Page 1

RE V I ST A I N F O R M A T I V A · N ú m e r o 3 4 · 1 e r T R I M E S T R E 2 0 0 8

L’Autoritat Portuària de Tarragona aprova la major inversió de la història del Port Josep Poblet Apportt:

President de la Diputació de Tarragnoa

Otorga en su V edición los Premios a la Comunidad Portuaria de Tarragona


Cuestión vital Seguir invirtiendo en el puerto de Tarragona es una cuestión vital e imprescindible si queremos mantener un buen nivel de competitividad dentro del mundo portuario de nuestra área de influencia. Esta, probablemente, sería la frase con la que debería terminar cualquier escrito o comentario relacionado con el futuro de nuestro puerto. En este caso lo volvemos a reproducir porque coinciden muchas iniciativas en marcha que avalan una vez más esta afirmación. La reciente prolongación del dique abrigo de Levante, la construcción del muelle de Cantabria o el proyecto del nuevo muelle Islas Baleares, son ejemplos claros de esta voluntad inversora o reinversora del Puerto de Tarragona. Usamos el verbo “re-invertir” porque queremos dejar claro que la práctica totalidad de los excedentes o beneficios que genera la explotación de la actividad portuaria van a parar a la mejora de los propios activos e

infraestructuras portuarias de interés público. De todas maneras, posiblemente la singularidad de la actuación del muelle Islas Baleares sea el hecho más remarcable que debamos destacar en estos momentos. Entre otras cosas porque esta inversión, aprobada recientemente por el Consejo de Administración de la Autoridad Portuaria, representará la inversión privada más importante de la historia del Puerto de Tarragona. Más de 150 millones de euros (25.000 millones de pesetas), una extensión superior a les 20 Ha, más de 700 metros de nuevo atraque y un calado de 20 metros, son una serie de datos que ilustran la magnitud de esta inversión, de esta nueva infraestructura, del muelle Islas Baleares. Especialidad y diversificación, dos constantes que se complementan y que nos ayudan a ser más competitivos, e inversión constante para no

dejar escapar ninguna oportunidad. Estas son las dos caras de una misma moneda, de un Puerto de Tarragona que tiene una clara vocación de servicio y una inequívoca voluntad de acompañar el crecimiento y el bienestar de les comarcas de Tarragona.

tuàries d’interès públic. De totes maneres, possiblement la singularitat de l’actuació del moll d’Illes Balears sigui el fet més remarcable que s’hagi de destacar en aquests moments, entre d’altres coses perquè aquesta inversió, aprovada recentment pel consell d’administració de l’Autoritat Portuària, representarà la inversió privada més important de la història del Port de Tarragona. Més de 150 milions d’euros (25.000 milions de pessetes), una extensió superior a les 20 Ha, més de 700 metres de nou atrac i un calat de 20 metres, són tot un seguit de dades que il·lustren la magnitud d’aquesta inversió, d’aquesta nova infraestructura, del moll Illes Balears. Especialitat i diversificació, dos constants que es complementen i que ens ajuden a ser més competitius, i inversió constant per no deixar escapar cap oportunitat. Aquestes són les dues cares d’una mateixa moneda, d’un Port

de Tarragona que té una clara vocació de servei i una inequívoca voluntat d’acompanyar el creixement i el benestar de les comarques de Tarragona.

Seguir invertint en el Port de Tarragona és una qüestió vital i imprescindible si volem mantenir un bon nivell de competitivitat dins del món portuari de la nostra àrea d’influència. Aquesta, probablement, seria la frase en que hauria d’acabar qualsevol escrit o comentari relacionat amb el futur del nostre port, i en aquest cas ho tornem a reproduir perquè hi coincideixen moltes iniciatives en marxa que avalen, una vegada més, aquesta afirmació. La prolongació recent del dic abric de Llevant, la construcció del moll de Cantàbria o el projecte del nou moll Illes Balears són exemples clars d’aquesta voluntat inversora o reinversora, del Port de Tarragona. Emprem el verb reinvertir perquè volem deixar clar que pràcticament la totalitat dels excedents o beneficis que genera l’explotació de l’activitat portuària van a parar a la millora dels mateixos actius i infraestructures por-

AL PORT 3

Editorial

Qüestió vital


En aquest número: 3 5

Editorial Actualitat

6 8 9 12 15 17 18 19 21

Entrevista del mes Apportt

Inversions Opinió

22 Retalls de premsa 26 Tràfic Portuari 27 29 31 33

Servei de publicacions Història Museu del Port Medi ambient

34 Departament comercial 36 Servei d’atenció al client 40 Activitats culturals 44 45 46 48 49 52 56 59 60

Servei lingüístic “la Caixa” Reial Club Nàutic Qualitat Notícies d’empresa Activitats socials Fundació Caixa Tarragona English Translation

Apportt es reelegida como miembro de la junta directiva de la Asociación de Promoción del Transporte Marítimo de Corta Distancia -SSS Agora Innova. L’Autoritat Portuària de Tarragona aprova la major inversió de la història del Port Josep Poblet. Presidente de la Diputació de Tarragona Actividades más destacadas del año 2007 Apportt otorga en su V edición los Premios a la Comunidad Portuaria de Tarragona Nous socis per Apportt El Port de Tarragona del futur Las reuniones de trabajo ¿Cómo hacerlas productivas? El que s’ha dit... El puerto de Tarragona supera los 33 millones de toneladas Novetats editorials. Darrer trimestre de 2007 III Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios L’audiovisual del museu Les exigències de la directiva. Marc de l’aigua a les aigües portuàries Nuevas acciones comerciales Exposicions ‘Marató TV3’. Un any més el Port de Tarragona hi col·labora La correcció lingüística dels noms i cognoms Henri Cartier-Bresson. Fotògraf

“El llegat dels reis mags” The future Port of Tarragona Apportt holds the 5th edition of the Tarragona Port Community Awards

alPORT és una revista trimestral gratuïta. Tots els drets reservats. La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors o entrevistats. Dipòsit legal: T-1134-2000

Sumari

Anselm Clavé, núm. 2, 1r pis 43004 Tarragona Tel. (34) 977 250 580 - Fax (34) 977 214 265 www.apportt.com apportt@porttarragona.cat www.porttarragona.cat porttgna@porttarragona.cat els interessats a tenir exemplars de la revista, dirigiu-vos a l’APT interesados en conseguir ejemplares de la revista, dirigirse a la APT

4 AL PORT

alPORT núm. 34 Data de publicació: Gener 2008 Edita: Apportt (Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona, AIE) Edimark07, SL President d’Apportt: Josep Saltó P re s i d e n t d e l ’ A u t o ri t at P o rt u à ri a d e Tarragona: Josep Anton Burgasé Directora de publicació: Neus Pàmies (Apportt) Redacció i documentació: Equip de l’APT i d’Apportt Comitè de redacció: Gabriel Mas, Neus Pàmies i Enrique Villagrasa Maquetació i muntatge: Edimark07, SL Correcció lingüística: Alba Potente Exclusiva de publicitat: Edimark07, SL comercial@publiespe.cat Tel. 902 027 324 Departamento comercial: Edimark07 , SL Fotografia: Arxius de l’APT i d’Apportt. Agraïm la inestimable col·laboració de tots els que fan possible la imatge gràfica de la revista.

Edimark07, S.L.: Plaça dels Carros 5, 4rt 3a 43004 Tarragona 902 027 324 Soci d’Apportt. Imprimeix: Anfigraf D.L.: T-1134-2000


Apportt es reelegida como miembro de la junta directiva de la Asociación de Promoción del Transporte Marítimio de Corta Distancia - SSS

Objetivos y actividades fundamentales: • Concienciar a cargadores y operadores de las posibilidades del SSS. • Recoger y proporcionar información sobre servicios disponibles y potenciales de SSS con España. • Identificar y analizar problemas u obstáculos que pueden afectar a las condiciones de competitividad del SSS. • Aportar informes y análisis a empresas y Administración. • Impulsar alianzas estratégicas entre operadores de la cadena de transporte con una perspectiva multimodal del transporte marítimo de corta distancia. La oportunidad del transporte marítimo de corta distancia para España El SSS incluye obviamente el cabotaje interior de cada país. El concepto básico de partida es promover el desarrollo del transporte marítimo para evitar la saturación de las infraestructuras terrestres,

por lo que los servicios marítimos entre puertos continentales e insulares no parecen a primera vista tener cabida en el mismo, ya que no existe para los mismos una alternativa de transporte terrestre. No obstante, existen potenciales sinergias entre éstos últimos y los servicios de SSS propiamente dichos. En España, por ejemplo, muchos de los servicios de transporte marítimo entre las Islas Canarias y Baleares y la Península Ibérica pueden complementarse positivamente con el SSS nacional e internacional de tal forma que cabría encuadrarlos en el concepto de Transporte Marítimo de Corta Distancia en Europa. A modo de ejemplo, y en relación con España, tienen especial relevancia en la actualidad los siguientes grandes arcos: - Arco Mediterráneo Occidental: en el que ya existen servicios de SSS, lo que prueba su viabilidad técnico-económica y su potencial desarrollo en el futuro. - Arco Atlántico: los puertos europeos del arco Atlántico-Norte (incluyendo el mar del Norte) son los que poseen actualmente una mayor concentración de cargas por su proximidad a las grandes áreas de producción y consumo

europeas. Estos puertos ofrecen buenas posibilidades para consolidar servicios de SSS con puertos de regiones más periféricas. Para evaluar el potencial desarrollo del SSS en España es preciso hacer referencia al corredor europeo que une la Península Ibérica con el resto de Europa, a través del cual se transportan las mercancías que España y Portugal exportan o importan del resto del continente europeo. Al igual que en otros corredores, la carretera fue adquiriendo un fuerte protagonismo en estos flujos, sobre todo a raíz del acceso de España a la actual UE en 1986. Las tasas de crecimiento pasaron en ese año del 2,8% al 8,4% mantenido, generando actualmente un volumen de tráfico de alrededor de 70 millones de toneladas/año en ambos sentidos. Esto se traduce en unas intensidades medias diarias de 3.500 camiones en tránsito a través de los pasos fronterizos de La Junquera e Irún, con los consiguientes efectos externos derivados de la congestión. Liderar el SSS resulta fundamental, especialmente ante la posible creación de un área mediterránea de libre comercio en AL PORT 5

Actualitat

La Asociación nace con la intención de facilitar el desarrollo de cadenas competitivas de transporte multimodales con participación relevante del modo marítimo.


el año 2010 a partir de la Declaración de Barcelona. Navieros, cargadores, transportistas terrestres, consignatarios, transitarios, operadores portuarios, todos los agentes que participan en el transporte tienen la oportunidad de contribuir a un interés común: un nuevo modo de transporte multimodal y una oportunidad de negocio en un escenario europeo e internacional. El pasado día 20 de diciembre se celebraron elecciones y los resultados en cuanto a la renovación de cargos en la junta directiva son los siguientes:

Junta Directiva de la Asociación de Promoción del SSS Enric Ticó – Presidente Antonio Góngora -Vicepresidente Santiago Pérez-Torres, por ANESCO Josep Saltó, por APPORTT Vanessa del Campo, por la Fundación PortCastelló Marcos Montero por CETM Vicente Cerdá, por FEPORTS Jesús Nieto, por Flota Suardíaz Fernando Ruano, por Fundación Bahía Almeriport Mario Massarotti, por Grimaldi Logística España www.shortsea.es

Agora Innova

Actualitat

El puerto de Tarragona presenta un nuevo proyecto de mejora en la integración del transporte marítimo en la cadena intermodal de transportes AGORA INNOVA se erige como engranaje básico que despliega a un conjunto de equipos interorganizacionales que trabajan para mejorar la actividad y negocio marítimo del puerto de Tarragona y lograr una verdadera integración del transporte marítimo en la cadena intermodal de transporte. Su misión es cohesionar, dinamizar, modernizar, innovar, armonizar, optimizar todo lo referente al transporte intermodal que tenga como eslabón al transporte marítimo del puerto de Tarragona. Su ámbito de actuación son todos aquellos aspectos relacionados o asociados a las mercancías y a los medios de transporte que circulan por el Puerto de Tarragona como consecuencia de las operaciones de comercio nacional e internacional. El ámbito de actuación será tan amplio como requerimientos lo precisen. Irá desde aspectos de calidad, formación, medioambiente, procedimientos documentales, aduaneras, legales, etc. En el AGORA INNOVA están representados todos los colectivos de la Comunidad Portuaria: la Dependencia Provincial de Aduanas e Impuestos especiales, la Cámara de Comercio, la Autoridad Portuaria, Capitanía Marítima, la FEAT (Federación Empresarial de 6 AL PORT


Objetivos principales: p Ser el interlocutor en la definición de nuevos procedimientos y normativa en su ámbito de actuación. p Ser el enlace entre los operadores de la Comunidad Portuaria y la Administración General del Estado en su ámbito competencial. p Promover y contribuir a la constitución y establecimiento de una ventanilla única de la Administración en el recinto portuario. p Definir los medios para aplicar de forma armonizada la normativa nacional e internacional relacionada con el transporte de mercancías. p Definir el contenido y formato de los documentos en papel y electrónicos que den

soporte a estos nuevos procedimientos. p Optimizar y mejorar los procedimientos existentes en nuestro ámbito de actuación. p Cohesionar la Comunidad Portuaria, debatiendo sobre mejoras o procesos innovadores del negocio marítimo en el Puerto de Tarragona. p Diseñar estrategias de futuro integrando todas las necesidades de los miembros de la Comunidad Portuaria, modernizando e innovando los servicios y accesos que conllevan en su conjunto a una mejora en el negocio marítimo, y a un progresivo y mayor tráfico en nuestras instalaciones portuarias. Para la gestión de AGORA INNOVA, éste, se organizará en un órgano rector y diferentes comités, que se configuraran ad hoc para cada temática concreta. Como conclusión, AGORA INNOVA es una apasionante herramienta que modernizará, dinamizará e innovará el trans-

porte marítimo, entendido este como negocio marítimo, y por tanto una nueva herramienta de cohesión de la Comunidad Portuaria.

AL PORT 7

Actualitat

Auto-Transporte), la Asociación de Empresas Estibadoras, la Asociación de Consignatarios de buques, el Colegio de Agentes de Aduanas, Sanidad Exterior, etc.


L’Autoritat Portuària

Actualitat

de Tarragona aprova la major inversió de la història del Port

El consell d’administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona, celebrat el passat dia 4 de desembre, va aprovar tirar endavant la construcció d’un nou moll, que estarà ubicat al costat de l’actual moll de Catalunya, a l’abric del dic de Llevant. L’acord preveu que l’obra es faci per concessió administrativa i que s’adjudiqui una vegada rebudes i analitzades totes les ofertes. Entre d’altres consideracions, el plec de condicions preveu que les obres estiguin acabades entre el 2010 i 2011. Aquesta concessió administrativa es fa per trenta-cinc anys i representarà un increment de prop de 21 Ha del total de 307 Ha de superfície portuària existent. Per altra banda, el nou moll tindrà una llargada d’uns 725 m i una amplada variable que oscil·larà entre els 180 i els 350. Per tant, la superfície total construïda del nou moll serà de 210.000 m2 i s’ha previst posar-li el nom Illes Balears. Per poder fer-ho, l’Autoritat Portuària de Tarragona s’adreçarà a la presidència del govern balear amb l’objectiu d’obtenirne el vistiplau. La nova inversió del moll Illes Balears està valorada en 150 milions d’euros (25.000 milions de pessetes) i les empreses que es presentin a la licitació hauran de preveure tant la redacció del projecte constructiu com la seva execució. S’ha 8 AL PORT

previst que l’adjudicació es dugui a terme en un termini màxim de tres o quatre mesos i a partir d’aquest moment s’estigui en disposició d’iniciar-se les obres. El futur moll estarà dotat de tots els serveis i tindrà una calat de 20 m, cosa que ha de permetre l’arribada de vaixells de màxima capacitat.

La nova terminal s’ha previst que sigui polivalent, cosa que ha de permetre la càrrega i la descàrrega i transbord de mercaderia general i dolls sòlids. El moll també estarà dotat per operar amb dolls líquids, excepte aquells que tinguin la qualificació d’inflamables i/o tòxics. Finalment, cal dir que des d’aquesta terminal polivalent es podrà subministrar aigua i energia elèctrica als vaixells i estarà dotat de serveis contra incendis, vigilància, seguretat i protecció civil. Des del punt de vista ambiental, el projecte inicial del nou moll Illes Balears preveu la implantació d’importants mesures preventives que tenen per finalitat minvar l’impacte que pugui representar l’activitat portuària. Per tot plegat es té en compte que les descàrregues es facin amb tolves ecològiques, que les cintes de transport horitzontal estiguin tancades, que l’emmagatzement es faci en un espai tancat i que es preguin les màximes mesures de protecció a les persones, especialment per als conductors dels camions. En resum, 21 Ha de superfície, 150 milions d’euros d’inversió i una major diversificació de l’activitat portuària per tal de tenir un port més modern i competitiu.


Josep Poblet Presidente de la Diputació de Tarragona

¡Felicidades Sr. Presidente! Hace años que Usted es miembro del Consejo de Administración de la Autoridad Portuaria de Tarragona. ¿Qué es para usted el puerto de Tarragona? Ciertamente, hace casi quince años que formo parte del Consejo de Administración de la Autoridad Portuaria de Tarragona por mi condición de alcalde de Vila-seca, municipio en el que el puerto desarrolla y desarrollará importantes inversiones de futuro relativas a la logística y los servicios.

¿Qué repercusión tiene el puerto de Tarragona en la economía de la Provincia? Nuestro puerto conforma, con el de Barcelona, el importante frente portuario catalán que mueve unos enormes volúmenes de carga (recibida y enviada) que nos sitúan como una zona líder en muchos aspectos en el ámbito portuario peninsular y muy importante en el ámbito internacional. El puerto de Tarragona – Vila-seca, como pronto habrá que pensar en denominarle por su implantación entre los dos municipios, es vital para nuestro modelo económico y pienso que en un futuro a medio plazo deberá alcanzar nuevos retos en la logística y sobretodo, confío, en el movimiento de pasajeros, que lo situaran en unos niveles de utilidad aún mucho mayores.

¿Cree usted que es percibida esa importancia? Sinceramente, creo que sí. Desde el siglo XVIII viene realizando una importante función de enlace con los otros puertos mediterráneos y, después de las sucesivas ampliaciones llevadas a cabo en los últimos decenios, nos une comercialmente e industrialmente con puertos internacionales a nivel intercontinental. ¿Considera que las comunicaciones terrestres y ferroviarias del puerto con su zona de influencia son las adecuadas?

Entrevista del mes

El puerto es una infraestructura altamente estratégica para nuestro desarrollo económico y forma parte históricamente de nuestra actividad comercial e industrial. Nuestra economía descansa de un modo notable en el soporte que el puerto da a los sectores químico, petroleoquímico, energético, automovilístico, agrario y de servicios.

Este es un tema que no está suficientemente bien resuelto, ni en un caso ni en el otro y, por ello, se está trabajando con insistencia en mejorar esas comunicaciones. El puerto ha de poder efectuar los transportes por carretera y por ferrocarril en mejores condiciones que en la actualidad, sin interferir ni sobrecargar las vías de comunicación de que disponemos, ni comportar molestias para los núcleos poblacionales que le rodean. Asimismo, a medio plazo, tiene que mejorar sus enlaces con los principales ámbitos peninsulares y europeos con los que mantiene o deberá mantener relaciones permanentes de futuro. AL PORT 9


¿Qué opina de la política de inversiones de la Autoridad Portuaria? Son muy importantes. ¿Cómo valora las iniciativas emprendidas por la Autoridad Portuaria y APPORTT en pos de la integración puerto-ciudad?

Entrevista del mes

Este es un camino largo, en el que los objetivos alcanzados en la integración puerto – ciudad son apreciables, pero

10 AL PORT

se debe avanzar aún más y también en otras direcciones muy necesarias: el puerto con relación a su entorno general, el puerto como elemento que forma parte del paisaje, el puerto como elemento de alteración de la estabilidad de las playas próximas, el estudio de los futuros crecimientos mar adentro, hacia profundidades batimétricas superiores, etc. No podemos en modo alguno olvidar que los puertos en general y el de

Tarragona en particular, son obras de ingeniería que intervienen de un modo artificial en las características naturales del litoral marino e incorporan elementos nuevos que producen efectos ambientales de distinto alcance que deben ser corregidos con el fin de acomodar los beneficios que producen a las condiciones naturales de nuestros sistemas costeros y de incardinación adecuada con las ciudades de las que dependen.


Y, por último, en su opinión, ¿cuáles son los retos más importantes del puerto de Tarragona? Vuelvo a reiterar que uno de los retos más importantes que tiene planteados es la Zona de Actividades Logísticas, pero también otros que habrá que abordar sin demora como: la mejora en el tratamiento del almacenaje de los graneles, especialmente el carbón y, principalmente, como ya he apuntado, hay que conseguir que el puerto forme parte del movimiento de pasajeros que caracteriza a otros puertos semejantes y, más aún si cabe, al tratarse de un puerto situado en un enclave marítimo que ocupa una posición central en el importante destino turístico que es la Costa Daurada.

AL PORT 11

Entrevista del mes

Josep Poblet i Tous. Alcalde de Vila-seca y P r e s i d e n t e d e l a D i p u t a c ió n d e Tarragona.


Actividades más destacadas del año 2007 Apportt organiza la jornada “Aduana sin papeles, e-costums. La internacionalización de la empresa y la aduana electrónica”. La Unión Europea ya ha marcado el plazo para implantar sistemas electrónicos que eliminen los trámites físicos con “papeles” aduaneros (e-costums), que será obligatorio el año 2009. Apportt quiere avanzarse a este proceso, que significará una transformación completa de la cadena del comercio exterior, para que las empresas puedan adaptarse sin problemas y con el tiempo suficiente a estos nuevos procedimientos. La jornada tiene como objetivos: dar información a las empresas de este nuevo procedimiento y adaptarse al e-costums para poder despachar con la aduana las mercancías en su propia empresa. La jornada se celebró en la sede de la Cámara de Comercio de Tarragona el día 8 de marzo. Los días 22 y 23 de marzo se celebró en Tarragona una Jornada hispano–marroquí. Apportt recibe la visita de una nutrida representación empresarial del sector de la automoción marroquí encabezada por el ministro de Industria, Comercio y Modernización de la Economía del Reino de Marruecos. Durante la jornada se celebran encuentros bilaterales entre empresas marroquinas y empresas socias de Apportt. Se presenta el Puerto de Tánger y la Zona Franca de Tánger. La delegación visita con gran expectativa las instalaciones del Puerto de Tarragona.

Apportt

Apportt es miembro de la Mesa Socioeconómica del Camp de Tarragona. El día 4 de mayo se presenta el Plan estratégico del Camp de Tarragona en el paranimfo del rectorado de la Universidad Rovira i Virgili con la presencia del presidente de la Generalitat, José Montilla. El día 16 de mayo, la dirección de Apportt y el Consejo de Usuarios del Transporte de Cataluña visitan la fábrica Torres Papel en Sarrià de Ter. La visita pretende conocer de primera mano todo el proceso de fabricación del papel gracias a la extraordinaria visita 12 AL PORT


Apportt patrocina la XV Lonja de Cereales del Mediterráneo, celebrada el día 29 de mayo en Barcelona con la presidencia del conseller de Agricultura, Alimentación y Acción Rural, Joaquim Llena. El día 31 de mayo, Apportt recibe la visita de los alumnos del master de Comercio Exterior de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de

Zaragoza. Apportt participa como expositor en el Salón Internacional de la Logística –SIL 2006 que tuvo lugar en Barcelona entre los días 5-8 de junio. El objetivo es reafirmar el Puerto de Tarragona como la plataforma logística intermodal del sur de Europa y un enlace entre continentes. Apportt organiza diferentes actos paralelos con el objetivo de promocionar el Puerto de Tarragona y los intereses empresariales de sus asociados. Podemos resaltar la celebración del

encuentro internacional del programa Al-Invest de la Comisión Europea del sector de la Logística y el Transporte, el cual permitió reunir a más de cien empresas de Brasil, Colombia, Argentina, Méjico, Italia, Francia y España. El stand de Apportt fue uno de los más admirados por los visitantes de la Feria por su originalidad en el diseño y los materiales utilizados. Toda la decoración era de cartón reciclado, una apuesta para la sostenibilidad y la protección del medioambiente.

Durante los dos días, más de 200 personas, entre representantes de la Administración, navieras, operadores portuarios, usuarios, transportistas y operadores logísticos, participaron debatiendo el futuro del Puerto de Tarragona en materia de transporte intermodal. El Symposium, organizado por la Agrupación par la Promoción del Puerto de Tarragona-APPORTT, tuvo como objetivo reunir a las personas que tienen intereses portuarios directos e indirectos y ven el Puerto de Tarragona como un punto de partida logística de

Por otro lado, el día 25 de mayo, Apportt presenta el libro: Cataluña Logística.

primer nivel en el Mediterráneo. Durante el Symposium se debatieron temas tan importantes como la intermodalidad y las infraestructuras; el comercio internacional, perspectivas de evolución de tráfico en el Mediterráneo; el papel de vanguardia del ferrocarril en la intermodalidad; las Zonas de Actividades Logísticas y las nuevas tecnologías aplicadas a la logística, todos ellos presentados por reputados expertos nacionales e internacionales. El Symposium permitió potenciar el sector de la logística y el transporte, así

Apportt participa también como expositor en la Feria al Mar celebrada en Cambrils los días 1, 2 y 3 de junio. Participa en el seminario sobre la Normativa de tiempos de trabajo del transporte por carretera y la comodalidad, en Tarragona, el día 12 de junio. Los días 21 y 22 de junio, Apportt organiza el Tercer Symposium de Logística Intermodal. Puerto de Tarragona.

Servicios auxiliares en obras marítimas Servicio de gabarra para entrega de aceites lubricantes y provisiones a buques fondeados Servicios logísticos para Consignatarios Distribuidor logístico lubricantes marinos BP Y CASTROL zona Mediterráneo

OFICINAS CENTRALES: C/ Smith, 41 bajos • 43004 Tarragona (España) Teléfono 34 977 220 240• Fax 34 977 221 917 www.msmediterranean.com msmediterranean@msmediterranean.com

ALMACEN LUBRICANTES: C/ Coure, Nave 1, parcela 12 b Polígono Industrial Riu Clar 43006 Tarragona (España) ALMACÉN LOGÍSTICO PORTUARIO: Muelle Castilla, s/n, Nave D Puerto de Tarragona TARRAGONA (España) AL PORT 13

Apportt

guiada a la empresa a cargo de sus directivos.


como definir nuevas coordenadas de futuro, donde la presencia de Tarragona y la del puerto deben ser aún más importantes dentro de la cadena logística. Las jornadas hicieron posible conocer, exponer y debatir las inquietudes y las opiniones de todas las partes implicadas en la logística de distribución: navieras, compañías de transporte nacional e internacional, administraciones públicas, agentes marítimos, clientes, etc. El día 29 de junio, Apportt colabora en la inauguración de la II fase de la remodelación de la Fachada Portuaria de Tarragona. Apportt participa en la reunión sobre oportunidades de negocio en Estonia organizada por Fomento del Trabajo, en Barcelona, el día 11 de julio. La reunión estuvo encabezada por el presidente de la República de Estonia, Toomas Hendrik Ilves. Apportt patrocina el XXVI Congreso Exposición ALACAT 2007 que tiene lugar en Valencia del 16 al 19 de septiembre. El evento aglutina a todos los transitarios nacionales e iberoamericanos.

Apportt

Como resultado de la organización de la Misión Empresarial a China, organizada por Apportt, que tuvo lugar durante el mes de septiembre de 2006, el día 21 de

14 AL PORT

septiembre el Puerto de Tarragona recibe la visita de una delegación empresarial china encabezada por las autoridades del Puerto de Dalian y del Ayuntamiento de la ciudad. La visita tiene como objetivo profundizar en los lazos comerciales iniciados en el marco de la firma del convenio de colaboración entre los puertos de Dalian y Tarragona. Se inaugura la III fase de la remodelación de la Fachada Portuaria de Tarragona, en el barrio del Serrallo, el día 5 de octubre. El día 8 de noviembre, Apportt organiza el Primer Encuentro Nacional de Asociaciones de Promoción Portuaria. El

encuentro tiene como objetivo intercambiar experiencias sobre la promoción que desarrollamos en nuestros respectivos puertos y a favor de nuestras comunidades portuarias, así como definir nuevo retos de futuro. La jornada ha permitido conocer, exponer i debatir nuestras inquietudes y ser un foro de intercambio de ideas con las que podemos enriquecer nuestro día a día.


Apportt otorga en su V edición los Premios a la Comunidad Portuaria de Tarragona

Apportt galardona a: p Empresa más activa en la projección exterior del Puerto de Tarragona: Empresa Katoen Natie Ibérica, la cual se ha destacado por su trayectoria internacional y por su firme apuesta de trabajo en el Puerto de Tarragona. Katoen Natie Ibérica forma parte del grupo Katoen Natie, que tiene sus oríge-

nes en el puerto de Amberes y dispone de una amplia presencia internacional. Como operador logístico, ofrece soluciones logísticas a la medida de sus

clientes, enmarcados en sectores industriales bien definidos, como son los bienes de consumo y plásticos y con la voluntad de crecer junto a ellos por AL PORT 15

Apportt

El objetivo de estos premios es reconocer la importante labor de personas, entidades y empresas que dedican sus esfuerzos dentro del sector portuario en el ámbito del Puerto de Tarragona. La actuación a través de su actividad y trabajo, así como los proyectos, acciones y estrategias que destaquen por su carácter innovador, originalidad y su proyección y liderazgo, hace que estos premios reconozcan el esfuerzo y meritoria labor en el trabajo diario a favor de los labores que se desarrollan dentro del ámbito del Puerto de Tarragona. Por todo ello, la Agrupación para la Promoción del Puerto de Tarragona, A.I.E.-Apportt, con el interés de incentivar, estimular y reconocer estos esfuerzos, ha decidido fidelizar unos premios que, de alguna manera, destaquen la labor desarrollada por personas, entidades y empresas en el trabajo diario dentro de la actividad portuaria de Tarragona.


2008 prevé desarrollar nuevas operaciones logísticas en Madrid y Cantabria.

Apportt

p Especial Dedicación: Montserrat Palau de la Empresa SCA en reconocimiento a su gran esfuerzo y a su labor constante meritoria que ha contribuido a generar negocio en el Puerto de Tarragona. SCA es una compañía papelera internacional dedicada a la manufactura de productos higiénicos absorbentes, soluciones de embalaje y papel de publicaciones. Las ventas netas del grupo ascendieron aproximadamente a 10 billones de euros anuales. Desde inicios del 2005, SCA cuenta con 53.000 trabajadores en 50 países. Las acciones de SCA cotizan en las bolsas de Estocolmo y Londres. SCA es el número 1 en producción de tisú en Europa y su aspiración es ser líder indiscutible en Europa y la opción preferida por los consumidores y clientes europeos. Las ventas en Europa en el 2006 entre tisú y productos de celulosa han sido de 3.600 millones de euros. El grupo SCA ha invertido en la nueva planta de Puigpelat 210 millones de euros y continúa sus inversiones en nuevas instalaciones y proyectos. SCA España tiene plantas que producen tisú en Sant Joan de Mediona, La Riba, Puigpelat y en las Islas Canárias. Montserrat Palau lleva 23 años trabajando en la empresa. Se inició profesionalmente en la planta industrial de tisú en La Riba. En el año 1998 fue nombrada responsable de compras de celulosa y en el año 2002 fue nombrada responsable del recíen creado departamento de compras en España. También tiene la responsabilidad de coordinar los responsables de compras de la región Sur y Central Sourcing .

todo el mundo en base a colaboraciones a largo plazo. Katoen Natie inició en España sus actividades en 1998; instalándose en el año 2000 en Constantí, dada su proximidad al centro petroquímico y al puerto de Tarragona. Sus instalaciones ocupan 12 hectáreas de suelo, con 70.000 m? de almacén cubierto y 150 silos para el almacenamiento de plásticos. 16 AL PORT

Como muestra de la confianza en el desarrollo del tráfico de contendores del puerto de Tarragona y de las actividades logísticas en la provincia de Tarragona, Katoen Natie tiene previsto realizar una inversión de aproximadamente 30 millones de euros en nuevos almacenes y silos próximos al puerto. Actualmente Katoen Natie emplea alrededor de 150 personas y entre sus proyectos de expansión para el próximo

p Profesionalidad: José Maria García, por su inmejorable estrategia al mando de la empresa Fruport, la cual ha permitido posicionar el Puerto de Tarragona como puerto líder en el Mediterráneo. Fruport es una empresa con más de 40 años de experiencia en la manipulación y almacenaje de toda clase de productos refrigerados y congelados. En 1990 inicia una línea de terminales frigoríficas portuarias para cubrir el servicio realizado a los productos de importación y exportación, en el que se ha de


mantener la cadena del frío desde su origen hasta el destino final. En Tarragona, Fruport tiene la sede central en el muelle de Reus del Puerto de Tarragona. Sus instalaciones disponen de un muelle propio con una longitud de atraque de 350 m y 10 m de calado. Así mismo dispone de grúas propias para la carga y descarga de buques. Las instalaciones adicionales al muelle se componen de 9 cámaras con una capacidad de 14.000 palets. Tiene procesos propios de control de

calidad que aseguran en todo momento la máxima fiabilidad en toda la cadena de servicio. Tiene, además, oficinas en Vigo, Algeciras, Gandía, Madrid y Barcelona. En productos refrigerados trabaja con los principales países exportadores: Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Costa de Marfil, Costa Rica, Ecuador, Egipto, Marruecos, Nueva Zelanda, Sudáfrica, Uruguay, EEUU y Zimbabwe. José Mª García està al mando de un equipo que aporta experiencia en la manipulación y almazenaje de todo tipo de pro-

ductos refrigerados, congelados, desde pescado, marisco, carne y verduras, hasta heladoss o cualquier producto que requiera de un preciso control del frío. Fruport dispone de un equipo humano altamente especializado en cada área de la cadena de servicios. Su estrategia se basa en un contínuo cuidado profesional de todos los engranages que componen su actividad. El acto de entrega de premios tuvo lugar el día 20 de diciembre en el marco de la tradicional cena de Navidad de la Comunidad Portuaria de Tarragona.

Nous socis per Apportt Recentment Apportt ha adherit com a nous socis les següents companyies: BG Logistics, SA Edimark07, SL Katoen Natie Iberica, SL Pastor Publicidad, SL Transpais, SA

AL PORT 17

Apportt

A tots ells moltes gràcies per confiar en l’Agrupació.


Inversiones Traslado edificio de remo Con la instalación de las estanterías para las embarcaciones se han dado por terminadas las obras. Dragado dársena junto a explanada con tradique La obra ha concluido con el dragado que se ha llevado a cabo durante este último trimestre. Acceso ferroviario al Muelle de Castilla Tal y como estaba previsto, se ha realizado la localización de servicios afectados para, a continuación, comenzar con la demolición de pavimento, levante de vía y los movimientos de tierra en zonas afectadas. Vallado perimetral de limitación zona de servicio de la Autoridad Portuaria de Tarragona Las obras consisten en la realización de un vallado que delimite la zona marítimo-terrestre del Puerto de Tarragona. En una primera fase se va a comenzar con la construcción de la valla que limita con la Universidad Laboral, con una longitud aproximada de 800 metros. El presupuesto de inversión, según proyecto, es de 299.191 euros.

Inversions

Vial acceso al Muelle de Cantabria Se han ejecutado los trabajos de movimiento de tierras, concretamente excavaciones, rellenos, nivelados y compactaciones. A lo largo de estos últimos días, se ha estado extendiendo el suelo seleccionado esperando los resultados de las pruebas realizadas para, a continuación, ejecutar del pavimento. Se estima que en este primer trimestre de 2008 se lleven a cabo las tareas de señalización horizontal y vertical, así como las canalizaciones de agua, teléfono y electricidad proyectadas, con lo que se darían por finalizadas las obras. Pavimentación de hormigón Muelle de Castilla Sur junto a naves CODEMAR IBERBULK Las obras consisten en la formación de un pavimento de análogas características, tanto geométricas como de composición, al existente, en un área cercana a la nave de Codemar Iberbulk sita en el Muelle Castilla Sur, formado por una losa de hormigón H250 sobre una base 18 AL PORT

de zahorras artificiales convenientemente compactadas. En estos momentos se están realizando los trabajos propios de demolición y excavación reflejados en el proyecto de ejecución. El presupuesto de inversión alcanza el montante de 398.694 euros. Pavimentaciones de aglomerado asfálti co en diversos muelles Recientemente se han iniciado una serie de obras con la finalidad de acondicionar el firme de las pavimentaciones existentes de aglomerado asfáltico, en diversos muelles del recinto portuario, tales como: - Muelle de Aragón: pavimentación de aglomerado asfáltico en la antigua calzada del M. de Aragón junto a los almacenes de Gonvarri Tarragona y pavimentación de aglomerado asfáltico en la explanada del M. de Aragón zona centro. - Arranque rompeolas: pavimentación aglomerado asfáltico en el acceso al edificio de la APT. - Muelle de Cantabria: habilitación de la

zona central en prolongación M. de Cantabria. - Muelle de Castilla: pavimentación del vial exterior de los silos. - Muelle de Levante: defensa viaria y rotonda. - Ordenación del acceso al Puerto por el M. de Levante - Rotonda de acceso al M. de Aragón Todas estas obras consisten en la realización de las siguientes actuaciones: demoliciones y excavaciones previas para, a continuación, verter y ejecutar una capa de zahorras artificiales como base a un pavimento formado por 3 capas de aglomerado asfáltico (capa base, intermedia y rodadura). En relación a las obras que se realizarán en el M. de Levante, además de los trabajos anteriormente citados, también se harán tareas de señalización horizontal y colocación de defensas, cuya finalidad será· la delimitación con áreas contiguas y de seguridad.


El Port de Tarragona del futur infraestructura vinculada al seu entorn, i no és menys cert que, al mateix temps, el port també pot representar un estímul i

una oportunitat per al món empresarial, si sabem interpretar correctament el nostre paper dins de l’àrea d’influència.

Opinió

Des de l’Autoritat Portuària de Tarragona, pel que fa als resultats de l’exercici 2007 que acabem de tancar, en fem una valoració molt positiva. Si observem algunes xifres, com ara els 36 milions de tones manipulades o el volum d’ingressos que superen els 58 milions d’euros, podem afirmar que aquests números han estat els millors de la nostra història. Per tant, una vegada vistes les xifres, queda clar que a partir d’ara tindrem el llistó més alt i, lluny de caure en l’autocomplaença, ens caldrà ser més exigents i procurar igualar aquests resultats del 2007 i, si és possible, superar-los en un futur. De totes maneres, no seria correcte separar aquestes dades del conjunt de l’activitat econòmica de les nostres comarques ni del bon moment viscut en l’economia del nostre país. Per tant, queda clar i és evident que el port és una


Opinió

Per tant, el nostre creixement depèn, en bona part, de la bona marxa que experimenti la realitat socioeconòmica que ens envolta, de la correcta interpretació que en fem d’aquesta realitat i de les decisions que prenguem a partir d’ara. Referent a la nostra activitat, és evident que el nostre port en els últims anys s’ha especialitzat en el tràfic de dolls. Aquesta especialització ens ha fet més competitius, atès que hem tingut un conjunt de condicions que ens ha permès consolidar aquesta activitat, com ara la fondària de molls que ha permès l’atrac de grans vaixells o una eficient càrrega i descàrrega, per posar un parell d’exemples. Per tant, aquestes mercaderies sembla que tingui un bon futur en el port de Tarragona. De la mateixa manera que parlem de l’especialitat, també hem de saber diversificar el tipus de mercaderies que volem tractar, si volem evitar que una possible crisi cojuntural, lligada a algun sector dels dolls esmentats, en afecti negativament. Diversificar vol dir, tal com ho feien els nostres avis, tenir més d’un conreu per no quedar-se sense collita. Al mateix temps, la diversificació ens ha de

dència que un món cada dia més globalitzat, experimenta un fort creixement comercial, sobretot entre Àsia i Europa, i aquest transport és fa majoritàriament

permetre ampliar la nostra activitat portuària i orientar-la cap a d’altres sectors que actualment no operen amb el nostre port, a l’hora de transportar i/o manipular les seves mercaderies. Quan parlem de la diversificació, donada la situació actual, ens referim a la incorporació del contenidor (TEU) a la nostra operativa. Amb el contenidor pretenem completar i complementar l’actual activitat portuària, entre d’altres coses perquè el contenidor és avui el sistema més emprat en el transport marítim de moltes mercaderies. És una evi-

amb contenidor, per tant, prendre partit per aquesta tipus de càrrega és l’opció correcta. En definitiva, l’entrada i sortida de contenidors pel port de Tarragona pot donar resposta a una demanda creixent i al mateix temps pot servir d’incentiu per a la captació de noves i futures empreses en el nostre territori. El Camp de Tarragona és un espai atractiu, al marge de la infraestructura portuària, és una regió ben comunicada, on conflueix l’eix de l’Ebre i el corredor Mediterrani, és un territori que gaudeix de bones infraestructures i equipaments. Les

20 AL PORT

empreses poden trobar a les nostres comarques mà d’obra qualificada, formada i/o amb possibilitats de formar-se, es pot aconseguir un subministrament energètic eficient, una xarxa ferroviària, d’autopistes, autovies i carreteres important, un aeroport que a través del seu Pla Director en preveu l’adequació als nous temps i, en definitiva, tot un conjunt de serveis necessaris que l’empresa i la societat demanda. En definitiva, podem dir que el nostre futur és esperançador, estem convençuts que els nous temps ofereixen oportunitats i, per tant, de nosaltres depèn saber-les aprofitar. Som conscients que per tirar endavant es necessiten complicitats, però també estem segurs que tots els agents econòmics i socials volem un port més competitiu, volem que Tarragona sigui una porta de la Mediterrània que ens apropi al món. Tarragona ja fou fa més de dos mil anys lloc escollit per accedir i penetrar a bona part de la península Ibèrica, ara només cal que, com van fer els nostres avantpassats, reforçem aquesta vocació d’aquella Tàrraco, capital de la Hispània Citerior, i donem resposta als reptes futurs. Estic convençut que entre tots ho podem aconseguir.

Josep Anton Burgasé Rabinad President de l’Autoritat Portuària de Tarragona Tarragona, gener de 2008


Las reuniones de trabajo ¿Cómo hacerlas productivas?

Las reuniones de trabajo forman parte del día a día de las empresas y particularmente en los equipos de trabajo de alto rendimiento. Se entiende que son un buen ejercicio de integración y comunicación y que en conjunto resulta más efectivo el desarrollo de ideas y planes de acción para una división, un departamento o toda la empresa, pero tanta reunión aburre a los miembros de los grupos y después de un tiempo los resultados de las mismas son mínimos o nulos. Los puntos siguientes son los siete errores más frecuentes de las reuniones de trabajo que impiden que sean realmente productivas y algunos elementos que permiten solucionarlas: 1. Los colaboradores no toman las reuniones con seriedad, llegan tarde, se van temprano y en la mayor parte de la reunión no prestan atención Para solucionar este problema hay que hacerle entender a los colaboradores que en las reuniones hacen parte de su trabajo. La peor frase para dar por terminada una junta es “la reunión terminó, pueden volver a trabajar”. Grave error, cómo tomarán los asistentes esta sentencia, ¿qué estábamos haciendo entonces? se podrán preguntar y muy seguramente a la siguiente reunión llegarán tarde, buscarán excusas para salir antes de lo previsto o no asistir y no prestarán la menor atención al desarrollo de la misma. Una buena táctica para hacerles comprender que las reuniones son parte importante del trabajo es ubicar en lugares visibles del recinto, para cada reunión, una serie de avisos en los que se hagan preguntas como: ¿sabe cuál es el propósito de esta junta?, ¿sabe cuál será su participación en la reunión?, de esta manera se está involucrando a la persona en el desarrollo de la reunión, sabrá

de antemano que la junta tiene un propósito específico y que su presencia es necesaria. 2. Son demasiado largas Los expertos aconsejan que la duración máxima de una reunión productiva debe ser de 90 minutos. Si se muestra a los organizadores y a los demás participantes, después de una larga junta de tres o más horas, que el tiempo es oro y se les enseña cuánto dinero cuestan las reuniones demasiado extensas seguro que a la próxima irán al grano y se dejarán de rodeos. Se pueden utilizar además herramientas tecnológicas para hacerlas más ágiles.

3. Se divaga más de lo que se discute El aprendizaje en equipo implica dos prácticas, diálogo y discusión, el problema es que las personas se estancan en el diálogo. Hay que estructurar una agenda y ajustarse a ella, determinar tiempos para cada asunto clave y respetarlos, no es cosa del otro mundo. 4. No pasa nada después que la junta ter mina, las decisiones no se convierten en acciones El problema no está en que la gente sea perezosa o irresponsable sino que cada quien sale de la reunión con una percepción diferente de lo que debe hacerse, por ello lo adecuado es trabajar sobre documentos comunes. No se trata solo de tener una reunión, se trata de crear un documento que lleve a la acción

común. La reunión es el medio para conseguir un plan de acción. 5. La gente no dice la verdad Es un fallo común que se acentúa por una cultura de negocios orientada a la culpabilización. A la gente le da miedo expresarse sinceramente por temor a posibles represalias o simplemente porque cree que sus opiniones no serán tomadas en cuenta. Para solucionarlo se puede habilitar el mecanismo del anonimato, que cada cual exprese lo que verdaderamente piensa y siente sin temor a ser “cogido entre ojos” por ello. La tecnología permite ampliar esta posibilidad, por ejemplo a través de foros de discusión (en internet o intranet) en los que el personal no tenga que revelar su identidad. Claro que esta posibilidad no deja de presentar problemas, por ejemplo para las personas que bajo el anonimato generan una excelente idea que bien podría significarles un aumento o un ascenso y los pierden porque otro se tomó los créditos indebidamente. Antes de implementar el anonimato hay que explicar los problemas que se pueden generar con él, dando la posibilidad de aplicarlo o no, el grupo escogerá. 6. Siempre hace falta información, lo cual genera aplazamientos en la toma de decisiones críticas Antes de planear cualquier reunión hay que asegurarse que los datos requeridos ya se han recogido, de lo contrario la pérdida de tiempo será inmensa y la frustración mayor. 7. Las reuniones no mejoran, se siguen cometiendo los mismos errores Muchas veces no mejoran simplemente porque nunca se hacen bien, hay que tratar de mejorar en cada junta, que cada reunión sea mejor que la anterior, que haya más espacios para la creatividad, el aprendizaje en equipo y la diversión, dando prioridad a la acción, a la toma de decisiones y por encima de todo a los resultados, de otra manera jamás se motivará a los individuos para que las tomen en serio y saquen buen provecho de ellas. Addecco Training AL PORT 21

Opinió

Las reuniones de trabajo son una herra mienta utilizada para elaborar planes, diseñar estrategias, evaluar desempe ños, fomentar la participación de los empleados,... pero algunas veces resultan poco efectivas porque resultan aburridas y no son tomadas con la seriedad que merecen


El que s’ha dit...

Retalls de premsa

El P u e r t o d e T a r r a g o n a m u e v e 3 3 , 4 1 millones de toneladas hasta noviembre, creciendo un 16,1% El Puerto de Tarragona mantuvo el mes de noviembre la senda ascendente de sus tráficos, al acabar el mes con un incremento de las mercancías del 16,1 por ciento. En total, entre enero y noviembre han pasado por los muelles de este puerto 33,41 millones de toneladas de carga. Sólo en el mes de noviembre, el tráfico del Puerto de Tarragona creció un 16,6%, sumando un total de 3,04 millones de toneladas de mercancías, frente a los 2,60 millones del mismo mes de 2006. En los once primeros meses de 2007, la partida de mercancías que ha experimentado un mayor crecimiento en Tarragona ha sido los graneles sólidos, con un incremento del 23,3 por ciento y 12,44 millones de toneladas. En el mismo periodo de 2006, el puerto movió 10,34 millones de toneladas de graneles sólidos. La carga general también ha tenido un buen comportamiento en 2007, con 1,57 millones de toneladas movidas hasta noviembre, frente a los 1,33 millones de toneladas de 2006. Esto supone un incremento de la carga general del 17,6%. Dentro de esta partida, los contenedores han protagonizado un fuerte crecimiento, del 382,8 por ciento. En cuanto a los graneles líquidos, han aumentado un 13,8 por ciento, sumando 2,02 millones de toneladas. A este grupo hay que añadir el petróleo y sus derivados, con un movimiento de 17,21 millones de toneladas, frente a los 15,15 millones de los once primeros meses de 2006. El incremento de los productos petrolíferos se ha situado en el 13,6 por ciento. (Diario del Puerto) El puerto de Tarragona ha movido 33,41 millones de toneladas hasta noviembre del 2007 El puerto de Tarragona ha experimentado un crecimiento de un 16,1% entre enero y noviembre del 2007. En este periodo se han movido 33,41 millones de toneladas. El puerto de Tarragona continuó en noviembre con la dinámica de crecimiento que viene arrastrando desde principios del 2007. Durante este mes el tráfico en el puerto catalan creció un 16,6% y alcanzó los 3,04 millones de toneladas de mercancías movidas, frente a los 2,60 millones que registró en 22 AL PORT

el mismo periodo en el año 2006. Los graneles sólidos son la partida de mercancías que han experimentado un mayor crecimiento en las instalaciones portuarias de Tarragona en los once primeros meses del año pasado. Los graneles sólidos han tenido un crecimiento del 23,3% con 12,44 millones de toneladas, frente los 10,34 millones de toneladas. La carga general ha crecido un 17,6%, con 1,57 millones de toneladas movidas hasta noviembre. Dentro de esta partida de mercancías, los contenedores han protagonizado un crecimiento muy destacado del 328,8%. Los productos petrolíferos han visto incrementado su tráfico en un 13,6% con un movimiento de 17,21 millones de toneladas, frente a los 15,15 millones en el mismo periodo del 2006. En lo referente a los graneles líquidos, han aumentado un 13,8%. (Puertos y Navieras) El puerto de Tarragona crecerá ocupan do espacio mar adentro ‘La instalación cierra el año con un récord en el movimiento de mercancías’

El ente público Puertos del Estado ha autorizado a la Autoridad Portuaria de Tarragona (APT) a estudiar la viabilidad de erigir un gran muelle en el exterior del actual recinto, detrás del actual muelle de Aragó. Los primeros cálculos hablan de ganar al mar un máximo de 500 hectáreas —actualmente la superficie portuaria es de 307— con un coste que podría oscilar entre los 300 y 400 millones de euros. Josep Anton Burgasé, presidente de la APT, ha avanzado que “los estudios se prolongarán durante cinco años y, luego, si todo resulta correcto, acometeremos la construcción que durará diez años más”. Se trata de una obra compleja, que llevará aparejadas intervenciones para mitigar el impacto ambiental en el litoral, y que colocará el enclave marítimo de Tarragona en una situación óptima para hacer frente a las demandas de potenciales operadores. En estos momentos prácticamente se ha agotado el suelo disponible, por lo que era indispensable adoptar una decisión para garantizar su crecimiento. Burgasé tam-


El Port cierra un año histórico con la gestión de 36 millones de toneladas ‘La actividad en 2008 se centrará en consolidar estas cifras pero también en conseguir un acuerdo con un terminalista de contenedores, construir un nuevo muelle, poner en marcha la ZAL, adjudicar las

obras que desviarán el tren del Moll de Costa, y comenzar a idear el que será el nuevo puerto que ganará metros al mar.’ La gran apuesta de la Autoritat Portuària de Tarragona (APT) pasa por buscar nuevas mercancías más allá de las tradicionales, lo que equivale en buena parte a llegar a un acuerdo con un terminalista de contenedores. Y eso que las cifras de 2007 han batido todos los récords. A la espera del cierre del ejercicio, la APT calcula que la actividad habrá crecido entre un 13% y un 15% respecto al año anterior, y prevé superar la gestión de 36 millones de toneladas. Su presidente, Josep Anton Burgasé, calificó tal volumen de «histórico» y aprovechó el tradicional encuentro de final de año con los periodistas para avanzar unos beneficios de 24 millones de euros, un 25% más que en 2006, y un cash flow de 36 millones para afrontar futuras inversiones. De lo que no ofreció detalles concretos fue de su reciente viaje a Asia en búsqueda de una compañía que apueste por gestionar una terminal de contenedores en Tarragona. «Seremos constantes e iremos a Asia o adónde sea para que el año que viene podamos dar al fin la buena noticia», añadió el presidente. De momento, la visita de Burgasé ha servido, según explicó, para entablar los primeros contactos con Saic (Shangai Automotive Industries Corporation), que posee los derechos de producción de varios modelos de Rover -entre ellos un vehículo de gama alta que cuesta unos 30.000 euros- e iniciará su exportación a Europa en 2009. «No somos los únicos que han mantenido conversaciones con ellos, pero estamos en el mercado», precisó el máximo responsable de la APT. Por lo que respecta a la reunión en Hong Kong con la multinacional china

Hutchison Ports Holding, aseguró que «el primer terminalista mundial está interesado en nosotros» y apuntó que «no es ningún secreto que hace tiempo que hablamos porque es una buena oportunidad si queremos estar situados en el mapa internacional». Inversión privada A principios de 2008, la APT convocará un concurso para la construcción y gestión del nuevo muelle Illes Balears por un valor de 150 millones de euros, la mayor inversión privada de la historia del Port. «Se trata de que los agentes privados demuestren su confianza en nuestro puerto», puntualizó. Orientado a la evolución de las mercancías tradicionales, se espera que el 75% de su actividad se destine a captar nuevos tráficos de carga general y se espera que tenga un calado de 25 metros, lo que permitiría el atraque de barcos de hasta 250.000 toneladas. (Diari de Tarragona) El benefici del port de Tarragona s’enfila un 25% en un any rècord El creixement del tràfic també és històric i al novembre va sumar més tones que tot el 2006. L’Autoritat Portuària de Tarragona tanca un 2007 rodó. Als plans d’expansió d’infraestructures portuàries, com el nou moll Illes Balears i nova terminal per als productes cimenters, s’hi afegeixen unes xifres econòmiques espectaculars. El president, Josep A. Burgasé, va anunciar ahir que tancaran el 2007 amb un benefici de 24 milions, un 25% més que el 2006. L’activitat portuària ha crescut un 15%. Aquests resultats «esplèndids» justifiquen l’anunciada ampliació del port a l’exterior, un projecte que començarà a caminar el 2008, es desenvoluparà els

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n 43006 Tarragona Tel. 977 540 472 - Fax 977 540 835 e-mail: esfera@cementosesfera.com

AL PORT 23

Retalls de premsa

bién ha confirmado que el primer paso que se dará será designar a un coordinador del proyecto. El anuncio coincide con el cierre del mejor año en la historia del puerto con un aumento del 15% en el movimiento de mercancías respecto al 2006, lo que significará rebasar los 36 millones de toneladas, y un incremento del 25% en los beneficios que alcanzarán los 24 millones de euros. Además, en verano se adjudicará la mayor inversión privada de la historia del puerto, que ascenderá a 150 millones de euros. Se trata de poner en marcha un muelle de 21 hectáreas junto al actual muelle de Catalunya y que está previsto que se inaugure en el 2011. En el 2008 entrará en funcionamiento una nueva terminal cementera, presupuestada en 22 millones de euros, y se espera comenzar a urbanizar la Zona de Actividades Logísticas en terrenos del vecino municipio de Vilaseca. Por otro lado, se mejorarán los accesos ferroviarios Josep Anton Burgasé confía en impulsar la diversificación de tráficos y seguir potenciando la carga general. La concesión de la futura terminal privada permitirá captar nuevas mercancías ya que “un 75% de las toneladas que se manipulen queremos que se correspondan a nuevos traficos”, destaca el presidente de la APT. También se apostará por el sector de contenedores. (El Periód ico de Catalunya)


propers 15 anys i permetrà assegurar la competitivitat de Tarragona al Mediterrani. A falta encara de tancar l’exercici, un Burgasé visiblement satisfet ha avançat que el creixement econòmic del port de Tarragona no sols ha continuat aquest 2007, sinó que s’ha incrementat sensiblement. «El resultat és esplèndid i el mèrit rau en la fortalesa de la família portuària: treballadors de l’Autoritat Portuària, estibadors i empreses ho han aconseguit». El mes de novembre passat les tones mogudes van ser 31 milions (+15,7%), més que en tot l’any 2006 (33,5 tones). La facturació se situa en els 58 milions, i el benefici s’incrementa en un 25% fins als 24 milions. Burgasé preveu un any 2008 similar, tot i que la crisi de la construcció farà disminuir el tràfic de ciment, que passarà dels 1,5 milions de tones al milió pelat. L’Autoritat Portuària confia que les anunciades inversions en obra pública compensaran la davallada del negoci immobiliari. El taló d’Aquil·les del port continua sent el tràfic de contenidors, però Burgasé confia que «Tarragona té un lloc en aquest tràfic i els resultats reforcen la constància per seguir treballant-hi».

Retalls de premsa

COTXES DE LA XINA Amb la mirada posada a l’Àsia per aconseguir més contenidors, Burgasé acaba de tornar d’un viatge a Hong Kong i Xangai. En aquesta segona ciutat xinesa, s’ha entrevistat amb SAIC (Shangai Automotive Industries Corpioration). Aquesta empresa preveu iniciar les vendes cap a Europa el 2009 amb un model de Rover d’alta gamma i baix preu (30.000 euros). «En el moment que s’importin vehicles xinesos nosaltres estarem en el mercat», ha dit Burgasé. L’objectiu és que el port tingui un espai concret per a contenidors, que contribueixi a posar el port de Tarragona en el mercat internacional. El 2008 serà un any molt dedicat a les noves infraestructures portuàries. D’una banda hi ha l’ampliació de la zona d’activitats logístiques (ZAL) cap a la Pineda, que s’està retardant pels recursos particulars contra l’expropiació dels terrenys, però que s’espera executar l’any que ve. El desviament de l’actual via ferroviària de mercaderies, ara situada al moll de Costa, cap a l’àrea del pont mòbil també s’adjudicarà l’any que comença i estarà enllestida el 2009. 24 AL PORT

Però sens dubte el projecte més ambiciós, i que ja ha rebut el vistiplau a l’inici dels treballs del govern espanyol, és l’ampliació cap al mar del port, que sumarà 500 hectàrees més a les 307 actuals. Cap al febrer s’adjudicarà la redacció dels primers estudis, que duraran cinc anys. No es preveu que l’obra estigui finalitzada abans de quinze anys. D’altra banda, la comissió institucional per atraure creuers turístics al port dedicarà el 2008 a fer promoció de la Costa Daurada. «Quan hi hagi contractes signats amb els majoristes de viatge construirem l’estació marítima, que estarà llesta en la data que arribi el primer creuer». L’estació tindrà una capacitat per a 5.000 passatgers i «se situarà al costat del moll Illes Balears, a tocar del port esportiu o a prop de la Pineda». (El Punt) 150 milions pel primer moll d’iniciativa privada La inversió més important de la història del port de Tarragona vindrà de la iniciativa privada. El consell d’administració de l’Autoritat Portuària ha aprovat tirar endavant la construcció d’un nou moll, situat al costat de l’actual moll de Catalunya i a l’abric del de Llevant. Per primer cop, tant la construcció com la gestió seran en règim de concessió administrativa. La inversió calculada és d’uns 150 milions d’euros i estarà a punt d’inaugurar entre el 2010 i el 2011. Josep Anton Burgasé ha puntualitzat: «El port té recursos suficients per tirar endavant l’obra, però volem que les empreses ens mostrin la fortalesa del port apostant-hi». Després de festes es

faran públiques les bases del concurs per accedir a la concessió, i les obres s’adjudicaran abans de l’agost. La concessió és per a 35 anys i «ja hi ha empreses interessades», segons Burgasé. 210.000 NOUS METRES QUADRATS Al moll se li vol posar el nom d’Illes Balears i tindrà una llargada de 725 metres i una amplada variable, que oscil·larà entre 180 i 350 metres quadrats. La nova infraestructura afegirà 21 hectàrees a la superfície portuària actual. Preveient adaptar-se a la tendència mundial d’incrementar el volum dels vaixells de càrrega per abaratir costos, el port ha plantejat inicialment un calat de 20 metres de fondària per al nou moll, però la idea és arribar a 24 o 25 metres per poder acollir vaixells de 250.000 tones. «Cap port del Mediterrani occidental no disposa d’un calat com aquest», va explicar el director del port. Aquest fet «obre noves oportunitats de negoci en la captació de tràfics a granel i càrrega general». Algunes drassanes internacionals ja construeixen vaixells amb una eslora tan gran com quatre camps del Barça. La intenció del port és que fins al 75% del tràfic del moll siguin nous productes. Inicialment, es preveu que hi passaran 1,5 milions de tones a granel i 250.000 tones de mercaderies diverses. El projecte preveu «importants mesures preventives per mitigar l’impacte ambiental de l’activitat portuària», com ara tremuges ecològiques, i cintes i magatzems tancats. (El Punt)


El Puerto de Tarragona supera los 36 millones de toneladas

Tràfic portuari

El aumento mensual del mes de noviembre pasado es del 16,5%, puesto que en noviembre de 2006 se movieron 2.619.399 de toneladas y en el mes de noviembre de este año 2007 se han movido 3.051.177 de toneladas en el puerto; y el tráfico acumulado de enero a noviembre de 2007 es de un movimiento de 33.551.443 millones de toneladas de mercancías frente a los 28.996.249 de toneladas que se movieron hasta noviembre de 2006. Con lo que ya se han superado los tráficos logrados en el ejercicio pasado, a falta de un mes. En 2006 se movieron 31,7 millones de toneladas. Así pues, eEl puerto de Tarragona supera los 303 millones de toneladas de mercancías en octubnoviembre con un incremento del 15,47%. Este es un hecho extraordinarioinsólito en la Autoridad Portuària de Tarragona, dado que desde enero a octubre de 2006, fueron 26.376.850 toneladas; y de enero a octubre de 2007, ejercicio que nos ocupa, se han movido 30.426.645 toneladas, lo que representa un incremento del 15,4% respecto al mismo período del año pasado. Lo que significa que este 2007 el puerto puede cerrar por encima de los 365 millones de toneladas de tráfico movido en sus instalaciones. Uno de los tráficos que más crece es el de la carga general transportada en contenedores, puesto que aumenta en un 382,8,1%, dado que de enero a noviembre de 2007 se han movido 365.421 toneladas de carga general contenerizada y en este mismo período del año pasado se movieron 75.692 toneladas. Asimismo, por grupos, la carga general es la que más aumenta en tráfico acumulado, de enero a noviembre, así han sido 1.572.948 de toneladas movidas, con un incremento del 17,6%, frente a las 1337.087 de toneladas que se movieron en el mismo período del año pasado. El siguiente grupo que más ha movido es el de los graneles sólidos, que incrementa su porcentaje en un 20,3%, dado que han sido 12.445.154 de toneladas frente a loas 10.348.167 de toneladas de enero a septiemnoviembre de 2006. En el grupo de líquidos a granel el incremento de enero a noviembre es del 13,8%, pues se han movido 2.025.603 de toneladas y en el mismo periodo de 26 AL PORT

2006 fueron 1.780.186 de toneladas. Y en el grupo de petróleos el incremento del acumulado ha sido del 13,6%, pues han sido 17.210.908 de toneladas trasegadas de enero a noviemseptiembre de 2007 frente a las 12.637.5835.151.633 de toneladas de enero a noviembre del año pasado. Dentro de este grupo el crudo de petróleo se incrementa en un 8,1%, pues han sido 8.378.948 toneladas las trasegadas frente a las 7.752.454 toneladas en el mismo período de 2006. Si miramos los tráficos según su naturaleza es el grupo de los materiales de construcción donde el incremento de enero a septiemnoviembrebre es extraordinario, puesto que alcanza un 156,7%, puesto que se han movido en este período 1.485.263 de toneladas frente a las 578.634 toneladas del mismo período del año 2006, o sea de enero a noviembre. El siguiente grupo que crece es el siderúrgico, aumenta un 13,4%, puesto que mueve 515.299 toneladas frente a las

454.209 toneladas del año pasado. El grupo de mercancías metalúrgicas aumenta un 2,9%, pues se han movido 370.095 toneladas en este período de enero a noviembre de 2007, frente a las 359.609 toneladas movidas en el mismo período de 2006. El grupo de los productos químicos mueve un 16,1% más con respecto al año pasado, desde enero a noviembre de este año se han movido 2.241.965 de toneladas frente a las 1.930.917 toneladas del mismo periodo de 2006. En el grupo de energéticos, se han trasegado 22.948.529 de toneladas desde enero a noviembre de 2007, con un incremento del 13,8%, frente a los 20.169.814 de toneladas de enero a noviembre de 2006. Y, por último, señalar que han entrado en este periodo de tiempo 2.714 buques, lo que significa un aumento del 7,4%, frente a los 2.527 buques entrados en el mismo período del año pasado, o sea de enero a noviembre..


Novetats editorials Darrer trimestre de 2007

Troballes arqueològiques submarines al litoral tarragoní. Dotze anys d’arqueologia subaquàtica (1968 – 1980): Walfida Pérez, autora d’aquest treball, ens presenta un inventari exhaustiu i documentat de les troballes arqueològiques submarines del litoral tarragoní, el qual té la voluntat de ser una eina que faciliti als investigadors l’accés a tot aquest material recuperat. Aquest inventari inclou un gran nombre dibuixos, croquis i fotografies, algunes de les quals han estat realitzades pel Servei de Publicacions del Port de Tarragona. L’obra divideix l’àmbit geogràfic de la demarcació de Tarragona en tres zones, que s’han triat a l’efecte de distribució del material. Així doncs, trobem una primera zona delimitada entre la desembocadura del riu Sénia i el cap Salou, una segona àrea entre el cap de Salou i el cap Gros i la tercera zona que se situa entre el cap Gros i la desembocadura del riu Foix. L’autora també fa un recorregut per la història de l’arqueologia subaquàtica a les comarques tarragonines, que té els seus orígens en la recuperació de peces arqueològiques subaquàtiques per part dels pescadors amb motiu de la pràctica de l’arrossegament en les seves activitats. Cal destacar, com a moments emblemàtics en la història d’aquesta especialitat arqueològica, la recuperació del sarcòfag d’Hipòlit a la punta de la Móra l’any 1946; la cre-

ació l’estiu del 1955 de la SIS (Secció d’Investigacions Submarines), que en un principi depenia del Cinema Club Cultural de Tarragona, però que el 1956 es va independitzar donant lloc a la SES (Societat d’Exploracions Submarines); la creació de la secció d’arqueologia subaquàtica del MNAT l’any 1967, i la creació l’any 1992 del Servei d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) pel Decret 237/1992, de 13 d’octubre, que va refermar i consolidar la importància d’aquesta especialitat dins el món de l’arqueologia. Així mateix, cal fer esment de l’apartat del llibre dedicat a “Tàrraco i els ports en l’antiguitat” on Walfida Pérez explica el concepte que es tenia de “port” a l’antiguitat, així com les diferents tipologies de ports. En aquest mateix apartat es reprodueix l’article publicat l’any 1991 per l’autora, “Hernández Sanahuja y el puerto romano de Tàrraco”, també editat pel Port de Tarragona, on es ressenyen totes les referències historiogràfiques existents al voltant de l’antic port romà de Tàrraco. Pel que fa a l’autora, Walfida Pérez Martín va néixer a Palència l’any 1942 i va obtenir la destinació al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona l’any 1968 on va desenvolupar la seva activitat professional fins la seva jubilació l’any 2002. Així mateix, durant aquests anys, va exercir de directora accidental entre 1978 i 1979, va coordinar la secció d’Arqueologia Subaquàtica entre 1968 i 1980, i també va ser responsable de la biblioteca del Museu des de 1968 fins la seva jubilació. Bussejadora de primera, tres estrelles, per la Societat d’Exploracions Submarines, Tarragona (SES) i per la Confédération Mondiale des Activités Subaquatiques (CAMAS), va intervenir en diverses prospeccions subaquàtiques al litoral tarragoní. Entre aquestes activitats cal destacar la codirecció de les excavacions als Carbuncles i al derelicte de Berà. Ha participat en nombrosos seminaris i congressos d’arqueologia subaquàtica i té una estreta vinculació amb la SES i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, amb les quals col·labora assíduament. Entre les seves publicacions dedicades al tema de l’arqueologia marítima, s’ha de destacar, tal com s’ha comentat més amunt, el seu treball, Hernández Sanahuja y el puerto romano de Tarragona (1991), gènesi d’aquesta obra.

Servei de publicacions

Durant el passat mes de desembre de 2007 el Servei de Publicacions del Port de Tarragona ha presentat els llibres següents:

Dades del llibre: Troballes arqueològiques al litoral tarragoní. Dotze anys d’arqueologia subaquàtica (1968 – 1980) Autora: PÉREZ MARTÍN, Walfida Mida: 21 x 30 cm Editor: Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona (CEMPAT) – Conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona ISBN: 978-84-9791-308-9

L ’ h o m e i l ’ h i s t o ri a d o r. M i s c e l · l à n i a e n h o m e n a t g e a J o s e p M . Recasens i Comes: Es tracta d’una obra, tal com el seu títol ens indica, en homenatge a Josep M. Recasens. Treball construït a partir de les aportacions de diferents historiadors que, precisament, ajuden a posar l’accent en l’objectiu que s’havien fixat els coordinadors del treball, Salvador Rovira i Manel Güell: fer una miscel·lània estrictament d’història. Tanmateix, l’obra també dóna cabuda a col·laboracions que tenen AL PORT 27


com a motiu la persona i el seu àmbit familiar. Per tant, el treball es configura en dues parts, la primera de les quals tracta els aspectes personals de l’homenatjat, així com una aproximació a la seva trajectòria cultural, on es revisen les seves aportacions historiogràfiques. Així doncs, en aquesta part, trobem les col·laboracions, entre d’altres, de Jaume Massó, Jordi Vives, Francesc Escatllar i Elena Virgili. La segona part de la miscel·lània recull estudis d’història, centrats en les èpoques medieval, moderna i contemporània. S’ha de dir que no es tracten els treballs realitzats sobre història antiga de Josep M. Recasens, ja que aquests foren editats anteriorment pel Port de Tarragona en la publicació titulada Miscel·lània Arqueològica (1992).

Servei de publicacions

Dades del llibre: L’home i l’historiador. Miscel·lània en homenatge a Josep M. Rescasens i Comes. Coordinadors de l’obra: GÜELL, Manuel; ROVIRA, I GÓMEZ, Salvador Mida: 21 x 30 cm Editor: Autoritat Portuària de Tarragona ISBN: 978-84-612-0868-5

Així doncs, la primera d’aquestes col·laboracions sobre història la realitza el Dr. Antoni Jordà, qui ens explica el significat d’història local, alhora que situa la figura de Josep M. Recasens dins la historiografia tarragonina. En aquest punt, cal fer esment que els treballs de J. M. Recasens, d’acord amb el que ens comenta el Dr. A. Jordà, s’inscriuen en els corrents historiogràfics més recents de l’època, els quals defensen estudis històrics més ambiciosos que englobin els diferents àmbits que conformen les societats i que, per tant, prestin atenció als fenòmens polítics, econòmics i socials. De fet, es tracta d’un enfocament que s’allunya de la història factual convencional i que, a més, en el cas de Tarragona, també anava acompanyada per una visió fonamentalment eclesiàstica. D’aquests estudis històrics que basteixen la segona part de la miscel·lània, també cal destacar els treballs dels professors de la Universitat Rovira i Virgili Maria Bonet Donato, Montserrat Duch Plana i Josep Sánchez Cervelló, així com el treball del cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de Tarragona, Jordi Piqué.

28 AL PORT

Aquell regust d’ampla llibertat. Memòria de Josep Lluís Savall: Publicació editada per Cossetània Edicions, coordinada per la “Gent del Llamp” i que també ha comptat amb la col·laboració de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Es tracta d’un llibre de caire miscel·lani en el qual es ret homenatge a Josep Lluís Savall, qui va morir el mes de juliol de 2006. Josep Lluís Savall i Rom era cambrilenc, de família de pescadors. De fet, ell mateix va fer de pescador de jovenet, durant les vacances escolars. Es va llicenciar en Filologia Catalana a Tarragona i va publicar la tesina El vocabulari dels pescadors de Cambrils, una obra de referència en el camp de la dialectologia i la lexicologia. Després de fer de professor de llengua catalana, va engegar, treballant per al Port de Tarragona, un taller ocupacional sobre oficis mariners, el projecte de Museu Marítim de Tarragona i va organitzar trobades de vela llatina a Tarragona. Posteriorment, va entrar a treballar al Museu Marítim de Barcelona. Pel que fa al llibre, aquest consta de dues parts: una primera, on hi són presents els homenatges i una segona, que recull una selecció de l’obra escrita de Josep Lluís Savall. L’obra combina peces literàries i gràfiques, i així podem trobar, entre d’altres, un estudi del llenguatge mariner, narracions i poesies que s’emmarquen en el context marítim de la Mediterrània. Dades del llibre: Aquell regust d’ampla llibertat. Memòria de Josep Lluís Savall Mida: 15,5 x 23,5 cm Editor: Cossetània Edicions ISBN: 978-84-9791-326-3 Mònica Flores Mateo Servei de Publicacions del Port de Tarragona publicacions@porttarragona.cat Tel. 977 250 091


III Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios

El primero de los ponentes, Eduardo Núñez Fernández, jefe de la sección de archivos del Ayuntamiento de Gijón, impartió una ponencia titulada La importancia de la normalización en los archivos. La charla se estructuró en varios puntos principales como la definición del concepto de normalización, la necesidad de normalización de los archivos, sus objetivos y los riesgos que ésta conlleva, la normalización como factor de cambio, los tipos de normas, las normas ISO, y la importancia de la normalización para la integración de redes. Tomó el relevo de Eduardo Núñez, Alfonso Díaz Rodríguez, jefe de sección de archivos centrales del Principado de

Asturias, quien dio a conocer al colectivo portuario “El sistema de información y gestión de Archivos del Gobierno de Asturias”. El SIGIA enlaza perfectamente con la línea estratégica del gobierno del Principado de modernizar la Administración asturiana a través de un equipo de archiveros que se ocupan del Servicio de Publicaciones y de los archivos administrativos. Este equipo gestiona el fondo documental del gobierno de Asturias, así como los heredados de instituciones anteriores a la comunidad autónoma. Su objetivo principal consiste en asegurar un patrimonio histórico documental, racional, estructurado y fiable, que sirva de seña de identidad de

AL PORT 29

Història

Los pasados días 14 y 15 de noviembre, se celebraron las III Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios, organizadas por la Autoridad Portuaria de Gijón y Puertos del Estado, a las que asistieron 35 responsables de archivos de las diferentes autoridades portuarias. La inauguración oficial estuvo a cargo del presidente de la Autoridad Portuaria de Gijón, Fernando Menéndez Rexach, y tuvo lugar en las dependencias de la Quinta de la Vega, sede del Instituto Portuario de Gijón. Rexach destacó la importancia de conservar el patrimonio documental para asegurar la transmisión de la historia de las ciudades y de los puertos, así como su evolución.


las sucesivas acciones de la organización. Después de la intervención de Alfonso Díaz tuvo lugar una mesa redonda titulada “Creación y funcionamiento de redes de centros”, en la que participaron los dos ponentes, Eduardo Núñez y Alfonso Díaz, así como la responsable del Archivo de la Autoridad Portuaria de Huelva, Ana M. Mojarro Bayo. Por la tarde del mismo día 14, Jorge Díaz y Pilar Ballesteros, de CEDIPORT, impartieron la ponencia titulada “Cediport, un recurso de información y documentación para la comunidad portuaria”. Cediport es un centro de documentación dependiente de la Autoridad Portuaria de Valencia, FEPORTS y la Fundación ValenciaPort, que se creó en 2004 para gestionar los recursos de información de biblioteca, hemeroteca de publicaciones técnicas, mediateca y fondo fotográfico o fototeca. Más tarde, Claudio Gruber Fraysse, gerente de CGF Digitastur, expuso las tareas de digitalización que lleva a cabo dicha empresa y la importancia de este método como forma de preservar la documentación.

Història

Coia Escoda Múrria, responsable del archivo de la Autoridad Portuaria de Tarragona, y coordinadora de las II Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios, celebradas en Tarragona en 2005, hizo balance de las II Jornadas y de las conclusiones de las mismas, así como de la labor de difusión llevada a cabo en estos dos años para dar a conocer al colectivo de archiveros portuarios y las actividades en que están inmersos. La mañana del 15 de noviembre, hicieron sus exposiciones los diversos grupos de trabajo, creados en el año 2004, a raíz de las I Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios, organizadas por la Autoridad Portuaria de Huelva. Expusieron el balance del trabajo llevado a cabo el Grupo del Censo de Archivos Portuarios con Fernando Torreiro de la A. P. de A Coruña, el del Cuadro de Clasificación Común con Gerard Llansola de la A. P. de Castellón y Beatriz Bruna de la A. P. de Vigo, el de la Guía de Recomendaciones para la organización y funcionamiento del Sistema de Archivos de Puertos del Estado y Autoridades Portuarias con Ana M. Mojarro de la A. P. de Huelva, el de Formacióncon Beatriz Bruna de la A. P. de Vigo, y el de Normalización de los documentos de archivo con Jorge Díaz y Pilar Ballesteros de CEDIPORT, Ana 30 AL PORT

Espina de la A. P. de Gijón y Zacarías Reina de la A. P. de Málaga. Asimismo, Armando López Rodríguez, en representación de Puertos del Estado, hizo partícipes a los asistentes a las Jornadas de la labor llevada a cabo por el grupo de tra-

bajo sobre documentación y archivos portuarios perteneciente a la comisión calificadora de documentos del ministerio de Fomento y sus organismos públicos, creado en 2006 para evaluar la documentación generada por los puertos. Después de la clausura de las Jornadas, a cargo de la responsable del archivo de la A. P. de Gijón, Ana Espina, se organizó una visita a La Laboral, centro cultural de referencia en Gijón, situado en el edificio construido por el arquitecto Luis Moya Blanco entre 1946 y 1956. Actualmente, alberga dependencias como la Universidad de Oviedo, la Escuela Superior de Arte Dramático o el Centro de Arte y Creación Industrial patrocinado por la Autoridad Portuaria de Gijón, destinado a exposiciones de arte, ciencia, tecnología e industrias visuales avanzadas. Aunque no se determinó concretamente donde se llevarían a cabo las IV Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios, la organización se comprometió a celebrarlas a lo largo del año 2009.

Coia Escoda Múrria Archivo del Puerto de Tarragona


L’audiovisual del museu

a disposició del públic una major informació sobre el dia a dia portuari, sense caure en la visió comercial que ja mostrem, habitualment, en altres recursos específics sobre l’aspecte comercial del port, ens ha permès projectar una reno-

vació de l’àmbit del port actual de l’exposició permanent, a través d’aquest Audiovisual del Museu, inaugurat el dia 27 d’octubre de 2007. Presentat com un recorregut visual -aeri i terrestre- pel port dels segles XIX i XX,

AL PORT 31

Museu del Port

Des de l’any 2000 en què es va inaugurar el Museu del Port de Tarragona, en l’àmbit d’expansió dels segles XIX-XX, s’hi havia exposat una gran imatge aèria del port, les dimensions de la qual eren de 9 m x 3 m, i on es mostrava tota l’extensió geogràfica de l’espai portuari i de part de la ciutat. En els set anys transcorreguts, aquesta imatge se’ns ha fet històrica, informativament parlant, atès que la fisonomia portuària s’ha transformat, àmpliament, amb la construcció de nous molls i noves infraestructures que presenten un port viu i en plena evolució. Indubtablement, el port ha crescut i l’esmentada imatge ja no permetia presentar als visitants la realitat del port actual. Es feia imprescindible renovar el discurs museístic entorn la gran transformació infraestructural de molls i nous espais, i de mercaderies transitades, ocorreguda al port al llarg dels darrers cent anys. D’aquesta manera, la necessitat de posar


Museu del Port

de dimensions similars a l’antiga imatge fixa exposada, es complementa d’una breu llegenda en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès) –segons es desitgi, on es descriuen les característiques més remarcables de cadascuna de les infraestructures integrants de l’espai portuari amb una durada de 10 minuts que ens permeten mostrar una pinzellada històrica pel passat portuari recent, així com pel present del port tarragoní. La informació dels molls i dels espais s’ha fet en funció de grups de mercaderies i d’activitats, per tal de donar-li més agilitat i no ser una mera descripció lineal d’espais portuaris. Pel que fa a les activitats, s’han inclòs, també, els vessants pesquer, esportiu, cultural i lúdic que complementen el port comercial de la ciutat. Hem d’agrair la col·laboració desinteressada de fotògrafs, de particulars i d’institucions, propietaris de les imatges utilitzades, per la cessió dels drets d’exhibició. Sense les seves imatges, l’audiovisual no hauria estat possible. Mercè Toldrà Dalmau museuport@porttarragona.cat

32 AL PORT


Les exigències de la directiva Marc de l’aigua a les aigües portuàries (ROM 5.1) i alhora assumeix el traspàs dels objectius de la DMA als ports, amb la finalitat d’elaborar un informe que ens permeti conèixer quines qualitats tenen les nostres aigües, documentar aquelles emissions existents i establir-ne una millora, o poder detectar-hi ràpidament el motiu d’una baixa qualitat de les aigües i saber-ne els orígens. L’esquema de la ROM 5.1 passaria per l’elaboració de diferents programes; de limitació d’usos i tipificació de masses d’aigua, avaluació i gestió de riscos ambientals, vigilància ambiental i gestió d’episodis contaminants. Atès que la construcció d’un emissari

cabdal que s’estigui vessant en el moment del mostreig. Tanmateix, aquest control també s’efectuarà sobre el medi receptor d’una manera conjunta. Dins de la vigilància esmentada, caldrà la caracterització del medi pelàgic (anàlisi d’aigües) i el medi bentònic (sediments), així com establir una periodicitat dels mostrejos, essent del primer medi de freqüència trimestral i en el segon anual. La freqüència del mostreig es pot modificar en funció de la uniformitat i permanència que presentin els resultats i coneixements disponibles, com també el nivell de risc avaluat per a les emissions que puguin afectar-la. A partir de les

tàncies, masses d’aigua modificades. Una qualificació que pot suposar atorgar a aquestes masses d’aigua unes condicions d’excepcionalitat que facin que per les seves exigències ambientals es puguin reduir, tot i que mantenint-ne els objectius de protecció i millora necessàries perquè aquestes assoleixin un bon potencial ecològic i una bona qualitat química. Ports de l’Estat, amb l’objectiu i l’interès d’aprofundir eficaçment en el desenvolupament sostenible en les tasques portuàries en allò que afecta la protecció i millora del seu medi aquàtic, redacta les Recomanacions d’Obres Marítimes

submarí té com a conseqüència un vessament puntual a la zona de servei portuari, aquesta emissió, segons la DMA, és va catalogar com una pressió antròpica significativa que, per tant, exigeix identificar l’emissió contaminant, caracteritzar l’emissió i estimar el risc ambiental, tot tenint-ne en compte els factors de probabilitat, vulnerabilitat i les seves conseqüències. La vigilància ambiental haurà de realitzar-se mitjançant control de l’emissor amb dispositius específics que permetin un accés fàcil, tant per l’obtenció de mostres que siguin representatives del flux, com per la determinació precisa del

dades obtingudes a la vigilància ambiental es pot desenvolupar la valoració de l’estat i el potencial ecològic i, en el cas que no existeixi una bona o una molt bona qualitat caldrà establir el programa de gestió d’episodis contaminants, la qual cosa comportarà la presa de decisions oportunes.

Medi ambient

Els ports estan inclosos dins de l’àmbit d’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), ja que es troben a les aigües marítimes, costeres i de transició, és a dir, les que estan pròximes a les desembocadures del riu. Per tant, s’haurà d’establir a la zona portuària un sistema de qualitat de les aigües de manera referencial, homogènia i estandarditzada, a partir de la qual es valori el que es denomina com a “qualitat química” i “estat ecològic” de les masses d’aigua. La Directiva preveu la possibilitat que moltes de les aigües portuàries puguin considerar-se, d’acord a algunes circums-

Joan M Basora Robert Cap del Departament de Medi Ambient

AL PORT 33


Nuevas acciones comerciales

Departament comercial

Asistencia de la Autoridad Portuaria de Tarragona a la Feria Transpotec Logitec de Milán El pasado mes de octubre, la Autoridad Portuaria de Tarragona estuvo presente con un stand en la onceava edición de la feria de transporte y logística Transpotec Logitec Milano. Este stand se integró dentro del pabellón de BCL (Barcelona Centre Logístic Catalunya), la plataforma impulsada por la Generalitat de Catalunya, el Consorci de la Zona Franca, entre otros, que cuenta con la participación de los actores responsables en los distintos niveles de la cadena logística: transporte, administraciones públicas, asociaciones profesionales, empresas de servicios y usuarios finales, y que engloba a más de 120 socios con el objetivo común de consolidar a Cataluña como la gran plataforma logística del sur de Europa. En el stand se destacó el potencial del Puerto de Tarragona como nodo intermodal de la cadena de transporte y se contactó con diferentes empresas productoras y logísticas del sector del transporte marítimo. Asistencia a SITL Shangai Por otro lado, durante el pasado mes de diciembre, la Autoridad Portuaria de Tarragona, junto a algunas empresas de la Comunidad Portuaria, participaron con un stand conjunto con la Autoridad Portuaria de Barcelona, BCL (Barcelona Centre Logístic Catalunya) y Cilsa en la edición de 2007 de la feria SITL Shangai, que tuvo lugar durante los días 10 a 12 de diciembre en el INTEX, Shanghai International Exhibition Center, y que resulta una plataforma imprescindible para contactar con los servicios logísticos y los proveedores de productos, conseguir el crecimiento del negocio y network con los usuarios, a la vez que ofrece la información más actualizada del mercado, ofrece oportunidades de negocio y de aprendizaje y soluciones para optimizar las operaciones logísticas.

Fin de temporada de cruceros Cabe destacar que, con la escala el pasado día 28 de noviembre del buque 34 AL PORT

Saga Rose, se ha cerrado la temporada de cruceros de este año 2007, que se ha saldado de nuevo con un record, con un total de 17 escalas en el Puerto de Tarragona. Montse Morente Departamento Comercial y Marketing


SAC

Puerto de Tarragona Durante el cuarto trimestre de 2007 se atendieron un total de 58 expedientes distribuidos en 27 peticiones de información, 16 reclamaciones, 19 solicitudes, 5 quejas y 1 sugerencia. Las peticiones de información representan un 39,7% % respecto del total de los expedientes tramitados; las reclamaciones, un 23,5%; las solicitudes, un 27,9%; las sugerencias, un 1,5%; y las quejas, un 7,4%.

Servei d’atenció al client

Es importante resaltar la evolución de las reclamaciones desde el segundo trimestre de 2007, dando lugar a una reducción notable en el volumen de reclamaciones siendo en pro de un aumento de las peticiones de información. Actualmente el número de peticiones de información y solicitudes ocupan el 68% de los expedientes, hecho manifiesto que manifiesta los continuos esfuerzos de mejora de los servicios por parte de esta Autoridad Portuaria de Tarragona.

36 AL PORT


Líneas regulares del puerto de Tarragona Destino/Periodicidad

Naviera

Agente

CONTENEDORES ISLAS CANARIAS Semanal

JSV LOGISTICS

Pérez y Cía., S.A. 977 217 156

SUDAMÉRICA (Brasil) Semanal

MAERSK LINE

Naviera del Odiel de Contenedores, S.A. 977 242 318

ITALIA (Livorno, Salermo) Semanal

JSV LOGÍSTICS

Pérez y Cía., S.A. 977 217 156

ALGECIRAS, TARRAGONA, BARCELONA, FOS (servicio feeder) Semanal

MAERSK LINE

Naviera del Odiel de Contenedores, S.A. 977 242 318

CÍA. TRASATLÁNTICA ESPAÑOLA, S.A. Weco, Agencia Marítima. Canarship 977 222 947

SERVICIOS SHORT SEA SHIPPING

Servei d’atenció al client

ISLAS CANARIAS (Las Palmas, Tenerife, La Palma) Semanal

ISLAS CANARIAS (Tenerife, Las Palmas y Arrecife) Cada 5 días

FLOTA SUARDÍAZ

Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. 914 316 640

MARRUECOS (Casablanca) Semanal

FLOTA SUARDÍAZ

Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. 914 316 640

ITALIA (Livorno) Cada 3 días

FLOTA SUARDÍAZ

Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. 914 316 640

ITALIA (Salermo) Cada 3 días

FLOTA SUARDÍAZ

Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. 914 316 640

ITALIA (Civitavecchia) Semanal

FLOTA SUARDÍAZ

Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. 914 316 640

TURQUÍA (Izmir) Cada 14 días

FLOTA SUARDÍAZ

Suardíaz Terminal Tarragona, S.A. 914 316 640

GRECIA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

AL PORT 37


LÍBANO Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

SIRIA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

TURQUÍA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

ARGELIA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

EGIPTO Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

BRASIL Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

COLOMBIA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

REPÚBLICA DOMINICANA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

VENEZUELA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

GUATEMALA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

EL SALVADOR Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

MÉXICO Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

GOLFO USA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

COSTA ESTE USA Quincenal

NORDANA LINE

Weco, Agencia Marítima 977 222 947

Servei d’atenció al client

RO-RO (contenedores y carga general)

38 AL PORT


RO-RO (sólo vehículos) AUSTRALIA Y JAPÓN Mensual COREA DEL SUR Cada 10 días

MARINE K-LINE

Bergé Marítima, S.A. 977 552 696

EUKOR CAR CARRIERS

Bergé Marítima, S.A. 977 552 696

RISS TRANSPORT

Bergé Marítima, S.A. 977 552 696

SIDERÚRGICOS FRANCIA (Fos Sur Mer) Semanal GRANELES LÍQUIDOS HOUSTON/ARABIA SAUDÍ Mensual

STOLT NIELSEN TRANSPORTATION

Marítima del Mediterráneo, S.A. 977 252 546

GRANELES SÓLIDOS

ALCUDIA Cada 2 días

CEMEX ESPAÑA, S.A.

TRANSPORTES MARÍTIMOS ALCUDIA

Bergé Marítima, S.A. 977 552 696 Transportes Marítimos Alcudia, S.A. 977 222 218

AL PORT 39

Servei d’atenció al client

ALCANAR Quincenal


Exposicions Tinglado 1 Exposició: ‘La mirada descoberta. Toni Navarro’ Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPT Del 18 d’octubre al 26 de novembre de 2007

Una exposició que combina tres espais amb fotografia, escultura i cinema. Primer espai: Tres escultures de Toni Navarro acompanyades de fotografies realitzades pel mateix artista que ens mostren altres facetes de l’obra original. Segon espai: Una selecció dels millors treballs de l’artista en fotografia, acompanyats d’altres obres realitzades en col·laboració amb Rosselló, Pep Escoda i Pau Gavaldà.

Activitats culturals

Tercer espai: En una pantalla es poden veure diversos treballs, curts de cinema experimental de l’artista i el documental The Kalam Revolution (La revolució del llapis) premi rec 2007. En aquest espai s’exposen fotografies de Toni Navarro realitzades al Nepal, al mateix temps que dirigia el documental.

Tinglado 4 Exposició: ‘Sèrie 1632 - 1967. Gonzalo Elvira’ Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPT Del 6 al 30 de setembre de 2007

Sèrie desenvolupada a partir de l’obra de Rembrandt “La llicó d’anatomia del Dr. Tulp” i la fotografia del Che Guevara al dipòsit de cadàvers després d’haver estat afusellat a “La Higuera”, Bolívia. 40 AL PORT

El principal motiu per al desenvolupament d’aquesta sèrie és tant la semblança que hi ha entre les duess composicions com la quantitat de personatges, nou, que componen aquestes dues ico-

nes; una de la pintura i l’altra del fotoperiodisme i de la vida política del segle XX. La meva tasca fou recrear-les en una mena de collage pictòric quasi sempre


en forma de díptic. Realitzat en oli sobre tela, s’aconsegueix primer un fons ple, producte de la barreja de dos colors (verd vidrian i vermell azarín permanent) i després paper de vidre que permet aconseguir diferents traços de ratlles i graus de lluminositat fent aparèixer les figueres que comencen a il·luminar-se en un fons ple, gairebé negre i en ocasions més verd. Com diuen els japonesos “No podríem veure la llum, si no la contrastéssim amb l’ombra”.

AL PORT 41

Activitats culturals

Gonzalo Elvira.


Tinglado 4 Exposició: ‘Blaus i verds. Rosendo Linares’ Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPT Del 5 d’octubre al 4 de novembre 2007

“Ja em coneixeu. Faig de dissenyador gràfic a Tarragona des de fa més de 30 anys. D’aquest ofici, abans en deien grafista, i abans encara, dibuixant publicitari. Amb aquesta professió vaig donar sortida al neguit per fer dibuixos que m’han acompanyat des que tinc memòria. Milers de dissenys, il·lustracions, anuncis més tard, la passió per pintar restava allà, continguda i ajornada per quan tingués més temps. Però, com diu un amic meu, el temps no deixa gaire temps. Així doncs, anem per feina. Cal que si mai vénen les muses em trobin voltat de llum i de colors.”

Activitats culturals

Rosendo Linares Un dels pioners de l’art contemporani, Vassil Kandinsky, va escriure que la pintura s’ha de semblar a la música, ha de ser capaç de transmetre emocions sense explicar cap història. Aquesta idea cabdal per entendre l’art abstracte i l’esdevenir de la pintura del segle XX pot aplicar-se d’una manera perfectament adient als quadres de R. Linares, a desgrat que es tracta d’un pintor figuratiu. La seva pintura té una forta vocació musical, un sentit del ritme i de l’harmonia, una fogositat “sonora” que la fa abstracta i comunicativa per la seva pròpia substància pictòrica, amb independència del tema que es representa damunt la tela. R. Linares dibuixa directament amb els colors, basant-se en taques fluïdes i desimboltes que responen a una impuls interior desbordant i efusiu. Els seus paisatges i marines reflecteixen la llum esclatant del Mediterrani amb una exuberància i una fogositat dignes del gran Sorolla. És una pintura de pinzellada espontània, de dicció vehement i sensibilitat barro-

ca, potser en consonància amb les arrels andaluses del pintor. Tanmateix, mai no cau en la gratuïtat del gest irreflexiu, en l’amanerament o en l’efectisme. Les seves composicions i els seus enquadraments són elegants i intel·ligents. Els destria amb molta cura i els estudia a fons. En els quadres de més grandària domina una concepció més analítica; en les obres de petit format i en les notes s’imposa una visió més sintètica i atenta als elements essencials. En totes les seves obres, tant si es tracta d’àmplies panoràmiques a camp obert, d’indrets

més recòndits, d’aspectes del port o de la platja, d’estudis d’arbres i elements vegetals, la pintura de R. Linares manté aquest mateix tarannà eloqüent, capaç de comunicar emocions per la pura expressivitat del color, del traç i de la forma viva que glossà Kandinsky a l’inici del segle passat tot proposant una nova definició de l’art de la pintura que encara avui és vàlida i vigent.

Jordi González Llàcer Historiador d’art

Tinglado 4 Exposició: ‘La lucidez de la luz’ Obra Social Caja Madrid i CEMAPT Del8 de novembre al 30 de desembre de 2007 La humanitat ja és plenament conscient de les amenaces derivades del canvi climàtic. Algunes fins hi tot ja han començat a materialitzar-se. De fet els registres 42 AL PORT

dels observatoris del clima confirmen la successió de conductes extremes per part de l’atmosfera. Per altra banda, els paràmetres de calor i fred, de sequera i

pluja, de vent o calma, han estat desbordats en els últims deu anys. Encara més contundent és tot allò relacionat amb el calentament global al nostre planeta.


AL PORT 43

Activitats culturals

Tampoc hi ha cap dubte sobre el motiu de la mala salut actual de la nostra atmosfera. Les contaminacions derivades de l’ús de combustibles fòssils per a quasi tots els sistemes de producció, transport i generació d’electricitat, comporten una emissió a l’atmosfera d’aproximadament el triple del CO2 que els sistemes naturals de la Terra poden controlar i neutralitzar. Afortunadament no tan sols s’ha consolidat la consciència de gairebé tothom, sinó també l’obligació de particulars, governs i empreses que urgeix prendre mesures. Tots els processos de rectificació comencen quan som capaços d’incorporar als nostres coneixements una informació, el més complerta i veraç possible, sobre el problema que necessitem resoldre. Per tot això Obra Social Caja Madrid vol sumar-se a les mesures que des de tots els sectors intenten enfrontar-se al canvi climàtic. L’exposició La lucidez de la luz aborda una descripció dels motius pels quals s’ha produït el calentament global. Identifica els principals focus emissors i la situació actual derivada del model energètic basat en la crema de combustibles fòssils. La reducció de la despesa d’aquests contaminants és, sense cap dubte, una primera etapa. Com les possibilitats d’estalvi en totes les nostres llars. Però sobretot, aquesta mostra aposta per un substancial canvi pel que fa a les fonts de subministrament energètic. L’energia solar i tots els seus derivats: el vent, la biomassa, les ones o aquelles relacionades amb la gravetat, com el cas dels sistemes hidroelèctrics, són indicades com a possibles solucions davant el que molts consideren el més greu procés de deteriorament ambiental present.


‘Marató TV3’

Un any més el Port de Tarragona hi col·labora El Port de Tarragona ha cedit un any més les seves instal·lacions per acollir una nova edició de La Marató de TV3 Aquest any la recaptació ha estat de 6.923.480 euros que aniran destinats íntegrament a la investigació de les malalties cardiovasculars. Sota el lema “el cor no avisa”, la ciutadania ha fet les seves aportacions econòmiques per una causa que tan preocupa tothom. Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a Catalunya, per damunt fins i tot del càncer. Cada setmana, trenta catalans moren per culpa d’alguna patologia del cor.

Activitats culturals

Aquestes malalties provoquen una de cada tres morts, i tot i que s’ha avançat en el diagnòstic i en el tractament, el nombre de casos no para d’augmentar. De fet, els ingressos hospitalaris per malalties cardiovasculars s’han multiplicar per cinc en els últims vint anys. La causa de més del 90% d’aquestes morts és una arítmia que es sol presentar en menors de trenta anys per diverses malformacions congènites. Les morts sobtades en majors de trenta-cinc anys es deuen a un infart de miocardi. S’ha de dir, però, que un esportista professional té més del doble de possibilitats de morir de cop que un altre jove de la seva edat. Tot i així, aquests casos es poden detectar quasi sempre amb proves d’esforços, ecocardiogrames i amb tècniques d’imatge com l’ecocardiografia o la ressonància magnètica. Els cardiòlegs també destaquen la importància de saber si el pacient té algun antecedent familiar i si ha tingut algun símptoma, com ara desmais. El tractament de les malalties cardiovasculars ha canviat molt en els últims anys, però encara queda molt per investigar: per poder tenir tècniques de diagnòstic millors, per descobrir la importància del factor genètic i per trobar nous fàrmacs que permetin incorporar diversos components en una sola pastilla. 44 AL PORT


La correcció lingüística dels noms i cognoms

que serveix per acreditar que el cognom català que heu triat és correcte pel que fa a la normativa lingüística, o per acreditar que l’adaptació o transcripció al català de cognoms amb alfabet no llatí (àrab, xinès, grec, rus, etc.) és adequada. Aquests canvis al Registre Civil segueixen un procediment més complex. Un cop tingueu el certificat, us heu d’adreçar personalment o per mitjà de la persona que us representi legalment al Registre Civil del lloc on esteu empadronat o empadronada, per tramitar el canvi que voleu sol·licitar. Una vegada el Registre Civil us hagi inscrit els canvis de grafia del nom o dels cognoms, ja podeu demanar que us els facin a altres documents com ara el DNI, el passaport, el carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures. Per fer els canvis al DNI, haureu de presentar una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi o el document que us faciliti el Registre Civil per acreditar aquest canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament a tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el feu. Podeu esperar a fer els canvis quan renoveu els documents per caducitat o qualsevol altra circumstància. Per a més informació Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 08001 Barcelona Telèfon 932 701 620 http://www.iec.cat/gc/ViewPage.actio n?siteNodeId=943&languageId=1&conte ntId=-1

Per a saber-ne més dels noms de perso na • Noms i cognoms de la població. Institut d'Estadística de Catalunya http://www.idescat.net/orpi/Orpi?TC =111 (Consulta de noms i cognoms més freqüents, cerca de noms i cognoms i consulta de noms més freqüents per nacionalitats) • Cercador de noms. Departament de Justícia h t t p : // ww w 6. ge nc a t . ne t /d j i _ c erc a noms/ (Cercador que permet saber com s'escriu correctament un nom en català i conèixer què permet la legislació actual en relació amb els noms i cognoms. Inclou més de 2.000 noms en català amb equivalències en castellà. A més, ofereix la transcripció d'alguns noms estrangers adaptats. Des del mes de març de 2007, el registre civil admet inscriure qualsevol nom) • Santoral català http://esglesia.net/santoral/ (Noms bíblics, noms no catalans, advocacions de la verge més emprades a Catalunya, noms adèspotes)

Servei Lingüístic de Català del Port de Tarragona http://www.porttarragona.cat C/ d’Anselm Clavé, 2 1r 43004 Tarragona Telèfon: 977 213 074 Fax: 977 240 142 serv.ling@porttarragona.es Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14

AL PORT 45

Servei lingüístic

Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen dret a l’ús de la forma normativament correcta en català dels seus noms i cognoms i a incloure la conjunció “i” entre els cognoms, segons la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. La Generalitat de Catalunya mitjançant la Secretaria de Política Lingüística posa a l’abast tota la informació que us calgui per tal de fer la correcció lingüística. La Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, reconeix aquesta institució com l’encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català, per la qual cosa l’acreditació de la correcció de la forma dels noms i cognoms s’ha de fer d’acord amb les normes ortogràfiques d’aquesta autoritat. Així doncs, el passat mes de juny, amb el Decret 138/2007, de 26 de juny, que regula aquesta acreditació, la funció d’emetre les certificacions de correcció lingüística de noms i cognoms en català correspon exclusivament a l’Institut d’Estudis Catalans A partir d’aquesta norma només aquesta entitat pot emetre el certificat sobre la forma correcta que els correspon. Amb aquest certificat podeu demanar al Registre Civil del lloc on es va fer la inscripció o del lloc on esteu empadronats que us canviïn la forma errònia per la correcta. Les modificacions que hàgiu de fer no han de comportar cap inconvenient pel que fa a documents anteriors, com les herències, per exemple. També podeu demanar un certificat si heu d’inscriure un nadó amb un nom català sobre el qual el Registre Civil no té prou informació. Per fer constar la conjunció “i” entre els cognoms no necessiteu certificat, però el podeu demanar si això ha de facilitar la modificació al Registre Civil del lloc on esteu empadronats o empadronades, on us demanaran que porteu el DNI i el llibre de família dels vostres pares i el vostre, si en teniu. Si es tracta de traduir un nom al català, no cal cap certificat (la llei no ho demana), però hi ha casos que plantegen dubtes al Registre Civil i aquest document pot agilitar el canvi de nom. Pel que fa a la traducció o canvi de cognoms, s’elabora una nota informativa,


Henri Cartier-Bresson.Fotògraf

Madrid, Espanya, 1933© Henri Cartier - Bresson/Magnum photos/Contacto

L’Obra Social ”la Caixa” presenta a Tarragona la història d’una mirada excepcional, mitjançant 124 fotos que comprenen un període de més de 40 anys i que recullen tots els vessants de l’artista Henri Cartier-Bresson. Fotògraf

la “Caixa”

«L’ull d’un segle.» Pierre Assouline va definir així Henri Cartier-Bresson (França, 1908-2004). Des de principi dels anys trenta, el fotògraf va explorar amb lucidesa els grans moviments artístics, polítics i socials del nostre món. L’Obra Social ”la Caixa”, en col·laboració amb la Fondation Henri Cartier-Bresson i Magnum Photos, presenta a Tarragona Henri Cartier-Bresson. Fotògraf, exposició que ofereix el retrat d’un artista dotat d’una mirada excepcional que va escollir sempre l’anonimat en l’acció per poder captar millor l’instant. La mostra reuneix una selecció de 126 fotografies que comprèn un període de més de 40 anys (entre 1932 i 1979) i que recull tots els vessants del seu treball. «Per a mi, la càmera és un quadern d’esbossos, l’instrument de la intuïció i l’espontaneïtat, la mestressa de l’instant, que, en termes visuals, interroga i decideix alhora. Per ‘representar’ el món hom ha de sentir-se implicat en allò que es captura a través del visor. Aquesta actitud requereix concentració, sensibilitat i sentit de la geometria. La simplicitat de l’expressió s’aconsegueix per mitjà d’una economia de mitjans i oblidant-se d’un mateix», va 46 AL PORT

afirmar Cartier-Bresson. Henri Cartier-Bresson (1908-2004) és un dels noms fonamentals de la història de la fotografia del darrer segle. Va ser pioner del fotoperiodisme modern, impulsor de l’agència Magnum Photos i creador del concepte de “l’instant decisiu”, que ha donat nom a un sentiment compartit per molts professionals de la fotografia: la sensació de fer coincidir l’ull, el cap i el cor en un gest concentrat que permet captar la realitat per sorpresa. L’Obra Social ”la Caixa” se sent estretament vinculada al llegat d’aquest extraordinari artista. L’any 2003, poc abans de la seva mort, es va inaugurar a CaixaForum Barcelona una gran retros-

pectiva de la seva obra, acompanyada d’una mostra singular, Al gust de CartierBresson, que reunia imatges de fotògrafs de diverses èpoques i nacionalitats que compartien amb ell l’aspiració de transcendir. Aquesta doble exposició va representar una celebració del talent d’Henri Cartier-Bresson, de la plasticitat de les seves imatges i de la coherència i el rigor de la seva trajectòria, que va interrompre voluntàriament a mitjan anys setanta, quan va decidir abandonar la fotografia i reprendre el dibuix, com quan era jove i treballava al taller del pintor André Lothe. L’exposició que ara presenta l’Obra Social ”la Caixa” constitueix un retroba-

A la riba del Marne, França, 1938© Henri Cartier - Bresson/Magnum photos/Contacto


ment amb Henri CartierBresson i la seva forma d’entendre la fotografia. Reuneix una selecció de 126 obres d’un període de més de 40 anys, entre 1932 i 1979, en què s’hi representen tots els vessants del seu treball. Els paisatges urbans hi ocupen un lloc destacat, juntament amb fotografies d’esdeveniments històrics com la coronació de Jordi VI d’Anglaterra, la visita del cardenal Pacelli a París el 1938 o la incineració de Gandhi. Els retrats anònims tenen una força extraordinària: la seva posada en escena totalment involuntària revela aspectes ocults de la personalitat dels seus protagonistes. CartierBresson va excel·lir especialment en el retrat d’artistes, i en l’exposició s’hi poden contemplar alguns dels millors exemples: Alberto Giacometti i Truman Capote, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, Saul Steinberg i Henri Matisse. Les fotos de viatges permeten

assistir a la transformació del món. Cartier-Bresson va fotografiar el París dels anys trenta i el Mèxic posterior a la Revolució, l’Alemanya alliberada i els països de l’Est en els primers anys de la Guerra Freda. La tasca de fotoperiodista el va portar a treballar entre Europa i Amèrica, Occident i Orient, i a esdevenir un intèrpret sensible del Japó i l’Índia contemporanis. La seva obra revela importants contrastos, però també la curiositat i el respecte per diverses maneres de viure i de veure el món. Va ser un gran enamorat d’Espanya, que va visitar en nombroses ocasions. En la mostra s’hi poden veure un seguit de fotografies de Barcelona, Madrid, València, Alacant, Còrdova i Sevilla, dels anys de la República, que tenen el seu contrapunt en una imatge dels cinquanta que explota la paradoxa que s’amaga rere la realitat quotidiana. AL PORT 47

la “Caixa”

Alberto Giacometti, pintor i escultor, 1961© Henri Cartier Bresson/Magnum photos/Contacto


Nou hangar per la secció de rem En aquest any, gran part dels interessos han estat encarats a dinamitzar el Club i donar-li una oferta més variada que permetés que fos més engrescador per als socis i més atractiu per a tot aquell que volgués apropar-se a gaudir-ne. Les noves pistes de pàdel han contribuït i són un bon exemple del que s’acaba d’esmentar. Han fet créixer l’activitat esportiva a les nostres instal·lacions i un ampli segment de socis del Club ara mateix es troba immers en lligues, partits, rànquings, a més de l’Escola de Pàdel creada i de les classes particulars.

Reial Club Nàutic

Les Activitats Dirigides continuen també donant bon resultat. Aquest hivern es va apostar per la capoeira i està donant un bon resultat, va servir per integrar nous socis al Club i perquè socis ja existents s’encomanessin d’aquest encisador híbrid entre dansa i art marcial brasilera. El passat 5 de desembre vam inaugurar el nou hangar de la Secció de Rem del Club. Amb la presència de l’Hble. Sr. Joaquim Nadal (conseller d’Obres Públiques de la Generalitat), l’Il·lm. Sr. Josep Fèlix Ballesteros (alcalde de Tarragona) i el Sr. Josep Anton Burgasé (President de l’Autoritat Portuària de Tarragona) entre d’altres convidats, es va procedir a l’acte que va servir per obrir les portes del local on a partir d’ara entrenaran els nostres remers i del qual esperem que en treguin molt de profit. A partir d’ara els nostres esportistes guanyaran en seguretat (no hauran de navegar pel port per anar a entrenar) i en qualitat d’entrenament; ja que ara accediran al riu directament pel nou embarcador construït i podran gaudir d’una làmina d’aigua sense onades i idònia per entrenar la major part dels dies de l’any.

48 AL PORT


Nous òrgans del pla de qualitat

E l c o n s e l l d e q u al i t a t d el P o r t d e Tarragona És l’òrgan superior del pla de qualitat del Port de Tarragona, i està constituït per representants i directius de l’Autoritat Portuària de Tarragona, de les entitats i dels clients del Port que integren la Comunitat Portuària, amb la missió d’exercir un colideratge en la impulsió i desenvolupament del pla de qualitat del Port de Tarragona. Per part de l’Autoritat Portuària de Tarragona el componen el president i el director i els responsables de gestió eco-

nòmica i planificació, gestió del territori, comercial i màrqueting, operacions i serveis, planificació i desenvolupament estratègic i gabinet tècnic de direcció. A aquests membres també s’hi incorporen anualment les persones que hagin format part del comitè gestor de la qualitat per algun tema puntual. Per part de la Comunitat Portuària, s’hi han integrat els màxims representants dels organismes i empreses: estibadores, consignatàries, ATEIA, duanes, capitania marítima, pràctics, ESTARRACO, serveis indirectes, sanitat exterior, AEQT, transportistes, RENFE, PREVENPORT, Apportt y representants dels comitès d’empresa i les associacions sindicals més representatives. El consell de qualitat té com a principals funcions aprovar el pla anual de línies d’acció del pla de qualitat del Port de Tarragona, l’informe anual de gestió, els nous objectius i les estratègies proposats pel comitè gestor de la qualitat i impulsar la participació de la Comunitat Portuària en les línies d’acció que s’estableixin dins el marc del pla de qualitat del Port de Tarragona. El comitè gestor de la qualitat del Port Tarragona El comitè gestor de la qualitat és l’òrgan responsable de la gestió i desenvolupa-

ment del pla de qualitat del Port de Tarragona, i està constituït pels responsables de gestió econòmica i planificació, gestió del territori, comercial i màrqueting, operacions i serveis, planificació i desenvolupament estratègic i gabinet tècnic de direcció, anomenats membres nats, més aquelles persones, de l’APT i representants de les entitats i dels clients del Port de Tarragona que integren la Comunitat Portuària, convidats a formar-ne part, segons el tema a tractar, que seran denominats membres col·laboradors. El comitè gestor de la qualitat té com a principals funcions proposar el pla anual de línies d’acció del pla de qualitat del Port de Tarragona; elaborar l’informe de gestió anual; definir els nous objectius, les estratègies i les accions concretes per aconseguir-los, alhora que gestionar el desenvolupament de sistemes de qualitat específics per als serveis del Port, i realitzar el seguiment de les accions de millora que se’n derivin. En l’actualitat estan en funcionament el comitè gestor de la qualitat per al servei de practicatge i el comitè gestor de la qualitat per al tràfic de automòbils. Està en fase de preparació el comitè gestor de la qualitat per a la formació de la Comunitat Portuària.

AL PORT 49

Qualitat

El consell d’administració de l’Autoritat Portuària, en sessió ordinària del passat 10 de juliol, va aprovar una nova estructura organitzativa a la qual s’incorporà el departament de planificació i desenvolupament estratègic, que va asumir les tasques de la gestió de la qualitat. Amb l’inici d’aquesta nova etapa, es va procedir a renovar els òrgans del pla de qualitat del Port de Tarragona, tant pel que fa a la seva composició com en el seu funcionament. Actualment, el pla de qualitat del Port de Tarragona es compon d’un òrgan superior, anomenat consell de qualitat del Port de Tarragona i un òrgan responsable de la gestió que és el comitè gestor de la qualitat.


Certificació del tràfic d’automòbils El passat mes d’agost es va procedir a la revisió del referencial de servei per al tràfic d’automòbils, per tal d’incorporar les modificacions derivades dels canvis de responsabilitats internes de l’Autoritat Portuària, en aplicació del nou organigrama, i altres aspectes menors relatius al servei de neteja de les terminals que han passat a dependre del departament de mediambient i sostenibilitat. En aquesta nova versió, aprovada posteriorment pel comitè de seguiment d’ANFAC i Ports de l’Estat, s’inclou l’existència d’un lloc de transferència anomenat “punt verd” al qual els concessionaris han de traslladar els residus per a la seva correcta gestió i transport a abocadors controlats. El proper mes de març, l’Autoritat Portuària de Tarragona, ESTARRACO y les dues terminals de vehicles BERGÉCARPORT i SUARDIAZ TERMINAL TARRAGONA, S.A. hauran de renovar les certificacions de qualitat de server obtingudes el març de 2006. Per aquest motiu, l’Autoritat Portuària ha iniciat el procediment intern de comprovació de compliment de les característiques que apliquen als seus departaments, aquest cop amb la novetat de la utilització de les noves tecnologies de gestió del coneixement. En concret, s’ha dissenyat un espai vir-

tual col·laboratiu en el qual cada responsable ha incorporat la documentació i informació referent a les seves característiques i ha aportat les evidències que justifiquen aquest compliment. La informació es pot consultar en línia per part de les persones implicades. La utilització d’aquesta eina informàtica, que forma part de la Plataforma de Gestió del Coneixement de l’APT, simplificarà d’una manera considerable l’avaluació que es durà a terme per part de l’entitat certificadora, ja que unifica en un sol repositori de documentació, tota la informació que, sense aquesta eina

informàtica, hauria de tenir disponible cada responsable de característica. Paral·lelament, s’ha iniciat el procediment de contractació de l’entitat certificadora, en coordinació amb la resta d’agents implicats (ESTARRACO i terminals) Durant el primer trimestre de 2008, i amb anterioritat a l’avaluació de l’entitat certificadora, es procedirà a convocar el comitè gestor de la qualitat per al tràfic d’automòbils i es farà una preavaluació de les característiques que apliquen a cadascun dels agents per comprovar el compliment i prendre mesures correctores, en cas necessari.

Qualitat

Comitè gestor de la qualitat per al servei de practicatge El passat 16 d’octubre es va constituir el nou comitè gestor de la qualitat per al servei de practicatge del Port de Tarragona. En la reunió es va fer un repàs de la situació dels indicadors del Manual del Servei i del Pla de Millora, al qual s’hi van incorporar quatre nous objectius. L’actual certificació de qualitat de serveis tenia validesa fins l’octubre de 2007. Atès que la auditoria de seguiment per part de SGS realitzada el 27 de febrer havia estat positiva, la corporació de pràctics tenia previst realitzar una auditoria de revisió la primera quinzena de desembre, i per tant va sol·licitar que l’actual certificació es perllongui fins a febrer de 2008 per tal de fer coincidir les auditories amb la renovació de la certificació. 50 AL PORT


Pla de formació per a la Comunitat Portuària Durant el darrer trimestre de 2007 han finalitzat dues accions formatives de la programació vigent del pla de formació de la Comunitat Portuària del Port de Tarragona. Curs d’Aplicacions Estàndard de Disseny Industrial AUTOCAD, adreçat al personal de les empreses de la Comunitat Portuària que necessitin realitzar projectes tècnics i plànols per a la gestió del seu treball, en adquirir els coneixements teòrics i pràctics per dominar les tècniques de dibuix i de gestió de plànols, amb un programa de disseny assistit per ordinador, tant en el dibuix en 2D com la modelització en 3D, amb les eines de què disposa l’aplicació. Durada: 50 hores. Organitzat per l’APT i IDFO-UGT. Impartit per Multimèdia Tarragona, S.L.

terme, previsiblement, durant el mes de febrer, en dos grups, amb uns 20 alumnes per grup. Amb aquest curs es pretén formar el personal de les empreses estibadores en el coneixement de la normativa vigent en matèria de prevenció en atmosferes amb risc d’explosió i en la seva interpretació, capacitant-los per poder operar en les àrees classificades per a l’emmagatzematge de granels.

També està previst impartir durant el primer trimestre de 2008 un altre curs d’Anglès Marítim Nivell Inicial I i un curs de Powerpoint. Per a més informació, podeu accedir a la web de l’Autoritat Portuària de Tarragona, www.porttarragona.cat.

DEPARTAMENT DE QUALITAT DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA DE TARRAGONA Passeig de l’Escullera, s/n, 3a planta 43004 TARRAGONA Tel. 977 259 400 EXT. 275 Fax 977 245 457 E-mail: qualitat@porttarragona.es

AL PORT 51

Qualitat

Curs d’Anglès Marítim Nivell Inicial I. Adreçat al personal de la Comunitat Portuària amb cap o pocs coneixements de l’idioma anglès, amb la finalitat d’assolir un nivell bàsic, escrit i parlat, emmarcat en les activitats laborals dels participants. Durada: 45 hores. Organitzat per l’APT i CEPROM. Impartit per SUN TRANSLATIONS Actualment s’està preparant l’organització juntament amb PREVENPORT d’un curs sobre Directiva Atex que es durà a


Moon Catering Moon Catering i Serveis nos deleitó nuevamente con la cena de Navidad de los socios de Apportt en el Tinglado núm. 1, en cuya noche se hace el acto de entrega de los Premios Apportt. Con un montaje muy bonito y un original centro de mesa en el que unas llamativas manzanas rojas albergaban las velas, se degustó el exquisito aperitivo de recepción y en la cena se sirvió un consomé de Navidad con galets rellenos de pilota, brick de pato con manzana al P. Ximenez, bacalao en su jugo y de postre cocktail de frutos rojos con helado de vainilla. Tampoco faltaron los turrones y el buen cava. Ana Vilallonga, con su empresa, y su socio Guillermo, magnífico cocinero, sigue apostando, como una más de los asociados, por dar a los socios el servicio y la gastronomía más cuidada y personalizada, en todo tipo de eventos, tanto a nivel de empresa como para los mismos empresarios en sus compromisos particulares. Anna Vilallonga Tlf. 617 489 639

Banc de Sabadell

Notícies d’empresa

Jornada sobre Licitaciones organizada por Banco Sabadell En contra de la percepción que habitualmente se tiene, se trata de un mercado en el que pueden participar todo tipo de empresas Banco Sabadell y APPORTT organizaron conjuntamente una jornada de asesoramiento individualizado sobre las oportunidades entorno la Licitación Internacional, con la intervención de Joan Avellaneda, responsable de la Unidad de Licitaciones Internacionales de la entidad financiera. Esta jornada tuvo lugar el pasado 17 de enero, en el edificio de la Autoridad Portuaria de Tarragona. Durante la sesión se expusieron, con detalle y de forma individualizada, los servicios que esta unidad presta a las empresas interesadas en participar en licitaciones públicas de organismos internacionales (como la ONU). Se trata 52 AL PORT

de un mercado en el que la participación de las empresas españolas siempre ha sido muy baja y que, sin embargo, mueve más de 60.000 millones de dólares anuales. Hay varios motivos que pueden explicar esa baja participación de nuestras empresas. Posiblemente dos de los principales estarían relacionados con el importante freno que supone la percepción de que para participar en una de estas licitaciones es necesario ser una empresa multinacional de grandes dimensiones así como la dificultad de contar con recursos humanos especializados para llevarlas a buen término. Un mercado al alcance de todas las empresas Sin embargo, y en contra de lo que habitualmente se cree, este tipo de licitacio-

nes son una oportunidad de negocio que está al alcance de todo tipo de empresas, incluyendo las PYME. Y la carencia dentro de la compañía de personal especializado en gestionar uno de estos concursos puede ser fácilmente subsanada con la ayuda de este nuevo servicio, mediante el cual las empresas interesadas en introducirse en este mercado tan atractivo pueden contar con el apoyo de los especialistas del Banco, desde el primer momento, para maximizar las posibilidades de éxito. Las empresas que deseen obtener una mayor información referente a este servicio pero que no pudieron asistir a la jornada pueden solicitarla enviando un correo electrónico a licitacionesinternacionales@bancsabadell.com.


Col·legi d’Aparelladors Tècnics Postgrau de construction management OBJECTIUS L’objectiu del postgrau és formar professionals capaços de dirigir el procés de construcció d’una edificació, per tal de complir els requeriments del client, de manera que la operació finalitzi a temps, d’acord amb els costos autoritzats i respectant els nivells de qualitat establerts. A QUI VA DIRIGIT Aquest curs està especialment dissenyat per a empresaris, directius i professionals del sector de l’edificació: Arquitectes tècnics i altres professionals que treballin en promotores, promotores/constructores, enginyeries, societats i/o empreses de project management que vulguin adquirir una visió i metodologia per controlar la gestió de l’obra. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUI TECTES TÈCNICS DE TARRAGONA Rambla del President Francesc Macià, 6 · Tarragona CALENDARI: 29/02/08 al 16/05/08 ( Di v e n d r e s d e 16 : 0 0 h a 2 0 : 3 0 h , i Dissabtes de 9:30 h a 14:00 h) [80 hores] tes. Anàlisis comparatius. Adequació d’ofertes a correccions del projecte

PROGRAMA p Mòdul 1: INTRODUCCIÓ Carles Puiggròs Models de gestió del procés. Models de gestió de l’obra. El Construction Manager i el cap d’obra.

M ò d ul 5: P R ESS U PO ST OS , p PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS Rubén Navarro Josep Lluís Gil Sistemes de predimensionat. Controls i verifi cacions. Presa de decisions. Condicionants de cada tipus de control de costos. Mètodes per al seguiment del control de costos. (Programes Comercials i Fulls de càlcul). Predimensionat de temps. Descripció de la situació del sector. Tècniques per planifi car. La planifi cació global de tot el procés. Eines de mercat

p Mòdul 2: AUDITORIA DE PROJECTE Lluís Martinell Objecte del control. Objectius. Qui realitza el control del projecte. Auditories. Comprovacions complementàries p M ò d ul 3 : GE S T I Ó DE R E C U R S O S HUMANS EN FASE D’EXECUCIÓ Michèle Butzbach Models de direcció i lideratge existents. Característiques i els avantatges i desavantatges de cadascun p Mòdul 4: CONTRACTACIÓ Resmundo Manga Criteris per a establir paquets de contractació. Simulació de comptes de resultats. Sol·licitud d’ofer-

p Mòdul 6: RESPONSABILITAT DELS AGENTS DEL PROCÉS CONSTRUCTIU Xavier Escudé Responsabilitats dels agents que intervenen en el procés constructiu.

Responsabilitats Management

del

Construction

p Mòdul 7: LLIURAMENT DE L’OBRA I LA POSTVENDA Pepa Manzano Tècniques per repassar, lliurar l’obra al client i liquidar l’obra. Cost de la gestió de la postvenda. p Mòdul 8: GESTIÓ DE LA SEGURETAT I SALUT LABORAL Ezequiel Bellet Importància de la seguretat a l’obra. Cost de la seguretat i de la seva manca. Aspectes preventius de la legislació i la normativa de seguretat. p M ò d u l 9 : R E PE R C U S S I O N S D E L A CONSTRUCCIÓ EN EL MEDI AMBIENT Antoni Floriach Visió dels impactes de la construcció en el medi

AL PORT 53

Notícies d’empresa

M é s i n f o r m a c i ó : 9 7 7 2 12 7 9 9 , i a www.apatgn.org


BG Logístics

BG Logístics ultima les obres de la nova plataforma de temperatura controlada a Alcover L’operador logístic posarà en marxa al final de febrer la nova plataforma de temperatura controlada a Alcover, Tarragona, on oferirà serveis logístics personalitzats centrats en el lloguer de fred i complementats per altres serveis com càrregues i descàrregues manuals i paletitzades, gestió d’estoc, manipulació de producte, preparació de comandes (picking), transport i transbordament (cross docking). En les noves instal·lacions de 12.000 m2 també es posarà a disposció dels clients un equip de gestió de la qualitat, encarregat de supervisar l’estat de tots els productes i garantir la seguretat alimentària. Aquesta és la segona plataforma de temperatura controlada de l’operador logístic. La primera, que està ubicada a Mercabarna, a Barcelona, també ofereix, des de l’any 2003, serveis logístics integrals: des de la recepció de la mercaderia fins a l’entrega al punt de venda a destacats grups de la distribució. Les noves instal·lacions, establertes en una parcel·la de 20.000 m2, disposen de 65.000 m3 de cambres frigorífiques a 22º, 12.000 ubicacions, 3.000 m2 de sales de preparació de comandes per producte refrigerat, 1.000 m2 d’avant-

ADEE

cambres a -2º, sales de manipulació de producte i 1.300 m2 d’oficines per llogar. A més, la companyia ha apostat per una plataforma diferenciada i dotada de tecnologia punta, amb el reconegut sistema de fred inocu i ecològic, picking per veu i informació en temps real. BG Logistics s’ha decantat pel polígon Roques Roges de la localitat tarragonina d’Alcover per la seva situació estratègica en l’àmbit de comunicacions; molt a prop del port de Tarragona, dels aeroports de Reus i Barcelona, i de l’estació

de l’AVE. També el creixament industrial de la zona i la bona predisposició de l’administració local han fet que la companyia catalana apostés per aquesta localitat. El projecte absorbirà uns 12 millons d’euros i generarà una quarantena de llocs de treball, destinats principalment a treballadors de la zona. BG Logistics forma part de Barrufetgroup conjuntament amb tres empreses més, totes elles dedicades al sector de l’alimentació. cristinabt@barrufetgroup.com

Notícies d’empresa

Associació d’Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona A proposta de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, la conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya ha concedit la Placa President Macià a l’ADEE - Associació d’Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona. L’acte oficial de lliurament de Medalles i Plaques President Macià va tenir lloc el passat dia 13 de desembre al Palau de la Generalitat de Barcelona, en un acte presidit pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya José Montilla que va fer entrega de la Placa a la Sra. Laura Roigé i Pons, presidenta de l’ADEE.

adee@tinet.fut.es

54 AL PORT


Unique

Unique celebró su convención anual en Tarragona

Manos Unidas: Una de las actividades que se realizaron fue un gran mural en el que se “firmó” con la mano impregnada en pintura. Una huella inolvidable que dejó cada integrante de la empresa plasmando su sello de pertenencia a esta gran organización. Gina Opdebeeck, directora general y consejera delegada de Unique declaró que “Me siento muy satisfecha de ver a todo mi equipo tan implicado y motivado en nuestro proyecto empresarial. Esto sin duda confirma que con nuestros equipos Unique seguirá creciendo e innovando para dar un servicio especializado de mucha más calidad.” Unique es una empresa multinacional de trabajo temporal especializado, presente en cinco países de la UE. Dispone de casi cincuenta oficinas a nivel nacional y en 2006 facturó 60 millones de euros, un 37% más que en el ejercicio anterior, cuando el crecimiento medio del mercado se situó en el 10%. Los contratos gestionados en 2006 superaron los 30.000. Al final de las jornadas, se realizó la foto en la que aparecen todos los integrantes de la empresa Unique.

AL PORT 55

Notícies d’empresa

La empresa de trabajo temporal Unique se reunió el pasado mes de septiembre en Tarragona al objeto de celebrar su convención anual. Dicha reunión tuvo lugar durante dos días en las instalaciones de uno de los principales hoteles de la zona donde se celebraron diferentes actividades tanto de indoor como de outdoor. Hubo lugar para todo, desde analizar los resultados del año hasta presentar nuevas estrategias y acciones innovadoras con el objetivo de continuar en la primera fila de las empresas de trabajo temporal de alta especialización. También se realizaron ejercicios de outdoor, con diferentes actividades en la playa que cuyo objetivo es fomentar el espíritu de equipo, así como aproximar al equipo directivo con los empleados de la empresa.


Club ciclista Port de Tarragona

Activitas socials

El passat dia 22 de desembre, com és habitual, tots els membres del club vam fer la tradicional sortida de col·locació del nostre pessebre. Aquest any el lloc triat va ser la Xaconera, a la població d’Ardenya. Va ser un emotiu moment per recordar al nostre amic Josep Lluís Navarro, que va morir el mes de setembre passat en el mateix lloc on romandrà el pessebre del club. Un bell monument de pedra amb una Tau de ferro és la nostra humil aportació en record a una persona tan entranyable. Com és habitual, l’amic Andrés Quiñones es va lluir en el disseny, l’originalitat en l’elaboració del pessebre. Malgrat el mal temps i la impossibilitat d’anar-hi en bicicleta vam poder gaudir d’un bon matí tots plegats, engrescantnos en l’organització de properes sortides.

56 AL PORT


Grup senderista Pujada al pic perdiguero 3.222m. El passat mes de setembre, alguns aficionats a la muntanya de l’Autoritat Portuària, acompanyats per algun amic més, vam decidir pujar al pic Perdiguero, de 3.222 metres d’altitud. És un pic situat a la vall de Benasque que vam pujar per la vessant de la vall de Literota. Una part del grup vam sortir la tarda del divendres i vam fer nit a la tenda a uns 2.200 metres, mentre que dos companys van sortir des de l’inici del camí al Plan de Senarta, a 1.600 metres. Molt aviat ens vam trobar al camí. Els cinc components del grup vam superar els primers graons fins als llacs de Literota. A partir dels llacs el terreny es va convertir en ardu i pedregós amb una forta inclinació. A les 2.30 hores des del lloc de pernoctació vam aconseguir el Hito Oriental del Perdiguero (3.170 mts) i, remuntant la cresta durant 15 minuts més, vam arribar al vèrtex del pic Perdiguero, a 3.222 metres, on vam gaudir d’unes meravelloses vistes de tot el vall d’Estos, Literola i molts pics de més de 3.000 metres. A alguns encara ens quedaven forces per accedir al Hito Occidental, de 3.176 metres, al qual s’arriba per una compacta cresta. Van ser tres pics de més de tres mil metres els aconseguits en 3 hores de pujada (4,15 h per a dos dels components) que ens va brindar la jornada, amb un esplèndid dia de muntanya.

Els Motllats El dissabte 20 d’octubre vam realitzar una sortida pels Motllats. La ruta va començar des de la zona de la Mussara en direcció a la Creu Trencada per continuar cap al Pont de Goi. Des d’allí vam baixar a la cova de les Gralles –barranc que dóna origen al naixement del riu Brugent– des d’on vam poder contemplar l’espectacularitat de la natura a la tardor. La pujada, altre cop, als Motllats, ens va conduir a la Font Nova, on vam aprofitar per dinar. A la tornada vam assolir el punt més alt de la Mussara al Puig Pelat, a una altitud de 1.050 metres.


Activitats socials

Roques d’en Benet El passat dia 3 de novembre es va fer la ruta senderista a les roques d’en Benet i els estrets d’Arnes, una ruta espectacular i bastant fàcil, tot i que per completar-la es necessiten unes 4,5 hores caminant. Les roques d’en Benet, separades per una planícia del pintoresc poble d’Horta de Sant Joan, alcen les seves parets verticals de conglomerat a 300 metres sobre un sòcol calcari i arriben fins als 1.013 metres d’altitud, tot constituint excel·lents zones d’escalada. Les roques tenen noms populars assignats, així ens trobem amb el Faralló, el Puro, la Torre i el Cap de Gos. La torre és fàcilment practicable a través d’una canal que es troba pujant per la pista a mà dreta, a uns 2,1 km de l’inici de la pujada. S’adjunta foto del recorregut dels estrets d’Arnes, pels quals transcorre el riu dels estrets. També té paratges aptes per a l’escalada. Hi van participar 21 persones.

Grup cultural Calendari activitats 2008 Us presentem la proposta d’activitats que hem programat per aquest any: Mes d’abril: Mont Sant Benet -monestir romànic-, espai modernista de Ramon Casas i la Fundació Alícia, centre d’investigació gastronòmica Mes de juny: Expo Zaragoza (sortida de 2 dies) Mes d’octubre: ExposicióSorolla al MNAC Mes de novembre: visita i taller a un celler del Priorat 58 AL PORT


Exposició: ‘El llegat dels reis mags’

Sala d’Exposicions Caixa Tarragona (c/ Higini Anglès, 5 – Tarragona) Del 14 de desembre al 2 de març de 2008 Visites guiades per al públic general: Dissabtes, a les 19 hores. Visites per a escolars: De manera concertada.

L’exposició El llegat dels Reis Mags és un viatge a la història de les joguines que s’inicia el 1900 i que arriba fins a la dècada dels anys seixanta del mateix segle XX. La mostra presenta més de 300 peces o articles relacionats amb el joc: joguines de tota mena, fotografies d’època que testimonien instants d’oci passats i publicacions històriques orientades al públic infantil. Així, El llegat dels Reis Mags vol abraçar tot allò que ha tingut a veure amb el món de la infància, els objectes en si, però també les emocions que han produït. El llegat dels Reis Mags pretén mostrar, en els seus vessants més variats, l’abast social i comercial de les joguines. Es tracta d’una exposició pensada per a un públic amplíssim: nens, adolescents, pares i avis. Tots, d’una manera o d’una altra, tenen algun vincle nostàlgic o present amb una joguina. En els últims anys s’ha produït un considerable interès recuperador i revisionista de la joguina d’un altre temps. Des dels orígens de la història, l’activitat humana ha estat acompanyada d’objectes que han cobert una doble necessitat: el culte i l’entreteniment. Ja arribats a principis del segle XX, la joguina es generalitza i neix una veritable indústria dedicada a pensar i fabricar noves formes d’entreteniment. Sens

dubte, des d’aleshores la creació de nous objectes s’ha anat emmirallant en els avenços tecnològics. En l’actualitat, tot aquest imaginari fantàstic ha anat perdent el seu valor útil com a objecte de diversió i ha quedat com a llegat d’altres èpoques. Com tot allò que en algun moment ha passat de moda i ha quedat antic, ara té l’interès de mostrar com vivia la gent d’un passat encara recent. En l’exposició es poden observar objectes representatius d’infanteses passades en les seves múltiples varietats: sofisticats, senzills, tradicionals, populars... Peces d’una gran raresa, impossibles de veure avui si no fos per exposicions com aquesta, que ens les permeten admirar. DESCONCERTA’T Auditori Caixa Tarragona Pere Martell, 2 Tarragona Entrada donatiu d’1,5 euros. Venda anticipada a la Sala d’Exposicions de Caixa Tarragona (Higini Anglès, 5. Tarragona) 20 de gener, 12 h. ‘Kontakte’ Aquest grup de percussió se centra en la investigació del repertori original per a tres, quatre i cinc percussionistes, tant en el camp de la música contemporània

Fundació Caixa Tarragona

com en el jazz contemporani, sense oblidar el vessant pedagògic. Kontakte ha passat d’interpretar els seus propis arranjaments de peces clàssiques i populars a realitzar en l’actualitat estrenes d’obres per a grups de percussió, algunes d’elles escrites expressament per a ells. 17 de febrer, 12 h. ‘Corda i Descorda’ Corda i Descorda és un espectacle dissenyat per oferir als més petits contínues sorpreses sonores de la mà d’uns intèrprets que aproparan els instruments de corda (violins, violes, violoncels, contrabaixos..) als nens jugant amb la màgia i la imaginació. MATINS EN FAMÍLIA Auditori Caixa Tarragona Pere Martell, 2 Tarragona Entrada donatiu d’1,5 euros. Venda anticipada a la Sala d’Exposicions de Caixa Tarragona (Higini Anglès, 5. Tarragona) 10 de febrer, 11 i 12.30 h. Teatre Mòbil. ‘Colossal’

Aquesta companyia ofereix un teatre dirigit als més petits, carregat de números inversemblants i de fenòmens extraordinaris. Aquests comediants s’instal·laran a l’escenari per mostrar les millors accions que us pugueu imaginar: música, malabarisme, teatre, cançó i fenòmens humans capaços de desafiar les lleis físiques.

AL PORT 59


The future Port of Tarragona

English Translation

The Tarragona Port Authority considers the results of the financial year 2007, which has just ended, to be highly positive. If we look at some of the figures, such as the 36 million tons of cargo handled or our income of over 58 million euros, we can see that this has been the best year in the port’s history. Having looked at these figures, we now have to set our goals higher and, far from becoming complacent, we have to be more demanding and try to equal this past year’s results and, if possible, exceed them in the future. However, it would not be right to see these figures in isolation from the rest of our province’s economic activity and even less from the healthy state of the country’s economy as a whole. Therefore, it should be clear that the port is an infrastructure closely linked to its surroundings. It is also no less certain that the port can be a stimulus and an opportunity for the business world if we are able to correctly play our role in our area of influence. Thus, our growth depends in large part on the success of our socioeconomic environment, on whether we interpret this environment correctly, and on the decisions we take from now on. As far as our activity is concerned, it is evident that in recent years our port has specialised in bulk traffic. This specialisation has made us more competitive, given that we have taken advantage of a series of conditions that have allowed us to 60 AL PORT

consolidate this activity; these include the depth of our docks, which allows large vessels to tie up, and an efficient loading and unloading system, to name just two factors. It seems, therefore, that this type of merchandise has an excellent future in the port of Tarragona. At the same time as we speak of specialisation, we also need to be able to diversify the types of merchandise we

wish to handle. This is necessary if we want to avoid a possible crisis linked to a certain sector of the aforementioned bulk traffic, which could affect us negatively. Diversification means doing what our grandfathers used to do – planting more than one crop so as not to end up without a harvest. At the same time, this diversification has to allow us to expand our activity and orientate it towards


Josep Anton BurgasĂŠ Rabinad President of the Tarragona Port Authority AL PORT 61

English Translation

other sectors that currently do not operate in the port in terms of transporting and/or handling their merchandise. Given the current situation, when we speak of diversification we are referring to the incorporation of the container (TEU) into our activity. With container traffic we aim to complement and complete our current port activity, among other reasons because the container is today the most commonly used system for transporting many types of merchandise by sea. It is proof of an increasingly globalised world, particularly between Asia and Europe, and this transport is mainly carried out in containers; therefore, participating in this type of cargo is the correct option. In summary, the handling of containers by the port of Tarragona could provide an answer to a growing demand and, at the same time, serve as an incentive for encouraging new firms to set up in our area. The Camp of Tarragona is an attractive place; in addition to the port infrastructure, it is a well-communicated region in which the Ebro axis and the Mediterranean corridor converge. It also has excellent infrastructure and facilities. Here, companies can find qualified workers and/or those willing to train, an efficient energy supply, a major rail, motorway and road network, and an airport which, under its Master Plan, is being expanded to meet the needs of the future. In summary, all the services demanded by business and society. All in all, we can say that our future is bright; we are convinced that it will bring opportunities and that it is up to us to take advantage of them. We know that to move forward we need the complicity of others; however, we are certain that all the economic and social agents also want a more competitive port and for Tarragona to be a Mediterranean gateway that brings us closer to the world. More than two thousand years ago, Tarragona was the place chosen by the Romans as a stepping stone to the rest of the Iberian Peninsula. Now all we have to do, like our ancestors, is to reinforce that vocation of Tarraco, the capital of Hispania Citerior, and use it to meet the challenges of the future. I am convinced that together we can achieve it.


Apportt

Holds the 5th edition of the Tarragona Port Community Awards

The aim of these awards is to recognise the important contributions made by persons, organisations and companies to the Tarragona port sector. Performance in activities and work, as well as projects, actions, and strategies that stand out for their originality and innovative nature and their projection and leadership, mean that these awards recognise the effort and meretricious tasks undertaken in the day-to-day work, in favour of those tasks carried out in the area of the Port of Tarragona. For this reason, the Tarragona Port Promotion Group-APPORTT, with the aim of encouraging, stimulating and recognising these efforts, decided to create awards that highlight the task undertaken by persons, organisations and companies in their day-to-day work within the daily activities of the Port of Tarragona.

English Translation

APPORTT presented the following awards: p The company most active in the e x t er n al p r o j ec t i o n o f t h e P o r t o f Tarragona: Katoen Natie IbĂŠrica for its outstanding international trajectory and firm commitment to working in the Port of Tarragona. p Special Dedication: Sra. Montserrat Palau of SCA in recognition of her considerable effort and consistent work that has contributed to generating business in the Port of Tarragona. p Professionalism: Sr. JosĂŠ Maria Garcia for his excellent strategy as the head of Fruport, which has enabled the Port of Tarragona to become a leader in the Mediterranean. The awards ceremony was held on 20 December during the traditional Tarragona Port Community Christmas dinner. 62 AL PORT


AlPort  

Revista informativa del Port de Tarragona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you