Els patrons, grac1es al control de l'oferta i la de~anda. de. treball a.ssalariat, reproduïen les relacions de patr~natge p~òp1es d una econoaua agrària i del poder que els hi havia confent ~a prop1etat de la te;ra en una ·t ac'ó d'introducció del capitalisme industnal. El patró local s anava forSl u 1 · era necessana · a l'A'JU ntament · t un rol força prestigiós: la seva presè nc1a ~:r facilitar a )es empreses la tramitació de papers i no posar entrebancs a Ja construcció i al funcionament de les nuclears, assabentats com estave? de l'incompliment de la majoria de requisits legals per a dur a terme el proJe~te (permisos d'obres, pagament de taxes municipals, informació a ~a poblac•~· mesures de seguretat, etc.). Per altra banda, el p~tró aconsegu1a ~antemr i augmentar la seva clientela local amb la coHocac1ó a la Nuclear d aquells . , . que li ho demanaven i se sotmetien així a la seva dominàn~ia. . Segons la relació que existia entre el qui cercava fema 1 el qw .1 hi aconseguia es podia accedir a determinab llocs de treball. Les relac10ns podien ser de parentiu (treball a oficines), d'amistat instrumental (treball descansat i a l'obra) o contractuals en relació a la terra (treball al descobert i feixuc). Els jornalers, parcers i arrendataris accediren a llocs de treballs a l'exterior, «& l'obra)> o, com se solia dir, «al clot del reactor». Els pages?s, artesans i botiguers, fins aleshores fora de la relació de patronatge, o.btin· gueren treball descansat i a cobert (vigilants, magatzemers, ~rters, aussatgers, etc.) perquè els patrons pretenien tractar-los bé per temr-~os en endavant com a clients o «amics». Els amics i parents aconsegu1ren treballs d'oficina, asseguts darrera una taula, amb poc esforç, a.ire acondi~ionat i calefacció: Uisters i administratius. Antics regidors de l'AJuntament, 1 ~dhuc els actuals, també hi entraren a treballar igual com els seus fills i filles t com els càrrecs de la Junta de la Comunitat de Regants, un c~p ve~ut aq~ell projecte de regatge municipal a les empreses, que a canv1 els h1 ofenren llocs de treball temporal per a ells i fix per als seus fills. Els patrons s'abstingueren de treballar-hi eUs mateixos, i continuaren o bé conreant la terra directament amb jornalers, o bé deixant-la ermar per manca de con~eadors, o bé posant-la finalment a la venda. La reproducció de les relac10ns de patronatge en el període d'industrialit1.ació es produí sobretot e~ dos moments: a l'inici de la construcció, i quasi a la fi d'aquesta, és a dLr, en ~0: ments que l'oferta de mà d'obra per part de les empreses no és alta, 1 Sl que ho és la demanda per part de la població activa. En el període ~9741978 durant la construcció de l'obra civil, el mercat de treball no tmgué restri~cions tothom trobava feina sense la necessitat de recórrer al patró. Però si h~m aspirava a una feina determinada (oficines, a l'ombra i a sopluig) havia d'anar a trobar el patró.
22
Cada any, també, s'obrien llistes de treball a l'Ajuntament on hom s'apuntava de forma indiscriminada; unes altres llistes eren per anar a cursets d'especialització dirigits especialment a la mà d'obra jove (mecànica, soldadura, electricitat) o bé cursos a càrrec de les mateixes empreses, d'una mena de peritatge industrial. 15 Els estius les empreses oferien treball als estudiants locals i comarcals, però aquests hi havien d'accedir mitjançant els patrons locals que s'encarregaven de coHocar-los. En el cas d'Ascó calia adreçar-se a les autoritats o al patró; en altres pobles, als enginyers que hi residien o a altres individus amb càrrecs a les empreses. En aquest sentit, i fora d'Ascó, els lligams de veïnatge i amistat també funcionaven. Els anys 1976 i 1977 s'obriren llistes municipals a Ascó per donar feina temporal als estudiants sense restriccions. Però els asconencs no aconsegu1en ni la meitat del sou que guanyaven aqueUs que havien entrat per recomanació, tant si eren del poble com si venien dels pobles veïns. Després de 1977 s'acabaren les llistes com a conseqüència de les protestes dels estudiants que se sentien explotats d'allò més a canvi d'un sou ridícul," i també per la protesta antinuclear creixent que es produïa al poble, cosa que obligà les empreses a controlar Ja seva mà d'obra per por n la infiltració d'opositors que podrien sabotejar les instaHacions (robatoris de documentació, anònims i «graffiti» antinuclears, coHocació de possibles explosius, etc.) per por de que es reproduissin els fets que esdevenien aleshores a Lemóniz (Euzkadi). L'oposició a les Nuclears aparegué ben aviat, el mateix any de l'inici de la construcció, quan hom va preguntar les caracterfstiques de la central nuclear i ningú no en donava raó. Fou definitiva la presència del capellà •roig,., que en els seus sermons feia un atac furiós contra el capitaHsme i al ~teix temps contra els interessos de les elèctriques en construir nuclears, 1untamem amb l'ajut d'un sastre que aconseguia d'on podia la informació necessària per assabentar-se de la perillositat dc les nuclears. El capellà i el sastre conscienciaren, del perill de les centrals, una part dels autòctons i aquests esdevingueren antinuclears. Ben aviat van ser els Hders d'una coalició enfrontada amb l'Ajuntament franquista i pronuclear, i amb les companyies elèctriques. La coalició es nodrí del descontentament popular davant de l'acció municipal en tots els sentits, que és tant com dir del descontentament respecte dels patrons i els seus clients que ocupaven càrrecs executius des de l'acabament de la Guerra Civil. Més endavant la captació de seguidors es farà a mesura que els acomiadaments dels llocs de treball assalariat es facin efectius, i també pensarà la negativa de certs individus a entrar sota la tutela dels patrons, preferint l'alternativa del conreu dc la terra a depe~dre d'ells econòmicament, social i política. La creació d'una coalició antmuclear implicà l'aparició d'una coalició pronuclear on hi havia els pa-
23