Page 1

POVIM FEBRER-JUNY

CURS 2009-2010

N

NÚM 5

ANY II

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

L’hora dels adeus Correllengua Records d’una universitària Jo també anava en moto Carnaval 2010 Viatge d’estudis Intercanvi Jornada solidària Sant Jordi Premis literaris Anuari Passatemps


Revista Quatrimestral Núm 5 - Any II

IES PORRERES

CTRA. MONTUIRI S/N PORRERES

07260

T 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

COORDINADOR Biel Vich

Comissió de la revista Francisca Artigues Mika Obrador

Joan Bennàssar

Correcció lingüística

Editorial

Povimon s’acomiada de la Directiva que la va crear

L’HORA DELS ADEUS

Crec que a n'aquestes alçades del curs tots ja ho sabreu, però per si un cas vos ho diré: l'actual directiva se'n va. A començaments d'aquest any van presentar la seva dimissió a la Conselleria i aquesta va ser acceptada. A més a més tots els membres de l'actual equip que tenien plaça aquí han aconseguit plaça en altres instituts en el darrer concurs de trasllats. Es va obrir plaç per presentar una candidatura i un projecte de directiva, però aquest es va esgotar sense que ningú donés una passa endavant. Finalment la Conselleria ha nomenat un nou director que ve de fora amb el seu propi equip. Els motius de la dimissió els desconeixem tot i que els podem intuir. Tanmateix, aquesta revista no pot deixar d'acomiadar-se de les persones que la van idear i impulsar. Ells són els “autors intel·lectuals” de la criatura. Entre les seves aportacions una de les més destacades seria la creació d'aquesta revista escolar i se'ns dubte mereixen ser recordats per aquest fet. Per això tots els que feim aquesta revista i els que estimam la premsa escolar vos deim adeu i vos desitjam molta sort en la vostra carrera professional. Gràcies per haver-me fet realitat!

LA PUBLICACIÓ D’AQUESTA REVISTA HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES AL PATROCINI DE:

Margalida Sampol

Maquetació Biel Vich

Col·laboradors Miquel A. Serra, Neus Oliver, Sandra Garcia, Eladi Esteve, Francesc Melià, Rafel Nigorra, Marilen Adrover, Antònia Mora, Xisca Mut, Rodri Calvo, Margalida Sampol, Joana Mª Tomàs, Fina Sastre, Núria Serra i Joan Miralles.

Imprimeix Impremta Adrover

07630 CAMPOS - Ronda Catalunya, 56 - T 971 651 616

Aquesta és una revista independent i plural. La seva opinió s’expressa només per mitjà dels editorials. Els articles firmats expressen únicament l’opinió dels seus autors.

2

OPINIÓ

Jo també anava...

Correllengua

REPORTATGES

17

Un hivern a ...

26

CREACIÓ

6

Les coses que no ... 18

5

gòtica

25

4

Xerrada M. A. Vidal Palma

PASSATEMPS

Viatge d’estudis 4t

4

Dia de Sant Jordi

11

3

ACTUALITAT

Dijous llarder

SUMARI

8 9

10

11

Jornada

solidària

Viure o morir Gust FLC

de

Exchange

Interviews

15

17

tu

21

22

22 24

CONTRAPORTADA 26


Opinió

Un divendres del setembre de 2005 s'iniciava un curs escolar peculiar

RECORDS DE LA PRIMERA GENERACIÓ UNIVERSITÀRIA DE L'IES PORRERES

titut per assumptes que només concernien a uns Aina Ginard, ex-alumna No hi havia 4t d'ESO, tampoc no hi havia pilotes, ni quants bandolers. I no van acabar amb els furts, jardí, ni tan sols pissares: l'IES Porreres obria les les bregues o les destrosses a l'institut. El que és portes. La promoció 2006-2007 érem poquets, tirànic és que en la majoria d'ocasions pagaven només hi havia alumnes de Porreres i de Vilafranca. justs per pecadors: al bar entre hores no ens donSón dos pobles que tradicionalment no tenien aven ni aigua i, així i tot, no aconseguien que almassa en comú, que eren rivals en volei, bàsquet i guns incorregibles fumàssin entre hores. A poc a poc, s'anaven futbol, esports en els organitzant activitats quals ens havíem enen les quals els grans frontat en diverses participàvem: el viatge ocasions. Ens espera la neu de tercer ava un futur dispar: d'ESO, el fogueró per els de Porreres aniríem Sant Antoni, concursos a estudiar batxillerat o diversos, la festa de fi formació professional de curs, i el nostre via Felanitx, i els viatge d'estudis a Lonlafranquers a Manacor. dres. Precisament si Però, així i tot, van em ve al cap 4t d'ESO sorgir vincles de és per la gran quantiseguida. Ens va tocar tat d'excursions que ser els grans, però no férem. Els professors vam abusar. Érem un ens organitzaren curs bo de dur i fèiem moltes sortides, cosa molta feina! que agraeixo profunVeníem de petites esdament. És gratificant coles i col·legis i, en veure les lliçons dels certa manera, la mida llibres en la realitat! no va ser un escaló Recordaré sempre altan gros: ja dèiem guns professors com nosaltres que quedaria mentors perquè m'han petit l'institut, i ningú ajudat a fer possible no ens feia cas! És una que, amb esforç i llàstima que el laboraganes, ara jo sigui a la tori, la classe de universitat: n'Andreu música, la de tecnoloServer, na Bel de gia o la de plàstica música, na Maria Annomés es poguéssin tònia Pons, na Mika, i disfrutar els dos primers anys de vida N’Aina, al centre, amb na Mika i en Biel al viatge d’estudis de en Biel Vich. Tots ells em van ensenyar molt, del centre, ja que acde 4t d’ESO a Londres del curs 2006-2007 tualment es destinen a assignatures generals per moltíssim! falta d'espai. El que sí és destacable és que, com Els alumnes de la primera generació de l'IES Pordemanàvem nosaltres, la biblioteca ara s'obre en reres ja som a la universitat, enganxats al Pla temps de pati i s'utilitzen les instal·lacions es- Bolonya i amb ganes de prosperar: tendrem mestres, policies locals, periodistes, farmacèutics, i portives municipals. Un tema que record amb ràbia és la disciplina: hi tantes altres professions. Però sempre ens quedarà, havia normes tan absurdes com apuntar l'alumne a en un racó de la memòria, aquell nou centre que una llista per poder anar al bany o castigar tot l'ins- ajudàrem a fer realitat.

3


Actualitat

Cada grup va organitzar una comparsa per competir al concurs de fresses

II DIJOUS LLARDER A L’IES PORRERES

Extraescolars El passat 11 de febrer, dijous llarder, es va celebrar la segona edició del concurs de comparses carnavalesques a l'IES Porreres. Com l'any passat cada grup de l'IES va preparar una comparsa de disfressats i va representar una coreografia al ritme d'un tema musical. Molts professors es van disfressar per animar la festa i alguns tutors van sortir disfressats a ballar amb els seus alumnes. En Francesc Melià, disfressat de sant Francesc d'Assís va actuar com a mestre de cerimònies i D.J. El jurat format per Jaume Bordoy, Biel Vich, Teba Seijas, Xesca Salvà i Marta Alcover (disfressats de dragqueen,

4

Ramon Llull, cuiner, Sherlock Holmes i dandy decimonònic respectivament) va valorar l'originalitat, la coreografia, les fresses i la participació de les diferents comparses a fi d'atorgar un premi per a cada nivell. Les deliberacions van ser llargues per l'alt nivell dels participants i realment molts dels grups van quedar sense premi tot i haver donat un gran espectacle. Però no hi podia haver premis per tothom. Els guanyadors van ser 1C (fallers i paellers valencianans), 2D (Rocky o el combat de boxa), 3Cdiversificació (els homes-mosca) i 4A (amb un medley amb cançons de Mecano).


Actualitat

Els alumnes de 4t ens deixen els seus comentaris després de la ...

XERRADA AMB MIQUEL ÀNGEL VIDAL

Miquel Àngel Vidal és professor de secundària de llengua i literatura castellana i escriptor. Col.laborador habitual en mitjans de comunicació i audiovisuals i en revistes científiques i culturals. Ha obtingut diversos premis literaris i ha vist publicada la seva obra. (Contes curts, novel.la i Miquel Àngel Vidal és professor de teatre). secundària de llengua i literatura El dia 16 d’Abril castellana, escriptor i periodista. els alumnes de 4t ESO després d’haver llegit unes narracions breus de l’escriptor Miquel Àngel Vidal tenguérem l’oportunitat d’escoltar la seva xerrada sobre creació literària i de fer-li preguntes sobre la seva obra i l’ofici d’escriure. Aquí deixam alguns dels comentaris que els alumnes de quart expressaren després de la xerrada: “Em van agradar les històries petites de la seva vida. Trob que s’ha esforçat molt per arribar on és”. (Miquel Arbona). “Em va fer veure que qualsevol cosa pot ser objecte d’una narració. La seva curiositat pels palíndroms, per exemple, li han servit per algunes de les seves narracions.” (Maria Blanco). “Va ser interessant, em cridà l’atenció que si li ve una idea a la nit s’aixeca i l’escriu. També digué que si les seves històries sovint són tràgiques és per-

POVIMON “NIUS” INFORMA:

- S’informa als guanyadors dels premis literaris que no haguin estat publicats en aquest número que es publicaran al de gener del proper curs. - Podeu trobar aquesta revista i els numeros anteriors en format PDF a la web de l’IES Porreres

5

què la vida a vegades també ho és” (Ilham, Bàrbara). “El que em va agradar més de la xerrada va ser l'explicació dels plagis i de la relació de pensaments entre els novel.listes, a vegades algunes obres s'assemblen perquè hi ha uns temes o inquietuds universals que fa que hi hagi coincidència entre escriptors. Aquest no va ser el cas d'Ana Rosa Quintana que en realitat va quedar demostrat que algú li va escriure el llibre” (Jero Binimelis). “Em va parèixer interessant ja que ens va explicar diferents estratègies per fer un relat. La importància de tenir una idea, però sobretot com tractar el temps narratiu per finalment plasmar-ho en un paper.” (Alejandro). “Miquel Àngel parlà de l'obsessió de l'escriptor quan està ficat de ple en la creació d'una novel.la. Ens explicà un cas límit d'un escriptor francès que acabà plorant la mort d'un dels seus personatges”. (Víctòria). “Miquel Àngel cercava intensament paraules al diccionari per trobar palíndroms per un relat seu. Ens volgué comunicar la feina d'escriure és apassionant” (Catalina Vanrell). “Va mantenir constantment el seu estil formal a l'hora d'explicar i contestar a les nostres curiositats. Em fascinà com treia les idees per escriure, fins i tot em va fer sentir les ganes, la necessitat, l'obsessió per escriure quan les idees arriben. Sincerament fou interessant”. (Magdalena Pizà). “En Miquel Àngel és una persona educada i interessant, un escriptor peculiar. Ens feu passar un bon moment” (Sergi Robles). “Va ser interessant l'explicació sobre la utilització del temps narratiu. Ens va fer veure com un fet que en temps real duraria un segon es pot allargar molt o a l'inrevés, em va semblar com un joc, encara que sé que no és fàcil” (Joan Jaume).

L’IES PORRERES INFORMA:

S’informa l’alumnat que aquest curs 2009-2010 els alumnes que a l’avaluació de juny tenguin una qualificació negativa en més de 4 assignatures no repetirán directament i es podran presentar a les recuperacions de setembre.


Actualitat

La Comissió de Normalització Lingüística organitzà una sèrie d’activitats

DIADA DE SANT JORDI 2O10

Les obres i autors premiats varen ser els següents: - PREMI DE NARRATIVA – 1ESO. “Jack” de Samuel W. Sansó . - PREMI DE NARRATIVA – 2ESO. “Viure o morir” de Neus Campins. - PREMI DE NARRATIVA DE 3ESO. “Sense títol” d’Antònia Gornals

- PREMI DE NARRATIVA DE 4ESO. “Les coses que no ens várem dir” de Joan Jaume Sansó. - PREMI DE POESIA DE 4ESO. “Gust de tu” d’Antoni Heitzman. Enhorabona a tots i a totes!

Tots els participants varen ser obsequiats amb un lot de llibres i CD’s lliurats pel departament de política lingüística de la Conselleria d’Educació.

CNL En motiu de la celebració del dia de Sant Jordi la Comissió de Normalització Lingüística de l’IES Porreres organitzà una sèrie d’activitats. Confeccionàrem un calendari poètic del mes d’abril amb poemes visuals realitzats a les classes de català i anglès. El resultat va ser molt satisfactori i poguérem fer dos calendaris força vistosos, un per primer cicle i un per segon. D’altra banda els alumnes de tercer s’encarregaren de vendre roses amb missatge per recaptar doblers per al viatge d’estudis del curs vinent de 4t d’ESO. Es varen guanyar més de 800 euros. Finalment, es concediren els premis del Concurs de narrativa i poesia del curs 2009-2010. Lluís Colom, actor, va ser l’encarragat de lliurar els premis. Tots els participants varen ser obsequiats amb un lot de llibres i CD’s lliurats pel departament de política lingüística de la Conselleria d’Educació. Els premiats reberen dos xecs regal de 25 euros cadascun per bescanviar a la llibreria Quart Creixent i a la botiga de música Xocolat. Formaren els jurat els professors següents: Joan Bennàssar, Francisca Artigues, Neus Oliver, Joana Mª Tomàs, Victòria Pons, Margalida Julià, Catalina Rosselló, Joan Juan i Margalida Sampol.

6

La Comissió de Normalització Lingüística vol agrair a tot el professorat i a l’equip directiu la seva col.laboració en tots els actes i activitats de la diada.

Els casellers dels professors van quedar estibats de roses


Actualitat

Els alumnes confeccionaren dos calendaris poètics del mes d’abril amb poemes visuals realitzats a classe

Les alumnes de 4t de l’IES van rebre un fotimer de roses

Els al·lots també reben flors de les seves admiradores

Les al·lotes de 1r van debutar amb èxit en aquesta diada

En Samuel va ser el guanyador de 1r del concurs literari

7


Actualitat

Ll. Colom fa entrega a Neus Campins del premi de 2n

N’Antònia Gornals va ser la guanyadora de 3r d’ESO

En Joan Jaume Sansó va ser el millor narrador de 4t

Antoni Heitzmann guanyador del premi de poesia

Els alumnes de 2n “a la caça” monuments pel centre històric de Palma

RUTA HISTÒRICA I ARTÍSTICA PER CIUTAT

Els de ciències socials varen organitzar una mena de marató fotogràfica per la part vella de Ciutat a la recerca de monuments de l'art gòtic, el renaixement-manierisme i el barroc. A cada un d'aquests monuments els alumnes havien de demostrar els coneixements adquirits durant el curs i el seu domini del vocabulari historicoartístic localitzant i fotografiant arcs apuntats, voltes ogivals, arcbotants, gàrgoles, frontons, ... Els alumnes també havien de localitzar les respostes a les preguntes d’un qüestionari enmig de les explicacions que estil guia turístic donaven els profesors. Un dels moments més emotius va ser quan els grups es plantaren davant Can Sales, el famós palauet den Jaume Matas, obra mestra del manierisme. També visitaren la Llotja, la Seu o el convent de Sant Francesc.

8


V. Uris va patir un accident de moto que el va deixar en cadira de rodes. Això no li ha impedit triomfar com a músic amb bandes com Armònica coixa

9

Des de fa molts d’anys aquest músic intenta conscienciar els joves dels perills d’un ús irresponsable de les motocicletes i de la importància de respectar les normes de seguretat, com l’ús del casc.

J O TA M B É A N A VA

Victor Uris va oferir un espectacle entrela musica i la conscienciació a l’alumnat del nostre ies, amb la intenció de fomentar l’educació vial.

E N M OTO !

Actualitat


Actualitat

Joves de Mallorca per la Llengua organitzà aquest acte reivindicatiu

EL CORRELLEGUA ARRIBA A L’IES PORRERES

Dos representants de Joves de Mallorca per la Llengua van portar la flama de la llengua al nostre IES.

L'acte va ser amenitzat pel col·lectiu de joves vilafranquers “Vilatukada”.

Redacció El Correllengua 2010 va arribar a l'IES Porreres per a reivindicar la normalització de l'ús de la llegua catalana a la nostra illa. Aquest acte, organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua consisteix a formar una cadena humana i passar d’alumne a alumne una torxa amb la flama de la llengua. Amb aquest acte es vol simbolitzar que la nostra llengua només seguira viva i mantindrà encesa la seva flama si l'utilitzam en tot ambient i en tota situació, perquè una llengua que es sap, però no s'utilitza per comunicar persones i intercanviar informació és una llengua morta. L'acte va ser amenitzat pel col·lectiu de joves vilafranquers “Vilatukada” per mitjà d'una batukada, mentre la majoria de l'alumnat passava la flama de mà en mà. Una vegada que la flama va haver passat per les mans de tots els alumnes que hi van voler participar (com és natural la petita minoria d'alumnes d'idees anticatalanistes, gonellistes, espanyolistes o feixistes no hi estaven obligats) l'acte es va cloure.

Només un 20 % del professorat fa vaga contra els retalls de ZP

JORNADA DE VAGA A L’IES PORRERES

Redacció Només un 20 % del claustre de professors de l'IES Porreres va fer vaga el passat dia 8 de juny. La vaga havia estat convocada pels sindicats per protestar contra el pla de retalls del sou dels funcionaris aprovat pel govern del president Zapatero (ZP). Tot i la indignació de la pràctica totalitat del professorat amb aquesta retallada, que en el seu cas estarà entre el 6 i el 7 % (uns 150 euros menys cada mes), el seguiment de la vaga va ser molt més baix de l'esperat. La majoria dels que no van fer vaga es mostraven descontents amb l'actuació dels sindicats, consideraven que ja no hi havia res a fer o simplement no volien o no podien renunciar als més de 100 euros que els desconten de la paga per fer vaga. Tot i el fracàs de la vaga el professorat està molt molest per la reducció dels sous i els insistents

10

rumors de l'augment del nombre d'hores lectives per setmana de cada professor o l'increment de les ràtios d'alumnes per aula i es d'esperar que en un futur es dugui a terme algun altre tipus de protesta.


Reportatge

Els alumnes de 4t ens ofereixen les seves impressions diàries

PARÍS 2010: QUADERN DE BITÀCOLA

Vàrem visitar alguns dels monuments més importants de París com el Sacré Coeur.

Estimat diari, “Hem arribat a les 10:30 a l'hotel. En Bordoy ha fet d'inspector Clouseau per les dues plantes de l'hotel. Na Mika s'ensumava cosa i el seu olfacte ha estat determinant: magdalenes, panades, … en fi, una varieté d'allò més interessant i sorprenent: corregudes, crits, guàrdies jurats, bombers, fête de le pijame ...” (anònim) “M'agrada, sí. Els colors vermell-blanc-blau sobresurten per tot arreu, d'això se'n diu nacionalisme. Quin país, França, una gran història la seva. Palaus, castells, catedrals, monuments, tot grandiós. El que m'agrada més és tancar els ulls i obrir-los intentant imaginar la vida aquí uns segles enrere.” (Le voajeur de Paris, Heitzmann) “Avui hem compartit els primers diàlegs amb els francesos, afortunadament acompanyats de pluja blanca. Hem passat per Saint Chapelle i Notre

11

Dame, fins arribar al barri més modern de París, La Defense, on tots hem quedat fascinats i sorpresos per la diferència entre els nostres paisatges i aquests edificis alts i impressionants. Després hem anat a Montmartré on després d'haver gaudit d'un paisatge recomanable tots hem tingut l'oportunitat de ser retratats pels pintors més bohemis de la ciutat o alimentats per les delícies més cares. Hem sopat a excel·lents restaurants acompanyats de les llums vermelles del Moulin Rouge i finalment ens hem relaxat observant la ciutat en un creuer pel Senna a bord del Baetaux-Mauches il·luminats per la torre Eiffel.” (Àfrica Bauzà) “Ara estic a l'habitació, tenc els peus destrossats i estic cansada. Avui hem caminat molt, ja que després d'anar al museu d'Orsay hem fet una llarga caminada pel barri llatí. Encara que ha estat cansat també ha estat divertit, perquè estar amb els teus


Reportatge

Els alumnes de 4t atenen les explicacions de guies i professors prop de la Sainte Chapelle i Notre Dame.

amics i companys et fa treure el teu millor somriure. Després hem pujat a la torre Eiffel, però només fins a la 2a planta perquè feien obres. M'ha fet ràbia perquè se que pentura no tendré l'oportunitat de tornar-hi fins d'aquí uns anys.” (Maria Puigserver) “Ara mateix ens trobam dins el metro i anam cap a l'hotel, tenc els peus destrossats, avui ha estat un dia de moltíssim de fred i molt de temps caminant. Hem vist els monuments més importants de París, és impressionant, una ciutat preciosa, la ciutat de l'amor. Hem visitat la Torre Eiffel. Ha estat fantàstic, però molt cansat.” (Antònia Melià) “Museu d'Orsay: molt bé! És un “loft” de l'estil més clàssic i típic de París, he quedat flipat ... hi ha un autorretrat den Van Gogh!” (Joan Jaume Sansó) All of us (Tomeu, Escalas, Jero & Sergi) want to make Mika & Marilén happy, so we are going to write a bit in english. Right now, Joan is eating a mcflurry, Sergi is taking photos and Tomeu & Jero are sleepingg on the table. We're very tired beacause last night we went to sleep very late. This travel, at the moment, is so amazing. Ands now we are going to “xerrar es mallorquí”. Aportació den Tomeu: I will go fast, fast to Eurodisney. Traducció: fris d'anar a Eurodisney. Jajaja! Mika if you wanna have fun tonight, come to the room 202, we'll play and eat a lot!! With love, your dear students” (Jero, Keko, Tom & Escales) “El que m'ha passat: avui horabaixa m'ha pegat pixera i he vist una cabina de toilettes i m'hi he aficat just quan acabava de sortir un vell. Idò resulta que quan jo hi he entrat el toilette estava en fase de “autorentat” i jo no ho sabia. Estava jo tot content fent ses meves feines quan sa cabina ha començat a fer renou de rentadora i ha començat a sortir aigua de per tot. He acabat amb les sabates i els

12

calçons ben xops!!” (Francesc Rosselló) “Ja fa uns quants dies que som a París i això és magnífic. Avui hem anat al museu del Louvre i jo, que estava entusiasmada amb la idea de veure el quadre de la Mona Lisa, m'ha decepcionat un poc.” (Clara Pol) “Després de 3 dies intensos, d'activitat dia i nit, ha arribat l'hora de reflexionar sobre aquests instants del temps en què vivim i que no oblidarem mai. Escrivint-te ajagut damunt el llit i escoltant llança't de Lax'n'busto em venen tantes coses al cap, tants sentiments; la ciutat de París, una ciutat amb una gran història, amb persones lluitadores i que saben el que volen; i una ciutat sobretot preciosa, una ciutat a la qual et fa ganes estimar, sentir i visitar. Tots aquests escrits que hem anat fent, quedaran per tota la vida, però el que se'ns haurà clavat com una estaca al cor seran les vivències i somriures que hem compartit aquests dies. Unes rialles de complicitat i amistat, unes rialles que quan serem pares contarem als nostres fills ... Bé, al·lots, això s'acaba, aprofitar cada minut és la clau per ser alegre i feliç a la vida, una cosa que només tenim una vagada i que passa fugaçment, encara soc jove per dir això, però els meus 15 anyets d'experiència m'han donat aquesta lliçó. Salut, felicitat i rock'n'roll!” (Miquel Barceló) “Avui ja és el darrer dia que som per París. Ara mateix som dins l'autocar que ens du a Versalles. Estic cansada, tenc son i els peus em fan un poc de mal, però estic contenta d'haver vingut a París! Tot aquest cansament ha servit de molt perquè hem vist moltes coses. Els llocs que més m'han agradat: Disney i la torre Eiffel. Avui a les 17:00 anirem de camí a l'aeroport i diré adeu a París! Au revoir” (Mª Victòria)

En Miquel de 4t B apareix fotografiat entre dues gàrgoles de la catedral de Notre Dame.


Reportatge

Els professors acompanyants, na Marilen Adrover, na Mika Obrador, en Jaume bordoy i en Joan Juan, fotografiats davant l’espectacular edifici de l’Arche de la Defense, un dels edificis més importants de l’arquitectura contemporània, situat al districte financer i de negocis de la capital francesa.

ELS DEU MANAMENTS D’UN MALLORQUÍ A PARÍS

1. Estimaràs a Carla Bruni sobre de totes les dones. 2. Tiraràs el “Don Algodón” i la roba de Zara. Usaràs Chanel nº 5 i vestiràs Christian Dior. 3. Santificaràs la festa del 14 de juliol i honraràs el Rei Sol. 4. No demaràs xicolata amb ensaïmades per berenar sinó “croissant e café au lait” (pronunciat caféolé). 5. Pujaràs a la Torre Eiffe, però no te’n tiraràs. 6. No diràs “vatuadeu” sinó “oh-la-la”. 7. No profanaràs el bon gust culinari menjant frit o pa amb oli sinó una “fondue” o una “quiche Lorraine”. 8. El primer que diràs a un francès (o francesa) no serà: “voulez-vous coucher avec moi?” sinó,

13

“Bonjour, monsieur (o madame), je m’appelle Tomeu (o Margalida)”. 9. No beuràs vi de Binissalem, cava o herbes, ara toca vi de Borgonya, champagne i conyac. 10. No intentaràs robar la “Gioconda” ni la “Pantera Rosa”. AQUESTS MANAMENTS ES CONCRETEN EN DOS:

1.Oblida’t dels boleros i d’en Tomeu Penya: balla el “can-can” i escolta Edith Piaf.

2.Estimaràs la República Francesa sobre totes les coses i els francesos (i les franceses) com a tu mateix.


Reportatge

PARÍS 2010

Un grup d’alumnes es van retratar davant l’espectacular temple del Sacré Coeur al barri de Montmartre

París, la capital mundial de la moda és una ciutat ideal per anar de compres. Això sí, és una ciutat molt cara.

Els alumnes i els professors del viatge es van fer una fotografia de grup davant la piràmide del museu del Louvre, un dels museus més importants del mon, on van poder contemplar la “Mona Lisa”, la famosa pintura de Leonardo.

14


Fotoreportatge

II JORNADA MULTICULTURAL I SOLIDÀRIA

El departament de música va organitzar un taller de música country.

El departament de plàstica va organitzar un taller de papiroflèxia.

Tecnologia també va organitzar un taller.

Com l’any passat el professorat va organitzar un berenar solidari, la recaptació del qual es destinarà a projectes de cooperació a països en vies de desenvolupament.

15

El departament de llengua catalana va organitzar un taller de tapes basques que va tenir molt d’èxit. Les tapes van ser venudes al berenar solidari organitzat a l’esplai.


Fotoreportatge

II JORNADA MULTICULTURAL I SOLIDÀRIA

Educació física va posar en marxa la triatló solidària

El taller de “body combat” va ser el més original.

El departament de Ciències Socials va organitzar un taller de gastronomia romana anomenat “de re coquinaria”. Els alumnes es van vestir de patricis romans i els professors d’esclaus cuiners. Els àpats romans preparats per aquest taller es van poder adquirir al berenar solidari juntament amb les tapes basques i altres plats duts pels professors.

16


Creació

Guanyador del concurs de narrativa de 2n d'ESO, Sant Jordi 2010 Neus Campins, 2C

VIURE O MORIR

Hola, el meu nom és Nofre i aquesta és la meva història, una història tràgica en què vaig passar moments inoblidables i d'altres que m'agradaria més no recordar.

Visc a Manacor , un poble petit al sud de Mallorca on he viscut des de petit. Allà he conegut la persona que més estim i estimaré en aquest món i aquella per la qual faria qualsevol cosa.

A vegades no t'adones de la gent que estimes i penses “no importa que li digui tot el que l'estim, ella ja ho sap, que bonica i especial que és ...” fins que el teu subconscient et dona una lliçó.

Un divendres solejat, a les 14:00, sortint de l'institut tranquil·la ment un cotxe a tota velocitat s'apropà cap a mi sense la més mínima intenció de frenar.

La cosa que més m'amoïnava en aquell moment era que na Cati estàs bé, igual que feia uns pocs minuts.

Li volia dir tot el que l'estimava i demanar-li per què havia arriscat la seva vida per mi.

Les hores que transcorreren a partir d'aquell moment foren llargues i doloroses.

No poder saber com estava la meva estimada, na Cati, just de recordar el seu nom venia al meu cap la seva imatge perfecta amb els ulls castanys, grossos, cabells llargs, també castanys i la seva rialla amb la qual tu eres incapaç de resistir-te. Tornava boig just d'imagina-rme sol en aquesta vida, ja que ella era la raó principal de la meva existència. Riiiiiiiiinnnnggggggg!!!!!!

Estava a punt que m'atropellessin quan la meva al·lota, na Cati, va arriscar la seva vida per mi. M'hagués estimat moltissim més que el cotxe m'hagés atropellat a mi en lloc d'ella, però na Cati es va llançar sobre mi perquè m'allunyés del cotxe el màxim possible.

L'acció va ser ràpida i dolorosa. Na Cati va quedar inconscient davall del cotxe sense moure's ni un mil·limetre.

Jo vaig anar corrents cap a na Cati i al mateix temps vaig cridar l'ambulància. No sabia on cridava perquè els meus dits tremolaven tant i els meus ulls estaven tan plens de llàgrimes que no vaig poder veure el que marcava, però amb una mica de sort va ser el número de telèfon de l'hospital i amb veu tremolosa vaig poder demanar una ambulància.

17

Riiiiiiiiinnnnggggggg!!!!!! Riiiiiiiiinnnnggggggg!!!!!! Riiiiiiiiinnnnggggggg!!!!!!

mida al meu costat.

Em vaig despertar preocupat i espantat pel renou del despertador. Després d'apagar-lo l'única cosa que em va consolar va ser que quan vaig girar el meu cap vaig veure la silueta d'una dona encara ador-

Sí, era ella, na Cati, la meva estimada Cati. Tot havia resultat un somni, tan sols un mal son, un simple mal record, però amb una lliçó que mai oblidaria.

A partir d'aquell moment cada matí, cada despertar, cada instant li diria el molt que l'estim.


Creació

Guanyador del concurs de narrativa de 4t d'ESO, Sant Jordi 2010

LES COSES QUE NO ENS VÀREM DIR

Joan Jaume Sansó, 4A Ara ja en fa molts anys d'aquesta història, era l’any 1936 i jo era una joveneta de 17 anys, de poble i m'agradava fer les coses més comunes del món, com per exemple fer el camí vell del meu poble amb la meva bicicleta de color turquesa mentre escoltava el cant dels ocells. Era el millor que es podia fer per primavera, perquè a l’estiu, me n'anava a una caseta a la vora d'una Cala on les aigües eren transparents, cristal.lines i blaves, pròpies del Mediterrani. Allà jo hi solia nedar amb la meva mare: varen ser uns dies fantàstics. Però, a l’hivern, no sortia del poble. En aquells temps no tenia moltes amigues: la veritat és que no sé per què, potser el motiu fos perquè no anava a l'escola del poble. Jo vivia als afores. La meva casa familiar, estava sobre un turó, a mitja hora de camí del poble. Però la meva mare no volia que jo fos una analfabeta i que la meva feina a fora vila, no fos impediment perquè pogués aprendre alguna cosa de profit. Per això, un senyor no molt alt, una mica grasset i amb unes ulleres petites i rodones d'un color platejat, em visitava quatre pics a la setmana, per instruir-me. Ell era el meu professor d’història, matemàtiques i llengua, però, aquesta darrera assignatura, no la practicava gairebé mai. Un dimarts de juliol, al matí, vaig baixar al poble amb la meva bicicleta, per comprar verdures i fruites al mercat. També passava pel forn -que feia cap de cantó- a comprar pa i algunes ensaïmades per berenar. Aquell dimarts dematí, al forn hi havia molta gent. Tots envoltaven un prestatge on hi havia la ràdio: era grossa, de fusta. No entenia per què tanta gent estava tan atenta davant l'aparell de ràdio: vaig pensar que es tractaria d'alguna gran notícia, ja que no trobava altra manera de justificarho. Allà hi havia el meu oncle que estava dret, ben bé a primera fila. M'hi vaig acostar i tot preguntant-li: “Que és el què passa?. Què fa tota aquesta gent escoltant tan interessada el que diu la ràdio?”. Ell, amb aquella veu greu, però agradosa, em va respondre: “Nina, però que fas aquí? On és el teu

18

pare,.... i la teva mare? Val més que corris cap a ca teva. Aquí no hi tens cap feina.”. Ell, amb les seves paraules, m'havia regirat el cor. No entenia res. Me vaig espantar tant, que vaig sortir corrent del forn, sense respostes al què passava. No em vaig acomiadar del meu oncle ni vaig comprar el pa, sols volia arribar aviat a ca meva. Vaig agafar la bicicleta molt de presa per partir cap a casa, pel camí vell del poble, per on m’agradava tant anar. Era tranquil, gairebé mai hi passa ningú: potser algun home amb el seu ca o una dona amb les butxaques del davantal plenes de fruita. Aquell dia no va ser el cas: En un cotxe de color porpra conduït per una colla d'homes -i amb un megàfon al sostre-, feien onejar la bandera bicolor, vermella i groga. Les mirades d'aquells homes vestits amb una camisa blava, transpirava l'alegria dels fanàtics quan tenen la sort de cara. El meu coret es va accelerar: estava espantada i el meu enteniment estava tan confós que quasi vaig caure de la bicicleta. Però, quan me vaig creuar amb el cotxe, els homes me varen mirar i s'aturaren de xerrar pel megàfon. Un d'ells me va reconèixer -i jo a ell-. Me va mirar d'una manera molt amistosa: ens coneixíem prou bé. Jo encara no entenia el que passava, així què vaig pedalejar més fort per arribar abans a ca meva i saber que passava d'un maleït cop. Quan vaig arribar al carrer de ca meva, vaig anar corrent cap a la cuina. Allà hi havia la meva mare. Ella també feia cara de preocupada. Em va parlar de que estava passant una “cosa política” molt greu al país. En aquest precís moment, el meu pare va creuar la porta. Ell no semblava pas preocupat, però al mateix temps, feia cara d'entendre exactament el que passava. Potser ha arribat el moment de parlar de l'estiu del 35. Ja fa una any d'allò. Era un horabaixa calorós i, a posta de sol, intentava que l'aire fresc que passava sobre el turó, em refrescàs sota el morer de la carrera. Just a la vora, pel camí, pujaven dos joves. Reien, es feien bromes i corregudes. Quan me varen veure, varen quedar mig aturats i


me miraren amb un somriure. Jo, sóc una mica tímida, però els vaig tornar el somriure: potser me feren confiança i -també ho he de dir-, no coneixia gaire gent jove i molt menys que visqués per aquella contrada. S'acostaren i es volgueren presentar. Eren una mica més vells que jo, però la seva joventut desbordava per tots els costats. Eren simpàtics i molt divertits i, en poca estona, la conversa va brotar com si ens coneguéssim de tota la vida. El meu pare, va arribar a les cases i ens va sorprendre. Jo no sabia on ficar-me i els dos jovençans, tot empegueïts, es volien fondre allà mateix. El meu pare, quan posa la cara seriosa, fa feredat i val més que no esperis res de bo del que et pugui dir quan es posa d'aquesta manera. Els meus nous amics, partiren aviat, sense acomiadar-se, però amb les seves mirades, sabia que no seria la darrera vegada que ens tornaríem a trobar. De fet, no passaren ni dos dies quan els vaig tornar a trobar: va ser a la vora de la sínia, a prop del torrent. Aquell dia va ser tant o més especial que en la primera trobada. Ho vaig esbrinar tot sobre ells: qui eren, on vivien, que hi feien allà... . Un era alt i ros. L'altre tenia el pèl negre i els ulls verdosos. Tant és: ambdós eren únics i seria difícil dir quin era el millor. Sols sabia que havia guanyat dos bons amics. Però, de mica en mica, el dels ulls verds, m'obrí el cor. Aleshores, sempre vaig intentar demostrar les meves intencions, però, potser la meva mirada, començava a desvetllar les meves preferències. Però, tornant al 36, l'estiu va ser diferent. El juliol anava deixant passar els dies i el meu pare, havia de fer feina i més feina: era temps de batre i les tasques no s'acabaven mai. Intentava ajudar-lo en tot el que podia, però la curiositat podia amb mi. Quan havíem acabat de dinar, enlloc de descansar, agafava la bicicleta i m'acostava a la vora de la carretera per si podia veure algú conegut per demanar-li noves. Tant el meu pare com la meva mare no me volien explicar res. Així que el meu atreviment, va tenir una recompensa desagradable que mai oblidaré: estava amagada darrera una mata, just tocant la vora de la carretera, quan dins un camió carregat d'homes amb camisa blava, hi vaig reconèixer el meu mestre. Aquell homenet que m'havia ajudat tant. Estava dret, al mig de la caixa del camió, i tenia les mans lligades amb una corda. Tenia sang a la cara i la seva mirada perduda desprenia tristesa. Va ser la darrera vegada que el vaig veure en vida. Potser jo vaig ser la darrera persona coneguda que el va veure viu i sempre m'ha perseguit aquella imatge

19

Creació

tan dramàtica i el pensament de que mai me vaig acomiadar d'ell. Una profunda tristesa es va apoderar del meu cor, però la ràbia que m'havia produït aquell fet, em va generar un estat d'angoixa. Vaig partir a córrer sense saber on anava: plorava, cridava. La desesperació s'havia ficat dins els meus pensaments. Però, aquell horabaixa, no havia acabat. Just en el darrer revolt del camí cap a casa, vaig escoltar una veu que pronunciava el meu nom. De seguida vaig reconèixer aquella veu: era la seva, la del meu estimat. Estava tan preocupat que les paraules no li sortien. A la vegada, jo li volia expressar la meva angoixa pel que m'acabava de succeir. Decidírem anar a la sínia, era el nostre lloc de trobada on tants i tants d'horabaixes ens havíem trobat secretament: allà on ens havíem promès amor per a sempre. Els esdeveniments es precipitaven. El poble, la meva terra, la meva gent, tothom estava corprès. La mort ja formava part de la geografia del meu país. Les voreres de les carreteres, les garrigues, els murs dels cementiris, eren plens de cossos sense vida de gent innocent que volia expressar els seus ideals amb llibertat. Però, mai hauríem pensat que també, els nostres amics, els de més a prop, serien víctimes i molt menys botxins d'aquella massacre. Dels seus ulls de color verd, brollaven llàgrimes de desesperació, de por. M'anunciava que aquell que ens havia acompanyat, el qui es feia dir el nostre amic, ara s'havia vestit amb una camisa blava i amb to amenaçant, es dedicava a detenir gent i a practicar la violència amb ells. Però, el més greu, és que l'amenaça volava sobre el meu estimat: potser gelosia de mi, potser per demostrar la seva gallardia, potser per amagar alguna frustració, ell, aquell jove alt i simpàtic, esdevenia un monstre. Mentre el consolava, vaig entendre perquè aquell home del cotxe porpra de fa un dies, me va mirar amb simpatia i complicitat: era el líder dels camises blaves i cap del grup del nostre amic. Potser el nostre amic, ja li havia parlat de mi: amb la mirada, sabia ben bé qui era jo. Però mai hauria pensat que l'objecte d'aquella gelosia absurda, pogués arribar a aquells extrems. Aquell jove entusiasta esdevindria el perill més gran pel nostre amor. Vàrem decidir que el millor era demanar ajuda al meu oncle. Ell era un home influent al poble: el coneixia el batle i tenia molt bones relacions amb els homes més importants. Però poca cosa va poder fer, sols recomanar-nos que el meu estimat s'amagués en algun amagatall que no conegués ningú i que deixàssim passar uns dies fins que tot s'hagués calmat una mica. Potser la preci-


pitació, potser la nostra ingenuïtat, ens va dur a escollir l'únic lloc que ens sentíem nostre: la sínia. Dins un racó que no és més alt que un sac, ell s'hi va col·locar. Per ambdós era el millor lloc: prop de ca meva i allunyat del camí. Pensàvem que era el lloc perfecte. Decidírem que per les nits, amagat sota la foscor, sortís per dormir dins el sostre de ca meva i a les hores de sol, anàs dins l'amagatall. Però els dies de tranquil·litat, s'acabarien aviat: l'anunci que soldats vinguts dins vaixells des de l'altra part de la mediterrània, desembarcaven a la Cala on hi havia passat els estius de la meva infància, va fer esvalotar els homes de les camises blaves. Ara eren més agressius que mai. Havia estat l'espurna que havia encès la pólvora de la violència més cruel. Proclamaven als quatre vents la repressió contra els que protegissin o amagassin els que no eren del seus. El meu amor i jo sabíem que estàvem en perill, però decidírem afrontar-ho. Una nit, va venir a casa aquell que pensàvem que era el nostre amic. Anava tot estirat: portava una pistola a la cintura, amb el seu cabell ros engominat i unes botes que l'hi arribaven als genolls. Es va posar a xerrar-nos en castellà i a amenaçar-nos si no li dèiem on era el meu estimat. Però, més preocupant va ser el que va continuar. El xantatge planava darrera la seva proposta: o bé li deia on era el meu estimat o si no, no em quedaria més remei que festejar amb ell. El dilema estava entre salvar la vida del meu estimat o bé, trencar la promesa d'amor que ens havíem donat. No podia donar una resposta en aquell precís instant i necessitava pair-ho. Els meus pensaments no me deixaren dormir. Aquella nit, tots els records dels dies feliços al costat del qui m'havia robat el cor i l'angoixa de veure'ns abocats a aquella situació, va reforçar el meu amor cap al meu estimat. A trenc d'alba, ja ho tenia clar: escollia salvar la vida del meu enamorat. Ara sols havia de pujar al sostre per despertar-lo i comunicar-li la meva decisió, però no volia que ell pogués saber-ne el motiu. Seria una mentida piadosa perquè ell, sense saber-ho, pogués salvar la seva vida. Li diria que ja no l'estimava, que podria seguir amagat allà, que ningú li faria mal, però que el nostre amor, així com havia arribat, ara s'esvairia per a sempre. Res del que havia calculat seria com ho havia pensat. El meu estimat, quan a la nit anterior havia sentit arribar el grup dels camises blaves arribar a casa, s'havia espantat i, mig d'amagat, havia corregut cap a la sínia. Així que, me vaig dur un bon ensurt quan no el vaig trobar dins el sostre. De seguida vaig pensar que podia ser al seu amagatall, així que sense pensar-ho gaire, vaig córrer per trobar-me amb ell. El preu que vaig pagar per la meva

20

Creació

indiscreció, va ser molt alt: els camises blaves havien revoltant el turó durant la nit. Sabien que algú cometria un error i delataria on estava amagat el meu estimat. Aquesta persona, vaig ser jo que, amb la meva ingenuïtat als vaig conduir cap dret cap a la sínia. Així com m'hi acostava, el cridava pel nom. Li havia de dir que no patís més, que la seva vida ja no corria perill. Frissava de donar-li la notícia. Però, darrera les meves passes, un escamot de camises blaves amb set de mal, me seguien. No vaig tenir temps de dir-li res, ni un mot, ni una paraula: quan va sortir del seu amagatall, un renou sec, travessava el sementer de rostoll i ensordia les meves orelles. A l'instant veia com el meu estimat tombava al terra, abatut per aquell tret assassí. Vaig quedar muda, sense poder dir res, sense saber què fer. M'hi vaig acostar lentament, com si amb això aconseguís allargar-li la vida al meu amor. Quan vaig girar la vista per veure d'on havia sortit aquell tret, la sang em va gelar el cos: era ell, el que havia compartit la nostra amistat, el que bravejava de ser el nostre gran amic. Encara tenia la seva pistola fumejant amb la seva mà dreta i, fins i tot, un lleu somriure que descrivia la seva macabra satisfacció. Encara ara hi ha un mot que em retrona dins l'oïda: “Ara sí que seràs meva!!!”. Aquelles paraules me persegueixen dia i nit des de llavors. Me va agafar pel braç i me va estirar en direcció inversa on estava el cos sense vida del meu estimat. La darrera imatge que encara conservo d'ell és la de veure com els altres camises blaves llençaven el seu cos dins la sínia. Ara que han passat el anys i que dins el meu cor hi corren totes llàgrimes que els meus ulls mai varen poder donar per tu, pens en totes les coses que no ens vàrem dir mai. En tots els moments que no gaudírem. En tots els dies i les nits que no es poguérem estimar. Perquè encara pens en aquell futur que tu i jo dibuixàvem a la vora d'aquella sínia que va enterrar el teu cos. Fa dos dies que va morir el meu marit. Aquell que va guanyar el meu cos amb la por, aquell que per gelosia fa acabar amb la teva vida i amb la meva esperança. Ara, aquell jovenet ros de camisa blava, era un vell ple de remordiments que no podia dormir per tenir la ment tan plena d'odi. Aquell que ens havia dit que era el nostre amic, ara és mort. Tampoc el seu cor ha suportat més el seu odi. Ara pens en tu, com hi he pensat cada dia quan m'he despertat o quan he anat a dormir, has estat el meu darrer pensament. Tu eres la meva vida i estaràs present dins el meu cor fins el dia que jo també et segueixi. Però, mentre visqui, continuaré pensant en totes les coses que no ens vàrem dir.


Creació

Guanyador del concurs de poesia de l’IES Porreres, Sant Jordi 2010

GUST DE TU

És dia o nit per recordar

són vells instants passats ja Nit o dia, jo vull plorar Què faré jo sense la teva mà? Veure't aquí amb ell de la mateixa mà, de la qual tu un dia em vas deixar desviar la mirada, no mirar, fer mitja volta, i de mal vent, tornar. Tornar, com seria ara? Com besaries? Quin gust tindries? Amb quina joia em convertiries? Venint de tu la més clara. Al verd d'una fulla, d'aquell arbre ara nu Només me'n pots salvar tu vine, apropa't estima'm. Aquells records en picats

No, espera, no hi crec,

Després del llegit,

en punta i afilats

potser m'estimes?

després del pensat

d'on només jo i la meva sang

Sóc cec, no hi veig,

t'ho puc contar tot,

en sortim del tot destrossats.

potser m'estimes?

mira'm, et miro,

No, per favor desconnecta't

sempre t'he estimat. Toni Heitzman Barceló- 4ESO C

21


F.L.C.

Foreign Languages Corner

SWEDS AND SPANIARDS

STIGSLUNDSKOLA – IES PORRERES EXCHANGE Hi everybody! The boys and girls of the exchange want to explain you day by day our experience of the project. ELEVEN DAYS IN SWEDEN - MY DIARY

By Caterina Andreu, 3B 20th February I was getting up at five o'clock, and I was very nervous. During the week, I prepared the suitcase and at the leave time, I had all prepared. All the students who have done the exchange, was at the meeting point at 6.30h. All the students, had an enormous suitcases and they weight a lot. We farewell my mum, and we left to Sweeden. In the aeroplane, we meet two Chinese people, and they told, what they are going to do at their holidays in Sweden. While we were sitting in the aeroplane, we were looking trow the windows and we were watching the Alps, and the lot of snow that war near it. When We arrived, some Stigslunds Skola students was in the airport, waiting for us. They made banners for our meeting. There, I met Anna, the nice girl who I pass with her ten hopeful days. We talked all the trip from the Stockholm airport to Gävle. Then, we arrived to Stigslund Skola, and I went to Anna's house. I meet her father, Mats, and her mum, Christina who was weating for me at the entrance of my new house. The family was great. Then, Anna showed me all the house, and we prepared my bedroom. After that, we was having dinner at 6.00 h. The food was really good.

22

We ate chicken, sauce, rice and salad. Then we talked with our partners and we went to bed, I was tired. 21st February We got up very early to went to slash through the snow with sleights. That was fantastic! First, we meet all the students and our teachers there, too. They planned to go campsite, but there was too much snow, so then we went to toboggan. We had lunch at home, and then we went to Susanna's house all together. We ate tacos, a typical Swedish food. We also danced, took pictures, sang, laughed and ate. All in all, we had a great time. After that Anna and I went to our house, and we prepared two sleeping bags to slept out. We went to sleep in a local that was enormous had a disco, computers, sofas and TV. We danced very much and we sang a lot. We show typical Spanish dance (La Macarena) to our partners, and they show us a typical dance from Sweden. 22nd February We woke up at about 11h, and we had breakfast. After that, we cleaned the local. Then, we went to eat at McDonalls in Gävle's centre, and we went shopping. I bought a headband. I can't describe Gävle's centre because it was full of snow. I re-


F.L.C.

cognized a big square and tall buildings and shops. In the evening, we cooked typical Majorcan and Swedish food. That was really good. IES Porreres students prepared a “pa amb oli” with jam, cheese, or sobrassada. After that, Gerard, Joan Anguita, I and our partners watched the film “Como Dios”. 23rd February We woke up early and then we went to school. The school is very different than ours. Stigslund skola students have been more independence. For example: If they don't want to be in class, they can leave. If their mobile phone rings while the teacher is teaching, he or she doesn't do anything. If you're talking nothing happens, the teacher goes on explaining and if you don't take notes, it's you're problem. At the school, we went ice-skating, I had never done it before, and I enjoyed it so much. When we finished the school (we had lunch at school), we went to the sports club and we watched a floorball training, the team of Anna's friends. Then, we went to Sätra supermarket and we bought some food. Finally, we had dinner, and we watched the film that we hadn't finished yesterday. 24th February Anna and I went to the school. Then, we took a bus to went to Gävle centre and visited the museum. This museum was an old prison, for this reason, our guides made us believe there were ghosts. But, nobody was scared. Then we went shopping. After that, we took a bus and we went at home because the next day we were going to wake up early to go to Stockholm. 26th February In the morning we went ice-skating again. It was fun, I wanted to do one more time. Gerard didn't know ice-skating. So, he fell down many times. It was fun to see him. I only fell down once. Alou

23

Foreign Languages Corner

knew it very much because he does rollers. Then, we visited old Gävle, it's very nice to see because houses are similar but with different colours. And the houses had a particularity: they have mirrors to watch what happens in the streets when they are in their houses. After that, we ate in a pizzeria. And then we went to a disco-bowling. So that, I learned to play it. That day, was Ullis birthday, Joana's partner. 27th february That, was a free day and we went to visit mooses, a typical animal of Sweden. But there was too much snow and it was very difficult to look at them. In the afernoon, we went to see an ice-hokey game. I loved it, the game was like TV games, with music, lights, reproductions of the goals, pictures of the best players. Finally, the team that we supported didn't win. Then, I went to watch Harry Potter at Elin's house. 28th February It was only two days to return, and I was a little sad. Gerard, Joan Anguita, I and our parhtners went to the train museum. There were many trains. I didn't like this activity so much. However, I learned about Sweden history. 1st March My family woke up early and we went to a big shopping centre. It was forty minutes to my house. I bought a lot of things: a white shirt, stockings, and friends' presents. Anna and I bought tha same shirt as memory. Later, we returned home and I packed my suitcase. I had dinner as a dessert I ate some delicious baked pears with chocolate. Then we had a farewell party. It was fun. We watched a movie, we sang, we danced a lot, and we had fun. It was the last day in Sweden and we tried to enjoy as much as possible. 2nd March We returned home (but, nobody wanted it), everybody was very tired and we slept all the trip.


F.L.C.

Foreign Languages Corner

SWEDS AND SPANIARDS

STIGSLUNDSKOLA – IES PORRERES EXCHANGE INTERVIEW TO MY FAMILY

9. How about religion?

By Caterina Andreu, 3B

We don't believe in Got, but there are two types of religion here: catholic and protestant.

No, we have lived in a small city Sandviken.

1. How many hours a week do you teach?

1. Have you always lived in Gävle?

2. How is family life in this village? Are there many activities related to family life?

We're very close.Yes, there are. Children do a lot of activities and their parents watch and help them. 3. Do you live with your grandparents? Where do grandparents live? No, we don't. Sandviken.

INTERVIEW TO A TEACHER

16 and a half.

2. What did you study to become a teacher? Art and psychology.

4 years.

4. Is being a teacher difficult?

Gimo,

No.

4. Are big families normal here?

5. What's the most difficult thing you have done as a teacher?

We think 2 or 3 kids for family. 5. Do you get any help from the government?

We get money for children, for unemployment, you get free medical care, and go to the school and university are free, too.

6. Is it difficult to get a house here? Quite expensive.

7. Who decide the school children go?

Parents. (When children are small, they go to a nearby school, but when they old, parents and children decide what school is better). 8. How do a family spend a weekend? We go to watch children play sports.

24

3. How long does it take?

When the students say “We can't do it” and they don't want to try it. 6. What do you like best of this school? Students.

6. Have you ever been to schools in other countries? Not in other countries but in others schools.

6.What do you think about education in your country? Quite good.

7. Who decide where are you teaching? I decide to teach in Stigslund Skola.


2 3 4 5 6 7 8 9

amb precipitació. 3. Regió de l'orella interna dels amfibis i rèptils. És un narcòtic. 4. Pronom de primera. Es va enfonsar en el seu primer viatge. 5. Cap indígena dels pobles de l'Amèrica Central i del Perú. Tret. 6. Teixit de malla reixada. Instrument de cordes pinçades en forma de mitja pera, unit a un mànec. 7. Tira estreta feta al cap d'una peça de roba. Article. 8. Una regió peruana. Lineal. 9. Aparell per a mesurar les variacions de les marees. 10. Dissolució de triòxid de sofre en àcid sulfúric. Obligació moral a complir la pena que correspon a una falta.

JEROGLÍFIC

Que prens amb la llet?

25

HORITZONTALS: 1. Reunió de gent sardanista. El volant del vaixell. 2. Relatiu a la gramàtica. 3. Regatge. Guariré. 4. El més simple dels hidrocarburs insaturats de triple enllaç. Jo en portuguès o gallec. 5. Malvat, desconsiderat, odiós. Part del llibre on s’uneixen els fulls. 6. Menjada d'una certa importància. La meitat de les llimones. 7. Prefix que significa 'dues vegades', 'doblement'. Arbre que dóna com a fruit l'aglà. 8. Falta de to muscular. Etilè. 9. Posarà per capítols. 10. Pis elevat d'un edifici. Toro petitet. VERTICALS: 1. La llimona ho és. Acaba fent la vertical. 2. Que obra

SUDOKU

1 2 6 5

4

1

5 3

4

8

1

2

3

2

7

1

5 7

6 9

8

3 4

9

SOLUCIONS PASSATEMPS 3 5 4 8 1 2 9 6 7

10

MOTS ENCREUATS

9

3

7

C A C A U

9 10

6 9 2 7 4 3 8 1 5

8

8 1 7 9 6 5 4 2 3

7

2 6 9 3 5 1 7 8 4

6

4 7 1 2 8 9 3 5 6

5

5 3 8 6 7 4 2 9 1

4

7 2 5 1 3 8 6 4 9

3

1 8 3 4 9 6 5 7 2

2

9 4 6 5 2 7 1 3 8

1

1

Passatemps


Contraportada

a i c è Su

s e r e r r o P

s Ă­ r a P

26

U n h ive r n a . . .

Profile for Revista Povimon

Revista Povimon núm. 5  

IES Porreres school magazine

Revista Povimon núm. 5  

IES Porreres school magazine

Profile for povimon
Advertisement