En un article publicat a l'AEC, Morrón 1 analitzava les condicions de l'aparició de les indústries d'enclavament a les comarques tarragonines i les situava en el context històric de Ja crisi del franquisme. El cas considerat per Morrón és el que ell anomena «model petroquímic» al Camp de Tarragona, que incid í sobre l'anorreament de l'agricultura de la plana aHuvial del riu Francolí en monopolitzar els millors terrenys de conreu per a la seva ubicació i els cabals d'aigües subterrànies per al seu fun cionament. El cas del Camp suposa la desaparició d'una bona part dels conreus, la modificació dels sistemes de regatge emprats fins a aleshores -amb el consegüent endeutament dels pagesos- i l'aparició de l'agricultura a temps parcial. El cas que nosaltres proposem és et de la construcció de dues centrals nuclears en un indret on la ubicació de la indústria d'enclavament 2 no suposa un procés d'urbanització megalopolità , ni la degradació d'una àrea econòmica per la disminució dels recursos d'aigua com és el cas del Tarragonès i del «model petroquímic• presentat per J. Morr6n, sinó un procés que condueix a la presència simultània del conreu de la terra i del treball assalariat eventual durant el període de construcció de la indústria d'enclavament, Ja immigració de nombrosa mà d'obra no qualificada com a tècnics de la construcció i, un cop acabada aquesta, la del personal permanent de les centrals, poc nombrós i altament especialitzat. El que volem presentar ací és com a redós d'aquest fenomen d' installació d'una indústria d'enclavament es produeix una transformació en les formes d 'actuació dels patrons locals i en el caire de les relacions tradicionals de patronatge.1 El vessant polític d'aquesta relació suposa Ja reafirmació del caciquisme vinculat a les noves classes polítiques i al funcionariat. El caciquisme permet l'aparició de faccions i d'aliances que s'institucionalitzen en forma vertical i, en forma de partits polftics, més enllà de Ja comunitat {Alavi, 1976).4 A fi d'aclarir l'ús dels conceptes i no crear confusions en la lectura dels paràgrafs següents ens cal, si no definir, delimitar almenys l'ús que nosaltres farem dels termes més emprats en l'anàlisi del patronatge. Entenem principalment per patronatge la relació econòmica, social i polftica entre el propietari i el seu treballador en relació amb el conreu de la terra. Quan la relació
lI