Revista B30 nº35, Març 2011 by Premsa Local Sant Cugat

B30 N. 35 // 4.03.2011 // 2 € La revista econòmica del Vallès

Joaquim Triadú, secretari del CAREC ///6

Ensenyament sense distàncies ///34

La Tecnología como palanca de Innovación y Eficiencia Dijous 24 de març de 2011, a les13 h Teatre-Auditori de Sant Cugat

Sra. María Garaña Presidenta de Microsoft Ibérica

Som

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

ENTREVISTA

ROTONDA

“Ser empresari avui en dia en aquest país és una heroïcitat” Joaquim Triadú /// Secretari del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement

GAS A FONS

Ensenyament sense distàncies

Creació de valor més enllà de la innovació Juan Ramis-Pujol /// economista

GPS

Sabadell tindrà un Clúster d’Aeronàutica

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

Quan les empreses fan cultura

B30

“La clau és no demanar a l’altre el que tu no faries” Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert /// fundadors d’AB-Biotics

KM ZERO

4.03.2011 la necessitat de seguir formant-se Contràriament al que es podria deduir, alguns programes de formació tenen un comportament anticíclic i mentre la majoria de sectors pateixen les inclemències d’un consum avar, les matrícules dels MBA presenten un radiant overbooking. Els professionals en atur que han de guanyar competitivitat per reincorporar-se al mercat laboral i els executius en actiu que necessiten paraigües per si els plou algun ERO són els que truquen la porta de la formació. Tampoc falten a les aules els estudiants de carrera, molts dels quals encara paguen de la butxaca dels pares i ja se sap que l’educació dels fills és una despesa blidada dins el pressupost familiar. Sorprenentment, els programes formatius més sacsejats per la crisi són els destinats a les empreses. El boicot de les empreses a les aules, ha augmentat l’oferta d’ensenyament a distància, una fórmula molt millorada gràcies als avenços tecnològics i a la universalització d’internet. Tot i així hi ha empreses que prefereixen deixar-ho per més endavant, amb la qual cosa els seus directius perden referents, perden perspectiva i es tanquen oportunitats. La formació ha de ser la primera decisió operativa en el manual de la crisi.

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// direcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// Directora EDI-

30.000 exemplars mensuals

TORIAL: Carmen S. Larraburu /// cap de redacció: Xavier Orri /// REDACCIÓ: Joan Ramon Armadàs, Laia Corbella, Cristina Farrés, Víctor Sol-

encartaDA al ‘Diari de Sant Cugat’ i a l’‘Avui’ del vallès occidental

vas, Teresa Vallbona /// Projecte GRÀFIC: eixida.cat /// IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// Fotografia: Lluís Llebot /// COORDINACIÓ de Producció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Susanna Turon /// Administració: Anna Comella /// Impressió: Gráficas de Prensa Diaria /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautamedia.com /// Administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Fundació

més de 3.000 punts de distribució a empreses i institucions del vallès

Cecot Formació /// PUBLICITAT: 93 590 86 00 - b30@premsalocal.com /// COL·LABORadors de la ‘B30’: AJuntament DE rubí · AJuntament DE SANT CUGAT del va-

subscripcions i publicitat:

llès · AXA assegurances · banc sabadell · Boehringer ingelheim · caixa laietana · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · cecot · CIT · Grup catalana occident · La Caixa · Pimec

b30@premsalocal.com / 93 590 86 00

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

RADAR

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

febrer 1 eurofragance

Rubí

2 b. braun surgical

RUBÍ

3 Top-Cable

RubÍ

4 Moehs Catalana

Rubí

5 Ipagsa Industrial

Rubí

6 Indcre

Terrassa

7 Cooper Crouse-H.

Terrassa

8 Basf

RubÍ

9 Deltalab

RubÍ

10 Telstar Tech.

és l’evolució de la productivitat durant el segon semestre del 2010, segons va fer públic l’Institut Nacional d’Estadística en el seu informe anual. La xifra xoca frontalment amb una segona realitat: els salaris en el mateix període han anat a la baixa un 0,25%, en bona

RADAR B30 Parets Palau-solità i Plegamans

Montcada 3

Barberà

Sabadell Bellaterra Cerdanyola Sant Quirze Terrassa

Sant Cugat Rubí

Castellbisbal El Papiol

mesura arran de la retallada del 5% als funcionaris. En qualsevol cas, la millora de la productivitat s’ha deixat notar en un altre indicador, i és que els beneficis empresarials han augmentat un 4% després d’un any estancats. /// FOTO: CEDIDA

Terrassa

Cada mes la revista ‘B30’ presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

Terrassa alia els agents econòmics locals per atraure inversors a la ciutat

Rubí posarà en marxa una plataforma digital d’ajut a l’emprenedoria

Barberà Promoció contracta 28 aturats de llarga durada

1 L’Ajuntament de Terrassa va convocar a finals de febrer una trobada amb els agents socioeconòmics locals amb l’objectiu d’analitzar l’actual situació econòmica a la ciutat i fer seguiment del Pacte de Terrassa per la Cohesió davant la Crisi, signat el juliol del 2009. La reunió va comptar amb l’assistència dels representants de la Cecot, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Unnim, els sindicats UGT i CCOO i dels grups municipals del PSC, CiU, ICV, PP i ERC. Amb la reunió com a punt de partida, els assistents s’han compromès a fer propostes de mesures concretes per fer front a la crisi i per promocionar la ciutat econòmicament a l’exterior. L’alcalde Pere Navarro ha manifestat que una de les línies de treball serà el posicionament de Terrassa per “atraure capital i inversions estatals i internacionals” aprofitant que “a Terrassa hi ha sòl industrial per acollir empreses, un important teixit econòmic, social i de comunicacions. La situació geogràfica de la ciutat és immillorable”.

2 L’Ajuntament de Rubí impulsarà la creació de la plataforma digital de serveis empresarials en línia Net Rubí, destinada a millorar els serveis del consistori tant per a les persones emprenedores com per a les empreses de la ciutat, a través d’una subvenció de 168.457 euros que ha concedit el Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Per la regidora de Promoció Econòmica i Ocupació, Maria Mas, “la plataforma ha de servir per millorar l’atenció als emprenedors amb un servei més àgil i directe, per a aquelles persones que no necessitin un acompanyament tutelat de forma directa”. La plataforma s’estructurarà en quatre espais diferenciats: Informació, Acompanyament, Formació i Creixement i Relació. Una de les novetats que incorpora el servei és l’aposta per impulsar projectes relacionats amb les energies renovables i l’eficiència energètica, de manera que es potenciarà la creació d’empreses en aquests dos àmbits.

3 La Fundació Barberà Promoció, en el marc dels plans d’ocupació locals, els itineraris personals d’inserció i les accions integrades per a l’ocupació, ha contractat 28 persones aturades de llarga durada que es dedicaran al sector de manteniment d’edificis (paletes, fusters, lampistes, electricistes i pintors). En concret, el nou personal es dedicarà a fer tasques de reparació i millora dels equipaments municipals. També s’ha contractat un dinamitzador de noves tecnologies, encarregat de la formació dels diferents cursos i programes que es realitzen en el Punt Òmnia de la Fundació Barberà Promoció, així com un dinamitzador de joves que estarà en contacte directe amb el jovent de la ciutat amb l’objectiu d’executar programes de transició escola–treball i inserció laboral garantint un treball de proximitat amb el jovent de la ciutat. Els contractes tenen una durada de sis mesos, que s’acompanyen de 25 hores de formació i 5 hores en tècniques de recerca de feina.

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Joaquim Triadú /// Secretari del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement L’exconseller de Presidència en el govern de Jordi Pujol, Joaquim Triadú, ha rebut l’encàrrec de conduir logísticament el Carec, l’òrgan assessor del president Mas en matèria econòmica del qual han de sortir les claus per engegar la recuperació econòmica del país TEXT: XAVIER ORRI /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Ser empresari en aquest país avui en dia és una heroïcitat EL PERFIL De Pujol a Mas, de Garrigues a Price La vida i la carrera de Joaquim Triadú (1959) ha fet un parell de tombs en els darrers mesos. En el terreny professional, ha estat un dels fitxatges de la temporada, ja que ha deixat la seva condició d’associat al prestigiós bufet Garrigues per dirigir el departament de dret públic i urbanístic de PricewaterhouseCoopers. Pel que fa a l’arena política, el seu retorn, en aquest cas com a secretari del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement, ha tornat a posar-lo en primera línia de foc i ben a prop del president de la Generalitat. Aquest santcugatenc format en dret per la UB i diplomat en dret civil i PADE per l’Iese haurà de compaginar les noves tasques amb la plaça com a professor associat del Departament d’Economia de l’Iese.

oaquim Triadú ha tornat a les primeres pàgines dels diaris, després d’una dècada allunyat de l’alta política, per haverse convertit en el secretari del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), l’òrgan creat pel president de la Generalitat, Artur Mas, amb l’objectiu de tenir una anàlisi econòmica del país a vista d’ocell.

Per què el govern necessita el Carec? Al Carec se li ha demanat aixecar la vista i donar una perspectiva més àmplia al president de la Generalitat.

El president Mas, sortint de la primera

reunió del Carec, va anunciar que refinançaria la Generalitat amb bons i crèdits. Això suposa alguna novetat respecte al que s’havia fet fins ara? L’única manera de poder finançar-se és anar als mercats financers internacionals. L’alternativa és apujar els impostos, però el president ho ha descartat. És el que hauria fet qualsevol govern raonable. S’ingressa menys per impostos perquè hi ha menys activitat econòmica, de manera que hem de gastar menys i renegociar els crèdits.

I l’emissió de bons? Quan dic els mercats financers em refereixo a això, perquè finalment qui els acaba adquirint són les entitats financeres o els seus clients.

Quina és la diferència respecte als polèmics bons de la Generalitat aprovats per l’anterior govern? L’anterior govern va emetre bons perquè el mercat internacional era més reticent o més car per obtenir crèdit. Però a efectes pràctics, són els mateixos.

Per on es veu la sortida de la crisi? L’economia catalana, de la mateixa manera que és més sensible a la crisi, també és més ràpida a l’hora de sortir-ne gràcies a l’activitat exportadora i a la indústria. Hi ha una dada molt interessant al respecte: el consum elèctric es pot disgregar per tipus d’indústria, i qui actualment registra un creixement més alt de consum elèctric són precisament les indústries exportadores.

L’impuls de l’exportació és un dels objectius del Carec. Com es fomenta? Una de les coses que cal és eliminar tramitacions burocràtiques des de la creació d’empreses fins als procediments d’exportació. Als Estats Units pots crear una empresa en 24 hores per internet. Aquí és impossible en menys de tres mesos. És una gimcana ser emprenedor en aquest país i el govern ha de fer de l’empresari un bé protegit perquè són els únics que ens ajudaran a sortir de la crisi.

La falta de crèdit també és un dels reptes. Com es reactiva? Això és un cercle viciós. Quan un govern té por que li esclati una crisi financera apuja les exigències de reserves de les entitats fi-

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

ENTREVISTA

nanceres, diners que per tant no es dedicaran a crèdit. Què hi pot fer el govern? Donar crèdit a través de línies ICO, l’ICF, fomentar les empreses de capital risc, però el sistema bancari ha de funcionar per si mateix.

Com afectarà la reconversió del sistema financer? Les caixes s’estan reconvertint per guanyar volum, solvència i tenir més capacitat. Això és bo des d’un punt de vista estructural, però per a l’empresari no és una bona notícia, perquè abans podia anar a dotze o tretze entitats només al Vallès i ara en tindrà com a molt cinc o sis, així que la diferència de preu serà molt menor.

Per tant, per on passa la recuperació? Estem veient per exemple que a Alemanya la recuperació passa per la indústria. Aquí encara ens queda una part d’indústria i tenim una altra sort, que és el turisme.

La nova economia del coneixement que floreix al Vallès és un camí? Jo sóc partidari de no posar tots els ous al mateix cistell. El Vallès ha d’explotar la diversitat dels seus recursos al màxim, és bo que hi hagi clústers científics, però també s’ha de convertir en el corredor logístic de primera magnitud, que pot ser, sobretot, en mercaderies. Tot i la manca d’inversió necessitem la connexió ferroviària d’alta velocitat i una millora de la línia de mercaderies amb Europa.

Respecte a la relació entre empresa i universitat, com s’ha de consolidar? La universitat ha de perdre un cert pudor. En l’àmbit estrictament acadèmic ha de veure que cada cop ha de ser més útil a les empreses. Les millores tecnològiques s’han d’aplicar. En l’àmbit de la recerca, hi ha molt de material científic publicat, però el nombre de patents és molt baix, que és el que finalment és útil per a l’activitat econòmica. La relació ha d’estar també abocada a buscar el rendiment econòmic de la investigació. I més ara, en temps de crisi, quan els recursos de les empreses són limitats.

Tornant al Vallès, quin potencial veu al pol econòmic del CIT com a tercer motor juntament amb les cocapitals? Els ajuntaments han de ser més proactius en la coordinació d’esforços. Segur que Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí poden mancomunar serveis i podrien treballar junts en moltes més coses de les que fan actualment. El futur va per aquí, per la promoció conjunta i per compartir serveis.

Com valora la proposta liderada per Manuel Bustos d’impulsar l’eix de la B-30 de manera conjunta? En altres paraules, la perspectiva municipal és suficient per afrontar un repte d’aquesta magnitud? Suficient no ho sé, però els ajuntaments són necessaris. Tot i que el primer que cal per potenciar la B-30 és acabar el Quart Cinturó per no convertir-la en un coll d’ampolla.

Un altre canvi que s’espera d’aquest govern és la relació dels àmbits públic i privat. Com s’ha d’articular? Ni pots prescindir de l’Administració, ni creure que ho ha de dirigir tot. El govern ha de garantir mínims i posar les infraestructures i condicions per a l’activitat econòmica. Ha de ser una administració que doni la benvinguda a la inversió, ha de ser competitiva fiscalment, ha de procurar reduir els tràmits, i finalment ha d’invertir molts diners en educació. Un país que no té més riquesa que la capacitat de crear-la ha de potenciar la gent i la seva formació. I ho ha de fer amb fórmules de concertació público-privada.

Precisament la nova directora general d’Esade, Eugènia Bieto, destacava recentment en una entrevista a la B30 que l’alt nivell directiu català és un factor clau de competitivitat... L’Iese i Esade són exponents de la nostra capacitat de resposta. I si som capaços de ser líders mundials en educació en management, hauríem de ser com a mínim bons a l’hora de fer la vida fàcil al món de l’empresa, perquè ser empresari avui és una heroïcitat.

D’aquí a pocs dies es compliran cent dies de govern i sembla que ja s’ha perdut la inèrcia de canvi... El que ha fet és mesurar la situació. Ara està retallant, per responsabilitat. Si no ho fas, d’aquí dos anys no hi haurà prestacions. Això és una mica com a la vinya: si no ets capaç de podar, la vinya no rebrotarà. Ara el que està fent el govern és sortir de l’angoixa d’endeutament per recuperar-se.

L’economia catalana, de la mateixa manera que és més sensible a la crisi, també és més ràpida a l’hora de sortir-ne gràcies a l’activitat exportadora i a la indústria La relació entre empresa i universitat ha d’estar centrada a buscar el rendiment econòmic de la investigació Un país que no té més riquesa que la capacitat de crear-la ha de potenciar la gent i la seva formació Als membres del Consell Assessor se’ls ha triat pel seu perfil professional, no ideològic

Però la campanya demanava urgència de canvi i en el govern ha agafat un to més pausat... La meva sensació és que no tenien consciència de què es trobarien. Ara les conselleries estan veient com endrecen el panorama. Com el metge, has de fer el diagnòstic i després la teràpia.

El dia 25 de març està prevista la trobada d’Artur Mas amb els agents socials i s’ha encarregat al Carec preparar-la. Què n’ha de sortir, de la reunió? Trobar punts comuns per tirar endavant polítiques concretes. Per començar, que tots els departaments presentin propostes per millorar la relació amb el sector privat en termes burocràtics. La idea és fer com menys normes millor, perquè cada norma comporta una despesa. A Texas, tota norma que es faci ha de tenir data de caducitat i quan s’hi arriba els legisladors han de recomanar-ne la continuïtat. Això força a prendre la decisió de si ha de sobreviure o no...

Respecte a la composició del Consell, la integració de socialistes de renom és una mostra estètica d’integració? No sóc la persona per respondre-ho, però crec que als membres se’ls ha agafat pel seu perfil professional, no ideològic.

Les crítiques han arribat per l’absència de representants empresarials... Hi ha de tot. El que s’ha buscat és gent que no estigui situada en un dia a dia que li impedeixi mirar amb perspectiva.

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

ENTITATS D’ESTALVI ///VALLÈS

La vallesana Unnim prepara la seva reconversió forçosa en banc L’entitat pretén captar entre els seus clients dos terços del 250 milions que necessita per recapitalitzar-se, i confia que un inversor institucional n’assumeixi la resta

“E

l govern espanyol ens ha volgut fer un vestit a mida per a totes les caixes. Però si algú ha de parlar de vestits a mida, haurem de convenir que en termes de textures tèxtils, els que tenim l’autoritat per parlar-ne som la gent de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Ningú millor que nosaltres per fer-nos el vestit que més ens convingui”. Amb aquestes paraules pronunciades durant la jornada Economia 2011. Perspectives, i acompanyat a la taula per Artur Mas, el president d’Unnim, Salvador Soley, posava de manifest la seva desaprovació a l’espasa de Dàmocles que l’executiu de Zapatero ha deixat penjant sobre les caixes d’estalvis espanyoles. El govern aprovarà un decret llei que obligarà la immediata conversió de les caixes d’estalvis en bancs amb l’objectiu de facilitar la recapitalització d’aquestes entitats.

El fonament del problema de les caixes es troba en la columna d’actius: acumulen conjuntament 4.450 m en sòl i hipoteques trampolí per a la recapitalització.

D’acord amb les tesis de l’executiu central, l’estructura actual de les caixes d’estalvis els impedirà accedir al capital que necessiten la majoria per aprovar els pròxims tests d’estrès que tindran lloc a la primavera. Els motius tenen un vessant semàntic, un d’econòmic i un de normatiu. El semàntic és que els inversors internacionals no entenen què és una caixa d’estalvis, mentre que els costa menys identificar què és un banc. Pel que fa al vessant econòmic, les xifres parlen per elles mateixes: el conjunt de caixes catalanes acumula en la seva columna d’actius 4.450 milions d’euros corresponents a sòl que difícilment ningú no comprarà durant una bona temporada. La traducció per als inversors? El suport comptable de les caixes catalanes és l’actiu més maltractat en el sector immobiliari. A efectes financers, com si no existissin. “Els inversors estrangers fa temps que van entendre que les caixes d’aquí no estaven provisionades”, explica l’economista Enrique

El president d’Unnim, Salvador Soley, i el director general, Enric Mata, durant la presentació de resultats de l’entitat a Barcelona

Vidal-Ribas. I pel que fa a la pota normativa que explica la incapacitat d’Unnim, Catalunya Caixa o fins i tot de la gegantina La Caixa per captar recursos a l’estranger, Vidal-Ribas recorda que “com a caixa no tens possibilitat jurídica d’anar al mercat de capitals ni entrar en borsa”. El mercat ha il·lustrat aquests primers moviments amb la iniciativa del Banco Financiero, al qual s’ha integrat Caixa Laietana i que lidera Caja Madrid, que sortirà a borsa aquest mateix any, tal com va anunciar el seu president, Rodrigo Rato. unnim contra la paret. Malgrat les dures declaracions del president d’Unnim, l’entitat vallesana ja ha començat el procés per crear una societat bancària lliure de càrregues immobiliàries. Per a la seva constitució, Unnim preveu captar entre 200 i 250 milions d’euros, que necessita per complir els requeriments de capital. La direcció pretén que un terç d’aquests fons arribin dels clients de la caixa. Segons va explicar Jordi Mestre, futur director general de l’entitat i responsable de liderar la constitució del nou banc, “mol-

42,3

MILIONS D’EUROS La presentació de resultats de l’entitat vallesana nascuda de la unió de les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu ha deixat algunes xifres per a l’optimisme malgrat la difícil situació. Unnim ha superat les previsions inicials de beneficis, i ha arribat als 42,3 milions d’euros. La cara negativa és que aquesta quantitat és un 38,3% inferior a la presentada ara fa un any. L’explicació a aquesta caiguda es troba en el capital provisionat, que Unnim ha augmentat fins als 42,4 milions. Amb aquest augment de les provisions, la ràtio de cobertura arriba al 63%, mentre que segueix enfilant-se perillosament la ràtio de morositat, que al tancament del 2010 ha arribat al 5,55%, mentre que fa un any se situava en el 4,73%.

/// CEDIDA

tes famílies i molts clients ja estan interessats a formar part del capital del banc”. “No estem demanant una xifra desgavellada; 250 milions és una quantitat molt modesta que perfectament podem obtenir a Catalunya”, va afegir. Tanmateix, es reserven la possibilitat d’aconseguir un terç d’aquests fons a través d’un inversor institucional, espanyol o estranger, que fixi de manera objectiva el preu de les accions. Si la iniciativa funciona, les peticions financeres al Frob no seran necessàries per augmentar el core capital (relació percentual entre el capital bàsic i els deutes de l’entitat) del 7% amb què ha tancat el 2010 al 8,5% que exigeix el govern. Pel que fa a la sortida a borsa, Unnim només es planteja fer el salt si finalment l’executiu eleva aquesta exigència al 10% per a les caixes que no cotitzin. El procés, a petita escala, reprodueix l’esquema traçat per La Caixa amb la transformació de l’antiga Criteria en la nova CaixaBank. L’operació per a l’entitat barcelonina exigeix recollir 1.500 milions d’euros en els mercats per aconseguir un 10,9% de core capital a finals d’any. /// xavier orri

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

RADAR

ENTITATS D’ESTALVI /// SABADELL

Oliu beneeix la desaparició de les caixes d’estalvis a Catalunya El president de Banc Sabadell aventura un creixement proper a l’1% per a l’any 2011 i dóna suport a la retallada financera de les comunitats autònomes

vids de perspectives, un centenar d’empresaris es van apropar a mitjans de mes a la Cambra de Sabadell per escoltar els pronòstics econòmics del president de Banc Sabadell, Josep Oliu. La primera espasa de l’entitat va aventurar un creixement d’entre el 0,7 i l’1% del PIB per al 2 011. Per ordre d’arguments, aquest petit creixement l’atribueix Oliu, d’una banda, a les mesures preses pel govern en els darrers mesos i, de l’altra, a l’inici de la recuperació que s’ha donat en altres països i que està ajudant al bon comportament exportador d’Espanya.

serveixen per compensar el baix nivell de la demanda interior”, va dir.

Segons el màxim responsable de Banc Sabadell, el fort creixement d’algunes economies veïnes, amb referència velada a Alemanya, “està facilitant que les empreses exportadores espanyoles estiguin obtenint uns beneficis extraordinaris que, en part,

futur mapa financer. Fent cas a la petició del títol de la ponència, Perspectives econòmiques 2011, Oliu també va aventurar-se a dibuixar el mapa del sistema financer que s’està gestant. Segons el president del Sabadell, l’esce-

ENTITATS D’ESTALVI /// SANT CUGAT

El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, i el seu homòleg a la Cambra de Sabadell, Antoni M. Brunet /// CEDIDA

ENTITATS D’ESTALVI /// CATALUNYA

Caixa d’Enginyers Casado abandona i Creàpolis s’alien la presidència de per l’emprenedoria Catalunya Caixa

ecollint l’esperit emprenedor d’Esade-Creàpolis, la Caixa d’Enginyers ha signat un conveni amb el centre d’innovació empresarial ubicat a Sant Cugat pel qual es reforçarà la col·laboració entre les dues institucions. Segons ha fet saber l’entitat financera, “Caixa d’Enginyers es compromet mitjançant la signatura d’aquest conveni a posar a disposició de les empreses ubicades al centre internacional d’innovació Esade-Creàpolis tota la seva gamma de serveis i productes financers”. Entre els objectius es busca potenciar sinergies que fomentin la innovació i la tecnologia a través d’activitats realitzades per ambdues institucions amb la finalitat de millorar la competitivitat de les empreses del territori. A la signatura del conveni, que inclou també la instal·lació d’un caixer automàtic de Caixa d’Enginyers a Creàpolis, hi van assistir el director general del centre d’innovació, Santiago Benedé, i el seu homòleg de l’entitat financera, Joan Ca/// redacció vallé.

ernando Casado, president de Catalunya Caixa des de fa quatre mesos en substitució de Narcís Serra, abandona l’entitat catalana per dirigir una associació empresarial destinada a recuperar la confiança dels mercats internacionals. La renúncia es va produir en el transcurs d’un consell d’administració celebrat el 15 de febrer. La decisió estava anunciada des de feia setmanes per irreconciliables diferències salarials. Per acceptar el càrrec, la promesa econòmica apuntava a prop de 800.000 euros anuals, però la xifra va ser vetada per la comissió de retribucions de l’entitat, de manera que la seva retribució quedava en uns 200.000 euros. En el mateix consell es va designar qui serà el substitut de Casado. Tal com preveuen els estatuts de la institució, en aquests casos és el vicepresident primer de l’entitat qui ocupa el càrrec. Manel Rosell, doncs, serà l’encarregat de dirigir el procés de conversió de l’entitat en banc, tal com també va aprovar el consell d’administra/// redacció ció.

nari que arriba no inclou l’existència de caixes d’estalvis amb els criteris i les estructures actuals, sinó que estarà format per “cinc o sis entitats financeres amb uns actius de prop de 200.000 milions d’euros, que conviuran amb altres de dimensions menors que hauran de seguir uns criteris de gestió extremadament conservadors”.

Respecte a la seva opinió sobre el procés, Oliu va jugar a l’ambivalència amb compliments a la vocació social de les caixes, alhora que valorava aquesta reconversió com a necessària. “La clau del procés de reordenació és trobar la millor manera de maximitzar el fons patrimonial que representa l’obra social. Els seus òrgans de govern hauran de trobar la fórmula adequada per posar en valor la seva obra social un cop separada de l’activitat bancària”. Com a resultat de tot plegat, la projecció passa per Oliu perquè desapareguin les caixes amb la fórmula actual, de manera que el sistema l’alimentaran bancs i caixes propietàries de bancs. comunitats menys autònomes. En el terreny de l’economia política, Oliu va alinear-se amb les tesis més conservadores titllant “d’inevitable” que les comunitats autònomes “rebaixin totes les seves partides pressupostàries”, d’acord amb la nova realitat per la qual, ara per ara, “som un 30% més pobres i hem d’actuar d’acord amb això”. També va demanar més transparència als governs autonòmics per no espantar els inversors. “Seria desitjable que les comunitats es dotessin d’algun tipus de mecanisme que permetés conèixer d’una manera més exhaustiva els seus estats financers. Això serviria per allunyar molts dubtes dels inversors”, va de/// Xavier orri manar Oliu.

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Infraestructures /// Vallès Una trobada entre el secretari d’Estat d’Infraestructures i els alcaldes del Baix Llobregat i el Vallès Occidental acaba amb el desbloqueig de les obres per unir aquestes dues carreteres PER: J.R. ARMADÀS

Les obres de connexió entre la A-2 i l’AP-7 es reprenen al març

l govern espanyol ha desbloquejat les obres que han d’unir l’autopista AP-7 i la A-2 a l’altura de Castellbisbal i s’ha compromès a reprendre els treballs durant el mes de març. Així ho va anunciar el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, que va donar una sorpresa agradable als municipis del Vallès Occidental i del Baix Llobregat a principis de febrer. En una trobada a Barcelona amb alcaldes de municipis afectats per la suspensió de les obres, Morlán va revelar que els treballs per construir el pont que ha d’unir aquestes dues vies ràpides es reprendran de manera immediata. Segons va dir el secretari d’Estat, Foment ha trobat la manera d’habilitar una bossa de diners que seran suficients per acabar la infraestructura. Les obres es van aturar el mes de juliol del 2010 a causa d’un pla de contenció de la despesa pública anunciat pel ministre de Foment, José Blanco. El motiu que va al· legar Madrid llavors va ser l’encariment per sobre del 20% del pressupost dels treballs previstos. Quan el ministre Blanco va fer pública la decisió, més d’un 65% de les actuacions per unir les dues vies estaven enllestides. La paralització d’aquesta infraestructura ha suscitat reaccions per part dels ajuntaments i de la societat civil i fins i tot ha motivat la creació d’una pàgina a Facebook titulada Porque se acabe el enlace de la A-2 con la AP-7.

SATISFACCIÓ AL TERRITORI Els batlles dels diferents municipis de les dues comarques afectades no han amagat la seva satisfacció en veure que una obra que estava paralitzada pot estar enllestida de cara a l’any que ve. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va revelar alguns dels detalls de com es tornarà a posar en marxa el procés de construcció. “Es farà un projecte per col·locar-hi les obres complementàries i per tant només podem estar contents, ja que el secretari d’Estat ens ha resolt un maldecap que teníem des de feia mesos”. L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, també va celebrar que les obres es reprenguin i va destacar la importància d’aquestes dues comarques en

1 /// EL PONT EL ‘BYPASS’ ENTRE LES DUES VIES RÀPIDES ES FARÀ A TRAVÉS D’UN PONT QUE JA ESTÀ A MIG CONSTRUIR /// LLUÍS LLEBOT

2 /// LA TROBADA el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán (tercer per la dreta) ES VA REUNIR AMB el delegat del govern a catalunya, joan rangel (al centre), i ELS ALCALDES DELS MUNICIPIS AFECTATS /// LOCALPRESS

1 ///

La data d’obertura del pont que unirà les dues vies no està clara, però no s’espera que estigui enllestit fins a finals del 2013

2 ///

Les obres de connexió han estat aturades des que Al mes de julioL el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar un pla de retallada de la inversió pública de 6.400 milions d’euros

el si de l’economia catalana. “Representem quasi el 20% del PIB català i, per tant, no és només una obra necessària per als nostres municipis, sinó que és una infraestructura cabdal per al desenvolupament econòmic del país”. També l’alcaldessa de Castellbisbal, Maria Dolors Conde, va aplaudir que Morlán hagués vingut de la capital d’Espanya amb els deures fets. “Han tingut molt en compte el que volíem des del territori i això queda ben reflectit en el projecte final”. Des del Baix Llobregat també hi ha hagut paraules d’elogi, com les del tinent d’alcalde d’Urbanisme de Sant Andreu de la Barca, Luis Felipe Nieto, que ha assegurat que la connexió entre les dues vies serà un revulsiu per a l’economia de la regió. “Hi

ha empreses que ja ens han anunciat que s’instal·laran a la ciutat quan han tingut coneixement de la notícia”.

CALENDARI INCERT En el moment de tancar aquesta edició encara no havien començat els treballs que s’han d’iniciar al març. Pel que fa al calendari de finalització i la posada en funcionament definitiva del pont de connexió entre les dues vies, ara com ara és una incògnita. Malgrat tot, és ben segur que els vehicles no podran utilitzar aquesta infraestructura fins a l’any 2013. Tot apunta, a més, que no serà fins al segon semestre d’aquell any quan el Baix Llobregat i el Vallès Occidental estaran connectats per aquest punt.

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

INFRAESTRUCTURES /// RIPOLLET I MONTCADA

El carril bus-VAO de la C-58 estarà llest a principis del 2012 L’objectiu del govern és aconseguir descongestionar una via que rep més de 154.000 vehicles cada dia

ls dos carrils reversibles que s’estan construint a la C-58 per a la circulació d’autobusos i vehicles d’alta ocupació (VAO) estarà enllestit a principis del 2012. Aquesta és la previsió de la Generalitat que col· locarà en breu. L’obra comprèn una llesca de terreny de 6,8 quilòmetres (des de Ripollet fins a l’entrada al nus de la Trinitat, poc més enllà de Montcada) i té un pressupost de 80 milions d’euros. L’empresa pública Tabasa hi aporta 48 milions, mentre que la resta dels treballs han estat finançats per fons europeus, que han sumat un total de 32 milions. Les obres van començar l’any 2008 i no està previst que estiguin enllestides fins a principis del 2012. En breu es col·locaran les bigues sobre els suports que hi ha damunt de l’actual calçada i que suportaran els nous

carrils, cosa que crearà un veritable escalèxtric a l’entrada nord de Barcelona. L’objectiu: la descongestió. Actual-

ment, la C-58 està considerada l’autopista més congestionada de Catalunya. Amb 154.000 vehicles circulant-hi diàriament, és evident que calia una ampliació per distribuir millor el trànsit que provoca col· lapses cada dia i no només en hores punta. El repte del govern amb el nou carril VAO és que augmenti la mitjana d’ocupació dels vehicles que entren a Barcelona, que ara és d’1,2 passatgers. Una altra mesura similar que ja està en funcionament és la reducció de la tarifa del peatge dels túnels de Vallvidrera per a vehicles amb tres ocupants o més de tres. /// J.R. ArmadÀs

INFRAESTRUCTURES /// TERRASSA I SABADELL

Demores en les obres del metro a Terrassa i Sabadell E

ls números no surten al departament de Territori i Sostenibilitat de Lluís Recoder i, fruit d’aquesta situació, la conselleria ha anunciat retard en les obres de construcció dels metros de Terrassa i Sabadell. Així doncs, els Ferrocarrils de la Generalitat seguiran la mateixa sort que la línia 9 i tot indica que els retards poden arribar a demorar la inauguració d’aquestes infraestructures fins a finals del 2012 o fins al 2013. De fet, ningú no s’atreveix a posar al calendari unes obres que en un principi havien d’estar llestes el 2010, que es van reprogramar per a la primavera del 2012 i que ara no tenen una data estimada d’acabament. La nova conselleria, que substitueix la de Política Territorial i Obres Públiques, acusa aquest extint departament que portava Joaquim Nadal d’assumir compromisos amb les constructores que, ara per ara, són molt difícils de complir. Per aquest motiu, el departament de Territori no amaga que els treballs s’alentiran i que les promeses llançades per l’anterior govern pel que fa a terminis d’execució i posada en marxa no es compliran.

Les obres poden allargar-se fins al 2013

/// LL.LL.

La priorització en tindrà la clau. En

aquest context d’austeritat i amb una retallada transversal del 10% del pressupost anunciada per la Conselleria d’Economia, la gran batalla serà esbrinar quines seran les obres del Pacte Nacional d’Infraestructures que tiraran endavant sense canvis. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, s’ha afanyat a recordar al conseller Recoder que les obres dels FGC no poden quedar a la cua dels projectes. “Són una infraestructura vital per a Terrassa, però també per capgirar la crisi i donar un impuls a l’eco/// REDACCIÓ nomia del Vallès”.

La C-58 està congestionada fins i tot quan no és hora punta

/// LLUÍS LLEBOT

ENTREVISTA

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Empresàries ///Elevents Elevents, dedicada a les relacions públiques des de Cerdanyola del Vallès, ofereix activitats lúdiques i de tipus motivacional a petites i mitjanes empreses PER: LAIA CORBELLA

Convergència de serveis per a empreses i particulars 1 /// Eva Leguey Fundadora de l’empresa de cerdanyola /// lluís llebot

l concepte d’innovació es defineix com la implementació d’un servei, procés, mètode de màrqueting o mètode organitzatiu nou o millorat en la pràctica empresarial, l’organització o les relacions externes d’una empresa. Aquest és el pretext de la reformulació d’Erom Events, una empresa del sector serveis dedicada a organitzar esdeveniments corporatius per a empreses i actes per a particulars. Des d’aquest mes, l’organització estrena nom –Elevents–, nova imatge i s’especialitza en noves oportunitats empresarials, adaptades a les necessitats del mercat. Llicenciada en relacions públiques, Eva Leguey va fundar Erom Events l’any 2009,

1 /// juntament amb una amiga. Després de treballar un temps en el sector de la construcció com a responsable de compres i coordinadora, el 2007, Leguey va decidir reprendre la seva carrera professional: “El que més m’agrada és coordinar i gestionar i vaig veure que com a freelance tenia camí per recórrer en el sector serveis”. A l’estiu del 2009 l’empresa de Cerdanyola va agafar forma i van adquirir un local al centre de la localitat. “Cerdanyola és una zona molt estratègica, més verge que Barcelona i envoltada d’empreses i universitats”, comenta l’Eva Leguey. En un principi, els encàrrecs de particulars van ser la font principal d’Erom Events: “Vam començar organitzant casaments, ja que el boca-orella és el mètode

Entre els serveis més destacats hi ha l’organització de congressos, convencions, jornades formatives, activitats d’animació, fires, viatges i sortides culturals

més ràpid per donar-te a conèixer”. Entre 1 /// els serveis més destacats que actualment ofereixen hi ha l’organització de congressos, convencions, jornades formatives, fires, àpats, activitats d’animació, viatges i sortides culturals.

IMPLICACIÓ TOTAL DE L’EQUIP Eva Leguey és l’única sòcia de la nova Elevents i compta amb un equip de dues persones i la col·laboració de més de 15 partners repartits per Catalunya, Madrid, Saragossa, València i Màlaga. No obstant això, en l’operativa del dia a dia no hi ha distincions: “Tots tres ens dediquem a fer visites comercials; a la setmana tractem una mitjana de deu clients en total”, afegeix la directora d’Elevents. D’aquestes trobades, en surten dos esdeveniments

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

importants mensualment, relacionats amb l’organització i coordinació d’empreses en fires, presentacions de productes per a públic intern o extern i activitats de fidelització o de team building. Entre els clients, destaca Unilever o La Baronia, on ara treballen en l’organització d’un saló de nuvis. També han fet la campanya 20092010 de promoció nacional d’una màquina recreativa d’alta gamma per a una de les empreses del sector més importants del Vallès.

2 /// ACTIVITATS DE COHESIÓ Moltes empreses fan sortides a l’aire lliure per motivar els treballadors

3 /// FIRES I CONGRESSOS Els ‘partners’ d’una fira són diversos, depenent de les necessitats del client

4 ///

Segons Leguey, és una feina molt estacional: “Durant els mesos d’estiu, la nostra activitat se centra més cap al client particular, sense deixar de fer activitats per a empreses, que passen a ser més lúdiques i motivacionals”. Com a curiositat, Elevents s’ha marcat no organitzar més de dos casaments setmanals, ja que “és un dels esdeveniments en què les emocions dels clients estan més a flor de pell”, comenta l’empresària de Cerdanyola.

Elevents ha establert una xarxa de ‘partners’ i col·laboradors DE QUALITAT que els permet oferir serveis AJUSTATS a mida dels clients

RADAR

llista de serveis el catàleg d’elevents va des de fires i convencions fins a comiats de casats /// Lluís llebot

2 ///

XARXA DE QUALITAT Des dels inicis, Elevents ha establert una xarxa de partners i col·laboradors que els permet oferir serveis fets a mida dels clients. Aquest sistema d’estructura petita i gran nombre de col·laboradors és el que els diferencia d’altres competidors. “Tenim packs adaptables a les necessitats de cada client, amb la possibilitat d’incloure o externalitzar qualsevol servei addicional”. Treballen amb fotògrafs, dissenyadors gràfics, assessors d’imatge, traductors i tenen una borsa de personal d’hostesses, animadors i personal de l’àmbit de la restauració. A curt termini, no tenen previst augmentar la plantilla, ja que una estructura més gran comportaria augmentar els pressupostos. “Ara mateix ens interessa reduir despeses i fidelitzar clients”, afirma Leguey. En aquest sentit, el sector serveis s’ha vist especialment afectat per la crisi econòmica global. Segons la directora d’Elevents, el seu objectiu és captar aquells clients que s’han quedat sense un determinat servei perquè el seu proveïdor oficial ha deixat de funcionar. També els arriben propostes d’empreses que volen motivar el seu equip de treballadors després de retallades de plantilla, o companyies que volen recuperar la cohesió interna… “Aquí és on nosaltres entrem en joc, amb un cost més ajustat que les grans empreses”. Entre les activitats més destacades que organitza l’empresa hi ha el paintball, ta-

3 ///

llers de cuina, sortides de cap de setmana amb les famílies i regates amb velers a l’estiu. Convé ressaltar, però, que la innovació en el sector de serveis és clau per diferenciar-se de la competència. Segons Leguey, “com que no venem un producte acabat, sinó que és un servei abstracte, necessitem el feedback del client per anar incorporant propostes i idees noves des del criteri de la demanda”.

REFORMULACIÓ DEL SERVEI Davant d’aquest panorama, Elevents s’ha reinventat i ha decidit especialitzar-se en el sector de la petita i mitjana empresa. “El canvi de nom i d’imatge ha estat una decisió estratègica per centrar-nos en el teixit empresarial, sobretot comercial”, explica Leguey. Mitjançant el màrqueting interactiu, blogs, comunitats i màrqueting viral, Elevents vol arribar a empreses d’uns 50 treballadors de l’àrea de Barcelona o amb filials a Catalunya.

ELEVENTS

4 ///

UBICACIÓ: Cerdanyola del Vallès FUNDACIÓ: 2009 TREBALLADORS: 3

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

PATRONALS /// CATALUNYA

PATRONALS /// ESPANYA

Gay de Montellà rellevarà Rosell al capdavant de Foment

Herrero i Marsal s’incorporen a la junta de la CEOE

Antoni Abad, president de la Cecot, segueix en negociacions amb la cúpula de la patronal i tot apunta que presidirà la Comissió de Renovació de l’entitat

esprés d’uns quants mesos d’incertesa, Joan Rosell ha pres la determinació de nomenar el seu delfí a Foment del Treball. Joaquim Gay de Montellà, el més discret dels candidats a agafar-ne el relleu, ha estat nomenat per la junta directiva de la patronal com a vicepresident primer, pas previ per alçar-se amb la presidència quan Rosell consideri oportú presentar la dimissió al·legant la dedicació exclusiva a la presidència de la CEOE. Gay de Montellà ha passat davant del terrassenc Eusebi Cima, el preferit inicialment, i també del president de la Cecot, Antoni Abad, així com d’algunes de les últimes incorporacions a la junta que sonaven per dirigir el rumb de Foment, com és el cas de Carmen Mur, de Manpower, o el president de Fiatc, Joan Castells. Al final, el nomenament ha estat consensuat pel conjunt dels vicepresidents de l’entitat. El fu-

PATRONALS /// VALLÈS

Herrero ha argumentat la “lleialtat institucional” a la primera patronal espanyola i les nombroses peticions d’empreses i organitzacions patronals del seu territori per acceptar el càrrec. Joaquim Gay de Montellà, vicepresident de Foment, i Antoni Abad, president de Cecot

tur president de la patronal és jurista de formació, amb un PDG per l’Iese, i acumula experiència en el sector bancari. Des de la seva entrada a Abertis l’any 99 va ser mà dreta de Salvador Alemany i actualment dirigeix el grup familiar Estram. abad segueix en negociacions. Pel que fa al futur paper del president de la

PATRONALS /// VALLÈS

Antoni Abad entra CE ofereix un nou a l’executiva de la servei de diagnosi patronal del metall empresarial

l president de la patronal Cecot i de la Unió Empresarial Metal·lúrgica, Antoni Abad, ha estat integrat dins l’executiva de la Unió Patronal Metal·lúrgica que presideix Antoni Marsal. Després de les eleccions celebrades al mes de novembre, i en què Marsal no va rebre el suport d’Abad com a president de la patronal catalana del metall, el renovat president de la UPM ha decidit integrar alguns dels seus detractors en la nova executiva definida en ocasió de la primera junta directiva postelectoral. És el cas d’Abad, amb qui acumulava diferències després que el president de la Cecot abandonés el suport a Boixareu en les eleccions a Foment del Treball, i també de Carlos Romero, representant del fabricant automobilístic Seat i oposat a la candidatura de Marsal. També han estat integrats en la nova executiva Ramon Asensio, de Roca; Carlos G. Rey, d’Española de Montajes Metálicos (EMMSA), i Ramon Alberich, de Talleres Auxiliares de Estampaciones /// x.o. (Tade).

l nou president de la CEOE, Joan Rosell, segueix integrant opositors i calmant les aigües de la patronal espanyola. La darrera incorporació ha estat Santiago Herrero, president de la Confederación de Empresarios de Andalucía (CEA), després de les seves diferències amb Rosell durant el procés electoral a la confederació empresarial espanyola.

/// CEDIDA

Cecot dins la primera patronal catalana, segueixen obertes les converses amb presidència segons fonts internes de l’entitat. Si tot arriba a bon port, les pretensions passen perquè Antoni Abad ocupi la presidència de la Comissió de Renovació de Foment, en resposta política a les demandes d’Abad durant la campanya elec/// Xavier orri toral de Foment.

El segon nom de la reconciliació nacional dels empresaris és el d’Antoni Marsal, president de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) i un dels impulsors de la candidatura opositora a Rosell durant les eleccions a Foment del Treball celebrades a l’octubre i que encapçalava Joaquim Boixareu. Marsal ha estat nomenat vicepresident de la Comissió de Diàleg Social. És a dir, segon de bord de la patronal pel que fa a dialogar amb els sindicats. /// redacció

PATRONALS /// POLINYÀ

Pimec impulsa l’associació de comerciants de Polinyà

erdanyola Empresarial i l’empresa Gabinet Balmes han signat un acord de col·laboració pel qual s’incorporarà a l’oferta de serveis de l’associació un efectiu sistema de diagnosi per a pimes, anomenat TDME (Test de Desenvolupament i Millora Empresarial), un suport que s’oferirà gratuïtament als associats. El TDME és una eina senzilla i efectiva desenvolupada per experts en les principals àrees organitzatives de l’empresa que constitueix una forma diferent d’assessorar les empreses, més centrada en les seves necessitats immediates. El servei es duu a terme mitjançant una entrevista amb l’empresari amb la finalitat de proporcionar-li un informe/avaluació de l’estat de salut de les àrees de l’empresa. El resultat d’aquesta exploració evidencia els punts forts de l’empresa, detecta punts febles i aporta solucions, amb correccions i millores. La seva aplicació permet també anticipar-se a les amenaces i detectar oportunitats de creixe/// redacció ment.

Joaquim Aroles, cap d’atenció a les persones, Carles Gironès, president de Pimec Comerç Vallès, Mayka Acosta, regidora de Promoció Econòmica, i Vanessa Fernández, tècnica d’intermediació laboral /// CEDIDA

imec Comerç Vallès s’ha reunit amb els responsables de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Polinyà per acabar de desenvolupar el procés per a la creació de l’associació de comerciants al municipi. Després d’uns anys sense associació, l’Ajuntament i un grup de comerciants del municipi han treballat durant el darrer any per tornar-la a posar en marxa. Ara, se suma a aquest projecte Pimec Comerç Vallès oferint una sessió informativa sobre la tramitació, la gestió i el funcionament d’una associació de comerciants. El president del Consell del Vallès de Pimec Comerç, Carles Gironès, ha aprofi-

tat per presentar la Plataforma del Vallès de Pimec Comerç. “El fet de formar part d’una associació de comerç és important, però la força es multiplica si tots treballem de forma activa, sumem esforços, compartim i cooperem dins d’una única patronal. Ara hem d’anar molt més enllà dels límits municipals i fomentar l’associacionisme empresarial”. Per la seva banda, la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Polinyà, Mayka Acosta, ha mostrat la seva motivació per la incorporació de la patronal en /// redacció aquest projecte.

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

internacionalització /// àfrica

RADAR

the article ///Peter Lindsey

La missió a l’Àfrica de la Cambra Avanti Vallès! deixa 900 contactes comercials

Presentació de l’empresa Esteves Group a un grup d’empresaris de Lagos (Nigèria)

frica presenta oportunitats. I moltes. La darrera missió comercial de la Cambra de Terrassa és la millor prova del potencial d’una regió plena de necessitats. Amb Ghana, Nigèria, Benín i Togo com a destins, 28 empreses espanyoles han visitat de bracet de les cambres de Terrassa i Tarragona més de 900 empreses locals per explorar vies de negoci en aquests països. Chemipol, empresa química terrassenca, ha estat l’única representant vallesana d’un delegació marca-

/// CEDIDA

da per la seva heterogeneïtat sectorial, amb companyies dedicades a sectors que van de l’alimentació animal, a la fabricació de raspalls de dents o maquinària per a la construcció. ghana demana construcció. Amb

l’aturada del sector a Espanya, Ghana s’ha destapat com un mercat necessitat de proveïdors en el sector de la construcció. El know-how espanyol en turisme, les telecomunicacions i les energies renova-

internacionalització /// sabadell i terrassa

El Centre Metal·lúrgic i la UEM reforcen les missions exteriors

bles són molt ben valorades pels inversors ghanesos. Un altre factor que el fa un mercat acollidor és la gran estabilitat política, a diferència de Nigèria, que compta amb potència econòmica i recursos naturals però molt poques garanties per al tracte comercial. Pel que fa a Benín, el domini del mercat del cotó fa difícil explorar nous mercats, però és un aliat necessari per fer de pont entre els països europeus i Nigèria, ja que aquest tràmit facilita la gestió a l’hora de portar a terme accions d’exportació. Finalment, Togo és el mercat menys desenvolupat dels quatre països visitats en el marc d’aquesta missió, però, tot i això, presenta força oportunitats de negoci en el sector de les infraestructures. El govern de Togo ha impulsat darrerament plans de desenvolupament de les infraestructures de transport, energia i telecomunicacions per contribuir a l’impuls econòmic i industrial d’aquest mercat que poden generar interessants oportu/// x.orri nitats comercials.

envenuti! The Italians are coming to Vallès! The Italian multinational lighting company, iGuzzini, is preparing to move its production plant, currently in Rubi, and its offices in Barcelona, to a new corporate building located in the Can Sant Joan Business Park. Since work began on it in 2008 it has aroused interest because of its distinct architecture. The building itself looks set to be spectacular when it is finally finished. The ground floor is made of glass and the idea is that at night it is going to be illuminated so it looks as though it were floating. At a time when other multinationals in the region, like Sharp and Sony, are debating their future here, it’s refreshing to know that iGuzzini is betting on this area. While others may be leaving, it’s vitally important that companies like these decide to stay and invest here. This shows that this region still holds a strong competitive advantage and remains attractive to foreign business and investment. Let’s hope it stays that way.

internacionalització /// TERRasSA

internacionalització ///espanya

Circutor rep el premi L’ICO i Amec s’alien Ernst & Young a la per al finançament internacionalització dels exportadors

ls premis Emprenedor que organitza anualment la consultora Ernst & Young van reconèixer la tasca de Ramon Comellas i Ramon Pons al capdavant de l’empresa amb seu a Viladecavalls Circutor. El reconeixement va arribar en la categoria a la millor tasca en internacionalització.

Durant el 2010 el Pla de Promoció Internacional va comptar amb més de 700 participants

a Unió Empresarial Metal·lúrgica (UEM) i el Centre Metal·lúrgic de Sabadell (CMS) recuperen un any més el seu programa de promoció internacional per ajudar i fomentar la presència de les empreses del sector en els mercats internacionals. El programa enguany celebra la seva desena edició. L’oferta d’activitats per al 2011 inclou accions de promoció que es desenvolupen amb el suport d’ACC1Ó, a més dels dos plans sectorials de competitivitat específics per al sector del metall i l’automoció.

/// CEDIDA

En xifres, la programació preveu 12 missions comercials directes, tres missions inverses, una missió de compradors, deu participacions agrupades en fires internacionals i 20 visites agrupades, a més de la renovació i de la creació de diferents unitats d’aprovisionament i grups d’exportació en origen i en destí. Els detalls de totes les activitats es poden consultar a: www.plametall.cat. L’any 2010, més de 700 participants d’empreses del sector van prendre part en alguna d’aquestes accions. /// redacció

L’empresa, fundada l’any 1973 i dedicada a la fabricació i comercialització de components per a l’ús sostenible de l’energia, té presència a bona part del món i és habitual trobar-la en el top ten de les empreses amb més volum exportador de la comarca que elabora la Cambra de Terrassa. De fet, prop del 50% de la facturació de l’empresa durant el darrer exercici va arribar dels mercats estrangers. El grup dóna servei a més de cent països, amb especial penetració en els mercats europeu, americà i asiàtic. En els darrers temps, Circutor, que ocupa prop de 900 treballadors, s’està centrant en nous mercats de grans dimensions, com els Estats Units, Rússia, Brasil i Turquia. /// x.o.

l president de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), José María Ayala, i el president d’Amec, Llucià Casellas, han subscrit un acord de col·laboració entre les entitats que presideixen per impulsar l’accés de les empreses associades d’Amec als productes de finançament de l’ICO. En el marc d’aquest acord, Amec, l’associació estatal més important d’empreses exportadores i internacionalitzades, informarà els seus associats sobre els productes financers de l’ICO que més s’ajustin als seus projectes. L’Institut de Crèdit Oficial actualment posa a disposició d’autònoms i empreses diferents opcions de finançament, a través de les línies de mediació o de programes de finançament directe. L’acord també preveu l’organització conjunta de jornades informatives i formatives, dirigides a la difusió dels instruments financers gestionats per l’ICO, que tinguin com a objectiu donar suport a l’activitat internacional de les empreses. Amb aquest objectiu, ambdues parts cooperaran estretament per garantir que les seves actuacions tinguin el millor impacte pos/// redacció sible.

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Empresa PIPE /// Novatecs Aquesta pime de Castellbisbal, fundada i dirigida per Víctor Bonastre, proveeix de líquids i esponges per a les màquines que netegen i abrillanten grans superfícies PER: XAVIER ORRI

El Bonastre System, o com deixar el terra com una patena 1 /// vÍctor i jesús bonastre el fill i el pare són els fundadors i gerents de l’empresa /// LLUÍS LLEBOT

ractament i manteniment de terres. Per la majoria de persones pot semblar un negoci com un altre, més desencoratjador que excitant. No és el cas de la família Bonastre. El Jesús i el Víctor, pare i fill, parlen amb entusiasme de líquids menys abrasius per netejar terres de grans superfícies o esponges revolucionàries i sostenibles per a les màquines de neteja dels aeroports: es tracta del negoci familiar. És el seu hàbitat natural des que el 1993 van fundar Novatecs. L’empresa va néixer d’un rampell d’adolescent, ja que el Víctor es va plantar amb 17 anys dient que no volia seguir estudiant. “Li vaig dir que no hi havia cap problema”, explica el seu pare,

1 /// “però que havia d’aprendre a fer alguna cosa i el vaig enviar a formar-se en el meu sector”. En aquella època Jesús Bonastre treballava en la fabricació d’abrasius, eines per polir la pedra o el marbre, màquines per polir terres, anivellar rajoles... “El vaig enviar a París i a Londres a treballar a casa d’uns clients de confiança”, afegeix. De l’experiència europea en va tornar ensenyat i amb idiomes per fundar l’empresa familiar que actualment ocupa el pare i els quatre germans Bonastre. Sempre queda el dubte si tanta germanor és bona quan es tracta de negocis, però en el cas d’aquesta família sembla que la cosa funciona. “No hi ha jerarquies i ningú no s’ho pensa dues vega-

“Estem especialitzats en el desenvolupament de solucions ecològiques i econòmiques per Al manteniment de sòls de grans superfícies”, resumeix Víctor Bonastre

des a l’hora de1donar /// un cop de mà”, explica el pare.

‘core business’ “Estem especialitzats en el desenvolupament de solucions ecològiques i econòmiques per al manteniment de sòls de grans superfícies”, resumeix Víctor Bonastre quan se li demana la missió de l’empresa. En paraules més paganes i concretes, fabriquen líquids, estoretes i esponges per a les màquines de neteja de terres que es passegen per l’aeroport o els supermercats. També renoven de forma integral terres que estan fets malbé. “Perquè ens entenguem, ens truca l’aeroport de Lió que vol que li arreglem el terra, que el tenen gastat. Doncs hi enviem un operari que els ho fa. O obren un centre co-

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

mercial amb terra de marbre, doncs el polim i l’abrillantem”, intervé el Jesús, que menciona de passada el Bonastre System, un sistema de neteja patentat que els diferencia dels seus competidors. Els detalls els explica el Víctor: “La idea és que qui necessita renovar un terra ens crida i ho fem nosaltres directament, però després el negoci s’alimenta amb la venda dels consumibles per al manteniment diari”.

RADAR

2 /// ESPONGES DE NETEJA EL ‘CORE BUSINESS’ DE L’EMPRESA és LA FABRICACIÓ I VENDA DE LÍQUIDS I ESPONGES PER a MÀQUINES NETEJATERRES

3 /// BONASTRE SYSTEM HAN DESENVOLUPAT UN INNOVADOR SISTEMA, MÉS ECONÒMIC I MEDIAMBIENTALMENT RESPECTUÓS

Per a qui no estigui al cas del sector del manteniment de terres, tot plegat pot semblar ben prosaic, però el Bonastre System i els consumibles que han dissenyat són molt innovadors en aquest mercat. “Fins al 2002, quan vam crear aquest sistema, hi havia primer un procés de neteja del terra i un procés d’abrillantament. Amb el Bonastre System fem els dos serveis amb la mateixa operació”, celebra el Jesús. A partir d’aquí, el gruix important del negoci és proveir els consumibles a les empreses de neteja generalistes.

4 /// NOVATECS LA SEU DE L’EMPRESA És A CASTELLBISBAL /// Lluís llebot

fidelitat empresarial Un tret curiós d’aquesta empresa familiar és la política de partners: no volen multinacionals, prefereixen empreses semblants a Novatecs, on es tracta

pare i fill presumeixen d’haver patentat bonastre system, un innovador sistema de neteja que els diferencia de la competència amb persones i no amb càrrecs. “Amb les multinacionals, el director de torn canvia cada dos per tres i no hi ha manera de fidelitzar la relació, de crear un lligam a llarg termini. Volem parlar amb gent que saps que hi serà d’aquí uns anys”, es justifica el Jesús. Els arguments són semblants per explicar una segona característica de la seva política comercial: només tenen un client per país. A Espanya, per exemple, només venen a una empresa de Mataró que s’encarrega de la neteja dels supermercats Mercadona. “Donem exclusivitat perquè ells es diferenciïn en el mercat. Així es genera una relació a llarg termini, i es garanteix un volum de negoci potser més baix, però també més segur”, explica el Víctor.

2 ///

3 ///

experiència nex pipe Malgrat tenir força bagatge –venen els seus productes arreu, amb presència en mercats tan diferents com Portugal, Anglaterra, Alemanya, Suècia, Bèlgica, Estats Units, Colòmbia o la Xina–, l’experiència internacionalitzadora de Novatecs no va ser tan positiva com s’esperaven. Molta feina per no aconseguir cap resultat. “Va ser culpa nostra, ho vam enfocar malament i vam tenir

mala sort”, reconeix el Víctor. El cas és que van veure potencial en el mercat àrab, amb l’Aràbia Saudita com a epicentre. Molt de potencial i facilitats d’entrada presagiaven bons resultats. Per acabar-ho d’arrodonir, uns inversors locals volien obrir una empresa allà associant-se amb Novatecs. Fins al moment de la firma del contracte, en què una petita sorpresa mai comentada va posar fi al projecte. “Estàvem tancant el tracte i ens pregunten ‘Quan veniu a instal·lar-vos?’”, recorda el Víctor. “Volien que jo dirigís l’empresa des d’allà i vaig dir que ni parlar-ne, que si hi havia d’anar jo, per què havia de necessitar un soci local? Nosaltres aportàvem el know-how i ells la gestió, però no ens vam entendre”.

NOVATECS SECTOR: industrial UBICACIÓ: Castellbisbal FUNDACIÓ: 1993 TREBALLADORS: 10 FACTURACIÓ: 1,1 milions d’euros

4 ///

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Sofia Gabarró /// Presidenta del Centre Metal·lúrgic de Sabadell petitius, i això depèn de l’empresari, però també dels treballadors.

Com es valora la productivitat d’una persona? Hi ha subsectors en què és molt fàcil, com en el dels comercials, que pot ser un reflex del volum de vendes. En el cas d’administració, podria ser disminuir la morositat; en tasques de producció, reduir les incidències durant l’exercici, entre d’altres. També s’hauria de valorar l’absentisme, que ara no és un problema, però en èpoques de bonança sí.

Això ja compta amb el rebuig dels sindicats... Hi ha una manca d’informació en aquest sentit. Cal establir una columna vertebral de caràcter genèric i fixar les condicions de manera individual. És precisament el que estem intentant aconseguir en la negociació del nou conveni col·lectiu del sector, que ha d’entrar en vigor el 2013.

Ja l’han començat a treballar? De moment estem consensuant criteris dins de casa nostra, a la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM). Quan els tinguem clars i consensuats els posarem damunt la taula dels sindicats.

Sofia Gabarró va començar a dirigir el Centre Metal·lúrgic de Sabadell el juliol del 2008. El principal repte que actualment té damunt la taula és parar la sagnia d’empreses del sector que han tancat: 131 de les seves associades en els últims dos anys TEXT: CRISTINA FARRÉS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

“Si no es lliga el salari amb la productivitat, perdrem el tren”

ofia Gabarró va accedir a la presidència del Centre Metal· lúrgic de Sabadell el juliol del 2008. La seva gestió al capdavant de la patronal ha estat centrada a intentar que la crisi econòmica colpegi el mínim possible un dels sectors més danyats. Especialment al Vallès Occidental, on les deslocalitzacions en l’automoció han afectat molt el metall.

Quin és el principal repte per al Centre Metal·lúrgic en aquests moments? Evitar que tanquin més empreses del sec-

tor. En els últims dos anys hem perdut 131 associats, un 7,20% de les 1.800 empreses que representàvem. O el que és el mateix, s’han destruït 1.633 llocs de treball.

Es pot canviar la tendència? Bàsicament exercint un paper de lobby per actuar davant els increments salarials, les pujades dels preus de les matèries primeres i de l’energia. I això ho fem donant serveis als nostres socis.

Els salaris d’Espanya ja són dels més baixos de tota la Unió Europea.

En aquesta equació s’ha de tenir en compte que la retribució del treballador ha d’estar lligada al que pugui aportar a l’empresa. Fem moltes hores i no sempre són productives, per això s’hauria de començar a mesurar, com la seva formació i les ganes d’adaptar-se als llocs de treball.

Quin paper esperen que tinguin en la futura negociació? Els demanem més compromís i que comencin a veure de manera diferent la figura de l’empresari. Aquí tothom lluita per intentar tirar endavant i volem que els sindicats no ens posin bastons a les rodes per continuar amb aquest projecte comú, el de l’empresari i el treballador. I aquí no demanem només els esforços dels sindicats, ens hi hem de posar tots.

També l’Administració? Necessitem ser competitius, i això també vol dir reduir la burocràcia. Ja s’han fet passos endavant, com la mitigació de l’impacte negatiu de l’IVA, un impost que s’havia de pagar encara que no haguessis cobrat la factura. Però també cal canviar moltes deduccions o donar més llibertats en les amortitzacions i treure traves administratives. També cal revisar les sancions imposades des d’Hisenda.

Fa poc, un tribunal català va anul· lar una sanció a una empresa que va comptabilitzar erròniament l’impost de societats perquè no hi havia una intencionalitat de frau. És aquest el camí que s’ha de seguir? Aquesta és una notícia molt positiva, perquè moltes de les sancions s’acaben pagant perquè hi ha bonificacions si no les recorres.

És a dir, lligar el salari a la productivitat. Exacte, si no lliguem el salari a la productivitat, perdrem el tren. Cal arribar a pactar increments salarials que no estiguin vinculats a l’IPC. El mercat interior està molt estancat i ens fa falta ser més com-

Amb tot això aconseguirem ser competitius? El problema de les empreses és que han fet els ajustos de les despeses necessaris per ser eficients. Les exportadores s’estan

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

ENTREVISTA

Capio Hospital General de Catalunya

Demanem als sindicats més compromís i que comencin a veure de manera diferent la figura de l’empresari. Aquí tothom lluita per intentar tirar endavant Les empreses ja han fet els ajustos de les despeses necessaris per aconseguir ser eficients. Ara hem d’aconseguir que puguin vendre És molt preocupant que marxin negocis cap a altres països de la UE que sí que han fet els deures. El cas de Yamaha ha obert les portes a d’altres Tenim un escenari complicat davant nostre, però no hem de donar missatges negatius

recuperant, però la resta no. Hem d’aconseguir vendre i ser productius.

De quines estem parlant? Cada vegada es tanquen més indústries que no es tornaran a obrir i afecten també totes les empreses que hi ha al seu voltant i els donen serveis. Però a més dels tancaments ara tenim un nou problema: les deslocalitzacions. És molt preocupant que marxin negocis cap a altres països de la UE que fan els deures. El cas de Yamaha ha obert la porta a d’altres perquè segueixin el seu camí.

llès a V l a l a t i p s o H El teu

En resum, què necessitem? Superar el problema de les revisions salarials vinculant-les a la productivitat, solucionar una justícia que és massa lenta i va malament i apostar més per l’educació. També es necessiten més infraestructures i cal reduir la burocràcia de les empreses perquè puguin tirar endavant.

Llavors, què esperen del 2011? Tenim un escenari complicat, però no hem de donar missatges pessimistes. Hem de treballar tots junts i començar a resoldre temes pendents com el de la morositat i les millores de finançament, que en molts casos van lligats. Les empreses estan fent els deures i ara cal lluitar perquè puguin aconseguir augmentar les seves vendes, i això vol dir exportar. És un altre gran repte que treballem amb associacions empresarials de Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat i la UPM amb un Pla d’Internacionalització del Metall que ja ha beneficiat deu grups de petites empreses que han començat a vendre a fora.

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques Urgències generals i pediàtriques, 24 hores, 365 dies

902 53 33 33 Acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

Capio Sanidad tu salud en buenas manos

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

patronal cecot /// Emprenedoria i Creixement empresarial

Emprendre en temps de crisi i aprofitar les oportunitats Informar, assessorar i formar emprenedors i emprenedores per avaluar si la seva idea de negoci és viable és una de les principals funcions que realitza una organització empresarial com la Cecot Teresa Guix /// Directora d’emprenedoria i creixement empresarial de la patronal Cecot

a creació d’una nova empresa i, inicialment, del propi lloc de treball, és una sortida professional per la qual opten cada vegada més persones. Per crear una nova empresa cal una dosi d’il·lusió, d’entusiasme i de perseverança per tirar endavant, vèncer les dificultats que vagin sorgint en el camí i aconseguir els recursos necessaris que ho facin possible. Ser empresari és una feina que cal aprendre i que cal anar perfeccionant per tenir èxit. Les idees que ens plantegen els emprenedors provenen, generalment, de les prò-

Assessorament empresarial Teresa Guix Directora d’emprenedoria i creixement empresarial de la patronal Cecot

pies aficions; de descobrir noves aplicacions de vells productes; de canvis en la societat; de detectar una necessitat, una carència o una deficiència, entre d’altres. Però a l’hora de crear una nova empresa les dificultats que cal salvar són múltiples: des d’un entorn gens favorable, que valora més la seguretat que emprendre; passant per la complexitat administrativa a l’hora de crear l’empresa, la diversitat d’ajuts i la forma d’accedir-hi; la dificultat per a l’obtenció de finançament o la manca d’una planificació adequada. Informar, assessorar i formar emprenedors i emprenedores per avaluar si la seva idea de negoci és viable és una de les principals funcions que realitza una organització empresarial com la Cecot. I el pri-

Què és un pla d’empresa? El pla d’empresa és un document en el qual s’expressa per escrit el contingut d’un projecte de negoci. Serveix per identificar, descriure i analitzar una oportunitat de negoci i constitueix un instrument per analitzar-ne la viabilitat tècnica, econòmica i financera. Al pla d’empresa es desenvolupen tots els procediments i estratègies necessaris per convertir l’oportunitat de negoci en un projecte empresarial concret.

Per a què em serveix fer un pla d’empresa? Principalment serveix com a eina de reflexió per a l’emprenedor per avaluar tots els aspectes que constitueixen una idea de negoci i valorar-ne la viabilitat. Una vegada realitzat ens és útil per presentar-nos, a l’hora de cercar finançament, a les entitats financeres, a possibles inversors, business angels, i també per sol·licitar ajuts i/o subvencions, si en funció del nostre projecte en podem percebre.

Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

Qui ha de fer el pla d’empresa? Des de la Cecot considerem que el pla d’empresa l’han de fer els emprenedors que promouen el projecte empresarial, ja que és un pas previ necessari a la creació de l’empresa. Han de definir els productes i serveis que volen oferir, contrastar-los

Crear una empresa exigeix il·lusió, entusiasme i capacitat per perseverar mer pas dins d’aquest acompanyament, el més important per a un nou projecte empresarial, és la realització d’un bon pla d’empresa. Aquest pla és una eina de reflexió i de planificació molt útil per als propis emprenedors i és un instrument de venda a tercers, com ara les entitats financeres o socis potencials. El pla d’empresa és la carta de presentació de l’emprenedor i per això és important l’acompanyament d’un expert durant tot el procés. Des de la definició de la idea de

amb el mercat i avaluar quines necessitats cobreixen, analitzar els proveïdors, la competència i quins són els canals més adients per arribar als potencials clients. Tot aquest coneixement que sol·licita el propi pla d’empresa obliga l’emprenedor a tenir clars tots els aspectes que faran definir si val la pena posar en marxa l’empresa. Només l’àrea economicofinancera és l’àrea que consultors de la Cecot us farem per donar-vos el màxim suport en la finalització del vostre estudi de viabilitat.

Com em puc constituir? Hi ha diverses formes jurídiques de constitució i cada una és adequada en funció de l’activitat que es vol dur a terme, el nombre de persones que volen crear l’empresa, la motivació, el capital que es vol invertir, la responsabilitat i el risc que es vol assumir. El més aconsellable és, primer, fer el pla d’empresa i quan aquest estigui acabat escollir la millor forma jurídica per al nostre projecte empresarial.

Em podeu donar suport en la recerca de finançament per posar en marxa la meva empresa? Sí. Una vegada tinguem analitzada la inversió que necessiteu fer, els recursos que hi podeu aportar o dels que podeu disposar, la previsió de despeses i

negoci, passant per l’estudi de viabilitat, la realització dels estats comptables provisionals, determinar el tipus de societat adequat fins a la sol·licitud de finançament i d’ajuts i subvencions. A més de l’assessorament per a la creació i el creixement empresarial, la Cecot posa a disposició d’empresaris i emprenedors altres instruments de foment empresarial, com el Centre per la Reempresa de Catalunya, que fomenta la transmissió d’empreses i afavoreix la preservació del patrimoni empresarial existent; el Reinicia’t, perquè empresaris que hagin viscut una experiència empresarial fallida tornin a emprendre, o la xarxa catalana i espanyola d’inversors privats, business angels.

d’ingressos, et plantejarem les diferents fonts de finançament més adequades per al teu projecte empresarial. L’any passat vam aconseguir mig milió d’euros per a projectes empresarials.

A quines ajudes i subvencions puc accedir a l’hora de crear una empresa? D’ajudes i subvencions n’hi ha, però poques i la majoria arriben tard. És a dir, que el millor consell que et podem donar és que no hi confiïs d’entrada, excepte si tens dret a capitalitzar l’atur. Una vegada finalitzat el pla d’empresa i decidida la forma jurídica més adequada t’explicarem a quines ajudes i subvencions pots accedir perquè les puguis sol·licitar.

Saps com gestionar el teu negoci? Necessites formar-te?

Des del departament d’emprenedoria de la Cecot t’oferim unes càpsules formatives adequades a les demandes dels empresaris novells o per als emprenedors/ores que esteu creant una empresa per adquirir una formació en gestió empresarial que garanteixi una millor professionalitat i us ajudi a ser més competitius en la gestió diària del vostre negoci en un entorn com l’actual.

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

INFOCIT /// SANT CUGAT

Fem-Empresa reuneix 130 empresaris a Sant Cugat en la 4a edició La trobada, celebrada a l’@ Sant Cugat Business Park, es va obrir amb una conferència sobre protecció de dades

Conferència sobre protecció de dades a càrrec de l’especialista Belén Martín

l networking cara a cara segueix funcionant i els bons resultats es repeteixen en cada sessió de Getting Contacts. A mitjans de febrer es va celebrar la darrera d’aquestes trobades empresarials a l’@ Sant Cugat Business Park, la quarta edició de la jornada de Fem-Empresa Vallès Occidental, que comptava amb el suport del Catalonia Innovation Triangle, la revista B30, el Diari de Sant Cugat i el Diari de Rubí. Com en les altres ocasions, l’objectiu de la trobada era posar en contacte nous empresaris de la comarca per generar sinergies i engegar projectes empresarials conjunts. El balanç en xifres va deixar 130 assistents de 110 empreses diferents que van completar l’aforament màxim per assistir a les xerrades sobre protecció de dades i màrqueting empresarial que es van celebrar abans de donar pas a les rondes d’entrevistes. Va obrir l’acte Belén Martín amb una conferència sobre oportunitats i desenvolupament empresarial i econòmic per a l’any 2011. Pel que fa al perfil d’empreses, el terciari, la consultoria i el màrqueting eren els sectors dels quals provenien més empresaris. dinàmica de la trobada. Cada parti-

cipant comptava amb una agenda de deu entrevistes definides prèviament a la tro-

/// ARTUR RIBERA

bada en funció del sector que l’ocupa i els interessos definits en el full d’inscripció, tot i que la xifra s’amplia sistemàticament amb les trobades al moment. Juanjo Villalobos, gerent de Getting Contacts, confia en la continuïtat de l’eina amb què treballen i que els empresaris valoren cada cop més. “L’any passat, en les 27 jornades que vam celebrar, vam aconseguir una valoració mitjana de 8,2 per part dels assistents”, explica Villalo/// redacció bos.

3.400 EMPRESARIS

Superats els tres anys de vida del Getting Contacts al Vallès, els seus impulsors han fet números i sumen ja 3.400 empresaris que han assistit a alguna de les sessions organitzades. Dues terceres parts són homes i el perfil que més predomina és el del gerent o directiu (38%), seguit del professional i autònom (32%), el tècnic (18%) i, per últim, el comercial (12%).

SOM CIT

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

PUNT DE TROBADA PREMIS CAMBRA 2011

Conferència /// Unnim

Mas publicita a austeritat i aju La Cambra de Comerç de Terrassa ha obert la convocatòria dels premis Cambra 2011. Les empreses es poden presentar a les categories d’Internacionalització, Responsabilitat Social Corporativa, Impuls de la R+D+I, la Formació i el Coneixement, i la Millor

Iniciativa Comercial i de Serveis. L’entrega dels premis serà l’acte central dels fastos de celebració del 125è aniversari de l’entitat cameral terrassenca. Per a informació complementària i bases dels premis, es pot visitar el portal www.premiscambra.com.

ANIVERSARI

L’

La Carpa de Sant Cugat celebra 15 anys La Carpa de Sant Cugat celebra aquest mes el seu quinzè aniversari com a referent de l’oci de la comarca. Com cada any, la sala, que disposa del restaurant In, celebrarà una festa temàtica per commemorar la fita d’arribar a la dècada i mitja no només

amb vida, sinó també amb força dins el mercat de l’oci nocturn al Vallès. Serà el 24 de març, amb més de 300 convidats, i la temàtica girarà al voltant del món del circ, amb actuacions en directe i el concert del grup Hotel Cochambre. /// CEDIDA

entitat vallesana Unnim, a través de l’Obra Social, ha estat una de les primeres institucions de la comarca a rebre el flamant i encara nou president de la Generalitat, Artur Mas. En una jornada que portava per títol Economia 2011. Perspectives i que enguany celebrava la vintena edició, Mas va estar acompanyat a la taula per l’escriptor i divulgador científic Eduard Punset i el professor de l’IESE Business School Pedro Nueno, per dissertar sobre el futur econòmic del nostre país. La trobada va tenir lloc a l’Espai Cultura Unnim de Sabadell i el president de l’entitat, Salvador Soley, va fer de cicerone dels convidats. Sense grans titulars ni estridències, el més destacat de la ponència d’Artur Mas va ser el compromís de crear un marc més favorable per a la pime com a primer pas per a la sortida de la crisi i única via per crear ocupació. A l’argumentari habitual de reduir la burocràcia i agilitzar els tràmits, el

1 /// president de la Generalitat hi va sumar una petició d’“originalitat” per fer més flexible la tasca de les petites i mitjanes empreses. A tall d’exemple, va deixar subtilment en l’aire la necessitat de resoldre la dicotomia entre les hores extres i la contractació. “Hem de resoldre qüestions com que l’empresa que va bé està més disposada a pagar hores extres que a contractar nous treballadors”, va dir Mas, que repetia en aquesta cita anual del món econòmic sabadellenc després d’haver-hi assistit com a conseller d’Economia una dècada enrere, del 1998 a l’any 2000. Respecte a la sortida de la crisi, qüestió sobre la qual es va inquirir retòricament, va tornar a esquivar pronòstics malgrat que el leitmotiv de la jornada demanava perspectives:“És gairebé impossible fer previsions en aquest sentit, ni tan sols els economistes més brillants en són capaços”, i va comparar la situació que viu Catalunya en termes econòmics amb qui es troba “enmig de la tempesta”. La solució,

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

RADAR

Iniciativa política /// Vallès

a Sabadell udes a la pime Foto de família dels 18 alcaldes que han pres part en la iniciativa després de la trobada a sabadell apadrinada per l’alcalde del municipi, manuel Bustos /// CEDIDA

Unió política per reanimar l’eix B-30 2 /// en línia amb el discurs oficial, torna a virar cap a l’austeritat: “Com a govern haurem de reduir el pressupost, i això vol dir que amb menys haurem de fer-ho millor. Reduir un 10% el pressupost vol dir reduir entre 3.000 i 4.000 milions d’euros. Sense tocar els salaris i amb una administració molt finalista, significa que haurem d’actuar amb molta més eficiència”. Els seus companys de taula, eclipsats mediàticament pel retorn de Mas a aquesta cita anual del món econòmic sabadellenc, van tirar per camins ben diferents. Nueno va demanar protecció per a la indústria i “preservar el capital humà en l’empresa”, perquè “la societat del coneixement s’ha de sustentar en la indústria”. Eduard Punset, més evangelitzador, va assenyalar la crisi del coneixement, més que la crisi de recursos, per explicar l’estat econòmic català: “El que patim és una falta de coneixement, de tecnologia... Cal aprofundir-hi”, va reco/// xavier orri manar Punset.

1 /// de president a president artur mas va pronunciar la conferència en companyia del president d’unnim, jordi soley

2 /// secundaris de renom el divulgador eduard punset i l’economista pedro nueno també van presentar el seu punt de vista sobre el futur econòmic que s’espera enguany /// cedides

l 4% del PIB de tot Espanya es genera a l’eix de la B-30. El territori suma 994 empreses del sector industrial de nivell tecnològic mitjà-alt i alt. Amb l’objectiu de posar en valor aquestes potencialitats de la “nova economia del coneixement”, 18 alcaldes de la comarca es van reunir a Sabadell per formalitzar el compromís conjunt de desenvolupar econòmicament i laboralment el territori. El camí per fer-ho, segons va explicar l’impulsor de la iniciativa i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, és “potenciar les sinergies amb empreses, universitats, centres de recerca, parcs tecnològics i sectors econòmics i socials”, perquè s’amortitzin creixentment les incomptables infraestructures i equipaments de què disposa el Vallès. Pel que fa als municipis, es tracta de Rubí, Martorell, Castellbisbal, Sant Quirze, Cerdanyola, Ripollet, Barberà, Badia, Sabadell, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet, Parets, Montmeló, Montornès, Vilanova del Vallès, Granollers i la Roca.

Per dur al terreny pràctic la iniciativa, es crearà una comissió tècnica de treball amb representants de tots els municipis que naixerà de la propera reunió d’alcaldes, que se celebrarà a la Universitat Autònoma i que comptarà amb la presència

Queda per veure, per tant, com es materialitzaran els grandiloqüents objectius que s’han fixat dels principals representants del món econòmic i financer de la comarca. Queda per veure per tant com es materialitzaran els grandiloqüents objectius d’“establir punts de trobada per economitzar recursos, potenciar el territori i atraure capital estranger”. Per Bustos, aquest primer pas ha de servir com a element vertebrador i per generar una imatge de marca que atregui les empreses estrangeres, al mateix temps que es posen els fonaments perquè les empreses locals surtin als mercats exteriors.

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Emprenedors /// Smartplayhouse L’arquitecte David Lamolla ha canviat les projeccions de grans edificis per dissenyar i construir cases de jardí de primera qualitat PER: XAVIER ORRI

Disseny d’avantguarda per a casetes infantils

alta amb criatures i un cert gust pel disseny perquè, més enllà d’un espai d’oci, les casetes de Smartplayhouse són una escultura de jardí feta a mida. Però, per si de cas el disseny i l’oci infantil no són arguments de prou pes per convèncer els clients, Lamolla apunta a un factor pedagògic més que rellevant. “Un espai així ajuda al creixement personal dels nens perquè se’n fan responsables, són els amos de la caseta i desenvolupen un sentit de l’espai propi”. Ells fan de cicerone.

llAnçar-se a la piscina Després d’una inversió de 183.000 euros per arrencar, Smartplayhouse comença a fer caixa celebrant les primeres vendes, però no és fins que arribi la primavera que la cosa s’animarà. “És un producte amb una alta estacionalitat i esperem el pic de vendes a partir del març o abril”, explica Connie Galle, responsable de màrqueting de la companyia. I per on arriben els clients? “De manera directa a través del web. Per ara volem cuidar molt l’atenció al client, ser àgils i flexibles perquè fabriquem sota comanda”, segueix Lamolla. I és que, al cap i a la fi, les casetes de Smartplayhouse són per ara una obra d’artesania que ha d’agafar volada industrial. El marge, entre el 30 i el 40% del preu de venda, encara no permet passar per distribuïdors, així que la solució que queda és la xarxa. “Ara estem treballant força les xarxes socials i la difusió de l’empresa”, segueix Galle, que ha aconseguit presència en molts blocs especialitzats i un bon grapat de revistes d’arreu del món. Amb tot, la previsió apunta a arribar a 65 vendes a finals d’any per assegurar una facturació de 163.000 euros el 2011.

salt internacional

El fundador, David Lamolla, davant la caseta Kyoto

assejant per Dinamarca a mitjans del 2007 l’arquitecte David Lamolla va observar que proliferaven les casetes infantils als jardins de les cases unifamiliars i se li va encendre la bombeta. Eren totes iguals, totes de fusta, totes amb la clàssica teulada i les dues finestres que qualsevol criatura dibuixa a l’escola quan ha de posar casa seva sobre paper. Lamolla va pensar a donar-hi una volta incorporant a l’oci infantil un disseny d’avantguarda arquitectònica. “Vaig veurehi un filó”, celebra ara des de la seu a Bellaterra de Smartplayhouse, l’empresa que ha fundat per comercialitzar les seves pròpies llars infantils. Tot i que el projecte acaba de sortir a la llum i la comercialització està fent els primers passos, la idea d’aquest emprenedor va començar a prendre forma ja fa un parell

d’anys, quan va deixar l’estudi d’arquitectura que havia engegat per arrencar Smartplayhouse. “La idea de partida era adaptar clàssics de l’arquitectura contemporània en miniatura”, explica Lamolla. En altres paraules, aplicar les línies de l’arquitectura conceptual japonesa a la caseta de jardí. La primera conclusió va arribar d’hora: la idea era una meravella i alhora una bogeria, ara calia trobar la manera de fer rendible aquesta bogeria. “Des d’aleshores, quan vam flipar fent els primers dissenys, ho hem fet evolucionar perquè sigui viable”, apunta Lamolla. El resultat, un any després de començar el desenvolupament del producte, realitzar un estudi de mercat i dissenyar un pla d’empresa que convertís la bogeria en benefici, són quatre models bàsics de tres mides que van dels 2.000 euros aproximats per a les cases d’interior als 8.500 per a les més majestuoses. El target a què apunta, en conseqüència, són famílies de classe mitjana-

/// LLUÍS LLEBOT

el projecte tot just acaba de néixer i el catàleg DISPOSA DE quatre models que van des dels 2.000 fins als 8.500 euros peR Al futur immediat apunten als mercats d’anglaterra i alemanya, mentre que a llarg termini el destí més suculent és brasil

Malgrat que la crisi i el pla d’empresa preveien no sortir als mercats estrangers fins al segon any, la notable demanda arribada d’Anglaterra i les possibilitats del mercat alemany han fet avançar el salt internacional, que es farà efectiu en les properes setmanes. El primer pas és traduir el web. Pel que fa a costos de transport, ja està estudiat: portar una caseta desmuntada (el model Ikea ha fet fortuna) a Anglaterra no costa més de 200 euros. El proper pas, ja amb més perspectiva, apunta als països emergents del con Sud com Brasil, on la classe mitjana està emergent i on és estiu quan aquí és hivern. “Així trencarem l’estacionalitat estabilitzant el nivell de vendes durant tot l’any”, projecta aquest arquitecte que veu com la seva fantasia infantil comença a prendre forma.

SMARTPLAYHOUSE UBICACIÓ: Bellaterra TREBALLADORS: 2 INVERSIÓ: 183.000 euros contacte: www.smartplayhouse.com

Créixer implica dedicació, patiment i esforç. Comencem quan vulguis. Així és el Compte Expansió Negocis, pensat perquè autònoms, comerços i petites empreses es facin grans. •Sense comissions d’administració i manteniment

•Oferta de TPV en condicions preferents

•Una targeta de crèdit i una de dèbit gratuïtes

•Pòlissa de crèdit en condicions preferents

Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Emprenedors /// Vista Òptica Els germans Bosch van convertir un negoci d’òptica familiar ubicat a Catalunya en una empresa que ja disposa de 70 establiments repartits per tot l’Estat espanyol PER: JOAN RAMON ARMADÀS

Les òptiques professionals, o fer negocis amb molta vista

ls germans Guillem i Gerard Bosch van agafar l’any 2003 les regnes d’un negoci familiar que tenia llavors 21 òptiques repartides sobretot per Catalunya. Amb només set anys Vista Òptica s’ha convertit en la cadena que més creix dins un sector que ha estat força castigat per la crisi. Entre centres propis i establiments associats disposen de 70 espais on comercialitzen qualsevol producte relacionat amb la visió, així com audiòfons. Els responsables de l’empresa no entenen Vista Òptica com una xarxa de franquícies, sinó que abans d’obrir un nou establiment s’asseguren que la persona que hi estarà al capdavant és un professional de la matèria. “El que ens diferencia d’òptiques low cost és que nosaltres treballem amb els millors productes i no obrim un establiment associat si no trobem una persona realment vàlida per portar-lo”, assegura Guillem Bosch.

1 /// Guillem i Gerard els germans bosch són des del 2003 els propietaris de l’òptica

2 /// botiga a sant cugat vista Òptica disposa d’un total de 70 establiments

3 /// primera qualitat la política de l’empresa exigeix proveïdors de primer nivell /// Lluís llebot i cedides

1 ///

Uns números clars L’empresa ha tancat l’any 2010 amb 70 establiments, 27 de propis i 43 comerços associats. Vista Òptica ha obert enguany una òptica pròpia a la ciutat de Barcelona, fet que no succeïa des de feia tres anys, quan la marca va inaugurar la botiga número 50 a la plaça de la Catedral a Barcelona. Aquest any ha servit també perquè l’empresa hagi consolidat el seu procés d’expansió a través del model de comerços associats amb l’obertura de deu centres repartits entre Catalunya, Aragó, Andalusia, Extremadura i Galícia. A banda d’això, la companyia ha tancat el 2010 amb una facturació de 25.536.000 euros, un 20% més que el 2009. Aquest augment l’atribueixen a l’obertura d’onze nous centres. Aquestes dades reflecteixen un creixement situat per sobre del 7%. Per productes, el segment que més creix és la venda d’audiòfons i les lents de contacte. La venda d’ulleres de sol es manté i augmenta la venda d’ulleres graduades.

2 ///

Vista Òptica té l’obsessió de no treballar amb marques ni qualitats ‘low cost’ i aposta pel servei individualitzat i professional, per treballar amb els millors fabricants per a cada producte

Amb la mirada llarga Gerard Bosch explica que l’objectiu és ara continuar aquest bon ritme. “La nostra intenció és seguir creixent. Volem augmentar la nostra presència al Vallès, així com a altres llocs de l’Estat espanyol, mantenint la nostra filosofia d’apostar per òptics professionals en cada nou establiment”. El 2010 ha servit també perquè Vista Òptica signi acords comercials amb els quatre proveïdors líders del sector: Luxottica, en el sector de muntures; Essilor, en el dels vidres; Ciba, en lents de

3 /// contacte, i Phonak, pel que fa als audiòfons. La signatura d’aquests acords respon, segons els responsables del negoci, a l’objectiu de treballar amb les millors marques i oferir la màxima qualitat en cadascun dels seus productes.

Vista òptica UBICACIÓ: Sant Cugat ANY DE FUNDACIÓ: 2003 FACTURACIÓ 2010: 25,5 M€ MÉS INFO: www.vistaoptica.es

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

HEWLETT-PACKARD /// SANT CUGAT

RADAR

ArtipYme /// terrassa

Sant Cugat concentrarà el màrqueting de HP al Mediterrani

Artipyme arriba a Terrassa per preparar l’expansió

L’argument que fonamenta la decisió és el capital humà de què disposa la comarca

l procés de reordenació interna de Hewlett-Packard porta bones notícies a Sant Cugat. La seu vallesana de la multinacional nord-americana concentrarà a partir d’ara totes les activitats de màrqueting de l’empresa pel que fa a imatge i impressió a Europa, Pròxim Orient i Àfrica. La multinacional farà passar pel centre català totes les operacions de comunicació de màrqueting, màrqueting de producte i anàlisis de negoci. Amb aquesta decisió estratègica la direcció de HP pretén unificar criteris en aquestes àrees i millorar l’eficiència.

els arguments del vallès. La decisió

de concentrar el pol de decisió estratègica a Sant Cugat ha estat fonamentada en valors capitals de la comarca. D’una banda, l’empresa ha destacat que “Barcelona és un pol d’atracció de talent i un referent mundial del negoci d’imatge i impressió”. El segon motiu és el capital humà de què ja disposa el centre, on hi ha un laborato-

Instal·lacions de Hewlett-Packard a Sant Cugat /// LLUÍS LLEBOT

ri de R+D amb més de 350 enginyers i 200 professionals més en les àrees de màrqueting, operacions i finances, i arts gràfiques. Sant Cugat competia per aquesta posició de privilegi amb altres ciutats mediterrànies de països en vies de desenvolupament, però la demostrada “professionalitat, capacitat d’internacionalització i de creixement”, en paraules de Santiago Morera, director general de HP Barcelona,

GRIFOLS /// PARETS

Grifols invertirà 20 milions en una nova planta a Parets G

rifols segueix invertint al Vallès. L’empresa especialitzada en hemoderivats construirà una nova planta a Parets del Vallès, on hi ha la seu central del grup. Les noves instal·lacions, que s’aixecaran durant el proper any i mig, es dedicaran al fraccionament del plasma, el procés amb el qual es destrien les proteïnes utilitzades per a la fabricació dels fàrmacs biològics que produeix Grifols. La planta doblarà la capacitat actual de l’empresa per fer el procés a Espanya i passarà d’un volum de dos milions de litres de plasma anuals a quatre. El cost total de l’operació està xifrat en 20 milions d’euros, que ja estaven previstos en el pla d’inversions 2008-2012 i que preveia una inversió de 433 milions.

es complica l’operació talecris. Pel

Segons ha explicat la companyia a través d’un comunicat, el centre comptarà amb la tecnologia més avançada i servirà com a prova pilot per a un “futur projecte de construcció d’una altra planta de fraccionament als Estats Units a partir del 2014”, en concret a Texas, i també preparada per a una producció de 4 milions de

que fa a l’operació de compra de l’americana Talecris, que ha de convertir l’empresa vallesana en la tercera del sector al món, s’intensifiquen els rumors segons els quals l’autoritat de la competència nord-americana (Federal Trade Comission) tem que l’operació provoqui una reducció dels derivats sanguinis i n’aug/// xavier orri menti el preu.

Instal·lacions de Grifols a Parets /// CEDIDA

litres l’any. Aquesta se sumarà a la que ja té a Los Angeles, amb una capacitat de 2,2 milions de litres.

ha estat clau per convertir el centre en el pol de la zona mediterrània. nous llocs de treball. La conseqüèn-

cia directa serà la contractació de nous professionals. Per ara ja s’hi han incorporat prop de 50 treballadors d’altres seus i s’han penjat les ofertes de feina, on HP reclama nous llicenciats en ADE i enginyers /// xavier orri amb MBA.

errassa ha estat la ciutat escollida pel Grup Artipyme per dur a terme la seva expansió a tot l’Estat. L’empresa, dedicada a la fabricació i distribució d’edificacions amb fusta, acaba d’obrir la nova seu a la capital vallesana amb festa inclosa a l’hotel Don Cándido per a la presentació en societat. A la trobada hi van assistir personalitats del món polític i empresarial local per donar la benvinguda a la ciutat a aquesta empresa aragonesa que ha trobat en Terrassa els fonaments per a la seva expansió. Un dels assistents més destacats a la inauguració va ser el president de Fepime, Eusebi Cima, que va celebrar l’arribada d’una empresa de gran potencial a la ciutat. Els fundadors d’Artipyme, Fernando i Javier Artigas, van agrair el suport rebut. L’empresa ocupa actualment més de 30 treballadors i està ampliant les perspectives de negoci arran d’un fort creixement en el seu sector base, les cases de fusta fetes a mida. Artipyme està desenvolupant noves propostes que parteixen de la combinació d’estructures tradicionals amb /// redacció fusta.

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Bye Bye Pelos /// terrassa

KONIK-TECH /// SANT CUGAT

Bye Bye Pelos creix un 56% Konik tanca facturant 5 M i i apunta a mercats exteriors preveu doblar la xifra el 2011 P

el que sembla, la vocació fundacional de Bye Bye Pelos –”democratitzar la fotodepilació”– està donant resultats més bons de l’esperat. Un any més, la companyia terrassenca ha tornat a créixer en dobles dígits, amb un augment de la facturació del 56%, que enfila la xifra de negoci fins als 12,1 milions d’euros. Els beneficis es queden en 250.000 euros, un 25% més que el 2009. L’explicació al creixement es troba en l’augment de centres, ja en són 57, que s’han obert arreu de l’Estat. I és que 2010 ha estat un any d’expansió nacional: s’han inaugurat noves franquícies a Granada, Sevilla, Madrid i València. Per als propers mesos s’esperen noves inauguracions a Castella i Lleó, Balears, Madrid i Andalusia. Aquesta dèria per franquiciar-se a Bye Bye Pelos s’explica, més enllà del baix cost que suposa (75.000 euros són suficients), també pel constant creixement de la facturació dels centres. El 2010, la xifra mensual per centre ha arribat als 12.000 euros, mentre que en conjunt el nombre de clients ha augmentat un 29%. I una dada per a l’optimisme: malgrat la situació eco-

a companyia santcugatenca KonikTech, especialitzada en el disseny i la fabricació de cromatògrafs i espectròmetres de masses, sembla aliena a la crisi. D’acord amb les xifres de l’empresa, el desembre del 2010 ha tancat amb una facturació anual de cinc milions d’euros i la projecció comercial per enguany apunta que doblaran aquesta quantitat fins a superar els deu milions d’euros en el moment de tancar el 2011.

Centre Bye Bye Pelos a Sant Cugat /// LLUÍS LLEBOT

nòmica, cap dels centres Bye Bye Pelos ha abaixat la persiana el 2010. Expansió internacional. Empesos per aquestes bones xifres, des de la direcció d’aquesta pime es plantegen el 2011 com l’any per sortir definitivament als mercats estrangers. Per ara, només disposa de quatre centres a Itàlia des de l’abril, quan va signar un contracte de master franquícia amb un partner local per desenvolupar la marca. Per als propers mesos, s’amplien els destins a Fran/// x. orri ça i Suïssa.

PARC AUDIOVISUAL /// TERRASSA

Rodatge de l’anunci de Freixenet als platós del Parc Audiovisual de Catalunya

l bon any de l’audiovisual català ha tingut un retorn més que positiu al Parc Audiovisual de Terrassa, que ha tancat el 2010 acollint 62 produccions i consolidant la seva imatge i posició de referència en el context nacional. Respecte a l’any anterior, el creixement no és significatiu en xifres absolutes, ja que el 2009 s’hi van fer 60 produccions, però sí que és ressenyable en el terreny qualitatiu, ja que ha augmentat el nombre de llargmetratges (i la duració de les estades). Al Parc Audiovisual s’hi han rodat títols com Mientras duermes, de Jaume Balagueró,

De fet, el producte llançat per Konik ha estat reconegut com un dels deu més innovadors de l’any dins el sector. I en línia amb aquesta vocació innovadora, el pressupost d’aquest any i del vinent en el de-

indo /// Sant cugat

El Parc Audiovisual tanca el 2010 amb 62 produccions

L’explicació a la bona marxa de la companyia dirigida per Josep Maria Gibert i fundada l’any 1978 és l’acceptació del mercat d’alguns dels nous productes desenvolupats pel laboratori vallesà, especialment el K2Q12, un nou concepte d’analitzador molecular que permet determinar la composició de qualsevol mostra amb un procediment molt més senzill de l’habitual.

/// CEDIDA

Morir sense morir, de l’Antoni Verdaguer, o El género femenino, de Carlos Benpar. El comportament més positiu del 2010 ha vingut de la mà del sector publicitari, que ha augmentat la xifra de l’any anterior fins a 15 produccions publicitàries, moltes d’elles per a campanyes internacionals i d’àmbit mundial. La nota negativa ha estat en els productes de consum televisiu. S’hi han rodat 3 telemovies i 5 programes, però han perdut la sèrie de TVE Pelotas, que va ser cancel·lada a mitjans /// redacció del 2010.

Josep M. Gibert, CEO de Konik-Tech /// ARXIU

senvolupament de nous productes arriba als tres milions d’euros. creixement estable i internacional.

L’empresa, que fa només cinc anys no arribava als dos milions de facturació anual, ha basat el seu creixement en l’aposta pels mercats estrangers. Actualment, prop de 4,5 milions d’euros de les vendes d’enguany han arribat de l’exterior, cosa que suposa el 90% de la facturació. Per ara, té presència en setanta països a tot el món i l’objectiu passa per arribar al centenar a /// x.o. finals d’aquest any.

Sharp /// Sant cugat

Indo traspassa part dels seus actius a Olivella

Sharp només compromet la R+D a Sant Cugat

l grup òptic Indo, amb seu a Sant Cugat i en procés de venda dels seus actius com a camí per reflotar un dèficit patrimonial superior als 18 milions d’euros, ha estat autoritzat pel jutjat mercantil de Barcelona a liquidar el negoci d’ulleres i muntures, la subrogació de fins a 30 treballadors i la cessió de determinades marques i patents a dos exdirectius de la companyia. Els actius inclouen els drets per fabricar muntures de les marques Purificación García, Custo, McLaren i Indo. Els exdirectius són l’exdirector general Antoni Olivella, acomiadat mesos enrere amb motiu de l’últim expedient de regulació aprovat per la companyia, i Camilo Llorens, antic director de desenvolupament de la multinacional. Amb aquest moviment, l’empresa s’estalvia al voltant d’un milió d’euros en indemnitzacions per als 3 0 treballadors cedits. L’empresa ha rebut en paral·lel diverses ofertes de compra d’actius i òptiques propietat d’Indústries d’Òpti/// redacció ca.

la recerca d’un pla de viabilitat que allargui la vida de la planta japonesa a Sant Cugat, la direcció ha garantit que el departament de recerca i desenvolupament seguirà al Vallès, cosa que ha calmat els temors del comitè d’empresa davant els rumors de tancament definitiu de les instal·lacions. Tanmateix, respecte a la producció, que ocupa la majoria dels treballadors del centre, es desconeix si tindrà continuïtat atesa l’escassa demanda i no serà fins a l’abril que se’n coneixeran novetats coincidint amb la presentació del pressupost per al proper exercici de Sharp. Quant a la innovació, l’empresa no només en garanteix la continuïtat, sinó que possiblement la reforçarà després que hagin tallat el departament de R+D del centre que té la companyia a Polònia. Inicialment, s’especula amb un reforç del capital humà de la planta amb quatre extreballadors de Sony que se sumaran a la plantilla de 50 treballadors amb què compta el departament de R+D. /// REDACCIÓ

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

RADAR

Ab-Biotics /// BELLATERRA

AB-Biotics prepara el salt als Estats Units de cara al 2011 L’

empresa de biotecnologia amb seu a Bellaterra i Girona, Ab-Biotics, està ampliant horitzons i de cara al 2011 prepara el salt al mercat nord-americà. Dins el pla d’internacionalització que projecta la companyia, els Estats Units són un mercat clau per al seu desenvolupament. La prova del valor estratègic que suposa el mercat nord-americà ha estat el recent fitxatge de Richard Kivel, professor del Massachusetts Institute of Technology, que s’ocuparà de definir l’estratègia de la companyia vallesana per introduirse amb garanties en el difícil i competitiu mercat americà. El camí traçat en un primer moment apunta a créixer per adquisicions. Després de convertir-se en la primera empresa cotitzada en el Mercat Alternatiu Borsari que s’atrevia a fer el pas d’adquirir altres empreses, AB-Biotics té en el punt de mira diverses companyies nord-americanes com a camí més senzill perquè les autoritats reguladores donin el vistiplau per a la introducció dels seus productes al mercat nord-americà. A Europa també s’hi han fixat mercats prioritaris, com Alemanya, Anglater-

Eurofragance /// Rubí

Laboratori d’AB-Biotics a Bellaterra /// CEDIDA

ra o França, mentre que Brasil i Mèxic són les propostes més suculentes per aterrar a l’Amèrica Llatina al llarg del 2012. En tots els casos, l’estratègia parteix del mateix principi: aliar-se amb partners locals que tinguin apamat el mercat o bé adquisicions d’empreses del territori. Pel que fa al finançament d’aquestes operacions, l’empresa dirigida per Miguel Ángel Bonachera i Sergi Audivert repetirà la fórmula de l’ampliació de capital d’una quantitat encara per definir. /// x. orri

COPCISA /// TERRASSA

Eurofragance amplia catàleg apuntant a salut

La família Carbonell ven el centre de Puerto Venecia

a companyia rubinenca de perfumeria, Eurofragance, ha llançat al mercat una nova línia de producció que busca atraure la cartera de salut: es tracta de Smootharoma, aromes amb propietats antioxidants. L’objectiu de venda és el sector de l’alimentació, i aporta com a innovació aquesta funció antioxidant que compensa les carències alimentàries de fruita i verdura. Aplicant Smootharoma en el producte final s’obtenen aquests beneficis. La companyia ha dut a terme les proves del producte en diferents centres tecnològics, entre ells les instal·lacions de la planta pilot de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el llançament de Smootharoma, Eurofragance amplia la seva gamma de productes amb atributs sans i funcionals i respon a les tendències actuals del mercat, que demana una alimentació saludable combinada amb un gust excel·lent. La companyia ofereix assessorament al client a través dels seus tècnics en desenvolupament d’aroma i producte aca/// x.o bat.

Et fem créixer en qualsevol entorn

a família Carbonell, propietària de la constructora terrassenca Copcisa, està negociant des del mes de setembre per vendre la seva part del centre comercial Puerto Venecia al fons holandès de capital risc Orion Capital. El centre comercial ubicat a Saragossa, que obrirà totalment les portes al públic l’octubre del 2 012 (per ara només està oberta la zona comercial), es preveu que sigui el més gran d’Europa un cop estigui finalitzat, després d’una inversió total superior als 1.000 milions d’euros. L’accionariat del centre comercial es compon actualment de la firma British Land, que compta amb el 50% de Puerto Venecia, un fons anglès de capital privat n’ostenta el 3 7,5% i la família Carbonell, el 12,5%. El fons holandès estaria interessat a quedar-se el 50% que sumen aquests dos últims. D’acord amb informacions del diari Expansión, l’operació per a la família terrassenca estaria xifrada en uns 150 mi/// redacció lions d’euros.

@ Sant Cugat Business Park Av. Via Augusta, 15-25, 1a planta, Local 13 93 192 88 88 · Sant Cugat www.pecomunicacio.com

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Pymag CURTIN /// santa perpètua de mogoda

PRADSA /// VACARISSES

Pymag tanca l’any amb 9,5 M gràcies al repunt de l’exportació cinc anys invertirem uns 700.000 euros en centres de producció, a través de joint ventures a Turquia, Índia Vietnam i Mèxic”, explica Gràcia.

Xavier Gràcia és el director gerent de la química tèxtil Pymag Curtin /// CEDIDA

o tot és crisi al tèxtil vallesà. El darrer exemple el personifica la química Pymag Curtin, que ha tancat l’any consolidant una facturació neta de 9,5 milions d’euros, cosa que representa un creixement del 40% respecte al tancament del 2009, quan la xifra de negoci no va arribar als set milions d’euros. L’empresa amb seu a Santa Perpètua, especialitzada en l’elaboració de productes per a la indústria tèxtil i d’adobats, va incrementar les exportacions en gairebé el 70% durant el passat

exercici. La clau ha estat la promoció internacional dels seus productes i l’obertura de mercats tan diversos com Turquia, Xina, Taiwan, Índia o Pakistan. En conjunt, les vendes realitzades a l’estranger han ascendit a 7 milions d’euros. nous destins PER consolidar. Constatades les possibilitats per explotar, el director de la companyia, Xavier Gràcia, ha anunciat noves inversions per consolidar aquests mercats. “Durant els pròxims

FLUIDRA /// SABADELL

El pla estratègic per al proper lustre, definitivament orientat als mercats exteriors, també preveu la consolidació del centre de producció a la Xina engegat el 2006 i posar a ple rendiment el de Brasil, que començarà a funcionar en els pròxims mesos. En el terreny productiu, el creixement projectat obligarà a augmentar de 15.000 a 25.000 tones la producció anual del grup en un termini màxim de cinc anys. vocació innovadora. Una de les claus

de l’èxit d’aquesta empresa familiar fundada l’any 1964 és l’aposta per la R+D, departament integrat a les instal·lacions de Sant Perpètua i que absorbeix cada any el 10% de la seva facturació. Pel que fa a altres xifres de referència, la companyia disposa de 33 treballadors i una cartera de /// X. ORRI més de 500 clients.

Pradsa es veu abocada al concurs voluntari

mb un 95% de la plantilla sotmesa a un expedient de regulació temporal de 120 dies que en principi s’extingeix aquest mes de març, poques solucions més queden a Pradsa, que presentarà concurs de creditors voluntari com a últim cartutx per sobreviure. L’empresa, dedicada a la comercialització de roba infantil amb la marca Schuss, acumula segons fons sindicals uns set milions d’euros en deutes, essencialment a entitats bancàries, després d’una temporada d’expansió internacional que ha passat factura. D’altra banda, els 46 treballadors de la fàbrica de Vacarisses segueixen sense cobrar, la majoria des de fa nou mesos, alguns onze, malgrat que han protagonitzat protestes pels carrers de Terrassa. La direcció, personificada en Juan Manuel Castro, no ha pogut atendre les necessitats d’una plantilla que, tanmateix, ha estat fidel a l’empresa. Actualment, només queden sis treballadors, tots de caràcter administratiu i comptable, mentre que el personal de fàbrica és qui ha /// redacció patit l’ERO.

FICOSA /// VILADECAVALLS

Fluidra compra dues empreses Ficosa participa en el projecte americanes per 32,5 milions Marta sobre nova mobilitat L

a companyia sabadellenca Fluidra, líder mundial en el desenvolupament d’aplicacions per a l’ús sostenible de l’aigua, vol créixer per adquisicions. La darrera operació reforça el seu posicionament al mercat nord-americà, on ha arribat a un acord de compra amb les empreses Aquatron i Aqua Products, a més de l’adquisició dels actius productius de la companyia israeliana Aquatron Robotic. Fluidra adquireix el 100% del capital social d’aquestes companyies dedicades al desenvolupament, la fabricació i la distribució de màquines de neteja per a fons de piscines. Pel que fa a xifres, l’operació està quantificada en 32,5 milions d’euros, a més d’un compromís futur de pagament condicionat al comportament de les companyies adquirides. En el moment de tancar el 2010, Aquatron i Aqua Products havien enfilat la seva facturació fins als 33 milions de dòlars, amb 300 treballadors a les seves plantes i presència en 40 països.

Lideratge sectorial. Amb aquesta ope-

ració, la companyia sabadellenca es con-

Junta directiva de Fluidra /// ARXIU

verteix en la primera empresa al món per quota de mercat en el terreny dels robots electrònics per a piscines. El conseller delegat de la companyia, Eloi Planes, considera que l’operació és una oportunitat per posicionar-se en el mercat residencial americà de manera privilegiada: “La creació de valor d’aquesta operació és elevadíssima. Situa Fluidra com el líder mundial en la tecnologia de robots per a la neteja de piscines al mateix temps que ens obre les portes al mercat residencial nordamericà”. /// x. orri

arta és l’acrònim del projecte Movilidad y Automoción con Redes de Transportes Avanzadas, impulsat entre el Ministeri d’Innovació i 18 empreses del sector privat, entre les quals s’hi inclou la companyia amb seu vallesana Ficosa. De manera més pràctica que formal, l’empresa dedicada a la fabricació de components per a l’automoció lidera de facto aquest projecte, que té per objectiu posar les bases tecnològiques del futur cotxe intel·ligent. La intel·ligència es tradueix en algunes aplicacions, com avisar en cas d’accident, detectar si el conductor s’està adormint al volant o determinar el cost ambiental del seu trajecte i la despesa econòmica que implica, comparant-la amb la despesa que suposaria agafar el transport públic. L’impacte econòmic per a Ficosa, que recentment s’ha ubicat a les antigues instal· lacions de Sony a Viladecavalls, s’estima al voltant dels 60 milions d’euros d’aquí al 2014. De fet, segons va avançar el conseller delegat de Ficosa, Xavier Pujol, la companyia ja ha tancat el primer contracte per vendre algunes d’aquestes aplicacions a una automobilística francesa.

MILIONS D’EUROS és el que ingressarà la companyia d’aquí al 2014 si es compleixen les previsions de contractes generats arran del projecte MARTA (Movilidad y Automoción con Redes de Transportes Avanzadas)

nova fàbrica a la xina. D’altra banda,

Ficosa projecta la instal·lació d’una nova fàbrica a la Xina, prop de Xangai, que està previst que generi 1.000 llocs de treball, cosa que farà doblar la plantilla actual de l’empresa al país asiàtic. La inauguració està prevista per a finals d’any i tindrà com a conseqüència el tancament de les instal·lacions que té Ficosa actualment. A llarg termini, l’objectiu és concentrar a Àsia el 30% de la facturació /// x. orri de cara al 2016.

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

VUELING /// Catalunya

Josep Piqué presidirà el Cercle d’Economia

ICF /// sant cugat

RADAR

panell info

Sanromà, conseller delegat de l’Institut Català de Finances

24 de març

la tecnologia com a palanca d’innovació i eficiència María Garaña, presidenta de Microsoft España, protagonitzarà el pròxim diàleg Santcugatribuna amb una conferència sobre la utilitat de la tecnologia per millorar el grau d’eficiència laboral i la capacitat d’innovació.

El president de Vueling, Josep Piqué, es perfila com el candidat més oportú, o l’únic que queda, per agafar el relleu de Salvador Alemany al capdavant del Cercle d’Economia. El president d’Abertis presideix des del mes de febrer el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de la Generalitat de Catalunya, i per qüestions estètiques ha preferit retirar-se de la primera línia del Cercle. Dels vicepresidents que podrien rellevar-lo, el president del Sabadell, Josep Oliu, ha preferit quedar-se’n al marge per, segons ell, les dificultats mediàtiques d’un financer; el president d’Agroalimen, Artur Carulla, ha estat esquitxat en un procés per frau fiscal, i l’economista Antón Costas pertany al món acadèmic, cosa que li resta possibilitats. Piqué, en cas de ser nomenat, agafarà el càrrec a partir de l’abril.

El santcugatenc Josep Ramon Sanromà ha estat designat pel govern de la Generalitat conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF) i les empreses associades a l’ens, ICF Holding, ICF Equipaments i l’Ifem, dedicat al capital risc. El background que l’ ha portat fins al càrrec, més enllà de la seva formació econòmica i mercantil per la Universitat de Barcelona i el graduat per la Stanford School of Business de Califòrnia, es justifica en la seva darrera experiència professional a la consultora de corporate finance Artisan Partners, especialitzada en assessorament estratègic i financers per a pimes, on ha estat soci director des del 2006. Anteriorment, va ser director de la divisió de banca comercial de Deutsche Bank a Espanya.

LES CARES DE LA ‘B30’ Julián righetti, nou director de medicina de boehringer La farmacèutica Boehringer ha nomenat Julián Righetti nou director de l’àrea de medicina i R+D de la filial espanyola. Righetti és a la companyia des de fa sis anys.

Jordi Vilar, nou president del Cercle de joves empresaris

Rafael martínez, nou president de previsió terrassenca La mútua Previsió Terrassenca ha confirmat el secret a veus que apuntava Rafael Martínez com a nou president en substitució d’Enric Rius, que abandona la presidència després d’una dècada.

ramon tremosa, eurodiputat, es reuneix amb la cambra de terrassa

Jordi Vilar ha estat nomenat nou president del Cercle Cecot de Joves Empresaris després que Toni Amat finalitzés, al mes de desembre, la seva legislatura de quatre anys al capdavant d’aquest col·lectiu.

L’eurodiputat per Convergència i Unió Ramon Tremosa va estar de visita pel Vallès en una reunió amb la Cambra de Terrassa per repassar els projectes d’abast europeu que impulsa la institució.

van duke, nou director de vendes de vsn als estats units

Albert Ballester, nou ‘Airfreight Manager’ de DSV

Video Stream Networks, empresa amb seu al Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa, ha nomenat Van Duke com a nou country manager per als EUA per desenvolupar el canal de distribució de la companyia a l’Amèrica del Nord.

L’empresa multinacional de logística i transports DSV, amb seu a Rubí, ha nomenat Albert Ballester com a nou responsable de la branca aèria de la companyia danesa a Espanya amb l’objectiu d’ampliar-ne la cartera comercial.

Organitza: Santcugatribuna Lloc: Teatre-Auditori de Sant Cugat HORA: de 13 a 16 h Més info: www.tribuna.santcugat.cat

8 de febrer

Com finançar la innovació: ajudes i deduccions fiscals En aquesta sessió, es donaran a conèixer dues de les vies principals de finançament de la innovació que estan a l’abast de les empreses: les línies d’ajuts i subvencions per a projectes innovadors que ofereix el Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) durant aquest any 2011 i les deduccions fiscals que es poden aplicar aquelles empreses que hagin fet projectes d’innovació. La sessió començarà a les 11.45 h i s’allargarà fins a l’hora de dinar. La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia ja que les places són limitades. Organitza: Cambra de Sabadell LLOC: av. Francesc Macià, 35, Sabadell HORA: d’11.45 a 14 h Més info: www.cambrasabadell.org

17 DE MARÇ

LA NOVA LLEI DE LA MOROSITAT I DE SERVEIS DE PAGAMENT La nova llei de lluita contra la morositat té com a finalitat, entre d’altres, “evitar possibles pràctiques abusives de grans empreses sobre petits proveïdors”, així com, “suprimir la possibilitat de pacte entre parts”, que sovint permetia allargar significativament els terminis de pagament. En aquest acte s’exposaran les principals novetats introduïdes per aquesta llei, així com una possible interpretació d’aquelles qüestions que han plantejat dubtes quant a l’aplicació pràctica. La ponent serà Sílvia Sorribas, advocada i sòcia de Garrigues. La sessió és gratuïta i exigeix inscripció prèvia. Organitza: Fòrum Cecot-Rubí Lloc: edifici Rubí Desenvolupament, rambleta Joan Miró, s/n, Rubí HORA: de 9.30 a 11.30 h MÉS INFO: cecot-rubi@cecot.org

17 DE MARÇ

Millora la teva comunicació... personal i professional Al segle XXI, tot és comunicació i a tots ens cal conèixer eines per millorar la nostra comunicació, personal i professional, a tots els nivells i de manera immediata. Amb aquesta perspectiva, el Club de Màrqueting i Vendes de la patronal Cecot ha organitzat per al dia 17 un sessió sobre comunicació personal i professional en què es donaran les claus per aprendre i aplicar conceptes com imatge personal, missatges, idees, força, talls de veu, comunicació no verbal, leads, i molts altres, que ajudaran a millorar les teves reunions, presentacions, imatge d’empresa, correus o PowerPoints. Frederic Porta, periodista i consultor de comunicació, en serà el ponent. La sessió és gratuïta, cal inscripció prèvia i durarà de 18.30 a 20.30 h. ORGANITZA: Club Cecot de Màrqueting LLOC: c/ Sant Pau, 6, de Terrassa HORA: de 18.30 a 30.30 h MÉS INFO: clubmk@cecot.org

1 d’abril

Cultura i protocol internacional: Índia, Pakistan i Bangladesh Mowa Language Consulting, al Parc Tecnològic del Vallès, celebrarà l’1 d’abril una nova sessió de Cultura i Protocol Internacional. En aquest cas, oferirà les claus culturals per fer negocis a l’Índia, Pakistan i Bangladesh l’economista per la universitat del Rajasthan Deepti Golani. Organitza: Mowa Language Consulting Lloc: Parc Tecnològic del Vallès HORA: de 9.30 a 14 h MÉS INFO: www.ptv.es

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

PROS I CONTRES DE LA LLIBERTAT D’HORARIS Pilar Gomà Assessora de Comerç Interior de la patronal Cecot

Ramis-Pujol és economista per la Universitat de Barcelona, MBA per la Universitat de Georgetown i doctorat per la Universitat de Versailles. Ha treballat en consultoria i investigació en innovació de processos. Actualment és professor a Esade i a l’escola de negocis HEC de París

arrerament s’ha tornat a posar a debat la necessitat d’ampliar els horaris dels establiments comercials. Els que hi estan a favor, bàsicament la gran distribució, argumenten que aquesta ampliació suposaria una millor atenció al client; una més gran competència entre operadors, cosa que significaria una disminució de preus i una ampliació del mercat laboral, per l’increment de contractació. Els que hi estan en contra són bàsicament les empreses de comerç de proximitat. La majoria d’elles de caràcter local, però en-

tre les quals també hi ha importants empreses amb establiments a tot l’Estat i, fins i tot, de caràcter internacional. El comerç de proximitat argumenta que l’actual calendari d’obertura en festius i d’horaris és més que suficient per atendre la demanda habitual i extraordinària, que coincideix amb l’època de Nadal i rebaixes; que està demostrat que l’ampliació d’horaris no incrementa el consum a llarg termini; que un horari d’obertura més ampli comportarà a mitjà termini el tancament de molts operadors i per tant la disminució de la competència, i que els contractes establerts per poder ampliar l’horari comercial seran, en la major part dels casos, a temps parcial i de caràcter temporal. Independentment dels argu-

ments d’ambdues parts, el que cal debatre és el model de comerç i de ciutats que volem per al nostre país. Legislacions més obertes i permissives no han suposat millor atenció al client, ans al contrari, l’obliguen a desplaçar-se per fer les compres, també les quotidianes, com és el cas de la comunitat autònoma de Madrid. Això no obstant, cal continuar treballant perquè el comerç de proximitat sigui competitiu i d’alta qualitat. Més enllà de proteccionismes adreçats a mantenir el “petit comerç” a Catalunya, ens calen empreses comercials, grans i petites, que donin una excel·lent i professional atenció al client, sostenibles i competitives.

Creació de valor més enllà de la innovació

a innovació és important, però atenció perquè avui en dia ve amb els riscos típics de tot efecte de moda. En les últimes dècades molts conceptes empresarials, com els programes de qualitat i d’excel·lència, la reenginyeria o els quadres de comandament s’ han introduït seguint pautes semblants, almenys en les grans organitzacions. Els emprenedors, en canvi, solen diferir significativament d’aquests processos de decisió. Potser això expliqui per què Inditex va acabar amb un sistema logístic veritablement innovador: a Amancio Ortega no el va convèncer ningú, ni va acabar adquirint el sistema que “tothom estava comprant” i es va inspirar finalment en el sistema de distribució de correus d’un país nòrdic. En primer lloc hauríem de prendre la innovació com un mitjà i no com un fi en si mateix. Més desgavellat encara és considerar una despesa, R+D per exemple, com un objectiu o fi en si mateix. A ningú no se li acut felicitar un gestor per tot el que ha gastat, sinó més aviat pels resultats o per l’impacte de la seva gestió. Així doncs, tot esforç innovador s’ha de ponderar per la seva contribució relativa a la creació de valor.

Juan Ramis-Pujol economista

D’altra banda, per garantir la creació de valor convé integrar innovació i operacions. La innovació és una palanca per a la creació de valor, però el valor es genera realment a través de les compres, la producció, la distribució, el servei al

Amancio Ortega no va acabar adquirint el sistema que “tothom estava comprant” i es va inspirar finalment en el sistema de distribució de correus d’un país nòrdic

client i la recuperació adequada dels productes rebutjats. Tot això, sense oblidar la imatge de marca. Els equips responsables de totes aquestes funcions haurien de col·laborar en els projectes d’innovació des de les etapes inicials. Finalment, tan important com la creació de valor és la capacitat per retenir el valor creat. Des de l’inici convé definir les modalitats de protecció de la innovació que permetran el retorn de la inversió al llarg del temps. No es deixin portar pel fenomen de la innovació perquè sí i facin servir el sentit comú.

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL

Pacte per a l’educació o foc d’encenalls?

stem vivint tots plegats una crisi global, al marge de la financeroeconòmica, que afecta els principis i fins i tot les creences. Allò que fa pocs anys era immutable avui és un element més per tenir en compte però subjecte també als canvis. Se’ns ha dit fins a l’extenuació que l’important d’una socie-

tat és la formació, créixer en el coneixement, l’atenció contínua en el saber i en el progrés dels mitjans a la nostra disposició per no perdre pistonada. Se’ns ha dit que l’important és la competitivitat, la innovació, la internacionalització, la societat del coneixement, i se’ns recorda constantment que hem d’estar atents a les noves eines del saber per assolir tots els objectius abans esmentats. Està bé que se’ns cridi a estar disposats i oberts a una formació continuada. Però, en canvi, des d’aquestes mateixes instàncies del poder, se’ns demana que acceptem retalls en la formació per la manca de mitjans econòmics per la crisi. D’un cos-

DAFO DEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS...

Diferents empresaris del Vallès exposen la seva diagnosi sobre les principals línies de treball que ha d’afrontar l’eix de la B-30.

santiago sabatés conseller delegat eurofragance D. Una debilitat de Catalunya, i per al Vallès també, és l’aeroport. Necessitem connectivitat per arribar a mercats i a talents. A. Cal millorar l’entorn business friendly per evitar la fuga d’empreses. F. Les bones comunicacions per carretera bastant bona i un teixit industrial potent. I estem situats a prop de Barcelona. O. Tenim nuclis i ciutats importants que podem potenciar. L’eix Sant Cugat, l’eix Granollers, les grans empreses amb talent, les universitats, donen per a molt. I tenim tecnologia i ciència, a més d’una indústria potent que ens permetrà recuperar la força.

Eva Leguey Event Planner d’ELEVENTS

D. Hi ha diferents associacions empresarials al Vallès amb molt bona voluntat, però que no ofereixen, la majoria d’elles, el suport que requereixen les microempreses, autònoms, petits negocis... Falta cohesió de les empreses que no compten amb una gran estructura o

una gran facturació, però que en canvi són un pilar molt important en qualsevol economia, principalment al Vallès, on són el veritable motor de la comarca. A. Falta creativitat, voluntat d’innovació... Hauríem de parar atenció a tot allò que prové de fora, que tant ens espanta i rebutgem, i intentar aprendre noves “maneres de fer”. F. La situació geogràfica estratègica del Vallès, a prop de Barcelona, i l’activitat empresarial en constant creixement que fan que aquesta sigui una comarca per tenir en consideració per part de les empreses de serveis. O. Sobretot a Cerdanyola, el fet de comptar amb la universitat al municipi ens proporciona una font de futurs professionals que, ben orientats, nodrirà les nostres empreses d’un capital humà de qualitat.

david lamolla director de smartplay house D. La principal debilitat del Vallès com a territori econòmic és possiblement la manca d’infraestructures entre les diferents poblacions, així com la falta de definició del model econòmic per potenciar. A. L’amenaça més preocupant és que la indústria que va desapareixent no es reconverteixi, com la construcció. F. Al Vallès comptem amb un bon nombre de centres universitaris i de recerca, a més d’una proximitat al corredor mediterrani molt beneficiosa. O. Aprofitar la proximitat a Barcelona i la presència de la Universitat Autònoma.

ROTONDA

tat se’ns crida a formar-nos en les noves tècniques d’investigació i comunicació, i d’un altre se’ns diu que potser no cal omplir les nostres aules d’aquestes eines perquè no està demostrat que siguin eficaces. En què quedem, aleshores? Hem d’estar amatents o no? Són molts els que pensem que s’estan fent passos enrere massa ràpidament en relació amb on s’havia arribat i que de cap manera això pot ser positiu en una societat que aspira o que hauria d’aspirar a l’excel·lència. Em pregunto, per a què va servir arribar a un pacte nacional per a l’educació que a la primera oportunitat s’ha convertit en foc d’encenalls?

Són molts els que pensem que s’estan fent passos enrere massa ràpidament en relació amb on s’havia arribat en educació

FINESTRA OBERTA www.euribor.com

la tercera gasolina més cara d’europa El preu de la gasolina 95 abans d’impostos a Espanya se situa en una mitjana de 51,286 cèntims per litre, cosa que el converteix en el tercer més alt de la Unió Europea, per darrere de Dinamarca i Itàlia, segons l’últim informe de la Comissió Nacional de l’Energia

www.pymesyautonomos.com

presentar un projecte empresarial Quan s’ha determinat quin és el moment per presentar el projecte a un inversor, cal adequar la presentació. No és igual presentar a un business angel que a un fons d’inversió. Les quantitats que es demanin han de ser variables i els termes de la negociació (term sheet) seran molt diferents.

http://thinkwasabi.com

automatitzarla feina Pensa un moment en la quantitat de petites tasques que fas davant teu monitor: obrir fitxers comprimits, canviar el nom arxius, moure coses d’una carpeta a una altra... Thinkwasabi et suggereix 7 eines per automatixar-ne algunes com a camí per millorar la teva productivitat.

http://blog.sage.es

no ficar la pota a les xarxes socials El primer que ha de tenir clar una empresa a l’hora de posicionar-se en les xarxes socials és que aquestes no són una plataforma de venda, si bé han anat sorgint aplicacions per crear botigues en línia a través de Facebook. Per fer un bon ús de les xarxes s’ha d’anar amb peus de plom.

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

‘e-learning’

Ensenyament sense distàncies La formació continuada sempre ha estat consideraDA un element fonamental per mesurar la competitivitat de les empreses, però ha xocat amb horaris i preus. L’ensenyament ‘online’ és, avui, una fórmula òptima, no només per superar aquestes barreres, sinó també per crear comunitats de coneixement i desenvolupar les habilitats tecnològiques dels treballadors TEXT: vIctor solvas /// FOTOS: lluÍs llebot

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

n una de les escenes més famoses de la trilogia Matrix, el protagonista, Neo, es convertia en un mestre de les arts marcials gràcies a la simple i ràpida instal· lació d’un programa informàtic al seu cervell. Sens dubte, seria un mètode d’ensenyament ideal per conciliar formació i vida laboral. Però, ara per ara, Matrix té més de ficció que no pas de ciència, i els departaments de recursos humans, universitats i acadèmies han de trobar fórmules adequades per fer compatible el treball i la formació continuada dels treballadors. L’e-learning va arribar a Catalunya fa quinze anys, i en aquest temps no ha parat de créixer entre universitaris i, més recentment, empresaris. Les dades reflecteixen la creixent acceptació d’un model d’ensenyament que encara no ha tocat sostre: en aquest últim any, més de dos milions de persones han fet cursos a través d’internet i, en l’actualitat, l’e-learning manté un creixement d’un 25% anual i representa el 30% de la formació adreçada a empreses en una institució de referència com és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En l’àmbit econòmic, l’any 2009 es va tancar amb una facturació total del sector que superava els 600 milions d’euros, segons dades de l’Associació Espanyola per a la Formació Online (AEFOL), i en plena recessió econòmica es van obrir quatre noves universitats a l’Estat espanyol. Aquest ball de xifres mostra el canvi que s’està produint en el paradigma de l’ensenyament, en què l’esquema clàssic de l’aprenentatge limitat a l’aula amb la figura del professor i la presa d’apunts conviu amb l’entorn obert, on la formació ha trencat amb els límits de l’espai per obrir-se a la discussió i a compartir el coneixement a la xarxa. És en aquest entorn on l’empresa està trobant l’espai adequat per compatibilitzar treball i formació continuada.

Institució pionera En l’actualitat, a Espanya competeixen sis universitats a distància, que sumen més de 300.000 estudiants provinents de quaranta països. Les primeres pàgines d’aquesta història es van començar a escriure el 1995, quan la UOC es va convertir en la primera universitat online del món. En aquell moment només comptava amb dues carreres i poc més de 400 alumnes, enfront dels més de 50.000 amb què compta aquest 2011. L’aposta per la formació in company de la UOC comença el 1998 i ha tingut un creixement constant des de principis d’aquesta dècada. Tot i la recurrent crisi econòmica i el pertinent retall en el pressupost destinat a la formació, en l’últim curs es van crear un total de 12 projectes dirigits específicament per empreses. El director de Serveis a Empreses de la UOC, Jesús Mendoza, explica que “treballem molt amb directius i el departament de recursos humans, i la major part de la demanda és per a cursos sobre noves tecnologies, riscos labo-

aquest últim any, més de dos milions de persones han fet cursos a través d’Internet i, en l’actualitat, l’‘elearning’ manté un creixement d’un 25% en aquest entorn és on l’empresa està trobant l’espai adequat per compatibilitzar treball i formació continuada la Universitat Oberta de Catalunya (uoc) es va convertir en la primera exclusivament ‘online’ del món l’any 1995

rals i llengües, però també qüestions més específiques, com el treball en habilitats directives i empresarials”. Per Mendoza, la clau en el creixement del sector ha estat “la consolidació de la formació online com una opció habitual, no estranya i la ràpida evolució de la tecnologia; les connexions d’abans ens limitaven fins i tot els materials que podíem oferir, mentre que ara tenim múltiples opcions”. A més, destaca que per a les empreses i els treballadors “la formació a distància és gairebé l’única manera de conciliar el món laboral i el familiar”. També destaca com a factor clau “la reducció de costos que representa per als empresaris l’ensenyament a distància, ja que poden estalviar-se desplaçaments i altres conceptes i reinvertir-los en formació”. Per Mendoza, una de les claus per al funcionament d’un curs online adreçat a empreses és el disseny previ. “Els programes que fem per a treballadors solen ser custom, i ens trobem que, a diferència dels estudis acadèmics, no tot pot ser a distància”. El director de Serveis a Empreses de la UOC considera que “abans de configurar un curs cal conèixer-ne els objectius, el perfil de les persones que hi participen i comptar amb la implicació dels nostres clients, que alhora són socis”. Segons explica, “intentem crear equips mixtos, en què, a més dels nostres professors, els membres de la pròpia empresa siguin part activa en l’ensenyament; en les experiències que hem tingut hem vist que els alumnes s’hi impliquen més si l’empresa aposta i s’involucra en el projecte”.

Empreses contractants i reptes del sector Tot i la flexibilitat en el sector, actualment els majors demandants de formació a distància són les grans empreses, que aposten per la creació de programes a mida de les seves necessitats. L’alt cost en la configuració d’aquests programes custom obliga a un gran volum d’alumnes per fer-los econòmicament assumibles, i allunya les pimes del sector que, de moment, es veuen gairebé obligades a entrar en estàndards dirigits a agrupacions sectorials com la Pimec. El director de Roca Salvatella, Genís Roca, destaca que l’èxit dels cursos virtuals no només és atribuïble a la reducció de costos i de temps invertit que suposen, sinó també al “flux de coneixement que es produeix”. Segons explica, “en la lògica 2.0 les organitzacions consideren que els seus empleats en saben del seu sector i poden ensenyar molt a la resta dels treballadors; amb aquesta dinàmica els resultats són molt més importants, ja que el material didàctic passa a ser un recull de l’experiència compartida”. Amb aquesta idea va néixer el 2009 el projecte Virt@ula, de La Caixa, una aposta per l’ensenyament compartit en què es van obrir tribunes d’experts en forma de blogs, fòrums, wikis, plataformes de vídeos i espais on fer sessions de formació en directe. La proposta va ser reconeguda com la millor iniciativa de formació online per l’AEFOL, i va ser guardonada en l’edició 2010 dels Premis a la Innova-

GAS A FONS

300.000 estudiants en xarxa

A Espanya competeixen sis universitats a distància, que sumen més de 300.000 estudiants provinents de quaranta països diferents

E-lèxic Blended learning. O b-learning, correspon a la fórmula mixta, en què l’ensenyament no és només a distància, sinó que es reserva una part del curs a les classes presencials. Coach. La part essencial del b-learning. Representa la figura del tutor, que en les comunitats de formació online constitueix la referència i el gestor dels continguts i coneixements que es generen. Custom. Model de curs creat de zero, en consonància amb les demandes i necessitats de l’empresa contractant. Open. Cursos estàndard. Més econòmics que els custom, però també més genèrics i amb menys flexibilitat. Ideals per a pimes. U-learning. Qualsevol tipus d’aprenentatge adaptat a la tecnologia i accessible en tot moment. Hi entren des de les aplicacions per a dispositius mòbils fins a les videoconferències penjades a la xarxa. M-learning. Material formatiu adaptat als dispositius mòbils, com iPads, Smartphones, etc. Moodle. Entorn educatiu que permet la gestió de recursos i materials, i la creació d’una comunitat de formació virtual.

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

‘e-learning’ 1 ///

la caixa L’entitat financera disposa d’un programa de formació ‘online’ per als seus treballadors

MÉS INFO

2 ///

genís roca soci director de la consultoria Roca Salvatella, especialitzada en xarxes socials 3 ///

2 ///

1 /// ció en Recursos Humans, organitzats per Expansión y Empleo i l’IE Business School. Pel director de Recursos Humans de LaCaixa, Xavier Coll, “el repte és compartir i gestionar el coneixement aportat pels nostres empleats, proporcionar una eina perquè, amb la seva experiència, els treballadors puguin participar en la resolució dels problemes dels seus companys”. Actualment, gairebé el 90% dels empleats de l’entitat financera són usuaris habituals de la xarxa, i Virt@ula suma més de 500 blogs, 300 fòrums oberts i una biblioteca amb més de 3.600 documents. El 2010, l’entitat financera va dedicar més hores de formació online que presencial per primer cop en la seva història, amb un 57% i un 43% dedicats, respectivament. Genís Roca considera que, sens dubte, la formació a distància i aquestes iniciatives 2.0 seran majoritàries en el futur, però creu que, primer, s’han de superar algunes barreres. “A diferència de fa deu anys, ara la gent té millor tecnologia a casa que no pas a la feina, i les empreses estan patint perquè tenen uns requeriments de seguretat diferents als dels usuaris corrents, i això els està fent anar un pas enrere respecte als canvis socials que s’estan produint”. En aquest sentit, Roca indica que “sincronia i mobilitat” seran les variables que ho canviaran tot. “Necessitem resoldre els problemes en temps real; la formació ens ha d’introduir en un flux de coneixement en lloc de deixar-nos només amb el coneixement, ha de barrejar suport i aprenentatge”.

10 requisits per al bon ‘e-learning’ segons els especialistes

• Definició i disseny del model de formació i aprenentatge • Disposar de la tecnologia al servei de l’alumne • Continguts adaptats a la demanda i als mitjans disponibles • Multiplataforma vàlida per a diferents canals • Tutorització activa • Avaluació de l’aprenentatge • Ús de les xarxes socials per compartir el coneixement • Ubiqüitat: connexió des de qualsevol lloc i a qualsevol hora • Adequació del ritme d’aprenentatge a les necessitats de cada persona • Innovació i desenvolupament continus

jesús mendoza director de Serveis a Empreses de la Universitat Oberta de Catalunya /// CEDIDA

3 ///

“Els programes que fem per a treballadors solen ser ‘custom’, i ens trobem que, a diferència dels estudis acadèmics, no tot pot ser a distància”, explica el director de Serveis a Empreses de la UOC Al Vallès, grans empreses com Braun o HP acudeixen a universitats, escoles de negoci o acadèmies per a la formació dels seus treballadors

Programes ‘custom’ vs. programes ‘open’ La primera elecció d’una empresa que aposta per l’e-learning és la contractació d’un programa fet a mida (custom) o un programa estàndard (open). Avui dia, el model més sol·licitat és l’open, per la seva oferta en cursos populars com l’ofimàtica o la prevenció de riscos laborals. Tot i això, els experts assenyalen els programes custom com els més adients per acomplir els objectius marcats. Jesús Mendoza explica que, en formació in company, “a la UOC gairebé sempre hem procurat crear continguts personalitzats, cosa que ens permet dissenyar un curs adaptat a les necessitats de l’empresa i comporta una implicació molt més gran dels treballadors i els empresaris”. Per Mendoza, els cursos custom fomenten “l’ensenyament informal, en què el professor és un més en un entorn on els alumnes són part activa de l’ensenyament”. De la mateixa opinió és el president de l’AEFOL, José Lozano, que considera que “els cursos fets a mida permeten l’ús de simuladors, la creació de comunitats d’aprenentatge basades en les xarxes socials i de campus virtuals amb aplicacions en suports mòbils i molts altres dispositius útils per a la formació”. La contrapartida a tot aquest seguit d’avantatges és l’alt cost de configurar un curs personalitzat i la dificultat que comporta assumir aquest cost a les empreses a un volum de treballadors menor. És a aquestes pimes i a les agrupacions sectorials a les que s’adrecen els programes open, que també permeten la interacció entre alumnes de diferents procedències, en cursos prèviament configurats i testats i amb costos molt menors.

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

GAS A FONS

José Lozano /// President de l’Associació Espanyola de Formació Online (AEFOL) La competitivitat d’una empresa va molt lligada a l’aposta pel coneixement, i l’‘e-learning’ és el millor mitjà per aconseguir-ho Només les empreses que utilitzin la tecnologia per fomentar l’aprenentatge tindran futur en un món global i competitiu

Quins models d’e-learning són els més sol·licitats?

Des que el 1995 va formar part de l’equip fundador de la UOC, Lozano ha vist com el sector lluitava contra reticències i una amplada de banda deficient i com ara creix sense parar TEXT: VICTOR SOLVAS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

L’‘e-learning’ ens dóna l’oportunitat de posar fi a les distàncies en l’ensenyament

a trajectòria de José Lozano està íntimament lligada al naixement i desenvolupament de l’e-learning a Catalunya. Després de l’experiència adquirida durant els anys de creació i creixement de la UOC, aquest filòleg barceloní va fundar AEFOL&Expoelearning, que aquest 2011 celebra el seu desè aniversari. En aquest temps, l’empresa s’ha convertit en una referència mundial en l’organització d’actes relacionats amb el sector, i ha portat la formació a distància a fires de tot Espanya i de l’Amèrica Llatina.

Quin ha estat el ritme de creixement de l’e-learning en aquests darrers anys i en quin estat es troba el sector? Des que el 1995 la UOC va portar a Espanya el concepte de l’ensenyament a distància, el sector s’ha desenvolupat de manera espectacular, sobretot en els darrers últims anys. Des d’AEFOL hem contribuït a aquest creixement del sector, que, actualment, està format per més de 300 empreses i 8.000 treballadors. Només en l’últim any, s’han impartit cursos online per a més de 2 milions de persones a Espanya, cosa que significa un creixement del 20%.

Què pot aportar la formació a distància als empresaris i als treballadors? El primer rector de la UOC em va ensenyar a no parlar de distàncies en la formació, ja que l’e-learning el que ofereix, precisament, és l’oportunitat de posar fi a les distàncies. L’ús de la tecnologia per compartir coneixements elimina les distàncies i agrupa en una mateixa comunitat alumnes, professors i continguts. Això és el que ofereix als empresaris i treballadors: formació just in time, adequada a les nostres necessitats, facilitat per gestionar el coneixement i un aprenentatge continuat i sense limitació d’espai ni de temps.

Quin és el perfil d’empresa que aposta per la formació a distància? Per raons de nombre d’empleats i extensió geogràfica, les primeres a incorporar-se a l’e-learning van ser les grans empreses, sobretot el sector bancari i el de les telecomunicacions. Tot i això, no hi ha activitat a la qual no es puguin adequar cursos o continguts online. La competitivitat d’una empresa va molt lligada a l’aposta pel coneixement i la formació continuada dels seus treballadors, i l’e-learning és, avui, el millor mitjà per aconseguir-ho. Sense formació avui no és possible competir.

Els cursos estàndard sobre matèries vinculades al treball en les empreses, com l’ofimàtica o la prevenció de riscos laborals, són els més sol·licitats. Tot i això, les grans empreses cada cop més aposten per cursos fets a mida molt més complexos, que permeten utilitzar simuladors, obrir comunitats d’aprenentatge basades en xarxes socials o materials adaptables a qualsevol suport mòbil, per exemple.

Quin és l’element de motivació en la formació online per evitar la passivitat en l’alumnat? Realitzar un curs online requereix una actitud molt activa del participant per descobrir les eines que li permetran compartir coneixement i aprendre en un entorn no presencial. Les persones que són capaces d’acabar un curs a distància adquireixen hàbits molt valorats en empreses, com l’autodisciplina, la capacitat d’aprenentatge i de compartir, el domini de la tecnologia o l’aprofitament del temps lliure.

Cap on es dirigeix la formació online? Només les empreses que utilitzin la tecnologia per fomentar l’aprenentatge continu tindran futur en un món global i molt competitiu. Avui, la formació dels empleats no és només una preocupació dels directors de recursos humans, sinó de tots els líders d’organitzacions empresarials. Es necessiten directors que utilitzin la tecnologia per impulsar els seus equips, i l’e-learning és el millor camí per aconseguir que els treballadors aprenguin i comparteixin els seus coneixements.

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

UAB /// SABADELL

El campus de Sabadell tindrà un clúster de gestió aeronàutica Estarà dedicat a la formació, la investigació i la innovació i serà únic a Europa

L’

Aeroclúster de la Universitat Autònoma de Barcelona s’ubicarà al campus de Sabadell i aplegarà un centre de formació per a operacions en aeroports i un centre d’innovació per a la recerca i creació de noves eines per a la presa de decisió en l’àmbit aeroportuari. Segons la rectora de la UAB, Ana Ripoll, el naixement del Clúster d’Innovació Tecnològica en Gestió Aeronàutica respon a la necessitat d’aconseguir un transport aeri molt més eficient i crear un sistema europeu de gestió de l’espai aeri. Des de la Unió Europea, per mitjà de l’organisme Eurocontrol (Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria), s’ha establert, com a objectiu per als pròxims anys, el desenvolupament d’un espai aeri europeu comú, mitjançant el programa SESAR (Single European Sky ATM Research). En aquest sentit, el clúster de la UAB té com a objectiu principal el disseny

La rectora de la UAB, Ana Ripoll, amb els representants de l’Aeroclúster, l’Ajuntament de Sabadell i el BAIE /// J.P.

ETSEIAT /// TERRASSA

ESADE /// SANT CUGAT

Empreses i estudiants es reuneixen a l’ETSEIAT E

l Fòrum d’Empreses del sector industrial i aeronàutic de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) ha arribat a la seva cinquena edició i es consolida com un dels fòrums universitaris amb més presència d’empreses dels que s’organitzen a Catalunya. L’ETSEIAT va reunir el dia 2 de febrer 9 institucions i 49 importants empreses nacionals i multinacionals amb l’objectiu de connectar empreses, estudiants i futurs professionals del sector en un mateix espai. El rector de la UPC, Antoni Giró, la directora de l’ETSEIAT, Eulàlia Griful, i l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada. Segons els organitzadors, “el V Fòrum d’Empreses de l’ETSEIAT posa de relleu que el teixit industrial confia en la formació que la nostra escola imparteix als futurs professional. Aquest fòrum il·lustra d’una manera molt clara el talent i l’alt nivell que atresoren els nostres estudiants. La prova és que hi participen les empreses més importants del país”. Directius i alts càrrecs de les empreses van exposar les tendències de futur

Assistents a l’edició celebrada al 2010

/// UPC

mentre els estudiants interactuaven amb els responsables de recursos humans de les empreses per conèixer les característiques dels perfils professionals que es necessiten. Les empreses, per la seva part, també van disposar d’un espai de networking. L’ETSEIAT de la UPC manté un lligam molt estret i continuat amb tota mena d’empreses dels sectors industrial i aeroespacial. Aquesta relació l’aprofiten, sobretot, els estudiants, que poden fer pràctiques remunerades abans de finalitzar els seu es/// l.c. tudis.

de noves metodologies i procediments per a la millora en la gestió tàctica i a temps real de les operacions per coordinar sobre les aeronaus, passatge, maletes i mercaderia als aeroports, que són una de les principals fonts de pertorbacions que afecten les trajectòries planificades i que provoquen endarreriments dels vols. recerca i innovació. El centre de formació de l’Aeroclúster de Sabadell serà el primer a Europa de les seves característiques. S’oferirà formació continuada en anglès mitjançant cursos modulars de postgrau i acollirà els estudis de grau i màster en gestió aeronàutica amb professionals d’aerolínies (AirEuropa, Vueling, Iberia Cargo, Lufthansa, CargoLux), aeroports (Aena, Clasa, Aeroports de Catalunya) i empreses de handling (FlightCare) i enginyeries del sector (DLM-Aeronautics). El centre comptarà amb simuladors i laboratoris per avaluar, validar i verificar noves tecnologies i procediments, i no descarta implantar més formació no universitària (FP de grau superior).

La iniciativa es pretén consolidar amb la col·laboració d’altres institucions, com les cambres de comerç de Sabadell i de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, la Generalitat de Catalunya, una col·laboració estreta amb Eurocontrol, així com amb les principals empreses del sector de l’aeronàutica. /// L. Corbella

UAB /// CERDANYOLA

Els catalans valoren més el temps lliure que la feina

Can Valldaura es converteix en un laboratori associat a la xarxa del MIT

egons l’Enquesta europea de valors realitzada per Esade i la Fundació Lluís Carulla, els catalans valoren més el temps lliure que no pas la feina, són més oberts a la pluralitat de models familiars que s’han produït en els darrers anys i es troben en ple procés de reafirmació nacional. Així doncs, malgrat que el treball continua sent un valor central, està en ple procés de pèrdua de la seva importància. Mentre que el 1990 el 70% dels catalans considerava central la seva vida laboral, en aquesta última onada d’enquestes la dada ha baixat fins al 57,3%. En canvi, cotitzen a l’alça la possibilitat de tenir horaris flexibles, que permetin disposar de temps per a les activitats fora de la feina. No obstant això, els catalans tenen una satisfacció moderadaalta cap al seu treball, tot i els canvis econòmics i de l’entorn laboral produïts en els últims anys. L’estudi forma part de l’Enquesta europea de valors que es fa a Catalunya amb una periodicitat decennal. En aquesta edició s’han fet un total /// redacció de 1.200 enquestes.

a masia de can Valldaura, del Parc de Collserola, acollirà el laboratori del projecte Green Fab Lab, emmarcat dins la iniciativa Q Valldaura, destinada a la investigació, educació i difusió de la relació entre la natura i les tecnologies de la informació. El laboratori formarà part de la xarxa mundial de Fab Labs impulsats per The Center for Bits and Atoms del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que comparteix coneixement avançat per produir recursos de forma local: energia, aliments i estris. El centre de Cerdanyola comptarà amb una petita planta de biomassa i desenvoluparà el projecte de recerca de gestió intel·ligent de l’energia, Energrid, amb la col·laboració d’Endesa. A més, el projecte inclou la rehabilitació de la masia can Valldaura, construïda a finals del segle XIX, i permetrà recuperar el caràcter ecològic i autosuficient d’aquest tipus d’explotacions agroforestals de la zona. El Green Fab Lab ha estat impulsat per l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), vinculat al concepte de “l’hàbitat autosuficient” des del 2003. /// redacció

En els negocis, sempre estem al seu costat

A ”la Caixa” creiem que les empreses

completa i innovadora del mercat,

mereixen una atenció especialitzada.

més de 5.200 oficines, 84 centres

Per això, hem creat CaixaEmpresa.

de banca d’empresa i oficines

Una divisió formada per un equip

o p e r a t i v e s i d e r ep r e s e n t a c i ó

de professionals experts en

situades en 12 països, a més del

gestió d’empreses, que li aportarà

servei líder* a Espanya de banca

solucions a mida.

per internet: Línia Oberta.

Posem a la seva disposició l’oferta de productes i serveis més

Parlem?

www.laCaixa.es/empreses

on-line de les principals entitats nacionals per a empreses, pimes i comerç exterior – Estiu del 2010.

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

ÀREA DE DESCANS RSC /// Mecenatge empresarial Les empreses vallesanes inverteixen part dels seus guanys en accions culturals que afavoreixen l’interès general. Es tracta del compromís social, una eina que permet retornar a la societat part dels beneficis obtinguts d’ella PER: Teresa Vallbona

Quan les empreses fan cultura

ebre i donar alguna cosa a canvi. Aquesta és la fórmula que practiquen diverses empreses del Vallès. Es tracta de grans companyies que decideixen revertir part dels seus guanys de forma directa en la societat. Apostar per la formació, la investigació i la divulgació en l’àmbit social, científic i cultural són els pilars d’aquesta recepta. “Lluny de les exigències d’immediatesa tan comunes en aquests temps d’economia globalitzada, es tracta d’una aposta a llarg termini”, explica Ramon Carbonell, vicepresident de la constructora terrassenca Copcisa Corp. Contribuir a una millora de la societat és el motor que impulsa diverses firmes a participar en el bé comú. La manera de gestionar el compromís social depèn de cada companyia. “El mecenatge i el patrocini es basen tots dos a donar suport a accions que tenen com a objecte afavorir l’interès gene-

ral. La diferència la trobem en la contrapartida, que pot anar des de l’altruisme més pur, que no busca res més que la pròpia satisfacció, fins a la projecció social i comercial”, explica Miquel Molins, director de la Fundació Banc Sabadell. “Com a entitat privada, volem ser partícips del progrés de la societat i també que aquesta sigui coneixedora del nostre compromís en l’àmbit social i cultural”, afegeix. A diferència de les empreses, “les caixes d’estalvis, que són entitats sense ànim de lucre, no fan mecenatge, sinó que fan obra social”, explica Marc Serrano, responsable de comunicació de l’Obra Social d’Unnim, que inclou tres delegacions territorials a Sabadell, Terrassa i Osona, i cinc fundacions. Arriba de manera directa a més d’un milió de beneficiaris. Segons dades de l’entitat, el 2010 Unnim va guanyar 42,3 milions d’euros, 15 dels quals aniran a parar a les accions d’obra social d’enguany.

Contribuir a una millora de la societat és el motor que impulsa diverses firmes a participar en el bé comú

Davant la pregunta de qui es beneficia més d’aquest quid pro quo la resposta és unànime: el benefici és mutu. “És un privilegi revertir de forma directa en la societat part dels beneficis que s’obtenen d’ella i és un privilegi comprovar que aquests esforços ajuden persones i institucions. Es tracta d’un benefici compartit”, explica Manel Farré, director de la Fundació Jesús Serra, institució que unifica i gestiona les accions de patrocini i mecenatge que es porten a terme des del grup Catalana Occident, empresa asseguradora amb seu a Sant Cugat.

una aposta a llarg termini Apostar per la cultura és un dels reptes de totes aquestes empreses. “Fa més de 25 anys que Copcisa aporta el seu granet de sorra a la promoció artística. Creiem en la cultura com un dels motors claus en el progrés de la societat”, explica Ramon Carbonell, vicepresident de Copcisa Corp. La cons-

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

1 /// banc sabadell entrega dels Premis Terenci Moix patrocinats per la fundació banc sabadell

2 ///

copcisa group Concert de la Big Band Jazz Terrassa amb Charles Tolliver, patrocinat per la constructora copcisa

3 /// lamp lighting solutions l’empresa d’il·luminació a terrassa organitza des de fa quatre anys els premis del sector

4 ///

3 ///

1 /// tructora dóna suport a projectes molt diversos. Per una banda, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), “on dediquem especials esforços al Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà”, un guardó que es concedeix cada dos anys i que té com a objectiu reconèixer les obres més significatives de creació o remodelació d’espais públics europeus. Copcisa també col·labora en el Festival Internacional de Jazz de Terrassa i en el Premi de Literatura Infantil i Juvenil de l’editorial Barcanova. Per la seva banda, l’empresa d’il·luminació Lamp de Terrassa organitza des de fa quatre anys els Premis Lamp Lighting Solutions, guardons que valoren la creativitat, la innovació i la sostenibilitat dels projectes d’il·luminació. “El que busquem és fomentar la cultura de la llum”, explica Oriol Sauret, director de màrqueting de Lamp. “Com més difusió fem de la il·luminació, la gent en serà més conscient”. L’objectiu dels premis, únics

obra social d’unnim Mostra interactiva, lúdica i educativa ‘Molles, engranatges i píxels’, a l’Espai Cultura Unnim

/// CEDIDes

4 ///

L’Obra Social d’Unnim patrocina festivals com el Blues de Cerdanyola i el Zoom Igualada, un certamen europeu de telefilms, o l’Unnim Etnival de Girona

en l’àmbit nacional, “és que es parli d’il·luminació”, confessa Sauret. A l’edició d’enguany s’hi han presentat més de 500 projectes de 60 països. “És com una manera de fer marca”, afegeix el responsable de màrqueting. A més, Lamp també fa una aposta de formació. “El tema de la formació és important perquè hi ha gent jove que el dia de demà seran professionals. És una manera de treballar el futur”. Cada any passen unes 500 persones per les seves instal·lacions per rebre algun dels seus cursos gratuïts. Les activitats patrocinades per la Fundació Jesús Serra són tan variades com el polifacètic Jesús Serra, fundador del grup Catalana Occident. En el camp de la cultura, la fundació organitza, cada quatre anys, el premi de poesia que porta el seu nom. També col·labora amb la Fundació Amics del Liceu en la convocatòria del Concurs de Composició Vocal, que pretén estimular la creació d’obres de joves compositors facilitant-

ÀREA DE DESCANS

ne l’entrada en el món professional. També patrocina els concerts dels guanyadors del Concurs Maria Canals, adreçat a joves pianistes de tot el món, i col·labora amb el Macba.

art i música financera “Part de la nostra aportació va adreçada a entitats que promouen activitats de molta qualitat, però la tasca de les quals no és tan coneguda com es mereixen”, explica Molins. En l’àmbit de la cultura, la fundació col· labora amb entitats com la Fundació Amics del MNAC, la Fundació Antoni Tàpies i la Fundació Orquestra Simfònica del Vallès, i patrocina activitats com el Festival Loop Videoart Barcelona, els premis La Nit del Galerisme (GAC) i el concurs de pintura i fotografia ART< 30. Una de les activitats més rellevants és el Premi a la Investigació Biomèdica, un guardó dotat amb 50.000 euros que ha distingit investigadors com Joan Seoane o Eduard Batlle. L’Obra Social Unnim disposa de dos equipaments culturals amb programació pròpia. El Centre Cultural Unnim de Terrassa programa l’única temporada estable de dansa que hi ha a Catalunya, així com temporades de música clàssica, espectacles familiars, teatre i un programa d’exposicions. Ara, i fins al 6 de març, s’hi pot veure la mostra Constel·lació fractal. Entorn de l’art d’Àxel Oliveres (Terrassa, 1962). Pel centre, inaugurat fa més de trenta anys, hi van passar durant el 2010 unes 105.000 persones, segons dades d’Unnim. L’Espai Cultura Unnim a Sabadell, instal·lat en un edifici modernista de Jeroni Martorell de principis del segle XX, es va inaugurar el 2009. Es tracta d’un focus de cultura contemporània centrat en les noves tecnologies i les arts i té un calendari anual d’exposicions i activitats per a tots els públics. Fins al 24 de juliol s’hi pot veure la mostra Molles, engranatges i píxels, un muntatge sobre la relació entre el joc i la tecnologia. A més, des de l’Obra Social d’Unnim també es patrocinen festivals com el Blues de Cerdanyola del Vallès i el Zoom Igualada, certamen europeu de telefilms, i s’organitza l’Unnim Etnival, “un festival que se celebra a Girona pel volts de Sant Joan amb concerts gratuïts a l’aire lliure”, explica Serrano. Unnim també organitza guardons com el Premi Sant Joan Unnim de Literatura, un dels més ben dotats de les lletres catalanes, que el 2010 va guanyar Joan Barril, i el Premi Unnim de Teatre, adreçat a grups que no actuen en circuits comercials professionals. En conjunt, promou més de 150 espectacles per temporada, segons dades de l’Obra Social de l’entitat.

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

RESTAURANTS DE NEGOCIS

Cuina navarresa i vegetal al Villa 50

VILLA 50

Ubicació: av. Lluís Companys, 50, Sant Cugat Reserves: 93 675 03 77 / todalys@ villa50.es Horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns Preu carta: 50 € Especialitat: cuina navarresa tradicional

El restaurant, dirigit als fogons per Sergio Bastard, aposta pel producte de qualitat i l’elegància

dures com a ingredient principal, les postres incloses. El menú “passió per les verdures” (43,20 euros) inclou propostes tan cridaneres i delicioses com l’amanida de cebes escalivades amb castanya torrada, tàperes i brots o l’albergínia rostida, amb ruibarbre, macadàmia ratllada i pols d’albergínia rostida.

roductes de primera qualitat, amb denominació d’origen navarresa, i un ambient modern i acollidor són els arguments del nou restaurant Villa 50 per atraure el públic santcugatenc. En un entorn agradable i elegant, els comensals gaudiran d’un àpat gens convencional malgrat els fonaments tradicionals de Sergio Bastard, director de fogons.

1 /// villa 50 el restaurant COMBINA UN DISSENY MODERN AMB UN GUST TRADICIONAL /// cedida

2 ///

La carta també disposa d’unes postres que no ens podem perdre, el tiramisú reconstruït, que recull els sabors del pa de pessic amarat en cafè i Baileys, gelat de llet d’ovella i mascarpone i cruixent de grué. Una delícia. /// Xavier orri

Ángelo Cambero, navarrès i fundador de Villa 50, és l’altra ànima d’un restaurant on el que més destaca, més enllà d’un servei excel·lent, és un menú de set plats en què, del primer a l’últim, utilitzen les ver-

/// 1

plànol de situació el restaurant VILLA 50 està situat al cor del municipi de SANT CUGAT

42,30€

2 ///

93 590 86 00 b30@premsalocal.com

5 RESERVAT 25 € MENÚ

PÀRQUING

TERRASSA

WI-FI

BELLATERRA

CERDANYOLA

Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants vallesans de qualitat per a reunions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més exclusius i curiosos de la comarca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit indispensable. Les condicions per treballar a gust a taula, també.

BELLATERRA

Directori gastronòmic de la ‘B30’ cerdanyola

CERDANYOLA

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor producte, el restaurant Blanc és una garantia per gaudir en un ambient sofisticat i agradable.

En ple nucli antic de Cerdanyola, en una casa del 1880, el restaurant Odd és una proposta confortable i especial de cuina i ambient.

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerdanyola. Fundat l’any 2004 pel Joan Ramon Fafila, destaca la seva carta de peixos i l’steak tartare.

Ubicació: Josep M. Marcet, 3, Bellaterra Reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestaurant. com / blanc@blancrestaurant.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns tot el dia i dimarts, dimecres i diumenges nit Preu carta: 35-38 € Especialitat: catalana tradicional

Ubicació: Sant Ramon, 154, Cerdanyola Reserves: 93 586 56 66 / 664 220 630 Horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 24 h. Tancat dissabtes al migdia i diumenges Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

Ubicació: Sant Martí, 92, Cerdanyola Reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / info@tastandgust.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns Preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

BLANC

odd lounge & restaurant

tast & gust

CENTRE CIUTAT 2-18

21 €

12-40

12 €

4-12

25 €

PALS

LILIUM

sabadell

EL NOU DE LA BORRIANA

SANT CUGAT

can barrina

SABADELL

montseny

PALS

MONTSENY

RECOMANAT MICHELIN

SANT cugat

can vilallonga

Hotel restaurant en una masia del segle XVII, Can Barrina és un negoci familiar de tracte exquisit, amb una cuina de primer nivell amb vistes al Montseny.

En un ambient íntim i entranyable, un espai natural de boscos a l’Empordà, al cor de la Costa Brava, el Lilium ofereix cuina d’autor i un celler selecte.

Restaurant càlid en un entorn acollidor i sobri, en què es prioritza la cuina de temporada i el producte fresc també en el menú de migdia.

Entrant a Sant Cugat per la Rabassada, just darrera el Golf, Can Vilallonga recupera la cuina d’arrels catalanes amb una presentació actual.

Ubicació: carretera de Palautordera, km 12, Montseny Reserves: 93 8473065 / www. canbarrina.com / info@canbarrina.com Horari: de 9 a 11 h, de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.45 h Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina tradicional catalana

Ubicació: Hotel Mas Salvi. Quermany, s/n, Pals Reserves: 972 63 64 78 / www.massalvi.com / info@masalvi.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns Preu carta: 35 € Especialitat: cuina mediterrània

Ubicació: carrer de la Borriana, 9, Sabadell Reserves: 93 745 97 49 Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

Ubicació: Oceà Atlàntic, 80, Sant Cugat Reserves: 93 674 04 00 Horari: de 13.30 a 16 h i de 21 a 24 h. Tancat dilluns i diumenges nit Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

4-150

27 €

10-30

45 €

4-60

14 €

4-60

40 €

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

SANT CUGAT

Un espai excepcional per a 50 comensals. Modern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

La Masia de Sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastronòmica de qualitat en un context idíl·lic.

Ubicació: ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 Reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es / info@in-restaurant.es Horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h, i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges Preu carta: 35 € Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

Ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat Reserves: 93 589 34 45 / www. masiasantcugat.com / recepcion@masiasantcugat.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat nits de diumenge i dilluns Preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina catalana

in restaurant &lounge

19,5 €

8-45

El restaurant, inaugurat recentment, aposta per les tapes amb un producte de primera qualitat i una elaboració innovadora

Un restaurant d’oficines de dia i una sala de festes a la nit, el Trade Concept és un espai dual que confia en un menú migdia d’alta qualitat.

Ubicació: plaça Quatre Cantons, 3, Sant Cugat Reserves: 93 179 50 30 / www.santcugateria. com / santcugateria@gmail.com Horari: de 9.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 40 € Especialitat: tapes i arrossos

Ubicació: av. Corts Catalanes, 8, Sant Cugat Reserves: 93 179 50 29 / tradeconcept.sq@gmail. com / @tradeconceptsq Horari: de 8 a 17 h, i nits per a reserves i festes privades. Tancat dissabtes i diumenges Especialitat: cuina catalana mediterrània

trade concept

10-30

55 €

SANT CUGAT

vulcano

Ubicat dins l’Hotel Sant Cugat, aquest restaurant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’estiu.

Ubicació: Mozart, 20, Sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / reservas@vulcanorestauracion.com Horari: de 13 a 13.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània 4-16

SANT QUIRZE

16 €

RESTAURANT MÓN

19,50 €

SANT QUIRZE

masia can ferran

Situat dins l’Hotel Món, el xef Josep Casas proposa una cuina pràctica, senzilla i saludable davant les magnífiques vistes del monestir.

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

Ubicació: camí de Sant Benet, s/n, Sant Fruitós de Bages Reserves: 93 875 94 04 / www. monstbenet.com / restaurantmon@monstbenet. com Horari: de 13 a 15.30 h i de 20 a 22.30 h. Obert cada dia Preu carta: 40 € Especialitat: cuina tradicional

Ubicació: carretera de Molins de Rei, km 14, Sant Quirze Reserves: 93 699 17 63 / www. masiacanferran.com / info@masiacanferran.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat dissabtes a la nit i diumenges Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

10-30

55 €

Nom i cognoms Adreça Ciutat CP Tel. NIF/DNI / / Data naix. Adreça electrònica Dades de pagament Banc / Caixa · Núm. de compte corrent

Targeta

Ubicat en una tranquil·la zona de Sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

Ubicació: Cèsar Martinell, 2, Sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat. com / info@hotel-santcugat.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge Preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània

SANT FRUITÓS DE BAGES

12,9 €

Fes-te subscriptor

SANT CUGAT

vermell hotel sant cugat

SANT FRUITÓS DE BAGES

26 €

SANT CUGAT

SANTCUGATERIA

12-25

la masia de sant cugat

SANT CUGAT

10-30

ÀREA DE DESCANS

20-30

25 €

Dígits de control D. de caducitat

Data de l’alta de subscripció

Signatura

Subscripció anual: 60 € Omple la butlleta i fes-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 / 08172 Sant Cugat Fax: 93 590 86 25 · b30@premsalocal.com Més info: 93 590 86 00

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

ESTACIÓ DE SERVEI En primera persona (del plural) ///Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert

Aquests joves emprenedors dirigeixen AB-Biotics, una de les empreses de l’economia del coneixement amb més present i futur del Vallès PER: XAVIER ORRI

“Laclauésnodemanar al’altreelquetunofaries”

iquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert són un matrimoni de conveniència empresarial ben avingut. Es complementen. L’un és alt, l’altre no tant; un reflexiu i l’altre espontani; un té pressa i l’altre paciència; en Sergi és un amant del dubte socràtic i en Miquel Àngel és l’home d’acció, el que tria entre el cable verd i el vermell per desactivar la bomba. La connexió i els compliments entre un i altre traspassen la línia del fraternalisme: “En Sergi té una gran virtut que és preguntar molt bé pels punts febles de les coses, trobar els defectes”, explica Bonachera. “Ell, en canvi, és qui troba les solucions a aquests defectes”, replica Audivert. “Però jo no trobo les solucions si ningú no em planteja les preguntes i els problemes”, replica Bonachera celebrant la bicefàlia intel·lectual de l’empresa. Entendre’s era condició necessària per arribar on han arribat. Són els consellers delegats –sí, n’hi ha dos– de la biotecnològica AB-Biotics. Amb seu a la Universitat de Girona i a l’edifici Eureka de Bellaterra, aquesta empresa nascuda el 2004 cotitza en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) i està valorada, a finals del 2010, en 17 milions d’euros. S’acaba de convertir en la primera empresa del MAB que protagonitza una adquisició després d’arribar a un acord de compra amb la biotecnològica madrilenya Quantum. 83.000 EUROS NEGATIUS. Actualment assaboreixen l’èxit empresarial i un reconeixement a la feina ben feta. Però arribar fins aquí no ha estat un camí de roses. Des que els va presentar l’antiga nòvia d’Audivert i bona amiga de Bonachera i es van associar per fundar AB-Biotics, han patit tant com han gaudit: “Ens vam arruïnar de seguida”, recorda Audivert, “només començar ja teníem un sal-

(re)conciliació familiar Miquel Àngel Bonachera viu a l’Escala i el seu soci, Sergi Audivert, a Olot. Treballen entre Barcelona, Girona i properament Madrid. Viatgen constantment i amb presses. Després de l’entrevista a primera hora del matí a Bellaterra tenen una reunió i a les set de la tarda han de ser a Múrcia per oferir una conferència. Hi van en cotxe i sembla que no és un fet esporàdic. Aquesta bogeria horària és quotidiana. Amb aquestes condicions, a aquests homes casats que acaben de superar els trenta el que més els costa i del que més es penedeixen és no tenir prou temps per a la família. Il·lustrava la situació una anècdota recent amb un veterà madrileny dels negocis. “Érem al cotxe amb el DG de Quantum, un noi jove, i amb un consultor d’uns 60 anys. Va trucar la dona del jove per preguntar el clàssic ”a qué hora vuelves a casa”. Tots vam dir: “Aquesta és la conversa que tenim cada dia”. I el senyor gran va dir que és el diàleg que tenia cada dia durant els mesos previs al seu divorci. Creuem els dits”, explica Bonachera.

do negatiu de 83.000 euros”. Inicialment, el negoci s’havia centrat en la creació de microorganismes que s’aplicarien en la fabricació dels formatges. “El 2005 vam reformular el pla de negoci perquè ni un formatger comprava”, recorda amb humor Bonachera, que reconeix que en aquell moment es va demostrar l’ambició i la capacitat de perseverar que els ha portat fins aquí. “Vam desenvolupar l’instint de supervivència refinançant el projecte i virant cap als probiòtics”, segueix Bonachera. De formació científica, el primer que van fer, un cop arruïnats, va ser passar per l’MBA d’Esade per aprendre a moure’s en el terreny de les xifres. Primer va anar-hi Bonachera mentre Audivert s’ocupava del negoci. “El problema és que només teníem deutes. Vaig parlar amb el meu pare, es va aixecar, va anar al banc i va treure els 20.000 euros per a la matrícula”, recorda Bonachera. De la ruïna i les classes a l’escola de negocis en van aprendre un parell de coses que els han servit per aconseguir la solidesa financera de què ara gaudeixen. “Vam entendre que en aquest sector necessitàvem diversificar i vam engegar diferents línies de negoci en funció dels riscos que implicaven”, recull Audivert per resumir el catàleg de serveis de l’empresa. Actualment AB-Biotics ofereix serveis d’investigació a mida per a la indústria farmacèutica, crea fàrmacs per a teràpies oncològiques i produeix els “altament rendibles” complements alimentaris probiòtics. Com a mostra, un parell de xifres: la investigació del probiòtic AB-Fortis va necessitar un milió d’euros en investigació i se n’espera un retorn de 21 milions. TÈCNICAMENT MILIONARIS. Després de cinc anys amb jornades laborals de 14 a 16 hores, Bonachera i Audivert són “tècnicament milionaris”. Malgrat cotitzar en borsa, conserven el 44% de la companyia, que s’han prohibit vendre sota contracte. Això és tot el que tenen, ni casa en propietat ni hipoteca, ni altres béns més enllà d’AB-Biotics. “És per principis. Si tens un inversor que posa un 3%, has de tenir respecte pels seus diners. I com es fa? Doncs posant-hi el 100% dels teus recursos”. Aquest respecte de què parlen consideren que ha estat la clau de l’èxit com a empresa i com a socis. “La norma bàsica és no demanar a l’altre coses que no t’aplicaries. Això i el valor de la humilitat, en el sentit d’assumir que et pots equivocar i que l’altre té raó. Partint d’això, en qualsevol discussió s’imposaran els arguments”. Un matrimoni modèlicament dialogant.

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

Xenti Robles Directora de Consultoria Recursos Humans de Pimec

LLIBRES Jorge Blass I Fernando botella La força de la il·lusió Des del joc de mans més senzill fins al projecte empresarial més ambiciós requereixen una preparació, presentació i execució perfectes per aconseguir l’èxit. El repte és deixar empremta en la ment de l’espectador o client. La força de la il·lusió ofereix la possibilitat d’aprofundir en la mentalitat dels il·lusionistes per aplicar les seves tècniques i treure benefici dels seus secrets en les respectives professions dels lectors. En definitiva, una invitació a endinsar-se en el món de la il·lusió de Houdini, David Copperfield o Juan Tamariz. /// ALIENTA EDITORIAL

l’absentisme, una paradoxa

L’

absentisme, en termes absoluts, és un dels maldecaps de la majoria d’empreses i dels departaments de recursos humans per la seva incidència negativa en el compte de resultats, però, què està passant en el moment d’incertesa actual? Els últims estudis ens confirmen una important davallada en els indicadors d’absentisme laboral, sobretot per incapacitat temporal. Les conclusions no ens poden deixar indiferents, ja que la conjuntura actual molt probablement hagi emfatitzat un altre tipus d’absentisme, el presencial i l’emocional, difícilment visible i mesurable, però que impacta d’una manera molt directa en la productivitat.

Si volem millorar la competitivitat de les nostres empreses, no podem perdre de vista la incidència de les persones Si ens plantegem millorar la competitivitat de les nostres empreses, no podem perdre de vista la incidència de les persones. Ara més que mai, és de vital importància treballar no només per minimitzar les possibles pressions externes que puguin afectar el nostre talent en termes personals i familiars, sinó també en els aspectes interns de l’organització, ja que contribuiran a millorar la implicació, fidelització, el compromís i, en definitiva, la motivació del nostre capital humà. Podem introduir programes, polítiques o simples accions creatives que no suposin una despesa, sinó un avantatge competitiu, com ara afavorir la conciliació de la vida personal i laboral, serveis de suport personal, retribució flexible... Tota actuació d’aquest tipus ha de començar per fer una diagnosi de les necessitats reals del col· lectiu per a posteriori definir un pla d’acció que inclogui els objectius, les mesures, la temporalització i la implementació d’indicadors que ens permetran avaluar-ne l’eficiència. El retorn està assegurat.

Jordi López fer pinya

David Allen sémáseficaz

Fer pinya exposa la forta relació existent entre el món dels castells i el món de l’empresa. Jordi López recorre al castell i als castellers no només com a metàfora, sinó com a autèntica escola de gestió de persones, equips i organitzacions. /// EMPRESACTIVA

Després de l’èxit aconseguit amb el seu anterior llibre, Getting Things Done, del qual se’n van vendre més de 10.000 exemplars, David Allen ens presenta la que ha de ser la posada en pràctica de la teoria aquí present. /// ALIENTA

WEBS

www.emprendedorestv.com

www.financiame.net

històries emprenedores

finançament cara a cara

Emprendedores TV és una iniciativa de la Fundació Banesto Societat i Tecnologia. Un canal de televisió per internet pensat íntegrament per als emprenedors i totes les petites i mitjanes empreses espanyoles. L’objectiu del canal, en què es recullen històries d’èxit emprenedor de tots els sectors, és fomentar i prestigiar l’esperit emprenedor i la tasca de les petites i mitjanes empreses com a motor imprescindible per al creixement futur de l’economia i la creació de llocs de treball, així com servir de punt de trobada de totes les persones amb iniciativa empresarial i de les petites i mitjanes empreses. Tots ells podran compartir al canal les seves experiències i aprendre dels millors casos reals d’èxit.

Financiame.net és una xarxa financera entre persones, on els protagonistes dels préstecs sou els usuaris. Permet atorgar i demanar crèdits a baix interès.

www.negocius.com compravenda de negocis Negocius.com és un portal de compravenda d’empreses i negocis. Té com a objectiu aconseguir que inversors i venedors aconsegueixin les transaccions que volen amb el màxim de confiança.

ESTACIÓ DE SERVEI

Leonor García Montoliu Assessora comercial

Neuromàrqueting:realiTAT ociència-ficció?

l principal instrument de neuromàrqueting són les imatges per ressonància magnètica funcional, que permeten als científics establir alguns fets que els publicistes utilitzen en les seves campanyes. En primer lloc, determina que la decisió de comprar o no un producte concret no és racional, sinó que deriva de forces inconscients. Aquesta afirmació explica les ja conegudes “compres per impuls”. En segon terme constata que el procés de selecció d’un bé, un servei o un producte és una cosa automàtica. Aquesta acció es deriva dels hàbits adquirits al llarg de la vida del consumidor i altres forces inconscients, entre les quals tenen molt de pes la pròpia història, la personalitat, les característiques neurofisiològiques i el context físic i social que l’envolta. Això, més o menys, equival a dir que el producte que compres avui està determinat pel que has comprat amb anterioritat. Finalment, el sistema emocional té un paper clau en els processos mentals, i per tant determina el rumb de les decisions de compra. I, com tots sabem, deixar-se influir per les emocions a l’hora de comprar no és bo per a la nostra butxaca. Som titelles? El neuromàrqueting s’ha revelat com una poderosa eina per comprendre la relació entre la ment i la conducta del consumidor. Els científics han esmicolat el procés de compra, i saben perfectament quines zones de la teva botiga preferida capten la teva atenció o quant de temps dura cada acció que portes a terme durant el procés de selecció i compra de cada producte que portes a casa. I aquestes dades ajuden a organitzar la distribució dels articles a les botigues perquè acabis comprant més coses de les que realment necessites. No és bonic? Fins a la “invenció” del neuromàrqueting, només es podia especular sobre què passava en la ment del client. Milers de bons productes es van enfonsar irremeiablement en l’oblit per culpa d’una mala estratègia de màrqueting. Però ara, les sofisticades tècniques del neuromàrqueting poden mesurar exactament què és el que passarà quan un producte arribi al mercat. En poques paraules: seguim comprant mirallets de colors. Però ara, si més no, saben com fer que els comprem contents i sense culpes. La resistència és fútil. Benvingut al rusc.

leonor_garcia@garciamontoliu.com

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

CURSOS I SEMINARIS

formació /// CAMBRA DE TERRASSA

La formació interna exigeix un disseny coherent amb les altres àrees de l’empresa La Cambra organitza una sessió de debat per compartir experiències empresarial de capacitació interna

9 de març

APRÈN A UTILITZAR FACEBOOK PER A EMPRESES La Cambra organitza aquest curs amb l’objectiu de donar les claus per aprendre com cal que una empresa entri a Facebook, quines consideracions s’han de tenir presents, quin tipus de pàgina cal crear, quantes pàgines cal crear, com avaluar que està fent la meva competència i veure com millorar-ho. També busca donar a entendre les particularitats, consideracions i potencialitats que ofereix Facebook en la creació i gestió de les pàgines web per a empreses. El curs té un preu de 90 euros i es farà de 9 a 14 h LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa C/ Blasco de Garay, 29, Terrassa MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEl 10 al 31 de març

Com millorar la comunicació en públic de la mà d’una actriu Participants en la taula rodona d’intercanvi d’experiències empresarials

om formar els teus treballadors? Com educar-los en l’esperit corporatiu? Com han de créixer els empleats internament? Amb aquests punts de debat sobre la taula es van reunir representants de recursos humans de dotze de les empreses més rellevants de la comarca per compartir experiències en l’estructuració i execució de plans de capacitació empresarial. La reflexió conjunta va conduir fins a una definició en quatre fases del procés per harmonitzar els objectius estratègics de l’empresa i els coneixements que cal que assoleixin els equips humans.

El disseny i l’execució de plans de capacitació empresarial en els equips professionals han de partir de la definició dels coneixements que els professionals de l’empresa necessiten per assolir l’estratègia del negoci. En una segona fase caldrà identificar i comprovar quins són els coneixements de què disposa l’equip humà com a punt de partida. A partir d’aquesta valoració, una tercera fase es dedicarà a dissenyar un pla de capacitació que s’ajusti a les necessitats de l’empresa i desenvolupi competències tècniques i personals en els equips humans que contribuiran a fer que el negoci sigui més competitiu. En una última etapa, avaluar l’adquisició de coneixements per part dels professionals de l’empresa per comprovar si aquests concorden amb els objectius estratègics de la companyia.

// CEDIDA

La trobada, organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa, va comptar amb la participació de responsables de recursos humans d’Arcadie España, Circutor, DSV Road Spain, Egarsat, Grup Catalana Occident, Grupo Celsa, Grupo Cirsa – Nortia Business Corporation, Kern Pharma, Mútua Terrassa, Productos Aditivos, Sharp Electrónica España, Vertisub. Els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer dos casos concrets d’aplicació de bones pràctiques en la creació d’un pla de formació. Pere Rodríguez, responsable de recursos humans de Kern Pharma, i Òscar Sambola, cap de desenvolupament de recursos humans de Mútua Terrassa, van explicar la seva experiència en aquest terreny. conclusions. Com a tancament de la troba-

da els assistents van acordar algunes conclusions temàtiques al voltant de la capacitació empresarial: en primer lloc, els objectius de formació han d’estar clarament enfocats cap a l’estratègia de l’empresa. Una segona conclusió interessant apunta a la col·laboració de manera que els tècnics de les àrees de formació han de treballar de forma molt propera amb la resta d’àrees de l’empresa, alhora que és important avaluar la formació i assegurar-se que els professionals han adquirit els coneixements adequadament. Després d’aquesta segona experiència la Cambra organitzarà dues noves trobades aquest 2011 sobre el desenvolupament de competències en els equips professionals de les empreses. /// X. ORRI

Gran part de la feina de molts professionals consisteix a fer exposicions i argumentacions en públic, persuadir i convèncer els interlocutors... Tenir un bon domini de l’expressió i la comunicació esdevé fonamental. No tots tenim un talent natural per comunicar, però tots tenim el talent suficient per aprendre a fer-ho. Amb l’ajuda de l’actriu Lina Lambert, en aquest curs s’explicarà la metodologia que fan servir els actors per gestionar les seves expressions i emocions. L’objectiu, en definitiva, és aconseguir que ens escoltin, connectar, convèncer, informar i formar, tot expressant seguretat i credibilitat davant de qualsevol tipus de públic. El curs té una durada de 16 hores i se celebrarà els dies 10, 17, 24 i 31 de març, de 10 a 14 h. La inscripció té un cost de 270 euros per a participants d’empreses del Vallès Occidental i del Bages i de 450 euros per als que no compleixin aquest requisit. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell av. Francesc Macià, 35, Sabadell MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

16 i 30 de març

Xarxes socials professionals: tot el que hem de saber de linkedin Aquest curs organitzat per la Cecot

permet conèixer i analitzar les estratègies de comunicació del Linkedin i les possibilitats que ofereix a l’empresa, així com aprendre a utilitzar-lo des de la perspectiva professional, d’empresa o marca. D’altra banda, ofereix les claus per comprendre el comportament dels usuaris, així com el funcionament del Linkedin i com s’ha de gestionar de manera positiva. Santi Rius, assessor de màrqueting online de la Cecot, serà l’encarregat de dirigir el curs, que se celebrarà els dies 16 i 30 de març, de 9.30 a 13.30 h, a la seu de la patronal vallesana. El preu d’inscripció és de 150 euros per als socis Cecot i 180 per a la resta d’alumnes. LLOC: Cecot, c/ Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

23 de març

Els intercanvis intracomunitaris de mercaderies El curs organitzat per la Cambra de Sabadell busca familiaritzar els assistents en la tramitació de l’Intrastat i de la documentació de liquidació de l’IVA en operacions intracomunitàries, així com assessorar-los en les novetats legals que s’hagin pogut introduir a l’inici de l’any. Javier Gil, agent de duanes i consultor de Barnamarketing, serà el ponent de la sessió. El curs començarà a les 10 del matí i s’allargarà fins a les 14 h. Gràcies a la subvenció d’Unnim, l’assistència és gratuïta, tot i que cal inscripció prèvia. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell av. Francesc Macià, 35, Sabadell MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

25 de març

Mesura la satisfacció dels teus clients La Cecot organitza aquest curs destinat a conèixer els aspectes fonamentals, així com les eines associades, per mesurar la satisfacció de clients i ser capaç de desenvolupar i millorar un sistema per mesurar el grau de satisfacció adequat a les característiques del client de cada organització. Concepció Curet i Alfonso Gironza, de la UPC, seran els encarregats de dirigir el curs, que se celebrarà el dia 25 de març, de les 9 del matí a les 18.30 h. El preu és de 230 euros, amb un descompte de 20 euros per als socis de la Cecot. LLOC: Cecot, c/ Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

B30 DIVENDRES, 4 de MARÇ DEL 2011

ESTACIÓ DE SERVEI

1. Braçalet amb hora Rellotges i joies sempre han estat dos complements diferenciats. Calvin Klein ha unit els dos conceptes i ha ideat un rellotge de disseny pensat per lluir com un braçalet. L’esfera a l’aire crea continuïtat visual de la corretja i el vidre queda elevat al no res.

2. Música compacta Basat en el disseny d’un ventilador, el CD de paret de la casa Muji transforma i decora l’espai d’una sala. Els altaveus estan incorporats a la part superior del reproductor i per encendre’l només cal estirar suaument del cable. Ha rebut el premi japonès al bon disseny i es pot trobar per 165 €.

1 2

3. Bandoleres masculines Les bosses per a home cada

vegada són més populars a les passarel·les de moda dels dissenyadors més importants. La nova línia masculina de Mango, HE, proposa aquesta bandolera de pell amb aire juvenil per portar tant per anar a l’oficina com per sortir amb els amics.

4. Il·luminació silvestre El catàleg d’Ikea del 2011 incorpora un dels llums més sol·licitats. Maskros és un llum de sostre amb un diàmetre de 80 centímetres i una pantalla de paper, ideada per crear ombres decoratives tant al sostre com a les parets de l’habitació.

5. Rainwear Amb l’arribada de la neu, Gioseppo proposa una col· lecció de botes d’aigua caracteritzades pels seus estampats i colors pop. La novetat més destacada és la semblança que tenen amb una bota de carrer, com és el cas d’aquesta bota d’aigua, simulant un estampat de serp.

5 6

6. Lectura digital El Reader Pocket Edition de Sony és el llibre digital més lleuger i ultracompacte del mercat (només pesa 155 grams) i la pantalla tàctil sense brillantor permet passar les pàgines suaument. L’aplicació també incorpora 12 diccionaris integrats per buscar el significat o la traducció de les paraules.