qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq Llums i Ombres del Segles XX wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui Homenatge a Estellés opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghj klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvb nmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvb nmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyu iopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx Mireia Piles Martínez i Sandra Sanmartin Rejano
PROJECTE: LES LLUMS I OMBRES DEL SEGLE XX. HOMENATGE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i mor a Valencia el 27 de març de 1993. Es va aficionar a la literatura de manera autodidacta, quan tenia divuit anys va anar a estudiar periodisme a Madrid. Amb 24 anys, va tornar a València i va treballar com a periodista en el diari Les Províncies, fent tot tipus de reportatges, en 1958 va arribar a ser redactor cap de "Les Províncies". Va fer amistat amb escriptors valencians rellevants de l’època, i coneix a Isabel, que marcaria també en la seua obra literària, amb la que es casa en 1955 i tenen una filla que mor i l’ancora ja per sempre en el tema de la mort en la seua obra. Vicent Andrés i Estellés, un dels més grans poetes en català del segle XX, té una obra diversa i molt extensa, i a banda de poesia també va escriure novel·les, obres de teatre, guions de cine i algunes memòries. En el 1971 publica dos obres molt importants, “La clau que obri tots els panys” i “Llibre de Meravelles”, que pot ser siga una de les seues obres més conegudes. Un mètode que utilitzava el poeta era que recreava el seu món més quotidià, sense renunciar als aspectes més vulgars, feia una crònica social i inventariava els personatges i esdeveniments, que anaven sempre de la mà dels seus autors predilectes. L’obra anomenada abans, “Llibre de Meravelles”, es va convertir en el gran poema de la postguerra i a través dels seus versos recrea els primers anys de la dictadura. Per a fer-ho, va prendre objectes, personatges i racons de la realitat tangible per convertirlos en un mecanisme poètic poderós i efectiu. Existeixen entre les seves temàtiques mes recorreguts la mort, l'amor i l'erotisme i la quotidianitat que serveix per enllaçar aquestes temàtiques des d'una gran multiplicitat formal i tonal, però els temes centrals de la seva obra són la mort i el sexe. A la mort contraposa l'amor, com pot ser una expressió directa de la sexualitat o l'exaltació de l'erotisme. A Estellés se li considera com un dels principals renovadors de la poesia valenciana contemporània. Va escriure una vastíssima obra de més de 50 títols i va recórrer els grans temes de la literatura. A la lírica de la dècada dels anys 50, va aportar una proposta poètica original. El seu llenguatge era directe i senzill, narratiu i èpic, i a més va incorporar la realitat personal i col·lectiva de postguerra. També, va guanyar premis com: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya, Premi d'Honor de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana, Medalla d'Or de les Belles arts del Ministeri de Cultura d'Espanya a títol pòstum, etc.
Pàgina 2
El poema que hem seleccionat és “I llavors, Déu li va donar”, que forma part del poemari, La vida contada a un nen del veïnat .
LA VIDA CONTADA A UN NEN DEL VEÏNAT I llavors, Déu li va donar la Vida a l'home, i era tan bella i delicada que l'home no sabia què fer amb ella i sols era feliç dormint. Al dematí, però, tornava la congoixa i li venia aquell desig enorme de plorar, i duia als seus braços la Vida com qui duu un nen de bolquers, com qui duu un setrill de nitroglicerina... De vegades la duia com si fos un real i volia amostrar-la, però tots en tenien i no li feien cas, i callava, tristíssim... ¿Ja t'has menjat el berenar?
Els temes de Vicent Andrés Estellés, es basen en la elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort. Aquest poema tracta de la mort. Transmet tristesa, perquè té a les seues mans la vida, i veu com poc a poc se li va desprenent, sense poder actuar davant d’aquest fet, i es sent inútil. Podem trobar diferents recursos en l’interior del poema, com polisíndeton, en la repetició de la conjugació “i” en diferents versos durant tot el poema. El destacaríem per que li dona velocitat. La personificació, en els versos “ I llavors, Déu li va donar la Vida a l'home, i era tan bella i delicada... ”, ja que a la vida li atorguem bellesa i delicadesa. Important per al poema perquè la vida és un element clau dintre d’aquest, i tens que entendre les accions/característiques que li atorga per a donar-te compte de la seua importància, i la comparació, trobada en els versos “com qui duu un nen de bolquers, com qui duu un setrill de nitroglicerina...” . La destaquem per a que et dones compte de l’estima que li tenia a la vida, tractant-la amb el mateix voler que si fos un xiquet. Creguem que aquest poema d’ Estellés té relació amb la societat del segle XX perquè en la primera dècada d’aquest segle va significar l’entrada del catalanisme polític a les institucions amb la creació a l’any 1906 de la Solidaritat Catalana, que va aconseguir dur Enric Prat de la Riba, a la presidència de la Diputació de Barcelona, per això el principal objectiu d’ Estellés era tornar a la parla en valencià i continuar amb les seues tradicions. Pàgina 3