Pla estel* Montornès Nord

Pla estel* Montornès Nord Doc 2: Estudi previ del barri de Montornès Nord

estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2015

Projecte: Pla estel* (estratègies socials per al territori i els espais lliures) per al barri de Montornès Nord (estudi previ).

Emplaçament: Montornès del Vallès (Vallès Oriental) Redacció: TESEU: Taller d’Estudis i Serveis Estratègics Urbans, SLP Equip participant: Mireia Peris, estratègies urbanes Arnau Boix, disseny inclusiu Itziar Gonzàlez Virós, espais d’interacció público-administratius Ara Muñío, sociologia i comunicació Marta Ferrer, sociologia Esteve Boix, disseny gràfic Elena Guim, participació amb infants Tècnics de l’Ajuntament de Montornès del Vallès: Marga Bernàrdez, Xavi Casanova i Marta Fernàndez Veïns i veïnes de Montornès Nord, implicació activa Promotor: Ajuntament de Montornès del Vallès

3 Maig de 2015

Doc 1

Pla estel* de Montornès del Vallés

Doc 2

Doc 5

4

Doc 2 : Montornès Nord - Introducció

Pla estel* de Montornès Nord

Doc 3

Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Doc 4

Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Pla estel* de la plaça Joan Miró

Índex MONTORNÈS NORD...................................7

Evolució...................................................................8 Origen.................................................................8 Situació actual......................................................10 Millorar el barri................................................10

LES PERSONES ................................................13

Mapa social............................................................14 Caracterització de la població....................14 Les veus del barri.................................................20

ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA......................................................25

Introducció.............................................................26 Relacions entre agents implicats..............26 Plafons informatius............................................28 el diàleg, al carrer!..........................................28

5

6

Doc 2 : Montorn猫s Nord - Introducci贸

MONTORNÈS NORD

Evolució 3

Origen Els carrers de les ciutats han estat pensats per permetre’ns desplaçar-nos còmodament d’un lloc a l’altre. Originàriament, els principals usuaris dels carrers que anaven construint les ciutats eren les persones, i hi transitaven sovint compartint l’espai amb altres vehicles. Al darrer segle però, amb la incorporació massiva del cotxe al dia a dia de les ciutats, s’inicia una tendència que ha perdurat fins l’actualitat: la segregació dels trànsits entre calçada (vehicles motoritzats) i vorera (desplaçaments a peu).

El cas del barri de Montornès Nord és especialment particular, doncs la construcció i ocupació dels habitatges (anys 60) es va fer sense els serveis bàsics d’urbanització (com el clavegueram o l’aigua potable), però també sense voreres ni carrers degudament asfaltats. Aquesta situació es va allargar fins a principis dels anys 80.

8

Aquest fet, a banda de l’evident pèrdua de qualitat de vida dels seus residents, va obligar a cotxes i persones a compartir un mateix sistema d’espais públics sense una delimitació clara.

Doc 2 : Montornès Nord - Els espais lliures

Als anys 50, el territori escollit per ubicar el nou polígon d’habitatges “Riera Marsà” estava format per terrenys conreables estructurats a partir d’una xarxa de camins que nodrien el Vallés Oriental, entre el riu Mogent i el Congost. Aquesta xarxa va ser parcialment utilitzada com a base per a l’estructura viària del nou barri. S’enfilava des de la vora oest del riu Mogent en direcció a l’actual via del tren. On avui trobem l’escola Marinada, el carrer feia un suau gir de 90º cap a l’est.

El carrer Llibertat va ser projectat als anys 60 tot definint el límit nord del polígon d’habitatges “Riera Marsà”. Es va convertir en l’eix estructurador del barri (àmbit 1 i 2), en tant que s’hi abocaven els equipaments principals previstos: el dispensari, l’escola i el mercat.

La segona fase del pla per a Montornès Nord completa el teixit cap al nord-est, prenent el carrer de Federico García Lorca (àmbit 3) com a eix vertebrador, a banda i banda del qual es distribueixen nous blocs d’habitatges, i s’obre la plaça Primer de Maig. Cap al nord-oest, prenent com a límit el carrer Antonio Machado (àmbit 4), apareixen noves edificacions i espais lliures (Plaça de l’Autonomia) en continuïtat amb la façana nord de l’Escola Marinada.

4 1

Esquema d’àmbits funcionals de Montornès Nord

2

9 1956, terrenys conreables on s’ubicaria el polígon Riera Marsà 100 150m

0

50

1986, configuració del barri de Montornès Nord 100 150m

2010, vista actual on s’aprecia la 2a fase del pla per a Montornès Nord 0

50

100 150m

Pla estel Mo ntornès del Vallès

Situació actual Millorar el barri Les darreres transformacions de millora que s’han succeït al barri de Montornès Nord, han vingut de la mà del Pla de barris (Projecte d’Intervenció Integral). Es tracta d’un programa d’actuacions, que porta en marxa des del 2009, amb el qual s’ha apostat clarament per treballar la cohesió social i la millora de la convivència, a partir de diferents eixos de treball transversal que combinen les millores del territori amb les millores centrades en les persones. Concretament, en el cas de les transformacions territorials s’han centrat, principalment, en:

En aquest context, l’Ajuntament del municipi fa l’encàrrec a l’equip del pla estel* de dissenyar estratègies de millora de quatre espais públics del barri. Es tracta de quatre espais força diferents per escala, posició i necessitats de millora, tot i que funcionalment estan força relacionats: • Plaça de la Pèrgola • Plaça del Sorral • Carrer Llibertat • Darreres del Nou d’Abril

• Rehabilitació dels edificis d’habitatges: per millorar la qualitat de vida dels residents, alhora que millorar la imatge de l’entorn, per tal de potenciar l’estima del barri.

• Creació i millora d’equipaments: per fer que siguin actius i dinàmics (Espai cultural Montbarri, Mercat de Nuestra Señora del Carmen) per tal de generar espais de trobada.

10

• Millores dels espais públics: re-urbanització de la Plaça del Poble, millores d’accessbilitat a Federico Garcia Lorca i reforç d’actuacions puntuals amb brigada.

Doc 2 : Montornès Nord - Els espais lliures

• El carrer Llibertat es proposa que sigui tractat com un eix vertebrador del barri. La Plaça de la Pèrgola i el Sorral es treballarien com un espai unitari dintre d’aquest àmbit, tot entenent-lo com una frontissa; la porta d’entrada al barri que enllaça directament amb la passarel·la sobre el riu i l’avinguda Riu Mogent, configurant el punt d’inici del carrer Llibertat.

Es va realitzar l’anàlisi físic i funcional de cadascun d’aquests espais de manera aïllada, per tal de valorar les potencialitats que tenien cadascun d’ells; no només individualment, sinò també en relació al conjunt. I, tot incorporant també la valoració inicial que s’havia fet amb els veïns, es va arribar a la conclusió que calia agrupar els quatres espais en dos àmbits de treball, per tal de donar continuïtat a les propostes i millorar la imatge global de les actuacions.

Concretament:

• Els darreres del Nou d’Abril sí que es treballaran de manera aïllada com un sol espai, tot entenent que les seves característiques fan que requereixi d’actuacions molt específiques que possiblement no passin exclusivament per una reurbanització. A més a més, les seves dinàmiques estan directament vinculades a la vida dels blocs amb què limiten i amb l’Avinguda Riu Mogent, un altre eix vertebrador del barri que constitueix un ens en sí mateix.

EQUIPAMENTS I ESPAIS PÚBLICS intervinguts amb Pla de Barris

Espai Cultural Montbarri

Plaça del Poble

C/Federico García Lorca

Mercat Nuestra Señora del Carme

Àmbit nord

C

D

B E

Àmbit sud

Àmbit sud A

Plaça Pèrgola - Sorral

Àmbit nord

A

B

Creuament Marinada

C

Creuament Mercat

D

Àrea Mercat-C.Satèl·lit

E

Darreres Nou d’Abril

11 Àmbits i àrees de treball de Montornès Nord.

Pla estel Mo ntornès del Vallès

12

Doc 2 : Montornès Nord - Els espais lliures

LES PERSONES

Mapa social Caracterització de la població Com s’ha fet referència als altres documents, Montornès del Vallès té una morfologia urbana dividida en dos districtes: el primer és el de Montornès Centre, on es concentra el gruix d’habitants del municipi, i el segon, Montornès Nord, que a la vegada es divideix en tres seccions.

Aquest darrer nucli urbà és en el qual ens centrem en aquest escrit.

La densitat poblacional d’aquest districte podem dir que no és representativa en tant que la superfície sobre la que està calculada abasta molt de terreny no urbanitzat i, conseqüentment, no ens pot servir de referència per comparar amb Montornès Centre.

Tal i com s’observa en el plànol adjunt la distribució poblacional no mostra grans diferències entre les diverses seccions de Montornès Nord.

Malgrat que la densitat més elevada es troba en les seccions 1 i 3, la 2 és la que té més superfície. Concretament, i segons les dades del Padró de 2013 a Montornès Nord hi viuen 3.654 habitants del total de 16.150 montornesencs; per tant, suposen el 22,63% del total de la població d’aquest municipi.

14

100 Habitants

Densitat (hab/km2) 40000

0 Població i densitat d’habitants per seccions censals al Districte segon de Montornès del Vallès.

Doc 2 : Montornès Nord - Les persones

Secció 2

Secció 1

Districte Segon

Secció 3 Districte Primer

15

Pla estel Montornès del Vallès

La població amb dades del padró del 2013, presenta una paritat entre sexes, però val a dir que sense ser una diferència molt notòria, hi ha més homes (54,16%) que dones (45,84%).

La piràmide d’edats de la població de Montornès Nord, mostra que té una estructura d’edats similar a la del municipi. El quinquenni amb un percentatge superior d’efectius, un 10,51%, és també el comprès entre els 30 i 34 anys, al igual que a nivell municipal. Dit això, cal analitzar l’estructura per grans grups d’edats per tenir una visió més concreta.

16

Aquest segon districte presenta un 21,32% de la població entre 0 i 14 anys; percentatge superior al del districte primer i del municipi (més d’un 18%).

El següent grup d’edats, que és el que concentra un major percentatge, és el de la població entre 15 i 64 anys, amb un 64,89%, percentatge molt similar al de Montornès de Vallès. Pel que fa a les persones d’entre 65 i 84 anys hi ha un 12,34%, percentatge inferior de les dades de municipi (un 15,75%). L’últim gran grup d’edats és el major de 85 anys, amb un 1,45% (també inferior a les dades de Montornès del Vallès 2,25%).

Doc 2 : Montornès Nord - Les persones

Homes

Dones

de 85 anys i més de 65 a 84 anys de 15 a 64 anys de 0 a 14 anys

Piràmide poblacional per sexes a l’àmbit del Districte segon.

Proporció de població per edats a l’àmbit municipal i al Districte segon.

Montornès Nord

80

60

40

20

0 15

10

5

0

5

10

100

Montornès del Vallès Montornès Nord

17

Pla estel Montornès del Vallès

Segons dades del padró del 2013, el 33,17% de la població ha nascut a l’estranger que com en els altres documents aquesta dada s’ha obtingut en tant al país d’origen no per nacionalitat. Aquest percentatge és molt superior a la mitja municipal (13,98%) i al percentatge referent a Montornès Centre (8,78%). Pel que fa a la distribució entre països i per sexes no és equitativa: sent el col·lectiu majoritari l’originari del Marroc, )seguits del senegalès i del romanès, amb un 67,82%, 4,13% i 4,04% respectivament.

Pel que fa a la distribució per sexes són més presents els homes immigrants, (un 35,98% del total de la població) que les dones (un 29,85% també del total). En canvi, els tres països d’origen principal a nivell municipal i de districte són els nascuts al Marroc (29,36%) Romania (15,60%) i Argentina (4,59%).

El nivell d’estudis de la població de Montornès Nord varia notòriament del de Montornès Centre, tenint aquest darrer nucli un nivell d’instrucció més elevat en estudis secundaris i superiors.

Més de la meitat de la població de Montornès Nord (el 52,3%) no té estudis o tenen la primària incompleta, poc més d’un 30% (33,6%) té un nivell d’estudis primaris, aproximadament un 10% (10,6%) d’aquesta té estudis secundaris i només un 3,3% té estudis superiors.

Estrangers 15%

0%

País d’orige Argentina Marroc Romania Senegal Altres

18

Proporció de població estrangera per país d’orige a l’àmbit municipal i al Districte segon

Doc 2 : Montornès Nord - Les persones

Secció 2

Secció 1

Municipi Districte Segon

Secció 3

Montornès del Vallès

Montornès Nord

19

Pla estel Montornès del Vallès

Les veus del barri Amb l’objectiu d’identificar les persones i/o col·lectius que han de ser tinguts en compte en el procés de millora dels espais lliures de Montornès Nord, s’ha elaborat un mapa social del barri. El resultat, una aproximació ponderada, tant del problema de partida com de la solució que es proposi, bàsicament en funció del pes relatiu que se’ls assigni a cada grup en relació al conjunt.

Tots els usuaris amb qui s’ha treballat han estat incorporats al procés des d’un bon inici, i no només en la fase de presa de decisions. Ha estat rellevant el fet d’implicar-los en la fase d’anàlisi i diagnosi, en tant que han aportat informació de primera mà sobre l’ús quotidià dels espais lliures i els equipaments del barri que ha permés a l’equip tècnic prendre decisions de projecte derivades, directament, de fets urbans narrats pels principals protagonistes.

20

Igualment, ha estat rellevant el treball amb els ciutadans no associats a un col·lectiu determinat; concretament ha estat decisiu el treball amb els veïns dels blocs situats als entorns dels espais a treballar a través de representants de les comunitats de propietaris.

El sociograma intenta abastar un ventall ampli d'usuaris, tot tenint en compte els diferents graus de vinculació que estableixen amb els espais públics (en funció de la intensitat i el tipus d´ús que en fan), diferents escales d’aproximació (ciutat, barri, entorn). A més a més, ha estat importat analitzar la manera de relacionar-se entre diferents col·lectius (en funció de l’edat, l’origen, el gènere o els interessos), la qual cosa determina el seu grau de convivència a l’espai públic.

Concretament: • L’edat: determina clarament aspectes com la mobilitat reduïda en la gent gran, alhora que incorpora activitats a l’espai públic, com ara el joc. Concretament el joc a pilota - en general al barri i en particular a alguns espais concrets com el Sorral o els Darreres del Nou d’Abril - provoca molèsties als veïns dels habitatges en planta baixa.

• El gènere, al que se li atribueixen certs rols de quotidianetat, comporta reflexions relatives a l’accessibilitat, la percepció de seguretat dels espais públics o la vinculació entre els espais lliures i els equipaments de proximitat.

• L’origen i/o el fet cultural amb què hem aprés a relacionar-nos amb l’entorn quotidià. Al barri hi trobem un pes poblacional elevat de la comunitat islàmica.

• Per interesos o relacions de pertinença.

Aquest aspecte, que en principi no sembla rellevant a l’hora de transformar físicament els espais públics, sí que és capaç d’aportar reflexions interessants sobre el paper de l’espai públic a dia d’avui, o bé incorporar nous usos que dinamitzin i enriqueixin les vivències de les places i carrers de les ciutats. (associació fotogràfica, CEMV).

ciutadans no associats d’especial rellevància relació entre col·lectius

+

-

Doc 2 : Montornès Nord - Les persones

P6. Rellevància en la presa de decisions respecte a la Plaça Joan Miró de col·lectius associats i no associats.

ina a Mar da col s e

a Montorn ves ès Jo

ada arin M A

AFM

rd No

AM P

Infa nts

V CM

ntornès Nord Mo

Com un i

mica Islà t ta

vis

ntornès Nord Mo

A

AAV V

Casa l d’ A

P DIE

DIM

Veïns Blocs

21

Pla estel Montornès del Vallès

DIEP

CASAL GENT GRAN

COMUNITAT ISLÀMICA

Dinamitzadores de l’espai públic

Associació de gent gran del barri

Associació de persones que professen la religió de l’Islam

Són dues persons, la Míriam i l’Esther, contractades a través

La gran majoria viuen al barri pràcticament des de que es

És tracta d’una comunitat molt nombrosa al barri, que agrupa

d’un programa d’ocupació local, que tenen com a funció

va construir i, per tant, compten amb la memòria històrica

moltes de les persones immigrades del barri. Es mostren

analitzar les dinàmiques d’ús dels joves, en relació a l’espai

que els fa comparar-la, contínuament, amb la situació actual.

especialment preocupats per la manca d’oportunitats

públic del municipi . Les seves tasques es desenvolupen al

Principalment, s’enyoren de la cohesió social dels inicis i

laborals al barri i, en general al municipi. Per tant, opinen

llarg de 9 mesos i no pot ser prorrogable. Amb elles ens van

destaquen les millores en l’espai públic, tenint en compte que

que qualsevol tipus de millora ha d’anar acompanyada de la

explicar, principalment, quins eren els espais més utilitzats

parteixen d’un barri on va costar força que comptés amb els

reactivació de l’economia local. Consideren que la qualitat

per les colles de gent jove del barri.

serveis mínims d’asfaltat, clavegueram, etc.).

global dels espais públics de barri és bona.

AC

C/Llibertat: creuament perillós amb A.Machado: velocitat alta dels cotxes i canvi de pendent

L’entorn del CJS , sobretot la zona de la plaça Primer de Maig, pel WIFI

La plaça del sud és lloc de trobada, presenta racons i està poc il·lumniada

22

Doc 2 : Montornès Nord - Les persones

Plaça del Poble, espai de trobada

AV

C/Nou d’Abril, no hi ha vorera per on caminar

Darreres del Nou d’Abril, no valoren un possible canvi C/Llibertat, no els molesten els cotxes, pero ademten que es pot millorar

Proposen ampliar la superfície dels blocs amb terrasses, ocupant els darreres del Nou d’Abril

ADIM

AV

AMPA MARINADA

AV

AFM

Associació de Dones per la Igualtat a Montornès.

Associació de Mares i Pares d’Alumnes del CEIP Sant Sadurní.

Associació Fotogràfica Montornès del Vallès.

Associació que fomenta la participació de les dones en

Col·lectiu que fomenta la participació activa de mares, pares

Col·lectiu que pretén difondre l’ús de l’art de la fotografia i

àmbits culturals, educatius i tota la resta d’àmbits dins del

i tutors de la comunitat educativa del centre en la millora de

organitza accions en relació amb ella. Té un paper rellevant

municipi. La línea VI del Pla d’Igualtat del municipi , proposa

la qualitat de l’educació dels infants. Donada la important

en la vida cultural i artística de la ciutat i, internament,

d’incloure la perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat,

presència de nens i nenes a les places i els carrers del barri,

compten amb processos de reflexió i debat. La mirada sobre

tot incorporant aspectes com la millora de l’accessibilitat,

és molt rellevant que l’AMPA es sumi al procés. Igualment,

la Joan Miró des d’una perspectiva visual és fonamental i és

la percepció de seguretat i el grau de benestar dels espais

l’escola i el seu entorn jugaran un paper clau a les millores

per això que el seu objectiu pot desvelar-nos aspectes que no

públics frequentats per elles

que es proposen al pla estel*.

havíem tingut en compte amb una mirada fugissera.

Espais de joc per infants generosos, segurs i suficients al barri

C/Llibertat: primer tram un poc inhòspit: voreres insuficients i accessibilitat millorable

Millorar creuament de l’escola: C/Llibertat amb Hns Virgen Niña; per mides i seguretat

23 Pendent de reunió

Pla estel Montornès del Vallès

24

Doc 2 : Montornès Nord - Les persones

ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA

Introducció Relacions entre agents implicats Un dels principals objectius del Pla estel* de Montornès Nord era engegar processos de millora que tinguessin a veure amb els espais públics identificats prèviament per l’administració local. Aquest procés, havia de comptar des d’un bon inici amb un grau d’Implicació ciutadana suficient que li donés legitimitat i, per aconseguirho, calia dissenyar curosament una estratègia d’intercomunicació fluïda tant amb els propis veïns i veïnes del municipi, com amb el consistori municipal.

A partir del mapa social esbossat a l’inici del procés, es van programar sessions de treball amb els agents identificats:

26

• Amb els col·lectius implicats en relació al conjunt del barri es van realitzar entrevistes individualitzades, les conclusions de les quals han estat reproduïdes a l’apartat anterior. I, pel que fa a les sessions obertes, es van preveure per treballar específicament els espais de treball i, per tant, estan incorporades al capítol d’estratègies d’implicació bé de llibertat o bé de Nou d’Abril.

Doc 2 : Montornès Nord - Estratègies i processos

• Amb el consistori, les relacions generals d’intercomunicació estan descrites al document general de Pla estel* Montornés del Vallés.

Hi ha però una estratègia de treball general al barri, dissenyada per al treball global de pla estel* a Montornès Nord: els plafons informatius.

27

Pla estel Montornès del Vallès

Plafons informatius el diàleg, al carrer!

Traslladar el diàleg amb els veïns i veïnes al carrer és una estratègia que hem volgut extrapolar a tots els àmbit de treball i de comunicació amb ells.

En aquest sentit, es va situar un pannell informatiu a la façana del mercat, en la zona més visible i transitada, on s’exposaven dades rellevants del procés que es desenvolupava i es renovava periòdicament.

L’objectiu era que els veïns i veïnes de tot el barri poguessin tenir un relat transparent del procés, independentment de si siguien o no les xarxes socials, on paral·lelament també es generava aquest diàleg amb la comunitat virtual.

Concretament es donava la següent informació: Informació bàsica de contacte amb l’equip tècnic

28

Agenda: reunions de treball que, a mode d’entrevistes amb col·lectius, hi havia previstes aquell mes, amb dates concretes i una breu descripció de les persones amb qui ens reuniríem i el motiu de la trobada.

Doc 2 : Montornès Nord - Estratègies i processos

En marxa: s’explicaven les tasques que l’equip tècnic realitzava en aquella fase del treball, o accions concretes que hi havia programades dintre de línies d’acció més transversals, com ara el Cinefòrum.

La pregunta del mes: aquest darrer espai del panell pretenia interpelar les persones que llegien el plafó, fent una pregunta relacionada amb el procés que pogués enriquir, amb l’opinió dels veïns i veïnes, la feina d’anàlisi i diagnosi o proposta que es duia a terme. Per recollir les propostes, es va habilitar una bústia al propi plafó per tal que la gent pogués deixar el seu missatge.

La valoració de com d’útil va estar aquesta estratègia és difícil de fer, en tant que no es té un retorn de l’impacte que va tenir. Tot i així, pels comentaris de la gent, ens consta que va tenir una bona acollida.

D’altra banda, el fàcil accés del plafó a l’abast de qualsevol presona, i el fet de no estar protegit amb cap vidre, etc., va fer que, de vegades, s’estripés el cartell i s’hagués de renovar al poc temps d’haver-se penjat. Probablement cal assegurar millor el propi cartell, tot protegint-lo de les inclemències del temps.

Finalment, cal apuntar que l’estratègia de la pregunta del mes no va funcionar; probablement, perquè no era l’espai més idoni per llançar aquestes qüestions i les persones que el llegien, ho feien de passada cap al mercat o de tornada i no es prenien el temps de parar-se, escriure i deixar el missatge a la bústia.

En general, però, l’estratègia es valora molt positivament, en tant que trasllada clarament el diàleg de l’equip tècnic a l’espai públic d’una manera subtil, sense escridassar, però llençant un missatge de transparència sobre el relat del procés del qual els veïns i veïnes n’eren interlocutor principal.

Qui som?

estel

L’equip base el formem un grup interdisciplinar d’arquitectes, sociòlegs i geògrafs experts en dinàmiques urbanes. Però recorda què el Pla estel* també ets tu. Participa!

Què fem?

Dissenyem processos d’intervenció al teixit urbà i social de la ciutat, a partir de la col·laboració estreta entre tècnics, administració i ciutadans.

Perquè ho fem?

El què volem és que l’activitat a les places i carrers de les ciutats recupere la seua vitalitat, i què l’espai públic puga ser gaudit per tothom de manera lliure i igualitària.

Juliol Agenda

Les diferents accions Pla estel es duran a terme en els mesos de maig a desembre d’aquest 2014.

www.plaestel.org

7

en Marxa

Estem programant:

Divendres 11 de juliol

Una reunió amb els presidents de les finques dels entorns de la Plaça de la Sorra i de la Pérgola.

Dijous 17 de juliol

Una reunió amb l’Escola Marinada per donar continuïtat a les activitats amb els infants que es van inciar al juny.

hem quedat amb un representant del col·lectiu de grafiters EGAM.

ens reunirem amb la Miriam i la Esther, les dinamitzadores de l’espai públic de Montornès

CAPTURA MOMENTS

Aquesta acció s’inclou dins de la primera fase del Pla, que consisteix en exercitar una mirada apreciativa sobre la comunitat i el seu entorn per tal de crear un escenari de possibilitats i recursos, estimulant la presencia de les persones a l’espai públic. Es va iniciar amb la passejada fotogràfica del dia de la presentació del Pla estel i està oberta a que participi tothom fins finals del mes de juny.

Consisteix en que utilitzis la fotografia com una eina de reflexió, comunicació i coneixença del municipi. A partir de la fotografia busquem que capturis situacions quotidianes, el dia a dia dels carrers, places i parcs, tractant de reflectir l’esperit de Montornès. Infants jugant a pilota al carrer, unes àvies fent un cafè, un noi passejant al gos, una parella d’enamorats fent-se un petó en el banc de la plaça...

Una reunió amb l’Associació fotogràfica per tal d’involucrar-los en la primera fase del Pla estel.

Per això et demanem:

1.- Atura’t un moment 2.- Observa el teu entorn 3.- Captura l’instant amb la teua càmera o el teu mòbil 4.- Envia-ho indicant el lloc on has fet la foto Facebook: Pla estel Montornès del Vallès

Trobades amb els bars i comerços de l’entorn de la plaça de la Pèrgola i de la Sorra per parlar de la seva activitat en relació a l’espai públic.

Twitter: @plaestel Whatsapp: 691 37 32 37 Email: info@plaestel.org

Què és el Pla estel de Montornès del Vallès?

El Pla estel, pla de les Estratègies Socials per al Territori i els Espais Lliures, és una nova manera de treballar l’espai públic centrada en les persones. Implica un treball col·laboratiu entre ciutadans, equip tècnic-polític, i l’equip multidisciplinari del Pla estel. És a dir, sumar experiència dels ciutadans + compromís polític + coneixement tècnic de l’equip Pla estel.

L’objectiu és millorar les plaçes i carrers del municipi per a que se’n beneficien el màxim nombre de ciutadans possible (en el sentit més ampli de la paraula) amb la menor despesa econòmica possible. Per començar a treballar d’aquesta nova manera, l’ajuntament ha escollit uns espais concrets per ser millorats: la plaça de la Sorra, la plaça de la Pèrgola, els darreres dels blocs del Nou d’Abril, el carrer Llibertat i la plaça Joan Miró.

Qui som?

L’equip de tècnics del Pla Estel està format per un grup interdisciplinari d’arquitectes, sociòlegs, geògrafs i dissenyadors experts en dinàmiques urbanes. Però recorda: el Pla estel de Montornès del Vallès també ets tu, participa!

Per què?

L’Ajuntament de Montornès del Vallès encarrega al equip del Pla estel, la posada en marxa d’aquest Pla amb l’objectiu de fer una diagnosis collectiva dels següents espais del municipi: la plaça de la Sorra, la plaça de la Pèrgola, les darreries dels blocs del Nou d’Abril , el carrer Llibertat i la plaça Joan Miró, per tal d’analitzar entre tots com es podrien millorar.

Quan?

Les diferents accions Pla estel es duran a terme en els mesos de maig a desembre d’aquest 2014. Si vols estar assabentat en tot moment del que s’està fent segueix-nos en:

Reunions amb el Casal d’Avis per aprofitar el seu coneixement i experiència.

?

Quan ho fem?

En aquesta foto que ja ens han enviat, la Plaça de la Sorra és completament buida. Per què?

Seguiu enviant-nos les vostres fotografies per mail, facebook o WhatsApp durant l’estiu!

SETMANALMENT

Realitzem tasques d’observació de les coses que passen al barri a diferents hores del dia.

La Pregunta del Mes Com era el carrer Llibertat fa uns anys? T’agradava més o menys que ara? Perquè?

Explica’ns com era el carrer Llibertat en el passat, per construir junts el del futur. Pots fer-ho per email, a través de les xarxes socials o a la bústia tradicional, escrivint, dibuixant o enviant fotos!

Pla estel Montornès del Vallès

info@plaestel.org

@plaestel

www.dipity.com/plaestelmontornes

29 Resultat del mapeig col·laboratiu a la sessió de treball. S’han utilitzat els identificadors resultants de les enquestes de barri, així com comentaris addicionals crítics (roig) i de reforç (verd).

Pla estel Montornès del Vallès

Qui som?

estel

L’equip base el formem un grup interdisciplinar d’arquitectes, sociòlegs i geògrafs experts en dinàmiques urbanes. Però recorda què el Pla estel* també ets tu. Participa!

Què fem?

Dissenyem processos d’intervenció al teixit urbà i social de la ciutat, a partir de la col·laboració estreta entre tècnics, administració i ciutadans.

Perquè ho fem?

El què volem és que l’activitat a les places i carrers de les ciutats recupere la seua vitalitat, i què l’espai públic puga ser gaudit per tothom de manera lliure i igualitària.

Setembre - Octubre Agenda

9

en Marxa

Dijous 18 de setembre

Una reunió amb ADIM (Associació de Dones per la Igualtat de Montornès).

Dimarts 23 de setembre

Una reunió amb l’Associació fotogràfica per tal d’involucrar-los en la primera fase del Pla estel.

ens reunirem amb els responsables del Centre Juvenil Satèl·lit.

CINEFÒRUM

LA CIUTAT COM ESCENARI cicle de cinema que versa sobre les tres dimensions de la ciutat.

Una reunió amb veïns del Carrer 9 d’Abril per avaluar la situació de les darreres dels blocs.

Una reunió amb l’Associació fotogràfica per tal d’involucrar-los en la primera fase del Pla estel.

16/10/2014 THE HUMAN SCALE

06/11/2014 TAPAS

27/11/2014 EL EFECTO IGUAZÚ

Andreas M. Dalsgaard

José Corbacho y Juan Cruz

Pere Joan Ventura

Teatre Municipal

Monbarri

Teatre Municipal

19:00 h

?

Les diferents accions Pla estel es duran a terme en els mesos de maig a desembre d’aquest 2014.

www.plaestel.org

Estem programant:

ens reunirem amb el CEMV, el Centre d’Estudis de Montornès del Vallès.

Quan ho fem?

19:00 h

La paraula ciutat inclou els sentits de urbs (espai físic urbà, ciutat com fet físic, material, morfològic, com paisatge oposat al paisatge rural), civitas (comunitat humana, complexe orgànic de grups socials i institucions, ciutat com producció social i cultural) i polis (sentit polític, ciutat com àmbit de les relacions de poder i l’exercici dels drets ciutadans i llibertats públiques).

19:00 h

La Pregunta del Mes Què passa als darreres del Carrer 9 d’abril? Hi ha activitat darrere els blocs 8, 9, 10 i 11?

Explica’ns què faries a les darreres del 9 d’abril, respectant el descans dels veïns. Pots fer-ho per email, a través de les xarxes socials o a la bústia tradicional, escrivint, dibuixant o enviant fotos!

Pla estel Montornès del Vallès

30

Doc 2 : Montornès Nord - Estratègies i processos

info@plaestel.org

@plaestel

www.dipity.com/plaestelmontornes