SUMARI SOM SOLIDARIS
CARTA DE PRESENTACIÓ La nova revista Povimon
SOM TRADICIÓ I HISTÒRIA Diada de les Verges i bunyolada 2019 Palma, ciutat de llegenda Visita a l’ARM i llibreries de Palma El blog de 3r de PMAR! Els alumnes de 4t al cementiri de Porreres Diada de Sant Antoni Concurs de gloses
3 Missió: aprendre a conviure Berenar solidari
27
4 4 5 5
Impressió 3D a l’IES Porreres
29
Demolab a la UIB Taller d’energia al Caixaforum Experts en COVID-19
30 30 30
5 6
8 10 11
SOM CREATIUS Sant Jordi 2020 Taller d’escriptura creativa a 3r d’ESO Los videotutoriales de 1º de ESO Farmapoesía, ¿qué es eso? Certamen Maruja Mallo ¡Cuéntame un cuento! Videorrelatos, historias con libro
SOM COEDUCATIUS I tu coeduques? Dia de la dona escriptora
Projecte cibermentors Formació en pràctiques restauratives
SOM CIENTÍFICS
SOM INTERNACIONALS Interview to Finnish teachers
SOM INNOVADORS ABP també a 3r d’ESO! El COVID i les TIC ¡Booktubers!
SOM ESPORTISTES
1r d’ESO esportistes i...ecologistes 2n d’ESO al Camí d’es Correu La condició física de 4t d’ESO a prova!
SOM ARTISTES
12 L’ukelele a l’IES Porreres 18 Decoramos la poesía 19 Arts & Crafts 19 20 SOM ECOLOGISTES 23 23 Premi al grup més ecològic Decoram les aules Recollida de fems, 5 punts extra! Anuari ecològic 24 26 SOM VALORATS Tengo una carta para ti
POVIMON ANY 12 / NÚM 15 JUNY 2020
EQUIP Coordinadora Silvia Gil Comissió Patricia Estebánez Raul Levas Fotogragies i il·lustracions Alumnat i professorat IES Porreres
31
33 33 33 34 34 35 38 38 38 39 47
LA NOVA REVISTA POVIMON Benvolgut alumnat, professorat i famílies, Com molts de vosaltres sabeu, el curs 201819 va ser el darrer amb la figura del professor d’Història i Geografia, Biel Vich, com a coordinador de Povimon. Des d’aqui volem donar-li les gràcies per a tots aquests anys de dedicació desinteressada i per haver estat autor de tantes publicacions pel nostre record. Aquest curs 2019-20 ha estat un curs ple de reptes per a tots i per a la nostra revista també. Enguany una nova comissió ha acceptat el repte que suposa fer una publicació d’aquest tipus i que representa no només al nostre centre com institució, sinó a tots els seus membres i que, a més a més, guardam com a recordatori de tot el que hem viscut plegats tot al larg del curs. De la mateixa manera que nosaltres evolucionam i canviam, hem considerat oportú que Povimon ho faci amb nosaltres. És per això que hem decidit fer tota una sèrie de canvis que creiem que poder fer sentir aquesta revista més nostra encara i animar-nos a participar. El primer gran canvi ha estat el seu format de publicació. D’acord amb la nostra filosofia de centre respectuós amb el mediambient, hem decidit fer una revista interactiva, no només per evitar l’ús de tant de paper sinó també tots els residus que deriven de la seva impressió. Aquesta decisió ens ha permés també fer una revista molt més completa amb enllaços a materials que quedarien sense publicar si el format fos en paper.
por...) i és per això que des de Povimon volem recordar tot allò de positiu que aportam entre tots per a que el nostre centre sigui com és i cada dia sigui millor. Aquest és el motiu de les noves seccions de la revista ja que tots som tradició i història i ens encanta viure-la plegats, però també som innovadors, creatius, coeducatius, solidaris, ecologistes, esportistes, artistes, científics, internacionals i, finalment, som valorats i estimats. La nostra intenció és fer-vos sentir que vosaltres feis un centre millor perquè aportau el millor de vosaltres i això ho hem volgut reflectir en aquesta publicació. Perquè els sentiments i accions positius només duen coses positives! Per acabar aquesta carta, volem agrair de tot cor el suport i la participació tan activa tant de l’alumnat com del professorat, sobre tot, tenint en compte la situació que vivim des de fa un parell de mesos. Ens hem sentit recolzats en tot moment per vosaltres i estem molt il·lusionats de veure com vos heu engrescat en aquesta publicació i heu tingut confiança en la nostra feina. Esperem que vos agradi i que disfruteu llegint-la tant com nosaltres de fer-la! I només vos demanem que ens faceu arribar les vostres impressions i suggerències de millora a través d’aquest formulari perquè entre tots feim revista! Bon i merescut estiu! Comissió de la revista Povimon
El segon canvi ha estat provocat, en part, per l’actual crisi de COVID-19. El lema del nostre centre sempre ha estat “Entre tots feim un centre millor”. El confinament ha duit molts de sentiments negatius (inseguretat, soledat,
CURS 2019-20
OVIMON 3
SOM TRADICIÓ I HISTÒRIA Diada de les Verges i bunyolada 2019 Facebook/ Redacció Dia 18 d’octubre, l’IES Porreres va celebrar per quart any la bunyolada de les Verges. En temps d’esplai, l’alumnat de 4t d’ESO i FPB-2 va posar una paradeta sota la porxada per vendre els bunyols que havien elaborat les bunyoleres que, any rere any, s’ofereixen a ajudar, amb el suport d’en Joan Bennàssar, coordinador d’ACE. Com cada any, la bunyolada va ser un èxit i es van vendre tots els bunyols durant l’hora del pati. La recaptació total havia de ser destinada a l’a-
lumnat de 4t d’ESO que enguany va de viatge d’estudis. Però, malauradament, aquest no ha tingut lloc de
gut a la COVID-19 que va provocar la suspensió de totes les activitats durant l’Estat d’Alarma.
“Palma, ciutat de llegenda”
Departament de català /Redacció Al llarg de tot el mes de novembre, l’alumnat de segon d’ESO va realitzar una visita de llegenda per Palma durant la qual es van descobrir i recrear les llegendes, històries, anècdotes, curiositats i detalls de la ciutat.
A més a més de conèixer edificis i monuments emblemàtics, l’alumnat de 2n d’ESO gaudí i aprengué les llegendes que han romàs en la memòria col·lectiva.
CURS 2019-20
OVIMON 4
SOM TRADICIÓ I HISTÒRIA
Visita a l’ARM i llibreries de Palma
Fotos: Joves bibliomaníacs de l’IES Porreres
Departament de català La darrera setmana de novembre l’alumnat de 3r ESO va fer un ruta per diferents llibreries de Ciutat: Rata Corner, Agapea, Embat, Quart
Creixent, Abacus, Biblioteca del Regne de Mallorca per de Babel i Gotham Comics, conèixer d’aprop el fons docuamb l’objectiu de fomentar el mental de la nostra història. gust per la lectura i conèixer llibreries de diferent tipologia. També van visitar l’Arxiu
El blog de 3r de PMAR!
PMAR L’alumnat de 3r de PMAR explica les activitats relacionades amb les festes de la nostra cultura, entre d’altres, i treballa les dates solidàries que decideixen entre tots al seu blog, on també trobareu dos projectes: Obrim un restaurant i On partim? I moltes alctivitat més. No oblideu visitar-ho clicant a la imatge!
Els alumnes de 4t al cementiri de Porreres
Facebook Dijous 27 de febrer l’alumnat de 4t va realitzar una sortida al cementeri de Porreres organitzada pel departament de Geografia i Història. El doctor en Història, Bartomeu Garí, va servir de guia al racó de la memòria de l’Oratori de la Santa Creu. Després visitaren l’àrea d’exhumació de la fossa de Porreres i els explicà tota la feina que s’havia fet el novembre del 2016 quan Francisco Etxebarria i
el seu equip hi trobaren més de 55 cossos. Tot l’alumnat va mostrar-se molt participatiu i interessat en el tema. Aquesta activitat es va veure completada amb el relat de Maria Ripoll Garau, neboda de Climent Garau, batle de Porreres assassinat durant la Guerra. Amb aquesta xerrada es vol posar de relleu el paper de les dones silenciades durant la Guerra.
CURS 2019-20
OVIMON 5
SOM TRADICIÓ I HISTÒRIA Diada de Sant Antoni 2020 Facebook / Redacció Un any més, l’IES Porreres es vesteix de festa per celebrar una inoblidable diada de Sant Antoni. La jornada va començar amb un fogueró per tal que alumnat i docents poguessin torrar per berenar. Tot acompanyat de la múscia dels xeremiers i activitats diverses com la carrera de joies organitzada pel departament d’Educació Física,o les ballades populars durant les quals alumnat i professorat demostraren la seva destresa ballant. Finalment, aquesta diada va concloure amb l’esperat concurs de gloses durant el qual tots els grups procediren a cantar les gloses preparades amb antelació a la classe de català. Com ja és tradició, un jurat decidí les millors gloses de cada curs, que hem publicat a la següent pàgina. De cada vegada més les torrades tenen més èxit entre el nostre alumnat i professorat.
La música va ser un dels principals protagonistes d’aquesta celebració.
Les carreres de joies varen ser un divertiment per a tots.
CURS 2019-20
OVIMON 6
Guanyadors del Concurs de Gloses 2020 1E
2C
En Nigorra va emprenyat no troba el seu guitarró el dimoni li ha agafat per encendre el fogueró.
Els altres grups de 2n vos pensau saber glosar vos ensenyen a rimar per poder anar pel món.
El dimoni polissó al mestre fa sa punyeta ai, li fuig sa rialleta quan arriba el director.
Professors vos volem dir demà no hi haurà escola aquest any podem gaudir i ningú no mos controla.
3A
4C
Fins quin punt hem arribat ja no tenim empatia, aquest món fa feredat ens fa falta molta estima.
De viatge anirem però no sabem a on. De Mallorca sortirem a qualque banda del món.
I si no estimam persones, què farem amb el medi ambient. Ja hem cremat l’Amazones, Austràlia serà el següent.
Els polítics parlen bé, cap d’ells és intel·ligent, Molts discursos saben fer amb doblers de l’altra gent.
CURS 2019-20
OVIMON 7
SOM INNOVADORS ABP també a 3r d’ESO!
ABP A PRIMER d’ESO hem realitzat 4 projectes: 1. QUI SOM? que culmina amb un vespre “DE CINE” al TASTART de Porreres, una nit màgica combinant vi i art. Aprofitant l’ocasió, els alumnes de primer varen fer un el reportatge de l’esdeveniment. Aquest any, l’alumnat i les seves famílies es convertiren en famosos cartells de cine i el professorat també va voler participar-hi. 2. SOM DIMONIS que culmina amb el producte final de Sa Rua, organitzada per l’alumnat de primer i a la qual va participar tot el centre. Aquest any la temàtica protagonista va ser el foc. La festa va transcórrer entre boscos cremats, piròmans, bombers, guardes forestals, bones i males actituds vers el foc, civilitzacions i costums que en algun moment treuen foc per la boca i la màgia del foc al carnaval de Venècia, per part del professorat. 3. SOM EL QUE MENJAM? Ens convertim en grups d’experts: metges, investigadors, nutricionistes i dissenyadors i parlam de menjar saludable i no saludable. Resulta significatiu veure tot allò que amaguen “aquelles llepolies que entren pels ulls” i el comportament dels adolescents davant “les temptacions”. Aquí teniu les fotos del projecte que va acabar amb un berenar solidari organitzat per la comissió de biblioteca. 4. VINE I VIU. Aquest projecte no s’ha pogut realitzar en forma d’EDCAMP. Estava prevista l’acollida de primària, però a causa de les circumstàncies viscudes pel COVID-19, ens hem vist obligats a fer-la de manera totalment diferent. La implicació tant del professorat com de l’alumnat i de les seves famílies ha fet possible una “versió confinada” de l’acollida de primària. Vos deixam el vídeo que hem enviat a tot l’alumnat de les escoles adscrites. Esperam que vos agradi. Obrim els projectes de SEGON D’ESO amb
LLEGIM I ENS EMOCIONAM!, un projecte per treballar les emocions a través de la lectura del llibre De Nador a Vic, de Laila Karrouch. Iniciam el projecte amb la Biblioteca Humana,els reporters de 2n C han fet un article resumint aquesta jornada. En aquest curs l’alumnat de 2n A ha preparat unes fotografies amb preguntes per compartir amb l’autora, el grup de 2n B un petit vídeo amb les parts més importants de la vida de Laila: el curtmetartge de Nador a Vic ; tres alumnes de segon D, Na Maria Mesquida Puigserver, Na Magdalena Bauzá Gomila i en Ayoub Zaryouh varen entrevistar l’autora del llibre, Laila Karrouch; finalment, el grup de 2n E va preparar un mural resumint “els llibres” participants el dia de la Biblioteca Humana. Hem seguit un any més amb les intervencions al pati del centre. Amb ESPLAIAU-VOS!, ens hem posat mans a l’obra i hem pactat quins canvis volíem fer del nostre espai preferit: el pati! A partir d’un qüestionari, es va dema-
CURS 2019-20
OVIMON 8
SOM INNOVADORS nar a l’alumnat i al professorat com es volia millorar. Per veure com segueix l’evolució del projecte de reforma any rere any, podeu visitar el padlet. Per acabar, el tercer trimestre havíem de preparar el projecte SOM SOLIDARIS!. Aquest any la recaptació havia d’anar destinada a ASPANOB (Asociació de Pares de Nins amb Càncer de les Balears), malauradament degut a la situació provocada per la COVID-19, ens hem vist obligats a canviar els plans. Per mantenir la relació amb els joves d’ASPANOB, a l’espera de poder realitzar el concert solidari el proper curs, hem volgut mantenir el contacte amb l’associació i els hem enviat uns vídeos d’ànim. Aquest és el primer curs on l’alumnat ha fet projectes a TERCER D’ESO. SENSE ETIQUETES és el títol triat per l’alumnat dins un projecte que tracta la realització audiovisual i la coeducació. El producte final d’aquest projecte era la realització del I Festival de Cans, on tots els centres de secundària públics de les Illes Balears podien presentar les seves produccions. La COVID-19 ens ha agafat dos mesos abans de la realització d’aquest I Festival de Cans i per aquest motiu, s’ha hagut d’anul·lar el concurs. També hem hagut de cancel·lar el viatge previst a Girona al museu del cinema. Per reinventar el projecte, el temps de confinament, hem fet una sèrie de reptes per engrescar l’alumnat. Aquests reptes s’han anat pujant a les xarxes socials i aquí teniu els resultats: Repte 1: Som a casa i mirant un objecte penso en algú...(objectes i emocions). Repte 2: Selfie amb un missatge positiu. Alumnat i professorat. Repte 3: Quin és el teu “petit vici” que ajuda a passar els dies de confinament? Repte 4: Activitats que compartim en família.
Alumnes de 2n d’ESO preparant les parets del pati per a poder pintar-les i decorar-les.
Repte 5: Vos presento a la meva família… Esperem que tots aquests dies hagin servit per trobar algun moment d’alegria, d’esbarjo, de relax, d’aventura, de reflexió… Temps per pensar, raonar i sentir. Temps per tornar amb el propòsit de ser millors i de millorar el nostre entorn. Vos compartim el resultat del que hem expressat a Instagram!
CURS 2019-20
OVIMON 9
SOM INNOVADORS El COVID i les TIC
Rafel Juan L’actual crisi del COVID-19 ha suposat molts de canvis a la nostra vida diària. Ens hem vist obligats a deixar de fer moltes coses, variar els nostres hàbits i adaptar-los a les noves circumstàncies. Com ha quedat palès, l’escola ha patit bona part de tots aquests efectes i hem hagut de cercar solucions al nostre abast. Cal dir que no ha estat fàcil o bé no ha estat possible posar remei a totes les conseqüències i aquí és on han quedat en evidència algunes de les mancances de la nostra societat i més en concret, del nostre sistema educatiu. Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) són l’aspecte que analitzarem a continuació per valorar breument quina ha estat la incidència del confinament sobre l’entorn educatiu a l’IES Porreres. Allò primer que ens ve el cap és que per molt bona predisposició que hi hagi, quelcom no ha acabat de funcionar. I a partir d’aquí és quan sorgeixen els dubtes i la voluntat de millora. Si ens enfrontam a problemes petits o senzills, les solucions també ho són. Però vist
com ha anat tot, i com pot evolucionar, esdevé imprescindible la necessitat d’actualitzar el sistema, com si tot plegat es tractàs d’un ordinador obsolet que requereix una profunda intervenció. Aquesta actualització s’hauria de dur a terme a diferents àmbits: Formació Està el professorat preparat per emprar les TIC a l’aula? I els nostres alumnes? Donam per fet que tots aquests coneixements ens plouen del cel i ja els sabem emprar. Però cal formar el professorat per saber-lo emprar i planificar com implementar-ho a l’aula perquè l’alumnat assoleixi les competències necessàries. Aquesta crisi ens ha tret de la nostra zona de confort i ens ha forçat a desenvolupar un nou sistema d’ensenyament generalitzat a distància. Ho hem fet en males condicions, però ningú pot negar que hem après molt. Replantejament Les TIC són una eina, no una finalitat. Aquesta frase s’ha repetit un pic i un altre, però seguim emprant-les com si fossin una manera de donar prestigi a la manera d’ensenyar que
CURS 2019-20
OVIMON 10
SOM INNOVADORS assegura que quan s’utilitzen l’alumnat segur que aprèn. Cada eina s’ha d’emprar només quan es necessita i si en determinats espais no resulta útil, el seu ús pot ser contraproduent. Cada vegada que s’ha descobert un nou material o una nova tècnica, la humanitat ha sabut trobar la manera com podia millorar la vida diària. Potser si prenem consciència del ventall de possibilitats que ofereixen les TIC, serem capaços de replantejar l’ensenyament per aprofitar-les com a catalitzador. Recursos i infraestructures Per sort, al nostre centre hem aconseguit millorar la connectivitat a internet i l’estabilitat de la xarxa. Això ha estat la base per construir un sistema basat en la connexió a internet: documentació en línia i chromebooks, principalment. Sense aquesta base hauria estat impossible treballar com ho hem estat fent aquests dies. Professorat i alumnat han pogut estar en contacte contínuament gràcies al correu electrònic i videoconferències. La resta d’eines disponibles permetien oferir materials i tasques a l’alumnat i fer-ne un se-
guiment personalitzat. Malauradament, no a totes les cases es disposava dels mitjans necessaris per poder seguir les classes amb normalitat. Hi ha hagut professors contestant infinitat de correus electrònics amb una tablet i alumnes sense connexió a internet ni ordinador per poder seguir estudiant. En altres sectors, és inconcebible que els treballadors hagin d’aportar les eines de la seva butxaca per treballar, i encara em sembla més inconcebible que el nivell socioeconòmic de l’alumnat condicioni la seva accessibilitat a l’aprenentatge. De tot plegat en podem aprendre molt, que és l’objectiu pel qual som aquí: per aprendre. Aprendre nous continguts i aprendre a ser millors persones. Cadascú ho haurà viscut de diferents maneres, però segur que aquest escenari ens ha oferit a tots l’oportunitat de reflexionar. I un cop fetes les nostres reflexions, cadascú ha de saber reaccionar i aportar la resposta necessària.
¡Booktubers!
Departamento de castellano “¿Lecturas obligatorias? ¡Vaya rollo!” Esto es lo primero que les viene a la mente al alumnado nada más ver la lista de libros y lecturas. Por eso, y tras el éxito del curso anterior, el departamento de castellano ha intentado dar la vuelta a este pensamiento creando una nueva forma de compartir lecturas y conseguir que el alumnado se motive a leer. Y, ¿qué mejor manera de conseguirlo que utilizando el medio que, seguramente, usa más que a diario nuestro alumnado? Youtube es una de las aplicaciones más utilizadas por la chavalería y, ¿por qué no aprovechar la situación? Es así como nuestro alumnado se ha convertido por unos días en Booktubers, es decir, youtubers que han querido compartir con
sus seguidores su valoración con respecto a un libro que han leído. En este caso, os presentamos algunos booktube en los que los alumnos de 2º de ESO valoran Campos de fresas, de Jordi Serra i Fabra. Algunos de ellos se han atrevido hasta a colgarlos en sus canales privados de Youtube. Y, la verdad es que no se les ha dado nada mal! Si queréis comprobarlo, pulsad sobre la imagen. ¡Esperamos que os guste!
CURS 2019-20
OVIMON 11
SOM CREATIUS SANT JORDI 2020
Redacció Literatura, llibres, roses, amistat, compartir... El dia de Sant Jordi significa moltes coses per a tots i a l’IES Porreres és un dia molt especial per celebrar. És per això que la Comissió de Normalització Lingüística vetlla per que sigui una jornada inoblidable plena de bones vibracions, roses, missatges i, sobre tot, literatura. Aquest Sant Jordi 2020 ha estat protagonista n’Antònia Vicens, escriptora de l’any. Com cada curs la Diada de Sant Jordi és una jornada plena d’activitats on alumnat i professorat participen activament, però, malauradament, el confinament, provocat per la crisi sanitària del COVID-19, no va permetre el desenvolupament d’aquestes activitats. Tot i aquesta situació, la CNL no va voler deixar alumnat i professorat sense celebrar aquest dia ni a n’Antònia Vicens sense el seu homenatge. En el poc temps amb el qual comptaven, varen donar la volta a les activitats per tal de poder fer un Sant Jordi 2020 virtual . Tot un seguit d’activitats varen ser proposades tant a l’alumnat, com al professorat i altres personalitats de les lletres.
Antònia Vicens, escriptora de l’any a l’IES Porreres
Calendari poètic realitzat pels alumnes
L’alumnat va confeccionar un calendari poètic acompanyant els versos de poemes de l’escriptora amb imatges evocadores i també va enviar vídeos on recitava els seus poemes. Per la seva part, el professorat també va participar recitant poemes de n’Antònia Vicens així con diverses personalitats de les lletres en llengua catalana com na Maria Muntaner, Pau Vadell o Glòria Julià, entre altres.
CURS 2019-20
OVIMON 12
Premis Sant Jordi 2020 Guanyadora del concurs de narrativa de 1r i 2n ESO Maria del Mar Julià, 1rB Una passada de futur La història que us contaré, lectors del segle XXI, va passar a l’any 2.756, la població mundial havia arribat als deu mil milions de persones. En ’aquest temps la gent vivia a dins grans ciutats, en gratacels alts, amb petits i foscos apartaments, la majoria de la gent feia feina des de casa, ja que els robots els havien substituit. Pràcticament els carrers estaven buits, no hi havia alegria, els nins tampoc sortien de la seva casa, i no jugaven, havien perdut la il·lusió de fer les coses. Això va esser el que més em preocupava: era com un virus, afectava a la societat a poc a poc. Bé, em presentaré, jo som na Sara i visc a una d’aquestes ciutats grises. Tenc una gerrmana, que es diu Laura, ella em va ajudar a fer complir els meus somnis: que els nins volguessin jugar, sortir al carrer, que tinguessin ganes de descobrir la naturalesa, l’aire pur, perquè hi havia nins que no sabien com era el carrer a on vivien. La meva germana i jo volíem canviar això, nosaltres quan ens proposam alguna cosa, ho complim. La nostra casa, estava més a les afores, i al carrer no hi passaven molts de cotxes, per això van triar aquell apartament. L’habitatge no devia tenir més de cinquanta metres quadrats, cosa que estava bé, perquè vivien als afores, ja que els pisos, cases i apartaments del centre eren més petits, d’uns trenta-cinc metres de mitjana. La casa era un gran espai compartit, amb algunes altres petites habitacions, dormitori i bany. Aquest gran lloc comú era vigilat per en Pedro, l’assistent robòtic virtual de casa. No tenia gaires mobles, perquè no els necessitaven. Enmig hi havia la cuina circular, que era controlada per en Pedro. Les habitacions no eren molt diferents de les del principi del
mil·lenni, només que eren molt més petites, ja que el llit era plegable (això de fer-se el llit havia passat a la història). Un armari encastat i elèctric proporcionava la vestimenta diària. Per si heu quedat amb ganes de saber qui era en Pedro, era un aparell molt comú a totes les cases (cadascú el personalitzava i li posava el seu nom). Ell ho controlava tot, des de qui entrava a casa, com estava la gent que hi habitava, què havien de menjar diàriament i cuinar-ho; també s’encarregava de comprar el menjar arreglar algun desperfecte de la casa, etc. Us he de dir que som una rata de biblioteca (virtual), ja que les biblioteques, com vosaltres les coneixeu, ja han desaparegut. Navegant per la gran bibioteca universal vaig trobar un llibre anomenat “ Jocs tradicionals de Mallorca”, que em va cridar molt l’atenció. En aquest llibre es veia com els nins i nines jugaven a uns jocs molt diferents als dels nostres dies (jo diria que eren ciència-ficció). Un dels jocs consistia a amagar-se mentre que un contava; un altre joc era amb unes bolles de vidre...; feien ballar una baldufa amb una corda. Vaja, unes coses increïbles. A la meva germana i a mi ens va agradar molt, a mi m’encantaria poder sortir de casa i trobar amics per jugar-hi, però en el nostre món això no és possible. Els nins de la meva edat no sortien de casa, sempre hi estaven tot el dia, ja que es pensaven que allà dins ho tenien tot. Jugaven, sí, però d’una altra manera, de forma virtual, es connectaven amb els seus companys de feina virtualment i jugaven als seus jocs virtuals preferits, xatejaven virtualment, etc. Al dia següent Pedro em va dir: -Sara, estàs bé, avui t’ha pujat molt la tensió. Us he de dir que els robots ho poden saber tot , ja que ara, en el meu món, les persones duen un xip al canell, perquè la màquina els pugui controlar i dir quan necessiten una cosa o
CURS 2019-20
OVIMON 13
Premis Sant Jordi 2020 una altra… -Jo not què em passa alguna cosa, però no sé exactament que és… Una hora més tard ja sabia que em passava, i li vaig dir a en Pedro: -Pedro, crec que ja sé que em passa, ahir vaig llegir, com bé pots saber, un llibre de jocs tradicionals que feien a Mallorca, els nens sortien al carrer, jugaven… Hem d’aconseguir que tot sigui com abans, i aconseguirem fer un món millor. -Crec que tenc una gran idea, jo em puc contactar amb tots els aparells electrònics del món, i fer que aquests es vinculin a la pantalla dels nens, que sàpiguen com era el món d’abans, que sàpiguen que jugar a fora amb els amics és molt més divertit que un món virtual, ja que hi ha mil coses més per fer, millor que tancats dins casa, no? -Jo podria fer un robot amb cames, per a cada dispositiu electrònic, així també podríeu sortir amb ells, ja que vosaltres tampoc sabeu què és el món exterior. - Va dir na Laura, tota il·lusionada. -Molt bona idea ! -van exclamar a la vegada
en Pedro i na Sara. Mans a l’obra, vàrem estar tot el dia amb aquest projecte, Jo supervisava, na Laura feia els robots, i en Pedro enviava el missatges als seus amics virtuals. Ara sols havíem d’esperar a demà per veure el resultat. El dia següent, just al dematí, quan ens vam despertar, el primer que varen fer va esser mirar per a la finestra, ja es notava un gran canvi. Només en un sol carrer, uns vuitanta nins i els seus robots, parlant amb altres nins, jugant amb una pilota virtual que havia creat un robot. Crec que aquell, va esser el dia més feliç de la meva vida. El president en veure el dràstic canvi es va adonar de la situació, va ordenar fer tornar obrir totes les escoles, biblioteques, espais públics, i així totes les persones que volguessin sortir de casa, i gaudir o passar un bon moment ho podrien fer. I així va acabar el millor dia de la meva vida…
Guanyadora del concurs de narrativa de 3r i 4t ESO Bàrbara Rubert Grimalt, 3rD L’OBLIT I ara mateix, pensant que estem separats, ja et puc dir que encara penso en tu. Sí, després de 20 anys encara continuo pensant en tu. Soc mestre de l’institut allà on nosaltres estudiàvem i no ha canviat gaire, encara hi ha aquell banc de pedra on tothom tirava els papers del berenar, aquell banc on nosaltres ens sèiem, però ara mateix ningú s’hi seu. Crec que el volen llevar i canviar de banc perquè diuen que quan plou el ciment del xucla l’aigua. Jo no ho permetré. Aquest banc va ser el principi de tot. També continua havent-hi el menjador. Ha canviat bastant: ara és més gran i les cuineres ja no són les mateixes. Jo duc els alumnes de 3r A i ens ha tocat la mateixa aula que la nostra.
El sòl continua essent vermell i les parets de color beix, les finestres encara donen a la part de darrere de l’escola, però després del que va passar, estan cobertes de barrots. En aquest sentit, l’institut no ha canviat gaire. Cada dematí quan em despert i em faig les dents netes em miro al mirall i penso com hauria estat la meva vida si el 6 de febrer del 1986 no haguéssim quedat per anar amb bicicleta cap a l’institut. Allà estava jo, preparant-me per anar a l’institut, ja tenia la maleta a punt i m’estava pentinant. Sabia que tu arribaries en qualsevol moment, eres un nin molt puntual. Vaig agafar el berenar i mentre el ficava dins la maleta, vaig fer un petó a la mare, que ja netejava la casa. Jo ja estava esperant al portal, no va passar ni un minut i allà estaves tu, amb la teva bicicleta. Em miraves amb alegria
CURS 2019-20
OVIMON 14
Premis Sant Jordi 2020 Em miraves amb alegria i amb la teva mà em vares indicar que m’assegués al manillar, m’hi vaig seure i vàrem partir cap a classe. No xerràrem de tot el camí, em va resultar molt estrany. Arribàrem prest. Com sempre. I ens seguérem al banc de pedra de davall els arbres. Feia una estona que m’estaves mirant i no deies res, i per això vaig començar a xerrar. Tu, sense escoltar-me t’aixecares amb el cap baix, et posares davant jo i em vares mirar. Amb la teva veu tremolosa i suau em vas dir el que tant et preocupava. Jo no vaig
saber reaccionar i em vaig posar a plorar. Tu m’agafares les mans, m’hi posares una carta i em digueres “perquè em recordis”. Em vaig guardar la carta a la butxaca i anàrem a deixar la bicicleta a derrere l’escola. Ja estava a punt de sonar el timbre i partírem cap a classe. En aquell moment, encara que quedessin setmanes perquè marxessis, sentia com si ja no hi fossis. I ara em deixo de mirar al mirall i me’n vaig a treballar, tot i que pugui semblar que has caigut en l’oblit, encara estàs al meu cor.
Guanyador del concurs de narrativa de 3r i 4t ESO Joan Servera, 4tC Billet d’anada i tornada Capítol I Na Marta, una noia prop dels 15 anys, resideix al poble de L’Eix, a prop de Frangue i viu amb els seus pares. Cursa 4t de secundària. Per ara, en principi, el curs li va prou bé com per poder pasar al batxillerat. Per poder aconseguir el seu repte, ser profesora de Ed.Física, cada matí berena d’un tassó de llet amb una torrada de mantega i una tallada de pernil dolç. Mentrestant, la seva mare prepara un entrepà de formatge fos al forn. Les classes comencen a les 8 del matí i ella, abans d’entrar, ja ha anat a fer la ronda dels afores del seu poble mentre passeja el seu gos. Són les vuit del matí i na Marta ja és a l’aula fent la seva assignatura preferida, Coneixement de l’esport, una assignatura els continguts de la qual són donar a conèixer les diferents esportistes del món de l’esport i tots el esports que es practiquen. És l’assignatura de què treu la millor nota. Quan falta una hora per arribar a l’esplai ja no pot pus de ganes de menjar-se l’entrepà que li ha preparat la seva mare, i quan manquen 35 minuts per acabar les classes, la panxa li fa un soroll de gana tan gran, que no es pot aguantar les ganes de saber què li haurà preparat las seva padrina per dinar.
El plat que més li fascina són les magnòlies amb salsa de tomàquet, sobretot si duen formatge gratinat pel damunt. No hi ha cap dia que de qualsevol cosa que hi hagi no es mengi 2 plats, més el segon plat i les postres. Per la tarda, quan acaba les dues hores d’entrenament, a casa l’espera un sandvitx, amb una taronja del jardí, damunt la taula del menjador. Cada dia no falla la carteta que li deixa la mare amb un missatge ben sentimental. Es menja el berenar de mitjan horabaixa i es centra en la tasca de l’escola. Mentrestant, espera el seu pare que vingui de treballar. A dies no té tasca i s’entreté fent pastissos per portar-li a la seva padrina per donar-li les gràcies pel dinar de cada dia. De seguida que arriba el pare, la seva primera frase és: “on és la meva cuinera preferida?”. Na Marta en sentir aquestes paraules ja sap que el pare és aquí i que ha d’anar a dutxar-se tot d’una mentre el pare prepara el sopar. El pare no és dels millors cuiners que existeixen, però el que na Marta valora és que tingui intenció de preparar-li un bon sopar i li posi aquella miqueta d’amor dintre. Sopen els dos junts i es conten com ha anat el dia. Arriba el vespre i és hora d’anar a descansar per al nou dia de demà. Els dies van passant i la rutina de na Marta no canvia per res, tant si plou com si no, tot segueix igual. Un matí com un altre es des-
CURS 2019-20
OVIMON 15
Premis Sant Jordi 2020 perta, , i veu un cel molt ennuvolat. El dia no li agrada, però com sempre, el comença amb ganes. Tot segueix igual fins a l’hora d’anar a dinar a casa de la seva padrina, cosa també de rutina, aquesta vegada, però, amb una diferència, no trobà bo el dinar, cosa que mai en la vida li havia passat. Na Marta no diu res a la padrina i pensa que és que li faltava sal, pensa que tal volta havia posat sucre en lloc de de sal. Passa la setmana i na Marta nota que el dinar de cada dia és més magre, no sap per què, mai diu res a la seva mare ni al pare. Comença una nova setmana i quan ha arribat d’entrenament, no troba a casa el berenar ni la carteta que cada dia li deixa escrita la seva mare. Per a ella això ésl del més estrany. Telefona el pare, però no li contesta; repeteix el mateix amb la seva mare, tampoc hi ha resposta. Finalment, telefona a casa de la seva padrina i li contesta una veu estranya. Aquella veu desconeguda la informa que la padrina és al servei d’urgències de l’hospital on treballa la seva mare. L’angoixa li omple el cor, per uns instants no sap cert si qui està malament és la padrina o la mare. Amb nervis penja el telèfon i corrents va a casa de la padrina a veure què ha passat. Quan arriba i troba el pare, amb posat seriós i trist, que parla amb dos homes (a un el coneix perquè és veí, sap que és el notari; l’altre du un uniforme de la funerària de la ciutat). Sent que el trespol s’enfonsa davall els seus peus, queda blanca de l’ensurt, no sap què passa. En aquell instant, sent que els polsos se li aturen, la vista se li ennuvola i sent els batecs del cor de forma accelerada, com un cavall a ple trot. El pare la veu, la seva mirada transmet una tristor infinita, li diu que tot està bé, que la padrina ha tingut un desmai i que han cridat l’ambulància. Na Marta vol entrar a veure-la i troba la mare amb uns plors impressionants. Demana on hi ha la padrina i li diu que es troba dins la seva habitació. Entra de seguida i la troba ajagudeta a dins el llit amb la roba que va dur quan na Marta va celebrar la seva primera comunió. Queda petrificada amb aquella imatge, per uns moments,
veu la padrina, que sembla que ha tornat jove. Els de la funerària han fet bona feina maquillant-la. Per un instant pensa que dorm, però repensant la situació, veu que la seva padrina ja descansa en pau, i una pau per sempre. No s’ho pensa i el primer que fa és donar-li una abraçada i una besada al front. Agafa la cadira que es troba dins la cambra i s’asseu devora ella, agafant-li la mà. Ha volgut allargar aquell instant de forma eterna. El moment li sembla molt breu perquè encara cal traslladar el cadàver, aquella padrina seva tan estimada, fins al cementiri. La família marxa cap a casa seva i, al cap de la Marta, sols hi ha una idea. De què ha mort la padrina? Els pares li conten que escurant els plats ha caigut a terra de sobte. Ha estat la mare qui l’ha trobat quan, com cada dia, anava a veure-la. Ella l’havia trobat amb el darrer alè de vida i havia cridat l’ambulància. Quan arribà el metge confirmà la pitjor de les sospites: madò Aina era morta, segurament un infart, probablement feia dies que el patia sense temer-se’n i el final era la situació que tenien al davant. La Marta conta als pares que feia dies que la padrina feia un menjar estrany i no li sortia del gust que ella feia sempre. Els pares, volen treure importància a la situació li diuen que això no implica res, però la Marta no s’ho pot treure del cap. Tal vegada, qui sap, si ho hagués comentat, si ho hagués dit, podrien haver fet alguna cosa. La culpa comença a acompanyar la Marta. Les seves il·lusions es comencen a dissoldre, les ànsies d’arribar a ser professora d’educació física, també es comencen a esvair. Res té sentit des de la mort de madò Aina, la seva padrina. La culpa no l’abandona. Les hores d’anar a dinar li recorden la padrina, el menjar li recorda la padrina, fins i tot el renou dels plats i tassons li recorda la padrina, i comença a avorrir el fet mateix d’asseure’s a la taula. Simplement, la pena és tan gran, que no vol menjar, no vol recordar els cuinats que li feia aquella doneta velleta a la qual estimava.
CURS 2019-20
OVIMON 16
Premis Sant Jordi 2020 Al principi, els pares no en feien gaire cas, també ells estaven afeixugats pel pes de la mort. A la casa no hi havia alegria i que la Marta s’aprimàs un poc no tenia res d’estrany. Però la Marta segueix culpant-se: Si ho hagués dit, si ho hagués comentat… Les setmanes passen i l’estat de la Marta arriba a un punt crític. La seva pèrdua de pes és ja molt gran. Ella segueix veient-se bé, i fins i tot pensa que perdre pes li vendrà bé per arribar a ser una bona atleta; “No hi ha atletes grasses” pensa, de manera que, passades les primeres setmanes, es proposa menjar cada vegada menys per poder aconseguir un cos més àgil, més esportiu, més a la moda. La pena per la padrina passa, però el propòsit de no menjar es fa cada vegada més fort. La mirada preocupada dels pares va descobrint un cos en el qual quasi no reconeixen la seva filla. Una veu d’alarma es clava a les se-
ves converses i decideixen posar-se en mans d’algú que pugui ajudar-los i ajudar-la. Decideixen acudir al terapeuta Robert Montselva, gran amic de la mare de na Marta. Robert coneix bé la família i sap quins xantatges ha de fer per poder aconseguir una resposta de la Marta. Després de passades unes setmanes de consultes dia a dia, mirant el pes -si augmenta o disminueix- si la família millora, si a na Marta li entra al cap que això d’aprimar-se no afavoreix el seu cos… En Robert s’atreveix a fer-li una proposta. Terapeuta: estaràs una setmana sense venir a veure’m, si aconsegueixes passar els 40 kg no ingressaràs a la clínica; en canvi, si és a la inversa, sí. Subjecte: proposta acceptada.
Guanyadora del concurs de poesia de 1r i 2n ESO Núria Miralles, 2nE ABUSAR Una mirada, una carusa. Una llàgrima, una satisfacció. Un crit, un silenci.
Tens por, s’alimenten. T’agrada, ho fan desaparèixer. No t’agrada, Apareix al plat,
Tu fas, t’ho imposen. Tu dones, n’abusen. Tu rius, ells no.
Ho necessites, t’ho prenen. Avançes, et traven. Jugues, et fan trampa.
CURS 2019-20
OVIMON 17
SOM CREATIUS Taller d’escriptura creativa a 3r d’eso Departament de català La darrera setmana de gener l’escriptora i guionista Laura Gost va impartir un taller d’escriptura creativa a l’alumnat de 3r d’ESO. L’objectiu és que s’animin a participar al Concurs de Narrativa i Poesia que organitza el Departament de català dins el marc del dia de Sant Jordi i, alhora, facilitar-los eines per millorar l’expressió escrita. A vint anys, Laura Gost (sa Pobla, 1993) ja havia escrit el guió de Woody & Woody, que després es va convertir en el singular curtmetratge d’animació que li donà el premi Goya 2018. Mentrestant, guanyava el premi de l’Art Jove 2016 amb el relat L’escriptora de contes, signava els guions dels curts Chat vol dir moix i Hostal Orión, s’enduia amb la seva obra Seguí el darrer Torneig de Dramatúrgia de Palma i, entre d’altres, escrivia la primera novel·la, La cosina gran, que, publicada per l’editorial Lleonard Muntaner, es convertia en el llibre més venut del Sant Jordi 2019. Té 25 anys, devora llibres i pel·lícules des que era nina i, com ella diu, “amb els peus a terra”, no atura de somiar.
L’escriptora i guionista Laura Gost llegint El Petit Príncep a la biblioteca del nostre institut.
Millor relat
Alumnat de 3rB Quan va arribar a l’institut, es va quedar sense paraules i sense poder evitar-ho, va esclatar a riure. En Nofre va veure un professor amb una vestimenta rara. En Pau, el professor, duia la roba interior per defora. En Pau sempre arribava abans que els altres professors i alumnes perquè li agrada anar als banys a girar-se la roba. Aquest professor de Tecnologia sempre es deixava els calcetins de corets per damunt dels pantalons. En Nofre no hauria pensat mai que aquell professor que pareixia tan seriós anàs vestit d’aquella manera. Aquell dia era molt prest i encara no
havia arribat ningú més, i quan el professor es va adonar que en Nofre l’havia vist, es va posar tan nerviós que es va tancar dins el bany. Aleshores, en Nofre va veure que la gent que anava arribant anava vestida d’una manera similar al mestre. Nerviós, en Nofre va anar a canviar-se per anar igual que els altres. Quan va sortir del vestuari, però, ell era l’únic que duia la roba al revés. En aquell moment en Nofre s’adonà que no havia de burlar-se dels altres companys i professors pel seu aspecte i que no s’havia de veure pressionat per canviar la seva forma de ser ni per agradar als altres.
CURS 2019-20
OVIMON 18
SOM CREATIUS Millor relat breu Alumnat de 3rD Des de la nau espacial, va observar el seu antic institut destruït i va demanar-se si al nou planeta podrien construir una zona tan fantàstica com el Pla de Mallorca. No sabia ben bé què li esperaria al seu futur, només intuïa que seria molt millor. Ell era un jove de quinze anys. En Xisco era un nin problemàtic que no s’havia imaginat que el seu darrer dia a la Terra era aquell. En Xisco va sentir una veu femenina que el cridava des de dins la nau. Era sa mare que el despertava del seu somni. Es va aixecar del llit amb peresa i se’n va anar a berenar. Per la finestra va veure la nina que li agradava. En Xisco va sortir i va acompanyar-la fins a la parada de l’autobús. Quan va arribar a l’institut, es va adonar que havien desaparegut el bus i la nina que tant li agradava. Ell es
trobava sol a l’institut mentre una tempesta es formava sobre l’edifici. Com que tenia por i no tenia el mòbil, va sortir de l’institut i va córrer cap a ca seva. Quan hi va arribar va entrar al bany per rentar-se la cara i les mans i va veure que l’aigua era negra. En Xisco, espantat, va anar a la sala d’estar i hi va trobar un diari obert: la data indicava l’any 2666. Incrèdul, va sortir defora i, davant ca seva, hi va trobar una nau espacial com la del seu somni. En entrar dins la nau, va veure la nina que li agradava i que li parlava amb la veu femenina del somni. La nina, amb ulls diabòlics i una rialla sinistra el va mirar i li va dir: “Tranquil, serà breu”.
Departamento de castellano Desde que tenemos uso de razón (¡o antes!) recibimos instrucciones para llevar a cabo con éxito una tarea, por sencilla que sea. Solo es necesario seguir unos pasos, explicados con claridad, para que logremos el objetivo; pero, ¿qué pasa si en vez de explicarnos cómo aprobar un examen nos explican cómo
suspenderlo o conseguir negativos en clase? ¿O, si por el contrario, las intrucciones son tan absurdas como para explicarnos cómo pisar una piel de plátano? No os perdáis estos divertidos tutoriales realizados por los alumnos de 1º de ESO dentro del marco de estudio del texto instructivo. ¡No tienen desperdicio!
Los videotutoriales de 1º de ESO
Farmapoesía, ¿qué es eso?
Departamento de castellano Y llegó el COVID-19. Y tuvimos que quedarnos en casa durante semanas y reinventarnos. Le pedimos a la chavalada de 1º de ESO que se observaran a sí mismos y a sus seres queridos para recetar un medicamento que cure los dolores relacionados con las emociones que sentimos durante el confinamiento...¡y otras cosas inesperadas! ¡No dudéis en hacer click en la imagen para conocer qué nos receta el alumnado de 1º de ESO!
CURS 2019-20
OVIMON 19
SOM CREATIUS Certamen Maruja Mallo 2020
Departamento de castellano El arte es la única forma de libertad real que el ser humano conoce. Por este motivo, creímos necesario que existiese un certamen que pusiera en auge la creatividad, la cooperación y la imaginación artística y literaria del alumnado. A través de este certamen Maruja Mallo se pretende estimular el interés por la creación literaria y artística en conjunción. Los participantes del concurso tuvieron libertad para crear sus obras, siempre y cuando se inspirasen en las obras de historia del arte que fueron expuestas en la entrada del centro. Estas podían ser presentadas tanto de forma individual como por parejas, y en
cualquiera de las cuatro lenguas que se imparten en el centro: catalán, castellano, inglés o alemán. Pese a que el plazo de entrega de las obras fue el 6 de marzo, el fallo del jurado, y su posterior comunicación a los ganadores, tuvieron que ser pospuestos debido al estado de alarma impuesto por la crisis sanitaria del COVID-19. Este año, la categoría artística quedó desierta por falta de participación no así la literaria. Maria Mesquida de 2D y Xavier Riera de 4A fueron los ganadores en la categoría individual de 1º y 2º de ESO y en la individual de 3º y 4º de ESO, respectivamente. Ambos fueron premiados con un vale por valor de 25€
CURS 2019-20
OVIMON 20
Premios Maruja Mallo 2020 Ganadora de la categoría literaria individual de 1º y 2º ESO Maria Mesquida 2D MI SUEÑO “Nadie es único. Aunque sea distinto de los demás. Yo me creía eso. Estaba equivocado.” Esas palabras me dejaron muy confundido. Él creía que no era diferente, que se convirtió en lo que juró no ser. Para mí no era así, para mí era una persona peculiar, pero una peculiaridad positiva. Es decir, su manera de ser, su sonrisa, sus bellos ojos heterocromáticos. Eso era lo que yo veía de él, que era único. El único que amo. Realmente no entiendo por qué dijo eso. Cuando sus ojos cristalizados se posaron en mi mirada sentí como me destrozaban por dentro. Justo cuando me dirigí a abrazarlo todo se volvió borroso y oscuro. Desperté, tuve ese sueño de nuevo. Lo más patético de todo, es que me enamoré de un chico que ni siquiera era real, solo en mis sueños. Di un suspiro y me levanté de la cama, tenía que irme al instituto. Como os podéis imaginar era un chico normal como otro. Mi físico como otro cualquiera. Era el típico castaño de ojos oscuros y algo alto. Como dije, un chico más del montón. Creo que lo que tenía diferente al resto era que me gustaba una persona que era producto de mi propia imaginación. Estaba a punto de empezar la clase, pero el director entró. Él no entró solo, a su lado había un chico. Me quedé en shock, era el chico de mis sueños. No podía ser. ¿Estaba soñando? ¿Los sueños se hacen realidad? ¿Era realmente él? Me di unas palmaditas en la cara para comprobar si realmente era verdad lo que estaba viendo. ¡¡No estaba soñando!! ¡Además era clavadito a él! Tenía el cabello muy oscuro, sus ojos eran heterocromáticos, uno azul y el otro marrón, su tez era muy blanquita y su estatura era bastante bajita.
Sentí como mi corazón empezó a latir muy rápido, mi respiración se alteró a la vez que mi cara comenzaba a arder. El chico se acercó a mí. Se ve que a mi lado estaba el asiento vacío para que él se pudiera sentar. Dicho y hecho, se sentó a mi lado. Parecía muy tímido y tenía un leve sonrojo en sus mejillas, era realmente adorable. -Hola, me llamo Sam.- Me presenté lo menos nervioso que pude. -Ho-Hola, mi nombre es Liam.- Me respondió tartamudeando. ¡Este chico no puede ser más tierno! -Bonito nombre Liam.- Le sonreí. Quería que se sintiera cómodo conmigo.- ¿Te apetece que luego te enseñe el centro? -Sí, gracias.- Se sonrojó aún más. Cuando terminaron las tres primeras horas le mostré todo el edificio. Noté que Liam no tenía muchos amigos, le costaba bastante relacionarse conmigo. Me prometí algo desde aquel entonces, y eso es que nunca me separaría de él. Era mi oportunidad, saber que era tan pequeño, frágil y el chico de mis sueños, me provocaba una gran necesidad de estar a su lado. Pasaron un par de años desde el día que nos conocimos, exactamente hoy hace 3 años. Para celebrar eso le invité a mi casa, ya que hace poco me independicé, ya que tenía 19 años y era hora. Estábamos sentados en el sofá mirando nuestra película favorita de aquel entonces. -Oye Liam, necesito decirte algo.- Era ahora o nunca. Tenía que decirle lo que sentía por él. -Dime Sam.- Me dijo con una sonrisa dibujada en su adorable cara. -Mira, desde hace ya mucho tiempo tenía planeado decirte esto.- Lo cogí de las manos y mirándole con sinceridad a los ojos. Liam me miró con un gran sonrojo en sus mejillas, este chico me haría explotar el corazón.- Liam, me gustas. Estoy perdidamente enamorado de ti. Sé que va a sonar extraño, pero antes de conocerte ya estabas en mis sueños.
CURS 2019-20
OVIMON 21
Premios Maruja Mallo 2020 Tu sonrisa, tus bellos ojos, tus tiernos sonrojos y muchas cosas más son lo que hacen volver loco a mi corazón. Así que sí, Liam Mills, estoy enamorado de ti. -E-esto, y-yo… - Lo dejé muy confundido. -No hace falta me resp- ¡Tú también me gustas Sam! - Me interrumpió. Eso me dejó atónito, no me esperaba una respuesta como aquella. - Sam Collins, estoy enamorado de ti. Y también sonará increíble, pero tú aparecías en mis sueños al igual que yo en los tuyos. Y por eso… - No le dejé continuar, ya que posé mis labios en los suyos. Deseaba tenerlos estampados en los míos y eso se cumplió. Fue un beso cálido y dulce, cosa que me encantó. Al principio él se sorprendió, pero al cabo de unos segundos siguió mis intenciones. Duramos así aproximadamente unos 3 minu-
tos. Decidí separarme para decirle un par de cosas. -Liam, te amo y prometo estar a tu lado para siempre. - Dicho esto lo abracé como nunca antes lo había abrazado. Él empezó a llorar.Hey, ¿Por qué lloras? -Porque nunca me imaginé que esto pudiera ocurrir. Sam, yo también te amo.- Después de esas palabras, supe que lloraba de felicidad. Le limpié sus saladas lágrimas con las yemas de mis pulgares. Volví a despertar. Me asusté mucho, deseaba que eso fuera real. Giré mi cabeza por todos lados con la esperanza de encontrar a Liam. Y así fue, estaba durmiendo plácidamente a mi lado. No me pude resistir, así que nos arropé y coloque su cabecita en mi pecho para sentir la sensación de que protegía a mi mayor tesoro.
Ganador de la categoría literaria individual de 3º y 4º ESO Xavier Riera, 4A Lleno de una nada inmensa Desde que no estás, desde que me quedé solo, desde que no he vuelto a sentirte cerca, me he llenado de nada.
La nada es enorme, oscura… Y me envuelve por completo. Ya se ha adaptado a mi cuerpo, y tengo la impresión de que ha venido para quedarse.
Maldigo la noche en que te fuiste. Maldigo el tiempo que podríamos haber pasado juntos y no pasamos. Maldigo todas las olas y todo el mar que te engulló, y me maldigo a mí mismo por estar aquí aunque tú no estés.
Ya no hay vuelta atrás. Para mí, los días tan solo son horas, y lo único que sé es que estar lleno de nada es mil veces peor que estar vacío.
Aún sabiendo que estoy hecho pedazos, aún sabiendo que debería haber muerto yo y no tú esa noche, sigo sin el coraje suficiente para afrontar mi miedo y asumir mi destino fatal.
CURS 2019-20
OVIMON 22
SOM CREATIUS ¡Cuéntame un cuento! Departamento de castellano El curso pasado pusimos en práctica la actividad de crear y regalar cuentos al alumnado de las escuelas adscritas y fue un rotundo éxito, tanto entre nuestro alumnado de 2º de ESO, como entre el de dichas escuelas. Este año hemos decidido seguir con la misma actividad, solo que a través de un formato más digital ya que nos ha pillado confinados. Por ello, además de escribir su cuento y de añadir un dibujo, hemos decidido que sería bonito grabar su voz mientras lo contaban para que así sus compañeros de las escuelas adscritas no perdiesen la oportunidad de asistir al cuentacuentos y para que nuestro alumnado tuviese un bonito recuerdo de esta actividad para un futuro. Si hacéis click en la imagen podréis acceder a una selección de los cuentos contados por sus autores. ¡Disfrutadlos porque son muy bonitos!
Videorrelatos, historias con libro Departamento de castellano Seguramente, si les preguntamos a nuestros alumnos para qué sirve un libro, enseguida nos responderán que para leerlo. Pero durante este confinamiento, nuestro alumnado de 3º y 4º de ESO nos ha demostrado que los libros no solo sirven para ser leídos, sino que también podemos inventar preciosas historias utilizando sus títulos como oraciones de una nueva aventura. Os animamos a hacer click en la imagen para descubrir las preciosas historias que nos cuenta el alumnado de 3º y 4º de ESO.
CURS 2019-20
OVIMON 23
SOM COEDUCATIUS I tu coeduques? Comissió de coeducació Aquest any, al centre tenim una nova comissió: la comissió de Coeducació. I què és educar d’una manera coeducativa? Vol dir educar per tal de promoure la igualtat de gènere, el respecte a l’orientació sexual de cada una de les persones i a la seva identitat de gènere. Així doncs, és una comissió amb una tasca molt important. Durant aquest curs 19-20 la comissió ha dut a terme diferents actes per tal de conscienciar sobre la importància de respectar-nos entre nosaltres i de veure la diversitat com una oportunitat de nodrir-nos com a societat. A continuació trobareu algunes d’aquestes accions organitzades per la comissió de Coeducació. Exposició Intercentres: Feminisme a l’Escola Des de la plataforma Feminisme a l’Escola, el passat 22 de novembre es va organitzar una exposició fotogràfica on es mostraven diferents imatges que visibilitzaven les violències que reben les dones cada dia. Des del nostre centre, vàrem participar de les imatges enviades, així com de l’acte conjunt. A més en aquest acte, l’IES Son Ferrer va preparar una performance titulada “No es un juego de niñas” on estaven integrades aquestes imatges realitzades per l’alumnat dels diferents centres de les Illes. Sens dubte, un gran dia per caminar cap a l’erradicació d’aquesta xacra masclista; un dia on tots i totes férem història cap a la igualtat als centres educatius de les Illes Balears. Kilòmetres contra la violència de gènere Durant el mes de novembre, dins del marc del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, la Comissió de Coeducació, juntament amb el departament
Alumnat a l’exposició Intercentres del 25N
Alumnat i professorat apuntant-se per a còrrer
d’Educació Física van dur a terme l’acció Kilòmetres contra la violència de gènere. Aquesta activitat engrescava els alumnes, durant els esplais dels dilluns, dimarts i dimecres del mes de novembre, a caminar al voltant del pati. Així, per cada un dels quilòmetres recorreguts Agromart i La Caixa es comprometeren a donar un euro a la Creu
CURS 2019-20
OVIMON 24
SOM COEDUCATIUS Roja per tal de lluitar contra la violència de gènere. En total, entre alumnat i professorat, aconseguírem caminar 795,2km, que es van traduir en 1598,4€! Homes Transitant: programa de ràdio El passat 14 de febrer, Homes Transitant ens va fer la proposta de compartir un espai de ràdio per parlar sobre igualtat, violència de gènere, amor romàntic i altres temàtiques relacionades amb la coeducació. La comissió d’alumnat va tenir un espai per poder donar la seva opinió i gaudir d’una experiència inoblidable. Aquí teniu el podcast!
Alumnes i professorat a l’auditori de Porreres
Decàleg inclusiu a les escales del centre
Alumnat al programa de ràdio
Setmana feminista Durant la setmana del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la Comissió de Coeducació, juntament amb el departament d’Història i Geografia, de Filosofia i d’Educació Física, va organitzar un seguit d’actes per tal de donar visibilitat a la lluita per aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones dins la societat. Així, l’alumnat de 3r i 4t va dur a terme una performance al temps del pati. Posteriorment, l’alumnat de 4t va escoltar el testimoni de Maria Marió, que els va conscienciar sobre la repressió que va patir la dona durant la Dictadura Franquista. D’altra banda, l’alumnat de 1r, 2n i 3r va anar a l’auditori del poble per assistir a una taula rodona amb quatre dones esportistes d’èlit: Xisca Tous, Úrsula Pueyo, María Ponce i Elena Gómez. Finalment, amb la plataforma de Feminisme a l’Escola es va realitzar un vídeo conjunt de tots els centres per explicar què volíem per aquest 8M: #VOLEM Decàleg inclusiu i dia contra la LGTBI-fòbia Per tal de promoure els valors de la igualtat, la comissió amb l’ajuda de l’alumnat va crear un decàleg inclusiu que definís el que som com a centre. Així, cada vegada que professorat i alumnat arriben a l’institut i pugen les
CURS 2019-20
OVIMON 25
SOM COEDUCATIUS escales recorden la importància de respectar-nos, estimar-nos i valorar la diversitat, ja que forma part de la nostra societat. A més,durant el confinament, l’alumnat i el professorat va dedicar una estona per fer una acció simbòlica per el 17 de maig, dia contra la LGTBI-fòbia. Totes les accions aquí plantejades són només un tast de tot allò que s’ha dut a terme al centre per part de la Comissió de Coeducació. Si en voleu saber més, podeu consultar el web de la comissió o seguir l’Instagram de la comissió: @coeducacioiesporreres
Dia de la dona escriptora Comissió de biblioteca /Departament de català Dia 22 d’octubre, alumnat i professorat va celebrar el Dia de la Dona Escriptora amb la lectura, durant el temps d’esplai, d’una selecció de textos escrits per diverses autores. Espai, temps i literatura en màxima harmonia. La celebració es va instaurar el 2016 per recuperar la memòria de les dones a la literatura que varen ser silenciades per qüestió de
Tot preparat per rendir homenatge a les dones escriptores!
gènere, i reconèixer alhora la producció de les autores actuals. Tradicionalment la festa dels llibres no té en compte les dones, per això es va escollir aquesta data, amb l’objectiu de fer visibles les escriptores, tot coincidint amb l’aniversari de la mort de Santa Teresa de Jesús.
CURS 2019-20
OVIMON 26
SOM SOLIDARIS Missió: aprendre a conviure Berenar solidari
Comissió de convivència Un altre curs, i ja en van uns quants, dia 12 de març es va realitzar altra vegada el berenar solidari de l’IES Porreres. El nostre centre està adherit a la Xarxa de Centres Solidaris impulsat pel Fons Mallorquí de Solidaritat, i entre altres accions solem organitzar aquest berenar que té com a finalitat recaptar diners pels projectes de l’esmentada ONG implicant a tots els membres del nostre IES. Aquest dia el professorat hi participà aportant el menjar que es ven a la paradeta solidària en temps de l’esplai. L’alumnat i la resta de membres de la comunitat educativa van poder comprar berenar, unes suculentes viandes que es van vendre a preus populars (entre 0’50 i 1’50 euros segons la porció) i que molt gustosament va vendre el professorat voluntari. En aquesta ocasió la quantitat de menjar va ser molt gran i la venda també, amb la qual cosa vam aconseguir recollir una quantitat
Alumnat esperant el seu torn al berenar solidari
rècord des que s’organitza el berenar: 390,35 euros!! Volem aprofitar aquest espai per agraïr a tothom per la implicació tant en la preparació de menjar com en el muntatge i desmuntatge de la paradeta, la venda i la particpació comprant berenar. El resultat tan positiu ens anima i encoratja a seguir realitzant aquesta activitat.
Projecte cibermentors 2019-2020
Alumnat cibermentor 2019-20
Aquest curs ha estat el segon del programa Cibermentors en el nostre centre, que coordina IB Jove (Institut Balear de la Joventut) i compta amb el suport de Convivexit (Institut per la Convivència i l’Exit Escolar). Tot i la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19, s’ha de dir que s’han pogut realitzar la majoria d’activitats programades i que les persones cibermentores han estat molt actives. En el mes d’octubre van assisitir a la formació genèrica en ciutadania digital i seguretat, que es va realitzar a la Biblioteca Municipal de Porreres. A partir d’aquí s’inicià el progra-
CURS 2019-20
OVIMON 27
SOM SOLIDARIS ma, donant a conéixer la figura de l’alumnat cibermentor amb un taller per a l’alumnat de 1r d’ESO sobre segurat a Internet. Posteriorment, l’alumnat cibermentor es va formar en ciberassetjament (o “ciberbullying”) per després intervenir de nou amb l’alumnat de 1r d’ESO i realitzar tallers durant la setmana mundial d’internet segura. Amb tot aquest bagatge i amb moltíssima il·lusió les persones cibermentores van organitzar una xerrada adreçada als pares dia 14 de febrer. En aquesta ocasió vam comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Montuïri que ens va cedir el local jove, espai que va acollir la xerrada que sota el títol “Saps que fan els teus fills a Internet?” es va centrar en donar a conéixer els perills d’internet així com oferir un bon grapat de consells per a una bona seguretat i navegació. Aquest curs les persones que han pres part del programa han estat Joana Maria Amengual (3r A), Maria Magdalena Figuera (3r A), Salvador Sansó (3r A), Paula Artigues (3r B), Leticia Montes (3r B), Victoria Remuiñan (3r B)Joan Mas (3r B), Thais de Dios
(3r B), Jerònia Lin Gomila (3r B), Lucía Escobar (3r C), Núria Mesquida (3r C), Bàrbara Matas (3r C), Catalina Deyà (3r C), Tonina Nicolau (3r D), Llúcia Jover (3r D), Mirella Sastre (3r D), Glòria Mora (3r D), Bàrbara Rubert (3r D) i Neus Pagès (3r D). A totes elles els volem agraïr la seva implicació i entusiasme. Moltes gràcies, cibermentores!
Formació en pràctiques restauratives: dissenyant futurs sociocomunutaris Des de la comissió de convivència es va proposar participar en la proposta formativa “Dissenyant futurs sociocomunitaris”, que implicava la participació de famílies, professorat i altres persones vinculades al centre i al nostre entorn social. Tant el centre com les famílies van rebre aquesta iniciativa amb força acceptació i d’aquesta manera es va poder iniciar el curs amb 14 mares i pares, 13 representants del professorat i el policia tutor de Porreres. La formació es va centrar en les pràtiques restauratives i va ser impartida per Victòria Picó, orientadora de l’IES Binissalem i mem-
bre de l’Associació de Justícia i Pràctica Restaurativa. La primera – i única sessió, atès l’aturada de les activitats lectives i formatives – va tenir lloc dia 12 de març i es va centrar en què és el conflicte i com es planteja des del punt de vista de les pràctiques restauratives. Esperem poder reprendre el curs vinent aquesta interessant activitat que ens ofereix l’oportunitat de formar-nos en condicions d’igualtat professorat, famílies i entorn social des de l’interès de construir un centre millor.
CURS 2019-20
OVIMON 28
SOM SOLIDARIS Impressió 3D a l’IES Porreres Rafel Juan Ja fa un any que el departament de tecnologia va comprar una impressora 3D. La idea va sorgir després d’assistir a la fira SIMO de Madrid on se’n pogueren veure diferents models i aplicacions. El model adquirit és una Ender Pro 3, una de les opcions amb més bona relació qualitat-preu. Fins abans del confinament, només s’han pogut fer proves d’impressió i disseny a nivell bàsic. Era una tasca pendent que sempre quedava relegada per altres feines més urgents i prioritàries. La primera setmana de confinament una companya va passar una notícia sobre la impressió en 3D de material sanitari. Al principi, el material de primera necessitat es va exhaurir ràpidament i els centres de salut es quedaren sense recursos. Es va fer una crida a tothom que tengués dispositius d’impressió 3D participàs de forma voluntària per impri-
mir viseres de protecció. Tot es va organitzar pel canal de Telegram CV_FAB_BAL i ràpidament la comunitat es va autoorganitzar en diferents rols. Els coordinadors anaven organitzant els repartidors, els productors i l’IB Salut per fer la distribució allà on feia més falta. Mentrestant, les empreses especialitzades i altres usuaris avançats oferien un servei de suport i resolució de dubtes (imprimir en 3D no és tan fàcil com sembla). Cada usuari rebia instruccions del model a fabricar i registrava les unitats que anava fabricant. Al final, tot passava per un procés de recepció a central, control de qualitat, desinfecció, empaquetament i distribució. Ha estat encoratjador veure com la gent es pot organitzar per donar resposta a un problema tan greu com el que ens hem trobat. La tecnologia i la tasca dels voluntaris del grup Coronavirus Makers han estat els pilars per contribuir amb la producció de més de 37.000 unitats entre viseres i “salvaorelles” a les Illes Balears.
CURS 2019-20
OVIMON 29
SOM CIENTÍFICS Demolab a la UIB Redacció/Facebook Dia 29 de novembre els alumnes de 4t d’ESO que cursen la matèria de Física i Química varen participar a dos tallers del Demolab a la UIB: Química recreativa i Identificació de plàstics.
Taller d’energia al Caixaforum
Redacció/Facebook És prou conegut que cal energia per fer qualsevol activitat, però d’on surt l’energia? Podem “fabricar-ne”? Què volem dir quan afirmem que es transforma? Tot al llarg del mes de novembre, l’alumnat de 2n d’ESO va participar al Taller d’energia oferit pel Caixaforum a Palma. Taller on, a través d’experiments, descobriren què és l’energia, quin n’és l’origen i quines són les transformacions que pot experimentar.
Experts en COVID-19 Redacció/Departament de Biologia Un nou virus ha provocat la pitjor pandemia del nostre segle i ens hem vist confinats per una malaltia anomenada COVID-19. Però, què és aquesta nova malaltia? Des del Departament de Biologia han plantejat diverses activitats als alumnes de 1r i 3r d’ESO per tal d’aprofundir en aquest nou concepte de malaltia i aclarir dubtes. Dia 27 de novembre, l’alumnat de 3r d’ESO va visitar l’Hospital de Manacor per tal d’informar-se millor sobre el COVID-19. De fet, la seva visita va ser inclosa al programa A LA CARTA d’IB3 (min.11:35 a 16:20). Després varen contestar un qüestionari per valorar els seus coneixements.
D’altra banda, els alumnes de 1r d’ESO varen fer servir una guia didàctica més senzilla anomenada Mussol i el coronavirus per conèixer aquesta malaltia i també varen contestar a un qüestionari. L’activitat va tenir tant d’èxit que des del departament de Biologia la varen fer extensiva al professorat i, ara, mitjançant la revista, a totes les famílies. Esperam que vos ajudi a resoldre dubtes!
CURS 2019-20
OVIMON 30
SOM INTERNACIONALS Interview to the Finnish teachers Alumnat 3A-B Last November (from 4th to 8th) two teachers from our partner school in Finland, Waltterin Koulu, visited IES Porreres in the frame of Erasmus+ programme. They came to our English class (3r A-B Wednesday, 13.05) and we had an interesting chat to get to know more about the well-known Finnish education system. This is an extract of the interview with Sari Haimakainen and Lotta Luhtaniemi: --What kind of subjects do you have in Finland? L. Apart from the ordinary subjects, we have Home Economics. It’s a class where students get to know how to make food, cooking or some other jobs you have to do at home, like cleaning dishes, washing clothes, baking and so on. Even preparing for the winter. My subject is Health Education. You get part of it in biology, I noticed. It’s mainly about how you can improve your own health. Those are our different subjects. S. Don’t forget Swedish, because Swedish is the second official language in Finland. Not very many speak Swedish, but everybody has to learn it. What subjects do you teach? S. I teach English and Swedish. L. I teach biology, geography and health education, three subjects. -How many students are there in a class? S. In one class, it depends on the subject, but usually it’s something between 18 and 24. Chemistry and Physics usually have only 16 and home economics, too. Music classes may be bigger. -Is your school public or private? S. There are not many private schools in Finland. It’s a public school. -What timetable do you have? S. We can start at 8 o’clock and the latest
lesson finishes at 14.50, so it’s seven hours. Then we have a gap between lessons and a break for lunch. -What do you like most about Mallorca so far? L. At the moment, it’s pleasantly warm, not too hot and quite peaceful, not too busy. S. You don’t need your winter jacket. It was -10º C in Varkaus this morning, very cold. -How many hours of English do your students have every week? S. Two or three. It depends on the grade. 14-year-olds get only two with the new curriculum. Earlier they got three, but now only two. -Is Finland very different from Spain? S and L. Yes! Certainly! L. I think the main difference is the seasons. We have very different four seasons: winter, with snow, ice and very cold weather. Spring and autumn are somewhere between winter and summer. Summer is not as hot as yours. I think this is our summer weather. Then, our streets are a little bit wider, because of the snow. S. Finland is a very big country. The distances are long, so we drove like almost four hours from Varkaus to the airport. You could go around Mallorca a couple of times. L. And because our country is so long from the north to the south, there was actually a time when it was winter in the northern
CURS 2019-20
OVIMON 31
SOM INTERNACIONALS parts and summer in the southern parts. S. And the light is very different. our winterns are very dark and our summers are very light. So we get a lot of sunlight during summer time. - What is the typical food of Finland? L. Potatoes, some kind of meat, pork or chicken. Now people eat a lot of pasta, rice or chicken. Vegetables… And “pulla” with coffee. “Pulla” is a kind of bun, a sweet bun with cinnamon and sugar. -Is there bullying in your school? S. Unfortunately, yes. -What do you do to stop bullying? L. We have a programme to stop bullying. it’s called “KiVa”, “A nice school against building” would be the translation. If we notice bullying our students tell us, then we have a group of teachers, who is going to talk to these students and they sign an agreement. A couple of weeks later they’re going to ask if they have done what they agreed on or not. If not, there are going to be group meetings, meeting with their parents and so on. -Are there any programmes for special needs students? S. We have got extra teaching. Some groups have two teachers in the same lesson, so you can get more help. We’ve got some special needs teachers who can take some students and teach them in a smaller group (four or five at a time). -What is the worst thing you have seen in our school? And in your school? L. We haven’t seen many bad things in your school. I noticed some boys playing on a computer during the lesson. S. We have a lot more problems with the mobile phones. You don’t use your mobile phones during the lessons without permission. -What thing from this school would you like to have in your school? What do you expect to learn from us? L. I think that programme you have on Wednesdays: “Projects”, that special time you ha-
ve for Projects. We don’t have that. It would be good to have a dedicated time to do those things, like a multiple subject activity. S. And your courage, I mean, you’re brave enough to talk in a foreign language in front of the class or to talk to us in English. L. Well, what I think we can learn is about giving your your opinions or your courage to speak in front of the class because our students are shier than you are. -How many hours of sunshine do you have in the winter? S. It depends on where you are in Finland. L. I worked in Ivalo, in Lapland and we didn’t get any sunshine for about two and a half months. It wasn’t totally dark. There was like a two-hour period of twilight. In Helsinki they can get about six or seven hours of sunlight. - What languages do your students study in your school? S. Finnish, obviously, English and Swedish. Then, you can choose an extra language, either Russian, French or German, but only if you want to. -Do you learn Spanish in Finland? S. Not very much. In bigger cities, for example in Helsinki, you can learn Spanish, but it’s not very popular. French, German or Russian are more popular, of course as they’re closer to our country. It wouldn’t be very sensible for you to learn Finnish, because you don’t have any uses of it. -What are your plans for the visit? What places in Mallorca are you going to visit? L. We have already visited some places: Colònia de Sant Jordi and Coves del Drach. On Saturday we’re going to Palma. We’re also going horseback riding in Calvià. We’d like to visit the mountains, but I’m afraid we don’t have time for that. Unfortunately, we won’t be able to go on the school trip to Serra de Tramuntana with the older students because of the weather forecast.
CURS 2019-20
OVIMON 32
SOM ESPORTISTES 1r d’ESO esportitstes i...ecologistes!
Redacció/ Facebook El mes d’octubre, l’alumnat de 1r d’ESO va fer una sortida a Montision organitzada pel Departament d’Educació Física i Tutoria. Va ser un dia esplèndid i perfecte per a una jornada de convivència alumnat-professorat. L’alumnat de 1r no només va sorprendre el professorat assistent amb la seva bona condi-
ció física, sinó també pel fet que, molts varen fer una recollida de fems durant el trajecte de forma totalment voluntària i desinteressada mostrant uns valors de respecte al mediambient extraordinaris. Gràcies 1r d’ESO per aquesta gran lliçó d’ecologisme!
2n d’ESO al Camí d’es Correu
Redacció/Facebook L’alumnat de 2n d’ESO va gaudir del patrimoni natural tot al llarg del Camí d’es Correu que va d’Esporles a Banyalbufar, sortida coordinada pel Departament d’Educació Física al mes d’octubre.
La condició física de 4t d’ESO a prova! Redacció/Facebook Els alumnes de 4t d’ESO varen fer una sortida de Cúber a Sóller pel Barranc de Biniaraix. Va ser un dia espectacular i ple de bones vibracions. Enhorabona a tots pel vostre nivell físic!
CURS 2019-20
OVIMON 33
SOM ARTISTES L’ukelele a l’IES Porreres
Agustí Salom Un petit instrument que t’acosta a la música més gran Ja en són uns quants, d’anys, que l’institut de Porreres va decidir incorporar l’ukelele com a eina pedagògica dins la matèria de música. Un instrument de moda, on la tradició musical als centres venia eclipsada per altres instruments com l’Orff (instruments de plaques com el xilòfon, metal.lòfon, carilló...) i la flauta dolça. Poder fer una melodia senzilla o un acompanyament mentre es canta una cançó propor-
ciona una ampliació i adquisició, no tan sols dels propis coneixements creatius i musicals, sinó que també contribueix a desenvolupar destreses imprescindibles i necessàries per a tot l’alumnat (vegeu “Intel·ligències múltiples”- Gardner). L’ukelele, sens dubte, ha arribat per quedar-se i no és estrany. La facilitat amb què es toca, la lleugeresa a l’hora de transportar, l’adquisició a preus mòdics i un so agradable, fan d’aquest instrument una forma interessant i divertida de fer música.
Decoramos con poesía
Departamento de castellano Durante el confinamiento, muchas son las emociones que han estado a flor de piel. Por ello, los alumnos de 4º de ESO han querido aprovechar la ocasión para elegir aquellos versos de poemas de poetas estudiados este
curso para crear dibujos o imágenes mostrando lo que en ellos suscitan y que, en algún momento de su confinamiento, han expresado con exactitud lo que sentían.
CURS 2019-20
OVIMON 34
SOM ARTISTES Arts & Crafts
CURS 2019-20
OVIMON 35
SOM ARTISTES
CURS 2019-20
OVIMON 36
SOM ARTISTES
CURS 2019-20
OVIMON 37
SOM ECOLOGISTES Premi al grup més ecològic Redacció El Premi al grup més ecològic del centre és una de les activitats més importants de la Comissió de Mediambient per a fomentar el respecte cap al mediambient. Desgraciadament, enguany aquest concurs s’ha vist truncat pel
confinament provocat per COVID-19 i només s’ha concedit el premi al guanyador de la primera volta, corresponent al primer trimestre. El guanyador d’aquest premi ha estat 1rC. Enhorabona!
Decoram les aules Redacció Un dels objectius principals de la Comissió de Mediambient és promoure valors de respecte cap al mediambient mitjançant el reciclatge. Així dit pot sonar un poc avorrit, però, i si parlem d’un concurs de decoració d’aules per Nadal amb objectes reciclats? FPB va ser el guanyador sense cap dubte! Enhorabona! Pitjau damunt la imatge per a veure les decoracions fetes per l’alumnat!
Recollida de fems, 5 punts extra! Redacció La sortida de l’alumnat de 1r d’ESO a Montision no només va ser una agradable jornada de convivència i natura, sinó tota una grata sorpresa ja que, per iniciativa pròpia, l’alumnat va anar recollint tots aquells fems que trobaven pel camí. Va ser una gran lliçó d’ecologisme i com a tal, la Comissió de Mediambient no podia quedar sense reconèixer el mèrit. És per això que des d’ara, cada vegada que l’alumnat faci activitats en horari escolar fora del centre i faci recollida de fems, rebrà 5 punts extra a la seva puntuació del Concurs del grup més ecològic. Com? Només vos heu de fer una foto amb un membre del professorat present a la sortida i fer-la arri-
bar a la comissió. Si voleu veure totes les fotos de la recollida que va fer 1r d’ESO, pitjau a la foto. Entre tots farem un planeta millor!
CURS 2019-20
OVIMON 38
Anuari ecològic Redacció La Comissió de Mediambient es troba dins el grup Docents pel futur, un grup de mestres i professors de les Illes Balears que lluita contra el col·lapse ambiental. Des d’aquesta associació de docents es duen a terme diferents accions amb l’alumnat com, per exemple, les fotos amb missatges que promoguin
actituds ecològiques. La Comissió de Mediambient va suggerir el seu alumnat de fer-se fotos amb aquest tipus de missatges i, si pitjau la foto, comprovareu la seva resposta! Malauradament, no tots els grups del centre varen tenir temps de poder-se fer la foto abans del confinament.
CURS 2019-20
OVIMON 39
Anuari ecològic
CURS 2019-20
OVIMON 40
Anuari ecològic
CURS 2019-20
OVIMON 41
Anuari ecològic
CURS 2019-20
OVIMON 42
Anuari ecològic
CURS 2019-20
OVIMON 43
Anuari ecològic
CURS 2019-20
OVIMON 44
Anuari ecològic
CURS 2019-20
OVIMON 45
Anuari ecològic
CURS 2019-20
OVIMON 46
SOM VALORATS Tengo una carta para ti Mateu Barceló Barceló Querido instituto, Me gustaría que esta carta esté por tus pasillos dentro de unos años para animar a nuevos y no tan nuevos alumnos. Te he dedicado esta carta para darte las gracias, gracias por cuidarme tan bien, gracias por enseñarme cosas que nunca hubiera imaginado que pudiera aprender, gracias a los tan maravillosos profesores que has acogido, como los que todavía están o como los que ya se fueron. Gracias por hacerme madurar, conocer gente nueva, hacer grandes amigos en los que puedo confiar y, en fin… gracias por todo. Recuerdo que hasta en mis peores momentos, he tenido gente que has acogido que me ha ayudado a seguir y luchar por lo que quiero o animar cuando estaba triste, incluso a calmarme cuando estaba furioso.
Todavía recuerdo mi primer día, tenía miedo de explorar lo desconocido, gente nueva, emociones y sensaciones nuevas, profesores nuevos y un cúmulo de emociones que eran una mezcla entre miedo y alegría, miedo por todo lo nuevo que había y alegría por querer estudiar y aprender en este centro. Y a ti, querido alumno o profesor que te has parado un momento para leer esta carta de lo que un día fue un alumno del instituto, quiero desearte lo mejor para esta etapa y que puedas enseñar o aprender muchas más cosas y que puedas hacer todo lo que te propongas. Concluyendo esta carta, me gustaría darte las gracias por hacerme quien soy y animarme a seguir estudiando. ¡Un abrazo y ánimos!
CURS 2019-20
OVIMON 47