Estudi del canal de glicerol AQP7 i de l’adipoquina zag en l’àmbit de l’obesitat...
Encara que cada AQP constitueix per si sola un canal, en la membrana cel·lular aquestes proteïnes s’agrupen de 4 en 4 (figura 8). Sembla que el tetràmer dóna més estabilitat al complex.
Figura 8. Tetràmer d’AQP. Cada monòmer és un canal d’aigua. Font: Verkman 2005 [43].
5.3 Aquaporina 7: AQP7 o AQPap 5.3.1 El gen El gen AQP7 va ser inicialment identificat i clonat a partir de testicle de rata i es demostrà que tenia una alta homologia amb AQP3 i una estructura i funcionalitat semblant [44]. També, l’any 1997, Kuriyama et alii clonà AQP7 de teixit adipós humà (l’anomenà AQP9, però posteriorment es demostrà que es tractava d’AQP7) [45]. AQP7, també anomenat aquaporin adipose (AQPap), ha estat clonat independentment com a únic gen de la família expressat en teixit adipós humà [23,46]. En humans, l’estructura gènica va ser determinada per Kondo et al. l’any 2002 [47]. El gen AQP7 humà, localitzat al cromosoma 9, (9p13.321.1), està format per 8 exons (figura 9), i té unes 18 kb. En la regió promotora conté un element putatiu de resposta als receptors activats per 41