Records_01 - Transcripció
Testimoni: Maria Assumpció Puchades Benito (Granollers, 1921-2014)
Data gravació: 1-3-2007
Hora: 14:23
Durada gravació: 38' 45"
Intervenen:
A- M. Assumpció Puchades Benito
E- Enric Bosch Puchades, fill
M- Montserrat Bosch Puchades, filla
P- Josep (Pepito) Deumal Cortada, gendre
La conversa té lloc a la cuina de casa la Montserrat (filla). És una conversa de sobretaula, fent explicar a la testimoni els fets que va viure del bombardeig i la guerra.
Comença la gravació de forma sobtada, sense cap preàmbul ni presentació, al mig d’una conversa un xic confusa en la que, pel què hem deduït, parlen d’una de les dues vegades que M. Assumpció Puchades va comparèixer davant d’un tribunal mèdic per tal d’obtenir el reconeixement com a persona ferida de guerra i optar a alguna mena de pensió o compensació com a tal. Fou debades.
En veure la cicatriu de la ferida del bombardeig –curada sense cosir ni res- el metge es pensava que era el resultat d’algun cirurgià maldestre, i s’exclamava...
El tribunal mèdic
00:00:00 A- ...un notari... el teu pare:
- "Si, se lo hizo la bomba."
00:00:04 - "Ah!"
00:00:08 A- Es pensava que ho havia fet algun cirurgià.
00:00:09 P- [no s’entén]. Ha, ha, ha!
00:00:14 A- Uns crits aquell home:
- "Pero quien le ha hecho esto?"
00:00:20 P- Ho, ho, pobre home!
E- Com si ho haguessin cosit malament, no?
00:00:23 A- I tant, mal cosit, i tant!
00:00:25 M- Si no li van cosir!
00:00:27 A- No, no me la van cosir.
00:00:31 M- La [gasa? -no s'entén] es va enganxar.
00:00:33 P- No hi havia material [no s'entén] per les ferides?
00:00:34 A- No hi havia res, tu diràs!
00:00:36 M- Què hi havia en aquella època?
00:00:37 A- Res! Aigua, i encara!. [no s'entén] pasta Lassar. Era una cosa molt grossa.
(Trencant la conversa - no s’ha transcrit)
00:00:43 M- És lo que explicava avui en el senyor Estrada. Que aquesta nena és molt fàcil que es fiqui bé, i no li hagin de tallar el pulmó perquè, al créixer el cos es va acomodant [no s'entén] i
00:00:52 li faran [?]
00:00:54 li faran dir que l'han apagat.
00:00:56 Una néta dels Prat va tenir una pneumonia [?]
00:01:01 I la Seu Lluís, el mandevant,
00:01:02 doncs va endavant van poder més que lo que havia
(Reprenem el fil)
A l’Hospital de Sant Pau, després del bombardeig
00:01:04 A- I el doctor Ribas, que estava allà...
00:01:07 P- A l'hospital?
00:01:08 A- Sí.
00:01:09 P- Sant Pau?
00:01:10 A- Sí, Sant Pau. Sí, sí. I pels de Granollers, va fer molt aquest senyor.
(Volem parar la música de fons)
E- Es pot parar la música?
00:01:17 A/P- Sí.
00:01:19 A- Doncs aquell senyor va dir quan em venia a veure al temps...
00:01:23 M- El veus? [el comandament] És aquí? No, Enric, al costat de la tele. En el moble. A l'esquerra hi ha un botó, veus? És el CD. Ho veus?
E- Sí.
00:01:38 M- Ah!, No sabia si el veies o no.
(Reprenem el fil)
00:01:40 A- Doncs aquest senyor que venia, que venia allà a casa a comprar sempre em 'via dit que jo havia quedat... "Nova, apta para todo", deia.
00:01:47 P- Qui, el metge?
00:01:48 M- Sí, perquè si... Tot recol·locat allà dintre.
00:01:52 A- Diu "Vostè ha quedat apta para todo".
00:01:54 M- No li van, no li van treure res.
00:01:56 A- Sort en vam tenir, els de Granollers sort en vam tenir d'aquest senyor, eh! Del doctor Ribas. Que era el metge que venia aquí a l'hospital a operar. Que era el gendre d'aquella senyora que et vaig explicar ahir, la mestressa, d'allà on te hi ha l'Institut, que era a ca l'Espada, i can Molina. I el doctor Ribas es va casar amb la filla de, d'aquí ca l'Espasa. I aquest metge era el cirurgià d'aquí Granollers, que venia a operar el dijous. El dijous operava.
P- [no s'entén]
00:02:34 A- I el dissabte, sí, el dissabte.
00:02:37 E- Això quan, al temps de la guerra?
00:02:39 A- No, i abans de la guerra, i acabada la guerra també. I llavors va venir el seu ajudant, que era... va ser en Font. En Font l'ajudava, que estava...
00:02:47 Aquell de la farmàcia?
00:02:49 A- Sí, aquest de la farmàcia, que era aquest que l'ajudava. I hi havia el metge Plana. El metge Plana era el metge que passava la visita als malalts cada dia allà a l'hospital, metge Plana. I el que operava era aquest, el doctor Ribas.
00:03:04 P- Que és viu?
00:03:05 A- No, el doctor Ribes ja es va morir. I tenien una clínica a Barcelona, allà al Passeig de Sant Joan.
- P- Hm.
00:03:11 A- Que l'havia anada a veure, la clínica.
00:03:15 M- I de què va venir, doncs, l'amistat amb ell? Ah, per las de Clapés!1
00:03:18 A- Les de Clapés, sí. Per les Clapés. Bueno, però el doctor Ribas aquest, com que venia a l'hospital d'aquí Granollers, quan va sapiguer que hi havien malalts de Granollers, bueno, tu saps lo què va fer aquest home?
00:03:29 M- Encara éreu uns privilegiats.
00:03:31 A- Exacte.
E- Això, on? Allà l'hospital de Sant Pau?
00:03:33 E- L'hospital de Sant Pau.
00:03:35 A- Ell era de l'hospital del seu poble, i a mi això és a l'hospital de Sant Pau. I et venia a veure i a curar, i interessar i...
Assistència després del bombardeig
00:03:43 E- En el mateix moment del bombardeig, primer vau anar a parar a l'hospital d'aquí?
M- No...
00:03:47 A- Primer vaig anar amb la Creu Roja, que de la Creu Roja, aquí a la Creu Roja, em van portar en camilla. I em van portar el senyor de la... d'aquell d'en Roig, pare d'aquestes noies Roig, i el.. en Masjoan, el tintorer.
00:04:07 M- L'avi d'en Joan.
00:04:08 A- Sí.
00:04:10 I aquests em van... eren de la Creu Roja, voluntaris de la Creu Roja i mira, corrien.. I em van portar aquí a la Creu Roja. Aquí la Creu Roja van dir "Ai, no, no, nosaltres no! Cap a l'hospital!" Vaig anar a l'hospital d'aquí. "Ai, no, no, nosaltres tampoc! Cap a Barcelona!"
00:04:24 P- Amb ambulància?
1 Las de Clapés: és així com a la família anomenaven les veïnes de can Clapés, la Mercedes i l’Assumpció Clapés, que, a parer seu, eren tocades i posades.
00:04:25 A- Sí, amb una ambulància, però anàvem set o vuit, eh! I hi havia aquell... el drapaire, com li deien? El drapaire no sé quantos. Que deia una de disbarats! Mare de Déu santíssima!, quina de disbarats que deia! Uns renecs, ah!, aquell home! I llavors ens van portar a Sant Pau. Els uns... El Vicens el van portar a La Garriga, a l'hospital de La Garriga.
00:04:52 M- I el van volguer, en Vicens, a l'hospital de la Garriga, que tenia encara més mal que tu i li havien de tallar la cama?
00:04:58 A- Sí, li van tallar la cama.
(Trencant la conversa)
00:05:00 M- Tot això, per què no ho escrius?
00:05:02 A- Ai, nena, no estic per escriure, jo!
00:05:04 M- Això s'hauria d'escriure, Enric. Mare, això ho hauries d'escriure.
A- Jo?
M- Tu tens molt bona lletra. Ara que et dediques a seure i a resar, quan acabes de resar hauries d'escriure.
00:05:14 A- És que tinc molta feina a resar.
M- Cada dia, bueno, però quan acabes de resar hauries d'escriure-ho tot això.
00:05:18 A- Estic molta estona resant.
M- Tot això hauries d'escriure-ho.
00:05:20 A- Sí, home. No en sé d'escriure.
00:05:24 M- Ah, és igual. No t'hem dit pas que facis la redacció d'un llibre. Aviat ho escriguis.
(Reprenem el fil)
El dia del bombardeig, on era?
00:05:30 E- Tot plegat va ser el 31 de maig, no del 38?
00:05:32 A- Sí, el 31 de maig.
(Trencant la conversa)
A- I avui que és el teu cumpleanys [de l’Enric], doncs felicitats!
00:05:36 P- [no s'entén]
00:05:38 M- Ah, si, goita u, [.......] Mecasu, tu, la Carmeta i en Carles. Tot el dia. Aquest [en Pepito] ha trucat a la Carmeta, en Carles, l'Enric. El dia 20 la Núria, i anem dient "el veiem o li diem".
(Reprenem el fil)
00:05:50 E- I estàveu a la botiga2, a les... què eren, les nou del matí?
00:05:54 A- Sí.
2 La botiga de can Puchades, situada a la plaça de la Porxada, núm. 15, al costat de can Clapés. Era comerç de confitería, comestibles y ultramarinos, en actiu fins al 1976.
00:05:56 E- Per què havíeu obert, per despatxar?
00:05:58 A- Perquè a mi em tocava. L'una perquè "Ai jo no", l'altra perquè tenia dotze anys. La meva mare perquè estava delicada. La que em tocava obrir la botiga era jo. I no penseu que tinguéssim gaire cosa.
00:06:08 E- I l'avi?3
00:06:10 A- Era a Barcelona. A buscar a la casa Nestlé, que ens donaven.
M- Si, que us donaven les coses
00:06:14 E- Encara teníeu coses per vendre, a la botiga?
00:06:16 A- No, només teníem betum. Betum i no sé què, poca cosa més. Però mira, allò que diu, havia d'obrir la botiga i perquè... per vendre no teníem res.
E- Era...
00:06:26 Però el que si que hi havia encara eren caixes de xampany i tot això, com que venien aquests...
E- Que era...
A- ...del Comitè a buscar, et buidaven el magatzem. Bueno, el cas és que havia d'obrir la botiga, i com que no hi havia ningú aquí més per obrir la botiga, la que em tocava era mi. Com tantes coses m'havien tocat perquè era la del mig. Perquè.. l'una perquè "Ai!"
P- Qui era?
00:06:46 A- Era la gran.
P- Qui era?
00:06:48 L'altra, la petita perquè era la petita.
M- Uns vuit anys, tenia.
P- Vuit?
E- Vuit no.
A- No.
E- Setze anys, tenia, encara no havia fet els disset.
M- Setze, setze anys tenia.
S’emporten el pare de matinada
A- Això mateix. No els havia fet, encara. Però bueno, no te'n facis cas, eh! Que el dia que van venir a buscar el meu pare, ara farà anys, que va ser el dia disset de març.
00:07:08 E- Disset de març, de quin any era això?
00:07:10 A- De l'any, de l'any 37. El van venir a buscar. La que vaig haver de rebre vaig ser jo, eh! La Maria4 i jo. Que vam haver d'anar a obrir les portes.
3 Enric Puchades Domingo (1883-1946), va obrir la botiga de can Puchades el 1909. El mateix any es va casar amb Esperança Benito Pujol (1886-1961) i van tenir quatre fills: Anna “Anita” (*1910) , Josep Maria (*1913), Maria Assumpció (*1921) i Montserrat (*1925).
4 Maria Munt Solana era la minyona de can Puchades, era una més de la família.
00:07:20 E- I què, van venir de nit?
00:07:22 A- A la nit, tu diràs, sempre venien els sustos a la nit.
00:07:24 E- Però quina hora era? Les deu, les...?
00:07:26 A- Les dues.
00:07:28 E- A les dues de la matinada, i tothom dormia?
00:07:30 A- A les dues.
00:07:32 A- Clar, perquè no baixés el meu pare. La meva mare que perquè no podia perquè estava delicada, l'Anita, "Ai, jo aquestes coses no són per mi!", l'altra tampoc perquè era petita. Doncs mira, era jo.
00:07:42 Ja us ho explico, que em van donar...
00:07:44 M- [?]
P- [?]
00:07:46 A- Jo si. Tenia quinze anys i em van donar una bufetada...
00:07:50 M- Que sempre ho has dit.
00:07:52 E- Quanta gent eren, els que van...?
00:07:54 A- Uh! Set o vuit. Amb escopetes, set o vuit eren. Eren colla.
E- Tots de Granollers?
00:08:00 A- Nena, ja no ho sé, jo. Jo tampoc els coneixia, tenia quinze anys, jo què sé!
00:08:06 E- I què, què van dir?
00:08:08 A- Mm.
00:08:10 P- On és el pare?
A- "On t'és el teu pare?" Jo em vaig quedar tan muda que... Paf!
00:08:16 M- Es va quedar muda, no va poder fer res.
00:08:18 P- Clar.
00:08:20 M- I la Maria tampoc va contestar, perquè veu baixar totes dugues. Sempre has dit que vas baixar amb la Maria, la Maria i tu, que la Maria també ho va contestar oi?
A- No, no
00:08:26 M- I que li van donar una empenta.
00:08:28 E- Qui, dels que van entrar o..?
A- Sí, no em van fer cas. Tu diràs! Cap a dintre,... cap a dalt.
00:08:34 E- Era a l'habitació,... [?]
A- Hi era el meu pare... es clar.
00:08:38 No, si no van pas trucar. Endavant!
00:08:40 Susto, bueno no. Susto no, perquè ja veia que si truquen a les dues de la nit ja et penses que és que et venen a buscar. Perquè ja no era el primer que venien a buscar.
00:08:50 E- Però el van deixar vestir o no?.
00:08:52 A- Ni els mitjons li van deixar posar!
M- No es va posar mitjons, per això es va...
E- Pijama?
00:08:54 A- No. Es va poder treure el pantalons que anava de pijama, es va posar uns altres pantalons.
00:09:00 Ni camisa. No li van deixar posar l'americana i les sabates i amb sense mitjons.
00:09:06 M- I sense mitjons anava, per això se li van llagar els peus.
00:09:08 A- Sí.
00:09:10 P- Que el van fer caminar?
00:09:12 M- No quan estaven aquí, com que caminaven una mica així tots... Vinga, va! Es movien tots perquè [?]
Detingut a can Ramoneda
00:09:16 E- I d'allà on el van portar?
00:09:18 No era aquí que [?].
00:09:20 A- No, era a la Model.
00:09:22 M- Ah, era a la Model, ja quan es movien...
00:09:24 E- Però primer on te’l van portar? [?]
00:09:26 A- Primer van anar a can Ramoneda, a baix, els baixos de can Ramoneda, que era la presó. El van portar allà. Que el vam anar a veure. Jo hi vaig anar-hi a veure'l.
00:09:36 M- Però quan el va anar a veure va ser quan va veure l'home que arrossegaven.
00:09:38 A- Això. En Gorchs5. Que l'arrossegaven...
00:09:44 E- I això quan el veu anar veure, que era l'endemà?
00:09:46 A- No, l'endemà!
E- Al mateix moment?
A- Al mateix moment sí... I llavors ja tothom es va llevar a casa, es clar. (Trencant la conversa)
00:09:52 P- [....?] de marxar
00:09:54 M- [?]
(Reprenem el fil)
00:09:56 E- I al mateix moment hi veu anar allà a veure si.
5 Antoni Gorchs Pascalet tenia una barberia al carrer de Sant Roc, 5. (Catàleg per quadre de classificació de llicències industrials i comercials (1928-1981), any 2020. Fons Ajuntament de Granollers. AMGr. - Any 1931, expedient 17)
00:09:58 A- A veure, si era allà o ja l'havien enviat, se l'havien emportat cap a... aquí, a matar a Montcada.
00:10:04 A- Que jo que cada cop que passo per Montcada els hi reso un parenostre. Perquè ja us vaig dir que vaig veure...
00:10:12 P- Munts de d'homes morts.
00:10:14 A- Ah, però munts, eh? AIlà a fora el cementiri. És que abans es passava més arran del cementiri...
00:10:18 P- Sí, sí, [....?] la carretera.
00:10:20 A_ Això mateix, per allà la carretera. I anant cap allà... Mare de deu santíssima! És clar, aquí a Montcada els mataven tots. Aquí a Montcada els mataven.
00:10:30 E- I llavors, a can Ramoneda que el van tenir, tot el dia?
Porten el pare a Via Laietana
00:10:34 A can Ramoneda... No, al mateix dia se'l van emportar cap a Barcelona. Però és clar, tots tenien una por, quan passaven per Montcada...
P- Montcada, es clar perquè sabien que...
00:10:42 A- Quan van haver passat Montcada, ah!... van respirar! Hi havia el de can Colomer, l'amo de Can Colomer...
[3 veus alhora]
M- El pare de la...
A- ...la rellotgeria
M- El pare de la...
00:10:52 A- ...de la Maria Antònia, en Torrents matalasser, el pare d'en Torrents matalasser, també. I... Ja no me'n recordo. Tota una colla, catorze o quinze. I aquests els van, mira, els van deixar anar amb ell perquè, és clar, ja li van fer un judici, però patim-patam, corrents, eh?
00:11:12 A- Van trobar que tenia, que... que anava... que era president del Centro Catòlic i que anava a missa.
00:11:22 M- I res més?
A- No. Es clar.
00:11:24 E- Això li van fer el mateix, el mateix dia el judici o...?
00:11:28 A- Sí.
00:11:30 E- I llavors quants dies s'hi va estar allà baix?
00:11:32 A- Disset o divuit dies s'hi va estar.
00:11:34 E- Això allà, a Via Laietana? No?
00:11:36 P- A la Model.
E- A la Model.
00:11:38 A- A la Via Laietana és on li va passar això que dius tu dels peus. Perquè eren tan estrets, estaven tan estrets que deien "Ara... ara cap a la dreta." I tots cap
a la dreta. "Una mitja, mitja d'allò." Cap a la dreta. Així hi van estar vint-i-quatre hores.
P- Deu-n'hi-do!
Porten el pare a la Model
00:11:56 E- I després, a la Model?
00:11:58 A- Després el van portar a la Model.
00:12:00 E- I allà quant temps s'hi va estar?
00:12:02 A- Disset dies.
00:12:04 E- Disset dies. I el...
00:12:06 A- I llavors el van deixar anar. Sí, llavors van rebre... van rebre una carta o no se què, no sé perquè no me'n recordo...
00:12:12 E- A dalt a l'arxiu, hi ha aquelles notetes que havien... de paperets de missatges que havia escrit en el... des de la presó estant.
00:12:22 M- Ah, sí?
00:12:24 E- Si, hi ha unes notes.
M- No les he vist mai.
00:12:26 A- Jo, si va estar decidit innocent [sic?], ens devien dir que l'anéssim a buscar, perquè el vam anar a buscar. Jo també vaig anar-hi a buscar-lo.
00:12:32 E- I qui veu anar, amb la iaia i...? La tia Anita també o...?
00:12:36 A- No!
M- No!
00:12:38 P- [no s'entén]
00:12:40 P- Li feia afronta. [?]
00:12:42 A- No la comptis enlloc.
00:12:44 M- La Maria? La iaia? Tu?
00:12:48 A- Sí, potser, no me'n recordo quanta colla [?] ens devíem trobar.
00:12:50 M- La tia Montse també?.
00:12:52 A- No, la tia Montse no. Massa petita. No, no. Caram, mira que el dia que va venir, estava agonitzant el tio Josep Maria6:
- "Ai, no, no, jo no puc pas veure aquestes coses, aquestes coses no són per mi."
- O caram, i et penses que són per mi?
00:13:08 - "Home, tu ets més valenta"
- Si, oh, es clar! Fes-te fumer! Ha, ha!
00:13:12 P- [?]
Ferida al bombardeig
6 Josep Maria Puchades Benito +1982
00:13:14 M- L'altra dia que parlàvem del bombardeig vas dir que el bombardeig havia sigut -allò que vas aclarir tu [Enric] en una carta7-, mare?
00:13:22 E- Un dimarts.
00:13:24 M- Un dimarts, a quina hora?
00:13:26 A- A les nou del dematí.
00:13:28 M- El bombardeig va ser un dimarts...
00:13:30 A- A les nou del dematí, justes.
00:13:32 M- Dimarts dia... Espera, que ara no me'n recordo quin dia era.
00:13:34 E- El trenta-u de maig.
A- El trenta-u de maig de l'any 38. Que si a can Puiggener... Ai, a can Puiggener!... a can Puigmartí haguessin sigut puntuals obrir a les nou, no li hauria passat a n'en Vicenç8, perquè hauria sigut allà.
00:13:48 E- Ah, ell s'esperava per entrar a can Puigmartí
00:13:50 A- I a can Puigmartí era a l'altre cantó, allà on hi ha aquella noia que es diu Font, que ven roba, doncs allà hi havia la ferreteria. I la.. en Vicenç, es llevaba sempre una mica més abans per mira!, perquè la fèiem petar: "Que si aquí, que si allà."
00:14:06 E- I venia a la botiga a fer-la petar.
00:14:08 A- En Vicenç era molt de la broma.
- "Vicens, tu ets fill d'Alpens!", li deia jo. I ell contestava:
- "Si, i tu de Borredà!"
P- Ha, ha, ha!
00:14:18 A- Fèiem la broma.
00:14:20 M- Vale. I perquè no van obrir a les nou...
00:14:22 A- Van obrir una mica més tard... És clar, perquè... havien tocat les nou, quan va ser el bombardeig. I ell... Si haguessin obert puntuals, no hauria sigut a casa, hauria sigut a allà, i allà no hauria...
00:14:34 E- No hi va haver alarmes, ni sirenes, ni res?
00:14:36 A- No res, tu diràs!, què hi havia d'haver? Ningú s'ho pensava!
00:14:38 M- Però bé devien sentir venir les paves, no?
A- Jo no vaig sentir res. Jo era dintre casa enraonant, no vaig sentir res.
00:14:44 A- Vés, mira! Hi havia en Boix. I en Boix era darrera el taulell i no li va passar res. Nosaltres dos que érem a davant, vam ser els que vam rebre.
00:14:50 E- Estàveu davant del taulell, a la botiga. I qui hi havia més, ningú més?
00:14:57 M- [no s'entén]
7 Carta d'Enric Bosch Puchades al diari La Vanguàrdia, en resposta a un article que, basant se en fonts errònies, situava el bombardeig en un dijous i mercat, quan va ser un dimarts i hi havia cues de raccionament (La Vanguardia, 22-2-2007, pàg. 26)
8 Vicens Puig Benito (1903-1977) era cosí de M. Assumpció Puchades Benito.
A- Ningú més. Bé, he dit que hi havia en Boix, el teníem per dependent. Però en Boix era darrera el taulell i amb ell no li va passar res.
00:15:07 M- Vostè explica que la Creu Roja era aquí, on ara hi havia la policia nacional que estan fent obres. I d'aquí els camillers, aquests voluntaris, la van venir a buscar?
00:15:18 A- No, ja em van venir a buscar a casa.
00:15:20 M- Per això, des d'aquí la...
Primers auxilis
00:15:22 A- Perquè el primer de tots que em va venir a veure va ser l'Àngel Parera.
00:15:26 E- El besavi?
M- [no s'entén]
00:15:28 A- El de la farmàcia, el van anar a buscar i va ser el que em va venir a veure. "No, aquí no hi podem fer res, aquí a casa, això..."
00:15:34 E- Però us en veu notar de seguida, de...?
00:15:36 A- Oh, es clar! Jo encara vaig pujar l'escala i veig que mira la Montserrat: "Jesús, Mare de Déu!" Ai, ui! "Ja vaig", [?] Jo, llavors si, ja em vaig posar al llit. D'això me'n recordo! I dels camillers i tot, d'això me'n recordo!
00:15:49 M- De que et vas posar aI llit te'n recordes?
00:15:51 A- Si!
E- I un cop a...
00:15:53 A- I allà em va venir a veure l'Àngel Parera, en Parera, que el van enviar a buscar, és clar es al costat...
P- Hmm
00:15:59 A- Va venir i llavors diu "No, no, deixeu-me telefonar de seguida, que vingui la Creu Roja". I va venir, els de la Creu Roja, van venir aquests camillers que em van baixar..., aquests que t'he dit, el pare de la Roig, i en Masjoan, el pare d'aquests nois.
00:16:11 M- L'avi d’aquests nois.
00:16:13 A- Això, sí.
00:16:15 E- O sigui, veu tenir esma de pujar a dalt, per estirar-vos al llit.
00:16:17 M- Deu-n'hi-do, si com que era jove eh!
00:16:19 E- En canvi el... Vicens es va quedar a baix a...
00:16:23 P- Clar, sense cama!
00:16:25 A- Però veus?
00:16:27 Em penso és d’aquelles coses d'aquell moment...
00:16:29 A veure-li la tia Anita que tenia... que sangrava...
00:16:33 M- Sí, li va fer un torniquet, sempre ho he sentit explicar, que va tenir bona idea!
00:16:40 A- Sí, perquè s'hauria mort.
P- Clar!
00:16:42 A- Perquè li vaig veure la cama allà... i ell aquí
00:16:46 P- Hòstia! [no s'entén]
00:16:50 A- Quan hi penso... se'm fa un nus... perquè em vaig pensar que es 'via mort.
00:16:56 A- Però va arribar a baixar i ho va fer.
00:17:00 M- Mira! Va servir per alguna cosa, va ser bona idea!
00:17:02 P- Sí
00:17:04 M- Va tenir sang freda.
00:17:07 A- Mm
00:17:09 P- [no s'entén]
M- [no s'entén]
00:17:11 M- No, era el pare d'en, el pare...
00:17:14 A- El pare d'en Ramon i de l'Enric.
00:17:24 M- ...Enric Puig.
00:17:26 M- Era el padrí de l'Enric. Això, era el padrí de l'Enric.
00:17:28 P- D'aquest?
00:17:30 M- D'aquest, d'aquest Enric, sí. I era cosí germà de la mare.
00:17:34 A- Sí.
A l’Hospital de Sant Pau
00:17:39 E- I llavors allà, a Sant Pau, quant hi veu estar?
00:17:42 A- Jo?
00:17:46 M- [no s'entén]
00:17:48 A- Mira, vaig entrar el dia trenta-u... i en vaig sortir el vint-i-quatre de gener de l'any trenta-nou, just perquè entraven els nacionals
00:18:01 E- I doncs, que us van trucar, us van venir a buscar?
00:18:03 A- Vuit o nou mesos. Sí, em van venir a buscar, es clar! Sí, escolta! És que ja feien fora la gent de l'hospital. Qui podia marxar, que marxés, perquè en Franco ja era aquí. Imagina't si hi vaig estar dies! I d'allà no vaig venir cap aquí Granollers, me'n vaig anar a Santa Eulàlia9. Tots eren a Santa Eulàlia.
00:18:26 M- Però els últims temps que estaves a Barcelona..
00:18:29 A- Ah, jo corria, jo.
00:18:32 M- ...eh que venia la que era la nòvia o la pretendenta...
A- Ah sí! Em venia a buscar.
00:18:35 M- ...del tiet Josep Maria...
9 Santa Eulàlia de Ronçana
A- Sí, aquella la Rosita...
00:18:37 M- La grafòloga...
E- La grafòloga aquella, la Rosita Torrents.
00:18:39 A- Sí, la Rosita Torrents, i tant! Em venia a buscar. I com que estava en una residència, i a la residència feien patates escalivades, que eren bones!
P- Goita!
00:18:49 A- Jo tenia una gana que m'enarbolava.
P- I tant!
00:18:53 Mare de Déu santíssima! Em venia a buscar, i anàvem amb el tren... ai! amb l'autobús, un autobús que hi havia... I això si que me'n recordo, que era el carrer Muntaner, feia cantonada, aquesta residència de.., d'estudiants era.
M- [no s'entén]
00:19:05 E- I quant temps veu trigar que us poguéssiu moure o...?
00:19:09 A- Ah, això... Només et diré que vaig estar set setmanes com un santcrist. I "No em toqueu ni aixís, eh!"
00:19:15 M- Set setmanes?
00:19:17 A- Casi bé dos mesos. I llavors mira.... Em van quedar uns cabells... no ho vulguis sapiguer! Les suades que vaig tenir de febre i ...
M- No expliques que una infermera te'ls va desenredar?
00:19:30 A- Sí, amb una paciència aquella noia!
E- Que teníeu una cabellera llarga?
00:19:32 A- Home, és que tenia les trenes, portava trenes.
E- Ah.
00:19:38 A- Portava trenes... I aquella noia va tenir molta paciència, una infermera que es deia Maria. Encara sembla que la vegi. Sí, sí, però... No ho sé, imagina't. Després d'haver-me'n mica en mica, no em facis plorar [sic?]
00:19:50 A- Es clar, l'alta no me la donaven, perquè se m'hi va fer una fístula. Aquí. Sí, de posar tubo... aquí davant. El darrera se'm va curar, però aquí davant se m'hi va fer una fístula.
00:20:04 M- Quin tubo et posaven?
00:20:06 A- Un tubo que deia ser...
00:20:08 M- De drenatge?
00:20:10 A- De goma. Noia, jo tampoc no..
00:20:14 M- Per què era, per fer el drenatge?
00:20:16 A- Exacte.
E- Devia anar supurant.
00:20:18 M- Ah! [no s'entén: fluix]
00:20:20 A- I llavors, quan vaig ser aquí Granollers, aquell xicot. Abans d'acabar la guerra, no. Havien entrat els nacionals, encara vaig anar amb el senyor Sellés, el senyor Sellés m'ho va ensenyar.
A- Llavors ja va venir el doctor Ribes, que venia, i... "No, no, això quedarà bé. Ui, no, aquesta nena quedarà com nova", deia. "No, no, no, no passa res. És apta para todo." Me'n recordo que m'ho deia.
Marxen a Santa Eulàlia de Ronçana
00:20:48 M- I quan vas pujar, vas anar... a Santa Eulàlia?
00:20:50 A- Sí, perquè tots eren a Santa Eulàlia. Fins que no van haver entrar els... Aquí van entrar el dia 28 de gener, doncs el dia 29 ja vam venir, perquè ja vam obrir les portes de la botiga. I ens van donar sucre i cafè i no sé... No, cafè no.
M- Tornaveu a fer vida normal [?]
00:21:06 A- Ah, exacte. Mira, com que no teníem res més, doncs apa! Un llaurador a cadun. "Porteu pots", li dèiem a la gent. Un llaurador.
00:21:14 M- Un llaurador.
00:21:16 A- Sí, de [?].
00:21:18 M- I allò dels coberts de plata de la tia Anita, quan va passar allò, doncs? Abans?
00:21:24 A- El dia vint-i-set.
00:21:28 E- Allà a Santa Eulàlia, que la mare...
00:21:30 M- Abans de l'arribada dels nacionals.
00:21:32 E- Els coberts i les joies i tot, no?
00:21:34 A- Que a la retirada... A la retirada...
00:21:36 M- Però tu ja eres a Santa Eulàlia o encara eres a Barcelona?
00:21:38 A- No, jo ja era a Santa Eulàlia. Vaig marxar... el 23 com a màxim, eh?
00:21:46 M- De gener?
A- Sí...
M- Vas anar cap a Santa Eulàlia. I el 27, amb la retirada...?
00:21:50 A- A la retirada.
M- Quan...
A- Bueno, no, la retirada no més aviat, perquè... a Barcelona van entrar el 26. Va ser aquell, en... Ai, com se deia?
00:22:00 M- La columna del Líster, deies tu.
00:22:02 A- Ah, exacte, la columna del Líster. Líster. Que va... Ara, quan hi va haver la democràcia, va tornar, i en Carrillo i tots aquests.
00:22:12 M- I quan va entrar aquesta columna, va ser quan...?
00:22:14 A- Uh! Aquesta columna!
00:22:16 M- Arrasava.
00:22:18 A- I cremaven tot. Aquí a Granollers van cremar ca l'Umbert... Bueno... Tot, ho arrasaven tot.
00:22:24 I s'emportaven de [denisi?].
00:22:26 E- Després, després del bombardeig, la botiga no van obrir més?
A- No.
00:22:32 E- Entre que no quedava res, i que havia quedat... De la botiga només va rebre, què va ser, la metralla de la porta i el mosaic i això?.
00:22:38 A- Sí, tots els vidres trencats, això, tant se val, oi?
00:22:42 E- Llavors van..., van deixar tancat i se'n van anar tots a Santa Eulàlia.
A- Sí, sí. I mira, quan van obrir encara la tieta Anita...
00:22:48 E- La Maria també, o va quedar la Maria de...
00:22:50 A- La Maria també va venir. Però la Maria anava i venia. Anava i venia, la Maria.
Després del bombardeig, volen marxar de Granollers
00:22:58 M- Ai, lo que m'agrada és quan explica com vau conèixer els de Santa Eulàlia.
00:23:02 A- Ah, sí!
00:23:04 M- Ai... que els de Santa Eulàlia buscaven unes famílies per posar allà...
00:23:08 E- Per què no els hi posessin refugiats?
00:23:10 A- Exacte.
M- ... perquè no els posessin... Ah, exacte! Qui va ser l'intermediari que us va presentar?
00:23:14 A- Doncs va ser en Joanet de Santa Eulàlia, que era el xofer...
M- Això!
00:23:18 A- ... que feia el viatge de Santa Eulàlia a aquí Granollers. Però era un home que "Vés Joanet, vés a buscar això a la farmàcia, vés a comprar allò." I venia a comprar a casa i portaven els paquets per les botigues de Santa Eulàlia. I la meva mare li va dir:
00:23:30 - "Joanet, no sabria pas cap puesto per anar, perquè aquí no ens hi volem estar més, amb el bombardeig."
00:23:38 - "Ja ho miraré, ja ho miraré.., ja ho miraré."
00:23:40 A- I aquests de l'altre cantó, els de Can Cabot li van dir a n'en Joanet: "Si sapiguéssiu algú, perquè en hi posaran refugiats."
00:23:46 E- I què, van trigar uns dies després del bombardeig, una setmana?
00:23:50 A- Sí, res, al cap de quatre dies van marxar, o l'endemà.
00:23:54 E- I es van emportar les joies i el que tenien?
00:23:56 A- Sí.
00:23:58 E- Perquè no els entressin a casa?
00:24:00 A- Es clar. És que aquesta casa de can Cabot és una casa que és molt gran. I a l'estiu, ara també la llogaven, temps endarrere. Ara no ho sé. Hi ha dalt i baix, vull dir, baix i dalt. I es clar, doncs els hi haurien posat refugiats. És que n'havien posat a molta gent.
00:24:20 E- I on estàveu, a dalt?
00:24:22 A- Estàvem a dalt. Una casa molt maca, un pis molt maco, sí.
00:24:26 M- I les ties sordes vivien a baix, les que [anaven] el rosari?
00:24:30 A- Les ties sordes vivien a dalt.
00:24:32 M- I vosaltres també?
00:24:34 A- Sí. Però és que és un pis molt gran, eh!
00:24:38 M- I a baix qui hi vivia?
00:24:40 A- Doncs en Manel, la seva dona, les criatures, la d'allò que era petita així, aquesta, la...
00:24:46 M- La Concepció.
00:24:48 A- La Concepció
M- La [Clou?]
00:24:50 A- I en Joan, i l'altre que tenien un altre...
00:24:52 M- Aquell noi que tenien, sí.
00:25:02 A- I aquí, a Santa Eulàlia, hi estàvem bé, ja.
00:25:04 E- I els hi pagàveu el lloguer o...?
00:25:06 A- Es clar! Clar... No sé què pagava, eh. Jo no me'n vaig preocupar mai de lo que pagava. No ho sé., però sí, el hi pagàvem un lloguer.
00:25:18 M- I teníeu diners per poder pagar?
00:25:20 A- Home, sí. Perquè en 'viem guardat també.
Amb l’abric, hivern i estiu
00:25:24 M- I l'abric de la iaia que anava i venia, no?
00:25:26 A- Bueno aquell... allò era de... Allò ja eren coses que ja les teníem per quan s'acabés la guerra... amb Franco.
E- Què hi portava, els bitllets?
00:25:34 A- I les monedes i tot això.
00:25:36 E- A on t'ho portava?
00:25:38 A- Amb un coll de pell.
00:25:40 E- Tot era en el coll de pell?
00:25:42 A- Sí. I les unes monedes les portava a baix, a la vora, perquè tinguessin pes, com... les dobletes aquelles que tenia i tot plegat.
00:25:52 M- Com si fossin ploms.
00:25:54 A- Exacte, ha!
00:25:56 M- Això, és que m'agrada molt perquè diu que li deien "Però si és l'estiu!"
00:26:00 A- "Ah, serveix per tot.", contestava la meva mare
00:26:04 - "Lo que serveix per l'hivern serveix per l'estiu."
00:26:06 - "Ai, però senyora Esperanceta, on va amb l'abric?"
00:26:08 - "Ai, mira, jo no el deixo, perquè que se'ns hi gira a la millor una mica de vent i em farà servei."
00:26:14 A- Ha, ha! Sempre amb l'abric, un abric negre. La tia Montse, encara té el coll, el coll de pell, que el guarda. Diu, “Home, que ben fet!”, perquè hi va fer-hi cosit i tot plegat.
00:26:26 A- "A mi no em fumeran", deia ella.
M- Perquè, sabia cosir?
00:26:28 A- Sí, la meva mare sabia cosir. Havia anat a aprendre el corte a Barcelona, eh!
00:26:32 A- "A mi no em fumeran", deia. "Tot lo que pugui arreplegar de d’allò." Li deia:
00:26:38 - "Pere, tu tots els bitllets que trobis i no els vulguis tu...
00:26:44 E- En Pere Mogas?.
00:26:46 A- En Pere Mogas.10
- "Tots els bitllets que trobis i no dallò, i no els vulguis tu o un altre que tinguis de compromís, pensa en nosaltres."
E- Això, la iaia ho deia? O l'avi?
00:26:54 A- Sí, la meva mare.
E- Tots dos.
00:26:56 A- La meva mare, sí.
00:26:58 M- La iaia, com que era més espavilada, en aquest aspecte, no?
00:27:00 A- Sí. I mira, aquesta és la història.
Van amagar les joies
00:27:04 E- I llavors lo de les joies que.. quan van a...
00:27:08 A- Sí, les joies, la d'això de les joies... Van anar els de can Cabot i la tia Anita. Les van anar a deixar a un puesto que tenien que hi guardaven les eines. Allà...
E- A la vinya?
00:27:22 A- Sí, no me'n recordo com ne deien. Bueno, allà... una barraca que hi havia. " Allà estaran segures." Va passar el Líster i la.. Mira, la Maria... Els de can Cabot, la Maria va fer aixís... "Aquí te les deixo." I l'Anita, la tia Anita va ser més punyessera... Hi havien fems de... de cavall, els va posar a sota els fems del cavall. I allà no s'hi van entretenir, però aquestes que estaven aquí se les van emportar totes. I els van obrir la casa, la porta aquella.
00:27:48 A- I és tot allò ara... i està tot fet, urbanitzat tot això. I era de can Cabot i en van treure molts diners, eh. No me'n recordo quina urbanització diu, surt a... Sí. Un dia hi vam passar-hi.
10 En Pere Mogas era el director de la sucursal de la Caixa a Granollers.
Els van buidar la botiga per dur-ho al front
00:28:02 E- I abans del bombardeig, a la botiga, havien anat a buidar unes quantes vegades.
00:28:08 A- Uh! Ho, ho! Sí.
00:28:10 E- Quants cops?
00:28:12 A- Què sé jo! Fins que no va quedar res. Es van anar emportant tots els sacs de sucre i d'arròs i...
00:28:18 E- També anaven de nit a trucar i..
00:28:20 A- Ah, Exacte. No de dia, no. De nit.
00:28:22 E- Però, molt de matinada o...?
00:28:24 A- Pues sí, les dues o les tres, aquestes hores, o les quatre. Que et donen un susto que et quedes garrativada.
00:28:30 M- I trucaven per la botiga o per darrera?
00:28:32 A- No, no, trucaven per davant.
00:28:34 M- I havíeu d'anar al magatzem o hi anaven ells?
00:28:38 No, no! Vés a obrir les portes i que... que carreguin.
00:28:40 E- Del magatzem a...?
00:28:42 A- Però el magatzem no era com ara, que hi ha aquestes portes,.. M- No.
00:28:44 A- ..hi havia unes les portes velles, d'aquestes altres, eh. Perquè llavors era diferent. Això, això va ser fet cap aquí, eh. I llavors, jo parlo de cap enllà.
00:28:52 M- Però jo vull dir, des de la botiga, anàveu vosaltres al magatzem11, o s'ho anaven a buscar ells...?
00:28:56 A- Noo!, si el camión ja era allà darrera per carregar! S'estava el camión... per anar cap al front del.. la columna de... del Vallès, la columna de Granollers..
00:29:08 E- O sigui, quan va marxar la columna del Vallès, llavors van venir a buidar.
A- A buidar.
00:29:12 E- I quan ja era al front també, més o menys...
00:29:14 A- Oh, és clar! Sí, per anar al front, sí, van venir a buidar.
00:29:16 E- Més o menys quantes vegades?
00:29:18 A- Fins que va..., potser sis o set vegades. Quan va quedar el magatzem buit, que ja no vam tenir ni llet ni res per donar... Ja no van venir més perquè ja no en teníem.
E- Ja van veure que no en quedava.
11 El magatzem de la botiga era a la plaça de l’Oli, 1-2, aleshores una casa vella, i comunicava per l’interior amb la botiga.
A- No en quedava.
Va amagar una caixa de panses
00:29:28 M- I la caixa de panses quan la vas amagar, doncs?
00:29:30 A- Ah, jo la vaig anar a amagar... No sé quin dia, no me'n recordo, però.. M- Al principi?
00:29:34 A- Sí, dic: "No em fumeran pas. Una caixa de panses! A mi m'agraden molt les panses!" La vaig pujar dalt el segon pis. Sí, he, he! Sí, jo sí, això sí que ho vaig salvar.
00:29:46 M- La vas pujar al segon pis... de la casa nova, que és la casa vella12 ...
00:29:48 A- La casa vella.
00:29:50 M- I allà la vas amagar.
00:29:52 A- La vaig amagar. I no ho vaig dir-ho a ningú. No ho vaig dir a ningú... Perquè com que, és clar, no ho podien comptar, perquè no sabien les que s'havien carregat. I de tant en tant sortia amb una mica de panses, menjant panses.
00:30:04 - "D'on te les treus?"
00:30:06 - "Que en voleu? Si en voleu, us en donaré."
00:30:08 - "Però, on te les tens?"
00:30:10 - "Amagades, les vaig amagar”
00:30:12 A- Perquè a mi m'agradaven molt les panses. I encara m'agraden, oi? I mira, vaig pensar "Coi! Agoita! si tothom se les emporta... doncs escolta, amagate'n una caixa per tu." D'aquestes de cinc corones, que eren d'aquelles grosses i maques, eh! Maques!
El pare va llençar l’escopeta al pou
00:30:24 M- I l'escopeta en el... al pou quan li veu tirar?
00:30:28 A- Això va ser al temps de la guerra, també.
00:30:30 M- Abans?
00:30:32 A- No.
M- Durant.
00:30:34 A- El trent... entrat la guerra.
00:30:36 E- Abans del bombardeig?
00:30:38 A- Jo no me'n recordo. La tia Montse diu que va veure com li tiraven.
00:30:40 Dic, jo no me'n recordo, però sé que diu, va dir
00:30:42 "Ara, ja s'ha acabat!"
12 La “casa vella” és la casa de la Porxada (la botiga), la “casa nova” és la casa de la plaça de l’Oli on hi havia el magatzem. Aquesta es va construir de nou cap al 1940, perquè havia quedat molt malmesa amb la guerra.
00:30:44 Ah, perquè la meva mare:
00:30:46 - "Aus! Enric, que tu ets del sometent! Enric, que te la carregaràs! Que et vindran que aquí que allà, que això, que allò! Aquesta escopeta ha de desaparèixer. Aquesta escopeta, desaparèixer.
00:30:54 - "On te la vols posar, per desaparèixer?"
(Trencant la conversa)
M- Dona'm, dona'm aquest paper...
(Reprenem el fil)
00:31:00 -"Si dius que... que tens una escopeta amb els del Comitè, que vindran aquí a... bueno, et mataran. Pensaran que pots...”
00:31:08 M- Però l'escopeta era un arma del sometent o era del tiet, de l'avi?
00:31:10 A- Era del pare. Era d'ell. No eren de tots. Eren del sometent, però tots els del sometent estaven armats.
00:31:18 E- I tenien uniforme o...?
00:31:20 A- Jo, l'uniforme no l'havia vist mai. Però aquesta escopeta ja hi havia com les... les barres catalanes. I després no sé què es posaven per aquí. I una cartutxera, també, tota maca. I això sí que me'n recordo. Però d'alguna vegada que jo l'hagués hagut de veure’l vestit de d'això, només per alguna festa que feien o... Però per corredisses no l'havia vist mai. Però la meva mare, és clar:
- "Aquesta escopeta que, Enric, que ens la carregarem, l'escopeta que aquí, que allà...!”
00:31:48 I és que al meu pare li sabia greu, perquè era una escopeta molt maca i molt bona, es veu, segons te'n entendre.[?] I la va fer desaparèixer.
E- Què era, d'un canó o de dos?
00:31:58 Enric, jo tenia catorze o quinze anys! No sé si en tenia un o dos, eh. No me'n recordo d'això. Deu ser allà sota.
00:32:06 M- Què va fer? La va tirar el pou?
00:32:08 A- La va tirar el pou13, sí. I la cartutxera i tot.
- "Ja pots estar tranquil·la, que ja s'ha acabat. Ja no hi haurà més escopeta."
00:32:16 M- I després de la guerra el pou es va tapar. Bueno, ha quedat allà al carrer.
00:32:20 A- Exacte. Bueno, de la mateixa runa...
00:32:22 M- El van tapar.
A- El van tapar. Acabada de la guerra, la mateixa runa el van tapar, però es clar... ja s'ha acabat, llavors.
00:32:28 M- I ara està al carrer. [?]
13 Era el pou de la casa de la plaça de l’Oli, on hi havia el magatzem. Al fer les obres per fer la casa nova, es va haver de recular la façana, i el pou va quedar sota el paviment de la plaça de l’Oli.
00:32:30 A- Sí, i l'escopeta ja no va tornar a sortir, perquè hauria sigut rovellada i tot el que vulguis. Ja no li va interessar. Ja no se'n va enrecordar més de l'escopeta. Que va acabar la guerra.
M- I es devia acabar el sometent també.
00:32:38 A- Es clar. Ja no hi va haver sometent perquè... llavors... Potser ara hi hauria hagut sometent, amb la Generalitat i tot, però llavors no hi havia Generalitat. Quan va haver-hi en Franco, llavors no hi havia sometent.
00:32:50 Hauríem pogut tenir una escopeta a casa, potser. Ha!
00:32:54 O sigui que, mira,.. Jo això sí que me'n recordo.
00:32:56 - "Ja, pots estar tranquil·la, podeu estar tranquils", perquè l'Anita, la tia Anita també:
- "Ai, papa, que aquesta escopeta que ens comprometerà. Que ens mataran a tots per l'escopeta."
00:33:06 I és clar, si tenia una arma, doncs és que et volies defensar, oi?
00:33:12 Doncs mira, la va tirar allà terra.
00:33:14 M- Es que quan el van venir a buscar, l'arma ja no la tenia, ja [no s’entén]
00:33:18 A- No, ja l'havia tirada. No, ja no la tenia. Van registrar, van trencar un santcrist que hi havia, tots els quadros per terra... Però no, no, l'escopeta no la tenia.
El 6 d’octubre el vaig passar dins la banyera
00:33:28 M- I qui era que dormia a la banyera del quarto de bany?
00:33:32 A- Jo. El dia 6 d'octubre, això. Dormir, no vaig pas dormir, però m'hi vaig ficar.
00:33:38 E- Sis d'octubre de... ?
00:33:41 A- De l'any 34. Però vaig estar allà vint-quatre hores i portava jo un vestit de fil, que llavors eren moda els vestits de fil, i quan me vaig poder sortir...
00:33:50 "Ah! Ai! el vestit estripat! Ai, quin greu! Oh, quina ràbia! Tant maco que era!"
00:33:56 M- El 6 d'octubre de l'any 34, et vas passar tot el dia a la banyera. Per què?
00:34:00 A- Perquè hi havia una revolució. Hi havia un canó posat allà, allà aquell que venia camises, cap a l'Ajuntament.
00:34:10 E- El carrer de Sant Esperança.
00:34:11 M- El carrer Sant Esperança... [?]
00:34:12 A- Sí, cap a l'Ajuntament.
00:34:14 A- I allà hi va haver una revolució, el 6 d'octubre.
00:34:17 E- Això, què era, un dissabte, un diumenge o...? Si era un vestit maco...
00:34:20 A- Sí, era un diumenge.
00:34:24 E- Ja de bon matí o...?
00:34:26 A- Sí, sí, ja no vam pas anar a missa, ja ho sé que... Ja van tirar una bomba allà a la porta de l'Iclésia. Ja no vem pas poder anar a missa.
00:34:34 M- Ah, que expliques que la gent sortia de missa o no sé què?
00:34:37 A- Va... Ja us explico que les Clapés, per dona'ls-hi, anar a donar menjar, en Josep Maria saltava per allà aquells balcons, d'un balcó a l'altre i els hi portava un pot de llet, perquè no tenien res. S'estaven allà darrere també.
00:34:51 E- Ah, passava pel cel obert?
00:34:53 A- Pel cel obert, sí.
00:34:54 E- Després passava per allà els hi portava...?
00:34:56 A- Exacte, sí. Mira, "Té, tu vés, Josep Maria, porta'ls-hi ca les Clapés, que no tenen res" Perquè ens dèiem aixís:
00:35:02 - "Com esteu?"
00:35:04 - "Ai, què passa? Que és que... que durarà gaire, això?"
00:35:07 A- I mira, les polles14 també sortien per la porta aquella, per la finestra aquella petita.
00:35:13 - "Ai, que encara no s'acaba?"
00:35:15 E- La del vàter aquell?
00:35:16 A- Sí, quan es van haver acabat, van ser elles que van dir - "Ja poden sortir, que ja s'ha acabat. Ja ha arribat la tropa." I ca! E- I quan, això què va ser, al vespre, allà o...l'endemà?
00:35:24 M- Per què estaves tu sola a la banyera?
00:35:26 A- No jo sola, perquè els altres estaven a terra amb matalassos i per no fer nosa, "Tu, fica't a la banyera." Ha, ha!
00:35:32 E- I tots en el quarto de bany?
00:35:34 A- Al quarto de bany.
00:35:35 M- Que era un lloc [?].
00:35:36 A- Perquè...
00:35:37 E- Quants éreu llavors a la casa?
00:35:38 A- Doncs mira, vés comptant: el meu pare, la meva mare, la tia Anita, en Josep Maria, la tia Lluciana15, la Maria, jo i la Montserrat.
00:35:47 E- La tia Lluciana ja hi era també?
00:35:49 A- Sí.
E- Ah!
00:35:50 A- Venia a passar una temporada i sempre s'ensopegava....
00:35:54 M- Xanxullos,
A- Xanxullos, sí
14 Les polles eren les dones de can Poll, la casa contigua a can Puchades per la banda nord i que fa cantonada al carrer de Sant Roc, just a tocar de la plaça de l’Oli.
15 Lluciana Benito Pujol, germana d’Esperança Benito Pujol.
00:35:57 M- Vuit al quarto de bany, que era la zona més amagada de la casa, representava.
00:36:01 A- Es clar, perquè escolta, una... un tiro...
00:36:05 No sé si us en recordeu, allà al quarto que dormíem nosatres, hi havia com un armariet....
M- Sí
00:36:10 Doncs allà en l'armariet, al costat va quedar...
M- [bala?]
A- Sí, un tiro.
00:36:13 Va travessar el quarto del papa i de la mama la persiana,...
M- [no s'entén]
00:36:18 A- ...la porta i tot plegat, i es va anar un tiro a incrustar allà. I per això el tio Josep Maria i el meu pare, eren a dalt, al segon pis, però llavors van baixar i la meva mare:
00:36:31 - "No vull que torneu a passar més perquè Déu-nos-en-guard que tornin a tirar un tiro i goita vist! [sic] Ens vindrien aquí. No, no, no és igual, ens apanyarem."
00:36:38 A- Amb la porta oberta i les dallò també obertes. I mira, allà...
00:36:41 E- Porta oberta de on? La del quarto de bany?
00:36:44 A- La porta oberta del quarto de bany i la del...
00:36:46 E- Però les dels carrer i finestres i això tot tancat?
00:36:49 A- Ah, sí! No, tancat, no!
E- Això estava obert?
00:36:51 A- Portes obertes.
M?- [?]
00:36:53 Feien obrir les persianes. I després els porticons tancats, perquè quan hi ha la... quin estat era? Estat de no sé què, d'excepció...
M- D'excepció.
00:37:04 A- Doncs s'han d'estar així. Les persianes obertes.
00:37:07 E- I això, com ho sabíeu que hi havia... que ho havien dit o per...?
00:37:10 A- Home, bé prou que ho diuen, tu.. El bum-bum va començar... Això va començar... És que jo també era canalla el 6 d'octubre, eh!, de l'any 34. Era jove, i això va començar, ja va començar al País Basc, es van sublevar uns, què sé jo, que, no sé què eren... no sé si era ben bé al País Basc.
00:37:29 E- Els miners a Astúries.
00:37:30 A- Exacte, els miners aquests, d'Astúries. Aquí va començar la cosa, per aquí va començar.
(Fi del testimoni)
(Segueixen parlant d'unes radiografies – transcrit parcialment)
00:37:35 A- Bueno, ensenya-li les radiografies, tu.
00:37:37 M- A veure, t'ensenyo les radiografies.
00:37:39 E- La columna torta, això és el que us ha dit la radiografia, que es veia...
00:37:45 A- Sí.
00:37:46 E- Es veia boturut..
00:37:47 A- Sí, he, he!
M- Aquesta no es veu tant.
00:37:49 A- I aquesta és ben plena, em va dir.
00:37:52 E- Ben plena de què?
00:37:53 A- Ah, no ho sé, va dir que era plena.
00:37:59 M- Aquest d'aquí, això és el fetge. Aquest d'aquí és el pàncrees. I l'[?] diu que això no pot ser, que el pàncrees aquí, no està ben posat.
00:38:06 - "Però és que en la panxa de la meva mare..."
00:38:08 - "No ho sé, diu que no pot estar tan dret."
00:38:11 Aquest pàquer és el fetge.
00:38:20 No és igual.
00:38:21 Ah, bé, no és igual.
00:38:23 No, no, això són les cadires.
00:38:25 I què us en veu, el cadir?
00:38:27 Què us en veu?
00:38:28 És que no ens veuen bé les cadires,
00:38:30 és que aquí el més valent és la columna.
00:38:32 És que no ens veuen bé les cadires.
00:38:34 Això no és el d'aquí.
00:38:36 Això és el d'aquí.
00:38:37 Això és el d'aquí.
00:38:44 Quan hi escriu...