Com a Casa - Memòria TFG

ESTUDI SOBRE EL CONCEPTE DE TRANSGRESSIÓ I APLICACIÓ A UNA SÈRIE DE COMÈDIA

TREBALL FINAL DE GRAU POL MASVIDAL COM A CASA TUTORITZAT per JOSÉ LUIS CORAZÓN JUNY 2019 // ERAM UdG

“Porque los artistas no deben tener sólo ideas que expresar, sino ideas que demostrar. Expresar una idea, en el sentido de presentarla, nunca es suficiente. El público no debe únicamente entender; debe creer”

ROBERT MCKEE

ÍNDEX 01 Introducció 02 03 04 04 05

Abstracte Paraules clau Justificació del projecte Objectius Metodologia

06 Fase I: Investigació 07 07 07 09 09 10 13 13 15 16 17 18 18 18 18 19 20 22

1. El concepte de transgressió 1.1. Etimologia 1.2. El Marquès de Sade 1.3. Georges Bataille 1.4. Transgressió artística 1.5. La transgressió en el cinema 2. Referents de produccions cinematogràfiques transgressores 2.1. Pulp Fiction 2.2. Plats Bruts 2.3. Les Coses Grans 2.4. Malviviendo 3. Aplicació del concepte de transgressió a la sèrie Com a Casa 3.1. Introducció a la sèrie Com a Casa 3.2. La transgressió a la sèrie Com a Casa 3.2.1. Transgressió a nivell lingüístic 3.2.2. Transgressió a nivell humorístic 3.2.3. Transgressió a nivell de format 4. Conclusions

23 Fase II: Elaboració 24 25 25 25 26 26 28 30 30 30 31 32 35 35 37 39 40 42 43 44 44 46 47 48 51 51 52 54 55 55 56 58 59 59 61 61 62 62 63 63 63 64

1. Introducció 1.1. Presentació del projecte 1.2. Justificació del projecte 1.3. Target 2. Guió 2.1. Ideació del guió 2.2. Referents 2.3. Estructura del guió 2.4. Anàlisi dels elements narratius 2.4.1. Sinopsi 2.4.2. La història 2.4.3. Personatges 3. Direcció 3.1. Càsting 3.2. Assajos amb actors i actrius 3.3. Guió tècnic 3.4. La codirecció 3.5. Direcció d’actors i actrius 3.6. Direcció d’equip tècnic 4. Direcció d’art 4.1. Intencionalitat de la direcció artística 4.2. Maquillatge i vestuari 4.3. Recerca d’elements 4.4. Resultat final 5. Direcció de fotografia 5.1. Objectius 5.2. Proves de càmera 5.3. Resultats finals 6. Direcció de producció 6.1. Recerca de localitzacions 6.2. Disseny gràfic i web 6.3. Pressupost 6.4. Col·laboradors 6.5. El rodatge 7. Postproducció 7.1. Muntatge 7.2. Etalonatge 7.3. Postproducció de so 8. Distribució 8.1. Format final d’exhibició 8.2. Distribució a festivals 9. Conclusions

65 Fase III: Autoavaluació, millora i perspectives 66 67 67 67 68 69 70 71

1. Conclusions i valoració dels objectius 2. Avaluació del procés de creativitat 2.1. Fluïdesa 2.2. Flexibilitat 2.3. Elaboració 2.4. Innovació 3. Autoavaluació personal i millora 4. Prospectiva i disseminació del projecte

72 Bibliografia i webgrafia 73 74

Bibliografia Webgrafia

75 Annexes Annexe 1 Annexe 2: Annexe 3: Annexe 4: Annexe 5: Annexe 6: Annexe 7: Annexe 8: Annexe 9:

Guió literari Guió tècnic Bíblia Fulls d’script Despeses Dossier de patrocini Llistat d’empreses contactades Fitxes de càsting Ordres de rodatge

INTRODUCCIÓ

Introducció

ABSTRACTE CATALÀ

La transgressió ha estat un concepte difícil de definir al llarg de la història de la humanitat, i ha experimentat un canvi de significat al llarg dels segles. L'estudi d'aquest concepte admet una gran diversitat d'opinions per part de filòsofs, escriptors, teòrics i artistes. Com a conseqüència d'això, el concepte de la transgressió ha adquirit un sentit que s'ha anat desdibuixant, creant un cert debat al voltant d'allò que és transgressor i allò que no ho és.

Aquest treball investiga el concepte de la transgressió aplicat al món audiovisual i cinematogràfic, fent un recorregut al voltant d'aquest terme per obtenir-ne una contextualització que ens permeti aclarir-ne el seu significat.

Per aquest motiu, el present Treball de Fi de Grau té com a objectiu la realització del capítol pilot d'una sèrie de ficció anomenada Com a Casa. Aquest projecte és l'aplicació pràctica de tot un procés de recerca i investigació al voltant de la transgressió i la demostració, a través d'un producte audiovisual, de com proposem transgredir unes determinades normes i convencionalismes, ja sigui a nivell social, estètic o discursiu.

ABSTRACTO CASTELLANO

La transgresión ha sido un concepto difícil de definir a lo largo de la historia de la humanidad, y ha experimentado un cambio de significado a lo largo de los siglos. El estudio de este concepto admite una gran diversidad de opiniones por parte de filósofos, escritores, teóricos y artistas. Como consecuencia de esto, el concepto de la transgresión ha adquirido un sentido que se ha ido desdibujando, creando un cierto debate alrededor de aquello que es transgresor y aquello que no lo es.

Este trabajo investiga el concepto de la transgresión aplicado al mundo audiovisual y cinematográfico, haciendo un recorrido alrededor de este término para obtener una contextualización que nos permita aclarar su significado.

Por este motivo, el presente Trabajo de Fin de Grado tiene como objetivo la realización del capítulo piloto de una serie de ficción llamada Com a Casa. Este proyecto es la aplicación práctica de todo un proceso de indagación e investigación alrededor de la transgresión y la demostración, a través de un producto audiovisual, de cómo proponemos transgredir unas determinadas normas y convencionalismos, ya sea a nivel social, estético o discursivo.

.

2

Introducció

ABSTRACT ENGLISH

Transgression has been a difficult concept to define throughout the history of mankind, and it has undergone a significant change of meaning over the centuries.

The study of this concept admits a great diversity of opinions by philosophers, writers, theorists and artists. As a consequence of this, the concept of transgression has acquired a meaning that has been blurring, creating a certain debate around what is transgressor and what is not.

This project investigates the concept of transgression applied to the audiovisual and cinematographic world, making a journey around this term to obtain a contextualization that allows us to clarify its meaning.

For this reason, the purpose of this End of Degree Project is the realization of a pilot episode of a fiction series called Com a Casa. This project is the practical application of a whole process of study and research around transgression and a demonstration, through an audiovisual product, of how we propose to transgress certain norms and conventions, whether on a social, aesthetic or discursive level.

PARAULES CLAUS

PALABRAS CLAVE

KEY WORDS

- Transgressió - Espectador - Versemblança - Websèrie - Sitcom - Underground - Trama - Subtext - Humor negre - Sarcasme

- Transgresión - Espectador - Verosimilitud - Webserie - Sitcom - Underground - Trama - Subtexto - Humor negro - Sarcasmo

- Transgression - Viewer - Verisimilitude - Webserie - Sitcom - Underground - Plot - Subtext - Black humour - Sarcasm

CATALÀ

CASTELLANO

3

ENGLISH

Introducció

JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE Aquest treball sorgeix d'una inquietud personal respecte al panorama audiovisual de ficció a Catalunya. Des de l'emissió de la sitcom Plats Bruts, considerada una de sèries més transgressores a Catalunya, és complicat trobar productes audiovisuals que hagin traspassat línies de la manera que ho va fer aquesta sèrie. Considero que les pel•lícules i sèries que es produeixen al territori català no acaben de representar adequadament la realitat de la societat on vivim.

La possibilitat de fer un treball de fi de grau, doncs, esdevé la motivació perfecte per materialitzar aquestes inquietuds. Des d'un primer moment vaig tenir clar que l'objectiu d'aquest treball seria la realització d'un producte audiovisual concebut a partir de la meva veu pròpia com a director i guionista, i que trenqués amb certs tabús i convencionalismes propis de les sèries de ficció de Catalunya. Tant jo com el meu company Sergi Ricart, amb qui faig conjuntament la Fase II d'aquest treball, tenim un estil i gust audiovisual molt semblant i ens sentim molt identificats amb el llenguatge discursiu de l'humor negre i el sarcasme. Per això vam trobar que la millor manera d'assolir els nostres objectius era unir forces en la realització d'una sèrie diferent, atrevida i extravagant.

Parlant més en clau personal, crec que aquest projecte pot servir-me com a carta de presentació per entrar de manera definitiva al món laboral i em pot permetre endinsar-me encara més en el complicat món del cinema.

OBJECTIUS Objectius generals:

Objectius específics:

- Contextualitzar el concepte de transgressió

- Determinar el significat d'un significat tant abstracte com la transgressió

- Explicar el concepte de trangsressió aplicat al món del cinema i les sèries

- Analitzar els factors que determinen què és quelcom transgressor i què no ho és

- Aplicar el concepte de transgressió en la realització del capítol pilot d'una sèrie

4

Introducció

METODOLOGIA El treball es fonamenta a partir d'una primera fase teòrica i una segona de pràctica.

En la fase teòrica, es fa un recorregut històric al voltant del tema de la transgressió, per tal de comprendre d'on sorgeix aquest terme i quines connotacions positives o negatives se li donaven en els seus inicis. A partir d'aquí, ens endinsem en el món artístic i cinematogràfic per entendre millor la transgressió aplicada en aquest camp.

En la fase pràctica del treball, es duu a terme la realització del capítol pilot d'una sèrie, amb l'objectiu d'aplicar allò vist en la primera fase i generar un producte audiovisual propi i transgressor, comparat amb les produccions audiovisuals catalanes.

5

FASE I Investigaciรณ

Fase I: Investigació

1. EL CONCEPTE DE TRANSGRESSIÓ 1.1. ETIMOLOGIA Segons la RAE, la paraula transgredir significar violar un precepte o una llei. Tot i així, la complexitat d'aquest terme és molt més gran del que pot semblar, i amaga un seguit de significats i interpretacions que van molt més enllà d'un únic sentit.

En aquest primer apartat, s'explorarà l'etimologia d'aquesta paraula per conèixer l'evolució del concepte de transgressió i veure com ha estat interpretat de manera positiva i negativa al llarg de la història.

Etimològicament parlant, la paraula transgredir prové del llatí transgredior - anar (gredior) més enllà (trans). És a dir, el sentit original simplement es refereix a un moviment físic, que no és altre que el de traslladar-se d'un lloc a l'altre.

La primera derivació de la paraula s'aplica a la religió i a la profanació. Després aquesta accepció es transforma i passa a englobar qualsevol violació de la norma, ja sigui moral, sociològica o cultural. A partir del segle XVI el verb transgredir evoluciona i s'expandeix en direccions diferents. La transgressió passar a ser no només una violació de les normes i lleis, sinó una forma de canviar l'ordre establert i d'alterar la jerarquia establerta dins d'un grup o societat en favor d'un nou ordre.

L'evolució i adopció de nous significats de la paraula obre, doncs, un ventall de possibilitats d'interpretació que permeten l'aparició de teories sobre la transgressió i formes de pensament vinculades a ella, especialment per part de filòsofs, teòrics, escriptors i artistes. Alguns exemples són MIchel Foucault, Marquès de Sade, Georges Bataille, Anthony Julius o Tristant Tzara. Durant els segles posteriors apareixen un seguit de personalitats que defensen unes idees, moviments i teories lligades al concepte de la transgressió i que li atorguen un sentit positiu a l'acte de transgredir.

Com veurem més endavant, molt sovint trobarem la transgressió vinculada a la religió i al sexe, uns temes molt presents durant les etapes anteriors al Segle XXI, Però bàsicament la transgressió acaba adquirint aquest sentit positiu perquè es relaciona amb el progrés. Per tant, depenent de cada etapa, la transgressió suposa un avenç per la societat i per això el sentit positiu de la paraula acaba per sobreposar-se al negatiu.

1.2. EL MARQUÈS DE SADE El Marquès de Sade, figura molt coneguda dins de la literatura francesa, va ser un filòsof i escriptor francès immers en una polèmica constant pels seus textos sobre la llibertat humana. Va passar més de vint-i-cinc anys empresonat per les seves obres, amb continguts eròtics, obscens i perversos. El marquès de Sade és conegut per rebel·lar-se contra el règim de la burgesia francesa a través dels seus textos provocadors. Les seves obres es caracteritzen per defensar l'exaltació del vici per sobre de la virtut, per un ateisme radical i per la pràctica d'actes sexuals perversos. De fet, la paraula "sàdic" té precisament una referència lingüística lligada a la seva figura.

Sade concep la transgressió a partir de l'eliminació de la racionalitat que defineix a l'home, i proposa un ateisme radical, basat en la violència i el crim com a única via per 7

Fase I: Investigació

aconseguir la llibertat absoluta. Segons ell, la racionalitat de l'home ha permès alliberar el món de Déu, però alhora ha col·locat a l'Estat en el seu lloc. Sade es rebel·la, doncs, contra aquests dos pilars: Religió i Estat. La transgressió que ell proposa passa per alliberar l'home de la racionalitat per tal que no caigui presoner de les convencions de les normes. Sense l'eliminació de la racionalitat no és possible la voluntat de transgredir els límits i, per tant, d'assolir la llibertat. En definitiva, només amb la mort de Déu i de la racionalitat (i, per tant, de l'Estat), l'home assolirà la llibertat plena. Podem veure reflectit aquest pensament en el següent text del seu llibre "La Filosofía del Tocador”: “Es cierto que se ha derribado el antiguo régimen; pero mientras permanezcan sus cimientos, realmente mientras siga en pie uno sólo de sus pilares, podemos estar seguros de que el resto no tardará en ser restaurado. Ese pilar que aún subsiste es la Iglesia Católica Romana” ¹ En definitiva, Sade rebutja qualsevol vinculació de l'home amb l'Estat o l'Església, i no hi veu cap sentit a la vida de l'home que, d'aquesta manera, és lliure per fer el que vulgui o el que els seus instints naturals necessitin. És així com el filòsof justifica el crim.

El nucli que defineix la teoria del Marquès de Sade és l'afirmació que qualsevol obstacle o barrera existeix per a ser superada, transgredida.

Sade passa gran part de la seva vida tancat a presons o centres psiquiàtrics. La burgesia francesa, horroritzada per la seva "apologia" a l'incest, la violació, els assassinats i d'altres crims, va censurar-lo. L'escriptor va romandre pràcticament desconegut fins a principis del Segle XX, quan Guillaume Apollinaire (encunyador del terme surrealisme, un poeta francès, recupera la seva obra i es converteix en el primer dels seus grans defensors.

Posteriorment altres escriptors, filòsofs i artistes es declaren admiradors seus i de la seva visió de la virtut humana, fonamentada al seguiment de les passions més obscures i cruels de l'ésser humà.

L'acceptació del pensament de Sade va en augment durant els anys posteriors i, de fet, té una influència directa en el moviment artístic del surrealisme. Nombrosos artistes de l'època se senten identificats amb el pensament de l'escriptor francès i es veuen atrets per la seva obra, de la que en destaquen l'exaltació de la llibertat humana i la revolució.

Artistes com Salvador Dalí o Hans Beller beuen de la seva influència i escriptors com Pierre Klossoswski, Hans Bellmer o Georges Bataille adopten la visió de Sade en els seus escrits. Aquest últim és considerat l'hereu natural del pensament transgressor del Marquès, transformant-lo en noves teories sobre les passions humanes, especialment a partir de l'erotisme.

¹ De Sade, Donatien Alphonse François (2002), La Filosofía en el Tocador. (Col·lecció Voyeur) 8

Fase I: Investigació

1.3. GEORGES BATAILLE George Bataille (Billom, 10 de setembre de 1897 - París, 9 de juliol de 1962) va ser un escriptor, antropòleg i pensador francès.

Bataille estructura tot el seu pensament mitjançant la teoria de l'erotisme. Segons ell, la societat actual s'ha anat allunyant progressivament de tot allò que la defineix com a ésser humà, i s'ha refugiat en un món sense vida: el món del treball en oposició al món del desig. Bataille rebutja de manera contundent aquesta realitat i vol transgredir-la eliminant a l'Estat. Un estat que fonamenta els seus pilars en la repressió del desig per tal d'exercir el poder sobre els ciutadans.

La sexualitat transgressora que proposa Bataille es basa en l'erotisme que, alhora, s'estructura en relació a la llei, creada segons ell per reprimir els impulsos i instints irracionals de l'ésser humà. L'erotisme és una qualitat humana, una expressió de la voluntat de vida de l'home que queda aïllada per culpa dels tabús i les normes. Així doncs, Bataille proposa l'erotisme com a mecanisme d'alçament en contra de la societat i l'Estat; com a mètode de transgressió que supera la norma, però sense suprimir-la.

Bataille es rebel·la contra la repressió a la qual l'Estat sotmet la societat en favor de l'exaltació de l'erotisme, la sexualitat, el plaer i la tortura. En definitiva, la violència.

Segons ell, la transgressió no implica l'eliminació de la prohibició, sinó que la completa.

L'erotisme neix a partir de la contradicció entre el temor i la fascinació de la transgressió dels límits. En paraules de Bataille: "No tenim possibilitat més que de l'impossible. Tens el poder, en obrir les teves cames, d'exhibir les teves parts íntimes. En quant deixessis d'experimentar aquesta posició com a prohibida, el desig moriria immediatament, i amb ell la possibilitat del plaer" ² És a dir, sense l'experiència del pecat no es pot produir el veritable plaer. Bataille extrapola, doncs, aquesta teoria als altres àmbits i l'estructura en relació a la llei, que crea un seguit de contradiccions en l'ésser humà: raó/excés, treball/desig, prohibició/transgressió.

1.4. TRANSGRESSIÓ ARTÍSTICA Havent analitzat dues figures com el Marquès de Sade i George Bataille, hem pogut contextualitzar el concepte de la transgressió i entendre el que significa.

L'objectiu de la transgressió queda clar que és el de sobrepassar els límits imposats. La relació entre la transgressió i la censura sempre ha estat present i és el que ha definit la història de l'art.

L'art no és més que el mitjà de transgressió utilitzat per superar la prohibició i la censura. Podem assegurar que l'auge de la transgressió es produeix en l'era de la modernitat, i que va lligada al progrés social i cultural del Segle XIX fins a l'actualitat. La ² Bataille, Georges (1997), El erotismo. (Barcelona: Tusquets Editores) 9

Fase I: Investigació

transgressió ha adquirit un significat positiu perquè s'ha convertit en estendard de la rebel·lió contra les normes. Així, l'art ha estat la disciplina que ha permès als artistes alçar-se contra les normes representant conceptes i valors contraris a allò convencional.

Trobem infinitat d'exemples d'art transgressor expressats a través de dualitats. La lletjor enfront de la bellesa. L'obscur enfront de la claror. El mal enfront del bé. El concepte de lletjor havia estat ignorat i menyspreat per complet, fins que els artistes comencen a ressaltar-ne la puresa. Especialment en els períodes de guerres el concepte fins aleshores preestablert de la bellesa dóna pas a noves visions que relaciona la lletjor amb la veritat. La bellesa no és més que una disfressa que oculta l'autèntica realitat. Autors que fan ús d'aquesta idea són Francisco de Goya, Edvar Munch o Pablo Picasso.

Comencen a sorgir moviments com l'expressionisme o el surrealisme, que reinventen els esquemes i formen obres que transgredeixen els límits del moment. Obres de tota mena i que van des de l'obscenitat fins a la pornografia. L'art modern esdevé el vehicle que revoluciona la societat trenant amb totes les normes establertes.

Actualment, l'art s'ha transformat en multitud de vies diferents, gràcies a la varietat de mecanismes i mitjans d'expressió dels que es disposen. Videoart, performance, instal·lacions 3D, robòtica... Qualsevol cosa pot ser art avui en dia.

L'objectiu d'aquest treball és el de centrar-se en el cinema transgressor. Veure com ha estat representat aquest concepte dins de la cinematografia per elaborar-ne una visió i aplicar-la a una sèrie d'autoria pròpia.

1.5. LA TRANSGRESSIÓ EN EL CINEMA En ple Segle XXI és difícil seguir atorgant el mateix significat a la transgressió que en el passat. L'evolució de les societats ha comportat també la mutació de la transgressió.

Avui en dia, per exemple, és perfectament normal trobar-se amb infinitat d'obres audiovisuals que es burlen de la figura de l'església. Un fet que a l'Espanya del segle XVIII hagués estat considerat un veritable acte de transgressió, a l'any 2019 no se li donaria la més mínima importància. I no només amb l'església. També podríem anomenar el sexe, les drogues, la violència, el gore, etc.

Així doncs, el significat de la transgressió ha canviat perquè les normes han canviat.

Trencar amb els esquemes i els convencionalismes s'ha convertit en un procés totalment natural i acceptat per la gran majoria de la societat.

En aquest apartat investigaré els orígens de la transgressió en el cinema per intentar aclarir què és la transgressió avui en dia. És una definició exacte? O és un concepte que depèn de moltes variables?

El cinema de transgressió és un terme adoptat per l'artista Nick Zed l'any 1985 que neix com a reivindicació d'un cinema alternatiu al sistema imposat per Hollywood. Nick Zedd i altres artistes adherits a aquest moviment, com Lydia Lunch, Richard Kern o John Waters, reivindiquen un col·lectiu d'artistes aliè al sistema imposat i amb la capacitat de violar les lleis i les normes de la societat.

10

Fase I: Investigació

De fet, Nick Zedd escriu el "manifest de la transgressió", un text on exposa les idees del moviment. Zedd fa una dura crítica a les escoles de cinema que, segons ell, ensinistren als alumnes i limiten les seves possibilitats creatives per tal de crear pel·lícules que entrin dintre de la quotidianitat: "Nosotros proponemos que todas las escuelas de cine sean dinamitadas y que nunca se vuelvan a hacer todas esas películas aburridas. Nosotros proponemos que un sentido del humor es un elemento esencial descartado por los temblorosos académicos y más, que cualquier película que no cause un shock no vale la pena ser vista" ³ Nick Zedd proposa transgredir qualsevol sistema de valors que limiti la creativitat.

Proposa trencar tots els tabús existents per assolir la llibertat real. Ho explica així: "Nosotros violamos el mandamiento y ley de aburrir a las audiencias hasta la muerte en rituales de redundancia verbal y proponemos romper todos los tabúes de nuestra edad pecando todo lo posible. Que haya sangre, vergüenza, dolor y éxtasis, de una clase que nadie aún ha imaginado. Nadie saldrá ileso. Ya que no hay vida posterior, el único infierno es el infierno de rezar, obedecer leyes y rebajarse ante las figuras de la autoridad, el único paraíso es el paraíso de pecar, rebelarse, divertirse, coger, aprender cosas y romper tantas reglas como sea posible. Este acto de valor se conoce como transgresión" ³ El cinema de transgressió, doncs, té com a premissa causar un impacte important en l'espectador, a partir de la violència, el sexe, el terror i també l'humor negre. L'objectiu és desafiar les convencions de la societat americana a partir d'un cinema provocador, que interpel·li directament a l'espectador amb escenes crues i violentes. El cinema de transgressió es caracteritza per un estil visual poc atractiu i que sembla trencar amb totes les convencions cinematogràfiques. Plans sense continuïtat, bandes sonores escollides a l'atzar, actuacions precàries, etc. Aquest estil no era gratuït, sinó que era quelcom buscat per els directors del cinema de transgressió. Les pel·lícules i curtmetratges realitzats dins d'aquest moviment servien com a experiment per als artistes, que no tenien cap tipus de motivació comercial.

Alguns dels títols més coneguts i alhora controvertits de Nick Zedd són They eat scum (1979), The wild world of Lydia Lunch (1983), School of shame (1984) o Go to hell (1986).

El cinema de Nova York neix a Nova York l'any 1985, en una època en què el consum de drogues estava molt estès entre la societat. Les primeres pel·lícules de Nick Zedd, doncs, giren al voltant d'aquests temes. El seu objectiu és transgredir les barreres imposades per la mateixa societat i per això les seves pel·lícules mostren aquesta realitat.

You Killed me first (1985), el primer llargmetratge de Zedd, és una resposta als obsolets valors socials d'Amèrica i a la seva hipocresia. Fa una crítica als rols de gènere, a la violència domèstica i a la visió que té la societat del consum de drogues o la pobresa.

A finals dels anys 90 comencen a sorgir molts cineastes influenciats pel cinema de transgressió, però l'essència del moviment es dilueix. Cinema underground, cinema experimental, cinema alternatiu... Són moviments que aparentment es diferencien l'un ³ Zedd, Nick. Manifiesto del cine de la transgresión. https://txtmnftdecine.files.wordpress.com/2017/10/manifiesto-cine-de-la-transgresion-nick-zedd-1985.pdf 11

Fase I: Investigació

de l'altre però parteixen tots de la transgressió, ja sigui a nivell social, lingüístic, estètic, cultural, etc.

.

12

Fase I: Investigació

2. REFERENTS DE PRODUCCIONS CINEMATOGRÀFIQUES TRANSGRESSORES En aquest apartat parlaré de les produccions cinematogràfiques que he escollit com a referents i inspiració per a la meva fase 2. He escollit un referent produït a Estats Units, i la resta produïts a Espanya i Catalunya, ja que m'interessa tractar referents més propers.

2.1. PULP FICTION Pulp Fiction (1995) és sense cap mena de dubte un dels meus grans referents. La pel·lícula, dirigida per Quentin Tarantino, conté una diversitat d'elements que fan que sigui un film totalment transgressor. Quentin Tarantino ja havia demostrat les seves habilitats com a director a la seva primera pel·lícula, Reservoir Dogs (1992), però Pulp Fiction va ser la que el va afirmar com a un director consagrat.

Un dels elements més característics del film és l'alteració de la seva estructura narrativa, allunyant-se així del convencionalisme cinematogràfic del moment. La pel·lícula està formada per tres històries individuals que s'interconnecten entre si al llarg de la narració. Tarantino, però, decideix canviar l'ordre dels esdeveniments de la història, de manera que es produeix un caos perfectament calculat pel director.

Abans de Pulp Fiction, altres directors ja havien optat per aquest estil narratiu, però Tarantino ho aconsegueix d'una manera molt eficaç. Cal destacar l'habilitat del director a l'hora de construir l'estructura del guió, plena de seqüències desordenades, sense ordre cronològic, amb flashbacks i flashforwards. El desenvolupament del film, a poc a poc, va situant a l'espectador i li ofereix totes les respostes que necessita per situar-se en la història. A continuació veiem un anàlisi d'aquesta estructura per entendre millor la disposició argumental de la història, i com el director sempre té present a l'espectador a l'hora de pensar amb el guió.

L'escena inicial de Pulp Fiction comença mostrant-nos una parella d'atracadors esmorzant en un bar de carretera, mentre parlen de la facilitat d'atracar aquest mateix lloc. En el moment en què treuen les pistoles per iniciar l'atracament l'escena es fon a negre i apareixen els crèdits. Amb una escena inicial que no arriba ni als 2 minuts, Tarantino ja ha aconseguit el seu objectiu principal: el de captivar a l'espectador i enganxar-lo a la història. L'espectador comença el film amb una pregunta: com acabarà l'atracament? S'inicia la primera trama del film.

La segona seqüència de la pel·lícula ens presenta una altra trama: la història dels gàngsters Vincent Vega i Jules Winnfield. Més enllà de la banalitat de les conversacions entre els dos personatges (i, de fet, al llarg de tot el film), qüestió on entraré més endavant, la seqüència situa l'espectador en una nova història. Els dos delinqüents es dirigeixen a recuperar un maletí que havien robat tres nois al cap de la banda, Marcellus Wallace. Vincent i Jules maten a dos dels nois i la seqüència acaba. En aquesta escena el director planteja dues noves qüestions a l'espectador. En primer lloc desperta la curiositat sobre el contingut del maletí, que en cap moment veiem. I, en segon lloc, de nou l'escena acaba en un moment de màxima tensió, deixant a l'espectador amb un nou interès sobre què passarà després d'haver matat als nois.

13

Fase I: Investigació

La tercera seqüència ens presenta una nova història, la del boxejador Butch, que està en un bar reunit amb Marcellus Wallace. Vincent i Jules entren al bar per reunir-se també amb el cap (s'interconnecten per primer cop els personatges de la pel·lícula), tot i que van vestits de manera ridícula, amb bermudes i camisetes publicitàries. De nou, Tarantino juga amb l'espectador generant qüestions al llarg de la narració. En aquest cas ens preguntem què els hi ha passat després de recuperar el maletí.

La quarta seqüència és un dels pocs casos en què l'escena té una continuïtat amb l'anterior. Correspon a l'escena entre Jules i Mia Wallace, l'esposa del cap. És la famosa escena del ball, que acaba amb una sobredosi de Mia Wallace. Jules aconsegueix salvar-la.

La pel·lícula continua ara amb un flashback per explicar la història del boxejador Butch.

En aquesta escena, un soldat li explica a un Butch de molt pocs anys la importància d'un rellotge d'or que pertanyia al seu pare. D'aquesta manera coneixem la importància que té per a ell aquest rellotge quan, més endavant, la seva parella se l'oblida a l'apartament, després que el boxejador hagi traït a Marcellus Wallace, i obligant-lo a retornar. Un cop a l'apartament, Butch recupera el rellotge, però es troba a Vincent Vega sortint del lavabo i l'assassina. De camí a buscar la seva parella, Butch es troba per casualitat amb Marcellus Wallace. Els dos inicien una persecució però acaben essent segrestats en entrar en una botiga d'armes regentada per uns psicòpates, en el que serà un altre de les seqüències mítiques de la pel·lícula. Finalment tant Butch com Marcellus acaben resolent les seves diferències després dels esdeveniments de l'escena (no entraré en tots els detalls).

El final d'aquesta seqüència resol la trama del boxejador Butch i, cronològicament correspondria al final de la pel·lícula. Però la transgressió temporal que realitza Tarantino permet que en la següent escena tornem a veure Vincent Vega viu (quan en una escena anterior l'havíem vist ser assassinat). Aquesta estructura és contrària totalment a la típica estructura de plantejament - nus - desenllaç, i ofereix un camí interessant a l'hora d'explicar una història.

Resolta la trama del boxejador, doncs, el film continua amb la història de Vincent i Jules just després d'assassinar els dos socis que havien traït a Wallace. A partir d'aquí la pel·lícula condueix a l'espectador a través de diverses escenes cronològiques que acaben responent dues qüestions que se li havien plantejat a l'espectador des de l'inici del film. La primera és l'explicació a la roba ridícula que tots dos portaven quan es reuneixen al bar amb Marcellus. I la segona serveix de punt d'enllaç ideal a l'última trama que quedava per resoldre: la dels dos atracadors del restaurant. Fruit de la casualitat, els dos atracadors que volien robar en el restaurant coincideixen amb els pitjors assassins que es podien trobar.

Després d'haver fet un repàs als esdeveniments de la història, queda clar que l'estructura caòtica que planteja Tarantino segueix en realitat un ordre molt ben definit.

Els salts cronològics de la història ens permeten endinsar-nos en cadascun dels personatges des de punts de vista diferents. La multitud de conflictes de la pel·lícula van en concordança també amb aquest desordre que se'ns presenta. D'aquesta manera, Tarantino construeix una narració circular que s'allunya de les convencions de la narració lineal (plantejament - nus - desenllaç). A través d'aquesta disposició, la història es desenvolupa entre els dos punts que marquen l'inici i final del film, que és 14

Fase I: Investigació

l'atracament al restaurant i, de fet, la història menys important de totes les que se'ns presenten. La disposició de les escenes, els diàlegs, el ritme narratiu, els salts temporals, etc., estan calculats per representar el caos que respira tota la pel·lícula.

L'estructura narrativa de Pulp Fiction és un dels elements que fan que aquesta pel·lícula sigui totalment transgressora. Però no és l'únic element que ho aconsegueix.

Per mi, un altra transgressió que aconsegueix el director amb el film s'explica gràcies als diàlegs entre els personatges i a les diverses situacions que es plantegen al llarg de la història.

La clau de la pel·lícula la trobem en els diàlegs. Uns diàlegs que podríem catalogar d'absurds o fins i tot de banals, i més quan estan protagonitzats per criminals. Aquestes converses giren al voltant de temes quotidians, com per exemple, el nom que tenen les hamburgueses del Mcdonalds a Amsterdam o la sensualitat que desprenen els massatges als peus.

La transgressió es produeix perquè Tarantino inclou aquests diàlegs en escenes de violència, tensió i drogues. D'aquesta manera, la pel·lícula ens presenta criminals que parlen de temes absolutament irrellevants per a la història però que alhora enganxen a l'espectador i capten la seva total atenció. A més, els diàlegs contenen una dosi important d'humor negre. Inclús en les escenes de més violència, el director introdueix frases que contrasten amb la situació que s'està vivint en aquell moment. Aquesta particularitat dota la pel·lícula d'una essència diferent, allunyant-se clarament de tota la resta.

2.2. PLATS BRUTS Quan parlem de Plats Bruts segurament estem parlant d'una de les sèries més transgressores en la història de la televisió a Catalunya. Fent servir un argot que es movia entre el català i els castellanismes, la sèrie va aconseguir una proximitat empàtica amb l'espectador, que es creia als personatges i les situacions que es representaven.

La producció de la sèrie corria a càrrec de Televisió de Catalunya. En aquell moment, TV3 era una televisió jove, ambiciosa i que apostava per la transgressió. Durant els anys 80 TV3 va apostar per un seguit de sèries provinents del Regne Unit que van tenir un gran impacte en la societat catalana i que, en certa manera, expliquen perquè a Catalunya es fa un humor diferent a la de l'Estat Espanyol, inspirat en l'humor anglosaxó. Sèries com L'Escurçó Negre, N'hi ha que neixen estrellats, Sí, ministre o Els joves van ser una aposta arriscada en aquell moment, ja que cap altre televisió de l'Estat espanyol s'atrevia a comprar aquest tipus de produccions. En aquest sentit, és molt lloable l'aposta de TV3 per voler transgredir els límits de la ficció i de l'humor comprant a l’estranger sèries que parlaven de temes delicats, com per exemple el comunisme, la corrupció, el sexe, etc. Tot això mitjançant l'humor negre i àcid. Es podria dir que aquestes sèries que es van importar a Catalunya van servir per modernitzar el país, que sortia tot just d'una dictadura molt dura i que havia estat impositiva amb tots aquests continguts.

Plats Bruts marca l'inici d'aquesta modernitat creixent dins de la televisió catalana. Es 15

Fase I: Investigació

tractava d'una sèrie atrevida, diferent i transgressora i que va fer un pas endavant en la producció pròpia del país. Fins a aquell moment no s'havia produït un producte audiovisual d'aquest estil i els referents només eren les sitcom del Regne Unit.

Plats Bruts presentava el mateix format però amb uns personatges i un llenguatge adaptats a la cultura catalana. Els capítols funcionaven perquè l'espectador empatitzava amb ells i perquè es practicava un humor transgressor. Es feia broma sobre tot i, encara més important, sobre un mateix. Aquest tipus d'humor tant saludable era el punt fort de la sèrie.

Plats Bruts també transgredeix el model audiovisual de l'època gràcies al seu llenguatge. En tots els capítols predominaven multitud de paraulotes i castellanismes.

Això va generar molta acceptació entre el públic jove, ja que era un llenguatge de carrer que s'aproximava a la realitat. En canvi, entre els sectors més conservadors de la societat no agradava tant perquè s'allunyava dels estendards lingüístics del català.

L'espectador empatitzava amb els personatges de la sèrie perquè tenien unes característiques comunes que el públic reconeixia i identificava amb el seu dia a dia. Al tractar-se d'una sitcom aquests trets psicològics es portaven a l'extrem generant situacions còmiques que funcionaven, gràcies també a uns guions ben treballats i a una bona direcció.

En definitiva, Plats Bruts va ser una sèrie diferent, original i brillant en molts aspectes.

Aquestes qualitats fan que sigui un referent principal per a mi alhora de plantejar la Fase II d'aquest treball, que consisteix en la realització del capítol pilot d'una sèrie de comèdia, òbviament amb matisos i variacions pròpies.

2.3. LES COSES GRANS Un altre referent de proximitat, en aquest cas una websèrie catalana, és Les Coses Grans, dirigida i produïda per l'actor Roger Coma. Si per alguna cosa destaca Les Coses Grans, és per la senzillesa que desprenen els seus capítols. Parlem de produccions de poc cost i que basen la seva força en els guions dels capítols i les interpretacions dels personatges.

He escollit aquesta websèrie com a referent pel format que proposa. Capítols al voltant dels deu minuts de duració que giren al voltant d'una anècdota senzilla. Les Coses Grans no proposa un alt contingut dramàtic, sinó tot el contrari. El seu discurs gira al voltant de les anècdotes del dia a dia. Problemes ínfims però que tenen una gran rellevància en la vida dels protagonistes. Aquesta premissa és el que fa que la sèrie funcioni, ja que l'espectador s'identifica amb els personatges i les situacions.

Normalment les grans sèries de ficció focalitzen les seves trames en qüestions molt complexes. Assassinats, corrupcions polítiques, persecucions policials, atemptats, etc.

La peculiaritat de Les Coses Grans és que el focus el posa en situacions i anècdotes aparentment irrellevants però que s'apropen a la realitat del públic. Per exemple, el capítol pilot de la sèrie, titulat La palla, es centra en la importància que li dóna el Canudas (Roger Coma) al fet que un massatgista masturbés a la seva parella Martínez (Mar Ulldemolins). La trama del capítol gira al voltant de si es pot considerar això com 16

Fase I: Investigació

una "palla" o no.

Però el que fa que aquesta sèrie sigui especial, més enllà de la senzillesa de les anècdotes que explica, és el missatge que transmeten els seus capítols. Darrere de les històries sempre hi trobem un significat en forma de subtext. És a dir, de manera subtil, les històries vénen carregades d'algun tipus de crítica social o cultural. Tornem a posar l'exemple del capítol pilot La palla. Com hem dit, la trama es centra en què és el que els personatges consideren com a palla, però el que tracta realment el capítol és el poder de la imaginació enfront del poder de la realitat.

Aquest subtext dota la sèrie d'un contingut de qualitat afegit, ja que la sèrie se sustenta sobre la importància que donem a les petites coses de la nostra vida i que són les que ens omplen realment com a persones.

2.4. MALVIVIENDO Finalment, un altre referent de proximitat, en aquest cas la websèrie titulada Malviviendo. Es tracta d'una de les primeres sèries online d'èxit a Espanya i que va néixer com a projecte audiovisual d'un grup d'estudiants d'audiovisuals de Sevilla.

Malviviendo es caracteritza per tenir un pressupost pràcticament nul. El mateix director, David Sainz, assegura que per al capítol pilot només disposava d'un pressupost total de 40€.

La sèrie reuneix un seguit de característiques que crec que la van fer transgressora en el seu moment. Estem parlant d'un projecte que va emetre el seu primer capítol l'any 2008. En aquella època, el fenomen de les websèries tot just començava, i l'explosió de contingut audiovisual a Internet encara no s'havia produït. Així doncs, Malviviendo va saber transgredir les convencions que hi havia en aquell moment a Espanya, on el contingut audiovisual era propietat exclusiva de les televisions i les grans productores.

Les productores veien Internet com el seu gran enemic i van restringir els seus continguts al públic online. La resposta del públic va ser una migració massiva d'usuaris des de la televisió fins a l'ordinador. Youtube, Megaupload, Series.ly i pàgines d'aquest estil van experimentar un auge importantíssim en el seu nombre d'usuaris.

Malviviendo va saber entrar amb bon peu dins d'aquest mercat. El seu format era fresc i diferent, tot i que bevia de moltes influències. Segurament el caràcter independent i amateur del projecte li donava una essència i una estètica a la sèrie que la feien desmarcar de la resta. També cal destacar l'originalitat dels guions i dels personatges, que tenien personalitats més "de carrer" i aconseguien empatitzar amb l'espectador.

Aquests personatges tindrien difícil cabuda en una sèrie de ficció tradicional, però en el format de websèrie van poder trobar el seu propi espai.

17

Fase I: Investigació

3. APLICACIÓ DEL CONCEPTE DE TRANSGRESSIÓ A LA SÈRIE COM A CASA 3.1. INTRODUCCIÓ A LA SÈRIE COM A CASA La sèrie Com a Casa és la materialització de tot aquest procés de recerca sobre el concepte de transgressió. A partir d'uns referents propis i de la nostra visió hem decidit elaborar una sèrie de ficció de comèdia amb un estil innovador, propi i atrevit.

Com a Casa és una sèrie sense continuïtat entre capítols que gira al voltant de les petites anècdotes quotidianes del nostre dia a dia, explotades fins a l'exageració a través de l'humor negre, el sarcasme i el llenguatge àcid.

La sèrie consta de tretze capítols, d'entre 15 i 20 minuts de durada cadascun. Cada capítol se centra en un conflicte, un problema o una petita anècdota protagonitzada per personatges diferents, els quals es van entrecreuant entre ells al llarg de la temporada, creant així diferents vincles i trames narratives. Els conflictes i problemes que tracta la sèrie són aquells amb els quals l'espectador s'identifica. Un marit fart que la seva dona es deixi la tapa del vàter oberta; una parella d'avis que busca noves maneres de practicar sexe; una companya de pis obsessionada amb l'estalvi energètic de casa... L'essència d'aquesta sèrie és que tractem problemes poc rellevants però portats a l'extrem, de manera que n'extraiem tot el potencial narratiu possible.

L'objectiu és que l'espectador s'acosti a la sèrie perquè empatitza amb els conflictes i personatges que plantegem per la seva proximitat i realitat.

El capítol pilot, que és la Fase II d'aquest treball, parla de dos companys de pis inquiets per l'arribada d'una nova inquilina, i el fet que aquesta es passegi despullada per casa.

D'una situació aparentment tan simple, nosaltres ens proposem explotar-la fins a l'extrem a través de recursos típics de la comèdia i de diàlegs diferents, que ens permet crear un producte original i propi.

3.2. LA TRANSGRESSIÓ A LA SÈRIE COM A CASA L'objectiu d'aquesta sèrie és el de transgredir el món audiovisual en el qual ens trobem en el nostre país. Deixant d'una banda les websèries, que tenen un caràcter més independent, a Catalunya ens trobem amb un panorama on la majoria de produccions es regeixen per unes certes normes i convencionalismes, imposades sobretot per la política lingüística i les productores catalanes. Així, amb aquesta sèrie m’he proposat transgredir les normes a diferents nivells.

3.2.1. Transgressió a nivell lingüístic Nosaltres creiem que la producció de ficció a Catalunya no s'ajusta a la realitat del país.

Sovint ens trobem amb un llenguatge que és políticament correcte i això impedeix a l'espectador en molts casos connectar amb les històries. La societat catalana es caracteritza per ser una societat bilingüe, és a dir, amb domini natiu del català i del castellà. Aquesta realitat queda moltes vegades desdibuixada a les sèries de ficció. Per això la nostra sèrie proposa transgredir aquestes barreres a partir d'uns diàlegs que reflecteixin aquesta pluralitat lingüística. La societat catalana no és perfecte en la seva 18

Fase I: Investigació

manera de parlar, sinó que fa servir molts castellanismes dins del seu vocabulari i la seva riquesa dialèctica no s'engloba dins d'una normativa concreta.

Una de les raons per les quals les sèries catalanes no mostren aquesta realitat és per la seva política lingüística. Televisió de Catalunya sempre ha tingut com a un dels seus objectius la normalització del català. Estic d'acord amb aquesta missió, però crec que la ficció no hauria de ser l'espai on aplicar això. Quan a aquestes sèries hi predomina un ús del català més propi dels mitjans de comunicació, aquests productes no funcionen perquè no s'apropen a la realitat.

També és important el fet que les sèries produïdes per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals tenen incorporades una persona del departament de correcció lingüística que s'encarrega d'analitzar les expressions i textos dels guions, eliminant els barbarismes o aquelles frases que no s'adeqüen a la normativa del català. De fet, en rodatges de sèries diàries de TV3, com per exemple La Riera o Com si fos ahir, molts cops té més poder a l'hora de tallar una escena el responsable del departament de correcció lingüística que el mateix director.

A la sèrie Com a Casa, doncs, s’ha volgut apostar per un llenguatge més espontani i col·loquial i, per tant, més versemblant. En aquest aspecte ens volem acostar a la sèrie Plats Bruts, que s'ha analitzat en l'anterior apartat. Una de les claus que faran que la nostra sèrie funcioni és presentar uns diàlegs que siguin un reflex de la societat en què vivim. Això passa perquè el llenguatge que utilitzem tingui variacions pròpies de la societat bilingüe catalana. Només d'aquesta manera aconseguirem empatitzar amb l'espectador o espectadora i fer-li arribar el nostre missatge.

Perquè no observem gairabé mai a les sèries de televisió catalanes un personatge parlant en català i l'altre en castellà? Es tracta d'una situació d'absoluta normalitat dins de la nostra societat però això no ho veiem representat a la pantalla gran. Aquest és un aspecte que volem transgredir.

D'altra banda, també defensem per a la nostra sèrie un llenguatge més de carrer i no pas tan institucional. Un llenguatge que pugui incloure insults, castellanismes, calcs, expressions no acceptades. La raó per la qual defensem aquest tipus de llenguatge és perquè s'ajusta a les necessitats comunicatives dels nostres guions i dels nostres personatges.

3.2.2. Transgressió a nivell humorístic S’ha escollit el gènere de la comèdia per a la sèrie Com a Casa perquè creiem que és el gènere que millor permet transgredir les tradicions i convencions socials més arrelades. L'humor permet explorar diversos camins cap on encaminar els capítols de la sèrie. Concretament nosaltres defensem l'humor negre, sarcàstic, àcid i transgressor.

En la societat actual ens trobem amb un creixement cada cop més elevat del risc d'ofensa per part de la gent. Tot i que estem en ple Segle XXI, ens trobem avui en dia casos de censura humorística a Espanya. Alguns exemples clars els trobem en el cas de Dani Mateo, humorista que va estar citat per un jutge pel fet d'haver fet un sketch mocant-se amb la bandera d'Espanya (acció amb la qual volia ridiculitzar la idea del nacionalisme per sobre de la societat). O també el cas de l'actor Willy Toledo, imputat 19

Fase I: Investigació

per el jutjat número 40 de Madrid per insultar a Déu i a la Verge Maria a través d'uns escrits a Facebook. Altres casos coneguts són els de Valtonyc, Javier Krahe o el grup de música Def con Dos. Existeixen diversitat d'opinions sobre els límits de l'humor. El nostre punt de vista és que no hi ha cap límit que l'humor no pugui traspassar. La qualitat de la comèdia és que permet tractar aquells temes més delicats i fer-ne sàtira. Des d'aquest espai ens proposem fer un humor que abasti temàtiques de difícil presència a les sèries de comèdia convencionals.

Per a la nostra sèrie, hem decidit plantejar un total de tretze capítols per a la primera temporada. Com que la sèrie no té una continuïtat narrativa, això ens facilita poder parlar de diferents temes en cadascun d'ells i amb molta més llibertat creativa, ja que no depenem de cap arc evolutiu dels personatges o d'una trama que hagi d'avançar.

Seguint amb l'estil del capítol pilot de Com a Casa, les temàtiques les volem tractar de manera subtil. És a dir, els temes no seran l'aspecte principal del capítol, sinó que estaran inclosos de manera indirecte, i es donaran a entendre a través del subtext, ja sigui per les accions dels personatges o les situacions plantejades.

Defensem un humor transgressor i, per tant, ens permetem la llibertat per poder fer humor de qualsevol cosa. Ja sigui amb la religió, el sexe o les drogues (temes més recurrents alhora de fer humor i sàtira), com amb la pederàstia, l'homofòbia, el racisme o les malalties. Com hem dit, les temàtiques no són l'eix central dels capítols, però creiem que poden emplenar el significat dels mateixos i dotar-los d'un contingut narratiu més complert, a la vegada que ridiculitzem aquestes situacions.

3.2.3. Transgressió a nivell de format Per les característiques del nostre projecte, es podria pensar que la sèrie s'acosta més al que seria una sitcom.

Una sitcom o comèdia de situació és un format de sèrie de televisió que presenta un seguit de característiques comunes: duració dels capítols d'entre 20 i 25 minuts, predomini de decorats interiors, un mateix conjunt de personatges i capítols auto-conclusius, és a dir, amb un principi i un final.

Dins d'aquesta definició existeixen certes similituds amb el capítol pilot de Com a Casa.

La duració és aproximadament la mateixa, els personatges tenen més o menys el mateix protagonisme, i dins de la trama central del capítol trobem altres trames secundàries. També s'assimila a una sitcom el fet que el capítol consta de deu escenes, de les quals només una es produeix en un exterior i la resta estan dividides entre el menjador, les habitacions i la cuina del mateix pis. Per tant, el pis fa la funció d'ambient familiar típic de les comèdies de situació.

A nivell de guió també es presenten certes similituds amb les sitcom. Ens assemblem amb aquest tipus de formats pels gags visuals que utilitzem i per construir les escenes en forma de sketch, de manera que cadascuna d'elles presenta una situació còmica o graciosa. El llenguatge visual és de vital importància per a nosaltres, ja que té una eficàcia molt més potent que no pas el diàleg explícit.

20

Fase I: Investigació

Un altre format al qual s'acosta la sèrie Com a Casa és el de la websèrie. Les websèries es caracteritzen per ser produccions de caràcter més independent, i amb uns pressupostos bastant reduïts. L'avantatge de les websèries és que disposen de més llibertat creativa alhora de plantejar les seves propostes creatives. Per tant en aquest tipus de format és habitual trobar-nos amb idees més valentes i que toquin temes més controvertits. La part negativa la trobem en el procés de distribució d'aquests projectes, ja que la via per aconseguir finançament sol ser més complicada i aconseguir la visibilitat suficient es converteix en un camí ple d'obstacles.

El nostre projecte, doncs, s'assimila també a aquest format, ja que es tracta d'una producció independent i de baix pressupost, sense grans patrocinadors ni productores a darrere que imposin les seves reglamentacions i acabin retallant en excés l'essència del projecte. Durant els últims anys el format de la websèrie ha experimentat un important creixement degut al caràcter experimental i independent que tenen.

En el cas de la nostra sèrie, trobem que el millor canal de distribució per al projecte és Internet, ja que ens permet arribar a un target potencial molt ampli. En el cas de la nostra sèrie, apostem com a canal de distribució principal la plataforma Youtube.

Creiem que, actualment, Youtube és la plataforma de distribució de continguts audiovisuals més gran del món a nivell internacional i la que ens permet arribar al major nombre de persones possible.

Pel que fa a l'estètica de les websèries, aquestes solen tenir un estil visual més proper al videoclip o a la publicitat.

En el cas de la nostra sèrie, ens volem allunyar d'aquest to visual més típic de les websèries per acostar-nos més al del cinema o sèrie de televisió. Així doncs, Com a Casa es mouria entre la sitcom i la websèrie.

21

Fase I: Investigació

4. CONCLUSIONS El concepte de la transgressió és un terme complicat d'estudiar, ja que pot contenir diversos significats i pot ser interpretat de maneres diferents. En el cas d'aquest treball, he intentat inspeccionar aquest fenomen a través d'un recorregut històric i escollint aquells referents que a mi em semblaven més transgressors. És evident que estem davant un àmbit d'estudi que és subjectiu. La pregunta que més m'he repetit durant l'elaboració d'aquest treball ha estat "Què és ser transgressor?".

Bé, la resposta crec que no es limita al simple fet de saltar-se les normes, violar les lleis o sobrepassar els límits. Crec que és una qüestió que va molt més enllà i que depèn de factors externs per poder-ne donar una resposta adequada. M'explico. Al Segle XIX, era transgressor aquell que es burlava de l'església i en feia sàtira. Avui, en dia, realment es podria qualificar de transgressor a algú que fa això? Actualment, i encara més amb l'auge de les xarxes socials, el fet de ridiculitzar l'església, els partits polítics o la monarquia són accions que estan integrades en la nostra societat. No es produeix cap mena d'escàndol quan passa això.

De fet, cada vegada és més difícil saber distingir quan alguna cosa és transgressora. La quantitat de contingut audiovisual, radiofònic, gràfic, musical, en definitiva, artístic, és immens, i és difícil trobar camins que no s'hagin explorat anteriorment. Multitud de còmics i humoristes han fet monòlegs sobre temes tan controvertits com la pederàstia, la drogoaddicció o el terrorisme. Multitud d'artistes han creat performances provocatives i que segur van ofendre a més d'un. L'humor gràfic ha estat també un dels grans exponents del discurs transgressor.

En definitiva, el públic ha integrat una gran quantitat de contingut transgressor a nivells diferents i no existeix una vara de mesurar per determinar on posem la barrera a partir d'on sobrepassar aquests límits.

Personalment, opino que per qualificar aquesta transgressió, cal posar l'obra en qüestió en context. Analitzar el públic al qual va dirigit, el país d'origen on es produeix l'obra, els antecedents, el format, el llenguatge, etc. La transgressió crec que s'ha de valorar en funció de la realitat que envolta el projecte.

Consideero la sèrie Com a Casa transgressora perquè la valoro en funció de la resta de sèries, pel·lícules i continguts audiovisuals que tenim a Catalunya. Des del meu punt de vist, el projecte que es proposa presenta un format, llenguatge, to i estil propis que la fan diferent de la resta. Això no vol dir, òbviament, que la resta de sèries i ficcions esmentades anteriorment no siguin transgressores, sinó que la nostra sèrie té una personalitat concreta que la fa destacar i allunyar-se de classificacions i estereotips, que és l'objectiu principal que em vaig marcar en el moment de començar amb el procés creatiu del projecte.

22

FASE II Elaboraciรณ

Fase II: Elaboració

1.1. Presentació del projecte “Com a Casa” és una sèrie sense continuïtat entre capítols que gira al voltant de les petites anècdotes quotidianes del nostre dia a dia, explotades fins a l'exageració a través de l'humor negre, el sarcasme i el llenguatge àcid.

La sèrie consta de 13 capítols d'entre 15 i 20 minuts de durada cadascun. Cada capítol es centra en un conflicte, un problema o una petita anècdota protagonitzada per personatges diferents, els quals es van entrecreuant entre ells al llarg de la temporada, creant així diferents vincles i trames narratives.

Parlem d'aquells conflictes i anècdotes amb els quals l'espectador s'identifica, sempre des de l'humor. Empatitzem amb aquests conflictes i personatges perquè són reals, propers i tangibles, i perquè fan que l'espectador es senti Com a Casa. És dins d'aquesta versemblança d'on la sèrie n'extreu tot el potencial narratiu i còmic possible per conformar els diferents capítols.

El projecte universitari que s'ha esdevingut consisteix en l'elaboració d'un capítol pilot d'aquesta esmentada sèrie per, així, procurar posar la primera pedra d'un projecte que 1.2. Justificació del projecte “Com a Casa” és una sèrie sense continuïtat entre capítols que gira al voltant de les petites anècdotes quotidianes del nostre dia a dia, explotades fins a l'exageració a través de l'humor negre, el sarcasme i el llenguatge àcid.

La sèrie consta de 13 capítols d'entre 15 i 20 minuts de durada cadascun. Cada capítol es centra en un conflicte, un problema o una petita anècdota protagonitzada per personatges diferents, els quals es van entrecreuant entre ells al llarg de la temporada, creant així diferents vincles i trames narratives.

Parlem d'aquells conflictes i anècdotes amb els quals l'espectador s'identifica, sempre des de l'humor. Empatitzem amb aquests conflictes i personatges perquè són reals, propers i tangibles, i perquè fan que l'espectador es senti Com a Casa. És dins d'aquesta versemblança d'on la sèrie n'extreu tot el potencial narratiu i còmic possible per conformar els diferents capítols.

El projecte universitari que s'ha esdevingut consisteix en l'elaboració d'un capítol pilot d'aquesta esmentada sèrie per, així, procurar posar la primera pedra d'un projecte que 1.3. Target Es vol arribar a un target juvenil, adult i amb ganes d’obrir-se al nou món. Com bé s’ha comentat, volem fer arribar a totes les persones possibles una ficció que, a través de l’humor, pugui també experimentar en forma de subtext un canvi de mentalitat.

Poder fer normalitzar a part de la societat quelcom que avui dia sembla “anormal”, és el nostre màxim objectiu.

25

Fase II: Elaboració

2. GUIÓ 2.1. Ideació del guió El guió de “Com a Casa” neix a partir d'una inquietud personal per part de tots dos.

Aquesta inquietud és la de voler desenvolupar un projecte que es desmarqui de la resta de propostes audiovisuals catalanes a través d'un llenguatge àcid, sarcàstic i una història visualment atractiva i còmica.

Agafant com a gran referent al director Quentin Tarantino, vam començar un procés inicial consistent bàsicament en una pluja d'idees de tota mena. Des de conceptes, situacions, escenes, personatges o qualsevol cosa, bàsicament, vam començar a anotar tot allò que ens venia el cap, encara que no tingués cap mena de lògica ni sentit.

Fig. 01: primeres plujes d’idees

Això ens va ser de gran utilitat per analitzar i definir què era allò que ens atreia més i quin era el tipus d'història que volíem explicar.

Durant aquestes primeres setmanes, doncs, vam donar via lliure a la nostra creativitat per tal de fer propostes de qualsevol índole.

Les idees inicials s'enfocaven a un guió de curtmetratge, i en moltes d'elles intervenien personatges que feien servir armes de foc, policies, persecucions... Ràpidament ens va envair una sensació de poca confiança respecte a el guió que volíem escriure. Ens vam adonar que totes aquestes idees eren poc creïbles i no s'adaptaven a les premisses que ens havíem marcat a l'inici del treball.

Si el que volíem era crear un producte transgressor, calia que ens distanciéssim de guions rebuscats i poc versemblants. En aquest sentit els dos mostràvem certs símptomes de la síndrome HBO. És a dir, les nostres idees apuntaven molt amunt en el sentit de la producció audiovisual del projecte i no eren realistes, tenint en compte la nostra inexperiència i falta de pressupost. És en aquest punt quan entrem en una segona fase en la ideació del nostre guió, i ens centrem més en buscar situacions simples però atractives. Seguim indagant en diverses idees recolzant-nos sempre en la figura de Tarantino. El que ens atrau del director, més que el seu ús de la violència, són els diàlegs de les seves pel·lícules.

Converses que giren al voltant de temes absurds i banals i que contenen una important dosi d'humor negre.

Un cop ens hem focalitzat més en allò que busquem, comencen a sorgir millors idees i de seguida elaborem una primera escaleta del guió, que més endavant s'acabaria convertint en el capítol pilot d'una sèrie.

26

Fase II: Elaboració

Aquest guió comença anomenant-se Les coses normals i l'escaleta està formada per unes 10 escenes.

A continuació es mostra la primera escaleta del guió que vam desenvolupar:

Fig. 02: primera escaleta del guió

De seguida ens adonem que es tracta d'una idea amb potencial i on podem aconseguir la història còmica, àcida i amb humor negre que busquem. Així doncs, ens posem a treballar immediatament en una primera versió d'aquest guió.

La primera versió consta d'unes deu pàgines. Tot i estar contents amb el resultat, tenim la percepció que a la història li segueix faltant alguna cosa. Les tutories amb en Marc Plana ens serveixen de gran ajuda. Ens adonem que és un guió format bàsicament per gags, i que al conjunt de la història li falta una unitat narrativa que ho acabi d'englobar tot. A poc a poc, sorgeixen noves idees i iniciem un procés de reescriptura bastant llarg que culmina amb una setena i definitiva versió d'unes 19 pàgines.

Ara sí, doncs, ens quedem molt satisfets amb la història que hem escrit. Les reescriptures ens serveixen per donar-li un aire més fresc i menys repetitiu al guió i per desenvolupar diàlegs més llargs, amb més contingut humorístic, així com escenes visuals de molta força i que ajuden a fer més potents les situacions còmiques que es presenten.

Un cop escrit el guió, ens posem a treballar en la preproducció d'aquest projecte, que finalment es converteix en el capítol pilot d'una sèrie de comèdia. La sèrie passa a anomenar-se Com a Casa, i el capítol pilot Problemes Normals.

27

Fase II: Elaboració

2.2. Referents Com s'ha comentat anteriorment, el referent principal per a nosaltres és el director Quentin Tarantino. El que més ens fascina d'ell són els seus diàlegs absurds i banals però que enganxen d'una manera única a l'espectador. Per al capítol de Com a Casa ens proposem fer el mateix, utilitzant sobretot l'humor negre.

Fig. 03: fotograma de la pel·lícula Pulp Fiction (1994), dirigida per Quentin Tarantino

Però Tarantino no és l'únic referent sobre el qual ens basem. També busquem models més propers i que siguin del nostre país. En aquest sentit ens basem en dues sèries catalanes que s'apropen a la nostra manera d'entendre la comèdia. Aquestes són Les Coses Grans, de Roger Coma, i la mítica sèrie de TV3 Plats Bruts.

Les Coses Grans és una websèrie que vam descobrir anys enrere. Es tracta d'una sèrie formada per capítols d'uns 15 minuts que parteixen de premisses mot simples a partir de la qual en desenvolupen trames còmiques. El que més ens atrau de la sèrie i que volem adaptar a la nostra és la senzillesa de les anècdotes que expliquen, ja que aconsegueixen que l'espectador s'identifiqui amb elles i d'aquesta manera s'enganxi a la sèrie.

Fig. 04: fotograma de la websèrie Les Coses Grans (2013), dirigida per Roger Coma

28

Fase II: Elaboració

Plats Bruts també ens serveix com a gran referent, no tant per la personalitat dels seus personatges sinó pel to i estil de la sèrie. Des de la seva primera emissió l'any 1999, se'ns fa difícil trobar a Catalunya una sèrie d'humor que hagi impactat de la mateixa manera que ho va fer aquesta en el seu moment. I això és degut al fet que Plats Bruts va transgredir totalment les barreres de la ficció catalana i va presentar una proposta atractiva i diferent. Per part nostre, ens agrada de Plats Bruts el fet que els diàlegs representen la varietat lingüística del país, i no es regeixen per una normativa estricta del català. A Plats Bruts pots sentir un personatge dient joder i no passa absolutament res. Per al capítol pilot de Com a Casa volem el mateix, ja que estem convençuts que la manera de connectar amb l'espectador és millor i, a més, representem de manera més fidel la realitat que ens envolta.

Fig. 05: fotograma de la sèrie de TV3 Plats Bruts

Finalment, ens basem en un últim referent, en aquest cas la sèrie americana Shameless. Es tracta d'una sèrie que coneixem des de fa anys i que sempre ens ha fascinat per el seu atreviment i desvergonyiment. A Shameless et pots trobar amb situacions de tot tipus, però el que la fa especial és que poden tractar qualsevol tema des de l'humor. A nosaltres sempre ens ha fascinat aquest tipus de sèries i per això la teníem molt present per a l'elaboració d'aquest projecte. Per exemple, el nostre guió demanava que el personatge de la sèrie anés despullat. Si haguéssim sigut conservadors, podríem haver fet anar aquest personatge amb roba interior, però si haguéssim fet això hauríem destrossat la nostra premissa de ser transgressors i diferents. És per això que vam voler que se li veiessin els pits i el cul al personatge de la Sara, però mai des d'una connotació sexual, sinó buscant l'impacte còmic de la situació que es representava. En aquest sentit estem molt contents del resultat que hem obtingut, ja que existia el temor que això es mal interpretés.

Fig. 06: fotograma de la sèrie de Showtime Shameless 29

Fase II: Elaboració

2.3. Estructura del guió L'estructura del guió es fonamenta en la situació d'incomoditat que genera la Sara als seus dos companys de pis, en Lleó i en Fèlix. Partint d'aquesta premissa, el guió presenta un seguit d'escenes en forma de gags on aquesta tensió va en augment.

Paral·lelament a la trama principal, desenvolupem dues trames que gairebé sempre van de la mà. D'una banda, la trama d'en Lleó i els seus problemes d'erecció per culpa de la Sara. I, de l'altre, la trama d'en Fèlix i la seva vergonya i desesperació per sortir d'aquesta situació. Les trames arriben al punt de crisi en l'escena en què s'introdueix el personatge de l'Amic. Aquest personatge actua com una espècie de mentor i és el punt d'inflexió que ho canvia tot.

El clímax de la història es produeix en el moment en què la Sara descobreix l'erecció d'en Lleó. En aquest moment l'espectador no sap quina reacció esperar i tot culmina amb l'argument de la Sara, que resulta ser el mateix que els hi havia donat l'Amic en l'escena anterior. L'escena post-crèdits ens serveix per donar una última volta a tot plegat i ridiculitzar tot el que hem explicat. Anar tots despullats per casa és el més normal però tirar-se un pet no ho és.

2.4. Anàlisis dels elements narratius 2.4.1. Sinopsi En Lleó i en Fèlix són dos companys de pis que estan inquiets per l'arribada d'una nova inquilina: la Sara. Acostumats a una rutina, la Sara trenca la seva convivència passejant-se despullada per casa. La incomoditat dels dos nois generarà un conflicte que no tindrà una fàcil solució.

Fig. 07: fotograma del capítol pilot de Com a Casa

30

Fase II: Elaboració

2.4.2. La història Encara que el guió presenti una situació còmica i, aparentment absurda, la història conté un subtext i un significat ben definit des del principi, i això és el que fa que existeixi una unitat narrativa.

Ens trobem davant d'un capítol que gira al voltant de la idea de la negació al canvi i el que això comporta. Les societats necessiten el canvi per evolucionar i transformar-se.

El problema és que hi ha individus que creuen totalment el contrari, i s'oposen a aquesta idea del canvi com quelcom negatiu.

En Lleó i en Fèlix són la representació d'una societat conservadora i tancada, que s'altera davant de qualsevol alteració de la rutina. La Sara, d'altra banda, és la representació de la llibertat i de la modernització, tan necessària per avançar cap a la llibertat individual.

Fig. 08: fotograma del capítol pilot de Com a Casa

Al llarg de tot el capítol ens trobem amb diàlegs que contenen aquest subtext i les personalitats dels personatges defineixen diferents punts de vista al voltant d'aquest tema.

En Fèlix i en Lleó acaben quedant en ridícul i en evidència davant del nou món que els ha obert la Sara, i descobreixen que el canvi no és quelcom tant negatiu com es pensaven en un principi.

31

Fase II: Elaboració

2.4.3. Personatges LLEÓ

Fig. 09: fotograma del capítol pilot de Com a Casa. L’actor Raül Ferré interpreta a en Lleó

En Lleó és un jove de 27 anys, extrovertit i amant de l'humor negre. És una persona oberta, però que requereix d'un cert temps abans d'agafar la confiança que necessita amb algú desconegut. És un individu nerviós i un pèl hiperactiu, i qualsevol canvi a la seva rutina l'afecta més del que voldria. Li encanta el sexe però des de fa uns mesos es troba en una situació complicada: té problemes d'erecció amb la seva xicota, la Chloe.

FÈLIX

Fig. 10: fotograma del capítol pilot de Com a Casa. L’actor Iker Montero intepreta a en Fèlix

En Fèlix és un jove de 26 anys, reservat i bastant tímid. Sempre li ha costat expressar les seves emocions, tot i que quan està amb en Lleó, el seu amic de tota la vida, sent que pot ser ell mateix. En Fèlix és un noi somniador. Sempre pensa en canviar el seu estil de vida i començar de nou, però no acaba d'atrevir-se. En comptes d'això, es limita a viure el seu dia a dia, a través de la improvisació i sense fer gaires plans de futur.

32

Fase II: Elaboració

SARA

Fig. 11: fotograma del capítol pilot de Com a Casa. L’actriu Aida Llop interpreta a la Sara

La Sara és una noia de 27 anys. És una persona molt oberta, extrovertida i literal. Prové d'una família artística i sempre ha disposat de molta llibertat, fins i tot quan era més petita. La Sara és una noia a qui li encanta provar noves experiències i s'acostuma molt de pressa a totes les situacions. Mai ha tingut cap problema amb ningú i fa amics allà on vagi.

AMIC

Fig. 12: fotograma del capítol pilot de Com a Casa. L’actor Albert Frayle interpreta a l’Amic

L'Amic és una persona extrovertida i que presumeix de saber moltes coses, tot i que sovint exagera les seves afirmacions. No coneixem el seu nom. No sabem qui és, què vol ni d'on ve. De fet, ni els propis guionistes ho saben. L'Amic sempre ens sorprendrà amb una frase, una teoria o una anècdota nova.

33

Fase II: Elaboració

CHLOE

Fig. 13: fotograma del capítol pilot de Com a Casa. L’actriu Mònica Macfer interpreta a la Chloe

La Chloe és una noia de 24 anys i és la parella d'en Lleó. Tot i ser bastant liberal, té caràcter i quan s'enfada canvia la seva personalitat. La Chloe porta sortint amb en Lleó un any i últimament estan en crisis per culpa dels problemes d'erecció d'en Lleó.

34

Fase II: Elaboració

3. DIRECCIÓ La direcció d'aquest projecte, com bé s'ha anat comentant al llarg del projecte, ha esdevingut a partir d'una codirecció.

Se sabia que el repte era important per l'experiència que ens mancava, però des del principi, no hi va haver cap mena de dubte en què això no havia de ser un handicap. Primer de tot, per la fantàstica complexitat que tenim des de sempre, en segon lloc, pels mateixos gustos que ens ha generat la vida i, per últim, per la confiança infinita que ens aporta treballar plegats.

Fig. 14: Fotografia del rodatge del capítol pilot de Com a Casa, realitzat el maig de 2019

Des del primer moment, sabíem que tot el que féssim havia d'estar aprovat per les dues parts. Qualsevol dubte, neguit o idea que sorgís havia d'estar sobre la taula en tot moment, així, d'aquesta manera, ens asseguràvem que no quedessin caps deslligats.

3.1. Càsting Sabíem que el càsting per aquest projecte havia de ser molt exigent. Per fer comèdia, i més el tipus de comèdia que es requeria en el projecte, es necessitava molta naturalitat a l'hora d'actuar. Per això ens vam moure molt de pressa amb la recerca dels actors i les actrius per tenir el temps suficient que ens permetés poder treballar a fons amb ells i elles.

Abans de crear un càsting, vam fer una recerca a agències d'actors per poder veure els seus videobooks i experimentar si es podien adaptar als personatges de la nostra ficció. Un cop feta una pre selecció de diversos actors i actrius, els hi vam enviar correus personalitzats. Mentrestant, es va elaborar un càsting online a partir de pàgines web, sincerament, sense gaires esperances en poder trobar algú que s'adaptés. I així va ser.

Dels càstings online no es va trobar a ningú que ens interessés pel paper, tot i parlar amb ells, no ens van acabar de convèncer. Dels missatges que havíem deixat a les agències d'actors, només vam poder aconseguir a la Mònica Macfer (personatge de Chloe), on mitjançant una trucada telefònica vam establir el primer contacte afirmatiu.

No es va parar d'intentar en cap moment, sabíem que en aquell moment era la màxima prioritat per engegar el projecte.

Fig. 15: Yatecasting i Solocastings van ser les dues plataformes utilitzades per fer el càsting online 35

Fase II: Elaboració

El nostre Ajudant de Direcció (Jaume Duran), ens va aconseguir el contacte del Josh Climent, un actor que ens havia agradat molt i que s'adaptava perfectament a un dels personatges protagonistes (Lleó). Mitjançant converses per Skype i telèfon, el Josh ens va confirmar per ser l'actor principal després de llegir-se el guió. Cosa que ens va alegrar molt. Portàvem dos setmanes de recerca i ja teníem a dos actors confirmats.

Els problemes van arribar quan el Josh, ens va trucar explicant-nos que tot i saber-li molt de greu, no podia participar en el projecte, ja que li havien ofert un paper en una pel·lícula. Gràcies a això, però, ell mateix ens va passar el contacte de tres actors que es podrien adaptar perfectament als papers que es requerien. Dos d'ells, d'un dia per l'altre, van ser els Fig. 16: Fotografia de l’actor Josh nostres actors principals. El Raül Ferré (Lleó) i l'Iker Climent, que en un primer moment Montero (Fèlix), després de llegir-se el guió van havia d’interpretar al personatge de quedar captivats i ens van confirmar amb molta il·lusió. Fet que ens va emocionar. No només per tenir a dos actors que ens encaixaven a la perfecció, sinó perquè veiem que el nostre guió agradava a tothom que li passàvem.

Només ens faltava aconseguir el personatge de l'Amic i la Sara, aquesta última, amb impaciència pel fet que era el paper més complicat a assolir i vital per l'elaboració del projecte. A l'Amic va ser molt fàcil aconseguir. Coneixem a un actor que pensàvem que es podria adaptar molt de pressa al personatge. I dit i fet, es va parlar amb l'Albert Frayle, es va llegir el guió, en 10 minuts ens va trucar dient que li encantava el seu personatge i que sí, que endavant. Ell era el nostre "Amic".

Fig. 17: Els actors Raül Ferré (Lleó) i Iker Montero (Fèlix)

Per aconseguir a la Sara va ser tot més complicat. Primer de tot, teníem lligada a l'actriu Alba Encabo, però al cap d'un temps ens va dir que no podia participar en el projecte per altres feines.

Ens vam posar a buscar actrius, però costava molt, el fet que el seu personatge anés nua tot el capítol va dificultar molt trobar-ne. Vam establir converses amb tres actrius més, però no es va tirar endavant per diversos motius.

Fig. 18: Fotografia de l’actriu Alba Encabo 36

Fase II: Elaboració

Finalment, un dels actors, ens va passar el contacte de l'Aida Llop. I sí, ella ens ho va posar molt fàcil, tot va fluir des del primer moment, des del primer contacte, fins a la confirmació. L'Aida era la nostra Sara. Havíem tancat equip artístic amb il·lusió i amb sensacions que podríem fer quelcom molt bonic amb ells i elles.

Fig. 19: Els actors Raül Ferré, Iker Montero i l’actriu Aida Llop

3.2. Assajos amb actors i actrius Des de l'inici del projecte teníem més que clar que la relació amb els actors i les actrius era de vital importància. És per això, que vam pretendre crear un vincle emocional amb cadascú d'ells.

Tots els actors són de Barcelona, cosa que ens complicava el fet d'haver-nos de desplaçar sovint, ja no només pel temps, sinó per la magnitud de diners que això comportava. Així i tot teníem clar que era molt necessari. Vam pactar amb els actors principals un dia fixe a la setmana per quedar una tarda sencera, en aquest cas, tots els dijous durant dos mesos. Com que ells surten a totes les escenes, havien de ser-hi sempre. Els altres actors no feia falta que vinguessin tots els dies.

Fig. 20: Fotografia d’un dels assajos amb els actors Raül Ferré i Iker Montero

37

Fase II: Elaboració

Vam decidir que a la primera trobada estaria prohibit parlar del projecte. Necessitàvem destacar-nos en aquest aspecte per tal conèixer-nos més enllà de Com a Casa. És més, a la primera trobada els vam exigir que no fessin plans en tota la tarda que condicionessin aquella estona amb nosaltres, ja que, la intenció, era estar en un bar, demanar cerveses una darrera l'altra i generar la confiança necessària per destensar qualsevol situació.

Això va anar fantàstic. Es va crear un vincle amigable i tots sabíem una mica la vida de tots. A partir d'aquell dia, ja podíem treballar.

Les següents trobades van ser a l'institut del teatre, on teníem llogada una sala exclusiva per estar amb els actors. Allà s'hi van fer les primeres lectures i els assajos corresponents.

Fig. 21: Fotografia d’un dels assajos amb els actors Raül Ferré i Iker Montero; i l’actriu Aida Llop

Com s'ha dit anteriorment, la naturalitat del projecte passava per l'actuació que els actors realitzessin. És per això, que se'ls hi va introduir constantment la paraula "natural" a la ment. Vam ser molt flexibles amb ells perquè ens donessin les seves opinions pel que fa als diàlegs i la manera de fer, teníem claríssim que per generar aquesta naturalitat, ells, com a persones, i no com a personatges, s'havien de trobar el més còmodes possible. Es va subratllar que tractessin el guió a la seva manera respectant la nostra idea. Si els hi sortia una paraula o frase que no apareixia al guió, els deixàvem continuar, volíem que experimentessin constantment per així poder trobar el fil que buscàvem.

38

Fase II: Elaboració

3.3. Guió tècnic Per aconseguir el millor resultat per un projecte, se sap que implica tenir un bon equip. És evident. Però teníem clar que si no fèiem una bona preproducció, per molt bon equip que hi hagués, el resultat mai hauria estat l'esperat. Per això, hem cregut que per facilitar la feina a l'equip durant el rodatge, exigia elaborar un bon guió tècnic.

Per plasmar-ho de manera clara i concisa, primer de tot, necessitàvem tenir-ho clar els mateixos directors. Per aquest motiu, es va decidir anar a la localització amb una càmera i, allà, plantejar els plans de la manera que més ens convingués. No volíem imaginar-nos els plans, bàsicament, els volíem visualitzar. Es van realitzar fotografies i petites accions de vídeo per tal de tenir unes mínimes referències. Des de les òptiques a utilitzar, fins al minutatge aproximat que hauria de durar cada pla. Òbviament, es tenia clar que hi hauria possibles variacions, però això ens estalviaria moltíssima feina el dia del rodatge.

Fig. 22: Fotografia d’una de les primeres proves de càmera que vam realitzar

Gràcies a aquesta jornada, es va poder elaborar una primera versió de guió tècnic que fos intel·ligible, coherent i, sobretot, amb una certa limitació de plans. El nostre projecte, en molts instants, demana una certa limitació de plans, no només per crear una atmosfera còmica, sinó per crear-ne, també, una de referencial.

Es va decidir fer dues escenes en pla seqüència davant les advertències dels nostres caps de departament recomanant no fer-ho així. Però sabíem que això era una condició sine qua non a l'hora d'elaborar el nostre projecte. Era la marca personal que es volia adoptar i, a part que creiem que es podia assolir perquè teníem claríssim que els actors ho estaven (literalment) petant durant els assajos, també exigíem que fossin unes jornades de rodatge suficientment curtes perquè l'equip se sentís còmode, a gust i evités tensions.

Finalment va sorgir un guió tècnic d'uns 59 plans aproximadament amb una mitjana de 14 plans per dia.

39

Fase II: Elaboració

Una vegada es va parlar amb el nostre ajudant de direcció, donant-se el vistiplau del guió, se li va traslladar al nostre director de fotografia (José Cachón) per si tenia alguns dubtes i, evidentment, per si volia aportar alguna nova idea. Un cop resolts els dubtes, ja estàvem preparats per rodar.

La intenció era tenir claríssim el guió tècnic a les nostres ments. Era bàsic. Durant el rodatge no havíem de tenir ni un dubte. I així ha estat.

Fig. 23: Fragment del guió tècnic que vam desenvolupar per al capítol pilot de Com a Casa

3.4. La codirecció Si ens haguéssim de quedar en una sola cosa d'aquest projecte, aquesta, seria la codirecció. L'experiència de companyonia obtinguda durant aquest últim any ha estat d'allò més gratificant.

Des de bon principi es va procurar seguir unes certes mesures a l'hora de dirigir per evitar trepitjant-se, però, ràpidament, ens vam adonar que no era necessari prendre cap mesura. Com s'ha comentat anteriorment, la premissa que sempre hem adoptat han estat la de treballar amb la màxima sinceritat i respecte possible, i d'això, entre nosaltres, ens sobra. La relació de vida que hem tingut ha estat sempre d'una enorme complexitat i confiança. Molt sovint no fa ni falta dirigir-nos la paraula per saber què és el que pensa un o l'altre i, això ha estat la peça clau per acabar de confirmar que també sabem dirigir plegats i que la nostra relació ha esdevingut "immortal". Ens coneixem des de naixement (literalment), i podem confirmar que el projecte, tant a nivell personal com professional, ha estat un èxit. Tot el que ens imaginàvem, ha succeït i, això, pensem, creiem que ja és Fig. 24: Fotografia dels dos directors durant el rodatge tota una merescuda victòria després de pràcticament deu mesos d'esforç.

40

Fase II: Elaboració

Durant tot el projecte s'ha anat a una, tant amb l'escriptura del guió, com la recerca d'equip artístic i tècnic, els assajos amb els actors i, per descomptat, durant la producció i preproducció del capítol.

El rodatge va ser un èxit en tots els aspectes i, la codirecció, no va ser menys. Es va dur a terme amb molta facilitat tots els factors que podien ser nous per nosaltres. Com el tracte humà amb tots i cadascun dels membres de l'equip, la relació a l'hora de dirigir els actors, les habilitats tècniques, les improvisacions que solen aparèixer als rodatges, etc.

Mentre rodàvem les escenes, teníem clar quan alguna cosa funcionava o no. Amb una mirada d'un o un gest de l'altre n'hi havia prou per saber què succeïa i pràcticament no feia falta preguntar-nos què era el que passava.

Fig. 25: Fotografies dels directors Sergi Ricart i Pol Masvidal durant el rodatge del capítol pilot de Com a Casa

41

Fase II: Elaboració

3.5. Direcció d’actors i actrius La direcció d'actors durant el rodatge va ser molt especial. Partíem de l'avantatge d'haver assajat molt amb ells, i els problemes que poguessin sorgir en l'àmbit d'acting al rodatge eren molt fàcils d'erradicar.

Es va obtenir el resultat esperat, per una part, gràcies a la confiança i la complexitat que vam tenir amb ells durant tot el procediment i, per l'altra, perquè es va tenir molta sort amb el càsting. Són molt bons, això és tot. Ha estat molt fàcil dirigir-los en tots els aspectes. Es va procurar estar molt a sobre d'ells, indicar-los quan ho feien malament, però també quan ho feien bé. La necessitat de preocupar-nos per elles i ells en tot moment estava sempre ben present. Després de cada presa, ens aixecàvem els dos directors i anàvem a parlar amb ells, a vegades, només, per dir-los que havien fet un acting genial.

Fig. 26: Els directors donen indicacions als actors durant el rodatge del capítol pilot de Com a Casa

Sabem que molts directors a vegades veuen els actors només com a actors, i no com a persones. Que sàpiguen actuar no significa que siguin de pedra i, per això, necessitàvem que ells sentissin que els tractàvem com a tal. A part, que les escenes no eren del tot fàcils, ja que, en varies de les escenes, els actors havien d'anar nuus, cosa que augmentava la prudència per no fer-los sentir violents.

Es va intentar no posar gaires adjectius a l'hora de dirigir-los. És a dir, es va procurar ser el màxim precís a l'hora de descriure el que havien d'expressar. No utilitzar exemples com: "més content" o "menys trist". Posàvem exemples de situacions semblants que passen a la vida real per així crear que, l'actor o l'actriu, en comptes d'imaginar-se el que ha d'actuar, ho pugui sentir.

En general, s'ha de dir que amb poques Fig. 27: Fotografia al set de rodatge d’una de les directrius, aconseguíem el que es escenes del capítol requeria i això, suposo, que és mèrit de les dues parts. Estem molt contents, i queda reflectit per la bona sensació que ens ha transmès el propòsit del projecte.

A les hores mortes, estàvem amb ells per assajar, però també els deixàvem descansar perquè tinguessin els seus espais.

42

Fase II: Elaboració

3.6. Direcció d’equip tècnic La direcció de l'equip ha estat molt satisfactòria. Sempre hem pensat que si t'ajuntes amb gent bona, i no només parlem de gent bona professionalment, sinó humanament, tot funciona amb molta més tranquil·litat.

Durant la preproducció ens vam assegurar que cada una de les persones de l'equip tècnic tinguessin aquestes virtuts. La idea era agafar gent amb les idees clares, que no dubtessin de la seva feina i que ens deixessin treballar el Fig. 28: Fotografia del rodatge. Els directors parlen amb el DoP (José Cachón) i l’ajudant de direcció màxim de temps possible amb els (Jaume Duran) actors. Les directrius, les vam deixar molt clares durant la preproducció, per així crear, durant el rodatge, que tot fluís correctament. La qüestió era generar un estat de flux permanent. Evidentment, si ens requerien per qualsevol aspecte tècnic, allà estàvem per resoldre tots els dubtes possibles.

Durant l'elaboració del projecte sabíem que nosaltres havíem de ser més directors d'actors que directors tècnics, era la base perquè sortís tot correctament.

D'aquesta forma, l'equip tècnic va respondre d'una forma increïble. Cada departament estava centrat en el que havia de realitzar i no hi va haver cap mena de confrontació ni res que ens aturés. És més, gràcies a tot l'equip, i quan diem tot, ens referim a cada una de les meravelloses persones que van col·laborar al projecte, es van acabar les jornades entre dues i tres hores abans cada dia. Quelcom insòlit en els rodatges que hem col·laborat fins ara.

Fig. 29: Fotografia realitzada durant el rodatge del capítol pilot de Com a Casa

43

Fase II: Elaboració

4. DIRECCIÓ D’ART 4.1. Intencionalitat de la direcció artística La direcció artística del capítol va ser dissenyada des d'un primer moment amb l'objectiu de potenciar la versemblança de la història.

En tractar-se d'uns personatges joves (entre 26 i 27 anys), calia recrear el seu pis d'acord amb la seva psicologia i les seves vides personals. També era important que l'attrezzo del pis no adquirís un aire excessivament juvenil, com podria ser el pis d'uns estudiants de carrera. En el nostre cas volíem representar l'habitatge d'uns joves que portaven pocs anys treballant i començaven a fer les seves primeres passes dins del món laboral.

Fig. 30: Fotograma d’una de les seqüències del capítol de Com a Casa

Per a representar la relació d'amistat entre en Lleó i en Fèlix, vam apostar per una direcció d'art que reforcés això. Es tracta d'un pis on només tenen cabuda aquests dos personatges i ningú més, ni tan sols la companya de pis, la Sara. Això es va veure reflectit en l'escena de la cuina, per exemple, on veiem que hi ha una taula molt petita on pràcticament només caben ells dos. També vam utilitzar fotografies dels dos personatges que decoraven la nevera, mostrant d'aquesta manera la forta relació d'amistat que els uneix.

Fig. 31: Fotograma d’una de les seqüències del capítol de Com a Casa

44

Fase II: Elaboració

Tot i que en Lleó i en Fèlix són personatges similars, calia crear un contrast ben definit entre tots dos per poder establir una personalitat a cadascun. La primera escena del capítol, en la qual veiem als dos personatges canviant-se de roba a les seves habitacions, ens van servir per esplaiar-nos a través de la direcció artística i crear les habitacions d'en Fèlix i en Lleó per influir ja des d'un primer moment en les relacions que generaria l'espectador respecte als dos personatges. L'habitació d'en Fèlix, per exemple, està més ordenada i no tan atapeïda de coses, la qual cosa ens indica el seu caràcter més reservat i tímid. Per al contrari, l'habitació d'en Lleó està més atapeïda, amb roba per sobre el seu llit i un pòster de Pulp Fiction, la qual cosa representa una personalitat més atrevida i caòtica.

Fig. 32: Fotograma de la seqüència inicial del capítol de Com a Casa

Un altre aspecte important a l'hora de dissenyar la direcció artística del capítol va ser l'escena que es produeix al carrer. Vam decidir que el carrer havia de ser el més urbà possible per tal que l'espectador el pogués identificar amb una gran ciutat com podria ser Barcelona. Això va ser així per una qüestió de definició del nostre target. Sabem que a Barcelona el nostre projecte pot arribar a un gran nombre de joves i per a nosaltres era més convenient definir els nostres personatges com a habitants d'una ciutat urbana més que d'un ambient rural. Per ajudar a crear aquesta sensació urbana es van col·locar dues motocicletes de fons.

Fig. 33: Fotograma d’una de les seqüències del capítol de Com a Casa 45

Fase II: Elaboració

4.2. Maquillatge i vestuari Per al vestuari i maquillatge dels personatges, vam demanar a aquest departament que anés lligat amb el de direcció artística, per tal que tots dos seguissin la mateixa línia i no es perdés la coherència de tot el projecte.

Per al vestuari, es va voler tornar a reforçar el contrast existent entre en Fèlix i en Lleó d'acord amb les seves personalitats. Així, en Fèlix havia de vestir sempre més arreglat: camisa, polos, pantalons ajustats... El vestuari va ser de gran ajuda per potenciar els trets psicològics del personatge. De la mateixa manera, doncs, en Lleó vestia sempre amb camisetes informals i caçadores, que li donaven un aire diferent.

Fig. 34: Fotografies fetes per l’script per controlar els raccords i la continuïtat

46

Fase II: Elaboració

Per al maquillatge, vam creure que el millor era que no tingués un gran protagonisme, ja que l'objectiu que ens havíem marcat des d'un primer moment era buscar la total naturalitat dels actors i actrius. A més, en desenvolupar-se la història dins de casa, el més natural era que els personatges no anessin maquillats excessivament. Sí que se'ls va aplicar una capa bàsica simplement per una qüestió d'estètica davant de càmera, així com reforçar les ulleres dels personatges si ens trobàvem davant d'una escena que succeïa durant el matí o que tinguessin els cabells despentinats.

4.3. Recerca d’elements Com que la localització del rodatge era el pis d'una senyora de 75 anys, sabíem que calia fer molta recerca per trobar els elements d'attrezzo i crear un pis d'uns nois joves.

El primer que vam fer va ser guardar tots els objectes originals de la casa en caixes i analitzar l'espai completament buit, només amb els mobles, per tal de tenir una millor perspectiva de l'espai i decidir amb més precisió què era exactament el que necessitàvem.

El departament de producció va ser capaç de trobar una botiga de mobles de segona mà que ens va servir de gran ajuda, ja que ens va deixar un sofà estèticament molt atractiu i que a més tenia molta importància, ja que hi succeïen un total de 4 escenes diferents. A més, també ens van deixar unes cadires i una bicicleta antiga que van ser de gran ajuda a l'hora de dissenyar tota la decoració.

A banda d'això, el departament de direcció d'art va portar una quantitat molt gran d'objectes de decoració que ja havien utilitzat en altres projectes i que s'adequaven a la perfecció al nostre projecte: caràtules de DVD, làmpades, plantes, fotografies, cendres, una taula petita, objectes de cuina, etc.

Fig. 35: Fotografies d’elements d’attretzo

47

Fase II: Elaboració

4.4. Resultat final Els resultats finals van ser els esperats i en vam quedar molt satisfets, principalment perquè dotaven al capítol d'una unitat estètica definida que ho englobava tot. Al principi del projecte existia el temor que el pis no representés la casa d'uns joves de 26 i 27 anys, però gràcies a la feina del departament d'art, coordinat amb tots els altres, es va crear aquesta unitat estètica que buscàvem des d'un primer moment.

Es van tenir dificultats amb alguns objectes, com per exemple el sofà o les cadires de la cuina, ja que al principi volíem utilitzar el mobiliari de l'àvia d'en Pol Masvidal, però no acabava d'encaixar estèticament. La millor notícia es va produir quan vam saber que la Rebotiga del Moble (Banyoles) ens facilitaria aquests objectes de manera gratuïta.

A continuació es mostren alguns exemples de la gran feina que va dur a terme el departament d’art, comparant les fotografies originals del pis amb fotogrames del capítol. Com es pot comprovar, la decoració ha jugat un paper fonamental en la coherència i versemblança de la història.

Fig. 36: imatges originals del pis comparades amb fotogrames del capítol

48

Fase II: Elaboració

Finalment, el pla més complicat de rodar, que era un pla seqüència de dos minuts que mostrava les dues habitacions dels personatges, era també el que més ens preocupava pel que fa a l'art. A causa de la naturalesa del pla, en el qual observàvem dues habitacions separades per una paret, ens vam veure obligats a gravar-lo des de la terrassa de la localització, ja que era l'única manera de situar la càmera de la manera que volíem i amb suficient espai per a l'equip. La feina que calia fer, doncs, era transformar les parets de la terrassa perquè representessin el passadís interior del pis.

Calia construir unes parets del mateix color que l'interior (per tal de no desentonar amb la resta de plans del capítol), enganxar-hi unes làmines de fusta i col·locar-hi unes portes. En un primer moment semblava una feina molt complicada, ja que també corríem el risc que semblés fals un cop ho veiéssim per càmera, però al final els resultats van ser extraordinaris i ens sentim orgullosos de com va quedar tot plegat al final.

El pla inicial era el següent:

Fig. 37: proves de càmera per al pla inicial del capítol

I el resultat final va ser aquest:

Fig. 38: fotograma de la seqüència inicial del capítol

49

Fase II: Elaboració

En definitiva, el departament d’art va ser clau en el producte final. Gràcies a unes idees inicials donades per nosaltres i a uns personatges ben desenvolupats, es van poder recrear els espais de la manera que ho demanava la història, aconseguint que no hi hagués cap escena que saltés visualment.

Fig. 39: Imatge de la terrassa exterior, des d’on es va gravar el pla de les habitacions

Fig. 40: El director d’art (Alex Panda), pintant una de les parets que va construir.

Fig. 41: Imatge del pla vist des del combo

Fig. 42: Imatge del menjador del pis després de treure tota la decoració original

Fig. 43: La directora d’art (Marta Mouns), decorant el menjador

Fig. 44: El director d’art (Alex Panda) canviant de posició una làmpada.

50

Fase II: Elaboració

5. DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA 5.1. Objectius Tot i que per a aquest projecte la fotografia no era l'element que volíem que destaqués més, sí que vam voler donar-li la importància que es mereixia.

La tonalitat que vam buscar va ser més aviat càlida, ja que al tractar-se d'una comèdia vam creure que era el més convenient. Així i tot, volíem introduir petites variacions en funció de les escenes i de les situacions en què es trobaven els personatges.

Fig. 45: Exemple de la paleta de colors utilitzada en la seqüència entre la Chloe i en Lleó

Durant tota la història es va voler utilitzar un estil de càmera en mà, que ajudés a l'espectador a sentir-se dins de la història i a empatitzar millor amb les situacions dels personatges. Per això vam fer ús també de bastants escorços que ens fessin sentir que formàvem part de l'escena. Les angulacions normalment eren frontals, a l'altura dels ulls.

Fig. 46: Imatges de l’equip de fotografia durant el rodatge.

Vam decidir utilitzar un nombre de posicions de càmera relativament reduït. El que ens interessava sobretot era que els actors i les actrius poguessin expressar-se amb la màxima naturalitat possible. Les seves expressions i cares demanaven de moviments de càmera llargs per tal que poguessin mostrar tot el seu potencial i l'espectador empatitzes amb les sensacions que mostraven.

51

Fase II: Elaboració

En alguns plans més concrets vam fer ús d'angulacions contrapicades o de tràvelings laterals, per tal de reforçar les situacions còmiques que ens interessaven.

També vam decidir realitzar dos plans seqüència, en la primera escena del capítol i en la sisena. Aquests plans ens van servir per fer més versemblant la nostra història i per aconseguir actuacions diferents i úniques en cada toma que ens van permetre crear la 5.2. Proves de càmera Les proves de càmera van ser de gran utilitat per determinar diferents aspectes, com per exemple necessitats de material extra, comprovar el quadre de llums de la localització, determinar en quines hores era millor gravar escenes específiques, etc.

La primera visita que va realitzar l'equip de fotografia a la localització va servir per analitzar una a una totes les escenes que tenien lloc al pis.

Per a l'escena inicial de les habitacions, es va determinar que se simularia una entrada de llum natural des d'una de les habitacions i una altra des d'un passadís, com si existissin unes finestres que nosaltres igualment no veiem per càmera com a espectadors.

Fig. 47: Proves de càmera per a la seqüència inicial

En analitzar la cuina vam determinar quines eren les millors hores per gravar les escenes que succeïen al matí i les escenes que succeïen de nit. També es va decidir substituir els fluorescents per uns altres que eren més estètics. Finalment es va decidir canviar algunes posicions de càmera. Per exemple, a l'escena en què en Fèlix i en Lleó parlen amb l'Amic estava concebuda com si els dos personatges estiguessin asseguts a la taula de la cuina. A causa del fet que el fons d'aquest pla no ens agradava massa es va decidir canviar la ubicació i que estiguessin drets i recolzats sobre el marbre de la cuina, ja que això ens donava un pla general molt més atractiu i on els actors podien dur a terme més accions per donar més dinamisme i vitalitat a l'escena.

Fig. 48: Proves de càmera per a les seqüències a la cuina

52

Fase II: Elaboració

Visitant el menjador també ens vam adonar que calia canviar l'orientació que havíem pensat en un inici per a les escenes del sofà. Així doncs, en canviar aquesta orientació en 180 graus obteníem un fons on teníem el passadís i la cuina de lluny, i que ens donava molt de joc a l'hora de jugar amb la il·luminació. En definitiva, podíem construir un pla molt més ben treballat.

Fig. 49: Proves de càmera per les seqüències al menjador

Finalment vam realitzar la visita a la localització exterior, que també ens va servir per determinar les millors hores per a gravar-hi. En aquest cas, però, la localització sempre estava en ombra (era una espècia de galeria), i això ens facilitava molt les coses.

Fig. 50: Proves de càmera per a la seqüència exterior

53

Fase II: Elaboració

5.3. Resultats finals Els resultats en fotografia creiem que han estat molt bons i ens han ajudat a definir el to i l'estil del capítol, dotant-lo d'un aire més cinematogràfic que el de les sitcoms i websèries convencionals.

Creiem que la fotografia que hem escollit ens ajuda a empatitzar amb els personatges i a formar part de les situacions de comèdia. De fet, durant pràcticament tot el rodatge hem fet ús de màsters, ja que els actors i actrius tenien completament interioritzats els personatges i a nosaltres ens interessava deixar-los actuar, encara que després no utilitzéssim tot el pla.

Fig. 51: El director de fotografia (José Cachón) i el gaffer (Marc Guardiola)

Per a les escenes del sofà vam decidir utilitzar tres il·luminacions que variessin en funció de l'escena però relacionant la intensitat de la il·luminació amb cada situació. Per exemple, l'escena entre en Chloe i en Lleó presenta una il·luminació íntima. La següent, en la que els dos nois intenten dir-li alguna cosa a la Sara, és més contrastada, per reforçar la situació d'incomoditat, igual que en la penúltima escena. En l'última escena, en la que en Fèlix es tira un pet, la il·luminació és més clara, mostrant així que els dos personatges s'han alliberat definitivament. .

Fig. 52: Fotografia de making of durant el rodatge de Com a Casa

Fig. 53: Set de rodatge del menjador54

54

Fase II: Elaboració

6. DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ 6.1. Recerca de localitzacions La recerca de localitzacions va ser relativament senzilla. L'opció del pis de l’àvia d’en Pol Masvidal sempre havia estat present i des del primer moment sabíem que teníem aquesta possibilitat. Tot i això, vam decidir seguir buscant altres localitzacions que s'adeqüessin al que buscàvem. De seguida, però, vam veure que la millor opció era estalviar temps en aquest aspecte i ens vam decantar per utilitzar el pis del qual disposàvem. El gran avantatge era que disposàvem de total llibertat dins d’aquesta localització. Podíem fer les proves sempre que volguéssim i no teníem limitacions de cap tipus a l’hora de canviar la disposició del mobiliari, objectes, etc.

Fig. 54: Fotografies de la localització

Per a l'escena del carrer, vam començar fent una recerca per Banyoles. El fet d'intentar trobar un ambient urbà era molt complicat, ja que no hi havia edificis alts i totes les opcions que trobàvem tenien un estil més aviat rural. Així doncs, vam decidir començar a buscar per Girona, i de seguida vam trobar una opció que era perfecte. La localització es trobava al costat de la plaça Sant Pons de Girona, en una espècie de passadís amb blocs de pisos. La localització era ideal tant per logística (hi havia aparcament a prop, poc soroll i era fàcil demanar permís), com per estètica (era una localització que es podria trobar en una ciutat com Barcelona). A més, el passadís o galeria es trobava tota l'estona en ombra, la qual cosa facilitava més les coses. .

55

Fase II: Elaboració

Fig. 55: Algunes de les opcions que es van contemplar per a la seqüència exterior. Com es pot comprovar, l’ambientació era excessivament rural i no funciona-

6.2. Disseny gràfic i web Vam decidir posar-nos en contacte amb una dissenyadora gràfica que coneixíem per tal que elaborés el logotip de la sèrie i la bíblia. Abans de posar-nos a buscar col·laboradors externs necessitàvem una bona carta de presentació del projecte i per això vam voler realitzar una bíblia que expliqués tot el projecte i el capítol que es volia dur a terme.

Fig. 56: primers esbossos de logotip

56

Fase II: Elaboració

Fig. 57: logotip definitiu

També volíem tenir aquesta bíblia feta com més aviat millor per poder enviar el document als actors amb qui ens posaríem en contacte. Creiem que una bona bíblia pot atraure un nombre més gran d'actors i actrius.

Es va elaborar una pàgina web per tal de disposar d'un mitjà de difusió de la sèrie més eficaç. Vam decidir realitzar una web senzilla i intuïtiva, on s'expliqués el projecte, el capítol pilot, els personatges i informació sobre l'equip tècnic. També es va incloure un apartat de col·laboració on es podia fer una aportació per al projecte.

Fig. 58: captura de pantalla de la pàgina web https://www.comacasaserie.cat/

Fig. 59: captura de pantalla de la pàgina web https://www.comacasaserie.cat/ 57

Fase II: Elaboració

6.3. Pressupost Un cop es va haver definit l'equip tècnic i els dies de rodatge es va realitzar un primer pressupost per tenir una estimació de les despeses del rodatge.

Vam diferenciar entre un pressupost estimat, en el qual hi entraven preus de lloguer de material, sous d'equip, etc. i un pressupost real. El pressupost estimat el faríem servir per buscar una injecció de diners externa, per part d'empreses que volguessin participar en el projecte. Aquest procés de recerca de col·laboradors es va estendre uns dos mesos però només vam poder col·laboracions en forma de material que ens deixaven aquestes empreses.

El pressupost real comptava amb uns costos d'uns 2.000 € aproximadament. Els diners es van aconseguir a través d'una pàgina de micromecenatge de paypal, mitjançant el qual vam cobrir pràcticament tot el pressupost. També vam realitzar una inversió pròpia. .

Fig. 60: fitxa resum del pressupost estimat, que anava destinat a la recerca de col·laboradors externs

Fig. 61: captura de pantalla de la pàgina de micromecenatge (paypal) del projecte). Es van acabar obtenint un total de 1905 €

58

Fase II: Elaboració

6.4. Col·laboradors Durant la preproducció es van aconseguir diversos col·laboradors que van voler aportar el seu gra de sorra a la realització del projecte. Tot i no aportar diners, sí que ens van facilitar un seguit de productes que ens van ajudar moltíssim, tant pel resultat estètic del capítol com per la logística d'aquest. El llistat d'empreses col·laboradores és el següent: Viral Comunicació: aportació de 500 € La rebotiga del moble: va aportar un sofà (valorat en 400 €), 4 cadires (valorades en 100 €) i una bicicleta antiga (valorada en 50 €) Unnati moda: va aportar vestuari per als personatges. Dues camises, una samarreta i un polo (valorat en 200 €) Fleca Art: va aportar un total 120 entrepans (30 per cada dia de rodatge) i 4 coques La Brava: va aportar 24 cerveses perquè sortissin en el capítol, a més de fer promoció de la sèrie Gluten 00, va aportar menjar per al rodatge i un dipòsit d'aigua.

6.5. El rodatge El rodatge del capítol pilot va tenir una duració de 4 dies, des del 8 de maig fins a l'11 de maig de 2019.

Les jornades de rodatge estaven previstes per tenir una duració de 12 hores cada dia, des de les 14:00 o 15:00 fins a les 02:00 o 03:00. La sorpresa va ser que cada dia vam acabar molt abans del previst. Això va ser degut a una fantàstica feina de tots els departaments i a una gran coordinació de producció. Tots els departaments tenien claríssima la seva feina.

Una altra cosa important a tenir en compte va ser la necessitat de comptar amb equip reduït durant les escenes en què l'actriu o els actors havien d'anar despullats.

Necessitàvem que durant aquestes escenes els intèrprets se sentissin el màxim còmodes possibles i era de vital importància que es respirés una absoluta professionalitat durant el rodatge d'aquests plans.

59

Fig. 62: captura de pantalla d’una de les ordres de rodatge

Fase II: Elaboració

Pel que fa a la logística del rodatge, la majoria de l'equip tècnic disposava de cotxe i es van poder fer les ordres de transport fàcilment.

Un gran avantatge que vam tenir va ser el fet de disposar de la casa d'un amic a Quart, on van poder dormir tota la gent de l'equip que venia des de Barcelona. Ens va posar la condició de deixar-nos la casa sempre que hi dormíssim nosaltres, cosa a la qual vam accedir sense cap problema. De fet, va ser el millor que ens podia passar, ja que la casa, situada enmig de la muntanya, tenia un ambient màgic que gaudíem tots en arribar després d'una jornada de rodatge. Quan arribàvem a la casa ens assèiem tots a la llar de foc i xerràvem de qualsevol cosa. Això encara ens va ajudar més a crear un gran vincle amb tota la gent de Barcelona (que pràcticament no coneixíem) i sens dubte va repercutir de forma positiva en l'ambient de treball i de rodatge. En total vam dormir a la casa de Quart 9 persones (els dos directors, tres persones de l'equip de foto, dues persones de l'equip d'art i els actors Raül Ferré i Iker Montero). La resta de l'equip era de Girona i va poder dormir a les seves cases.

.

Fig. 63: Fotografia a la casa de Quart, on va dormir part de l’equip tècnic i els actors

60

Fase II: Elaboració

7. POSTPRODUCCIÓ 7.1. Muntatge Un cop acabat el rodatge, immediatament ens vam posar amb el muntatge. A l'haver d'entregar el projecte tan d'hora, vam decidir muntar-lo nosaltres mateixos. Sabem que no és el que s'hauria de fer, però, per falta de temps i per les ganes que teníem de veure'l muntat, no ens vam poder estar. Va ser curiós, perquè gairebé no ens va ni fer falta mirar el guió tècnic, ho teníem tot al cap i pràcticament tot calculat perquè aconseguís agafar el to que tant ens imaginàvem.

Vam muntar amb el programa Final Cut Pro X, amb arxius de 4K minimitzats a proxy.

El muntatge final va arribar a les dues setmanes des que vam començar a editar, val a dir que tot ha muntat a la perfecció i estem molt contents pel resultat. Era tal com ens ho esperàvem.

El resultat final del muntatge és d'uns 15 minuts sense contar els crèdits inicials i finals.

Fig. 64: captura de pantalla del programa Final Cut, utilitzat per fer el muntatge del capítol

61

Fase II: Elaboració

7.2. Etalonatge Una vegada acabada l'última versió del muntatge, el mateix director de fotografia (José Cachón) ens va dir que si volíem ens podia fer ell el color, ja que se li dóna força bé. Es va quedar amb ell a Barcelona per entregar-li el disc dur amb els proxys i els arxius per fer l'edició de color. Vam pensar que seria una bona idea perquè els directors de fotografia es capfiquen molt amb la llum que han realitzat, i si el resultat final el pot controlar ell mateix, també ens assegurem que surti un bon resultat.

Ha fet servir el programa DaVinci Resolve. El resultat ha estat molt bo i creiem que molt professional.

Fig. 65: Captura de pantalla del programa DaVinci Resolve, utilitzat per a l’etalonatge del capítol

7.3. Postproducció de so Amb el mateix rang de temps, li vam entregar el muntatge amb XML al nostre dissenyador de so, en aquest cas, a un altre alumne de l'ERAM, el Hans Ludwig. Com que va ser ell el nostre sonidista, vam confiar plenament en què ell ens ho fes. Es va quedar per resoldre totes les qüestions que volíem que s'arreglessin i tots els dubtes que ell pogués tenir a l'hora de refer i polir el so. La meta era que quedés el més professional possible.

Fig. 66: Captures de pantalla del programa Logic Pro amb el qual es va realitzar la postproducció d’àudio del capítol

62

Fase II: Elaboració

8. DISTRIBUCIÓ 8.1. Format final d’exhibició Ens agradaria fer una estrena a una sala de cinema per totes les persones que, d'una manera o altra han ajudat a aconseguir que el projecte es fes realitat. Des de familiars i amics fins a tot el membre de l'equip.

Un cop estrenat en privat, ens agradaria que el format final d'exhibició fos per televisió o plataformes streaming.

8.2. Distribució a festivals La idea és portar el capítol a festivals de sèries i procurar-ho vendre com a projecte global a productores que ens el puguin subvencionar. Ens faria especial il·lusió fer realitat el somni de portar Com a Casa més lluny que un projecte universitari. Ens hem agafat la meta de no deixar d'intentar-ho. Creiem que la idea té potencial i que el resultat del capítol pilot té prou força per portar-ho a terme. .

63

Fase II: Elaboració

9. CONCLUSIONS Com a Casa ha estat un abans i un després de les nostres vides. Després d'estar pràcticament 10 mesos lluitant per fer realitat una il·lusió i que, aquesta il·lusió, hagi estat plasmada de la mateixa forma en què ens ho hem imaginat sempre, no ha tingut preu. Compartir una il·lusió no sempre és fàcil, i en aquest cas, ho ha estat més que mai.

Som com dos germans, vivim junts, i hem compartit el nostre final treball de carrera de la manera més sana possible.

La màxima conclusió que en podem treure d'aquest projecte és que ens ha servit com una font d'aprenentatge constant. Poder experimentar el que s'ha experimentat ens servirà per a tota la vida. Som conscients que això només és una llavor acabada de plantar i que no totes les plantes fortes creixen ràpidament. Però creixen. Ara només l'hem de regar per aconseguir pujar el més alt possible. Això sí, sempre aprenent. .

64

FASE III

Autoavaluaciรณ, millora i perspectives

Fase III: Autoavaluació

1. CONCLUSIONS I VALORACIÓ DELS OBECTIUS M'agradaria destacar l'esforç que ha suposat el fet de tirar endavant un projecte d'aquestes característiques. Veure com el que va ser una primera escaleta molt bàsica ha acabat convertint-se en una obra audiovisual em produeix sens dubte un nivell de satisfacció molt elevat. Per a mi, "Com a Casa" ha suposat una experiència única i que sempre recordaré. Durant gairebé 10 mesos aquest projecte m'ha estat acompanyant en el meu dia a dia i s'ha convertit pràcticament en una obsessió, ja que hi dedicava hores i pensaments en qualsevol moment del dia. Per a mi, "Com a Casa" ha suposat el millor projecte que he dut a terme a escala personal i la viva representació del meu estil com a realitzador audiovisual i guionista.

Així doncs, valoro la meva feina de manera molt positiva i m'emporto un aprenentatge immens de coneixements adquirits al llarg de l'any. Crec que "Com a Casa" em pot servir per obrir-me portes al món professional de cara al futur i estic molt satisfet de poder veure que tinc potencial a l'hora d'exercir com a director i d'haver de prendre tota classe de decisions sota pressió.

Pel que fa als objectius d'aquest treball, considero que s'han assolit tots ells. Crec que hem dut a terme un capítol atrevit, diferent i transgressor en molts aspectes i em sento orgullós de la feina que he dut a terme.

"Com a Casa" ha estat la segona vegada en la qual m'he posat al capdavant de l'equip com a director i guionista, després d'haver dirigit l'any 2017 el curtmetratge "Ningún Nombre". Si bé és cert que m'agradaria haver acabat el tfg abans, ja que l'any passat també em vaig matricular, m'agrada pensar que tot s'ha donat per una raó.

Durant l'any passat vaig estar desvinculat de la universitat a causa de raons laborals.

Em va sorgir una oferta de feina a l'Acadèmia de Cinema Català que simplement no podia rebutjar. En tot cas, la meva idea era fer un tfg més senzill mentre dedicava la majoria del meu temps a l'Acadèmia, però personalment sentia que estava desaprofitant l'oportunitat de fer quelcom del que em pogués sentir orgullós. Així doncs, vaig decidir ajornar un curs més l'entrega del tfg. Tot i el temor a estar prenent la idea equivocada, en el fons sabia que era el millor que podia fer si volia dur a terme un projecte important com ha estat aquest.

En definitiva, finalitzo aquest treball amb la sensació d'haver viscut una experiència fantàstica. Em sento molt orgullós d'haver pogut convèncer a tantíssima gent que s'ha implicat en el rodatge del capítol quan no tenien per què fer-ho. Per a mi això demostra la passió que té la gent per aquest meravellós món que és el cinema. Especialment estic molt agraït a tot l'equip tècnic que ha vingut des de Barcelona. Gent que porta ja uns anys dedicant-se a això professionalment i que així i tot s'ha compromès amb nosaltres i ha vingut a treballar sense cobrar. Em sento molt afortunat d'haver pogut compartir aquest rodatge amb tot l'equip tècnic i veure com s'esforçaven al màxim i s'hi deixaven la pell dia a dia.

Finalment m'agradaria fer una menció especial a la Cristina Ruiz, directora de producció i a en Jaume Duran, ajudant de direcció, que es van incorporar al projecte l'octubre de 2018 i des de llavors han estat un punt de suport importantíssim sense els quals no haguéssim pogut tirar endavant la sèrie.

66

Fase III: Autoavaluació

2. AVALUACIÓ DEL PROCÉS DE CREATIVITAT 2.1. Fluïdesa Durant tot el projecte, i especialment en l'elaboració del guió literari, la fluïdesa ha esdevingut un factor importantíssim i una font de generació d'idees de tota mena, algunes més bones que les altres.

Considero que el fet d'haver realitzat una comèdia també ha afavorit que sorgissin més idees que mai, ja que en el capítol hi podien tenir llocs escenes absurdes que, per exemple, en un drama, no es podrien concebre. Durant el mes de setembre, es va dur a terme una pluja d'idees molt extensa per determinar quin seria el tema del nostre, en aquell moment, curtmetratge.

Durant el procés de Brainstorming van entrar en joc un immens nombre d'idees i premisses. Em vaig adonar, però, que aquesta tècnica estava derivant en un caos creatiu del qual no en podíem sortir i no va ser fins que es va acotar el que volíem que va sortir la idea original de Com a Casa.

La sorpresa va ser, però, que la primera escaleta va sorgir pràcticament durant una tarda, en la qual tant a mi com al meu company de direcció, Sergi Ricart, ens va envair una espècie d'inspiració divina en la qual vam determinar pràcticament la forma, el to i estil del projecte que hem acabat tirant endavant.

2.2. Flexibilitat Com que teníem uns referents audiovisuals molt clars (pulp fiction, plats bruts, shameless, les coses grans...) va ser relativament senzill donar forma a la idea inicial que havíem desenvolupat.

En el fons, penso que la idea i tot el procés creatiu va sorgir d'una forma natural i com a causa d'un imaginari col·lectiu bastant similar. Abans de decidir realitzar aquest capítol conjuntament, sempre havíem parlat d'idees sobre guions, què era el que més ens atreia dels nostres directors preferits, el gust que teníem per als diàlegs amb humor negre, el sarcasme, etc.

Així doncs, considero que el procés de flexibilitat va ser una materialització de tots els gustos cinematogràfics i coneixements adquirits durant totes les nostres vides. En definitiva, valorant el nostre potencial i el que crèiem que podíem aportar en l'àmbit creatiu, teníem molt clar que volíem elaborar un capítol pilot atractiu, atrevit i diferent, apostant per uns diàlegs potents i una història visualment còmica, capaç de fer riure a l'espectador a través d'un humor ben treballat. La fase de documentació em va servir d'ajuda per determinar aspectes relacionats amb la transgressió i com aplicar això a la nostra sèrie, aportant característiques úniques que fessin destacar al projecte en diferents aspectes.

.

67

Fase III: Autoavaluació

2.3. Elaboració La fase d'elaboració va suposar tot un repte i va implicar un nombre molt elevat d'hores dedicades. Tirar endavant un projecte d'aquestes característiques no és fàcil i és necessària la coordinació de molts departaments que treballin en una mateixa línia per obtenir el resultat desitjat.

La fase més llarga d'aquest treball va ser la preproducció. Sabia que per obtenir un producte excel·lent calia dur a terme una feina prèvia molt ben feta per tal d'evitar el màxim nombre d'imprevistos. En aquest sentit, considero que es va dur a terme una feina impecable. Evidentment aquest és el meu treball personal, però vam decidir rodejar-nos d'un equip de persones molt bones i eficients per al rodatge. En total van participar unes 25 persones durant la gravació del capítol.

El repte era saber dirigir l'equip tècnic per tal de fer-los avançar en una mateixa línia. Es van donar unes premisses molt concretes per tal que cada departament tingués clar el que havia de fer. A partir d'aquí, vaig haver de saber treballar sota pressió. A mesura que les dates del rodatge s'aproximaven, també ho feia la pressió i la presa de decisions es tornava cada cop més complicada.

Així i tot, en cap cas es va perdre de vista l'objectiu principal que era que durant el rodatge tot fluís correctament. I així va ser. Els 4 dies de rodatge van ser una gran experiència. Em vaig sentir molt a gust en el paper de director i en cap moment em vaig posar nerviós. Això és degut a una bona feina de preproducció en la qual es va preparar tot de la millor manera. Dirigir als actors i les actrius també va ser una experiència molt gratificant. Veure com els actors ho donen tot i t'escolten perquè creuen en tu em fa sentir molt orgullós com a director. I el mateix va passar a l'hora de dirigir l'equip tècnic. Tenia molt clara quina era la idea que volia transmetre en tot moment i l'equip tècnic se sentia recolzat amb les decisions que prenia tant jo com el meu company Sergi Ricart.

Un cop finalitzat el rodatge, es va seguir treballant en el muntatge, el qual vam realitzar en un període de dues setmanes conjuntament amb en Sergi. En aquesta fase també sabíem quina classe de muntatge demanava la història. Sabíem en tot moment en quines escenes es requerien més pauses i en quines un muntatge més frenètic, així com en quins moments calia destacar les mirades i reaccions de diversos personatges.

La postproducció de so ha estat realitzada per en Hans Ludwig i l'etalonatge per en José Cachón, el director de fotografia del projecte. Amb tots dos també hem estat molt a sobre donant indicacions sobre l'estil i el to que buscàvem.

En definitiva, crec que s'ha destinat un gran nombre d'hores per a la consecució d'aquest treball i que això s'ha vist recompensat a través d'un projecte de qualitat, que personalment opino que té potencial i perspectives de tirar endavant en un futur.

68

Fase III: Autoavaluació

2.4. Innovació Considero que la innovació ha estat un factor característic i que defineix el que ha estat aquest projecte. Una premissa principal que em vaig marcar era la d'elaborar un producte audiovisual transgressor, que anés més enllà que la resta i que trenqués amb barreres.

Així doncs, i després de veure el resultat final, crec que aquest objectiu s'ha complert, ja que hem apostat per una història atrevida basada en l'humor negre i amb un subtext evident que es relaciona amb el conservadorisme de la societat. Així doncs, el meu grau de satisfacció personal és molt elevat, ja que s'ha dut a terme quelcom innovador i que penso que impactarà a l'espectador.

D'ençà que va néixer aquest projecte aquesta era la sensació que volíem produir al nostre públic. I després d'haver ensenyat unes primeres versions a diferents persones estem segurs que el capítol no deixarà a ningú indiferent.

69

Fase III: Autoavaluació

3. AUTOAVALUACIÓ PERSONAL I MILLORA Les sensacions finals després de la realització d'aquest projecte són molt bones. Com a Casa ha suposat per a mi un gran repte que m'ha fet adonar del potencial que tinc com a creador, i que sóc capaç de superar les dificultats que se'm posin davant, sempre dedicant-hi el màxim esforç possible.

El camí ha estat ple d'entrebancs, però, igual que a la vida, l'important és saber com superar aquests obstacles i seguir avançant. Aquest projecte ha estat una carretera plena d'obstacles que s'han hagut de superar per poder avançar. El temps, esforç i patiment durant aquests 10 mesos han tingut la seva recompensa i, ara mateix, em sento preparat per afrontar qualsevol projecte que se'm presenti.

Em sento molt orgullós d'haver tingut l'oportunitat de treballar amb un equip de persones impressionants, que s'han sacrificat per tirar endavant un projecte que no era seu. Només l'experiència de compartir la feina amb totes aquestes persones externes ja ha valgut la pena. En aquest aspecte crec que la meva actitud positiva ha influït en una correcta fluïdesa a l'hora de treballar entre tots els membres de l'equip. Sóc una persona positiva que li agrada sempre treballar amb un bon ambient i evitar les tensions i faltes de respecte. Sempre existeixen moments complicats però quan la mentalitat s'enfoca a respectar els altres i a remar tots junts en la mateixa direcció els resultats sempre són millors.

Aquests deu mesos han estat un període d'aprenentatge constant. Estar tan immers en un treball així et fa concentrar pràcticament les 24 hores del dia en aquest objectiu.

Així doncs, tot l'any m'ha servit per impregnar-me de nous coneixements, estudiar directors i referents, valorar obres audiovisuals de tota mena i desenvolupar un esperit crític i emprenedor que m'ha ajudat a centrar-me en allò que m'agrada.

Considero que he crescut moltíssim com a director gràcies a aquest projecte. Durant el rodatge vaig deixar de banda la meva inseguretat i vaig confiar al màxim en les meves capacitats. La meva sorpresa va ser sentir-me tan a gust dirigint i més després d'una experiència en un curtmetratge anterior que potser no va ser tan bona. Dirigir Com a Casa m'ha fet adonar del meu potencial i em sento preparat per endinsar-me ja definitivament en el món laboral.

M'agradaria, això sí, seguir aprenent tot el que pugui i seguir tenint l'oportunitat de realitzar els meus propis projectes. Sé que quan comences a treballar de manera més assídua això és complicat, però també m'agrada pensar que quan alguna cosa t'apassiona de veritat saps trobar el temps per dedicar-t'hi.

Finalment, personalment, en un futur m'agradaria millorar els meus coneixements tècnics respecte a la direcció de fotografia. En el meu cas m'agrada més centrar-me en la direcció d'actors i en qüestions més narratives però crec que és important adquirir més coneixements de càmera i direcció de fotografia per produir productes audiovisuals de més qualitat.

70

Fase III: Autoavaluació

4. PROSPECTIVA I DISSEMINACIÓ DEL PROJECTE Després de veure els resultats obtinguts, estem convençuts que el projecte té molt potencial per a tirar endavant i convertir-se en una sèrie o websèrie.

La idea és modificar la bíblia i elaborar un dossier professional per a presentar-lo a diferents productores que estiguin interessades a tirar endavant aquest projecte.

Estem convençuts que Com a Casa agradarà a un gran nombre d'espectadors i creiem que hem dissenyat un producte amb un estil i un tot característic que el fan diferent de la resta.

Una altra idea que tenim és la de presentar el capítol a diferents festivals, per tal de donar a conèixer el nostre projecte i tenir més oportunitats que ens comprin la idea. A part de festivals, també existeixen pitchings i fòrums on podríem cercar inversors i productors independents que ens vulguin recolzar i donar suport per realitzar tota una temporada.

Tenim ja diverses idees pensades per a diferents capítols i estem convençuts que, amb el temps i el pressupost adequat, podríem dissenyar uns 13 capítols que segueixin la mateixa línia que el pilot.

En l'àmbit professional, considero que aquest projecte ha estat el millor que he realitzat i, per tant, crec que em pot obrir portes a l'hora de buscar feina i endinsar-me en el món laboral. Com a portfoli personal crec que és una bona carta de presentació amb la qual demostro les meves habilitats i capacitats i que demostren d'allò que sóc capaç.

Veurem què ens presenta el futur, però haver arribat fins aquí és un èxit. Ara tot dependrà del grau d'acceptació que tingui el capítol i de saber moure el projecte a través de festivals, distribuïdores, fòrums i productores.

71

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA Alcalde, C; Granell, A; Vila, J; Oroz, E i Molina, J. (2014). La identitat projectada: Cinema català.

Barcelona: Oberta UOC Publishing Barnwell, J. (2017). Diseño de producción para pantalla. Storytelling visual en el cine y la televisión.

Badalona: Parramon Paidotribo Bataille, G. (1997). El erotismo. Barcelona Tusquets Editores De Sade, M. (1994). Justine o los infortunios de la virtud. Barcelona: Tusquets Editores De Sade, M. (2008). Los 120 días de Sodoma. Méxic: Casa Juan Pablos Juan Payán, M; Usero, J. (2017). Cristopher Nolan: El fabricante de laberintos. Alcorcón: Norea y Aloman Ediciones Julius, A. (2002). Transgresiones: el arte como provocación. Barcelona: Ediciones Destino Klossowsky, P. (1970). Sade, mi prójimo. Precedido por el filósofo malvado. Buenos Aires: Editorial Sudamericana Manuel Corral, J. (2013). Quentin Tarantino. Glorioso bastardo. Palma de Mallorca: Dolmen Editorial McKee, R. (2016). El diálogo. El arte de hablar en la página, la escena y la pantalla. Barcelona: Alba Editorial McKee, R. (2018). El guión Story. Barcelona: Alba Editorial Quinranas Feixas, A. (2002). Michel Foucault: filosofia de la transgressió. Barcelona: Pòrtic Rabiger, M. (2009). Dirección cinematográfica. Técnica y estética. Barcelona: Ediciones Omega Sánchez-Escalonilla, A. (2015). Estrategias de guion cinematográfico. Barcelona: Editorial Planeta Shone, T. (2018). Tarantino. Una retrospectiva. Barcelona: Blume Truffaut, F. (2016). El cine según Hitchcock. Madrid: Alianza Editorial

73

Webgrafia

WEBGRAFIA Carratalá, J; Sanderson, J (2000). Relaciones entre el cine y la literatura : la transgresión. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/relaciones-entre-el-cine-y-la-literatura-la-transgresion--0/html/ ff173ac6-82b1-11df-acc7-002185ce6064_4.html#I_1_ Curbelo, G. Más allá de todo: el Cine de la Transgresión. http://www.henciclopedia.org.uy/autores/GCurbelo/Cinetransgresion.htm González Vidaña, B (2015). Georges Bataille y la transgresión de la mirada. http://www.fadu.edu.uy/estetica-diseno-ii/files/2015/06/bataille.pdf Harquindey, A. (2018). Transgresión. https://elpais.com/cultura/2018/06/02/television/1527960088_386771.html Kratje, J. (2017). El cine como transgresión. Deseo, política y feminismo en Camila. http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1668-56282017000100002 López, R. (2012). El cine de trasgresión. Rompe tantas reglas como puedas. https://revistareplicante.com/el-cine-de-trasgresion/ Martínez, P (2010). El arte transgresor, un acercamiento a la rebeldía, un valor en el arte del siglo XX. https://www.academia.edu/1475034/El_arte_transgresor_un_acercamiento_a_la_rebeld%C3%ADa_un_val or_del_arte_del_siglo_XX Montenegro, E (2011). Webseries y narrativa audiovisual: análisis de Malviviendo. http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/8629/1/equintanillam_TFM_0611.pdf Morante, F. (2011). La webserie: convergencias y divergencias de un formato emergente de la narrativa en Red. http://revistacomunicacion.org/pdf/n10/mesa1/011.La_webserie-convergencias_y_divergencias_de_un_for mato_emergente_de_la_narrativa_en_Red.pdf Moreno, A. (2014). Las webseries independientes: objetivo comercial e impacto social. https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/44977/Memoria.pdf?sequence=1 Obradors, M. (2004) Una aproximación al cine catalán desde el estudio de su proceso creativo. https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/32908/Obradors_cac_apro.pdf?sequence=1&isAllowed= y Urtuzuástegui, J. (2011). Justine o la crítica política, ética y psicosocial de la sádica actualidad. http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1870-23332011000100006 Vilchis, O. (2014). Nick Zedd y su cine de transgresión. https://www.milenio.com/blogs/qrr/nick-zedd-y-su-cine-de-transgresion Zedd, N. (2017). Manifiesto del cine de transgresión. https://txtmnftdecine.files.wordpress.com/2017/10/manifiesto-cine-de-la-transgresion-nick-zedd-1985.pdf

74

BIBLIOGRAFIA ANNEXES I WEBGRAFIA

ANNEXE 1: GUIÓ LITERARI

COM A CASA Capítol 1: "Problemes normals" (versió 7.2) Escrit Per: Sergi Ricart i Pol Masvidal

1- INT. HABITACIÓ PIS - DIA Veiem dues habitacions de costat separades per un tros de paret, amb les portes obertes de bat a bat. Les habitacions estan ambientades amb un estil simple i adequat a cadascun dels personatges.

A dins d’una habitació observem en LLEÓ (27, cabell negre, barba i ulleres) d’esquena a càmera. Només porta una camiseta.

A l’altra habitació veiem en FÈLIX (26, ros, afaitat) de perfil a càmera. Només porta uns mitjons.

Els dos es vesteixen mentre parlen: LLEÓ (preocupat) Tiu, no sé què em passa últimament que no se m’empalma quan follem amb la Chloe.

FÈLIX (sorprès) Què dius tiu? I això?

LLEÓ (seriós) No ho sé. Realment em posa molt, i als preliminars vaig molt calent, però quan ho estem a punt de fer em desconcentro. No ho sé, com si estigués en coma.

En Fèlix s’atura amb els calçotets a la mà.

FÈLIX (confós) En coma?

LLEÓ (seriós) Sí. Un dia vaig llegir una notícia d’un tiu que es va quedar en coma, i es veu que quan la seva dona el visitava, el cabró podia escoltar el que li deia. Però és clar, el seu cos no reaccionava de cap manera. Doncs a la meva puta polla li passa el mateix.

(CONTINUED)

CONTINUED:

2.

FÈLIX (estranyat) Espera, espera. Si estava en coma com collons saps que podia escoltar el que li deia la seva dona?

LLEÓ No ho sé Fèlix, no hi entenc d’això.

FÈLIX (to burlesc) Va! segur que és fals.

LLEÓ (a la defensiva) Que no cony. Ho deien en una revista de ciència.

En Fèlix s’atura.

FÈLIX (sorprès) I tu que fas llegint revistes de ciència?

En Fèlix segueix vestint-se.

LLEÓ Doncs culturitzar-me, mamon.

FÈLIX (burleta) Ha! Tu? Des de quan et culturitzes?

LLEÓ (mig riguen) Seràs capullo...

Sona un telèfon. En Fèlix deixa de vestir-se i agafa el mòbil.

FÈLIX Mira Lleó, m’ha enviat un missatge la nova companya de pis.

En Lleó s’atura. Mira cap a la porta.

LLEÓ I què diu aquesta?

(CONTINUED)

CONTINUED:

3.

FÈLIX (esbufegant) Està a punt d’arribar...

LLEÓ (amb to desanimat) Doncs vaja...Sara, oi, es deia?

En Lleó segueix vestint-se. En Fèlix deixa el mòbil i continua vestint-se.

Si, Sara.

FÈLIX

LLEÓ (melancòlic) Pf...Trobaré a faltar en Gerard.

FÈLIX (mig rient) Si joder quina llàstima... aquell petit mòrbid es feia estimar.

LLEÓ (rient) Sí...sobretot perquè mai es queixava per res.

FÈLIX (resignat) El que sí que és segur és que amb la Sara se’ns ha acabat el xollo eh nen...

LLEÓ (desanimat) Pf, No me’n parlis...

FÈLIX Se’m farà molt dur això de no poder passejar-me en pilotes per casa.

LLEÓ (animant-lo) Ja ho sé nen... a mi també, però mira, ens haurem d’acostumar.

FÈLIX (gens convençut) Si tu ho dius...

(CONTINUED)

CONTINUED:

4.

En Lleó (samarreta bàsica, camisa de quadres oberta i pantalons negres) i en Fèlix (camisa blanca i texans) surten de l’habitació i es queden davant de cadascuna de les portes. Es miren.

FÈLIX (cordant-se una camisa) Estic bé nen?

En Lleó se’l mira.

LLEÓ (vacil·lant) Fots pena.

En Off, sona el timbre de casa.

2- INT. REBEDOR PIS - DIA La porta s’obre i apareix la SARA (27, alta, morena, cabells llargs, guapa). Va carregada amb dues bosses de mà i una maleta de rodes. Amb una samarreta i uns texans.

SARA (eufòrica) Hola nois!

En Off escoltem àudio de la següent escena (en Lleó i en Fèlix esmorzant) 3- INT. CUINA PIS - DIA En Lleó i en Fèlix estan asseguts a la taula de la cuina, esmorzant amb pijama.

Beuen cadascú d’una tassa de cafè. Al mig de la taula hi ha una cafetera, un plat amb torrades i un pot de melmelada.

FÈLIX I què? Què t’ha semblat la Sara?

LLEÓ (convençut) Prou bé no? Se la veu simpàtica FÈLIX (convençut) Sí, fa bona pinta. A veure, al principi sempre costa una mica agafar confiança però jo crec que s’acostumarà de seguida.

(CONTINUED)

CONTINUED:

5.

LLEÓ Segur que sí. Sembla una noia oberta.

En Fèlix i en Lleó segueixen esmorzant.

En Off sentim a la Sara xiular la cançó "Flowers on the Wall", de The Statler Brothers.

La Sara entra a la cuina i es dirigeix al marbre. Observem les cares d’en Fèlix i en Lleó. Xiularà durant tota l’escena.

SARA (off) Bon dia nois!

En Fèlix i en Lleó aixequen al cap i es queden al.lucinats.

FÈLIX (incòmode) Bo... bon dia LLEÓ (mentre es treu la cullera de la boca, nerviós) Ho... hola Veiem a la Sara d’esquenes, a la pica. Obre un armari i agafa un got i l’emplena de llet amb nesquik.

En Lleó i en Fèlix es miren, sense entendre res.

La Sara, xiulant, agafa el got i surt per la porta de la cuina, ignorant a en Fèlix i en Lleó, que la segueixen amb la mirada.

En Lleó i en Fèlix es miren, totalment perplexos.

A mesura que els xiulets de la Sara s’allunyen, la música original entra en Fade In i apareix la intro de la sèrie.

ENTRA TÍTOL DE LA SÈRIE "COM A CASA" CAPÍTOL 1: "PROBLEMES NORMALS"

6.

4- INT. CUINA - NIT En Lleó i en Fèlix, vestits semblant a l’escena inicial, es troben a la cuina, feinejant.

En Lleó renta els plats i les paelles amb una esponja.

En Fèlix va agafant els plats per esbandir-los i els deixa a una lleixa que té al costat.

Tots dos parlen xiuxiuejant.

FÈLIX (preocupat) Tu tiu, tu creus que això és normal?

LLEÓ (gira un moment el cap per veure si ve la Sara) Jo flipo! Actua com si res!

FÈLIX (fregant amb nerviosisme) De què va aquesta tia? Arriba el primer dia i es fot en pilotes?

LLEÓ (torna a girar el cap) No ho sé nen. A veure, que ho fem tu i jo d’acord. Però perquè som col·legues de tota la vida!

FÈLIX (apaga l’aixeta i deixa d’esbandir els plats) Li hauríem de dir alguna cosa no?

LLEÓ (deixa de I si s’ho pren no tenim ni un necessitem per

fregar) malament? Pensa que puto duro... La pagar el lloguer!

FÈLIX Ja ho sé però què fem sinó?

Ignorar-la? Perquè jo no puc!

LLEÓ No, no, jo tampoc.

Breu pausa. Segueixen fregant els plats.

(CONTINUED)

CONTINUED:

7.

LLEÓ (aixecant l’espatlla) Perquè tu no aniries en pilotes davant d’ella oi? (pregunta retòrica) En Fèlix apaga l’aixeta mentre esbufega.

FÈLIX (mira a en Fèlix, preocupat) Tiu, tenim un problema...

5- INT. MENJADOR - NIT En Lleó està estirat al sofà, amb la seva parella CHLOE (24, morena, cabells arrissats, baixeta) al costat. Tots dos estan en pijama, mirant una pel.lícula, agafats l’un amb l’altre de manera carinyosa.

En Off s’escolta una escena de la pel.lícula Pulp Fiction.

La Sara creua per davant d’ells, despullada, i es dirigeix a la cuina.

En Lleó segueix mirant la pel.lícula. La Chloe segueix amb la mirada a la Sara, amb la boca oberta, mentre li dona copets a la cama d’en Lleó per avisar-lo.

La Chloe, en donar un d’aquests cops, nota alguna cosa.

Adopta una expressió de sorpresa mentre gira el cap i mira els pantalons d’en Lleó.

Observem la mà de la Chloe, recolzada sobre l’erecció d’en Lleó.

CHLOE (indignada, colpejant-li el braç) Ara si eh?!

En Lleó posa cara de circumstàncies.

CHLOE (excitada) Però tu trobes que això és normal?

LLEÓ (justificant-se) Bé carinyo, jo no la puc controlar...

(CONTINUED)

CONTINUED:

8.

CHLOE Però diga-li alguna cosa no?

LLEÓ (confós) Que li digui alguna cosa?

CHLOE Home, doncs sí!

LLEÓ Bé, és que quan vol ho fa... (mirant-se els pantalons) i quan no, doncs no...

CHLOE (es mira els pantalons i després a en Lleó) La teva polla no imbècil! Estic parlant de la tia que es passeja en pilotes per casa teva!

LLEÓ Ah... Això. Ja...

CHLOE (interrompent-lo, més calmada) No és normal, ho veus, oi?

LLEÓ (procura calmar-la) No, no, no ho és... tot i que, mira-hi la part positiva, si més no ara se m’empalma.

Breu pausa. Observem la cara d’estupefacció de la Chloe.

LLEÓ (inclina el cap) Aprofitem?

La Chloe esbufega mentre fa un gest de negació amb el cap.

S’aixeca del sofà i se’n va.

En Lleó es queda sol, resignat.

9.

6- EXT. CARRER - DIA En Lleó i samarreta pantalons fumen una

en Fèlix caminen pel carrer. En Lleó porta una bàsica i texans. En Fèlix una camisa i un polo amb blaus. Porten cascs de motos a les mans. Els dos cigarreta.

FÈLIX Tiu, trobo a faltar el pis de sempre.

LLEÓ (resignat) Jo també nen...

FÈLIX És que abans podíem fer moltes més coses. Ara em sento cohibit.

El Lleó assenteix amb el cap mentre fa una calada.

FÈLIX És que per exemple, jo abans hagués cagat amb la porta oberta, però ara no m’atreveixo.

En Lleó atura a en Fèlix amb la mà.

LLEÓ (estranyat) Però... si tu no cagues mai amb la porta oberta.

FÈLIX (decidit) Doncs potser ara ho faria.

El Lleó se’l mira estranyat. Fa un gest amb el cap com si no l’hagués entès.

LLEÓ (decidit) En fi, d’aquesta nit no passa. Li hem de dir alguna cosa a aquesta puta.

En Lleó comença a caminar. En Fèlix segueix aturat.

FÈLIX (a la defensiva) Tiu, no li diguis puta...

En Lleó es gira cap a en Fèlix.

(CONTINUED)

CONTINUED:

10.

FÈLIX Que vagi en pilotes per casa no vol dir que sigui una puta.

LLEÓ (picant-se, aixeca els braços) No siguis gai, Fèlix, jo parlo així, sembla que no em coneguis.

FÈLIX (irònic) Ara sóc gai?

LLEÓ (desesperat) Ogh! Mira que ets capullo quan vols eh!

En Lleó intenta tornar a donar una passa endavant per acabar amb la conversació.

FÈLIX (deixant-se anar) No, no, de debò. Què passa, que si me la vull pelar amb una foto de la meva cosina, em diràs pervertit?

Breu pausa.

LLEÓ (sorprès) Però què dius tiu. La teva cosina té 15 anys. Un pederasta és el que series.

FÈLIX (assumint la culpa) Mmh...D’acord, no ha estat el millor exemple...

LLEÓ (tallant-lo) És igual.

Tots dos comencen a caminar una altra vegada.

LLEÓ La qüestió és que li hem de dir alguna cosa, jo no puc seguir així, ahir se’m va empalmar per culpa seva.

En Fèlix atura a en Lleó.

(CONTINUED)

CONTINUED:

11.

FÈLIX (efusiu) Ah sí? Hòstia, enhorabona, la Chloe estarà contenta!

LLEÓ Fèlix, això és seriós tiu. Va! Què li diem?

FÈLIX (sospirant i arronsant el cap) No ho sé... diga-li tu, jo no puc.

LLEÓ (remarcant cada paraula) Què cony vols dir que no pots?!

FÈLIX (amb certa inseguretat) No, no, no puc. Aquestes coses no se’m donen bé.

LLEÓ Ets un puto cagat tiu...

En Lleó tira la cigarreta amb energia.

LLEÓ (decidit) Li diem els dos!

En Lleó comença a caminar, decidit. En Fèlix es queda parat, amb un posat neguitós.

7. INT. MENJADOR - NIT En Lleó, en Fèlix i la Sara estan estirats al sofà, mirant una pel.lícula. En Lleó i en Fèlix van amb pijama.

La Sara, despullada, està entremig dels dos, menjant d’un bol de crispetes que li tapa les seves parts. Està inclinada cap endavant, totalment centrada amb el film.

Els dos nois estan recolzats al sofà, rígids i incòmodes. En Lleó adopta una postura corporal estranya, amb els braços creuats per sobre els pantalons, ocultant quelcom.

En Fèlix i en Lleó es miren.

En Fèlix li fa un gest amb el cap a en Lleó perquè es llenci i li digui alguna cosa a la Sara.

SUBTÍTOLS: "Va, diga-li alguna cosa!"

(CONTINUED)

CONTINUED:

12.

En Lleó fa el mateix gest.

SUBTÍTOLS: "No, tiu, diga-li tu" En Fèlix l’assenyala amb el dit. Pressiona les dents.

SUBTÍTOLS: "I ara qui és el cagat?"

En Lleó es mira els pantalons i després mira a en Fèlix.

SUBTÍTOLS: "Tiu, la tinc molt dura" En Fèlix fa un gest amb el cap de resignació. Mou els llavis de manera intel·ligible.

SUBTÍTOLS: "ETS UN FILL DE PUTA..."

Tots dos comencen una espècie de diàleg gesticular fins que la Sara gira el cap i es mira en Fèlix.

SARA (innocent) Tot bé?

FÈLIX (triga uns segons a reaccionar) Si... d’això... que et puc agafar crispetes?

SARA (riguen) Clar que sí burro!

En Fèlix agafa un grapat de crispetes.

FÈLIX (contingut) Gràcies...

En Fèlix es menja les crispetes, mentre la Sara es gira cap a en Lleó.

SARA (en off) I tu Lleó, que en vols?

LLEÓ (tallant-la a l’acte, cridant, tapant-se les parts) No! La Sara s’estranya per la contestació.

(CONTINUED)

CONTINUED:

13.

LLEÓ (més calmat) No, merci, Sara.

SARA (dolça) Com vulguis!

La Sara continua mirant la pel.lícula.

En Fèlix i en Lleó es miren adoptant un posat de resignació.

8- INT. CUINA - NIT En Lleó (camisa de quadres tancada) i en Fèlix (camisa negre) estan asseguts a la taula de la cuina, bevent cervesa.

Estan escoltant a l’AMIC (30, prim, cabells curts i camisa blanca), que està dret, recolzat a la paret. També porta una cervesa a la mà i fuma una cigarreta.

AMIC (despreocupat) Doncs jo ho trobo d’allò més normal LLEÓ (sorprès) Però què dius boig?

AMIC Boig jo? Els bojos sou vosaltres, que teniu una companya que va en pilotes per casa i us queixeu.

FÈLIX No és això, el que passa és que ens fa sentir incòmodes.

AMIC (creuant les mans amb els dits) A veure, companys... us agrada anar a la platja?

LLEÓ (confós) Perdó?

AMIC (convençut) Seguiu-me el joc. Us agrada anar a la platja?

(CONTINUED)

CONTINUED:

14.

LLEÓ I FÈLIX (desconcertats) Ss..sí?

AMIC I oi que quan aneu a la platja veieu a dones amb les tetes enlaire?

LLEÓ I FÈLIX Sí, sí... clar AMIC I oi que no us molesta?

En Lleó i en Fèlix s’encongeixen d’espatlles.

No

LLEÓ I FÈLIX (desconcertats)

AMIC (pica a la taula somriguen) Doncs això és el mateix!

Breu pausa, en Fèlix i en Lleó es miren ràpidament.

FÈLIX Ei, espera, espera, m’estàs dient que és el mateix anar en pilotes a una platja nudista que en un pis compartit?

AMIC (aixeca els braços) I perquè no?

FÈLIX (fa un gest amb la mà) Perquè comparteixes casa amb altra gent?

AMIC (convençut) L’ésser humà està concebut per anar en pilotes. Som animals, a cas no ho sabeu?

LLEÓ (impacient) Tiu, on collons vols anar a parar?

(CONTINUED)

CONTINUED:

15.

AMIC Mireu, feu una prova. Aquesta nit, us assenteu al sofà amb ella.

Despullats.

Breu pausa.

FÈLIX (riure irònic) Estàs de conya?

AMIC En absolut, amics.

Breu pausa. En Lleó tira l’esquena enrere.

LLEÓ (descol.locat) Ets un tarat tiu!

En Fèlix fa un glop i deixa la cervesa a sobre la taula.

FÈLIX (descol.locat) Definitivament estàs boig. No em penso despullar davant d’aquesta tia!

L’amic es posa seriós.

AMIC (to discursiu) Sou uns clàssics tius, el món evoluciona, i vosaltres sou el típic prototip d’individus que creuen que qualsevol canvi és negatiu. I us penseu que així el món avança, quan és tot el contrari.

Observem en Lleó i en Fèlix, perplexos, mirant-se a l’Amic.

LLEÓ (aixecant la cella) Em sembla que estàs exagerant una mica no?

L’Amic recolza les mans sobre la taula.

AMIC (efusiu) Que no! La vostra companya de pis, us està mostrant el camí cap a la llibertat.

(CONTINUED)

CONTINUED:

16. (burlesc) Només l’heu de seguir!

FÈLIX (pronunciant lentament) Però tu d’on collons treus aquestes coses?

AMIC (natural) M’agrada llegir revistes.

En Lleó aixeca la vista cap a l’Amic, il·lusionat.

LLEÓ Tu també?

En Lleó mira amb efusivitat a en Fèlix Ho veus!

LLEÓ

Breu pausa. En Fèlix adopta una postura immòbil.

FÈLIX Tius, jo no em penso despullar.

9- INT. MENJADOR - NIT En Lleó, en Fèlix i la Sara estan asseguts al sofà.

La Sara, despullada, relaxada i menjant crispetes.

En Lleó i en Fèlix, despullats, es tapen les seves parts amb les mans.

La Sara es gira cap a en Lleó.

SARA Lleó, em pots passar el meu mòbil?

En Lleó mira el mòbil, que està al costat.

Lleó?

(off)

SARA

En Lleó mira a la Sara, incòmode.

Ah... no

LLEÓ

La Sara es mira en Lleó, estranyada.

(CONTINUED)

CONTINUED:

17.

SARA Però si el tens al teu costat...

En Lleó es mira en Fèlix. Aquest té una cara de preocupació evident.

En Lleó sospira. Deixa de tapar-se les seves parts per agafar el mòbil. Li ofereix a la Sara, però aquesta té la mirada fixa a les parts d’en Lleó.

La Sara adopta una expressió de sorpresa.

En Lleó tarda uns segons a reacionar.

LLEÓ (avergonyit i resignat) mmh.. ho sento Sara. És que com que vas en pilotes per casa... No ho puc controlar.

La Sara, seriosa, tarda uns segons a reaccionar. De cop riu.

SARA (menja crispetes) Tranquil home! Som animals. Estem concebuts per ser així. O no Fèlix?

En Fèlix assenteix amb el cap, sense dir res.

La Sara es gira cap a la TV. SARA (restant importància) Va! Que ens perdrem la pel·lícula!

En Lleó i en Fèlix es miren.

En Lleó i en Fèlix s’encongeixen d’espatlles. Tots dos es relaxen i s’estiren al sofà còmodament.

Fade in Música de Crèdits.

CRÈDITS Fade Out Música de Crèdits.

10- INT. MENJADOR - NIT - POSTCRÈDITS Tots tres segueixen despullats i mirant la pel.lícula.

En Fèlix es tira un pet MOLT SONOR. En Lleó i la Sara es giren cap a ell, molestos.

(CONTINUED)

CONTINUED:

18.

LLEÓ I SARA Però tu creus que això és normal?!

CRÈDITS FI

ESCENA

1

2

3

3

3

3

3

POS.

1

2

3

4

5

3

5

ANNEXE 2: GUIÓ TÈCNIC

7

6

5

4

3

2

1

PLA

PM

PP Sara

La Sara agafa la tassa de cafè i surt de la cuina, xiulant.

PP Sara

PG Sara

PM

PM

PG

VALOR DE PLA

En Lleó i en Fèlix miren a la Sara sense entendre res.

La Sara s'emplena una tassa de cafè, hi tira sucre i la remena. Xiula despreocupada.

La Sara prepara alguna cosa per esmorzar a la pica. En Fèlix i en Lleó es miren.

Observem a Lleó i Fèlix esmorzant.

Passa la Sara xiulant per davant de càmera, desenfocada. Els dos nois es queden impactats.

La Sara arriba al pis.

tex En Lleó i en Fèlix t es vesteixen mentre parlen dels seus problemes.

DESCRIPCIÓ

En mà

En mà

En mà

En mà

text

En mà

En mà

Fixe?

MOVIMENT

OBSERVACIONS

Mirar si entren les maletes de la Sara a pla Il·luminació de dia (cal fer algun montatge al portal del bloc de pisos)

Focus no fa seguiment

Nerviosisme de Fèlix i Lleó

Lleó Fèlix desenfocats

Lleó i Fèlix en pijama. Cabells despentinats, ulleres...

Sara despullada Xiulets de Sara

Lleó i Fèlix en pijama. Cabells despentinats, ulleres...

Sara despullada Xiulets de Sara Es graven plans 3,6 i 8 junts (master)

Lleó i Fèlix en pijama. Cabells despentinats, ulleres...

Sara despullada Xiulets de Sara

Lleó i Fèlix en pijama. Cabells despentinats, ulleres...

Transfoc de Sara a cares de Fèlix Sara despullada i Lleó + transfoc a Sara un altre Xiulets de Sara cop

Lleó i Fèlix en pijama. Cabells despentinats, ulleres...

Deixem respirar l'escena al Sara despullada principi (que Fèlix i Lleó esmorzin Xiulets de Sara una estona) Es graven plans 3, 6 i 8 junts (master)

Escorços de Fèlix i Lleó

Molta feina d'art: preparar parets, portes i interior de les habitacions.

Comencem amb PG de Fèlix i Estructura Parets Lleó i acabem amb Pla Mig Vigilar amb el so exterior Coreografia Lleó i Fèlix vestint-se Teles negres per tapar el toldo Possibilitat de treure portes corredisses

NOTES

4

4

4

4

6

7

8

9

4

3

3

INTRO

ESCENA

POS.

12

11

10

9

8

PLA

PPP

PM

PM

PM

En Fèlix i en Lleó discuteixen sobre la Sara, mentre esbandeixen els plats.

En Fèlix i en Lleó discuteixen sobre la Sara, mentre esbandeixen els plats.

En Fèlix i en Lleó discuteixen sobre la Sara, mentre esbandeixen els plats.

PM

VALOR DE PLA

Plans recursos

La Sara passa per davant dels nois, desenfocada. En Fèlix i en Lleó lña segueixen amb la mirada, impactats.

Després es miren entre ells.

DESCRIPCIÓ

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

MOVIMENT

OBSERVACIONS

Potser caldrà falsejar l'aixeta oberta.

Valorar si fer un pla totalment frontal o moure una mica la càmera.

Molt atents als raccords.

Primerissims Primers Plans. Estil Breaking Bad.

Màster Lateral Fèlix + Petit escorç Molt atents als raccords de Lleó Vigilar si ens funciona l'escorç.

Màster Lateral Lleó + Petit escorç Molt atents als raccords de Fèlix Vigilar si ens funciona l'escorç

Màster Frontal

Aixeta obrint-se Plats fregant-se Sabó...

Lleó i Fèlix en pijama. Cabells despentinats, ulleres...

Esperem-nos una mica en tallar Sara despullada l'escena (és el moment on entrarà Xiulets de Sara la intro de la sèrie) Es graven plans 3, 6 i 8 junts (master)

NOTES

ESCENA

4

5

5

5

5

5

5

POS.

10

11

12

13

14

13

15

19

18

17

16

15

14

13

PLA

PG (+ aprop)

PP Chloe

La Chloe se n'adona de l'erecció i discuteix amb en Lleó. Se'n va del menjador.

PD

PG (+ aprop)

PP

PG

PM

VALOR DE PLA

La Chloe s'indigna amb en Lleó.

"Ara si eh?"

Pla Detall de l'erecció + Mà de la chole tocant cama i penis

La Chloe dona cops a en Lleó i descobreix que té una erecció

La Chloe mira a la Sara. En Lleó segueix mirant la TV

En Lleó i la Chloe miren la TV, abraçats.

La Sara passa per davant d'ells per buscar alguna cosa.

En Fèlix i en Lleó tanquen l'aixeta i es miren.

"Tiu, tenim un problema"

DESCRIPCIÓ

En mà

En mà

En mà

En mà

OBSERVACIONS

Sara creua desenfocada.

Màster Escorç de Lleó

Màster general

Començar l'acció un pel abans per tenir opcions de muntatge.

Màster general

Il·luminació íntima

Il·luminació íntima Erecció Lleó plans 16 I 18 es graven junts

Falsejar bé l'erecció

Al principi de l'escena la Sara surt de quadre.

Erecció de Lleó Il·luminació íntima Plans 16 I 18 es graven junts

En Off: passes de Sara + Sara buscant llibre Comentar a departament de SO, perquè el so de les passes de la Sara vagin de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta.

Il·luminació íntima

Lleó i Chloe amb pijama Sara despullada Il·luminació íntima

Enquadre posterior de Fèlix i Lleó Molt atents als raccords

NOTES

Moviment (Travelling d'esquerra a dreta Molt d'èmfasi en les cares de Lleó (Chloe a Lleó) i de i Chloe. dreta a esquerra (Lleó a Chloe)

En mà

En mà

MOVIMENT

ESCENA

5

5

6

7

7

7

7

POS.

16

13

17

18

19

20

18

26

25

24

23

22

21

20

PLA

PM

PG

PPL Lleó

PPL Fèlix

PG

En Fèlix, en Lleó i la Sara estan asseguts al sofà.

En Fèlix li fa un gest a en Lleó perquè li digui alguna cosa a la Sara.

En Lleó gesticula i es gira de cop perquè la sara se n'adona que algo està passant.

En Fèlix gesticula i es gira de cop perquè la sara se n'adona que algo està passant

La Sara es gira cap a en Fèlix i li diu "tot bé"

PG (+ aprop)

La Chloe se'n va del menjador.

En Lleó es queda sol, amb cara de circumstàncies.

PLA SEQÜÈNCIA HARDCORE

PP Lleó

VALOR DE PLA

La Chloe se n'adona de l'erecció i discuteix amb en Lleó. Se'n va del menjador.

DESCRIPCIÓ

Comencem a "Bé carinyo, mira-li la part positiva..."

Màster.

Escorç de Chloe

NOTES

En mà

En mà

En mà

En mà

Cascs de moto Tabac de liar Figuració Talls intermitents de persones

Il·luminació íntima Erecció Lleó plans 16 I 18 es graven junts

Il·luminació íntima

OBSERVACIONS

Grabem uns quants gestos.

No busquem la continuïtat.

Grabem so igualment

Comencem a grabar amb en Fèlix i en Lleó encara fent el diàleg Es roda master general de plans, 26, 31 i 34. gesticular fins que la Sara es gira.

Sense escorços

Grabem uns quants gestos diferents. Deixem fer a l'actor.

No busquem la continuïtat Grabem igualment el so

Deixem respirar l'escena al Sara despullada. Està inclinada cap endavant, menjant crispetes. principi, en Fèlix i en Lleó miren la Atrezzo taula menjador i fondos.

TV fins que en Fèlix es gira cap a Il·luminació diferent a escena 5 en Lleó

En mà, seguiment de Tenir molt clar els moments en Fèlix i Lleó què els personatges s'aturen

En mà

En mà

MOVIMENT

ESCENA

7

7

7

7

7

7

POS.

21

20

22

23

18

24

32

31

30

29

28

27

PLA

PPL Fèlix mes aprop sense escorç

PG

Plans recursos Fèlix mentre la Sara parla amb el Lleó

Observem a la Sara com es gira cap en Lleó.

PP Sara

PPL Lleó mes aprop sense escorç

Plans recursos Lleó mentre la Sara parla amb el Fèlix

La Sara es gira cap a en Lleó i li ofereix crispetes. En Lleó si nega.

PP Fèlix

PP Sara

VALOR DE PLA

Fèlix master: Des de "Tot bé" fins que la Sara es gira cap al lleó

La Sara es gira. En Fèlix li agafa crispetes. Després la Sara li ofereix a en Lleó

DESCRIPCIÓ

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

MOVIMENT

OBSERVACIONS

Es roda master general de plans, 26, 31 i 34.

Fèlix mira en direcció al penis del Lleó.

Lleó mira directe a la TV.

Vigilar amb els fondos (potser cal falsejar)

Màster des de que la Sara es gira Falsejar fondos? cap a en Lleó fins al final

Màster

Volem veure el patiment de Fèlix

Volem veure el patiment de Lleó

Escorç Sara

Màster des de "tot bé?" fins que la Vigilem amb els fondos Sara es gira cap a en Lleó

NOTES

ESCENA

7

7

8

8

8

8

8

POS.

19

18

25

25

25

26

26

36 B

36 A

35 C

35 B

35 A

34

33

PLA

PG

Màster des de: "sou uns clàssics tius..." fins al final

PMC Amic

PG

Màster des de: "ei, espere, espera..." fins a "definitivament estàs boig..."

Màster AMIC des de: "ei, espere, espera..." fins a "definitivament estàs boig..."

PG

Màster des de: "doncs jo ho trobo d'alló..." fins a "doncs això és el mateix"

PMC Amic

PG

La Sara segueix mirant la pel·lícula En Fèlix i en Lleó es miren, resignats

Màster AMIC des de: "doncs jo ho trobo d'alló..." fins a "doncs això és el mateix"

En mà

PPL Lleó amb escorç de Sara

En Lleó es nega a menjar crispetes.

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

MOVIMENT

VALOR DE PLA

DESCRIPCIÓ

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Grabem des de que la Sara es gira per continuar mirant la TV.

Màster des del "NO!" fins al final

NOTES

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Es roda master general de plans, 26, 31 i 34.

En Lleó es tapa les seves parts.

OBSERVACIONS

ESCENA

8

8

8

8

8

8

8

POS.

26

27

27

27

28

28

28

38 C

38 B

38 A

37 B

37 B

37 A

36 C

PLA

PMC Amic

PMC Fèlix

PMC Fèlix

PMC Fèlix

PMC Lleó

PMC Lleó

PMC Lleó

Màster FÈLIX des de: "doncs jo ho trobo d'alló..." fins a "doncs això és el mateix"

Màster FÈLIX des de: "ei, espere, espera..." fins a "definitivament estàs boig..."

Màster FÈLIX des de: "sou uns clàssics tius..." fins al final

Màster LLEÓ des de: "doncs jo ho trobo d'alló..." fins a "doncs això és el mateix"

Màster LLEÓ des de: "ei, espere, espera..." fins a "definitivament estàs boig..."

Màster LLÉÓ des de: "sou uns clàssics tius..." fins al final

VALOR DE PLA

Màster AMIC des de: "sou uns clàssics tius..." fins al final

DESCRIPCIÓ

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

MOVIMENT

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

Tallarem depenent de com ho portin els actors

NOTES

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

Cerveses Fèlix i Lleó Copa de vi amic Tabac de liar

OBSERVACIONS

ESCENA

9

9

9

9

9

9

POS.

29

30

31

32

29

33

44

43

42

41

40

39

PLA

En Lleó mira el mòbil. Després mira a la Sara

La Sara es gira cap a en Lleó i li demana el mòbil

La Sara, indiferent, menja crispetes

En Fèlix està incòmode

En Lleó està molt incòmode

Observem als tres personatges despullats, la Sara tranquila i el Lleó i Fèlix amb cara de circumstàncies.

DESCRIPCIÓ

PMC transfoc

PG

PP Sara frontal

PMC Fèlix Frontal

PMC Lleó frontal

PG

VALOR DE PLA

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

MOVIMENT

En Lleó es mira les seves parts i torna a mirar endevant.

Important: començar amb el personatge mirant cap endavant durant uns segons.

Jugar amb les mirades d'en Lleó (cap a en Fèlix, penis, etc.)

Jugar amb les mirades d'en Fèlix (cap a en Fèlix, penis, etc.)

Transfoc des de Mòbil fins a cara Lleó.

Màster

Mòbil

Crispetes Sara. Que mengi una estoneta.Fèlix i lleó estan mirant cap endavant.

Crispetes Sara. Que mengi una estoneta

Atrezzo taules, etc.

Els personatges concentrats totalment mirant cap endavant, seriosos.

En Fèlix i en Lleó ho estan passant malament.

La Sara menja crispetes, preocupada.

Sara concentrada, al seu món.

OBSERVACIONS

NOTES

ESCENA

9

9

9

9

9

9

POS.

29

34

30

31

29

34

50

49

48

47

46

45

PLA

La Sara observa que el Lleó la té dura, fa expressió de sorpresa

En Lleó sospira. Deixa de tapar-se i agafa el mòbil

En Fèlix observa en Lleó, nerviós

En Lleó es mira en Fèlix.

Sara: "Però si el tens al teu costat..."

Lleó: "Ah... no"

DESCRIPCIÓ

PMC Sara

PMC Lleó amb mòbil desenfocat

PP Fèlix

PP Lleó

PMC Sara

PG

VALOR DE PLA

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

MOVIMENT

Es graben junts els plans 46, 50 i 52

Gravar vàries mirades com a recurs

Gravar vàries mirades com a recurs

Es graben junts els plans 46, 50 i 52

NOTES

Fèlix, Lleó i Sara despullats.

Crispetes.

OBSERVACIONS

ESCENA

9

9

9

9

9

9

POS.

35

34

29

31

29

30

56

55

54

53

52

51

PLA

En Lleó es mira en Fèlix amb gest.

Sara: "Va que ens perdrem la pel·lícula!"

Fèlix assenteix amb el cap.

PP Lleó

PG

PP Fèlix

PG

PMC Sara

La Sara de cop explota a riure.

Sara: "Tranquil home... som animals..."

Sara: "O no Fèlix?..."

PMC Lleó

VALOR DE PLA

Ho sento Sara... No ho puc controlar

DESCRIPCIÓ

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

En mà

MOVIMENT

Faran un gest amb el cap, arrontsant-lo i moguent breument els llavis (mostran conformitat)

Es grava junt el 53, 55 i 58

Es grava junt el 54 i el 57

Es grava junt el 53, 55 i 58

Es graben junts els plans 46, 50 i 52 Molta importància en el moment de l'explosió de riure Gravar com es gira cap a en Fèlix per muntatge

NOTES

OBSERVACIONS

10

9

29

29

9

31

CRÈDITS

ESCENA

POS.

59

58

57

PLA

PG

PG

En Lleó i en Fèlix s'encongeixen d'esptalles i es relaxen

En Fèlix es tira un pet molt sonor Lleó i Sara: "Però això és normal?"

PP Fèlix

VALOR DE PLA

En Fèlix es mira en Lleó amb gest

DESCRIPCIÓ

En mà

En mà

En mà

MOVIMENT

OBSERVACIONS

Estan els 3 personatges totalment relaxats i estirats.

Cara de Fèlix tirant-se el pet i petit El bol de crispetes està a sobre la taula, buit. gemec Figura que ha passat una estona des de l'escena 9.

Molt lentament es treuran les mans de les parts, relaxaran els cossos, s'encongiran i estirarant les cames.

Es grava junt el 53, 55 i 58

Faran un gest amb el cap, arrontsant-lo i moguent breument els llavis (mostran conformitat) Es grava junt el 54 i el 57

NOTES

UNA SÈRIE DE SERGI RICART I POL MASVIDAL

ANNEXE 3: BÍBLIA

3. CAPÍTOL PILOT 3.1. Argument 3.2. Personatges 3.3. Escaleta

2. TO I ESTIL

1. LA SÈRIE

ÍNDEX

La sèrie consta de 13 capítols d'entre 15 i 20 minuts de durada cadascun. Cada capítol es centra en un con-

És dins d'aquesta versemblança d'on la sèrie n'extreu tot el potencial narratiu i còmic possible per conformar els diferents capítols.

I de quins conflictes i anècdotes parlem? Doncs d'aquells amb els quals l'espectador s'identifica, sempre des de l'humor. Un marit fart de que la seva dona es deixi la tapa del vàter oberta; una parella d'avis que busca noves maneres de practicar sexe; o una companya de pis obsessionada amb l'estalvi energètic de casa. Empatitzem amb aquests conflictes i personatges perquè són reals, propers i tangibles, i perquè fan que l'espectador es senti Com a Casa.

flicte, un problema o una petita anècdota protagonitzada per personatges diferents, els quals es van entrecreuant entre ells al llarg de la temporada, creant així diferents vincles i trames narratives.

LA SÈRIE

Com a Casa és una sèrie sense continuïtat entre capítols que gira al voltant de les petites anècdotes quotidianes del nostre dia a dia, explotades fins a l'exageració a través de l'humor negre, el sarcasme i el llenguatge àcid.

En Lleó i en Fèlix son dos companys de pis que estan inquiets per l’arribada d’una nova inquilina: la Sara. Acostumats a una rutina, la Sara trenca la seva convivència passejant-se despullada per casa. La incomoditat dels dos nois generarà un conflicte que no tindrà una fàcil solució.

SINOPSI

‘PROBLEMES NORMALS’

CAPÍTOL PILOT

ARGUMENT

En Fèlix i en Lleó descobriran una opció que no havien contemplat i que els permetrà tornar a la comoditat que tenien abans.

Els nois es trobaran davant d’una dif ícil situació: oposar-se a que la Sara vagi despullada i arriscar-se a que abandoni al pis; o ignorar la situació i que la incomoditat vagi en augment.

El dilema comença quan la Sara, en el seu primer dia al pis, apareix despullada, actuant com si no passés res i generant una incomoditat permanent.

En Lleó i en Fèlix estan inquiets per l’arribada d’una nova inquilina, la Sara, ja que això significarà que no podran seguir anant despullats per casa.

En definitiva, volem desmarcar-nos amb una proposta transgressora, f resca i moderna, per tal de trencar amb les idees imposades del segle anterior a través d’una proposta que parla de tot i de tothom, des de l’absoluta i necessitada normalitat.

Així doncs, ens trobem davant d’una història que critica la idea de que qualsevol tipus de canvi és negatiu, quan els canvis són els que provoquen l’evolució de les societats.

Aquest discurs el trobem en forma de subtext al llarg de tot el capítol, i els nostres protagonistes acaben quedant en evidència davant dels successos esdevinguts.

L’objectiu d’aquesta sèrie és el de transgredir diverses barreres que, encara en ple Segle XXI, afecten a la nostra societat.

Perquè és vist com a normal que un home vagi despullat per casa, però, en canvi, quan ho fa una dona tothom s’escandalitza? El capítol que proposem vol, precisament, normalitzar aquesta situació, i deixar en ridícul els tabús i convencionalismes tant arraigats en la societat, en aquest cas expressat a través d’en Lleó i en Fèlix.

DE QUÈ PARLEM?

ara mateix es troba en un greu dilema: té problemes d’erecció amb la seva xicota Chloe.

LLEÓ Jove de 27 anys, D’aspecte f ísic molt prim. Té el cabell llarg i duu una barba deixada. Porta ulleres. En Lleó és un noi extrovertit i amant de l’humor negre. Tot i així és nerviós i qualsevol alteració a la seva rutina l’afecta més del que voldria. Li encanta el sexe, però

PERSONATGES

emocions,

especialment

però

no

s’atreveix.

De dia, sense pensar en el futur.

moment es limita a viure el dia a

vida

agradaria canviar el seu estil de

ha estat políticament correcte. Li

quan coneix a gent nova. Sempre

seves

en Lleó. Li costa expressar les

un jove reservat i més tímid que

bé. Un noi ben plantat. En Fèlix és

sempre afeitat i li agrada vestir

26 anys. D’aspecte f ísic prim. Va

FÈLIX

ningú.

ta nova.

una f rase, una teoria o una anècdo-

L’Amic sempre ens sorprendrà amb

propis guionistes ho saben.

qui és, què vol i d’on ve. De fet, ni els

No coneixem el seu nom. No sabem

cions.

que sovint exagera les seves afirma-

meix de saber moltes coses, tot i

Persona extrovertida i que presu-

AMIC

que té caràcter.

liberal, li costa posar-se gelosa. Tot i

dormir a casa el Lleó. És bastant

tot i que a vegades es queda a

nomia estàndard. Viu amb els pares,

estudia magisteri. És prima i de fiso-

La Chloe és una noia de 24 anys que

CHLOE

cament mai té cap problema amb

situacions. És molt oberta i pràcti-

s’acostuma molt ràpid a totes les

Sara és una jove molt liberal, que

com una persona molt positiva. La

sempre està contenta. Es defineix

atractiva. És molt extrovertida i

i té una fisonomia estètica molt

Noia de 27 anys. Duu el cabell llarg

SARA

ben treballada i plena de significat.

tador quedi captivat de seguida per una estètica

En definitiva, és bàsic per a nosaltres que l’espec-

que intenten mostrar els personatges.

necessita l’espectador per entendre les sensacions

llargs que ens permetin aconseguir l’empatia que

Les narracions demanen moviments de càmera

panyat d’una plans ben treballats.

tractament lumínic adequat a la història acom-

Donem una gran importància a la fotografia: un

L’estètica de la sèrie és totalment cinematogràfica.

sèrie atrevida, diferent i extravagant.

societat conviu. És per això que, Com a Casa és una

àcid, procurant trencar amb certs tabús en que la

jançant l'humor negre, el sarcasme i el llenguatge

ció és que l’espectador s’apropi a la sèrie, mit-

l’idioma i llenguatge en què s'expressen. La inten-

amb el món real, amb el món que els envolta i amb

lles persones que tenen ganes d'identificar-se

per tots i per tothom. Ens inspirem en totes aque-

Com a Casa vol aportar un estil innovador pensat

TO I ESTIL

6. En Lleó i en Fèlix discuteixen al carrer per decidir que li diran algun cosa a la Sara.

5. En Lleó està mirant una pel·lícula amb la seva nòvia Chloe. La Sara creua per davant d’ells, despullada, i en Lleó té una erecció accidental, provocant la crispació de la Chloe.

4. En Lleó i en Fèlix discuteixen a la cuina sobre com haurien d’actuar davant d’aquesta nova situació.

3. En Lleó i en Fèlix estan esmorzant tranquilament quan apareix la Sara, totalment despullada.

2. La Sara arriba al pis.

1. En Lleó conversa amb en Fèlix sobre els seus problemes d’erecció, alhora que es mostren inquiets per l’arribada d’una nova inquilina, la Sara.

ESCALETA

10. En Fèlix, per mostrar la seva alliberació, es tira un pet que no és acceptat per la Sara i en Lleó.

9. En Fèlix i en Lleó s’asseuen despullats al sofà i s’alliberen de la incomoditat que els tenia cohibits, a partir de la passivitat de la Sara davant de l’erecció d’en Lleó.

8. L’Amic ofereix el seu consell a en Fèlix i en Lleó i els anima a despullar-se ells també.

7. En Lleó, en Fèlix i la Sara estan al sofà però els nois no s’atreveixen a dir-li res.

info@comacasaserie.cat

Jaume Duran (Ajudant Direcciรณ) - 634 409 421

Cristina Ruiz (Directora Producciรณ) - 633 475 614

Sergi Ricar t (Director) - 695 856 854

Pol Masvidal (Director) - 646 783 689

ESCENA

6

6

6

6

6

6

6

6

DESCRIPCIÓ

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

1

1

1

1

1

1

1

1

PLA

SCRIPT VÍDEO Data: 08/05/2019 Localització: EXT. CARRER (6) INT. CUINA (4) Plaça de Sant Ponç, Girona.

Carrer Lluís Companys, 27, Baixos 2, Banyoles

ANNEXE 4: FULLS D’SCRIPT

9

7

6

5

4

3

2

1

PRESA

A001

A001

A001

A001

A001

A001

A001

A001

C008

C007

C006

C005

C004

C003

C002

C001

CLIP VIDEO

text text

TARG. VIDEO

R

X

X

R

X

X

X

X

V/X

Número de Hoja: 1 !

Regular tirando a buena.

Claqueta marca 8 (Salta un número a partir de aquí). CLIP FALSO.

Señora con maleta.

Acting bien. Foco rasca al final.

Prueba. Se han de cambiar la coreo de extras.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 1 !

ESCENA

6

6

6

6

6

6

6

4

4

4

DESCRIPCIÓ

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Lleó y Félix caminan por la calle.

Félix y Lleó lavan los platos.

Félix y Lleó lavan los platos.

Lateral Félix

3

R1

R1

1

1

1

1

1

1

1

PLA

1

2

1

16

15

14

13

12

11

10

PRESA

A002

A002

A002

A001

A001

A001

A001

A001

A001

A001

TARG. VIDEO

C003

C002

C001

C015

C014

C013

C012

C011

C010

C009

CLIP VIDEO

X

R

X

R

R

V/X

Número de Hoja: 2 !

Escorzo Lleó demasiado grande.

Félix demasiados “eh”.

Sale humo.

Acting bueno.

Sin cortar.

Señor con perros al principio.

Acting bueno. Puede que rasque foto.

Foto bien pero acting regular.

Acting bien. Golpe a la bici.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 2 !

1 1

4

4

4

4

4

4

Lateral Félix

Lateral Lleó

Lateral Lleó

General Lleó y Félix

General Lleó y Félix

4

1

1

4

General Lleó y Félix

1

4

General Lleó y Félix

1

4

General Lleó y Félix

1

2

2

3

3

4

Lateral Félix

PLA

ESCENA

DESCRIPCIÓ

7

6

5

4

3

2

1

2

1

3

2

PRESA

A002

A002

A002

A002

A002

A002

A002

A002

A002

A002

A002

TARG. VIDEO

C014

C013

C012

C011

C010

C009

C008

C007

C006

C005

C004

CLIP VIDEO

X

Sonido.

X

Número de Hoja: 3 !

Vigilar audio. Entran voces.

CLIP FALSO

Buena. Se puede aprovechar casi todo.

Dos shh shh.

Gritaban mucho.

CLIP FALSO

Se ve la luz de la cámara. Reflejan las espumas de sonido. Acting bien.

Acting bien.

Reencuadrar.

Buena.

Se pueden aprovechar trozos de ésta.

OBSERVACIONS

X

V/X

Número de Hoja: 3 !

ESCENA

4

DESCRIPCIÓ

General Lleó y Félix

1

PLA

8

PRESA

A002

TARG. VIDEO

C015

CLIP VIDEO

V/X

Número de Hoja: 4 !

Gritan más que en las anteriores. Si se aprovecha ha de ser entera.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 4 !

ESCENA

3

3

3

3

3

3

3

3

3

DESCRIPCIÓ

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

4

3

3

3

3

1

1

1

1

PLA

1

4

3

2

1

4

3

2

1

PRESA

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

TARG. VIDEO

SCRIPT VÍDEO Data: 09/05/2019 Localització: INT. CUINA (3), INT. REBEDOR (2), INT. MENJADOR (7) Carrer Lluís Companys, 27, Baixos 2, Banyoles

C010

C009

C008

C007

C006

C004

C003

C002

C001

CLIP VIDEO

!

X

!

X

X

X

V/X

Número de Hoja: 1 !

Entra pezonera a plano. Pero principio igual se puede aprovechar.

AQUÍ COMENZAR A SUMAR UN NÚMERO CLIP FALSO DESCONOCIDO ANTES

Buena.

No hay mirada al final.

Puede mejorar de acting. Se ha visto la ropa interior de Sara.

No han dado acción a Sara.

CLIP FALSO (Prueba). Sin claqueta.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 1 !

ESCENA

3

3

3

3

2

2

2

7

7

7

DESCRIPCIÓ

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Lleó y Félix desayunan y entra Sara desnuda.

Llega Sara

Llega Sara

Llega Sara

Lleó y Félix no se atreven a decirle nada a Sara.

Lleó y Félix no se atreven a decirle nada a Sara.

Lleó y Félix no se atreven a decirle nada a Sara.

1

1

1

1

1

1

2

2

4

4

PLA

3

2

1

3

2

1

2

1

3

2

PRESA

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

TARG. VIDEO

C020

C019

C018

C017

C016

C015

C014

C013

C012

C011

CLIP VIDEO

X

X

X

!

R

!

X

!

X

V/X

Número de Hoja: 2 !

Se ven las bragas de Sara.

El bowl le tapa los pechos.

CLIP FALSO

Dos acciones.

La segunda es la buena.

Entra audio de un coche.

Dos acciones.

La segunda es la buena.

Mala por cámara.

Se ven las bragas.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 2 !

ESCENA

7

7

7

7

7

7

7

7

7

7

DESCRIPCIÓ

Lleó y Félix no se atreven a decirle nada a Sara.

Lleó y Félix no se atreven a decirle nada a Sara.

Lleó y Félix no se atreven a decirle nada a Sara.

Lleó y Félix no se atreven a decirle nada a Sara.

Lateral Félix

Lateral Félix

Sara - Félix

Sara - Félix

Sara - Félix

Sara - Lleó

5

4

4

4

2

2

1

1

1

1

PLA

1

3

2

1

2

1

7

6

5

4

PRESA

A004

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

A003

TARG. VIDEO

C001

C029

C028

C027

C026

C025

C024

C023

C022

C021

CLIP VIDEO

X

!

!

X

!

!

!

!

X

X

V/X

Número de Hoja: 3 !

Mucho brazo - Félix

Buena.

Hace el puño dos veces.

Buena.

Dos acciones.

Bien la segunda, pero acting podría mejorar.

Acting puede ser mejor.

Félix suspira muy fuerte.

Percha. Pero Acting bien.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 3 !

ESCENA

7

7

7

7

7

7

DESCRIPCIÓ

Sara - Lleó

Sara - Lleó

Lateral Lleó

Lateral Lleó

Lateral Lleó

Lateral Lleó

3

3

3

3

5

5

PLA

4

3

2

1

3

2

PRESA

A004

A004

A004

A004

A004

A004

TARG. VIDEO

C007

C006

C005

C004

C003

C002

CLIP VIDEO

!

!

X

X

!

!

V/X

Número de Hoja: 4 !

Buena pero los gestos pueden haber parecido muy rápidos.

CLIP FALSO

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 4 !

ESCENA

5

5

5

5

5

5

5

5

5

DESCRIPCIÓ

Chloe y Lleó ven la tele.

Chloe y Lleó ven la tele.

Chloe y Lleó ven la tele.

Chloe y Lleó ven la tele.

Chloe y Lleó ven la tele.

Chloe y Lleó ven la tele.

PC Chloe.

PC Chloe.

PC Lleó

2

4

4

1M

1M

1M

1

1

1

PLA

1

2

1

3

2

1

3

2

1

PRESA

SCRIPT VÍDEO Data: 10/05/2019 Localització: INT. MENJADOR (5), INT. MENJADOR (9/10) Carrer Lluís Companys, 27, Baixos 2, Banyoles

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

TARG. VIDEO

C009

C008

C007

C006

C005

C004

C003

C002

C001

CLIP VIDEO

R

X

X

V/X

Número de Hoja: 1 !

Se pueden aprovechar momentos pero Lleó reía mucho al principio.

Foco rasca.

Se lía con una frase “…en pelotas por aquí” Lleó está mejor aquí.

Acting puede ser mejor.

Aida ha entrado muyu lenta.

Posición Lleó se ha de corregir.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 1 !

ESCENA

5

5

5

5

5

5

10

10

10

10

9

DESCRIPCIÓ

PC Lleó

Detalle Empalme

Travelling

Travelling

Travelling

Travelling

Félix se tira un pedo.

Félix se tira un pedo.

Félix se tira un pedo.

Félix se tira un pedo.

Los tres personajes desnudos en el sofá.

1

1

1

1

1

5

5

5

5

3

2

PLA

1

3

3

2

1

4

3

2

1

1

2

PRESA

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

TARG. VIDEO

C020

C019

C018

C017

C016

C015

C014

C013

C012

C011

C010

CLIP VIDEO

CLIP FALSO

Buena.

Número de Hoja: 2 !

Se ven los calzoncillos.

X

CLIP FALSO

Foco falla al final.

Se ven los calzoncillos.

e x

DOS ACCIONES. La segunda es la buena.

OBSERVACIONS

X

X

R

X

V/X

Número de Hoja: 2 !

ESCENA

9

9

9

9

9

9

9

9

9

9

DESCRIPCIÓ

Los tres personajes desnudos en el sofá.

Los tres personajes desnudos en el sofá.

Los tres personajes desnudos en el sofá.

Los tres personajes desnudos en el sofá.

Los tres personajes desnudos en el sofá.

Frontal Félix

Frontal félix P.U.

Frontal Sara

Frontal Sara

Frontal Lleó

2

4

4

3PU1

3

1

1

1

1

1

PLA

1

2

1

1

1

6

5

4

3

2

PRESA

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A005

TARG. VIDEO

C029

C028

C028

C027

C026

C025

C024

C023

C022

C021

CLIP VIDEO

X

R

X

X

X

V/X

CLIP FALSO

Número de Hoja: 3 !

Entra mucho Félix.

Acting bien.

Brazo lo tapan DVDs. Error diálogo.

Cambios de arte.

Entra boom.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 3 !

ESCENA

9

9

9

9

9

9

9

9

9

9

9

DESCRIPCIÓ

Frontal Lleó

Lleó escorzo Sara.

Lleó escorzo Sara.

Lleó escorzo Sara.

Sara escorzo Félix

Sara escorzo Félix

Sara escorzo Lleó

Sara escorzo Lleó

Félix escorzo Sara

Transfoco móvil

Transfoco móvil

5

5

9

6

6

8

8

7

7

7

2

PLA

1

1

1

2

1

1

1

3

2

1

1

PRESA

A005

A005

A005

A005

A005

A005

A006

A005

A005

A005

A005

TARG. VIDEO

C007

C006

C005

C004

C003

C002

C001

C033

C032

C031

C030

CLIP VIDEO

X

V/X

Número de Hoja: 4 !

Falla transfoque.

Toda la acción.

Raccord pelo.

Ha ido muy rápido Sara.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 4 !

ESCENA

7

5

5

DESCRIPCIÓ

Recurso palomitas

Recurso lámpara

Recurso foto

R2

R1

R1

PLA

Series

Series

1

PRESA

A006

A006

A006

TARG. VIDEO

C010

C009

C008

CLIP VIDEO

X

V/X

NO SOUND

NO SOUND

NO SOUND

Número de Hoja: 5 !

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 5 !

ESCENA

8

8

8

8

8

8

8

8

8

DESCRIPCIÓ

Conversación con amigo.

Conversación con amigo.

Conversación con amigo.

Conversación con amigo.

Conversación con amigo.

PC Lleó

PC Lleó

PC Félix

PC Félix

3

3

4

4

1

1

1

1

1

PLA

2

1

2

1

5

4

3

2

1

PRESA

SCRIPT VÍDEO Data: 11/05/2019 Localització: INT. CUINA (8), INT. HABITACIÓN (1) Carrer Lluís Companys, 27, Baixos 2, Banyoles

A007

A007

A007

A007

A007

A007

A007

A007

A007

TARG. VIDEO

C009

C008

C007

C006

C005

C004

C003

C002

C001

CLIP VIDEO

!

R

R

X

V/X

Número de Hoja: 1 !

Cambio de peinado.

Aprovechable.

Aprovechable.

La botella de vino está un poquito girada.

Momentos que se pueden aprovechar.

Se movieron las fotos de la nevera.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 1 !

ESCENA

8

8

8

8

3

3

3

3

1

1

DESCRIPCIÓ

PC Amic

PC Amic

PC Amic

Recurso vino

Recurso cereales

Recurso cereales

Recurso cereales

Recurso cereales

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

1

1

R1

R1

R1

R1

R1

2

2

2

PLA

2

1

4

3

2

1

1

1

1

1

PRESA

A007

A007

A007

A007

A007

A007

A007

A007

A007

A007

TARG. VIDEO

C020

C019

C018

C017

C016

C015

C014

C013

C011

C010

CLIP VIDEO

X

X

!

!

R

R

V/X

Dos acciones.

Cámara.

Claqueta final

Sin claqueta

Número de Hoja: 2 !

Claqueta final (Pone Take 1 pero es 2)

Claqueta final - 3er check

La posición de la botella no es la misma que en el resto de la escena.

Sonido malo.

Algo se puede aprovechar.

El cigarrillo estaba un poco demasiado consumido. Entra el cartón del tubo Acting bueno, rasca fosco.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 2 !

ESCENA

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

DESCRIPCIÓ

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

PLA

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

PRESA

A008

A008

A008

A008

A008

A008

A008

A008

A008

A008

A008

TARG. VIDEO

C011

C010

C009

C008

C007

C006

C005

C004

C003

C002

C001

CLIP VIDEO

X

X

!

X

X

X

R

X

!

X

X

V/X

Se puede salvar el “Collons”

Al principio se ha desenfocado.

Número de Hoja: 3 !

Parte del acting es bueno la otra parte no.

Skate.

Se traban en una frase. Hay un momento en que sonido falla.

Error de diálogo: Félix.

Entra percha.

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 3 !

ESCENA

1

1

1

1

1

DESCRIPCIÓ

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

Félix y Lleó se visten.

1

1

1

1

1

PLA

18

17

16

15

14

PRESA

A008

A008

A008

A008

A008

TARG. VIDEO

C016

C015

C014

C013

C012

CLIP VIDEO

!

!

X

X

!

V/X

La mejor.

Se cae el skate.

Número de Hoja: 4 !

OBSERVACIONS

Número de Hoja: 4 !

ANNEXE 5: DESPESES DESPESES PROJECTE Despesa

Comprador/a

Cost

Saldo (Inicial: 1905,00€)

Producció Càtering

Producció

Pagat

423€

Fotocòpies i enquadernacions

Pol Masvidal

Pendent Pol

32,5

6 Walkies del 8 a l'11 de Maig (BTM) Producció

Pagat

65

Compra Gros Mercat

Producció

Pagat

117,23

Menjar casa Quart

Producció

Pagat

62,99

Menjar casa Quart (+)

Producció

Pagat

22,75

Menjar casa Quart (+)

Producció

Pagat

31,18

Menjar casa Quart (+)

Producció

Pagat

8,21

Menjar casa Quart (+)

Producció

Pagat

3,64

Menjar càpsules

Producció

Pagat

7,95

Cocacoles

Producció

Pagat

7,92

Menjar (cerveses, vi negre i aigua)

Producció

Pagat

18,51

Estanc - tabac - sauvage

Producció

Pagat

10,3

Mercadona menjar art

Producció

Pagat

Transport

Cristina (Girona - La Bisbal)

Pendent Cris

5,94

Cable HDMI

Pagat

5,95

Bombetes

Pagat

5,28

Bombetes

Pagat

Material electricitat

Pendent Marc

17,97

Material electricitat

Pendent Marc

10,5

Peatge 8/5 anada

Pendent Marc

7,75

Peatge 8/5 anada

Pendent Marc

1,66

Peatge 8/5 tornada

Pendent Marc

7,75

Peatge 8/5 tornada

Pendent Marc

1,66

Gasolina Marc (529 km)

Pendent Marc

116,38

José (anada i tornada BCN - BNY) 27/3

Pendent José

21,44

José (anada i tornada Vallcarca - BNY) 15/4

Pendent José

20

José 27/3

Peatge José

9,3

José 15/4

Peatge José

7,75

José 15/4

Peatge José

8,3

Bauhaus

Pagat

77,75

Bauhaus

Pagat Carla

19,02

Xinos

Pendent Mònica Fornells

Xinos

Pendent Marta

30,25

Xinos

Pendent Marta

9,3

Mantell taula

Pendent Marta

15

Peatge 23/4

Pendent Marta

1,66

Peatge 23/4

Pendent Marta

8,3

Peatge 23/4

Pendent Marta

1,66

Peatge 23/4

Pendent Marta

8,3

Peatge 6/5

Pendent Marta

1,66

Peatge 6/5

Pendent Marta

8,3

Peatge 6/5

Pendent Marta

1,66

Peatge 6/5

Pendent Marta

8,3

Peatge 7/5

Pendent Marta

1,66

Peatge 7/5

Pendent Marta

8,3

Peatge 7/5

Pendent Marta

1,66

Peatge 7/5

Pendent Marta

8,3

Peatge 8/5

Pendent Marta

8,3

Peatge 8/5

Pendent Marta

1,66

Peatge 12/5

Pendent Marta

8,3

Peatge 12/5

Pendent Marta

1,66

Gasolina 23/4

Pendent Marta

20

Gasolina 6/5

Pendent Marta

50

Gasolina 8/5

Pendent Marta

Bitllet de tren àlex 6/5

Pagat

Desgast material maquillatge i perruqueria

Pendent mireia

30

Tezenis pijama

Pendent mireia

9,98

Assegurança actors i actrius

Pagat

53,09

Actor Iker Montero

Pagat

100

Actor Raül Ferré

Pagat

100

Actriu Aida Llop

Pagat

100

Aida Llop (anada i tornada BCN-BNY)

Pendent Aida

9,8

Direcció de Foto Material gàffer

Transport

3

Art

Transport

Transport

3,25

35 17,4

Equip artístic

Transport

Albert Frayle

Total

29 12,98

Iker Montero (avant Bcn - Girona 08/05/19 anada)

Pagat

17,4

Raül Ferré (avant Bcn - Girona 08/05/19 anada)

Pagat

17,4

Iker Montero (avant Bcn - Girona 12/05/19 anada)

Pagat (supl.)

1,75

Iker Montero (avant Girona - Bcn 12/05/19 tornada)

Pendent Carla (supl.)

Aves tornada actors (Girona - Bcn)

Pagat

Mònica Macfer (anada i tornada BCN-BNY)

Pagat

1,4 31,3 35 1905,7

ANNEXE 6: DOSSIER DE PATROCINI

Una sèrie d’humor quotidià.

COM A CASA - UNA SÈRIE DE SERGI RICART I POL MASVIDAL

la sèrie RE SUM Com a Casa és una sèrie sense continuïtat entre capítols que gira al voltant de les petites anècdotes quotidianes del nostre dia a dia, explotades fins a l'exageració a través de l'humor negre, el sarcasme i el llenguatge àcid.

La sèrie consta de 13 capítols d'entre 15 i 20 minuts de durada cadascun. Cada capítol es centra en un conflicte, un problema o una petita anècdota protagonitzada per personatges diferents, els quals es van entrecreuant entre ells al llarg de la temporada, creant així diferents vincles i trames narratives.

De quins conflictes i anècdotes parlem? Doncs d'aquells amb els quals l'espectador s'identifica, sempre des de l’humor: Un marit fart de que la seva dona es deixi la tapa del vàter oberta; una parella d'avis que busca noves maneres de practicar sexe; o una companya de pis obsessionada amb l'estalvi energètic de casa. Empatitzem amb aquests conflictes i personatges perquè són reals, propers i tangibles, i perquè fan que l'espectador es senti com a casa. És dins d'aquesta versemblança d'on la sèrie n'extreu tot el potencial narratiu i còmic possible per conformar els diferents capítols.

C A PÍTOL PILOT

Problemes normals

SIN OPSI

FITX A

En Lleó i en Fèlix son dos companys de pis que estan inquiets per l’arribada d’una nova inquilina: la Sara.

Acostumats a una rutina, la Sara trenca la seva convivència passejant-se despullada per casa. La incomoditat dels dos nois generarà un conflicte

Gènere: Comèdia Idioma: Català Duració: 15 minuts Rodatge: 7 maig 2019 Llançament: juliol 2019

que no tindrà una fàcil solució.

COM A CASA - UNA SÈRIE DE SERGI RICART I POL MASVIDAL

projecte TO I E ST IL Com a Casa vol aportar un estil innovador pensat per tots i per tothom. Ens inspirem en totes aquelles persones que tenen ganes d'identificar-se amb el món real, amb el món que els envolta i amb l’idioma i llenguatge en què s'expressen. La intenció és que l’espectador s’apropi a la sèrie, mitjançant l'humor negre, el sarcasme i el llenguatge àcid, procurant trencar amb certs tabús en que la societat conviu. És per això que, Com a Casa és una sèrie atrevida, diferent i extravagant.

L’estètica de la sèrie és totalment cinematogràfica. Donem una gran importància a la fotografia: un tractament lumínic adequat a la història acompanyat d’una plans ben treballats.

Les narracions demanen moviments de càmera llargs que ens permetin aconseguir l’empatia que necessita l’espectador per entendre les sensacions que intenten mostrar els personatges.

En definitiva, és bàsic per a nosaltres que l’espectador quedi captivat de seguida per una estètica ben treballada i plena de significat.

FIN A N Ç A M E NT

DISTRIB UC IÓ

El projecte es finançarà a través del crowdfunding i amb aportacions d’empreses privades que en puguin

El capítol pilot es publicarà a YouTube i Vimeo, i s’estrenarà oficialment en el Girona Film Festival 2019.

treure un rendiment publicitari. Hi ha diverses opcions de patrocini segons les aportacions que es vulguin fer: aparèixer com a patrocinador oficial, distribuir el capítol per canals propis, posicionar productes en el capítol …

Posteriorment es presentarà aquest capítol a diverses productores audiovisuals amb l’objectiu d’arribar a un acord per produir tota la sèrie i distribuir-la per mitjans amb grans audiències.

PROC È S

ID E A

PR OJ E CT E

PL ANIFICACIÓ

FINANÇAMENT

R O DATG E

LL ANÇAMENT

SET 2018

GEN 2019

FE B 2 01 9

FE B-ABR 2 01 9

M AI 2 01 9

JUL 2019

COM A CASA - UNA SÈRIE DE SERGI RICART I POL MASVIDAL

patrocini Per què apostar per la sèrie?

Com a Casa és una sèrie d’humor català que gira al voltant de petites anècdotes quotidianes del dia a dia, explotades fins a l’exageració a través de l’humor negre, el sarcasme i el llenguatge àcid.

• Som un equip jove, creatiu i descarat que compte

amb el suport de l’Escola Audiovisual ERAM i la U n i v e r s i t a t d e G i r o n a . Vo l e m a p r o f i t a r l’oportunitat de la creació de la sèrie per obrir-nos

OPC ION S DE PA TROC IN I

OPCIÓ A COL·LABORADOR Agraïment en els títols de crèdit.

Aparició del logotip al final del capítol.

Invitació a l’estrena oficial del GIFF.

50€

les portes al món cinematogràfic professional, dedicant tot el nostre esforç, talent i passió.

• Volem distribuir el projecte per festivals per

aconseguir el màxim de ressò possible. El format de capítols independents és més adient per ser distribuit pels canals més habituals actualment.

• És una manera diferent i rendible d’invertir en

OPCIÓ B PRODUCT PLACEMENT Agraïment en els títols de crèdit.

Aparició del logotip al final del capítol.

Aparició de productes en una escena.

Invitació a l’estrena oficial del GIFF.

publicitat per les empreses, creant continguts

100€

originals i de valor per atraure nous públics.

Com aportar?

OPCIÓ C

Si vols formar part d’aquest projecte, només has d’entrar al nostre web: www.comacasaserie.cat i dins el menú hi trobaràs la pestanya per col.laborar.

Es poden realitzar aportacions de qualsevol import a través de la plataforma de crowdfunding de Paypal o contactant amb el nostre equip de producció (produccio@comacasaserie.cat). Totes les aportacions i ajudes son benvingudes!

Com s’inverteixen les aportacions?

Les aportacions que aconseguim gràcies als col·laboradors que vulguin formar part del projecte aniran destinades al rodatge de la sèrie. Els costos d’aquest es dividiran en les despeses de material tècnic, de producció i ambientació (resum del pressupost a la següent pàgina).

MECENES Aparició com a patrocinador principal al principi del capítol.

Aparició de productes en una escena.

Invitacions a l’estrena oficial del GIFF.

a partir de

400€

DISTRIBUCIÓ DRETS Adquirir els drets de distribució, com a material propi de l’empresa.

Prioritat en negociar el patrocini de la sèrie completa.

COM A CASA - UNA SÈRIE DE SERGI RICART I POL MASVIDAL

consultar

pressupost Resum del pressupost per realitzar el capítol pilot de la sèrie Com a Casa. Per a un pressupost més detallat contactar amb producció (produccio@comacasaserie.cat).

Directors: Pol Masvidal i Sergi Ricart Productora: Cristina Ruiz Productor executiu: Guillem Botifoll

RESUM DE DESPESES EN TERRITORI 53,00 €

Registre del guió i creació banda sonora Personal artístic

1.300,00 €

Equip tècnic

1.000,00 € 635,00 €

Art Estudis de rodatge i varis producció

1.470,00 €

Material tècnic i transports

5.880,00 €

Viatges, hotels i àpats

350,00 €

Despeses d’explotació, comercial i financers

870,00 €

Producció

450,00 € TOTAL

Explotació 7% Viatges 3%

12.008,00 €

Producció 4% Artístic 11% Tècnic 8% Art 5%

Material 49%

Rodatge 12%

COM A CASA - UNA SÈRIE DE SERGI RICART I POL MASVIDAL

equip RE SPON SA B LE S

Direcció POL MASVIDAL – Director i Guionista SERGI RICART – Director i Guionista JAUME DURAN – Ajudant de Direcció

SE RGI RIC A RT MARC PLANA – Script

D IR E CTO R

Director i Guionista. Realitzador i editor

Producció

de vídeos publicitaris.

CRISTINA RUIZ – Directora de Producció GUILLEM BOTIFOLL – Productor Executiu

Fotografia ANIOL TORRENTS – Director de Fotografia DANIEL DE JOSÉ – Gaffer

POL M A SV IDA L D IR E CTO R

MARTÍ PLUMA – Elèctric 1 QUIM VINYA – Elèctric 2

Director, guionista i realitzador.

Responsable de Comunicació de l’Acadèmia del Cinema Català (2017-2018).

Art i grafisme MARINA CASALS – Grafisme

So i Música HANS LUDWIG – Director de So JOAN MASATS – BSO

C RIST IN A RUIZ PR OD UCTOR A

Postproducció MARC CARRERES

Realitzadora audiovisual i multimèdia.

Directora i productora de projectes audiovisuals.

COM A CASA - UNA SÈRIE DE SERGI RICART I POL MASVIDAL

✔

info@whym.cat rufacervesera@gmail.com comercial@ccm.cat cervesamarina@gmail.com info@popaire.com info@birrart.com

info@atletic.cat

Whym

Rufa

Cervesa del Montseny

Cervesa marina

Popaire

La Moska

Cervesa Atlètica

casamoner@casamoner.com info@konig.cat

CASA MONER

König

✔ ✔

sac@fritravich.com (enviar correu i allà el redigirant al departament corresponent) Info-ES@haribo.com (enviar correu i allà el redigirant al departament corresponent) cafescornella@cafescornella.es

info@cafesnovell.com leseroles@leseroles.com canbech@canbech.com info@canmoragues.org info@delpotpetit.com info@montserratrull.com

Frit Ravich

Haribo

Cafè Cornellà

Cafès Novell

Melmelada les eroles

Melmelada Can Bech

Melmelada Can Moragues

Melmelada del Pot petit

Melmelada Montserrat Llull

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

comunicacion@panrico.com

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

Pan rico

Bimbo

info@pdepa.com

s0085@bonpreu.cat

P de Pa

MENJARS

Bonpreu

SUPERMERCATS

ANNEXE 7: LLISTAT D’EMPRESES CONTACTADES

✔

info@lablackflag.com

La Black Flag

EMPRESES DE CAVA

✔

info@labravabeer.com

La Brava

✔

comunicacion@damm.es

Estrella Damm

✔

ENVIAT/NO ENVIAT

secretariadireccio@moritz.cat

CONTACTE

Moritz

CERVESES

EMPRESES

ANNEXE 7: LLISTAT D’EMPRESES CONTACTADES

✔

magdalenas@inpanasa.com consumidor@pmg1881.com

santaniol@santaniol.com info@rocambolesc.com judith.cuervo@somoszoom.es hola@croaks.eu

Inpanasa

Aigüa Vichy

Aigüa Sant Aniol

Rocambolesc

Popitas

Kroaks

blanc@andilana.com restaurant8de7@gmail.com

El Blanc

8 de 7

972201161

Telepizza

comunicacion@inditex.com marketinges@hm.com atencio.client@calzedonia.es (d'allà el reenviaran) info@calzedonia.es 1155.manager@jdplc.com

visitacion.lopez@decathlon.com (director de l'empresa, girona no té un departament de comunicació) ✔

HM

Calzedonia

Tezenis

JD Sports

Decathlon

✔

✔

✔

✔

✔

aloha@soxshop.cat

Zara

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

Sox Shop

VESTUARI

Corsaro

Pizza World info@corsaro.es

krokersgirona@gmail.com

Krokers

Domino's Pizza

flecasantdaniel@gmail.com

reserves@brotsdevi.cat

Fleca Sant Daniel

Arròs i Peix

Brots de vi

Tagliatella

Dolce Vita

info@dolcevitapizzerias.com

hola@nibble.cat

Nibble

La Piccola

girona@lamafia.es

La Mafia se sienta a la mesa

Viena

✔

calada@melmeladescalada.com

Melmelada la Calada

✔

info@lesfilosmarket.com

Melmelada Les filos

✔

edelessert@gmail.com

Les melmelades de l'Eric

traccio.banyoles@gmail.com comunicacion@bq.com comunicacio@parlem.com

Traccio Banyoles

BQ (marca mòvils)

Parlem

972410660 info@cinematruffaut.com 972439200 tvgirona@tvgirona.tv

Cines Albeniz

Cines Truffaut

Cines Odeon

Tv Girona

info@toptaller.com botiga@tecnimoto.com ventasgi@basoli.com info@zumzummotos.com Trucar demà al mati (902476254)

Top taller

Tecnimoto

Basolí Girona

Motos Zum Zum

Gas Gas hola@canpericus.com calidoscopijocs@gmail.com areatecnicabanyoles@gmail.com info@plasticsbanyoles.cat bionofre@bionofre.com info@infocatec.com info@larebotigadelmoble.com infoinca@itp.cat info@comalat.com info@cabanyoles.com info@vimleather.com canxumeia@gmail.com banyoles@galeria35.com

Can Pericus

Calidoscopi jocs

Àrea tècnica de Banyoles

Plàstics Banyoles

Bionofre

Infocatec

La rebotiga

Itp banyoles

Comalat home

Cooperativa agrícola de banyoles

Vim leather

Can xumeia

Galeria 35

Empreses de banyoles

basiequipment.sl@gmail.com

Racing Star Outlet moto

MOTOS

Movistar Plus

Netflix

972 20 71 52

Ocine

PLATAFORMES

girona-marketing@wala.cat

Wala

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

caviles@lateteriadelbarrivell.cat estancdelsturers@hotmail.com info@9jardi.com info@cateos.com info@motosullastres.com

La teteria del barri vell

Estanc dels turers

9 Jardí

Cateos consumibles

Motos Ullastres (Banyoles)

* * copisteria@stein.cat comunicacion@canon.es

http://www.fundaciolluiscoromina.org/ (*** És un ric de Banyoles. Pel que m'han dit, li sobra els diners i col·labora en moltes coses artístiques) ✔

Mediamarkt

Parc Tecnològic UDG

Stein Girona

Canon

Fundació Lluís Coromines

✔

*

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

Pòsters

Altres

info@pinturesbramon.com

Pintures Bramon

ANNEXE 9: ORDRES DE RODATGE Telf. Contacte Cristina Ruiz (Prod.) 633 47 56 14 Núria Pérez (Prod.) 648 24 03 38 Jaume Duran (AD) 634 40 94 21 Directors: Pol Masvidal i Sergi Ricart Producció: Cristina Ruiz Foto: José Cachón Art: Marta Mouals i Alex Panda So: Hans Ludwig

CAP. PILOT Dimecres 8 de Maig de 2019

ORDRE DE RODATGE #1 Jornada: 14.00h a 23.00h Motor: 15.00h | Sopar: 21.30

Màx 28º / Min 14º Núvul 30% de pluja Hores de Sol: de les 6.36h a 20.55h

CITACIÓ GENERAL DEL EQUIP: 14.00h || Aj Art: OP || Eléct: 18.00h a LOC 2 LOC1: Plaça de Sant Ponç, Girona. [41.994216, 2.820041] LOC 2: Carrer Lluís Companys, 27, Baixos 2, Banyoles [42.124067, 2.760052] SEQ 6

SET - Sinopsis

EF.

Persj.

EXTERIOR - Félix i Lleó parlen al EXT- DIA carrer, decideixen parlar amb la Sara [2 5/8 pgs]

1, 2

Planos

H. Aprox

1

15.00h a 17.30h

Company move a LOC 2 + Plantejar SEQ 4 4 Nº 1 2

INT -NIT

CUINA - Félix i Lleó renten els plats [ 1 2/8 pgs]

Personatge Lleó Félix

Actor Raül Ferré Iker Montero

17.30h a 19.00h 1, 2

4 + PRs 19.00h a 23.00h

M/P/V Listos A set 14.00h 14.30h 14.45h 14.00h 14.30h 14.45h TOTAL: 3 7/8 pgs

REQUERIMENTS Direcció: Pla Seqüència a la primera SEQ amb x3 Figurants. Començar per PP i PRs a la SEQ 4. Falsejar aixeta SEQ 4.

Produ: Talls intermitents, permisos pel rodatge al túnel, Company move a Banyoles en acabat SEQ 6.

Foto: reforç amb pòrex a la SEQ 6, eléctrics començen més tard directament a la SEQ 4 de rodar primers plans abans de que es faci fosc, Art: Ajudar Vest a primera hora, Cascs de moto i cigarretes SEQ 6. [Cord Pol i Teti, motos al set]. Tenir el SET cuina llest. Esponja, fairy, plats per rentar...

Maq/pel/vest: Félix i Lleó V4 de carrer SEQ 6 ; Félix i Lleó v3 dins de casa SEQ 4 So: Aixeta falsejada SEQ 4 ; obres al exterior de la casa fins les 18h.

NOTAS GENERALS: Es prega puntualitat No està permés fumar dins de set IMPORTANT: VENIR DINATS DE CASA

Si el pla falla, canvia el pla, però mai canviïs la meta.

Telf. Contacte Cristina Ruiz (Prod.) 633 47 56 14 Núria Pérez (Prod.) 648 24 03 38 Jaume Duran (AD) 634 40 94 21 Directors: Pol Masvidal i Sergi Ricart Producció: Cristina Ruiz Foto: José Cachón Art: Marta Mouals i Alex Panda So: Hans Ludwig

CAP. PILOT Dijous 9 de Maig de 2019

ORDRE DE RODATGE #2 Jornada: 14.45h a 2.45h Motor: 15.45h | Sopar: 21.30

Màx 20º / Min 10º Núvul 30% de pluja Hores de Sol: de les 6.35h a 20.57h

CITACIÓ GENERAL DEL EQUIP: 14.45h a LOC 1 LOC 1: Carrer Lluís Companys, 27, Baixos 2, Banyoles [42.124067, 2.760052] SEQ 3 2 7

Nº 1 2 3

SET - Sinopsis

EF.

CUINA - Lleó i Félix esmorzen veuen a la Sara despullada per 1er cop.

[1 3/8 pgs] REBEDOR - La Sara arriba al pis.

INT - DIA [2/8 pgs] MENJADOR - Lleó, Fèlix i Sara miren INT - Tarda una pel·lícula no s'atreveixen a dir-li res a ella. [1 5/8 pgs] INT - DIA

Personatge Lleó Félix Sara

Actor Raül Ferré Iker Montero Aida Llop

Persj.

Planos

H. Aprox

1, 2, 3

3

15.45h a 18.00h

1, 2, 3

1

18.00h a 19.15h

1, 2, 3

7

19.15h a 2.45h

TOTAL: 3 2/8 pgs Call M/P/V Ready 14.45h 14.45h 15.30h 15.00h 15.00h 15.30h 15.00h 15.00h 15.30h

REQUERIMENTS Direcció: SEQ amb equip mínim.

Produ: Arribades dels 2 actors des de BCN. Vernús per actriu Foto: Set de cuina, rebedor i menjador.

Art: Menjar en set, esmorzar SEQ 3 tasses de café etc… ; Sets de Cuina, Rebedor i menjador Maq/pel/vest: Fèlix i Lleo V2 (Pijama) SEQ 3 i 7. V1 a SEQ 2; Sara v1 a SEQ 2 i V2 (despullada SEQ 3 i 7).

So: Obres exterior de la casa fins les 18h.

NOTES GENERALS: Es prega puntualitat No està permés fumar dins de set IMPORTANT: NO ESTÀ PERMÉS FER FOTOS DINS DEL SET VENIR DINATS DE CASA Si voleu fer enfadar a un banyolí, digue-li que la bassa que tenen és un llac.

Telf. Contacte Cristina Ruiz (Prod.) 633 47 56 14 Núria Pérez (Prod.) 648 24 03 38 Jaume Duran (AD) 634 40 94 21 Directors: Pol Masvidal i Sergi Ricart Producció: Cristina Ruiz Foto: José Cachón Art: Marta Mouals i Alex Panda So: Hans Ludwig

CAP. PILOT Divendres 10 de Maig de 2019

ORDRE DE RODATGE #3 Jornada: 14.30h a 2.30h Motor: 15.30h | Sopar: 21.30

Màx 25º / Min 10º Núvul 30% de pluja Hores de Sol: de les 6.34h a 20.58h

CITACIÓ GENERAL DEL EQUIP: 14.30h a LOC 1 LOC 1: Carrer Lluís Companys, 27, Baixos 2, Banyoles [42.124067, 2.760052] SEQ

EF.

SET - Sinopsis

5

INT - NIT

MENJADOR - Lleó i la Cloe veuen a la Sara despullada [1 6/8 pgs]

9/10

Nº 1 5 3 2

Planos

H. Aprox

1, 3 , 5

5

15.30h a 18.00h

MENJADOR - Lleó, Fèlix i Sara miren INT - NIT una pel·lícula no s'atreveixen a dir-li 1, 2, 3 res a ella. [1 5/8 pgs]

7

18.00h - 2.30h

Personatge Lleó Cloe Sara Félix

Actor Raül Ferré Mònica Macfer Aida Llop Iker Montero

Persj.

Call 14.30h 14.30h 14.30h 17.00h

TOTAL: 3 1/8 pgs M/P/V Ready 14.30h 15.15h 14.30h 15.15h 14.30h 15.15h 17.00h 17.45h

REQUERIMENTS Direcció: SEQ amb equip mínim.

Produ: Arribades i marxades d'actors. Vernusos varios per actors.

Foto: Set de menjador, falseig de TV oberta amb pel·lícula. Falsejar nit Art: Set de menjador, bol de crispetes, mantes… Móbil Sara SEQ 9/10.

Maq/pel/vest: SEQ 5 Lleo V2 (Pijama) Cloe V1, Sara despullada. SEQ 9/10 tots despullats So: So en off de la TV, obres fins les 18h NOTAS GENERALS: Es prega puntualitat No està permés fumar dins de set IMPORTANT: NO ESTÀ PERMÉS FER FOTOS DINS DEL SET VENIR DINATS DE CASA Si vas sol aribaràs més ràpid, acompanyat, arribaràs més lluny.

Telf. Contacte Cristina Ruiz (Prod.) 633 47 56 14 Núria Pérez (Prod.) 648 24 03 38 Jaume Duran (AD) 634 40 94 21 Directors: Pol Masvidal i Sergi Ricart Producció: Cristina Ruiz Foto: José Cachón Art: Marta Mouals i Alex Panda So: Hans Ludwig

CAP. PILOT Dissabte 11 de Maig de 2019

ORDRE DE RODATGE #4 Jornada: 14.00h a 22.30h Motor: 15.00h | Sopar: a Fi de Jornada

Màx 21º / Min 13º Núvul i pluja 90% Pluja Hores de Sol: de les 6.32h a 20.59h

CITACIÓ GENERAL DEL EQUIP: 14.00h a LOC 1 LOC 1: Carrer Lluís Companys, 27, Baixos 2, Banyoles [42.124067, 2.760052] SEQ

EF.

SET - Sinopsis

8

INT - NIT

CUINA - Lleó i Félix parlen amb l'amic, per trobar una solució. [3 4/8 pgs]

1

INT - DIA

HABITACIÓ - Lleó i Félix es canvien a la seva habitació. [3 1/8 pgs]

Nº 1 2 4

Personatge Lleó Félix Amic

Actor Raül Ferré Iker Montero Albert Frayle

Persj.

Planos

H. Aprox

1, 2, 4

4

15.30h a 18.00h

1, 2

1

18.00h - 22.30h

TOTAL: 6 5/8 pgs Call M/P/V Ready 14.00h 14.00h 14.45h 14.00h 14.00h 14.45h 14.00h 14.00h 14.45h

REQUERIMENTS Direcció: 1 sol plano a la SEQ 1, falseig de interior. Continuitat amb SEQ 2. Plans recurs de la SEQ 8 Produ: Controlar exteriors per sorolls. Avís de pluja.

Foto: falseig interior SEQ 1, muntar set Art: cigaretes i cervesses varies a la SEQ 8. Parets falses, falseig interior SEQ 1…

Habitacions dels 2 personatges.

Maq/pel/vest: Personatges es vesteixen a la SEQ 1, V1. Félix i Lleo V5 a la SEQ 8.

So: Possible pluja per l'interior falsejat. Possible ADR a la SEQ 1.

NOTAS GENERALS: Es prega puntualitat No està permés fumar dins de set VENIR DINATS DE CASA

AVÍS PER PLUJA Ha estat un plaer, ens veiem al Cap. 2 !!!!