret, que permeti relacionar l’ús social amb l’espai físic, amb l’objectiu de determinar qui, on, com i amb qui s’utilitza i la relació entre la configuració física de l’espai i l’ús social que se’n fa.

Temps total: diferents observacions amb temps variat Com? S’han de realitzar vàries observacions directes a diferents hores i en diferents dies de la setmana amb l’objectiu d’estar al lloc el temps suficient per saber què hi succeeix i comprendre tant les relacions socials com les espacials. A més de conèixer de primera mà el perfil de les persones que utilitzen els espais, es podrà conèixer el tipus d’usos que se’n fa i si existeixen situacions de conflicte o problemes de convivència. Observar els espais en diferents horaris i dies de la setmana i de manera participada (involucrant-nos en la vivència de l’espai) ens permet, per exemple, veure com canvien els espais de dia i de nit i com la configuració física millora o perjudica la percepció de seguretat. És molt important sistematitzar tota la informació en funció de quines persones (sexe, edat, origen, si estan soles, acompanyades, en grup, etc.) utilitzen o no cada espai, i quines activitats realitzen en els espais observats. A més, es poden prendre apunts sobre plànols i notes que ajudin a registrar la informació i es faran fotos, en la mesura que sigui possible, de les diferents situacions observades. És necessari tenir en compte que serem observadores de l’espai, però ens interessa ser partícips d’allò que succeeix i no cridar l’atenció per no modificar les dinàmiques socials que es desenvolupen en aquests espais.

26


3 EINES PARTICIPATIVES PER ANALITZAR EL CONTEXT

ENTREVISTES AMB PERSONES CLAU Què és? L’entrevista és una altra eina útil per a poder obtenir informació sobre les experiències de les persones que habiten els entorns estudiats. Les entrevistes es realitzen amb l’objectiu d’extreure informació més detallada sobre qüestions més concretes. Es poden dur a terme amb persones que treballen en el territori o persones involucrades a la comunitat que coneixen el territori, la problemàtica i que també permetin contactar amb altres persones per a la resta d’activitats participatives.

Temps total: entre 45 i 60 minuts Com? Les entrevistes tenen un guió preestablert amb l’objectiu de parlar d’aquells elements importants de l’anàlisi de la percepció d’(in)seguretat a la zona estudiada. Es recomana desenvolupar-les en forma de diàleg. En l’elecció de les persones entrevistades s’ha de mantenir sempre la diversitat d’opinions i experiències en funció del sexe, edat i origen. El registre de les entrevistes es fa amb gravadores de so i cal prendre notes de comentaris i experiències explicades. En cas que es decideixi gravar l’entrevista s’ha de demanar el consentiment de la persona entrevistada i aclarir que la gravació s’utilitzarà per al buidatge posterior de dades i no per a la seva difusió.

Què podem preguntar?

• Relació de la persona entrevistada amb el barri, districte o territori en el qual es desenvolupa l’auditoria (treball, veïna, des de quan, en quina part) • Quins elements socials, físics, econòmics contribueixen a la percepció de seguretat del barri? • S’evita alguna zona del barri o alguna hora? Quines zones? Per què? • En quina mesura la forma física del barri contribueix a la percepció d’inseguretat?

27


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

• Com condicionen la percepció de seguretat i la convivència les variables de gènere, origen, edat, diversitat sexual, nivell educatiu, diversitat funcional, etc.?

• Quina és la percepció de la convivència al barri i el sentit de comunitat? En quines situacions es dóna convivència i en quines es dóna comunitat?

• Quins conflictes s’han identificat al barri? On? Entre qui? Quins tipus de conflictes?

• Com es podria millorar la percepció de seguretat? • Com es podria millorar el sentit de comunitat? • Afegiria alguna cosa que no s’hagi comentat a l’entrevista?

28


3 EINES PARTICIPATIVES PER ANALITZAR EL CONTEXT

GRUPS DE DISCUSSIÓ Què és? El grup de discussió és una conversa moderada per una persona externa al grup, que serveix per a recollir informació sobre un tema concret, i explorar i compartir reflexions a partir de les idees de diferents persones. L’objectiu del grup de discussió és recollir informació sobre com diferents grups de persones perceben la (in)seguretat en els seus entorns quotidians. Per incloure la diversitat d’experiències és important que s’organitzin varis grups de discussió sectorials, per exemple: amb dones grans, amb diversitat funcional, amb homes joves, amb personal tècnic, etc.

Temps total: 2 hores Com? Es recomana que al grup hi participin entre 8 i 12 persones, per tal que totes les

persones puguin aportar la seva opinió sobre el tema. Si hi participen més de 12 persones, és difícil que totes puguin intervenir en el debat i ser escoltades per igual. El grup de discussió és dinamitzat per una persona moderadora que té coneixement del tema i que assegurarà que totes les persones parlin i que cap monopolitzi la discussió. També ha de vigilar que la discussió no es desviï del tema d’interès a tractar i que les persones se sentin en un espai segur i de confiança per compartir les seves opinions sense por a ser qüestionades. Per això, cal que la persona moderadora sigui curosa amb les opinions que comparteix amb el grup, per tal de no provocar que certes postures siguin silenciades. És important poder gravar la discussió i prendre nota per poder buidar la informació posteriorment. Caldrà demanar consentiment a les persones per gravar la discussió. També es demanarà a les persones participants que respectin la confidencialitat de tot allò que passi en el grup de discussió, sense explicar fora d’aquest grup què s’ha dit o qui ho ha dit. Es pot dedicar una part inicial del grup a crear unes “regles del joc” entre les persones participants per deixar clars temes com aquest. 29


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Què podem discutir?

• Què entenem per seguretat? Vivim la (in)seguretat de manera diferent per raons de sexe, gènere, edat, origen, etc.? Per què? • Quina és la percepció de seguretat de dia/de nit? Per què? Quan/en quins moments del dia/nit? • A quins llocs se senten particularment segures o insegures? Què tenen aquests llocs que fan que se sentin d’aquesta manera? • Quins elements personals, socials i/o físics les fa sentir segures i quins insegures? I quins incrementen les seves percepcions de por o inseguretat? • Anomenar tres elements prioritaris que s’haurien de treballar per tal de millorar la seguretat en aquesta ciutat/territori.

Col·lectiu Punt 6, Cali, 2015

30


3 EINES PARTICIPATIVES PER ANALITZAR EL CONTEXT

TALLER SOBRE VIDA QUOTIDIANA I SEGURETAT URBANA Què és? El taller de vida quotidiana i seguretat urbana serveix per reconèixer, descriure i donar valor a les activitats que es desenvolupen en el dia a dia, detectar quines ens creen relacions de dependència, explicar com són els desplaçaments per dur-les a terme, distingir les característiques dels espais on les realitzem i analitzar si la percepció d’(in)seguretat condiciona el desenvolupament d’aquestes activitats i l’ús de determinats espais.

Temps total: 2 hores Com? El taller consta de dues parts, una de treball individual i una altra de treball en grup.

ACCIÓ INDIVIDUAL 1. Llistat d’itineraris quotidians Cada participant fa una llista en un full de les activitats que realitza al llarg d’un dia tipus de la seva vida quotidiana dividint la informació en 5 columnes amb: les hores que hi inverteixen, les tasques que fan, les persones amb qui realitzen aquestes activitats, mitjans de transport que utilitzen per a desplaçar-se i els espais on les realitzen. El llistat d’activitats ha de mostrar totes les tasques que es realitzen fora de casa per cobrir les necessitats pròpies i d’altres persones: llençar la brossa al contenidor, desplaçar-se d’un lloc a un altre, acompanyar filles i fills a l’escola, anar a la feina, fer la compra, etc. i on es fan. 2. Valoració d’activitats i espais Es fa una valoració dels aspectes favorables i els desfavorables de l’entorn on desenvolupem cadascuna de les activitats, centrant l’atenció en aquells aspectes relacionats amb la percepció d’(in)seguretat. 3. Mapa dels itineraris Cada persona ubica en un mapa del seu entorn quotidià els itineraris, marcant-hi i identificant els elements i espais favorables i desfavorables en relació a la seguretat.

31


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

ACCIÓ COL·LECTIVA 4. Treball en grup i mapa dels acords Es formen grups per posar en comú les valoracions individuals. Cada persona explica a la resta del grup les seves valoracions i es fa conjuntament una priorització dels elements favorables i desfavorables i aquesta informació es buida de manera grupal en un mapa de l’entorn. 5. Exposició d’arguments a totes les persones participants, priorització col·lectiva i debat de propostes Es posa en comú la informació dels grups, es fa una priorització comuna dels aspectes favorables i desfavorables amb tots els grups i es debat col·lectivament quines accions possibles es podrien dur a terme per millorar les situacions de percepció d’inseguretat.

Col·lectiu Punt 6, Cali, 2015 32


3 EINES PARTICIPATIVES PER ANALITZAR EL CONTEXT

MARXA EXPLORATÒRIA I DE RECONEIXEMENT DE L’ENTORN Què és? La marxa serveix per registrar, mitjançant fotografies, elements i situacions que considerem importants per descriure el nostre entorn quotidià i la percepció d’(in)seguretat associada a aquests entorns. El material fotogràfic servirà per explicar a través de la nostra mirada la imatge que tenim del barri on vivim.

Temps total: 2 hores Com? El taller consta de dues parts, una de treball individual i una altra de treball en grup.

ACCIÓ INDIVIDUAL 1. Lectura de preguntes Es treballarà amb un llistat de preguntes que servirà per reflexionar sobre diferents temes relatius a la percepció de seguretat i ajudarà a posar el focus d’atenció sobre els elements o aspectes que es miraran durant la caminada. Es proposa utilitzar el DUG (Diagnòstic Urbà de Gènere8), elaborat per Col·lectiu Punt 6, i en particular les preguntes referents a Seguretat o una selecció de preguntes que es vulguin respondre amb les fotografies i les parades que es faran al llarg del recorregut.

ACCIÓ COL·LECTIVA 2. Recórrer i fotografiar l’espai públic Fixar un punt de trobada fàcil i cèntric que vagi bé a tothom per començar a caminar. Totes les persones participants hauran de tenir un full de preguntes que vulguin respondre amb fotografies i el mapa del recorregut. Es capturen amb les càmeres els punts del barri que es considerin significatius per respondre les preguntes i s’identifiquen els elements que estiguin relacionats amb la percepció d’(in)seguretat. 3. Parada final i posada en comú A la parada final es debat sobre els temes que han sorgit i es fan unes conclusions col·lectives de l’activitat.

8. El DUG es pot descarregar de la Guia Dones Treballant. Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere, a https://issuu.com/punt6/docs/dones_treballant_final_baixa

33


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

MAPES PERCEPTIUS Què és? Els mapes perceptius serveixen per visibilitzar els elements físics o socials que limiten o afavoreixen l’ús dels espais i per identificar les qualitats que fan que els puguem utilitzar i gaudir amb autonomia i seguretat. S’ubiquen al mapa tant els espais que no s’utilitzen o pels quals no es transita perquè fan por o perquè presenten dificultat per utilitzar-los, com els que s’utilitzen habitualment perquè són macos i agradables.

Temps total: 2 hores Com? El taller consta de dues parts, una de treball individual i una altra en grup. Aquest mapa pot partir dels mapes que s’hagin començat a treballar en el taller de vida quotidiana i seguretat urbana.

ACCIÓ INDIVIDUAL 1. Marcar percepcions Cada persona marca en un mapa individual els espais del barri on se sent a gust i segura (positius), i aquells que resulten insegurs, desagradables o pels quals prefereix no passar (negatius). Es descriu i anota els motius pels quals s’han marcat els punts negatius i positius.

ACCIÓ COL·LECTIVA 2. Treball en grup Es formen grups petits per posar en comú les valoracions individuals. Cada persona participant exposa els seus arguments i es consensuen 3 percepcions negatives i 3 positives. 3. Mapa de consensos Cada grup trasllada a un mapa grupal els consensos, ubicant-hi els punts negatius i positius consensuats i s’anoten els arguments que justifiquen la selecció.

34


3 EINES PARTICIPATIVES PER ANALITZAR EL CONTEXT

4. Exposició i priorització comunitària i debat Es posa en comú el treball dels grups i es fa una priorització col·lectiva escollint 3 aspectes favorables i 3 desfavorables. Per finalitzar es discuteixen possibles solucions als elements o espais que s’han prioritzat.

És important tenir en compte que els elements o situacions no són cent per cent positius ni negatius, aquesta activitat ajuda a reconèixer les múltiples perspectives. En aquesta activitat, on es treballen les percepcions i els espais que resulten insegurs, és recomanable que els grups siguin sectorials, per exemple, grups només de dones, o homes joves, o persones trans, etc. Així, es pot promoure que les persones se sentin còmodes quan expliquen la seva pròpia experiència.

Col·lectiu Punt 6, Cali, 2015 35


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

MAPES CORPORALS Què és? Els mapes corporals serveixen per analitzar com es viuen a través del nostre cos les emocions, sensacions i altres manifestacions físiques i sensorials en relació als espais i entorn que habitem, connectant les vivències corporals de l’àmbit més privat i íntim amb l’àmbit públic i l’entorn urbà on vivim. Els mapes corporals permeten reflexionar sobre com les dones i els homes viuen de manera diferent en el seu cos la percepció de seguretat tant a nivell personal com a nivell públic i social.

Temps total: 2 hores Com? El taller consta de dues parts, una de treball individual i una altra de treball en grup.

ACCIÓ INDIVIDUAL 1. Dibuixar la silueta del cos Amb l’ajuda d’una altra persona del grup, cada participant dibuixa la silueta del seu cos a mida real en un full gran en la posició que desitgi. 2. Mapa corporal Cada persona es posarà a treballar amb la seva silueta del cos. Es demana a les persones participants que representin en aquest cos algunes preguntes, per exemple:

• Com sentiu que impacta la ciutat on viviu en el vostre cos? • Quines emocions sentiu quan camineu pel vostre barri? I per la resta de la ciutat? I quan aneu en transport públic? I quan aneu soles?

• Com representaríeu en el vostre cos les situacions de por i inseguretat que viviu a la ciutat? • On situaríeu la vostra força i poder per fer front a un situació de por o de violència? Com ho sentiu en el vostre cos?

36


3 EINES PARTICIPATIVES PER ANALITZAR EL CONTEXT

ACCIÓ COL·LECTIVA 3. Exposició a tot el grup i debat Cada persona explicarà com s’ha sentit i com ha representat en el mapa les preguntes que es plantejaven. Per finalitzar s’obrirà un debat on totes les persones participants puguin compartir desitjos i somnis de futur per aconseguir viure lliures i en igualtat.

En aquest taller es parla de l’esfera íntima i personal, poden sorgir temes i situacions que facin remoure emocions o records entre les persones participants. Per això és necessari que no es desenvolupi de manera aïllada, sinó en un continu de tallers, en què les persones participants vagin agafant confiança i consciència com a grup, i se sentin recolzades per la resta. També és important disposar de contactes i recursos externs que puguin oferir suport després del taller en cas que alguna persona ho necessiti, i es pugui fer acompanyament i seguiment.

Col·lectiu Punt 6, Cali, 2015

37


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

LA CASA SENSE GÈNERE Què és? La Casa sense Gènere és un exercici per analitzar els rols de gènere en la configuració de l’habitatge i motivar canvis que incorporin l’equitat de gènere en la definició dels llocs on vivim. Va des d’ “allò íntim privat” que s’ubica a l’interior de l’habitatge, fins als vincles intermedis amb la complexitat del teixit urbà on s’ubica “allò públic”. Es proposa desconstruir la concepció de l’espai tal i com està a les tipologies d’habitatge i visibilitzar els rols de gènere, la jerarquització dels espais, la necessitat de donar resposta a diferents grups de convivència, el menyspreu del treball domèstic, i com l’habitatge condiciona la percepció de seguretat de les persones, lligada als rols de gènere.

Temps total: 3 hores Com? ACCIÓ INDIVIDUAL 1. Exercici d’introspecció Es demana a les persones participants que dibuixin com era la casa de la seva infància, per materialitzar la memòria, els desitjos i l’experiència personal de l’habitatge. 2. Exercici analític A continuació, les persones hauran de descriure de manera individual les activitats que realitzen a l’interior de l’habitatge i valorar les seves relacions amb les característiques dels espais que habitem.

ACCIÓ COL·LECTIVA 3. Exposició a tot el grup Cada persona exposa el seu treball a la resta del grup, compartint la seva experiència, remarcant com els rols de gènere es materialitzen a l’habitatge, i també identificant el vincle de l’habitatge amb percepcions de seguretat.

38


3 EINES PARTICIPATIVES PER ANALITZAR EL CONTEXT

4. Exercici de reflexió Es proposa treballar en grups de 3 o 5 persones, per debatre, reflexionar i plasmar en un dibuix com podria ser la casa sense gènere. En aquesta discussió i dibuix s’incorpora com els espais han de ser dissenyats, quines activitats es poden fer en aquests espais i com els espais poden ser suficientment flexibles per evolucionar i adaptar-se als cicles de vida de les persones que els habiten. 5. Exposició grupal i debat S’exposa el treball a cada grup i s’obre un debat sobre cada experiència, el paper dels espais domèstics en la percepció de seguretat i propostes per a millorar aquests espais.

Col·lectiu Punt 6, Cali, 2015

39


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

1.3 Elaboració de l’informe de resultats Una vegada analitzada la diversitat d’informació recollida a través de les diferents tècniques participatives, es podrà elaborar un informe de resultats de l’Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere, que inclourà una anàlisi des de la perspectiva de gènere de les dades quantitatives existents en relació a la seguretat: delictes registrats per cossos de seguretat i institucions implicades en la prevenció i atenció a la violència; així com una anàlisi qualitativa, transversal i integral de les dades recollides a través de l’observació, les entrevistes, els grups de discussió i els tallers.

L’informe final servirà per identificar i/o alimentar la definició de línies estratègiques i actuacions a seguir per a la millora dels aspectes identificats i com a pas següent de l’Auditoria.

40


4

Intervenció: Estratègies i actuacions

Les característiques físiques dels espais són un factor determinant que afecta la percepció de seguretat de les persones, com ja s’ha referit al capítol 2 d’aproximació teòrica. En aquesta secció es defineixen unes línies estratègiques per aplicar en els diferents espais (habitatge, edifici i entorn) i d’aquesta manera millorar la percepció de seguretat que es té sobre aquest espai. Com ja s’ha dit, la percepció de seguretat està estretament vinculada a les característiques socials d’una persona, i el gènere té un paper fonamental en la manera en què dones i homes perceben els espais i el tipus de coses que els hi fan por. És necessari intervenir sobre els espais per a què totes les persones, independentment de les seves característiques socials, puguin utilitzar i gaudir dels espais públics, comunitaris i domèstics, sense restringir els seus moviments o les activitats que hi desenvolupen per por. Les línies estratègiques s’estructuren en 6 característiques que ha de tenir l’espai per ser segur des de la perspectiva de gènere. Aquestes 6 característiques (senyalitzat, visible, vital, vigilat, equipat i comunitari) parteixen dels 6 principis elaborats per Anne Michaud a la Guide d’aménagement pour un environnement urbain sécuritaire de la Ville de Montréal dins del programa Femmes et Villes del 2001. Aquests principis són: 1. Senyalització: saber on ets i on vas ENTORN SENYALITZAT 2. Visibilitat: veure i ser vista ENTORN VISIBLE 3. La concurrència de persones: escoltar i ser escoltada ENTORN VITAL 4. Vigilància formal i accés a ajuda: poder escapar i obtenir auxili ENTORN VIGILAT 5. La planificació i el manteniment dels llocs: Viure en un ambient net i acollidor ENTORN EQUIPAT 6. La participació de la comunitat: actuar en conjunt ENTORN COMUNITARI

41


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Les diferents característiques estan relacionades entre si i es retroalimenten les unes amb les altres. En general, l’objectiu de les 6 característiques és que hi hagi persones diverses i de manera constant als espais públics i que les condicions físiques permetin la connexió visual i la creació de vincles entre les persones. Cada línia estratègica conté un objectiu general i objectius específics, dins dels quals es proposen actuacions a desenvolupar. Les actuacions proposades sobre els espais són intervencions físiques, de gestió, o socials i de programa. Aquestes actuacions es poden dur a terme des de la construcció, rehabilitació i adaptació dels espais i usos que se’n fan o des de la planificació urbana introduint normatives municipals que aportin criteris sobre com han de ser els espais i per garantir la seva continuïtat al llarg del temps. Les línies estratègiques s’apliquen en tres tipus d’espais:

Habitatge Edifici ENTORN

42

unitat d’habitatge ja sigui en bloc o en habitatge unifamiliar conjunt d’habitatges vertical o horitzontal espais immediats a l’habitatge, fins a 300 metres (carrer en el seu ús més enllà de la mobilitat, espais públics formals i informals)


Línia estratègica 1 Entorn senyalitzat

Objectiu general

Línia estratègica 2 Entorn visible

Objectiu general

Saber on ets i on vas en un entorn, afavorint l’orientació, la llegibilitat de l’espai i la informació amb llenguatge no sexista.

Tenir la capacitat de veure i ser vista a l’espai, però també simbòlicament, reconeixent les dones com a agents socials.

Línia estratègica 3 Entorn vital

Objectiu general

Línia estratègica 4 Entorn vigilat

Objectiu general

Línia estratègica 5 Entorn equipat

Objectiu general

Línia estratègica 6 Entorn comunitari

Objectiu general

Tenir la capacitat d’escoltar i ser escoltada gràcies a la concurrència de persones de forma contínua i simultània, derivada de la diversitat d’usos i d’activitats al carrer i espais.

Poder sortir d’una situació insegura i obtenir ajuda perquè hi ha persones a prop que generen confiança i que tenen la capacitat i la voluntat de donar auxili.

Planificar i mantenir els espais dotats de tot allò necessari per poder desenvolupar les diferents activitats de la vida quotidiana tant en els espais públics com comunitaris.

Actuar col·lectivament en la construcció d’entorns segurs. Facilitar l’existència i sosteniment de les xarxes socials a l’entorn pròxim perquè les persones puguin compartir espais i activitats comuns i reconèixer les dones com agents clau generadors de comunitat.

Objectius específics 1.1 Orientar i afavorir la llegibilitat dels usos quotidians 1.2 Utilitzar senyalització no sexista i diversa

Objectius específics 2.1 Afavorir la visibilitat espacial 2.2 Visibilitzar socialment i simbòlicament la situació de les dones

Objectius específics 3.1 A  favorir la diversitat d’usos, la densitat i la proximitat per a la reunió de les persones 3.2 Afavorir la simultaneïtat i continuïtat d’usos i activitats 3.3 P  rioritzar l’espai públic de relació enfront a l’ús del trànsit rodat

Objectius específics 4.1 Propiciar la diversitat de persones i usos 4.2 Dissenyar els edificis i espais de manera que existeixi un vincle visual

Objectius específics 5.1 G  arantir la diversitat tipològica dels habitatges 5.2 Dissenyar espais i recorreguts dotats, cuidats i connectats amb les activitats quotidianes 5.3 A  ssegurar els equipaments i serveis necessaris per al desenvolupament de la vida quotidiana 5.4 Garantir la seguretat de les dones i les criatures que han viscut violència masclista

Objectius específics 6.1 P  otenciar xarxes socials existents i l’apropiació comunitària dels espais 6.2 A ssegurar la participació comunitària des d’una perspectiva de gènere interseccional per tal d’identificar les necessitats de la vida quotidiana en els projectes


Línia estratègica 1 Entorn senyalitzat


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Què és? Entorn senyalitzat prové del principi 1 (Senyalització: saber on ets i on vas) Un entorn senyalitzat és el que disposa de senyals i marques llegibles localitzades estratègicament i que serveixen per reconèixer i comprendre l’espai de forma clara, precisa i inclusiva.

Quin és l’objectiu general? Saber on ets i on vas en un entorn, afavorint l’orientació, la llegibilitat de l’espai i la informació amb llenguatge no sexista.

Com afavoreix la seguretat des de la perspectiva de gènere? La senyalització (visual, acústica i tàctil) ens ajuda a comprendre la ciutat i la seva estructura, i a orientar-nos més fàcilment augmentant la percepció de seguretat. Una senyalització realitzada amb iconografia no sexista i diversa (edats, cossos) inclou les diferents persones que formem part d’aquesta societat i ens fa sentir part d’ella d’igual a igual.

45


Objectiu específic 1.1 Orientar i afavorir la llegibilitat dels usos quotidians Actuacions 1.1.1 Mapes i informació dins dels conjunts d’habitatges amb entrades, sortides i rutes alternatives. 1.1.2 Mapes i informació que mostrin les xarxes quotidianes de l’entorn incloent-hi espais de suport en cas de violència masclista. 1.1.3 Senyalització i mapes amb informació del transport públic. 1.1.4 Senyalització per a la mobilitat de vianants.

Objectiu específic 1.2 Utilitzar senyalització no sexista i diversa Actuacions 1.2.1 Senyalització no sexista i diversa en espais comuns i públics.

46


Actuació 1.1.1 Mapes i informació dins dels conjunts d’habitatges amb entrades, sortides i rutes alternatives

Com? Col·locant mapes o cartells informatius en els conjunts d’habitatges, tant de blocs plurifamiliars com d’habitatges unifamiliars, amb la localització i distribució dels blocs o habitatges, senyalitzant-ne les entrades i sortides. A més, senyalitzant clarament els portals, els espais d’ús comunitari i els recorreguts accessibles dins del conjunt. Aquesta senyalització ha de ser fàcilment llegible i accessible per a tot tipus de persones, estar situada en un lloc visible i en bon estat de manteniment.

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1 ORIENTAR I AFAVORIR LA LLEGIBILITAT DELS USOS QUOTIDIANS

47


Actuació 1.1.2 Mapes i informació que mostrin les xarxes quotidianes de l’entorn incloent-hi espais de suport en cas de violència masclista

Com? Ubicant mapes o cartells informatius en llocs visibles amb afluència de persones indicant la localització dels equipaments quotidians i serveis públics, espais públics, zones comercials, recorreguts de vianants accessibles, estacions i parades de transport públic i que incloguin els espais de suport en casos de violència masclista. Aquesta senyalització ha de ser visible, llegible, en bon estat de manteniment, indicant el temps de cada recorregut (de vianants o en transport públic), graus de dificultat i punts de descans.

48

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1 ORIENTAR I AFAVORIR LA LLEGIBILITAT DELS USOS QUOTIDIANS


Actuació 1.1.3 Senyalització i mapes amb informació del transport públic

Com? Posant mapes o cartells a les parades i estacions amb tota la informació relativa al transport: plànol de la xarxa de transport, connexions, horaris, temps dels recorreguts, rutes accessibles i mapa detallat de l’entorn de les parades de transport en relació a la xarxa quotidiana. Aquesta senyalització ha de ser fàcilment llegible, visible i estar en bon estat de manteniment.

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1 ORIENTAR I AFAVORIR LA LLEGIBILITAT DELS USOS QUOTIDIANS

49


Actuació 1.1.4 Senyalització per a la mobilitat de vianants

Com? Identificant mitjançant mapes, cartells o senyals les rutes accessibles, ja sigui amb cadira de rodes, cotxets o per a persones que utilitzen bastó o caminador; marcant els punts de descans, la duració del temps dels semàfors, les cruïlles de vianants, els canvis de nivell i discontinuïtat en els recorreguts; senyalitzant els usos temporals, per exemple, un mercat setmanal o una activitat puntual al carrer, les obres o talls de trànsit i deixant clar els recorreguts alternatius. Identificant els eixos de vianants amb diferents materials, colors, vegetació, canvi de secció de les voreres, mobiliari, art urbà, etc. per ajudar al seu reconeixement.

50

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1 ORIENTAR I AFAVORIR LA LLEGIBILITAT DELS USOS QUOTIDIANS


Actuació 1.2.1 Senyalització no sexista i diversa en espais comuns i públics

Com? Utilitzant iconografia que inclogui diferents sexes, evitant estereotips de gènere; representant la diversitat d’edats i cossos, fugint dels patrons estètics normatius i utilitzant un llenguatge no sexista als cartells i altres senyalitzacions. Implementant un nomenclàtor que representi la comunitat tenint en compte la visibilitat simbòlica de les dones a l’espai públic.

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.2 UTILITZAR SENYALITZACIÓ NO SEXISTA I DIVERSA

51


Línia estratègica 2 Entorn visible


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Què és? Entorn visible prové del principi 2 (Visibilitat: veure i ser vista) Un entorn visible és aquell que promou la visibilitat des dels aspectes més físics de la planificació urbana i, des d’allò simbòlic i social, fomenta espais que visibilitzin i reconeguin figures femenines i rols infravalorats perquè han estat desenvolupats per dones.

Quin és l’objectiu general? Tenir la capacitat de veure i ser vista a l’espai, però també simbòlicament, reconeixent les dones com a agents socials.

Com afavoreix la seguretat des de la perspectiva de gènere? La visibilitat permet a través de la configuració física de l’espai que les persones puguin visualitzar tots els elements i persones que hi ha a l’entorn i localitzar possibles sortides en una situació de risc. A més, fa visibles les dones com a subjectes actius reconeixent els diversos papers que desenvolupen a la societat sense caure en estereotips de tractar-les com a objectes o víctimes. També visibilitza les tasques reproductives i les valora socialment, promovent la coresponsabilitat social i dins del grup de convivència, sense que segueixin recaient exclusivament a les dones.

53


Objectiu específic 2.1 Afavorir la visibilitat espacial Actuacions 2.1.1 Continuïtat dels recorreguts i connexió visual entre els espais de l’entorn. 2.1.2 Il·luminació de vianants contínua distribuïda de manera homogènia i sense obstruccions. 2.1.3 Eliminació o adequació d’espais amb racons, àrees amagades, sense visibilitat o abandonades. 2.1.4 Canvi o adaptació de mobiliari urbà, vegetació o altres elements que interfereixin les línies de visió. 2.1.5 Eliminació o adequació de passos subterranis, ponts de vianants i escales. 2.1.6 Parades de transport públic i sortides d’aparcaments públics transparents.

Objectiu específic 2.2 Visibilitzar socialment i simbòlicament la situació de les dones Actuacions 2.2.1 Visibilitat de les dones i la seva història dins de la memòria col·lectiva de la comunitat. 2.2.2 Recopilació de dades quantitatives i qualitatives per conèixer la situació de les dones i els casos de violència masclista que existeixen a la comunitat. 2.2.3 Campanyes formatives i informatives sobre violència masclista des d’un abordatge no revictimitzador. 2.2.4 Regulació d’imatges i texts a l’espai públic per evitar continguts sexistes i discriminatoris. 2.2.5 Coresponsabilitat social de les tasques reproductives. 2.2.6 Visibilitat de les tasques reproductives en el disseny i la definició d’usos als espais de l’habitatge.

54


Actuació 2.1.1 Continuïtat dels recorreguts i connexió visual entre els espais de l’entorn

Com? Dissenyant recorreguts de vianants continus als conjunts d’habitatge que permetin la circulació entre blocs, i l’accés i visió cap a altres zones del barri evitant edificis de façanes llargues i contínues. Adaptant volumètricament els nous conjunts d’habitatge a l’entorn existent, amb criteris específics d’alineació de façana i d’altures segons el context per tal que tinguin una continuïtat amb la resta de la ciutat. En el disseny dels conjunts d’habitatge, cedint espais a les plantes baixes per passos que permetin la connexió funcional i visual entre els espais comunitaris i públics.

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1 AFAVORIR LA VISIBILITAT ESPACIAL

55


Actuació 2.1.2 Il·luminació de vianants contínua distribuïda de manera homogènia i sense obstruccions

Com? Posant il·luminació a les voreres, les interseccions, els punts d’accés i les àrees de senyalització que il·luminin els recorreguts de vianants. Evitant elements que obstrueixin la llum dels fanals (vegetació, publicitat, ornamentació), així com contrastos entre zones molt il·luminades i poc il·luminades, tant en els espais públics com a l’accés als habitatges. Posant una il·luminació contínua als camins principals que connectin zones edificades amb zones aïllades o rurals. Garantint el bon manteniment de la il·luminació així com el seu funcionament en tot l’horari nocturn.

56

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1 AFAVORIR LA VISIBILITAT ESPACIAL


Actuació 2.1.3 Eliminació o adequació d’espais amb racons, àrees amagades, sense visibilitat o abandonades

Com? Dissenyant espais oberts sense racons, àrees amagades, murs cecs o espais abandonats. En aquells llocs on ja existeixen aquest tipus d’espais, condicionant-los mitjançant la introducció d’altres activitats al seu entorn, col·locant il·luminació de forma que sigui més visible i millori les línies de visió, o situant miralls a cantonades. Als portals d’habitatges i altres edificis, evitant els racons de façana on puguin amagar-se persones i produir-se agressions.

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1 AFAVORIR LA VISIBILITAT ESPACIAL

57


Actuació 2.1.4 Canvi o adaptació de mobiliari urbà, vegetació o altres elements que interfereixin les línies de visió

Com? Evitant mobiliari urbà, vegetació, ornamentació i elements de publicitat o senyalització que obstaculitzin la visió de les persones que van caminant o perquè les vegin des d’un vehicle. Per exemple, els contenidors de reciclatge de gran format, tanques, arbustos o altres elements d’alçades superiors a 1 metre que divideixin els espais en seccions i que dificultin parcialment o totalment la visibilitat.

58

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1 AFAVORIR LA VISIBILITAT ESPACIAL


Actuació 2.1.5 Eliminació o adequació de passos subterranis, ponts de vianants i escales

Com? Evitant els passos subterranis o elevats, que són previsibles i no tenen opcions alternatives i reemplaçar-los per passos de vianants al mateix nivell que la calçada. En cas de no ser possible, adequant escales i passos de vianants amb il·luminació, espai suficient pel pas de vàries persones, instal·lant dispositius d’ajuda com intèrfons. Instal·lant rampes o ascensors que garanteixin l’accessibilitat, amb visibilitat i transparents. Afegint informació de rutes alternatives.

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1 AFAVORIR LA VISIBILITAT ESPACIAL

59


Actuació 2.1.6 Parades de transport públic i sortides d’aparcaments públics transparents

Com? Dissenyant aquests elements de manera que no obstaculitzin la visibilitat de l’espai públic ni generin percepció d’inseguretat a dins, amb materials transparents, sense que siguin tapats per cartells publicitaris o altres obstacles.

60

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1 AFAVORIR LA VISIBILITAT ESPACIAL


Actuació 2.2.1 Visibilitat de les dones i la seva història dins de la memòria col·lectiva de la comunitat

Com? Reconeixent i ressaltant el paper de les dones i les seves aportacions a la societat i a la vida quotidiana de la comunitat, a través del nomenclàtor (noms d’edificis, carrers, places i equipaments), d’escultures, murals o altres elements ornamentals, així com a través d’exposicions i altres activitats com festes, caminades per espais representatius, publicacions o premis que serveixin per a recordar i visibilitzar la vida de les dones a la comunitat.

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2 VISIBILITZAR SOCIALMENT I SIMBÒLICAMENT LA SITUACIÓ DE LES DONES

61


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Actuació 2.2.2 Recopilació de dades quantitatives i qualitatives per conèixer la situació de les dones i els casos de violència masclista que existeixen a la comunitat

Com? Elaborant periòdicament informes de diagnòstic sobre la situació de les dones i la violència masclista a la comunitat a través de dades, públiques i accessibles, recopilades per les diferent entitats i institucions implicades en l’atenció a aquest tipus de violència (policia, serveis socials, centres comunitaris, centres sanitaris, estaments judicials, organitzacions socials, etc.). Millorant la recollida d’aquestes dades incloent-hi la diversitat de dones de la comunitat per edat, identitat sexual i de gènere, origen, ètnia, etc.

Actuació 2.2.3 Campanyes formatives i informatives sobre violència masclista des d’un abordatge no revictimitzador

Com? Desenvolupant programes de formació contínua a la comunitat, sobre violència masclista, abordant els prejudicis i fent èmfasi en la necessitat d’eradicar-la i prevenir-la. Elaborant campanyes divulgatives d’informació i sensibilització per explicar en què consisteix i totes les seves vessants (física, psicològica, sexual, econòmica, simbòlica, etc.) així com quins són els recursos disponibles. Reconeixent el dret a habitar un entorn lliure de violències i procurant arribar a tots els sectors de la comunitat a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, donant especial atenció a les i els joves.

62

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2 VISIBILITZAR SOCIALMENT I SIMBÒLICAMENT LA SITUACIÓ DE LES DONES


Actuació 2.2.4 Regulació d’imatges i texts a l’espai públic per evitar continguts sexistes i discriminatoris

Com? Desenvolupant una normativa que reguli l’ús d’imatges i texts a l’espai públic prohibint aquells que difonguin missatges sexistes que objectivitzen o revictimitzen les dones o siguin discriminatoris per edat, origen, ètnia, classe o identitat sexual de les persones.

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2 VISIBILITZAR SOCIALMENT I SIMBÒLICAMENT LA SITUACIÓ DE LES DONES

63


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Actuació 2.2.5 Coresponsabilitat social de les tasques reproductives

Com? Realitzant campanyes per a fomentar la coresponsabilitat en el desenvolupament de les tasques reproductives i de cura, com una responsabilitat col·lectiva i social i no individual. Garantint que els horaris dels equipaments i serveis públics, i els de sessions de participació ciutadana, permetin la conciliació de les diferents esferes de la vida. Aquestes actuacions fomenten l’equitat de gènere i contribueixen a l’eradicació de la violència masclista que és el màxim exponent de les desigualtats de gènere.

64

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2 VISIBILITZAR SOCIALMENT I SIMBÒLICAMENT LA SITUACIÓ DE LES DONES


Actuació 2.2.6 Visibilitat de les tasques reproductives en el disseny i la definició d’usos als espais de l’habitatge

Com? Integrant els espais de treball reproductius a la resta d’espais de l’habitatge. Equiparant les característiques espacials a les diferents estàncies com la superfície, orientació, mida de les finestres,… sense generar desigualtats per raó d’edat, gènere, diversitat funcional, etc. i podent-les utilitzar per altres usos, possibilitant espais propis, segurs i tranquils per al desenvolupament individual de cada component del grup.

OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2 VISIBILITZAR SOCIALMENT I SIMBÒLICAMENT LA SITUACIÓ DE LES DONES

65


Línia estratègica 3 Entorn vital


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Què és? Entorn vital prové del principi 3 (La concurrència de persones: escoltar i ser escoltada) Un entorn vital és concorregut amb gent que està desenvolupant diferents activitats a diferents hores del dia. La vitalitat sorgeix de la presència simultània i contínua de persones i de la densitat d’activitats i usos als carrers i espais.

Quin és l’objectiu general? Tenir la capacitat d’escoltar i ser escoltada gràcies a la concurrència de persones de forma contínua i simultània, derivada de la diversitat d’usos i d’activitats als carrers i espais.

Com afavoreix la seguretat des de la perspectiva de gènere? La vitalitat afavoreix la presència de persones, la reunió, la relació i l’ajuda mútua. Un entorn vital garanteix mitjançant el disseny i la configuració física, que diferents persones puguin realitzar diferents activitats en un espai de manera simultània.

67


Objectiu específic 3.1 Afavorir la diversitat d’usos, la densitat i la proximitat per a la reunió de les persones Actuacions 3.1.1 Edificis amb espais intermedis i espais de relació connectats amb el carrer per a generar activitat. 3.1.2 A  ugment de la densitat en edificacions existents. 3.1.3 Planificació urbana a escala de barri amb diversitat d’usos, evitant la monofuncionalitat i incentivant el comerç de proximitat. 3.1.4 Proximitat entre els diferents usos quotidians. 3.1.5 Estructura urbana amb carrers i cantonades amb espai de trobada. 3.1.6 Cessió temporal d’espais buits o edificis en desús per a usos comunitaris.

Objectiu específic 3.2 Afavorir la simultaneïtat i continuïtat d’usos i activitats Actuacions 3.2.1 Promoció d’activitats eventuals que dinamitzin els espais de relació i els carrers de l’entorn. 3.2.2 Espai de relació amb activitats simultànies i a diferents hores.

Objectiu específic 3.3 Prioritzar l’espai públic de relació enfront a l’ús del trànsit rodat Actuacions 3.3.1 Carrers de la xarxa quotidiana amb prioritat de vianants. 3.3.2 Resoldre l’aparcament del vehicle privat.

68


Actuació 3.1.1 Edificis amb espais intermedis i espais de relació connectats amb el carrer per a generar activitat

Com? Dissenyant espais de reunió entre l’habitatge i el carrer de manera que es connectin directament amb aquest per tal que puguin aportar altres activitats (estància, joc, cura) i enriquir l’entorn. Proposant fronts de façana que estiguin en relació directa amb el carrer i la vida urbana, amb una transició gradual entre els espais domèstics i públics, per exemple posant límits tous, amb vegetació, murs baixos, materials transparents. Considerant espai suficient per a l’estància i possible realització d’altres activitats espontànies en accessos, escales o entrades dels habitatges, els edificis o el conjunt, on es produeix la trobada casual.

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1 AFAVORIR LA DIVERSITAT D’USOS, LA DENSITAT I LA PROXIMITAT PER A LA REUNIÓ DE LES PERSONES

69


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Actuació 3.1.2 Augment de la densitat en edificacions existents

Com? Augmentant la densitat en situacions preexistents de monofuncionalitat. Flexibilitzant les normatives i ordenances urbanístiques per donar suport a la modificació de la parcel·lació existent i la tipologia edificatòria, permetent subdivisions en propietat horitzontal i agregacions parcel·làries que augmenten el percentatge d’ocupació per parcel·la i el tipus edificatori.

70

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1 AFAVORIR LA DIVERSITAT D’USOS, LA DENSITAT I LA PROXIMITAT PER A LA REUNIÓ DE LES PERSONES


Actuació 3.1.3 Planificació urbana a escala de barri amb diversitat d’usos, evitant la monofuncionalitat i incentivant el comerç de proximitat

Com? Promovent la diversitat d’usos a través de la normativa i el disseny, tant en edificis en alçada com en parcel·les de baixa densitat, procurant que aquesta mescla inclogui comerços de proximitat, equipaments, espais d’ús comunitari, diferents espais de treball, etc. Incentivant el comerç de proximitat mitjançant ajudes, campanyes, tenint-ne cura per tal que les grans superfícies comercials no monopolitzin el consum.

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1 AFAVORIR LA DIVERSITAT D’USOS, LA DENSITAT I LA PROXIMITAT PER A LA REUNIÓ DE LES PERSONES

71


Actuació 3.1.4 Proximitat entre els diferents usos quotidians

Com? Distribuint els habitatges, els serveis i els equipaments, relacionats i propers entre si, de manera que sigui possible connectar-los a peu a través d’una xarxa quotidiana. Procurant l’existència d’alternatives de vianants dins del teixit urbà per facilitar l’accés i connexió entre diferents usos.

72

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1 AFAVORIR LA DIVERSITAT D’USOS, LA DENSITAT I LA PROXIMITAT PER A LA REUNIÓ DE LES PERSONES


Actuació 3.1.5 Estructura urbana amb carrers i cantonades amb espai de trobada

Com? Evitant o transformant carrers amb grans superfícies contínues, sense ús o amb poc ús, com polígons industrials, edificis de grans dimensions, solars abandonats, que fracturen la continuïtat dels recorreguts i provoquen segregació espacial. Generant espais de relació a les cruïlles entre carrers i cantonades com a espais de trobada casual i socialització. Per exemple, ubicant bancs per al descans, l’espera o la socialització, arbres, jocs i altres elements que promouen la trobada a les cantonades.

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1 AFAVORIR LA DIVERSITAT D’USOS, LA DENSITAT I LA PROXIMITAT PER A LA REUNIÓ DE LES PERSONES

73


Actuació 3.1.6 Cessió temporal d’espais buits o edificis en desús per a usos comunitaris

Com? Identificant, rehabilitant i donant un ús a espais construïts o solars buits (públics o privats) que generin “àrees mortes”, promovent-ne la cessió temporal o indefinida a entitats de la comunitat. Per exemple, espais entre blocs la gestió dels quals es pot cedir a les comunitats per a que els utilitzin com espai actiu de relació, horts, jardins, etc.

74

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1 AFAVORIR LA DIVERSITAT D’USOS, LA DENSITAT I LA PROXIMITAT PER A LA REUNIÓ DE LES PERSONES


Actuació 3.2.1 Promoció d’activitats eventuals que dinamitzin els espais de relació i els carrers de l’entorn

Com? Realitzant activitats lúdiques o culturals als espais comuns de l’edifici o espais de relació de l’entorn per diversificar l’ús que se’n fa, per exemple, un bibliobús (autobús-biblioteca), punt de reciclatge, mercat setmanal o organitzant activitats com cinema a l’aire lliure o activitats infantils.

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.2 AFAVORIR LA SIMULTANEÏTAT I CONTINUÏTAT D’USOS I ACTIVITATS

75


Actuació 3.2.2 Espai de relació amb activitats simultànies i a diferents hores

Com? Produint espais de relació o una xarxa d’espais que permetin l’ús de diferent tipus de persones a diferents hores del dia, de manera contínua i independentment de les inclemències meteorològiques. Instal·lant mobiliari suficient i variat que permeti realitzar diferents activitats a diversitat de persones al mateix temps (estància, reunió, cura, activitat física i joc per a diferents edats) i evitant així la monopolització de l’ús de l’espai per part d’alguns individus o grups. Col·locant elements tipus pèrgoles per poder utilitzar-los tant dies de pluja com dies molt solejats i amb paviment antilliscant.

76

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.2 AFAVORIR LA SIMULTANEÏTAT I CONTINUÏTAT D’USOS I ACTIVITATS


Actuació 3.3.1 Carrers de la xarxa quotidiana amb prioritat de vianants

Com? Dissenyant un ample de carrer que permeti el pas de persones, cotxets i cadires de rodes. Cruïlles amb semàfors que indiquin el temps i amb una durada suficient que permeti creuar en un únic intent a persones amb diferents tipus de mobilitat. Cantonades amb passos de zebra a nivell de les voreres i il·luminació enfocada cap a les voreres. A més, que siguin accessibles i sense elements urbans que dificultin la connectivitat a peu, evitant a la xarxa quotidiana carreteres difícils de creuar, vies de ferrocarril o accidents topogràfics.

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.3 PRIORITZAR L’ESPAI PÚBLIC DE RELACIÓ ENFRONT A L’ÚS DEL TRÀNSIT RODAT

77


Actuació 3.3.2 Resoldre l’aparcament del vehicle privat

Com? Assegurant l’aparcament necessari per a persones amb diversitat funcional i reduint els aparcaments soterranis o en grans extensions lliures i aïllades, pel seu cost i percepció d’inseguretat. Per exemple, amb espais per a l’aparcament col·lectiu connectats visualment amb altres usos, edificis d’aparcaments amb plantes baixes comercials o equipaments, i promovent programes per compartir cotxe.

78

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.3 PRIORITZAR L’ESPAI PÚBLIC DE RELACIÓ ENFRONT A L’ÚS DEL TRÀNSIT RODAT


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

79


Línia estratègica 4 Entorn vigilat


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Què és? Entorn vigilat parteix del principi 4 (Vigilància formal i accés a l’ajuda: poder escapar i obtenir auxili) Un entorn vigilat és aquell que permet la vigilància informal, aquella exercida entre iguals i de manera solidària i no autoritària. Vigilar és “cuidar”, segons l’accepció que exemplifica Jane Jacobs (1961); no és una funció exclusiva que hagi de desenvolupar algú per preservar la seguretat de les persones que habiten la ciutat, sinó que ha de ser una tasca compartida per totes les persones. La vigilància informal es dóna quan existeix diversitat social, física i funcional, que permet a la varietat de persones, activitats i usos responent a les diferents necessitats de les persones en funció del gènere, sexe, edat, diversitat funcional, origen, cultura i condició social, entre altres factors.

Quin és l’objectiu general? Poder sortir d’una situació insegura i obtenir ajuda perquè hi ha persones a prop que generen confiança i que tenen la capacitat i la voluntat de donar auxili.

Com afavoreix la seguretat des de la perspectiva de gènere? La presència d’activitats als espais permet una vigilància informal que millora la percepció de seguretat de les persones en sentir-se cuidades entre si. La configuració física dels espais permet que hi hagi una connexió visual. Els programes socials i la gestió urbana asseguren que hi hagi població heterogènia als barris.

81


Objectiu específic 4.1 Propiciar la diversitat de persones i usos Actuacions 4.1.1 Accés a l’habitatge a població diversa (condició socioeconòmica, gènere, edat, origen, unitat de convivència). 4.1.2 Creació d’habitatges de diferents règims de tinença. 4.1.3 Disseny dels espais públics que afavoreixin la diversitat d’usos. 4.1.4 Ubicació d’espais aïllats en relació amb altres usos.

Objectiu específic 4.2 D  issenyar els edificis i espais de manera que existeixi un vincle visual Actuacions 4.2.1 Accés a l’espai domèstic passant per espais comuns. 4.2.2 Disseny dels espais d’ús més intensiu de l’habitatge orientats i amb vistes cap als espais de relació. 4.2.3 Disseny segur als espais d’accés. 4.2.4 Disseny de les façanes i accessos amb “ulls” al carrer i espais de relació. 4.2.5 Ubicació de comerços, serveis, equipaments i usos comunitaris a les plantes baixes. 4.2.6 Eliminació de murs cecs a recorreguts dels carrers de la xarxa quotidiana.

82


Actuació 4.1.1 Accés a l’habitatge a població diversa (condició socioeconòmica, gènere, edat, origen, unitat de convivència)

Com? Facilitant l’accés a l’habitatge mitjançant diferents mecanismes (parc d’habitatge públic, ajudes i mediació per al lloguer,…) a població amb diversos perfils socials. Garantint l’existència d’habitatge públic o privat que sigui físicament i econòmicament accessible distribuït als diferents barris per tal que les persones que necessitin habitatge no es vegin obligades a viure en un nou emplaçament totalment desconnectat de la seva xarxa social. Als barris on es fomenta o s’està començant a donar una mescla social, elaborant mecanismes per frenar la gentrificació i la turistificació, per exemple mitjançant el control del preu del lloguer o la creació de plans d’usos.

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1 PROPICIAR LA DIVERSITAT DE PERSONES I USOS

83


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Actuació 4.1.2 Creació d’habitatges de diferents règims de tinença

Com? Promocionant diferents tipus de tinença per tal que la població accedeixi a l’habitatge amb preus assequibles, a través del lloguer social, la creació de cooperatives d’habitatge, la cessió d’usos o la masoveria urbana.

84

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1 PROPICIAR LA DIVERSITAT DE PERSONES I USOS


Actuació 4.1.3 Disseny dels espais públics que afavoreixin la diversitat d’usos

Com? Dissenyant els espais comuns per facilitar-ne l’ús per part de diferents tipus de persones segons l’edat, el sexe i la diversitat funcional amb espais accessibles i elements que permetin l’estància i la conciliació entre diferents usos, promovent la creació de xarxes i la confiança mútua.

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1 PROPICIAR LA DIVERSITAT DE PERSONES I USOS

85


Actuació 4.1.4 Ubicació d’espais aïllats en relació amb altres usos

Com? Ubicació d’espais que no tenen un ús continuat en relació amb altres usos o activitats, per exemple, parades d’autobusos que estan al mig d’una carretera, lavabos públics, aparcaments a zones d’equipament que estan aïllades.

86

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1 PROPICIAR LA DIVERSITAT DE PERSONES I USOS


Actuació 4.2.1 Accés a l’espai domèstic passant per espais comuns

Com? Incloent espais comuns i espais intermedis que afavoreixin la relació entre les persones i puguin evitar en certa mesura l’aïllament. Quan existeixen casos de violència masclista és més difícil demanar ajuda si la persona que l’està vivint està aïllada i no hi ha espais de relació quotidiana amb el veïnat.

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.2 DISSENYAR ELS EDIFICIS I ESPAIS DE MANERA QUE EXISTEIXI UN VINCLE VISUAL

87


Actuació 4.2.2 Disseny dels espais d’ús més intensiu de l’habitatge orientats i amb vistes cap als espais de relació

Com? Dissenyant els espais domèstics de més ús amb connexió visual cap als espais de joc i relació tant del conjunt d’habitatges com de l’espai públic. Per exemple, distribuint els espais interiors de l’habitatge de manera que les cuines, les zones d’estància compartida o de treball tinguin finestres cap als espais de relació exterior o del carrer per tal que les persones cuidadores puguin realitzar altres activitats mentre estan pendents de les persones cuidades.

88

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.2 DISSENYAR ELS EDIFICIS I ESPAIS DE MANERA QUE EXISTEIXI UN VINCLE VISUAL


Actuació 4.2.3 Disseny segur als espais d’accés

Com? Tenint en compte la localització i connexió dels espais comuns d’entrada i mobilitat interior de l’edifici amb portals, escales, rampes, ascensors i passadissos i utilitzant materials transparents, amb un disseny que permeti veure de dins cap a fora i viceversa cap a altres espais d’ús públic i amb recorreguts alternatius, és a dir, evitant un sol punt d’accés i sortida. Tenint en compte especialment les portes d’accés a l’edifici i als habitatges, amb passarel·les o replans, de forma que siguin identificables.

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.2 DISSENYAR ELS EDIFICIS I ESPAIS DE MANERA QUE EXISTEIXI UN VINCLE VISUAL

89


Actuació 4.2.4 Disseny de les façanes i accessos amb “ulls” al carrer i espais de relació

Com? Dissenyant els edificis amb fronts de façana alineats per evitar racons, garantint la continuïtat constructiva i evitant murs cecs que donin als espais públics. Evitant ubicar entrades contínues de garatges que generin murs cecs, sense activitat i racons. Col·locant finestres i portes que serveixin “d’ulls” als espais comuns de relació i al carrer; construint plantes baixes amb materials transparents o permeables que permetin veure de dins cap a fora i de fora cap a dins o obrint murs existents. Garantint a partir de la normativa municipal que es mantinguin aquestes condicions en el temps.

90

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.2 DISSENYAR ELS EDIFICIS I ESPAIS DE MANERA QUE EXISTEIXI UN VINCLE VISUAL


Actuació 4.2.5 Ubicació de comerços, serveis, equipaments i usos comunitaris a les plantes baixes

Com? Ubicant equipaments i serveis comunitaris (com ludoteques, sales d’usos múltiples, safareigs comunals, menjadors col·lectius) a les plantes baixes dels edificis i localitzant de forma visible els horaris d’obertura d’aquestes activitats per poder saber en quins moments es pot comptar amb ajuda. Elaborant plans d’usos per barris, però amb una estratègia municipal, per coordinar activitats i horaris i no sobrecarregar zones amb alguns usos (turístics, oci nocturn,…) i deixar altres zones sense serveis o equipaments d’ús quotidià.

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.2 DISSENYAR ELS EDIFICIS I ESPAIS DE MANERA QUE EXISTEIXI UN VINCLE VISUAL

91


Actuación 4.2.6 Eliminació de murs cecs a recorreguts dels carrers de la xarxa quotidiana

Com? Evitant murs continus sense finestres ni altres usos com algunes tanques de parcs, façanes d’edificis, etc., de manera que permetin veure les activitats que hi ha darrera. Quan siguin façanes d’edificis en desús, per exemple, aprofitar les superfícies dels murs per art urbà com grafits o murals per tal d’afavorir la percepció de seguretat, sempre tenint en compte els criteris no sexistes i de diversitat, i incloent-hi diversitat de dones artistes.

92

OBJECTIU ESPECÍFIC 4.2 DISSENYAR ELS EDIFICIS I ESPAIS DE MANERA QUE EXISTEIXI UN VINCLE VISUAL


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

93


Línia estratègica 5 Entorn equipat


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Què és? Entorn equipat prové del principi 5 (La planificació i el manteniment dels llocs: viure en un ambient net i acollidor) Un entorn equipat és aquell que disposa d’infraestructures i elements que donen suport a les activitats de la vida quotidiana a una distància i temps adequat garantint un ambient net i acollidor.

Quin és l’objectiu general? Planificar i mantenir els espais dotats de tot allò necessari per poder desenvolupar les diferents activitats de la vida quotidiana tant en els espais públics com comunitaris.

Com afavoreix la seguretat des de la perspectiva de gènere? Un entorn equipat garanteix que hi hagi persones diverses utilitzant els espais públics i comunitaris perquè estan dotats de tot tipus d’elements urbans, vegetació i infraestructures (accessibles, nets i ben mantinguts) que acompanyen les diferents activitats que les persones realitzen en el seu dia a dia. A més existeixen mecanismes per tal que les persones puguin romandre als seus barris sense problemes d’expulsió per motius econòmics (especulació immobiliària, gentrificació…), condicions de l’habitatge o dels espais (falta d’accessibilitat, manteniment…) o violència masclista.

95


Objectiu específic 5.1 Garantir la diversitat tipològica dels habitatges Actuacions

5.1.1 Habitatges adaptats a les necessitats canviants. 5.1.2 Creació d’habitatges dotacionals.

Objectiu específic 5.2 D  issenyar espais i recorreguts dotats, cuidats i connectats amb les activitats quotidianes Actuacions

5.2.1 Carrers de la xarxa quotidiana dotats dels elements necessaris per al seu ús. 5.2.2 Transport públic que connecti les diferents activitats quotidianes amb parades dotades i entorns segurs. 5.2.3 Espais públics dotats de mobiliari, vegetació i paviment per facilitar els diversos usos i evitar problemes de convivència. 5.2.4 Elements que contribueixin a millorar la imatge i la bellesa de l’espai. 5.2.5 Cura, neteja i manteniment dels espais comuns dels edificis, els espais públics i el paisatge urbà del barri.

Objectiu específic 5.3 Assegurar els equipaments i serveis necessaris per al desenvolupament de la vida quotidiana Actuacions

5.3.1 Oferta d’equipaments variats recolzant l’autonomia de les persones i les tasques reproductives. 5.3.2 Disseny d’espais per a la coresponsabilitat de les tasques reproductives. 5.3.3 Accés a lavabos públics als espais de relació. 5.3.4 Disseny d’espais d’emmagatzematge per als diferents elements quotidians. 5.3.5 Espais i programes que promoguin el desenvolupament d’activitats productives diverses i suport a les preexistents.

Objectiu específic 5.4 Garantir la seguretat de les dones i les criatures que han viscut violència masclista Actuacions

5.4.1 Mecanismes legals necessaris per permetre a les dones quedar-se a la seva llar de forma segura i lliures dels seus agressors. 5.4.2 Reserves obligatòries per a dones que han viscut violència masclista a les promocions d’habitatges dotacionals. 5.4.3 Cases d’acollida de dones amb assessorament i acompanyament en casos de violència. 5.4.4 Punts d’ajuda als diferents espais.


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Actuació 5.1.1 Habitatges adaptats a les necessitats canviants

Com? Promocionant dissenys flexibles en la configuració, mida i organització interior de l’habitatge permetent un cert grau d’adaptació als canvis de composició de les unitats de convivència i els cicles de vida. Per exemple, a través d’envans mòbils, espais que poden acollir diferents usos, etc.

Actuació 5.1.2 Creació d’habitatges dotacionals

Com? Creant habitatges per a grups socials específics, com habitatges equipats per a persones grans o amb diversitat funcional, amb serveis sanitaris i comunitaris que garanteixin la màxima autonomia d’aquestes persones, que es puguin combinar amb habitatges per a joves, promovent la diversitat i l’ajuda mútua.

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1 GARANTIR LA DIVERSITAT TIPOLÒGICA DELS HABITATGES

97


Actuació 5.2.1 Carrers de la xarxa quotidiana dotats dels elements necessaris per al seu ús

Com? Dissenyant carrers de l’entorn amb recorreguts accessibles per a diferents tipus de mobilitat i persones que van amb carrets, cotxets, criatures, cadira de rodes, bicicletes... Dotats de bancs per poder fer parades als recorreguts, vegetació, ombres, papereres, fonts d’aigua, accés a lavabos públics, il·luminació a diferents hores, carrils bici ben senyalitzats, mantinguts, il·luminats, espais per estacionar bicicletes i altres vehicles no motoritzats, així com altres elements que faciliten la vida quotidiana. Prioritzant l’accessibilitat universal als carrers de la xarxa quotidiana quan no es pugui garantir a tot l’entorn i senyalitzant els carrers i recorreguts que són accessibles.

98

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.2 D  ISSENYAR ESPAIS I RECORREGUTS DOTATS, CUIDATS I CONNECTATS AMB LES ACTIVITATS QUOTIDIANES


Actuació 5.2.2 Transport públic que connecti les diferents activitats quotidianes amb parades dotades i entorns segurs

Com? Equipant les parades amb bancs per a l’espera, papereres, marquesina de doni ombra, espai per resguardar-se de les inclemències del temps; informació d’horaris, recorreguts i incidències i amb intèrfons d’ajuda. Permetent que el transport realitzi parades segons les demandes de les persones en hores de poca llum, amb inclemències del temps, en cas de persones amb necessitat físiques o d’accessibilitat, etc.

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.2 D  ISSENYAR ESPAIS I RECORREGUTS DOTATS, CUIDATS I CONNECTATS AMB LES ACTIVITATS QUOTIDIANES

99


Actuació 5.2.3 Espais públics dotats de mobiliari, vegetació i paviment per facilitar els diversos usos i evitar problemes de convivència

Com? Instal·lant elements de suport com aparcaments de bicicletes i carrets, fonts d’aigua, vegetació, taules i bancs amb diferents situacions de sol i d’ombra, facilitant l’apropiació i convivència per part de les persones. Utilitzant diferents paviments adequats a les activitats que s’hi desenvolupen i que esmorteixin sorolls (pilotes, patins...). Aïllant del soroll a través de vegetació i tendals de terrasses especials per a permetre simultàniament el desenvolupament d’activitats amb el descans i la cura de les persones veïnes.

100

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.2 D  ISSENYAR ESPAIS I RECORREGUTS DOTATS, CUIDATS I CONNECTATS AMB LES ACTIVITATS QUOTIDIANES


Actuació 5.2.4 Elements que contribueixin a millorar la imatge i la bellesa de l’espai

Com? Construint voreres i altres espais de relació amb vegetació, manteniment de les façanes i altres elements que donen bellesa i fan agradable l’espai com murals d’art urbà, escultures, instal·lacions temporals, etc. Realitzant un programa de millora del paisatge urbà que tingui en compte la bellesa de l’espai públic i la millora de les façanes dels edificis.

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.2 D  ISSENYAR ESPAIS I RECORREGUTS DOTATS, CUIDATS I CONNECTATS AMB LES ACTIVITATS QUOTIDIANES

101


Actuació 5.2.5 Cura, neteja i manteniment dels espais comuns dels edificis, els espais públics i el paisatge urbà del barri

Com? Evitant que es generin zones d’acumulació de residus, deteriorament dels elements dels espais de relació i abandonament de manteniment de voreres o carrers. En espais en desús, com solars o edificis buits, garantint el manteniment d’aquests espais independentment de si són de titularitat pública o privada.

102

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.2 D  ISSENYAR ESPAIS I RECORREGUTS DOTATS, CUIDATS I CONNECTATS AMB LES ACTIVITATS QUOTIDIANES


Actuació 5.3.1 Oferta d’equipaments variats recolzant l’autonomia de les persones i les tasques reproductives

Com? Programant i ubicant a l’entorn dels habitatges els equipaments amb màxima varietat de serveis culturals, recreatius, educatius, esportius i de salut, amb programes específics adaptats a les singularitats de la població de l’entorn. Ubicant aquests equipaments a distàncies pròximes a peu o en transport públic dels habitatges. Adaptant els programes i horaris a la vida quotidiana de les persones tenint en compte la necessitat de conciliació dels diferents temps de vida, la coresponsabilitat a la cura de les criatures, l’atenció a altres persones dependents, etc.

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.3 ASSEGURAR ELS EQUIPAMENTS I SERVEIS NECESSARIS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA QUOTIDIANA

103


Actuació 5.3.2 Disseny d’espais per a la coresponsabilitat de les tasques reproductives

Com? Dissenyant espais comuns als edificis d’habitatges i a espais comunitaris amb programes per socialitzar i compartir les cures i les tasques domèstiques. Com per exemple, cuines, menjadors o safareigs comunitaris; espais per a la criança compartida, o incloent als edificis espais que puguin ser gestionats per la pròpia comunitat per autoorganitzar-se i compartir tasques.

104

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.3 ASSEGURAR ELS EQUIPAMENTS I SERVEIS NECESSARIS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA QUOTIDIANA


Actuació 5.3.3 Accés a lavabos públics als espais de relació

Com? Ubicant lavabos d’ús públic segurs (en un lloc visible i il·luminat) i ben mantinguts en espais de relació d’ús comunitari o facilitant l’accés a lavabos existents a equipaments de l’entorn o instal·lats a les plantes baixes dels edificis cogestionats amb locals d’entitats, comercials o altres usos.

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.3 ASSEGURAR ELS EQUIPAMENTS I SERVEIS NECESSARIS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA QUOTIDIANA

105


Actuació 5.3.4 Disseny d’espais d’emmagatzematge per als diferents elements quotidians

Com? Habilitant espais complementaris als habitatges a les plantes baixes dels edificis per guardar objectes de gran format com bicicletes, carrets de la compra, cotxets de bebè o altres elements particulars de la comunitat, com remolcs per al treball productiu, que poden afavorir la relació entre persones veïnes. Aquests espais han d’estar ben il·luminats i ser transparents de fora a dins i viceversa.

106

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.3 ASSEGURAR ELS EQUIPAMENTS I SERVEIS NECESSARIS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA QUOTIDIANA


Actuació 5.3.5 Espais i programes que promoguin el desenvolupament d’activitats productives diverses i suport a les preexistents

Com? Donant suport al comerç o altres activitats econòmiques de proximitat, mitjançant la creació de xarxes, la dotació d’ajudes tècniques i econòmiques o la cessió d’espais per al desenvolupament de l’activitat. Generant espais a l’interior de l’habitatge, al mateix conjunt o entorn per al desenvolupament d’activitats productives diverses com espais compartits de treball (co-working).

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.3 ASSEGURAR ELS EQUIPAMENTS I SERVEIS NECESSARIS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA QUOTIDIANA

107


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Actuació 5.4.1 Mecanismes legals necessaris per permetre a les dones quedar-se a la seva llar de forma segura i lliures dels seus agressors

Com? Garantint la tinença en títol de propietat o lloguer per part de les dones. Assegurant els mecanismes legals segons el context local, que independentment de la titularitat de la propietat o lloguer, les dones i les seves filles, fills i altres persones dependents, puguin quedar-se de manera segura sempre que ho desitgin a la seva llar habitual i a la seva comunitat després d’haver viscut violència.

Actuació 5.4.2 Reserves obligatòries per a dones que han viscut violència masclista a les promocions d’habitatges dotacionals

Com? Desenvolupant un pla d’habitatges dotacionals a diferents comunitats i barris, dels quals es reservarà un nombre d’habitatges dotacionals amb accés prioritari per a dones que han viscut violència i les seves famílies per tal que puguin viure a la seva comunitat en entorns segurs i lliures dels seus agressors, preservant la confidencialitat de la seva situació i la seva seguretat.

108

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.4 GARANTIR LA SEGURETAT DE LES DONES I LES CRIATURES QUE HAN VISCUT VIOLÈNCIA MASCLISTA


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Actuació 5.4.3 Cases d’acollida de dones amb assessorament i acompanyament en casos de violència

Com? Establint una xarxa de cases d’acollida o llars de pas, que puguin albergar temporalment dones amb servei les 24 hores del dia i dotades de serveis que les acompanyin en la recuperació i retorn a una vida estable, amb suport personal, psicològic, mèdic, social, jurídic i d’oci. Les cases han d’estar dissenyades i adaptades pensant en la diversitat d’unitats familiars que puguin acollir (dones soles, dones amb filles i fills petits, dones amb filles i fills adolescents, amb altres persones a càrrec, dones grans, etc.), en preservar la seguretat i la confidencialitat de les dones, però a la vegada connectades amb serveis bàsics de recuperació i acompanyament als quals s’ha d’accedir fora de la casa i en l’entorn quotidià.

Actuació 5.4.4 Punts d’ajuda als diferents espais

Com? Creant una xarxa de serveis que donin informació i ajuda a les dones en relació a la prevenció, sensibilització, resposta i implicació comunitària en casos de violència masclista. Aquesta xarxa hauria d’incloure espais d’ajuda, per exemple, en espais comuns i exteriors dels edificis, a través de la ubicació d’intèrfons connectats a una xarxa de vigilància que complementin la vigilància informal i proporcionin atenció en horaris nocturns o quan altres serveis no estan disponibles.

OBJECTIU ESPECÍFIC 5.4 GARANTIR LA SEGURETAT DE LES DONES I LES CRIATURES QUE HAN VISCUT VIOLÈNCIA MASCLISTA

109


Línia estratègica 6 Entorn comunitari


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Què és? Entorn comunitari prové del principi 6 (La participació de la comunitat: actuar en conjunt) Un entorn comunitari és quan existeix relació, convivència i solidaritat entre les persones. Una comunitat està formada per un grup de persones que conviuen en un espai particular considerant tant les dimensions físiques com socials. El disseny dels espais afecta les relacions entre les persones. Segons els usos i activitats que es prioritzen i es propicien als espais de relació es pot afavorir la convivència, l’intercanvi i la socialització de les persones de manera igualitària contribuint al desenvolupament de les xarxes socials i enfortint la pertinença a la comunitat. Un entorn comunitari també pot evitar que les persones quedin aïllades per això és més fàcil que les dones que viuen situacions de violència masclista tinguin una xarxa social a la comunitat a la que demanar suport.

Quin és l’objectiu general? Actuar col·lectivament en la construcció d’entorns segurs. Facilitar l’existència i sosteniment de les xarxes socials a l’entorn pròxim perquè les persones puguin compartir espais i activitats comuns i reconèixer les dones com agents clau generadors de comunitat.

Com afavoreix la seguretat des de la perspectiva de gènere? Un entorn comunitari afavoreix l’apropiació dels espais i el sentiment de pertinença de les persones reforçant la cohesió social i la participació comunitària a l’entorn. 111


Objectiu específic 6.1 Potenciar xarxes socials existents i l’apropiació comunitària dels espais Actuacions 6.1.1 Foment de xarxes de suport entre les persones. 6.1.2 Apropiació comunitària d’espais de trobada. 6.1.3 Recuperació i respecte de la memòria de la comunitat. 6.1.4 Sensibilització i creació de xarxes de suport en casos de violència masclista. 6.1.5 Planificació del procés d’ocupació de les noves poblacions als seus habitatges nous.

Objectiu específic 6.2 A  ssegurar la participació comunitària des d’una perspectiva de gènere interseccional per tal d’identificar les necessitats de la vida quotidiana en els projectes Actuacions 6.2.1 Formació d’un equip multidisciplinari per promoure i facilitar la participació. 6.2.2 Participació de les persones en els processos de desenvolupament d’habitatge. 6.2.3 Participació de veïnes i veïns a les transformacions urbanes. 6.2.4 Incidència de grups formals o informals diversos de dones en la presa de decisions. 6.2.5 Accés de les dones a la participació.

112


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Actuació 6.1.1 Foment de xarxes de suport entre les persones

Com? Realitzant programes, activitats comunitàries i suport a entitats existents i a la creació de noves entitats i cedint espais d’ús comunitari per realitzar activitats conjuntes. Impulsant programes i activitats que fomentin l’intercanvi intergeneracional i intercultural.

OBJECTIU ESPECÍFIC 6.1 P  OTENCIAR XARXES SOCIALS EXISTENTS I L’APROPIACIÓ COMUNITÀRIA DELS ESPAIS

113


Actuació 6.1.2 Apropiació comunitària d’espais de trobada

Com? Identificant els espais informals que la comunitat utilitza per a la reunió i socialització com cantonades, espais informals entre blocs, portals o escales i dotant-los de les condicions necessàries perquè siguin espais de relació. Dotant d’elements (bancs relacionats entre si, il·luminació...) les zones de trobada com entrades d’equipaments, parades de transport públic, comerços i carrers més utilitzats perquè les persones puguin relacionar-se.

114

OBJECTIU ESPECÍFIC 6.1 P  OTENCIAR XARXES SOCIALS EXISTENTS I L’APROPIACIÓ COMUNITÀRIA DELS ESPAIS


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Actuació 6.1.3 Recuperació i respecte de la memòria de la comunitat

Com? Recuperant la memòria de la comunitat fent un registre de la documentació, registrant la memòria oral, recuperant camins, espais o paisatges que afavoreixin el reconeixement de la comunitat. Respectant els elements urbanístics que formen part de la identitat del barri.

Actuació 6.1.4 Sensibilització i creació de xarxes de suport en casos de violència masclista

Com? Realitzant campanyes de sensibilització per donar suport veïnal a dones que han viscut violència masclista, liderades tant per les institucions com per organitzacions feministes i que abordin les especificitats del context i els diferents tipus de violència masclista que es viuen a les comunitats.

OBJECTIU ESPECÍFIC 6.1 P  OTENCIAR XARXES SOCIALS EXISTENTS I L’APROPIACIÓ COMUNITÀRIA DELS ESPAIS

115


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Actuació 6.1.5 Planificació del procés d’ocupació de les noves poblacions als seus habitatges nous

Com? En cas de reubicació, coordinant la temporalitat, realitzant gradualment els trasllats de les famílies, facilitant la integració i coneixement mutu entre la població existent de l’entorn i les noves persones veïnes. Acompanyant aquest procés amb programes de convivència entre ambdós grups i activitats compartides als espais i equipaments públics que es comparteixen de l’entorn.

Actuació 6.2.1 Formació d’un equip multidisciplinari per promoure i facilitar la participació

Com? Creant una taula de treball transversal entre les diferents àrees de l’administració que intervenen al territori de manera que les persones tècniques tinguin coneixement interdisciplinari sobre la realitat física i social. A la taula hi haurà persones amb formació específica sobre perspectiva de gènere. Aquesta taula haurà d’estar formada també per representants de les persones veïnes assegurant l’equitat i la diversitat d’edats, orígens, gènere, etc.

116

OBJECTIU ESPECÍFIC 6.2 ASSEGURAR LA PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE INTERSECCIONAL PER TAL D’IDENTIFICAR LES NECESSITATS DE LA VIDA QUOTIDIANA EN ELS PROJECTES


4 INTERVENCIÓ: ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Actuació 6.2.2 Participació de les persones en els processos de desenvolupament d’habitatge

Com? Realitzant processos de disseny participatiu per ajustar la distribució de l’habitatge a les necessitats diverses dels grups de convivència (edats, quantitat de persones, parentiu,…) així com per preveure espais col·lectius dins del conjunt en col·laboració amb la població resident preexistent. Garantint institucionalment aquests processos i una articulació entre administracions territorials per assegurar la coherència de les respostes a les necessitats.

Actuació 6.2.3 Participació de veïnes i veïns a les transformacions urbanes

Com? Garantint la participació activa de veïnes i veïns en la priorització de necessitats al barri i el disseny d’espais públics i equipaments per promoure l’apropiació d’aquests espais. Respectant els elements identitaris i de memòria del barri en les millores o noves construccions.

OBJECTIU ESPECÍFIC 6.2 ASSEGURAR LA PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE INTERSECCIONAL PER TAL D’IDENTIFICAR LES NECESSITATS DE LA VIDA QUOTIDIANA EN ELS PROJECTES

117


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Actuació 6.2.4 Incidència de grups formals o informals diversos de dones en la presa de decisions

Com? Identificant, valorant i oferint suport per a l’articulació de grups formals o informals de dones actives a la comunitat que actuen com grups motors de la participació per altres dones o persones de la comunitat. Creant consells municipals d’igualtat i que aquests tinguin una incidència en la presa de decisions municipals. Promovent la paritat en els òrgans de decisió i juntes d’associacions i entitats a través d’incorporar criteris de gènere a l’assignació de recursos, subvencions, etc.

Actuació 6.2.5 Accés de les dones a la participació

Com? Garantint l’accés de les dones a la participació per tal d’incorporar el coneixement de la vida quotidiana, del treball domèstic i de les cures. Planificant les activitats i reunions en horaris possibles per conciliar amb les altres activitats. Facilitant un servei d’acollida per a la cura de nens i nenes a les sessions de participació comunitària. Fomentant i normalitzant que les persones cuidadores assisteixin a reunions i sessions participatives amb persones dependents. Localitzant les sessions informatives o participatives en emplaçaments que estiguin connectats i que siguin accessibles.

118

OBJECTIU ESPECÍFIC 6.2 ASSEGURAR LA PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE INTERSECCIONAL PER TAL D’IDENTIFICAR LES NECESSITATS DE LA VIDA QUOTIDIANA EN ELS PROJECTES


5

Aplicació de l’Auditoria: l’experiència de Cali

A continuació es fa una breu descripció del context colombià i de Cali per emmarcar les actuacions proposades per aplicar a les promocions públiques d’habitatge de Cali. A Colòmbia existeixen grans desigualtats de classe. És una societat segregada en estrats socials segons el nivell d’ingressos. Aquesta polarització social provoca que a la població amb més baixos recursos econòmics els hi resulti impossible proveir-se de recursos bàsics com l’habitatge. Davant de la problemàtica residencial, l’estat colombià ha desenvolupat en els últims anys una política d’habitatge basada en la construcció d’Habitatge d’Interès Prioritari i Habitatge d’Interès Social parcialment o totalment subsidiats. Malgrat l’esforç econòmic i de la magnitud d’aquesta política, l’adaptació de la població als nous habitatges és a vegades conflictiva, ja que els habitatges que es construeixen són molt homogenis mentre que les realitats de la població a qui va dirigida són molt diverses: famílies extenses, població desplaçada pel conflicte armat, població indígena i afrodescendent, població d’origen rural l’activitat econòmica de la qual estava totalment lligada a l’entorn, població reallotjada; i no existeix una relació entre les condicions espacials dels habitatges i l’entorn i les necessitats de les persones que les habiten. A partir del diagnòstic realitzat a Cali9 s’exemplifiquen alguns criteris avançats al capítol 3. Els criteris seleccionats en aquesta secció es basen en:

9. Com a part del “Pla de Gestió per a la millora de la Seguretat des de la perspectiva de gènere”.

119


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

• Resultats dels diferents tallers participatius realitzats a Cali10 • Visites exploratòries a diferents barris i zones de la ciutat: Siloe, Aguablanca, Centro. • Visites de reconeixement a diferents promocions d’habitatge públic: Llano Verde, Río Cauca, Potrero Grande i Ramai. • Reunions mantingudes amb les àrees d’habitatge i dona de la municipalitat de Cali. • Lectura dels eixos temàtics que es desenvolupen des de la cartilla de les dones “caleñas”. • Possibilitats d’aplicació als projectes d’habitatge d’interès social a Cali (Pla Jarillón, Projecte ONU-Hàbitat…). A partir de les dades anteriors s’han identificat en el diagnòstic situacions de partida sobre les quals es proposen actuacions del pla. Les propostes estan ordenades segons les línies estratègiques de l’apartat 4 i s’han assenyalat les escales territorials segons la seva aplicació:

HABITATGE

EDIFICI

ENTORN

Tot i que aquesta secció es basa en les necessitats de Cali, les propostes són traslladables a altres contexts i poden ser útils ja que a cada situació s’explica com podria concretar-se segons la situació detectada, i això ho fa molt exemplificador.

10. Els tallers desenvolupats són els que es presenten al capítol d’eines participatives per analitzar el context.

120


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

Línia estratègica 1 Entorn senyalizat EDIFICI Situació identificada Manca de senyalització dins dels conjunts residencials. S’identifica que aquesta carència dificulta l’orientació sobretot de les persones grans o de persones que van de visita o a fer algun servei al veïnat. ACTUACIÓ PROPOSADA: Mapes i informació dins dels conjunts d’habitatge amb entrades, sortides i rutes alternatives (1.1.1)

COM ES POT CONCRETAR: Col·locant mapes llegibles per tothom a l’entrada dels conjunts d’habitatges especificant la distribució dels blocs amb la informació dels accessos als habitatges i dels recorreguts de vianants dins del conjunt i de la connexió amb la xarxa quotidiana.

121


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

ENTORN Situació identificada La manca de senyalització i informació a la ciutat és generalitzada, però és encara més greu al transport públic. Existeixen diferents tipus de transport públic formal i informal: sistema MIO, autobusos de línia, de barri, jeeps per accedir a zones de difícil topografia, motos,…i no existeix cap plànol amb la informació unificada. Les parades de transport públic són l’accés a un lloc nou per a moltes persones, per tant és necessària informació bàsica de l’entorn per tal que les persones puguin orientar-se. ACTUACIÓ PROPOSADA: Senyalització i mapes amb informació del transport públic (1.1.3)

COM ES POT CONCRETAR: Col·locant a les diferents estacions/parades dels diferents mitjans de transport plànols amb la xarxa unificada, connexions,… A més, posar a les estacions de transport un mapa detallat de l’entorn i la relació amb la xarxa quotidiana. La informació ha de ser visible i llegible i la cartellera ha d’estar ben mantinguda i amb informació actualitzada.

122


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

Línia estratègica 2: Entorn VISIBLE EDIFICI Situació identificada Falta d’il·luminació entre blocs, com a conseqüència es creen espais insegurs a l’accés a la pròpia llar. A vegades, als accessos es generen zones ocultes i amb manca de visió. ACTUACIÓ PROPOSADA: Il·luminació de vianants contínua distribuïda de manera homogènia i sense obstruccions (2.1.2) i Eliminació o adequació d’espais amb racons, àrees amagades, sense visibilitat o abandonades (2.1.3)

COM ES POT CONCRETAR: Posant il·luminació contínua a l’entrada dels edificis i als recorreguts dins del conjunt. Posant miralls a zones ocultes per evitar que s’hi puguin amagar persones. També en la mesura de les possibilitats obrir alguna finestra cap als espais comuns interiors.

123


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

ENTORN Situació identificada Són freqüents a tota la ciutat, tant en el teixit consolidat com als nous barris d’habitatge social, els espais amb manca de visibilitat perquè hi ha túnels subterranis, pont d’orelles, barreres visuals produïdes per arbres o vegetació o il·luminació deficient. Els ponts elevats a més de generar percepció d’inseguretat, quant a ser objecte d’una agressió física o sexual, poden produir una sensació de vulnerabilitat de les persones davant del trànsit rodat. ACTUACIÓ PROPOSADA: Eliminació o adequació d’espais amb racons, àrees amagades, sense visibilitat o abandonades (2.1.3) i Eliminació o adequació de passos subterranis, ponts de vianants i escales (2.1.5)

COM ES POT CONCRETAR: En la mesura de les possibilitats, substituint els ponts subterranis o elevats per passos a nivell de vorera. Col·locant il·luminació al llarg de tot el recorregut dels túnels subterranis, passos elevats i les àrees amagades, instal·lar-hi punts per demanar ajuda i millorar les línies de visió col·locant miralls a les cantonades. Fomentant les activitats (tipus quiosc, comerç de proximitat, …) en aquestes zones que estan una mica aïllades. Fer un manteniment periòdic de la vegetació que hi ha als espais públics per evitar que obstrueixi la il·luminació. Instal·lant rampes o ascensors que garanteixin l’accessibilitat, amb visibilitat i transparents. 124


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

ENTORN Situació identificada La divisió dels rols de gènere a la societat responsabilitza a les dones de la cura domèstica i de les persones. En alguns barris hi ha el que s’anomena escoles de “pares” que són programes per donar suport a la criança de les criatures, sobretot a mares joves. Algunes dones reclamen que s’integri als pares en aquestes activitats, ja que malgrat el seu nom, qui assisteixen a l’activitat són totes dones. ACTUACIÓ PROPOSADA: Coresponsabilitat social de les tasques reproductives (2.2.5)

COM ES POT CONCRETAR: Promovent la participació dels pares (homes) en aquests cursos i fent campanyes públiques per tal de sensibilitzar i fomentar la coresponsabilitat.

125


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Línia estratègica 3: Entorn VItal HABITATGE

EDIFICI

ENTORN

Situació identificada En general es percep una falta de persones a l’espai públic, existeix una necessitat de “Tornar l’espai a la gent”. Això genera les hores “tontes” de 8 a 9 h, que són les hores en què es produeixen robatoris a les persones quan van a fer les compres (perquè saben que porten diners) i per la nit quan no hi ha gent al carrer. Això passa en major mesura als barris monofuncionals residencials. Les parades de transport públic són espais particularment sensibles a aquestes situacions, ja que es percep inseguretat quan s’espera, i ben d’hora al matí, situació que s’agreuja quan les parades són lluny dels habitatges. ACTUACIÓ PROPOSADA: Planificació urbana a escala de barri amb diversitat d’usos, evitant la monofuncionalitat i incentivant el comerç de proximitat (3.1.3) i Proximitat entre els diferents usos quotidians (3.1.4)

COM ES POT CONCRETAR: A les noves promocions, construint habitatges amb diversitat d’usos a les plantes baixes i en conjunts consolidats flexibilitzant la normativa per permetre altres usos (comerç de proximitat, equipaments, locals per a entitats,…). Consolidant les xarxes quotidianes existents als barris localitzant-hi equipaments, fomentant la ubicació de comerç i serveis, cedint espais en desús (construïts o solars) per a l’organització d’activitats per part del veïnat i reorganitzant les parades del transport públic per tal que siguin dins de les xarxes quotidianes.

126


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

127


5 L’EXPERIÈNCIA ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORNDE CALI

ENTORN Situació identificada El Jarillón és un espai que està en fase de recuperació i regeneració mediambiental, després d’un procés de reallotjament de les persones que hi vivien, ja que diferents estudis adverteixen que l’ocupació d’aquests terrenys per a la construcció d’habitatge i la instal·lació de negocis de tipus agropecuari pot provocar una inundació que afecti a gran part de la superfície urbana de Cali. Actualment hi ha vàries propostes de construir una ciclo-via, un ecoparc lineal, jocs amb materials reciclats.... Tot i això, fins que no es dugui a terme el projecte i no se’n faci un ús concret, aquest espai tornarà a utilitzar-se i ocupar-se per altres habitatges degut a les necessitats d’habitatge de Cali o podria transformar-se en una zona abandonada amb tot allò que implica per a la seguretat de l’entorn. ACTUACIÓ PROPOSADA: Cessió temporal d’espais buits o edificis en desús per a usos comunitaris (3.1.6)

COM ES POT CONCRETAR: El Jarillón podria ser un espai recuperat cedint l’espai per realitzar activitats d’ús comunitari (places, parcs, jardins, pràctica esportiva o horts socials, …) i aprofitant les potencialitats per projectes agroecològics, de manera temporal fins que es duguin a terme els projectes o en determinades zones on no s’ha planificat cap intervenció. En els seus nous usos podria tenir en compte també els usos previs, com zones productives i mantenir-ne alguna, fins i tot, per les mateixes famílies que hi vivien i fomentant la participació de les dones. 128


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

ENTORN Situació identificada La prioritat per a vianants és una deficiència a tots els barris. Les voreres són estretes, tenen obstacles i estan en mal estat de manteniment. Quasi no existeixen passos de vianants i no hi ha un tractament específic per a la mobilitat en els entorns d’escoles o centres de salut. El nou projecte del riu al centre de la ciutat, amb l’espai de relació lineal i la prioritat per a vianants, és un bon exemple a reproduir en altres zones, tot i que s’hauran de tenir en compte les particularitats i necessitats de cada cas. ACTUACIÓ PROPOSADA: Carrers de la xarxa quotidiana amb prioritat de vianants (3.3.1)

COM ES POT CONCRETAR: Ampliant l’amplada de les voreres de manera que permeti el pas de persones, cotxets i cadires de rodes i proporcionant les condicions físiques per a una accessibilitat universal (rampes, senyalització tàctil, lliure d’obstacles…) Posant passos de zebra a les cantonades, temps dels semàfors suficient perquè creuin les persones grans o amb diversitat funcional i limitacions de la velocitat motoritzada als entorns d’escoles i centres de salut.

129


5 L’EXPERIÈNCIA ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORNDE CALI

Línia estratègica 4: Entorn vigilat HABITATGE

EDIFICI

Situació identificada Existeixen certes problemàtiques de seguretat per a les nenes i els nens a l’habitatge i a l’edifici. Molts nens i nenes a vegades es queden soles a casa perquè les seves mares cuidadores (hi ha moltes famílies monomarentals o molts pares que no es coresponsabilitzen de la cura) tenen una feina remunerada fora de la llar. Que els i les menors es quedin soles a casa o a l’edifici sense la supervisió de cap persona adulta es percep com un factor d’inseguretat. En el cas de famílies reallotjades procedents del Jarillón, haver de deixar soles a filles i fills a casa és una de les conseqüències d’haver perdut el seu ingrés amb l’activitat econòmica que desenvolupen al seu barri d’origen, per exemple, la cria i venda d’animals de granja o horts i és una problemàtica vinculada amb la seguretat econòmica. Entre els llocs que es consideren insegurs als espais comuns són les escales, ja que per manca d’alternativa és un espai de joc de nenes i nens i hi són freqüents els accidents. De vegades el propi habitatge també es percep com un espai insegur per la facilitat d’altres persones d’accedir-hi des d’altres habitatges limítrofs o des de l’entorn de l’edifici. La tipologia dels habitatges en bloc d’alçada també es concep com un factor d’inseguretat, ja que la població reallotjada ve d’habitatges de planta baixa i té por de les caigudes des de les finestres per la manca de reixes o pel seu disseny, això provoca una cura extra per part de les persones cuidadores (majoritàriament dones) que necessiten estar vigilant les criatures.

130


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

ACTUACIÓ PROPOSADA: Disseny dels espais d’ús més intensiu de l’habitatge orientats i amb vista cap als espais de relació (4.2.2) i Disseny segur als espais d’accés (4.2.3)

COM ES POT CONCRETAR: A promocions noves, dissenyant els edificis amb vincle visual entre l’espai domèstic i els espais d’ús col·lectiu i d’accés al conjunt. A escales, rampes i espais comuns del conjunt tenir en compte els materials perquè siguin transparents i també perquè siguin el més inofensius possibles per al joc infantil (separació entre barrots a les baranes, distància i amplada entre els esglaons…). Espais domèstics amb separacions entre habitatges de planta baixa suficientment altes perquè no pugui entrar ningú i amb finestres segures.

131


5 L’EXPERIÈNCIA ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORNDE CALI

EDIFICI Situació identificada Els nous barris d’habitatges d’interès social són quasi exclusivament d’ús residencial. La falta d’activitat a les plantes baixes dels edificis i la ubicació d’habitatges que donen directament al carrers sense un altre ús, fa que l’espai comunitari i públic sigui poc vigilat i es percebi com a insegur. A vegades la resposta des del veïnat és l’organització d’un comitè de seguretat per a la vigilància del barri que pot acabar generant problemes de convivència i la creació d’estereotips sobre el barri. ACTUACIÓ PROPOSADA: Ubicació de comerços, serveis, equipaments i usos comunitaris a les plantes baixes (4.2.5)

COM ES POT CONCRETAR: Als edificis d’habitatges es poden localitzar comerços, equipaments i serveis comunitaris a les plantes baixes en relació amb els carrers i els espais de relació de l’entorn; en els conjunts d’habitatges es pot reservar un espai per cada illa de cases on ubicar-hi aquests serveis.

132


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

HABITATGE

EDIFICI

Situació identificada Les façanes dels nous edificis construïts per a habitatge social són en general tancades als espais comuns i això dificulta la vigilància informal i contribueix a la percepció d’inseguretat. ACTUACIÓ PROPOSADA: Disseny de les façanes i accessos amb “ulls” al carrer i espais de relació (4.2.4)

COM ES POT CONCRETAR: A les promocions noves, evitar la construcció de murs cecs i construir les plantes baixes amb materials transparents o permeables que permetin la visibilitat de dins a fora. Establir una normativa per al manteniment d’aquestes condicions al llarg del temps.

133


5 L’EXPERIÈNCIA ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORNDE CALI

EDIFICI

ENTORN

Situació identificada A Cali, existeix una fragmentació social en funció dels estrats socials que s’organitzen a la ciutat segons barris d’estrats de l’1 a 6, essent 1 el de més baixos ingressos i 6 el de més alts ingressos. Els habitatges socials es construeixen, en general, a barris d’estrats 1 i les persones reubicades són considerades d’estrat 0, és a dir, no arriben a poder accedir a un ingrés mínim. Això produeix que la fragmentació social es perpetuï, els barris s’estigmatitzin i manquin de diversitat social. ACTUACIÓ PROPOSADA: Accés a l’habitatge a població diversa (condició socioeconòmica, gènere, edat, origen, unitat de convivència) (4.1.1)

COM ES POT CONCRETAR: Fomentant la diversitat tipològica dins dels edificis i als barris i els diferents règims de tinença. Dotant tots els barris (i especialment els més populars) de serveis públics i infraestructures de qualitat per tal que sigui un incentiu per a la mescla social. Als criteris d’assignació d’habitatge públic, prioritzar la diversitat social (quant a edat, origen, tipologia familiar, diversitat funcional).

134


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

Línia estratègica 5: Entorn EQUIPAt HABITATGE

EDIFICI

ENTORN

Situació identificada La majoria dels habitatges socials es construeixen per resoldre la necessitat d’habitatge però sense tenir en compte altres necessitats. Es reallotja a famílies en noves promocions, els ingressos mensuals de les quals estaven lligats estretament a l’entorn on vivien i el seu reallotjament les deixa sense mitjans per buscar un sosteniment econòmic. A més, hi ha moltes dones que són cap de família que no tenen una feina remunerada i buscar-ne en un lloc allunyat de la llar és incompatible amb les responsabilitats familiars. El fet de no poder aconseguir ingressos econòmics regulars és un factor d’inseguretat econòmica. ACTUACIÓ PROPOSADA: Espais i programes que promoguin el desenvolupament d’activitats productives diverses i suport a les preexistents (5.3.5)

COM ES POT CONCRETAR: Reservant espais dins dels edificis d’habitatges o a l’entorn per muntar petits negocis o comerços de persones de la comunitat. Vinculant programes de formació i de suport econòmic per a la consolidació o la creació de nous negocis a l’entorn. Programes especials de capacitació i acompanyament per a dones cap de família per tal que desenvolupin emprenedoria econòmica i realització de campanyes de sensibilització per incloure els seus productes o serveis a la comunitat. 135


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

EDIFICI

ENTORN

Situació identificada Moltes vegades els habitatges estan lluny dels llocs de feina, escoles, comerços, equipaments. A més, existeixen grans mancances a les rutes i horaris dels transports públics i en les connexions. Les parades de transport públic estan allunyades i el camí cap a casa es percep com a insegur. ACTUACIÓ PROPOSADA: Transport públic que connecti les diferents activitats quotidianes amb parades dotades i entorns segurs (5.2.2)

COM ES POT CONCRETAR: Garantint que hi hagi parades suficients per tal que els recorreguts a casa no siguin molt llargs. Dotant tant les parades de transport com els recorreguts d’elements que millorin la percepció de seguretat amb il·luminació suficient, intèrfons d’ajuda, que siguin desplaçaments accessibles per tal que els puguin fer tot tipus de persones i evitant les àrees monofuncionals.

136


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

EDIFICI

ENTORN

Situació identificada Hi ha una manca d’espais públics a l’aire lliure ben equipats on poder desenvolupar diferents activitats. En algunes promocions, tot i que l’estat dels carrers és bo, algunes voreres estan ocupades per activitats privades dels habitatges o comercials. Els espais lliures són grans però en general hi falten elements que facilitin el seu ús, com bancs, ombra, jocs, lavabos públics, etc. Algunes zones verdes de dia es valoren positivament perquè afavoreixen la convivència i es consideren boniques, però de nit no s’utilitzen per percepció d’inseguretat. ACTUACIÓ PROPOSADA: Espais públics dotats de mobiliari, vegetació i paviment per facilitar els diversos usos i evitar problemes de convivència (5.2.3) i Accés a lavabos públics als espais de relació (5.3.3)

COM ES POT CONCRETAR: Dotant els espais públics de diversos elements perquè s’hi puguin desenvolupar tota mena d’activitats: fonts d’aigua, vegetació, papereres, taules i bancs en diferents situacions de sol i d’ombra per facilitar l’apropiació i convivència per part de les persones. Posant il·luminació suficient per tal que pugui ser utilitzada tant de dia com de nit. Ubicant lavabos d’ús públic en els espais de relació o en espais propers per evitar que la gent orini al carrer i els espais estiguin cuidats i ben mantinguts.

137


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

HABITATGE

EDIFICI

Situació identificada Algunes dones se senten segures al seu propi barri (en comparació amb allò que està fora del barri) perquè està equipat amb comerços i és possible accedir als serveis pròxims des de l’habitatge. En general, aquests barris manquen de guarderies o espais de cura de nenes i nens o de persones grans, i això dificulta la conciliació de la feina fora de casa i la cura i feina a casa. Les famílies monomarentals són les que més pateixen aquesta falta de suport. ACTUACIÓ PROPOSADA: Oferta d’equipaments variats recolzant l’autonomia de les persones i les tasques reproductives (5.3.1) i Disseny d’espais per a la coresponsabilitat de les tasques reproductives (5.3.2)

COM ES POT CONCRETAR: Cedint espais d’ús comunitari a l’interior dels edificis d’habitatges o en equipaments a l’entorn pròxim per al desenvolupament d’activitats reproductives i que es puguin gestionar de manera col·lectiva. Per exemple, cuines, menjadors o safareigs comunitaris; espais per a la criança compartida o espais que puguin ser gestionats per la pròpia comunitat per autoorganitzar-se i compartir aquestes tasques. Aquestes actuacions poden millorar la seguretat econòmica en permetre l’autoorganització de les tasques reproductives; assegurant que els entorns i els edificis siguin més vitals en dotar-los d’altre tipus d’activitats, fet que millora la percepció de seguretat; i trencant amb els estereotips de gènere pel fet de donar valor social a les tasques reproductives cedint-li un espai físic.

138


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

ENTORN Situació identificada Actualment existeix un programa per a la millora de les dones “caleñas” que ha identificat la necessitat de disposar de “llars de pas”. Les cases d’acollida que existeixen actualment són escasses o per la seva ubicació en el territori no són accessibles per a totes les dones que les necessiten. ACTUACIÓ PROPOSADA: Cases d’acollida de dones amb assessorament i acompanyament en casos de violència (5.4.3)

COM ES POT CONCRETAR: Establint una xarxa de cases d’acollida o llars de pas distribuïdes per tot el territori que puguin albergar temporalment les dones i acompanyar-les en la seva recuperació amb suport psicològic, mèdic, jurídic… La xarxa ha d’estar connectada als serveis socials i serveis d’emergències, poder fer acollides les 24 hores del dia i tenir un disseny que permeti acollir diferents tipologies d’unitats familiars (dones soles, dones amb filles i fills petits, dones amb filles i fills adolescents, amb altres persones a càrrec, dones grans, etc.).

139


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Línia estratègica 6: Entorn comunitari EDIFICI

ENTORN

Situació identificada En general existeixen pocs espais comunitaris per al desenvolupament d’activitats diverses i els que existeixen estan poc equipats i mantinguts o proposen usos limitats i jeràrquics. Aquests espais són fonamentals per a la gestació i consolidació de relacions comunitàries i fan que les persones se sentin més segures en el seu entorn. ACTUACIÓ PROPOSADA: Apropiació comunitària d’espais de trobada (6.1.2)

COM ES POT CONCRETAR: Identificant els espais informals de trobada tant als conjunts com a l’entorn i dotant-los d’elements bàsics com bancs o il·luminació per tal que es converteixin en espais de referència de la comunitat.

140


5 L’EXPERIÈNCIA DE CALI

ENTORN Situació identificada Moltes vegades es reallotgen moltes persones de cop i són instal·lades en un barri on ja existeix una població consolidada sense generar un procés de coneixement mutu ni espais d’acollida. La majoria de les vegades les persones reallotjades són població desplaçada d’altres llocs i cultures, amb experiències de dolor, després d’haver-ho perdut tot. ACTUACIÓ PROPOSADA: Planificació del procés d’ocupació de les noves poblacions als seus habitatges nous (6.1.5)

COM ES POT CONCRETAR: Planificant la temporalitat dels reallotjaments, per tal que no sigui de cop, sinó que sigui un procés que tant les persones noves al barri com les que ja hi viuen puguin anar acostumant-se a la nova situació. Acompanyant el procés amb activitats en espais i equipaments del barri per fomentar el coneixement mutu entre les diferents persones que van a conviure.

141


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

ENTORN Situació identificada Es donen situacions de conflicte per competència en l’ús dels espais públics o dels serveis urbans i de discriminació entre la població preexistent i la reallotjada per pertànyer a estrats socials diferents. A més, en alguns barris existeixen fronteres invisibles o “zones vermelles” pel consum de drogues o la violència al carrer (robatoris, segrestos, assassinats) que s’associen amb “bandes violentes” que són majoritàriament nois joves que estan fortament estigmatitzats dins i fora de la comunitat i que tenen molt poques oportunitats laborals, alternatives d’oci, … ACTUACIÓ PROPOSADA: Foment de xarxes de suport entre les persones (6.1.1) i Apropiació comunitària d’espais de trobada (6.1.2)

COM ES POT CONCRETAR: Incentivant la realització d’activitats per part de persones veïnes en espais del barri que tenen usos molt marcats, per una banda, per donar-li altres usos a aquests espais, i per l’altra, per generar ocasions en què les persones puguin relacionar-se i crear xarxes per trencar els estereotips. Propiciant usos d’oci alternatiu als espais on estan els joves que els inclogui però que trenquin amb les seves dinàmiques de poder. Aquesta mesura només té sentit si a més se’ls involucra en programes d’accés a feina, formació, oci, etc.

142


6

Experiències en habitatge i seguretat

En aquest apartat es recullen algunes pràctiques en matèria de seguretat i habitatge amb perspectiva de gènere en diferents països i contextos per visibilitzar que ja existeixen experiències que d’alguna manera fomenten una millor percepció de seguretat en algun dels aspectes tractats en les seccions anteriors. S’han recollit experiències diverses que es focalitzen en aspectes físics, socials o normatius per visibilitzar les diferents estratègies que existeixen per millorar la seguretat als habitatges des de la perspectiva de gènere. També existeix varietat quant a qui impulsa les experiències: institucions, societat civil, professionals. Les experiències estan recollides en format fitxa per facilitar-ne la lectura. Cada fitxa està escrita per una autora o autores, així que tot i que totes tinguin les mateixes seccions, la manera en què estan redactades i la informació que s’ha ressaltat són decisions que s’han deixat al criteri de les autores.

Experiències en habitatge i seguretat des de la perspectiva de gènere 1. Casa segura per Sara Ortiz Escalante i Elizabeth L. Sweet 2. Dortmund Beginenhof per Ana Fernández 3. MUJEFA per Charna Furman 4. Ciudadela ecológica Ecoaldea Nashira per Katherine Eslava 5. Programa de reinserció social per a dones víctimes de violència familiar per María de Lourdes García Vázquez 6. Fraüen-Werk-Stadt per Zaida Muxí Martínez 7. Normativa de portals segurs a Donosti per Pilar Braceras

143


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Autores de la fitxa: Sara Ortiz Escalante11 i Elizabeth L. Sweet12 Nom de l’experiència: CASA SEGURA Lloc: Carrer 26, barri de Pilsen, Chicago, EUA. Any d’inici i vigència: comença el 2001 i finalitza aproximadament el 2005

Grup de persones que hi viuen actualment Van arribar a ser 3 grups d’entre 8 i 20 dones de diferents edats, acompanyades per les seves filles i fills, majoritàriament migrades procedents de Mèxic, però també d’altres països d’Amèrica Llatina

Característiques del projecte d’habitatge Procés i gestió

Després de l’apunyalament d’una dona migrant de Mèxic per part del seu marit a dos carrers de l’estació de policia, dones migrades majoritàriament procedents de Mèxic, van crear el grup Casa Segura, amb l’objectiu de crear respostes alternvivir. natives a la violència de gènere a la seva comunitat. El grup entenia la violència para fomentar el conocicom resultat compañando el proceso del desapoderament econòmic, que facilita la violència contra les A més, reconeixien que les normes socials i culturals de les comunitats o como lasdones. que ya vivían eren un obstacle en el reconeixement de situacions de violènsea de golpellatinoamericanes sino que sea cia per part de les dones, i en conseqüència de la recerca d’ajuda o el desenvolupament d’estratègies per sortir de situacions de violència. Aquest grup va desenvolupar un programa per servir a les seves “germanes del mateix color”. Primer, volien ser autònomes i no dependre de cap organització formal. Moltes dones havien tingut males experiències amb organitzacions sense ànim de lucre que utilitzaven un model de servei social paternalista. Les dones volien un model alternatiu que inclogués les següents estratègies: grup de suport, cases segures, assistència individual, desenvolupament econòmic a través 11. S ara Ortiz Escalante és sociòloga i urbanista feminista. És integrant de Col·lectiu Punt 6, Barcelona (http://punt6.org). En l’actualitat està cursant el seu doctorat a l’ School of Community and Regional Planning, University of British Columbia. 12. Elizabeth L. Sweet és professora assistent de Temple University al Departament de Geografia i Estudis Urbans. La seva investigació examina el rol de les polítiques de planificació urbana en la producció i reproducció de les desigualtats espacials, socials i econòmiques, en concret en comunitats indígenes i llatines.

144


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

de cooperatives, teatre al carrer, i una manifestació anual en record a Lilia Ortiz, la dona que va ser assassinada pel seu marit. Casa Segura va comptar amb tres grups de 8 a 20 dones que també incloïen les seves filles. Els grups utilitzaven el model d’educació popular de Paulo Freire per qüestionar els mites sobre les tasques i responsabilitats de les dones a les seves famílies i parelles. Distribuïen fulletons informatius amb preguntes com: “tens problemes a la teva relació de parella? et baralles molt amb la teva parella? t’agradaria aprendre a tenir una vida més feliç?” No utilitzaven llenguatge relacionat amb la violència domèstica sinó que altres formes culturalment més acceptades de qüestionar l’abús, que no sempre es limita a un abús físic, sinó també psicològic, econòmic i sexual. A les reunions de grup les dones teixien i cuinaven com una manera de compartir experiències, alhora que realitzaven una activitat que era relaxant. Milloraven les seves capacitats de teixir i després venien els productes com una manera de generar ingressos. Les dones van millorar la seva capacitat de lideratge i de dinamització de grups. A més, el teatre de carrer va servir per involucrar i sensibilitzar membres de la comunitat sobre les situacions d’abús que les donen vivien a casa i a la feina. Projecte arquitectònic Les dones del grup van penjar un cartell a les finestres de les seves cases que deia “casa segura” per indicar que aquella casa era un espai segur per parlar, refugiar-se o menjar. El carrer vint-i-sis, un dels carrers de Chicago amb més comerços mexicans, tenia molts d’aquests cartells a les cases, oferint a les dones un lloc segur on quedar-se, on no se’ls hi posava cap norma o restricció. Cada casa posava a disponibilitat d’una dona poder quedar-se una setmana i també s’oferia buscar altres “cases segures” si era necessari. La xarxa de Casa Segura va ser una resposta de la comunitat a la violència de gènere coordinada i implementada per les dones migrades. En què i com s’ha aplicat la perspectiva de gènere La perspectiva de gènere es reflecteix en la visibilització de la violència de gènere a la comunitat, traient-la de l’àmbit “privat i domèstic” i tractant-la com un problema estructural i social al qual tota la comunitat ha de donar resposta. La perspectiva de gènere és essencial també en l’apoderament de les dones i la seva 145


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

comunitat a l’hora de buscar alternatives a les respostes institucionals paternalistes i revictimitzadores, i proporcionant eines que responen a les necessitats i situacions reals de les dones migrades.

Com millora la seguretat des de la perspectiva de gènere Casa Segura va promoure el dret de les dones a la ciutat: el dret a participar, a l’ús de l’espai, a arriscar-se a la comunitat, a la vegada que va incrementar la visibilitat de la seguretat de les dones migrades llatinoamericanes.

Imatges d’Ana Romero 146


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

Autora de la fitxa: Ana Fernández13 Nom de l’experiència: Dortmund Beginenhof Lloc: Gut-Heil-Str. 18 44145 Dortmund, Alemanya Any d’inici i vigència: inici 2001 i és vigent en l’actualitat

Grup de persones que hi viuen actualment A la casa de Beguines hi ha 28 apartaments: 18 individuals, 7 per dues persones i 3 per a tres persones. En total 41 persones viuen a l’edifici. És una casa exclusivament de dones, de totes les edats, orígens i classe però dirigida especialment a dones soles, lesbianes i mares solteres. Els homes només poden ser convidats. Les edats de les dones residents van dels 30 als 77 anys.

Característiques del projecte d’habitatge Procés i gestió El projecte l’inicien una urbanista i una pedagoga, amb el suport de FOPA (Feministische Organisation von Planerinnen und Architektinnen Dortmund e. V.), Organització feminista d’arquitectes i urbanistes. El 2001 comencen a imaginar el projecte i ajuntar persones amb una visita al Beginenhof de Bremen. Entre 2002 i 2005 realitzen seminaris per definir el projecte i entren en contacte amb diferents institucions públiques per poder garantir la viabilitat dels diferents aspectes del projecte: econòmic, social i ambiental. El 2003 comencen el procés de disseny de manera participativa. No obstant, la participació s’ha organitzat a totes les fases de desenvolupament del projecte des de la recerca d’edificis adequats, les negociacions amb la propietat i els agents públics i privats i els preparatius per a l’establiment de la cooperativa. Tot i que els apartaments són llogats, és l’associació qui decideix les persones que entren a participar en el projecte. El manteniment de la casa, la cura de l’hort i jardí i el sosteniment d’una Cooperativa d’aliments es fa amb el treball col·lectiu i voluntari. 13. Ana Fernández és arquitecta, màster en estudis feministes, coautora de la investigació “Arquitecturas del Cuidado. Viviendas colaborativas para personas mayores. Contexto vasco y realidades europeas.”

147


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Projecte arquitectònic L’edifici té 3 plantes, amb 28 apartaments de diferents mides. Els apartaments estan distribuïts en filera en forma de U. L’accés als apartament es fa per una galeria al costat intern de la U, envoltant un pati orientat al nord. La meitat de la parcel·la, uns 1.400 m2, s’ha destinat al jardí comunitari, on qualsevol veïna o veí del barri pot participar i cultivar. Hi ha 76 m2 de zones comunes i una sala de quiropràxia de 60 m2. L’ala est inclou àrees comercials a la planta baixa, i a més té un soterrani. Aquestes àrees comercials estan destinades a fomentar l’autoocupació de les persones residents a l’edifici, com per exemple amb una sala de quiromassatge que gestionen vàries de les persones residents. L’ala oest té només plantes per garantir un millor assolellament de tots els pisos i del pati. Tots els apartaments estan comunicats per un ascensor i s’ha garantit que tot l’edifici sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda, incloses les sales de joc que estan a la planta baixa i són accessibles des del pati i el jardí per fomentar les activitats a l’aire lliure. En què i com s’ha aplicat la perspectiva de gènere El projecte de Dortmund s’inspira en altres projectes similars en altres ciutats alemanyes desenvolupant una casa de Beguines (Beginenhof). Els principis de la Dortmund Beginenhof actual són bàsicament el suport a l’autonomia de les dones en diferents situacions, la independència dels homes i el suport mutu. Les Cases de Beguines actualitzen la idea medieval, que es desenvolupà als Països Baixos al segle XII, que consistia en ordres religioses d’acollida i suport a dones soles. Tot i això les cases de beguines actuals no han de tenir una vocació religiosa necessàriament, algunes procedeixen del moviment feminista alemany. Recolzen principalment dones soles amb o sense fills, lesbianes, de totes les edats per proporcionar una opció de vida independent amb el suport col·lectiu. Busquen la integració de la vida i el treball al mateix edifici per facilitar la vida quotidiana. Integren dins del mateix edifici apartaments socials i privats, de diferents mides i per diferents estils de vida i edats, generant diversitat interna i que no sigui un projecte només de persones amb poder adquisitiu.

148


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

Un pilar important del concepte de comunitat és l’enfocament intergeneracional que facilita fer front a la vida quotidiana a totes les etapes de la vida. Sempre i quan sigui possible que totes les dones puguin viure a les seves llars de forma independent, aportant ajuda professional al propi apartament quan són necessàries unes cures més intensives. Això és possible, per una part gràcies a l’arquitectura sense barreres de l’edifici i al disseny inclusiu dels jardins, i per altra, a les estructures comunitàries que permeten fins i tot l’atenció a llarg termini més enllà de les relacions familiars i fomentant que les persones de totes les edats conservin un paper actiu a la comunitat.

Com millora la seguretat des de la perspectiva de gènere

• La creació d’habitatges assequibles exclusivament per a dones soles amb o sense càrregues familiars. • Participació de les persones en el projecte a totes les seves fases i participació de dones dissenyadores i planificadores organitzades en un col·lectiu de professionals feministes. • Diversitat de tipus d’habitatge per a diversitat d’estils de vida i d’unitats de convivència. • Una àmplia autonomia i protecció del concepte de Casa de Beguines amb un espai de dones i intercanvi amb altres iniciatives de Beguines d’Alemanya. • El desenvolupament d’un enfocament comunitari i d’ajuda mútua respectant les diferents fases de la vida i la diversitat de formes de vida possibles. • Obertura al barri. • Espai de la comunitat - pati i jardí (interior). • Integració de vida i feina. • Bones infraestructures, transport públic i serveis a la zona. • Treball comunitari per a la millora de la democràcia interna.

149


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Autora de la fitxa: Charna Furman14 Nom de l’experiència: MUJEFA – Cooperativa por Ayuda Mutua de Reciclaje de Viviendas para Mujeres Jefas de Familia. Lloc: Pérez Castellano entre 25 De Mayo i Washington, Ciudad Vieja, Montevideo, Uruguai Any d’inici i vigència: l’organització de les dones va començar al 1990, la construcció al 1994 i elles van anar a viure als habitatges al 1997. El projecte segueix vigent en l’actualitat.

Grup de persones que hi viuen actualment Es donen dades de les dones que van iniciar l’experiència

• Caps de la llar: 12. • Parelles de caps: variable. • Fills i filles de les caps: 2 tenen 1 fill, 5 tenen 2 fills, 3 tenen 3 fills, 2 tenen 4 fills (situació de l’experiència, desde 1990 fins a 1997).

onvivir. • Avui la majoria són àvies i segueixen vivint-hi, les que van marxar per diferents para fomentar el conociraons, van ser substituïdes per candidates seleccionades en assemblea per les Acompañando el proceso cooperativistes. io como las que ya vivían sea de golpe sino que sea

La majoria de les dones que es van unir a l’experiència eren de molt baixos recursos, vivien en barris cèntrics, treballaven com a treballadores domèstiques o venedores ambulants. Es van conèixer a dos “Hogares Diurnos” de la zona, del llavors anomenat INAME, Instituto Nacional del Menor. Van treballar amb una assistent social i una psicòloga, funcionàries del Hogar, i van decidir organitzar-se per solucionar els seus problemes d’habitatge. Vivien en habitacions de pensions, de lloguer, envaint habitatges abandonats, i fins i tot al carrer alguns dies. L’assistent social va parlar amb mi, ens coneixíem de feines anteriors, i vaig decidir unir-me a l’experiència des de la meva feina a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de la República, a la Unitat d’Investigació i Extensió anomenada Unitat Permanent d’Habitatge. 14. Charna Furman és arquitecta, cofundadora als anys 80 de la Unitat Permanent d’Habitatge. Va treballar com a arquitecta en diferents projectes de Cooperatives d’Habitatges d’Ajuda Mútua, entre elles MUJEFA. Actualment és regidora veïnal a Montevideo.

150


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

Característiques del projecte d’habitatge Procés i gestió Ens inserim en un programa que porta la Intendència de Montevideo, que iniciava en aquell moment la nova administració del Frente Amplio, coalició de l’esquerra, que intentava demostrar amb aquest programa que es podia solucionar la problemàtica de l’habitatge de les poblacions més vulnerables en els barris consolidats de la ciutat. Per això, s’iniciaria una experiència amb tres cooperatives de Reciclatge d’Habitatge, una era MUJEFA, ubicada a Ciudad Vieja. L‘única amb perspectiva de gènere en aquell moment va ser MUJEFA. La gestió del programa va ser duta a terme per professionals que treballaven al Servei de Terres i Habitatges de la Intendència, que va finançar aquestes primeres experiències. A més de les tècniques ja esmentades, comptem amb dues arquitectes més, una escrivà i un comptable per portar a terme les obres. Un capatàs i alguns oficials van realitzar els treballs d’obra més especialitzats i les dones van treballar com a peons a la construcció dels habitatges. Això és comú a Uruguai, pel reeixit sistema de Cooperatives d’Habitatge per Ajuda Mútua, coordinades per FUCVAM. Projecte arquitectònic El projecte va haver d’adaptar-se a allò ja construït en tractar-se d’una vella casona del segle XIX, amb tres patis, una planta principal, grans alçades de sostres i una altra planta parcial a nivell de les golfes on s’ubicaven en principi les habitacions del servei. Van intentar destruir així com construir nou el menys possible, vam salvar les peces que es mantenien en bon estat com rajoles del terra i obertures de fusta, fins i tot restes de fustes van ser utilitzades per fer l’estructura de l’escala. Els espais comuns són els que originalment tenia la casa, tres grans patis i golfes, que es van mantenir, es van millorar els seus acabats, així com es va mantenir l’estructura de la bella claraboia del pati principal, i es van fer servir pel terra, les rajoles ja esmentades que es van recuperar. Es van aprofitar les alçades per dotar cada habitatge de dos nivells, utilitzant el superior per als dormitoris, en general dos. La quantitat d’habitatges resultants és 12. Hi ha a la part que dóna al carrer dos salons, un es fa servir com a sala per les cooperativistes, obligatori segons la Llei d’Habitatge de 1968 que va crear el sistema cooperatiu d’habitatges.

151


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

En què i com s’ha aplicat la perspectiva de gènere Les titulars dels habitatges eren totes dones caps de família, en general, vivien soles amb els seus fills, i la presència dels homes als habitatges va ser ocasional. Van recolzar a tres d’elles que tenien problemes de violència de gènere, no sempre vam tenir èxit, era un tema que al nostre país a la dècada dels 1990 no havia sorgit encara a polítiques ni a l’opinió pública. Les dones van lluitar per concretar el seu projecte, convertint-se algunes d’elles en hàbils oradores, inclús dues van participar a esdeveniments internacionals.

Com millora la seguretat des de la perspectiva de gènere A les protagonistes d’aquest projecte pilot, se’ls van donar facilitats de pagament especials per ser un projecte pilot. En general, resulta més econòmic pagar un habitatge en cooperativa d’ajuda mútua que haver de pagar un lloguer per un habitatge similar. Quan vivien en pensions, el problema era dia a dia disposar de diners per pagar una habitació, i compartir lavabo i cuina amb altres persones, inclús corrent perill que els hi traguessin les coses al carrer si no pagaven. L’autonomia va millorar per la seva condició de caps de la seva família assumida i compartida per totes les dones que van fer la feina des de l’inici de la seva organització. La percepció de seguretat ha anat augmentant en anar convertint-se el barri en un lloc turístic, el més segur de la Ciutat. Com que té tots els serveis pròxims, inclús un dels més grans hospitals públics del país, les tasques reproductives es van facilitar molt al coincidir els seus recorreguts per treballar i portar la canalla a l’escola, l’anada a l’escola dels més grans i alguns a la Universitat, tot es va tornar més fàcil i segur, si es compara la sort de qui amb els mateixos orígens que elles van haver de marxar als barris de la perifèria de la ciutat, avui els més perillosos per robatoris amb arma, drogues, etc. Des d’allà, cal viatjar dues hores per arribar a les famílies que requereixen servei domèstic, i els nens no poden ser ben atesos per les seves mares.

152


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

Imatges de l’autora: Publicació del projecte, edifici antic, interiors actuals.

153


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Autora de la fitxa: Katherine Eslava15 Nom de l’experiència: Ciudadela Ecològica Ecoaldea Nashira16 Lloc: Municipi de Palmira, Corregimiento El Bolo, Valle del Cauca, Colòmbia Any d’inici i vigència: 2003 - el projecte continua a l’actualitat

Grup de persones que hi viuen actualment A l’Ecoaldea Nashira 88 dones caps de família han avançat un procés de construcció d’habitatge sostenible, amb dues etapes del projecte, una primera que inclou 41 habitatges i la segona que es troba en etapa de construcció de 47 habitatges. El grup està constituït per dones caps de família, moltes d’elles víctimes de violència. Segons un estudi realitzat el 2014, el 59,7% de les dones tenen entre 37 i 56 anys, seguides del 16% entre els 26 i 36 anys. El 62,2% provenien d’àrea rural propera al municipi de Palmira i el 37,9%, de l’àrea urbana.

Característiques del projecte d’habitatge

nvivir. Procés i gestió ara fomentar el conociEl projecte compañando el procesoneix a partir de la lectura del context i les condicions de desigualtat i que viuen les dones de Colòmbia per l’adquisició de l’habitatge. El proo como las exclusió que ya vivían jecte Nashira ea de golpe sino que sea sorgeix llavors “en resposta a la necessitat sentida per les dones de

poder tenir habitatge digne i productiu, seguretat alimentària, lluny de la violència tugurial de les grans ciutats”.

Aquest projecte els ha permès generar apoderament econòmic i vinculació social per al bon viure com a comunitat i encarregar-se de les tasques de la cura de manera més tranquil·la. Les dones i famílies reunides a Nashira van repensar una proposta sostenible, amb articulació a la vida col·lectiva, que es reflecteix als nuclis productius que són continus a l’ecoaldea: “El grup de dones s’ha capacitat en tècniques productives i autosostenibles, com la gestió de residus i l’elaboració de productes derivats; per aquesta raó el projecte es divideix en 11 nuclis produc-

15. K  atherine Eslava Rivera és feminista, treballadora social, consultora de Gènere, Educació i Polítiques Públiques, Assessoria d’Equitat de Gènere. 16. Més informació pàgina web Nashira. http://www.nashira-ecoaldea.org/ Barco M, & Eslava, K. (2013). Diagnóstico de las situaciones de las mujeres y la Equidad de Género en el municipio de Tuluá, Alcaldía de Tuluá. Valle del Cauca.

154


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

tius de 8 famílies cadascun que corresponen als 11 blocs d’habitatge existents a l’ecoaldea” (Gómez, 2014,p. 3317). Projecte arquitectònic El projecte Nashira està organitzat en 11 nuclis d’habitatge cadascun amb 8 habitatges; els primers 41 habitatges compten amb dos nivells i van ser construïts amb panells de material reciclat (runes), els 47 habitatges restants estan en procés de construcció i tenen modificació, són d’un nivell. Hi ha espais comuns per a la recreació, un saló de reunions i les zones per al treball productiu en agricultura, avicultura, artesanies, vermicultura, piscicultura, productes agropecuaris. Hi ha una zona de restaurant i un bany natural, l’ecoaldea té el seu propi aqüeducte d’aigua potable i gestiona les seves aigües residuals a través d’aiguamolls. En què i com s’ha aplicat la perspectiva de gènere La mirada del gènere en el projecte és visible, des de pensar-se els rols i relacions construïdes entre homes i dones i les barreres existents, Nashira potencia les dones com a responsables del seu propi projecte d’autoconstrucció, generant autonomia. “Els 32.000 metres quadrats de terreny on l’ecoaldea està ubicada i està sent construïda va ser una donació de la senyora Àngela Cuevas. El govern colombià a través d’una política de subsidis per a habitatge en zones rurals va proporcionar fons per a materials ecològics de construcció, com els panells prefabricats fets de runes de construcció reciclats. Les dones treballaven en la construcció de les cases sota la supervisió professional, fet que permet passar a les cases sense necessitat d’hipoteques i de pagament, les dones van signar un acord de treballar 1050 hores a la construcció per la qual van rebre capacitació del SENA Web Nashira. L’ecoaldea es va pensar no només per solucionar les seves necessitats pràctiques de gènere connectades amb la subsistència i les carències materials que els generaven exclusió, entre elles la carència d’habitatge i de recurs econòmic, sinó per enfocar-se en els interessos estratègics de gènere, per això es van constituir com organització, amb l’acompanyament d’ASOMUCAF, la Asociación de Mujeres Jefas de Familias.

17. G  ómez B, D (2014). Asociación de mujeres Nashira y sus prácticas organizacionales: Una visón desde dentro. Cali, Colombia, Universidad del Valle.

155


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Com millora la seguretat des de la perspectiva de gènere És clau reconèixer en aquest projecte d’organització entorn a l’habitatge, l’apoderament en economia familiar i comunitària, que genera identitat i apropiació amb el projecte. Nashira com entorn de vida quotidiana, afavoreix la realització d’activitats de cura, d’oci i de treball per a les dones, a més es troba al Corregimiento del Bolo, amb facilitat per al transport a peu i el servei públic, proper a les xarxes de serveis de salut i educació. A l’interior de Nashira les dones i famílies se senten segures perquè els lligams que han establert com organització els permet participar de manera conjunta en les activitats de cura i criança i estar pendent de les altres dones, dels seus fills i filles. Tot i això la zona d’arribada de l’ecoaldea té poca il·luminació i no està pavimentada, fet que dificulta l’accés i en hores de la tarda-nit podria significar inseguretat. La mobilitat a l’interior de l’ecoaldea es veu afavorida per les normes de convivència que han establert, en les quals es limita l’ingrés de vehicles més enllà de la zona d’aparcament establerta, existint prioritat per a vianants. L’adaptació de les zones de l’ecoaldea per a persones amb mobilitat reduïda és baixa, pels desnivells del terreny, tot i això compten amb llocs de descans. L’autonomia de les dones s’ha enfortit en temes de la vida col·lectiva i la participació en espais públics i la presa de decisions sobre el seu projecte. L’associació Nashira compta amb una junta directiva integrada que permet el diàleg de les situacions que passen a l’aldea segons comenta una de les seves habitants i la generació d’acords o consens, a més l’existència d’espais per al reconeixement de la memòria del projecte i del treball de les dones afavoreix la visibilització de les seves contribucions i el sentit de pertinença al projecte.

156


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

Imatges Col·lectiu Punt 6. Manifest de dones de la ecoaldea, espais comuns i intermedis entre els habitatges, 2015

157


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Autora de la fitxa: María de Lourdes García Vázquez18 Nom de l’experiència: Programa de Reinserció Social per a dones víctimes de violència familiar Lloc: Unidad Habitacional Torres de Quiroga, Colonia Salvador Díaz Mirón, Delegació Gustavo A. Madero, Ciutat de Mèxic, D.F. Any d’inici i vigència: 2008 - actualitat19

Grup de persones que hi viuen actualment

Les famílies que habiten els habitatges estan integrades per dones, caps de família que han patit violència extrema i que estaven en albergs destinats a atendre aquest tipus de problemàtica. Les famílies estan composades per entre tres i vuit membres. Les caps de família tenen entre 19 i 45 anys d’edat, un 80% d’elles només realitzava tasques domèstiques i es van haver de capacitar per obtenir un treball remunerat (capacitació proporcionada pel programa) que els permetés accedir al crèdit d’habitatge social20. Un 90% de les famílies són originàries de la nvivir. Ciutat de Mèxic, la resta procedien dels estats de Mèxic, Oaxaca i Michoacán, i la ara fomentar el conociseva migració compañando el proceso es va fer per la falta de feina als llocs d’origen.

o como las que ya vivían del projecte d’habitatge ea de golpeCaracterístiques sino que sea

Procés i gestió La Llei i el Programa que descriurem sorgeixen de la iniciativa d’Organitzacions de la Societat Civil i acadèmiques de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) interessades en què es fes atenció a la problemàtica de violència domèstica extrema que viuen algunes dones. 18. María de Lourdes García Vázquez és Arquitecta, coordinadora del Laboratori Hàbitat Social, Participació i Gènere LAHAS, Facultat d’Arquitectura UNAM. 19. El programa actualment continua, malgrat que aquest ha anat disminuint les prestacions que oferia i només l’any 2013 es va donar la possibilitat a les caps de família l’accés a un crèdit subsidiat per a l‘obtenció d’un habitatge, primer en lloguer amb opció posterior a compra. 20.S’estableix que al termini del contracte (el termini de lloguer és de dos anys) i sempre que la llogatera estigui al dia dels pagaments del lloguer, podrà exercir l’opció de compra de l’immoble llogat, als contractes es va estipular que el preu de venda de l’immoble és de 7022.39 vegades el salari mínim diaris que a la data de subscripció dels contractes (setembre de 2008) va incrementar a la quantitat de $ 369 308.00 (351.00 euros). Se’ls van donar taxes preferencials per pagar en un termini màxim de 30 anys, amb mensualitats que no haurien de superar el 15% dels ingressos de qui els rebin.

158


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

El Programa sorgeix en compliment de la Llei general d’accés de les dones a una vida lliure de violència per al DF. Per a l’efectiva aplicació de la Llei, les dependències i entitats del Districte Federal van establir una coordinació interinstitucional. Com a resposta a la problemàtica que viuen les dones que han patit violència familiar amb un grau de risc extrem, el govern del Districte Federal va formular un Programa de Reinserció Social, l’objectiu del qual era donar a aquestes dones i les seves filles i fills, xarxes de suport en matèria d’habitatge, treball, ajuda econòmica, salut, suport psicològic, transport, recreació, orientació i representació legal, exempció de pagament de drets, així com servei de guarderia i educació. El 2008, 17 dependències del Govern del Districte Federal van subscriure un conveni, assumint compromisos que tendeixin a garantir que les dones que viuen violència familiar puguin comptar amb els instruments que els permeti superar la seva situació d’exclusió social. L’accés a l’habitatge va ser de dos anys de mitjana, que és el temps en què se les va capacitar per obtenir una feina remunerada que els permetés primer poder pagar el lloguer i posteriorment accedir a un crèdit d’habitatge. Projecte arquitectònic Es van destinar 50 habitatges però al final només 46 dones van complir els requisits que es sol·licitaven: certificat de no propietat, no tenir un ingrés individual major a 4,5 vegades el salari mínim mensual o familiar superior a 8 vegades el salari mínim mensual vigent; comptar preferentment amb dependents econòmics directes, i signar una carta de compromís on es demanava que no tornessin amb l’agressor. Són apartaments en edificis de planta baixa i 5 nivells, tenen una superfície de 50 m2, distribuïts en: dues habitacions, un bany, cuina, pati de servei i estança-menjador. Compta amb aparcament i jocs infantils i “àrees verdes”. En què i com s’ha aplicat la perspectiva de gènere Es va considerar que la possibilitat d’accedir immediatament a un nou allotjament era un requisit indispensable per a l’èxit de qualsevol programa d’atenció a les víctimes. En funció de la urgència, els ingressos i recursos econòmics disponibles, es van classificar les necessitats residencials de tipus transitori –d’emergència per a la superació inicial del conflicte (imprescindible per a totes les víc159


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

times en la primera fase d’atenció)– i necessitat d’un habitatge permanent per als casos en què, un vegada superada l’atenció inicial i després de la capacitació i accés a una feina per resoldre l’increment dels baixos o nuls ingressos de la dona, pogués aconseguir la seva autonomia residencial.

Com millora la seguretat des de la perspectiva de gènere Per al 70% de les dones va ser un canvi significatiu a la seva vida i la dels seus fills, tenir pau i tranquil·litat a la seva llar, adonar-se que elles podien afrontar les seves necessitats econòmiques i emocionals i les dels seus fills sense dependre del maltractador. Va ser un programa integral, intersectorial i interdisciplinari on per primera vegada es van coordinar vàries Secretaries o alguna de les seves àrees, sense protagonisme i centrant-se en l’objectiu de donar a les dones i les seves filles i fills, víctimes de violència familiar que posa en risc la seva integritat física, emocional i fins i tot la vida, serveis de suport en matèria d’habitatge, capacitació per a la feina, salut, suport psicològic, transport, recreació, orientació i representació legal, exempció de pagaments de drets, servei de guarderia i educació, amb la finalitat de donar les condicions bàsiques necessàries per impulsar la seva autonomia i continuar el seu procés d’atenció especialitzada, fins aconseguir viure una vida lliure de violència, en condicions mínimes d’independència per a la presa de decisions i el rescat dels seus drets. Tot i això, com que no va tenir un seguiment per part del personal especialitzat que els donés suport en els aspectes psicològics i de feina, pel canvi de govern, el 30% restant va tornar amb l’agressor. Doncs una de les grans limitacions és la manca de continuïtat d’aquest tipus de programes que encara depèn de la voluntat política del governant de torn.

160


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

Autora de la fitxa: Zaida Muxí Martínez21 Nom de l’experiència: Fraüen-Werk-Stadt Lloc: Donaufelder Str. Florisdorf, Viena, Àustria Any d’inici i vigència: encarregat el 1992

Tipus de tinença Lloguer, un dels blocs és habitatge social propietat de l’Ajuntament, i els altres són habitatges subsidiats de la companyia d’habitatge del Sindicat de Treballadors/es d’Empreses Privades.

Grup de persones que hi viuen actualment Hi viuen aproximadament 1000 habitants, la majoria dels quals són famílies joves i adultes d’ingressos mitjans i baixos.

Característiques del projecte

convivir. Procés i gestió o para fomentar el conociElelprojecte Acompañando proceso model Fraüen-Werk-Stadt, avui Margarette Schutte Lihotzy Hof, constitueix rrio como las que ya vivían un cas exemplar en gestió, proposta i projecte d’habitatges fets amb perspectiva de les dones per a les dones. Va ser encarregat el 1992 per l’Ofio sea de golpela sino que sea

cina de la Dona de Viena; que va convocar el concurs basant-se en la idea de la gestió exemplar de l‘enginyera Eva Kail. Projecte arquitectònic El projecte es va formular seguint l’òptica de les necessitats de les dones a la vida quotidiana i es va definir a través d’un concurs entre dones arquitectes. El projecte urbà de Franziska Ullmann va ser-ne el guanyador i ella, juntament amb altres tres arquitectes que també varen participar en el concurs, Gisela Podreka, Else Prochazka i Liselotte Peretti, varen dissenyar el conjunt. Cada arquitecta va projectar una de les parts que formen el conjunt.

21. Aquesta experiència ha estat publicada per l’autora en el llibre “Recomanacions per a un habitatge no jeràrquic ni androcèntric”. Vegeu referència bibliogràfica al final. Zaida Muxí Martínez és arquitecta feminista. A l’actualitat és la Directora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona)

161


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

El projecte està format per 350 apartaments, amb els següents equipaments i serveis per atendre els requisits de la vida quotidiana: una escola bressol, un dispensari mèdic, una caserna de policia i aproximadament 800 m2 d’àrees comercials per cobrir necessitats diàries. El projecte va ser dissenyat i construït amb principis de sostenibilitat tenint en compte l’orientació i la ventilació creuada.

En què i com s’ha aplicat la perspectiva de gènere Entre els objectius del projecte hi ha la transversalitat de gènere que s’aplica de diferents maneres. Per una banda, en convertir els diferents aspectes de la vida quotidiana de les dones en el criteri de disseny essencial dels processos de planificació urbanística i de la construcció dels habitatges. Entre els criteris de disseny que ho reflecteixen trobem:

• Espais comunitaris que afavoreixen la cura de persones en espais i zones verdes equipades i segures. • Espais de tasques domèstiques compartides com safareigs situats als terrats dels edificis per poder estendre la roba i que puguin ser espais de trobada. • Espais comuns per a emmagatzematge, sovint oblidats, com els trasters per desar-hi bicicletes i cotxets localitzats a la planta baixa i fàcilment accessibles. • Places de pàrquing no utilitzades que es podrien reconvertir en sales per a activitats de lleure. Els criteris de gènere aplicats als habitatges són:

• Distribucions interiors dels habitatges sense determinació d’usos per superfície, per tant no s’imposen relacions funcionals espacials als futurs ocupants.

• Adequats per a diferents tipologies familiars i adaptats particularment als requisits del treball domèstic.

• Ubicació de les cuines com a lloc central de la feina treball de la casa, màxima integració amb l’habitació d’ús de tot el grup de convivència i en alguns casos la seva mida permet posar-hi una taula. • Espais d’emmagatzematge a cada pis, ja siguin trasters o armaris. • La major part dels habitatges té un espai obert exterior propi (balcó o terrassa). • No hi ha espais jerarquitzats entre habitacions i la seva superfície és prou generosa perquè les activitats que s’hi poden realitzar no estiguin predeterminades. • Les persones ocupants poden incidir en la distribució final de cada habitatge.

162


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

Per altra banda, augmenta el percentatge de dones que participen en processos de planificació urbanística i construcció per garantir que les dones tinguin veu en el futur desenvolupament de la ciutat. A més, hi ha la voluntat de demostrar que els criteris per a un habitatge adaptat a les necessitats de les dones no són només un manifest teòric sinó que es poden dur a la pràctica.

Com millora el projecte la seguretat des d’una perspectiva de gènere El projecte té en compte la seguretat tant en el disseny com en el programa dels edificis. El disseny dels espais segueix aquests criteris quant a la percepció de la seguretat:

• Els habitatges estan estretament vinculats amb l’espai circumdant. • Relacions directes i fluides entre l’interior i l’exterior dels edificis. • Recorreguts oberts a la vista de tothom a les entrades i caixes d’escales • Escales àmplies i amb bona il·luminació. • Escales amb accés a un màxim de quatre unitats per planta per evitar l’anonimat i millorar les relacions entre veïns i veïnes. • Escales com espais d’ús i joc amb més amplada de la reglamentària i amb il·luminació natural. • Garatge situat al soterrani, amb llum natural i connexió visual. Cada escala té el seu propi accés. El programa de l’edifici amb múltiples usos facilita l’autonomia de les persones encarregades de la cura amb espais per a les tasques reproductives com són:

• Equipaments a prop dels habitatges. • Disseny d’edificis i espais lliures que beneficien la interacció social que s’adapta a les múltiples necessitats diàries.

• Espais de joc versàtils que poden ser apropiats per als infants i el veïnat.

163


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Imatges de l'autora. Espais d'accés i comuns entre blocs.

164


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

Autora de la fitxa: Pilar Braceras22 Nom de l’experiència: Modificació de les ordenances complementàries d’edificació referent als portals de les edificacions residencials i l’accés a les finques residencials Lloc: Donostia, Guipúscoa Any d’inici i vigència: El treball es va iniciar al 2015 i s’ha finalitzat al 2016

Grup de persones que hi viuen actualment Donostia és una ciutat amb una població de 186.062 persones de les quals 98.521 són dones i 87.541 són homes. Es tracta d’una ciutat sensiblement envellida.

Característiques del projecte La iniciativa sorgeix a les reunions del Grup de treball interdepartamental per l’elaboració i seguiment del mapa dels punts crítics de la ciutat. Aquest grup està format per personal tècnic de diversos departaments municipals i es va crear per identificar i intentar millorar els problemes de seguretat urbana des del punt de vista de gènere. Per una banda, es detecta que molts dels portals que recentment s’estan construint a la ciutat no són ni molt menys adequats; per una altra, es reben queixes ciutadanes d’un edifici en concret, on els portals s’han construït a la part de darrera i amagada de l’edifici en comptes d’ubicar-los cap a la gran plaça principal, davant de l’edifici. Es decideix investigar la normativa vigent relativa a les característiques exigibles en l’execució dels portals a l’hora de concedir la llicència d’edificació dels habitatges i es descobreix un buit total al respecte. Es planteja llavors modificar les ordenances vigents per resoldre els problemes que ocasiona aquesta falta de normativa. Les gestions per a la modificació de les ordenances d’edificació es realitzen de forma conjunta i coordinada amb dues persones del grup de treball, una tècnica del Negociat d’Igualtat i una altra tècnica del Departament d’Urbanisme. Amb recursos

22. P  ilar Braceras és enginyera tècnica d'obres públiques, Responsable de Qualitat Urbana de l'Ajuntament de Donostia

165


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

del Negociat d’Igualtat es contracta una assistència tècnica. Es celebren, a més, diverses reunions amb tècniques i tècnics del Departament d’Urbanisme que en definitiva són les persones que hauran d’aplicar en el futur aquestes ordenances. Paral·lelament, al març de 2016 s’explica el projecte a associacions de veïns i veïnes i a col·lectius feministes de la ciutat en una jornada de participació ciutadana que tractava sobre els treballs i accions dutes a terme durant l’any per millorar la seguretat urbana des del punt de vista de gènere.

Objectiu del projecte Garantir la construcció dels portals i accessos en condicions que, amb caràcter preventiu, impedeixin la creació de nous punts crítics afavoridors d’agressions sexistes, aconseguint així una ciutat més habitable, inclusiva i segura.

Com millora el projecte la seguretat des d’una perspectiva de gènere El projecte de canvi de les ordenances té com a objectiu precisament la millora des d’una perspectiva de gènere, per tal que no se segueixin dissenyant portals i accessos que generin inseguretat i por a les persones usuàries, en especial a les dones. Els principals aspectes que es volen millorar són els següents:

• La ubicació del portal a la parcel·la, és a dir, que els portals es construeixin cap als carrers principals, els més visibles i transitats i no a les zones de darrera o secundàries. • Que els portals estiguin a la cota del carrer des del qual s’hi accedeix, per tal que puguin ser visibles. Evitant els portals semienterrats o elevats respecte de l’espai públic. • Que es dissenyin sense racons, ni reculades o elements que impedeixin la visibilitat del portal des del carrer i,per tant, puguin permetre amagar-se a un possible agressor. • La visibilitat del portal, construït amb materials transparents per tal que l’interior del portal es pugui veure des de l’exterior i viceversa. • La il·luminació dels portals. És a dir, els portals hauran de ser dissenyats de manera que siguin clarament visibles des del carrer i el carrer des dels portals, i no hi hagi la possibilitat que un agressor pugui amagar-s’hi fàcilment. 166


6 EXPERIÈNCIES EN HABITATGE I SEGURETAT

Imatges de l’autora. Planta del conjunt amb accés per darrere de la plaça i exemples de portals que produeixen percepció d’inseguretat.

167


7

RECURSOS Materials elaborats pel Col·lectiu Punt 6 Col·lectiu Punt 6. Construyendo entornos seguros desde la perspectiva de género. Programa Ciutats i Persones, Institut de Ciències Polítiques i Socials. Informe número 5 2011. https:// punt6.files.wordpress.com/2011/03/construyendoentornosseguros.pdf Fonseca, Marta. Casa Sin Género febrero de 2014, ponencia presentada en el I Congreso Internacional Barcelona Vivienda Colectiva Sostenible. https://punt6.files.wordpress. com/2011/03/marta-fonseca_-casa-sin-gc3a9nero.pdf Ortiz Escalante, Sara. Espacio público, género e (in)seguridad, En Carmen Cortés Zaborras (coord.) Jornadas Urbanismo y Género. Ciudades en Construcción. Perséfone. Ediciones electrónicas de la AEHM/UMA. 2014 (p. 48-67). https://punt6.files.wordpress.com/2014/07/ espaciopublicogc3a9neroeinseguridad_ortiz.pdf Sweet, Elizabeth L. & Ortiz Escalante, Sara. Respuestas a la violencia de género desde la planificación urbana: los casos de Cataluña, México y Estados Unidos. En: Gutiérrez, Blanca y Ciocoletto, Adriana (editoras) Estudios urbanos, género y feminismo. 2012. https://punt6.files. wordpress.com/2011/03/estudiosurbanosgenerofeminismo.pdf

Altres materials de referència Bofill Levi, Anna. Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones. Quaderns de l’Institut; 6, Institut Català de les Dones. Barcelona, 2005. Falú, Ana y Segovia, Olga (editoras) Ciudades para Convivir: Sin violencia hacia las Mujeres. Red Mujer y Hábitat Chile (SUR) Santiago, 2007. http://www.redmujer.org.ar/pdf_publicaciones/Ciudades_para_convivir.pdf Falú, Ana (editora) Mujeres en la ciudad. De violencias y derechos. Red Mujer y Hábitat de América Latina, Ediciones SUR, 2009, Santiago de Chile. http://www.redmujer.org.ar/pdf_publicaciones/Libro_mujeres_en_la_ciudad.zip Hiria Kolektiboa. Manual de análisis urbano. Género y vida cotidiana. Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia -Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Donostia - San Sebastián, 2010.

169


ENTORNS HABITABLES AUDITORIA DE SEGURETAT URBANA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE A L’HABITATGE I L’ENTORN

Michaud, Anne (Coordinadora) Guide d’aménagement pour un environnement urbain sécuritaire, programme Femmes et ville de la Ville de Montréal, 2003, Canadá. http://ville.montreal.qc.ca/pls/portal/docs/page/femmes_ville_fr/media/documents/ Guide_amenagement_environnement_urbain_securitaire.pdf Muxí Martínez, Zaida. Recomanacions per a un habitatge no jeràrquic ni androcèntric Col·leció Eines nº 13 Institut Català de les dones. http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_eines13.pdf Rainero, Liliana, Rodihou, Maite y Pérez, Soledad. Herramientas para la promoción de ciudades seguras desde la perspectiva de género. Córdoba, Argentina, CICSA, AECI, UNIFEM, 2006. Red Mujer y Hábitat de América Latina - AVP Colombia. Caja de Herramientas para construir Ciudades Seguras para Todas y Todos. Bogotá, 2011. Red Mujer y Hábitat de América Latina y CICSA. Violencias basadas en género y ciudadanía de las mujeres: Abordajes sobre las violencias basadas en género en Bogotá. Bogotá, 2011. http:// www.redmujer.org.ar/pdf_publicaciones/art_61.pdf Red Mujer y Hábitat de América Latina. Ediciones Sur (ed.) Construyendo Ciudades Seguras. Experiencias de redes de Mujeres de América Latina. Bogotá, Rosario y Santiago, 2011. http:// www.redmujer.org.ar/pdf_publicaciones/art_59.pdf Sánchez Bernal, Mónica. Vivienda y mujeres: herencias, autonomías, ámbitos y alternativas espaciales. Universidad Nacional de Colombia, Facultad de Artes. Bogotá, 2012. http://dones. gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_quaderns06.pdf Trench, Sylvia, OC, Taner, and Tiesdell, Steven. Safer cities for women: perceived risks and planning measures, Town Planning Review, Vol. 63, n. 3, pp 279-296, 1992. UNIFEM – RED MUJER Y HÁBITAT LAC-AECID. Guía de observación en las caminatas de reconocimiento barrial del Programa Regional “Ciudades sin violencia hacia las mujeres, ciudades seguras para tod@s.” http://www.redmujer.org.ar/Imagenes/pdf_espanol.gif Whitzman, Carolyn. “Safer Space in Toronto”, Urban Planning Overseas, Beijing, 2005. Women in Cities International. Tools for gathering information about Women’s Safety and Inclusion in Cities. Experiences from the Gender Inclusive Cities Programme, Montréal, 2011.

Pàgines de consulta Red Mujer y Hábitat de América Latina http://www.redmujer.org.ar/index.html Jagori http://www.jagori.org/ METRAC Action on Violence https://www.metrac.org/ Observatorio contra el acoso callejero Chile http://www.ocacchile.org/ Safe Delhi. Make your city safe for women http://www.safedelhi.in/ Women in Cities International http://femmesetvilles.org/ Women Transforming Cities http://womentransformingcities.org/ 170


Edita: Col·lectiu Punt 6 , Blanqueria 9, Baixos, local 2, 08003 Barcelona, punt6.org Autores: Col·lectiu Punt 6 (Blanca Valdivia Gutiérrez, Adriana Ciocoletto, Sara Ortiz Escalante, Roser Casanovas i Marta Fonseca Salinas) Fotografies Totes les il·lustracions d’aquesta publicació estan elaborades a partir de les fotografies originals de l’arxiu del Col•lectiu Punt 6 i del Màster Laboratori de l’habitatge del segle XXI (ETSAB-FPC) dirigit per Zaida Muxí Martínez i Josep Maria Montaner. Totes les fotografieshan estat modificades gràficament per aconseguir l’objectiu que cada il·lustració pretén mostrar. Il·lustracions Portada i Capítol 4, Alahama Molina (www.alahamamolina.com) Capítol 5, Col·lectiu Punt 6 (Marta Fonseca Salinas) Disseny Gràfic Silvio García (www.cartonviejo.net) Correcció de textos Irene Cot Casanovas Impresió: Impremta Aubert ISBN: 978-84-617-7654-2 Dipòsit legal: B 2122-2017

https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/


La seguretat urbana des de la perspectiva de gènere ha estat un dels temes més estudiats des de l’urbanisme feminista durant les últimes dècades. Malgrat ser un tema molt treballat, són poques les ciutats que han incorporat la perspectiva de gènere a les seves polítiques de seguretat. La seguretat urbana a les ciutats continua enfocant-se sobretot en els crims, excloent de la seva anàlisi la violència masclista i sense tenir en compte que la percepció de seguretat també és diferent entre dones i homes. L’Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i l’entorn és una eina de diagnòstic urbà que analitza la seguretat de les persones. Es basa en una anàlisi integral dels aspectes socials, físics i funcionals que condicionen la percepció de seguretat a l’espai aplicant-hi una perspectiva de gènere interseccional. L’Auditoria permet avançar en el disseny i la gestió de l’entorn urbà i els espais públics i de relació integrant criteris de seguretat, gènere i interseccionalitat, per garantir el dret a la ciutat sense discriminacions. També ajuda a fomentar-ne la inclusió en la informació recollida pels organismes municipals que tinguin algun tipus de vinculació amb la seguretat urbana de la ciutat, així com en els programes, projectes i serveis que s’ofereixen des de cadascun d’ells. Aquesta guia, com les anteriors realitzades per Col·lectiu Punt 6, ha sigut dissenyada per tal que pugui ser utilitzada per totes les persones que intervenen en les decisions (persones veïnes, professionals, entitats i administració) però fonamentalment, amb la implicació de les organitzacions de dones. És també una eina pedagògica per a totes les persones que estudien, analitzen o treballen en la definició dels espais urbans.

www.punt6.org

Profile for Col·lectiuPunt6

Entorns habitables. Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i l’entorn  

Al llibre es recull una primera part de marc teòric, les metodologies amb les quals es desenvolupa l'Auditoria, criteris per a millorar la s...

Entorns habitables. Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere a l’habitatge i l’entorn  

Al llibre es recull una primera part de marc teòric, les metodologies amb les quals es desenvolupa l'Auditoria, criteris per a millorar la s...

Profile for punt6
Advertisement