Discussió La síndrome subacromial és la patologia més freqüent de l’espatlla amb una elevada incidència en la població. És important conèixer el tractament més eficaç per millorar el dolor, la funcionalitat de l’espatlla i, conseqüentment, la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Avui en dia, el tractament conservador és la primera línia de tractament d’aquesta patologia i la fisioteràpia és el tractament que ha cobrat especial importància en els últims anys. Aquest estudi es va dur a terme amb la finalitat de trobar el tractament de fisioteràpia més eficaç per a aquesta patologia tan prevalent. L’objectiu principal va ser valorar si l’ús de fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) com a conductors elèctrics de certes tècniques de fisioteràpia era més eficaç que el mètode convencional amb gel conductor innocu. Sobre els AINE, l’evidència suggereix que tant els AINE orals com els tòpics són efectius per alleujar el dolor associat a tendinitis a curt termini, en 7-14 dies (Andres i Murrell, 2008). Per tant, un tractament curt amb AINE sembla que és una opció raonable per al tractament del dolor agut conseqüència d’una tendinitis i, en especial, si es troba en l’articulació de l’espatlla. En canvi, hi ha poca evidència per recolzar o refusar l’ús dels AINE orals o tòpics a llarg termini, ja que no hi ha evidència clara de la seva eficàcia i, a més, s’augmenta el risc de complicacions gastrointestinals, cardiovasculars i renals (Andres i Murrell, 2008). En el nostre cas, no hi havia el risc de patir aquestes complicacions, tot i fer un ús a llarg termini (20 dies), ja que els fàrmacs van ser utilitzats com a conductors elèctrics i només s’alliberaven sobre el lloc d’aplica-
177