AlPort

Page 1

REVISTA INFORMATIVA • Número 37 • 4t TRIMESTRE 2008

150 años del Faro de Salou Entrevista a Miguel Ángel Sánchez Terry

15 anys d’Apportt



EDITORIAL

APPORTT Quince años dedicados a la promoción del Puerto de Tarragona

3

8cGfik

APPORTT Quinze anys dedicats a la promoció del Port de Tarragona

Ya hace quince años que APPORTT se constituyó como agrupación de interés económico con el objetivo de canalizar todas las inquietudes existentes, tanto las de carácter público como privado, alrededor de la proyección y promoción del Puerto de Tarragona. En aquel momento, APPORTT contaba con el apoyo de 27 socios fundadores.

Ja fa quinze anys que APPORTT es va constituir com a agrupació d’interès econòmic amb l’objectiu de canalitzar totes les inquietuds existents, tant les de caràcter públic com privat, al voltant de la projecció i promoció del Port de Tarragona. En aquell moment, APPORTT va comptar amb el suport de 27 socis fundadors.

A partir de la constitución de APPORTT aquel julio de 1992, una cantidad importante de empresas e instituciones se han adherido a APPORTT con el firme propósito de apoyar a la actuación de APPORTT.

A partir de la constitució d’APPORTT el juliol de 1992, un nombre important d’empreses i institucions s’han adherit a APPORTT amb el ferm propòsit de donar suport a l’actuació d’APPORTT.

Desde su creación, puede constatarse que APPORTT ya es un hecho y que la entidad está plenamente consolidada en conseguir cohesionar la iniciativa privada con las administraciones públicas, con un objetivo común: el Puerto de Tarragona.

Des de la seva creació, es pot constatar que APPORTT ja és un fet i que l’entitat està plenament consolidada en aconseguir cohesionar la iniciativa privada amb les administracions públiques amb un objectiu comú: el Port de Tarragona.

La Agrupación está reconocida en todos los ámbitos como una gran colaboradora y difusora del Puerto de Tarragona, con el importante apoyo de más de 160 socios que integran actualmente APPORTT. Seguimos creyendo en nuestro trabajo, nuestra ilusión y nuestra creatividad en beneficio del Puerto y de les comarcas de Tarragona. Sin duda, APPORTT ha sido posible gracias a la confianza, tiempo, dedicación y esfuerzo de muchos hombres y muchas mujeres para conseguir toda la proyección que el Puerto de Tarragona hoy día tiene a escala nacional e internacional. A su vez, han sido muchas las empresas y entidades que han dado apoyo a la iniciativa y han participado en todas las actividades que desde APPORTT se han organizado. La realidad actual de APPORTT es debida, sin ninguna duda, gracias a los diferentes equipos de trabajo de personas que, en representación de diferentes empresas e instituciones, han configurado el Consejo de Administración y gracias también al apoyo que siempre nos ha dado la Autoridad Portuaria de Tarragona. Durante estos quince años muchos han sido los amigos que nos han ofrecido su colaboración y han permitido que todos juntos “hagamos piña” y que el castillo de APPORTT sea bien firme.

L’Agrupació està reconeguda en tots els àmbits com una gran col·laboradora i difusora del Port de Tarragona, amb l’important suport de més de 160 socis que integren actualment APPORTT. Seguim creient en el nostre treball, la nostra il·lusió i la nostra creativitat en benefici del Port i de les comarques de Tarragona. Sens dubte, APPORTT ha estat possible gràcies a la confiança, temps, dedicació i esforç de molts homes i moltes dones per aconseguir tota la projecció que el Port de Tarragona avui dia té en l’àmbit nacional i internacional. A la vegada, han estat nombroses les empreses i entitats que han donat suport a la iniciativa i han participat en totes les activitats que des d’APPORTT s’han organitzat. La realitat d’APPORTT avui és possible, sense cap mena de dubte, gràcies als diferents equips de treball de persones que, en representació de diferents empreses i institucions, han configurat el Consell d’Administració, i gràcies també al suport que sempre ens ha donat l’Autoritat Portuària de Tarragona. Durant aquests quinze anys molts han estat els amics que ens han ofert la seva col·laboració i han permès que tots junts “fem pinya” i que el castell d’APPORTT sigui ben ferm.


4

SUMARI

8cGfik

3 5 9 12 16 19 26 29

EDITORIAL ACTUALITAT ENTREVISTA DEL MES APPORTT INVERSIONS OPINIÓ RETALLS DE PREMSA SERVEI DE PUBLICACIONS

alPORT núm. 37 Data de publicació: Octubre 2008 Edita: Apportt (Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona, AIE) Edimark07, SL President d’Apportt: Josep Saltó President de l’Autoritat Portuària de Tarragona: Josep Anton Burgasé Directora de publicació: Neus Pàmies (Apportt) Redacció i documentació: Equip de l’APT i d’Apportt Comitè de redacció: Gabriel Mas, Neus Pàmies i Enrique Villagrasa Maquetació i muntatge: Raúl Gómez Correcció lingüística: Carmina López

30 32 33 34 35 38 45 46

HISTÒRIA MUSEU DEL PORT MEDI AMBIENT DEPARTAMENT COMERCIAL SERVEI D’ATENCIÓ AL CLIENT

ACTIVITATS CULTURALS HOMENATGE SERVEI LINGÜÍSTIC

Exclusiva de publicitat: Edimark07, SL comercial@edimark .cat Tel. 902 027 324 Departamento comercial: Edimark07 , SL Fotografia: Arxius de l’APT i d’Apportt. Agraïm la inestimable col·laboració de tots els que fan possible la imatge gràfica de la revista. Edimark07, S.L.: Plaça dels Carros 5, 4rt 3a 43004 Tarragona 902 027 324 Soci d’Apportt.

47 49 50 53 56 57 58

“LA CAIXA” REIAL CLUB NÀUTIC NOTÍCIES D’EMPRESA ACTIVITATS SOCIALS FUNDACIÓ CAIXA TARRAGONA

QUALITAT ENGLISH TRANSLATION

alPORT és una revista trimestral gratuïta. Tots els drets reservats. La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors o entrevistats. Dipòsit legal: T-1134-2000

Anselm Clavé, núm. 2, 1r pis 43004 Tarragona Tel. (34) 977 250 580 - Fax (34) 977 214 265 www.apportt.com apportt@porttarragona.cat www.porttarragona.cat porttgna@porttarragona.cat Els interessats a tenir exemplars de la revista, dirigiu-vos a l’APT Interesados en conseguir ejemplares de la revista, dirigirse a la APT

Imprimeix: taller gràfic òfset S.L. D.L.: T-1134-2000 TRANSPORTS NACIONALS / INTERNACIONALS GRUPATGES INTERNACIONALS / NACIONALS DIRECTES MÉS DE 100 CAMIONS DE STOCKS - SAP 25.000 m/2 de MAGATZEMS TREN RENTAT PALETS/ CONTENIDORS AUTOMOCIÓ

UNA LOGÍSTICA DIRECTA

Pol. Ind Argenteria s/n Tel 902 366 595 43470 La Selva del Camp comercial@transpais.es

Zone Industrielle NORD Tel +33(0) 389 211 480 F-68000 Colmar - FRANCIA transpais@wanadoo.fr


ACTUALITAT

5

8cGfik

Presentació de la memòria del Port de Tarragona 2007 A la sala de conferències de l’edifici de l’Autoritat Portuària de Tarragona, el dia 14 d’octubre, el president del Port de Tarragona, el Sr. Josep Anton Burgasé, presentà la memòria del 2007. En el transcurs de l’acte va explicar les actuacions dutes a terme l’exercici passat i, al mateix temps, va aprofitar l’ocasió per parlar de projectes de futur. En primer lloc, va deixar constància que l’any 2007 el Port va experimentar un creixement important en espais i instal·lacions. A tall d’exemple, en aquest exercici van finalitzar les obres de la prolongació (5a) del dic exterior de Llevant o escullera, una obra que consolida la protecció del port davant dels temporals de llevant i, al mateix temps, permet construir nous espais a la part interior del dic i del moll de Catalunya. El tancament del moll de Cantàbria, les adjudicacions posteriors del moll Illes Balears o l’ampliació del moll d’Andalusia, són altres projectes que demostren aquesta clara voluntat de creixement. Pel que fa als tràfics, l’any 2007 fou un exercici extraordinari, històric i possiblement irrepetible. Pràcticament totes les mercaderies van créixer, tant els tràfics tradicionals sòlids i líquids en grans quantitats, com els productes de més recent incorporació, com ara fruites, pasta de paper, vehicles o clinker, per posar alguns exemples. En aquest sentit, val la pena recordar que la política actual de l’APT se

centra en potenciar l’especialització dels tràfics tradicionals i ampliar i diversificar el tràfic de mercaderies. DP World és l’exemple que il·lustra aquesta voluntat de guanyar i ampliar mercats, diversificar l’activitat i captar nous tràfics que generin un major valor afegit, sense oblidar els tràfics tradicionals, dels quals el port n’està orgullós i n’és especialista. El port està tan segur que opera bé


6

ACTUALITAT

8cGfik

Josep Antón Burgasé i Francesc Sànchez durant l’acte de presentació de la memòria.

amb aquests tràfics, que vol explorar, igual com ja es fa amb el carbó, la possibilitat de subministrar altres productes, com ara cereals, des de les seves instal·lacions a altres ports de la Mediterrània occidental. En definitiva, s’està estudiant la possibilitat de convertir-se en port hub de productes agroalimentaris. El 2007 fou també l’any del Serrallo. Conscients de la necessitat d’enfortir i ampliar les relacions amb la ciutat, especialment amb els barris més propers, el passat exercici finalitzaren les obres d’urbanització de la façana portuària del barri pescador i mariner del Serrallo. Aquesta intervenció ha representat una

millora general i un impuls al comerç i la restauració del barri que, juntament amb els projectes de l’Ajuntament de Tarragona, es pretén millorar de manera integral el barri i les condicions de vida de les persones que viuen en aquest indret de la ciutat. Al mateix temps, els projectes que es tenen al cap, com ara les rehabilitacions i millores de tinglados i refugis, demostren la voluntat de continuar en aquesta línia, iniciada fa més de dues dècades, d’obrir el port a la ciutat. Per aconseguir una major competitivitat i qualitat, el port de Tarragona va treballar intensament en el transcurs del passat any 2007. En aquest sentit, el port va

coordinar i agilitzar les feines portuàries amb la finalitat de donar la màxima satisfacció al client. En la mesura que la comunitat portuària trobi ponts i formes de col·laboració, el port guanyarà en competitivitat. Els plans de qualitat, la implementació d’eines informàtiques i habilitar llocs de trobada com Àgora Innova són exemples de les mesures que s’han dut a terme i que cal continuar impulsant en els propers anys. En definitiva, més espais, millors instal·lacions i la millora de la gestió han de comportar carregar i descarregar mercaderies, tradicionals i noves, de manera més eficient.


7

ACTUALITAT

8cGfik

Monoboya de Repsol: Mejora en servicio y calidad

La monoboya es el sistema de descarga de crudo para los petroleros de gran calado. El año pasado 32 buques la utilizaron, y se descargaron 3.474.509 toneladas de producto a través de la instalación. A efectos de la puesta a punto de la monoboya, y desde finales del año pasado, se han realizado una serie de trabajos en su sistema con el fin de continuar con el buen funcionamiento del servicio que ésta aporta en el proceso de descarga de crudo en el pantalán de Repsol situado en las costas tarraconenses. Estas tareas de puesta en marcha y reparación, que han durado 260 días y han ascendido a 16 millones de euros, han implicado el desmontaje de la monoboya y del sistema de sujeción de la misma (cadenas y pilones de anclaje) así como de las mangueras submarinas y flotantes para su revisión en superficie, y la construcción e instalación de un nuevo Pipe Line End Manifold.

En los trabajos se han visto involucradas hasta 90 personas entre trabajadores propios de Repsol y trabajadores de empresas contratistas como ALATEC, SBM, SATO, COTINSA y REPASA. Además, por la especificidad técnica y logística de estas operaciones, se ha precisado mano de obra especializada y se ha requerido el uso de material técnico exclusivo a tal efecto, como por ejemplo, el uso de una plataforma de trabajo de 70x19 metros de la empresa Land & Marine Project Engineering Ltd. que fue remolcada desde Liverpool, y la contratación de 34 submarinistas procedentes de empresas inglesas y españolas preparadas para trabajar a una profundidad de 40 metros bajo el mar.


8

ACTUALITAT

8cGfik

Obres d’ampliació del nou moll d’Andalusia El Consell d’Administració del Port de Tarragona reunit en sessió ordinària el passat set d’octubre, aprovà l’adjudicació de les obres d’ampliació del moll d’Andalusia, per a la implantació d’una terminal de contenidors i la desviació i trasllat del tram final de les instal·lacions del pantalà d’ASESA. que permetrà l’atracada dels grans vaixells portacontenidors, que, tal com hem dit, poden arribar a fer 300 metres d’eslora. Referent a la dotació d’infraestructures, al moll hi arribarà el tren, com a la resta d’instal·lacions del Port de Tarragona, i tindrà una estació de mercaderies per a la càrrega i descàrrega de contenidors, així com de les àrees necessàries que facilitin el transport amb camions. Val la pena assenyalar que DP World Tarragona invertirà en la nova terminal de contenidors una quantitat similar a la que inverteixi el Port, i la dotarà de la més moderna maquinària. Un conjunt de grues i elements de transport, adients i suficients per a manipular un milió de contenidors l’any, en el seu punt més àlgid.

Aquestes obres tenen un termini d’execució de vint-i-quatre mesos i, per tant, es preveu que estiguin enllestides a finals de 2010, moment en què la nova terminal estarà en disposició d’operar amb tota normalitat. Una vegada analitzades totes les ofertes rebudes, les obres s’han adjudicat a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per les empreses Dragados, S.A., Comsa, S.A. i Flota Proyectos Singulares, S.A., per un import de 50.400.394,83 €, una quantitat important que demostra, una vegada més, la voluntat inversora del Port de Tarragona per ampliar i modernitzar el conjunt de les instal·lacions. S’ha de subratllar, d’una banda, que aquest projecte es va licitar inicialment per un import total de seixanta-set milions d’euros, i que totes les ofertes rebudes ho havien fet per un import inferior al preu inicial de licitació. D’altra banda, podem afirmar que aquesta és, probablement, l’obra pública més important que es dugui a terme en els propers mesos a les nostres comarques, fet que il·lustra la importància d’aquest projecte pel conjunt de la comunitat portuària i per la seva àrea d’influència. Pel que fa als treballs previstos en el projecte i que s’han de dur a terme, en un primer moment s’ha de prolongar l’actual pantalà d’ASESA en línia recta, els quatrecents metres finals i, al mateix temps, suprimir el tram frontal que impedeix el creixement del moll, cosa que ha de permetre ampliar-lo, fins a arribar a les quaranta hectàrees d’extensió. El nou tram de pantalà, a diferència de l’actual, s’integrarà a la nova instal·lació, fet que comportarà una major seguretat i eficàcia en les operacions de càrrega i descàrrega que es duguin a terme en el futur en aquest indret. Una vegada alliberat aquest tram frontal del pantalà, es procedirà a prolongar i ampliar el moll d’Andalusia, guanyant al

mar una superfície de 176.611,25 m2. En total, estem parlant d’un moll que, una vegada ampliat, albergarà la nova terminal de contenidors i tindrà una extensió aproximada de 410.000 m2. Un cop acabades les obres, les noves instal·lacions estaran dotades d’una línia d’atracada de 1.050 m, cosa que ha de permetre l’amarrament, en línia i de manera simultània, de dos vaixells de grans dimensions especialitzats en el transport de contenidors. Pel que fa a la tècnica constructiva, de la mateixa manera que la darrera prolongació (5ª) del dic de l’escullera inaugurada l’any 2007, es construirà a base de col·locar onze caixons iguals de formigó al voltant de tot el perímetre de l’ampliació. Els caixons tindran unes mides de 33,75 m de llargada per 16,90 m d’amplada i una alçada de 18 m. Aquesta alçada del caixó permetrà aconseguir uns calats de 16 metres, fet

Si parlem de la repercussió que pot generar la nova terminal de contenidors a Tarragona i a les nostres comarques, estem en condicions d’afirmar que en el món del treball pot donar feina directa i indirecta a unes dues mil persones, de la mateixa manera que l’efecte multiplicador d’aquesta nova terminal pot arribar als 100 milions d’euros. De totes maneres, aquest serà un procés progressiu i, segons totes les previsions, el quadre del volum de contenidors previstos a mig i llarg termini, ens dibuixa una línia ascendent des d’ara i fins al 2015:

EXERCICI Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2012 Any 2015

UNITATS 60.000 70.000 200.000 400.000 500.000

Finalment, podem dir que la presència de DP World Tarragona al nostre port, accelerarà les expectatives de captació de nous tràfics que probablement vindran de la mà de la naviliera ZIM, empresa propietària d’una extensa flota de vaixells portacontenidors i soci de DP World Tarragona.


9

ENTREVISTA DEL MES

8cGfik

Miguel Ángel Sánchez Terry, toda una vida dedicada a la profesión de farero “Hace muchos años opté por tener una vida en libertad rodeado de mar y naturaleza” Para introducir la entrevista, bríndenos un poco de historia sobre los faros en España. El origen de los faros se remonta a los primeros intentos de la navegación nocturna por salir de los límites visuales de sus lugares habituales de fondeo. Siempre han sido objeto de atracción y misterio, y forman parte de la más amplia tradición marinera.

petición de las instituciones locales y al servicio del propio municipio.

De los nueve faros de los que se tiene noticia en España, pertenecientes a las edades antigua y media, únicamente subsisten el de la Torre de Hércules (A Coruña), considerado el faro más antiguo del mundo, monumento nacional y en aras de ser declarado patrimonio de la humanidad; el Faro San Sebastián (Cádiz) -aunque no es el original- y el Faro de Portopí (Mallorca).

Los frecuentes naufragios y las situaciones de peligro que esta carencia originaba para el cada vez más intenso tráfico marítimo, dio lugar a continuas protestas y reclamaciones nacionales e internacionales, que forzaron al gobierno español a la aprobación del Primer Plan de Alumbrado de las Costas Españolas en el año 1847, dando paso a la estatalización del servicio y a la construcción de la mayoría de Faros que hoy subsisten a lo largo de nuestro litoral, entre ellos, los de Tarragona. Asimismo, para mantenerlos y vigilarlos, se creó el cuerpo de funcionarios de torreros de faros y la escuela de fareros, cuya primera sede fue el ya citado Faro de la Torre de Hércules.

Con anterioridad al año 1847, España no tenía casi faros en sus costas, tan sólo un número muy reducido construidos a

Como ejemplos de construcción de Faros a partir de este primer plan de alumbrado, podemos destacar los faros de hierro de

la Isla de Buda, la Banya y el Fangar (Delta del Ebro) los cuales fueron encendidos por primera vez y de forma simultánea, el 1 de noviembre de 1864. La provincia de Tarragona dispone actualmente de los faros de Torredembarra, Puerto de Tarragona, Salou, Fangar, Cabo Tortosa, Punta de la Banya y Sant Carles de la Ràpita, que junto al resto de las señales marítimas (boyas, balizas luminosas y de radar, sistemas de identificación automática de buques y de posicionamiento por satélite) conforman el mapa de más de 183 ayudas a la navegación distribuidas por nuestro litoral. Un faro como el de Salou es una compleja construcción integrada por sofisticados mecanismos ópticos, mecánicos, eléctricos, informáticos y radioeléctricos cuya conjunción constituye una importante ayuda a la navegación.


10

ENTREVISTA DEL MES

8cGfik

para ganar dinero, después pierden el dinero para recuperar la salud”. En consecuencia, me considero una persona afortunada que disfruta de un trabajo que me ha permitido residir en lugares de paisajes excepcionales, desde que un 2 de abril de 1976 me hice farero. Aprende el oficio en el faro de Cabo de Peñas. ¿Cuáles fueron sus siguientes destinos? Después de un periodo previo de preparación en el Centro Técnico de Señales Marítimas de Alcobendas, en 1976 fui destinado al Faro del Cabo de Peñas (Asturias), donde consolidé de forma práctica los conocimientos adquiridos. Desde 1977 hasta 1982, mi nuevo destino fue el Faro de Estaca de Bares (La Coruña), situado en el punto más septentrional de España, del que, como curiosidad, puedo señalar que fue el primer faro encendido (1 de septiembre de 1850) después de haberse aprobado el primer plan de alumbrado marítimo. Mi tercer destino fue el faro de Salou, donde vivo actualmente. Desde 1982, hasta el día de hoy, es una de mis responsabilidades.

Faro de Salou

Toda una vida dedicada a la profesión de farero. ¿Es cierto el tópico de que los fareros son hombres huraños, solitarios, antisociales? En lo que respecta a mi vida privada, entiendo que la discreción y la falta de notoriedad son virtudes a proteger. Es una cuestión de carácter. No obstante, en el trato social, me considero una persona tan normal como cualquier otra. ¿Qué le impulsó a hacerse farero? Hace muchos años opté por tener una vida en libertad rodeado de mar y naturaleza que me permitiera escoger mi propia agenda, compatibilizar la vida familiar con el trabajo, sin desplazamientos inútiles, disponiendo de tiempo para leer, escribir, pasear y, en definitiva, vivir y hacerlo con

sosiego. Es una filosofía que coincide con la deseada por personas tan relevantes como Einstein, descubridor de la relatividad, quien, en más de una ocasión, sugería a sus colegas su ilusión por poder optar a este trabajo ya que para él “el empleo de farero era una de las situaciones más francamente apetecibles para un científico, pues trataba de un trabajo relativamente sencillo y capaz de proporcionar la tranquilidad y la contemplación necesarias a todo espíritu para abordar la investigación científica”. Mis prioridades personales se decantan por la calidad de vida frente al precio a pagar por el éxito social o la riqueza. Como dijo el Dalai Lama, con cuya reflexión me identifico, “los hombres pierden la salud

Háblenos sobre la profesión de farero. ¿Ha cambiado considerablemente desde sus inicios? Originalmente éramos funcionarios por oposición. Los destinos los podíamos elegir en función de las vacantes. A partir de 1993 la profesión de farero se declara a extinguir y los que decidimos continuar con el trabajo en los faros pasamos a depender de las Autoridades Portuarias. Desde entonces se ha producido un cambio radical. Es necesario destacar que hemos tenido que ir actualizando nuestros conocimientos para adaptarlos a la constante evolución técnica de los aparatos que gestionamos, de lo que es fiel reflejo nuestra denominación actual de Técnicos de Sistemas de Ayudas a la Navegación, que ha venido a desplazar oficialmente, aunque no en el lenguaje coloquial, el título original, mas entrañable, y que mejor nos identifica, de torrero de faros, faroner o farero (o como dicen los americanos e ingleses al guardián de la casa de la luz). Nuestras responsabilidades también se han ampliado y van más allá del mantenimiento técnico de los faros. Los días que no toca revisión de los faros o de los balizamientos,


11

ENTREVISTA DEL MES

8cGfik

Villano (La Coruña), en el que perecieron 172 hombres y oficiales que lo tripulaban; o las extremas situaciones de hambre y padecimientos que llegaron a vivirse en le Faro de Columbretes (Castellón) y que consta, junto con otros sucesos, relatada en la sesión del Diario del Congreso de los Diputados de 4 de julio de 1912.

asistimos a la oficina en el Puerto de Tarragona, en donde nos ocupamos de la gestión administrativa de las ayudas a la navegación, incluso la redacción, cálculo y diseño de los proyectos de balizamiento propios e informe técnico y administrativo de los ajenos. Periódicamente, realizamos inspecciones nocturnas y diurnas, por mar y por tierra, para comprobar el buen funcionamiento de la señalización marítima dependiente de terceros, como la existente en los puertos deportivos e industriales, embarcaderos y piscifactorías, advirtiendo de las incidencias y averías a los propios interesados, y a los organismos oficiales correspondientes. En otro orden de cosas, también intentamos difundir nuestra profesión, un tanto desconocida para el público en general, de lo que son buena prueba los libros y artículos de revista que sobre la historia de los faros hemos venido publicando, o la colaboración que hemos prestado para hacer realidad el que hoy es el Museu de Fars de Tarragona. Como ejemplo de nuestro interés en conservar la tradición, puedo citar el acto de puesta en servicio del Faro de Torredembarra. Recuperando un antiguo protocolo que desde hace muchos años no se empleaba, un telegrama remitido por el ingeniero encargado del servicio me instruyó para que, coincidiendo con la entrada del nuevo siglo y nuevo milenio, a las 00,00 horas del día 1 de enero del año 2000, procediese al encendido por primera vez del nuevo faro de Torredembarra y a que, durante toda la noche y hasta

el amanecer, permaneciese al cuidado del alumbrado para prevenir cualquier anomalía que pudiera producirse. Tras conversar con usted, Miguel Ángel, no hay duda de que es la persona que sabe más de faros de España. Alguna anécdota de las muchas que seguro usted conoce. Son variadas las que afectan a naufragios y situaciones derivadas de la lejanía y aislamiento de los faros de antaño, afortunadamente ya pasadas. Como por ejemplo, la desaparición del faro de la Hormiga (Murcia) junto a la esposa del torrero encargado, de sus tres hijos y del torrero auxiliar, a consecuencia del temporal sucedido el 1 de noviembre de 1869; el secuestro por los marroquíes de los torreros del Faro de Cabo Bojador (Sáhara) que se produjo el 29 de noviembre de 1957; el naufragio del buque inglés Serpent, ocurrido el 10 de igual mes del año 1890 en las proximidades del Faro de

En lo relativo a edificios, me gustaría resaltar la figura del Far de la Banya, que es símbolo de nuestro Puerto, único superviviente de los famosos faros de hierro del Delta del Ebro que ya he citado, y entre los que el de la Isla de Buda, con sus 51,5 m de altura fue, en su momento, el más alto del mundo de su clase. Atendiendo a su valor histórico, en 1985, el Far de la Banya fue rescatado del abandono y trasladado desde el Delta al Puerto de Tarragona, en donde se restauró y rehabilitó. La inauguración y el encendido tuvieron lugar en 1990, coincidiendo con la celebración del Bicentenario del Puerto Moderno. Actualmente, alberga el Museu de Fars como extensión del museo de Puerto de Tarragona. 2008, una fecha para recordar pues se cumplen 150 años del Faro de Salou. Sin ninguna duda, es una fecha importante para un edificio que nos recuerda sus muchos años de servicio al navegante y en el que he pasado una buena parte de mi vida. Para conmemorarlo, el día 1 de abril de este año, he procedido de forma íntima a encenderlo manualmente, rememorando simbólicamente el acto que mi antecesor había realizado por primera vez el mismo día del ya lejano año de 1858.


12

APPORTT

8cGfik

APPORTT, más de quince años trabajando en interés de todos nuestros asociados

APPORTT, durante estos más de quince años, ha desarrollado un exhaustivo plan de actuación de proyección internacional del Puerto de Tarragona. Los resultados nos demuestran que hemos conseguido posicionar el Puerto de Tarragona como LA PLATAFORMA LOGÍSTICA INTERMODAL LÍDER EN EL MEDITERRÁNEO. La confianza depositada por operadores de todo el mundo es la consecuencia de un trabajo incesante de promoción desarrollado por APPORTT con el apoyo de unos socios que han confiado en nuestros proyectos. Tarragona en sus tres ediciones, celebrado en nuestra ciudad durante los meses de mayo de 2001, junio de 2004 y junio de 2007 respectivamente. El certamen tiene el objetivo de debatir y participar en el futuro del Puerto de Tarragona en materia de transporte intermodal. A su vez, reunir a todos los estamentos que tienen intereses portuarios y consideran al Puerto de Tarragona como punto de partida logístico de primer nivel en el Mediterráneo.

Logisexpo Zaragoza. 2008.

APPORTT canaliza todas las inquietudes existentes, tanto las de carácter público como privado, alrededor de la proyección y promoción del Puerto de Tarragona. Desde su creación, puede constatarse que la entidad está plenamente consolidada y consigue cohesionar y canalizar la iniciativa privada con las administraciones públicas con un objetivo común: potenciar el Puerto de Tarragona. La Agrupación está reconocida en todos los ámbitos como una gran colaboradora y difusora del Puerto de Tarragona, con el importante apoyo de más de 160 socios que integran actualmente APPORTT, esperando nuevas incorporaciones. Seguimos creyendo en nuestro trabajo, nuestra ilusión y nuestra creatividad en beneficio del Puerto y de las comarcas de Tarragona. APPORTT ha reunido en multitud de jornadas a colectivos empresariales de todo el País: Cataluña, Aragón, Comunidad

de Madrid, Castilla – La Mancha, Baleares… Desde APPORTT se han organizado diferentes misiones empresariales con el fin de consolidar la posición líder del Puerto de Tarragona en las diferentes áreas geográficas del mundo y facilitar los contactos empresariales de nuestros socios con operadores de todo el mundo: Marruecos, Túnez, Israel, Sudeste Asiático, Argentina, Chile y todos los países europeos de la ribera mediterránea. Por otro lado, APPORTT ha representado a todos nuestros socios en diferentes foros y ferias internacionales como el TOC, SIL, LogisExpo, SITL, Alacat… La Agrupación ha llevado a término con gran éxito diferentes eventos de renombre internacional que han permitido centrar la atención mundial del sector logístico y portuario. Entre ellos, la organización del Symposium de Logística Intermodal Puerto de

En las diferentes ediciones se debatieron temas tan importantes como la intermodalidad y las infraestructuras, el comercio internacional, las perspectivas de evolución de tráfico en el Mediterráneo, las nuevas tecnologías aplicadas a la logística, la importancia de las ZAL en el puerto y el short sea shipping. En otro orden, APPORTT no ha dejado nunca de ser una referencia en comercio internacional para todos nuestros agrupados. Hemos coordinado diferentes estudios con el fin de atender los requerimientos de nuestros socios y del tejido empresarial de nuestras comarcas. Cabe destacar que APPORTT es miembro de la Asociación Española de Promoción del Tráfico Marítimo de Corta Distanciashort sea promotion centre. Hemos editado material gráfico con el fin de apoyar a nuestra actividad promocional: estadísticas de tráfico, información de líneas regulares, memorias anuales de gestión y la revista trimestral alPORT, de la que actualmente también celebramos los seis años de edición. En reconocimiento a la labor desarrollada, la Cámara de Comercio, Industria y


13

APPORTT

8cGfik

Reunión de los miembros de la Mesa Socioeconómica con el Presidente de la Generalitat. Hble. Sr. Pasqual Maragall.

Navegación de Tarragona otorgó a APPORTT el premio a la mejor estrategia internacional. Por parte de la Comisión Europea recibimos la distinción de miembro del programa AL-INVEST de COOPERACIÓN INTERNACIONAL. Durante los últimos ejercicios APPORTT ha organizado, conjuntamente con colaboradores europeos y latinoamericanos, diversos Encuentros de Cooperación Internacional

sobre transporte y logística celebrados siempre en el marco del Salón Internacional de la Logística –SIL. Varios centenares de empresas a ambos lados del océano Atlántico participaron en el evento iniciando contactos empresariales y acuerdos de inversiones o comerciales. Es, sin duda, un exponente más que ha permitido situar al Puerto de Tarragona como centro integrado de transporte y plataforma logística para el comercio internacional.

Un año más continuamos trabajando en interés de nuestros asociados, promocionando con ahínco y entusiasmo al Puerto de Tarragona y a las más de 160 empresas e instituciones que nos muestran su confianza.

Josep Saltó Estany Presidente de APPORTT


14

APPORTT

8cGfik

III Symposium de Logística Intermodal. Puerto de Tarragona.

Comunidad Portuaria y a todas aquellas empresas y entidades con deseos de pertenecer a la misma. Durante estos años se ha realizado una importante y provechosa labor, concretada en un conjunto de misiones, de asesoramientos, de realizaciones, que han permitido que las diferentes empresas pudieran gozar de una mejora en el tratamiento de sus negocios, y que indudablemente han repercutido en la eclosión que ha experimentado el Puerto de Tarragona y en el gran desarrollo obtenido por la gran cantidad de empresas que operan en él. Gracias a una labor constante, han sido muchas las empresas e Instituciones que han apostado y apoyado la labor promocional de la Agrupación. Misión empresarial a China 2006.

Corría el año 1992. El Puerto de Tarragona, anticipándose a las tendencias mundiales en el mundo de la logística, necesitaba aglutinar todas las fuerzas que participaban en la operativa portuaria de manera directa e indirecta, con el fin de proyectarse como una plataforma logística de primer orden y ofertar un amplio abanico de servicios dentro de una oferta integrada. Así nació APPORTT, una agrupación de interés económico, con evocación o pretensión de dar un amplio servicio a toda la

Es evidente que la Agrupación está reconocida en todos los ámbitos como una gran colaboradora y difusora del Puerto de Tarragona, con el importante apoyo de más de 160 socios que integran actualmente la Agrupación, esperando nuevas incorporaciones. Seguimos creyendo en el proyecto de APPORTT, en beneficio del Puerto de Tarragona y de las Comarcas de Tarragona.

Josep Antón Burgasé Rabinad President del Port de Tarragona


15

APPORTT

8cGfik

El Puerto de Tarragona celebrará el próximo día 11 de diciembre la tradicional cena de navidad

La Agrupación para la Promoción del Puerto de Tarragona-APPORTT organiza nuevamente la fiesta de la Comunidad Portuaria de Tarragona APPORTT tiene el placer de comunicar a las empresas vinculadas al Puerto de Tarragona y amigos que el próximo día 11 de diciembre se celebrará la cena de Navidad del sector. Un año más, tendremos la satisfacción de compartir la fiesta con todos nuestros socios y amigos. En el marco de esta celebración se otorgarán los premios APPORTT 2008 en su sexta edición. APPORTT presenta la VI Edición de Premios de la Comunidad Portuaria de Tarragona. El objetivo de estos premios es reconocer la importante labor de personas, entidades y empresas que dediquen sus esfuerzos dentro del sector portuario en el ámbito del Puerto de Tarragona. La actuación a través de su actividad y trabajo así como los proyectos, acciones y estrategias que destaquen por su carácter innovador, originalidad y su proyección y liderazgo, hace que estos premios reconozcan el esfuerzo y meritoria labor, en el trabajo diario a favor de los trabajos que se desarrollan dentro del ámbito del Puerto de Tarragona. Por todo ello, la Agrupación para la Promoción del Puerto de Tarragona, A.I.E.APPORTT, con el objeto de incentivar, estimular y reconocer estos esfuerzos, ha decidido fidelizar unos premios que, de alguna manera, destaquen la labor desarrollada por personas, entidades y empresas en el trabajo diario dentro de la actividad portuaria de Tarragona. APPORTT galardona a: Empresa más activa en la proyección exterior del Puerto de Tarragona, Especial Dedicación y Profesionalidad. El acto de entrega de premios se celebrará el día 11 de diciembre en el marco de la tradicional cena de Navidad.

PALMARÉS DE LOS PREMIOS OTORGADOS EN ANTERIORES EDICIONES 2003: - Premio a la profesionalidad a la empresa Transportes Marítimos Alcudia, S.A. - Premio a la fidelidad al Sr. Eduardo Galià por su fiel colaboración en la empresa TPSTarragona Port Services, S.L. - Premio a la especial dedicación al Ilmo. Sr. Lluís Badia en calidad de presidente del Consejo de Administración de la Autoridad Portuaria de Tarragona. 2004: - Empresa más activa en la proyección exterior del Puerto a Cementos Esfera, S.A. - Especial dedicación al Sr. Albert Pérez Melet. - Profesionalidad al Sr. Josep Lluís Navarro Royo al frente del sólido equipo del Departamento de Proyección Exterior de la Autoridad Portuaria de Tarragona. 2005: - Empresa más activa en la proyección exterior a International Marina Tárraco, S.L. - Especial dedicación al Sr. Ricardo Montiel. - Profesionalidad al Sr. Carlos Arola como presidente del Colegio Oficial de Agentes y Comisionistas de aduanas de Tarragona. 2006: - Empresa más activa en la proyección exterior del Puerto: Algeposa Tarraco, S.L. -Especial Dedicación: Sr. Antonio Cerdán -Profesionalidad: Sr. Santiago Abengochea al frente de la Gerencia de Terminales de Mercancías Noreste de ADIF 2007: - Empresa más activa en la proyección exterior del Puerto: Katoen Natie Ibérica, S.L. - Especial Dedicación: Sra. Montse Palau - Profesionalidad: Sr. José Mª García, al frente de la empresa FRUPORT, S.A.


16

INVERSIONS

8cGfik

Nuevas inversiones del puerto de Tarragona VALLADO PERIMETRAL En el transcurso de este tercer trimestre, han comenzado los trabajos referentes al vallado perimetral en un tramo de 950 m lindando con los terrenos que Repsol posee en régimen de concesión. La construcción del vallado previsto en un principio en la margen derecha del río Francolí, a continuación del realizado junto a los terrenos de la Universidad Laboral, se llevará a cabo más adelante. PAVIMENTO DE AGLOMERADO EN DIVERSOS MUELLES Han finalizado las obras en el muelle de Levante, concretamente la colocación de la defensa en el mismo. En cuanto a las actuaciones realizadas con la obra “Rotonda de acceso al muelle Aragón”, se ha pavimentado la calzada proyectada en su totalidad, restando por finalizar parte de la señalización horizontal acordada. PAVIMENTACIONES MUELLE CASTILLA Se han iniciado los trabajos relativos a dicha obra en el muelle de Castilla Sur, relacionándose los mismos por el orden de actuación: demolición, excavación y aporte de zahorras artificiales en capa base en las dos calzadas que discurren perpendiculares al cantil del muelle Castilla Sur.

A continuación se procederá a la pavimentación de las mismas. ACCESO FERROVIARIO AL MUELLE CANTABRIA Han concluido las actuaciones previstas en cuanto a la señalización horizontal se refiere, así como la totalidad de la señalización vertical. En breve, se iniciará la prolongación en 460 m de la actual playa formada por tres vías con la tipología de vía sobre balasto. NUEVO ATRAQUE RO-RO EN EL MUELLE CANTABRIA A lo largo de este tercer trimestre ha terminado la colocación de los dos cajones de hormigón armado, rellenados de tierras y hormigón pobre, que se hallaban fondeados, así como la pasarela de unión de los mismos. También podemos añadir que se acometerá en breve la superestructura a base de vigas pretensadas. VIAL DE CIRCUNVALACIÓN MUELLE CASTILLA SUR Las obras tienen por objeto adecuar la actual infraestructura viaria a las condiciones de tráfico actual en el Puerto de Tarragona en el área del muelle Castilla Sur, con el fin de conseguir: - Mejora estructural del firme existente

- Reordenación de los tráficos (creación de 5 rotondas) - Mejora de las condiciones de seguridad de la circulación - Mejora de la señalización indicativa de la zona afectada Los trabajos consisten fundamentalmente en: - Movimientos de tierras (demoliciones, excavaciones, etc.) - Capa subbase suelo seleccionado - Capa base de zahorras artificiales - Capa de aglomerado asfáltico con una sección conteniendo en capa de rodadura S-12, capa intermedia S-20 y capa base G-20 - Urbanización - Iluminación El presupuesto de ejecución material alcanza la cantidad de 1.680.00,00 €. Hasta la fecha se han llevado a cabo los trabajos previos de reordenación del tráfico en toda la superficie afectada, así como la localización de los servicios inherentes a la obra. VIAL PERIMETRAL CONCESIÓN DOW EXPLANADA HIDROCARBUROS SUR Rodeando los terrenos que Dow Chemical Ibérica posee en régimen de concesión en la explanada de Hidrocarburos Sur dentro


17

INVERSIONS

del recinto de esta Autoridad Portuaria, se ha proyectado la realización de una calzada perimetral que circunvala los terrenos de dicha propiedad a base de aglomerado asfáltico de sección doble formada por capa de rodadura S-12 y capa base S-201, completada dicha actuación por formación de acera paralela a la calzada, e instalación de valla de seguridad en las zonas afectadas. El presupuesto de ejecución material es del orden de 400.000,00 € Desde el inicio de las obras se han realizado los trabajos previstos de movimientos de tierras (desbroce, demoliciones, excavaciones, etc.) para, a continuación, acometer la pavimentación propiamente dicha y obras complementarias anteriormente reseñadas. RED GENERAL DE FIBRA ÓPTICA (OBRA DE PRONTA EJECUCIÓN) Una de las prioridades de la Autoridad Portuaria de Tarragona es dotar de fibra óptica a toda la zona de servicio del puerto. Por ello, se ha redactado

8cGfik

un proyecto que pretende finalizar una serie de actuaciones parciales que se han efectuado en los últimos años, siendo el objetivo final ampliar los servicios hasta el muelle Cantabria, futura sede de Port Control. Los trabajos comprendidos en dicha actuación se han dividido en las siguientes partes: 1.- Infraestructura básica de servicios de obra civil 2.- Equipo de supervisión de fibra óptica 3.- Equipo de telecomunicaciones 4.- Equipo de red sin hilos (WIRELESS)

centralizadas, destinadas a la inspección y control sanitario de mercancías tanto para consumo humano como no humano, dotándolo de unas instalaciones y superficies idóneas de acuerdo a la normativa europea y estatal que regula las PIF actualmente. Las áreas de que constará el nuevo PIF son:

El presupuesto previsto alcanza la cantidad de 945.000,00 €

Áreas de Sanidad Exterior - Productos de origen animal para consumo humano - Productos de origen vegetal para consumo humano - Productos de origen animal para consumo no humano

OBRAS DE PRONTA EJECUCIÓN

Despachos y salas de inspección

NUEVO PUESTO DE INSPECCIÓN FRONTERIZO El objeto de esta actuación es la construcción del nuevo Puesto de Inspección Fronterizo (en adelante PIF) a ubicar en el muelle de Andalucía del Puerto de Tarragona, con el fin de cumplir la finalidad de proveer al mismo de unas instalaciones únicas y

Instalaciones comunes (cuadros generales de BT, cuadros eléctricos frío, climatización) Urbanización externa con playa para maniobras de camiones y aparcamientos para vehículos y camiones.


18

INVERSIONS

8cGfik

Las obras civiles y estructuras serían en líneas generales las que a continuación se especifican: - Demoliciones, excavaciones y rellenos - Cimentaciones - Soterrar - Estructuras verticales y forjados - Urbanización e iluminación - Instalaciones eléctricas - Alumbrado - Red de voz y datos - Instalaciones de frío y calor (despachos y zonas comunes) - Instalaciones de frío industrial - Sistema de protección contra incendios - Abastecimiento de agua - Red de hidrantes - Bocas de incendio equipadas (BIE) - Detección y alarma - Instalaciones de fontanería y saneamiento La ejecución de las obras ha sido otorgada a la empresa BECSA, alcanzando un presupuesto de ejecución de 832.000,00€ Hasta la fecha se han realizado los trabajos propios de coordinación previos, así como

los de la localización de servicios afectados esperando que las obras propiamente dichas se inicien prontamente. AMPLIACIÓN DEL MUELLE ANDALUCÍA PARA LA IMPLANTACIÓN DE UNA TERMINAL DE CONTENEDORES Y TRASLADO DE LAS INSTALACIONES DEL PANTALÁN DE ASESA EN EL PUERTO DE TARRAGONA El aumento del abrigo en la zona sur del Puerto de Tarragona permite, entre otras realizaciones, prolongar el muelle de Andalucía en el orden de 450 m y aumentar en gran medida la superficie de explanada de servicio de la terminal anexa al mismo con el fin de ampliar la terminal de contenedores. Esta actuación conlleva a una reubicación de la plataforma de 100 m del pantalán de ASESA, que actualmente se encuentra en servicio, así como la calle de acceso que discurre desde la plataforma 20 a la plataforma 100, ya que su emplazamiento actual se pretende destinar a la explanada de la nueva terminal referenciada anteriormente.

Descripción de las obras: Pantalán de ASESA: La nueva instalación planteada consiste, básicamente, en un muelle de gravedad y una plataforma terminal en prolongación de la 1ª alineación del viaducto de acceso al atraque 100 de ASESA. La instalación propuesta varía en cuanto a sus elementos de sustentación a la existente, ya que será a base de cajones prefabricados de hormigón armado. Muelle de Andalucía: Se contempla la construcción de alrededor de 335 metros del muelle de cajones, mediante la colocación de 11 cajones que se unen a los ya estacionados que marcan la alineación del muelle. Los trabajos necesarios comprenderían un dragado en zanja en el que se alojaría una escollera de 50 a 150 kg que servirá de cimentación al muro del muelle. Los cajones serán de hormigón armado y se dispondrán sobre dicha cimentación y serán de dimensiones: 33,75 metros de eslora; 16,90 metros de anchura en fuste; y 18 metros de puntel. Sobre la cota de coronación del cajón se dispondrá la superestructura del hormigón HA-300 dotada de los mismos servicios que existen en la alineación del muelle. Acolladas a la pared del muro del muelle, se ubicarán las defensas de 3 metros de longitud. Los bolardos serán de 150 toneladas de tiro nominal. La explanada que resulta en el trasdós del muelle refleja una superficie de 15 hectáreas y será a base de relleno general procedente del dragado de la dársena. Se ha previsto la ejecución de todas las instalaciones de servicio de la terminal, no habiéndose aún conectado las redes de servicio, pero a modo indicativo diremos que se han planteado los planos de las redes eléctricas y de iluminación. Previamente, se han adjudicado las obras a la UTE Dragados y Comsa, ascendiendo el presupuesto de ejecución material a la cantidad de 49.087.714,54 €. Se llevan realizados hasta la fecha los trabajos relacionados con la coordinación de las faenas previas con las diversas entidades que participan en las obras del muelle.


19

OPINIÓ

8cGfik

El Port de Tarragona i l’enfonsament parcial de la gavarra Savinosa Aquestes darreres setmanes el Port de Tarragona, sense voler-ho, ha estat notícia en la majoria de mitjans de comunicació, tant locals com estatals, atès un incident que ningú voldria patir dins les seves instal·lacions portuàries. L’incident fou l’enfonsament parcial de la gavarra Savinosa, un tipus d’embarcació que treballa habitualment dins de la majoria de ports, dedicada al subministrament de carburant a d’altres vaixells que atraquen a casa nostra. A primera hora del matí del passat dia 9 de setembre, per raons que a hores d’ara es desconeixen i que la Comissió d’Investigació estudia, s’enfonsà parcialment la gavarra amarrada al moll de Reus, una embarcació monocasc de trenta-sis metres d’eslora, carregada amb unes mil tones de combustible, set-centes cinquanta de fueloil i la resta de gasoil. Val la pena deixar constància que l’embarcació havia passat totes les revisions i disposava de tots els permisos per a navegar. Per tant, estem parlant d’un vaixell apte per a dur a terme els seus treballs habituals, malgrat que també és cert que li quedaven poques setmanes de vida per operar en aquest tipus de treball. En un primer moment, després de constatar-se la importància de l’incident, s’activà el Pla Nacional de Contingències per Contaminació Marina i immediatament es van fixar diverses prioritats: el confinament del combustible que pogués vessar del vaixell, procedint a l’encerclament de l’embarcació amb una doble barrera protectora; la reparació de totes les fuites; el reflotament de la gavarra i el buidat dels tancs de combustible de la mateixa embarcació. Aquestes accions van seguir l’ordre descrit anteriorment i perseguien dos objectius: evitar que s’escampés el combustible pel port i sortís de les instal·lacions, alhora que impedir que el fueloil pogués arribar a les platges veïnes de Tarragona i Vilaseca. Els dos objectius es van assolir i pràcticament no es van embrutar les platges, ni es va veure afectada la càrrega i descàrrega dels vaixells, ni el moviment de les embarcacions de pesca i lleure. Tal com es va informar en el seu moment, l’activació del Pla Nacional va comportar

la constitució de l’òrgan rector dirigit per Capitania Marítima i coordinat per la Subdelegació del Govern. L’òrgan es reuní de manera continuada per tal d’avaluar la situació en cada moment i fer el seguiment dels treballs que es portaven a terme. La gavarra Savinosa es va reflotar definitivament el 21 de setembre i el buidat dels tancs de combustible va finalitzar el dia 24, data en què es va desactivar el Pla Nacional, passant a l’Autoritat Portuària la responsabilitat d’executar els treballs pendents. A partir d’aquell moment només quedaven pendents la neteja de la mateixa gavarra i de les zones del port afectades, especialment la dàrsena interior localitzada entre els molls de Reus i La Rioja. Ningú vol viure una experiència d’aquestes característiques, però una vegada finalitzat aquest episodi, he de dir que la crisi s’ha gestionat correctament per part de tothom. És per això que el port vol donar les gràcies a totes les persones que han intervingut en tots els treballs, des de les administracions implicades, fins a les empreses privades, passant pels

professionals i els especialistes que, en un primer moment, no van dubtar a posar-se al servei de Capitania Marítima per tal de restituir la situació. No voldria oblidarme dels mitjans de comunicació que, en tot moment, han fet un seguiment seriós i rigorós d’aquest incident, fins i tot en condicions meteorològiques adverses. Ara caldrà esbrinar-ne les causes, sense presses i de forma seriosa, per part de Marina Mercant. S’hauran de depurar les responsabilitats, però ara, no pas abans. En aquest sentit, vull deixar ben clar que la responsabilitat de l’Autoritat Portuària de Tarragona és gestionar unes instal·lacions tot vetllant per l’operativa portuària, autoritzant l’entrada i sortida dels vaixells, però en cap cas és responsable de les autoritzacions per a navegar; aquesta no és la seva competència, si bé això no vol dir que no vetlli i treballi braç a braç amb els organismes que calgui perquè tinguem cada dia una navegació més segura. Josep Antón Burgasé Rabinad President del Port de Tarragona Octubre de 2008


20

OPINIÓ

8cGfik

Pla de comunicació del Port de Tarragona

Una de les necessitats de qualsevol empresa o institució és informar, traslladar i/o comunicar els aspectes o qüestions que cregui necessaris i oportuns, en moments determinats. Moltes vegades hi ha empreses que tenen excel·lents productes o serveis i, degut a una comunicació deficient, no s’aconsegueix donar-los a conèixer als clients habituals i potencials, posant en qüestió la viabilitat del projecte. Per tant, queda clar que és bàsic comunicar correctament si tenim un bon producte o servei i s’ha de comercialitzar. En parlar de la comunicació no només ho fem de l’interior cap a l’exterior, també és necessari enfortir la comunicació interna entre tots els actors de l’empresa: treballadors, directius i/o col·laboradors. Amb la comunicació pretenem consolidar fluxos que ajudin a aflorar i descobrir tots els coneixements i les habilitats latents, tant individuals com col·lectives, amb l’objectiu de projectar-les a l’exterior. Pensem que un col·lectiu ben informat, traslladarà a l’exterior un missatge cert i evitarà que es generin malentesos. Traslladant aquests comentaris a la nostra realitat, podem dir que el Port de Tarragona ofereix serveis que s’han de fer arribar als destinataris, però també hem de dir que els destinataris són diversos i, per aquesta raó, hem d’informar de manera adequada al destinatari adient. No es tracta necessàriament d’informar de tot a tothom, sinó de fer-ho en funció de

les necessitats de cada col·lectiu a què ens volem adreçar. En definitiva, estem parlant de seleccionar l’univers, de comunicar cada cosa a cada “client”. Aquesta tasca de separació requereix un estudi previ, una anàlisi, i és això, entre d’altres coses, el que es vol aconseguir amb el Pla de Comunicació. La direcció del Port de Tarragona, davant dels canvis que viu el sector del transport marítim i la societat, la transformació que pot experimentar el nostre port, sobretot en els propers deu o vint anys, ha cregut convenient impulsar la redacció d’un Pla de Comunicació que ens permeti abordar correctament la política comunicativa. El fet d’estar molt propers a la ciutat de Tarragona i de pertànyer a dos termes municipals, justifica encara més el fet de posar en marxa aquesta iniciativa. Definir el que volem comunicar; els nostres objectius; a qui ens hem d’adreçar; quina idea volem transmetre al conjunt de la població o a una part; amb quins mitjans comptem per fer-ho i amb quina freqüència són, a grans trets, les coses que cal fer en l’àmbit comunicatiu. Perquè, en definitiva, la frase de “Vostès ho han fet bé, han fet moltes coses, però no les han sabut comunicar, no les han donat a conèixer”, s’ha d’evitar i per això hem de

divulgar el que fem i el que farem en un futur, sobretot perquè som conscients que només ho podrem fer si tenim la complicitat de la majoria de la societat. Però per fer un Pla de Comunicació, prèviament cal saber de quina situació partim i per conèixer-la cal fer una auditoria comunicativa. Quan tinguem les conclusions, podrem redactar un pla a curt i mig termini, i implementar un seguiment posterior que ens permeti en tot moment saber el grau d’acompliment. Només amb un bon pla, una bona metodologia i un correcte seguiment, podrem afrontar amb èxit la política comunicativa, una eina que ens ajudarà a fer millor les coses, a projectar una imatge fidel del Port als ciutadans, a les institucions i al conjunt de la societat. Quan parlem de la comunicació no només volem projectar la imatge d’un port que contribueix a la cultura i el lleure de la ciutat, sinó que també volem parlar de comunicació de forma transversal, abordant totes les activitats que tenen relació amb el port. Volem parlar del medi ambient, de l’economia local i general, del benestar, de la nostra coexistència entre l’activitat portuària i el turisme, de la compatibilitat d’usos, de la voluntat de superar els conflictes, del creixement


21

OPINIÓ

8cGfik

i de l’ampliació de les instal·lacions i d’un llarg etcètera. Volem, en definitiva, donar a conèixer la bondat del nostre port, del balanç global positiu, malgrat les dificultats i els problemes que puguin sorgir, volem que el nostre port sigui acceptat per la seva contribució al desenvolupament i que es prengui consciència que formem part important d’aquest territori. El Port de Tarragona vol ser una empresa moderna, responsable i competitiva. El Pla de Comunicació, per la seva part, ha de tenir com objectiu la transparència i la serietat, dos aspectes necessaris per crear el clima de confiança i per evidenciar que el Port està, d’una forma clara, al servei del conjunt de la comunitat. En aquest Pla de Comunicació es preveuen diverses fases que s’han de dur a terme i que, de manera resumida, serien: - Avaluar la situació de partida - Definir la política general de comunicació de la institució - Dissenyar l’arquitectura general del pla de comunicació - Determinar què volem aconseguir, els nostres objectius

- Pensar quina idea volem transmetre - Decidir a qui hem d’adreçar la comunicació - Fixar i delimitar els mitjans i delimitar-ne la freqüència - Elaborar programes. Definir els objectius específics - Establir el calendari d’execució - Elaborar un protocol per a situacions d’emergència - Fer un seguiment i control, establint avaluacions periòdiques

Per acabar, hem de dir que aquest projecte ha estat confiat a professionals del màrqueting i de la comunicació, amb una llarga experiència en l’àmbit de l’empresa privada, que també ha treballat amb diferents institucions.

Gabriel Mas Montagut Cap de Comunicació i Relacions Externes Octubre 2008


OPINIÓ

8cGfik

Faro de Salou.

Faro de Salou. 150 años de historia 1858-2008

Este equipamiento comenzó a funcionar en el mes de abril de 1858 en uno de los lugares más elevados del Cabo de Salou, desde donde aún continua prestando servicio, aunque modernizado con nuevas tecnologías. EL ENCENDIDO Se encendió por vez primera en la noche del 1 de abril de 1858 y estaba provisto de un aparato de la casa francesa Henry Lepaute, compuesto de tres zonas de las cuales la superior y la inferior eran fijas y la central giraba sobre un carro circular de tejos accionado por una máquina de relojería por gravedad, con peso y cuerda de cáñamo. Daba la característica de luz fija blanca variada por destellos de 3 en 3 minutos que se veían a una distancia de 14 millas. Para iluminarse, contaba con una lámpara para aceite de oliva atendida por dos torreros. El costo de la linterna y del aparato fue de 28.499 ptas. NUEVAS LÁMPARAS Y COMBUSTIBLES En enero de 1881 se cambió la lámpara por otra de parafina y en mayo de 1902, por otra moderadora de émbolo y peso dispuesta para quemar petróleo. Con objeto de darle mayor alcance, el 16 de diciembre de 1920 se sustituyó la instalación luminosa por otra de

incandescencia por vapor de petróleo a presión para capillos de 35 mm del afamado fabricante inglés Chance Brothers. Como reserva para caso de avería contaba con dos lámparas de gasolina. SE MODERNIZA LA ÓPTICA PARA MEJORAR SU IDENTIFICACIÓN Sólo cuatro años después, el 24 de mayo, estrenaría la apariencia de giro rápido, con luz fija blanca variada por destellos del mismo color repetidos cada 30 segundos, para lo cual se cambió la óptica por el antiguo aparato reformado procedente del Faro de Oropesa (Castellón). Los trabajos de adaptación fueron realizados por la casa española “La Maquinista Valenciana” y consistieron en disponer un basamento provisto de una cuba con 60 kgs de mercurio sobre la que giraba un flotador que soportaba un juego de cuatro lentes verticales accionadas por una máquina de relojería de movimiento persistente y peso motor. La modificación supuso, además, añadir una lente vertical más a las tres que ya tenía. Se aprovechó también para

reemplazar la lámpara por otra del mismo fabricante que la anterior, pero de mayor potencia, capaz para capillos de 55 mm de diámetro, lo cual proporcionó un alcance teórico de 31 millas para los destellos y 22 para la luz fija. LA ELECTRIFICACIÓN A partir de 1951 el ingeniero Fernando Berenguer realizó una serie de proyectos para electrificarlo y modernizarlo. Su ejecución supuso el reemplazo de la linterna existente por otra aeromarítima de 2,25 m de diámetro de la casa Racional; nuevo basamento con flotador de mercurio y máquina de rotación del mismo fabricante; óptica catadióptrica aeromarítima de 250 mm compuesta por cuatro paneles y un sector de oscuridad de la casa francesa Barbier Bernard y Turenne, y un cambiador del mismo fabricante provisto de dos lámparas eléctricas de 1.000 w de potencia. Como emergencia, para casos de fallo de corriente, se instaló un grupo electrógeno Farman Diesel. A partir del 19 de agosto


23

OPINIÓ

8cGfik

característica que tiene el faro, destinada a funcionar automáticamente en caso de avería de la luz principal. Se situó en el espacio frontal del primer balconcillo, es del sistema de lámparas de haz sellado del fabricante “La Maquinista Valenciana”, tiene un alcance de 18 millas y se alimenta por medio de baterías. Entró en servicio el 12 de febrero de 1986 y se modernizó en el año 2004 con una lámpara de descarga de 150 w y una óptica giratoria.

sistema de televigilancia a distancia que fue la primera experiencia de este tipo que se realizaba en España y perduró hasta el 4 de abril de 1998, año en que fue sustituido por uno mas moderno que aún subsiste.

TELECONTROL A DISTANCIA, RADAR, NUEVAS LÁMPARAS, ESTACIÓN DE CORRECCIONES DIFERENCIALES GPS Y SISTEMA AIS En septiembre de 1988 comenzó a funcionar, en los faros de Tarragona, un

Para compensar la disminución en el alcance producido por el aumento del fondo luminoso de toda la costa, el 1 de julio de 1994 se reemplazó la lámpara de incandescencia de 1.000 w que poseía

de 1953 y mientras duraron los trabajos, el lugar quedó señalizado por medio de una linterna provisional con aparato universal e instalación luminosa sistema Dalen para quemador y capillo de 25 litros que estaba alimentada por gas acetileno. Finalizados éstos, el 8 de noviembre de 1954, comenzó la andadura del nuevo equipo y con él pasó a dar la característica de grupo de cuatro destellos blancos repetidos cada 20 segundos y 32 millas de alcance en tiempo ordinario (23 nominales) que es la que aún exhibe hoy. La energía eléctrica necesaria para alimentarlo se transportaba mediante una línea aérea procedente del pueblo de Salou. Un transformador situado a 15 m del edificio del faro reducía la tensión hasta los 125 v necesarios. EL PRIMER RADIOFARO En 1969 se refuerza la seguridad con otro grupo electrógeno Ruston de 5 KVA y el 28 de octubre de 1974 entra en servicio un radiofaro cuya vida se prolongó hasta el 7 de julio del 2000, en que fue reemplazado por otro. Se conserva como pieza histórica en el Museo del Puerto de Tarragona. NUEVOS GRUPOS ELECTRÓGENOS Y UNA BALIZA PARA EMERGENCIAS Otras novedades introducidas fueron la sustitución, en 1984, de los grupos electrógenos por otros VMS de 5 KVA cada uno, la modernización de los cuadros de distribución y control, y la colocación de una baliza de emergencia que da la

Faro de Salou. 1953.

Paralelamente, la Sociedad Estatal de Salvamento Marítimo instaló, dentro de los terrenos del faro, una antena de radar desde la que se ejerce la vigilancia de toda la navegación en un radio de 30 millas.


24

OPINIÓ

8cGfik

por otra de descarga de 400 w, de 38.000 lúmenes, y, en el año 2004, por un nuevo modelo de 1000 w y 90.000 lúmenes. La modificación ha permitido una mejora de la visibilidad en cualquier condición y que se distinga la luz del faro de una forma más efectiva entre el fondo luminoso del litoral. El 14 de julio del año 2001 entró en servicio una estación DGPS dotada también de radiofaro (diferencial GPS) que sirve para corregir los errores de las transmisiones de los satélites que forman la constelación GPS, lo que permite situar a los buques con una precisión inferior a 10 m en una línea paralela a la costa de 100 millas y con una elevada integridad. Como última novedad introducida en el Faro de Salou, cabe señalar que, en agosto de 2008, las Universidades Politécnica de Catalunya y de Cantabria, en un proyecto patrocinado por Marina Mercante, instala un receptor AIS (sistema de identificación automática de buques) para determinar mapas de riesgos y de accidentes marítimos derivados del tráfico de buques y tipo de carga de la zona. EMPLAZAMIENTO Y COMUNICACIONES El faro está situado en las coordenadas 41º 3,3’ N y 1º 10,3’ sobre una planicie destacada hacia el mar, conocida desde antiguo como Punta Falconera. Este topónimo se relaciona con la existencia de halcones y cernícalos que aún hoy en día se siguen viendo ocasionalmente. También se le viene llamando Punta de la Farola, en alusión al Faro, y Punta del Tall o Penya Tallada, por el corte vertical que forma el mirador del Faro sobre el acantilado, cuyo extremo fue demolido en los años 80 por el peligro de desprendimiento que representaba. Hasta el 1934 el faro del Cabo Salou no tenía más que un mal camino para comunicarse. En 1956 todavía estaba clasificado como alejado, contaba con abastecedor oficial que tenía contratados dos viajes semanales a Vilaseca y el torrero recibía el 10% del importe de su sueldo como indemnización. A día de hoy, aún subsiste el antiguo muelle desde donde se descargaba el combustible y efectos de servicio y parte del camino primitivo de Tarragona al Faro de Salou, que discurre en terrenos del

Libro de servicio del Faro de Tarragona. MPT 536.

parque temático Universal Port Aventura, paralelo a la autovía. INCIDENCIAS RESEÑABLES Son pocas las incidencias a resaltar ocurridas en las proximidades del Cabo. El 31 de enero de 1911 un fuerte temporal que azotó toda la costa provocó el naufragio de una embarcación, otra se estrelló contra las rocas y una tercera quedó destrozada en la playa de Salou. Once pescadores fueron víctimas del temporal. Entre los aspectos trágicos ocurridos en el Faro cabe reseñar la muerte por fusilamiento, a comienzos de la guerra civil de 1936, del torrero Severià Martínez, natural de Morella, de 28 años de edad, por haber escondido en el faro al doctor Abadal de Salou y a un vecino de la Ametlla que estaban perseguidos por los republicanos. En lo que respecta al edificio original es de destacar el peligro que corrió de desaparecer bajo la picota si hubiera prosperado el proyecto redactado con motivo de las previsiones para instalar el primer radiofaro y que proponía sustituirlo por otro de mayores dimensiones, con torre de 20 m y edificio de dos plantas,

previsto para albergar un centro de formación. Afortunadamente, no llegó a ejecutarse. Como sucedió en un gran número de faros españoles, el Faro de Salou estuvo apagado entre el 18 de julio y el 20 de agosto de 1898 a causa de la guerra de Cuba y para evitar que su luz pudiese servir de referencia a una supuesta invasión norteamericana. También estuvo apagado durante la pasada guerra civil, cuando sirvió de punto de observación. En la fachada norte aún conserva las señales de ametrallamiento aéreo. Para celebrar los 150 años del servicio al navegante, el club náutico de Salou organizó una serie de actos que dieron comienzo el día 26 de julio de 2008 con una charla sobre su historia en los salones del Club a cargo del encargado del Faro y continuaron al día siguiente con una concentración náutica a pié del acantilado, donde más de 20 embarcaciones saludaron el encendido nocturno con el pitido de sus sirenas, para continuar en tierra con una sardinada y cantos de habaneras.

Miguel Ángel Sánchez Terry


llenรงat 35.qxd

30/4/08

17:31

Pรกgina 39


26

RETALLS DE PREMSA

8cGfik

INTER-TRANSPORT – 04.08.2008 Josep Antón Burgasé, presidente de la APT:

“Ahora se inicia el proceso más importante, que es conseguir carga para la terminal de contenedores de DP World Tarragona” Barcelona.-

“ahora iniciamos el proceso más importante, que es conseguir mercancía para la terminal de contenedores del operador dubaití DP World y la naviera israelí Zim. Aún no hemos conseguido ningún objetivo, sólo hemos realizado labores administrativas que han desembocado en la compra de Contarsa por parte de dos operadores globales”, puntualiza Josep Anton Burgasé, presidente de la autoridad Portuaria de Tarragona (APT), ante las expectativas surgidas con el inicio de operaciones de la terminal que operará bajo el nombre de DP World Tarragona, S.A., sociedad constituida el 1 de julio y formada por un Consejo de Administración de seis miembros. El presidente del puerto de Tarragona manifestó no tener prisa con el inicio de operaciones de DP World Tarragona, aunque anunció que en octubre podría escalar el primer buque de Zim en la terminal. “Debemos ser capaces de garantizar un servicio en condiciones que incluso nos podría llevar a que el año 2009 sea un año de transición para la terminal. Nuestro reto es que en el año 2010 la terminal esté plenamente operativa”, remarca Burgasé. Este reto estará condicionado por las inversiones en infraestructuras y equipamientos de grúas y maquinaria, principalmente, que desarrollará DP World Tarragona y que supondrá un volumen económico de 80 a 90 millones de euros. El operador de capital dubaití (60%) e israelí (40%) adquirirá, además de maquinaria diversa de tierra

para la operativa de contenedores, un total de seis grúas Super Post-Panamax, que “permitirán operar los nuevos buques encargados por Zim con capacidad para 11.000 contenedores”, señala Burgasé. Mientras tanto, en la instalación se trabajará con las dos grúas fijas existentes y grúas móviles. Burgasé explicó que el operador de la terminal pública de contenedores del muelle Andalucía, cuyo director general será Óscar Rodríguez, “ha garantizado un volumen mínimo de tráfico de 400.000 contenedores, la mayoría movimientos de exportación e importación”. La posibilidad de disponer de conexiones marítimas con todos los puertos del mundo que ofrecerá la terminal de DP World Tarragona abre las aspiraciones del recinto catalán para captar tráficos en su hinterland. Burgasé anunció que “la APT coordinará estrategias conjuntas comerciales con DP World y Zim en el área de influencia del puerto de Tarragona, tanto a nivel nacional como internacional”. En alusión al hinterland, “el tejido industrial de las zonas de Bilbao, Madrid y Valencia será nuestro objetivo y para ello reforzaremos nuestros recursos humanos a nivel comercial”. Respecto a la nueva etapa de estrategia comercial anunciada, Burgasé también incidió en la necesidad de realizar “una fusión de intereses” en referencia a las actividades de proyección exterior de la Agrupación para

la Promoción del Puerto de Tarragona (APPORTT). La terminal de DP World Tarragona “supondrá en la cita de 2010 la creación de 80 y 100 puestos fijos de trabajo directos y 2.000 indirectos”, explicó Burgasé. De los puestos indirectos se derivan diferentes actividades como los transportistas de contenedores, “sector que junto a la federación de transporte de contenedores de Tarragona regularizaremos en un mercado abierto”, quiso remarcar el presidente de la APT. Además, explicó que el traslado de la operativa de los buques de Zim desde el puerto de Barcelona a Tarragona, que implica el establecimiento de la nueva terminal de DP World Tarragona, “supone que la compañía israelí no se vaya de Cataluña y que amplíe su oferta de servicios. Tanto el presidente del puerto de Barcelona como el Gobierno de la Generalitat han visto las importantes ventajas que supone una inversión de este tipo por parte de dos de los principales operadores mundiales del comercio marítimo mundial”. El presidente de la APT añadió que, de esta forma, tanto Barcelona como su terminal de Hutchison, como Tarragona con las instalaciones de DP World y Zim “podrán presentar dos importantes plataformas de forma conjunta en mercados como el asiático, con el propósito de captar grandes volúmenes de carga”.

DIARIO DEL PUERTO – 08.08.2008 MARÍTIMO. La inversión pública asciende a 106 millones de euros y la privada a otros 44 millones de euros

El Puerto de Tarragona invertirá más de 150 millones hasta diciembre en sus instalaciones.

D.P., BARCELONA// En estos momentos se están llevando a cabo obras en las instalaciones portuarias del orden de 106 millones de euros de inversión de capital público, que se realizarán en este semestre. Por parte de las empresas privadas que operan en el puerto, la inversión suma otros 44 millones de euros. Así que, entre la inversión pública y privada, en construcción y proyectos más relevantes pendientes de adjudicación o licitación, pero que se iniciarán en este semestre, se alcanza la cantidad de 150 millones de euros en inversión en las instalaciones portuarias. Obras

En estos momentos, según informa la Autoridad Portuaria de Tarragona, se está trabajando en la ordenación de acceso al puerto por el muelle de Levante y en la rotonda de acceso a este muelle Aragón, con una inversión de 1 millón de euros. En este mismo muelle Aragón, se continúa con las obras de pavimentación en el vial posterior a las naves de las empresas Codemar y Seporta. También se está trabajando en el acceso ferroviario al muelle de Cantabria, en su fase primera, con trabajos de terraplenado y remates de obras, por un montante de 900.000 euros. Estos trabajos se coordinan con ADIF y el concesionario afectado. Asimismo, se trabaja en el atraque para embarcaciones auxiliares de este muelle de Cantabria, con una inversión de 2.250.000 euros y, en este muelle de Cantabria, se trabaja en el nuevo atraque roro, con el fondeo de los

primeros cajones y relleno de celdas, con una inversión de 1.750.000 euros. Por otra parte, en breve se iniciarán las obras del nuevo puesto de inspección fronteriza (PIF), en el muelle Andalucía, con una inversión de un millón de euros.

Los muelles Aragón y Cantabria son donde los cambios se están notando Concesiones

Las empresas concesionarias también ponen a punto sus instalaciones. Un ejemplo es Silos de Tarragona (SITASA) que está trabajando en los silos del muelle de Aragón, ampliándolos en 5.000 metros cuadrados. Además, se están terminando los silos metálicos y se trabaja en la estructura metálica de los silos restantes. La inversión es de tres millones de euros. Por su parte, la concesionaria Ership invierte un millón de euros en sus naves para la recepción de productos agroalimentarios y está construyendo varias naves para productos agroalimentarios y una báscula con una inversión de un millón de euros. Asimismo, la empresa Codemar invierte otros cuatro millones de euros en la mecanización de sus naves. Y World Trade Bulk trabaja en la parcela de 33.000 metros cuadrados para la molienda de clinker, en el muelle Aragón. La inversión es de unos 10 millones de euros. Finalmente, entre otras, cabe citar que la empresa Schwartz-Hautmont está trabajando en la ampliación de 2.250 metros cuadrados de la nave que tiene en el muelle Aragón, para ensamblaje de grandes piezas metálicas.

La ampliación del muelle Andalucía

Por otro lado, la Autoridad Portuaria de Tarragona anunció el miércoles en el BOE la licitación de las obras de ampliación del muelle Andalucía para la implantación de una terminal de contenedores y traslado de las instalaciones del Pantalán de Asesa. El plazo de ejecución es de 24 meses y el presupuesto base de licitación es de 67.760.681,40 euros (IVA incluido). Las ofertas podrán presentarse hasta las 14 horas del día 26 de agosto. La apertura de las ofertas tendrá lugar el día 28 (los sobres administrativos y técnicos) mientras que la apertura pública económica tendrá lugar el día 15 de septiembre, a las 11 horas. Esta área está actualmente ocupada por las compañías que mueven tráfico de vehículos ene. Puerto-Suardiaz y Bergé- y por la terminal de contenedores de la instalaciónDP World Tarragona, antes Contarsa. Las obras consistirán en construir un muelle de 160.000 metros cuadrados de superficie y 800 metros de línea de atraque, formado por cajones de hormigón de 16,50 metros de calado. La fecha de inicio de las obras se ha fijado para el 30 de septiembre de este año. Estas obras permitirán a DP World ampliar el espacio que ocupa actualmente la terminal de contenedores de Tarragona, que esta empresa gestiona junto a la compañía israelí ZIM. La APT proyecta destinar el muelle Andalucía al tráfico de contenedores y ubicar el tráfico de vehículos en las nuevas explanadas que se están construyendo en el muelle de Cantabria.


27

RETALLS DE PREMSA

8cGfik

DIARI DE TARRAGONA – 05.10.2008

ECONOMÍA & NEGOCIOS – 21.09.2008

Política – el Gobierno apuesta también por las infraestructuras. El Port de Tarragona se llevará buena parte de la inversión que realizará el Gobierno Central en la ciudad a lo largo del 2009. La Autoritat Portuària recibirá un total de 54 millones por parte del ejecutivo central. La otra gran apuesta se producirá en las infraestructuras, un extremo elogiado por el grupo municipal socialista. En contraposición, ERC lamenta que “el centralismo del PSOE retrasa proyectos como el de la Chartreuse”.

La carga generalizada ha crecido un 12,9%, con un movimiento de 283.750 toneladas en los primeros 8 meses del año.

El Port de Tarragona El Port centra la inversión del Estado en la incrementa el tráfico de contenedores. ciudad.

Por Octavi Saumell.- El gabinete de José Luis Rodríguez Zapatero apuesta por el Port de Tarragona. Esto es lo que se desprende del hecho de que el ente se lleve casi la mitad de los 110 millones que el Gobierno destinará en la ciudad, y que aún están a la espera de ser refrendados tras el obligado trámite parlamentario que se realizará en las próximas semanas. La ampliación del Moll d’Andalusia es la gran inversión en materia portuaria, ya que se llevará 24 millones de euros. Le seguirán la mejora de la accesibilidad en los muelles, con 8,1 millones; las actuaciones medioambientales con 7,3; y las pavimentaciones (4,2). Sin lugar a dudas, otro de los aspectos destacados de las cuentas nacionales se encuentra en materia de infraestructuras, donde se destinarán 66 millones que directamente afectarán al término municipal tarraconense. Entre los proyectos más destacados se encuentran los 39 para la variante de la antigua N-340 de Tarragona y Altafulla; los 16,6 millones para el tramo Tarragona-El Morell de la futura autovía Tarragona-Montblanc; así como la remodelación de la T-11 entre el Aeroport de Reus y Tarragona (11,4 millones). Otro de los aspectos en los que inciden las previsiones estatales son en el mantenimiento del patrimonio, donde se destinarán 1,3 millones de euros, 200.000 de los cuales irán a parar al edificio del Banco de España, que aún está pendiente de ser transferido al Ayuntamiento de Tarragona. “Un eje logístico de referencia”

La portavoz del grupo municipal del Partit dels Socialistes,

Begoña Floria, afirmó al Diari que su formación “está muy satisfecha” con las previsiones hechas públicas el pasado martes por el ministro de Economía, Pedro Solbes. En este sentido, la edil tarraconense declaró que “hay partidas muy importantes tanto para los monumentos como para las infraestructuras”. A juicio de la representante del PSC, la apuesta por las infraestructuras “permitirá que la ciudad se convierta en un eje logístico de primer nivel, como ya pasó en Zaragoza, ya que se mejorarán notablemente las conexiones de la ciudad con el interior del territorio”. Por lo que se refiere a partidas que no salen concretadas específicamente, Floria indicó que “sobre la Façana Marítima ya tenemos firmado un convenio”. ERC: “Son decepcionantes”

De manera muy diferente se expresó el portavoz del grupo municipal de Esquerra Republicana de Catalunya, Sergi de los Rios, quien lamentó que los Presupuestos Generales del Estado para el año 2009 “ponen de nuevo de manifiesto el centralismo del PSOE. La verdad es que son completamente decepcionantes”. A juicio del máximo representante de ERC en Tarragona, “el problema que tenemos es el de siempre: la financiación autonómica”, y puso como ejemplo del mal momento que vive el Govern el desbloqueo del proyecto de la Chartreuse, “que está parado por la falta de liquidez que tiene del departament d’Educació”, lamentó. Sobre la ayuda que recibirá el consistorio para echar adelante la remodelación del Mercat Central, De los Rios afirmó que “empezaremos a negociar en las próximas semanas, cuando tengamos listo el proyecto ejecutivo”.

LAS INVERSIONES DEL GOBIERNO EN TARRAGONA

Concepto Accesibilidad a los muelles Ampliación Moll d’Andalusia

Millones 8,1 24,7

Pavimentaciones Port de Tarragona

4,2

Nuevos edificios Port de Tarragona

2,1

Actuaciones medioambientales Port

7,3

Zona de Actividades Logísticas Port

2,6

Ampliación Moll de la química

2

Inversiones genéricas Port

9,4

Mantenimiento patrimonio

1,3

Tramo antigua N-340 TGN-Altafulla

39

Tramo TGN-El Morell de la autovía TGN-Montblanc

16,6

Remodelación T-11

11,4

La carga general contenerizada y el número de teus en el Puerto de Tarragona continúa en aumento, según los datos de enero a agosto de la Autoridad Portuaria de Tarragona. En cuanto a carga general contenerizada, el incremento es del 12,9%, puesto que se han movido 283.750 toneladas frente a las 251.385 del mismo período de 2007. El número de teus se ha incrementado en un 4,7%, dado que se han movido 31.611 frente a los 30.178 teus del mismo periodo del año pasado. Toda esta carga y descarga llevada a cabo en la terminal de contenedores de DP World Tarragona, ubicada en el muelle de Andalucía del Puerto de Tarragona, que estará plenamente operativa en el 2010, y a la vista de los resultados de DP World, que han incrementado sus movimientos en un 21 % en el primer trimestre del año, es una excelente noticia para toda la Comunidad Portuaria de Tarragona. Así, el operador portuario mundial DP World movió en el primer trimestre del año 13,6 millones de teus, a través de 44 terminales que gestiona en diversos continentes, lo que supone un incremento del 21% con respecto al periodo entre enero y junio de 2007. En estos seis meses, este operador mejoró sus ingresos hasta 1.598 millones de dólares, con una subida del 32%, por encima de los 1.209 millones de dólares contabilizados en los seis primeros meses del ejercicio pasado. Sus beneficios antes de impuestos crecieron un 44% hasta 652 millones de dólares mientras que las ganancias netas fueron de 528 millones de dólares. Durante el primer trimestre del año, DP World incorporó dos nuevas instalaciones a su oferta de terminales, con proyectos en Dakar (Senegal) y Sokhna (Egipto). Asimismo, aumentó su participación en dos de las terminales con que cuenta en el continente asiático, la de Chennai (India) y la de Karachi (Pakistán). También aumentó en cuarenta años la conexión portuaria que gestiona en el puerto australiano de Brisbane. “Excelentemente positiva”.

Desde DP World explican que durante el segundo trimestre del año se iniciaron las obras de construcción de nuevas instalaciones en Callao (Perú) y del proyecto London Gateway. El presidente de DP World, sultán Ahmed Bin Sulayen, calificó de “excelentemente positiva” la actuación de DP World en la primera mitad del año, especialmente si se tiene en cuenta que el entorno empresarial presentó en este periodo mayores desafíos económicos que en los meses del año anterior.


28

RETALLS DE PREMSA

8cGfik

ECONOMÍA & NEGOCIOS – 21.09.2008

EL VIGIA – 19.09.2008

La carga generalizada ha crecido un 12,9%, con un movimiento de 283.750 toneladas en los primeros 8 meses del año.

Los datos registrados hasta julio del presente año avalan esta previsión, con un movimiento de 20,5 millones de toneladas. La puesta en marcha, nuevamente de la monoboya de Repsol explica el incremento del 13,3% de gasóleo.

El Port de Tarragona incrementa el tráfico de contenedores. La carga general contenerizada y el número de teus en el Puerto de Tarragona continúa en aumento, según los datos de enero a agosto de la Autoridad Portuaria de Tarragona. En cuanto a carga general contenerizada, el incremento es del 12,9%, puesto que se han movido 283.750 toneladas frente a las 251.385 del mismo período de 2007. El número de teus se ha incrementado en un 4,7%, dado que se han movido 31.611 frente a los 30.178 teus del mismo periodo del año pasado. Toda esta carga y descarga llevada a cabo en la terminal de contenedores de DP World Tarragona, ubicada en el muelle de Andalucía del Puerto de Tarragona, que estará plenamente operativa en el 2010, y a la vista de los resultados de DP World, que han incrementado sus movimientos en un 21 % en el primer trimestre del año, es una excelente noticia para toda la Comunidad Portuaria de Tarragona. Así, el operador portuario mundial DP World movió en el primer trimestre del año 13,6 millones de teus, a través de 44 terminales que gestiona en diversos continentes, lo que supone un incremento del 21% con respecto al periodo entre enero y junio de 2007. En estos seis meses, este operador mejoró sus ingresos hasta 1.598 millones de dólares, con una subida del 32%,

por encima de los 1.209 millones de dólares contabilizados en los seis primeros meses del ejercicio pasado. Sus beneficios antes de impuestos crecieron un 44% hasta 652 millones de dólares mientras que las ganancias netas fueron de 528 millones de dólares. Durante el primer trimestre del año, DP World incorporó dos nuevas instalaciones a su oferta de terminales, con proyectos en Dakar (Senegal) y Sokhna (Egipto). Asimismo, aumentó su participación en dos de las terminales con que cuenta en el continente asiático, la de Chennai (India) y la de Karachi (Pakistán). También aumentó en cuarenta años la conexión portuaria que gestiona en el puerto australiano de Brisbane. “Excelentemente positiva”.

Desde DP World explican que durante el segundo trimestre del año se iniciaron las obras de construcción de nuevas instalaciones en Callao (Perú) y del proyecto London Gateway. El presidente de DP World, sultán Ahmed Bin Sulayen, calificó de “excelentemente positiva” la actuación de DP World en la primera mitad del año, especialmente si se tiene en cuenta que el entorno empresarial presentó en este periodo mayores desafíos económicos que en los meses del año anterior.

ECONOMÍA & NEGOCIOS – 21.09.2008 La plataforma virtual de la compañía Repasa tendrá como objeto la instrucción y el entrenamiento de tripulaciones de remolque. Entre sus características destacan el sistema de posicionamiento dinámico para estabilizar buques en instalaciones “off-shore”.

Repasa adquiere un simulador único en Europa para operaciones de remolque en el puerto de Tarragona. Una gran pantalla de dos metros de alto por cinco de ancho reproduce el puente de mando. Diecisiete ordenadores son el motor de la nave. A pesar de la sensación de realidad no se trata de un barco, sino de un simulador virtual. Remolcadores de Puerto y Altura, SA (Repasa), una empresa del puerto de Tarragona, ha adquirido esta máquina como herramienta de formación. Tal y como ocurre en la aviación civil o militar, la misión del simulador full mission bridge de Repasa será el entrenamiento. La nueva máquina servirá de herramienta de instrucción a tripulaciones de remolques portuarios y remolques de altura en plataformas off-shore. Y es que no sólo es capaz de simular las operaciones de navegación, sino también las de remolque portuario, remolque de altura, posicionamiento dinámico y operaciones de lucha contra la contaminación marítima. En este sentido y según el director general de Repasa, Dámaso J. Bueno, se trata de un simulador “incluso más avanzado del que dispone Puertos del Estado o la Marina Mercante”. Una de las características que se han incorporado a la plataforma es el sistema de posicionamiento dinámico (DP) que sirve para mover una embarcación de un sitio a otro y mantenerla en una posición fija con el uso de sus hélices. Esta técnica es muy útil, según Bueno, en el caso de las instalaciones off-shore. Además de sus dotes de formación, el nuevo simulador está siendo utilizado por el puerto de Tarragona para simular las operaciones de portacontenedores y grandes buques

en una reproducción exacta de la futura ampliación. Así introducen las características de las obras de ampliación y se simulan maniobras reales para comprobar si existe algún problema. El programa incluye además un módulo para la lucha contra la contaminación marítima capaz de simular vertidos y su comportamiento ante condiciones medioambientales. Para este módulo se ha destinado una consola propia que interactúa con la operativa del puerto. “Gracias a ella se pueden plantear escenarios de vertido y resolver una situación” asegura Bueno, que reconoce que con esta aplicación podría haber ayudado en las labores realizadas durante el vertido de la monoboya de 2007.

El puerto de Tarragona prevé repetir los mismos resultados que el pasado ejercicio. Esther Celma Tarragona.- El puerto de Tarragona

prevé esquivar la crisis internacional y repetir los excelentes resultados del pasado ejercicio. De momento, los datos registrados entre los meses de enero y julio del presente año avalan esta previsión. El tráfico total se sitúa en 20,5 millones de toneladas, prácticamente igual que el mismo período del año anterior. Cabe destacar dos factores que han incrementado los tráficos de productos agroalimentarios y de gasóleo. Por una parte, el trigo importado desde Rusia ayuda a explicar el incremento del 42,6% de agroalimentarios, que se sitúan en 3,59 toneladas. Por otra, la puesta en marcha otra vez de la monoboya de Repsol, en dique seco desde el 21 de octubre del 2007, fecha en que una mala maniobra de atraque del buque Majestic la dejó inoperativa, explica el incremento del 13,3% de gasóleo; 749.518 toneladas en términos absolutos. En fuel-oil se movieron 1,82 millones de toneladas, lo que significa un incremento de 30,4%. La monoboya volvió a estar operativa el pasado 20 de julio y, en ese mes, el puerto registró un 28,8% más de tráficos de petróleo crudo. También los movimientos de fruta fresca experimentan un crecimiento del 22% con 94.489 toneladas. En este sentido, tiene un papel específico la apuesta de la compañía TPS por los mercados sudamericanos, especialmente el brasileño, del segmento de mercado. El mes de julio se cerró con 2,39 millones de toneladas, un 4,8% más que el julio del 2007, con un destacado aumento de los graneles sólidos, del 21,1%.

El dato: Descenso en el primer semestre.

Pese a que el mes de julio ha significado un importante crecimiento en el tráfico de mercancías en el Puerto de Tarragona, que ha hecho que los movimientos totales sean similares a los del pasado año en el acumulado de los primeros siete meses, cabe recordar que la caída del tráfico en el primer semestre fue del 2,96%, con un movimiento de 17.540.856 toneladas por las 18.075.893 del ejercicio anterior.


29

SERVEI DE PUBLICACIONS

8cGfik

Gestió del fons de duplicats Un dels problemes davant dels quals sovint es troba l’administració pública, és el de la gestió i classificació de l’abundant bibliografia de temàtica diversa que rep: memòries, monografies històriques o tècniques, miscel·lànies, legislació, catàlegs d’exposicions, així com revistes especialitzades, per diverses vies. La majoria d’aquestes publicacions procedeixen del món empresarial i institucional i responen a les necessitats d’informació d’aquest, així com a la voluntat de donar a conèixer el nombrós patrimoni que custodia l’administració. Malgrat aquest ingent esforç, acostuma a succeir que aquesta important tasca d’informació i difusió es dilueix, bé sigui perquè la tramesa no s’ajusta prou als perfils dels usuaris, no coincidint, per tant, temàtica amb destinatari final; o bé, perquè es produeixen nombroses duplicitats en els enviaments que provoquen que en molts departaments s’acumulin diversos exemplars d’una mateixa obra. Així doncs, i davant d’aquesta situació, l’Arxiu del Port de Tarragona, conjuntament amb el Servei de Publicacions del Port de Tarragona, han iniciat una campanya per tal de reconduir tot aquest volum de llibres que resta desplaçat i no arriba als seus destinataris finals. Des de fa uns mesos, s’intenta que cada departament revisi el seu fons bibliogràfic per tal de determinar quins títols ja estan obsolets, duplicats o bé no corresponen al seu àmbit temàtic. Un cop detectat el conjunt de llibres excedents, es procedeix a la seva classificació i, posteriorment, s’informa de la seva existència a altres departaments que poden estar interessats en els seus continguts. En el cas de no convenir aquestes edicions a la resta de departaments, aleshores, i en cas que la biblioteca de l’Arxiu del Port no en disposi de cap, es procedeix a donar-les d’alta. Si es tracta de duplicats o de publicacions que no s’ajusten a l’àmbit temàtic de la biblioteca, s’incorporen al fons de revistes i llibres duplicats. D’altra banda, el fons de revistes i llibres duplicats es posa a disposició, primerament, de les diferents autoritats portuàries de l’Estat i, en segon lloc, de la vuitantena d’institucions que mantenen

acord d’intercanvi de publicacions amb el Port de Tarragona. D’aquesta manera, es pot incorporar nova bibliografia de diversos temes que puguin ser d’interès i en consonància amb les necessitats d’informació i formació dels treballadors de l’Autoritat Portuària de Tarragona, així com dels investigadors i usuaris de l’Arxiu del Port. Aprofitant l’avinentesa, volem informar a totes les empreses de la comunitat

portuària que estiguin interessades en accedir al fons de revistes i llibres duplicats de l’Autoritat Portuària, que es poden posar en contacte amb nosaltres a través del telèfon i correu electrònic ressenyats:

Servei de Publicacions del Port de Tarragona Tel. 977 250 091 a/e: publicacions@porttarragona.cat


30

HISTÒRIA

8cGfik

L’activisme cultural a Tarragona a l’etapa final del franquisme

El passat 30 d’octubre de 2008, s’inaugurava al Tinglado 4 del Moll de Costa l’exposició 40è aniversari de la Llibreria La Rambla, organitzada per l’Arxiu del Port de Tarragona. La Llibreria la Rambla va ser fundada el 14 de desembre de 1968 per una colla de tarragonins amb inquietuds culturals i catalanistes, que sentiren la necessitat d’agrupar-se per promoure i potenciar activitats artístiques i culturals. Els estatuts de la societat sobre això eren molt clars: “... la sociedad procurará fomentar la difusión del libro y la promoción y estímulo de actividades artísticas y culturales, incluso mediante la creación y dotación de premios, concursos y certámenes”. L’establiment, situat al número 99 de la Rambla Nova de Tarragona, va ser dissenyat per l’arquitecte, i també propietari, Josep Ferrer Bosch. S’inaugurà amb 7.000 llibres i a l’acte, que va tenir lloc a l’Ajuntament de Tarragona, hi assistiren intel·lectuals, novel·listes, arquitectes i artistes de tots els camps: Folch i Camarassa, Joan Fuster, mossèn Muntanyola, Artur Bladé, Sempronio, etc. Des de bon començament i fins a l’arribada de la democràcia, aquest nou espai cultural tarragoní acollí actes i activitats de tota mena: conferències, presentacions de llibres, exposicions d’art, recitals de

poesia, projecció de pel·lícules..., donant cabuda a totes les ideologies possibles: des dels escoltes a les feministes, passant pels ecologistes, pels defensors dels drets humans, els activistes polítics i sindicals, els amants del teatre, els defensors de la nova pedagogia..., i va arribar a ser un punt de referència dins el món de les associacions culturals tarragonines, que convertiren la Llibreria en un espai físic on era possible, malgrat els entrebancs imposats per la censura, presentar els seus engrescadors projectes. De la Llibreria La Rambla en sortí, per exemple, en direcció a Montserrat, el 12 de desembre de 1970, un nombrós grup d’intel·lectuals, entre els quals hi havia noms com el de Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Brossa o Gustau Gili. A Montserrat hi va tenir lloc la tancada que donà origen a l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans en protesta pel procés de Burgos pel qual es condemnava a mort alguns presos d’ETA. El paper cultural que la Llibreria La Rambla exercí en els darrers anys del franquisme està fora de dubte, encara que potser

ha passat desapercebut per a molts dels ciutadans de Tarragona, massa joves per haver-ho viscut de primera mà; és per això que des de l’Arxiu del Port, i aprofitant la donació del fons documental de la Llibreria a l’Arxiu Històric de la Ciutat el passat 30 de juliol de 2008, hem volgut aportar el nostre gra de sorra perquè les activitats culturals d’època tardofranquista no restin en l’oblit i ocupin el lloc que es mereixen dins la nostra història. El discurs de l’exposició transcorria al llarg de tres zones clarament definides: • Una part introductòria, en la qual es feia referència, d’una banda, al marc econòmic dels anys 60 a Catalunya i Espanya, i el paper del Port de Tarragona en aquesta conjuntura; de l’altra, es parlava de la societat catalana d’aquests anys, totalment desestructurada arran de la Guerra Civil i protagonista de les mobilitzacions contra el règim franquista que tant freqüents foren; finalment, es tractava la cultura en la dècada dels 60, època fosca, però molt viva per la llengua catalana i la cultura en general, moltes vegades exercida en la clandestinitat.


31

HISTÒRIA

8cGfik

• La segona part de l’exposició se centrà plenament en la Llibreria de la Rambla començant per la seva fundació l’any 1968. A continuació, s’incidí en el paper de la galeria d’art annexa a l’establiment, per la qual passaren arquitectes, pintors, escultors i artistes plàstics, amb noms tant coneguts com Sergi Aguilar, Modest Cuixart o Gonzalo Lindín, entre molts d’altres. Després, es parlava de la literatura i de l’edició de llibres, i és que el món de les lletres visqué en aquests anys una etapa de ressorgiment, especialment pel que fa a la poesia i la novel·la, donant noms cabdals per la literatura com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Maria Aurèlia Capmany. I això, tenint en compte els veritables entrebancs amb què ensopegaren algunes obres a causa del control exercit per la maquinària imparable de la censura. • La part central de l’exposició es va dedicar a informar sobre aquells esdeveniments més destacats dels 40 anys de la Llibreria de la Rambla: l’exposició bibliogràfica que es va fer en homenatge al pintor Joan Miró, mostra de l’agraïment al pintor per la donació del Tapís de Tarragona l’any 1970; la Setmana Cultural Valenciana el 1974; les exposicions i conferències dedicades als arquitectes modernistes de les nostres contrades: Josep Maria Jujol, Joan Rubió i Cèsar Martinell, el 1976, i un apartat dedicat a la festa del llibre i als cicles d’Art Poètica Actual organitzats per la Llibreria la Rambla des del 1971. Dins l’espai expositiu, es disposà una petita zona per a la projecció d’un audiovisual basat en entrevistes a diferents personatges que van estar involucrats en la fundació de la llibreria o en els actes que s’hi van desenvolupar al llarg dels anys. Personatges com Ramon Marrugat, Josep Ferrer Bosch, Pere Lloret o Enric Baixeras aportaren el seu valuós testimoni il·lustrant, de primera mà, la trajectòria de la Llibreria de La Rambla.

Coia Escoda Múrria Arxiu del Port de Tarragona *Les fotografies dels documents que apareixen en aquest article formen part del fons Llibreria La Rambla i han estat cedides per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona.


32

MUSEU DEL PORT

8cGfik

EX LIBRIS MARITIMI

Aquest any 2008 se celebra el 50è aniversari de l’organització del primer congrés que l’Associació Catalana d’Exlibristes de Catalunya va portar a terme l’any 1958 a Barcelona. Tant l’Autoritat Portuària de Tarragona com el CEMAPT han volgut col·laborar en aquest esdeveniment mitjançant el patrocini d’activitats conjuntes. I en el marc d’aquesta col·laboració, el dia 9 de novembre, l’Associació d’Exlibristes ha convocat a la Sala d’Actes del Museu del Port de Tarragona l’assemblea anual dels associats. Aquesta reunió coincidirà amb la inauguració d’una exposició, “Ex libris maritimi”, produïda pel Museu i l’Associació. L’exposició, integrada per uns 200 ex-libris que han estat cedits al fons patrimonial del Museu, majoritàriament per Marià Casas com a president i en nom de l’esmentada Associació, presenta diversos aspectes relacionats amb la mar: la mitologia, la història, les tipologies de vaixells, els oficis, els esports, els paisatges marítims, la inspiració i la cultura..., aspectes que s’han fusionat amb el discurs de l’exposició permanent del Museu per tal que, una vegada finalitzi la mostra, aquests ex-libris continuïn formant part del recorregut museístic. Pel que fa a les tècniques emprades pels artistes, destaquen la calcografia representada pels gravats a l’aiguafort, a la punta seca i a l’aiguatinta; el fotogravat, per la ploma; i la xilografia, per la fusta a la testa com més habituals. Però no hem d’obviar que es troben força representades a l’exposició les noves tècniques informàtiques que permeten el disseny generat per ordinador, CGD. L’edició del número 38 de la revista EX-LIBRIS que publica l’Associació, i que ha anat a cura del CEMAPT i l’APT, estarà, també, dedicada al tema marítim i portuari amb articles i poemes entorn de la mar de Tarragona, i presenta la nova col·lecció d’ex-libris del Museu, a més d’investigacions i reflexions vers l’enginyeria i la mitologia a la mar. Casas, M, 2008, C3 L’exposició es podrà visitar al Museu del Port de Tarragona del 9 de novembre de 2008 al 6 de gener de 2009 i es realitzaran tallers didàctics adreçats als escolars que vulguin crear el seu propi ex-libris.

Mercè Toldrà Dalmau museuport@porttarragona.cat

www.porttarragona.es/empreses_museudelport.htm Gual, J, 1995, X2


33

MEDI AMBIENT

8cGfik

Energies primàries. Els combustibles fòssils Es consideren com a fonts d’energia primària les que s’obtenen directament de la natura. Aquestes poden ser renovables com és el cas de l’energia hidràulica, la biomassa, l’energia solar, l’energia eòlica, l’energia geotèrmica, l’energia mareomotriu, o bé no renovables, que són les obtingudes després d’un procés d’extracció, anomenats combustibles fòssils, com són el petroli, el gas natural, el carbó mineral o la generada per radioactivitat. Els combustibles fòssils s’anomenen recursos no renovables perquè no es pot reposar el que gastem. Són acumulacions de éssers vius que varen viure fa milions d’anys i que s’han fossilitzat formant el carbó o els hidrocarburs. Per tant, correm el perill que algun dia es puguin acabar, o bé que hàgim d’esperar milions d’anys d’una evolució similar per a poder comptar amb ells novament, és a dir, són reserves limitades i s’esgoten amb l’ús. El petroli és el combustible fòssil que es pot utilitzar de forma líquida, producte d’una barreja complexa d’hidrocarburs de diferent pes molecular, la seva composició és variable i s’utilitza com a matèria primera a las refineries per al processament i la obtenció dels seus derivats. El gas natural constitueix una barreja gasosa d’hidrocarburs, juntament amb l’obtingut dels propis jaciments de gas i el que s’obté de forma conjunta amb el petroli cru. Conjuntament amb el petroli es poden trobar grans masses de plàncton marí acumulades en el fons del mar. El carbó mineral és el combustible fòssil que s’utilitza de forma sòlida i que conté essencialment carboni, així com petites quantitats d’hidrogen, oxigen, nitrogen, sofre i altres elements. És el resultat de la degradació d’organismes vegetals durant el transcurs del temps, per l’acció de la calor, la pressió i d’altres fenòmens fisicoquímics naturals. Es pot trobar també en boscos de zones pantanoses. L’energia més utilitzada en el món és l’energia fòssil. Si es considera tot el que està en joc, és de summa importància mesurar i controlar amb exactitud les reserves de combustibles fòssils del planeta. Cal distingir les “reserves identificades”, tot i que no estiguin explotades, i les “reserves probables” que es podrien descobrir amb tecnologies

futures. Segons alguns càlculs, el planeta podrà subministrar energia durant 40 anys més si només s’utilitza el petroli, i més de 200, si es continua utilitzant el carbó. Evidentment, hi ha molts càlculs que poden diferir d’aquests, de la mateixa manera que hi ha diferents alternatives en estudi en l’àmbit nuclear, piles d’hidrogen i, sobretot, energies renovables. L’era dels combustibles fòssils es caracteritza per un model organitzatiu vertical motivat per controlar l’explotació d’aquestes formes d’energia amb uns costos associats al processament del carbó, el

petroli i el gas natural que exigeixen grans quantitats de capitals d’inversió i que han portat a la formació d’empreses energètiques gegantines. Tot i això, la globalització pot representar un estadi final de l’era dels combustibles fòssils en què s’obre un període on cada cop són menys les institucions corporatives que gestionen tant el flux d’energia com l’activitat econòmica en les comunitats de tot el món. La indústria petroliera és el negoci més important del món, constitueix la partida més important de la balança comercial de la majoria de països productors, així com també cal considerar que les companyies més grans del món que cotitzen en borsa són companyies energètiques. El fet que siguin molt poques les companyies que controlen el flux energètic en l’economia fa que s’adoptin posicions úniques per dictar termes a totes les diferents empreses que formen el teixit industrial. Tant en l’àmbit nacional com en el global, la situació està cada cop més controlada per un grup reduït instal·lat, còmodament, en el cim de la piràmide global, repartint l’energia que manté el funcionament de totes les restants activitats econòmiques. A l’actualitat, els combustibles fòssils cobreixen el 85% de les necessitats energètiques del món, el 40% correspon al petroli, el 22% al carbó i el 23% al gas natural. Aquestes xifres poden ser alterades per la gran transformació soferta a països com la Xina i l’Índia on s’ha iniciat un procés d’industrialització, urbanització i modernització que pot provocar un increment notable de petroli i pot ser motiu de conflictes geopolítics. Joan M. Basora Robert Cap del Departament de Medi Ambient de l’Autoritat Portuària de Tarragona


34

DEPARTAMENT COMERCIAL

8cGfik

Visita de los puertos de Panamá

El pasado día 1 de octubre se recibió en esta Autoridad Portuaria a una delegación compuesta, entre otros, por el Administrador y Subdirectora de la Autoridad Marítima de Panamá, con el objetivo de conocer las terminales de graneles de agroalimentarios existentes en el Puerto de Tarragona para establecer sistemas operativos similares y visitaron el almacén mecanizado de TPS en el Muelle de Castilla. TERMINAL DE CONTENEDORES DEL MUELLE DE ANDALUCÍA Durante este trimestre se ha procedido a la adjudicación del contrato para la construcción de la ampliación de la terminal de contenedores en el Muelle de Andalucía que operará DPWorld Tarragona. ESCALAS DE CRUCEROS EN TARRAGONA Durante este tercer trimestre del año se han recibido cinco escalas de cruceros en

el Puerto de Tarragona, según la previsión de este año, destacando la regularización de las escalas de Windstar Cruises y Seabourn Cruise Line a lo largo del año 2008. Como siempre, el Patronato Municipal de Turismo de Tarragona ha instalado a bordo de los buques de crucero un punto de información turística para asesorar a los pasajeros que bajaron a tierra durante la escala.

Gran variedad de mariscos, carnes,verduras, sushi y otros platos típicos asiaticos

Muelle de Levante, bloque 6 local 6-9 • 43004 TARRAGONA • Tel. 977 215 763


35

SERVEI D’ATENCIÓ AL CLIENT

8cGfik

El Puerto de Tarragona realizará una encuesta de satisfacción del cliente

Continuando con los objetivos de mejora de nuestros servicios, la Autoridad Portuaria de Tarragona ha considerado necesario hacer un estudio sobre las inquietudes de la Comunidad Portuaria. La Autoridad Portuaria de Tarragona realizará una encuesta a más de 200 clientes de todos los sectores del negocio marítimo con el ánimo de hacer un análisis exhaustivo acerca de la percepción de todos ellos, así como para ser capaces de extraer los planes de mejora necesarios que hagan de nuestro puerto un puerto moderno, capaz de afrontar los retos que requiere la logística del transporte actual. El estudio de la satisfacción del cliente del Puerto de Tarragona se está realizando mediante la recogida de encuestas dirigidas a los diversos tipos de agentes que realizan sus actividades en el mundo portuario y a los clientes finales. Aquellos clientes de nuestro puerto que deseen cumplimentar la encuesta, la pueden obtener en la web de la APT: www. porttarragona.cat/gp_qualitat_desenv.

Expedientes SAC según tipología. 3er trimestre 2008.

SERVICIO DE ATENCIÓN AL CLIENTE DEL PUERTO DE TARRAGONA Tel: 901 116 658 977 259 462 Fax: 977 259 440 Email: at.client@porttarragona.es

SERVICIO DE ATENCIÓN AL CLIENTE En relación a los expedientes gestionados desde el SAC durante el tercer trimestre de 2008, cabe destacar la gestión de 60 expedientes distribuidos en 35 peticiones de información, 10 reclamaciones, 3 quejas y 12 solicitudes. Las peticiones de información representan un 58% respecto del total de los expedientes tramitados, las reclamaciones un 17%, las quejas un 5% y las solicitudes un 20%.


36

SERVEI D’ATENCIÓ AL CLIENT

8cGfik

Líneas regulares del Puerto de Tarragona DESTINO/FRECUENCIA

NAVIERA

AGENTE

Contenedores ISLAS CANARIAS JSV LOGÍSTICS Semanal ALGECIRAS, TARRAGONA (feeder) MAERSK LINE Semanal BRASIL MAERSK LINE Semanal SALERNO, GIOIA TAURO (feeder) MAERSK LINE Semanal BARCELONA, VALENCIA, ISLAS CANARIAS (feeder) CÍA TRANSATLÁNTICA Semanal ESPAÑOLA, S.A. COLOMBIA, COSTA RICA, PORTUGAL (Lisboa), HAMBURG SÜD ITALIA (vado), Tarragona, Valencia Semanal

Pérez y Cía., S.A. Tlf. 977 217 156 Naviera del Odiel de Contenedores, S.A. Tlf. 977 242 318 Naviera del Odiel de Contenedores, S.A. Tlf. 977 242 318 Naviera del Odiel de Contenedores, S.A. Tlf. 977 242 318 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 AROLA ADUANAS Y CONSIGNACIONES, SL. Tlf. 977 242 814

Servicios de Short Sea Shipping ISLAS CANARIAS (Tenerife, Las Palmas, Arrecife) FLOTA SUARDÍAZ, S.A. Cada 5 días MARRUECOS (Casablanca) FLOTA SUARDÍAZ, S.A. Semanal ITALIA (Livorno) FLOTA SUARDÍAZ, S.A. Cada 3 días ITALIA (Salermo) FLOTA SUARDÍAZ, S.A. Cada 3 días ITALIA (Civitavecchia) FLOTA SUARDÍAZ, S.A. Semanal TURQUIA (Izmir) FLOTA SUARDÍAZ, S.A. Cada 14 días GRECIA NORDANA LINE Quincenal LÍBANO NORDANA LINE Quincenal SÍRIA NORDANA LINE Quincenal TURQUÍA NORDANA LINE Quincenal ARGELIA NORDANA LINE Quincenal EGIPTO NORDANA LINE Quincenal

Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. Tlf. 977 223 466/53 Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. Tlf. 977 223 466/53 Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. Tlf. 977 223 466/53 Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. Tlf. 977 223 466/53 Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. Tlf. 977 223 466/53 Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. Tlf. 977 223 466/53 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947

Ro-ro (Contenedores y carga general) COLOMBIA NORDANA LINE Quincenal BRASIL NORDANA LINE Quincenal PANAMÁ NORDANA LINE Quincenal REPÚBLICA DOMINICANA NORDANA LINE Quincenal VENEZUELA NORDANA LINE Quincenal GUATEMALA NORDANA LINE Quincenal

Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947


SERVEI D’ATENCIÓ AL CLIENT EL SALVADOR NORDANA LINE Quincenal MÉXICO NORDANA LINE Quincenal GOLFO DE EE.UU. NORDANA LINE Quincenal COSTA ESTE DE EE.UU. NORDANA LINE Quincenal

37

8cGfik

Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947 Weco, Agencia Marítima Canarship Tlf. 977 222 947

Ro-ro (sólo vehículos) AUSTRALIA/JAPÓN MARINE K-LINE Mensual COREA DEL SUR EUKOR CAR CARRIERS Cada 10 días

Bergé Marítima, S.A. Tlf. 977 550 500 Bergé Marítima, S.A. Tlf. 977 550 500

Productos siderúrgicos FRANCIA (Fos Sur Mer) RISS TRANSPORT Mensual

Bergé Marítima, S.A. Tlf. 977 550 500

Graneles líquidos HOUSTON/ARABIA SAUDÍ STOLT NIELSEN TRANSPORTATION Mensual

Marítima del Mediteráneo, S.A. Tlf. 977 252 546

Graneles sólidos ALCANAR CEMEX ESPAÑA, S.A. Quincenal ALCUDIA TRANSPORTES MARÍTIMOS ALCUDIA Cada 2 días

Bergé Marítima, S.A. Tlf. 977 550 500 Transportes Marítimos Alcudia, S.A: Tlf. 977 222 218


38

ACTIVITATS CULTURALS

8cGfik

“Línies creuades i records”. Àlvar Calvet

TINGLADO 1 Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPT Del 5 de setembre al 5 d’octubre de 2008

endinsant-se en col·lectius com dones; presoners; malalts mentals; ciutadans residents als Estats Units; persones del seu entorn i del seu passat que l’influïren; artistes i no artistes; professionals del sexe; marroquins (immigrants i no immigrants); el món de la droga; etc.

L’obra d’Àlvar Calvet presenta, signes d’una implicació en tot allò que fa al fet pedagògic i en la relació entre l’art i el públic que a finals de la mateixa dècada esdevindrà

una implicació cada cop més centrada en el fet social i les problemàtiques que l’envolten. Amb el seu treball pretén apropar unes realitats a unes altres tot

Al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, presenta una mostra de treballs que a nivell formal es caracteritzen per la utilització de la línia com a element; línia que esdevé retrat grafològic i alhora símbol de l’humà. Molts dels treballs no han estat mostrats anteriorment a la ciutat de Tarragona, d’altres han estat concebuts per formar part d’un conjunt més gran i aquí, al port, ens els presenta recontextualitzant-los fent una selecció del que Álvar Calvet denomina “les seves obres majors”.


ACTIVITATS CULTURALS

39

8cGfik

Les obres es caracteritzen per la utilitzaci贸 de la l铆nia com a element


40

8cGfik

“Tornar a casa” Marc A. Pérez Olivan

Tinglado 4 Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPT Del 5 al 29 de juny de 2008 En Marc A. Pérez Olivan neix en un país exòtic, Mauritània, d’on s’emporta els cels blau pur de les seves pintures. Arriba a Barcelona amb 13 anys i als 15 comença a treballar en el món del còmic, la il·lustració i la publicitat. Plens de llum i color, els seus quadres ens presenten una visió crítica del món i una certa inquietud pel present. En cap moment s’escapa el plaer estètic ni el missatge d’esperança que produeix la contemplació de les seves obres. Els quadres tendeixen a produir a la vegada serenitat i una certa recuperació de l’autoestima de l’espectador, essent perceptible el geni que sorgeix sota l’expressió surrealista i la cura exquisida de les seves pintures. A més, en aquesta exposició ens mostra uns quadres d’un realisme gens habitual en ell. Com si fossin vinyetes d’un còmic, una sèrie d’imatges reals i quotidianes, una sèrie de mirades indiscretes. Sens dubte, una exposició que ens aporta sensacions tan agradables com la de “Tornar a casa”. G. Funes i C. Lluch

ACTIVITATS CULTURALS


41

ACTIVITATS CULTURALS

8cGfik

“Home i emoció” Tinglado 4 Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPT Del 3 de juliol al 3 d’agost de 2008 Cada producció artística de Marleen Pauwels és el resultat d’un procés de recerca en el qual les polaritats aconsegueixen expressar-se, on els extrems oposats entren en contacte, lluiten... i arriben a un equilibri estètic de llum i foscor, en contrast, però sense colors brillants. La passió no és un contenidor buit en aquest treball en què l’autora ens parla d’un amor intens, de l’enyor, del sofriment i de la mort. Les figures allargades, primes, gairebé fràgils troben la seva força en l’obstinació; la seva energia en la tenacitat i les ganes de sobreviure. Al voltant de –o més exactament mitjançant– la bellesa de les restes de decadència, de desolació i de vandalisme, creixen miralls externs i creix

Tothom pot veure el que semblem, pocs senten el que som (N. Machiavelli)

Marleen Pauwels

la confusió contextual on, una vegada més, apareixen les figures que esperen i ens conten les seves històries.

units en un resultat final. El temps i l’espai s’uneixen amb una tensió plena de forces bipolars.

Parlen en veu baixa de transició, de les seves pors i les seves esperances..., el seu entorn revela amb paraules delicades i signes, fragments plens de significat sobre la vida i la mort. Creixen a partir de les esquerdes de la pintura, de passadissos, de forats on és difícil saber a qui inclouen o exclouen. Divideixen el món horitzontal i vertical dels llenços i des d’allà apareixen

El treball troba el seu nom durant la seva composició. Continua la investigació. No hi ha una última tornada. La ballarina balla prop d’un passat viu. El senyor es plega com el gos del quadre. Qui guia qui i on amb una corda quan els límits cedeixen, però la relació encara no està establerta? Erik de Thaey


42

8cGfik

ACTIVITATS CULTURALS

“In memoriam” Juan Carlos Lozano, Antonio Luque i Fidel Solé

Tinglado 4 Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPT Del 6 d’agost al 28 de setembre de 2008

La memòria és el lloc on convergeixen el temps viscut i el temps imaginat. Un lloc on les visions del passat es tornen borroses com més lluny estiguin del present. A vegades, moltes vegades, queden en el nostre cap moments col·lectius com a propis; i altres vegades els moments més íntims i personals, olors, sabors... queden paralitzats en la nostra ment. Fa alguns anys, Juan Carlos Lozano, Antonio Luque i Fidel Solé, començaren a tenir una memòria comuna, una memòria reforçada pels llaços d’amistat. El temps ha donat experiència, però el vincle que els va unir fa 23 anys mai s’ha trencat. Ara tornen a crear un moment en la seva història personal que volen compartir amb l’espectador. Tres visions sobre alguna cosa tan efímera i arcaica com la memòria es disparen cap a un punt comú: el pas del temps i el present obrint-se camí a empentes entre tres veritats imaginades.


43

8cGfik


44

ACTIVITATS CULTURALS

8cGfik

Estos días azules Breo Tosar Bacarizo

Descendiente de familia muy vinculada al Puerto de Tarragona, presenta el libro Estos días azules. Memorias de su abuelo Julio Bacarizo. Una historia de los campos de aviación en la Guerra Civil .

Breo Tosar, autor.

La obra, que rinde homenaje a aquellas personas que defendieron a capa y espada unos ideales elevados, relata con la intensidad de una novela de aventuras las vivencias reales de un aviador mecánico republicano, hijo de una familia proletaria que renunció a una vida mejor en aras de su compromiso político: “Como mi padre y mis hermanos luché por la libertad que nos arrebataron porque amábamos no una patria ni una bandera, sino esa diosa que pusimos por nombre Libertad.”

Portada del libro.

El joven escritor Breo Tosar es nieto de Julio Bacarizo, protagonista de esta apasionante historia. Licenciado en Humanidades y Diplomado en Magisterio de Lengua Extranjera por las universidades Pompeu Fabra de Barcelona y Rovira i Virgili de Tarragona respectivamente, ha profundizado en el mundo de la educación vinculado a los libros en Suecia, Polonia y Canadá. En la actualidad ejerce como maestro de inglés en un colegio público de Vila-Seca. Breo Tosar describe con gran sensibilidad los relatos que su abuelo le contaba desde niño:“él me enseñó a escuchar” . Estos días azules, que es su primera obra, explica las memorias de Julio Bacarizo, un aviador republicano que luchó en el Ebro y en otros muchos frentes, siempre en los campos de aviación de las FARE (Fuerzas Aéreas de la República) –aunque al principio de la guerra civil se alistó en las Milicias Ferroviarias.

El libro fue presentado el pasado mes de junio en el Museu d’Art Modern de Tarragona, en colaboración con la Diputació de Tarragona, ante la mirada emocionada del abuelo, Julio Bacarizo, después de otras presentaciones en Bishop’s University en Canadá y en el Mueso del Aire de Madrid. Breo Tosar afirma que este libro “es el regalo que cualquier nieto querría hacer a un abuelo”. En definitiva, el autor expone con gran destreza los sentimientos de un hombre cuya gran pasión fue, más allá de la lucha, el anhelo de volar.

“El arte de vivir se parece más a la lucha que a la danza…” Marco Aurelio


45

HOMENATGE

8cGfik

“Endavant… esteu a casa vostra” Aquestes paraules donaran a partir d’ara la benvinguda al visitant de la sala d’exposicions que porta el nom de l’amic Josep Lluís. El vestíbul del Tinglado 4 es va quedar petit el dia 6 d’octubre per acollir la gran quantitat d’amics que es van voler afegir a l’homenatge que el Port de Tarragona va oferir a la persona d’en Josep Lluís Navarro que morí l’any 2007 amb motiu dels més de 38 anys que va treballar al Port de Tarragona. Nombroses autoritats també es van aplegar a un acte tan emotiu, entre d’altres, l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros; el president de la Diputació, Josep Poblet i el president de l’Autoritat Portuària. Tots ells, amb paraules expressades des del bell mig del cor, van homenatjar l’incansable i constant treball i la seva gran vàlua com a persona.

Entrega del retrat de Menpo a la família del Josep Lluís.

L’artista Menpo va lliurar a la familia un retrat del Josep Lluís.

Placa conmemorativa a l’entrada del Tinglado 4.

El Port ret homenatge a Josep Lluís Navarro


46

SERVEI LINGÜÍSTIC

8cGfik

Un espai virtual per aprendre català

Servei Lingüístic de Català del Port de Tarragona http://www.porttarragona.cat C/ d’Anselm Clavé, 2 1r 43004 Tarragona Telèfon: 977 213 074 Fax: 977 240 142 serv.ling@porttarragona.es Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h

La Generalitat de Catalunya, des de la Secretaria de Política Lingüística, posa a l’abast de tothom un espai virtual d’aprenentatge i de materials didàctics per aprendre la llengua catalana: parla.cat Aquest entorn virtual permet la difusió de recursos, eines i materials didàctics relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua catalana i ofereix una proposta formativa organitzada en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència. De moment, estan disponibles els cursos de nivell bàsic i elemental. Tots dos nivells es divideixen en tres graus i cada grau té una durada aproximada d’uns tres mesos que equival a unes 45 hores de dedicació. Els cursos s’ofereixen en dues modalitats d’aprenentatge, la modalitat lliure i la modalitat amb tutoria. La modalitat lliure permet l’aprenentatge totalment autò-nom, ja que els materials són de lliure accés, és a dir, de manera totalment gratuïta. La modalitat amb tutoria és de pagament i està gestionada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (www. cpnl.cat/) i l’Institut Ramon Llull (www. llull.cat/_cat). Aquest servei, que facilita l’accés a una aula que disposa d’eines de

comunicació per a la interacció entre els membres de la comunitat virtual, té un preu de 90 € i el pagament es fa mitjançant PayPal. Les persones inscrites en el curs Parla.cat poden optar als certificats de coneixement que expedeix la Secretaria de Política Lingüística i l’Institut Ramon Llull. Com en els cursos presencials, a l’entorn virtual hi ha una prova de nivell, que permet a l’aprenent saber quin és el seu nivell de coneixement de català. Abans, però, cal emplenar el formulari d’accés. L’usuari rebrà per correu electrònic la contrasenya que li permetrà entrar a l’espai virtual d’aprenentatge i, a més, inscriure’s en una de les dues modalitats en què s’ofereix el curs: lliure o amb tutoria. Si s’opta per la tutoria, cal fer una prova en el moment de la inscripció. Aquesta prova és obligatòria per l’aprenent que desitja realitzar aquesta modalitat ja que permet conèixer el grau en què s’haurà de matricular. També hi ha un apartat de calendari on l’aprenent

trobarà els terminis d’inscripció de les accions formatives tutoritzades. Des de l’adreça www.parla.cat es pot visualitzar el contingut d’aquest entorn virtual d’aprenentatge, i entrar en la demo per veure’n una demostració. Aquest espai virtual també posa a l’abast del professorat de llengua catalana una selecció de recursos creats per als cursos i ofereix la possibilitat d’aportar nous materials didàctics de creació pròpia i contribuir així a l’ampliació de les activitats didàctiques. També dóna l’oportunitat de compartir i intercanviar experiències i coneixements amb altres professionals. Per a qui desitgi visitar un espai de contingut lúdic i cultural, la Rambla virtual és l’apartat que permetrà els usuaris accedir a mitjans de comunicació digitals, portals de literatura, biblioteques en línia, vídeos, etc. i interactuar en xats i fòrums amb els altres membres de la comunitat.

320 llocs per aprendre català Al web de la llengua catalana (http://www.gencat.cat/llengua/publicacions) podeu consultar l’opuscle amb la relació de centres que ofereixen cursos i autoaprenentatge de català a Catalunya durant el curs 2008-2009.


47

“LA CAIXA”

8cGfik

Chillida 1980-2000

L’Obra Social ”la Caixa” i el Museu Chillida-Leku reuneixen 58 obres fetes durant l’etapa de maduresa de l’artista, una de les més creatives «Amb una línia el món s’uneix, amb una línia el món es divideix, dibuixar és bonic i brutal», va dir Eduardo Chillida (19242002). Altres afirmacions seves, tan certes com senzilles, són les següents: «Em mesuro cada dia per saber si he crescut, no per saber quina alçada faig», «Tot el meu treball és fill de la pregunta. Sóc un especialista en preguntes. Algunes, sense resposta». L’exposició Chillida 1980-2000 és un homenatge a aquest gran artista, creador d’un nou llenguatge escultòric, a través de cinquanta-vuit obres fetes entre el 1980 i el 2000, precisament l’etapa de maduresa de l’artista i un dels períodes més prolífics i creatius. La mostra és fruit de la col·laboració entre l’Obra Social ”la Caixa” i el Museu Chillida-Leku, encarregat de preservar el llegat de l’artista. Les peces seleccionades mostren la varietat, la riquesa i la qualitat extraordinària de les creacions de Chillida, ja que recullen tots els aspectes de la seva producció: des de les escultures destinades a espais públics, amb projectes i maquetes, fins a les gravitacions dels anys vuitanta, que exploren les possibilitats escultòriques del paper i el dibuix, així com escultures de terracota, d’acer i d’alabastre. Així mateix, l’exposició permet reconstruir el joc de Chillida amb la naturalesa i l’arquitectura, i també la gran capacitat de formalització i creació de símbols contemporanis. «Eduardo Chillida ha entès potser millor que ningú que l’univers s’expressa en formes

Esertoki IV i Esertoki V. 1992. Acer.

abans que no pas en significats», escriu Carlos Aurtenetxe, poeta i amic personal de l’artista, en un dels textos del catàleg elaborat amb motiu de l’exposició. Un dels objectius de l’Obra Social ”la Caixa” és acostar a la gent l’art del nostre temps. La Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa”, que es va crear a mitjan anys vuitanta, va tenir com a punt de partida artistes com Chillida, que, a partir d’experiències d’avantguarda, van desenvolupar un art personal que va influir decisivament en les noves generacions de creadors. Per la varietat i la riquesa de la

seva producció, per la recerca constant de formes i materials nous, per l’arrelament a la terra i per la seva indiscutible vocació cosmopolita, Chillida ha estat un model. Un dels punts culminants de la seva concepció de l’art és el Museu ChillidaLeku, a la localitat d’Hernani, on es concentra una part molt important de la seva obra. Nascut a Sant Sebastià el 1924, Chillida ja era un artista reconegut internacionalment l’any 1980. La seva obra s’havia presentat ja als grans museus d’Europa i els Estats Units, i les seves intervencions en espais


48

“LA CAIXA”

8cGfik

públics havien contribuït d’una manera molt important a renovar l’escultura monumental. Chillida tenia llavors 56 anys i la seva carrera estava a punt de fer un gir decisiu. Entre el 1980 i el 2002 va viure un període de plena maduresa. Mentre que a les escultures juvenils prevalen la força i l’agilitat física, la seva obra de maduresa és cada vegada més conceptual. L’univers de Chillida es caracteritza per contrastos aguts: formes rotundes de pedra i metall, collages que despleguen totes les dimensions de l’espai, escultures que evoquen les eines tradicionals i l’intangible representat per peces d’alabastre que recorden les ones del mar. A partir del 1980 l’artista hi va incorporar formes i materials nous (taules, esteles, formigó, terracota, etc.), va aprofundir en la dimensió arquitectònica de la seva escultura i va estudiar la relació entre la forma i l’entorn en una sèrie d’intervencions en carrers, places i parcs a Alemanya, Espanya, Suïssa, Finlàndia i el Japó, entre altres països. El resultat és un conjunt extraordinari d’escultures, relleus, dibuixos i obra gràfica que són testimoni d’un dels períodes més prolífics i creatius de l’artista. Un dels conceptes bàsics d’aquesta època és la idea d’«habitar». L’obra s’inscriu en el paisatge natural o urbà i contribueix a crear un ordre nou. La percepció, la reflexió i el pensament s’imposen al treball físic, l’espontaneïtat i la immediatesa. Sense renunciar als formats monumentals, Chillida concedeix cada vegada més importància al procés i desenvolupa minuciosament els seus projectes a partir d’esbossos i estudis. Destaquen especialment les lurras (escultures de terracota), que suggereixen espais interiors, signes indesxifrables que ens remeten als nostres orígens; i les gravitacions, obres de paper cosides i penjades de fils molt prims, en què la presència del límit actua com a generador d’espai a través del joc dels diferents plans. Les formes es fan cada vegada més compactes. S’aixequen de terra i es presenten davant la mirada de l’espectador com a signes d’interrogació metafísics. A partir d’un procés d’introspecció i depuració extremes, l’obra de Chillida es converteix en un símbol de pertinença a la terra i d’obertura al món.

Lurra 81. 1983. Terracota.

Projecte per a homenatge a Hokusai. 1991. Acer.

Chillida 1980-2000

Del 17 de setembre fins al 23 de novembre Centre Social i Cultural Tarragona de l’Obra Social “la Caixa” Cristòfol Colom, 2 (al costat de la font del Centenari) Tarragona Horari: Feiners de 10 a 21 h Dissabtes i festius d’11 a 14 i de 16 a 21h Servei d’Informació www.laCaixa.es/ObraSocial Tel. 977 254 336 De dilluns a diumenge, de 9 a 20 h Entrada gratuïta a l’exposició


49

REIAL CLUB NÀUTIC

8cGfik

Reial Club Nàutic Aquest any han passat per les instal·lacions del Club gairebé 700 nois/es amb edats compreses entre els 4 i els 16 anys per a realitzar les activitats d’estiu programades: Casal de Mar, Sport & Nàutic, Nàutic Summer i cursets de vela. El Casal de Mar són activitats ludicoesportives adreçades a nois/es d’entre 4 i 8 anys. Es realitzen activitats físiques, esportives, manualitats, i activitats pròpies de la mar. El Sport & Nàutic està adreçat a nois/es de 8 a 12 anys i és una barreja d’activitats nàutiques com ara la vela, el rem, el caiac..., juntament amb d’altres d’esportives, com ara el futbol, bàsquet, pàdel... El Nàutic Summer està orientat a adolescents entre 12 i 16 anys i és un compendi d’activitats nàutiques com ara la vela, el rem, la natació, el piragüisme, el llagut, el submarinisme, el windsurf... Els Cursets de Vela podien ser tant d’iniciació com de perfeccionament. Els cursets incloïen classe teòrica sobre els conceptes bàsics de vela lleugera i classes pràctiques a la mar. Aquests cursos segueixen els estàndards de la Federació Catalana de Vela. A banda d’aquestes activitats el nostre Club n’ha organitzat d’altres en el darrer trimestre com ara: la LXXXIIena edició de

la Travessia al Port de Tarragona (la més antiga de l’Estat Espanyol), les 6enes 12 hores de remergòmetre a la Rambla Nova, la Regata Imperial Tarraco Bayer de 420 i

la Regata Santa Tecla de Creuers, activitats aquestes dues últimes integrades al programa d’actes de la patrona de la nostra ciutat.


50

NOTÍCIES D’EMPRESA

8cGfik

BS Leasing Náutico, la opción más atractiva para financiar embarcaciones de uso industrial o comercial

Banco Sabadell, a través de sus marcas SabadellAtlántico y Banco Herrero, ha lanzado al mercado un innovador producto mediante el cual se pueden financiar, a medio o largo plazo, embarcaciones recreativas nuevas, destinadas a uso industrial o comercial, suministradas por proveedores nacionales o extranjeros. Mediante este nuevo producto, Banco Sabadell da respuesta a una necesidad puesta de manifiesto en repetidas ocasiones por las empresas del sector náutico: la creación de ofertas financieras específicamente destinadas a la adquisición de sus productos. En otros países de nuestro entorno, ya hace años que el leasing náutico se ha consolidado como una de las opciones más efectivas a la hora de adquirir una embarcación. Si analizamos los datos de este sector económico en nuestro país, resulta evidente que este es un mercado muy activo y en constante crecimiento. El volumen de negocio del sector es superior a los 2.000 millones de euros, con un crecimiento del 3% anual y más de 11.000 puestos de trabajo. Las ventas de embarcaciones se incrementan un 7,10% anual y las de embarcaciones recreativas crecen un 3,08% de un año a otro. Anualmente, se matriculan más de 12.000 nuevas embarcaciones y, actualmente, la flota de embarcaciones de recreo españolas supera los 300.000 barcos. Cada año, se emiten en nuestro país cerca de 38.000 nuevas titulaciones náuticas.

Los frenos del sector Sin embargo, el sector náutico se enfrenta a una serie de problemas que dificultan su crecimiento, entre las que podrían destacarse: • Inexistencia de condiciones fiscales y de instrumentos de financiación para embarcaciones de uso particular, que sí existen en Italia o Francia, por ejemplo. • En España, el leasing náutico es un producto residual y por motivos legales sólo puede emplearse para financiar embarcaciones destinadas a uso comercial e industrial. En cambio, en países como Italia o Francia también se puede hacer una modalidad de leasing para embarcaciones de uso particular, con tratamiento preferencial en el IVA aplicado de leasing. El leasing náutico de Banco Sabadell Mediante esta nueva modalidad de leasing se hace más fácil la financiación de embarcaciones recreativas nuevas, destinadas a uso industrial o comercial, facturadas por proveedores nacionales o extranjeros. Se financian operaciones por un importe mínimo de 100.000 euros, con un plazo de

24 a 84 meses, en cuotas mensuales fijas o variables. Se puede financiar en torno al 80% de la operación. Las operaciones incluyen también una póliza de seguro a todo riesgo y de responsabilidad civil. Quienes financien su embarcación por medio de este nuevo producto que les ofrece Banco Sabadell, se beneficiarán también de los siguientes servicios añadidos: • Realización de los trámites de matriculación de la embarcación a través de una gestoría especializada. • Financiación del IVA de la compraventa. • Posibilidad de acogerse a una amortización fiscal acelerada. • Contratación de un seguro náutico a través de una correduría especializada. • Opción de compra de la embarcación a la finalización del contrato financiero. Leasing para usos recreativos Banco Sabadell tiene firmados acuerdos de colaboración con entidades italianas y francesas que le permiten intermediar en operaciones de leasing destinadas a financiar embarcaciones recreativas para uso particular.

Compossar

Fa algun temps, difícilment ens hauríem imaginat la possibilitat de tenir una tanca publicitària al jardí o la façana de casa nostra. Ara, aplicant aquesta tecnologia, però feta a la nostra mida, li podem trobar altres utilitats. Un bon exemple és usar-la com a element decoratiu en jardins o com a murs separadors en pistes esportives, àrees de serveis d’empreses i zones comunitàries.

les zones destinades a aparcament o senzillament, per a dignificar aquelles tanques que amb el pas del temps i els efectes climatològics, han quedat en mal estat, o, simplement, per a personalitzar una determinada zona.

En l’aspecte purament industrial, resulta una excel·lent solució per a marcar els límits entre les diferents empreses,

COMPOSSAR, sempre a la recerca per tal de complir amb els nous reptes, presenta la lona FORADADA, un material sintètic el

qual ens permet actualment fer tot això que acabem de dir. Un bon rendiment en la impressió, amb una estructura transformable i molt lleugera i de fàcil instal·lació, són els trets més característics d’aquesta versió bastant més a l’abast de tothom, si bé també s’han tingut en compte altres consideracions, com la durabilitat de la impressió, una


51

NOTÍCIES D’EMPRESA

estudiada resistència al vent de la lona i un manteniment de tot el muntatge pràcticament nul.

8cGfik

Exemples de lona foradada.

L’estructura que emmarca la lona impresa i que alhora la manté tensada, permet treballar des de petites a grans dimensions i resulta molt fàcil d’instal·lar, sigui de forma independent o formant part d’alguna altra estructura ja existent, i si aquesta fos prou estable, fins i tot es pot aplicar directament, prescindint del marc. També cal dir que la lona plàstica perforada permet una impressió de qualitat i està especialment dissenyada per a suportar les inclemències meteorològiques. Compossar Produccions Gràfiques & Publicitàries 977·550·445 - www.compossar.es

Dignificació de tanques en mal estat.


52

NOTÍCIES D’EMPRESA

8cGfik

Unique mejora su consultora virtual, “Alejandra”, para combatir el paro.

Se trata de un apartado con un módulo didáctico que incluye todos los aspectos a tener en cuenta a la hora de elaborar y redactar el “currículum Ganador” y lograr así ser el mejor en tiempos difíciles. El candidato puede seleccionar un modelo de currículum en función de sus competencias. competitiva en la que es importante para que el perfil del candidato se adecue al puesto ofertado. “Esta herramienta sin duda mejorará las habilidades y competencias de aquellos aspirantes a un puesto de trabajo que pongan en práctica todos los consejos que allí exponemos” indicó la Directora General de Unique Gina Opdebeeck. “Los cientos de miles de visitas a nuestra Consultora Virtual “Alejandra” son sin duda, una eficaz herramienta para combatir los tiempos de incertidumbre en el empleo que estamos viviendo en estos momentos” concluyó Opdebeeck. Carlos Cobos Director de Comunicación Corporativa USG People Spain Tel.: 610.21.17.33 E-Mail: carlos.cobos@usgpeople.es www.unique.es La empresa de Trabajo Temporal Unique, perteneciente al grupo holandés USG People, ha mejorado su consultora virtual “Alejandra”, para combatir la actual subida de la cuota de paro. Se trata de un apartado con un módulo didáctico con todas las frases a tener en cuenta a la hora de redactar un buen currículum, así como con una selección de ejemplos de CV para cada especialización y con una sección para que cada candidato elabore el suyo dependiendo de sus necesidades. El objetivo de esta mejora de “Alejandra” es ayudar a elaborar “El currículum Ganador”, para lo que esta plataforma virtual enseña a redactarlos estructurados y de forma clara e informativa, al mismo tiempo que apoye la cand¡datura. Este apoyo a la candidatura también se facilita con los diferentes modelos a elegir según las competencias del candidato que son: Finance, Call Team, Europeo, Office, Technicum y Generación Y. Pero nada de lo dicho hasta el momento

sería posible sin saber qué es un currículum. De ahí que “Alejandra” explique lo que es, cómo se debe escribir, los apartados que debe tener, los temas que no se deben incluir y cómo se debe hacer una carta de presentación. “Alejandra” es una plataforma de capacitación virtual que ayuda a buscar trabajo mediante varias herramientas interactivas, a la vez que dirige el desarrollo profesional de los internautas, con apartados como el Testódromo, que ayuda a los visitantes a mejorar sus habilidades lingüísticas y numéricas con simuladores de los exámenes de selección que realizan algunas empresas. Además, en la web de Unique (www. unique.es) se puede disponer de una Guía para Candidatos en la que se pueden ensayar preguntas y respuestas sobre: la formación, el puesto, la experiencia, el futuro, la personalidad o las condiciones. Un apartado práctico para preparar una entrevista de trabajo en una época

Gina Opdebeeck.


53

ACTIVITATS SOCIALS

8cGfik

Els clubs socials del Port continuen amb la seva activitat PICHT AND PUTT I GOLF El 21 de setembre, tres jugadors de la nostra Associació, van participar a l’Open Santa Tecla, organitzat al Pitch&Putt La Figuerola. Aquesta edició de la prova es va dedicar especialment a la memòria del nostre company desaparegut Josep Lluís Navarro, per la seva col·laboració en les edicions anteriors.

Open Santa Tecla.

Open Santa Tecla.

Open Santa Tecla.

Open Santa Tecla.


54

ACTIVITATS SOCIALS

8cGfik

PICHT AND PUTT I GOLF La Secció de Picht and Putt i Golf va organitzar, el passat dia 11 de juliol, al Centre de Golf del Vendrell, el II Torneig de Picht and Putt de les Festes del Carme. Els equips, formats per tres jugadors, van participar d’una agradable jornada de picht and putt. L’equip guanyador, compost per De la Torre, Sánchez Iranzo i Rollán es va imposar a la classificació final amb 49 cops (6 sota el par). En finalitzar la jornada, es va procedir a fer el lliurament de premis als equips guanyadors i vàrem gaudir d’un berenar al mateix bar del Club.

Aperitiu del Torneig de Pàdel.

PÀDEL El dia 16 de juliol es va portar a terme el torneig de pàdel, en paral·lel, a les instal·lacions del Tennis Park i del Club Gimnàstic de Tarragona amb un total de 26 jugadors. Enguany, la representació d’empreses de la Comunitat Portuària va ser força important. Bergé, Contarsa, Prevenport i Cemapt, juntament amb l’Autoritat Portuària van participar amb equips formats, majoritàriament, per parelles mixtes. En finalitzar la jornada, especialment intensa i dura atès el nombre de partits, el ritme imposat i les altes temperatures, vàrem gaudir d’un aperitiu al bar del Tennis Nàstic i es va procedir a fer el lliurament de premis a les parelles guanyadores.

Torneig de Pàdel.

A la final hi van arribar els equips del Cemapt i de Prevenport. Aquest últim va guanyar el torneig en un partit disputat. CLUB CICLISTA Diumenge, 28 de setembre de 2008 El passat diumenge 28 de setembre, el Grup Ciclista del Port de Tarragona va fer una ofrena floral en la zona de la Xaconera, prop de la població d’Ardenya, tot commemorant el primer aniversari de la mort del nostre company Josep Lluís Navarro. Aquest acte va consistir en fer un tomb amb bicicleta per les nostres contrades (tres alzines, Perafort, pantà, la Cativera i la Xaconera) i, un cop arribats en aquell indret, es va fer l’ofrena floral. Tot seguit

Josep Lluís Navarro Royo.

hi va haver un esmorzar de germanor amb tots els participants i la ruta ciclista va

continuar per camins diferents fins arribar altre cop a Tarragona.


ACTIVITATS SOCIALS

55

8cGfik

SENDERISME En el programa de senderisme d’aquest últim trimestre podrem gaudir de les següents sortides: el dia 26 d’octubre “El camí de Muntanya d’Alcanar”, el 8-9 de novembre un cap de setmana pels camins de la Terreta, comarca amb espectaculars paratges al Pallars Jussà, i que aquest any s’ha plantejat amb recorreguts més fàcils. En aquesta ocasió visitarem un bosc que té un aire molt especial i on podrem veure alguns exemples de l’art megalític; també visitarem l’antiga pedrera d’on s’extreia la pedra que es feia servir per a la construcció de la presa de les Escales. El 16 de novembre “A Conesa la bellesa” i el 14 de desembre “Caput Fontis”. A la comarca de la Terreta, després de creuar la Serra de Sant Gervàs pel pas del Portús una magnifica vista sobre la Serra del Cadí al Pirineu.

A Saladern, una antiga quadra que pertany al terme de Conesa, avui una petita masia i punt intermedi de la sortida “A Conesa la bellesa”, una fotografia dels que hi vàrem anar el dissabte 4 d’octubre per reconèixer el recorregut. Sortida molt fàcil, de 11,2 km amb un desnivell de 225 metres, pedalable 100%, ideal per iniciar-se en el senderisme i que, amb bon temps, és quasi un passeig.


56

FUNDACIÓ CAIXA TARRAGONA

8cGfik

Paisatges del sud

La Fundació Caixa Tarragona presenta l’exposició “Paisatges del sud”, una antologia paisatgística que recorre un període històric comprès entre finals del segle XIX i la segona meitat del segle XX. L’exposició recull el testimoni plàstic de vint-i-set artistes de diverses èpoques amb l’obra dels quals es revisa més de cent anys d’evolució artística: des del romanticisme, passant pel realisme, el modernisme, el post-modernisme, el noucentisme, fins als llenguatges contemporanis. En paral·lel, també es recorda les singulars creacions d’artistes que han treballat al marge de moviments i escoles, però que han destacat per la seva personalitat. L’àmplia selecció d’autors i el ventall d’estils que mostra l’exposició ha permès plantejar una antològica paisatgística força rica de continguts i tècniques en què es poden observar les interrelacions personals i les influències que es varen produir entre alguns dels artistes que hi són representats. Una temàtica comuna vertebra tot el discurs: el retrat dels paisatges de la Catalunya meridional. També es dedica especial atenció a Pablo Picasso amb motiu de l’imminent centenari de la segona estada que el genial artista féu a Horta de Sant Joan, durant la qual consagraria el paisatge tarragoní com a referent universal del cubisme. Una de les línies de treball de la Fundació Caixa Tarragona és la revisió de creadors del territori més pròxim, o bé la documentació d’obres patrimonials realitzades en les seves contrades. L’exposició “Paisatges del Sud” se situa en aquest context volent mostrar com diferents artistes –nascuts a les comarques tarragonines o bé sent-hi de pas– han vist o han interpretat la geografia i les vistes del sud de Catalunya des de la tradició paisatgística, entesa tant des del punt de vista de paisatge natural com des de la visió de paisatge cultural. VISITES GUIADES I TALLER EDUCATIU La Fundació Caixa Tarragona organitza visites i tallers per a centres educatius i centres cívics acompanyades de material pedagògic específic per als diferents nivells, per tal de donar a conèixer el paisatgisme a través de la pintura. Els centres escolars han de concertar la visita prèviament trucant al 977 224 763.

Horari de visita Feiners: d’11 a 13 h. i de 17’30 a 21 h. Caps de setmana i festius: D’11 a 14 h. i de 18 a 21 h. Visites guiades gratuïtes: Dissabtes, 19 h.

Visites i tallers per a centres escolars. Inscripció prèvia al telèfon 977224763 En les visites guiades dels dissabtes 26 de setembre i 25 d’octubre hi haurà servei de traducció a la llengua de signes per a persones sordes.


57

QUALITAT

8cGfik

Pla de formació de la Comunitat Portuària de Tarragona Conveni de col·laboració entre l’APT i el centre de formació ocupacional novatècnica, S.L., per a la gestió del pla de formació de la comunitat portuària El Pla de Formació de la Comunitat Portuària de Tarragona (PFCP) va ser una de les primeres fites del Pla de Qualitat del Port de Tarragona, el qual va néixer amb l’objectiu d’incrementar la satisfacció del client i la seva fidelització a través de la millora en la qualitat del servei. L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) lidera des de fa 10 anys el PFCP, amb l’objectiu de definir, desenvolupar i gestionar accions formatives que permetin dotar d’eines, coneixements i metodologies útils a les persones que desenvolupen la seva feina en la Comunitat Portuària, per tal d’ajudar les empreses a afrontar amb èxit el seu creixement vinculat al del Port, les situacions de canvi continu a les que estan sotmeses per l’increment de la competitivitat, la globalització econòmica, les noves tecnologies, etc. Actualment, l’APT considera que el PFCP ha assolit un grau de maduresa que permet avançar cap a un model de gestió més professional i basat en el colideratge de les diferents empreses de la Comunitat Portuària adherides al PFCP. Per això, el Departament de Planificació i Desenvolupament Estratègic de l’APT, responsable de la gestió del PFCP, es va plantejar a principis de 2008 dur la gestió del PFCP mitjançant una empresa o entitat professional especialitzada en formació

perquè l’administri, sota la tutela de l’APT, a través de l’esmentat Departament, amb la col·laboració, participació i major implicació de la Comunitat Portuària, per tal d’atorgar un major valor al PFCP. En aquest sentit, després d’un procés de selecció, l’APT ha signat un conveni de col·laboració amb el Centre de Formació Ocupacional Novatècnica, S.L. per a què gestioni el PFCP. La gestió que se li encomana a aquesta empresa abasta totes les activitats i tasques derivades de la planificació, organització i control de la formació de la Comunitat Portuària inclosa en el PFCP, de manera que permeti assolir els següents principals objectius: • Conèixer les necessitats formatives de la Comunitat Portuària. • Planificar la formació de la Comunitat Portuària. • Identificar a quins tipus de subvencions o d’ajudes és possible acollir-se. • Tramitar les subvencions o ajudes. • Organitzar, impartir i controlar el desenvolupament de les accions formatives. • Avaluar els resultats i presentar indicadors i informes. Per tal d’aconseguir el model de colideratge amb les empreses, l’APT constituirà el Comitè Gestor de la Qualitat per al Pla de

Formació de la Comunitat Portuària com a òrgan màxim gestor del Pla de Qualitat, format per membres de l’APT i de la Comunitat Portuària, el qual, mitjançant les seves funcions, serà responsable de la gestió i desenvolupament del PFCP i establirà les directrius i objectius a aconseguir. El Centre de Formació Ocupacional Novatècnica, S.L. està acreditat, per part de l’Autoritat Portuària de Tarragona, com un membre més de la Comunitat Portuària per accedir al recinte portuari i contactar amb les empreses, entitats i organismes que la componen per dur a terme les tasques encomanades derivades dels esmentats objectius. El primer pas per realitzar una aproximació sobre les necessitats de formació del conjunt de la Comunitat Portuària i de conèixer les propostes que puguin tenir els diferents agents s’està duent a terme recollint una enquesta. En la web de l’Autoritat Portuària de Tarragona, apartat Pla de Qualitat/ Desenvolupament/Formació i Comunicació de la Comunitat Portuària, es pot obtenir el formulari de l’enquesta abans esmentada, el d’adhesió al PFCP i el d’autorització de rebre informació per correu electrònic. També s’hi poden consultar els darrers indicadors del PFCP.


58

ENGLISH TRANSLATION

8cGfik

Apportt, More than fifteen years working for the interests of all our members

For more than fifteen years, APPORTT has carried out an exhaustive international projection plan for the Port of Tarragona. The results show that we have succeeded in positioning the Port of Tarragona as the LEADING INTERMODAL LOGISTICS PLATFORM IN THE MEDITERRANEAN. The trust placed in us by operators from all over the world is a consequence of the unceasing promotional work carried out by APPORTT, with the support of our members who have believed in our projects. APPORTT channels all the existing concerns, both public and private, on the projection and promotion of the Port of Tarragona. Fully consolidated since its creation, it has been successful in bringing together private initiative and public administrations with a single common objective - the promotion of the Port of Tarragona. The Group is recognised in all fields as an important partner and disseminator of the Port of Tarragona, and can count on the substantial support of the more than 160 associates who currently make up APPORTT, an association to which we are

Apportt has always been a reference for international trade always pleased to welcome new members. We believe that our work, our enthusiasm, and our creativity continue to be of great benefit to the Port and to the Tarragona area as a whole. APPORTT has organised a multitude of workshops for business groupings around the country: Catalonia, Aragon, the Community of Madrid, Castilla – La Mancha, the Balearic Islands, etc. APPORTT has also organised trade missions to different geographical areas around the globe. These are aimed at consolidating the leading position held by the Port of Tarragona and facilitating business contacts between our members and operators from all over the world, including Morocco,

Tunisia, Israel, Southeast Asia, Argentina, Chile and all the European countries of the Mediterranean basin. APPORTT has also represented its members in different international forums and trade fairs, such as the TOC, SIL, LogisExpo, SITL, Alacat, etc. The Group has successfully organised various events with an international repercussion aimed at focusing the attention of the world’s port and logistics sectors on the Port of Tarragona. These events include the three editions of the Intermodal Logistics Symposium. Port of Tarragona held in our city in May 2001, June 2004 and June 2007. The objective of the conference is to discuss and participate in the future of the Port of Tarragona in the area of intermodal transport. It is also an opportunity to bring together all the bodies that have an interest in ports and who consider the Port of Tarragona to be a first-rate logistics platform for the Mediterranean.

Promoción del Tráfico Marítimo de Corta Distancia-Short Sea Promotion Centre. We have produced a wide range of publications in support of our promotional activities: traffic statistics, information on regular lines, annual management reports and the quarterly magazine alPORT, which is also currently celebrating its sixth birthday. In recognition of its work, the Tarragona Chamber of Commerce, Industry and Shipping awarded APPORTT its prize for the best international strategy.

In the different editions, delegates discussed such important subjects as intermodality and infrastructure, international trade, the prospects for the evolution of traffic in the Mediterranean, the new technologies applied to logistics, the importance of the ZAL in the port, and short sea shipping.

On the part of the European Commission we also received the distinction of being asked to form part of the AL-INVEST INTERNATIONAL COOPERATION programme. Together with European and Latin American partners, in recent years APPORTT has organised various International Cooperation Meetings on Transport and Logistics, which are always held within the framework of the SIL International Logistics Fair. Hundreds of firms from both sides of the Atlantic have taken part in the events, making business contacts and investment and trade agreements. It is, without a doubt, a contributing factor that has allowed the Port of Tarragona to reach its position as an integrated transport and logistics platform for international trade.

APPORTT has always been a reference for international trade among all our members. We have coordinated various studies with the aim of meeting the needs of our members and the business fabric of our region.

This has been yet another year in which we have continued to work for the interests of our members, promoting with passion and enthusiasm the Port of Tarragona and the more than 160 firms and institutions that have placed their trust in us.

It is important to mention that APPORTT is a member of the Asociación Española de

Josep Saltó President of APPORTT


59

ENGLISH TRANSLATION

8cGfik

III Symposium of Intermodal Logistics. Port of Tarragona

That was the birth of APPORTT, an economic interest group with the vocation and intention of providing an extensive service for the whole Port Community and all those firms and other bodies that wished to join it. In the intervening years it has undertaken the important and worthwhile task of assessment and organisation of trade missions and other events. These have allowed the various firms to enjoy an improvement in their business and they have undoubtedly had an impact on the eclosion of the Port of Tarragona and the major expansion brought about by the large number of firms operating in it.

It was in 1992 that the Port of Tarragona, anticipating the world trend in logistics, decided to unite the efforts of all those who participated directly or indirectly in the port’s operations, with the aim of projecting it as a first-class logistics platform and offering a wide range of services as part of a comprehensive offer.

Thanks to constant hard work, many firms and institutions have committed to and supported the Group’s promotional work. It is obvious that the Group is well known in all fields as a major collaborator and promoter of the Port of Tarragona, with the important support of the more than 160 members that currently make up the group (new members are always welcome). We continue to believe in the APPORTT project, for the benefit of the Port of Tarragona and the Tarragona region.

Josep Antón Burgasé President of the Port of Tarragona


60

ENGLISH TRANSLATION

8cGfik

Extension work on the new Andalusia wharf

The Port of Tarragona board of directors, meeting in an ordinary session last October 7th, approved the adjudication of the extension work on the Andalusia Wharf for the construction of a container terminal and the diversion and transfer of the final section of the ASESA jetty facilities. The period established for this work is twenty-four months, meaning that it is expected to be finished by the end of 2010, at which time the new terminal will be able to operate completely normally. After analysing all the tenders received, the contract was awarded to a temporary consortium made up of Dragados, S.A., Comsa, S.A. and Flota Proyectos Singulares, S.A. for the sum of 50,400,394.83 euros, a major amount that once again demonstrates the Port of Tarragona’s will to invest in the expansion and modernisation of its facilities. It should be emphasised that this project was initially put out to tender for a total of sixty-seven million euros and that all the offers received were for less than that initial sum. We can also state that this is probably the largest civil engineering project that will be carried out in our area in the coming months, a fact that highlights the importance of this project for the port community and its area of influence. In terms of the work to be carried out, the first part will be the extension of the

current ASESA jetty in a straight line, the last four hundred metres, and, at the same time, the removal the front section that is preventing the growth of the wharf. This will allow it to be extended to forty hectares. The new section of the jetty, unlike the current one, will be integrated into the new facility, which will allow greater safety and efficiency in future loading and unloading operations. Once the front section of the jetty has been removed, the Andalusia Wharf will be extended and widened, reclaiming 176,611.25 m2 from the sea. The extended wharf will house the new container terminal and will cover an area of approximately 410,000 m2. Once the construction is completed, the new facilities will have 1,050 metres of mooring line, which will allow two large, specialised container transport vessels to be moored alongside the dock simultaneously. The construction technique will be the same as that used on the most recent extension (the fifth) of the breakwater dyke inaugurated in 2007. It will consist of a base of eleven identical concrete caissons set around the whole

perimeter of the extension. The caissons will be 33.75 m long, 16.90 m wide and 18 m high. This caisson height gives a draught of 16 metres, which, as we have said, will allow large container vessels of up to 300 metres in length to dock. As far as infrastructure is concerned, like the rest of the Port of Tarragona’s facilities, the new wharf will have a rail connection and a station for loading and unloading containers, as well as the necessary areas for lorry transport. It is worth pointing out that DP World Tarragona’s investment in the new container terminal is similar to that of the Port and will equip it with the most modern machinery. It will have the cranes and other transport elements needed to handle a million containers a year when it is working at maximum capacity. In terms of the impact the new container terminal will have on Tarragona and the surrounding area, we can confirm that it will provide around two thousand direct and indirect jobs, in the same way as the multiplying effect of the new terminal could reach a hundred million euros. This, however, will be a progressive process and, according to all the forecasts, the graph of the volume of containers expected to be handled in the mid- and long-term shows up upward line between now and the year 2015:

YEAR 2008 2009 2010 2012 2015

UNITS 60,000 70,000 200,000 400,000 500,000

In conclusion, we can state that the presence of DP World Tarragona in our port will increase our prospects of capturing new traffic, which will probably come to us through the ZIM shipping company, the owner of a large fleet of container ships and a partner of DP World Tarragona.


61

ENGLISH TRANSLATION

8cGfik

The Port of Tarragona communications plan An important need of any company or institution is to inform of and/or communicate those aspects it believes to be necessary or opportune at certain moments.

There are many examples of companies with excellent products that, due to deficient communications, are unable to tell their habitual or potential customers about them, thus placing the viability of the project in question. It is therefore obvious that good communications are essential if we have a good product or service to market. When we speak of communications, we do not only mean from the inside to the outside; we also have to strengthen internal communications with all those involved in the company: workers, managers and/

or collaborators. Through communication we aim to consolidate flows that help bring out individual and collective latent knowledge and abilities, with the aim of projecting them to the outside. We believe that a well informed group will send out a positive message and will help to avoid misunderstandings. Transferring these ideas to our own situation, the Port of Tarragona offers services that have to reach their intended target customers. However, those customers are also very varied and we therefore have to suitably inform each

of them about the things that will be of interest to them. This means not telling everybody about everything, but basing our communications on the needs of each particular group. In summary, we have to select our target clients and tell them what they want or need to hear. This task of separation requires prior research and analysis and that is one of the things we want to undertake through the Communications Plan. The Port of Tarragona management, faced with the changes currently occurring in the maritime sector and society in

TELEFONIA FIJA Y MOVIL SISTEMAS DE RED INTERNET EQUIPOS INFORMATICOS

ry rbu e t Can & Co

MANTENIMIENTO

Asesoria en Telecomunicacions C/ Reding, 54 43001 Tarragona Tel.902 023 389

Fax. 902 011 297 canterbury-atc@arrakis.es


62

ENGLISH TRANSLATION

8cGfik

general, the possible transformation of our port, particularly during the next ten or twenty years, has decided to draw up a Communications Plan to help us tackle the subject of communications in the best possible way. The fact that we are very close to the city of Tarragona and cover two municipal areas is even more reason to work on this initiative. We need to define what we want to communicate, our objectives, to whom we need to address ourselves, what ideas we want to convey to the population as a whole, or to part of it, what media we can count on and how often. Broadly speaking, these are the things we need to do in terms of communication, because what we do not want to hear is people saying “You’ve done a good job, you’ve done a lot of things, but you haven’t been able to communicate them, you haven’t made people aware of them”. That is why we have to let people know what we are doing and what we are planning to do in the future, above all because we are well aware that we cannot do it without the complicity of most of our fellow citizens.

methodology and adequate monitoring that we can achieve a successful communications policy, a tool that will help us do things better, to project a true image of the Port to citizens, institutions and society as a whole.

However, to draw up a Communications Plan, we have to know where we are starting from and to do this we have to carry out a communications audit. Once we have the results of this study, we can draw up a short- and medium-term plan with follow-up mechanisms that will allow us at all times to know what we are achieving. It is only with a good plan, good

The Port of Tarragona aims to be a modern, responsible and competitive company. The objective of the Communications Plan must be transparency and responsibility, two aspects needed to create a climate of confidence and to demonstrate that the Port is, quite clearly, at the service of the community as a whole.

When we speak of communication, we do not only want to project the image of a port that contributes to the culture and leisure of the city; we also want to speak of communication transversally, taking in all the activities related to the port. We want to talk about the environment, the local and general economy, wellbeing, the coexistence between the port’s activities and tourism, the compatibility of uses, the will to resolve conflicts, the growth and expansion of our facilities, etc. etc. In short, we want to make people aware of the goodwill of our port, of the overall positive balance, despite the difficulties and problems that may arise; we want our port to be accepted for its contribution to the region and for people to be aware that we are an important part of their territory.

It is foreseen that the Communications Plan will be carried out in various phases that can be summarised as follows: - To evaluate the starting situation - To define the institution’s general communications policy - To design the general architecture of the Communications Plan - To determine what we wish to achieve our objectives - To think about the idea we want to convey - To decide to whom we have to address our communications - To specify and define the media and define the frequency - To prepare programmes. To define specific objectives - To establish an implementation calendar - To draw up a protocol for emergency situations - To monitor the results with periodic evaluations In closing, we should say that this project has been entrusted to experts in marketing and communications with considerable professional experience in the private sector, who have also worked with various institutions.

Gabriel Mas Montagut Head of Communications and External Relations October 2008


Crònica, setembre 2008

PUBLICITAT

13



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.