Editorial
No tothom és de la mateixa “casta” política La
maleïda,
llarga
i
corrosiva
crisi,
poden mantenir, carcasses de centres
sumada a la injustícia social que estem
tecnològics
patint tots plegats, l’han provocada en
contingut, crèdits multimilionaris que no
gran mesura les males arts i l’afany
es poden tornar....
especulatiu
d’alguns
banquers,
juntament amb la nefasta gestió de
sense
cap
mena
de
Enganyats o no, ingenus o imbècils
molts polítics.
rematats,
Polítics de tots colors, d’un perfil molt
encara hi ha gent que els hi dóna suport
baix,
amb
poca
formació, amb grans dosis d’ambició i a
la
d’alternatives Personatges
cadira al
per
món
d’una
casta
que
manca laboral. porten
molts anys vivint de la política, untant-se les mans amb el diner públic i jugant a ser Déus amb la butxaca dels altres. Vomitant demagògia a tort i a dret amb l’agreujant de nocturnitat i deliris de grandesa. Individus incapaços de fer res productiu, aferrats a la seva imatge i a les
seves
obres
faraòniques,
fins
a
l’extenuació. Gestors de l’esforç públic, en
benefici
o
bé
només
defensant els seus propis interessos,
majoritàriament
aferrats
interessats
única
i
exclusivament
personal, actuant com a proxenetes de la bombolla immobiliària i còmplices de l’assassinat d’Aristòtil i Montesquieu.
amb una certa complicitat. I això no és el pitjor, aquests mateixos són els que es lamenten de com estan anant les coses i al mateix temps no són capaços d’admetre que una part de la culpa és seva,
encara
que
només
sigui
per
omissió. La política amb MAJÚSCULES, la de proximitat, la que molts de nosaltres encara defensem, està essent pervertida per un seguit d’elements indesitjables que cada matí quant surt el sol es pensen que només brilla per a la seva persona.
Aquests
tipus
de
gent,
definitivament, no tenen cabuda en la gestió pública i algú els hi hauria de dir. Tal com deia Quico Pi de la Serra en temps de la censura:
Sí, aquests són alguns dels nostres representants i aquestes algunes de les
Si algú se sent al·ludit i té ales, que
seves grans idees: aeroports on no hi
no voli!
volen avions, trens d’alta velocitat on no hi viatja ningú, grans centres culturals
El refrany que cantaré és adagi de
on hi ha llibres però no hi ha lectors,
carrer, ja me'l deien al bressol.
Senats,
Diputacions,
comarcals...
En
més
petita
Consells mesura
també tenim piscines cobertes que no es
Si els fills de “buda” volessin no veuríem mai el sol.
2