María José Cid i Rodríguez
Diversos experiments (Norton, 1975) han demostrat que l’estimulació sensorial pot influir en el nivell de maduració del cervell. En l’article esmentat, l’autor comenta que s’ha trobat en conills un augment del nivell d’àcid ribonucleic en les cèl·lules de l’aparell vestibular. S’ha vist també una correlació entre una més lenta mielinització de les cèl·lules nervioses en els casos en els quals es dóna una privació sensorial. La teràpia d’integració sensorial fou dissenyada per a proveir la persona d’un seguit d’inputs sensorials totalment controlats, de manera que milloressin el funcionament del sistema nerviós i, com a conseqüència, la qualitat de les conductes adaptatives de l’individu i la seva capacitat d’aprenentatge. Per tant, és obvi que un nen que presenta una disfunció en la integració sensorial no es podrà adaptar de manera eficient a l’ambient que l’envolta, ja que el cervell no haurà desenvolupat els processos que integren les sensacions que en provenen. Caldrà, per tant, un ambient totalment especialitzat, dissenyat d’acord amb les capacitats i el nivell del sistema nerviós. D’aquesta manera, doncs, si l’ambient s’estructura de manera adequada, la persona podrà integrar sensacions que, d’una altra manera, mai no hauria estat possible. Veiem que la idea central de la teràpia d’integració sensorial és proporci· onar i controlar l’entrada sensorial, especialment, la del sistema vestibular, dels músculs, de les articulacions i de la pell, de manera que la persona, espontàniament, doni respostes adaptatives que integren aquestes sensacions. En funció de la gravetat de l’alteració, l’ambient i l’activitat seran més o menys dirigits; d’aquesta manera, en casos de greu disfuncionalitat, hi haurà una major direcció del terapeuta; però cal remarcar que, sempre que sigui possible i la capacitat de l’individu ho permeti, és millor que sigui el propi subjecte qui vagi escollint i dirigint l’activitat. Abans de començar una teràpia d’integració sensorial, J. Ayres (2006) estableix que convé fer un diagnòstic que permeti mesurar l’eficiència dels processos sensorials. L’autora es refereix sobretot a la Prova d’Integració Sensorial del Sud de Califòrnia (PISSC), aplicable a nens d’entre quatre i nou anys. Aquestes proves mostren de quina manera el nen està integrant les sensacions vestibulars, visuals, tàctils i propioceptives i, alhora, en quin nivell es troba la seva capacitat de planejament motor, de coordinació ull-mà i com es produeixen les reaccions posturals.
74