Pla estel* Montornès Nord

Pla estel* Montornès Nord

Doc 3: Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2015

Projecte: Pla estel* (estratègies socials per al territori i els espais lliures) per al barri de Montornès Nord (Carrer Llibertat).

Emplaçament: Montornès del Vallès (Vallès Oriental) Redacció: TESEU: Taller d’Estudis i Serveis Estratègics Urbans, SLP Equip participant: Mireia Peris, estratègies urbanes Arnau Boix, disseny inclusiu Itziar Gonzàlez Virós, espais d’interacció público-administratius Ara Muñío, sociologia i comunicació Marta Ferrer, sociologia Esteve Boix, disseny gràfic Elena Guim, participació amb infants Tècnics de l’Ajuntament de Montornès del Vallès: Marga Bernàrdez, Xavi Casanova i Marta Fernàndez Veïns i veïnes de Montornès Nord, implicació activa Promotor: Ajuntament de Montornès del Vallès

3 Maig de 2015

Doc 1

Pla estel* de Montornès del Vallés

Doc 2

Doc 5

4

Doc 3 : Carrer Llibertat - Introducció

Pla estel* de Montornès Nord

Doc 3

Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Doc 4

Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Pla estel* de la plaça Joan Miró

Índex Carrer Llibertat..............................................7

Evolució...................................................................8 Origen.................................................................8 Situació actual: generadors d’activitat...10 Situació actual: interaccions.......................14 Capacitats...............................................................16 Esfera natural i urbana.................................16 Plaça de la Pèrgola i entorn.......................18 Creuament escola........................................20 Creuament mercat......................................22 Carrer Llibertat..............................................26 Esfera perceptiva.............................................30 Àmbit sud........................................................30 Àmbit nord.....................................................32

LES PERSONES ................................................35

Fluxes.......................................................................36 Àmbit sud: les traces......................................36 Àmbit nord: les línies de desig...................38 Esdeveniments.....................................................40 L’àmbit sud........................................................40 L’àmbit nord ...................................................42

ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA......................................................45

Trobades col·lectives.........................................46 Sessions obertes..............................................46 24 juliol 2014 - Presidents Blocs 5, 6, 13, 16.. 47 El dia a dia.........................................................47 21 novembre 2014 - Passejada C/Llibertat.. 48 quatre cruïlles i un mateix carrer..............48 13 desembre 2014 - Jornada de propostes Llibertat...................................................................50 Millorem les cruïlles.......................................50 11 febrer 2015 - Validació carrer Llibertat....60 Informem del carrer que hem construït entre tots...........................................................60

PROPOSTES DE MILLORA.......................63

Millores carrer Llibertat....................................64 Propostes de continuïtat..............................64 Àmbit sud...............................................................66 La porta del barri.............................................66 A: Plaça de la Pèrgola.....................................68 B: Plaça del Sorral............................................74 Àmbit nord.............................................................76 Creuaments, espais de trobada.................76 B: Cruïlla escola Marinada ..........................78 C: Cruïlla Mercat .............................................84 D: Tram final.....................................................90 Alternatives...........................................................94 Aportacions veïnals........................................94 Alternativa 1: creuament escola.................94 Alternativa 2.....................................................96 Altres espais públics vinculats al carrer Llibertat...................................................................98 Entorn mercat..................................................98 Parking Satèl·lit................................................98

5

Carrer Llibertat Montornès Nord

Evolució 3

Origen El primer tram del carrer Llibertat aprofita part de la traça d’un antic camí que pujava des de la vora dreta del riu fins a la plana agrícola situada a una cota més elevada, amb un cert pendent. Els blocs d’habitatge de la vora dreta es situen en perpendicular al carrer (blocs 5 i 12).

4 1

Esquema d’àmbits funcionals de Montornès Nord

El segon tram gira cap a l’oest i és molt més planer, tot dibuixant una doble vessant: de pujada fins al mercat i de baixada fins al final del carrer.

El seu traçat travessa tot el barri i es converteix en la columna vetebral on es recolzen, en paral·lel, els blocs 1, 2, 3, 4, 12, 22 i 23 de la primera fase, situats en direcció est - oest, i els principals equipaments: escola, mercat i centre juvenil.

Fotografia actual del carrer Llibertat

8

Camins pre-existents Carrer Llibertat Riu Mogent

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

2

100 150m

0

50

100 150m

0

50

100 150m

9 1956, terrenys conreables on s’ubicaria el polígon Riera Marsà 100 150m

0

50

1986, configuració del barri de Montornès Nord 100 150m

2010, vista actual on s’aprecia la 2a fase del pla per a Montornès Nord 0

50

100 150m

Pla estel Montornès del Vallès

Situació actual: generadors d’activitat ºEl dinamisme i la vitalitat d’un espai públic depèn clarament de l’ús que d’ell en fan els ciutadans, el qual, alhora, ve condicionat per les activitats que hi tenen lloc a peu de carrer.

A. CEIP Can Parera + Escola de Música + Biblioteca B. CAP C. Ajuntament D. Teatre E-F. CEIP Palau Ametlla G-H. CEIP Sant Sadurní

Originalment, la principal activitat prevista per al barri de Montornès Nord era la residencial, la qual definia el seu caràcter. Paral·lelament, però, el projecte urbanístic del polígon residencial dels 60s preveia la ubicació d’altres activitats per tal de donar serveis als seus veïns i veïnes, atesa la desconnexió del barri amb el centre del municipi.

I. Galeria Can Xerracan + Ràdio Montornès J. Can Coll K. Cementiri municipal L. Pla de transició al Treball M. Església Sant Sadurní N. Aula formació Pintor Mir +Antigues Escoles + Pistes de Petanca O. CEIP Mogent

Bàsicament, es tractava de grans equipaments - escola, esglèsia, mercat, centre cívic i un dispensari, desaparegut a dia d’avui - i locals comercials a la planta baixa d’alguns dels blocs d’habitatge.

10

Per als principals equipaments es reservaren terrenys específics que es van distribuir al llarg del carrer Llibertat, mentre que els locals comercials s’organitzaven a les plantes baixes dels blocs d’habitatges situats al voltant de les places principals: la Plaça del Poble, la plaça del Sud i la plaça de la Pèrgola.

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

P. IES Marta Mata Q. Buit R. Casal de Cultura S. IES Vinyes Velles T. Centre Juvenil Satèl.lit U. Mercat V. CEIP Marinada W. Centre infatil la Peixera + Llar d’infants el Lledoner X. Església Nostra Senyora del Carme Y. Zona Esportiva Municipal

Espais públics d’abast municipal

W Y

X

U

T

V

11

Pla estel Montornès del Vallès

Plaça de la Pèrgola - antic dispensari

Amb el pas del temps, l’estructura comercial del barri ha evolucionat en funció de dinàmiques econòmiques conjunturals, com ara l’aparició de grans contenidors comercials (Mercadona, Lidl, etc.) - situats als polígons industrials de la perifèria del barri -, o hàbits de consum diferents als del moment en què el barri fou planificat.

Aquest fet ha provocat que alguns espais en planta baixa destinats a comerç originàriament, en l’actualitat bé no estiguin en actiu, o bé s’hagin transformat en habitatge. Igualment, l’activitat comercial s’ha traslladaat al carrer Federico García Lorca on, a més a més, setmanalment es situa el mercat ambulant.

El dispensari es va situar a l’actual Plaça de la Pèrgola, just a l’inici del carrer Llibertat. De l’edifici original només en queda l’estructura, que actualment roman a la plaça i funciona a mode de pèrgola, i el seu entorn es manté com espai públic, urbanitzat amb terra, gespa i arbrat perimetral, que s’utilitza com a espai de pas per sortir a peu del barri en direcció sud (centre urbà). La construcció de la passera peatonal que creua el riu, és molt probable que augmenti la freqüència de pas de la zona, en tant que millorarà ostensiblement la connexió amb el centre urbà.

Els terrenys reservats per equipaments i les edificacions destinades a tal fi, però, es mantenen en la mateixa ubicació original - tret del dispensari que no funciona -, tot i que han evolucionat també per adapatar-se a noves necessitats.

12

Ens interessa especialment el cas dels equipaments en relació al carrer Llibertat, en tant que actuen com a atractors de d’usuaris, tot influenciant directament en les dinàmiques dels espais públics que els envolten; tant el propi carrer, com els espais lliures adjacents.

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

Equipament Accés principal Accés secundari

Escola Marinada

Mercat Nuestra Senyora del Carmen

Centre Juvenil Satèl·lit

L’entorn de l’escola no està formalitzat a mode d’espai d’estada, sinó com espai de pas i, puntualment, en les entrades i sortides de l’escola, concentra acumulacions importants de persones, esperant al semàfor per creuar el carrer.

Existeix també un accés secundari que dóna a la plaça de l’Autonomia; tot i així, les famílies que recullen els infants en aquesta porta, igualment efectuen el creuament del carrer Llibertat en aquest punt.

El mercat està situat a l’espai triangular on conflueixen en carrer Federico García Lorca amb el carrer Llibertat. Les seves quatre façanes són bastant opaques, tot i que compta amb accesos per totes quatre bandes; la forma rectagular de l’edifici de planta baixa i planta pis, reforça els accesos per les bandes curtes. En general, l’entorn del mercat permet l’accés a l’equipament sense barreres arquitectòniques, tot i que no ha estat urbanitzat de manera que funcioni, realment, com al cor del barri, com un espai de trobada.

El centre juvenil Satèl·lit és un edifici de dues plantes que està situat al tram final del carrer Llibertat. L’accés principal es produeix per la planta superior, que dona front al propi carrer, mentre que l’accés secundari de la planta baixa, situat a la façana oest, es produeix per un petit espai lliure, a diferent nivell, que dona a la zona del parking.

PARKING

13

Pla estel Montornès del Vallès

Situació actual: interaccions La interacció potencial de les persones, entre elles i amb els espais lliures d’allà on viuen, ve clarament condicionada per la configuració espaial de l’entorn - definida per les superfícies que l’embolcallen, els elements naturals o artificials que conté i les activitats que s’hi aboquen -.

El carrer Llibertat té una longitud d’aproximadament 500 metres i discorre en un primer tram direcció nord-sud d’uns 200 metres amb un fort pendent, i un segon tram d’uns 300 metres en direcció est-oest, una mica més planer.

Consequentment, i malgrat tractar-se de l’espina dorsal del barri, presenta caràcters ben diferents en cadascun dels seus trams donats no només per la seva configuració física, sinó també per l’entorn dels equipaments descrits anteriorment. A més a més, s’identifiquen altres tipus d’espais al carrer Llibertat en què, potencialment, es produeixen, frequentment, interaccions entre els veïns del barri i el seu entorn:

14

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

• Pel que fa a l’activitat residencial, és interessant apuntar que l’accés als blocs residencials de la vorera sud, que li donen front, no es produeix pel mateix carrer, malgrat constituir la pràctica totalitat de les seves façanes. És per això que són espais totalment inactius; llenços de façana que només funcionen a mode d’escenari. Les interaccions que es podrien donar entre les persones a les entrades i sortides, es produeixen només per l’interior de l’àrea 1. El resultat és una vorera mancada d’activitat i reduïda a espai de parking.

• Pel que fa a l’activitat comercial, es concentra en la vorera nord, activada principalment a l’espai entre Antonio Machado i Federico García Lorca, el mercat, i el tram final del carrer.

• Finalment, cal fer menció de l’activitat generada per l’aparcament de cotxes als espais residuals entre blocs perquè, pel fet d’estar situats als punts d’accés a l’interior de la zona 1, fa que es converteixen en espais de trobada habitual entre veïns que aparquen i veïns que travessen les bosses de parking per entrar cap a la plaça del Poble, etc.

Tenint en compte aquests aspectes, els elements que clarament possibiliten les interaccions, que entre l’entorn ubà i les persones es produeix al carrer Llibertat, són: • Els punts d’accés als equipaments i el seu àmbit d’influència: entorn immediat i creuaments del propi carrer per accedir-hi.

• Els establiments comercials, que actualment es localitzen majoritàriament a les plantes baixes dels blocs de la vorera nord del carrer.

• Les bosses de parking situades als espais entre els blocs que configuren, principalment, la banda sud del carrer.

+

Interacció potencial entre persones als espais lliures.

15 Mapa del potencial espacial actual per la interacció entre persones als espais públics d’estudi.

Pla estel Montornès del Vallès

Capacitats Esfera natural i urbana

àmbit sud

Per tant, a partir de les interaccions potencials descrites, hem identifcat 4 àrees de treball, amb trets relativament homogenis, per tal de determinar les seves capacitats: • La plaça de la Pèrgola, que inclourà la plaça del Sorral - tot entenent que està al seu àmbit d’influència • L’entorn del creuament a la vora de l’Escola Marinada, des del semàfor fins al creuament amb el carrer Hermanas de la Virgen Niña

Plaça de la Pèrgola

Plaça de la Sorra

• El creuament Llibertat - Federico García Lorca - Antonio Machado

àmbit nord

• L’ambit de la façana sud del mercat fins al Centre Juvenil Satèl·lit

16

Metodològicament, s’analitzarà específicament l’esfera natural i urbana per cadascun d’aquests quatre espais, mentre que l’esfera perceptiva s’avaluarà amb una perspectiva més global, tot diferenciant l’àmbit sud de l’àmbit nord.

Peu de foto Antonio Machado, Federico García Lorca i Llibertat Creuament

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

Carrer Llibertat

Àmbit nord

C

D

B

Àmbit sud

Àmbit sud A

Plaça Pèrgola - Sorral

Àmbit nord

A

B

Creuament Marinada

C

Creuament Mercat

D

Àrea Mercat-C.Satèl·lit

17 Àmbits i àrees de treball relacionades amb el Carrer Llibertat de Montornès Nord.

Pla estel Montornès del Vallès

Plaça de la Pèrgola i entorn Malgrat que la plaça de la Pèrgola i la del Sorral no configuren un espai físic percebut com unitari, pel que fa als fluxes de persones sí que s’hi observa una continuïtat en els recorreguts per accedir al barri des de la rotonda, Pèrgola, Sorral i plaça del Poble. En aquest sentit, és interessant analitzar les capacitats de l’entorn conjuntament, per tal d’encertar amb propostes de millora unitàries que relliguin tots dos espais, i alhora siguin adients a les configuracions diferenciades de cadascun.

18

Esfera natural La presència d’arbrat de fulla perenne és determinant en totes dues places. A la Pèrgola, destaca la presència de pins rojos de gran port a vorera est, i avets, també de grandària considerable (15 metres d’alçada) a la vorera oest, tot resseguint l’Avinguda Mogent. Igualment, trobem altres espècies més petites tant a Pèrgola com a Sorral, situades sempre a les seves vores.

Tot plegat, acaba generant ombres que augmenten el grau de confort a l’estiu. En aquest sentit, cal destacar l’ombra potent del bloc 13 que s’estén a la Plaça del Sorral. Aquest fet, genera una percepció de foscor principalment a l’hivern, però en canvi és un recer als mesos de més calor.

1

arbres de fulla perenne

cel obert

arbres de fulla caduca

1

límits verticals límits horitzontals 1

D’altra banda, és interessant destacar les perspectives visuals que s’obren des de totes dues places. Malgrat estar interrompudes per la línia d’avets de l’avinguda Mogent, constitueixen un atractiu panoràmic d’aquests espais públics.

1

1h 1v

1

2

1

pèrgola 3

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

pèrgola

4

Pèrgola A

B

A

C

B

D

VERTICAL A Monocapa terrós B Escorça d’arbre C Cel D Xapa metàl·lica foradada

Escola

D

C

Mercat A A

B B

C

Esfera urbana A B C D’entre els paviments de les dues places, predominen clarament els paviments tous: a la Pèrgola, la gespa crescuda sobre el llit de sorra configura el terra trepitjable en tota la seva extensió de la plaça, alhora que amabilitza un espai poc atractiu en sí mateix per acollir activitats a l’aire lliure. Al Sorral, com el seu propi nom indica, el paviment de sorra està confinat clarament en una superfície quadrada, al voltant de la qual s’ha enjardinat un petit talús; en aquest cas, no habilitat per ser trepitjat.

DPèrgola

C D

D

E

HORITZONTAL A Capa vegetal B Terra F Escola C Asfaltat D Panot de pastilles

CJS

19

En tots dos casos, la presència de paviments tous permet enregistrar les traces que deixen les petjades de les persones en recórrer aquests espais.

Pla estel Montornès del Vallès

carrer H. de la Virgen Niña

Creuament escola En el punt on conflueixen el carrer d’entrada cap a la plaça del Poble - a l’est -, i el carrer Antonio Machado - al nord -, s’hi localitza un creuament semafòric amb pas elevat per a vianants d’una amplada considerable per donar cabuda a l’afluència d’escolars que té lloc, principalment, a les hores d’entrada i sortida de l’escola.

La vorera est està delimitada per la tanca de la pròpia escola i la vorera oest per un petit muret que conté un talús ajardinat que acaba en el carrer que emboca cap a la plaça del Poble. En el punt on el carrer gira cap a l’oest, la tanca es retranqueja generant un eixamplament de la vorera, que actua a mode d’avantsala per a una de les entrades de l’escola. A l’altra banda del carrer, l’espai del vianant desapareix en aquest punt, i l’ocupa un triangle enjardinat i un àrea de parking.

20

Esfera natural Aquest tram de carrer no compta amb arbrat d’alineació a cap de les dues bandes, tot i que els arbres de gran port situats a l’interior de l’escola generen una façana verda cap al carrer.

Igualment, el talús enjardinat està delimitat amb una bardissa tupida que defineix clarament el límit de la vorera oest del carrer la qual invaeix, sovint, l’espai del vianant. A continuació hi trobem un espai enjardinat que impedeix el pas de vianants Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

Plaça del Poble

ombres a l’estiu ombres a l’hivern

que, en aquesta banda, queda reduït a un petita vorera d’un metre d’amplada que envolta el bloc 1.

L’ombratge es produeix pel bloc 14 al matí, i els arbres de l’escola a la vorera de l’oest, a la tarda, els quals tenen fulla perenne i per tant provoquen ombres durant tot l’any. A l’espai d’eixamplament de la vorera hi trobem petits exemplars que aporten ombres puntuals només a l’estiu, per ser de fulla caduca.

arbres de fulla perenne arbres de fulla caduca

Pel que fa a la il·luminació nocturna, són les columnes de llum a banda i banda del carrer les que, des d’una alçada considerable, il·luminen la calçada principalment. No es troben, en aquest tram, fanals específics d’il·luminació per a les voreres.

Pèrgola A

B

C

D Pèrgola

A A

B

B

C

C

A

D D

VERTICAL A Talús vegetal Escola B Tanca permeable C Bloc de formigó D Xapa metàl·lica foradada

B

Escola

Mercat

D

C

CJS A A

B B

C C

Esfera urbana En aquest cas, les superfícies horitzontals, trepitjables, de l’entorn estan formalitzades amb materials durs: panots de formigó i asfalt; les superfícies toves es situen a les zones enjardinades, que no poden ser travessades.

D D

E E

F

HORITZONTAL A Asfaltat B Llamborda gelosia C Pintura pas de vianants D Capa vegetal E Panot de pastilles

Aquest tram de carrer no està delimitat per superfícies verticals que defineixin netament l’espai. A la banda de l’escola, un mur de blocs de formigó vist amb una tanca metàl·lica confinen la vorera, talment com el muret de pedra i la bardissa de l’altra vorera. Les façanes dels blocs de pisos queden enretirades i situades en una plataforma superior.

21

Pla estel Montornès del Vallès

• L’espai ubicat entre els blocs de la banda sud del carrer i la calçada està ocupat per zones de parking informal combinat puntualment amb arbrat. L’espai reservat per al vianant es redueix a una vorera d’1 metre que envolta els blocs, sense continuïtat de recorregut amb els passos de vianants prevists.

ado ach io M ton

der

r Fe

e carr

arc ico G

arbres de fulla perenne arbres de fulla caduca

• A l’oest, un petit triangle urbanitzat amb zones enjardinades amb bardisses actua d’avantsala del mercat, on s’aboca un dels seus accessos principals.

22

• Entre García Lorca i Antonio Machado hi trobem un espai a doble nivell reservat per al vianant, on es situen terrasses de bar, espais enjardinats, i altres elements d’urbanització com ara bancs o arbres de diferents ports.

Igualment, és el lloc on s’ubica la parada de bus i l’antic quiosc, avui en desús.

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

rca

ía Lo

An

El resultat de la suma de tots aquest espais construeix un conjunt poc endreçat, que no aporta un caràcter de lloc adient per a la posició de centralitat d’aquest espai al barri.

er

La confluència dels carrers de Federico García Lorca i Antonio Machado amb el carrer Llibertat, genera una àrea urbana de gran centralitat al barri, els límits de la qual van més enllà del que estrictament podríem analitzar com a carrer.

L’espai central està ocupat per la calçada, mentre que cadascuna de les dues bandes del carrer està configurat de maneres diferents:

• Finalment, a l’oest discorre una vorera des d’Antonio Machado fins al creuament amb l’escola, delimitada per una senzilla tanca de fusta que fa de límit amb el talús de la zona enjardinada de l’església. car r

Creuament mercat

Esfera natural La presència de verd a l’entorn és elevada, tot i que poc endreçada. Al sud es mantenen alguns exemplars de pi roig a la zona 1, mentre que al nord el verd ve donat per les bardisses, els parterres enjardinats, l’arbrat ubicat al triangle entre Federico García Lorca i Antonio Machado - que combinen caduca i perenne-, i la gespa de davant del mercat.

2

mercat

3

2 2

1

1h

2h

1v

2v

2

mercat

ombres a l’estiu ombres a l’hivern

3

cel obert

aigües cobert

límits verticals

2

1

1h

2h

1v

2v

límits horitzontals

En relació a l’ombratge, val a dir que només ve produït pels propis edificis, en tant que l’arbrat no ha estat previst per aquesta funció; és per això que la vorera situada al sud està ombrada pràcticament tot el dia al llarg de l’any, mentre la situada al nord és molt més assoleiada, la qual cosa la fa molt més agradable.

Pel que fa a la recollida d’aigues és precisament a l’entorn del mercat on el carrer assoleix la cota més elevada i, per tant, presenta doble pendent de baixada des d’aquest punt cap a l’escola i cap al Centre Juvenil Satèl·lit. La planeïtat de les façanes dels blocs no genera recer per marcar recorreguts a peu protegits de la pluja.

La il·luminació nocturna no funciona de manera que reforci ni els recorreguts a peu ni una imatge de conjunt, si bé és cert que el nivell lumínic és adequat.

Finalment, cal fer menció de les visuals que mercat s’obren cap a Montmeló des de la pròpia cruïlla cap al nord. mercat

mercat

2 2

1

1

3

2

1h

2h

1v

2v

2

2

2

1

1h

2h

1v

2v

1

3

3

4

Pla estel Montornès del Vallès 3 2

23

Esfera urbana Els espais destinats al vehicle dominen majoritàriament l’escena, principalment a l’àmbit sud. És, per tant, l’asfalt el principal protagonista de la visió del conjunt; tant de la calçada com de les zones de parking, on l’asfalt es troba en molt mal estat i es combina puntualment amb superfícies de sorra compactada.

La zona nord, però, compta amb una superfície major pavimentada amb panot, relativament neutra, més adequada per al vianant, i és per això que les circulacions de persones en aquest punt són majors. A més a més, una major presència de verd amabilitza l’entorn des del punt de vista del vianant, tot superposant-se a la dura presència de les façanes del blocs de pisos.

24

Pel que fa a la percepció de les superfícies verticals, destaca la presència de les façanes dels blocs farcides de milers d’ulls: les finestres, a les quals es superposen les fileres de vehicles tot configurant un escenari urbà ben atapeït.

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

A

B

D

C

Mercat A

B

A

B

D

C

VERTICAL A Xapa metàl·lica (cotxes aparcats) B Mur de d’obra vista C Monocapa gris D Vegetació arbustiva

C

D

E

CJS

F

Mercat A

B

D

C

E

HORITZONTAL A Asfaltat carrer B Asfaltat CJS aparcament C Panot de pastilles D Capa vegetal E Terra aparcament

25

Pla estel Montornès del Vallès

A

B

C

D

E

Carrer Llibertat El darrer tram del carrer Llibertat és el que té una configuració més clàssica de vial urbà: petites voreres, línies de parking confinant la calçada de doble direcció, i edificacions situades alternativament a una banda i altra del carrer, i a cotes diferents: a la banda sud enfonsades un metre, i un metre per sobre a la banda nord.

En aquesta part del carrer hi trobem el mercat i el Centre Juvenil Satèl·lit. Tots dos, equipaments de referència al barri que determinen, clarament, la circulació de persones i vehicles.

arbres de fulla perenne arbres de fulla caduca

26

L’arbrat d’alienació del carrer és pràcticament inexistent en aquest tram, tret d’algunes exemplars de plàtan situats a la vorera nord, que no es troben en molt bon estat. La presència de verd ve donada, per la plantació de la plaça Federico García Lorca, al nord, i al sud, pels arbres situats al pati d’accés lateral del centre juvenil, així com els exemplars de plàtan de gran port que s’alieneen al talús dels darreres del Nou d’Abril.

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

Atesa doncs la manca d’arbrat de carrer, l’ombratge el produeixen els propis blocs d’habitatges de les dues bandes. La banda nord és la que rep més hores de sol al llarg del dia, mentre que la banda sud és més ombrívola, i només li toca el sol de ponent les tardes dels mesos d’estiu.

aigües cobert

Aquest tram de carrer presenta un lleuger pendent des del punt més alt, al mercat, que fa que les aigües discorrin amb facilitat cap al punt més baix situat al final, a la rotonda d’accés al barri.

4

4

5

5

CJS

CJS

ombres a l’estiu ombres a l’hivern

1

2

1h

2h

1v

2v

cel obert 1

1h

2h

1v

2v

4

límits verticals

2

límits horitzontals 4

Visualment té poques obertures cap a horitzons llunyans pel fet d’estar confinat per edificacions.

Tot i així, el fet que les edificacions no estiguin directament enfrontades entre sí a a les dues bandes del carrer, fa que les perspectives més properes s’ampliïn cap a una banda o altra al llarg del seu recorregut.

5 4

1

CJS

2

4

5

CJS

27

CJS

2

1

3 1

1

5

1h 1v

2

2h 2v

4

5

2

1h

2h

1v

2v

1h

2h

1v

2v

CJS

Pla estel Montornès del Vallès

Merca A

B

C

D CJS Mercat

A A

A

B

C

B

B

C

C

Esfera urbana Pràcticament la totalitat de les superfícies horitzontals estan ben pavimentades amb diferents panots de tonalitats fosques o bé asfaltades en la zona de la calçada. Només hi trobem una superfície de terra amb gespa al petit talús que salva el desnivell entre el carrer i les façanes de la vorera sud.

28

Pel que fa a les superfícies verticals, destaca la presència de les façanes dels blocs de pisos: façanes principals a la banda nord i secundàries a la banda sud, la plasticitat del mur de grafitis del mercat i tots els elements que conformen la línia de parking: principalment contenidors i cotxes aparcats.

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

D

E

D

E

D

E

F

VERTICAL A Xapa metàl·lica (cotxes aparcats) B Mur d’obra vista CJS C Graffiti D Muret de peces de formigó E Tanca de vidre F Contenidors reciclatge

HORITZONTAL A Asfaltat carrer B Panot de pastilles C Capa vegetal D Pintura pas de vianants E Panot acolorit de franges

29

Pla estel Montornès del Vallès

Sistema d’orientació

Sistema hàptic

Àmbit sud

la plataforma de terra i la cota dels carrers a nivell de la rotonda.

Esfera perceptiva El carrer Llibertat no presenta una caràcter unitari en tot el seu recorregut, per diferents motius: • El seu traçat no es desenvolupa linealment, sinó que presenta un gir pronunciat de 90 graus • Els seus límits no tenen continuïtat: hi ha trams que venen confinats per edificacions, o d’altres per espais oberts, amb diferents graus d’urbanització, talussos, etc.

• La secció del carrer només presenta continuïtat en la calçada, i no sempre amb la mateixa amplada; els recorreguts per vianants de les vores no segueixen una pauta concreta, i no sempre existeixen.

30

• El nivell d’urbanització (asfaltat i pavimentat) no és el mateix en tots els seus trams, i tampoc existeix una lectura unitària dels elements d’urbanització com ara els fanals o l’arbrat.

• Finalment, els canvis de pendent en el seu recorregut afavoreixen, perceptivament, la fragmentació del carrer en trams diferenciats.

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

El tram entre la plaça de la pèrgola i el creuament de l’escola presenta un pendent important: es pugen gairebé 15 metres en un tram relativament curt, la qual cosa impedeix la realització de qualsevol tipus d’activitat estàtica al propi carrer.

Aquest fet és determinant per convertir-lo en una zona de pas, amb poca capacitat experiencial.

La plaça de la Pèrgola, per contra, és un espai triangular en pendent, obert per dues de les seves bandes a carrer (Llibertat i Avinguda Mogent) i només delimitada, al nord, per un bloc de pisos. A la banda oest una escala-rampa facilita la baixada entre el punt més alt, on es situen els habitatges,

És per tant un espai obert que, malgrat ser utilitzat bàsicament com a zona de pas, presenta uns condicionants físics amb gran potencial per convertir-se en un espai experiencial: D’una banda, la plataforma principal està elevada per sobre les voreres que l’envolten, tot generant una certa sensació d’aïllament respecte a l’entorn.

Si bé és cert que se sent el trànsit de vehicles de tots dos carrers, atenuat, per la barrera verda que genera l’arbrat en el seu perímetre. D’altra banda, conté tres elements que podrien afavorir

Sistema visual

l’activació del sistema hàptic, a través del qual les persones ens posem en contacte directe amb l’entorn, però no ho aconsegueixen vertaderament: • Una taula de ping-pong • L’estructura metàl·lica de l’antic dispensari • Una tanca de fusta que delimita un pipi-can Tot plegat, juntament amb els paviments tous, les alineacions d’arbrats de gran port a les vores, i les visuals que s’obren cap al riu, on hi ha la passarel·la, just en el vértex, li confereixen un caràcter que bascula entre un parc i una plaça.

Pel que fa la Plaça de la Sorra o Sorral, és també un espai triangular obert, en aquest cas, només per un dels costats al carrer Nou d’Abril. Accedinthi des de la Pèrgola pel punt més baix de la plaça, hi trobem un talús enjardinat - que salva la diferència de cota amb la plataforma superior: el sorral -. Aquest espai verd no és percebut com a part de la plaça per estar infrautilitzat: urbanitzat amb gespa i algunes espècies arbustives i arbòries, no és un lloc d’estada i, per tant, només que actua a mode de barrrera entre la línia de parking del carrer Nou d’Abril i el sorral. Enllaçant

amb l’espai del talús, és important fer menció de l’existència d’un bar que compta amb una terrassa en aquest entorn, el qual actua com un punt atractor d’activitat. Des d’aquí, arrenca una escala de formigó que dóna accés a la plataforma superior del sorral. L’escala es desenvolupa en paral·lel al mur de contenció del sorral i, més enllà d’acomplir la funció d’accés, no està integrada amb l’entorn de manera que generi interaccions.

El sorral és un espai cobert per l’ombra que provoca el bloc 13, la major part de l’any, i molt tranquil en tant que està aïllat del soroll del trànsit - al seu voltant només circulen vehicles que busquen aparcament -. Aquest fet, juntament

amb la seva posició perifèrica, el converteix en una mena de pati privat de les edificacions que l’envolten. No és pas un espai d’estada per la gent del barri, sinó més aviat és un espai transitat en el camí des de la Pèrgola fins a la Plaça del Poble.

Finalment, cal posar de relleu la vista panoràmica sobre el Pla de Can Vilaró i la serralada Litoral a l’altra banda del riu des d’aquest àmbit. Si bé és cert que la línia d’arbrat (avets de més de 15 metres) de l’avinguda Riu Mogent, oculta parcialment el fons escènic.

Pla estel Montornès del Vallès

31

Sistema d’orientació

Àmbit nord A nivell perceptiu, la part del carrer Llibertat que discorre des de l’escola fins a la rotonda final, és molt heterogeni, tot i que el traçat lineal d’aquest tram li confereix un cert caràcter de conjunt. Un prova fefaent és com per als veïns i veïnes del barri, el carrer Llibertat comença a la cruïlla amb Antonio Machado i Federico García Lorca; el tram descrit com àmbit sud, no és percebut com a part del mateix carrer.

32

Doc 2 : Carrer Llibertat - Els espais lliures

Des de l’escola fins al mercat, on hi trobem el punt més alt, el carrer segueix efectuant una lleugera pujada; en aquest cas, però, l’àmbit del carrer és molt més ampli i el pendent molt més suau que l’anterior la qual cosa afavoreix la sensació d’estar situat a un àmbit únic. I finalment, entre el mercat i el darrer tram, el carrer fa una lleugera baixada i es reconeix, de nou, com una entorn diferenciat de l’anterior, amb entitat pròpia. És en aquest tram on el carrer es troba més confinat pels blocs d’habitatge i acaba adoptant, per tant, un caràcter molt més urbà i acotat.

El soroll del trànsit de vehicles és evident en tot el recorregut del carrer, intensificant-se puntualment a la cruïlla principal, tot i que val a dir que la velocitat dels cotxes no és excessiva, atesa la convivència de trànsit amb els vianants en molts dels seus trams. Sovint, el soroll de les curses del circuit de Montmeló, que es visualitza des de la cruïlla central, també invaeix el barri.

Visualment és rellevant la perspectiva que s’obre cap al nord a la cruïlla del mercat; el carrer Llibertat, en aquest punt, actua a mode de balconada, ampliant l’horitzó del carrer.

Sistema hàptic

Sistema visual

33

Pla estel Montornès del Vallès

LES PERSONES

Fluxes Àmbit sud: les traces Els recorreguts a peu d’entrada i sortida del barri cap al centre del municipi conflueixen a la rotonda situada a l’inici del carrer Llibertat. Concretament, el vèrtex sud de la plaça de la Pèrgola és una mena de coll d’ampolla dels fluxes de persones que, en continuïtat fins a la passarel·la, és un punt d’enllaç clau a l’hora de garantir una bona connexió amb el barri.

Els passos de vianants sobre Llibertat i Avinguda Mogent, en aquest punt, dirigeixen la circulació de persones cap als laterals, alliberant-ne el vèrtex que roman buit la major part del temps.

El paviment tou de la plaça ens permet endevinar els moviments dels vianants que recorren principalment les vores de la plaça:

36

• A la banda oest, les traces dels recorreguts mostren com les persones circulen en paral·lel a l’escala-rampa, trepitjant directament el paviment de terra de la vora. D’aquesta manera es demostra la ineficiència de l’escala a l’hora de millorar l’accessibilitat, atesa la incomoditat de salvar els seus petits graons que obliguen a que s’opti pel paviment de terra en pendent.

Doc 3 : Carrer Llibertat - Les persones

• A la banda est, l’estretor de la vorera i la proximitat del trànsit de vehicles (de camions i de cotxes), empeny els vianants a accedir directament a la plataforma superior i recórrer aquest costat a la vora dels pins que marquen el límit amb el carrer.

• Pel que fa als fluxes que creuen transversalment la plaça, cal destacar com la presència de la pèrgola (antic dispensari) i la taula de ping-pong trenquen amb la continuïtat espaial de la plataforma i fan que es transiti molt esporàdicament només en l’espai que deixen entre ells.

Els principals fluxes des de la Pèrgola en endavant es dirigeixen pel carrer Llibertat cap a l’escola per una estreta vorera envaïda, puntualment, per la bardissa que delimita el talús, i per la plaça del Sorral cap a l’interior del barri (plaça del Poble i/o carrer Nou d’Abril).

Concretament a la plaça del Sorral, concentra la pràctica totalitat dels desplaçaments en un recorregut únic que discorre en paral·lel al bloc, accedeix a l’escala de formigó, creua de l’espai central del sorral fins l’altra escala i, des d’aquí, fins a l’escala o la rampa cap a la plaça del Poble.

Per tant, pel que fa al carrer Llibertat i el seu entorn, caldria: • Al carrer Llibertat, en el seu punt d’inici, resoldre la continuïtat amb la passarel·la sobre el riu i, des de la rotonda fins l’escola, millorar la circulació i el grau de confort dels vianants per la vorera, tot tractant no només el carrer sinó també els elements que fan de límit.

• A la plaça de la Pèrgola: reforçar les línies de desig existents i potenciar-ne de noves que treguin profit a l’espai central.

• A la plaça del Sorral, augmentar la capacitat experiencial dels recorreguts de la plaça tot diversificant-los i aprofitant les sinèrgies amb l’entorn.

nt oge aM gud Avi n nt

ge

ing Av

ud

o aM

Pa

ss

37

are

l·la

Pla estel Montornès del Vallès

Àmbit nord: les línies de desig Els fluxes de persones a l’àmbit nord es caracteritzen, principalment, pels creuaments informals; és a dir, aquells que no es produeixen per zones habilitades com ara passos de vianants, creuaments semafòrics, etc. Els motius d’aquesta pauta de moviment són, bàsicament: • L’espai per al vianant (voreres i zones d’estada) és força reduït i, per tant, la gent circula majoritàriament per la pròpia calçada.

• Els passos de vianants estan força allunyats entre sí i, a més a més, no enllacen els punts atractors d’activitat o d’interès dels vianants, principalment, des de la part sud del barri cap al mercat o el triangle entre Antonio Machado i Federico García Lorca.

• L’espai destinat al cotxe, la calçada central i les “platges de parking”, ocupen un percentatge elevat de la superfície total.

38

Finalment, potser la circumstància històrica de que el barri va romandre sense urbanitzar durant més de dues dècades, ha instaurat un patró de convivència entre vehicles i vianants que ha Doc 3 : Carrer Llibertat - Les persones

perdurat fins l’actualitat. Fet que té especial rellevància a la cruïlla de Llibertat, Antonio Machado i Federico García Lorca, tot i que és extrapolable a la resta del carrer.

En el cas del creuament de l’escola, l’amplada del pas de vianants és suficient per absorvir les demandes puntuals d’escolars a les entrades i sortides del recinte. Tot i així, entre el carrer de las Hermanas de la Virgen Niña i la zona de parking situada a l’altra banda, es produeixen igualment creuaments informals que estenen l’àmbit-cruïlla més enllà del creuament delimitat.

En el cas de la cruïlla central, destaquen principalment tres línies de desig no resoltes amb senyaliltzació ni horitzontal ni vertical, entre les dues bandes de carrer: • 1: els recorreguts donen continuïat al traçat del carrer Llibertat cap Antonio Machado • 2: creuaments que tenen com a destí o origen la para de bus • 3: desplaçaments vinculats al mercat.

En el tram del carrer Llibertat, des del mercat fins al final, es transita igualment en pararl·lel a les edficiacions per la pròpia calçada. En aquest cas, l’amplada del carrer és menor i per tant els creuaments informals no són tan evidents, tot i que sí igual de nombrosos.

En general, els veïns i veïnes del barri tenen interioritzat aquest esquema de circulació, tant com a conductors del vehicle privat com a vianants i és per això que la convivència tots dos modes de transport és relativament bona: velocitat baixa del vehicle i precaució del vianant.

Tot i així, aquesta convivència podria millorar ostensiblement amb un reequilibri de superfícies entre tots dos que augmenti la seguretat del vianant en els creuaments - principalment reduint la distància entre les dues voreres del carrer - , i amabilitzi l’entorn tot augmentant la capacitat experiencial dels recorreguts més habituals.

1

2

3

39

Pla estel Montornès del Vallès

Esdeveniments L’àmbit sud Els espais públics del barri de Montornès Nord són l’escenari d’accions quotidianes - ordinàries i extraordinàries - que esdevenen en un o altre lloc en funció de les capacitats dels espais i de les voluntats dels veïns i veïnes que les utilitzen.

En el cas de l’àmbit sud del carrer Llibertat els esdeveniments que hi tenen lloc estan força més relacionats amb els desplaçaments, que no pas amb accions estàtiques de trobada o gaudi pausat de l’espai. És per això que els principals àmbits on es produeixen estan directament vinculats a les línies de pas, tant al tram del carrer Llibertat fins l’escola, com a la Pèrgola o al Sorral.

A més a més, en aquest cas, el ritme dels esdeveniments tampoc està pautat per moments del dia concrets, tret que s’intensifiquen els recorreguts, tant al Sorral com a Pèrgola, en els moments en què els nois i noies del barri es desplacen als instituts d’ensenyament secundari situats al centre urbà.

40

Doc 3 : Carrer Llibertat - Les persones

Els esdeveniments estàtics, individuals o en grups, només es produeixen esporàdicament: Puntualment, es donen trobades entre veïns a prop dels portals dels blocs d’habitatges, a totes dues places en tant que els accesos al bloc estan situats en zones que no són de pas obligat cap a l’interior del barri.

A la plaça de la Pèrgola, l’estructura de l’antic dispensari, malgrat haver estat habilitada com espai d’estada, envoltada de bancs i un terra de formigó, a la pràctica no ha esdevingut un lloc de trobada. Tampoc s’ha aconseguit atreure usuaris a la taula de ping-pong, que no es fa servir habitualment, ni al tancat del pipi-can, ja que els propietaris dels gossos prefereixen esperar a la zona de dalt de la plaça i deixar-los solts per la plaça, aprofitant que no és massa frequentada.

A la plaça del Sorral cal destacar el joc a pilota dels nens i nenes que viuen en aquests blocs a l’espai propi del sorral, acció que, val a dir, provoca molèsties als veïns que ocupen els pisos de planta baixa en contacte directe amb la plaça.

Puntualment al talús enjardinat de la vora els nens juguen lliurement sobre la gespa, sobretot als mesos d’estiu tot aprofitant l’ombratge que proporciona el bloc 13.

Tenint en compte tot l’anterior, serà fonamental per treballar per revertir el caràcter de totes dues places d’espai de pas cap al d’un espai de trobada. En el cas de la plaça del Sorral, no es tracta de convertir-la en un espai referència al barri, sinó més aviat adequar-lo per tal que pugui ser utilitzat com un espai tranquil pels veïns del blocs per estar-s’hi i pels nens i nens per jugar, tot respectant els habitatges en planta baixa.

En el cas de Pèrgola, caldrà entendre el paper protagonista que pot agafar, amb el canvi que suposa la nova passarel·la sobre el riu, per equilibrar els recorreguts d’accés o sortida del barri amb activitats que tinguin més a veure amb el gaudi de la pròpia plaça, assimilable a un petit parc a la vora del riu.

+ -

Mapejat de la intensitat de l’activitat de les persones a l’espai públic per dia de la setmana i franja horària, a l’entorn del carrer Llibertat.

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

41

Pla estel Montornès del Vallès

L’àmbit nord En aquesta àrea, les activitats relacionades amb els desplaçaments de les persones es converteixen, de nou, en els principals esdeveniments d’aquesta zona. En aquest sentit, destaquen principalment: • Els recorreguts a peu que no es produeixen per voreres o espais habilitats per a vianants, sobretot a la banda sud del carrer.

• La gran quantitat de desplaçaments que es concentren a la cruïlla central, analitzats anteriorment a l’apartat de fluxes.

Pel que fa a les activitats estàtiques es donen, principalment, a l’espai entre el carrer Federico García Lorca i Antonio Machado, a la cruïlla central del mercat i, en menor mesura, a l’eixamplament de la vorera a la sortida de l’escola.

42

A la vorera del creuament de l’escola hi trobem bancs per seure combinats amb arbrats que proporcionen ombra a l’entorn. Tot i així, aquest espai no arriba a convertir-se en un entorn atractiu per estar-s’hi, bé perquè no té la dimensió Doc 3 : Carrer Llibertat - Les persones

suficient, per la proximitat d’altres espais (plaça de la Autonomia i plaça del Poble), o bé per la presència massa propera de trànsit de vehicles.

A la cruïlla central, concretament a la vorera nord, hi trobem les terrasses dels dos bars situats al darrere de la parada de bus. La combinació de les taules de les terrasses amb la presència de verd (arbrat i parterres), donen com a resultat un entorn més agradable, protegit del trànsit de vehicles. És important destacar que aquest espai triangular es desenvolupa a diferents nivells i, els elements que salven les diferències de cota, com ara escales o murets, es fan servir habitualment com llocs per seure que garanteixen la presència gairebé continuada de persones que conversen.

A l’est, hi trobem un espai que funciona a mode d’avantsala per al mercat. Es tracta d’una petita plaça que conté arbrat d’alineació delimitant l’accés al recinte mentre que, la resta de l’espai pavimentat, hi trobem altres elements urbans (panells informatius i bancs) i activitats menors com ara un petit bar obert cap a l’espai públic o la caseta de l’ONCE. Tot plegat, combinat amb una zona de gespa que si bé augmenta el grau de confort amb la presència de verd, no acaba

de configurar un espai de trobada de dimensions suficient per ser atractiu per estar-s’hi.

A la vorera sud, malgrat la manca d’activitats concretes que potenciïn la generació d’esdeveniments o accions quotidianes, és igualment interessant tenir en compte les múltiples trobades que es produeixen entre els veïns als espais que deixen els blocs de pisos entre sí i la calçada del propi carrer habilitats, generalment, com a zones d’aparcament.

Finalment, al darrer tram del carrer, malgrat estar caracteritzat per la presència del Centre Juvenil, no s’hi produeixen activitats estàtiques, en tant que l’espai està dominat majoritàriament pel vehicle i no es reserven clarament espais per al vianant d’una entitat suficient per esdevenir lloc de trobada.

+ -

Mapejat de la intensitat de l’activitat de les persones a l’espai públic per dia de la setmana i franja horària, a l’entorn del carrer Llibertat.

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

43

Pla estel Montornès del Vallès

Per tant, queda clar que el conjunt de l’àmbit a analitzar, malgrat ocupar una posició central en les dinàmiques del barri, no esdevé un l’espai de trobada de rellevància, degut a la seva configuració espaial. Si bé és cert que el barri compta amb altres llocs, com ara la Plaça del Poble, que presenten unes característiques més adients per estar-s’hi, jugar, trobar-se, aquesta cruïlla té els condicionants necessaris per convertir-se en el centre de les dinàmiques comercials de l’entorn.

44

Doc 3 : Carrer Llibertat - Les persones

De nou la manca d’espai habilitat com a lloc de trobada de les persones porta implícita la manca de caràcter d’aquest entorn. A més a més, tant l’entorn del mercat com el del Centre Juvenil presentem dèficits de qualitat urbana que no els permet desenvolupar-se com a espais d’interacció dinàmics a escala de barri.

El mercat setmanal de Montornès Nord ocupa l’inici del carrer Federico García Lorca

ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA

Trobades col·lectives Sessions obertes Tal com s’ha exposat an apartats anteriors, el carrer Llibertat no és percebut com un espai unitari, sinò més aviat com la suma de diferents indrets que es superposen per configurar l’espina dorsal del barri.

Tenint en compte aquesta circumstància, es va dissenyar el treball amb veïns de manera que es poguessin treballar els diferents espais públics a millorar de manera independent.

• En aquest sentit, i mentre l’equip tècnic realitzava les tasques d’anàlisi i observació del funcionament dels espais, es va organitzar una primera trobada informal amb representants de la comunitat de propietaris dels blocs situats al voltant de Pèrgola i Sorral: els blocs 5, 6, 13 i 16.

46

• Un cop realitzada una primera diagnosi de tots els aspectes a tractar, es va convocar una sessió oberta, centrada amb els representants de les comunitats de propietaris dels veïns i veïnes dels blocs que envolten tot el carrer, des de la rotonda fins el darrer tram, passat el centre juvenil, amb l’objectiu de consensuar la diagnosi extreta i apuntar les línies estratègiques del treball de millora.

• Finalment, es va tancar el procés d’implicació veïnal amb una sessió de cloenda que va servir per validar les millores plantejades per l’equip tècnic, a partir de propostes i/o reflexions aportades pels veïns al llarg de tot el procés.

51

32

• Posteriorment, i un cop finalitzat també el treball realitzat amb els nens i nenes de l’Escola Marinada, es va organitzar una passejada a tot el llarg del carrer, que aportés una mirada conjunta a l’espai.

10 4 0

Proporció d’implicació veïnal al Pla estel* (número de persones) Sessions de participació ciutadana

Doc 3 : Carrer Llibertat - Estratègies d’impliació ciutadana

24 juliol 2014 - Presidents Blocs 5, 6, 13, 16 El dia a dia L’equip tècnic del pla estel* va proposar una trobada informal, al capvespre, amb els presidents de totes les escales dels blocs en qüestió, a la plaça del Sorral. La convocatòria es va fer directament des del l’oficina del Pla de Barris, en tant que tenen contacte directe amb ells per altres aspectes derivats amb el projecte d’intervenció integral del barri. Tot i així, la reunió es plantejava a dues bandes: equip tècnic extern a l’ajuntament i els veïns de la zona. Precisament, perquè l’objectiu era doble: • D’una banda, presentar les persones que engegaven el procés de millora del carrer Llibertat i entrar en contacte directe amb els seus principals usuaris, de manera que es creés una relació de confiança, sense que hi intercendís, en aquesta primera reunió, el propi ajuntament.

• I, d’altra banda, recollir la veu de les persones que diàriament utilitzen aquest espai. D’aquesta manera, s’aconseguia informació de primera mà sobre la seva visió del funcionament de l’espai, els potencials, etc. Principalment, perquè en aquest cas

detectàvem que, a escala de barri, tant la plaça de la Pèrgola com la plaça del Sorral, eren zones de pas; faltava incorporar les accions més quotidianes de les persones que més l’utilitzaven. I no només incorporar les accions que es realitzaven, sinó detectar les mancances que senyalen al seu entorn més immediat i que, potser, tenien cabuda en una futura transformació de l’espai.

puntualment, molestava els veïns de planta baixa.

Cap d’ells visualitzava aquest espai a mode de plaça, sinó que sorgia la demanda de fer més accessibles, agradables i segurs, els trajectes existents: principalment, l’escala que porta del sorral al punt més baix on hi trobem el bar.

Precisament l’escala més petita que va des del sorral fins al nivell superior, desembarca en un espai indefinit.

Van assistir-hi 10 persones i el diàleg va ser fluid i els veïns i veïnes presents van aportar la seva visió de la situació actual: Els veïns que havien arribat al barri a lèpoca de la seva fundació, valoraven molt positivament la memòria històrica que atresora la Plaça de la Pèrgola, i consideraven adient potenciar l’ús del que quedava de l’estructura que havia acollit el dispensari com a espai d’estada. El principal lloc de trobada per a tots ells era la Plaça del Poble, tot i que consideraven que seria agradable comptar amb un espai de trobada en l’entorn més immediat dels blocs.

Pel que fa al Sorral, principalment vàrem recollir la queixa respecte al joc de pilota dels nens que,

10

47 Sessió de treball per al mapeig del barri.

Pla estel Montornès del Vallès

21 novembre 2014 - Passejada C/Llibertat quatre cruïlles i un mateix carrer Una mica més avançat el procés, es va convocar una passejada pel carrer Llibertat, que s’iniciava a la Rotonda de baix, i tenia com a punt final el centre juvenil Satèl·lit. Es preveien les quatre parades corresponents als quatre àmbits de treball.

Fou una convocatòria oberta, amb cartells als portals dels blocs del carrer, i es va reforçar, telefònicament, per convocar a les persones que ja havien participat abans en el procés i coneixien els tècnics de l’equip i el projecte engegat. En aquest cas, tampoc assistia cap membre del consisitori ni l’equip tècnic municipal.

48

L’objectiu d’aquesta sessió era recórrer la totalitat del carrer amb els veïns i veïnes per aconseguir una visió de conjunt que aportés informació sobre la percepció de continuïtat en el recorregut, o les discontinuïtats en temes d’accessibilitat.

El nivell d’assistència fou baix i només es van sumar 4 persones a la passejda. Els perfils eren diversos: dues dones d’edat mitjana, una noia jove i el director del Centre Juvenil Satèl·lit; la circumstància que una de les dones no fos resident del barri, va aportar una visió diferent de com transitar per l’entorn.

Doc 3 : Carrer Llibertat - Estratègies d’impliació ciutadana

Pel que fa a la vorera que va des de Pèrgola fins l’escola, tothom apuntava a com de petita era, a la qual cosa s’havia d’afegir la bardissa de la vora que invadia l’espai del vianant.

Des de l’escola fins al mercat, es va fer palesa la no continuïtat dels recorreguts de vianants. Atesa aquesta circumstància, apuntaven que utilitzaven, com itinerari alternatiu, l’interior que recorre la plaça del Poble i surt just enfront del mercat, per una zona de parking. Es percebia com a natural, i no com a insegur, el trànsit de persones i els creuaments del carrer per la calçada per espais no habilitats.

L’entorn del mercat, força valorat, es percebia com infrautilitzat i en mal estat, la qual cosa jugava en detriment del seu paper vertebrador; tot plegat, agreujat per la recent aparició d’una gran superfície alimentària (Mercadona), al final del carrer Antonio Machado.

Finalment, pel que fa a les molèsties provocades pel cotxe, apuntaven clarament a la manca de definició de les zones de parking.

4

Sessió de treball per al mapeig del barri.

49 Resultat del mapeig col·laboratiu a la sessió de treball. S’han utilitzat els identificadors resultants de les enquestes de barri, així com comentaris addicionals crítics (roig) i de reforç (verd).

Pla estel Montornès del Vallès

13 desembre 2014 - Jornada de propostes Llibertat Millorem les cruïlles Un cop finalitzada la fase d’anàlisi i diagnosi, i detectades les potencialitats i les mancances del carrer, es va convocar una jornada oberta de propostes, un dissabte al matí (dia de mercat setmanal a montornès nord) a l’escola del barri, per tal d’aglutinar a un major nombre de participants. Paral·lelament a l’enganxada de cartells, es va reforçar amb trucades personals els agents ja implicats en el procés dels membre de l’equip del pla estel* i de l’oficina del pla de barris. En aquest cas, però, en tant que es tractava d’aconseguir implicar els veïns en la formulació de propostes, que haurien de ser assumides pel futur projecte de millora, sí que van assistir membres de l’equip polític i tècnic de l’Ajuntament.

50

per cadascun dels diferents espais a millorar (creuament escola, entorn mercat i tram final del carrer Llibertat) i es va organitzar els assistents en tres grups per tal que anessin rotant d’un espai a l’altre, dibuixant directament possibilitats de canvi i millora de l’espai.

El resultat fou molt positiu, i l’assitència força elevada, tenint en compte el mapa social del barri. La devolució del resultat obtingut amb la suma dels diferents grups de treball, s’exposen a continuació:

La dinàmica es va iniciar amb una presentació per part dels tècnics municipals del projecte de la passarel·la, que s’iniciava en aquest moment.

A continuació van intervenir els tècnics del pla estel* per explicar la diagnosi elaborada per tal de ser consensuada amb ells i, finalment, es va proposar una dinàmica de treball per recollir propostes.

Es van preparar tres racons de treball, un Doc 3 : Carrer Llibertat - Estratègies d’impliació ciutadana

32

Sessió de treball per al mapeig del barri.

51 Resultat del mapeig col·laboratiu a la sessió de treball. S’han utilitzat els identificadors resultants de les enquestes de barri, així com comentaris addicionals crítics (roig) i de reforç (verd).

Pla estel Montornès del Vallès

52 Resultat del mapeig col·laboratiu a la sessió de treball. S’han utilitzat els identificadors resultants de les enquestes de barri, així com comentaris addicionals crítics (roig) i de reforç (verd).

Doc 3 : Carrer Llibertat - Estratègies d’impliació ciutadana

53 Resultat del mapeig col·laboratiu a la sessió de treball. S’han utilitzat els identificadors resultants de les enquestes de barri, així com comentaris addicionals crítics (roig) i de reforç (verd).

Pla estel Montornès del Vallès

RESULTATS CREUAMENT ESCOLA -OPINIONS

COM CREUAR

ENTORN ESCOLA

ESPAIS VERDS

cicle semafòric (ok?) + pas de vianants (amplada, orige i fi)

Arbrat + seients + accessibiltat + tanca escola + pannell info

Parterres + accés plaça del poble + arbrat

• Armonitzar la cruïlla com a zona de

• Peatonalitzar zona i ampliar zona

vianants, amb preferència al vianant • Creació d’un pas zebra abans d’arribar a l’escala que baixa a l’església

RECOLLIDES • Agents sortida/accés escola

aparcaments • Proposta de rambleta

• Treure zona ajardinada per fer les voreres més àmplies • Peatonal • Carril bici escola fins el C/ Llibertat • Senyalitzar vehicles del pàrking

RESULTATS

VORERES CARRER LLIBERTAT

CREUAMENT C. VIRGEN NIÑA

PERCEPCIÓ DE SEGURETAT

Amplada + percepció de seguretat

Distribució de trànsits?

Pas de vianants (posició adequada?)

• Fer les voreres més amples

• Rambleta per ampliar el pas

• Clavegueram perillós

• Canviar l’estètica de la calçada per

• Limitar el trànsit (zona 30/camions...)

CREUAMENT • Ampliar voreres amb una petita rambla ESCOLA

• Carril d’una direcció (de sortida)

percebre la cia com a espai comú i

• Amplada carrils

-OPINIONS

• Ampliar voreres

respectuós tant pels ciutadans com pels

• Ok la cruïlla

RECOLLIDES • Eliminar l’arbust • Carril d’una direcció (de sortida)

vehicles.

RESULTATS

CARRILS DE TRÀNSIT I ZONES DE PARKING

ACTIVITATS: TERRASSES I KIOSK

ESPAIS VERDS

Distribució de trànsits + amplada vials + espai parking

Ubicació + ocupació + connexió amb altres espais

Qualitat + parterres (arbusts) + arbrat

• Carrils molt amples

• Que obrin el quiosc: no es pot comprar el

CREUAMENT • augmentar número de places al pàrking ESCOLA -OPINIONS

del mercat • Carril d’una sola direcció

RECOLLIDES • Marcar el pàrking del C/ Llibertat • Carril bici amb arbres • Millorar entrada i sortida de cotxes i

diari. a subhasta pública?

• Contenidors soterrats

• Posar arbres i respectar els arbres existents • Mercat: il·luminar + dinamitzar amb locals/

• Cafeteria? al costat de Pons

equipaments d’ús públic per a entitats i

• Canvi de lloc de la xurreria?

veïns + activitats econòmiques alternatives a les d’alimentació • Més verd: més arbres que no siguin alts

caminos entre Henkel i mútua de cotxes

o arbustos baixos perquè no aixequin les

pel C/ Llibertat

aceres…

• Que el barri sigui una gran rotonda ‘peatonal’ • Tancar una de l’entrada al pàrking del C/ Llibertat • Massa calçada i falta vorera • Tots els carrers d’una sola direcció • Carril bici a tot el C/ Llibertat

RESULTATS

VORERES CARRER LLIBERTAT

CREUAMENT ANTONIO MACHADO

BUS

Amplada suficient + espai real per al vianant

Canvi de rasant + percepció de seguretat + volum trànsit

Ubicació parada + trajectòria bus + accessos a la parada Bus

• És necessari espai pel vianant

• Perill?

• Parada a l’altra banda no es por fer, els

CREUAMENT • Carril bici + aparcaments com a esquelets ESCOLA

• Voreres més amples

-OPINIONS

• Organitzar el pàrking: senyalització al terra

RECOLLIDES

i separar-lo dels habitatges

• Visibilitat ma • Rambla

usuaris baixarien a la calçada.

• Quiosc i bus junts per poder creuar l’acera • Espai insuficient per deixar la bici i els pisos no tenen ascensor: Bicibox? amb targeta per assegurar la bici.

• “Bicing Montornès” bicicletes de lloguer

RESULTATS

CARRILS DE TRÀNSIT I ZONES DE PARKING

EL MERCAT: ACCÉSS I FAÇANES LATERALS

ESPAIS VERDS

Distribució de trànsits + amplada vials + espai parking

Ubicació + dinàmiques comercials

Qualitat + parterres (arbusts) + arbrat

• Proposta carril d’una direcció

• Rambla a la vora del mercat

• Mantenir arbres, sinó arbustos

CREUAMENT • Organitzar aparcaments ESCOLA -OPINIONS RECOLLIDES

• Carril bici

• Atenció amb el manteniment

RESULTATS

VORERES CARRER LLIBERTAT

BLOCS DE PISOS

CREUAMENTS TRÀNSITS

Amplada suficient + espai real per al vianant

Habitatges en planta baixa + espais verds adjacents + vorera

Ubicació + BUS + bici + accés parking cotxes

• C/ Llibertat com a eix accessible per a

• Incentivar renovació dels blocs

CREUAMENT

persones amb mobilitat reduïda fins a la

• En contra de cotxes davant dels blocs

ESCOLA

passera

• Contaminació acústica i de gasos

-OPINIONS RECOLLIDES

• Soterrar contenidors en general (C/ Federico G. Lorca) • En general Montornès Nord per a vianants

(Henkel?)

• A nivell, sense bordillos

11 febrer 2015 - Validació carrer Llibertat Informem del carrer que hem construït entre tots Per donar per finalitzar el procés del pla estel* al barri, era important convocar una sessió de cloenda on s’exposés clarament la formalització concreta de les propostes de millora del carrer Llibertat. La convocatòria va ser oberta; com en altres ocasions, la difussió es va fer amb cartells i reforç telefònic, i l’escenari fou el mateix que la jornada anterior.

L’objectiu principal era informar de la manera en què, l’equip tècnic del pla estel* juntament amb l’equip tècnic municipal, havien resolt els problemes detectats. Tot i així, calia deixar clar que el nivell de concreció del projecte era expressament baix, en el sentit que dibuixava les línies estratègiques de treball i esbossava una imatge virtual del possible canvi de caràcter que provocaria l’aplicació de la solució tècnica que es plantejava.

60

Era molt important deixar clar aquest aspecte, atesa la complexitat del project en qüestió, i les diferents alternatives cap on la proposta podia evolucionar.

Doc 3 : Carrer Llibertat - Estratègies d’impliació ciutadana

Les propostes que es van mostrar eren les relatives als quatre àmbits de treball (pèrgolasorral, escola, mercat, tram final del carrer) i, en general, van tenir bona acollida.

La principal polèmica va sorgir davant la possibilitat de reduir, a un, el sentit de circulació del carrer Llibertat en el tram final. Tot i així, el capítol de millores del present document, recull de manera més literal el contingut exposat i de quina manera incorporar les apreciacions dels veïns i veïnes d’aquesta darrera sessió.

32

Sessió de treball per al mapeig del barri.

61 Resultat del mapeig col·laboratiu a la sessió de treball. S’han utilitzat els identificadors resultants de les enquestes de barri, així com comentaris addicionals crítics (roig) i de reforç (verd).

Pla estel Montornès del Vallès

PROPOSTES DE MILLORA

Millores carrer Llibertat Propostes de continuïtat El carrer Llibertat és l’eix vertebrador del barri de Montornès Nord tot i que, com s’ha exposat detalladament en apartats anteriors, és percebut per la ciutadania com un espai fraccionat, que no presenta un caràcter unitari. És l’espai on neixen altres artèries del barri, on es produeixen els principals enllaços i, consequentment, els principals conflictes entre els diferents trànsits; on conflueixen espais lliures heterogenis pel que fa a la seva configuració i al seu ús.

En aquest sentit, el plantejament de les estratègies de millora s’inicia en la resolució dels principals conflictes, a partir de la sectorització de les cruïlles principals.

Atesa la complexitat de tots ells, el nivell de concreció de les propostes de transformació dels espais públics més adient per aquesta fase de treball és la d’avanptrojecte. És per això que, de cadascun d’ells s’han tractat les línies estratègiques d’intervenció, i una proposta inicial, a mode d’esbós, de tipus de materialitat més adient.

A través del projecte executiu específic de cada espai es concretaran les propostes a nivell de detall. Llavors, es seguirà persseguint la continuïtat de l’espai entès com a conjunt; una suma de fragments que caldrà que siguin treballats amb coherència.

rd rre

D

Ca

C

eC

arl es

Rib

a

Àmbit nord

B E

Àmbit sud

Àmbit sud A

Plaça Pèrgola - Sorral

Àmbit nord B

A

Creuament Marinada

C

Creuament Mercat

D

Àrea Mercat-C.Satèl·lit

65 Àmbits i àrees de treball relacionades amb el Carrer Llibertat de Montornès Nord.

Pla estel Montornès del Vallès

Àmbit sud La porta del barri El primer dels àmbits a treballar, que hem anomenat àmbit sud, engloba l’entorn de la Plaça de la Pèrgola i la del Sorral. Es tracta d’una àrea que, en realitat, s’estèn més enllà de la plaça de la Pèrgola, fins l’espai on desemboca la passarel·la que creua el riu Mogent, recentment inaugurada.

L’objectiu de treballar conjuntament aquest entorn és precisament el de donar continuïtat a l’enllaç Montornès Nord amb el centre del municipi, per tal que sigui entès com un únic recorregut a través del qual dibuixar una porta al barri, que el doti de caràcter i adreci, principalment els trajectes a peu dels vianants, de manera coherent cap a l’interior del barri. El tipus de pavimentació escollida donarà continuïtat als recorreguts plantejats a totes dues places.

66

En concret, la plaça de la Pèrgola i el Sorral han estat treballats amb un criteri únic basat en les pautes de moviment actuals de les persones que creuen habitualment tots dos espais, en direcció als blocs d’habitatge i els espais públics més representatius: plaça del Poble i àmbit del mercat.

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

Tanmateix és important destacar la connexió que es planteja, no només en l’enllaç entre Pèrgola i Sorral, sinò des de Pèrgola, paral·lel al carrer Llibertat, on es proposa un camí accessible pavimentat, situat a cavall del talús que fa de límit amb el carrer, fins arribar a la plaça del Sud.

proposta de millora

Plaça del Sud

Camí accessible principal pavimentat

67

Tractament uniforme de la plaça d’arribada de la passarel·la Passarel·la sobre el riu Mogent

Pla estel Montornès del Vallès

A: Plaça de la Pèrgola Les claus de les propostes per aquest espai les dóna amb molta claredat el diagrama de fluxos de vianants (veure esquema adjacent). La plaça s’usa com un espai de pas, i la seva localització li atorga el caràcter d’entrada al barri, un espai de benvinguda. Aquest caràcter es veu reforçat per la passarel·la sobre el riu Mogent, recentment inaugurada, que es situa a pocs metres de distància. L’enllaç espacial Plaça de la PèrgolaPassarel·la riu Mogent, amb una materialitat clara com a zona de vianants ha de ser la primera prioritat, tot i no formar part de l’àrea de treball d’aquest estudi.

Les transformacions espacials que requereix aquest espai són mínimes: • Consolidar les traces existents que el pas de la gent ha marcat al terra (línies de desig).

68

• Reforçar amb paviment dur un dels recorreguts (enllaç amb plaça del Sud) com a trajecte principal accessible. Recomanem usar els mateixos materials que a la passarel·la.

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

• Substituïr escalinata per recorregut inclinat.

Recomanem usar terreny compactat o els materials de la passarel·la com a paviment.

• Afegir escales per connectar amb l’avinguda Mogent, seguint les línies de desig.

Recomanem usar materials similars als de les escales urbanes existents al barri.

• Vegetar l’estructura del dispensari, associant espais d’ombratge a espais de seure.

• Afegir espais de seure a la part alta de l’àrea verda, recolzant l’ús de mobiliari existent (taula de ping-pong).

• Pavimentar els voltants del bloc 13 com a zona de vianants.

Es podria dir que les propostes volen allargar la plaça de la Pèrgola cap a la passarel·la, però també cap a la plaça del Sorral i cap a la plaça del Sud. El trajecte principal accessible proposat, es concep com un camí paral·lel a les voreres del carrer Llibertat, però amb un augment considerable de la qualitat espacial i la percepció de seguretat front al trànsit vehicular.

Pavimentació indicadora d’espai amb prioritat per vianants

proposta de millora Eliminar escalinata

Compactació i millora de camins existents

Camí accessible principal pavimentat

Escales de connexió amb Av. Mogent

Pavimentació indicadora d’espai amb prioritat per vianants

Pla estel Montornès del Vallès

69

estat actual

70

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

proposta de millora

71

Pla estel Montornès del Vallès

estat actual

72

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

proposta de millora

73

Pla estel Montornès del Vallès

B: Plaça del Sorral Seguint els raonaments fets amb les propostes per a la plaça de la Pèrgola, en aquest espai ens trobem amb l’oportunitat, no només de donar continuïtat a l’entrada al barri fins a la plaça del Poble, sinó també de completar un recorregut unitari que enllaci Montornès Nord i Montornès Centre. Percebre un espai continu, vegetat, que inclogui la llera del riu Mogent seria un catalitzador fonamental per a consolidar la mobilitat no motoritzada entre els dos nuclis.

Les transformacions espacials que proposem són: • Construïr un relleu suau adaptat a la topografia i vegetació existent, i que configuri dos trajectes de pas: un directe (trams d’escales) i un indirecte (trams de rampes).

• Paviment tou, i cobriment vegetal de grames que permeti traçar les línies de trajecte amb el pas dels propis ciutadans. Recomanem usar terreny compactat.

74

• Preveure bancs i ombratge als replans circulars dels trams de rampes i escales.

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

• Pavimentar els voltants dels blocs 5, 6 i 14 com a zona amb prioritat per a vianants (espai compartit que permet pas de vehicles), i de reforç d’activitats existents (bar al bloc 14).

• Eliminar jardineres entre blocs 5 i 6 per esponjar l’enllaç amb la plaça del Poble.

• Ampliar les escales existents que connecten amb la plaça del Poble per donar-los-hi jerarquia d’accés principal. Recomanem usar materials similars als de les escales urbanes existents al barri.

La plaça del Sorral ja funciona com un espai de pas. Les activitats de joc permanents són incompatibles amb l’habitatge en planta baixa existents. La intenció és equilibrar aquestes dues característiques, i que es converteixi en un espai d’encontre espontani, de creuament de camins, de joc i xerrada dinàmics. Que els replans donin un balcó temporal cap al paisatge, i que contribueixin a escurçar la percepció de distància entre els dos nuclis, com una seguida de fites, d’espais reconeixibles i agradables al pas: plaça del Poble > Sorral > Pèrgola > Passarel·la > riu Mogent > Montornès Centre.

Ampliació d’escales principals

proposta de millora

Pavimentació indicadora d’espai amb prioritat per vianants

4.50 m

4.50 m

4.50 m

4.00 m 3.00 m 3.00 m

1.50 m

Relleu suau amb grames i vegetació baixa

0.00 m

Pavimentació indicadora d’espai amb prioritat per vianants

75

Pla estel Montornès del Vallès

Àmbit nord Creuaments, espais de trobada L’àmbit nord abasta el tram del carrer Llibertat que va des de l’escola fins al carrer de Carles Riba, i conté les cruïlles principals: la de l’escola Marinada i la del mercat.

Totes dues han estat treballades de manera aïllada, però a partir de criteris comuns: • Equilibri entre l’espai del vianant i del vehicle privat, tot afavorint la continuïtat dels trajectes a peu.

• Racionalitzar el nombre i la complexitat de les cruïlles, per tal d’augmentar la seguretat, tot reduint al mínim la distància de creuament del vianant en els punts habilitats.

• Acotar les zones d’aparcaments en espais habilitats per a tal fi, de manera que no interfereixi en la continuïtat de recorreguts.

76

• Adequar les zones verdes per tal que siguin, veritablement, espais de gaudi per als veïns i veïnes del barri i augmentin considerablement el grau de confort de l’entorn, tot aprofitant el guany d’espai peatonal de la zona.

Al gràfic de la dreta podem observar com la situació actual és molt complexa pel que fa al gran nombre d’entrades i sortides de vehicles al carrer Llibertat, principalment a la vorera sud. Es tracta de creuaments amb un nombre relativament baix de trànsit, tot i que continu al llarg del dia en tant que és tracta dels vehicles que bé aparquen als espais buits entre edificis, o bé accedeixen a l’interior del barri per aparcar en els carrers secundaris. Aquest fet provoca, no només creuaments entre vehicles, sinò que també provoca múltiples interferències als recorreguts de vianants que haurien de produir-se en aquesta banda del carrer, tot interrompent la seva continuïtat i disminuint-ne la seguretat.

• I d’altra banda, simplifica ostensiblement la cruïlla principal del mercat convertint-la en una petita rotonda on conflueixen el carrer Federico Garcia Lorca i el tram del carrer Llibertat, des del mercat fins al carrer Carles Riba, que es proposa que es passi a tenir un únic sentit, tal com es detallarà a continuació.

Per resoldre aquests conflictes, la proposta incorpora les següents millores: • D’una banda, redueix a tres les trobades entre els carrers secundari i el principal, Llibertat, alhora que concentra les entrades i sortides de les zones de parking en aquestes mateixes zones. D’aquesta manera, el trànsit de vianants només es veuria interromput, puntualment en tres punts d’accés.

Sortides de vehicles des de carrers interiors Entrades i sortides de zones de parking Carrers secundaris amb trànsit de vehicles Carrers principals amb diferents volums de trànsit

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

estat actual

77

Pla estel Montornès del Vallès proposta de millora

B: Cruïlla escola Marinada La idea principal és reforçar la percepció de vincle entre l’escola i el barri, i augmentar la seguretat a la cruïlla entre vianants i vehicles.

A nivell de trànsit vehicular, es redueix l’ample de pas al carrer Llibertat (a 3 m per sentit) i s’elimina l’accés cap a la plaça del Poble per aquesta cruïlla. Es mantindria l’accés vehicular entre els blocs 1 i 2, reordenant places d’aparcament de manera que hi hagi una distància de privacitat amb els habittages en planta baixa.

A nivell de trànsit de persones, s’estén la plataforma única existent fins al següent creuament (Oficina del Barri), atorgant prioritat de creuament als vianants en tot l’àmbit.

Materialment, l’espai tindria les següents característiques:

78

• Repavimentar tota la cruïlla com a espai de vianants. Recomanem usar materials similars als de la plaça del Poble.

Imatge de la cruïlla del mercat

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

0

estat actual

18

er

r ar

c

at t r

e

ib Ll

2

26

C BLO

Escola Marinada

C BLO

1

CREUAMENT ESCOLA Reduir al mínim les interferències vianant - cotxe i guanyar espais segurs d’estada i de creuament

Pla estel Montornès del Vallès

79

• Eliminar semàfors i instal·lar senyalització per a espais compartits (reducció de velocitat vehicular, augment d’atenció del vianant).

El canvi s’ha de realitzar planificadament i de manera paulatina, involucrant a tots els ciutadans del barri.

• Instal·lar delimitadors del trànsit vehicular per acotar l’ample de pas de vehicles.

• Preveure bancs, vegetació i ombratge a les vores de la cruïlla.

• Marcar l’àmbit de creuament de vianants amb pintura, amb un disseny que reforci el caràcter de la pròpia cruïlla.

80

El resultat desitjable és que es doni una convivència sana entre vehicles i vianants, sense quehagin de competir pels drets d’ús exclusiu de l’espai públic. Alhora la transformació tendeix a convertir el tradicional tractament vegetal de jardineres inaccessibles (contemplatives) en la integració dels elements a les activitats pròpies del carrer (espais de gaudi).

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

14

# 1 PRIORITAT VIANANT: ampliar voreres i reduir carrils de trànsit.

1. Reducció de carrils fins a 3,00 metres per sentit.

2. Continuïtat de paviments

proposta de millora

r re

r

ca

at

t er

lib

L

20

C BLO

0

# 2 SEGURETAT SORTIDA ESCOLA: millorar creuament i reducció velocitat 3. S’elimina l’accés a la plaça del poble des d’aquest punt.

4. S’estén la prioritat de vianants (pas elevat) a tota la cruïlla # 3 REPLANTEJAR ZONES ENJARDINADES: espais d gaudi i no contemplació.

1

5. S’elimina jardí del tester del bloc 1 per convertir tot l’espai en plaça

parking en línia parking bateria Escola Marinada

espai vianant

Pla estel Montornès del Vallès

81

estat actual

82

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

proposta de millora

83

Pla estel Montornès del Vallès

C: Cruïlla Mercat L’objectiu en aquesta cruïlla passa per redistribuïr l’espai que està assignat als vehicles perquè els vianants es trobin en un entorn més adequat a l’ús que ja li dónen actualment.

Els aparcaments de cotxes es reorganitzen, per una banda per allunyar-los dels habitatges en planta baixa, i per l’altra per a què es quedin disgregats en bosses més petites i ordenades. El carrer Llibertat, a partir de la cruïlla amb Antonio Machado, seria d’un sol sentit. Recomanem que sigui en sentit de sortida (cap a l’escola Marinada). La parada de bus actual es podria quedar a la mateixa localització, però recomanem que es reubiqui al carrer Antonio Machado (a menys de 10 metres de l’actual parada).

A nivell de trànsit de persones, es planteja plataforma única, amb prioritat de creuament per als vianants en tot l’àmbit.

84

• Repavimentar tota la cruïlla com a espai de vianants. Recomanem usar materials similars als de la plaça del Poble.

• Executar una rotonda de caire urbà per distribuïr el trànsit al punt de confluència del carrer Llibertat amb García-Lorca.

• Instal·lar senyalització per a espais compartits (reducció de velocitat vehicular, augment d’atenció del vianant). El canvi s’ha de realitzar planificadament i de manera paulatina, involucrant a tots els ciutadans del barri.

• Instal·lar delimitadors del trànsit vehicular per acotar l’ample de pas de vehicles.

• Preveure bancs, vegetació i ombratge a les noves àrees de vianants.

Materialment, l’espai tindria les següents característiques: Imatge de la cruïlla del mercat

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

lo rc a ga rc ía

AT C R E

C

/F ed

er

estat actual

19

ic o

C BLO 0

M

11

10 BUS 14

t erta

C BLO

3

lib

C/ L

18

C BLO

2

CREUAMENT MERCAT Reduir al mínim les interferències vianant - cotxe i guanyar espais segurs d’estada o per desplaçar-se a peu

Pla estel Montornès del Vallès

85

El més important de l’implementació d’aquesta proposta és reduïr al màxim l’espai en el qual els vianants són vulnerables al pas dels vehicles de motor. Es tracta d’acceptar els creuaments massius de vianants que ja es dónen, però augmentant significativament la seguretat, alhora que es dota a l’espai d’una escala humana molt més agradable. L’edifici del mercat, infrautilitzat en l’actualitat, es beneficiaria molt d’aquest nou entorn, fet que contribuïria a la seva reactivació econòmica i també social, com a catalitzador de les relacions veïnals.

86

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

C BLO

proposta de millora

# 1 MILLORA GRAU COMFORT VIANANT: ampliar voreres i reduir carrils de trànsit i millorar la distribució i tipus de verd.

19 AT C R E

M

17

8 4 BUS?

2. Redistribució parkings

!

BUS?

!

8

B

3 LOC

# 2 SEGURETAT CREUAMENT C/ANTONIO MACHADO: millorar creuament i reducció velocitat.

3. Carrer Llibertat sentit únic fins a C/Antonio Machado (creuament en T) 4. Rotonda de caire urbà per

0

distribuir trànsits interns

2 LOC

B

1. S’esten l’àmbit amb prioritat de vianant, concretament: • entorn Mercat • entorn Blocs 2-3 • entorn Bloc 19

!

parking en línia parking bateria espai vianant Pla estel Montornès del Vallès

87

estat actual

88

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

proposta de millora

89

Pla estel Montornès del Vallès

D: Tram final La base de la proposta per aquest tram és dotar-lo d’un caràcter de “rambla”. En continuïtat amb els plantejaments que es feien a la cruïlla del mercat, es proposa un sol sentit de circulació de vehicles i plataforma única. La percepció dels ciutadans ha de ser la d’un carrer de poble, on els vehicles circulen més lentament, i on els comerços i les terrasses dels bars formen part del espai de pas dels vianants. Si el carrer es percep d’aquesta manera, es farà més natural entrar (o simplement travessar) l’edifici del mercat, peça fonamental per a la reactivació del carrer Llibertat i, alhora, del barri.

Les transformacions espacials que es proposen són les següents: • Ampliar i pavimentar les voreres com a zona de vianants. Recomanem usar materials similars als de la plaça del Poble.

90

• Disgregar les places d’aparcament per a evitar tenir fronts continus de vehicles. Les interrupcions dels cordons d’aparcament es poden materialitzar amb senyalitzacions horitzontals de pasos de vianants.

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

Recomanem, sempre que es pugui, places en semibateria invertida.

• Plantació d’arbres de gran port que amabilitzin l’espai urbà d’una banda, i que atorguin privacitat als habitatges que aboquen a aquest tram de carrer.

• Possibilitat d’incorporar carril bici per fer de separació amb els habitatges en planta baixa.

Recomanem però una solució que no disgregui el trànsit de bicicletes, sinó més aviat que l’incopori com un espai compartit amb els vianants.

Aquestes propostes no suposen un canvi físic dràstic al carrer Llibertat, però sí que poden suposar una millora important de la vitalitat social d’aquest espai. El que s’està proposant és “cosir” les placetes i els espais urbans adjacents al carrer que apareixen entre els blocs d’habitatges, o el mateix, vertebrar els intersticis de l’espai construït amb una “rambla” que els connecti amb el sistema d’espais lliures del barri.

91 Imatge de la cruïlla del mercat

Pla estel Montornès del Vallès

estat actual

92

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

proposta de millora

93

Pla estel Montornès del Vallès

Alternatives Aportacions veïnals

Alternativa 1: creuament escola

La proposta de transformació exposada en aquest apartat, va ser valorada en la darrera sessió de participació que va tenir lloc al febrer amb els veïns del barri.

L’alternativa 1 té a veure bàsicament amb el creuament de l’escola, en el sentit que replanteja la manera d’accedir-hi des de la plaça del Poble.

Els principals dubtes que van sorgir dels veïns i veïnes va ser en relació a: • Reduir a un únic sentit el darrer tram del carrer Llibertat • Eliminar l’accés de cotxes des del carrer que surt de la plaça del Poble fins al carrer Llibertat, en el creuament de l’escola.

• Pel que fa a la materialitat, els adoquins proposats per al creuament de l’escola no van ser considerats adients per al tipus de trànsit que es genera i la incomoditat que provoca la superfície irregular que configura.

94

És per això que la proposta del pla estel* planteja dues alternatives al model descrit inicialment, que hauran de ser valorades un cop s’hagi de redactar el projecte de reurbanització d’aquest espai.

Si bé la solució més neta a nivell de reducció de creuaments, anul·la aquesta connexió, tot encerclant el bloc 1 amb un vial de servei, cap la possibilitat de mantenir l’accés en aquest punt. La reordenació de la zona de parking situada al nord del bloc 1, manté la nova distribució que redueix a un únic accés les entrades i sortides de vehicles en aquest tram. La contrapartida d’aquesta alternativa seria una reducció sensible de les places de parking i de l’espai del vianant.

Sortides de vehicles des de carrers interiors Entrades i sortides de zones de parking Carrers secundaris amb trànsit de vehicles Carrers principals amb diferents volums de trànsit

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

proposta de millora

estat actual

95

Pla estel Montornès del Vallès proposta de millora

Alternativa 2 L’alternativa 2 planteja una solució a la polèmica sobre el sentit únic de circulació del darrer tram del carrer Llibertat. El dubte principal radicava, no tant en què fos només d’un sentit únic, sinò més aviat en encertar en quin havia de ser el sentit: • Si es plantejava el sentit des del carrer Llibertat d’entrada cap al mercat, es considerava positiu per tal d’afavorir que els veïns del centre del municipi poguessin accedir en cotxe a aquest equipament i, per extensió, al barri. Això comportava, però una reorganització de les línies d’autobus, que algues persones no veien clara.

96

• Mentre que si el sentit de circulació és de sortida, des del mercat cap a Llibertat, els problemes amb l’autobus haurien de sofrir menys canvis. Per contra, els veïns del barri que vinguessin del centre, haurien de fer un recorregut una mica més llarg per tal d’aparcar a prop dels habitatges del final del carrer o de Federico García Lorca.

Igualment, el doble sentit en tot el recorregut del carrer Llibertat és plausible. La conseqüència més rellevant en aquest sentit és la necessitat de preveure una rotonda de majors dimensions a la cruïlla del mercat. Tot plegat, augmentaria els nivells de trànsit en aquest punt i potser el caràcter de plaça que se li vol donar a aquest entorn, no s’aconseguiria tan clarament.

Sortides de vehicles des de carrers interiors Entrades i sortides de zones de parking Carrers secundaris amb trànsit de vehicles Carrers principals amb diferents volums de trànsit

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

estat actual

97

Pla estel Montornès del Vallès proposta de millora

Altres espais públics vinculats al carrer Llibertat Finalment, és important fer un parell de consideracions en relació a espais situats a la vora del carrer Llibertat, que no són objecte d’aquest treball del pla estel* tot i que, per la seva posició estratègica, i el potencial que presenten, caldria que fossin analitzats en profunditat per tal de millorar el seu servei, com a espai col·lectiu, al barri; principalment, perquè tots dos estan vinculats a un equipament referència per a determinats segments de la població i, per tant, la seva transformació beneficiaria un elevat nombre d’usuaris. Concretament, ens referim a:

Entorn mercat

Parking Satèl·lit

El mercat és el cor del barri. Així ho fan paleses les aportacions dels veïns a les sessions obertes de participació i, com a tal, li cal un espai de representació, a mode d’avantsala, adient a la posició central en què es situa en relació al conjunt de Montornès Nord.

Pel que fa al Centre Juvenil Satèl·lit, pateix una mica del mateix mal: no compta amb un espai de rebuda i trobada de joves, adient al nombre de persones que fan ús d’aquest equipament.

En aquest sentit, posar de rellevància el seu entorn implica, no només replantejar el carrer Llibertat, sinó actuar en conseqüència amb la plaça Federico García Lorca i el tram inicial del carrer amb el mateix nom.

• L’entorn del Mercat • L’entorn del Centre Juvenil Satèl·lit

98

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

Actualment, la poca permeabilitat de la façana del mercat no juga al seu favor. És per això que, igualment, caldria aprofitar el procés de transformació interna que l’Ajuntament està engegant, per fer un replanteig global del seu àmbit d’influència més immediat.

La transformació del carrer Llibertat, millorarà sensiblement l’accés principal. Tot i així, l’accés secundari, que es produeix per la zona del parking situada a l’est, a cavall entre els darreres del Nou d’Abril i el propi carrer Llibertat, podria ser clarament aprofitat, en part, per generar una vertadera avantsala de l’equipament, allunyada del trànsit de vehicles, que aportés qualitat al centre alhora que li permetés guanyar un espai exterior de certa dimensió que podria ser utilitzat per realitzar activitats a l’aire lliure vinculades al centre juvenil.

Entorn Mercat

Entorn Centre Juvenil Satèl·lit

99

Pla estel Montornès del Vallès

100

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora