POBLE LLIURE INTERNATIONAL NEWSLETTER NĂşm. 12
November 2018
One year of the proclamation of the Catalan Republic. On October 27th, 2017, after weeks of indecisions, frustrated attempts of negotiation with the state, and false promises of international mediation, the Parliament of Catalonia obeyed the popular mandate of the Self-Determination’ Referendum of the 1st October and proclaimed the Catalan Republic. Immediately and as expected, the Spanish state activated the repressive machine, suspended Catalan autonomy through abusive use of article 155 of the Spanish constitution, and sent to jail, or to exile; the legitimate Catalan Government. As we have already mentioned in previous articles. The hesitant attitude of the main proindependence forces -who did not even dare to published the proclamation of independence in the Official Gazette, nor resisting the abolition of autonomy and the purges of the state-, contrasted from the beginning with, a determined and mobilized community that has continued to take the streets against repression and defense of the Republic. The same people that have, again, gave the majority to republican forces in the 22D elected Parliament under blackmail, threats and occupation. But the indecisions and the lack of a common breakdown strategy in the pro-independence rows became apparent very soon: The legitimate government was not restored, and all the impositions of a fascist and prevaricating Spanish judiciary that ended kidnapping the popular will. In addition, as has become apparent, like in the case of the repressive measures adopted by Mossos d'Esquadra (Catalan-police) against the independence movement that the effects of the application of the 155 and the intervention of the Catalan autonomy have not even been reversed by part of the Spanish government. Which meant the re-fascistization of the body and the purge of officials with more democratic culture. The failure of the proclamation of the Catalan Republic uncovered not only the authoritarian character of Spain, but also the narrowness of sights, neglect or lack of commitment to the independence of part of some leaders of ERC and the PDCat. Which instead of foreseeing and preparing the necessary democratic confrontation with the state and building the structural foundations of the new Republic, were thrown into a sectarian fight for electoral hegemony. From Poble Lliure, gathering the longings of organized popular pro-independence movement, we continue to defend the need for a unified Republican strategy against an intrinsically undemocratic state, the need to combine a left-wing government action and in favor of the majority overcoming the limits imposed by the Spanish judiciary, with popular mobilization and non-violent civil disobedience. It is necessary that pro-independence movement marks as a priority the deployment of the social, political and economic tools necessary to guarantee the viability of the Catalan Republic. Finally, we need to coordinate agendas with the democratic and emancipation movements of all of Spain and the European Union to end the regime of the 78th, the heir
of the Franco regime and face a real process of building the Europe of the peoples, rights and freedoms The Council of the Republic and the Constituent Debate beyond rhetoric After months of delay, two building structures of the Republic were launched in October, which from the left and the popular pro-independece movement we had been demanding: the Council of the Republic and the Civic and Social Forum for the Constituent Debate. The Council for the Republic, located in Belgium and free of Spanish jurisdiction, must bring together representatives of all political and social forces, becoming a tool for the internationalization of the conflict between the Catalan people and Spain, as well as a space for coordination of all the tasks necessary for the deployment of the Republican project. The Forum, chaired by the singer and activist LluĂs Llach, should be the platform that gives voice to the whole of civil society, social movements and popular groups to define the foundations of the political, economic and social model of the Catalan Republic in a democratic and participatory way. From Poble Lliure we celebrate the implementation of both structures, we encourage the political and social forces of the Catalan left to participate actively, and ensure that it is not a simple rhetorical operation to make up the autonomous drift of sectors of the Catalan Government. Macro-Judgment to Independence: the Catalan people against the Kingdom of Spain. The judge of the Spanish Supreme Court Pablo Llarena has finished the shameful instruction of the summary regarding the Referendum on Self-Determination of Catalonia, which has become a general cause against Catalan independence. More than 25 people between civil servants and members of the Government and the Catalan Parliament will sit in the coming weeks in front of a hostile, fascist and preventable judiciary. The systematic violations of rights, the admission of testimonial evidence of the forces of occupation clearly distorted, the non-adjustment of the accusations of rebellion to the facts that the Spanish legislation itself contemplates, the international discredit when refusing several states Europeans to extradite Catalan politicians, etc., make this trial an authentic farce worthy of a banana-dictatorship. Let's say it again and clearly: our political representatives and our public workers have not committed any crime obeying the popular will and the program they were chosen for. Spanish justice inherited from the Franco regime has no legitimacy on the democratic will of our people. We must turn the situation, take the streets, raise the voices and turn this summary into a popular judgment and with international echo against the fascist drift of Spain, against an extremely corrupt and rotten oligarchic regime that is only supported In repression, censorship and xenophobic anti-Catalan propaganda. Solidarity with the Catalan people and the denunciation of repression and political trials is the struggle for democracy in the heart of Europe. They will not pass!  
BUTLLETÍ INTERNACIONAL DE POBLE LLIURE Núm. 12
Novembre 2018
Un any de la proclamació de la República Catalana. El 27 d’octubre de 2017, després de setmanes d’indecisions, intents frustrats de negociació amb l’estat, i falses promeses de mediació internacional, el Parlament de Catalunya obeïa el mandat popular del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i proclamava la República Catalana. Immediatament i com era de preveure, l’estat espanyol va activar la màquina repressiva, va suspendre l’autonomia catalana a través d’un ús abusiu de l’article 155 de la constitució espanyola, i va enviar a la presó o a l’exili el legítim Govern català. Com ja vam comentar en articles anteriors, l’actitud vacil·lant de les forces independentistes majoritàries (que ni van gosar publicar al Diari Oficial la proclamació d’independència, ni van resistir-se a la supressió de l’autonomia i a les purgues de l’estat,) va contrastar des del primer moment amb un poble decidit i mobilitzat que ha continuat prenent els carrers en contra de la repressió i en defensa de la República. Aquest mateix poble va donar, de nou, la majoria al republicanisme en el Parlament escollit el 22D sota el xantatge, les amenaces i l’ocupació; però les indecisions i la manca d’una estratègia comuna de ruptura en les files independentistes es va fer evident ben aviat: No es va restituir el govern legítim, i es van acatar totes les imposicions d’una judicatura espanyola feixista i prevaricadora que ha acabat segrestant la voluntat popular. A més, com s’ha fet evident en el cas de les actuacions repressives dels Mossos d’Esquadra contra l’independentisme, ni tan sols s’han revertit els efectes de l’aplicació del 155 i la intervenció de l’autonomia catalana per part del govern espanyol, que va suposar la re-feixistització del cos i la purga dels funcionaris amb més cultura democràtica. El fail de la proclamació de la República Catalana va posar al descobert no tan sols el caràcter autoritari de l’estat espanyol, sinó també l’estretor de mires, deixadesa o manca de compromís amb l’estatègia independentista de part d’alguns dirigents d’ERC i el PDCat, que enlloc de preveure i preparar la necessària confrontació democràtica amb l’estat i construir les bases estructurals de la nova República, es van llençar a un combat sectari per l’hegemonia electoral. Des de Poble Lliure, recollint els anhels de l’independentisme popular organitzat, seguim defensant la necessitat d’una estratègia republicana unitària davant un estat intrínsecament antidemocràtic, la necessitat de combinar una acció de govern d’esquerres i en favor de la majoria superant els límits imposats per la judicatura espanyola, amb la mobilització popular i la desobediència civil no-violenta. Cal que l’independentisme es marqui com a prioritat es desplegament de les eines socials, polítiques i econòmiques necessàries per garantir la viabilitat de la República Catalana. I cal, finalment, coordinar agendes amb els moviments democràtics i d’emancipació d’arreu de l’estat espanyol i la Unió Europea per acabar amb el règim del
78, hereu del franquisme i encarar un veritable procés de construcció de l’Europa dels pobles, els drets i les llibertats El Consell de la República i el Debat Constituent més enllà de la retòrica Després de mesos de dilacions, el passat mes d’octubre es van posar en marxa dues estructures de construcció republicana que des de l’esquerra i l’independentisme popular havíem estat reclamant: el Consell de la República i el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. El Consell de la República, situat a Bèlgica i lliure de la jurisdicció espanyola, ha d’aplegar representants del conjunt de forces polítiques i socials, esdevenint tant una eina per a la internacionalització del conflicte entre el poble català i l’estat espanyol, com un espai de coordinació de totes les tasques necessàries per al desplegament del projecte republicà. El Fòrum, presidit pel cantant i activista Lluís Llach, ha de ser la plataforma que doni veu al conjunt de la societat civil, els moviments socials i els col·lectius populars per definir les bases del model polític, econòmic i social de la República Catalana de manera democràtica i participativa. Des de Poble Lliure celebrem la posada en marxa d’ambdues estructures, encoratgem a les forces polítiques i socials de l’esquerra catalana a participar-hi activament, i vetllarem perquè no quedin en simples operacions retòriques per maquillar la deriva autonomista de sectors del Govern català. Macro-Judici a l’independentisme: el poble català contra el Regne d’Espanya. El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha acabat la vergonyosa instrucció del sumari relatiu al Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, que s’ha convertit en una causa general contra l’independentisme català. Més de 25 persones entre funcionaris i membres del Govern i el Parlament català d’asseuran les properes setmanes davant una judicatura hostil, feixista i prevaricadora. Les vulneracions sistemàtiques de drets, l’admissió de proves testimonials de les forces d’ocupació clarament falsejades, el no-ajustament de les acusacions de rebel·lió als fets que la pròpia legislació espanyola contempla, el descrèdit internacional en negar-se diversos estats europeus a extradir polítics catalans, etc, fan d’aquest judici una autèntica farsa digna d’una dictadura bananera. Diem-ho de nou i ben clar: els nostres representants polítics i els nostres treballadors públics no han comès cap delicte obeïnt la voluntat popular i el programa amb que van ser escollits. La justícia espanyola heretada del franquisme no té cap mena de legitimitat sobre la voluntat democràtica del nostre poble. Cal donar la volta a la truita, prendre els carrers, alçar les veus i convertir aquest sumari en un judici popular i amb ressò internacional contra la deriva feixista de l’estat espanyol, contra un règim oligàrquic extremadament corrupte i putrefacte que tan sols es sustenta en la repressió, la censura i la propaganda xenòfoba anticatalana. La solidaritat amb el poble català i la denúncia de la repressió i els judicis polítics és la lluita per la democràcia al cor d’Europa. No passaran!
BOLETÍN INTERNACIONAL DE POBLE LLIURE nº 12
Noviembre
2018
Un año de la proclamación de la República Catalana. El 27 de octubre de 2017, después de semanas de indecisiones, intentos frustrados de negociación con el estado, y falsas promesas de mediación internacional, el Parlamento de Catalunya obedecía el mandato popular del Referéndum de Autodeterminación del 1 de octubre y proclamaba la República Catalana. Inmediatamente y como era de prever, España activó la máquina represiva, suspendió la autonomía catalana a través de un uso abusivo del artículo 155 de la constitución española, y envió a la cárcel o al exilio el legítimo Gobierno catalán. Como ya comentamos en artículos anteriores, la actitud vacilante de las fuerzas independentistas mayoritarias (que ni osaron publicar en el Diario Oficial la proclamación de independencia, ni opusieron resistencia a la supresión de la autonomía y a las purgas del estado) contrastó desde el primer momento con un pueblo decidido y movilizado que ha seguido tomando las calles en contra de la represión y en defensa de la República. Ese mismo pueblo dio, de nuevo, la mayoría en el republicanismo en el Parlamento elegido el 22D bajo el chantaje, las amenazas y la ocupación; pero las indecisiones y la falta de una estrategia común de ruptura en las filas independentistas se hizo evidente muy pronto: No se restituyó al gobierno legítimo, y se acataron todas las imposiciones de una judicatura española fascista y prevaricadora que ha acabado secuestrando la voluntad popular. Además, como se ha hecho evidente en el caso de las actuaciones represivas de los Mossos contra el independentismo, ni siquiera se han revertido los efectos de la aplicación del 155 y la intervención de la autonomía catalana para parte del gobierno español, que supuso la re-fascistización del cuerpo y la purga de los funcionarios con más cultura democrática. El fail de la proclamación de la República Catalana puso al descubierto no sólo el carácter autoritario de España, sino también la estrechez de miras, dejadez o falta de compromiso con la estategia independentista por parte de algunos dirigentes de ERC y el PDCat, que en lugar de prever y preparar la necesaria confrontación democrática con el estado y construir las bases estructurales de la nueva República, se lanzaron a un combate sectario por la hegemonía electoral. Desde Poble Lliure seguimos defendiendo la necesidad de una estrategia republicana unitaria ante un estado intrínsecamente antidemocrático, la necesidad de combinar una acción de gobierno de izquierdas y en favor de la mayoría superando los límites impuestos por la judicatura española, con la movilización popular y la desobediencia civil no-violenta. Es necesario que el independentismo se marque como prioridad el despliegue de las herramientas sociales, políticas y económicas necesarias para garantizar la viabilidad de la República Catalana. Y finalmente, hay que coordinar agendas con los movimientos democráticos y de emancipación de todo el estado español y la Unión Europea para
acabar con el régimen del 78, heredero del franquismo y encarar un verdadero proceso de construcción de la Europa de los pueblos, los derechos y las libertades. El Consejo de la República y el Debate Constituyente más allá de la retórica Tras meses de dilaciones, el pasado mes de octubre se pusieron en marcha dos estructuras de construcción republicana que desde la izquierda y el independentismo popular habíamos estado reclamando: el Consell de la República y el Foro Cívico y Social para el debate Constituyente. El Consejo de la República, situado en Bélgica y libre de la jurisdicción española, debe reunir representantes del conjunto de fuerzas políticas y sociales, convirtiéndose tanto en una herramienta para la internacionalización del conflicto entre el pueblo catalán y el estado español, como un espacio de coordinación de todas las tareas necesarias para el desarrollo del proyecto republicano. El Foro, presidido por el cantante y activista Lluís Llach, debe ser la plataforma que dé voz al conjunto de la sociedad civil, los movimientos sociales y los colectivos populares para definir las bases del modelo político, económico y social de la República Catalana de manera democrática y participativa. Desde Poble Lliure celebramos la puesta en marcha de las dos estructuras, animamos a las fuerzas políticas y sociales de la izquierda catalana a participar activamente, y velaremos por que no queden en simples operaciones retóricas para maquillar la deriva autonomista de sectores del Gobierno catalán. Macro-juicio al independentismo: el pueblo catalán contra el Reino de España. El juez del Tribunal Supremo español Pablo Llarena ha terminado la vergonzosa instrucción del sumario relativo al Referéndum de Autodeterminación de Catalunya, que se ha convertido en una causa general contra el independentismo catalán. Más de 25 personas entre funcionarios y miembros del Gobierno y el Parlamento catalán de sentarán las próximas semanas ante una judicatura hostil, fascista y prevaricadora. Las vulneraciones sistemáticas de derechos, la admisión de pruebas testimoniales de las fuerzas de ocupación claramente falseados, el no-ajuste de las acusaciones de rebelión a los hechos que la propia legislación española prevé, el descrédito internacional al negarse varios estados europeos a extraditar políticos catalanes, etc., hacen de este juicio una auténtica farsa digna de una dictadura bananera. Lo repetimos una vez más: nuestros representantes políticos y trabajadores públicos no han cometido ningún delito obedeciendo la voluntad popular y el programa con el que fueron elegidos. La justicia española heredada del franquismo no tiene ningún tipo de legitimidad sobre la voluntad democrática de nuestro pueblo. Hay que dar la vuelta a la tortilla, tomar las calles, levantar la voz y convertir este sumario en un juicio popular y con eco internacional contra la deriva fascista de España, contra un régimen oligárquico, corrupto y putrefacto que tan sólo se sustenta en la represión, la censura y la propaganda xenófoba anticatalana. La solidaridad con el pueblo catalán y la denuncia de la represión y los juicios políticos es la lucha por la democracia en el corazón de Europa. No pasarán!
BULLETIN INTERNATIONAL DE POBLE LLIURE Num. 12
Novembre 2018
Une année de la proclamation de la République Catalane. Le 27 d’octobre de 2017, après des semaines d’hésitations, essaies frustrés de négociation avec l’état, et falses promises de médiation internationale, le Parlement de Catalogne obéissait le mandat populaire du Référendum d’Autodétermination du 1r Octobre et proclamait la République Catalane. Immédiatement et comme prévu, l’Espagne a déclenché la machinerie répressive; elle a suspendu l’autonomie à travers d’un usage abusif de l’article 155 de la constitution espagnole, et elle a envoyé en prison ou à l’exil le légitime Gouvernement catalan. Com nous avons déjà expliqué dans des articles antérieurs, l’attitude vacillante des forces indépendantistes majoritaires (qui n’ont pas osé publier au Bulletin Officiel la proclamation d’indépendance, ni ont résisté à la suppression de l’autonomie et à les purges de l’état,) a contrasté depuis le premier moment avec un peuple décidé et mobilisé qui a continué à prendre les rues contre la répression et en défense de la République. Ce même peuple a donné, de nouveau, la majorité au républicanisme au Parlement choisi le 22D sous le chantage, les menaces et l’occupation; mais les hésitations et la manque d’une stratégie commune de rupture dans les files indépendantistes s'est faite évidente de suite: le gouvernement légitime n’est pas restitué, et on a obéit toutes les impositions d’une judicature espagnole fasciste et prévaricatrice, qui a fini par prendre en otage la volonté populaire. En plus, tel quel s’est mis en évidence à propos des actions répressives des Mossos d’Esquadra (police catalane) contre l’indépendantisme, n’ont même pas renversé les effets de l’application du 155 et l'intervention de l’autonomie catalane de la part du gouvernement espagnol, qui a supposé la re-fascistisation du corps policier et la purge des fonctionnaires qui avaient d’avantage de culture démocratique. Le fail de la proclamation de la République Catalane a mis au découvert pas que le caractère autoritaire de l’état espagnol, mais aussi l’étroitesse d’esprit, négligence ou manque d'engagement avec le stratégie indépendantiste d’une partie des dirigeants d’ERC et le PDCat, qui, à la place de prévoir et préparer la nécessaire confrontation démocratique avec l ’état et bâtir les bases structurales de la nouvelle République, se sont lancés à un combat sectaire pour l’hégémonie électorale. Depuis Poble Lliure nous continuons à défendre le besoin d’une stratégie républicaine unitaire devant un état intrinsèquement antidémocratique, la nécessité de combiner une action de gouvernement de gauche et en faveur de la majorité sociale, en surpassant les limites imposées pour la judicature espagnole, avec la mobilisation populaire et la désobéissance civile non-violente. il faut que l’indépendantisme se marque comme priorité le déploiement des outils sociaux, politiques et économiques nécessaires pour garantir la viabilité de la République Catalane. Et il faut, enfin, coordonner des agendas avec les mouvements démocratiques et d’émancipation de l’état espagnol et l'Union Européenne pour finir avec le régime du 78, héritier du
franquisme et affronter un véritable procès de construction de l ’Europe des peuples, des droits et des libertés.
Le Conseil de la République et le Débat Constituant au-delà de la rhétorique Après des mois de dilations, le mois d’octobre dernier on a mis en œuvre deux structures de construction républicaine que la gauche et l’indépendantisme populaire avions reclamé: le Conseil de la République et le Forum Civic et Social pour le Débat Constituant. Le Conseil de la République, situé en Belgique et libre de la juridiction espagnole, doit réunir des représentants de l'ensemble de forces politiques et sociales, en devenant un outil pour l'internationalisation du conflit entre le peuple catalan et l’état espagnol, ainsi que un espace de coordination de toutes les tâches nécessaires pour le déploiement du projet républicain. Le Forum, présidé par le chanteur et activiste Lluís Llach, doit être la plate-forme qui donne voix à l'ensemble de la société civile, les mouvements sociaux et les collectifs populaires afin de définir les bases du modèle politique, économique et social de la République Catalane de façon démocratique et participative. Depuis Poble Lliure nous célébrons la mise en œuvre des deux structures, nous encourageons les forces politiques et sociales de la gauche catalane à y participer activement, et nous veillerons à que elles ne restent pas en simples opérations rhétoriques pour maquiller la dérive autonomiste de secteurs du Gouvernement catalan. Macro-Jugement à l’indépendantisme: le peuple catalan contre le Règne d’Espagne Le juge du Tribunal Suprême espagnol Pablo Llarena a fini l'honteuse instruction du sommaire relatif au Référendum d’Autodétermination de Catalogne, qui est devenu une cause générale contre l’indépendantisme catalan. Plus de 25 personnes entre eux des fonctionnaires et membres du Gouvernement et le Parlement catalan vont s’assoir les prochaines semaines devant une judicature hostile, fasciste et prévaricatrice. Les vulnérations systématiques de droits, l’admission de preuves testimoniales des forces d’occupation clairement faussées, le non-ajustement des accusations de rébellion aux faits que la législation espagnole contemple, le discrédit international en se niant plusieurs états européens à extrader les politiciens catalans, etc, font de ce jugement une authentique farce digne d’une dictature bananera. Disons-le de nouveau bien clair: nos représentants politiques et nos travailleurs publics n'ont pas commis de délit en obéissant la volonté populaire et le programme pour lequel ils sont été choisis. La justice espagnole héritée du franquisme n'a pas de légitimité sur la volonté démocratique de notre peuple. il faut renverser la situation, prendre les rues, lever les voix et convertir ce sommaire en un jugement populaire avec résonance international contre la dérive fasciste de l’état espagnol, contre un régime oligarchique extrêmement corrompu et putréfiât qui ne se soutient qu’en la répression, la censure et la propagande xénophobe anticatalane. La solidarité avec le peuple catalan et la dénonciation de la répression et les jugements politiques est la lutte pour la démocratie au cœur de l’Europe. No pasaran! Ils ne passeront pas !
BOLLETTINO INTERNAZIONALE DI «POBLE LLIURE»
Num. 12
Novembre 2018
Un anno della proclamazione della Reppublica Catalana. Il 27 ottobre di 2017, dopo settimane di indecisione, tentativi di negoziazione con lo Stato, e false promesse di mediazione internazionale, il Parlamento della Catalogna obbediva il mandato popolare del Referendum di Autodeterminazione del 1° Ottobre e proclamava la Repubblica Catalana. Immediatamente e come era prevedibile, lo stato spagnolo attivò la macchina repressiva, sospese l'autonomia catalana attraverso d’un uso abusivo dell'articolo 155 della Costituzione spagnola, e mandò in prigione o l'esilio il legittimo Governo catalano. Come abbiamo discusso in articoli precedenti, l'atteggiamento titubante delle forze separatiste a maggioranza (che neppure osarono pubblicare nella Gazzetta ufficiale la proclamazione di indipendenza, né resisterono alla rimozione dell’autonomia ed alle purghe dello stato) contrastava dall'inizio con un popolo determinato e mobilitato che ha continuato a prendere le strade contro la repressione e in difesa della Repubblica. Questo stesso popolo diede di nuovo la maggioranza al repubblicanesimo nel Parlamento eletto il 22D sotto il ricatto, le minacce e l'occupazione; ma le indecisioni e la mancanza di una strategia comune di rottura tra le fila indipendentiste divenne subito chiaro: non fu restituito il governo legittimo, e furono obbedite tutte le imposizioni di una magistratura spagnola fascista e prevaricante che ha finito per rapire la volontà popolare. Inoltre, come è diventato evidente nel caso delle azioni repressive dei Mossos d'Esquadra contro l'indipendentismo, né anche hanno stato revertiti gli effetti dell'applicazione del 155 e l’intervento dell’autonomia catalana da parte del governo spagnolo, che ha significato la ri-fascistizzazione del corpo e l'epurazione dei funzionari con una maggiore cultura democratica. Il fail della proclamazione della Repubblica Catalana ha smascherato non solo il carattere autoritario dello Stato spagnolo, ma anche la ristrettezza mentale, trascuratezza o mancanza di impegno con la strategia indipendentista da parte di alcuni dirigenti di ERC e del PDCat, che piuttosto che anticipare e preparare il necessario confronto democratico con lo stato e costruire la base strutturale della nuova Repubblica, si hanno gettato ad una lotta settaria per l'egemonia elettorale. Da Poble Lliure, raccogliendo il desiderio dell’independentismo popolare organizzato, continuiamo a difendere il bisogno di una strategia repubblicana unitaria da fronte di uno stato intrinsecamente antidemocratico, la necessità di coniugare una azione di governo di sinistra favorevole alla maggioranza superando i limiti imposti dalla magistratura spagnola, con la mobilitazione popolare e la disobbedienza civile non violenta. È necessario che l'indipendentismo consideri prioritario il dispiegamento degli strumenti sociali, politici ed economici necessari per garantire la fattibilità della Repubblica Catalana. Si deve, infine, coordinare le agende con i movimenti democratici e di emancipazione di tutta la Spagna e dell'Unione Europea per porre fine al regime del 78, erede di Franco ed
affrontare un vero e proprio processo di costruzione dell'Europa dei popoli, dei diritti e delle libertà Il Consiglio della Repubblica ed il Dibattito Costituente oltre la retorica Dopo mesi di ritardi, lo scorso ottobre si hanno avviato due strutture di costruzione repubblicana che la sinistra e il movimento indipendentista popolare avevamo stato reclamando: il Consiglio della Repubblica e il Forum Civico e Sociale per il Dibattito Costituente. Il Consiglio per la Repubblica, che si trova in Belgio e privo della giurisdizione spagnola, deve riunire i rappresentanti di tutte le forze politiche e sociali, diventando così uno strumento per l'internazionalizzazione del conflitto tra il popolo catalano e lo stato spagnolo, come uno spazio per il coordinamento di tutti i compiti necessari per l'implementazione del progetto repubblicano. Il Forum, presieduto dal cantante e attivista Lluis Llach, dovrebbe essere la piattaforma per dare voce a tutta la società civile, i movimenti sociali e i collettivi popolari per definire le basi del modello politico, economico e sociale della Repubblica Catalana in modo democratico e partecipativo. Da Poble Lliure celebriamo il lancio di entrambe strutture, incoraggiamo le forze politiche e sociali della sinistra catalana ad una partecipazione attiva, e vigiliamo per garantire che non rimangano mere operazioni retoriche per mascherare la deriva autonomista di settori del Governo catalano. Macro-Giudizio all’independentismo: il popolo catalano contro il Regno di Spagna. Il giudice della Corte Suprema spagnola Pablo Llarena ha concluso la vergognosa azione giudiziaria per quanto riguarda il Referendum di Autodeterminazione della Catalogna, che è diventato un causa complessiva contro l'indipendentismo catalano. Più di 25 persone tra funzionari pubblici e membri del Governo e del Parlamento catalano siederanno nelle prossime settimane davanti a un sistema giudiziario ostile, fascista e prevaricatore. Le violazioni sistematiche dei diritti, l'ammissione di prove testimoniali delle forze di ocupazione chiaramente distorte, il non adeguamento delle accuse di ribellione ai fatti che la stessa legislazione spagnola contempla, il discredito internazionale quando si negano diversi stati europei all’estradizione dei politici catalani, ecc., fanno di questo processo un'autentica farsa degna di una dittatura bananiera. Diciamolo ancora e chiaramente: i nostri rappresentanti politici e i nostri lavoratori pubblici non hanno commesso alcun crimine obbedendo la volontà popolare e il programma per cui sono stati scelti. La giustizia spagnola ereditata dal regime di Franco non ha alcuna legittimità sulla volontà democratica del nostro popolo. È necessario rivoltare la fritatta, scendere in piazza, alzare le voci e trasformare questa azione giudiziaria in un giudizio popolare con impatto internazionale contro la deriva fascista dello Stato spagnolo, contro un regime oligarchico estremamente corrotto e marcio che soltanto regge sulla repressione, la censura e la propaganda xenofoba anticatalana. La solidarietà con il popolo catalano e la denuncia della repressione e dei processi politici è la lotta per la democrazia nel cuore dell'Europa. No pasaran!
INTERNATIONALES BULLETIN VON POBLE LLIURE Nummer 12
November 2018
Ein Jahr der Verkündigung der katalanischen Republik. Am 27. Oktober 2017, nach Wochen der Unentschlossenheit, frustrierten Versuchen mit dem Staat zu verhandeln, und falschen Versprechungen der internationalen Vermittlung, folgte das Parlament von Katalonien dem populären Mandat des Selbstbestimmungsreferendums vom 1. Oktober und verkündete die katalanische Republik.
Sofort und wie erwartet, hat der spanische Staat die repressive Maschine aktiviert, die katalanische Autonomie durch missbräuchliche Anwendung von Artikel 155 der spanischen Verfassung aufgehoben und ins Gefängnis oder ins Exil geschickt die legitime katalanische Regierung. Wie wir bereits in früheren Artikeln erwähnt haben, ist die zögerliche Haltung der Mehrheits - Unabhängigen Kräfte (die es nicht einmal genossen haben, die Verkündigung der Unabhängigkeit im Amtsblatt zu veröffentlichen, noch Widerstand gegen die Abschaffung der Autonomie und die Säuberungen von der Staat) stand von Anfang an einer entschlossenen und mobilisierten Stadt gegenüber, die weiterhin gegen Repression und Verteidigung der Republik auf die Straße ging. Das selbe Volk gab dem Republikanismus im vom Parlament gewählten 22. Jahrhundert erneut die Mehrheit unter Erpressung, Drohungen und Besatzung; Aber die Unentschlossenheit und das Fehlen einer gemeinsamen Aufschlüsselungsstrategie in den pro-Unabhängigkeitsreihen wurde sehr bald offensichtlich: Die legitime Regierung wurde nicht wieder hergestellt, und alle Auferlegungen einer spanischen und widerspenstigen Justiz, die schließlich entführt wurde der beliebte Wille. Wie sich im Falle der Repressionsmassnahmen der Mossos d'Esquadra gegen die Unabhängigkeitsbewegung gezeigt hat, sind die Auswirkungen der Anwendung der 155 und die Intervention der katalanischen Autonomie nicht einmal umgekehrt worden Teil der spanischen Regierung, was die Re-Faschisierung des Körpers und die Säuberung von Beamten mit demokratischer Kultur bedeutete. Die falsche Proklamation der katalanischen Republik enthüllte nicht nur die autoritäre Natur Spaniens, sondern auch die Enge von Sehenswürdigkeiten, Vernachlässigung oder mangelndes Engagement für die Unabhängigkeit einiger ERC-Führer und die PDCat, die anstatt die notwendige demokratische Konfrontation mit dem Staat vorauszusehen und vorzubereiten und die strukturellen Grundlagen der neuen Republik zu errichten, in einen sektiererischen Kampf für die Wahlhegemonie geworfen wurde. Von Poble Lliure, die die Sehnsucht nach organisierter Volksunabhängigkeit sammeln, verteidigen wir weiterhin die Notwendigkeit einer einheitlichen republikanischen Strategie gegen einen in Wirklichkeit undemokratischen Staat, die Notwendigkeit, eine linke Regierungsaktion zu kombinieren und die Mehrheit zu überwinden Einschränkungen durch die spanische Justiz, mit Mobilisierung der Bevölkerung und gewaltfreiem zivilem Ungehorsam.
Es ist notwendig, dass die Unabhängigkeit den Einsatz der sozialen, politischen und wirtschaftlichen Instrumente zur Gewährleistung der Lebensfähigkeit der katalanischen Republik als vorrangig betrachtet. Und schließlich müssen wir die Tagesordnungen mit den demokratischen und emanzipatorischen Bewegungen ganz Spaniens und der Europäischen Union abstimmen, um das Regime der 78., den Erben des Franco Regimes, zu beenden und sich einem echten Prozess des Aufbaus des Europas der Völker, Rechte und Freiheiten Im Rat der Republik und der konstituierenden Debatte jenseits der Rhetorik Nach monatelanger Verspätung wurden im Oktober zwei republikanische Konstruktionsstrukturen ins Leben gerufen, die von der Linken und dem von uns geforderten Volksunabhängigkeit gefordert waren: der Rat der Republik und das Bürger und Sozialforum für die Konstituierende Debatte. Der Rat für die Republik, der in den Bischöfen und frei von spanischer Jurisdiktion gelegen ist, muss Vertreter aller politischen und sozialen Kräfte zusammenbringen, ein Werkzeug für die Internationalisierung des Konflikts zwischen dem katalanischen Volk und Spanien sowie Ein Raum für die Koordination aller Aufgaben, die für den Einsatz des republikanischen Projekts notwendig sind. Das Forum unter dem Vorsitz des Sängers und Aktivisten Lluís Llach sollte die Plattform sein, die der gesamten Zivilgesellschaft, sozialen Bewegungen und populären Gruppen die Stimme gibt, um die Grundlagen des politischen, wirtschaftlichen und sozialen Modells der katalanischen Republik zu definieren auf demokratische und partizipative Weise. Von Poble Lliure feiern wir die Umsetzung beider Strukturen, wir ermutigen die politischen und sozialen Kräfte der katalanischen Linken, sich aktiv zu beteiligen, und stellen sicher, dass sie sich nicht in einfachen rhetorischen Operationen befinden, um autonome Abwanderung von Regierungsbereichen zu bewirken Katalanisch. Makro-Urteil zur Unabhängigkeit: das katalanische Volk gegen das Königreich Spanien. Der Richter des Spanischen Obersten Gerichtshofs, Pablo Llarena, hat die beschämende Anweisung der Zusammenfassung über das Referendum über die Selbstbestimmung Kataloniens beendet, das zu einem allgemeinen Grund gegen die katalanische Unabhängigkeit geworden ist. Mehr als 25 Personen zwischen Beamten und Mitgliedern der Regierung und des katalanischen Parlaments werden in den kommenden Wochen vor einer feindlichen und vermeidbaren Justiz sitzen. Die systematischen Verletzungen der Rechte, die Zulassung von Zeugenaussagen über die Einsatzkräfte eindeutig verzerrt, die Nichtanpassung der Vorwürfe der Rebellion an die Tatsachen, die die spanische Gesetzgebung selbst in Betracht zieht, die internationale Diskreditierung bei Ablehnung mehrerer Staaten Europäer, die katalanische Politiker etc. ausliefern, machen diesen Prozess zu einer echten Farce, die einer Bananendiktatur würdig ist. Sagen wir es noch einmal und deutlich: Unsere politischen Vertreter und unsere öffentlichen Mitarbeiter haben kein Verbrechen begangen, das dem Willen und dem Programm, für das sie ausgewählt wurden, gehorcht. Die vom Franco-Regime geerbte spanische Justiz hat keine Legitimität für den demokratischen Willen unseres Volkes.
Es ist notwendig, die Situation zu ändern, auf die Straße zu gehen, die Stimmen zu erheben und diese Zusammenfassung in ein populäres und internationales Urteil gegen den faschistischen Kurs Spaniens gegen ein extrem korruptes und verrottetes oligarchisches Regime umzuwandeln, das nur durch Repression unterstützt wird Zensur und fremdenfeindliche anti-katalanische Propaganda. Solidarität mit dem katalanischen Volk und die Verurteilung von Repression und politischen Prozessen ist der Kampf für Demokratie im Herzen Europas. Sie werden nicht passieren!
МЕЖДУНАРОДНЫЙ БЮЛЛЕТЕНЬ «POBLE LLIURE» («Свободный народ») Ном. 12
Ноябрь 2018
Один год после провозглашения Каталонской Республики 27 октября 2017 года, после недель нерешительности, фрустрационных попыток переговоров с государством и ложных обещаний международной медиации, парламент Каталонии повиновался мандату Референдума по самоопределению первого октября и провозгласил Каталонскую Республику.
Нзамедлительно, как и ожидалось, Испанское государство активировало репрессивную машину, приостановило каталонскую автономию злоупотребляя статьи 155 испанской конституции, и законное каталонское правительство было отправлено в тюрьму или оказались в изгнании.
Как мы уже упоминали в предыдущих статьях, нерешительное отношение большинства сил, поддерживающих независимость (которые даже не осмелилась опубликовать провозглашение независимости в «Официальном вестнике», ни сопротивлялись отмене автономии и чисткам государства), контрастировали с самого начала с решительным и мобилизованным каталонским народом, который продолжает выходить на улицы против репрессий и за поддержку Республики.
Этот же народ вновь поддержал республиканство на парламентских выборах 22го декабря, которые были назначены под шантажом, угрозами и оккупацией Испанского государства. Но нерешительность и отсутствие общей стратегии разлома в рядах активистов, поддерживающих независимость, стали очевидными очень быстро: законное правительство не было восстановлено, и все навязывания фашистской и предубежденной испанской судебной системы закончились пренебрежением воли народа.
Кроме того, как стало очевидно в случае репрессивных мер, предпринятых Моссос д'Эсквадра (местная полиция) против движения за независимость, эффекты применения статьи 155 и вмешательства испанского правительства в каталонскую автономию не были восстановлены.
Fail провозглашения Каталонcкой Республики раскрыла не только авторитарный характер Испании, но и узость взглядов, пренебрежение или отсутствие приверженности к движению за независимость части руководителей ERC и PDCat, которые вместо предвидения и подготовки необходимой демократической конфронтации с государством и построения структурных основ новой Республики были брошены в сектантскую борьбу за избирательную гегемонию.
Из Poble Lliure, мы продолжаем защищать необходимость единой республиканской стратегии против недемократического государства, необходимость сочетать действия левого правительства в пользу большинства населения, преодолевая ограничения, налагаемые испанской судебной системой, с массовой мобилизацией и ненасильственным гражданским неповиновением.
Необходимо, чтобы движение за независимость установило в качестве приоритета развертывание социальных, политических и экономических инструментов, необходимых для обеспечения жизнеспособности Каталонской Республики. И, наконец, необходимо координировать повестки дня с демократическими и эмансипационными движениями во всех регионах испанского государства и Европейского союза, чтобы положить конец режиму 78-го, наследнику режима Франко, и встретиться лицом к лицу с реальным процессом строительства Европы на основе воли народа, права и свободы.
Совет Республики и Конституционные Дебаты за пределами риторики После нескольких месяцев задержки в октябре 2018 года были запущены две структуры направленные на построение Республики, которые левые политические и народные движения, сторонники независимости, требовали: Совет Республики и Гражданский и Социальный Форум для Конституционных Дебатов.
Совет Республики, расположенный в Бельгии и незасимый от испанской юрисдикции, должен объединить представителей всех политических и социальных сил, став инструментом интернационализации конфликта между каталонским народом и Испанией, а также быть пространством для координации всех задач, необходимых для развертывания республиканского проекта.
Форум, возглавляемый певцом и активистом Ллюисом Ллаком, должен стать платформой, которая дает голос всему гражданскому обществу, общественным движениям и народным группам, чтобы определить основы политической, экономической и социальной модели Каталонской Республики демократическим и совместным путем.
Из Poble Lliure мы празднуем установление обеих структур, мы призываем левые политические и общественные силы каталонцев принимать активное участие и обеспечить, чтобы они не выполняли простые риторические операции, маскируя автономный дрейф некоторых секторов каталонского правительства.
Макро-Суд независимости: каталонский народ против Королевства Испания. Судья Верховного Суда Испании Пабло Ллярена завершил постыдную сводную инструкцию о референдуме о самоопределении Каталонии, которая стала общим движением против независимости Каталонии. В ближайшие недели более 25 человек, среди них государственные служащие, члены каталонского правительства и парламента, окажутся на лавке подсудимых в окружении враждебной, фашистской и небестрастной судебной системы.
Систематические нарушения прав, признание фальсифицированных свидетельских показаний, несоответствие обвинений в восстании и фактов, международная дискредитация отказом нескольких государств Европы выдать Испанскому государству каталонских политиков и т. д., указывают, что этот суд является подлинным фарсом.
Повторим: наши политические представители и наши общественные работники не совершили никакого преступления, подчиняясь воле народа и программе, для которой они были избраны. Испанское правосудие, унаследованное от режима Франко, не имеет легитимности в отношении демократической воли нашего народа.
Мы должны развернуть ситуацию в противоположном направлении, выходить на улицы, «повысить голос» и поддать эту сводную инструкцию народному осуждению и заручиться международной поддержкой против фашистского дрейфа Испании, против крайне коррумпированного и гнилого олигархического режима, который поддерживается только репрессиями, цензурой и ксенофобской анти-каталонской пропагандой.
Солидарность с каталонским народом и осуждение репрессий и политических судовых процессов - это борьба за демократию в сердце Европы. No passaran!