Talent, a casa
2
TALENT, A CASA
El CREBA, un centre únic El CREBA, finançat per la Diputació de Lleida, aspira a convertir-se en l’equipament de referència en la investigació biomèdica CARLES PUIGDEMONT: “EL CREBA ÉS EXTRAORDINARI” Durant el seu parlament, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va qualificar “d’extraordinari” el centre de recerca CREBA, tant pel fet que és un centre situat al territori com pel fet que neix amb un compromís, unes instal·lacions i un coneixement que, sense cap mena de dubte, estan cridats a convertir l’equipament en un referent de coneixement biomèdic a Catalunya i a Europa. En aquest sentit, Puigdemont també va voler afegir que a Catalunya “el coneixement, l’accés a la salut, a la formació, a la tecnologia i a la cultura no fa bretxes entre gent que viu a territoris diferents i el compromís és donar aquest accés a tothom de manera equilibrada i això també depèn de centres com aquest”.
“Tractora de la recerca”. Així va definir el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el centre de recerca CREBA, un centre únic que neix amb la voluntat de convertir-se en l’equipament de referència en l’àmbit de Catalunya en la investigació biomèdica, i que va ser inaugurat aquest proppassat 1 de setembre pel president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. L’acte va comptar amb la participació de l’alcalde de Torrelameu, Carles Comes, i del conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i de la directora de l’IRBLleida, Elvira Fernández, als parlaments. El CREBA ha estat impulsat i finançat per la Diputació de Lleida que, sota la direcció tècnica de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida), es converteix en el primer i únic centre d’aquestes característiques que existeix a Catalunya. Amb una inversió de més de 3
JOAN REÑÉ: “L’APOSTA DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA PER LA RECERCA”
M€ per part de la Diputació de Lleida, el CREBA disposa de l’equipament tecnològic i els quiròfans més avançats de l’Estat espanyol, incloent-hi també un quiròfan formatiu amb capacitat per portar a terme fins a vuit intervencions de manera simultània. El CREBA està gestionat i dirigit per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), que
està format per un patronat del qual són membres la Diputació de Lleida, el Departament d’Empresa i Coneixement, el Departament de Salut, la Universitat de Lleida, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l’Institut Català de la Salut i la Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA). L’objectiu d’aquest nou centre d’investigació és que tant estudi-
ants com departaments d’I+D de les empreses puguin aprofitar el mimetisme existent entre el model porcí i la fisiologia de les persones, per portar a terme investigació de malalties humanes. El nou equipament s’ubica als espais annexos a l’actual Centre d’Estudis Porcins (CEP) de Torrelameu, on es realitzaran les tasques de criança, recepció i control d’animals.
Per la seva part, en el seu parlament, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va afirmar que el CREBA, juntament amb el Centre d’Estudis Porcins (CEP) i el futur l’Hospital Veterinari, constitueix “l’aposta clara de la Diputació de Lleida per contribuir a convertir l’àrea universitària i de recerca de Ponent en un referent de qualitat a tot Catalunya, i dotar la comunitat d’eines avançades i de qualitat que faran més viable el seu futur tant individual com col·lectiu”. A més, Joan Reñé va assenyalar també que, amb iniciatives així, les terres de Lleida fan una aposta clara, contundent i generosa per a tot el país “perquè creiem fermament que una societat que valora el coneixement és una societat preparada per progressar econòmicament, socialment, territorialment i també nacionalment”.
TALENT, A CASA
Creba: formació i investigació L’equipament va iniciar la seva activitat formativa a finals d’abril de 2016, amb la programació de 4 cursos sobre noves tecnologies i especialització de cirurgians, als quals han accedit un total de 38 alumnes: •
Curs d’Hemostàsia en Cirurgia Toràcica, sobre tècniques de control de sagnat intraoperatori destinat a cirurgians toràcics.
•
Curs d’Hemostàsia en Cirurgia Hepàtica, sobre tècniques de control de sagnat intraoperatori destinat a cirurgians hepàtics.
•
Tant el CREBA com el doble grau de Veterinària, doncs, són projectes de territori que beneficiaran totes les comarques i que porten incorporats els conceptes «educació» i «salut», dos valors referencials en la ciutadania, que demanen grans esforços pressupostaris. Per això, malgrat el moment de migradesa econòmica a les institucions i sense desatendre les necessitats bàsiques dels municipis i els serveis que els ajuntaments presten als ciutadans, la inversió de la Diputació de Lleida en Salut Pública i serveis relacionats amb l’Educació és prioritària.
El darrer trimestre d’enguany es programaran 14 cursos més.
A les seves instal·lacions es pot assajar i aprendre tècniques quirúrgiques amb l’objectiu de cobrir la necessària formació que requereixen els professionals sanitaris davant els constants avenços dels dispositius i les tècniques mèdiques. A més, el centre està obert a altres possibilitats que inclouen estudis relacionats amb les especialitats mèdiques, com angioradiologia intervencionista, traumatologia, oftalmologia, urologia, cirurgia vascular, neurocirurgia i altres àrees de coneixement. En l’àmbit de la recerca, es treballen les especialitats quirúrgiques, la fisiologia i altres disciplines mèdiques, sempre
Una aposta sense precedents
Amb el centre Ciència i Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA), la consolidació del doble grau de Veterinària i Ciència i Producció Animal Veterinària, el nou edifici de biomedicina a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova –a banda de les millores en els hospitals i els consultoris mèdics–, estem assentant unes noves bases de creixement, econòmic i social, de les terres de Lleida, a partir del desenvolupament en recerca i el desplegament tecnològic –amb el consegüent retorn al territori.
Curs d’Introducció al Material Laparoscòpic.
Pel que fa a les activitats formatives, el centre està orientat a la instrucció de professionals de totes les especialitats biomèdiques i té una vocació transversal, és a dir, que ofereix activitats formatives per a metges, infermeres, estudiants de postgrau, màsters i altres professionals del món sanitari i veterinari.
President de la Diputació de Lleida
El grau de desenvolupament de les societats està directament relacionat amb les seves capacitats per generar accions importants i de gran transcendència a favor de la comunitat. Un dels millors indicadors de benestar, més enllà dels indicadors econòmics com el PIB o la renda per càpita, és el nivell de desplegament d’uns objectius socials universals, com són els d’educació i salut.
Curs d’Hemostàsia en Cirurgia Cardíaca, sobre tècniques de control de sagnat intraoperatori destinat a cirurgians cardíacs.
•
Joan Reñé i Huguet
encaminades cap a una aplicabilitat immediata. Les actuals línies científiques del CREBA són:
ció bàsica amb nous materials, com poden ser malles, fils, pròtesis, coles o sutures.
•
noves tècniques de cirurgia i trasplantaments
CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI
•
noves tecnologies en equipaments electromèdics
•
proves i controls d’equipaments quirúrgics
•
noves aplicacions de pròtesis mecàniques
Les instal·lacions del CREBA, que es troben situades a Torrelameu, garanteixen un ambient relaxat i, alhora, ben comunicat amb tot el país a través del tren d’Alta Velocitat de Lleida i la connexió a l’autovia A-2.
En l’àmbit del desenvolupament tecnològic i la innovació, al CREBA s’experimenta amb nous dispositius d’electromedicina i s’implanten tècniques quirúrgiques en models experimentals per tal de comprovar-ne l’eficàcia. Això inclou aprendre noves tècniques o fer investiga-
El CREBA disposa d’una superfície de més de 1.000 metres quadrats, en els quals hi ha una aula per a les activitats teòriques amb una capacitat de fins a 30 alumnes, tres quiròfans experimentals i un quiròfan formatiu amb cinc taules independents. Es tracta d’una estructura moderna i ben dissenyada.
L’any 2011, la Diputació va decidir apostar pel CREBA, un projecte d’investigació i formació biomèdica basat en la recerca, l’experimentació i la docència, per diversos motius, tots ells relacionats amb les persones. La recerca biomèdica té un impacte molt gran en la societat i l’observació de la realitat a tots els països del nostre entorn indiquen, clarament, que els avenços del sector biomèdic incideixen en la capacitat d’oferir un sistema de salut potent, eficient i de qualitat. De bon començament, vam entendre el CREBA com un equipament estratègic per al territori, una oportunitat per obrir les comarques de Lleida a noves activitats i contribuir a una major diversificació de l’activitat econòmica que, a la curta o a la llarga, acabarà transformant-se en grans projectes per al desenvolupament integral de les terres de Lleida. És, en últim terme, l’aposta clara i sense precedents de la Diputació de Lleida per contribuir a convertir l’àrea universitària i de recerca de Ponent en un referent de qualitat a tot Catalunya, i dotar la comunitat lleidatana d’eines avançades i de qualitat que faran més viable el seu futur tant individual com col·lectiu.
3
4
TALENT, A CASA
les nostres necessitats. Això ens facilitarà la tasca moltíssim. Si aquesta multinacional no veiés que té un futur i una viabilitat, no hi hagués apostat. Ens prestaran tecnologia tant per fer investigació com formació. Tenim tecnologia 3D –pocs quiròfans en tenen–, il·luminació LED, càmera d’alta resolució... està construït de la mateixa manera que estarien construïts uns quiròfans nous. Això augmenta la supervivència animal. Tenim veterinaris especialitzats, sala de recuperació postoperatòria i, a més, tenim el CEP, que ens garanteix la supervivència a llarg termini. Avui en dia tot això no ho dóna cap altre centre; per això, les inversions internacionals han vingut. No vindrien a Torrelameu si no veiessin clar el potencial.
JORDI OLSINA Director del CREBA
“Crear aquest clúster, pel qual aposta la Diputació, és un projecte d’investigació aplicada brutal” El doctor Jordi Olsina, el director del CREBA –que compagina aquesta tasca amb la de cap del Servei de Cirurgia de l’Arnau de Vilanova–, ens explica els objectius i la filosofia d’aquest equipament únic, que compta amb una tecnologia d’última generació. En el discurs de la inauguració, el president de la Diputació, Joan Reñé, va dir textualment que el CREBA ha de ser “el motor de la investigació biomèdica”. Què li caldrà a aquest motor per funcionar bé? Gent preparada i recursos. I una cosa porta l’altra. Però ens cal línies d’investigació potents, pròpies de la regió i úniques en el territori. Per això el president va comentar el tema de la Bioalimentària, perquè crec que en aquests moments a Lleida és un tema cabdal. El fet que estiguem units a un centre de producció animal li dóna unes possibilitats d’investigació a llarg termini que fins ara no teníem. El CEP ens ajudarà en aquesta qüestió. Crec que és una de les possibilitats més
potents que se’ns obre ara. I a Europa, un tema així interessa. Al febrer ja van rebre ofertes i al juny va començar la formació. Exacte. El passat mes de juny van iniciar-se els cursos i en tenim al setembre, a l’octubre... la maquinària està en marxa. Sobre la taula tenim quatre projectes d’investigació importants. La investigació requereix, però, una preparació prèvia de cerca de professionals i recursos: costa d’arrencar, però en el moment que ho fan dura anys. S’investigarà sobre el tractament de l’ictus, trasplantaments en col·laboració amb una universitat nord-americana, ens ocuparem de la medicina regenerativa, cirurgia de la paret abdominal, que traslladarem des de Barcelona. Però hem de buscar recursos, sovint amb beques europees, i això triga un temps. La investigació trigarà, òbviament, una mica més a arrencar que la formació. A la llarga, d’aquí un parell d’anys, caldrà que els dos vessants
El paper de les administracions és clau. Sense elles el projecte seria inviable. Són diners públics per a un centre públic. El model és impecable, perquè té en compte inversions d’empreses privades que se’n puguin beneficiar. El CREBA no ha de guanyar diners; està muntat per créixer i reinvertir. Depenem de l’IRB. I ho hem fet en dimensions sostenibles, d’entrada. Si hem de créixer, ja creixerem, segur. estiguin compensats. Això no és fàcil però molt necessari: la formació ajuda a mantenir el centre, però la investigació és igual d’important.
Què va sentir el proppassat 1 de setembre quan es va inaugurar el CREBA?
Amb aquesta aposta tecnològica, Lleida passa a ser un referent de la investigació porcina. Això farà més fort i competitiu aquest sector? Ja ho és a nivell europeu i haurà d’entrar dins l’I+D vulgui o no vulgui. Crear aquest clúster, pel qual aposta la Diputació, és un projecte d’investigació aplicada brutal. La base serà la indústria agroalimentària i porcina, que ja existeix. El projecte la farà progressar. I un altre punt molt important: li donarà a Lleida la visibilitat que es mereix. Què fa diferent el CREBA d’altres centres de característiques similars? Bàsicament, l’alt grau de tecnologia, el millor de l’Estat espanyol. Tindrà, a més, durabilitat en el temps, perquè hem fet conveni per la renovació de material en funció de
El CREBA ha estat el premi a un treball de quatre anys, començant de zero. És l’enveja de tothom
Va ser el premi a un treball ingent d’un equip durant quatre anys, començant de zero. És l’enveja de tothom. És treure el cap, tenir visibilitat i mirar d’aconseguir interessos legítims. Sense el suport de la Diputació de Lleida tot això hagués estat impossible, però tampoc s’hauria pogut tirar endavant sense el recolzament d’un munt de professionals, que hem invertit hores, viatges, xerrades per convèncer la gent, tampoc. La gran visió, però, la va tenir el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. La tasca de la construcció del projecte, però, ha estat de formiga, buscant per tot arreu. I això ho hem fet compaginant, tots els professionals, la feina que ja teníem. El dia 1, veient les autoritats presents, des del president de la Generalitat, vam ser molt conscients de la importància i de la innovació de la nostra tasca.
TALENT, A CASA
ha de convertir-se en una peça clau per fomentar la col·laboració entre les diferents institucions implicades.
ELVIRA FERNÁNDEZ
Directora de l’IRBLleida
“Lleida vol participar al desenvolupament del país generant coneixement” La doctora Elvira Fernández, directora de l’IRBLleida, aposta per convertir el CREBA en un centre de referència a Europa en investigació mèdica amb porcs amb l’objectiu posterior d’aplicar els coneixements que se’n derivin en humans.
activitats teòriques amb capacitat de fins a 30 alumnes, tres quiròfans experimentals, un d’ells amb tecnologia d’imatge en 3D per a formació en tècniques ecogràfiques, i un quiròfan formatiu amb cinc taules independents. Aquest espai permet oferir, a nivell nacional i internacional, una formació única a professionals de totes les especialitats biomèdiques. A nivell de recerca es treballen en noves aplicacions de pròtesis mecàniques, noves tècniques de cirurgia i trasplantaments i models experimentals per a la recerca en malalties respiratòries (apnea del son), ictus i ateromatosis. I a nivell de desenvolupament tecnològic i innovació, s’experimenta amb nous dispositius i tècniques quirúrgiques.
Quan vostè, ara fa uns mesos, va prendre possessió de la direcció de l’IRBLleida va dir que volia convertir el centre de Ciència i Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA) de Torrelameu, endegat per Diputació de Lleida, en un centre de referència a Europa en investigació mèdica amb porcs per després aplicar-la en humans. Tan potent ha de ser el CREBA? El CREBA ha de ser el centre de referència en recerca experimental biomèdica aplicada de Catalunya i Europa. Cal recordar que disposa de l’equipament tecnològic i els quiròfans més avançats de l’Estat espanyol, on s’hi poden fer fins a vuit intervencions de manera simultània, fet que el fa idoni per a la formació en tècniques quirúrgiques. Les nostres instal·lacions d’avantguarda ofereixen també l’avantatge de tenir annex el Centre d’Estudis Porcins (CEP), que proporciona les cures necessàries per observar els resultats dels experi-
ments a llarg termini. A més a més, ja és una realitat la construcció d’una clínica veterinària en un terreny molt proper. Tot això forma un complex únic i capdavanter a nivell europeu. Què ofereix exactament l’equipament del CREBA?
La recerca ha de ser una de les vies de futur de Lleida i de Catalunya
El CREBA disposa de més de 1.000 metres quadrats, en els quals hi ha una aula per a les
Impulsió de l’IRBLleida II per continuar i incrementar la investigació i la recerca La Diputació de Lleida i la UdL van signar un acord per tirar endavant el finançament de la segona fase de l’obra de l’edifici de Biomedicina 2, situat al Campus de l’Hospital Arnau de Vilanova, el que es coneix com a IRBLleida II. L’ús principal de l’edifici es destina a la
5
recerca, amb quatre plantes, a les quals s’han d’afegir la planta baixa i la planta subterrània. La major part de la planta baixa està destinada al CIFTIA, que està vinculat a l’accés principal de l’edifici per evitar el creuament de circulacions i personal amb la resta d’àrees d’investigació de l’edifici.
La recent impulsió del grau de Veterinària a la UdL també ha estat un punt clau per aglutinar coneixement i recerca a les nostres contrades, dos aspectes que es complementen molt bé. Lleida compta amb grans potencialitats a nivell de coneixement i recerca. L’aposta de futur en recerca de Lleida se sustenta en una cadena amb tres baules: recerca en producció agroalimentària, recerca en tecnologia dels aliments i recerca en salut. Per això, el CREBA
Sense el suport de les institucions, en especial la Diputació de Lleida, el projecte del CREBA s’hauria quedat en un calaix? La Diputació de Lleida ha estat clau per tirar endavant el CREBA. Sense el seu suport econòmic, el centre no hagués estat una realitat. La Diputació de Lleida i el seu president han fet una clara aposta per potenciar la recerca i el territori finançant amb 3 M d’euros el CREBA. En una època tenyida per la crisi, apostar per la recerca com a via per encarar la recuperació econòmica és, segurament, el camí més complicat, però evidencia una visió de futur i de país. La recerca ha de ser una de les vies de futur de Lleida i de Catalunya. Estem molt orgullosos del posicionament de Catalunya en recerca. Lleida vol participar en el desenvolupament del país generant coneixement. Per fer-ho, hem de ser atractius i competitius. Hem de reclamar mecanismes que fomentin l’equilibri territorial també en recerca. La Generalitat ha fet una aposta decidida per la recerca i per augmentar la inversió en aquest àmbit, apropant-nos als percentatges dels països més desenvolupats del nostre entorn. Catalunya compta amb un pla estratègic de recerca i innovació en salut que contempla per primer cop una convocatòria d’ajuts per valor de 31 M€ en dos anys. Paral·lelament, l’ICS treballa en una normativa coordinada amb els instituts de recerca per facilitar la tasca investigadora en el si dels hospitals. Tot això són passos decidits en la bona direcció.
La planta baixa incorpora un total de tres consultoris per a visites externes. L’accés als consultoris es fa des del vestíbul principal. Part de la planta subterrània està destinada a estabulari de porcs. Compta amb un accés propi des del carrer i d’un vestidor que separa la zona “neta” interior de la “bruta” exterior. Un cop a l’interior, es pot accedir als magatzems i a l’espai de preoperatori dels quiròfans. La Diputacio de Lleida ha subvencionat les obres amb 2 milions d’euros durant els anys 2015 i 2016 (1 M€ cada anualitat).
6
TALENT, A CASA
Veterinària, una consecució que pren forma La Diputació inverteix 6,2 M€ per a la construcció de l’hospital veterinari a Torrelameu i la unitat docent a l’ETSEA
FOTO: Arqcoas / Dues imatges virtuals del futur hospital veterinari, ubicat vora el CREBA
El compromís de la Universitat de Lleida (UdL) i la Diputació de Lleida per al desplegament del doble grau de Veterinària i Ciència i Producció Animal dóna els primers passos per assolir l’objectiu de tenir els equipaments operatius l’any 2017, amb la impulsió de dos equipaments bàsics: l’equipament docent del doble grau –situat al Campus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA)-, i l’hospital veterinari –que es construirà al costat mateix del CREBA. La Diputació de Lleida finançarà amb 6,2 milions d’euros la totalitat de la inversió necessària perquè la Universitat de Lleida (UdL) pugui desenvolupar el doble grau de Veterinària i Ciència i Producció Animal amb tots els equipaments a partir de l’any 2017, ja que seran necessaris per a la realització d’assignatures del segon quadrimestre del curs 2016-2017 i del primer quadrimestre del curs 20172018. L’objectiu és cobrir les necessitats formatives dels estudiants del doble grau de Veterinària i Ciència i Producció Animal i així desenvolupar tota la potencialitat que suposa aquesta titu-
lació, que fou àmpliament reivindicada per la Universitat de Lleida i la Diputació de Lleida com a eina de progrés per a un territori on el sector ramader té un pes estratègic. L’HOSPITAL VETERINARI L’edifici comptarà amb dos plantes, una superfície construïda de 1.618 metres quadrats i estarà format per dos cossos ortogonals. Un, paral·lel a la façana principal i més allargat, en què tota la planta baixa configura un porxo, com pot apreciar-se en la recreació virtual adjunta, sobre el qual s’aixeca la superior, on s’ubicarà la zona docent.
La Diputació de Lleida aportarà 3.397.000 euros per la construcció i la dotació d’equipament d’aquest edifici. L’accés dels animals està previst per la façana posterior, on estaran situats els estabularis i l’àrea de recepció. Des d’allà es passa a la unitat de diagnòstic per la imatge, equipada amb aparells de radiologia, ressonància, TAC i ecografia i, a continuació, hi haurà dos prequiròfans de preparació per a les operacions, tres quiròfans i una zona d’hospitalització amb els corresponents espais d’esterilització, desinfecció i un passadís esterilitzat. Un cop finalitzada la seva cons-
L’altre edifici, perpendicular a l’anterior i més ample, únicament de planta baixa, serà el que acollirà tota l’àrea quirúrgica. L’immoble tindrà una entrada principal des de l’aparcament fins al vestíbul principal, on es podrà accedir cap a la zona d’administració, als vestidors de pas a l’àrea quirúrgica i a les aules del pis superior. A la vora hi haurà un bar-cafeteria, que donarà a l’espai exterior de la façana principal.
trucció, la Diputació de Lleida cedirà l’ús de l’edifici de Torrelameu a la Universitat de Lleida per un termini de 50 anys a comptar des de l’1 d’octubre de 2017 i cedirà la propietat dels terrenys i de l’equipament a la UdL una vegada finalitzada la cessió d’ús.
que ja pugui utilitzar-se el segon quadrimestre d’aquest mateix curs.
LA UNITAT DOCENT
La unitat docent disposarà d’una sala de necròpsies, una cambra de refrigeració, una cambra de congelació, vestidors per al professorat i l’estudiantat, quatre aules docents, un laboratori docent, deu despatxos de professorat, un laboratori de sanitat i una sala de fotografia.
La Diputació de Lleida també ha assumit el finançament del primer equipament necessari per al desplegament de la Facultat de Veterinària, com és la unitat docent al Campus d’Agrònoms, que estarà acabada cap a començaments d’any, i que entrarà en funcionament de forma immediata, perquè l’objectiu és
En aquests terrenys de la UdL es construeix un edifici amb una superfície total de 1.238 metres quadrats, que estaran distribuïts en tres plantes.
Les obres van començar el mes passat i avancen a bon ritme. La corporació lleidatana aportarà 2.868.000 euros per a la seva construcció i la dotació d’equipament. La Diputació cedirà l’ús de l’equipament a la UdL un cop finalitzada la seva construcció pel termini de durada del dret de superfície, que és 50 anys. Les obres de la unitat docent que s’aixeca davant Agrònoms s’executen al ritme previst
7
TALENT, A CASA
Beques per a la recerca Un total de 37 investigadors n’han gaudit des de l’any 2013
Marina Flores Beca post-MIR “Vaig fer l’especialització de Pneumologia a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. En acabar l’especialització, gràcies a la iniciativa de l’IRBLleida i a la Diputació de Lleida, durant un any m’ha permès centrar-me en la recerca clínica, seguir treballant en profunditat un projecte i iniciar el que espero que sigui la meva futura tesi doctoral”. L’aposta per a la recerca és un altre dels pilars sobre els quals es basteix el projecte de l’Illa de la Salut. Per això, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) Fundació Doctor Pifarré, amb el suport de la Diputació de Lleida, ha concedit, per quart any consecutiu, les beques de promoció de la recerca en salut. Aquesta iniciativa conjunta –on també participa l’Institut Català de la Salut– pretén estimular la realització de projectes d’investigació innovadors a IRBLleida, en què calgui la incorporació de professionals formats en diferents especialitats mèdiques i estimular la recerca translacional entre els professionals. Així, els investigadors s’incorporaran a diferents grups d’investigació de l’IRBLleida i també al centre Ciència i Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA) de Torrelameu. La Diputació de Lleida aportarà 27.930 euros per cada investigador beneficiari de la convocatòria del Programa Post-Mir 2016 i de Promoció de la Re-
cerca en Salut. En total, s’han concedit 279.300 euros en 10 ajudes repartides en tres modalitats. La novetat d’aquest any és la incorporació de la modalitat C, que són ajuts per a estudiants de doctorat en ciències de la salut que estiguin esgotant una beca predoctoral concedida per un organisme oficial i que estiguin matriculats en el programa de doctorat en salut que promou la Universitat de Lleida (UdL).
Els becats aniran a diferents grups d’investigació de l’Institut i al centre CREBA ALTRES DUES MODALITATS En les anteriors edicions del programa, la convocatòria constava de dues tipologies: ajuts de la modalitat A, desti-
nats a postresidents que hagin acabat l’etapa d’especialització (de medicina, infermeria, pediatria i fisioteràpia) en alguns dels centres sanitaris de Lleida (Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Hospital Universitari de Santa Maria o Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de Lleida) durant l’any 2015, i ajuts de la modalitat B, per a especialistes dins els àmbits de la cirurgia, cardiologia o similars, amb l’objectiu de donar suport al CREBA.
Com aconseguir les beques? Després de presentar-se els projectes, les candidatures seran avaluades per revisors externs de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i seleccionades per una comissió formada per la Direcció Científica d’IRBLleida i la Gerència Territorial de l’ICS- GSS, així com pels caps d’estudis de la Unitat Docent de l’HUAV i de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària. Més informació al web www.diputaciolleida.cat IRBLleida. Alcalde Rovira Roure, 80. 25198 Lleida. 973 70 22 01. info@irblleida.cat
En total, s’han atorgat quatre ajudes en la modalitat A, dues ajudes en la modalitat B i quatre ajudes en la modalitat C. Amb aquesta edició, són 37 les persones que han obtingut una beca gràcies a aquesta aportació anual de la Diputació de Lleida: 10 d’aquest 2016, 10 del 2015, 10 del 2014 i 7 del 2013. CARACTERÍSTIQUES DELS CONTRACTES DE LA RECERCA Els contractes de promoció de la recerca seran de 20.000 € bruts anuals, compatibles amb altres contractes laborals dins de la xarxa sanitària, sempre que siguin contractes a temps parcial i/o contractes de guàrdies. Els investigadors que obtinguin l’ajuda hauran de presentar una memòria de seguiment de les tasques i una exposició de resultats en un acte públic. Properament, tindrà lloc la presentació de resultats dels becats de l’any 2015.