Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic (1) Existeix? Sí; (2) té valor literari? Sí, perquè agrada a la gent i és valorada pels estudiosos; (3) és obra “de ingenios rudos”? No, o no necessàriament; (4) és individual i no col·lectiva, polida o minvada de riquesa estètica per l’acció de la gent. Acaba dient: “¿Quién es el gran poeta llamado pueblo? Es el genio de alguno, auxiliado por el gusto de muchos”.
1873.05.31 s.n. s.n. “Indagaciones. Pregunta. Cançons populars mallorquines”. Revista Balear de literatura, ciencias y artes, núm. 10 (31 de maig, 1873): 159‐160. Mallorca Països Catalans—Mallorca—[No s’especifica]—[No s’especifica] LOP Literatura Oral Popular—LOP Cançó Crida de la redacció de la revista als lectors per si algú els pot completar dues cançons populars de les quals només coneixen un fragment. Es tracta d’una que diu “Baix d’un ullastre m’posí, / me posí a tallar tabac, / quant lo vaig haver tallat / a‐su‐lla m’vatx adormí”. I l’altra comença “De Santanyí vaig partir / amb una fosc resolta / y pel camí m’varen di: / Andreu, na Roseta es morta”.
1873.06.15 Aguiló i Forteza, Tomàs Tomàs Aguiló. “Sobre los orígenes de la poesía”. Revista Balear de literatura, ciencias y artes, núm. 11 (15 de juliol, 1873): 161‐165. Mallorca Països Catalans—Mallorca—[No s’especifica]—[No s’especifica] LOP Literatura Oral Popular—LOP Cançó Extens article en català sobre la poesia popular mallorquina i l’obra dels glosadors, amb nombrosos exemples. Forma part d’una conferència titulada “Recíproca influència de la religión y la literatura”, dictada per Tomàs Aguiló a l’Asociación de Católicos.
1873.06.30 Tarongí i Cortès, Josep Josep Tarongí (Prev.). “L’aucell del paradís”. Revista Balear de literatura, ciencias y artes, núm. 12 (30 de juny, 1873): 182‐184. Mallorca Països Catalans—[No s’especifica]—[No s’especifica]—[No s’especifica] LOP Literatura Oral Popular—LOP Llegenda Llegenda. Un frare vell té dubtes de fe. Entra dins una zona pregona del bosc i queda embadalit pel cant captivador d’un ocell. L’escolta llargament i, quan torna al convent, s’adona que tot ha canviat. Han passat cent anys i ningú no el reconeix. Aleshores s’adona del seu error: voler entendre l’eternitat amb mesures humanes. Demana perdó a Déu per la seva supèrbia i mor. L’autor diu que és una llegenda d’origen suec, traduïda d’una versió francesa de Mr. Shubert (d’un llibre titulat Lo vell i lo nou) però que també “hem tengut ocasió de sentir‐la de boca del poble mallorquí”; és a dir, que la llegenda era viva en la tradició oral mallorquina.
168