Issuu on Google+

B30 N. 18 /// 4.09.2009

La revista econòmica del Vallès

Carles Gironès, president de Pimec Comerç del Vallès: “El botiguer s’ha de familiaritzar amb les noves tecnologies” /// 6 Alberto Moro, cinc càpsules anticrisi /// 31

exportar o morir: experiÈNCieS D’Èxit aL VaLLÈS 26 ///


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

RADAR

ROTONDA

6

31

“El Vallès ha de liderar un nou model de comerç que sigui un referent”

NOensopegar DUESVEGADESAMB LAmATEIXAPEDRA ALBERTO MORO SUÁREZ /// DoctoreneconomiadelaUB, consellerdelegatdeSolventis

Carles GironÈS /// President de Pimec Comerç del Vallès Occidental

GAS A FONS

26

les empreses del vallès s’obren a mercats exteriors

GPS

34 Un nou material podria substituir la fusta i el plàstic

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

44

El paisatge favorit a vista d’ocell

La importància del secretariat de direcció i els seus nous rols

36

B30

KM ZERO

3

4.09.2009 EXPORTACIÓ: L’ÍNDEX DE VITALITAT EMPRESARIAL La vitalitat d’una economia es mesura per la capacitat exportadora de les seves empreses. I en aquest sentit, el Vallès en particular i Catalunya en general gaudeixen d’una salut notable. La diversificació de mercats ha estat un antídot per a moltes indústries davant una crisi que veritablement ha estat global, però que ha tingut diferents nivells d’intensitat segons el continent i el país que l’ha digerit: sovint el mercat sa ha compensat les pèrdues del mercat malalt i l’empresari que s’ho ha jugat tot a una carta haurà tingut una travessia molt més accidentada. Catalunya i el Vallès miren principalment cap als mercats europeus, un fet lògic tenint en compte la seva situació geogràfica, però no són poques les empreses que han provat sort en mercats emergents com l’asiàtic. Institucions empresarials com les cambres de comerç o Pimec han estat decisives –i continuen tenint un paper fonamental– en el procés d’iniciació, diversificació i consolidació que implica l’aventura de l’exportació, però, segons subratllen els especialistes, les experiències d’èxit tenen un denominador comú: el domini d’idiomes i un bon coneixement del mercat de destí.

Edita: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació /// Presidents: Antoni Cambredó i Ramon Grau /// Direcció Editorial: Carles Flo i Pere Esquerda /// Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// Sotsdirector: Jo-

sep M. Vallès /// coordinador de redacció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// REDACCIÓ: Xavier Amat, Laia Corbella, Ivanna Valles-

pín /// COL·LABORADORS: Xavier Barba i Maite Coca ///Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// Fotografia: Isabel Marquès /// COORDINACIÓ de Producció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Susanna Turon /// Administració: Anna Comella i Ivan Grau /// Impressió: Cre-a /// Premsa Local Sant Cugat, carrer Sant Antoni, 42. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautamedia.com /// PUBLICITAT: Oriol Gallisà, Ferran Calonge (93 590 86 00) Administració comercial: Toni Garcia dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Fundació Cecot Formació

COL·LABORadors de la ‘B30’ AJ. DE RUBÍ · AJ. DE SANT CUGAT · BOEHRINGER · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · CANO CATALUNYA · CATALANA OCCIDENT · HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA · ISS FACILITY SERVICES · NODUS BARBERÀ (AJ. de Barberà) · Aj. de cerdanyola 30.000 exemplars mensuals encartat al ‘Diari de Sant Cugat’ i a l’‘Avui’ i distribuït a empreses i institucions del vallès


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

Setembre 1 Eurofragance Rubí 2 B. Braunsurgical Rubí 3 TELSTARPROJECTS

st. cugat

4 INDCRE

Terrassa

5 IPAGSAINDUSTRIAL Rubí 6 COOPERCROUSE-HINDS Terrassa 7 LENGD’OR

Castellbisbal

8 TOP-CABLE Rubí 9 BEJARPERF.ICOSM.

st.cugat

10 CONS.INT.deESTÉTICa Terrassa

4.028

milions D’EUROS

És el que rebrà la Generalitat des del govern central el 2012, arran del nou acord de finançament a què es va arribar al juliol. Tot i que les xifres no són exactes, segons les estimacions del Departament d’Economia, Catalunya ha de rebre l’any 2009 2.151 milions d’euros; l’any 2010, 2.692 milions; l’any 2011, 3.196

RADAR B30 Parets del Vallès Palau-solità i Plegamans

3

Mollet del Vallès 2 1

Sabadell

Castellar del Vallès Bellaterra

Cerdanyola Sant Quirze del Vallès

Terrassa 4

Rubí

Sant Cugat del Vallès Castellbisbal

El Papiol

milions, i l’any 2012, 4.028 milions d’euros. Aquestes xifres surten de sumar, a la base que ja es rebia fins ara, els recursos per les competències delegades i pels nous recursos tributaris. A més, la xifra augmenta un 3% anual, a partir de l’increment dels ingressos tributaris de l’Estat (ITE). /// EFE

Castellar tindrà un centre de coneixement en noves tecnologies

Palau s’oposa al model urbanístic del Pla Territorial Metropolità

1 El Ministeri d’Indústria ha atorgat a l’Ajuntament d’aquest municipi un ajut de 2,3 milions d’euros per al projecte del centre de coneixement en noves tecnologies, que estarà ubicat al futur Espai Cívic de la plaça Major, popularment conegut com edifici pantalla. L’ajut permetrà finançar la construcció i l’equipament tècnic del centre, així com el funcionament del servei durant els dos primers anys. El nou espai disposarà de diverses aules d’informàtica i de formació, un telecentre i xarxa Wi-Fi. A banda de facilitar l’accés de la ciutadania a la societat del coneixement, “el projecte possibilitarà que es generin dinàmiques de relació, participació, promoció econòmica i innovació, amb les tecnologies digitals com a eix impulsor”, ha afirmat l’alcalde del municipi, Ignasi Giménez. Quant al futur Espai Cívic de la plaça Major, que es preveu que estigui llest durant el primer semestre del 2010, serà un equipament que acollirà, a més, activitats dels àmbits de la cultura, l’educació permanent, les tecnologies digitals, la participació ciutadana, l’oci o la promoció econòmica.

2 L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans s’ha posicionat en contra del Pla Territorial Metropolità (PTM), argumentant que inclou una gran àrea per urbanitzar al sector nord-oest del municipi, on ara hi ha sòls agroforestals. “El Pla preveu augmentar la població en 30.000 habitants –ara n’hi viuen 13.000– i això convertiria aquesta zona en una altra Badia”, ha dit l’alcaldessa, Mercè Pla. El Pla afectaria els barris de la Pineda, Can Duran, la Sagrera, Can Riera, Santa Magdalena i Can Parera, així com part de Caldes de Montbui i Sentmenat. L’alcaldessa ha puntualitzat que “la demanda d’habitatges prevista es va fixar fa dos anys” i que les xifres s’han actualitzat amb la crisi.

Parets actualitza el catàleg d’empreses 3 El Servei de Promoció Econòmica de

l’Ajuntament de Parets ha elaborat un

Cada mes la revista B30 presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

catàleg d’empreses per oferir una informació actualitzada de tot el teixit industrial del municipi. El document, que es pot trobar al portal web municipal, conté, entre d’altres, dades de les empreses com ara la denominació, l’adreça, l’activitat, el sector, la plantilla de treballadors i la situació. El catàleg registra un total de 231 empreses, distribuïdes en 10 polígons i altres zones. Des del consistori afirmen que l’objectiu de la iniciativa és que sigui una “nova eina que serveixi de punt de trobada entre les empreses i l’administració local, i que alhora pugui facilitar la recerca d’ocupació a les persones del municipi”.

Comunicar incidències a través del mòbil 4 L’Ajuntament de Sant Cugat ha posat en marxa una iniciativa que permet que qualsevol ciutadà pugui comunicar una incidència de la via pública mitjançant un missatge amb el telèfon mòbil. L’avís es pot fer enviant un missatge de text amb una imatge si cal (el que es coneix com a SMS o MMS) al número 600 124 123, i indicarhi unes dades bàsiques de la incidència i la seva localització. Des del consistori apunten que el cost del missatge no és superior al que tenen els SMS convencionals.


6

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Carles Gironès /// President de Pimec Comerç del Vallès Occidental

EL PERFIL Un bon coneixedor del sector Carles Gironès i Batllori és el vicepresident de Pimec Vallès Occidental i president de Pimec Comerç Vallès. Al llarg de vint anys de la seva vida laboral va exercir el càrrec de gerent de l’empresa Industrialización del Plástico S.A., venuda posteriorment a una multinacional del sector. Durant aquests anys ja va participar activament en la vida associativa de les patronals Sefes i Pimec i és un bon coneixedor del sector empresarial i de la seva problemàtica específica. Gironès dirigeix des de fa 9 anys la seva pròpia assessoria empresarial i segueix de prop les dificultats que travessa el comerç, arran de la seva participació i implicació directa en el sector com a president de la Pimec Comerç Vallès. Gironès considera que el comerç ha de fer un esforç important per canviar la dinàmica que ha mantingut fins a l’actualitat i trobar un nou model, més innovador i més competitiu, per fer front als moments de crisi. La responsabilitat perquè aquest canvi es produeixi, comenta, és de tots.

Cada dia tanquen a Catalunya entre 100 i 120 comerços, segons la patronal Pimec 1 /// Comerç. Integrat bàsicament per pimes, els botiguers són un dels grans perjudicats per la crisi TEXT: CARMEN S. LARRABURU /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

El Vallès ha de liderar un nou model de comerç que sigui un referent

C

arles Gironès, president de Pimec Comerç del Vallès Occidental, considera que salvar el botiguer és un dels reptes principals de l’economia en aquest període tan crític. El tancament de tants i tants comerços és una dada molt negativa que obliga a repensar estratègies per a la recuperació d’aquests negocis, sovint petits i familiars. Per aquesta raó la patronal catalana al Vallès Occidental està treballant juntament amb els comerciants i els regidors d’eco-

nomia de diferents municipis la recerca de fórmules i iniciatives que ajudin a implementar solucions.

Quins són els principals problemes amb què s’enfronta el comerç? La retallada dràstica de finançament per part de les entitats financeres. A molts comerços petits se’ls retallen les fonts de crèdit o directament se’ls neguen.

Això no és nou. El més greu és que sovint, fins i tot oferint

garanties, no s’obtenen les quantitats sol· licitades i necessàries per a l’explotació, expansió o manteniment del negoci. Això no és normal, i considero que aquest és un factor que podrà repercutir en contra d’aquestes entitats; el que fan no és just i els comerciants poden acabar trobant una altra font de finançament i no oblidaran aquesta negativa en temps difícils, quan fins fa poc tot eren facilitats. Les entitats bancàries diuen que continuen donant crèdits, però tot és a preu d’usura, impossible per a un comerciant en temps de crisi. S’està provocant un

tancament accelerat del comerç, amb les greus conseqüències que això pot tenir.

Es podria tirar endavant alguna iniciativa per redreçar aquesta situació? El que ens hem preguntat en més d’una ocasió és per què no s’agrupen els comerciants i estableixen algun tipus d’acord amb alguna entitat financera que veritablement aposti pel comerç, per les pimes. No es tractaria de començar a oferir crèdits indiscriminats, ni molt menys. Es tractaria tan sols que l’entitat financera apostés en la mateixa mesura que ho fa l’empresari. Que es faciliti el crèdit equivalent a les garanties presentades.

Quines reformes considera prioritàries, per part del comerç, per fer front a la situació econòmica present? La innovació i altra vegada la innovació. Pel que fa al comerç de proximitat, familiar, d’antiguitat i tradició, és absolutament imprescindible renovar-se. Molts d’aquests negocis han funcionat bé i durant anys, probablement no han fet tots els canvis necessaris per convertir-se en més competitius i ara s’han d’afrontar amb aquesta realitat. Si volen continuar s’han de preparar per a la competència, analitzar els possibles canvis i aplicar-los.

Quins són els canvis bàsics? El petit comerç s’ha de diferenciar del gran comerç i oferir una atenció i un servei distintius. També és imprescindible la reconversió tecnològica, o sigui, l’aplicació de noves tecnologies a la seva activitat. Sovint,


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

RADAR

7

Les entitats bancàries diuen que continuen donant crèdits, però tot és a preu d’usura, impossible per a un comerciant en temps de crisi Convé recordar la necessitat que els comerciants, dins els seus municipis i també de forma supramunicipal, s’agrupin per treballar conjuntament

quan es comenta aquesta situació s’arriba a la conclusió que una bona sortida serien les vendes per internet, sigui en el sector que sigui. I són molts els comerços que mai no s’han plantejat aquesta possibilitat, fins i tot que no estan tecnològicament preparats, no tenen pàgina web ni altres eines que actualment resulten imprescindibles. Això ens porta al tema de la formació del comerciant, factor determinant en la millora dels serveis i en la utilització d’aquesta tecnologia de què estem parlant. En aquest apartat també hi ha un llarg camí per recórrer.

Però, a més del comerç tradicional, també existeixen altres tipus de comerç, més nous. Efectivament. A aquest se l’ha d’ajudar a passar la crisi. També hi ha el comerç que ha obert molt ràpidament, sense fer les valoracions necessàries i que també es tanca ràpidament. La rotació d’aquests negocis és molt accelerada i, en general, no tenen cap futur.

No ens podem oblidar, tampoc, del comerç en mans d’immigrants. Aquests són altament competitius perquè treballen amb una altra mentalitat: no tenen horaris i saben perfectament cap a quin públic s’han d’adreçar i quina és la demanda dels seus clients.

Ha crescut molt l’atur en el comerç? Per una banda sí, molts han hagut de tancar. Per l’altra, hem detectat que moltes persones han capitalitzat el seu atur per obrir un petit negoci, i en aquest sen-

tit s’ha registrat una dada positiva. El que passa és que la durada d’aquests negocis acostuma a ser de mitjana d’un any i mig. Convindria que s’ajudés aquests petits negocis a tirar endavant de la mateixa manera que s’està fent amb els autònoms, ja que això ajudaria molt a reduir l’impacte de la crisi pel que fa l’ocupació.

Un nou model de comerç

Des de la Pimec del Vallès Occidental s’estan portant a terme reunions amb els ajuntaments del territori. Quines són les principals demandes que es fan des d’aquesta plataforma als municipis? Les autoritats són ben conscients que el comerç de proximitat és el que està configurant el model social del municipi i que s’han d’implementar mesures específiques per facilitar-ne l’activitat i evitar que es tanquin, tal com està passant en molts pobles i moltes ciutats. En les diferents reunions que s’han anat produint els temes que més sovint planen són, per exemple, el de la mobilitat: es demana als municipis que habilitin un transport públic més adient a les zones comercials, així com unes zones d’aparcament més nombroses per facilitar l’accés als diferents punts del comerç. Es demana també que es potenciïn els eixos comercials, que aquests tinguin més llum, més activitats, més animació, perquè el lloc per comprar sigui un espai agradable, lúdic, animat, un veritable passeig per als ciutadans. Tampoc no ens oblidem de les propostes fiscals, com la flexi-

bilització de l’impost d’activitats econòmiques (IAE) o l’estudi de les subvencions, que actualment s’han reduït dràsticament, per fer reformes. Els demanem també que vigilin les noves normatives que puguin implicar un cost afegit per al comerç, tal com va passar amb la normativa de les bosses de plàstic, que carregaven vint cèntims a cada bossa. Això, en els temps actuals, no és pertinent, tot i la importància de reduir els residus plàstics. S’han de trobar altres fórmules.

I als comerciants, què se’ls aconsella?

Una de les coses que sempre es repeteixen és que els comerciants han de ser conscients que els problemes no es resolen tan sols des d’una part, que és imprescindible la col·laboració de tots els implicats per fer front a la problemàtica que viu el comerç.

Què vol dir?

Em refereixo a la necessitat que els comerciants, dins els seus municipis i també de forma supramunicipal, s’agrupin per treballar conjuntament. Això pot tenir grans i immediats beneficis, sobretot per lluitar amb la competència de les grans superfícies. Permet tenir una central de compres conjunta, per exemple, i altres eines que facilitin la innovació en productes, l’aplicació de noves tecnologies o l’adquisició de productes de fora del país. Sovint es recorda, també, la necessitat de deixar-se assessorar en els terrenys que domina menys i que poden

ajudar a millorar el seu negoci. E Vallès Occidental ha de liderar un nou model de comerç que sigui un referent a Catalunya. Les condicions existeixen.

L’anunci de la instal·lació de l’empresa sueca Ikea a Sabadell ha provocat una reacció important per part del comerç local i el dels voltants. Quina és la seva opinió sobre el tema? Aquesta qüestió té molts vessants i diferents que s’han de tenir en compte. L’Ajuntament de Sabadell ha manifestat que amb aquesta implantació s’asseguraven cinc-cents llocs de treball. Evidentment, el primer que s’ha de qüestionar és quants seran fixos, quants temporals, quants de Sabadell, quants de fora de la ciutat. Tots els estudis sobre el projecte han estat sobre els impactes positius. Nosaltres, des de Pimec Vallès Occidental, volem conèixer també els impactes negatius que el projecte pot tenir. Una de les principals demandes és que tot l’entorn d’Ikea al polígon Riu Sec el pagui la mateixa empresa i que no es pagui amb diners públics, que són els que han de servir per ajudar el comerç de proximitat. En aquest sentit, s’han demanat accions concretes i immediates. El polígon de Sant Pau de Riu Sec estava pensat inicialment per a la implantació d’empreses d’innovació i recerca, però arran de l’esclat de la crisi no s’ha omplert totalment. El perill ara, i el que no voldríem que passés, és que el polígon es converteixi en un nou Montigalà, o sigui, en una densa concentració de grans comerços.


8

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

INFRAESTRUCTURES /// CERDANYOLA

Els carrers del Centre Direccional, llestos a finals d’any Paral·lelament, s’estan finalitzant les obres de construcció dels primers equipaments i instal·lacions de subministrament d’aquesta àrea de Cerdanyola

L

es noves infraestructures viàries creades al Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès quedaran enllestides abans de finals d’any. Això permetrà als promotors començar a comercialitzar el sòl a principis del 2010, per atraure les empreses vinculades a la recerca que es vulguin instal·lar al costat del futur sincrotró Alba. Coincidint amb l’inici del nou curs, està previst que comenci a funcionar una nova subestació elèctrica, una altra de gas i el primer dipòsit d’aigua potable de l’àrea. Aprofitant l’avançament de les obres, els responsables del centre han decidit rebatejar la zona amb el nom de Parc de l’Alba, per vincular-la més al sincrotró. L’avinguda de la Ciència serà un dels eixos viaris més importants del futur Parc de la Ciència o Parc de l’Alba, ja que comunicarà el sincrotró Alba amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Al voltant d’aquest vial s’ubicaran centres de recerca i de transferència de tecnologia i empreses de recerca. De fet, des del Centre Direccional asseguren que la major part del sòl serà de propietat pública, “cosa que permetrà garantir que les empreses que s’hi instal· laran seran intensives en recerca”. A més d’aquest nou eix, que ja s’està asfaltant, també està gairebé acabada la calçada del nou pont sobre la B-30. De la mateixa manera, avancen les obres d’ampliació de la carretera entre Cerdanyola i Sant

Cugat, que la convertiran en una àmplia via amb dos carrils per sentit, amb carrils bici i amb quatre viaductes. En total, les obres d’aquests tres eixos principals del futur Parc de la Ciència han suposat una inversió de 61 milions d’euros. Primers edificis. Durant la visita d’obres que es va realitzar el juliol a la zona, els responsables del Centre Direccional també van avançar que al llarg del mes de setembre quedarà enllestit l’edifici de la central de poligeneració. Es tracta d’unes instal·lacions de producció conjunta d’energies que permetrà un estalvi energètic del 35%. I és que la central aconsegueix cobrir una important demanda de calor i fred a través d’una energia residual, que és la calor que es desprèn durant el procés de producció d’electricitat. L’obra, que ha suposat un cost de 18 milions d’euros, s’ha inclòs dins del programa Polycity de la Unió Europea com a exemple europeu d’eficiència energètica.

D’altra banda, també s’està enllestint l’estació de regulació i mesura de gas natural, així com la subestació elèctrica de Codonyers, que, amb un pressupost de 18 milions d’euros, estarà connectada a les xarxes de distribució de Cerdanyola i de Sant Cugat i permetrà que ambdues ciutats gaudeixin d’un servei més estable i fiable. Igualment l’entorn comptarà a curt termini amb el primer dels dipòsits d’aigua potable, que tindrà una capacitat d’emmagatzematge de

Operaris treballant en els nous carrers del Centre Direccional /// ACN

L’avinguda de la Ciència serà un dels eixos viaris principals i comunicarà el sincrotró Alba amb la Universitat Autònoma de Barcelona

6 milions de litres d’aigua (equivalents al consum diari de 30.000 habitants). Al mateix temps, s’han iniciat les obres del primer dels dos centres tecnològics que La Caixa ha decidit ubicar al Centre Direccional. En total aquests centres acolliran uns 500 treballadors. Paral·lelament a la construcció dels equipaments, el primer grup de 150 científics i tècnics del consorci CELLS ja s’ha traslladat a l’edifici del sincrotró Alba per supervisar-hi el muntatge de les estacions de treball i començar les /// I.V. proves.

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

Investiguen les servituds de l’aeroport de Sabadell L’

Agència Estatal de Seguretat Aèria ha obert actuacions prèvies a l’Ajuntament de Sabadell per la construcció de diverses edificacions al polígon de Can Gambús, les quals una vegada finalitzades, podrien afectar les servituds aeronàutiques de l’aeroport, és a dir, l’espai de seguretat on no hi pot haver edificacions. Així res-

pon el govern una pregunta escrita del senador de CiU, Jordi Casas, sobre les causes que han motivat l’obertura d’un expedient informatiu per part de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria a l’Ajuntament de Sabadell per uns edificis del barri de Can Gambús que podrien afectar la seguretat de l’aeroport de la ciutat. Alhora, la Fede-

ració d’Associacions de Veïns de Sant Quirze del Vallès va presentar un escrit al Ministeri de Foment el 7 de juny del 2008, a través del defensor del poble, en què alertava d’aquest assumpte. Analitzada la documentació per part dels serveis tècnics de la Direcció General d’Aviació Civil, es va comprovar que la zona estava afectada per les servituds aeronàutiques. Aviació Civil no tenia constància d’autorització administrativa en servituds aeronàutiques per a les edificacions esmentades, tal com seria preceptiu abans del començament de les construccions. /// REDACCIÓ

Aproximació a l’aeroport de Sabadell /// I. VALLESPÍN


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

MOBILITAT /// SABADELL

Les obres dels FGC tallen el centre de Sabadell un any E

l passeig de Manresa, el passeig de la Plaça Major i l’inici de la Rambla són els eixos viaris del centre de Sabadell que, des del 14 de juliol, experimenten una restricció de circulació que afectarà els vehicles privats. Durant un any com a mínim, aproximadament, per aquest tram només podran circular autobusos i taxis. Aquesta és l’afectació més gran que generarà l’inici de la segona fase de les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Sabadell. Per aquest eix central només podran circular taxis i autobusos fins al segon semestre del 2010, data en què està previst que finalitzin les obres en aquesta zona. L’Ajuntament, però, no descarta la possibilitat d’allargar aquesta restricció de forma indefinida.

El centre de Sabadell, tallat durant un any /// I.M.

La primera tuneladora, batejada amb el nom de Sabadell, té un diàmetre de 6,8 metres i, un cop muntada, tindrà una longitud global de 105 metres. Fins a Castellar. D’altra banda, la Gene-

Arriba la tuneladora. D’altra banda, el

director general de Transport Terrestre, Manel Villalante, va informar que ja està llesta la primera de les dues tuneladores que perforaran els nous dos túnels. Aquesta màquina, que s’ha construït a Alemanya, començarà a excavar cap al mes de febrer pel pou d’atac ubicat a la zona del Parc del Nord.

ralitat té previst publicar l’estudi informatiu de l’arribada dels FGC fins a Castellar del Vallès durant el darrer trimestre del 2009. Villalante, però, s’ha mostrat prudent i ha afirmat que encara s’ha de superar el període d’exposició pública i una fase de debat per decidir si finalment és viable fer arribar el tren a aquest municipi. /// I.V.

MOBILITAT /// RUBÍ

Ferrocarrils instal·la càmeres i Wi-Fi a 64 trens de la xarxa U

n total de 64 trens ja circulen amb un nou dispositiu de càmeres i transmissors que permet visionar en directe l’interior dels combois. El maquinista o els passatgers poden activar el dispositiu a través del botó d’alarma ubicat als vagons; d’aquesta manera, la imatge es visualitzarà a les pantalles de control del Centre de Comandament, ubicat a Rubí. Això és possible gràcies a les dues càmeres instal·lades a cada vagó, un monitor a la cabina del conductor i un aparell emissor de dades Wi-Fi situat al cap del tren, des d’on s’envia el senyal al receptor instal·lat als túnels i, des d’aquí, es transmet al centre de control. En aquestes instal·lacions, les imatges es reprodueixen a través d’un videowall, és a dir, d’una sèrie de pantalles digitals que formen un mur. Segons els responsables de FGC, es tracta d’un sistema pioner –ja que només se’n coneix alguna prova al metro de Madrid–, i gràcies a la immediatesa que ofereix, no només incrementarà la seguretat dels usuaris, sinó que també pot ser “un element dissuasiu per evitar actes vandà-

Un tècnic supervisa les càmeres del Centre /// I.M.

lics als trens”. La instal·lació de la banda ampla a la xarxa de Ferrocarrils també tindrà avantatges per als usuaris, ja que oferirà la possibilitat als viatgers de disposar de cobertura Wi-Fi per als equips informàtics i els telèfons mòbils a l’interior del tren. De moment, el sistema s’ha instal·lat en 64 trens i en un tram urbà de 14 quilòmetres de túnels que comprèn el trajecte de plaça Catalunya a l’estació de Reina Elisenda (a la línia del Vallès) i de plaça Espanya a Cornellà (a la línia de Manresa). /// I.V.

RADAR

9


10

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Miquel Allué///Distribuïdor de SMI a Catalunya i professor d’Esade El constant flux d’informació resta eficiència a la feina del directiu i acaba repercutint en la qualitat de vida personal i professional Si a la capacitat d’improvisar li sumem una bona planificació, els executius llatins serem molt bons

L’empresa Success Motivation Institute (SMI) implanta un programa de ‘coaching’ de gran èxit als Estats Units que ajuda a millorar el rendiment personal dels executius reprogramant-ne les agendes TEXT: FRANCESC CASTANYER /// FOTOS: LL. LLEBOT

L’executiu ha de ser egoista i protegir el seu temps per ser eficient

L’

anàlisi detallada d’una activitat esportiva permet identificar-ne els defectes i introduir-hi millores. L’empresa SMI (www.smispain.com) actua amb la mateixa lògica i l’aplica a les agendes dels executius per millorar-ne el rendiment. Miquel Allué, distribuïdor del programa a Catalunya, ha aconseguit canviar els hàbits de molts directius, identificant les activitats d’alta rendibilitat que els permeten ser més eficients a l’empresa i guanyar temps personal.

És podria dir així.

La complicada conciliació empresafamília.

És una part fonamental. Si fem la feina amb menys temps, podem dedicar més temps a les nostres activitats personals. Un empresari familiar de la plana de Vic ens va demanar que l’ajudéssim a treballar menys perquè dedicava més de 70 hores a la setmana a l’empresa.

Què li van receptar?

En general planifiquen relativament poc, dediquen massa temps a les reunions i es passen bona part del dia apagant focs i atenent eventualitats.

Era una persona a qui li agradava tant resoldre els problemes que acabava fent la feina dels altres. Li vam recomanar marcar les seves prioritats i marcar les dels altres. Varem aconseguir passar a 50 hores de feina sense restar eficiència. A partir d’aquell moment va recuperar la vida en família.

Eventualitats?

Com s’evita un client que truca a la porta?

Què tenen en comú les agendes dels executius?

Si a un proveïdor se li acut fer una visita sense avisar, el 99% de les vegades l’atendrem sense dubtar-ho.

No ho hem de fer? Vostè és un consultor d’agendes...

rompen necessita temps per recuperar la concentració. I aquest constant flux d’informació en molts casos resta molta eficiència a la feina de direcció i això acaba repercutint en la qualitat de vida professional i personal.

No, perquè altera totalment la planificació del dia. Hi ha gent que quan la inter-

L’executiu s’ha de protegir. Hem de ser egoistes des del punt de vista personal: l’agenda ens l’hem d’organitzar nosaltres i no la gent de fora. A la gent li importa molt poc el nostre temps. No hauríem de deixar entrar ningú al despatx si prèviament no ha estat convocat. Si un directiu

d’una empresa no es pot tancar una hora a pensar, malament rai.

El mòbil i el correu electrònic són imprevisibles?

Molts executius els identifiquen com els seus grans enemics i els anomenen lladres del temps. Però també hem d’aprendre a gestionar-los. El mòbil no sempre s’ha de contestar; una trucada és com una visita i s’ha de planificar dins l’agenda. Tampoc no cal respondre tots els correus: és millor concentrar la gestió dels correus en un parell de moments del dia, a primera hora del matí i a primera hora de la tarda o abans de marxar de la feina. Però també s’ha de ser selectiu: no cal fer tot el que el correu ens demana.

La capacitat d’improvisació no és una virtut executiva?

Els llatins ens movem bé amb la incertesa i els enrenous i les cultures anglosaxones són més de planificar. Qui és més eficient?

Ens ho imaginem...

Si a la capacitat d’improvisar li sumem la planificació, els llatins podem ser molt bons.

Quina és l’agenda ideal?

No hem de ser massa optimistes a l’hora de planificar les feines: cal deixar espais entre objectiu i objectiu, calcular els temps perduts i posar terminis a les reunions. Hem de distingir el que és imperatiu, el que s’ha de fer abans d’anar a dormir, de les feines que possiblement acabaré fent demà. Una agenda ideal és la que està ben organitzada sumada amb la disciplina de complir-la.


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

ECONOMIA /// VALLÈS

Satisfacció de l’empresariat vallesà pel nou finançament Demanen que es prioritzin les inversions en infraestructures, educació i innovació

“N

o és un mal acord”, però segurament és “l’acord possible” en aquest marc de dificultats i de crisi econòmica. Així valora el nou acord de finançament el president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí. No obstant això, matisa que “això no vol dir que compleixi íntegrament tot el que marca l’Estatut sobre aquest tema”, però com en tot acord “totes les parts han de cedir”. Positiva també és la valoració que en fa el seu homòleg sabadellenc, Antoni M. Brunet, que apunta que “la situació que teníem d’estancament sobre aquest tema estava causant una situació de gran dificultat financera per a la Generalitat”. Brunet també es mostra conformat amb la xifra assolida: “Al voltant dels 3.800 és la quantitat que sempre, des de les cambres catalanes, havíem pensat que és el mínim imprescindible”. Però Galí es mostra prudent i afirma que ara cal veu-

re “com es concreta i si al final s’assoleixen les xifres que està donant la Generalitat, i si és així podem estar momentàniament i temporalment satisfets”. Al positivisme també s’afegeix el president de la Cecot, Antoni Abad, que reclama, però, que s’expliqui clarament l’acord i que es faci “una pedagogia a la ciutadania, als empresaris i a les patronals sobre què suposarà aquest acord, no només per d’aquí a tres o quatre anys”, sinó a més llarg termini i en aspectes de “com quedarà el dèficit de la Generalitat”. Abad també destaca positivament el fet que, gràcies al nou acord, s’estigui “corregint la discriminació històrica que pateix Catalunya en tema de finançament”. Per la seva part, l’altra patronal, Pimec, ha decidit no manifestar-se fins que es tinguin “més detalls i les quantitats exactes” d’aquest nou acord.

ECONOMIA /// VALLÈS

Prioritats en les actuacions. Amb la nova injecció de diners, Galí té clares les prioritats d’inversió: les infraestructures, educació, recerca i innovació. En aquest darrer punt coincideix la Cecot, que a més demana que la innovació a les empreses s’estengui tant a la creació de nous productes com al sistema de gestió. Des de la patronal egarenca també reclamen més suport a la internacionalització, especialment de les pimes.

Més contingut es mostra Antoni M. Brunet. El president de la Cambra de Sabadell dubta que pugui haver-hi un tomb en el capítol inversor, arran de la crisi, i de fet demana més “control de les despeses corrents de l’administració”. De totes maneres, Brunet espera que es mantingui al màxim la inversió en infraestructures, perquè “al final això és el que desenvolupa el país i el que genera més ocupació a mitjà termini”. /// I. VALLESPÍN

De dalt a baix, Antoni Abad, Antoni M. Brunet i Marià Galí /// ISABEL MARQUÈS

PROMOCIÓ ECONÒMICA /// VALLÈS

Rubí agafa el relleu de Sant Es fomentarà l’ocupació dels Cugat en la presidència del CIT aturats en el sector serveis A

ra fa un any, els municipis limítrofs de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola van decidir unir-se sota el paraigua del batejat Catalonia Innovation Triangle, per sumar esforços a l’hora de gestionar i planificar aquells aspectes que afecten les tres poblacions. L’objectiu final d’aquesta iniciativa és potenciar econòmicament el territori, amb una aposta per la recerca i la innovació. Abans de vacances, els alcaldes dels tres municipis van presentar el pla d’actuacions del nou organisme i van materialitzar el canvi de presidència, que passa de Sant Cugat a Rubí, pel termini d’un any. Aquesta col·laboració entre les tres ciutats ha donat com a fruit diferents projectes, com ara, l’elaboració del Pla de Mobilitat del Polígon Can Sant Joan, el projecte de senyalització conjunta de les àrees industrials del CIT o l’anàlisi conjunta sobre la gestió dels parcs empresarials. A més, s’ha elaborat un reglament d’ús de la marca CIT: “Volem que els parcs empresarials la utilitzin i la facin seva”, ha afirmat Lluís Recoder, que ha reconegut que el pas previ és “prestigiar la marca”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia, sobre la qual recau la nova presidència

E

Els alcaldes de St. Cugat, Rubí i Cerdanyola /// CEDIDA

de l’organisme, ha assegurat que les administracions han de fomentar una “innovació ètica”, que ha definit com “cercar un creixement acompanyat de l’equitat, la justícia social i la sostenibilitat”. Projectes fins al 2012. El plenari del CIT ha aprovat també el Pla d’Actuació 2009-2012, format per un total de 24 accions que tindran un cost aproximat de 522.000 euros. Aquestes iniciatives es divideixen en diferents línies d’actuació d’àmbits com ara les infraestructures, la gestió dels polígons, les telecomunicacions, la promoció econòmica, etc. /// I.V.

l Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental i la Diputació de Barcelona han signat un conveni per posar en marxa el projecte ILOQUID. Aquesta iniciativa permetrà, mitjançant la planificació i concertació territorial, dissenyar per al període 2010 -2011 un conjunt de mesures de formació, inserció i promoció de la qualitat dels serveis i empreses que incideixin positivament en la creació i millora de l’ocupació en el sector serveis a les persones. L’acord va ser rubricat pel vicepresident del Consorci, Manel Pérez, i el diputat de Desenvolupament Econòmic, Teo Romero. Com a pas previ, es va constituir la taula de dinamització i coordinació territorial del projecte, formada pels 23 municipis de la comarca, però que també comptarà a partir del setembre amb els agents socioeconòmics i entitats i empreses del sector serveis. Durant el 2009, les activitats de la taula se centraran en l’elaboració de tres eines de planificació i dinamització territorial.

Teo Romero i Manel Pérez signant l’acord /// CEDIDA

En primer lloc, es portarà a terme el mapa d’empreses de serveis d’atenció a les persones amb necessitats especials. A partir d’aquí, en segon lloc, es treballarà en l’elaboració d’una diagnosi de les necessitats del sector en tres aspectes: oferta de serveis, demanda social i entorn socioeconòmic. Finalment, tota l’activitat de planificació culminarà al mes de desembre amb un pla operatiu de treball al territori, que recollirà la proposta d’actuacions de formació, inserció i de promoció d’empreses i serveis per desenvolupar al llarg del pe/// REDACCIÓ ríode 2010-2011.


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

RADAR

13

ENTITATS FINANCERES /// VALLÈS

Neix la tercera caixa catalana amb el segell vallesà La fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu és ben acollida pels empresaris de la comarca

Seu de l’Obra Social de Caixa Sabadell i, a la dreta, dels serveis centrals de Caixa Terrassa /// I. MARQUÈS

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

El Sabadell redueix benefici, però manté l’expansió E

n el primer semestre del 2009 Banc Sabadell (BS) va obtenir un benefici net de 332 milions d’euros, un 22,5% menys que en el mateix període del 2008, a causa del major esforç realitzat en la dotació a provisions voluntàries. Segons l’entitat, els recursos de clients al balanç creixen un 13,8% en termes anuals el darrer trimestre i arriben als 37.834 milions d’euros. Els recursos gestionats pel Sabadell són de 81,4 milions d’euros.

COMPRA D’UN BANC. El Sabadell ha adquirit el Mellon United National Bank, un banc comercial fundat el 1978 que opera al sud de Florida. L’entitat vallesana ha comprat el 100% del capital social d’aquest banc de Miami i, a més, ha adquirit tots els seus dipòsits (1.613 milions de dòlars) i 900 milions de crèdits. Segons BS, l’operació “representa un pas important per enrobustir la plataforma operativa de Banc Sabadell a Florida en un moment en què sorgeixen oportunitats interessants en el mercat americà”. PRODUCTE PER a LES FARMACÈUTIQUES. El

banc ha llançat al mercat FarmaRenting, una nova línia de finançament especialitzat adreçada específicament al sector farmacèutic;

El president de Banc Sabadell, Josep Oliu /// BS

es tracta d’un producte que, segons el banc, “permetrà a farmàcies i empreses del sector renovar periòdicament els seus equips tecnològics i beneficiar-se d’importants avantatges fiscals”. Portal immobiliari. Una altra de les nove-

tats presentades recentment pel BS ha estat el portal www.solvia.es, destinat a la comercialització d’actius immobiliaris, ja siguin propis o de clients promotors. En aquest portal web es pot trobar una oferta àmplia, que inclou habitatges, locals comercials, oficines i naus industrials de tot l’Estat. /// REDACCIÓ

D

e la unió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu naixerà la tercera entitat d’estalvi de Catalunya en actius financers. Totes tres sumen uns recursos propis de 2.268 milions d’euros i una mitjana de coeficient de garantia i solvència del 12,4%, quatre punts superior al mínim (8%) que marca el Banc d’Espanya. La nova caixa tindrà uns actius totals de 27.500 milions d’euros, uns dipòsits administrats de 25.500 milions d’euros i una inversió creditícia de 21.500 milions. Les tres entitats volen constituir una nova caixa “més dimensionada, més eficient i amb una millor capacitat” per afrontar la crisi i competir en millors condicions. Ara s’inicia la fase d’integració, a través de comissions mixtes, un procés que finalitzarà a finals de setembre i que donarà com a fruit la definició final de la nova entitat. Però ja se n’han avançat alguns detalls, com el fet que la fusió obligarà a tancar unes 150 oficines i que s’haurà de reduir la plantilla en uns 350 treballadors, un reajustament que s’intentarà fer a través de prejubilacions. El que sí que es mantindrà és el nom actual en aquelles poblacions “d’històrica presència”, mentre que en l’àmbit general se n’adoptarà un de nou. Quant a l’obra social de les entitats, de moment el projecte inicial preveu la creació d’uns consells territorials que proposaran, impulsaran i faran un seguiment en els territoris tradicionals de la política de suport a les obres pròpies de cada zona. En una tro-

bada informal amb la premsa a finals de juliol, el director general de Caixa Terrassa, Enric Mata, va dir que el procés de fusió “és un projecte tancat” i si s’amplia serà “una mica més tard”. Mata va reconèixer que s’ha parlat amb les caixes de Girona i Tarragona: “No veurien cap inconvenient ni suposaria cap dificultat” que s’incorporessin a la fusió”, va dir. Acollida al territori. El projecte ha estat

valorat “molt positivament” per la Generalitat, el Banc d’Espanya i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis –que el consideren “un projecte de referència en el procés de reordenació del sistema financer espanyol”–, així com també per l’empresariat vallesà. Des de les cambres de comerç de Sabadell i Terrassa coincideixen a destacar positivament “el fet que hagin estat les entitats financeres les impulsores d’aquesta iniciativa i no l’administració”. Ambdues institucions demanen que, tot i la fusió, les tres entitats “mantinguin un fort compromís social i econòmic amb el seu territori”, un aspecte que també ha estat destacat pels alcaldes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. D’altra banda, des de la cambra egarenca demanen que l’entitat “sigui capaç de donar resposta a les necessitats financeres que tenen les empreses de la comarca” i esperen que la que serà la tercera caixa catalana resolgui el problema actual d’accés al crèdit que tenen actualment les empreses. /// I.V.


14

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

HABITATGE /// VALLÈS

Més de 24.000 habitatges del Vallès esperen un comprador Sant Cugat, el municipi on la vivenda és més cara i Terrassa, el que té més estoc

A

l Vallès Occidental, 24.133 habitatges encara no han trobat comprador, segons un estudi elaborat per les cambres de comerç i els gremis de construcció de les demarcacions de Sabadell i Terrassa. D’aquest total, el 58% són de segona mà, mentre que el 25% són d’obra nova i el 17% són promocions iniciades i pendents de finalitzar (l’estudi no diferencia entre les obres en marxa i les que han estat paralitzades). Terrassa és la ciutat que més estoc concentra (35,54%), seguida de Sabadell (18,24%) i Sant Cugat (14,23%).

Divisió per municipis, en percentatges, de l’estoc d’habitatge al Vallès Occidental

massa ho diem ara, però llavors pensàvem que es podria absorbir amb l’augment demogràfic”, afirma el president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí. No obstant això, el seu homòleg sabadellenc assegura que es tracta d’un “estoc absorbible” per a una comarca amb més de 800.000 habitants. En aquest sentit, el president del Gremi de Constructors de la demarcació de Terrassa, Antoni Palet, apunta que “la demanda existeix, però els paràmetres a l’hora de concedir els crèdits han canviat”. /// I.V.

EMPRESA /// SABADELL

EMPRESA /// TERRASSA

El Leitat fomentarà la competitivitat de Sabadell E

l Vapor Llonch de Sabadell i el centre tecnològic Leitat treballaran conjuntament per incrementar la competitivitat del teixit productiu de la ciutat. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sabadell sol·licitarà a Leitat propostes d’accions adreçades a les empreses basant-se en les necessitats detectades al territori i, alhora, es compromet a difondre les activitats del centre tecnològic.

En aquest sentit, Albert Matarrodona, director executiu del centre tecnològic Leitat, ha assenyalat que “cada vegada més treballem conjuntament amb els serveis de promoció econòmica dels ajuntaments perquè és a través d’ells que ens arriba el major nombre d’inputs”. Oferint valor afegit. Leitat és un centre

tecnològic situat a Terrassa que té com a objectiu la prestació de serveis a les empreses

plantegen en aquest estudi diferents propostes per donar sortida a aquest parc d’habitatges. Així, el president del Gremi de Constructors de Sabadell, Melquíades Garrido, posa sobre la taula la possibilitat que les administracions comprin els edificis en estoc a preu d’hipoteca, per després posar-los a la venda en règim de protecció oficial. Una altra de les solucions apuntades, però amb resignació, és el lloguer amb opció de compra, ja que “no és aconsellable treure la virginitat als pisos”, afirma Garrido, referint-se a la devaluació que pateixen els habitatges. També demanen que es frenin grans operacions urbanístiques, com les ARE (àrees residencials estratègiques), i reduir les promocions d’habitatge públic: “El mercat ja està prou saturat”, assegura Garrido. No obstant això, el sector reclama més sòl, i més barat, per poder construir a preus més assequibles. Estoc absorbible. “Que s’ha construït

L’estudi també recull que els municipis amb el preu més alt per metre quadrat construït d’obra nova són Sant Cugat, Matadepera i Cerdanyola. Quant a la segona mà, l’habitatge més car es troba a Montcada i Vacarisses, però també per darrere de Sant Cugat i Matadepera. Per elaborar l’estudi, durant el gener i el maig d’enguany s’han enquestat 294 empreses i promotores.

Per la seva part, Leitat posarà a disposició del Vapor Llonch els equips i el personal especialitzat necessari per desplegar els diferents programes que es plantegin. D’altra banda, el Centre Tecnològic oferirà projectes adreçats a les empreses del municipi en la mesura que sigui possible.

Mesures i propostes. Les quatre entitats

Moment de la signatura de l’acord /// CEDIDA

del sector industrial, per afegir valor tecnològic tant als productes com als processos. Els seus serveis tenen vocació d’adaptació i evolució davant els canvis del mercat i se centren en les tasques de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). El compromís en la recerca de les millors solucions tecnològiques per a les empreses ha fet que aquest centre col·labori amb institucions públiques, organismes estatals, universitats i altres centres tecnològics per buscar les respostes més eficients a les demandes dels clients. /// REDACCIÓ

EQUIPAMENTS /// SANT CUGAT

Nova fornada amb un centenar d’executius formats a l’EUNCET

L’innovador parc @ Sant Cugat es posa en marxa amb despatxos a la carta

U

E

n total de 95 alumnes s’han graduat aquest curs a l’Escola Universitària de Caixa Terrassa, després d’haver cursat els seus estudis en ciències empresarials. En concret, es tracta de la 17a promoció de la diplomatura en ciències empresarials; la sisena promoció de l’enginyeria tècnica en informàtica de gestió, i la novena promoció dels màsters en direcció i administració d’empreses (MBA) i en direcció internacional de l’empresa (MIBA).

En total, 95 nous executius que “hauran de ser la generació que adapti el model empresarial als nous temps, després d’aquesta crisi econòmica”, segons Jaume Ribera, president de Caixa Terrassa, que també va animar els nous professionals perquè lluitin per un món “just, equitatiu, sostenible, però també més desenvolupat”. El director de la Fundació Cultural Caixa Terrassa, Miquel Solé, va aconsellar als graduats que aprofitin la crisi com un moment d’oportunitats i que en la seva vida professional prenguin decisions amb /// E. NÚÑEZ consciència.

stà envoltat d’un paisatge excepcional amb grans zones enjardinades i està només a quinze minuts de Barcelona. Però un dels seus principals actius és que ofereix despatxos flexibles, completament adaptats a les necessitats de cada empresa. Amb aquests arguments comença l’activitat al nou parc empresarial @ Sant Cugat, una nova zona de negocis al barri de la Guinardera - Can Canyameres. El nou complex consta d’un conjunt edificat de nova construcció, de més de 50.000 m2 en la primera fase, destinat a locals comercials, aparcaments i oficines. Hi ha dos edificis destinats a oficines, de 6.000 m2 i 9.000 m2, respectivament, 9.500 m2 dedicats a locals comercials i 25.000 m2 destinats a places de pàrquing. Les oficines de l’@ Sant Cugat Business Park destaquen per la seva llum natural i les vistes, però també per la seva tecnologia, amb climatització independent i sistema automàtic d’humidificació. N’hi ha des de 30 m2 fins a 1.000 m2 per planta. El parc també disposa de locals comercials a partir de 40 m2, amb una zona específica de locals preparats per a restauració. /// REDACCIó


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

RADAR

15

EMPRESA /// SANT CUGAT

Boehringer inverteix 16 M en la seva planta de Sant Cugat Es destinaran a posar en marxa dues noves línies de producció d’ampolles estèrils

L

tar un 50% la capacitat productiva de la planta catalana”.

a farmacèutica Boehringer Ingelheim ha invertit més de setze milions d’euros en la seva planta de Sant Cugat del Vallès, la més gran que la companyia té a tot el món. La mesura permetrà crear dues noves línies de producció que contribuiran a incrementar la producció d’ampolles estèrils un 50%. A banda d’això, la mesura possibilitarà crear trenta nous llocs de treball que se sumaran als 460 que ja hi ha actualment al centre de producció vallesà. Malgrat l’actual situació econòmica, en els darrers anys la farmacèutica Boehringer Ingelheim ha anat creixent per sobre del mercat mundial. Aquest fet i l’increment de la demanda que s’ha produït gràcies al desenvolupament de les economies dels països emergents com la Xina han portat la direcció del grup farmacèutic a fer aquesta inversió que, segons el director general de la multinacional a l’Estat espanyol, Manuel García Garrido, “permetrà augmen-

Garrido ha explicat que aquesta operació possibilitarà posar en marxa dues noves línies de producció d’ampolles estèrils (medicaments injectables com el Nolotil), cosa que significa que es produiran més de 300 milions d’ampolles cada any. En aquest sentit, el responsable de l’empresa ha assegurat que s’incrementarà la competitivitat de la fàbrica i “s’asseguraran els llocs de treball en un món molt competitiu”, on el principal client de la fàbrica vallesana són els mercats emergents. D’aquesta manera, afirma García Garrido, l’empresa també podrà competir “fins i tot amb vista al futur” amb aquestes economies emergents. Arrelament a Catalunya. Segons GarInterior dels laboratoris de Boehringer /// CEDIDA

EMPRESA /// VILADECAVALLS

Sony redueix el seu benefici un 70%, fins als 7 milions S

ony España va obtenir el 2008 un benefici net de 7 milions d’euros, un 70% menys que el 2007, quan va guanyar 23,4 milions. La multinacional japonesa també ha vist reduïda la seva facturació, que ha passat dels 2.491 milions del 2007 als 2.148 del 2008, un 13,5% menys. Els motius, apunta la companyia, són el retrocés del mercat i la caiguda del preu dels televisors de pantalla plana, que s’ha reduït més d’un 25%. Malgrat aquests resultats, el director general de la companyia, Pedro Navarrete, ha fet avui un balanç positiu de la marxa de l’empresa; tenint en compte la situació econòmica internacional, Sony España ha obtingut millors resultats que els seus competidors.

Mantenir la planta. Per fer front a aquesta situació, Sony ha reduït la seva plantilla en unes 290 persones en l’últim any, un centenar d’elles a través de baixes voluntàries i prejubilacions acordades amb els sindicats de la factoria de Viladecavalls.

El més important, ha assegurat, és que gràcies “a l’exercici de responsabilitat social”

La planta de Sony a Viladecavalls /// I. MARQUÈS

d’empresa i comitè i “al suport de Tòquio” s’ha aconseguit garantir la continuïtat de la fàbrica vallesana, una de les poques plantes d’electrònica de consum que segueix fabricant pantalles de plasma a l’Estat. L’objectiu de Sony España és produir, durant l’exercici actual, 1,5 milions de televisors, cosa que dependrà del que passi després de l’estiu i de la campanya de Nadal. En un mercat “impredictible” com el de l’electrònica de consum, Navarrete aposta per “guanyar en competitivitat i en innovació” per fer front a la crisi. /// REDACCIÓ

rido, la presència de Boehringer a l’Estat es-

panyol es consolida amb aquesta inversió: “És molt satisfactori per nosaltres que la inversió hagi retornat a Catalunya, on des de fa més de 50 anys Boehringer té una presència molt important amb la planta farmacèutica de Sant Cugat i la química de Malgrat de Mar”; de fet, aquesta última subministra productes a més de 25 països. Pel que fa a la possibilitat de traslladar les línies de producció catalanes a altres països de fora de la Unió Europea, Garrido ha assenyalat que aquesta no és la intenció de l’empresa, que considera que l’aposta per R+D segueix sent imprescindible per prosperar. En aquest sentit, ha afegit que en els pròxims dos anys es duran a terme nous llançaments de medicaments que són el resultat d’aquesta aposta pel desenvolupament i la recerca: “Introduirem al mercat dos nous medicaments dels camps de l’oncologia amb una sèrie de derivats i tota una franquícia dedicada a la diabetis i l’hepatitis C”, ha dit. PERSPECTIVES DE FUTUR. Pel que fa al pla

estratègic per al 2010-2014, el director de la farmacèutica ha assegurat que la multinacional seguirà treballant per ser una “companyia independent, que aporta valor a la societat a través dels fàrmacs que milloren la vida dels ciutadans i que aposta per la investigació i el desenvolupament”, ha sentenciat. /// REDACCIÓ


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Empresa familiar /// Pèndulum El conegut col·laborador del programa ‘Quèquicom’ té un taller a Terrassa, on fabrica instruments científics i eines per a museus PER: IVANNA VALLESPÍN

Pèndulum, el taller on encara és permès somiar en la ciència 1 /// MARC BOADA, FUNDADOR DE PÈNDULUM. L’EMPRESA es VA CREAr EL 1997 I ES DEDICA A FABRICAR INSTRUMENTS I EINES PER A MUSEUS

2 /// FABRICACIÓ ARTESANAL. AL TALLER TREBALLEN SET PERSONES, ESPECIALISTES EN FUSTA, DISSENY, METAL·LÚRGIA, ETC.

3 ///

1 ///

A

pocs metres del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, s’amaga un estudi-taller artesanal on s’acumula un gran nombre d’objectes i instruments que exemplifiquen la història i l’evolució de la creativitat científica de l’ésser humà. Es tracta de Pèndulum, que van fundar l’any 1997 Marc Boada i Moira Costa. En aquest petit taller fabriquen tot tipus de mòduls interactius per a museus de ciència, que serveixen per explicar als nens, d’una forma didàctica, un concepte científic. Però també realitzen maquetes de tipus topogràfic o arquitectònic, en-

2 /// tre d’altres, a més de rèpliques d’instruments científics antics, prototips mecànics per a dissenyadors industrials o instruments per a la investigació científica universitària. Pèndulum està integrat per set persones, cada una especialitzada en una tasca diferent, des de la part més administrativa i de relacions públiques, fins a l’expert en metal·lúrgia, en fusta, enginyeria, disseny... L’empresa està ubicada a Terrassa, i no pel fet de ser a prop del MnATEC, sinó perquè la ciutat ofereix molts avantatges: “Està plena de polígons, així que quan necessitem un material, el trobem de seguida”, afirma Boada.

VENDA D’INSTRUMENTS. ELS APARELLS Que FABRIQUEN A PÈNDULUM TAMBÉ ES PODEN ADQUIRIR A TRAVÉS DE LA SEVA PÀGINA WEB. /// I. MARQUÈS

3 ///

“a vegades s’oblida que la innovació és fruit de la creativitat humana i que alhora aquesta és una eina per aconseguir la felicitat”

REGALAR CIÈNCIA Però a més del vessant museístic, el 2004 l’empresa va obrir l’Estudiolo de Pèndulum, amb l’objectiu de construir rèpliques d’instruments antics que puguin servir com a regal. “Hi ha experiments i artefactes de la història de la ciència que són preciosos i que tenen un alt component estètic. Són aparells que et fan pensar en ciència, però que també serveixen per decorar la casa o el despatx”, afirma Boada. Això sí, aquests regals peculiars, que uneixen estètica i coneixement, estan destinats a persones amb poder adquisitiu mitjà-alt, ja que els preus poden oscil·lar entre els 60 euros d’una plomada i els 100 euros d’un zoòtrop, fins als 275 euros que val un tel·luri, els 434 d’un telescopi de Newton, els 975 d’un generador de Kelvin o els 1.200 de la màquina electroestàtica de Wimshurst.

FOMENTAR LA CREATIVITAT La darrera novetat impulsada per Pèndulum, però, serà més assequible, ja que es tracta d’un kit destinat als “joves adolescents de batxillerat i secundària que són experimentadors nats, però que no troben al mercat res per poder desenvolupar la seva creativitat”, apunta Boada. Aquest empresari i divulgador afirma que el kit no és un joc, sinó que es tracta de portar la ciència a casa. El nou producte es posarà a la venda pròximament en establiments convencionals, però també a través de la botiga virtual de TV3. Boada presenta el programa de divulgació científica Quèquicom al Canal 33. L’empresari i científic apunta que cada cop hi ha menys estudiants a les facultats de ciències i que per això cal fomentar la creativitat científica, però també la seva pràctica: “Si vols practicar qualsevol tipus de disciplina artística o practicar un sentiment místic o religiós, no tindràs cap problema per trobar un espai; però si vols fer un experiment, no hi ha cap lloc on el puguis anar a fer”. Boada assegura que el govern promou la innovació des d’un punt de vista mercantilista i que “a vegades s’oblida que la innovació és fruit de la creativitat humana i que alhora aquesta és una eina per aconseguir la felicitat. Però aquí el que es busca no és la felicitat, sinó els diners”.

PÈNDULUM UBICACIÓ Vázquez de Mella, 22, local. Terrassa ANY DE FUNDACIÓ 1997 Nombre de TREBALLADORS 7 treballadors FACTURACIÓ 0,5 milions d’euros (2008)


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

RADAR

17

PREMIS CAMBRA /// TERRASSA

“Si hi ha empresa, hi ha ocupació, hi ha impostos, hi ha benestar social...” El president de la Cambra, Marià Galí, demana localitzar els sectors econòmics amb més potencial de futur

E

ls Premis Cambra 2009, que convoca la Cambra de Comerç de Terrassa, van reunir, el 8 de juliol, unes 450 persones a l’entorn bucòlic de la masia La Tartana de Matadepera. En aquest marc, la institució egarenca va voler reconèixer aquelles empreses i persones que han contribuït millor a potenciar el desenvolupament econòmic i social de la demarcació. Durant l’acte, el president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, va enviar un missatge d’optimisme als empresaris assistents i els va animar a “explorar noves alternatives i trobar el seu camí per afrontar la situació”. Parlava de la crisi, és clar. Amb vista a la recuperació econòmica, Galí va apuntar que la comarca ha de trobar i determinar quin és el sector amb més potencial i va citar, entre d’altres, el biotecnològic, l’alimentari, el sociosanitari, el fotònic i l’aeronàutic.

Però per tirar endavant aquest projecte, el president de la Cambra va afirmar que cal donar suport a les empreses que apostin per aquests nous sectors de futur. De forma més àmplia, Galí va reclamar un “compromís de la classe política i de la societat envers l’economia política”, ja que “si hi ha empresa, hi ha ocupació, hi ha impostos, hi ha benestar social...”. (Vegeu-ne el discurs ampliat a la pàgina 30) L’acte de lliurament dels guardons va ser presidit pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, que va apuntar els temes relacionats amb les infraestructures de la comarca, però que va posar l’accent en la tradició industrial “descomunal” de la comarca, amb “una gran capacitat de resistència, d’adaptar-se als moments de canvi, que ha demostrat que dels vells sectors en poder sorgir de nous”, va afirmar. Igualment, el conseller Nadal, en

un exercici d’autocrítica, va reconèixer que “el govern ha de crear estímuls, posar facilitats, reduir terminis, eliminar tràmits...”.

Cinturó, “que necessitem que continuï, en forma d’autovia, fins a Granollers”, va reclamar. Guardonats. Els Premis Cambra 2009

“EL VALLÈS TÉ UNA tradició industrial descomunal, amb una gran capacitat de resistència, d’adaptarse als moments de canvi, que ha demostrat que dels vells sectors en podeN sorgir de nous” En canvi, qui sí que va fer referència a les infraestructures va ser l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, que va afirmar que a la ciutat ja hi ha projectes “encarrilats”, com el perllongament dels FGC i el Quart

han reconegut un total de 12 empreses en set categories diferents: la internacionalització (Germans Boada i IMC Toys), la iniciativa empresarial a la demarcació (Hewlett-Packard), la responsabilitat social corporativa (Fundación Adecco i Konixbert Hi-Tech), innovació i R+D (Amate Electroacústica i Circontrol), formació i coneixement (Consorci Sanitari de Terrassa i Leitat Technological Center), millor iniciativa comercial i de serveis (Prad SA Marca Schuss i SC Trade Center) i l’empresa de nova creació (Malahierba). A més, Manuel Lao, president de CIRSA, va rebre el premi al Lideratge Empresarial, mentre que Joan Antoni Pujals va recollir la insígnia d’or de la Cambra. /// I.V. 1 /// RECEPCIÓ. UNES 450 PERSONES Van assistir al sopar dels Premis Cambra 2009

2 /// Fotografia de família. 12 EMPRESES HAN ESTAT PREMIADES en L’EDICIÓ D’ENGUANY DELS GUARDONS DE la CAMBRA DE TERRASSA 3 /// AUTORITATS. EL CONSELLER NADAL (AL CENTRE) CONVERSA AMB MANuEL LAO, GUARDONAT AMB EL PREMI AL LIDERATGE, EN PRESÈNCIA DE L’ALCALDE DE TERRASSA I EL PRESIDENT DE LA CAMBRA

1 ///

2 ///

3///

4///

4 /// LLIURAMENT DELS PREMIS. D’ESQUERRA A DRETA, PERE NAVARRO, MARIÀ GALÍ I JOAQUIM NADAL VAN LLIURAR ELS PREMIS ALS EMPRESARIS /// ISABEL MARQUÈS


18

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Emprenedors /// Fortiverd Sovintegen les microempreses que elaboren cervesa tradicional. A la comarca, un emprenedor de Rubí també s’ha apuntat a l’aventura PER: IVANNA VALLESPÍN

Fortiverd recupera els mètodes i el gust de la cervesa tradicional

S

alvador Fortea és un exemple que es pot ser emprenedor a qualsevol edat. Amb 48 anys, ha decidit iniciar, no tant una aventura com un alè. Fortiverd, la seva empresa, “és el resultat d’un somni”, afirma. I és que quan va acabar la carrera ja tenia al cap muntar una fàbrica de cervesa, però llavors no tenia ni els diners ni l’experiència. Després de treballar en una multinacional làctia durant 20 anys, va decidir que ja era el moment i l’octubre del 2007 va fundar l’empresa, tot i que els tràmits i la construcció de la fàbrica han fet que comencés a elaborar la cervesa fa només sis mesos.

1 /// SALVADOR FORTEA FA MIG ANY QUE S’ENCARREGA, EN SOLITARI, DE L’ELABORACIÓ DE LA CERVESA TRADICIONAL

2 /// CERVESA BLEDER. ACTUALMENT TREBALLA AMB DUES VARIETATS, UNA ALE I UNA LAGER

3 /// MÀQUINA ENVASADORA EL PROCÉS D’ELABORACIÓ DE LA CERVESA ÉS ARTESANAL, i ES TÉ una cura ESPECIAL en LA TRIA DE LES MATÈRIES PRIMEreS /// I. MARQUÈS

Es tracta d’un mercat –el de la cervesa tradicional– que en aquests moments de crisi està vivint un auge, potser perquè els seus clients –gent amb alt poder adquisitiu– no estan en crisi, tal com apunta Fortea. I és que a Catalunya ja hi ha 15 empreses que elaboren cervesa tradicional, i això n’amplia la varietat al mercat: “Hi ha una dictadura de la cervesa, només n’hi ha de dos tipus, però nosaltres volem oferir-ne d’altres”. L’elaborada a Rubí és una cervesa que “porta més quantitat de matèria primera, amb llevats vius, no és una cervesa filtrada i és més bona que la cervesa industrial”, explica l’emprenedor. Com a contrapartida, les quantitats que es fabriquen són menors i el preu és més elevat, “és una cervesa d’elit”, assegura.

1 ///

2 ///

DUES VARIETATS Fortiverd elabora uns 35.000-40.000 litres anuals de cervesa, però l’objectiu és arribar als 100.000. Fortea ha batejat la cervesa amb el nom de Bleder, en honor d’un llegendari drac femella que vivia a l’Edat Mitjana al prelitoral català. Actualment fabrica dues varietats de cervesa, la Bleder Foc –una Ale amb un alt contingut d’alcohol i un regust de dàtil– i la Bleder Drac –una Lager equilibrada de sabor intens–. Aquesta darrera va ser escollida cervesa de l’any de Jafre a la fira Cultura de la Cervesa Artesana i Productes de la Terra, celebrada al municipi de Jafre al juliol. El procés d’elaboració d’aquestes cerveses tradicionals s’inicia amb la barre-

“Tinc molt clar que no em vull fer ric, l’únic que vull és treballar, passar-m’ho bé i ser feliç, i de moment ho estic aconseguint” ja de malt d’ordi i civada, que dóna com a resultat el most, que després es fermenta (la temperatura de fermentació varia segons la varietat de cervesa). Finalment, el líquid es refreda, s’envasa i es deixa madurar la cervesa a l’ampolla durant un mes, abans d’etiquetar-la i distribuir-la.

Durant aquests primers mesos, Fortea ja ha rebut una resposta positiva del seu producte, que actualment ven a cellers, botigues especialitzades en productes artesanals, cerveseries i algun bar. De moment ha començat a distribuir al voltant de Rubí i Sant Cugat, però el seu objectiu és anar creixent a poc a poc cap a Barcelona i més enllà.

EMPRENEDOR MULTIDISCIPLINARI En una nau de Rubí, Salvador Fortea s’encarrega de fer-ho absolutament tot: elaborar la cervesa, distribuir-la i gestionar l’empresa. Aquest emprenedor afirma que va muntar l’empresa sense ajuts públics i només gràcies a un préstec del banc. De

3 /// fet, demana a les administracions més suport econòmic, però sobretot alleugerir els tràmits per aconseguir els permisos necessaris per muntar una empresa. Amb tot, valora l’experiència d’una forma molt positiva: “És el que volia fer. Tinc molt clar que no em vull fer ric, l’únic que vull és treballar, passar-m’ho bé i ser feliç, i de moment ho estic aconseguint”.

MÉS INFORMACIÓ Fortiverd s.l. Polígon Molí de la Bastida. Rubí fortiverd.com


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

ASSOCIACIONS /// SABADELL

La Cambra de Comerç de Sabadell recupera 1,5 M d’euros d’IVA

RADAR

19

ASSOCIACIONS /// CERDANYOLA

Reclamen millores dels polígons de Cerdanyola L’

Associació d’Empresaris de Cerdanyola (AEC) ha valorat molt positivament l’estudi de diagnosi i cens dels polígons industrials elaborat per l’Ajuntament d’aquest municipi. A a Cambra de Comerç de Sabadell ha partir d’aquest text, l’AEC ha anunciat que orrecuperat per a les empreses de la de- ganitzarà reunions de treball amb els associats marcació un total d’1,5 milions d’euros, en ubicats als polígons per poder, posteriorment, concepte de l’IVA pagat a l’estranger. L’en- presentar propostes concretes a l’Ajuntament titat afirma que s’han rebut més de 180 i fer així que aquest informe “pugui esdevenir sol·licituds empresarials en aquest exer- una veritable eina de treball que permeti situcici, la qual cosa representa un increment ar la nostra ciutat i els seus polígons en consopub B30 22/5/09 14:23 P�gina 1industrial de amb el futur creixement de més del 150% en relació amb l’exercici pagnància anterior. Del total d’IVA recuperat a l’estranger, quasi la meitat (un 42%) s’ha sol· licitat al llarg d’aquest any, la qual cosa confirma l’interès de les empreses per aquest servei en un exercici especialment difícil i complicat.

L

Des de la Cambra s’aconsella presentar com més aviat millor la documentació corresponent per poder tramitar-la i s’insisteix en la necessitat que les empreses tinguin cura de la documentació que es presenta. En aquest sentit, i davant de qualsevol dubte, els tècnics de la Cambra faciliten a les empreses informació i assessorament. El país que permet el cobrament més ràpid de l’IVA és França, seguit d’Alemanya i Regne Unit. /// redacció

ASSOCIACIONS /// TERRASSA

‘Reimpulsem’, lema dels premis empresarials de la Cecot

C

om és habitual des del 1995, la patronal egarenca Cecot ha convocat la nova edició dels Premis al Progrés Empresarial, que es lliuraran el 30 d’octubre. Sota el lema Reimpulsem, el president de la patronal, Antoni Abad, convida a fer que “ens replantegem, ens reinventem i ens redefinim” per fer front als canvis i reptes actuals, i ha afegit: “Només del nostre esforç i de la nostra competitivitat sortirem reforçats d’aquesta crisi”. Les categories d’aquesta nova edició són, com en anys anteriors: Empresa més Internacional, Comerç i/o Servei més Dinàmic, Empresa més Innovadora, Millor Jove Iniciativa Empresarial, Premi al Millor Gremi o Associació, Premi Egarsat a l’Actuació en Prevenció de Riscos Laborals, Premi a la Creació de Valor Social i, finalment, el reconeixement a una personalitat del món empresarial. Com a novetats, enguany Cecot ha creat el Premi a la Formació i la Gestió del Talent i el Premi a les Millors Pràctiques de l’Administra/// P. GUERRERO ció Pública.

Composici�n

Cerdanyola i del municipis integrats al CIT”, han assegurat des de l’associació. L’estudi de l’Ajuntament evidencia uns polígons situats estratègicament al costat de grans autopistes, de la Universitat Autònoma i del sincrotró. Però segons l’AEC, “el problema és que no s’ha fet cap planificació ordenada del seu creixement i, per tant, la majoria d’ells pateixen la manca de serveis, de transport públic i d’un manteniment i d’una senyalització adequats”. C

M

Y

CM

MY

Al·legacions al PTM. D’altra banda, l’associació Cerdanyola Empresarial va acordar al juliol presentar al·legacions al Pla Territorial Metropolità, perquè asseguren que “les reserves d’espai per a usos industrials, de serveis i vials de comunicació seran insuficients per cobrir la demanda futura del municipi” i que això repercutirà en la localització de noves empreses a Cerdanyola, “cosa que farà perdre la possibilitat de generar llocs de treball i riquesa en el nostre entorn”. /// REDACCIÓ

CY CMY

K


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Grans empreses /// La Finestra sul Cielo Catalunya concentra gran part de les empreses més grans i amb més tradició del sector de l’alimentació ecològica i també és un pol d’atracció per a l’aterratge de les estrangeres PER: IVANNA VALLESPÍN

La Finestra, una pionera en aliments ‘bios’ amb bona salut 1 /// seu DE la finestra sul cielo a polinyà. miguel ángel montesinos, davant l’edifici on l’empresa es va instal·lar l’any 2003 /// i. marquès

1 ///

E

xement de l’empresa va propiciar-ne l’expansió internacional, que es va iniciar a Espanya, on van aterrar l’any 2003, amb l’objectiu de desenvolupar el mercat de parla hispana i portuguesa; l’expansió va continuar per França el 2007, per concentrar-se en el mercat francès i anglosaxó.

El centre es va convertir en una empresa d’elaboració de productes orgànics d’alta qualitat. Amb els anys, la companyia ha esdevingut un dels noms de referència internacional en l’alimentació biològica. El crei-

“El triangle que defineix els nostres productes és que són orgànics, no contenen sucre, ni tampoc llet”, sintetitza Miguel Ángel Montesinos, gerent de La Finestra sul Cielo Espanya. Els aliments que elabora la companyia italiana no incorporen tampoc derivats de la llet o el sucre (com ara la fructosa o la glucosa, encara que provinguin de l’agricultura biològica), ni tampoc gluten, ou o blat.

l grup italià La Finestra sul Cielo es va fundar el 1978, a la ciutat de Villareggia, a Torí, a partir del projecte d’uns emprenedors amants de la salut natural, que van decidir obrir un centre macrobiòtic amb aquest nom. La finalitat era la de compartir i comunicar els descobriments i les experiències que recentment s’havien dut a terme en el camp de l’alimentació, la salut i la filosofia macrobiòtica.

Tot això fa que siguin productes especialment adequats per a persones amb algun tipus d’intolerància alimentària, com ara a la llet, el gluten, el llevat. Però el perfil de client és més ampli, tal com detalla Montesinos: “És un consumidor habitual de producte ecològic –de manera que el 40% o més de la cistella de la compra és ecològica–, que té un poder adquisitiu alt”. La gamma de productes de La Finestra sul Cielo està formada per 1.200 referències, i abasta diferents àmbits, des de la beguda de cereals, els productes macrobiòtics (provinents del Japó), pans, galetes, pasta, llegums, vins i caves, fins a productes de neteja o cosmètica.

LA FINESTRA SECTOR: ALIMENTACIÓ UBICACIÓ: POLÍGON CAN HUMET DE DALT. POLINYÀ ANY DE FUNDACIÓ: 1978/2003 17 TREBALLADORS DISTRIBUCIÓ A 1.500 ESTABLIMENTS 1.200 REFERÈNCIES FACTURACIÓ: 4,5 M (2008)


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

La darrera novetat de la companyia és BeVida, una línia de begudes vegetals feta a base de cereals que es comercialitza en envasos de 200 ml, de manera que, com apunta el gerent de La Finestra, “la idea és portar el producte ecològic a la feina o a l’escola”.

central logística. l’empresa valora la proximitat de la seu a l’ap-7, al port i al cim vallès

3 /// novetat. bevida és el nom de la nova beguda per emportar-se que al setembre ha llançat al mercat la companyia

4 /// la seu de polinyà, on treballen 17 persones, dóna servei als països de parla hispana i portuguesa /// Isabel marquès

UBICACIÓ AMB LIMITACIONS

2 ///

Tot i la bona ubicació del municipi, l’empresari n’apunta també certes mancances i alguns elements que caldria millorar: “A Polinyà vénen cada dia a treballar 7.000 persones, però no hi ha ni autobús, ni metro, ni tren. Tothom ha de venir en cotxe. A més, hi ha mancances d’altres serveis, com escoles bressol per als treballadors, el reciclatge d’escombraries, la neteja o l’estat de l’asfalt”. Montesinos es queixa que les empreses paguen molts impostos, però “els ajuntaments no han reinvertit en elles. Ara es comencen a adonar que si no tenen cura de les empreses, se’n van. De Polinyà n’han marxat ja un miler”.

SEGELL ECOLÒGIC LA CERTIFICACIÓ ENCAREIX EL PRODUCTE

SECTOR PETIT Hi ha països com Alemanya o Dinamarca on el consum de productes ecològics representa entre el 10 i el 15% del total, mentre que a Espanya aquest percentatge no arriba a l’1%. Montesinos apunta un dels motius d’aquesta diferència: “Aquí el mercat es va desenvolupar més tard que a la resta d’Europa, principalment perquè cap govern ha apostat pel sector ecològic ni l’ha promocionat. En canvi, per exemple, a Itàlia hi ha una llei que obliga que l’alimentació a l’escola primària sigui orgànica. Fa uns mesos, la Unió Europea va presentar una proposta per reduir l’IVA dels productes ecològics al 4%, però la iniciativa no va tirar endavant perquè alguns països s’hi van oposar, entre ells, Espanya”. En aquest sentit, l’empresari demana suport públic i abaixar impostos, perquè, malgrat la crisi, “el sector ecològic està creixent i genera llocs de treball; el que passa és que abans creixíem al voltant del 30% i ara ho fem entre el 10 i el 15%”. De fet, la crisi els ha demostrat que els productes ecològics no són una moda, sinó que compten amb un nínxol de mercat consolidat i convençut.

21

2 ///

I és que un dels objectius de l’empresa, i de tot el sector, és normalitzar el consum de productes ecològics entre la població: “Hem de deixar de banda la idea que la persona consumidora de bio és un radical o un hippie, actualment és una persona que es vol cuidar”.

A Polinyà hi ha la seu del grup a Espanya, una nau de 2.000 metres quadrats on es concentren els departaments de logística i comercial i des d’on es dóna servei a tota la Península i a Sud-amèrica. “Els nostres productes vénen d’Itàlia a través de l’AP-7, per això buscàvem un punt proper a Barcelona, a l’autopista i a un centre logístic, com el CIM Vallès. I Polinyà englobava aquests tres punts”, afirma Montesinos.

RADAR

3 ///

4 ///

Qualsevol producte ecològic porta a l’etiqueta un segell que ho garanteix, un tràmit obligatori –i força car– que a Catalunya atorga només la Generalitat. És una circumstància única a Europa. La certificació privada està prohibida i només pots recórrer a la pública. El problema és que les taxes són molt superiors a altres països i els controls són inferiors. Una certificadora privada et pot costar uns 2.000 euros anuals, mentre que la pública val 24.000. Això encareix el producte i bloqueja el desenvolupament del sector. Davant d’això, algunes empreses decideixen centralitzar la seva distribució des d’altres comunitats espanyoles com Aragó, Andalusia o Castella, on s’han començat a admetre les certificadores privades. Però no es tracta d’un motiu només relacionat amb els costos, sinó també amb el mercat. En alguns països no admeten un producte amb la certificació pública catalana, senzillament perquè no la coneixen. En canvi, segells com Ecocert, que és privat, és conegut a escala mundial”.


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Reportatge /// El desembarcament d’Ikea La decisió de la multinacional sueca d’implantar la seva tercera botiga a la ciutat vallesana es veu amb bons ulls, però el comerç reclama que no es vagi més enllà. Es tem que Sabadell Parc Empresarial es transformi en un Montigalà-2

Sabadell redecora el seu teixit comercial amb la presència d’Ikea

En el moment que l’actuació estigui totalment executada, Sabadell disposarà de tres nous punts d’accés en aquesta zona, enlloc de l’únic i deficient actual, “dos es duran a terme dins de la nostra actuació i el tercer en el límit entre Sabadell Parc Empresarial i el polígon industrial existent”. A més, sempre segons Isart, dins de l’àmbit de l’actuació “està previst que travessi la via interpolar, actualment aturada a Sant Cugat, i que en un futur podria unir aquesta població passant pel parc industrial fins al Quart Cinturó, fent les funcions de ronda sud de Sabadell”. Actualment, s’està desenvolupant la primera fase del projecte, que consisteix en la urbanització de la major part del sector, que es troba situat entre la C-58 i l’aeroport de Sabadell i representa un 65% aproximadament del total de les obres. Aquesta fase està previst que s’acabi a finals del 2009. La segona fase d’obres consisteix en la urbanització de la gran rotonda elevada per sobre de la C-58, de 250 metres de diàmetre, i la seva execució està prevista per a mitjans del 2010. La tercera i darrera fase consisteix en la urbanització de la carretera de Bellaterra i la seva execució està prevista a mitjans del 2011. Per tant, la previsió és que les obres s’acabin cap a finals del 2012, encara que “tots aquests terminis estan supeditats, d’una part, a la finalització del lateral que ha d’executar la Direcció General de Carreteres i, de l’altra, al ritme de vendes dels terrenys”.

NOU MOTOR ECONÒMIC

I

kea vol créixer a Catalunya i ha triat Sabadell per fer-ho. La companyia sueca ha adquirit uns terrenys a la localitat vallesana per a la instal·lació d’una nova botiga, la tercera que tindrà a Catalunya. Aquest és el primer d’un total de cinc establiments que el grup vol tenir oberts a Catalunya, a més dels que ja funcionen a Badalona i l’Hospitalet de Llobregat i per als quals disposa de dos centres de logística i distribució a Valls (Tarragona).

Ikea ha pres aquesta decisió després de veure’s obligada, segons fonts de la mateixa companyia, a abandonar el projecte de construcció d’un centre a Sant Cugat del Vallès, arran del retard en el seu procés de desenvolupament, ja que es volia tenir enllestit per al 2010 i no s’hi veia una sortida possible fins al 2012. En aquesta disjuntiva estava immersa la multinacional quan a la població

Ikea, doncs, es pot configurar com un nou motor econòmic a la comarca, on per construir el nou establiment invertirà 60 milions d’euros i espera crear 500 llocs de treball. “En aquests moments és una extraordinària notícia per a Sabadell la instal·lació d’una empresa que donarà feina a 500 persones”, afirmava l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, en saber-se la decisió. Per Bustos, “aquest és un element més que dóna capitalitat a Sabadell i que és una mostra de la capacitat de la ciutat per atraure inversió que ens donarà un gran lideratge”. veïna de Sabadell es va començar a endegar el projecte del futur Sabadell Parc Empresarial, a la zona coneguda com Sant Pau de Riusec. La promotora d’aquest parc industrial, Vantoureix, no va escatimar esforços per reconduir el projecte d’Ikea als seus terrenys, on, a diferència de Sant Cugat, es disposava de tota la infraestructura viària realitzada o en fase d’execució. Segons explica el gerent de la promotora, Xavier Isart, aquest projecte comporta una transformació molt important de tota la zona. D’una banda, es resolen els accessos, actualment molt deficients, de Sabadell sud d’una forma definitiva amb la construcció d’una gran rotonda elevada de 250 m de diàmetre. I de l’altra, es recupera la llera del riu Sec, fins ara molt malmesa, i es converteix en un parc fluvial que incorpora espais verds i un recorregut per a vianants i bicicletes.

amb una inversió de 60 milions d’euros i la creació de 500 llocs de treball, IKEA s’ha de convertir en un nou motor econòmic

Tot i la satisfacció demostrada, el consistori va córrer a anunciar, només quinze dies després de conèixer l’arribada de la companyia sueca, que està preparant un nova ordenació urbanística que estimularà el comerç de proximitat. El regidor de Comerç de Sabadell, Albert Beltran, va dir públicament que aquesta ordenança defensarà l’oferta comercial a l’interior del teixit urbà com una realitat basada en la pluralitat d’activitats i el comerç de proximitat, que dóna vitalitat a Sabadell i reforça la capitalitat de la ciutat. El comerç de la ciutat està encara recelós. “Caldrà veure quin pot ser el possible impacte negatiu d’aquesta nova implantació, explica Carles Gironès, vicepresident de Pimec Vallès Occidental i president de Pimec Comerç Vallès Occidental.


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Des de Pimec Vallès Occidental es demana al consistori que elabori un estudi sobre el possible impacte negatiu, és a dir, de quins en poden ser els efectes en el petit comerç o comerç de proximitat de Sabadell, però també en altres municipis de l’entorn, quant a possibles tancaments d’establiments, o desaparició de feina per als autònoms que proporcionen servei a aquests comerços.

Un projecte “positiu per a la ciutat”, en paraules de Carles Marlés, president de la comissió de comerç interior de la Cambra de Comerç de Sabadell. Però ell també alerta del risc que es pugui transformar en una nova àrea comercial. “Era un polígon que es va pensar amb visió industrial, amb característiques de zona de tecnologia avançada i relacionades amb l’aeroport”. “Hem de lluitar perquè no es transformi en un Montigalà o un Parc Vallès, perquè ja prou destrucció industrial que patim per encara fomentar-la més”.

CUIDAR EL COMERÇ URBÀ

El gegant suec prepara el seu desembarcament a Sabadell /// cedida

EL COMERÇ URBÀ ES MANTÉ A L’EXPECTATIVA CONSCIENT QUE IKEA REPERCUTIRÀ EN EL SEU FUTUR EN UN SENTIT O UN ALTRE

UN AMBICIÓS PARC EMPRESARIAL

Sabadell Parc Empresarial, la iniciativa privada més important de l’àrea metropolitana que s’està portant a terme avui dia, tant pel seu impacte econòmic i social, com pel seu volum, disposarà d’una zona d’activitats econòmiques del voltant de 400.000 metres quadrats de sostre, concebuda per adaptar-se a les necessitats d’empreses de sectors ben diversos. Aquesta activitat econòmica es distribueix essencialment en dues zones dins del Parc, una d’usos eminentment industrials, en què el comercial també hi és permès, i una altra d’usos terciaris, principalment oficines i sector hoteler. A més, el Parc disposa de més de 580.000 metres quadrats d’espais verds i de més de 200.000 metres quadrats de sòl destinat a equipaments públics. Dins de l’àmbit del Parc també hi ha inclosos dos equipaments privats, l’escola La Vall i el club de tennis

Alhora, afegeix Marlès, “hem de procurar aconseguir un equilibri entre el comerç urbà i les grans superfícies i més en una àrea especialment castigada”. En aquest sentit, Marlès fa un repàs a Terrassa Parc Vallès, Carrefour Terrassa, Alcampo, Baricentro... “i ara Sant Pau Riu Sec?”. “Es veu clar que estem sobrats de grans àrees que sempre incideixen en el comerç urbà”, conclou. Marlès insisteix en el perill que la nova implantació tindrà sobre el comerç urbà: “El segment comercial que més s’ha vist afectat per la crisi econòmica segons les últimes estadístiques és el de parament i equipament de la llar, just el que ens oferirà Ikea”.

Malgrat tot, Xavier Isart explica que la promotora està en converses amb alguna empresa d’aquest sector, “però han ajornat aquest tipus de decisions”. “També hem intentat adreçar-nos a altres sectors, com el farmacèutic o l’aeronàutic, aprofitant en aquest darrer cas la presència de l’aeroport de Sabadell, però tampoc no estan en el seu millor moment”, afegeix.

El projecte urbanístic Sabadell Parc Empresarial abasta més de 15 hectàrees situades estratègicament en un punt clau de l’àrea metropolitana, concretament a la cruïlla entre la C-58 i l’AP-7, just a l’entrada de Sabadell i al costat de l’aeroport de Sabadell.

23

El Cercle Sabadellès i nous espais per ferhi més equipaments privats amb un sòl de l’entorn dels 150.000 metres quadrats.

Segons Gironès, en una reunió recent amb Albert Bertran, “hem demanat i crec que hem aconseguit el compromís del consistori que, tot i que s’ha facilitat la implantació d’Ikea en aquest polígon, la resta dels seus terrenys es destinaran, tal com estava previst inicialment, al foment d’un parc tecnològic de R+D per a les empreses. El que demanem és que el polígon Riu Sec no es transformi en un Montigalà-2”. Però aquí la conjuntura econòmica també ha fet de les seves. Els agents socials de la comarca esperaven que aquesta àrea promocionés la tecnologia i la recerca per afavorir la competitivitat de les empreses que ja estan instal·lades a la comarca, però des de la promotora Vantoureix alerten que “la situació és la que és i tot aquest tipus d’empreses actualment no estan en disposició de prendre la decisió d’implantar-se ni a Sabadell Parc Empresarial, ni en qualsevol altre lloc, a causa de la difícil situació que travessen”.

RADAR

Detall dels terrenys on Ikea aixecarà un nou centre comercial /// I. MARQUÈS

Vista del projecte urbanístic del futur Sabadell Parc Empresarial /// I. MARQUÈS

De tota manera, tant des de la Cambra com des de Pimec, es fa memòria que el comerç urbà ja ha batallat en altres ocasions i ha sobreviscut. “Tindran una competència feixuga, punyent..., i el que no podem fer és deixar el tema només en mans d’associacions o gremis. Cal fer un treball conjunt, aprofundir a trobar mesures de suport al comerç urbà, perquè en el fons qui estem beneficiant és la societat en general. Hem de recordar que pel tarannà mediterrani, la gent d’aquí el que vol és tenir comerç de proximitat i sostenible. Des de la promotora del projecte se sosté però que “els usos comercials permesos que pugui tenir el polígon, inclosa Ikea, seran una part reduïda respecte del total de sostre del parc i, per tant, la major part del sector estarà destinada als usos industrials i terciaris (oficines) previstos”. Xavier Isart aclareix que “l’ús comercial permès, i que es troba molt ben definit en el PTSEC, està previst pel planejament aprovat com un més, el que volem fer és acotar-ho per voluntat pròpia, per aconseguir fer un projecte que resulti positiu per a Sabadell i per al seu entorn”. /// Maria Teresa Coca


24

RADAR

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

EMPRESA /// SANT CUGAT

EMPRESA /// SABADELL

Indo fabricarà ulleres de sol innovadores per a McLaren

Ta With You, premiada per la seva internacionalització

L’

L

empresa de fabricació de lents i ulleres Indo ha signat un acord amb la multinacional McLaren per fabricar i distribuir la nova línia d’ulleres de sol que portin segell d’aquesta marca de la Fórmula 1. Ambdues companyies estan treballant conjuntament en la recerca i el desenvolupament de nous materials, components i noves coloracions de lents específiques per als nous models McLaren. La nova col·lecció McLaren, que es presentarà durant l’últim trimestre de l’any, permetrà un comportament visual òptim gràcies a la seva tecnologia avantguardista en lents, combinada amb muntures realitzades amb els últims avenços en enginyeria. Segons el president executiu d’Indo, Juan Casaponsa, “l’acord amb McLaren permetrà a Indo posicionar-se en el lloc més alt del desenvolupament tecnològic. És un somni convertit en realitat que contribuirà definitivament a l’expansió internacional de la companyia”.

Fent comptes. L’empresa, amb seu a Sant

Cugat, va tancar l’exercici del 2008 amb una xifra de negocis de 118,8 milions d’euros.

a jove empresa sabadellenca Ta With You va rebre el guardó a la millor iniciativa empresarial per la seva internacionalització, valorat amb 9.000 euros, en el marc dels Premis a les Millors Iniciatives Empresarials 2009, que va atorgar al mes de juliol la Diputació de Barcelona.

Seu d’Indo a Sant Cugat /// INDO

L’any passat, Indo va fer una ampliació de capital, gràcies a la qual la companyia va assolir un capital social de 16,7 milions euros. Durant el 2008, la marca vallesana va llançar una línia d’ulleres de la marca Custo, una operació que li va permetre facturar 1 milió d’euros en un mes a Espanya. El pla estratègic de futur de la companyia se centra en els segments de més valor afegit i a incrementar la competitivitat. Per guanyar rendibilitat, l’empresa ha venut actius no estratègics, i ha abandonat mercats i línies de producte poc rendibles. /// REDACCIÓ

Ta With You va ser creada ara fa tres anys pels enginyers de telecomunicacions Diego Bartolomé i Montse Fornés. L’empresa ofereix un servei automàtic de traducció d’idiomes d’arxius de text, imatge i veu per a dispositius electrònics, incloent-hi els mòbils. Els vallesans ja han rebut altres premis, com el de la Jove Cambra de Catalunya, uns reconeixements que “t’ajuden a tirar endavant, ja que en aquest país és especialment difícil crear una empresa innovadora”, assegura Bartolomé. sis premiats. També van ser guardonats la barcelonina IsardSAT (processa dades altimètriques dels satèl·lits de l’Agència Espacial Europea), amb el premi a la millor iniciativa empresarial; l’empresa d’Ángeles Pallarés de Viladecans, dedicada a les teràpies naturals, amb el premi a la iniciativa empresarial

Bartolomé recull el premi /// DIBA

amb microcrèdit; l’empresa Media Responsable (una editorial especialitzada en responsabilitat social) de Premià de Mar, per ser la iniciativa amb major responsabilitat social; l’empresa Sun Race Engineering Development de Martorell (que fabrica vehicles de competició sostenibles), per ser la iniciativa més innovadora; l’empresa de Mataró Sabàtica Consultores (ofereix propostes per a aquells que volen un temps sabàtic), que va ser la millor iniciativa promoguda per dones, i l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, que va rebre el guardó dins la categoria d’ens local. /// REDACCIÓ

PREMI A LA CONCILIACIÓ

El GEC reconeix la trajectòria de Viena La cadena de restauració sabadellenca Viena ha obtingut el Premi Empresarial i Institucional Família, en la modalitat de conciliació de vida laboral i familiar. Es tracta d’uns guardons que atorga el Grup d’Entitats Catalanes (GEC) de la Família.

El jurat ha reconegut “la tasca del Viena per introduir i facilitar mesures entre els empleats per fer més favorable la conciliació de la vida laboral i familiar”. L’objectiu dels premis és destacar la incorporació a l’empresa de mesures de conciliació. /// CEDIDA


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

CIRCUTOR /// VILADECAVALLS

URIACH /// PALAU DE PLEGAMANS

RADAR

25

panell info

Els sistemes de ‘Joint venture’ Circutor s’instal·len entre Uriach i Vifor a Montmeló Pharma

21 DE SETEMBRE

LA TDT JA ÉS AQUÍ Xerrada adreçada a tots els consumidors i usuaris, sobretot als presidents de les comunitats de veïns, amb l’objectiu d’informar sobre els principals canvis que suposa la implantació de la televisió digital terrestre (TDT), la data efectiva de l’apagada analògica, les actuacions que han de fer per tenir la nova tecnologia i resolució de les problemàtiques que es puguin produir.

El Circuit de Montmeló s’ha convertit en el primer d’Espanya a instal·lar un punt de recàrrega per a vehicles elèctrics, gràcies a un acord entre el Circuit, la companyia elèctrica Endesa i l’empresa Circutor, que facilita el sistema. Dissenyada per l’empresa de Viladecavalls Circutor, l’estació permet recarregar les bateries mitjançant el sistema CirCarLife, que aprofita el temps d’aparcament per a la recàrrega. D’altra banda, l’empresa vallesana va rebre el dia 21 d’agost la visita institucional del vicepresident del govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, el qual va tenir ocasió de conèixer les novetats del mercat elèctric acompanyat pels directius de l’empresa (a la fotografia).

El grup farmacèutic Uriach ha constituït una joint venture (‘aliança estratègica’) al 50% amb la companyia suïssa Vifor Pharma, especialitzada en el tractament de la falta de ferro. Vifor Pharma aporta la seva cartera de productes, mentre que Uriach proporciona el seu coneixement del mercat, experiència i estructura. La companyia resultant, que opera des del juliol amb el nom de Vifor Uriach Pharma, estarà ubicada a Palau-solità i Plegamans, seu de la farmacèutica catalana, i tindrà inicialment un equip de 23 persones. La nova companyia, que comercialitzarà les teràpies de reemplaçament de ferro de Vifor Pharma, estarà presidida per Enric Uriach.

LES CARES DE LA ‘B30’

LES CARES DE LA ‘B30’

Marta Brull, assessora del Laboratori Agroalimentari La directora del Laboratori Ambiental d’Aigües de Terrassa ha estat nomenada pel Laboratori Agroalimentari de la Generalitat per formar part del grup d’assessors del programa INTER2000 de microbiologia.

Sofia Gabarró, nova presidenta del Centre Metal·lúrgic Després de 8 anys de presidència de Ramon Alberich, Gabarró pren el relleu al davant de la patronal sabadellenca. És gerent de l’empresa Servei S.A., advocada de Sabrià & Gabarró i era vicepresidenta del comitè de la patronal.

Marià Galí, vicepresident d’ASAC Renova la vicepresidència de l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya, un col·lectiu de 72 entitats que gestiona l’abastament del 85% de la població catalana. També és director d’Aigües de Terrassa i president de la Cambra de Comerç egarenca.

Manuel Lao, vicepresident de cirsa L’empresa, juntament amb la Generalitat, ha signat un protocol per fomentar el joc responsable. A l’acte, Lao ha recordat que “s’ha de jugar de manera responsable perquè hi ha hàbits que poden passar a ser un problema”.

Martí Colomer, vicepresident de la Cecot

Oriol Farré, blogaire de l’any El blog farré.cat ,

Colomer ha renovat per quatre anys com a president de l’Institut Industrial (gremi tèxtil) i com a vicepresident de la Cecot. Durant el mandat ha apostat per la incorporació de la innovació i la recerca als processos productius.

elaborat per aquest jove informàtic de 25 anys, ha estat escollit el millor blog de Sabadell. El premi rebut ha estat un ordinador portàtil compacte. Es tracta d’un concurs que l’Ajuntament de Sabadell organitza amb motiu del Dia d’Internet.

Organitza: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Lloc: Centre Cívic Can Folguera (Pablo Picasso, 32, Santa Perpètua) Més info: www.staperpetua.cat

TOT EL MES

JORNADES DEL PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS Al llarg del mes de setembre, el PTV organitza les jornades següents: dia 18, Com afecta el desenvolupament de la Llei de responsabilitat mediambiental a les empreses?; dia 21, Bons tecnològics: ajuts del CDTI a pimes per fomentar la participació al VII PM de la UE; dia 22, SCPO. Externalització de la cadena de subministrament com a clau competitiva a les pimes; dia 28, La nova economia: com abordar els nous consumidors responsables; dia 29, 6 Sigma, una metodologia per aconseguir la màxima eficiència dels processos. Organitza: Parc Tecnològic del Vallès Lloc: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies del PTV, Cerdanyola del Vallès Més info: www.ptv.es

10 DE SETEMBRE

NIT10

Diversos municipis de la comarca s’apunten a aquesta iniciativa, en què els equipaments culturals obren les seves portes de les vuit del vespre fins a mitjanit, organitzant diverses activitats especials. Organitza: Televisió de Catalunya Lloc: Diversos municipis Més info: www.tv3.cat

26 DE SETEMBRE

EL MODERNISME INDUSTRIAL AMB ELS 5 SENTITS Ruta guiada pels edificis industrials

modernistes més destacats de Terrassa. Organitza: Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Terrassa Hora i lloc: 11.15 h del matí, Raval de Montserrat, 14, Terrassa Informació i inscripcions: 93 739 70 19 Més info: www.terrassa.cat/turisme

FINS AL 27 DE SETEMBRE

‘GOYA GRAVATS: CAPRITXOS I DESASTRES’

Es tracta d’una mostra de 80 làmines de l’artista aragonès totalment innovadores en el seu moment, ja que barregen les tècniques de l’aiguafort i l’aiguatinta, procediment amb el qual va obtenir uns matisos inconfusibles que varen presidir tota la seva producció gràfica. Organitza: Museu de Sant Cugat Lloc: Museu de St. Cugat – Casa Aymat Més info: www.museu.santcugat.cat

FINS A L’1 DE NOVEMBRE

EXPOSICIONS: ‘MUJERES MATEMÁTICAS’ I ‘DONES DE CIÈNCIA’

Dues mostres temporals al mNACTEC per conèixer l’aportació de les dones al món científic, i també les dificultats culturals i socials que hagueren d’afrontar per poder desenvolupar la seva passió. Organitza: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Lloc: mNACTEC (rambla d’Ègara, 270, Terrassa) Més info: www.mnactec.cat


26

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Internacionalització

Una flota de camions a punt de connectar el Vallès amb els mercats internacionals /// ISABEL MARQUÈS

Exportar o morir RECORRENT COMERÇOS I EMPRESES D’UNA punta a l’altra del món ENS PODEM trobar FÀCILMENT AMB productes ‘MADE IN’ VALLÈS. més de 1.500 empreses DE LA COMARCA EXPORTEN A MERCATS EXTERIORS. Les que en tenen experiència defensen, amb dades a la mà, que la diversificació dels mercats els permet sortir més ben parats dels vaivEns dels cicles econòmics TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS i CEDIDES


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

“E

l que ens ha salvat de la crisi ha estat l’exportació, el fet d’estar en molts mercats. Perquè la crisi no s’està notant a tot arreu de la mateixa manera: fora d’Europa, durant el 2008, vam créixer un 12%”. Així de clar es mostra Santiago Sabatés, director general d’Eurofragance, l’empresa de Rubí dedicada al disseny de fragàncies i aromes i que mes rere mes encapçala el rànquing d’exportació que fa públic la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Nascuda l’any 1990, tres anys més tard els responsables de l’empresa van tenir clar que més enllà de les nostres fronteres podien tenir mercat, i els primers països on va aterrar Eurofragance van ser el Marroc i Egipte. “Vam tenir-hi una bona rebuda des del primer moment, si bé tots els inicis són complicats. Sobretot perquè encara érem una empresa petita i per exportar calen eines, infraestructura”, recorda Sabatés. Passats 15 anys, els productes d’Eurofragance es poden trobar a més de 40 països, amb una presència intensa a l’Orient Mitjà i a l’Àsia. “A base d’estratègia anem cremant etapes. Ara tenim llarga experiència en exportació, però està clar que cada nou país al qual volem anar té les seves característiques i particularitats i res és senzill; per exemple, a Rússia, per motius burocràtics, vam tenir moltes dificultats per accedir-hi, però ho vam aconseguir i no ens va malament”, explica el director general de l’empresa de Rubí. “Una empresa que vulgui iniciar el camí de l’exportació o la internacionalització ha de tenir sempre present que no està sola, que té institucions i organismes que l’ajudaran i guiaran en el procés”, afirma Josep M. Rius, professor associat del Departament de Direcció de Màrqueting d’Esade. “Cal tenir clar que sortir fora és lent, difícil i car, i que si no ens deixem guiar ens podem perdre pel camí. Molts factors hi prenen part, i no es pot mirar tan sols quina economia està en procés emergent en aquell moment i quina no. Considero que hem de començar per saber amb què comptem dins l’empresa: tenim persones que dominin idiomes? Alguna que tingui un coneixement avançat d’una cultura concreta? Qüestions com aquestes ens poden ajudar molt”, exposa Rius.

L’aposta de les Cambres Una de les entitats de les quals parla el professor d’Esade que poden resultar d’un gran ajut per a les empreses en el seu procés d’exportació són les cambres de comerç. Des de fa anys la seva aposta va en aquesta línia: “La Cambra de Comerç de Sabadell té com una de les seves principals missions liderar i planificar i donar suport a propostes, accions i programes que afavoreixin la

“Una empresa que vulgui iniciar el camí de l’exportació ha de saber que no està sola, que té institucions i organismes que l’ajudaran i guiaran en el procés”, diu Josep M. Rius , d’Esade “Avui és una necessitat sortir fora, i així ho estan percebent les empreses de la nostra zona, tenim més assistència que mai a les sessions informatives que duem a terme”, explica Josep M. Armengou, de la Cambra de Terrassa “El teixit empresarial de la demarcació de la Cambra de Sabadell Es caracteritza per la seva vocació exportadora”, considera Vicenç Vicente, de la Cambra de Sabadell 1 ///

internacionalització de les empreses de la seva demarcació, en coordinació amb la xarxa de cambres catalanes i espanyoles, ACC1Ó, l’ICEX i la resta d’operadors d’internacionalització de Catalunya”, manifesta Vicenç Vicente, cap de Promoció Internacional de la Cambra de Sabadell. “Avui és una necessitat sortir fora, i així ho estan percebent les empreses de la nostra zona, tenim més assistència que mai a les sessions informatives que duem a terme i a totes aquelles accions directes relacionades amb el Pla d’Acció Internacional (PAI), com són els viatges de negocis i la participació en fires”, explica Josep M. Armengou, responsable de Comerç Internacional de la Cambra de Terrassa. No obstant això, ambdues cambres consideren que Catalunya i especialment el Vallès Occidental són “tradicionalment exportadores”, si bé “caldria anar invertint la tendència que s’ha dut fins ara, ja que la immensa majoria d’exporta-

cions segueixen anant a parar a la Unió Europea”, diu Armengou, que considera que “a l’Àsia hi ha molt de camí per recórrer”. “Com més diversificada estigui la internacionalització de l’empresa, molt millor; gràcies a això es pot tenir el futur de l’empresa assegurat”, afirma Josep M. Rius. Segons Vicente, “el teixit empresarial de la demarcació de la Cambra de Sabadell es caracteritza per la seva tradicional vocació exportadora, i constitueix una de les àrees més internacionalitzades de Catalunya i Espanya”. Per Rius, d’Esade, “és del tot lògic que a casa nostra estiguem molt avançats en comerç internacional, per on estem situats, cosa que ens porta a mirar cap a l’exterior, i a Europa en primer lloc”. Amb dades de la Cambra de Sabadell, el seu col·lectiu exportador està format per unes 1.000 empreses, que exporten per valor d’uns 3.600 milions d’euros, cosa que significa el 7,5% del total de l’exportació catalana i el 2,1% del total espanyol. Segons la Cambra de Terrassa, a Catalunya hi ha 13.000 empreses exportadores o internacionalitzades. Els principals destins de l’exportació de la demarcació són: Unió Europea (74%), Amèrica Central i del Sud (12%), Nordamèrica (4%) i resta del món (6%).

El producte, allà on convé Cirprotec és l’excepció que confirma la regla i exporta molt més a mercats exteriors que a l’interior d’Europa. Creada l’any 1993 i amb oficines centrals a Terrassa, està especialitzada en el disseny, la fabricació i la comercialització de productes destinats a la protecció contra els llamps i les sobretensions, lidera el mercat nacional i és un referent internacional pel seu grau d’innovació en productes i el seu know-how en l’àmbit de les proteccions. I és que a l’hora d’exportar és més que evident que cal saber qui necessitarà el nostre producte, a quina part del món li convé. “A països com Tailàndia, Indonèsia o Cuba hi cauen uns 200 llamps per quilòmetre quadrat a l’any, res a veure amb les tempestes que hi ha a Europa, i per això és a aquests llocs on es destina el gruix de les nostres exportacions”, informa Carlos Pons, director general de Cirprotec. Van iniciar la internacionalització el 1997 amb la participació en fires, i actualment es troben en uns 45 països, principalment de l’Amèrica Llatina, del sud-est asiàtic i de l’Orient Mitjà. “Volem anar endavant, l’única manera de superar la crisi és continuar pedalant. Hem reduït una mica les vendes, però no gaire gràcies al fet que som a molts llocs, i pensem que les possibilitats que encara tenim són immenses, mentre seguim potenciant la R+D, sempre important per a nosaltres”, diu Pons, al capdavant d’una empresa amb 50 treballadors i que fa tota la producció aquí.

GAS A FONS

27

MÉS INFO ASSESSORAMENT A EMPRESES EN TEMES D’EXPORTACIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35, Sabadell. 93 745 12 63. www.cambrasabadell.org Cambra de Comerç de Terrassa Blasco de Garay, 29–49, Terrassa. 93 733 98 37. www.cambraterrassa.es Acc1Ó Passeig de Gràcia, 129, Barcelona. 93 476 72 00. www.acc10.cat

AGENDA DE MISSIONS COMERCIALS Dins del Pla d’Acció Internacional de les cambres: Setembre: Montenegro-Sèrbia-Croàcia. Octubre: Turquia, Tolosa (sector aeronàutic), Kenya-Tanzània, Alemanya, París Novembre: Lió, Indonèsia-Malàisia-Singapur, Índia, Mèxic-Cuba-Panamà, TailàndiaFilipines-Vietnam Desembre: repúbliques bàltiques Les missions comercials són accions de prospecció en mercats internacionals, en què pot participar qualsevol empresa interessada en la seva internacionalització. Cambra de Sabadell també té previstes aquestes missions: Del 19 al 26 de setembre: a Perú i Colòmbia Del 20 al 31 d’octubre: a Austràlia i Nova Zelanda Del 27 de setembre al 2 d’octubre: a Rússia

ALGUNS CURSOS PREVISTOS PER LES CAMBRES Cambra de Sabadell Com optimitzar la gestió administrativa de l’activitat exportadora. Del 7 al 14 d’octubre Aspectes estratègics i operatius del comerç internacional. Del 28 d’octubre al 16 de desembre Les bones pràctiques d’exportació per millorar la competitivitat de la pime. Del 13 de novembre al 4 de desembre Cambra de Terrassa Gestió administrativa en el comerç internacional. De l’1 d’octubre al 3 de novembre Solucions de finançament d’exportacions. Del 14 al 21 d’octubre Gestió econòmica i documental del transport internacional. Del 10 al 19 de novembre Operacions triangulars en el comerç exterior. 1 de desembre


28

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Internacionalització Amb un altre tipus de producte, l’empresa de Viladecavalls Circutor sí que té a Europa una presència destacada, però equilibrant-se any rere any amb altres indrets del planeta: “El Regne Unit, Noruega i Alemanya són els mercats més consolidats per la nostra firma. No obstant això, el creixement i desenvolupament de zones com l’Orient Mitjà, Àsia o l’Amèrica Llatina està prenent protagonisme i hi anem consolidant vendes”, informa Fran Carretero, Export Manager de l’empresa. I continua: “El nostre repte és segmentar encara més la presència internacional, i fer-la més forta en els països i en sectors on encara no hi som presents, amb clients i productes nous. Per tant, és més el que ens queda per fer que el que hem pogut assolir. El nivell de les exportacions de Circutor en l’actualitat se situa al voltant del 45%”. L’empresa, que dissenya i fabrica equips per a l’eficiència energètica elèctrica, la protecció elèctrica industrial, la mesura i el control de l’energia elèctrica i la compensació de l’energia reactiva i filtratge d’harmònics, dóna servei a través de les seves oficines comercials a l’exterior a països i ciutats com Singapur, Xangai, Dubai, Mèxic o la República Txeca. Disposa d’una filial a Portugal, Alemanya, l’Índia i l’Argentina. La xarxa en l’exportació es completa amb aliances comercials a Turquia, els Estats Units o Noruega i agents comercials a països com Brasil, Equador, Tunísia o Síria. “Nosaltres estem considerant un únic mercat, que és el món”, conclou Carretero.

4 ///

2 ///

5 ///

Una crisi que es fa notar Però en el context actual de dificultat econòmica, prou conegut per tothom, per a les empreses que no han exportat mai, és un bon moment per plantejar-s’ho? Tant les cambres com les empreses amb llarga tradició exportadora es mostren cautes en aquest sentit. “Qui es desperti ara ha de tenir clar que potser necessitarà una dècada per veure’n els primers resultats positius”, diu Carlos Pons de Cirprotec. “Moltes empreses estan veient que no hi ha una altra alternativa i ara es posen les piles, però cal seguir tot un procés que passa per la iniciació, la diversificació i la consolidació. També hi ha la possibilitat de no anar a vendre, sinó a explorar nous mercats, fer nous contactes, i així conèixer proveïdors amb preus més competitius”, comenta el responsable de Comerç Internacional de Cambra de Terrassa. “Segurament hagués estat millor començar el procés fa tres o quatre anys, les empreses que ja han anat adaptant les seves estructures als mercats internacionals ara ho tenen més ben encarat; però sempre és millor tard que mai”, arrisca Josep M. Rius, d’Esade. I és que les xifres de l’Institut Català d’Estadística parlen soles, i la crisi es fa notar, i molt, també en l’expor-

3 /// 2 /// ALIATS ESTRATÈGICS DE LES EMPRESES

Josep M. Armengou, responsable de Comerç Internacional de la Cambra de Terrassa 3 /// LÍDERS EN EXPORTACIÓ

Santiago Sabatés, director general d’Eurofragance 4 /// DE L’AMÈRICA LLATINA A L’ORIENT MITJÀ José Antonio

Martín i Carles Pons, gerent i DG de Cirprotec 5 /// una comarca forta

Vicenç Vicente, cap de Promoció Internacional de la Cambra de Sabadell 6 /// FORTS A EUROPA

Fran Carretero, Export Manager de l’empresa Circutor

6 ///

tació. Agafant com a referència el mes d’abril, Catalunya ha exportat mercaderies per un valor de 3.388 milions d’euros, cosa que suposa un decrement interanual del 27,5%, un percentatge molt similar, tot i que fins i tot un punt superior, al del conjunt de l’Estat. Segons la destinació econòmica, tots els tipus de béns registren decrements: els béns de consum disminueixen un 20,1%, els intermedis un 29,6%, i els de capital un 44,3%. Pel que fa a les exportacions catalanes per branques d’activitat, totes van anotar taxes de variació negatives: els productes energètics, amb una caiguda del 56,5%, les màquines d’oficina i instruments de precisió, amb un 36,5%, i els vehicles de motor i altres materials de transport, amb un 32,4%, són els que en surten més malparats. Mirant el conjunt del primer quadrimestre de l’any 2009, les exportacions catalanes han disminuït un 25,1% respecte al mateix període de l’any anterior. Per tant, és més que evident que la crisi també està afectant les exportacions, però en els casos individuals de les empreses consultades es defensa, i molt, com ja hem vist, la internacionalització i diversificació de mercats com a element clau perquè aquesta crisi sigui com menys acusada millor dins l’empresa: “Des d’Eurofragance pensem que sí, que ara és el moment de sortir més que mai a fora. Qui no ho hagi fet mai no ho tindrà fàcil, perquè cal planificar-ho i estudiar-ho molt bé, però almenys pel que fa al nostre cas vam considerar que aquesta era la millor manera de no tenir alts i baixos i així ho vam fer. Avui el 75% de la nostra producció està destinada a l’exportació”, conclou Santiago Sabatés, director general d’Eurofragance.

MÉS INFO ELS TRES GRANS OBJECTIUS DE la CAMBRA DE SABADELL Segons explica el cap de Promoció Internacional de la Cambra de Comerç de Sabadell, Vicenç Vicente, l’entitat estructura les seves activitats dins l’àmbit internacional al voltant de tres grans objectius generals: incrementar el nombre i la dimensió de les empreses exportadores; potenciar la presència de les seves empreses en una gamma més àmplia de mercats, i consolidar la presència permanent i estable de les seves empreses en els mercats exteriors. Per aconseguir aquests objectius, diu Vicente, la Cambra dissenya i posa a disposició del col·lectiu exportador de la demarcació programes d’actuació en diversos àmbits: promoció, formació, informa-

ció i assessorament. És a dir, des de la Cambra “pretenem ser una referència en el foment de la internacionalització i donem un servei global per a empreses globals: tant organitzem una missió comercial per obrir mercats a la Xina, Mèxic o Turquia, com ajudem l’empresa a fer els primers passos en el món de l’exportació. També ajudem una empresa a multiubicar-se a la Xina, o donem les eines necessàries a les empreses subcontractistes per internacionalitzar-se, o bé assessorem sobre contractació, mitjans de pagament o selecció de mercats...”. En la mateixa línia, i donada la demanda, la Cambra de Terrassa prepara 24 accions directes per al 2010.


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

GAS A FONS

29

Ramon Camí /// Gerent de l’Àrea d’Assessorament i Transferència Tecnològica Internacional d’ACC1Ó Les dificultats econòmiques i la manca de crèdit poden limitar les inversions necessàries, però segons els nostres estudis l’aposta per la internacionalització és més ferma que mai Les dificultats acostumen a ser internes, de la mateixa empresa, com ara la manca de professionals que parlin idiomes o de temps de dedicació per a la recerca d’informació de clients potencials

Llicenciat en administració i direcció d’empreses i especialitzat en consultoria, Ramon Camí té clar que la internacionalització ha portat moltes empreses del país a superar millor la crisi TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: ACC1Ó

Les empreses més ben parades de la crisi són les més internacionalitzades

A

CC1Ó és l’agència del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat que posa a disposició de les empreses un seguit de serveis d’assessorament per promoure la seva internacionalització, entre els quals hi ha programes individualitzats amb experts especialistes en comerç exterior, serveis estratègics per a empreses ja internacionalitzades per solucionar temes específics com poden ser la gestió de filials o expatriats, la creació i potenciació de marques, o la defensa de la propietat industrial als mercats internacionals.

Què és el primer que hauria de tenir en compte una empresa que vulgui iniciar un procés d’internacionalització? Que la decisió d’exportar és ferma i que la iniciativa ve des de la direcció de la mateixa empresa. Ha de ser una decisió madurada i estratègica; en cas contrari, es corre el perill que quan apareguin les primeres dificultats, s’abandoni de seguida el projecte d’internacionalització. També cal tenir en compte que ningú ens està esperant i que s’haurà de picar pedra.

Quines poden ser aquestes “primeres dificultats” que diu que apareixeran? Acostumen a ser internes, de la mateixa em-

presa, com ara les donades per la manca de professionals que parlin idiomes i de temps de dedicació per a la recerca d’informació de clients potencials fora del nostre país.

És important cercar mercats semblants al nostre?

És habitual que les empreses que inicien la internacionalització investiguin els mercats més propers i dins de la Unió Europea, sobretot perquè pensen que culturalment són més afins, encara que en aquest punt podem emportar-nos moltes sorpreses, però sobretot perquè les vendes en aquests països no suporten aranzels i les despeses de desplaçaments per tenir entrevistes amb clients potencials no seran molt altes.

Precisament ara pot ser un bon moment per començar a exportar.

L’aposta per la internacionalització és més ferma que mai. Podem constatar des d’ACC1Ó que hem assolit unes xifres rècord en les demandes de les empreses catalanes per participar en els programes d’iniciació a l’exportació. L’experiència que podem transmetre a l’empresariat català és que les empreses que han sortit millor parades d’aquesta crisi han estat aquelles que estaven més internacionalitzades.

Hi ha alguna zona o algun país que avui estigui especialment receptiu a rebre productes exteriors?

Les exportacions catalanes van adreçades en més d’un 70% a la Unió Europea. A la pràctica això no vol dir res, perquè el client, sigui on sigui, ens l’haurem de guanyar, i el més important serà poder-nos diferenciar.

Podem considerar Catalunya un país exportador?

Totalment. El conjunt d’exportacions de Catalunya representa el 26,8% (2008) del total d’exportacions espanyoles. Així mateix, el pes de les exportacions catalanes sobre el PIB és del 23,2% (2008). Si comparem Catalunya amb altres països europeus, observem que Catalunya té clarament una vocació exportadora. El grau d’obertura de Catalunya (31,2%) és superior al de països com França (23%), Regne Unit (22,4%) o Itàlia (23%). A més, el percentatge que representen les exportacions sobre el PIB és superior a altres països amb més població i teixit empresarial. A Catalunya hi ha prop de 14.000 empreses que exporten de forma regular.

Quin sector empresarial és el que més exporta?

D’acord amb l’estudi d’ACC1Ó de l’any 2008 del programa de nous exportadors NEX-PIPE, el perfil de l’empresa catalana que exporta és el d’una empresa petita, amb una mitjana de 13 empleats. Per sectors, el primer lloc l’ocupa el químic i serveis, amb el 16%, i el segon és per al tèxtil i la indústria, amb un 9%. Pel que fa als països de destinació de les exportacions, primer s’hi situa Portugal (46%), seguit d’Itàlia (35%), França (32%), Alemanya (30%), i Regne Unit (30%). Fora de la UE, els principals països receptors de les exportacions catalanes són els Estats Units (11%), Marroc (11%), i Mèxic (8%).


30

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

MARIÀ GALÍ I SEGUÉS PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA

EL SUPORT A LES EMPRESES, LA MILLOR POLÍTICA SOCIAL

L’

e d i c i ó d ’e n guany dels Premis Cambra ha tingut rècord de presentació de candidatures. Ho interpretem com un signe de vitalitat empresarial, de necessitat de les empreses de reivindicar-se, de dir: som aquí. El conjunt d’empreses guardonades constitueix una mostra del perfil empresarial diversificat que tan bo és per al nostre desenvolupament i que és fruit del caràcter emprenedor de les persones que les lideren. Vull encoratjar empresaris i directius a seguir en aquest camí del compromís, i a tothom que forma part d’una empresa o organització, a no deixar-se endur pel pessimisme, perquè la base empresarial de què disposem és sòlida, la tradició industrial és més que centenària, i hi ha empreses que saben trobar oportunitats. Les empreses han d’aprofitar el desplaçament dels centres de poder econòmic cap a països emergents i les oportunitats que ofereixen els mercats grans i en creixement. El treball constant, silenciós i discret d’un teixit empresarial àgil i atrevit pot crear un efecte de país tan consistent com l’impacte de grans companyies estrella, de les quals no anem sobrats. I des d’un punt de vista de la demarcació, cal tornar a trobar l’equilibri. Hem de diagnosticar amb encert quin és el potencial de la nostra demarcació en relació amb els diferents focus d’activitat econòmica que es perfilen. Es parla de diferents sectors predestinats a ser nous motors de l’economia, i la demarcació hi ha de ser present de forma notable, però sense obviar dues coses, que consolidar-se en aquests sectors d’alt valor afegit no es fa d’avui per demà, i que no podem oblidar que el gran gruix de la petita i mitjana empresa tradicional continua sent del tot necessària.

Vull encoratjar empresaris i directius a seguir en aquest camí del compromís, i a tothom que forma part d’una empresa o organització, a no deixar-se endur pel pessimisme, perquè la base empresarial de què disposem és sòlida, la tradició industrial és més que centenària, i hi ha empreses que saben trobar oportunitats

Des del meu punt de vista calen dos tipus d’estratègies: el suport directe a les empreses destinades a tenir un paper motor en nous sectors de l’economia, i una política de suport que acompanyi la petita i mitjana empresa cap a l’eficiència. Cal un compromís de la classe política i de la societat vers l’economia productiva. Cal parar el cop del sofriment social –per descomptat–, però la millor alternativa a mitjà i llarg termini és un suport, decidit i clar, a la iniciativa i activitat empresarial com a millor política social. Empresa i societat del benestar són causa i efecte, són inseparables i han d’interactuar amb equilibri. L’estat del benestar no el podrem mantenir només incrementant el dèficit públic. El benestar social tan sols el mantindrem si tots estem disposats a preparar-nos i adaptar-nos a noves situacions. Cal una política industrial i empresarial que inclogui les mesures estructurals que s’han reclamat amb insistència. L’equip d’empresaris i empresàries que constituïm el ple de la Cambra hem enfocat la institució a estar molt a prop de les empreses per ajudar-les a millorar la gestió i assolir nous mercats, per ser a prop de les administracions locals per complementar i alinear esforços en la promoció econòmica, per traslladar de forma constant i rigorosa als representants polítics les necessitats de millora estructural del nostre entorn... En definitiva, hem de projectar el futur sent conscients que l’empresa la fem entre tots, i tots en som part activa o passiva. Junts constituïm el potencial que tenen les nostres empreses per dinamitzar la societat i generar riquesa. Ara toca, més que mai, treballar novament i conjuntament per mantenir el patrimoni empresarial que tenim i tornar a omplir el vas fins dalt... però, sense vessar-lo. Extracte del discurs pronunciat als Premis Cambra, el 8 de juliol del 2009

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

A VEURE SI AQUESTA VEGADA ENS SURT MÉS BÉ

E

spanya assumirà, el mes de gener, per quarta vegada la presidència del Consell de la Unió Europea durant tot el primer semestre. Les circumstàncies que envolten aquesta quarta presidència disten bastant de la darrera que va tenir lloc l’any 2002. Aleshores es vivien encara les conseqüències dels atemptats de l’11 de setembre i el món sencer manifestava una intensa reacció política i social davant l’amenaça terrorista. Europa només pensava a tancarse davant els perills forans i això va incidir molt directament en els temes d’immigració i en la necessitat d’assolir mesures antiterroristes conjuntes. Per altra banda, l’actitud poc europeista, més atlantista i propera als interessos dels Estats Units de l’aleshores president espanyol, José María Aznar, va conferir un caire molt distanciat de l’esperit europeista a la tercera presidència espanyola. Recordem si no que el 1998 Aznar va ser l’únic líder continental europeu que va donar suport públicament a la invasió i al bombardeig de l’Iraq. En aquesta quarta presidència que d’aquí a pocs mesos començarà el factor extern més important és l’existència d’un món en crisi, unes economies tocades per la recessió amb unes taxes d’ocupació preocupants. El president José Luis Rodríguez Zapatero ha manifestat la voluntat de donar prioritat als reptes estructurals de la Unió Europea i gestionar adequadament la recuperació econòmica. En aquest sentit la renovació de l’estratègia del Pacte de Lisboa ha de ser un element clau per a la modernització de l’economia europea i l’augment de la seva competitivitat. Seria molt positiu, més enllà de tots els bons propòsits que s’expressin, un esforç addicional per apropar les institucions europees emprant els seus recursos per facilitar una informació menys críptica als agents econòmics de cada país membre; una informació més àmplia per ajudar els empresaris, les pimes, les respectives poblacions, en la seva vida quotidiana, en els seus problemes diaris. Seria, també, desitjable que Europa fos veritablement l’Europa dels ciutadans i que no resultés com fins ara –només cal veure qualsevol enquesta a peu de carrer– una realitat tan llunyana per la qual no val la pena ni votar. Recordem les darreres eleccions europees i la immensa abstenció registrada. En definitiva, a veure si aquesta vegada ens surt més bé.


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

ROTONDA

31

ALBERTO MORO SUÁREZ Doctor en economia de la UB i conseller delegat de Solventis

NO ensopegar DUES VEGADES AMB LA mATEIXA PEDRA L’expert en economia Alberto Moro exposa en aquest article cinc elements bàsics que han de servir de cuirassa per protegir l’economia d’una altra crisi mundial

A

ra fa dos anys, l’estiu del 2007, s’iniciava la crisi en què ens trobem immersos, sens dubte la més intensa des de la Gran Depressió dels anys 30.

A aquestes altures ja podem afirmar que afrontem una crisi global, que afecta més de 70 països que, en conjunt, representen un 75% de la producció mundial. I realment les xifres podrien ser més dràstiques si no n’excloguéssim l’economia xinesa que, representant més d’un 20%, no ha entrat en recessió. S’ha escrit molt durant els darrers mesos sobre l’origen d’aquesta crisi global. Ara ha arribat el moment de reflexionar sobre els errors comesos, amb l’objectiu de no ensopegar amb la mateixa pedra. En aquest sentit, existeixen certs aspectes que hem de recordar sempre. Fins i tot, transmetre’ls als nostres fills. Els detallem. Primer, “cap actiu incrementa el seu valor indefinidament, i els immobles no hi són aliens”. Encara que aquesta afirmació sembli trivial, persistim en l’error, tal com demostra l’actual crisi del sector immobiliari, o la provocada per les empreses tecnològiques l’any 2000. Recordin, res és etern. Segon, “diversificar les inversions o, com diria la meva àvia, mai posar tots els ous al mateix cistell”. Això és, per exemple, el que han fet moltes entitats financeres espanyoles, en alguna de les quals més del 80% dels crèdits estan relacionats amb el sector immobiliari. O el que tampoc han fet molts inversors, que repetien durant els darrers anys allò de “jo només inverteixo en totxana. La resta no m’interessa per a res”. Doncs bé, el que només tingui actualment “totxana” té i tindrà serioses dificultats.

És innegable que la innovació financera ha comportat grans avenços socials, però els reguladors han d’establir un control més gran sobre alguns dels nous instruments, en la mesura que aquests han contribuït a incrementar la dimensió i difondre aquesta crisi a escala internacional

Tercer, “l’endeutament, a més d’incrementar el risc, té un límit”. I en aquesta crisi l’endeutament ha tingut un paper fonamental. Les famílies van arribar a nivells d’endeutament per a la compra de l’habitatge mai vistos. Moltes immobiliàries han desenvolupat el seu negoci sense quasi recursos propis, ja que els bancs els proporcionaven tan finançament com necessitessin, i finalment els bancs han prestat recursos molt més enllà del volum dels seus dipòsits. Quart, “la innovació financera és beneficiosa per a la societat, però ha d’estar adequadament supervisada pels organismes reguladors”. És innegable que la innovació financera ha comportat grans avenços socials –instruments per a la cobertura de diferents riscos, microcrèdits per als més necessitats, instruments per al finançament de la tercera edat, etc., només en són alguns exemples–, però els reguladors han d’establir un control més gran sobre alguns dels nous instruments, en la mesura que aquests han contribuït a incrementar la dimensió i difondre aquesta crisi a escala internacional. Aspectes com una adequada valoració i qualificació i el risc són aquí d’extrema importància. Cinquè, “la liquiditat de les nostres inversions és sempre un factor de gran importància”. Durant els darrers anys sembla haver-se oblidat aquesta premissa. Molts inversors i moltes empreses immobiliàries es troben actualment amb immobles que no poden fer líquids –no hi ha demanda, no hi ha un mercat organitzat– i, consegüentment, amb seriosos problemes de diner líquid. Fins i tot, moltes entitats financeres ni tan sols preveuen el risc de la liquiditat dins dels models de valoració d’instruments financers, un fet que serà impensable en un futur proper. En aquest sentit, els anomenats mercats organitzats (per exemple, la borsa), en els quals és possible trobar una demanda i una oferta adequades, gaudeixen d’un avantatge important.

per saber-ne +

Fernando Trías de Bes

El hombre que cambió su casa por un tulipán Premio de Hoy 2009

Juan Ramón Rallo y Carlos Rodríguez Braun

Una crisis y cinco errores LID Editorial


32

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

ENQUESTA QUÈ PENSEN ELS VIANANTS...

l’alimentació és el sector EN QUÈ els ciutadans prefereixen els productes catalans Els vallesans defensen i lloen, de forma especial, els aliments que es produeixen a Catalunya. Però molts també creuen que s’ha de prioritzar el consum dels productes nacionals, i així fomentar l’economia del país. Això sí, en el vessant tecnològic, els japonesos continuen portant el lideratge. PER: IVANNA VALLESPÍN

A casa mireu la nacionalitat dels productes que compreu? En quins sectors són forts els productes catalans? I quan compraries productes estrangers?

ANNA FARELL 52 anys ASSESSORA SALUT

hafna bezzari 30 anys mestressa de casa

encarnación luna 43 anys dependenta

ENRIQUE CASTRO 30 anys COMPTABLE

ROSALIA BOSCH 66 anys MODISTA

m. carmen manuel 55 anys recepcionista

Jo, en un primer moment, sempre prefereixo productes autòctons, tot i que no sempre hi ha gaire cosa. La raó és un tema de pell. Crec també que s’haurien de prioritzar les empreses catalanes. Penso que no hi ha res que els altres ens puguin donar que nosaltres no puguem també aconseguir. Considero que podem competir en qualsevol sector, tenir productes molt bons i molt diferents, com ara la cuina i els aliments de temporada. De vegades, en cuina natural busquem productes orientals que nosaltres també tenim, però amb un altre nom. Perdem temps i diners buscant coses a fora que ja tenim aquí. Si hagués de buscar productes estrangers, com ara els automòbils, el que em mouria a l’hora de decidir una marca seria l’aspecte ecològic.

Nosaltres a casa comprem productes de tot arreu, marroquins, catalans o d’altres llocs. No tenim cap preferència. El que m’agrada ho compro, sense fixar-me gairebé mai on està fabricat. Penso que els productes catalans estan bé i són de bona qualitat. Especialment m’agrada la roba i els aliments, però s’ha de dir que la gran majoria de productes tèxtils i de menjar vénen del Marroc i es fabriquen allà. En general, a casa meva consumim tota mena d’aliments exceptuant els que provenen del porc. Pel que fa a productes estrangers, els que destacaria serien els japonesos, especialment en l’àmbit de la tecnologia, en els cotxes, o les motocicletes. Els japonesos tenen de tot i a més són molt bons.

A casa consumim productes variats que provenen de diverses nacionalitats. De fet, no acostumo a mirar d’on són els productes que compro. Crec que els productes d’alimentació que tenim aquí són especialment bons. Jo sempre que puc vaig a pobles a buscar oli, embotits i altres productes fets artesanalment. En canvi, la roba és on no miro gens si és nacional o ve de fora. En altres sectors, com els cotxes o electrodomèstics, miro les marques que són de confiança i les que sobre el paper tenen millor reputació de qualitat, però no m’importa si aquell producte és francès, anglès o alemany per exemple. Aquí poso al davant la marca, perquè per mi és el que indica i estableix la qualitat del producte, juntament amb el preu.

La veritat és que nosaltres a casa no acostumem a mirar la nacionalitat dels productes. Quan anem al supermercat comprem només allò que necessitem i allò que ens agrada, sense tenir en compte altres coses. De fet, mai no m’havia plantejat en quins sectors són més bons els productes catalans. De totes maneres, considero que els productes que es fan a Catalunya són, en general, de bona qualitat, ja sigui en alimentació, en tecnologia, etc. En altres àmbits com en els automòbils, els electrodomèstics o els aparells tecnològics, la veritat és que no m’importa d’on provinguin; a l’hora de decidir-me em basaria bàsicament en el preu, però posant en una balança qualitat i preu, ja que el que és barat sempre acaba sortint més car.

Moltes vegades vaig a comprar i miro les etiquetes dels aliments i veig que vénen de països molt llunyans. A vegades aquests productes són més assequibles, però jo prefereixo que siguin d’aquí, sobretot les pomes, que prefereixo les de Girona i les de Lleida. Crec que no haurien de venir tantes coses de fora, perquè llavors potser consumiríem més les d’aquí. Crec que el plat fort dels productes catalans són els aliments, i especialment els de temporada. Ara, sí que de vegades has de comprar productes de fora que aquí no tenim, com per exemple els kiwis. En altres tipus de productes més tecnològics, el que mirem és el preu i la qualitat, bàsicament. De vegades també tenim en compte la nacionalitat, perquè en aquest cas els productes japonesos surten molt bé.

Abans no em fixava tant en la procedència dels productes, però veient el que passa en el món, últimament sí que tinc en compte d’on provenen les coses que compro, i així també intento educar la família. Penso que els productes catalans són especialment en el sector de l’alimentació, com ara l’oli, les verdures i el cava. Prefereixo els nostres productes, els nacionals, però crec que la resta també tenen coses bones. El que passa és que a mi m’agrada promocionar el que tenim aquí. Crec que els japonesos fan productes de molt bona qualitat en l’àmbit de la tecnologia. A mi no em fan falta, però si n’hagués de comprar, sé que podria confiar en el que fan. Pel que fa a cotxes, doncs prefereixo que també siguin d’aquí. En definitiva, crec que s’ha de prioritzar el nostre producte.


Fes-te subscriptor

i gaudeix de l’

, cada dia, on tu vulguis.

Truca al telèfon 902 88 42 52 o escriu un e-mail a subscripcionsavui@dyrsa.es i gaudiràs de: comoditats

L’AVUI, cada dia, on tu ens diguis i en la modalitat que triïs.

flexibilitat

economia

Descompte sobre el preu de portada del diari.

Podràs escollir si vols fer-te subscriptor anualment o semestralment.

avantatges

Tracte especial en totes les promocions del diari.

descomptes

Descomptes en cinemes, teatres, concerts, museus, viatges...

Només amb l’


34

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

UPC /// NOU MATERIAL

Creen un nou material que podria substituir lafustaielplàstic Margarita Calafell és la investigadora de la UPC de Terrassa que ha patentat el nou component que, a més, és respectuós amb el medi ambient

Q

ue el petroli s’acabarà tard o d’hora és un fet que se sap des de fa temps. Per això, cada vegada es fa més imperiosa la necessitat de crear nous materials que no estiguin elaborats a partir d’aquest líquid negre i que, de passada, siguin molt més respectuosos amb el medi ambient. Així, una investigadora del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa, Margarita Calafell, ha patentat un nou material que podria arribar a substituir la fusta o el plàstic. El nou component, que encara no ha estat batejat, procedeix de residus de paper que són sotmesos a un tractament biotecnològic especial, creat per aquesta investigadora, la qual no ha volgut desvelar els secrets del procés. En tot cas, el que sí que ha explicat és que es tracta d’una metodologia que transforma i modifica les propietats químiques i estructurals dels residus cel·lulòsics. El resultat “és un material pròxim a la fusta, però que a més és mal·leable, així que podria substituir el plàstic. Seria un mix entre les propietats de la fusta (amigable amb el medi ambient) i la mal·leabilitat del plàstic”, explica la científica. El nou component pesa molt menys que la fusta, té una densitat semblant a la del plàstic i resulta més econòmic que aquests dos materials. De fet, al mes de juliol es va presentar públicament aquest nou component a l’Escola Tècnica i Superior d’Enginyeria de la UPC de Terrassa. A l’acte, Margarita Calafell va mostrar el nou material mitjançant diversos models de formes diferents (per demostrar la versalitat que pot tenir aquest element), però amb un aspecte i un color comuns que recorda el cartró pedra.

Aplicacions. El nou material presen-

ta altres avantatges, ja que és força resistent, impermeable, porós i ignífug, de manera que quan crema no fa ni fum ni flama. A més, és estable dimensionalment a la humitat, de manera que no s’infla amb la humitat, una característica que Calafell destaca especialment com un atractiu per a una gran varietat d’aplicacions, com ara per fer palets, per al parquet, per fer mobles de cuina, portes o tot tipus de mobiliari. Gràcies a la seva baixa densitat i al fet que és molt aïllant, la seva creadora afirma que podria substituir alguns materials auxiliars de la construcció, com el Pladur, els envans aïllants, les plaques d’insonorització o els sostres falsos. De la mateixa manera, la seva mal·leabilitat permet que es pugui utilitzar per fabricar tota mena d’embalatges i, d’aquesta manera, podria substituir el porexpan o altres derivats del petroli, que són molt contaminants.

EL NOU MATERIAL BARREJA les propietats de la fusta AMB la mal·leabilitat QUE OFEREIX EL plàstic D’altra banda, la científica de la UPC destaca especialment els avantatges mediambientals d’aquest nou material, ja que en el seu procés de creació no s’utilitza cap producte químic nociu per al medi ambient. A més, es tracta d’un element que donaria sortida a les milers de tones anuals de paper que no es poden reciclar i van directament a l’abocador, ja que contenen molta càrrega de tinta i de matèries inorgàniques. La investigadora afirma que amb un quilogram de residus de paper es pot fabricar un quilogram d’aquest nou material.

Margarita Calafell sosté una mostra de models fets amb el material que ha patentat /// EFE

és UN MATERIAL força resistent, LLEUGER, impermeable, porós, ignífug I QUE NO S’INFLA AMB LA HUMITAT Calafell ha assegurat que això és només el punt de partida, ja que també s’està treballant per aplicar aquest procés de transformació i reciclatge en altres polímers sintètics, com ara els plàstics o els pneumàtics. El pas següent. Ara, el que toca és ma-

terialitzar el projecte i que tingui una aplicació real al mercat. Per aquest motiu, l’equip de científics està posant en marxa un spin-off dintre de la UPC de Terrassa i està buscant inversors per poder comercialitzar el nou material. Però, a més, els investigadors volen construir una planta pilot, amb l’objectiu de veure com es pot elaborar aquest nou material a gran escala i poder fer que surti al mercat a un preu competitiu. De fet, Margarita Calafell va presentar el seu producte en el marc de l’última edició de la fira de la construcció Construmat,

celebrada a Barcelona; en aquella ocasió, diverses empreses del sector de la construcció ja van mostrar el seu interès per aquest invent. El projecte de recerca de la UPC de Terrassa liderat per Calafell ha estat seleccionat per al programa d’idees de negoci Acc1Ó de la Generalitat i també és un dels 37 projectes escollits per al concurs Bio Emprenedor XXI, promogut per Genoma España. /// IVANNA VALLESPÍN

EL NOU MATERIAL

El nou component es va presentar amb diferents models i formes, per mostrar-ne així la versalitat i les possibilitat que ofereix.


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

GPS /// UNIVERSITATS

35

UPC /// CÈL·LULES MARE

UAB /// INVISIBILITAT

Els objectes invisibles poden Descobreixen el circuit deixar de ser ciència-ficció genètic de les cèl·lules mare U

n grup d’investigadors del Departament de Física de la UAB ha aconseguit dissenyar un dispositiu que fa invisibles els objectes a un determinat tipus de llum, les ones electromagnètiques de molt baixa freqüència. “Es tracta d’un disseny que funciona a la perfecció en les simulacions teòriques i que ens apropa al somni de la invisibilitat”, afirma Àlvar Sánchez, director de la investigació. “Ara resta un pas molt important: construirne un prototip al laboratori i aplicar aquesta descoberta a millorar la tecnologia de detecció de camps magnètics”, afegeix. Tècnicament, es podria fer invisible un objecte si es pogués envoltar d’una capa que fes circular la llum al seu voltant, sense absorbir-la ni reflectir-la. D’aquesta manera, no es podria veure l’objecte, ja que la llum senzillament l’envoltaria i, en mirar-lo, només es veuria el que hi ha darrere. Això és possible gràcies als metamaterials, els quals tenen propietats elèctriques i magnètiques inusuals que podrien permetre, almenys de manera teòrica, que la llum envolti un objecte. El metamaterial dissenyat pel grup de la UAB consisteix en una xarxa irregular de plaques

J

ordi Garcia Ojalvo, professor del Departament de Física i Enginyeria Nuclear a l’Escola d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de la UPC de Terrassa, ha descobert el circuit genètic que governa el comportament de les cèl·lules mare embrionàries. El circuit genètic que s’ha detectat és el responsable que les cèl·lules mare estiguin preparades en tot moment per poder transformar-se en qualsevol tipus de cèl·lula de l’organisme.

Simulació del funcionament del material /// UAB

superconductores, que donen al material unes propietats magnètiques precises, cosa que permet crear zones invisibles al camp magnètic i en camps electromagnètics de molt baixa freqüència. APLICACIONS. El descobriment pot tenir aplicacions mèdiques, com en les tècniques de magnetoencefalografia o magnetocardiografia. També pot utilitzar-se en altres àmbits on la detecció de camps magnètics és important, com en diferents tipus de sensors, o per impedir la detecció magnètica de vaixells i submarins. /// REDACCIÓ

ASCAMM /// MAPES MENTALS

Creen una eina de recerca basada en mapes mentals T

ècnics de la Fundació Ascamm, centre especialista en tecnologies de producció, han desenvolupat un sistema de recerca a partir de principis dels mapes mentals, un concepte per fer més àgil i intuïtiva la localització de documents en xarxa. Batejat amb el nom de Knogle –una referència al Google del coneixement–, l’eina permet navegar per un mapa de termes relacionats amb la recerca iniciada per l’usuari, i trobar documents que estan classificats segons aquestes etiquetes. En la solució concebuda per Ascamm, cada recerca resulta en una llista d’arxius i dos mapes. El mapa superior identifica l’arxiu amb major nombre d’associacions amb el terme buscat. A partir d’aquest arxiu, sorgeixen ramificacions de tots els termes associats a ell. El diagrama inferior representa el mapa de conceptes interrelacionats amb la recerca realitzada, incorporant-hi una jerarquia indicada per la grandària de la lletra. El sistema d’indexació de Knogle funciona a partir d’una base de termes creada a mida de les empreses, segons els seus àmbits d’actuació. Per a cada arxiu incorporat en la plata-

Seu de la Fundació Ascamm /// I. MARQUÈS

forma, s’indexa i es classifica segons els termes creats per a cada empresa. Segons explica Bernat Ballester, cap de la unitat d’Ascamm responsable de desenvolupar el Knogle, “el que proposem és una experiència interactiva entre usuari i eina, fet que genera una recerca més àgil”, afegeix. Knogle està recomanat a institucions amb gran volum d’informació, suporta documents en format DOC, PDF i DJVU en la seva versió estàndard, i es pot adaptar a les necessitats de cada client. /// REDACCIÓ

Fins ara, els científics sostenien la teoria que les cèl·lules mare embrionàries estaven en “estat de repòs bioquímic”, esperant el senyal que els donava l’ordre per transformar-se en un altre tipus de cèl·lula. En un article publicat a la revista PLoS Biology, els investigadors afirmen que la pluripotencialitat de les cèl·lules mare embrionàries no és una situació estàtica, sinó que estan en constant variació. Garcia Ojalvo explica el descobriment amb un símil esportiu: “Fins ara pensàvem que les cèl·lules mare estaven estàtiques, com ho estan els atletes que han d’iniciar una cursa, totes alineades esperant el tret de sortida; però hem descobert que això no és així. En reali-

Vista de les cèl·lules per microscopi /// UPC

tat, les cèl·lules mare són com atletes que estan sempre corrent, en constant moviment, de manera que, quan arriba el senyal per diferenciar-se, les que s’estan movent en la direcció adequada es troben en situació d’arribar a la meta molt més ràpidament”. L’estudi s’ha fet amb cèl·lules mare embrionàries de ratolí, però els científics asseguren que es pot aplicar a les humanes. Segons els científics, “el descobriment permetrà mantenir in vitro les cèl·lules mare i obtenir amb més eficiència cèl·lules diferenciades, és a dir, sang, os, pell, etc.”. /// redacció


36

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

ÀREA DE DESCANS Oci /// Vols turístics en helicòpter Una empresa vallesana, Helipistas, ofereix rutes turístiques en helicòpter fetes a mida. Observar des de l’aire la muntanya de Montserrat o la Costa Brava són només dues de les opcions més habituals

Elpaisatgefavoritavistad’ocell

La muntanya de Montserrat, amb el monestir que ja es divisa a l’horitzó /// ISABEL MARQUÈS

E

l soroll característic de les hèlices girant a gran velocitat indica que ha arribat el moment d’enlairar-se. Després d’uns breus consells i explicacions i de posar-se els auriculars i el micròfon per comunicar-se amb els companys de vol i el pilot, el Robinson 44 de color vermell inicia un ascens molt vertical. El vent que bufa avui a l’heliport Teresa Vilà d’Ullastrell no preocupa en excés el pilot, José Manuel Pérez, que de ben segur té experiència en condicions meteorològiques molt més complexes. “Cal fixar-se en les torres elèctriques, aquestes sí que poden ser perilloses, perquè els cables que van

de les unes a les altres són poc visibles, i per tant sempre cal volar per damunt d’elles”, explica el pilot, un dels sis que té en plantilla l’empresa Helipistas. En cas que realment la meteorologia no permeti aixecar el vol, a la persona o al grup que l’havia reservat se li ofereix una data alternativa o bé se li retornen els diners, segons informa Vicenç Puig, comercial d’Helipistas. “El que més afecta el pilotatge d’un helicòpter és la boira baixa i el vent fort, molt més que la pluja, que hauria de ser pràcticament torrencial per haver de suspendre la sortida”, explica. En un tres i no res l’altura a la qual vola l’helicòpter és de 600 metres, i la vista ja

Montserrat és el destí més sol·licitat pels catalans, mentre que els estrangers prefereixen Barcelona i la Costa Brava

és corprenedora. I més tenint en compte que el vol s’encamina de ple cap a la muntanya de Montserrat. Des de les altures és fàcil tenir una doble i contraposada sensació: per un costat, de domini, de poderho controlar tot des de l’aire; però per l’altre, la sensació de fragilitat, de petitesa davant la immensitat del territori, com un mosquit girant al voltant d’un gegant, en aquest cas Montserrat, però que podria haver estat qualsevol altre element gegantí que haguéssim sobrevolat. No han passat ni deu minuts des del moment de l’enlairament que el monestir benedictí de la muntanya serrada és a tocar. “Ara mateix anem a uns 180 km/h, però es pot anar molt més ràpid”, diu Pérez. El massís ja és


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

480

ÀREA DE DESCANS

37

És el cost d’un vol de mitja hora de durada en helicòpter, no per persona sinó pel lloguer de l’aparell. A cada helicòpter hi caben un màxim de tres passatgers, i es pot crear un trajecte a mida, triant el recorregut que es desitgi.

Nous nusos viaris. Des de l’aire s’observa l’estat de les infraestructures /// ISABEL MARQUÈS

sorprenent des de qualsevol indret arran de terra des d’on es pugui veure, però des d’aquesta altura s’observen nous relleus i noves formes. “Montserrat és el destí més sol·licitat pels catalans, mentre que els estrangers prefereixen Barcelona i la Costa Brava”, informa el comercial de l’empresa. De fet, Helipistas ofereix quatre vols turístics bàsics: Montserrat, Barcelona, Montserrat més Barcelona i Costa Brava, “però tothom pot demanar el vol que vulgui, fem un servei a la carta, i el preu va en funció del temps de trajecte”, diu Puig. En el cas que ens ocupa, el pilot deixa enrere la muntanya i es torna a endinsar en terres vallesanes, per sobrevolar, entre altres ciutats, Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, on el claustre del monestir es pot apreciar sense cap problema. “Quan so-

Comiats de solter, aniversaris, i fins i tot vols nupcials, en què l’aparell va a cercar els nuvis a l’església o ermita on es casen

Ronda del Vallès. El Quart Cinturó va prenent forma /// ISABEL MARQUÈS

B-30. L’helicòpter és una eina essencial per conèixer el trànsit de les carreteres /// I. M.

brevolem ciutats intentem no estar-hi gaire estona; entenem perfectament que els helicòpters fan soroll i per tant volem molestar el mínim possible els veïns”, explica el pilot. Des de l’aire es té un domini absolut de l’estat del trànsit de les carreteres, dels colors dels boscos, de les noves infraestructures que s’estan duent a terme...

Regal i sorpreses

Heliport. Es troba a l’entrada del poble d’Ullastrell, a set quilòmetres de Terrassa /// ISABEL MARQUÈS

Segons Vicenç Puig, els vols turístics en helicòpter “han tingut el gran auge en els darrers tres o quatre anys”. Helipistas està instal·lada a Ullastrell des del 1997, però gran part de la seva feina anava destinada a acompanyar mitjans de comunicació per a la informació del trànsit o fer enregistraments per a anuncis publicitaris o fotografies per a treballs d’arquitectura o seguiment d’obres. Regals com els vols en helicòpter, però, semblen haver-se posat de moda, i la part més turística de l’empresa Helipistas, sota el nom de Barcelona Helicòpters, és avui molt important. Aquest estiu, fins i tot, i per primera vegada, l’empresa ha ofert vols des de S’Agaró, en plena Costa Brava. “Molts turistes que ens demanaven un trajecte per la costa del nord de Catalunya ja estaven allí de vacances, i per tant era una mica


38

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Terrassa. Una imatge des de l’aire de l’extensió de la cocapital vallesana /// ISABEL MARQUÈS

Monestir de Sant Cugat. El claustre destaca des de les altures /// ISABEL MARQUÈS

Pilot. Mitja dotzena treballen actualment a Helipistas – Barcelona Helicòpters /// ISABEL MARQUÈS


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

absurd que haguessin de venir fins al Vallès per tornar a anar cap a la Costa Brava amb l’helicòpter”, comenta Puig. Comiats de solter, aniversaris, i fins i tot els ja anomenats vols nupcials, en què l’aparell va a cercar els nuvis a l’església o ermita en què es casen i els porta al restaurant on es fa el dinar o sopar, omplen de feina les hores dels pilots. Hi ha persones que no han esperat pas el dia del casament per demanar els serveis de l’helicòpter, sinó una mica abans: “Un noi va demanar-li a la seva promesa de casars’hi en ple vol; són coses boniques, tot i que el pilot no sabia gaire on amagar-se de la vergonya que passava”, bromeja el comercial de l’empresa.

Des de les altures és fàcil tenir una doble i contraposada sensació: de domini, de poder-ho controlar tot des de l’aire, i de fragilitat, de petitesa davant la immensitat Helipistas treballa 365 dies a l’any: “La gent demana el regal per al dia que considera especial, i aquest tant pot ser un 31 de desembre com un 15 d’agost, sempre estem disponibles”, explica Puig. Per aquest mateix motiu, no hi ha un mes o una època en què la demanda sigui molt més alta que en un altre, tot i que és cert que hi ha dies concrets en què l’empresa voldria disposar de moltes més màquines de les que té: “La tarda del 5 de gener són molts els ajuntaments que voldrien que els Reis de l’Orient arribessin a les seves ciutats en helicòpter, i no podem donar tanta cobertura. També quan es disputa la Fórmula 1 al Circuit de Montmeló moltes persones demanen que les portin dels seus hotels, normalment a Barcelona, al Circuit”, diu Puig, que, això sí, recorda que als helicòpters no se’ls permet operar quan es fa fosc. No obstant això, per al pilot Pérez “el gran avantatge de l’helicòpter respecte d’altres mitjans de transport voladors és que pot aterrar en qualsevol petita porció de terreny una mica planera, i això permet des d’anar a cercar persones a les terrasses dels hotels fins a deixar-les en llocs inaccessibles de cap altra manera”. Certament, tot i que el vent no ha deixat de bufar del tot, de retorn de Sant Cugat l’aterratge sobre la pista de l’heliport Teresa Vilà d’Ullastrell és d’allò més suau, ni es nota, i és el moment de tornar a tocar de peus a terra. /// XAVIER AMAT

ÀREA DE DESCANS

39

Fitxa Helipistas – Barcelona Helicòpters Heliport Teresa Vilà 08231 Ullastrell Telèfon: 93 730 49 11 www.helipistas.com La serra de l’Obac, molt a prop del punt de sortida /// ISABEL MARQUÈS


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Ciutats /// Una ruta per Sentmenat Enmig de frondosos boscos, però molt a prop de grans ciutats, hi ha Sentmenat, poble de 8.000 habitants, fronterer entre els dos Vallesos TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Entreelcampanar romànicielcastellmedieval

2 ///

L

a fe i la defensa militar eren dos pilars fonamentals en l’ombrívola Edat Mitjana. A Catalunya, terra de castells, aquestes construccions van alçar-se arreu, i Sentmenat no en va ser l’excepció. I ja no parlem d’esglésies, amb pràcticament tots els nuclis urbans que coneixem a casa nostra girant al voltant dels centres de culte. Església i castell van construir-se a Sentmenat en el mateix període, al voltant del segle XI. Avui, d’aquella església primerenca en queda la solitària però ferma torre romànica, i el castell fa anys que ha perdut els seus elements defensius. Però situats a banda i banda de Sentmenat, en són símbol i referència, i entre aquests límits transcorre la

1 /// vida d’aquells que formen part d’un municipi petit però ben a prop de la gran ciutat, i amb boscos als voltants que creen un entorn agradable i al mateix temps preserven la tranquil·litat de la població. El campanar es presenta força reformat, però manté el seu accent romànic. Tot i tractar-se d’una torre aïllada, segueix sent l’encarregada de donar puntualment les hores amb les seves campanes. Està dedicada a sant Menna, igual que l’església de la qual formava part. Sant Menna va ser un màrtir egipci del segle IV, i d’ell prové el nom de Sentmenat. L’actual església de Sant Menna, a escassos vint metres del campanar, és molt més moderna, barroca del 1744, i com tantes altres, va patir les conseqüències de

3 ///

Església i castell van construir-se al voltant del segle XI. Avui, d’aquella església en queda la solitària però ferma torre romànica

la Guerra Civil, com explica el secretari del mossèn de la parròquia, Joan Castellet: “En va quedar poca cosa, i se’n va fer una reconstrucció a fons el 1955, afegint-hi una nova tramada i els absis actuals”. Castellet mostra una peça d’important valor que es conserva darrere l’altar: l’ara de sant Menna, d’època paleocristiana, un fragment quadrangular de marbre procedent de les pedreres de Carrara ple de grafits –antropònims i invocacions religioses– escrits fa quinze segles, i que de ben segur va ser transportada prop de l’actual municipi ja en època romana per a la construcció d’una vila.

El ‘coro’ centenari Ens encaminem cap al centre de Sentmenat, ja que a la plaça de la Vila


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

s’hi desenvolupa molta vida social. Els nens juguen entre les voltes, i els pares fan l’aperitiu a les taules dels bars. En una de les parets, una placa recorda una frase de qui va ser mestra pública entre 1930 i 1941, Joaquima Mas i Serra: “El que cal respectar de les persones és la seva llibertat”. La plaça està tancada per un costat per l’edifici de l’Ajuntament, i a l’altra banda hi ha la seu de la Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, més coneguda com el coro pels vilatans, una entitat que va néixer el 1895 i que avui té més vitalitat que mai, amb 600 associats i, a més de la coral, un munt d’altres activitats i seccions. L’edifici data del 1908, i el seu bar respira un aire entranyable. La façana modernista, catalogada com a bé cultural d’interès local, està coronada pel bust d’Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya. Però mantenir un local propi i tan antic per a una associació té les seves dificultats: “Les noves normatives

4 ///

ÀREA DE DESCANS

41

1 /// EL CASTELL ES TROBA DALT D’UN PETIT TURÓ EN UN EXTREM DE SENTMENAT 2 /// LA VIDA TRANSCORRE TRANQUIL·LA AL BAR DE LA CENTENÀRIA SOCIETAT CORAL LA GLÒRIA 3 /// PLAÇA DE LA VILA, UN DELS ESPAIS AMB MÉS MOVIMENT, AMB L’AJUNTAMENT PRESIDINT-LA 4 /// EL CAMPANAR ROMÀNIC OBSERVA ELS JOCS DELS INFANTS DES DE FA NOU SEGLES

Del castell en sorprèn la irregularitat, amb les estances que giren al voltant d’un pati central sobre seguretat i higiene són molt clares, i per tant hem d’anar fent reformes traient els diners d’on podem i amb molt de voluntarisme”, explica Cesc Permanyer, l’actual president de La Glòria. Deixem el modernisme, que a la vila també es pot observar al cementiri de l’any 1905, obra de l’arquitecte Antoni de Falguera, per finalitzar la visita retornant a l’Edat Mitjana. El castell de Sentmenat és ara de propietat municipal, i s’hi estan fent algunes reformes. El seu aspecte dista de tenir caràcter defensiu, ja que s’ha anat transformant, primer en castell senyorial, i en una darrera etapa fins i tot ha estat magatzem agrícola. No per això deixa de sorprendre’n la irregularitat, amb estances que giren al voltant d’un pati central, i segueix avui presidint Sentmenat però com un veí més, proper i pràcticament al mateix nivell de la població.

LA CIÈNCIA S’APROPA Dijous, 1 d’octubre a les 10.00 h Campus de la UAB, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

La nanotecnologia   al sector tèxtil   TROBADES EMPRESARIALS UAB30

Places limitades. Inscriviu-vos a través del nostre web: http://parc.uab.cat

RECERCA A L’ABAST DE L’EMPRESA

FITXA Ajuntament de Sentmenat Plaça de la Vila, 1 93 715 30 30 www.ajsentmenat.es Societat Coral La Glòria

ORGANITZA:

COL·LABORA:

Passeig Anselm Clavé, 46-48 93 715 13 45 www.elcorosentmenat.org UAB30_anunci 2.indd 1

05/08/09 14:26


42

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

Gastronomia /// Viticultors de Mura La voluntat i la persistència han salvat el negoci vinícola al poble de Mura. Un projecte romàntic que aposta per la qualitat i la tradició com a segell d’identitat

Dèriaperlavinya T otes aquelles terres al voltant de la roca vermella eren vinyes i jo encara les vaig conèixer”. En Joan ens explica passejant per Mura totes les vinyes que rodejaven el petit poble a la falda del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ell és el responsable que aquest conreu no hagi desaparegut del tot a la contrada. “Fa uns dotze anys l’últim pagès que portava la vinya la volia deixar, però jo vaig insistir perquè continués la feina”.

suposar un ràpid descens de la població. Un cop trobada la solució de la plaga amb la utilització de peus americans es tornen a plantar ceps a Mura però de forma molt més reduïda. Als baixos de cal Soldat, la casa d’en Joan, poden trobar-se tots els estris necessaris per a la creació dels Catots. La utilització de barriques de 300 litres per arrodonir els vins, els petits dipòsits “sempre plens” d’acer inoxidable i un bon estol d’eines serveixen per crear les 1.000 ampolles d’aquest vi exclusiu. De moment la distribució està molt limitada als voltants del celler, però l’entrada en producció de les vinyes plantades ara fa tres anys augmentarà el nombre d’ampolles fins a unes 4.000, que podran arribar a mercats més allunyats, encara que la voluntat dels cellerers sigui que el consum es faci dins d’un àmbit territorial proper.

D’aquesta col·laboració va néixer ara fa tres anys Viticultors de Mura i tot que en Ton ja no hi és –el pagès que cuidava la seva vinya–, en Joan, amb l’ajut de dos socis més, ha aconseguit tirar endavant un projecte que pretén recuperar-ne el conreu. No tan sols conserva aquests planter, que ja té uns setanta anys, sinó que està plantant nous ceps de merlot, garnatxa i d’altres varietats. El veïnatge amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha fet que el celler pugui plantar vinyes dins els termes del parc. Això sí, gràcies al conreu respectuós amb l’entorn i a la nul·la alteració del perfil de la muntanya on s’ubica, cosa que desgraciadament no ha succeït en altres regions vitivinícoles catalanes. El fet que ens trobem en terra poc fèrtil i amb molta pedra i còdols provinents de la roca pinyolenca dóna a la vinya les característiques necessàries per a l’elaboració de vins personals i amb caràcter propi. El vi blanc es basa en la varietat de pansa blanca, molt plantada a la zona d’Alella, i la picapoll , molt característica a les terres del Bages. Però la gran curiositat d’aquest vi és la inclusió d’unes quinze varietats blanques diferents que els pagesos de Mura plantaven entre les vinyes per allargar la temporada del raïm de taula. Els noms d’aquests raïms s’han perdut, però les seves aromes perduraran al Catot Blanc 2008 i a les següents anyades. Pel que fa al vi negre Catot 2006, està fet amb un 65% de merlot i un 35% de sumoll, varietat autòctona catalana molt estesa fa anys a la zona del Penedès i al pla de Bages. Es traca d’una vari-

Malgrat les dificultats, el vi ha aconseguit sobreviure a Mura /// ISABEL MARQUÈS

El treball de la vinya al poble de Mura segueix sent molt dur tot i la maquinària moderna

etat de molt mal record per les antigues generacions, ja que la consideraven un tipus de raïm que donava vins molt aspres i de mal envellir, però amb una viticultura moderada i amb un tractament a bodega adequat s’obtenen vins amb aromes molt terroses, subtils i especiades.

Des del segle XVIII La vinya va arribar a Mura als voltants del segle XVIII tot i les dificultats per les característiques muntanyoses dels voltants de la vila, fet que en dificultava tots els treballs, com el transport del raïm fins a les tines, que encara es poden veure a moltes cases antigues de la població. Durant la dècada dels 80 del segle XIX, l’arribada de la fil·loxera va arrasar el planter de la vinya, com a molts altres pobles de Catalunya, i va

Els Catots surten etiquetats com a vins de taula, ja que de moment no estan adscrits a cap denominació d’origen, però això no significa que la seva qualitat sigui inferior a la resta de vins que puguem trobar als cellers. Les limitacions geogràfiques de les denominacions o fins i tot les obligacions d’utilitzar unes varietats concretes de raïm porten alguns cellers a actuar sota la denominació de vi de taula per poder gaudir de més llibertat creativa en els seus vins. Viticultors de Mura és una realitat vinícola que, defugint d’esnobismes i modes, i sense una inversió exagerada com ha passat desgraciadament en els anys anteriors a la crisi econòmica, es consolida dia rere dia marcant un camí il·lusionador i exemplar per a molts productors potencials de les nostres contrades. /// XAVIER BARBA

MÉS INFORMACIÓ Per saber més coses sobre el vi de Mura, és interessant consultar el blog Per camins del Bages, a: http://percaminsdelbages/blogspot.com


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

ÀREA DE DESCANS

43


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

formació /// PROGRAMA PER A SECRETARIS

La importància del secretariat de direcció i els seus nous rols La Cambra de Terrassa organitza un curs per a les persones de més confiança de molts directius

CURSOS I SEMINARIS DEL 21 AL 29 DE SETEMBRE

EL TELÈFON, IMATGE DE L’EMPRESA I LA GESTIÓ ÒPTIMA DEL CORREU ELECTRÒNIC El curs, que organitza la Cambra de Comerç de Sabadell després de les vacances d’estiu, té per objectiu la presa de consciència de la importància que els canals de contacte amb el client tenen en la configuració de la imatge de l’empresa. Dues eines de treball com el telèfon i el correu electrònic poden provocar una disminució del ritme de treball o convertir-se en un nou focus d’estrès. Facilitar eines adequades per desenvolupar les habilitats de comunicació telefònica i la gestió del correu enforteix els recursos dels assistents i afavoreix la imatge de l’empresa. LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

22 I 24 DE SETEMBRE

GESTIÓ DE COMPRES PEL SECTOR COMERÇ

La feina de secretaria s’està reconvertint en un suport estratègic de l’equip directiu /// ISABEL MARQUÈS

D

es de la Cambra de Comerç de Terrassa es considera que en els darrers anys el perfil del secretari o de la secretària de direcció i les seves funcions han evolucionat cap a un rol de suport estratègic de la direcció; això suposa haver d’assumir noves responsabilitats i dominar diverses habilitats, com són la comunicació, l’organització i la gestió. És amb aquesta idea que l’entitat organitza el complet curs de secretariat de direcció, un programa de 60 hores de durada que tindrà la primera sessió el dia 29 de setembre, i finalitzarà el 3 de desembre. Les classes s’impartiran els dimarts i els dijous, de 6 de la tarda a 9 del vespre, a la seu central de la Cambra, al carrer de Blasco de Garay, 29–49, de Terrassa. El curs va adreçat a totes aquelles persones responsables de les funcions de suport a la direcció, organització i administració, especialment a secretàries executives, assistents de direcció, així com secretàries de direcció o departament. Els objectius del programa es poden resumir en: desenvolupar o perfeccionar la capacitat de suport de gestió i suport a la direcció, facilitar eines per a la millora de l’eficàcia en les relacions amb les persones –tant amb la direcció com amb altres departaments i empreses–, a fi d’assolir una major eficiència en les tasques desenvolupades, i actualitzar la visió del perfil respecte al secretariat de direcció.

D’aquesta manera, i prenent com a bàsica i cada vegada més complexa la funció del/de la secretari/secretària dins l’empresa, el programa abasta un munt de camps, que van des de la comunicació fins al lideratge, passant per l’organització de reunions o la gestió del temps. Són set grans blocs que comencen tractant el rol de l’assistent de direcció: el perfil de les competències de l’assistent, les funcions de l’assistent de direcció, les competències clau i la detecció de les necessitats de desenvolupament professional. El segon apartat, dedicat a la comunicació, és el més extens, i destaca la gran importància que aquesta qüestió té en la societat actual i, és clar, en el món empresarial. La comunicació verbal i la no verbal, l’atenció telefònica, els models de textos o l’atenció de les visites són només alguns dels punts que es toquen. El tercer gran bloc és la gestió de la informació i l’organització de l’arxiu, mentre que el quart està dedicat al protocol. Força ampli és també el tema del lideratge: l’autoconeixement com a punt de partida, la intel·ligència i les emocions com a motor del resultat o les claus de l’empatia són algunes de les qüestions que es posaran damunt la taula. Es dedica tot el penúltim apartat a l’organització de reunions, mentre que el darrer bloc, també extens, va destinat a l’organització del treball i la gestió del temps. Per a més informació, es pot trucar a la Cambra de Terrassa, al 93 733 98 32. /// REDACCIÓ

El seminari, que en aquesta ocasió ha programat la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, va adreçat a comerciants individuals, que dirigeixen el seu negoci i que volen millorar la seva gestió de compres habitual per adequar i equilibrar la seva despesa. LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 24 DE SETEMBRE AL 22 D’OCTUBRE

FINANCES, COSTOS I PRESSUPOSTOS PER A NO FINANCERS Totes les persones que, sense responsabilitat financera directa, han d’utilitzar i tenir en compte conceptes economicofinancers, en qualsevol de les funcions d’una pime, han d’entendre i saber com transcendeixen les seves actuacions en aquesta àrea. Els no financers reben informes amb llenguatges tecnificats i, sovint, prenen decisions sense conèixer profundament les regles del joc. Per a aquestes persones, la Cambra de Terrassa ha organitzat aquest curs. LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 24 DE SETEMBRE A L’1 DE DESEMBRE

ANGLÈS DE NEGOCIS

Destinat a persones amb un nivell d’anglès intermediate - upper intermediate que necessiten perfeccionar el seu nivell de comunicació empresarial en aquest idioma. LLOC: DELEGACIÓ DE LA CAMBRA DE TERRASSA A SANT CUGAT DEL VALLÈS Vallespir, 19, 1a planta MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 28 DE SETEMBRE AL 14 DE DESEMBRE

DIRECCIÓ D’OPERACIONS: PRODUCCIÓ I LOGÍSTICA INTEGRADES

Adreçat a gerents, directius i professionals amb responsabilitats actuals o futures en temes operatius, tant d’empreses industrials com comercials i de serveis, que requereixin accedir a un programa de formació ampli i sistemàtic però al mateix temps pràctic i centrat en les competències que són pròpies de la direcció d’operacions de l’empresa. LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 28 AL 30 DE SETEMBRE

MANIPULADORS D’ALIMENTS

Adreçat a tot el personal manipulador qualificat o no qualificat: operaris de base, encarregats, tècnics directius, empresaris, etc., dels sectors del comerç, la indústria i els serveis relacionats amb l’alimentació. LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 28 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE

COM REDUIR ELS COSTOS D’UNA PIME

El programa va adreçat a tots aquells gerents o directius de petites i mitjanes empreses, tant del sector industrial com del sector serveis, interessats a millorar els seus coneixements i la seva gestió. LLOC: CAMBRA DE SABADELL Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org


B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

WEBS

http://www.termcat.cat/dicci/ com_electronic/index.html

Terminologia del comerç electrònic

Aquest diccionari aplega 284 denominacions catalanes corresponents als conceptes més habituals de l’àmbit del comerç electrònic, com ara borsa electrònica, delicte informàtic, gestor de pagaments, hipertext, microcomerç, nom de domini, petició de fitxer o protocol de transacció segura. Totes les denominacions tenen la seva equivalències en castellà, francès i anglès i les definicions respectives. Els termes del diccionari es poden consultar a partir de les denominacions en qualsevol de les llengües per mitjà de dos procediments: d’una banda, fent servir els índexs alfabètics i, de l’altra, introduint directament una denominació en l’espai superior “cerca”.

D’INTERÈS

http://www.amunt.cat/

Directori i cercador de pàgines webs Engloba tots els llocs web que tinguin continguts i informació rellevant en català. Està organitzat per categories: economia i empresa, política i govern, etc.

http://www.moneytrackin.com/ com controlar l’economia L’eina per reprendre el control de la vida financera. Ajuda a conèixer com gastar els diners, controlar les despeses compartides i gestionar la comptabilitat per a la petita empresa.

LLIBRES George A. Akerlof i Robert J. Shiller

Animal Spirits El llibre clau per entendre les arrels psicològiques de la crisi. La crisi global ha deixat en evidència que la psicologia té un destacat rol en l’esdevenir econòmic de les nacions. Un esperit animal, un pensament irracional, mou els fils de la finances mundials. George Akerlof, premi Nobel, i Robert Shiller, aclamat professor de Yale, repten amb aquest llibre les teories que ens han portat a aquesta situació i plantegen una nova visió que transformarà l’economia. /// GESTIÓN 2000

Eliseu Santandreu Martínez

Cosimo Chiesa de Negri

Manual para la gestión del crédito a clientes Una mala gestió del crèdit a clients pot arruïnar un negoci. Obra imprescindible per a tota persona amb responsabilitat en la gestió dels fluxos de caixa. /// DEUSTO

CRM: Las cinco pirámides del marketing relacional El CRM és una eina imprescindible per aconseguir una sòlida relació de parella empresa-client i assegurar l’empresa. /// DEUSTO

Diada de les Telecomunicacions a Catalunya

rEPRESENTANTS DEL SECTOR DE LES TIC ES REUNEIXEN A BARCELONA El CosmoCaixa de Barcelona acollirà el 29 de setembre la 8a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, que agruparà durant un matí els representants més importants del sector TIC. L’edició d’enguany s’estructurarà en quatre línies de treball: Pime digital, Ciutats i llars digitals, Telecom i discapacitat i Seguretat en la xarxa. La diada començarà amb una conferència a càrrec del director de Red.es, entitat pública del Ministeri d’Indústria, Sebastián Muriel, que tractarà sobre les empreses en xarxa i la seva repercussió en l’increment de la productivitat. L’acte inaugural comptarà amb la participació del conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs; la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; el secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó; el president de Pimec, Josep González, i el degà del COETTC, Ferran Amago. Al llarg del dia, els participants podran escoltar diverses taules rodones, distribuïdes en temes com ara l’optimització de la competitivitat empresarial, els models europeus de lideratge: Finlàndia, Dinamarca i Alemanya, l’e-Administració davant l’objectiu del 2010 o els avenços en TDT i telefonia mòbil. També hi haurà una exposició de material TIC d’última generació. L’acte finalitzarà amb el lliurament dels Premis Excel·lència a les Telecomunicacions, que enguany es farà en un dinar de cloenda. La inscripció a la 8a Diada és totalment gratuïta i s’hi pot inscriure qualsevol persona, sigui col·legiada o no. Finalitzada la diada, s’inaugurarà la Setmana de les Telecomunicacions del 29 de setembre al 4 d’octubre, adreçada als estudiants.

ESTACIÓ DE SERVEI

45

Leonor García Montoliu Assessora comercial

com s’han de tractar els clients difícils?

L’

experiència ha demostrat que les diferents fases del procés de venda s’han d’emprendre depenent del tipus de client i per això el venedor ha de penetrar en la ment del client per conèixer-lo i saber el que vol. El venedor eficient ha d’adquirir l’habilitat d’analitzar els diferents tipus de clients i adaptarse a les necessitats personals i emocionals que pot veure-hi reflectides. Vendre, és, essencialment, un acte de teatre en el qual el venedor controla la venda com un actor, responent a les pistes que rep del client. Cal reconèixer quatre perills que s’han d’evitar en el procés d’anàlisi de clients. El venedor no ha de

pretendre ser un psicòleg aficionat. Al contrari, actuarà com a observador i analitzarà les característiques del client. El propòsit d’aquesta anàlisi no és descobrir els punts dèbils de la seva personalitat o les raons psicològiques profundes que expliquin la seva conducta. El venedor tampoc no ha de tractar de classificar el client massa ràpid; les primeres impressions no sempre són objectives. Finalment, el venedor no pot esperar que el client es comporti sempre de la mateixa manera, sinó que s’ha de tenir una actitud flexible. Podem resumir en cinc passos la forma de tractar amb clients difícils: 1. Mantingui sempre una actitud amigable i professional. 2. Aprofundeixi en el coneixement del client per mitjà de preguntes i verificacions. 3. Aconsegueixi que cada client se senti escoltat i comprès (escolta activa). 4. Enfoqui les seves argumentacions a satisfer els avantatges que busca cada client. 5. Manegi amb bon humor i cordialitat les diferents situacions.

leonor_garcia@garciamontoliu.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 4 de setembre DEL 2009

1. Porcellana a les mans La porcellana de colors aquàtics amb acabats de color mat és una de les protagonistes de la col·lecció de joies que la dissenyadora Helena Rohner presenta. Els anells, de forma arrodonida i fabricats amb plata, guarniran les mans de la dona actual que pretén ser elegant però mantenint un estil fresc, modern i juvenil.

1

2. Seguretat a flor de pell La pell i la seguretat es fusionen en la primera línia de cascos per a motos que treu al mercat Piquadro. Adreçada a un públic urbà, la col·lecció consta de dos models fets a mà, d’estètica vintage i proveïts d’una visera que aporta un estil aerodinàmic al conjunt. Per 288 euros.

2

3. Fora els mals de cap Cefaly és un dispositiu innovador de neuroestimulació cranial creat per al tractament i la prevenció de la migranya i els molestos mals de cap. Creat per STX–Med, ofereix un disseny ergonòmic, còmode i fàcil de fer servir. Cefaly disposa de dos programes diferents, un per al tractament de les crisis i un de caràcter preventiu.

3

4. Escriptura de luxe Montegrappa dedica la segona edició de la col·lecció Genio Creativo al pintor i escultor italià Amedeo Modigliani. La nova proposta reprodueix les característiques pròpies de l’estil de l’artista, basades en l’elegància i la simplicitat. Es presenta en dues versions diferents: una de gran luxe, d’or rosa i diamant, i una altra de xapa de platí.

4

5. Funcionament a la vista

5 6

Entre les novetats d’Emporio Armani en rellotges hi ha aquest model, que correspon a la col·lecció Meccanico i que es caracteritza per deixar a la vista el mecanisme intern del rellotge. El model AR4226 presenta una estètica esportiva, amb corretja de cautxú i caixa d’acer.

6. Còmodes i de tendència Inspirada en la tradició grecoromana, la firma brasilera Colcci inclou en la seva col·lecció aquest model de sandàlia plana. Un disseny senzill i alhora elegant, gràcies a les incrustacions daurades que presenta.


BS Nòmina

3%

“Vull el de devolució en els rebuts” Amb la nòmina,

És senzill. Per això he domiciliat la nòmina a SabadellAtlántico. Perquè la seva filosofia és la del sí o sí. UÊ-‰Ê>Êzero comissions d’administració i manteniment. UÊ-‰Ê>Êtargetes de crèdit i dèbit gratuïtes. UÊ-‰Ê>Êreintegraments gratuïts amb targeta de dèbit en més de 32.000 caixers Servired*. UÊÊÉÊ>ʏ>Êdevolució del 3% dels rebuts de gas, Õ“]ÊÌimvœ˜]ʓ¢LˆÊˆÊ˜ÌiÀ˜iÌ°

RBE núm. 1122/09

Informi-se’n trucant al 902 686 692, a www.amblanominasi.com o vingui amb la nòmina a qualsevol de les nostres oficines.

]Ê«iÀÊ`iÃVœ“«Ì>Ì]ʘœÃ>ÌÀiÃÊi˜ÃÊi˜V>ÀÀi}Õi“Ê gratuïtament de totes les gestions.

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

I*iÀÊ>Ê`ˆÃ«œÃˆVˆœ˜ÃÊ«iÀÊ՘ʈ“«œÀÌʈ}Õ>ÊœÊÃÕ«iÀˆœÀÊ>ÊÈäÊiÕÀœÃ° "viÀÌ>ÊÛDˆ`>Ê«iÀÊ>ʘ¢“ˆ˜iÃÊ`œ“ˆVˆˆ>`iÃÊ«iÀÊ«Àˆ“iÀ>ÊÛi}>`>Ê>ʏiÃÊi˜ÌˆÌ>ÌÃÊ `iÊ}ÀÕ«Ê >˜VÊ->L>`iÊ>Ê«>À̈ÀÊ`iÊÓäÊ`½>LÀˆÊ`iÊÓä䙰Ê,iµÕˆÃˆÌÃ\ʈ“«œÀÌÊ`iÊ >ʘ¢“ˆ˜>ÊÃÕ«iÀˆœÀÊ>ÊÇääÊiÕÀœÃʈÊ`œ“ˆVˆˆ>VˆÊ`½Õ˜Ê“‰˜ˆ“Ê`iÊÌÀiÃÊÀiLÕÌÃ]Ê`iÃÊ µÕ>ÃÊ`œÃʅ>˜Ê`iÊÃiÀÊ`iʏÕ“]Ê}>Ã]ÊÌimvœ˜]ʓ¢LˆÊœÊ˜ÌiÀ˜iÌ°

SabadellAtlántico El valor de la confiança


Cobertura donada per AXA Seguros Generales SA, de Seguros y Reaseguros.

Presentem la primera assegurança de cotxe amb assegurança anticrisi inclosa

Canvia’t a AXA i amb la teva assegurança a tercers ampliada, en cas d’accident, et deixem fins a 6.000� sense interessos per a reparacions Aquest és un dels deu compromisos AXA

reinventant l’assegurança de cotxe Contacta amb el teu distribuïdor, trucant al 902 013 012 o a www.axa.es


Revista B30 nº18, Setembre 2009