Issuu on Google+

156

JUNY 2012


DOSSIER ESPECIAL SUMARI

EN UN ENTORN CANVIANT

pàg. 32

Nous temps, nous perfils professionals Text: Lina María Aguirre Jaramillo

Director: Josep Maria Martí Consell editorial: Ignasi Aragay, Neus Bonet, Teresa Cendrós, Xavier Puig i Marc Vidal Coordinador: Jordi Rovira Documentació: Carme Teixeiro Corrector: Jordi Sales Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966 REDACCIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 93 317 19 20 Telefax: 93 317 83 86 Correu electrònic: comunicacio@periodistes.org www.periodistes.org DEMARCACIONS Girona Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 20 91 62 Lleida Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 24 00 44 Tarragona August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 24 54 54 Terres de l’Ebre Plaça Ramón Cabrera, 7 1r 43500 Tortosa Telèfon: 690 753 038 JUNTA DE GOVERN Degà Josep Maria Martí Vicedegans Ramon Besa Neus Bonet Josep Lluís Cadena Narcís Genís Amparo Moreno Ignasi Soler

Text: Gabriel Pernau

Text: Eudald Coll

Text: Clara de Cominges

Fotos del dossier: Sergio Ruiz

Foto: Sergio Ruiz

CARTA DEL DEGÀ

5

Diagnosticar l’avui, encarar el demà CRÒNICA

6

Un aniversari pensat per reflexionar Text: Marta Arbós Foto: JM Garzón CRÒNICA

10

En defensa de la dignitat de la professió Text: Eudald Coll Fotos: Jordi Salinas CRÒNICA

14

REPORTATGE

56

DiversCat, el fruit d’una dècada de treball Text: Clara Calbet Fotos: Sergi Reboredo REFLEXIÓ

60

La dignitat del retrat fotogràfic Text: Pepe Baeza Fotos: Pedro Madueño PERIODISME AL MÓN

64

Soroll mediàtic a l’americana

Reflexions sobre un ofici sacsejat

Text: Xavier Vilà Fotos: EFE

Text: Eudald Coll Fotos: Jordi Nieva, J.M. Garzón

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ Carme Texeiro

ENTREVISTA

18

Text: Jordi Rovira Fotos: Jordi Salinas REPORTATGE

22

Text: Carme Escales Fotos: Oriol Clavera ENTREVISTA

28

Javier Darío Restrepo / Salvador Alsius Text: Jordi Rovira Fotos: Jordi Salinas REPORTATGE

48

Prejubilacions que deixen orfe el mestratge Text: Marta Costa-Pau Fotos: Sergio Ruiz REPORTATGE

52

Vint anys de professió en clau de dona Text: Laura Saula Fotos: Arxiu, Ignasi R. Renom

68

CENTRE DE FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Imma Tubella

Tresorer Xavier Mas de Xaxàs

Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Ingoprint, SA

pàg. 44

Community manager, la feina anticrisi

Secretari Enric Frigola

Gerent: Xavier Fuertes

pàg. 40

Consells laborals en temps de canvi

Vídeos: el nou llenguatge universal

Vocals Ignasi Aragay Jordi Basté Pilar Casanova Teresa Cendrós Francesc Escribano Pere Ferreres Llibert Ferri Patrícia Gabancho Jordi Grau Sílvia Heras Pilar Poy Montserrat Rius Jesús Riverola Sara Sans Enric Sierra Teresa Turiera-Puigbó Marc Vidal

pàg. 36

Nous nínxols laborals per a periodistes

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA NÚMERO 156 JUNY 2012

PREMIS

70

WEBS / LA XARXA Àlex Barnet

71

74

LA FOTO Steve McCurry

76

LLIBRES Dàlia Rajmil

78 EL CIC INFORMA 79 Llúcia Oliva OBITUARIS

NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA Sara Masó

80

86

92 COM ENS VEU... 98 Beroy EN POCAS PALABRAS

69


C A R TA D E L D E G À

Diagnosticar l’avui, encarar el demà BENVOLGUTS

Josep Maria Martí, Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya

COL·LEGIATS I

d’un miler d’alumnes que cercaven for-

tant en continguts amb el pas del temps.

col·legiades. En aquests darrers mesos, la

mació i continguts de qualitat, més d’un

Una exposició que ens permet saber

professió periodística continua immersa

centenar de col·legiats i col·legiades han

d’on venim, i que gràcies al cicle de

en una situació força complicada i difícil

aconseguit feina a través d’una borsa

conferències

a causa d’una crisi sense precedents que

de treball efectiva, i s’han generat no-

Col·legi, també ens permet reflexionar

fa trontollar el sistema i l’ofici tal com

ves eines que motivin i impulsin l’acti-

cap a on anem.

l’havíem viscut fins ara.

vitat del periodisme com el portal

Un cicle que està assolint un èxit de par-

L’augment de l’atur, les reduccions de

Wikidiario.info.

ticipació amb les ponències que els més

transversalitat i representativitat possi-

El servei d’orientació professional ha

prestigiosos professionals a nivell inter-

ble del sector i les institucions i que per-

acollit, en tres mesos, setanta col·legiats i

nacional fan un cop al mes, compartint

meti

“Futur”

engegat

pel

plantilles, la desaparició de mitjans de comunicació, la precarietat i la crispació formen part de la nostra quotidianitat. La voluntat del Col·legi de Periodistes de Catalunya, però, és la de continuar afrontant aquesta situació amb fermesa i lluitar pels interessos dels col·legiats i col·legiades, sense renunciar a defensar el dret dels periodistes a exercir dignament la professió, ni al dret dels ciutadans a continuar rebent una informació Foto: Sergio Ruiz

veraç i de qualitat. Per aquest motiu, el Col·legi està impulsant, entre altres actuacions, una plataforma per a la defensa dels mitjans de comunicació en què hi hagi la màxima

els

col·legiades que han rebut la informació

els seus coneixements i les seves re-

mecanismes per superar amb garanties

conjuntament

que els pot ajudar a afrontar el repte de

flexions sobre el periodisme.

d’èxit uns moments complicats.

trobar una nova feina, i fins i tot hem

Per tant, tenim molt clar d’on venim,

reinventat les eines que tenim a la

diagnostiquem diàriament on som, i

nostra disposició, com el premi

volem encarar el futur amb les màximes

Ferrer Eguizábal, per transfor-

garanties. Per això necessitem mantenir

“L’exposició sobre els 25 anys ens permet saber d’on venim i el cicle de conferències ‘Futur’ reflexionar cap a on anem”

mar-lo en disset beques que ser-

un Col·legi professional fort i cohesionat

veixen per millorar la formació

que ens permeti, entre tots, defensar

dels nostres col·legiats.

l’ofici del periodisme i dels mitjans de co-

Paral·lelament, des del Col·legi, també

I mentre dediquem els nostres esforços

municació, tant els nacionals com els lo-

continuem treballant amb l’aposta enge-

a aquestes prioritats, no hem deixat de

cals, i el seu paper clau en la nostra

gada per l’actual Junta de Govern i prio-

banda que el Col·legi de Periodistes de

societat i en la nostra democràcia.

ritzem tots els nostres esforços a ajudar

Catalunya ha complert 25 anys de vida.

els col·legiats i col·legiades a superar

L’exposició “25 anys construint el

aquesta difícil situació.

col·legi” posa a l’abast de tothom inte-

Només des de principi d’any, ja han pas-

ressants documents històrics que poden

sat pel Centre de Formació i Desenvolu-

consultar-se a través de la Xarxa des del

pament, inaugurat fa pocs mesos, més

portal del Col·legi, i que aniran augmen-

CAPÇALERA JUNY 2012

trobar

5


CRÒNICA

La commemoració dels vint-i-cinc anys del Col·legi de Periodistes ve acompanyada d’un ambiciós cicle de conferències amb

Un aniversari pensat per reflexionar Marta Arbós

personalitats de renom tant nacional com

Per commemorar el seu vint-i-cinquè

el futur d’una professió que es troba

aniversari, el Col·legi de Periodistes ha

enmig d’un canvi de paradigma i d’una

internacional.

programat pels col·legiats i per la

crisi econòmica. Destinades a perio-

professió en general un paquet d’ini-

distes i estudiants de comunicació i pe-

L’objectiu del cicle –

ciatives que inclouen un seguit de con-

riodisme de les diferents universitats

ferències que pivoten sobre l’estat de

catalanes, el cicle aborda els diferents

la professió. Paral·lelament a aquesta

àmbits d’acció professionals. Per això

oferta centrada en la reflexió, el

s’hi tracten matèries com les noves tec-

Col·legi segueix oferint noves eines –

nologies, l’ètica o la precarietat, entre

sobre cap a on va la

com és el cas de Wikidiario– perquè

altres. Les conferències, que compten

els col·legiats, sobretot aquells que es

amb el suport d’Asisa i ”La Caixa”,

professió, atrapada a

troben a l’atur, puguin donar una

s’han programat amb una periodicitat

major visibilitat al seu treball.

mensual i permetran el debat entre els

Bona part del paquet d’iniciatives que

assistents.

es portaran a terme al llarg d’aquest

Per aconseguir aquests objectius, es

que porta per títol Futur– és reflexionar

dues bandes per un canvi de paradigma i una crisi econòmica.

2012 van donar-se a conèixer, el passat

compta amb la participació d’experts

20 d’abril, en un acte presidit pel degà

de vàlua contrastada com David Kla-

del Col·legi, Josep Maria Martí, i va

tell (Columbia University), Samir Aita

A més d’aquesta oferta,

comptar amb la presència del membre

(Le Monde Diplomatique), Bernardo

de la Junta Xavier Mas de Xaxàs i de

Díaz Nosty (Universitat de Màlaga),

el Col·legi també

Jesús Arroyo, director de Comunicació

Cilla Benkö (Sveriges Radio), i

de l’Obra Social de ”La Caixa”. En

Arianna Huffington (The Huffington

ha presentat nous

l’acte, es va donar a conèixer el cicle

Post), aquesta última encara pendent

serveis, com la

de conferències que, sota el nom

de confirmació.

“Futur” (http://futur.periodistes.org),

A l’acte també es va presentar una

plataforma Wikidiario i una cronologia virtual de la institució en la qual els col·legiats tenen molt a dir-hi.

tindran lloc entre abril i novembre a

altra de les iniciatives estrella d’aquest

l’auditori del Caixa Fòrum, centre cul-

aniversari com és l’ambiciosa cronolo-

tural que enguany també està d’ani-

gia virtual de la història del Col·legi

versari, ja que celebra deus anys

(http://cronologia.periodistes.org/). En

d’existència.

aquest web s’hi poden trobar des de

Tal com el seu nom indica, les confe-

documents històrics com un àudio dels

rències del cicle –que inclouen la pre-

Sopars de Ràdio Barcelona del 1985,

sència de personalitats del periodisme

en què Carles Sentís defensava la cre-

tant nacional com internacional–

ació del Col·legi, un vídeo sobre com

tenen com a objectiu reflexionar sobre

es promocionava el Centre Interna-


Inauguració de la mostra sobre la història del Col·legi a la seu de Barcelona i que s’exposarà a les demarcacions. Foto: JM Garzón

cional de Premsa el 1988, tots els arti-

es va inaugurar una exposició física,

tològic el 1992, la creació del Consell

cles dels periodistes premiats amb el

“Periodistes, 25 anys construint el

de la Informació el 1996, la lluita con-

Premi Ferrer Eguizábal o alguns dels

Col·legi”, de tota aquesta cronologia

tra la precarietat laboral, la defensa de

discursos dels guardonats amb el

recopilada.

la independència dels mitjans públics,

Premi Internacional de periodisme

La mostra formada per 12 plafons i

el premi Ofici de Periodista, etc. A

Manuel Vázquez Montalbán.

amb unes 180 fotografies està plante-

part de les fotos, també compta amb di-

Però lluny de ser un web tancat, aquest

jada com un recorregut gràfic on s’ob-

ferents pantalles on es pot consultar la

vol ser una cronologia viva que s’ha

serven diferents instantànies que

cronologia digital.

creat amb la voluntat de mantenir un

La mostra pren el relleu de l’ex-

arxiu documental del Col·legi. És per

posició que a inici d’any va or-

aquest s’anirà ampliant a poc a poc i espera comptar amb l’ajuda de tots els

Les conferències, programades entre abril i novembre, compten amb ponents de relleu nacional i internacional

que vulguin col·laborar enviant-hi fo-

ganitzar el Col·legi i que se centrava en l’evolució de la professió al llarg del darrer quart de segle. Si bé aquella tractava

tografies o suggeriments. Els que vul-

expliquen l’evolució de la professió

mes aviat del que havia passat en el pe-

guin ampliar la cronologia poden

des de mitjans dels anys vuitanta, quan

riodisme en tot el món i a Catalunya,

fer-ho a l’adreça electrònica expoperi-

el Col·legi de Periodistes va prendre el

l’actual està més centrada pròpiament

odistes@periodistes.org.

relleu de l’Associació de la Premsa de

en l’activitat de la institució. L’exposi-

Un cop finalitzada la presentació del

Barcelona. L’exposició recorda fites

ció va durar fins l’1 de juny. A partir

cicle i de la cronologia digital, també

claus com la redacció del Codi deon-

d’ara, serà itinerant i anirà a totes i ca-

CAPÇALERA JUNY 2012

això que, més enllà de l’exposició,

7


CRÒNICA

Ponents de luxe El cicle de conferències “Futur” consta

àrab de Le Monde Diplomatique i fun-

• “EL FUTUR DELS MITJANS PÚBLICS

d’un ambiciós programa de convidats.

dador del concepte www.mafhoum.

A EUROPA”

La primera de les conferències va ser

com, una base de consulta d’informa-

Cilla Benkö (Sveriges Radio)

la de Joaquim Maria Puyal (“La trans-

cions econòmiques i tecnològiques dels

10 d’octubre entre les 19.30 i les 21h

formació imparable del periodisme”),

països àrabs.

Directora general adjunta de la ràdio pública sueca, Sveriges Radio, i mem-

que va tenir lloc el 25 d’abril a l’auditori del Caixa Fòrum i de la qual es pot

bre de l’European Broadcasting

llegir un extracte en aquesta mateixa

Union. Amb més de vint anys d’expe-

revista. Unes setmanes després, el 16

riència a la ràdio, també va treballar du-

de maig, el ponent convidat va ser Ja-

rant diversos anys a Nova York per a

vier Darío Restrepo (“Els nous pro-

TV4.

blemes ètics”), de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano. La resta de ponents són els següents:

• “QUÈ SABEM DEL NEGOCI DEL PERIODISME DIGITAL?” David Klatell (Columbia University) 13 de juny entre les 19.30 i les 21h

Els ponents reflexionaran sobre l’estat dels mitjans públics o el negoci digital

Expert en desenvolupament i direcció de programes educatius de periodisme,

• “PRECARIETAT I RECONVERSIÓ”

• “TRANSFORMANT EL PAPER”

fins al 2008 fou vicedegà de la Journa-

Bernardo Díaz Nosty

Arianna Huffington

lism School de la Columbia University.

(Universitat de Màlaga)

(The Huffington Post)

Docent i conferenciant a centres com

19 de setembre entre les 19.30 i les 21h

Novembre 2012 (per confirmar)

Harvard o el MIT de Boston, ha guan-

Director de la Facultat de Periodisme

Creadora i editora del diari digital The

yat premis com a editor i productor de

de la Universitat de Màlaga, entre

Huffington Post, mitjà que ha rebut el

documentals i ha escrit a The New York

1989 i 2002, va dirigir l’Informe Anual

premi Pulitzer.

Times i The Washington Post.

de la Comunicació i l’Informe Anual de la professió periodística. Havia fundat i dirigit l’Associació per a la Investigació en Comunicació i fou membre del grup de Comunicació

CAPÇALERA JUNY 2012

UNESCO-Espanya.

8

• “LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ DURANT I DESPRÉS DE LES REVOLTES ÀRABS”

Les inscripcions al cicle de con-

Samir Aita (Le Monde Diplomatique)

web http://futur.periodistes.org.

ferències es poden formalitzar al

2 de juliol entre les 19.30 i les 21h

Després de cada conferència hi

President del Cercle d’Economistes

haurà un sopar amb els ponents

Àrabs, fundador i editor de l’edició

(prèvia inscripció).


Imatge de la nova cronologia virtual en que s’explica la història de la institució i que està oberta a les aportacions dels col·legiats.

dascuna de les demarcacions del

textos publicats fins que un tercer no

s’ha d’enviar un correu electrònic

Col·legi de Periodistes.

s’interessi a adquirir-lo per a una pos-

a wikidiario@periodistes.org indicant

sible publicació.

nom, cognoms i nom d’usuari. Un pa-

Wikidiario permet publicar continguts

rell de dies després, el col·legiat rebrà

A més del cicle, de la cronologia i de

en diferents formats (textos, vídeos a

l’autorització per poder crear i publi-

l’exposició, el Col·legi segueix oferint

través d’un canal de YouTube, àudios

car informacions.

nous serveis, com el que es va presentar el 4 de maig als col·legiats. Es tracta de la plataforma digital Wikidiario.info d’ús exclusiu per a col·legiats i especialment útil per a aquells que estan inscrits a la borsa de

La publicació definitiva de tot

Wikidiario, d’ús exclusiu per a col·legiats, és una plataforma sense ànim de lucre on cadascú pot penjar els seus continguts

treball del Col·legi i volen donar a co-

aquest material, amb vista a posicionar el reportatge dins la plana corresponent i quadrar els títols, va a càrrec d’un equip d’editors, però en cap moment aquests actuen sobre el contin-

nèixer la seva producció.

i imatges). També disposa d’una àrea

gut periodístic, sinó que la seva feina

Wikidiario és una plataforma sense

dedicada en exclusiva al fotoperio-

es limita a vetllar pel bon funciona-

ànim de lucre que no exerceix cap dret

disme i un altre espai per a blocs.

ment de la plataforma, així com per

de copyright sobre els continguts, ja

Per publicar a Wikidiario, tan sols cal

mantenir-ne la qualitat. El Col·legi ha

que el periodista és propietari exclusiu

registrar-se a la mateixa plataforma.

organitzat tallers per explicar als col·le-

del material que publica i, per tant, no

Aquest registre dóna accés bàsic a la

giats interessats el funcionament de

rep cap compensació econòmica pels

intranet. Per tal de poder publicar-hi,

Wikidiario.

CAPÇALERA JUNY 2012

PLATAFORMA DIGITAL

9


CRÒNICA

La cita anual amb el premi Manuel Vázquez Montalbán va permetre tornar a guardonar persones que excel·leixen en l’exercici de la professió. Aquest cop

En defensa de la dignitat de la professió Eudald Coll Fotos: Jordi Salinas

els premis eren per a

Un crit a favor de la dignitat, a la professionalitat, a la independència. Un

Periodistes en la modalitat de Perio-

Rosa Marqueta, Fran

cop més el lliurament del premi Inter-

disme polític i cultural, aquest últim

Llorente i Santiago Segurola. A l’ acte de lliurament, serè i

dom House Mondadori i el Col·legi de

nacional Manuel Vázquez Montalbán,

amb el Barça en la modalitat de Pe-

que va tenir lloc el passat 5 de juny al

riodisme esportiu– tenien relació amb

Palau de la Generalitat, va servir per

Vázquez Montalbán.

guardonar els referents de l’ofici,

“No ha calgut anar massa lluny”, va dir

aquells que destaquen no tan sols per

Martí en referència als guardonats d’a-

l’excel·lència de la feina, sinó també

questa edició ja que, a diferència d’al-

pausat, no es va evitar

per la manera com l’han portat a

tres anys, enguany no hi ha periodistes

terme. Enguany, en la vuitena edició

estrangers entre els premiats. També

abordar temes que

del premi, aquests van ser Rosa Mar-

va recordar que, en el cas de la moda-

queta, Fran Llorente i Santiago Segu-

litat de Periodisme polític i cultural,

rola.

els dos guardonats són professionals

El perfil dels tres guardonats –que es

amb una dilatada trajectòria en els mit-

coneixien des de final de l’any passat–

jans públics, “elements essencials per-

va permetre congregar una nodrida re-

què els ciutadans tinguin accés a una

presentació de professionals de la in-

informació plural i de qualitat”.

representava la figura

formació, sobretot del món televisiu i

El degà dels periodistes també va res-

del periodisme esportiu.

saltar que ambdós són exemples “de

de l’escriptor que dóna

A més, també hi havia una part de la

pedra picada dels valors que repre-

Junta directiva blaugrana, membres de

senta el servei de l’audiovisual” i va

nom als guardons, així

la Fundació del Barça i Anna Sallés,

afirmar que, en el context de crisi eco-

viuda de Manuel Vázquez Montalbán,

nòmica actual, “el seu treball pren en-

juntament amb el seu fill, Daniel Váz-

cara més valor”.

preocupen a la professió. Perquè es va parlar dels valors que

com de la importància dels mitjans públics i del bon periodisme, aquell que es fa des de la independència i el rigor professional.

quez Sallés.

Rosa Marqueta era fins fa poc cap

A l’inici de l’acte, el degà del Col·legi

d’Informatius de TV3, mentre que

de Periodistes, Josep Maria Martí, va

Fran Llorente és director d’informa-

recordar que el premi es va instituir un

tius de TVE. Els dos, tal com destaca

any després de la mort sobtada del re-

l’acta del jurat, destaquen per ser re-

conegut periodista i escriptor barce-

ferents en l’àmbit dels informatius te-

loní. També va apuntar que les

levisius però, al mateix temps, el fet de

institucions, empreses i mitjans que

premiar-los és una manera de reconèi-

convoquen aquest guardó –El País, El

xer la tasca que fan els mitjans de co-

Punt-Avui, El Periódico, Planeta, Ran-

municació públics.


A dalt, Santiago Segurola, Rosa Marqueta i Fran Llorente al Palau de la Generalitat amb els respectius guardons A les pàgines següents, a la foto superior, els tres guardonats i al seu costat, Anna Sallés, vídua de Vázquez Montalbán. A baix, Segurola durant el seu parlament i un moment del parlament del degà Josep Maria Martí.

democràcia”. “Hi ha molta gent anò-

cordà que va conèixer Vázquez Mon-

nima i xarxes socials que intenten tenir

talbán el 1971, a primer de carrera i

una marca de credibilitat que no

com va ser ell qui li va donar “la pri-

tenen”, va criticar Marqueta, contra-

mera lliçó de periodisme”. “Et trobem

posant-ho a la defensa d’uns “serveis

a faltar”, afegí.

públics de qualitat”. Per la seva part, Fran Llorente

Dinou guardonats Els premis Vázquez Montalbán van iniciar-se l’any 2004 i, per tant, en-

–director d’Informatius de TVE

guany arriben a la vuitena edició. En

des de maig de 2004, si bé està

aquests anys un total de dinou per-

vinculat a la televisió pública

sones han rebut el guardó, onze en

des de 1988– va destacar el

la categoria de Periodisme polític i

compromís de molts professio-

cultural (tres vegades ha estat com-

Marqueta va recordar que el guardó

nals per un periodisme de qualitat.

partit) i vuit en Periodisme esportiu.

no és tan sols seu sinó “de tot un servei

“Vivim uns temps realment difícils per

Dels dinou premiats, tan sols cinc

La vuitena edició del Premi Internacional Vázquez Montalbán va servir per reivindicar els mitjans públics

públic, de tota una redacció” i va apro-

a milions d’espanyols, encara que

han estat dones, cap d’elles en la ca-

fitar l’ocasió per reclamar “suport per

també per a la nostra professió, que in-

tegoria de Periodisme esportiu i nou

a la supervivència d’una professió

tenta trobar respostes enmig de la

cops han estat periodistes estrangers.

sense la qual no hi ha convivència ni

crisi”. “Però en aquests temps d’incer-

CAPÇALERA JUNY 2012

En el seu parlament, Marqueta re-

11


CRÒNICA

Independència, professionalitat i lucidesa

tesa –va prosseguir– es més necessari

A l’inici de l’acte, Josep Maria Martí ja

que mai el periodisme compromès, ho-

havia destacat la tasca de Segurola,

nest, que busca respostes”. Per això, al

així com les seves aportacions “que ha

igual que havia fet Marqueta uns mi-

fet a l’ofici com a llegat artesanal” i

nuts abans, també va demanar una de-

per les quals “és un exemple tant per a

fensa del treball dels professionals del

companys de professió com per a joves

Les actes dels jurats solen destacar

sector públic.

periodistes”.

els aspectes més rellevants dels

Finalment, Llorente va compartir el

En el seu parlament, Segurola –direc-

guardonats. En el cas dels Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, en els darrers anys, aquests elogis també han estat un clar missatge cap a la professió i

tor adjunt del diari Marca i

“Hi ha molta gent anònima i xarxes socials que intenten tenir una marca de credibilitat que no tenen” (Rosa Marqueta)

a la societat al ressaltar aspectes i

políticas– va admetre que la vinculació amb Vázquez Montalbán li venia a través del record

guardó amb els milers de periodistes

compte enmig de la delicada situa-

que es troben a l’atur, així com amb els

llegia la revista Triunfo i escoltava com

ció en què es troba el periodisme.

companys de TVE. També va destacar

el seu pare i el seu germà li parlaven

Això ha passat, de nou, amb els

que siguin els mateixos professionals

d’aquell periodista que hi escrivia.

guardonats de l’edició d’enguany.

del periodisme els que reconeixen la

A les pàgines de Triunfo, Segurola lle-

Així, en la categoria de Periodisme

seva tasca. “Això és el millor estímul

gia com Montalbán defensava amb

polític i cultural, els membres del

per seguir lluitant pel que creiem”, va

passió la contractació de Johan Cruyff

jurat van valorar que els dos pre-

concloure.

i com allò li va fer descobrir el que era

rente–

són

“uns

referents

de la seva família, de quan a setze anys

el Barça. Segurola va admetre que ad-

de

qualitat, independència i professionalitat en l’àmbit dels informatius televisius”. Així, d’aquesta manera, el jurat feia un reconeixement als

mirava “l’atreviment i la since-

“En aquests temps d’incertesa, es més necessari que mai el periodisme compromès, honest” (Fran Llorente)

mitjans de comunicació públics, “es-

ritat” del periodista i escriptor barceloní, així com la capacitat per “desgranar la història del Barça”. Segurola destacà que va ser el

sencials com a garantia d’accés a

EL BARÇA DE MANOLO

creador de Carvalho qui va escriure el

una informació plural”.

El tercer dels parlaments va ser el del

relat dels blaugrana i com “va ser tes-

Per la seva part, el jurat en la cate-

periodista Santiago Segurola, de qui

timoni del que significava i significa

goria de Periodisme esportiu, va de-

Sandro Rossell va remarcar, entre al-

per a Catalunya i per a milions d’afi-

cidir premiar Santiago Segurola

tres aspectes, que és “un guardiolista

cionats de tot el món”. El director ad-

destacant, per sobre de tot, que “les

de socarrel”. “Fa molts anys ja va dir-

junt del Marca també va explicar que

seves anàlisis són lúcides, brillants i

ho en Manolo, i així ho demostra en

Montalbán “tenia una idea mítica del

independents, transcendeixen el lloc

els articles”, va apuntar el màxim diri-

Barça que procedia de la seva infan-

i el mitjà on treballi i també les diferents disciplines. Ha donat volada i categoria al discurs esportiu, ha sabut contextualitzar-lo socialment i cultural, i les seves cròniques, as-

tesa. I ell volia connectar el

Sempre penso en Manuel Vázquez Montalbán com el periodista que tots aspirem a ser” (Santiago Segurola)

sajos i llibres se situen entre refeCAPÇALERA JUNY 2012

llibres com El futbol i pasiones

valors que cal recordar i tenir en

miats –Rosa Marqueta i Fran Llo-

12

autor de nombrosos articles i de

món d’aquella infantesa amb els nous vents. I va ser Cruyff qui va aconseguir canviar la dinàmica del Barça i va convertir-lo en un club diferent”.

rents del periodisme, en la línia

gent blaugrana.

En aquest punt del seu discurs, Segu-

seguida precisament per Manolo Váz-

Acte seguit, el president del Barça va

rola es preguntà què pensaria Manuel

quez Montalbán, que en el seu dia

destacar de Segurola que és “equà-

Vázquez Montalbán del Barça actual.

va qualificar Segurola com ‘el perso-

nime, plural, independent, rigorós i

Tot seguit, ell mateix va respondre-ho.

natge més guardiolesc del país’”.

que no utilitza el Twitter per fer notí-

“Penso que seria un home feliç”, re-

cies”.

sumí. I va argumentar-ho: “evident-


ment faria una acotació cínica, però crec que estaria orgullós d’aquest Barça imperial perquè respon a tot el que en Manolo volia del Barça: un equip amb sentit de la història, amb classe, amb els peus a terra, amb segell català indiscutible i sense cap complex. Que representa el futbol”. Perquè segons ell, aquest Barça representa tot allò que Vázquez Montalbán va defensar. Segurola explicà com amb el temps va acabar tenint la sort de treballar conjuntament amb Vázquez Montalbán i com aquest li escrivia unes cròniques excel·lents. Per això li honora rebre aquest guardó. «És el premi que més il·lusió em fa perquè sempre penso en Vázquez Montalbán com el periodista que tots aspirem a ser”, va concloure el periodista basc. En el tram final de l’acte de lliurament, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va prendre la paraula per recordar que el compromís i la independència de Manuel Vázquez Montalbán “són elements de referència per a tota una generació”. Mascarell també va agrair al Col·legi de Periodistes que faci una defensa del millor periodisme. “Vivim temps complexos i necessitem bon periodisme per fer-hi front”, va admetre. “Ens cal un periodisme que treballi per la recerca de la veritat”, va dir per després de recordar que no tothom ni tots els mitjans ho fan. I sobre els mitjans públics va afirmar que “certament són un element indispensable per a la construcció d’aquest país”. “Vivim un moment en què la realitat està trossejada, trencada, diversificada. Davant d’això, cal exigir un periodisme de qualitat. Llegint-vos i escoltant-vos –va afirmar al final del parlament el conseller de Cultura dirigint-se als tres guardonats– tots entenem millor aquesta enorme complexitat en la qual estem instal·lats”.


CRÒNICA

En un context convuls, de canvi constant, l’única sortida que ens queda és adaptar-noshi. Aquesta és una de les conclusions del parlament de Joaquim

Reflexions sobre un ofici sacsejat Eudald Coll

Maria Puyal que va tenir lloc el 25 d’abril

Sota el títol “La transformació impa-

“crea incertesa, desorientació i està ge-

rable del periodisme” i amb l’auditori

nerant una problemàtica molt especí-

al CaixaForum.

del CaixaForum ple a vessar, el 25 d’a-

fica”.

bril, va començar “Futur”, el cicle de

En el seu torn de paraula, Jaume Giró

En aquestes pàgines,

conferències mensuals que el Col·legi

–que ha treballat en diferents mitjans

de Periodistes de Catalunya organitza

reproduïm extractes

de comunicació i que fa anys que es de-

–amb la col·laboració d’Asisa i ”La

dica a la comunicació corporativa– va

Caixa”– per commemorar el vint-i-

voler expressar “unes idees breu i rà-

cinquè aniversari de la institució.

pides”. “La crisi econòmica, que ha

de “Futur”, el cicle

El cicle, com deixa ben clar el nom, té

portat la precarització dels mitjans i de

l’objectiu de reflexionar sobre el que

l’ofici, la irrupció de les noves tecno-

de conferències que el

depara a una professió que està can-

logies i els canvis d’hàbits són factors

viant a marxes forçades en un context

que estan repercutint en la tasca pe-

de la inauguració

Col·legi de Periodistes de Catalunya organitza

econòmic ben difícil.

riodística de manera radical. L’ofici de

La primera sessió del cicle, però, es va

periodista, tal com l’hem conegut en

allunyar de la clàssica inauguració con-

els últims dos segles, s’està extingint. I

vencional, ja que la intervenció del po-

nosaltres, els periodistes, no en parlem.

nent principal (Joaquim Maria Puyal)

Sembla que no passi res. És com si tin-

primer quart de segle

va estar acompanyada per la presència

guéssim por a parlar-ne”, va advertir

i participació tant del degà, Josep

Giró.

de la institució i que

Maria Martí, com del director execu-

“El que passa a la societat –va prosse-

tiu i de comunicació de ”La Caixa”,

guir– afecta el periodisme, però no

Jaume Giró.

hauríem d’oblidar que el que passa al

En aquest parlament inicial, el degà va

periodisme també afecta, i de manera

definir els dos convidats com a perso-

molt directa, la societat. Tot el que

per commemorar el

permetrà, al llarg dels propers mesos, escoltar les reflexions de personalitats del periodisme actual, tant nacional com internacional.

nes que “o bé han reflexionat sobre el

hem construït trontolla sota els nostres

periodisme o bé han viscut experièn-

peus, posant en perill la qualitat, la in-

cies que ens val la pena aportar en

dependència i la pluralitat de la comu-

aquest debat”.

nicació. I amb això la bona salut

L’acte es va centrar, bàsicament, en

democràtica del país”.

com en els darrers anys tant la crisi

“És el moment que la professió sigui

com el canvi del paradigma tecnològic

conscient de la seva força i ajudi a con-

–sobretot arran de la implantació d’In-

dicionar –ne el futur. I que ho faci per

ternet– estan transformant la professió

bé”, va concloure Giró en el seu par-

periodística, un fet que segons Martí

lament.


Joaquim Maria Puyal, Josep Maria Martí i Jaume Giró després de la conferència al CaixaForum el passat 25 d’abril. Foto: Jordi Nieva

UN SALT ENORME

que aquell ciutadà anònim que rebia

nats amb l’ètica, amb no divulgar fal-

Quan va prendre la paraula, Joaquim

missatges ara també intervé en la pro-

sedats, amb no confondre informació

Maria Puyal –que a més de ser un dels

moció de missatges, també diu coses i

amb opinió, amb no tenir la voluntat

grans referents del periodisme català

es fa notar. I pot ser que tingui molts

d’enganyar, etc. Principis que no són

també és doctor en Lingüística– va re-

més seguidors que jo quan transmeto

exigibles ni són principis d’observació

ferir-se als canvis en els sistemes de

un partit de futbol”.

pels que envien aquesta mena de mis-

transmissió de la informació al llarg de

“Ara bé, quan aquest ciutadà participa

satges. I això ens situa en un espai nou

la història de la humanitat.

en l’àgora pública que són les xarxes

que s’explica per un avenç extraordi-

“Al segle XX el salt ha estat enorme. I

nari de la tecnologia”.

aquest salt, donat l’avenç tecnològic,

“Davant d’aquesta situació,

cies i la capacitat del ciutadà d’intervenir en un territori que, fins ara, els

“Sense un periodisme més o menys lliure, responsable, identificat i capaç està en joc la democràcia” (Joaquim Maria Puyal)

professionals de la comunicació pen-

els empresaris veuen que no els surten els números com abans els sortien, que al costat de la premsa de paper hi

saven que era acotat”.

socials, –va prosseguir– ningú no li de-

ha una premsa gratuïta, que les quotes

“Però ara hi ha algú que no és perio-

mana cap requeriment. I així, aquestes

de pantalla que arribaven a un 30-35%

dista que té la capacitat d’anar pel

persones no observen cap principi dels

ara amb prou feines arriben a un 12-

món i explicar allò que veu en unes de-

que podríem considerar que estem

14%, que la gent pot accedir a la

terminades plataformes que anome-

obligats a observar els que ens dedi-

Xarxa i que qualsevol cosa és pertot

nem xarxes socials. El que ha passat és

quem al periodisme. Principis relacio-

arreu. I tot això fa trontollar el negoci.

CAPÇALERA JUNY 2012

també ha afectat la circulació de notí-

15


CRÒNICA

MITJANS NECESSARIS

ció professional que els mitjans privats.

En aquest punt de l’acte, el degà va in-

Perquè tota l’activitat dels mitjans au-

troduir el tema dels mitjans de comu-

diovisuals i del periodisme escrit

nicació públics. Giró va destacar que

només té sentit en funció dels recep-

aquests “tenen un paper necessari, in-

tors”.

eludible per a la societat, per a la de-

“Els receptors som els que tenim dret

mocràcia, per a la cohesió social i la

que ens serveixin aquests mitjans. No

vertebració del país, però dimensio-

ens interessa que uns altres facin negoci enviant-nos missatges que

“La transformació de la professió crea incertesa, desorientació i una problemàtica molt específica” (Josep Maria Martí)

no ens serveixen. Ens interessa que la nostra inversió en comunicació sigui rendible i no que ens embadoquin mirant coses que, al cap i a la fi, no ens por-

nats adequadament”.

ten enlloc. La idea dels mitjans públics

Puyal va compartir aquesta opinió i va

és la idea del servei i no pas del negoci

fer-se algunes preguntes. “Quin pro-

pel negoci. Encara que el servei no vol

blema hi ha perquè no estiguin ben di-

dir la cosa avorrida, sinó atractiva, que

mensionats? Per què hi ha milers de

ofereixi interès”.

persones treballant a mitjans públics

“El que passa és que els empresaris pri-

quan el podrien fer centenars de per-

vats, als quals convé anar posant la

sones en un mitjà privat? Quin pro-

bota sobre el coll de la pública, habi-

blema tenim els mitjans públics?

tuen l’espectador, particularment el de la televisió, a rebre el missatge

Joaquim Maria Puyal. Foto: J.M. Garzón

I els que en surten sacsejats són els pe-

“L’ofici, tal com l’hem conegut en els últims dos segles, s’està extingint. I els periodistes no en parlem” (Jaume Giró)

riodistes, els que són a dins de la capsa

de la banalitat, de la intranscendència, de l’estupidesa, de no sé quantes coses que no tenen cap interès. I això contradiu la idea essencial de divulgar missatges

del negoci i que abans ja tenien un

Doncs que l’autonomia de la gestió

interessants. Aquest accent sobre el

munt de condicionants”.

professional es veu encotillada per la

contingut és el que s’ha d’exigir tant

“Davant d’aquesta situació de sacseig,

pressió dels administradors públics

als públics com als privats. El que

què hem de fer els periodistes? Adap-

que massa sovint confonen la seva con-

passa és que els mitjans privats desvir-

tar-nos-hi. Aquesta és l’única sortida.

dició pública d’administradors amb la

tuen l’accent per la importància del

Adaptar-nos a les circumstàncies amb

seva condició de persones que pertan-

rendiment econòmic i els públics per

intel·ligència per fer que les nostres

yen a un partit polític”.

la importància de la pressió partidista

propostes siguin viables i competitives.

“Un altre aspecte que pressiona –va

dels polítics”.

I, naturalment, ajudar les nostres velles, renovades o noves empreses, perdamunt de tot, el que hem de tenir clar,

“L’única sortida és espavilarnos, ser polivalents en aquesta situació multimediàtica”

i hem de fer-ho tenir clar als nostres re-

(Joaquim Maria Puyal)

què també s’hi adaptin. Perquè, per

CAPÇALERA JUNY 2012

ceptors, és que sense un periodisme

16

I EL FUTUR? Sobre el futur de la professió, Giró va admetre ser “una mica pessimista” pel que fa a la televisió. “Com a mitjà està

més o menys lliure, responsable, iden-

prosseguir– és que, com que no hi ha

molt abocat, de manera pràcticament

tificat i capaç que avali la circulació de

un propietari que exigeixi uns resul-

irreversible, a ser el mitjà de l’entrete-

missatges, no està en joc la professió

tats, podem anar augmentant el dèficit,

niment. Està perdent el pes tant de la

del periodista, ni el negoci de la indús-

tirant de veta. (...) Els mitjans públics

credibilitat que, malgrat tot els canvis i

tria, el que està en joc és la democrà-

catalans necessitem gent competent,

avanços tecnològics, manté la ràdio. I,

cia”, va advertir Puyal.

capaç, que actuï amb la mateixa ambi-

d’altra banda, la televisió també té el


problema dels costos. En aquest moment més d’un 60% de la inversió publicitària és per a dues cadenes d’abast estatal amb un costos molt similars als de TV3”. “Sobre el futur dels diaris, –va prosseguir– no crec que s’acabin. Ara per ara, tenen una força a nivell de credibilitat i d’influència que encara no té Internet. La marca és molt important i la gent compra diaris. La gran crisi és d’ingressos publicitaris i d’unes estructures que estaven sobredimensionades i endeutades”. Per la seva part, Puyal va fer una reflexió en clau nacional. “ En el cas de Catalunya, els que ens entenem en català i tenim aquest univers simbòlic que conforma la nostra identitat col·lectiva, això implica una diferència entre nosaltres i els altres. No vol dir

La inauguració del cicle va omplir l’Auditori del CaixaForum. Foto: Jordi Nieva

que siguem millors o pitjors, sinó que tenim suficients elements per consti-

usen aquests símbols nostres? Quantes expliquen les coses en funció de les nostres claus i referències? Quantes

“La ciutadania ha de defensar els mitjans que els serveixen les seves claus, referències i continguts” (Joaquim Maria Puyal)

parlen en la nostra llengua? Quantes

nera. A nivell global, doncs, l’única sortida és la capacitat que tenim d’espavilar-nos, de ser polivalents en aquesta situació multimediàtica. I, naturalment, fer-nos necessaris,

ens expliquen el que ens amoïna? I qui

Puyal, però, va admetre desconèixer

imprescindibles, perquè la gent ens vin-

ha de defensar aquestes televisions

què li espera a la professió en el futur.

gui a buscar, perquè ens creguin perquè

que parlen en la nostra llengua i de les

“El que sé és que, des del meu punt

els donem informacions contrastades a

nostres coses? Qui ha de defensar-nos

de vista inconformista, no podem pen-

través de la plataforma que sigui. Per-

d’aquesta allau de missatges que ens

sar que allò establert com a clàssic, la

què les coses que els diem els siguin

ve de fora que ens colonitza simbòli-

inèrcia, durarà tota la vida. Ens han

útils. I perquè estan dites per algú ex-

cament? És una colonització diferent.

sacsejat el negoci i la societat. Tot ple-

pert, honrat, competent que, a més a

No ve per les armes, és molt més dis-

gat ens situa en un nou paradigma. So-

més, és rigorós i mereix la confiança

creta, però és un degoteig diari. I això

dels receptors”.

és una pura constatació de la realitat i

“I si convé hem de fer el que

està dit amb la fredor de l’observador científic”. “Les televisions tant vistes –va conti-

“Només avançarem si tenim un punt d’audàcia i superem les diferències que tant mal han fet a la professió” (Joaquim Maria Puyal)

nuar– no tenen aquesta aproximació

calgui per trencar les cotilles clàssiques que ens situen irremeiablement en una posició de desencís i pessi-

amb la nostra realitat quotidiana. Per

breviurà

capacitat

misme en la qual no avançarem.

això penso que la ciutadania ha de fer

d’adaptar-s’hi, d’imaginar el futur i

Només podem avançar si tenim un

una defensa dels mitjans que els ser-

d’intervenir sobre les idees dels indus-

punt d’audàcia i si entre tots plegats

veixen amb les seves claus, amb les

trials i d’ocupar espais en les platafor-

ens consolidem com a grup i superem

seves referències i amb els seus con-

mes mediàtiques. I això vol dir canviar

les diferències que tant mal ens han fet

tinguts”.

el xip, plantejar la vida d’una altra ma-

tantes vegades dintre la professió”.

qui

tingui

la

CAPÇALERA JUNY 2012

tuir un grup”. “La pregunta és: quantes televisions

17


E N T R E V I S T A A Imma Tubella, rectora de la UOC Imma Tubella té diferents perfils des dels quals analitza l’estat de professió: catedràtica de Comunicació, doctora en Ciències Socials, rectora de la UOC, exdirectiva de la CCRTV –on va formar

“Cal repensar la comunicació de nou” Jordi Rovira Fotos: Jordi Salinas CAPÇALERA- Com a catedràtica en co-

C- I els periodistes ens adonem del que

municació, com observa aquesta revo-

està passant?

lució de canvis constants?

Tubella- No, tot i que ara ho tenen més

Imma Tubella- Com a investigadora

clar que abans. Fa tres o quatre anys

part del Consell

observo una equivalència amb la socie-

tenia discussions amb periodistes que

tat industrial. Els humans sempre obli-

em deien que no era periodisme si no

d’Administració–,

dem el passat, però estic revisant

hi havia contrast de la informació. Però

experta en teoria de la

discursos d’aquella època i m’adono

abans hi havia quatre grans agències de

que, arran de l’impacte que va suposar

notícies i a les meves classes de Teoria

comunicació i del món

la impremta, els teòrics universitaris

de la Comunicació demostrava que

deien el mateix que ara diuen de la Vi-

guerres com la d’Iran-Iraq no havien

audiovisual...

kipèdia. I els discursos dels sociòlegs

existit informativament. Això és con-

que analitzaven la societat industrial

trast? És cert que a Internet hi ha molta

Actualment, té una visió externa però crítica i implicada, la d’una persona que fa temps que denuncia

també eren molt semblants al que ara

porqueria, si bé cadascú ha de trobar

diuen de la comunicació.

els propis sistemes de contrast. La gent

C- Una comunicació cada cop més pre-

dels quals ja saben de quin peu calcen.

té detectats blocaires que els agraden i sent a la societat. Tubella- Com que hi estem immersos,

C- De veritat creu que la gent té aquest

no ens adonem que, actualment, la co-

coneixement de la blocosfera?

municació ho és tot i que, en aquest sen-

Tubella- I de veritat creus que la gent

tit, cal repensar-ho de nou. Som en un

sap filtrar un diari?

certs errors i que,

món on la comunicació ocupa un lloc

enmig de la

molt més central del que nosaltres ens

C- No, però entenen que aquella infor-

pensem i que afecta molts àmbits de les

mació ha estat contrastada.

transformació del Periodisme, no es mossega la llengua.

nostres vides. Però com que molts cops

Tubella- Potser són capaços de saber

això no ho tenim en compte, ens equi-

de quin peu calça el diari, però no de fil-

voquem. De la mateixa manera que

trar el que no els diuen. I els periodis-

tampoc no estem tenint en compte l’im-

tes saben que és quasi més important el

pacte de les tecnologies en la comuni-

que els mitjans no diuen que no pas el

cació i llavors passa que a l’escola

que diuen. En canvi, a Internet es pot

seguim volent fer les coses com s’han

arribar a trobar el que no es diu als mit-

estat fent al llarg de cinc-cents anys,

jans. Potser es dóna sota un filtre molt

mentre que els alumnes estan inter-

esbiaixat, però com a mínim saps que

pel·lant el paper del professor.

alguna cosa està passant. Si als anys vui-


Imma Tubella, a més de rectora de la UOC, és experta en temes de comunicació i de la indústria audiovisual.

tanta Internet hagués estat desenvolu-

van equivocar, ja que això tan sols ha

van preguntar quants treballadors te-

pat com ara hauríem tingut informació

allargat l’agonia.

níem. “Mil”, vaig respondre orgullosa.

de blocaires iranians i iraquians.

“Quina desgràcia, senyora”, em van dir.

Aquesta és la diferència. Hem de saber

C- Parlem del model de negoci dels mit-

que disposem d’aquesta eina i tenir-la

jans públics. L’1 de desembre vostè es-

Channel4, amb dues-centes persones. I,

en compte. Menyspreant-la i mirant cap

crivia a La Vanguardia que TV3 és un

a partir d’allà, deien, ja es crearia una

a una altra banda no l’arreglem, sinó

mitjà de “dimensions inexplicables”.

indústria al voltant. En aquell moment,

que encara fem que sigui més salvatge.

C- Ara el problema dels diaris no són

vaig pensar que estaven equivocats i

“TV3 és absolutament insostenible. No voldria ser a la pell de l’Eugeni Sallent”

els lectors, sinó la publicitat. Tubella- El problema és el model de ne-

vaig seguir dient per tot el món que érem una televisió potent, amb dos canals i no sé quants treballadors. Però hi he pensat contínuament en allò que van dir. Perquè si bé és cert que al voltant

Tubella- En l’article, explicava com em

de TV3 s’ha creat tota una indústria

goci. Fa anys que discuteixo amb res-

va traumatitzar, quan el 1984, el dia de

–una molt bona notícia– la televisió

ponsables de diaris. Si al principi

la inauguració dels estudis de Sant Joan

també ha anat creixent com un mons-

s’haguessin adonat que calia canviar el

Despí, vaig fer un passeig amb els ger-

tre. Vam imitar els grans monstres pú-

model de negoci, segurament estarien

mans Hanna, dos consultors nord-ame-

blics com TVE o la RAI quan no calia.

molt millor. Van trobar una fórmula re-

ricans que havien fet el projecte de

I això és bo? No, és fatal, perquè des del

partint cassoles, paelles i ganivets. Es

TV3. En un moment determinat, em

punt de vista de model de negoci són

CAPÇALERA JUNY 2012

Internet té un gran poder entre els més joves. Es llegeixen més diaris que mai!

Ells defensaven un model com el de

19


Tubella critica l’excés de “seguidisme” d’Espanya en moltes coses, com en el model audiovisual dels mitjans públics.

empreses ruïnoses. I ara el que tenim és

la RAI, van fer una vaga a la japonesa

d’Administració, si bé el meu càrrec era

una cosa absolutament insostenible.

i tothom que tenia un contracte es va

producte del debat de l’audiovisual pro-

presentar a la seu de la cadena. Va ser

tagonitzat per en Maragall i en Trias, el

C- I ara s’han de prendre decisions trau-

un caos, hi havia el doble de gent que

debat de l’audiovisual que crec que és

màtiques.

de despatxos i taules. Hi havia gent que

el correcte. D’allà, va sortir-ne un com-

Tubella- Jo crec que sí. La veritat és

cobrava de la RAI i que ningú coneixia.

promís de reformar la llei i un Consell

que no voldria ser a la pell de l’Eugeni

Posaria les mans al foc que aquí ens

d’Administració format per professio-

Sallent, tot i que crec que és la persona

passa el mateix.

nals independents del qual vaig formar

que ara es necessita allà, una persona

part.

que posi una mica d’ordre de la manera

C- A part del model de negoci, un altre

més racional i intel·ligent possible. Però

debat als mitjans públics és la politit-

C- Però ara s’ha tornat enrere.

gran mitjans públics també han fet

zació. Vostè mateixa va estar al Consell

Tubella- Hem fet un pas enrere impressionant. Jo vaig tenir l’e-

grans transformacions. A la BBC, van acomiadar cinc mil persones sense problemes, perquè ho van fer facilitant-los formació, ajudant-los a crear les seves pròpies empreses amb les quals es van

“La reforma de la Corporació del Tripartit era de jutjat de guàrdia. El Consell d’Administració eren els caps de comunicació dels partits!”

CAPÇALERA JUNY 2012

20

part d’un Consell d’Administració de professionals independents, a més d’un polític de cada partit. Durant quatre

comprometre per contracte a comprarlos serveis durant uns anys, etc.

norme privilegi de formar

d’Administració de la Corporació.

anys, totes les decisions del Consell –ex-

Tubella- La politització d’un mitjà pú-

cepte quan vam donar la nostra opinió

C- Això es pot fer en època de vaques

blic és la del Consell d’Administració. I

sobre el futur director general– es van

grasses...

això és el que marca la llei i suposo que,

prendre per unanimitat. Però després

Tubella- Nosaltres ho hauríem hagut

en el moment de la creació de la Cor-

es va tirar enrere i el Tripartit va fer la

de fer quinze anys enrere, el temps que

poració, va ser un peatge que es va

reforma de la llei amb una composició

fa que predico i observo tot això. Però

haver de pagar per aconseguir la una-

del Consell d’Administració que era de

no perquè jo sigui més intel·ligent que

nimitat. El peatge era un consell a la ita-

jutjat de guàrdia. Eren els caps de co-

els altres, sinó perquè he realitzat re-

liana: repartit per quotes de partits.

municació dels partits! Aquesta politit-

cerca comparada. Als anys vuitanta, a

Aquest és l’error. Jo he estat al Consell

zació és la base de tot plegat perquè els


mitjans públics han de ser una eina im-

i castellà per tot l’estat per evitar que

portant, no pas per al Govern sinó per

ho comprés i emetés TVE. I això s’ha

cas tan sols del mercat, però és que no

al país. D’això és del que parlava la

explicat poc. Per tant, a Catalunya qui

estem parlant del que convé al mercat,

meva tesi.

volia veure la segona temporada de Da-

sinó a la societat. I si pensem en termes

llas havia de fer-ho en català per TV3.

de societat, potser planificaríem les

C- Tesi que se centrava en comunicació

coses d’una altra manera. Una societat

i identitat a TV3.

C- I la Sue Ellen va ser un “pendó”.

Tubella- Demostrava com, un parell

Tubella- Al País Basc, encara va ser pit-

d’un 63% a un 97%. També parlava de teories que defensen que tan sols certes

“Vam comprar els drets en català i castellà de Dallas per tot l’estat per evitar que ho emetés TVE”

Comunicació. Tubella- Nosaltres fem Comunicació perquè jo vaig insistir-hi moltíssim. Creia que havíem de fer un tipus de comunicació pen-

accions molt contundents provoquen aquests canvis brutals en el coneixe-

jor perquè en JR demanava, en basc, un

sada, sobretot, per als mitjans digitals,

ment lingüístic. Però tot allò va ser pen-

patxaran en lloc d’un whisky! Però

tot i que no era partidària d’un grau,

sar i repensar, i jo vaig participar-hi

entre Dallas i el futbol vam aconseguir

sinó d’un segon cicle i, actualment, seria

amb la trampa que vam fer a la pro-

un gran salt de comprensió de la llen-

partidària d’un màster. És una aberra-

ductora Lorimar al comprar-los Dallas.

gua. Això és pensar en termes nacio-

ció que Periodisme o Comunicació Au-

C- Quina trampa?

nals, d’utilització dels mitjans públics

diovisual siguin un grau. Però llavors jo,

per construir un imaginari, etc. El pro-

que era vicedegana, no vaig triomfar

Tubella- Havíem vist l’èxit brutal a

amb la idea del segon cicle, entre

TVE de la primera temporada de Da-

altres raons perquè suposo que

llas. Es buidaven els bars! Així que vam anar a Lorimar a comprar-los la segona temporada. I quan ens van dir que TVE encara no els havia pagat la segona tem-

“És absurd que totes les universitats vulguin tenir algunes carreres com Comunicació Audiovisual” blema és que tot el que vam fer per la

Imma Tubella (La Bisbal d’Empordà, 1953) Catedràtica de Comunicació, doctora en Ciències Socials i rectora de la UOC des del 2005. Va ser directora d’Estudis i Continguts de la CCRTV (19952002) i defensora del lector d’El Punt (2004). Com a docent, ha impartit Estructura del Sistema Audiovisual (UAB) i Teoria de la Comunicació (URL i UOC). Ha estat membre del Consell d’Administració de la CCRTV i del Comitè Europeu de l’European Association of Regional Television. Ha publicat nombrosos llibres i articles.

C- Encara que no fos un segon cicle, seguiríem tenint milers i milers de joves periodistes que

porada vam comprar els drets en català

Perfil

hi havia molta demanda.

no poden accedir al mercat laboral.

llengua no ho vam fer amb els contin-

Tubella- Sí, i això no pot ser. El primer

guts, amb els quals ens vam relaxar. Hi

que hauríem de fer seria coordinar-nos.

havia gent com en Puyal que feien con-

Tothom vol carreres com Medicina, Ve-

tinguts nacionals i que tenia les màxi-

terinària, Comunicació Audiovisual, etc.

“En el model universitari, també estem fent “seguidisme” d’Espanya, com en tot”

que Lleida, Girona, Vic, etc. tin-

I això és absurd. Sóc partidària guin una universitat, encara que hi hauria d’haver un organisme central, com a la Universitat de Califòrnia, on estan representats mes audiències, però n’hi havia altres

els responsables de les universitats i on

que no van fer-ho tan bé.

tots junts parléssim en clau de sistema, d’economies d’escala, del mapa univer-

C- Parlem de la universitat. Hi ha set

sitari. No es tracta tant de parlar en

facultats catalanes que imparteixen Pe-

clau de mercat, sinó d’evitar les bosses

riodisme. Sovint es relaciona l’excés de

d’aturats de diferents professions, d’a-

llicenciats amb la precarietat.

daptar l’oferta, etc. I en canvi no ho

Tubella- Com a rectora he reivindicat

estem fent. Al contrari, en el model uni-

discutir el mapa, sobre quins estudis

versitari també estem fent “seguidisme”

calen. Hem de buscar un equilibri. Els

d’Espanya, com en tot.

CAPÇALERA JUNY 2012

entendre el català havia augmentat

amb només periodistes no va enlloc. C- Però la UOC té un grau de

d’anys després que TV3 comencés a emetre, les persones que asseguraven

anti-Bolonya diran que no es pot fer

21


R E P O R TATG E

Més de mil paraules era el valor que li havíem donat a una imatge. Quant valen, aleshores, les imatges en moviment i amb so? Els vídeos que mostren un gol de Messi,

Vídeos: el nou llenguatge universal Carme Escales Fotos: Oriol Clavera

la captura i mort de

“El periodista amb llibreta i bolígraf

els periodistes de la secció en línia en-

està pràcticament extingit”. L’afirma-

carregats de fer vídeos, durant els ro-

Moammar al-Gaddafi

ció, formulada per Roger Cassany, no

datges. La major part de la redacció

és una sentència de mort, sinó de canvi.

d’aquest diari ha seguit el curs d’Adobe

o una desfilada de

Cassany no invalida el periodista amb

Premiere. “És el programa d’edició de

llibreta i bolígraf però, en el temps ac-

moda situen el lector

vídeo estàndard actual. Té integrat Pho-

tual, el dibuixa clarament com a pro-

toshop, animació i edició de text”, ex-

de diaris digitals a primera línea dels fets, i de les emocions. Aquest valor afegit està canviant la manera de treballar a les redaccions dels diaris, de preparar

fessional incomplet, amb prestacions

plica Ricard Fadrique, responsable de

insuficients per a un periodisme que as-

vídeos d’Elperiodico.com i professor

pira a respondre a les necessitats dels

d’Audiovisual en el màster de Perio-

lectors actuals i dels que vénen.

disme Digital de la Universitat Oberta

“Avui, el periodista ha de tenir el cer-

de Catalunya (UOC). “Avui el vídeo és

vell entrenat amb habilitats multimè-

indispensable per a qualsevol web”, as-

dia”, considera. Cassany, professor

segura. “I cal entendre el videoperio-

associat de la Universitat Pompeu

disme com una altra professió, i això

Fabra (UPF) –on imparteix l’assigna-

no tothom ho entén”, afegeix.

tura de Televisió en el curs de Prio-

“El vídeo ha de tenir intenció. No ha de

disme Integrat– és també Cap de

durar més de quatre minuts. Ha de por-

Redacció de Vilaweb, on s’ha pres una

tar elements d’ajuda a la comprensió,

petita excedència per desenvolupar

com subtítols o informació comple-

una tesi doctoral (“Les especificitats

mentària. Cal que els plans siguin curts,

dels vídeos periodístics a Internet”).

perquè l’usuari veu aquests vídeos ha-

les classes per a futurs

Cassany estudia com canvia la manera

bitualment en pantalles petites”, deta-

periodistes i de pensar

de fer periodisme de la mà dels vídeos.

lla

“És fascinant perquè no existeix encara

responsable editorial de La Van-

el periodisme.

Enric

Sierra,

sotsdirector

i

una teoria absoluta”, afirma. També de-

guardia.com. “Abans de realitzar una

fensa la importància de “trencar les re-

notícia –afegeix– cal pensar si pot anar

ticències a no parcel·lar les funcions del

o no acompanyada d’un vídeo”. “Tot el

periodista i, sobretot, a no fer-ne només

que sigui espectacular té sentit fer-ho

una lectura de reciclatge o de precarit-

en vídeo. No funcionen els vídeos de re-

zació laboral pel fet de dotar el profes-

portatges en què has de tirar molt de

sional d’aquesta versatilitat. Cal una

plans recurs, per exemple en temes d’e-

mentalitat integrada”.

conomia. En canvi, les històries huma-

Des de fa un temps, els fotògrafs d’El

nes, ben narrades, guanyen molt en

Periódico de Catalunya acompanyen

vídeo”, afirma Cassany. “I s’ha de tenir


Les noves eines digitals, com els iPad, permeten un augment del consum dels vídeos dels diaris on-line.

sempre en compte el repte de la multi-

Aquest diari, amb seu a Madrid, és un

dia, fins a llargs formats, com docu-

pantalla. Els vídeos es visionaran

diari digital en què els continguts au-

mentals de diversos capítols d’una

també en telèfons mòbils. Per tant, mi-

diovisuals són “una prioritat absoluta,

hora”, afegeix Fernández, gran consu-

llor prescindir de panoràmiques i can-

una aposta clara que difícilment es fa

midor de vídeos d’arreu.

vis de llum i colors innecessaris, per a

en altres mitjans”. Fernández justifica

“Per a mi és un format necessari i un

una millor comprensió de la imatge”,

la distinció del seu mitjà perquè “a

viatge molt estimulant en una selva

afegeix el periodista de Vilaweb, on fan

Lainformacion.com es pot treballar

d’estils”. Així defineix Fernández una

de quatre a cinc vídeos per setmana.

amb temps, amb molt bon material i re-

conquesta que no tots els països estan

“El vídeo pot funcionar de manera in-

fent a la mateixa velocitat. “A

dependent, sense necessitat de cap text

Espanya, es té por a la innovació

sigui un vídeo recurs d’acompanyament de la notícia o reportatge. Amb tot, els

En l’actualitat, s’han convertit en una eina indispensable per a qualsevol web informatiu

vídeos han de parlar per si mateixos, se-

audiovisual, potser perquè els nous formats demanen temps i la cultura en línia espanyola és la de la pressa, la immediatesa i la

guir un guió amb inici i final, i tenir

cursos. Es dóna prioritat als temes en

set de clics”, afirma Fernández. “Però,

plans de recurs”, indica Fadrique. “Una

els quals el llenguatge audiovisual esti-

la recerca de mercats també haurà de

peça audiovisual ben feta té un gran

gui justificat, al marge de la secció a la

passar per aquest format. Només hem

poder informatiu i didàctic”, considera

qual pertanyi la informació”, explica.

de fer una ullada a altres països per ado-

Miguel Fernández, realitzador de ví-

“Fem tot tipus de vídeos, des d’infogrà-

nar-nos que en els grans mitjans, i en

deos de Lainformacion.com.

fics a vídeos que s’editen en un mateix

webs independents, s’estan fent grans

CAPÇALERA JUNY 2012

al costat o bé, cosa més habitual, que

23


R E P O R TATG E

Les finestres del QR El Periódico aplica aquests codis de barres per incrementar els continguts des del mòbil Nascut al Japó, com a sistema d’em-

ció allà on sigui el lector del diari, sense

qualitativa, cal que a les redaccions es

magatzemament i localització ràpida

necessitat d’ordinador.

desenvolupi l’aliança entre periodisme

d’informació tècnica sobre recanvis de

“Hi ha moltes experiències de QR en

tradicional i continguts audiovisuals i

Toyota, el QR (quick response) és un

publicitat, si bé en informació perio-

de web.

codi de barres que guarda informació i

dística, no. A nivell mundial, als diaris

En aquest sentit, a El Periódico, la in-

en permet la lectura immediata mit-

actuals encara no s’està aplicant de ma-

troducció del QR va néixer juntament

jançant una aplicació informàtica. Des

nera sistemàtica. Aquí –a part del Pe-

amb un informatiu que, de dilluns a di-

del 29 de febrer, El Periódico de Cata-

riódico–, només el Segre i el Què!

vendres, a les 15.00 hores, rescata en

lunya insereix QR a les pàgines en paper com a porta d’accés a l’amplia-

cinc minuts les notícies més

A part del diari del grup Zeta, només el Segre i el gratuït Què! utilitzen aquests tipus de codis

destacables. Així, el vídeo de

una notícia o reportatge en la versió en

l’utilitzen”, explica el periodista Xavi

codi, les visualitzacions de vídeos al Pe-

paper és accessible a través d’aquest

Casinos, impulsor del QR a El Perió-

riódico s’han multiplicat molt. Actual-

codi.

dico de Catalunya i autor del llibre –en-

ment, el que menys visualitzacions té,

ció de la informació publicada. Des d’un telèfon intel·ligent (smartphone) o tauleta tàctil (tablet) o PC, qualsevol

l’informatiu es pot veure des d’un telèfon, gràcies precisament a un codi QR.

contingut addicional adossat (lincat) a

“Des de la implantació del

Mitjançant una aplicació gratuïta, la

llestit, però encara no publicat–, Claves

en comptabilitza unes 200. Alguns, en

pantalla digital se situa davant del QR,

para reinventar los periódicos.

seccions com Esports o Economia, es

un jeroglífic bidimensional, i, automà-

Perquè iniciatives com l’aplicació dels

mouen entre 3.000 i 4.000 i algun cas

ticament, apareix el contingut comple-

codis QR tinguin una gran volada, i

ha arribat a 14.000. El balanç és im-

mentari del tema en paper. Pot ser un vídeo, un estudi més exhaustiu, taules estadístiques o notícies relacionades, el fet és que la unió del codi i del telèfon intel·ligent permet ampliar la informa-

pressionant”, afirma Casi-

“Des de la seva implantació, les visualitzacions de vídeos s’han multiplicat. En algun cas ha arribat a 14.000” (Xavi Casinos)

nos. Són complements, que no suplantacions, en l’actual model periodístic que tracta de nedar i guardar la roba,

mantenint, per una part, les disciplines periodístiques tradicionals i, per l’altra, sent actiu als suports digitals, amb el gran repte de recollir ingressos de la sembra en aquest darrer camp. “Els codis QR són un valor afegit al paper. Els diaris han de veure el paper, més que mai, com una inversió, no com una despesa”, assegura Casinos. “El paper conserva el valor de la marca, per això penso que no desapareixerà”, afegeix qui adverteix, però, que “per aplicar bé un nou model de negoci, els mitjans de comunicació no es poden desfer del personal”. Un usuari utilitzant un codi QR d’El Periódico de Catalunya. 24


El web de La Vanguardia compta amb una secció de Producció pròpia formada per sis redactors –un d’ells a la imatge– i dos tècnics.

apostes per la informació audiovisual

gularment accedir al web des dels telè-

Digital. “Som en una societat cada cop

de qualitat, ben treballada i explotada.

fons. Aquest llenguatge és molt més

més visual, en la qual, la cultura del vi-

El llenguatge audiovisual forma part

usat, doncs, que l’anglès, la llengua més

deoclip incrementa la sensació de cul-

del futur necessari de qualsevol diari.

popular al món”.

tura

ràpida

i,

en

aquest

allau

L’exploració de formats audiovisuals a

“La capacitat d’atracció dels vídeos és

d’informació, facilitada per Google, allò

penes comença, i és una tendència mun-

immensa. Un vídeo explica molt més i

que ens entra pels ulls, que desperta les

dial en creixement”, conclou.

ajuda a captar visites i audiència, i per-

nostres emocions, és més fàcil que capti la nostra atenció”, diu Frederic

El periodista nord-americà Dave Marash, en l’article Fade to black –publicat a la Columbia Journalism Re-

S’ha de tenir sempre en compte el repte de la multipantalla, perquè també es visionaran en telèfons mòbils

view– ho diu ben clar: “Per primera vegada en la història, la humanitat des-

Porta, columnista d’El Punt Esportiu i assessor en comunicació d’empreses i empresaris. “Un gol no te’l poden explicar. Potser que, finalment, els diaris acabin

met traspassar la informació periodís-

sent diaris d’anàlisi i opinió dels fets

envolupa un llenguatge universal: el

tica a les xarxes socials amb molta

que has conegut ja directament a través

vídeo. La gent ara es comunica amb el

facilitat. Als ciberdiaris, el vídeo és una

del telèfon mòbil, perquè l’ús de les

vídeo, a través de dos bilions d’ordina-

peça clau”, explica Josep Lluís Micó, di-

noves tecnologies ja no té fre, és com

dors i més d’un bilió i mig d’aparells de

rector del grau de Periodisme de la Uni-

l’explosió del big bang. I tinc la sensa-

televisió. I, el 2013, podrem afegir-hi un

versitat Ramon Llull i codirector de

ció que els mitjans van donant pals de

altre bilió de persones que podran re-

Digilab, el Laboratori de Comunicació

cec enmig d’aquesta explosió”, afirma.

CAPÇALERA JUNY 2012

LLENGUATGE UNIVERSAL

25


R E P O R TATG E

per les cadenes de televisió tradicionals als Estats Units. No hi ha punt de comparació. Això canviarà amb el temps, encara que de manera gradual”, opina Ann Cooper, professora de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Columbia i directora del seu Broadcast Program. “Gravar i editar un vídeo de seguida suposa dues hores de feina per a un redactor, com a mínim, així que, en el nostre cas, sí que condiciona com es gestionen els recursos per cobrir l’actualitat, si bé és un contingut que hi aporta valor. El mercat de publicitat en vídeo està en franc creixement i es paga fins a deu vegades més que els emplaçaments tradicionals. Les agències i les empreses comencen a valorar-lo més per la seva Taula d’edició de vídeos de la redacció d’El Periódico de Catalunya.

efectivitat a Internet i als suports mòbils”, explica Clotet. “A LV.com vam fer una aposta per la pro-

RIQUESA INFORMATIVA

el text no perd, sinó que guanya. Si ex-

ducció de vídeo, des de l’inici de l’any

“A La Vanguardia.com, on es fan uns

pliques el cas Urdangarin, pots adjuntar

2007, creant una secció pròpia amb re-

quaranta vídeos de producció pròpia

vídeos amb declaracions i, fins i tot, el

cursos materials i humans. Tal com al-

cada setmana, introduir aquest format en

PDF amb les vint pàgines de la resolució

guns estudis acadèmics van destacar,

el disseny informatiu del diari ha permès

del jutge, cosa que no podries publicar

gràcies a aquesta aposta LV.com és el

incorporar un nou rol a part de la redac-

mai en un diari en paper. El vídeo no

diari en línia d’Espanya (entre els cinc

ció, i per donar feina a periodistes”, ex-

s’ha de veure com una competència del

primers d’audiència) amb més producció

plica Sierra. La redacció del web de La

text, sinó com a reforç”. Tampoc com una

pròpia de vídeo. Aquest format informa-

Vanguardia té una secció de Producció

competència per a les televisions? “Pa-

tiu, a banda d’ajudar a presentar la in-

pròpia formada per sis redactors i dos

radoxalment, de vegades el visionat dels

formació diferent, s’adequa a les

tècnics, mentre que 8tv té els seus propis

preferències dels usuaris d’Inter-

equips de realització de vídeo i, diària-

net i és un suport més que podem

ment, LV.com i 8tv es comuniquen per valorar si intercanvien vídeos. Els vídeos aporten valor i permeten enriquir la cobertura informativa amb so i

Es preveu que encara siguin més importants pel creixement previst de les tablets, dels telefons i de les smart TV

moviment. “Donen més immediatesa i

CAPÇALERA JUNY 2012

sensació de proximitat al lector que no

26

monetitzar amb la incorporació de publicitat o l’esponsorització de programes”, explica Sierra. “A Lainformación.com, tenim una mitjana de 18.000 visites diàries

vídeos als diaris digitals o, que has vist al

als nostres vídeos i, alguns, n’han tingut

pas una imatge fixa”, afirma Abraham

mur del Facebook, propicia més el con-

200.000”, informa Fernández. “Espero

Clotet, cap de producte d’Sport.com, on

sum de les mateixes imatges en la televi-

que més tard o més d’hora, els mitjans

es fa un vídeo al dia. “El vídeo guanyarà

sió. No sempre s’ha de veure com una

s’adonin que la excel·lència audiovisual

quota en el futur més immediat amb la

competència”, considera Micó. “Les te-

porta, conseqüentment, un bon balanç

previsió del creixement de la tauleta tàc-

levisions encara expliquen històries noti-

entre ‘clics’ i prestigi”, afegeix.

til (tablet), així com del telèfon i de la TV

ciables en vídeo molt millor que els

Si més no, la irrupció del vídeo a les re-

intel·ligent (smart TV), preveu Clotet.

mitjans que tradicionalment han explicat

daccions és una manera de tornar a sor-

“La llibertat narrativa del vídeo en xarxa,

les històries només en paper. Només s’ha

tir al carrer, anar directes a cercar les

que encara s’està explotant, és, periodís-

de fer un cop d’ull als vídeos del New

fonts i, tal vegada, despertar o retornar

ticament, altíssima”, apunta Cassany. “I

York Times i comparar amb els produïts

al periodisme emocions perdudes.


UN CAFÈ AMB Javier Darío Restrepo i Salvador Alsius El 16 de maig, Javier Díaz Restrepo, de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano, va impartir la conferència “Els nous dilemes ètics”

“Per ser lliure, primer s’ha de ser independent” Jordi Rovira Fotos: Jordi Salinas

dins el programa de

CAPÇALERA- Sempre es diu que “la veritat és la primera víctima de les guer-

cia professional.

xerrades que, sota el

res”. L’ètica també seria víctima de la

Restrepo- Sí. Les crisis provoquen la

crisi econòmica al provocar més preca-

disminució o pèrdua del salari. Així que

títol “Futur”, organitza

rietat i més pressions polítiques i eco-

hi ha una major dependència i cadascú

nòmiques a les redaccions?

ha de determinar si aquestes depen-

el Col·legi de

Javier Darío Restrepo- En realitat la

dències van molt lligades o no al salari.

Periodistes. L’acte, presentat per Salvador Alsius, director dels estudis de Periodisme de la UPF i, com Restrepo, expert en temes ètics. En aquesta conversa a

C- I, per tant, hi ha menys independèn-

víctima no seria tant l’ètica com els pe-

Per tant, si sumem totes aquestes cir-

riodistes mateixos, pels quals tot es

cumstàncies, ens adonem que la princi-

torna confús, com els passa als ciuta-

pal víctima és el periodista, el treball

dans. Per tant, la professió és molt més

del qual s’ha tornat molt més complex.

exigent per diferents circumstàncies. En

I, indirectament, la veritat és cada cop

temps de pau, un pot confiar relativa-

més difícil d’obtenir i de processar.

ment en les seves fonts. En canvi, en

Salvador Alsius- Jo respondria en ter-

temps de conflicte –ja sigui ètic, polític

mes similars. A vegades, he utilitzat l’ex-

o econòmic– no pots confiar en ningú i

pressió remolí, quan ens referim a com

el periodista es veu obligat a confirmar

d’inesperat va resultar per a la profes-

tota la informació, cosa que representa

sió el procés accelerat de concentració

molta més feina.

empresarial. Hi ha altres remolins, com

D’altra banda, en temps de crisi la in-

el de les noves tecnologies i el de la vo-

formació es torna molt més sensible i

racitat accelerada i exponencial dels

desperta reaccions imprevistes. Perquè

partits polítics per controlar la infor-

dues bandes, ambdós

per una part els governants són molt

mació. Ara s’hi suma el remolí de la

reflexionen sobre

més susceptibles a les informacions, ja

crisi. Com que, a més, no operen en la

que se senten acusats i responsabilitzats.

mateixa direcció, sinó que actuen quasi

els dilemes entorn de l’ètica periodística en un moment de crisi econòmica.

Per una altra part, la ciutadania també

aleatòriament, el resultat és que el pe-

és molt sensible perquè té por de tot, hi

riodista és una mena de titella enmig

ha incertesa i qualsevol informació pot

d’aquests remolins i està desorientat. I

acabar provocant errades de les perso-

davant d’això hi ha algun lloc on agafar-

nes o determinades actituds agressives.

se? Doncs sí, perquè des d’alguns sec-

I, a més, la vida del periodista es com-

tors socials es reclama la presència de

plica perquè hi ha la possibilitat que

periodistes íntegres que expliquin el

aquest depengui econòmicament tant

que està succeint, tal com passava a la

d’entitats, institucions com de determi-

Transició, perquè fem una mica de jus-

nades instàncies.

tícia enmig de tanta injustícia.


Javier Darío Restrepo i Salvador Alsius van debatre sobre ètica en la professió per la revista CAPÇALERA.

C- Parlem, doncs, del remolí de la crisi

viuen amb certa vergonya perquè té a

que no pot haver-hi un cirurgià amb

econòmica. La major precarietat im-

veure amb la seva dignitat, ja que al-

Parkinson, no pot haver-hi un perio-

plica menys ètica?

guns no saben ni com pagar el menjar

dista sense independència. Si el perio-

Restrepo- La independència ve donada

per a la família. Se senten indignes amb

dista aconsegueix distanciar-se dels

per l’exercici professional del perio-

els seus perquè entenen que no han

diferents poders, està creant les condi-

dista. El periodista capta que té menys

complert el seu rol amb ells. I també se

cions per a la seva independència. Però

espai per a la seva acció perquè ara l’o-

senten inermes perquè no disposen

hi ha un darrer element.

cupen una sèrie d’interessos aliens. Per

ha de ser independent. La independèn-

“En època de crisi, la veritat és cada cop més difícil d’obtenir i de processar”

cia és un pas previ a la llibertat. Es crea

(Javier Darío Restrepo)

És per això que, si vol ser lliure, primer

C- Quin? Restrepo- La independència de la por. A Llatinoamèrica, són comuns els periodistes amenaçats. Ja sigui ell o la família. I ho ha

en les condicions de la llibertat. I hi ha dependències externes, com els diners,

d’armes contra aquells que els volen

d’afrontar, a no ser que deixi la profes-

i altres d’internes. A l’Amèrica Llatina,

manipular. Per això, sovint, veuen al po-

sió. Però hi ha una última dependència,

la major limitació per la llibertat d’in-

lític que vol “comprar” els seus serveis

com és la de l’arrogància professional.

formació són els salaris baixos. Aquesta

com un salvador. I és llavors quan el pe-

El taló d’Aquil·les dels periodistes és

limitació no la supera ni la pressió dels

riodista es torna subornable. Per tant, si

que estem molt convençuts de la nostra

governs i dels grups armats, que és es-

no és independent econòmicament, té

importància personal. I això ens lliga de

poràdica, mentre que els salaris baixos

tot d’obstacles per a l’exercici de la pro-

mans perquè llavors les nostres accions

són constants. I els periodistes això ho

fessió. Perquè de la mateixa manera

estan limitades per l’engrandiment del

CAPÇALERA JUNY 2012

tant, ha de buscar i crear aquest espai.

29


teix. Per tant, ningú pot obligar a ser ètic, sinó que un l’adopta en l’exercici de la llibertat personal. Els reguladors externs treuen l’essència a l’ètica. Per això no accepto els “tribunals ètics”. I el paper dels codis deontològics és pedagògic i mnemotècnic per consultar en moments de dubte, com una brúixola.

“No pot haver un cirurgià amb Parkinson ni un periodista sense independència” (J.D.Restrepo) Alsius- Estic d’acord amb el que diu en Javier encara que, al mateix temps, em temo que pugui ser malinterpretat. Estaríem d’acord quan parla de “tribunals”, però no sé si en la seva reflexió hi inclou els consells de la informació com el Press Council britànic o el nostre Consell de la Informació (CIC). Sospito que no és així, perquè potser la Restrepo recorda que l’ètica l’adopta cadascú en l’exercici de la seva llibertat personal.

imatge dels “tribunals ètics” a Llatinoamèrica era la d’una mena de “sane-

CAPÇALERA JUNY 2012

drí” periodístic que aplicava el codi

30

jo. I, així, es perd tota la independència

seus periodistes fidels ben recompen-

deontològic i fins i tot expulsava gent

per donar-li importància a altres coses.

sats. Per tant, més que queixar-nos

dels col·legis professionals. En canvi,

Alsius- Voldria subratllar que estic

amargament de la precarització, ara és

molt d’acord amb tu, sobretot en el dar-

més important mirar si hi ha maneres

rer punt. La petulància és una de les

noves d’accedir a la professió que per-

coses que més mal fa a la professió i a la

metin nivells raonables d’independèn-

missió professional del periodista. I

cia professional i, al mateix temps, de

poca gent ho diu.

supervivència digna.

C- En època de crisi, el periodista èti-

C- L’ètica periodistica necessita de

cament responsable és una mena de re-

codis deontològics i organismes regula-

sistent que lluita contra un major

dors, o comença amb un mateix i ja

nombre de pressions?

n’hi ha prou amb l’autoregulació?

Alsius- Sí, és clar. Si bé hi voldria afegir

Restrepo- L’ètica, per la seva pròpia na-

que quan es parla de la precarització de

tura, és legislació sobre un mateix. Per

la professió cal distingir entre alguns pe-

tant, tots els elements externs són con-

riodistes que estan en precari i d’altres

traris a la natura de l’ètica. L’ètica és au-

que viuen molt bé. Massa bé per pensar

tònoma i qualsevol intent de regulació

que poden ser persones independents.

la convertiria en heterònoma i la faria

Però per això els paguen els mitjans. No

semblant a la llei. L’ètica no és una llei.

podem esperar que això canviï entre els

Les lleis necessiten organismes regula-

que ostenten el control dels mitjans per-

dors, policies que l’imposin, mentre que

què, mentre puguin, seguiran tenint als

l’ètica és una imposició sobre un ma-

Perfil Javier Darío Restrepo (Jericó, 1932) Periodista colombià expert en ètica periodística. Director del Consultori ètic de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano, on és mestre des de 1995. Va ser columnista i defensor del lector d’El Colombiano de Medellín. El 1985 i 1986, va rebre el Premi Nacional de Periodisme Simón Bolívar. El 1993, va rebre el Premi Nacional del Cercle de Periodistes de Bogotà. És autor de vint-i-dos llibres, entre aquests El zumbido y el moscardón així com Taller y consultorio de ética periodística.


consells com el CIC no van en absolut per aquest camí. Estem d’acord, doncs, que els codis no han de ser lleis i que, sobretot, tenen una funció pedagògica. Perquè tan sols té sentit parlar d’ètica periodística compartida, que supera el pla individual, en base a l’existència d’un dret humà reconegut com és el

“Alguns periodistes viuen massa bé per pensar que poden ser independents” (Salvador Alsius) dret dels ciutadans a una informació completa i veraç. A partir d’aquí, tota informació dirigida a satisfer aquest dret és ètica. I això es formula gràcies a uns codis deontològics, que veig com un contracte amb la societat. Per això destaco que en els consells de la informació s’hi incloguin representants de la societat. Als estatuts del CIC s’estableix que hi ha d’haver més representants de

Alsius creu que la petulància és un dels grans problemes de la professió.

la societat civil que no pas periodistes.

Perfil Salvador Alsius (Barcelona, 1948) Periodista i sociòleg. Llicenciat en Ciències Econòmiques, Ciències de la Informació i doctor en Periodisme. Ha alternat la docència i l’exercici del periodisme (premsa, ràdio i televisió) i va ser degà del Col·legi de Periodistes. Actualment dirigeix els estudis de Periodisme de la UPF. És membre del Grup de Recerca en Periodisme, on dirigeix la línia d’investigació sobre ètica periodística. Ha estat investigador principal del projecte I+D “Ètica i excel·lència”. És membre del CIC.

C- Unes directrius.

nes que crea l’afecte. I respecte a les re-

Alsius- Sí, i no em sembla malament

lacions amb la nostra professió, quan

que s’expressin en forma de grans prin-

un periodista no és capaç de tenir un

cipis ni tampoc l’existència d’un orga-

compromís amb ell mateix, és quan es

nisme que ho interpreti, amb la

fa necessari defensar el bé comú amb la

condició que la societat hi tingui un

llei, ja que l’ètica no ha estat suficient.

paper preponderant. Ara bé, estic par-

Alsius- Dissenteixo amb en Javier quan

lant de coses molt diferents als clàssics

en parlar de la llei i l’ètica sembla refe-

tribunals que s’havien format antiga-

rir-se a camins divergents. Més aviat,

ment a Espanya i a Llatinoamèrica.

veig l’ètica com una mena d’atmosfera

Restrepo- Esclareix molt les coses pen-

d’un nucli dur que seria la llei, una at-

sar on acaba l’ètica i on comença la llei.

mosfera de valors que sovint estan sub-

Això ve a ser com la relació diferent

jectes a dubtes. En les qüestions en què

que un estableix entre el seu gos i el seu

la societat adquireix una seguretat sufi-

fill. La gent no tracta els gossos com a

cient, això cristal·litza en el nucli dur

fills. El gos obeeix a l’estímul o a la

que és el dret positiu. I el món de la co-

força, mentre que el fill obeeix a l’esti-

municació, molt nou i subjecte a molts

mació. Un és la llei i l’altra és l’ètica. La

dubtes, són poques les coses que han

llei s’imposa als mortals quan es com-

cristal·litzat en forma de llei. En aquest

porten com a gossos, mentre que l’ètica

sentit, no veig l’ètica i la llei com coses

li correspon als mortals quan actuen

divergents. Però estic completament

com a fills. Uns fills que estan moguts,

d’acord amb en Javier en què no es

precisament, per les obligacions inter-

poden barrejar l’una amb l’altra.

CAPÇALERA JUNY 2012

I també crec que els codis han de ser breus, com si fossin uns deu manaments.

31


DOSSIER ESPECIAL

El periodisme no s’està morint, està evolucionant. Com a part del procés, sorgeixen espècies noves de practicants de l’ofici: professionals que integren qualitat de continguts i més coneixement especialitzat dels

Nous temps, nous perfils professionals Lina Maria Aguirre-Jaramillo Fotos dossier: Sergio Ruiz Periodisme intel·ligent per a la intel·li-

ferenciació definitiva en la qualitat per

gència massiva. En lloc de baixar el nivell

trobar les millors oportunitats d’atreure

o d’acomodar-se en la mediocritat sense

i comprometre els lectors. En el seu diari,

pretensions, cal pujar l’estàndard, exigir

ha estat cabdal per refermar la posició de

més a la redacció i al públic. Amb aquest

mitjà local capdavanter, si bé és aplicable

principi editorial treballa Jim Moroney,

llenguatges digitals i

als mitjans de més cobertura.

reconegut editor i president del Dallas

L’estudi de The Economist esmenta “l’e-

la interacció social en

Morning News, que va fer una de les con-

conomia del coneixement”: aquelles per-

ferències del 13è International Sympo-

sones amb un millor nivell educatiu

línia. Alhora, el criteri

sium on Online Journalism, simposi dut

general tenen millors perspectives, fins i

a terme a Austin (Texas), els passats 20 i

tot en temps de recessió, d’esquivar les

editorial es decanta per

21 d’abril, amb la participació de gairebé

crisis i expandir les xarxes que els obren

300 periodistes, directius de mitjans i aca-

portes de feina i oportunitats. Aquestes

apostes intel·ligents tant

dèmics internacionals.

persones no només estudien formalment,

En la seva intervenció, Moroney fa

sinó que estan seriosament interessades

al·lusió al concepte de mass intelligence,

en un ampli ventall d’assumptes, com la

un terme encunyat per The Economist

geopolítica, la ciència, el medi ambient,

en un estudi del 2008 per referir-se al seg-

l’economia, les arts, la cuina, la música…

diversos públics

ment creixent de públic intel·ligent i in-

Són capaces d’escoltar amb devoció hip-

teressat a obtenir una comprensió més

hop en el reproductor personal mentre

mediàtics. Persisteix

profunda de temes diversos. Aquest grup

esperen entrar, també amb devoció, en

ampli, significatiu, heterogeni, que no

una funció d’òpera clàssica, com relata

obeeix a una classificació d’elit o de pri-

un entrevistat de l’estudi.

dins de la redacció com en la categorització dels

la necessitat de bones històries ben explicades, però ara poden intervenir més especialistes en el procés de creació.

vilegi socioeconòmic, coneix el valor de

El repte dels mitjans és respondre a

la informació, del coneixement, de l’edu-

aquestes inquietuds creativament i per

cació, i també en reconeix els costos.

això cal tenir a la redacció persones que

El concepte de mass intelligence és relle-

sintonitzin amb aquest públic. Si les dis-

vant perquè suposa una proposta perio-

tincions tradicionals entre alta i baixa cul-

dística

tura han canviat juntament amb la

dissenyada

segons

el

que

Moroney denomina com a pla “PICA”:

població, també el perfil professional del

Perspectiva, Interpretació, Context, Anà-

periodista ha patit una sacsejada: com co-

lisi. “És la bona escriptura la que fa que

municar-se amb aquesta audiència?

el contingut sigui clau”, diu l’editor, ar-

El primer que cal fer és tornar a un punt

gumentant que la recerca compartida

de partida bàsic: aquest professional ha

dels mitjans ha d’orientar-se cap a una di-

d’omplir-se de referències, tant escolàsti-


UN NOU ENTORN LABORAL

En els darrers anys els mitjans de comunicació –a la fotografia la redacció d’El Periódico– estan buscant nous perfils laborals.

ques (èmfasi en la bona formació) com

seves aplicacions (apps) i l’editor insis-

d’aquestes necessiten el desplegament

de carrer, de món. Mesurar el pols de

teix que, primer de tot, cal assegurar-se

que satisfà “els nostres cervells ansiosos”,

l’exterior constantment, abandonar l’am-

que el material disponible en aquests su-

amb inici-nus-desenllaç, i d’altres poden

bient tancat i gemegós d’algunes redac-

ports no trairà el “segell intel·ligent” edi-

ser més breus, puntualitzades en actua-

cions que critica Moroney, no deixar en

torial, que integra disseny i funcionalitat

litzacions contínues i mòbils. En qualse-

mans dels mercats i els publicistes l’a-

tècnica, decisions en què també ha de

vol cas, cal orientar el criteri editorial que

vançament de tendències socials, recor-

participar la redacció. Com? Aquí és on

“ens ajuda a trobar el sentit de la supera-

dar que les bones històries comencen

lari estàndard a l’hora d’explicar-les. I un cop ben explicades, tenir criteri per saber

En el nou ecosistema dels mitjans, destaquen l’estrateg de xarxes socials i el reporter multimèdia

la plataforma on funcionen millor. L’edició impresa del Dallas Morning

se’ns llança cada matí” en forma de feeds de notícies, piulades de Twitter, murs de Facebook, corrents tradicionals de notícies multicanal... En aquest ecosistema

surten a escena els perfils emergents de

contemporani, hi destaquen dos nous

News encara és rendible, però Moroney

periodistes.

càrrecs en molts mitjans internacionals:

té la vista posada en els canals digitals i

“Encara necessitem professionals que or-

estrateg de xarxes socials i reporter mul-

socials, com també en tot el potencial,

ganitzin els esdeveniments del món en

timèdia.

des del punt de vista periodístic de la

narracions”, assegura Paul Ford, escrip-

El primer exigeix una extensiva expe-

qualitat, en els ordinadors tipus tauleta.

tor, periodista, expert en tecnologia i ex-

riència en mitjans socials, amb participa-

El diari espera fins al 2013 per llançar les

editor de la revista Harper’s. Algunes

ció en activitats com el desenvolupament

CAPÇALERA JUNY 2012

quan s’acaben les rodes de premsa i, per què no?, desbordar el límit del vocabu-

bundància d’històries recents que

33


DOSSIER ESPECIAL

de comunitats web, el social bookmar-

amb continguts enriquits, no solament

el material enviat per un col·laborador

king (mètode per buscar, organitzar, em-

amb hipertext).

que és fora cobrint un succés o investi-

magatzemar, administrar i etiquetar llocs

Altres càrrecs que estan apareixent amb

gant un tema en profunditat.

socials segons categories i compartir-los

més freqüència als mitjans són:

• El periodista “detectiu” i “científic”:

en línia d’acord amb els interessos dels

• L’optimitzador de titulars: un articu-

cada vegada disposem de més i més

usuaris), els fòrums i debats virtuals, així

lista pot titular bé per al paper, però és

bases de dades diverses. La informàtica

com una connexió amb el món global

igual per a l’edició en línia? No necessà-

aporta la tècnica per descarregar-les, ar-

vinculat a les xarxes socials. El pensament estratègic permet dissenyar programes dins del mitjà que no només responguin a necessitats i/o modes del moment, sinó que puguin

xivar-les, analitzar-les segons va-

Cada vegada disposem de més bases de dades diverses. Calen professionals que en valorin la fiabilitat i rellevància

tenir una repercussió més llarga en el

tudiar aquests resultats llançats, per valorar-ne la pertinència, fia-

temps, que incrementi la visibilitat del

riament. Ara és important tenir en

com també la millor manera de publicar-

mitjà periodístic, així com la capacitat

compte les paraules clau que definiran

les (disseny, navegabilitat i funcionalitat

d’atreure públic fidel i trànsit a través de

l’interès que el material pugui suscitar al

per compartir socialment).

tots els canals disponibles. Aquestes per-

web i la facilitat amb què pugui ser inclòs

• Especialistes en presentacions digitals:

sones es converteixen sovint en un enllaç

en un resultat de cerques. Molts mitjans

el material fotogràfic s’ha multiplicat ex-

entre la redacció i l’àrea comercial del

s’estan adonant que no es tracta que

ponencialment i els mitjans disposen

mitjà, i també molts cops han de comen-

algun expert en màrqueting defineixi les

avui de fonts molt diverses. Alhora, el pú-

çar per un procés educatiu, en totes dues

agendes temàtiques, sinó que algú amb

blic es mostra interessat en la imatge di-

prejudicis i convèncer els reporters més saberuts que la presència en línia no significa necessàriament passar hores mirant les actualitzacions sentimentals de

gital.

Aquells capaços d’innovar en la combinació d’imatge i text són requerits per seleccionar i publicar de manera més original

coneguts de la vida real.

Els

mitjans

busquen

diferenciar el seu material periodístic i no recórrer sempre a les galeries de fotos amb un peu de foto breu. Els professionals capaços d’innovar en la combinació

La infografia digital conviu amb els in-

criteri periodístic repassi els titulars amb

d’imatge i text són requerits per selec-

formes multimèdia: combinació de text,

criteri de Search Engine Optimization.

cionar i publicar de manera cada vegada

fotografies, vídeos, àudio, gràfics interac-

• L’agregador de mitjans socials: com na-

més original el material fotoperiodístic.

tius, encara que el que necessiten molts

vegar en la sobrecàrrega, sovint ensordi-

• El curador: com s’esmentava en una re-

mitjans és tenir persones especialitzades

dora, de la conversa en línia? Periodistes

cerca prèvia publicada a CAPÇALERA,

en dos aspectes: el primer, que cap com-

reconeguts com Andy Carvin, estrateg

aquesta és l’era de la superabundància

ponent del material sigui repetitiu, que

social de la cadena pública de ràdio NPR

d’informació. Els mitjans necessiten pro-

s’asseguri la complementarietat i que no

dels Estats Units, han perfeccionat les

fessionals cada vegada més experts a escodrinyar aquest mar regirat,

es converteixi el vídeo i la galeria de fotos en una plantilla monòtona; el segon, que el format en el qual es publica digitalment no sigui sempre lineal (textfoto-vídeo, per exemple), sinó que esde-

Es necessiten professionals que siguin experts a escodrinyar enmig de la superabundància informativa

detectar tot allò que és important (fets i persones) periodísticament, passar-ho per filtres de veracitat i interès i sotmetre-ho a l’agenda temàtica del mitjà. Agudesa, ol-

vingui una narració mòbil en què cada

facte: qualitats molt buscades en

component de la història es presenti en tècniques d’interrelació amb comunitats

les redaccions digitals també.

Les persones a càrrec del reporterisme

de seguidors (a Twitter, per exemple) per

• El periodista “explicatiu”: per comple-

multimèdia, avui dia, han de ser hàbils

comprovar dades i versions oficials. Al-

mentar el treball del curador, aquests pe-

amb recursos tècnics, han d’entendre

guns periodistes ja han incorporat

riodistes s’especialitzen a aprofundir i

conceptes fonamentals de programació i

aquesta funció a la feina habitual, i en al-

explicar (mitjançant material comple-

el millor suport. CAPÇALERA JUNY 2012

necessari un professional per es-

bilitat i rellevància periodística,

bandes, de familiarització, de desmuntar

34

riables matemàtiques, però és

de visualització de dades, així com de

guns mitjans una persona de la redacció

mentari a un article o directament en

web semàntica (informació enllaçada

s’encarrega de fer això després de rebre

converses amb el públic) temes de re-


UN NOU ENTORN LABORAL

portatges i estan preparats per contestar

dades (fitxers secrets filtrats a la premsa,

xes com a “reporter”, “fotoperiodista”,

preguntes sobre aspectes que se’n des-

per exemple) i, com s’ha dit abans, per a

“escriptor”... i els seus CV són descartats:

prenen i que no tracta l’edició original.

les publicacions digitals que involucren

“Necessitem professionals que no només

• Els realitzadors i controladors virals: no

continguts especials, visualització de

escriguin bé en italià sinó en HTML.

n’hi ha prou de saber fer anar una cà-

dades, disseny i funcionalitat multiformat

Que sàpiguen trobar temes fascinants al

mera o pujar un clip a YouTube, avui cal

per a aplicacions, dispositius mòbils i

carrer i al web, rastrejar-los als mitjans so-

saber què es busca amb un tema enre-

llocs web.

cials, construir bases de dades. Si, a més,

gistrat en aquest format, com editar-lo i tractant periodistes que siguin experts a l’hora d’extractar fragments de vídeos (seus o de col·legues) per crear les peces

poden crear aplicacions i disse-

Els mitjans també estan contractant realitzadors i controladors virals per crear peces entre els mitjans socials

(snippets) que difonguin de la manera

nyar amb estil, no es pot demanar més. A Itàlia, molta gent es queixa de no trobar feina com a periodistes, ara bé, és més difícil trobar persones amb un perfil que inclo-

més efectiva entre els mitjans socials.

És cert que, com en altres mitjans, els

gui habilitats digitals avançades”.

• El networker: especialistes a crear xar-

“productes escombraria” pul·lulen pel

Els premis Pulitzer atorgats el 16 d’abril

xes afins al mitjà que es vinculen de ma-

web, però també ho és que el web és l’es-

ratifiquen l’imperatiu del treball perio-

neres diverses a la tasca periodística. El

pai dinàmic on es troba molta creació pe-

dístic que confirma la qualitat sense dei-

24-25 de març, The Guardian va celebrar

riodística de qualitat i, abans de tot,

xar de transformar-se i d’incorporar nous

el seu “Open Weekend”, en què van par-

d’exploració i innovació. La “sorra del

recursos digitals. Enguany, van ser pre-

ticipar diferents equips del diari, convi-

pati de jocs” com diu Louis Gump, vice-

miats reportatges d’investigació de llarg

dats especials, col·laboradors externs i el

president de CNN Mobile, que explica

abast amb molt de treball de camp tradi-

públic i on es va refermar el concepte de redaccions més obertes i la necessitat d’enfortir aquestes xarxes properes a l’audiència d’un mitjà a través d’iniciatives periodístiques que involucrin, per ex-

cional i digital: la sèrie “Beyond

Estan a l’alça els especialistes a crear xarxes afins al mitjà que es vinculen de maneres diverses a la tasca periodística

emple, més crowdsourcing (informació i

the Battlefield”, publicada pel Huffington Post, mitjà nadiu digital, l’autor del qual, el veterà reporter David Wood, va dedicar vuit mesos a les seqüeles físiques i

anàlisi provinent de fonts diverses amb

com havien esperat per crear les seves

emocionals dels soldats nord-americans

intervenció del públic).

aplicacions per a iPhone i iPad fins a con-

ferits a l’Iraq i a l’Afganistan.

• Els experts en reporterisme assistit: el

figurar la millor manera de fer servir el

D’altra banda, la periodista de vint-i-dos

12 d’abril, a la conferència TechRaking

vast arxiu audiovisual. El resultat: pro-

anys Sara Ganim va obtenir un premi

2012, organitzada per Google i el Center

ductes diferenciats no només per l’apa-

per la sèrie d’entregues sobre l’escàndol

for Investigative Reportingal Google-

rell, sinó pel criteri periodístic empleat

per abús sexual a la universitat estatal de

plex de Califòrnia, Richard Gingras, di-

en la concepció i funcionament. Avui,

Pennsilvania, publicada al Patriot News,

rector de productes periodístics de

l’app per a ordinadors-tauleta és una de

un diari petit que va fer el que una ca-

Google, va incloure el periodisme com-

dena com ESPN, amb el major

putacional entre els camps en què el pe-

nombre de periodistes esportius

riodisme

i

la

tecnologia

poden

“evolucionar plegats”. L’expert Ben Welsh, del Data Desk de Los Angeles

En el nou context, calen periodistes versàtils que interconnectin amb continguts i tecnologia més especialitzats

Times és un dels impulsors d’aquest

multimèdia i xarxes socials al treball, a més de publicacions.

camp i treballa en la formulació d’algorismes que permetin que els robots facin

del món, no va aconseguir. Ganim incorpora habitualment

Aquests reportatges continuen les deu favorites entre les gratuïtes.

sent comentats, compartits, enllaçats mul-

escriptura bàsica. La computació també

Nicola Bruno, periodista, investigador, fe-

titudinàriament a la Xarxa. Els mitjans i

és fonamental per a la gestió dels grans

llow de l’Institut Reuters de Periodisme

el públic necessiten bones històries i

arxius digitals que s’acumulen als mitjans,

d’Oxford i soci d’Effecinque, una coope-

apostes intel·ligents. També periodistes

per als sistemes de cerca dissenyats se-

rativa periodística italiana, comenta que

versàtils que interconnectin cada vegada

gons necessitats específiques de reporte-

sovint rep sol·licituds d’ocupació per part

amb continguts i tecnologia més espe-

risme, per a l’anàlisi de grans bases de

de persones que es descriuen a si matei-

cialitzats.

CAPÇALERA JUNY 2012

publicar-lo. Els mitjans també estan con-

35


DOSSIER ESPECIAL

El mercat laboral, tot i la crisi econòmica, absorbeix nous periodistes i n’absorbirà més en el futur, però sobretot trobaran feina els

Nous nínxols laborals per a periodistes Gabriel Pernau

professionals amb capacitat innovadora,

“Para de somicar i de dir que tot va ma-

tar informats, indica Sánchez-Tabernero.

lament. Si estàs de bon ànim, trobaràs

“Encara que vivim una crisi llarga i pro-

flexibles i facilitat

oportunitats. Tant l’optimista com el pes-

funda, i que l’ocupació tradicional dis-

simista tenen raó, perquè tots dos reflec-

minueix, si pensem en la societat veiem

d’adaptació. Aquest és

teixen una part de la realitat, si bé a

que hi ha més consum d’informació que

l’optimista li van millor les coses. Si tot

el pronòstic dels

mai. Quan els països creixen, la gent no

ho veus malament, l’autoprofecia s’aca-

destina els diners a comprar més pa o

experts en preguntar-

barà complint. Mirem enrere: les coses

més sabates: seria absurd. Se’ls gasta en

mai no han estat fàcils. Sempre dic als pe-

oci i coneixement”, assegura.

los per la situació actual

riodistes que no deixin els estudis i que

Sí, el mercat absorbeix nous periodistes i

es formin, que mirin el que és rellevant,

n’absorbirà més d’aquí a deu anys, pro-

del periodisme.

que vegin com funcionen les xarxes so-

nostica aquest expert. “Tot i així, només

cials, que experimentin amb Twitter i Fa-

trobaran feina en el nou escenari els pro-

Malgrat les previsions pessimistes, existeixen nous nínxols professionals relacionats amb àmbits

cebook, que aprenguin dels blocs i del

fessionals amb capacitat innovadora”,

que fan les altres empreses. La nostra

adverteix. Quin sentit té, es pregunta en

professió és la més atractiva, apassionant

to provocatiu, que les facultats segueixin

i desafiant del món, perquè influeix en el

formant alumnes com si estiguessin des-

comportament de les persones i contri-

tinats a convertir-se en redactors d’un

bueix a canviar mentalitats. Però avui

diari o s’impartexin assignatures com ara

només admet els periodistes amb afany

disseny de pàgines de diari?

de superació”.

“El mercat necessita professionals que si-

Alfonso Sánchez-Tabernero, director del

guin molt flexibles, capaços d’aprendre,

com els gabinets

màster en Gestió d’Empreses de Comu-

globals, que entenguin les noves tecno-

de comunicació, el

nicació de la Universitat de Navarra,

logies, que puguin aportar coses noves

evita caure en el desànim. Tot i ser cons-

per aconseguir grans audiències o reduir

periodisme digital,

cient de la sagnia de periodistes que han

costos, gent més preparada i més activa.

deixat els ERO que han afectat els prin-

El periodista ha de ser un professional

la documentació o

cipals mitjans, creu que hi ha raons per

híbrid, que sàpiga manejar mitjans au-

mirar al futur amb esperança. “Hi ha

diovisuals i que sàpiga, això segueix sent

futur perquè hi ha present”, coincideix

fonamental, explicar històries atractives.

Josep Lluís Micó, director del grau de Pe-

Qui no doni aquest pas, qui només sàpiga

la comunicació empresarial.

riodisme de la Facultat de Comunicació

seguir fent entradetes i titulars, està equi-

Blanquerna.

vocat”, sentencia el professor de la Uni-

Es creen llocs de treball perquè els ciu-

versitat de Navarra. Per a Micó, “hi ha

tadans tenen més necessitat que mai d’es-

molts futurs complementaris, petites par-


UN NOU ENTORN LABORAL

Les noves feines solen sortir fora dels grans mitjans. A la imatge, la redacció de la delegació catalana d’El País.

cel·les que indubtablement no absorbi-

Per fer entendre el grau de confusió que

nals que dins d’un diari, ràdio o televisió

ran gaires informadors, si bé ofereixen

hi ha al voltant de les noves feines per a

gestionen l’àrea de participació. “Els mit-

un complement i serveixen d’esperança”.

periodistes, Micó explica que a Blan-

jans són conscients que tenen un públic

Però de quins llocs de treball parlen?

querna han arribat a rebre ofertes de tre-

cada vegada més competent tecnològi-

Unes trucades a tres dels principals mit-

ball exactes, però que anomenaven les

cament que els envia material i comenta

jans de comunicació catalans confirmen

tasques a realitzar de maneres diferents.

les notícies. Això obliga a posar ordre en

la impressió generalitzada estesa en el

“Gestor de continguts digitals seria el

la informació, a sistematitzar i a filtrar. Si

sector: en l’últim any, a penes han con-

fins ara teníem els periodistes de carrer i els de taula, ara també

deración de Asociaciones de la Prensa de

“Només trobaran feina en el nou escenari els professionals amb capacitat innovadora”

España (FAPE), els últims tres anys han

(Sánchez-Tabernero)

més visibles, hi ha empreses i or-

tendit a retallar la plantilla. Segons la Fe-

perdut la feina 5.270 professionals de la comunicació a l’Estat.

tenim els de participació”. Darrera d’aquests professionals ganitzacions que, amb la seva pre-

gran paraigua que aixopluga ocupacions

sència a les xarxes socials, blocs i portals

Així doncs, qui està contractant actual-

molt diferents i que encara no tenen ni

propis, s’acaben convertint, elles també,

ment periodistes i per fer què? Es fa di-

nom. El més important és que existei-

en mitjans per difondre continguts pro-

fícil, per no dir impossible, posar-hi noms.

xen”, afirma.

pis o convenients als seus interessos.

Com a molt, cognoms. I els cognoms més

El director del grau de Periodisme de la

“Gestionar continguts és més complex

en boga ara mateix són Digital, Xarxa i

facultat de Comunicació Blanquerna in-

que portar el Twitter i el Facebook d’una

Portabilitat.

clou sota aquest paraigua els professio-

empresa. Les organitzacions humanes

CAPÇALERA JUNY 2012

tractat nous periodistes. Al contrari, han

37


DOSSIER ESPECIAL

Els gabinets no noten la crisi

tenen cada cop més la necessitat de co-

Alfonso Sánchez-Tabernero posa alguns

municar millor, i això crea llocs de tre-

exemples de noves ocupacions periodís-

ball”, afirma Micó. En aquests casos, els

tiques dels últims anys: periodistes que

periodistes sovint s’integren en equips

fan de community manager o munten

pluridisciplinaris i treballen al costat de

webs, els que donen serveis a empreses,

D’acord amb el que diuen experts

publicistes, tècnics en màrqueting, advo-

els que fan publicacions que després dis-

com Josep Lluís Micó i Alfonso

cats o economistes.

tribueixen en estadis de futbol, farmàcies

Sánchez-Tabernero, els que no semblen notar gaire els embats de la doble crisi (tant la conjuntural econòmica com l’estructural de la professió) que actualment està vi-

o grans superfícies… “Les noves

El gestor de continguts digitals és el paraigua que aixopluga feines molt diferents que encara no tenen nom

mateix estan més preocupats a agafar les tisores que a pensar en

de premsa, un fenomen que en la

Una altra possibilitat és l’emprenedoria.

darrera dècada no tan sols ha anat

Com que no trobem qui ens doni feina i

POLIVALÈNCIA

a l’alça sinó que ha donat molt

tenim idees, muntem la nostra empresa

Sánchez-Tabernero, que va ser vicerector

feina als periodistes.

o ens convertim en autònoms. “Hi tinc

de la Universitat de Navarra, creu que

Per al director del grau de Perio-

moltes esperances dipositades, però tam-

demà mateix trobarien fàcil col·locació

disme de la Facultat de Comunica-

poc ens passem d’eufòrics. L’autoocupa-

en el mercat els professionals capaços de

ció Blanquerna, la comunicació és

ció en general només serveix per

fer bons productes de no-ficció per a la

un àmbit que cap organització pú-

començar a treballar”, diu Micó.

televisió que costin deu vegades menys

blica o privada vol menystenir i cada cop existeix en el mercat laboral una major consciència que la feina s’ha de confiar a professionals, ja sigui creant un gabinet

que els que emeten les cadenes

Les cooperatives i el finançament basat en les microsubscripcions podrien estendre’s en un futur immediat

generalistes, aplicacions per a mòbils, instruments de màrqueting per a empreses, productes informatius multisuport o d’escriure reportatges especialitzats sobre

propi o bé contractant un servei extern.

Els periodistes sevillans van convocar el

temes tan específics com la indústria far-

Segons el director del màster en

21 d’abril la trobada “Se buscan perio-

macèutica o els hidrocarburs.

Gestió d’Empreses de Comunicació

distas”. La idea forta de la reunió era “si

Ara bé, cal ser realista. I per a Josep Lluís

de la Universitat de Navarra, els

no ens ofereixen feina, la crearem”. Els

Micó el realisme passa per acceptar que

gabinets han guanyat protago-

professionals d’aquella cita van apostar

els llocs de treball que es creen en el

nisme en la mesura que s’han

per posar en marxa mitjans de forma au-

camp digital no responen, ni per qualitat

anant aprimant les redaccions dels

togestionària, i van acabar parlant d’as-

ni en quantitat, a les expectatives que els

mitjans de comunicació per culpa

pectes poc habituals entre els periodistes:

grans gurus havien profetitzat. Són feines més precàries en un sector ja de

de la crisi i, també, a mesura que s’imposa la immediatesa. I és que falta temps per contrastar els diferents comunicats que envien empreses i institucions, així que, a

Una figura emergent és el periodista flexible i polivalent ja sigui en el camp tecnològic, mediàtic o temàtic

per si precari. “El context actual continua sent de moltes baixes i poques altes. Les noves feines són més residuals que abans i ens permeten resistir o que periodistes

corre-cuita, la informació que ar-

CAPÇALERA JUNY 2012

fora dels grans mitjans, que ara

el futur”.

vint el periodisme són els gabinets

38

feines –afirma– solen aparèixer

riba a les redaccions serveix per re-

crear una cooperativa, elaborar un pla

en atur o acabats de llicenciar puguin

soldre sense angoixes una pàgina

d’empresa i dissenyar un model de ne-

tenir una feineta. No són jornades com-

de diari o mig minut d’emissió.

goci o un sistema de finançament basat

pletes o responen a necessitats de tem-

“Els gabinets s’han aprofitat de les

en les microsubscripcions. Per a Sílvia

porada, de manera que cal combinar-les

retallades a les redaccions. A l’altre

Cobo, periodista especialitzada en Inter-

amb altres ocupacions”.

costat no hi ha crisi”, remata

net i Social Media, ens trobem davant

Així, reneix la figura del periodista plu-

d’un model que podria estendre’s en un

riocupat. A falta de jornades completes,

futur immediat.

el professional es veu forçat a buscar pe-

Sánchez-Tabernero.


UN NOU ENTORN LABORAL

tites col·laboracions en diferents mitjans

documentació, i anant una mica més

i/o a passar-se al que Sánchez-Tabernero

enllà, arribem al portal LinkedIn. Pen-

anomenava “l’altre costat”. Tot, per

gem un missatge en el grup Formación

poder sumar un sou a final de mes. En

para Periodistas i en uns dies diversos

cas que es generalitzés aquesta pràctica,

professionals ens donen el seu punt de

molt habitual durant el franquisme, seria

vista. Per a Roberto Vargas, la solució per

un mal símptoma, es lamenta Micó.

als periodistes que busquin feina passa

Davant del periodista “que ha de fer deu

per crear nous mitjans a la Xarxa. Quins?

feines per arribar a final de mes”, Micó

Vargas parla d’una pàgina web per trans-

creu que es consolida el periodista estre-

metre en directe les sessions del Congrés

lla a qui tothom reclama perquè ell ma-

de Diputats. Qui la podria comprar?, es

teix és una marca. “Tots dos tenen en

pregunta. “Si s’està debatent una llei per

comú la multiocupació, però el contrast

als ramaders, el periodista fa la seva pà-

és cruel”.

gina i ven els serveis als propis ramaders

ting electrònic no té res a veure amb el

L’altra figura emergent és la del perio-

que vulguin estar informats minut a

periodisme, “com a mínim ens manté en

dista polivalent. Micó i Pere Masip el re-

minut del tràmit de la llei que més els in-

el món de la comunicació”.

trataven l’any 2010 en la Prospectiva del

teressa”.

“Avui hi ha moltes possibilitats per ex-

mercat laboral per a futurs graduats en

Per la seva part, Concha Belanzategui es-

perimentar”, evidencia Sánchez-Taber-

Periodisme, un estudi patrocinat pel La-

menta que ha rebut ofertes per fer de

nero. El problema, o un dels problemes,

boratori de Comunicació Digital de

click-worker (escriure o traduir textos

per als periodistes és que no hem sabut

Blanquerna. Es tracta de professionals

breus per a i a través d’Internet) o de blo-

aprofitar els nous terrenys de joc que

demostren polivalència, bé sigui en el camp tecnològic, mediàtic o temàtic. En un moment de canvi com l’actual, i com a mínim durant uns anys, “l’èxit està

s’han obert amb l’eclosió de la so-

Les noves feines solen aparèixer fora dels grans mitjans, més preocupats a retallar despeses

cietat digital, afegeix Micó. “Els sectors de l’oci i la publicitat han estat molt més actius que el periodístic. En el darrer Mobile

garantit”, vaticinen Micó i Masip. L’ad-

World Congress, era impressio-

veniment d’aquest professional capaç

caire “a quaranta cèntims la peça”,

nant veure la quantitat de divisions i sub-

d’integrar-se ràpidament a equips hu-

alhora que explica l’intent dels treballa-

divisions per tipus de feina que hi havia.

mans complexos i, en alguns casos, d’es-

dors d’una televisió local clausurada que,

Doncs, voleu creure que no es feia cap es-

criure en diferents seccions ha estat

després de fer-se autònoms i d’arribar a

ment al periodisme? Tenim un camí llar-

rebut com un manà diví per moltes em-

un acord amb el propietari, han muntat

guíssim a recórrer”.

preses. On abans es necessitaven dues o

una societat per explotar la llicència i els

El cas de les tauletes tàctils és paradig-

tres persones per fer tasques concretes,

equips.

màtic del desconcert que viu el sector.

ara de vegades n’hi ha prou amb una

Cadascú explica el seu cas. Silvia Tinoco

“Un dia se’ns apareix el senyor Steve

sola. Per això és un dels perfils més buscat per a redaccions petites. El periodista polivalent, conegut en altres temps com tot terreny, no suposa la desaparició dels especialistes, advertei-

Jobs, que al cel sigui, ens treu l’I-

Un nou nínxol són els auditors de la informació. També n’hi ha en el món de la documentació

xen Micó i Masip en l’estudi. Mentre el

pad i ens diu ‘mireu quina cosa tan maca!’. Tots diem ‘que bonic’, i de seguida ens preguntem què puc fer per treure-li rendiment? Què fem amb aquest suport a

primer ofereix “agilitat, nervi i estalvi: su-

intenta muntar un servei de premsa per

Catalunya? Què estem fent les univer-

pervivència”, el que domina alguns

a músics i María Villarreal començarà a

sitats per formar gent capaç de pensar

temes a fons és garantia de “qualitat,

treballar en una agència que es dedica al

més enllà dels suports tradicionals?

rigor i profunditat: feina ben feta”.

seguiment de mitjans. “Crec que pot ser

Anem fent adaptacions, però molt len-

Sondejant els nous nínxols laborals per a

una sortida interessant quan l’anomenat

tament”. “Hem entrat en l’època del

periodistes ens trobem també professio-

clipping és a l’ordre del dia”. Davant l’a-

canvi continu –sentencia Sánchez-Ta-

nals que han trobat col·locació com a au-

llau de periodistes que tracten de fer-se

bernero. Només és possible la salvació

ditors de la informació o en el món de la

gestors de comunitats en línia, Lidia

amb una nova mentalitat”.

CAPÇALERA JUNY 2012

flexibles, capaços d’adaptar-se a tot i que

López confessa que, tot i que el màrque-

39


DOSSIER ESPECIAL

No limitar-se a fer un currículum i a anar a Infojobs. Perquè buscar feina, també en el món del periodisme, és molt més que tot això.

Consells laborals en temps de canvi Eudald Coll

Per tant, des de fa uns mesos, el Col·legi

Des del passat mes d’octubre, el

veterans, en canvi, estan atordits pels

Col·legi de Periodistes de Catalunya

canvis que està patint la professió.

de Periodistes compta

compta amb el Servei d’Orientació Professional destinat a periodistes

MÉS QUE CURRÍCULUMS

amb el nou

que són a l’atur o que, davant la deli-

El problema de la majoria de perso-

cada situació econòmica del país i la

nes –de totes les edats– és que tan sols

Servei d’Orientació

crisi en què es troba l’ofici, volen re-

saben enviar currículums. Un perio-

Professional. En aquest article, el responsable del

orientar la carrera.

dista pot generar valor per ell mateix

El responsable del servei és Jorge

creant contingut. Però, curiosament,

Oriol, professional amb anys d’expe-

aquesta iniciativa a l’hora de generar-

riència, qui recorda que el 2007, quan

ne els continguts no l’aplica en el mo-

el país encara no estava en crisi, un

ment de buscar feina.

95% dels problemes de les persones

servei desgrana alguns dels consells més habituals i apunta els errors més comuns entre les persones

que buscaven orientació eren de tipus

PENSAMENT MONOLÍTIC

professional. En canvi, actualment, un

“M’ha sorprès el pensament monolític

80% són bé persones sense feina o bé

dels periodistes en el sentit que buscar

amb una ocupació que no és la seva

feina és enviar currículums”, admet

vocació. Per això, admet Oriol, avui

Oriol. En el cas dels periodistes,

dia aquesta consulta està més desti-

aquest pensament és més accentuat

nada a animar la gent i a ajudar mol-

que en altres professions. Una expli-

tes persones que no saben quina és la

cació podria ser que molts professio-

millor manera de buscar feina, una

nals de la informació que han anat

que són a l’atur.

tasca que va més enllà de tenir un

encavalcant unes feines amb altres i

En els fons, sovint no

currículum ben fet i de saber fer en-

que, per tant, no han tingut mai la ne-

trevistes. Aquests són alguns dels con-

cessitat de buscar feina, no saben què

sells d’Oriol:

fer quan se’n queden sense.

importa tant el que fem com la manera com ho fem, és a dir, l’actitud.

ESTRANYATS, ATORDITS

FOCALITZAR

La professió pateix, per una banda la

Cal focalitzar-ho en el que volem fer i,

crisi econòmica i, per l’altra, la con-

a partir d’aquí, posar-hi tots els esfor-

juntural del periodisme. No en va, les

ços. En lloc de centrar-te en què ets

televisions i la premsa estan canviant

millor, fixa’t en què t’agradaria poder

de paradigma. Davant d’això, els joves

fer professionalment. I si el que t’a-

que s’han llicenciat s’estranyen de no

gradaria té sentit, des d’un punt de

trobar feina del que han estudiat. I els

vista tant econòmic com empresarial,


UN NOU ENTORN LABORAL

El currículum és tan sols un pas més dins de la recerca de feina, segons adverteixen els especialistes.

ho pots aconseguir. Per exemple, si el

tenen els freelance és que no notaran

que vols és anar als Estats Units a fer

gaire els canvis si el mercat els de-

alguna cosa, dedica’t a buscar una de

mana de treballar en diferents camps,

les beques que hi ha per anar-hi.

perquè ja hi estan habituats. Així, no perdre el tren és més fàcil per a un pe-

El Servei d’Orientació Professional,

riodista que per a un director financer.

que va començar a funcionar a finals del 2011, va atendre 37 usuaris

La majoria dels que han passat pel Servei d’Orientació són freelance. Els

MÉS FLEXIBLES L’avantatge d’un periodista és

Un problema accentuat de molts periodistes és que limiten la recerca de feina a l’enviament de currículums

entre octubre i desembre. Entre gener i juny d’aquest any ja ha atès

la flexibilitat: pot fabricar pro-

70 usuaris. Darrerament, però, s’ha

ducte informatiu i subministrar

regularitzat la demanda després

serveis i, a més, fer-ho des de

d’un gran nombre de peticions ini-

casa seva. Un bon periodista

cials que van implicar haver de du-

amb un bon material pot acon-

plicar el nombre d’hores dedicades a

periodistes són diferents de moltes

seguir que li paguin per això. En canvi,

aquest nou servei. La seva regula-

professions, ja que hi ha més mobilitat

un professional de la construcció, per

rització ha provocat que des del

que en altres sectors. Aquest fet ha

exemple, no pot fer-ho. El desavan-

Col·legi s’hagi cregut oportú tornar

provocat que molts periodistes no s’a-

tatge és que la situació del sector és

a les dues sessions mensuals previs-

donessin gaire del que estava passant

molt dolenta, ja que hi ha molta pre-

tes inicialment.

a la professió. L’avantatge, però, que

carietat.

CAPÇALERA JUNY 2012

MILLOR PER ALS FREELANCE

Un servei exitós

41


DOSSIER ESPECIAL

CONTINGUTS EMPRESARIALS

francès, perquè ja l’aprendrà més en-

“Jo crec que el periodista té moltes

davant. Em fa por que la gent pensi

ben fet (en diferents idiomes i amb

possibilitats de treballar en el món de

que la millor manera de buscar feina

cartes de presentació), anar a Infojobs

consisteix a fer-se un currículum molt

l’empresa en aspectes que pròpiament

és formar-se. No ho és. Formar-se és

i ser molt actius a les xarxes socials

no són de comunicació”, assegura

totalment complementari, però no és

(Linkedin, etc). Però també es poden

Oriol. Actualment, assenyala, moltes

tan sols això. La gent es confon i

fer candidatures espontànies (anar a

empreses petites cada cop més tenen

pensa que buscar treball vol dir for-

les empreses a portar presencialment

un 80% de comunicació i un 20% de producte. Perquè si ara comuniquen i gestionen bé la comunicació aquestes empreses poden tenir presència al mercat. A més, cada cop generen més

el currículum), explicar-ho als

La gent confon buscar treball amb formar-se. Són aspectes totalment complementaris però no és el mateix

continguts. Per tant, una sortida natu-

amics, etc. Però això –diu Oriol– amb cinc dies ja ho has fet. I llavors la gent que es pensa que això és tot, quan no veu els resultats d’aquesta

ral serà treballar per a empreses que

mar-se molt per tenir un perfil que

feina es dedica a formar-se. “Amb tot,

no són pròpiament periodístiques.

farà que després et truquin per anar a

fer currículum i enviar-lo per correu

Cada cop més, les empreses es gasta-

treballar. I no és això”, critica Oriol.

electrònic és tan sols un 20% del que

ran més diners en comunicació i ope-

pot fer a l’hora de buscar feina. Un

raran en un entorn manejable per a un

CANVI DE XIP

80% és el networking, que vol dir

periodista.

Buscar feina o que et vinguin a buscar

anar a parlar cara a cara amb perso-

és diferent. La gent –i els periodistes

nes com els antics companys de feina.

encara més– pensa que buscar feina

I si això es fa de manera sistemàtica

L’ERROR FORMATIU “És una qüestió d’actitud. Si una persona creu que pel fet d’estudiar francès trobarà feina més fàcilment, això és veritat, si bé és més eficient dedicar més temps a buscar feina i menys a

és quan acaben sortint les

Fer un currículum i enviar-lo és un 20% de la feina. Un 80% és el networking, parlar cara a cara amb certes persones

coses. És fatal que la gent pensi que enviant correus electrònics i sent actiu a les xarxes ja n’hi ha prou i, en canvi, obviïn el cara a cara”, afirma aquest

orientador. NO SER NEGATIU “La primera actitud que s’ha de descartar és pensar que tot està tan malament que no trobarem feina per molt que fem, ja que aquesta manera de pensar provoca inacció entre les persones. I com més inactiva està la persona, més es deprimeixen i més negre ho veuen tot. I, al final, un ja no va ni a les entrevistes de feina perquè s’imagina que no li servirà per res”, adverteix Oriol. QÜESTIÓ D’ACTITUD Els resultats de tot plegat van més relacionats amb les actituds que no pas amb les edats de les persones. “Si algú és proactiu i té iniciativa és quan aconsegueix fer una altra activitat profesPàgina web de la nova borsa de treball impulsada des del Col·legi de Periodistes. 42

sional. I si, tot i així, tampoc no


UN NOU ENTORN LABORAL

El networking –el cara a cara amb possibles contactes laborals– és una eina important a l’hora de buscar feina.

funciona, aquesta persona en munta

els museus catalans, una excusa que et

perin trobar feina mitjançant aquesta

una altra. I també és qüestió d’actitud

servirà per conèixer els directors dels

xarxa. “En canvi –apunta Oriol– Lin-

el que fa que algú vagi a parlar amb

museus”, aconsella.

kedin serveix per veure persones que

un excompany de feina i proposar-li

t’interessen de localitzar i que, a més,

fer un guió. O elaborar una proposta

TROBAR, BUSCAR

t’assabentis d’amics comuns, el que

de feina per a una televisió local. O

Linkedin, la xarxa social orientada als

permet localitzar contactes que et

qualsevol altra cosa. Si es remenen les

professionals i als negocis, és un ins-

poden ajudar. Les xarxes socials de-

cireres, al final cauen. Però enviant

trument per trobar a la gent que un

mocratitzen el networking”.

cauen”, critica Oriol. ANTICIPAR-SE “S’ha de ser proactiu. Si anem a un

S’ha de ser proactius. No portis idees als mitjans, fes un reportatge i després vés a oferir-lo

SENTIT COMÚ Quan una persona està buscant feina, el més important és no oblidar-se del sentit comú. Una

mitjà de comunicació i els portem una

persona sense feina amb sentit

idea et diran ‘doncs fes-la i m’ho en-

vol localitzar. Són una mena de pàgi-

comú que reflexiona sobre el que està

senyes’. Per tant, ens hem d’anticipar.

nes grogues que serveixen més per

passant durant la recerca de feina aca-

Fes el reportatge i després vés a oferir-

trobar el professional que t’interessa

barà concloent més fàcilment que la

lo. I si et sobra el temps i el que vols és

que no pas perquè et trobin. Així

situació està difícil i, per tant, no es

treballar al gabinet de premsa d’un

doncs, s’ha de tenir un perfil ben ela-

castigarà a ell mateix de manera gra-

museu, doncs fes un reportatge sobre

borat a Linkedin, ara bé, que no es-

tuïta.

CAPÇALERA JUNY 2012

currículums i prou les cireres no

43


DOSSIER ESPECIAL

Malgrat la crisi als mitjans de comunicació, sembla que encara hi ha esperança. El treball de CM (sigles amb què s’acostuma a

Community manager, la feina anticrisi Clara de Cominges

denominar al community manager), així com

“El sector de les xarxes socials no està en

a Espanya), des del 2008 més de 6.000 pe-

crisi. Hi ha demanda i oportunitats. És un

riodistes s’han quedat a l’atur. “La dada

altres que han sorgit

dels pocs entorns on és possible ser opti-

és demolidora, si bé també és veritat que

mista. Això sí, cal està format i saber de

cada cop hi ha més feina relacionada

gràcies a les xarxes

què va el tema”. Així de contundent es

amb la gestió de la imatge de les xarxes

mostra Enrique San Juan (@esj), direc-

socials, és un d’aquest

socials. I aquest és un sector al qual ens

tor de Community Internet Barcelona–

podem dedicar. Es tracta de reorientar-

the Social Media Company i consultor

nos professionalment”, apunta Ícaro

estratègic de xarxes socials i mitjans de

Moyano, director de xarxes socials a

comunicació socials.

PRISA Noticias.

San Juan també és professor de cursos

Les xifres parlen per si soles: el commu-

nínxols del mercat on encara es pot trobar feina. És la professió de moda. Tothom en parla, però ningú no sap ben bé en què consisteix ni la feinada que suposa. En aquest

de community manager com els que im-

nity manager o CM és una professió a

parteix al Col·legi de Periodistes des del

l’alça. Segons un estudi realitzat amb les

2010. “Hi ha una gran demanda d’infor-

ofertes de feina publicades a Infojobs du-

mació al respecte. El problema és que la

rant l’any 2010, les vacants per a aquest

professió està adormida. He detectat que

tipus de feina es van multiplicar per vuit

hi ha reticència, por al canvi i una barrera

respecte a les ofertes de 2009 (164, el

psicològica gremial que allunya els pe-

2010, per 21, el 2009).

riodistes de la gran oportunitat que re-

Més de la meitat d’aquestes ofertes exi-

presenten les xarxes socials”, afegeix

geix als candidats un nivell d’estudis uni-

aquest expert.

versitaris i són les llicenciatures de

“Els periodistes tenen una formació en

Periodisme, Ciències de la Comunicació,

reportatge quatre

comunicació que no té cap altre sector.

Màrqueting i Publicitat les més demana-

experts en xarxes

És una pena que la majoria d’ells esti-

des. “Els periodistes, publicistes i rela-

guin a zero en temes 2.0 amb la quantitat

cions públiques es troben en una posició

de feina que hi ha a les xarxes socials que

privilegiada per accedir al perfil de ges-

no s’estan cobrint amb gent formada”,

tor de comunitats, ja que els queda poc

socials ens donen les claus per convertir-se en un perfecte community manager.

subratlla per la seva banda, Luz Martín

per completar”, confirma San Juan. Ara

(@Luz_Martin), gestora en mitjans de

bé, quin és aquest perfil? Què ha de

comunicació socials a IBCmass i consul-

saber fer un CM?

tora formadora en comunicació, mitjans

Segons San Juan, l’arquetip del commu-

de comunicació socials, màrqueting i tu-

nity manager està format per diverses es-

risme.

feres. La primera, i més evident, és que

Segons un recent informe de la FAPE

ha de saber de xarxes socials: “Ha d’ha-

(Federació d’Associacions de Periodistes

ver passat moltes hores davant de la pan-


EN UN ENTORN CANVIANT

Les noves tecnologies han revolucionat la manera que tenen els mitjans d’arribar a la població creant nous perfils laborals.

QÜESTIÓ DE MÀRQUETING El segon punt important per ser un bon

conèixer les principals xarxes socials com

community manager és tenir un perfil

Facebook, Twitter i Youtube”.

“marquetinià”. “Tot el que es fa a les xar-

Tres-cents alumnes en dos anys

Per aconseguir això, cal practicar i inves-

xes socials des d’un punt de vista empre-

En els darrers anys, els cursos de com-

tigar, però sense que la finalitat última

sarial o institucional té un objectiu clar

munity manager del Col·legi de Perio-

sigui ser un community manager. “Estic

que és cridar a l’acció. Per això, t’ha d’in-

distes són dels més demanats per als

teressar el tema del màrqueting,

usuaris, coneixedors que és un nínxol

no pots ser reticent o ser a la con-

de mercat que cada cop pren més

tra. I, en el sector periodístic, hi ha

força. Des de 2010, uns tres-cents

Segons un estudi, entre 2009 i 2010, l’oferta d’aquest tipus de feina s’ha multiplicat per vuit

molts professionals que no volen

alumnes han participat en alguna edi-

ni sentir-ne a parlar”, es lamenta

ció d’aquest curs. Conscients de la

San Juan. El community manager

forta demanda d’aquests cursos, el

farta de veure perfils a Twitter amb vint-

també ha de tenir una clara percepció

Centre de Formació i Desenvolupa-

i-quatre seguidors que diuen que són

del que és la imatge corporativa. “És l’in-

ment (http://cfd.periodistes.org) que

community manager. Si ni tan sols ets

termediari que la porta més enllà dels ca-

va començar a operar a inici del 2012

capaç de tenir un munt de seguidors in-

nals tradicionals per tant, n’ha de tenir

compta amb un itinerari de Perio-

teressats en el teu compte, què és el que

coneixements”, destaca.

disme digital amb diferents ofertes

faràs llavors per a una empresa?”, critica

A més a més, el community manager ha

formatives al voltant de la Xarxa.

Luz Martín.

de ser un perfecte comunicador. “Ha

CAPÇALERA JUNY 2012

talla, ja sigui a nivell particular o perquè s’hi ha dedicat professionalment, i ha de

45


DOSSIER ESPECIAL

d’escriure molt bé i redactar de manera

LA MARCA PERSONAL

d’informació que hi ha a Internet”.

eficient, però sobretot ha de dominar les

Segons Jose Manuel Rodríguez (@rpica-

Existeix una segona desintermediació

pautes, les cadències i les formes de co-

llo), consultor de Mitjans Socials que va

entre periodista i audiència. “El mitjà ja

municar”, descriu sobre el punt en què

treballar com a editor de Mitjans Socials

no és el pas obligatori perquè el perio-

ho té més fàcil el gremi periodístic. Amb

al diari digital Lainformacion.com, les

dista arribi als lectors, ja que aquest ja ho

tot, no n’hi ha prou amb això. El CM ha

xarxes socials han provocat un doble pro-

pot fer per si mateix com a marca perso-

de ser un bon publicista “per enamorar

cés de desintermediació.

nal a les xarxes. Hi ha periodistes a Twit-

els usuaris amb el seu missatge” i un gran relacions públiques per “tractar amb molta cura cada situació que es produeixi en directe”, sosté San Juan. A totes aquestes característiques, se li ha

ter que tenen més seguidors que

Els periodistes són una de les professions que es troben en una posició privilegiada per accedir a aquest perfil de feina

de sumar que el community manager ha

comunitats de si mateixos”, explica Rodríguez. Aquest expert també considera

de tenir “un accés immediat i directe a

D’una banda, sosté que el mitjà de co-

que gràcies a Twitter hi ha periodistes

municació ja no és l’únic intèrpret de la

que han obtingut una visibilitat que no

les consultes, les peticions, els problemes

realitat ni l’única font per assabentar-se

tenien abans, el que els ha posat en valor.

i tot el que pugui sorgir a la Xarxa afec-

de les coses. “A través de les xarxes, els

“Si tens una marca personal que vas con-

taran també la globalitat de l’empresa o

usuaris es poden informar entre ells.

solidant a les xarxes socials, especialment

la institució que representi”. Per com-

Això fa que els mitjans de comunicació

a Twitter –la plataforma social més inte-

pletar aquest perfil, San Juan creu que el

hagin de canviar de paper i convertir-se

ressant per als periodistes– t’estàs creant

CM ha de “ser un expert en relacions hu-

en un emissor d’informació fiable, en un

una marca que és atractiva per qui et

manes per poder desenvolupar l’empatia

filtre de la realitat que ajudi a saber el

pugui contractar i per altres mitjans”,

amb els seus seguidors”.

que està passant entre tot el marasme

afirma.

La feina de community manager no concebook i el Twitter d’una determinada empresa, institució o d’un mitjà de comunicació. Segons Luz Martín, això és

“El millor exemple –prossegueix–

Els interessats han d’escriure molt bé, dominar la comunicació, ser bons publicistes i uns grans relacions públiques

en aquest sentit és el d’Ignacio Escolar qui, gràcies al Twitter i al seu bloc, s’ha donat a conèixer molt més en els últims anys. S’ha creat

només un 10% de la feina d’aquest tipus

una marca personal fortíssima i

de professionals. “Realment, has de viure

ara se’l pot veure de tertulià pràctica-

Capital de la comunicació social

ment a tot arreu”, explica Rodríguez,

Segons Martín, per poder fer-ho tot, és

Barcelona serà una de les catorze ciu-

mateix, és molt complicat, però qui diu

molt important saber com organitzar-se.

tats oficials que participaran a la So-

que en un futur un periodista no es

“T’has de planificar el que faràs a pri-

cial Media Week que tindrà lloc entre

podrà sostenir a si mateix com a marca

mera hora, saber quan contestaràs les

els propers 24 i 28 de setembre. Du-

personal?”.

preguntes dels usuaris, quan agrairàs les

rant cinc dies, s’organitzaran unes jor-

“Actualment, tenim la possibilitat de

mencions al Twitter, quina és l’hora de

nades dedicades a parlar de Mitjans

tenir els nostres blocs, canals de Youtube,

enganxat a l’iPad i l’iPhone”, assegura aquesta experta que reconeix que només dorm cinc hores al dia.

CAPÇALERA JUNY 2012

tint, entre cometes, en gestor de

l’organització a la qual representa, ja que

sisteix exclusivament a actualitzar el Fa-

46

alguns mitjans i s’acaben conver-

conscient que actualment els mitjans de comunicació no estan contractant. “Ara

màxima afluència per publicar l’apunt

de comunicació socials sota l’epígraf

Vimeo, Flickr, perfil de Twitter, pàgina de

(post) de l’empresa que toca perquè tin-

“Capacitar el canvi a través de la

Facebook, etc. I quan accedeixis a una en-

gui la màxima visibilitat. Has d’estar una

col·laboració” (Empowering change

trevista de feina pots dir: ‘Jo sóc tot això’.

mica pendent de tot”, resumeix Martín.

through collaboration). Encara no

Cada cop conec més empreses i mitjans

“Un community manager és alguna cosa

s’han concretat les activitats d’a-

que no contracten una persona pel seu

més que una persona que desenvolupa i

questa iniciativa que se celebra per

currículum, sinó que ho fan per la taca i

dinamitza tots els seus comptes. També

primer cop a Espanya, encara que se’n

l’audiència que està generant a Internet”,

hauria de ser un comercial de l’empresa

pot trobar més informació al web

assegura Moyano que, entre altres feines,

a la Xarxa”, afegeix aquesta gestora en

www.socialmediaweek.org/barcelona.

també ha sigut director de Comunicació

mitjans de comunicació socials.

de Tuenti.


EN UN ENTORN CANVIANT

Twitter és una de les eines més utilitzades per molts mitjans, ja que comporta immediatesa i proximitat.

AUTOFORMACIÓ

taquen la importància del professorat a

També hi ha una part d’autoformació.

Els quatres experts consultats coincidei-

l’hora de formar-se. “És fonamental

“Hi ha molt d’assaig i error. No hi ha una

xen en el fet que els màsters no serveixen

saber qui dóna els cursos. Si ho fa una

fórmula màgica, bàsicament, perquè no

per res. “La majoria són una estafa. No

persona que ha gestionat un munt de pà-

hi ha hagut temps per fer-la. Ningú ha

crec que hi hagi res que t’ensenyi aquesta

gines a Facebook, ensenyarà bé a fer-ho

aconseguit 10.000 hores de gestió d’una

gent que no puguis aprendre per tu ma-

servir, ara bé, si no és així, l’alumne no

pàgina de Facebook, per tant, ningú té

teix”, afirma taxatiu Rodríguez, que im“situar la gent, donar pautes i eines, ensenyar casos pràctics i, sobretot, inspirar curiositat i esperança”. “A part de carís-

una veritat absoluta”, sentencia

“El sector de les xarxes socials no està en crisi, però cal estar format i saber de què va el tema” (Enrique San Juan)

sims, els màsters no són gaire efectius i

Moyano. En aquesta línea, Martín, creu que tot canvia d’un dia per l’altre en aquest àmbit: “Els periodistes que es vulguin formar ho han de fer amb paciència i de

no tenen sentit en aquesta àrea, ja que in-

aprendrà res”, creu Martín. “Els profes-

manera autodidacta. Hi ha molts blocs

tenten ensenyar una cosa del segle XXI

sors que treballen amb xarxes socials

per llegir i aprendre’n. Han de practicar,

amb tècniques del segle XX. Amb els

poden donar informació en temps real

investigar i ser molt constants”, assegura.

cursos específics s’avança moltíssim i un

del que passa ara mateix al mercat”, afe-

Segons ella, gràcies a les xarxes acabes

es por col·locar en el sector laboral molt

geix Moyano, qui també troba important

parlant amb qui menys t’ho esperes. Al

abans”, opina San Juan, que imparteix

que els companys de classe estiguin al

seu canal de vídeos té com a seguidor a

aquest tipus de cursos.

mateix nivell perquè “puguin créixer al-

Barack Obama! “És fàcil arribar a tot-

Tant Luz Martín com Ícaro Moyano des-

hora”.

hom si saps com fer-ho”, conclou.

CAPÇALERA JUNY 2012

parteix cursos d’iniciació en el tema per

47


R E P O R TATG E

La crisi econòmica ha comportat que, en els darrers anys, molts professionals veterans fossin prejubilats perquè eren els que cobraven sous més alts, ja que amb el pas dels

Prejubilacions que deixen orfe el mestratge Marta Costa-Pau Fotos: Sergio Ruiz Ningú acompanya a la porta el veterà

contínua anomenat redacció”, lamen-

periodista de seixanta anys el dia que

tava Enric González en un article de-

assumint majors

deixa la redacció per no tornar-hi més

dicat al mestre del periodisme italià

perquè es jubila. És el protagonista de

Indro Montanelli.

responsabilitats en els

Cartes a Clara, llibre en què Agustí

Per la seva part, el redactor en cap

Pons, a través d’un seguit d’epístoles,

respectius mitjans.

d’El País a Barcelona Ramon Besa, de

s’adreça a una jove becària per fer un

cinquanta-tres anys, recull també l’ex-

Això ha provocat que

recorregut pel periodisme que ell ha

pressió “mestres del taller” per refe-

conegut en quaranta anys d’ofici, per

rir-se

anys havien anat

moltes redaccions s’hagin buidat de l’experiència i el coneixement que aquests transmetien a les noves generacions. Per això els joves

als

periodistes

que,

amb

parlar dels qui han estat els seus grans

l’autoritat que els atorga l’obra publi-

mestres i per analitzar els reptes del

cada i l’experiència acumulada, han

periodisme del segle XXI.

exercit històricament el rol de tutors i

La indiferència amb què és acomiadat

de transmissors de l’excel·lència i dels

el periodista del llibre il·lustra la fri-

valors deontològics de l’ofici al redac-

volitat amb què avui les empreses de

tors novells. Avui, però, els joves que

comunicació es desprenen dels redac-

estudien a les facultats de Periodisme,

tors més veterans (alguns quan tot

tot i que possiblement en surten mi-

just compleixen els cinquanta anys i es

llor formats que anys enrere, estan

troben en el punt àlgid de la carrera

més mancats de referents i de mes-

professional) perquè, com diu el pe-

tratge en el moment en què es posen a

riodista al seu llibre Cartes a Clara,

exercir. Una carència preocupant si

“resulten cars i són poc rendibles” per

tenim en compte que el periodista

llicenciats tenen una

a l’empresa.

aprèn realment l’ofici quan salta a l’a-

millor formació i un

És cert que les prejubilacions alleuge-

rena de la redacció. Allà, dia a dia,

reixen les càrregues econòmiques de

aprèn dels errors que li esmena el re-

gran domini de la

les empreses periodístiques, colpeja-

dactor en cap o del cop de mà que li

des per la crisi com la gran majoria de

ofereix el veterà a l’hora de contex-

tecnologia, si bé els

sectors, però alhora les desproveeix

tualitzar les notícies que requereixen

d’un capital imprescindible per garan-

fer ús de la memòria històrica.

tir la qualitat de la informació: la

Besa, guardonat amb diversos premis,

memòria històrica, la saviesa i l’expe-

entre aquests els que duen el nom de

manca el mestratge d’aquells que anys enrere els van precedir.

riència que comporta la veterania.

grans mestres del periodisme com Ma-

“Les prejubilacions i les polítiques

nuel Vázquez Montalbán i Quim

d’austeritat eliminen l’antiga casta

Regàs, lamenta no només el comiat

dels mestres d’un taller de formació

massiu de periodistes veterans de les


Josep Maria Ureta, redactor en cap d’Economia d’El Periódico de Catalunya, és un dels més veterans de la redacció.

redaccions, sinó també el fet que

veterans no sempre són els caps de

excel·lents”. Els professionals prejubi-

aquestes hagin perdut el caràcter “d’u-

secció o redactors en cap, són ben pa-

lats, segons Ureta, han estat víctimes

nitat de producció” que tenien

gats, però segueixen essent redactors

d’un model en la professió en què l’anti-

abans,“en les quals regnava una disci-

o cronistes”, indica Besa.

guitat, és a dir l’edat, comporta salaris

plina obrera, on aprenies cada dia una

elevats i càrrecs, i quan s’ha decidit retaMODEL DE TALLA ÚNICA

llar, s’ha fet amb un patró pensat per al

en lloc del silenci sepulcral i l’indivi-

En aquest punt, es mostra especialment

sector industrial, encara que no és vàlid

dualisme que hi domina avui”. A

crític Josep Maria Ureta, redactor en cap

per a les empreses de comunicació.

parer de Besa, que en els darrers anys ha vist com companys d’una edat semblant a la seva han estat prejubilats quan encara podien donar molt de si mateixos, el problema és que els pe-

“S’està aplicant el model de talla

Les prejubilacions desproveeixen les redaccions de memòria històrica, saviesa i experiència

riodistes veterans són els que han anat

única dels nous consultors que aconsellen les empreses que es desprenguin dels treballadors que cobren més, seguint els criteris que es van començar a aplicar

ascendint a mida que l’empresa els ha

d’Economia d’El Periódico. A punt de

fa uns anys massivament a les grans em-

anat apujant el sou, de manera que

complir seixanta anys, Ureta també ha

preses del sector bancari i de les assegu-

quan la crisi ha obligat a prendre me-

viscut, com Besa, una tanda de prejubi-

rances”, indica Ureta. Però, a qui li

sures d’aprimament de plantilles,

lacions a la redacció on treballa que ha

convé una redacció integrada només per

aquests redactors són els que han co-

donat com a resultat el fet que “hàgim

redactors de vint o trenta anys?, pre-

mençat a rebre. “En altres països, els

deixat de sentir la veu de periodistes

gunta el redactor en cap d’Economia

CAPÇALERA JUNY 2012

cosa nova, on hi havia debat i soroll,

49


R E P O R TATG E

d’El Periódico. En la seva trajectòria pe-

Un crit d’alerta que no s’escolta

Olímpics de Barcelona i pensen que les

riodística, hi destaca mestres com Joa-

Rondes han existit sempre en aquesta

quim Perramon o Josep Pernau, i també

ciutat, quan són cosa de no fa tants

periodistes no gaire més grans que ell i

anys”.

que els va tenir com a referents, com An-

Marqueta sosté que en desfer-se dels pe-

dreu Missé, Albert Garrido o Antonio

riodistes més veterans, hi perden les em-

El recurs a les jubilacions anticipades o prejubilacions per aprimar plantilles s’ha generalitzat de manera alarmant en els darrers anys en la gran majoria de les redaccions, ja siguin de mitjans escrits, radiofò-

preses, però també el periodisme.

“En altres països, els veterans són ben pagats, però segueixen essent redactors o cronistes” (Ramon Besa)

nics, televisius o en línia.

espectadors la recent prejubilació, a seixanta-un anys, de Martí Anglada, corresponsal de la televisió

Tant és així, que la professió, a tra-

Franco. Aquella “ajuda mútua” que hi

“La seva experiència riquíssima l’havia

vés de la veu del Col·legi de Perio-

havia a les redaccions ha anat desapa-

col·locat en un lloc excepcional per va-

distes de Catalunya, ha llançat un

reixent, segons Ureta.

lorar la transcendència de les informa-

crit d’alerta perquè veu perillar un

Segons ell, els joves que surten de les fa-

cions que feia i per explicar a

dels pilars que garanteix un perio-

cultats no solen demanar ajut, vénen

l’espectador per què aquella notícia era

disme rigorós i de qualitat com és

molt preparats i, en general, pensen que

important. Les seves informacions eren

la transmissió del saber intergene-

amb un bon domini de les noves tecno-

lliçons i un plaer per a l’espectador”, re-

racional.

logies poden suplir les seves mancances,

coneix Marqueta. Tot i valorar la saviesa i l’experiència dels veterans com

periència professional i transmetre

“A qui li convé una redacció integrada només per redactors de vint o trenta anys?”

els valors deontològics de l’ofici. Un

(Josep Maria Ureta)

tes de totes les edats per mantenirhi la memòria històrica, l’ex-

Anglada, la responsable d’Informatius de la televisió autonòmica pensa que també significaria una pèrdua per a l’empresa i el perio-

periodisme rigorós i en profunditat

disme el fet que es buidés les re-

precisa professionals veterans que

per raons d’edat, de memòria històrica.

daccions de professionals joves. “El

aportin coneixement als més joves”,

Sobre aquest aspecte, la fins fa poc cap

producte que fem cada dia és una com-

exposava el Col·legi en un manifest

d’Informatius de TV3, Rosa Marqueta,

binació del que aporten els periodistes

fet públic l’any 2008.

de cinquanta-vuit anys, sosté que un te-

de totes les edats, no podem menysprear

Des de llavors, però, la sagnia de

lèfon d’última generació o un ordinador

els joves per falta d’experiència”, asse-

professionals no s’ha aturat i el crit

amb el qual accedir a l’instant a l’im-

nyala Marqueta.

d’alerta del Col·legi i d’altres orga-

mens mar de dades que proporciona In-

nismes professionals segueix sense

ternet pot “facilitar molt la feina”,

ANTICS GUARDIANS

escoltar-se. La prova és que els aco-

encara que no pot substituir la saviesa i

Dels nous llicenciats en Periodisme, el

miadaments dels professionals sèniors s’hi ha afegit, a més a més, una precarització creixent dels llocs de treball ocupats pels periodistes més joves.

“Ara vénen becaris que no coneixen ningú. Jo coneixia tots els periodistes d’haver-los llegit” (Joaquín Luna)

Per això, des del Col·legi, s’adver-

CAPÇALERA JUNY 2012

que ha suposat per a TV3 i per als

catalana a Berlín i Brussel·les.

“Les redaccions necessiten periodis-

50

Destaca, per exemple, la pèrdua

redactor en cap d’Internacional de La Vanguardia, Joaquín Luna, en destaca el domini de les noves tecnologies i la capacitat resolutiva que mostren davant reptes com localitzar testimonis a qual-

teix que aquesta situació provoca

la capacitat de contextualitzar que tenen

força danys en la mateixa professió,

els periodistes amb experiència. “Com-

hi hagi ocorregut alguna tragèdia.

però també en la societat a la qual

binar el que fas avui amb el que vas fer

Però Luna retreu als joves una autosufi-

sevol racó del món instants després que

informa, perquè “la democràcia ne-

deu o vint anys enrere enriqueix el teu

ciència que fa que valorin poc l’expe-

cessita un periodisme plural i de

treball”, afirma Marqueta. Òbviament,

riència i la memòria històrica dels

qualitat”.

això no ho poden fer els més joves, que,

veterans. Luna recorda el cas d’un becari

com exemplifica, “no van viure els Jocs

que desconeixia qui era Manuel Fraga,


Ramon Besa adverteix que el fet d’anar ascendint els periodistes veterans acaba passant-los factura quan arriba una crisi econòmica.

sobre qui havia de redactar un breu

“purista de la llengua” que exercia de

els nous redactors, a veure qui s’atreveix

mesos abans de la seva mort. “Segura-

“guardià de l’estil, de l’ortografia i del

a aixecar la veu per contradir el cap o ex-

ment, ell creia que no era cap problema

llenguatge”.

posar el seu punt de vista”, afirma Luna.

desconèixer qui era Fraga, perquè podia

Tot i que reconeix que a La Vanguardia

Una reflexió que lliga amb l’opinió que

buscar-ne informació a l’instant entrant

encara queden nombrosos gats vells del

exposa el corresponsal de TV3 a Roma,

al Google”, explica Luna.

periodisme, lamenta que les prejubila-

Vicenç Lozano, en un article sobre el

El responsable d’Internacional de La

cions s’hagin convertit en un recurs tan

desaparegut periodista Giorgio Bocca:

Vanguardia afegeix que s’ha perdut

ció no coneixen ningú. Jo coneixia tots els periodistes d’haver-los llegit quan es-

“Combinar el que fas avui amb el que vas fer deu o vint anys enrere enriqueix el teu treball” (Rosa Marqueta)

tudiava i sentia admiració per molts

poder, viu dels comunicats que emet i no es planteja cap crítica i molt menys una investigació”. No obstant això, Lozano no renuncia a creure que “enmig de la buidor,

d’ells, que eren els meus referents”, re-

utilitzat per les empreses de comunica-

corda.

ció i es pregunta “si realment els resul-

periodisme actual encara hi ha algunes

Per Luna, està desapareixent la figura

tarà rendible a la llarga”. Luna apunta

persones (molt joves) que, si bé des-

de la falta de referents i la incultura del

del mestre de la redacció. Ho va ser per

que segurament a les empreses ja els va

coneixen en molts casos els antics mes-

a ell Horacio Sáenz Guerrero, de qui

bé tenir redaccions joves, perquè són

tres, són capaços d’anar més enllà

destaca el mestratge paternalista o, en

“més mal·leables i més dòcils”. “Amb les

d’un fax oficial o d’un despatx d’a-

un altre nivell, José Maria Milagroso, un

condicions laborals precàries que tenen

gència”.

CAPÇALERA JUNY 2012

també el respecte pels referents: “Ara vénen becaris i quan entren a la redac-

“El periodisme avui s’acomoda al

51


R E P O R TATG E

Ja han passat vint anys des d’aquell llunyà mes de juny de 1992, quan un grup de dones del Col·legi de Periodistes de Catalunya van decidir

Vint anys de professió en clau de dona Laura Saula

crear l’Associació de Dones Periodistes de

“Fa vint anys demanar igualtat formal

de canviar i encara no hi ha una mirada

era una utopia”, explica la Lina Barber,

neutra”, critica. En aquest sentit, l’enti-

Catalunya (ADPC).

actual presidenta de l’Associació de

tat ha organitzat tota mena d’accions

Dones

Els objectius? Vetllar

Catalunya

per afavorir el coneixement, l’inter-

(ADPC). “Aleshores, dir en els mitjans

Periodistes

de

canvi i la incidència dels drets de la

‘cadascú fa el que vol amb el seu cos’

per la igualtat

dona en la professió. Un dels temes en

era impensable”. La creació de l’entitat

què han incidit més ha estat en del llen-

professional de les

va suposar un gran avanç en la defensa

guatge dels mitjans de comunicació.

de la dona, ja que va ser la primera as-

Montserrat Puig, responsable de la Co-

dones comunicadores, aconseguir més presència als càrrecs directius dels mitjans de comunicació i

sociació del ram a l’estat espanyol.

missió dels actes commemoratius del

La seva gestació el juny de 1992 es va

vintè aniversari i expresidenta de l’en-

donar en un context en el qual cada cop

titat, explica com des de sempre hi ha

hi havia més periodistes col·legiades

hagut un problema d’invenció en el

que veien que calia organitzar-se i tre-

llenguatge. “Per què es parla de ‘Cartes

ballar en la defensa dels drets profes-

al director’ en masculí?”, reflexiona.

sionals i laborals. “A les redaccions hi

Pot ser perquè gairebé no hi ha directi-

havia poques dones amb càrrecs de

ves en els diaris nacionals, i les disset lo-

presa de decisions i les diferencies sala-

calitzades –i que es reuniran en una

promoure una imatge

rials eren grans”, recorda Montserrat

trobada en motiu dels vint anys de

Minobis, una de les fundadores i pri-

l’ADPC– són de diaris regionals amb

digna del món femení.

mera presidenta de l’ADPC. “Hi havia

una responsabilitat i salaris més baixos.

un sostre de vidre que calia trencar”,

“En els mitjans més mal pagats sempre

afegeix.

hi ha més dones”, remarca Puig.

Dues dècades després, algunes de les responsables de l’entitat al llarg d’aquest temps repassen la seva trajectòria.

Precisament per això, el 1994 l’associa-

Amb l’objectiu de donar més protago-

ció va fer l’estudi El sostre de vidre. Si-

nisme a les dones en els mitjans, el 2006,

tuació socioprofessional de les dones

es va crear el Cercador d’Expertes, pro-

periodistes de Catalunya. “En el perio-

mogut per l’Institut Català de la Dona,

disme, no s’acostuma a confiar en el ta-

que ajuda els mitjans a trobar expertes

lent de les dones”, es lamenta l’Elvira

de diferents àmbits.

Altés, una altra fundadora i també expresidenta de l’entitat. “El problema és que els periodistes no han rebut formació en perspectiva de gènere. En el moll de l’ós del periodisme, hi ha moltes coses difícils


Primera festa del Card i el Lliri a l’inici de l’ADPC. Foto: Silvina Cousté. Pàgina anterior, fulletó dels premis de l’onzè aniversari.

EN XARXA

1997, es va establir, gràcies a l’impuls de

Establir vincles amb altres entitats amb

l’ADPC, una gran Xarxa Mediterrània

finalitats similars ha estat un objectiu

de comunicació de gènere. I també cal

clau de l’associació. Des del 1993, for-

destacar la participació al Projecte de Se-

Tallers, estudis i una exposició

men part de la Xarxa Europea de

guiment global dels Mitjans (GMMP),

L’ADPC té previst una sèrie d’actes per

Dones Periodistes Espanyoles, de la

que des del 1995 s’encarrega de la in-

commemorar el vintè aniversari. Un

Xarxa Internacional de Periodistes

vestigació global més extensa sobre el

dels principals tindrà lloc després de

amb Visió de Gènere i de la Xarxa Eu-

gènere als mitjans de comunicació.

l’estiu –la data encara s’ha de confir-

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) commemora les primeres dues dècades d’existència

de diaris de l’estat. A més, al llarg d’a-

Una de les formes de difusió de

quests mesos, també organitzaran dos

l’Associació ha estat la revista

tallers de grups reduïts amb una ex-

trimestral Dones, que es va dis-

perta en què s’abordarà el futur de les

tribuir entre 2001 i 2009. Escrita

associacions professionals, la Xarxa de

ropea de Dones Periodistes, lligams que

per les mateixes sòcies i col·laborado-

periodistes emprenedores i la visibi-

els han permès dur a terme projectes de

res, aportava informació sobre el món

lització de les dones a Internet. L’en-

cooperació, especialment a Suècia, Ità-

professional i laboral de dones de dife-

titat també vol impulsar estudis de

lia i a països de Llatinoamèrica.

rents àmbits, com les advocades o les

gènere, així com una exposició sobre

Arran de les II Jornades de Periodistes

mosses d’esquadra, amb l’objectiu de

les periodistes pioneres.

i Comunicadores de la Mediterrània de

donar una idea de la transformació so-

CAPÇALERA JUNY 2012

mar– i reunirà a totes les directores DEL PAPER AL DIGITAL

53


R E P O R TATG E

cial i econòmica que protagonitzaven.

PREMIS DE GÈNERE

Bibliografia principal

A partir del 2010, Dones va passar a

Des de l’any 2000, l’ADPC lliura els

convertir-se en Dones Dossier, un mo-

Premis de Comunicació No Sexista,

nogràfic de caràcter semestral que ana-

que anualment premia o castiga els mit-

En aquests vint anys, l’ACDP

litza més a fons un mateix tema des de

jans en funció de la manera que tenen

ha impulsat diferents treballs:

diverses perspectives. “Escriure per a

de tractar les dones. Durant la cerimò-

• El sostre de vidre. Situació so-

aquestes publicacions m’ha suposat una

nia s’entreguen, entre altres modalitats,

cioprofessional de les dones periodistes

escola de vida; he après a fer reportat-

dos premis principals com són el de les

de Catalunya (1994) Autores: Joana Gallego, Olga del Rio. • Recull de ponències, Les periodistes, la mediterrània i el futur (1996) Marta Bach, coordinadora.

Bones Pràctiques (antigament

Un dels temes en qué més s’ha incidit és el llenguatge dels mitjans de comunicació, a la recerca d’una mirada neutra

• Gènere i informació. Vol. I Una radio-

El de Bones Pràctiques l’han rebut periodistes com Ramon Pellicer, Kim Manresa o Josep

ges i a treballar en un equip de dones

Cuní. Però on hi ha hagut més guardo-

ció esportiva: només per a ells (1998)

periodistes molt interessant”, destaca la

nats ha estat en el de Males Pràctiques.

Autores: Joana Gallego, coord., Maria

Laia Serra, coordinadora de Dones

Premi que, per exemple, va ser atorgat,

Eugènia Ibáñez (Vol. I) Manuela La-

Dossier.

a Miquel Calçada per Persones Huma-

costa (Vol. II)

Les TIC també han estat un factor im-

nes, programa que incloïa el concurs

• El sexe de la notícia. Recomanacions

portant en la història de l’entitat. Per

Mega-Pubilla, en què les dones hi par-

sobre el gènere i la informació i reco-

començar, el web (www.adpc.cat) està

ticipaven en biquini. A Salvador Sostres

manacions d’estil (1999)

en funcionament des del 1996, fet que

també li va tocar el premi, que es va

• Reflexions en femení. Les dones a la

el converteix en el primer web d’una as-

negar a recollir, així com a Paco Um-

política. Quaderns Diputació de Barce• Les dones en els governs locals catalans (2006) Autores: Marta Corcoy i Patricia

L.

Gómez;

coordinadores:

bral pels articles a El Mundo. En

La publicació en línia, Dones Digital, actualment compta amb unes mil cinccentes visites mensuals

una altra edició, li van concedir a Xavier Sardà, qui no tan sols no va assistir al lliurament sinó que, a més, l’endemà a Crónicas

Carolina Barber, Montserrat Puig, i

Marcianas va fer un gag sobre

Elena Riera.

sociació de dones creada a Espanya.

Montserrat Minobis.

• Primer premi a la Investigació del

Des d’aleshores, l’ADPC ha organitzat

Però aquest premi de ‘càstig’ també ha

Centro Eurolatinoamericano “Mujeres y

diversos cursos sobre noves tecnologies.

millorat aspectes d’alguns programes,

Ciudad” edició 2007: Impacto de las

A més, el 2009, es va crear la revista di-

com va passar amb Polònia, que des-

medidas de paridad en los gobiernos lo-

gital Dones Digital, en què s’actualitzen

prés d’haver-lo rebut va acabar rebent

cales. Estudio comparado entre Cata-

quasi a diari informacions amb visió de

el premi de Bones Pràctiques, al 2011,

luña y Buenos Aires.

gènere. Cada any, s’ha duplicat el nom-

per haver incorporat més actrius i així

• Les periodistes al franquisme i la tran-

bre de visites a la pàgina i, segons la

haver contribuït a fomentar la comuni-

sició (1966-1982) • Impacte de les recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere als mitjans de comunicació, investigació anual des del 2006.

cació no sexista. “Una prova de

Els Premis de Comunicació No Sexista premien o castiguen els mitjans en funció de com tracten les dones

• Comunicació del I Congreso InternaCAPÇALERA JUNY 2012

Pràctiques (Card).

grafia d’una absència. Vol. II Informa-

lona. 2005.

54

anomenat Lliri) i el de les Males

la millora és que ara donem més premis de bones pràctiques que de males”, comenta Marta Corcoy, actual tresorera de l’Associació. Un altre guardó que

cional de Comunicación i Género cele-

seva coordinadora, Mavi Carrasco, ac-

atorguen és la Rosa del Desert, en què

brat a Sevilla el mes de març del 2012

tualment tenen unes mil cinc-centes vi-

es valora la trajectòria periodística.

• El feminisme al PSUC, els anys setanta

sites mensuals. En aquest sentit, també

Anna Maria Martínez Segí i Anna

i vuitanta del segle XX.

s’ha de tenir en compte la creixent pre-

Murià han estat algunes de les guardo-

• 40 periodistes en temps difícils.

sència a les xarxes socials, amb perfils a

nades. “Si no els el donàvem nosaltres,

Facebook i Twitter.

ningú ho hagués fet”, es lamenta Puig.


A partir del 2011, també es va crear el Premi de Periodisme No Sexista per als Estudiants de Ciències de la Comunicació. “És una manera de donar a entendre als estudiants que el gènere és important en el món periodístic”, explica Carme Freixa, presidenta de l’Associació (2010-2011). El premi consistia en la publicació dels dos reportatges guanyadors al diari 20 minutos. VINT ANYS DESPRÉS Amb tot, ha millorat la situació de les periodistes durant aquests vint anys? A l’ADPC coincideixen a dir que la societat ara té molt més clara la situació de la dona i, com a mínim, s’ha visualitzat el que no s’ha de fer. Els titulars dels diaris relacionats amb les dones defugen bastant el sensacionalisme, tot i que no es pot dir el mateix de magazins, revistes i alguns programes televisius.

Primavera del 2009, durant la presentació de Les periodistes al franquisme i la transició (1966-1982) recerca de l’ADPC. Al debat van participar-hi Maria Bru, Sara Masó, Maria Eugènia Ibáñez, Maria Àngels López, Teresa Rubio i Montse Puig. Foto: Ignasi R. Renom

Un altre aspecte positiu és que ara es parla amb molta més consciència sobre Lina Barber, actual presidenta de

cara hi ha molt poques directives als

l’ADPC.

mitjans i la majoria fan tasques de re-

Un d’aquests serveis seria el d’abordar

dacció amb un sou molt baix. “És veri-

les temàtiques dels mitjans perquè tin-

tat que la dona acostuma a valorar més

guin un llenguatge plural, sense este-

la vida privada, i si ser directora d’un

reotips, així com realitzar nous decàlegs

Enllaços d’interès • Associació de Dones Periodistes de Catalunya

sobre com fer investigacions

www.adpc.cat

“Tot i la crisi, volem seguir lluitant i oferir més serveis professionals”

sobre la comunicació social i en-

• Xarxa Europea de Dones Periodistes

senyar els millors mètodes de re-

Espanyoles

cerca.

http://goo.gl/VnpTi

(Lina Barber)

També volen centrar els esforços

• Xarxa Internacional de Periodistes

en la problemàtica d’Internet, un

amb Visió de Gènere

mitjà comporta ser menys hores a casa,

mitjà que consideren molt masclista i

http://periodistasdegenero.org

renuncien a la plaça”, afirma Puig.

on els joves tornen a caure en patrons

• Xarxa Europea de Dones Periodistes

Respecte al futur de l’entitat, que ja

patriarcals. Tot i això, el més important,

www.mujeresperiodistas.net/joomla

compta amb un centenar de sòcies, la

segons Corcoy, és “millorar l’autoes-

• Dones

crisi és un dels factors preocupants.

tima de les periodistes i treure les idees

http://goo.gl/o6BnD

Amb motiu dels vint anys, tenen la in-

arrelades de no poder accedir a càrrecs

• Dones Dossier

tenció de publicar un llibre en el qual

importants en un mitjà de comunica-

http://goo.gl/FO7BG

es vol lligar l’evolució de l’associació

ció”. I és que potser, tal com afirmen

• Dones Digital

amb els fets socials que han repercutit

des de l’ADPC, amb la crisi, les dones

www.donesdigital.cat/

en les dones. “La crisi ho atura una

tenen l’oportunitat d’aportar el seu

• Projecte de Seguiment global dels

mica tot, no ens permet fer tanta re-

punt de vista i la possibilitat de consoli-

Mitjans (GMMP)

cerca, però volem seguir lluitant i ofe-

dar-se en una professió que durant anys

http://goo.gl/gYYSN (en anglès)

rir més serveis professionals”, apunta la

ha tingut un accent massa masculí.

CAPÇALERA JUNY 2012

la violència de gènere. Per contra, en-

55


R E P O R TATG E

Els mitjans de comunicació tenen un gran poder en la construcció de l’opinió pública i la visió de la realitat que tenen els ciutadans. Per què, doncs, encara hi ha

DiversCat, el fruit d’una dècada de treball Clara Calbet Fotos: Sergi Reboredo

casos de llenguatge

Quan el 1995 la Comissió de Perio-

perts, comunicadors i associacions

disme Solidari del Col·legi de Perio-

d’immigrants i del poble gitano que

discriminatori en

distes de Catalunya va començar a

podien tenir quelcom a aportar en

treballar, detectà que el tractament de

qüestions d’immigració.

el tractament de temes

la immigració i la diversitat que feien

Dos anys després, el 2005, se’n va fer

els mitjans de comunicació patia les

d’immigració i

una ampliació als municipis de Barce-

conseqüències d’una manca de temps,

lona, aquesta ja en edició digital. Una

de la immediatesa i d’una informació

de les coses que els impulsors van tenir

poc documentada. “No hi havia prou

clares des del principi era que no vo-

perill és la informació

fonts fiables, contrastables, i aquesta

lien que fos “un creuament de dades”,

era una de les coartades de molts pro-

sinó que els integrants “en prengues-

poc documentada o

fessionals que, amb les presses i el

sin consciència, la fessin seva i hi par-

rigor de les rutines de producció, no

ticipessin”. Ramos explica que es

diversitat? Un altre

contrastada. La manca de temps, la demanda d’immediatesa i la falta de mitjans en són algunes causes.

donaven veu als interlocutors. Vèiem

tractava d’una qüestió qualitativa,

la necessitat que les fonts tinguessin in-

“que la gent estigui aquí perquè real-

terlocutors que poguessin ser cridats a

ment ho vegi necessari i vulgui aportar

opinar sobre un tema tan puntual com

el seu granet de sorra”.

general”, explica Isidre-Daniel Ramos,

En aquest sentit, un dels aspectes que

membre de la comissió i impulsor de

per a DiversCat és molt important és

DiversCat (www.diverscat.net), l’A-

aportar fonts que parlin en primera

genda de la Diversitat de Catalunya,

persona. “Parlem molt de la diversitat,

que es va presentar el passat 28 de se-

però gairebé mai ningú en parla en pri-

Des de fa uns mesos

tembre, i que consta d’una base de

mera persona”, diu Paco Martín, im-

Diverscat, una base

dades accessible per Internet sobre

pulsor del projecte. Martín lamenta

temes relacionats amb el fet migratori

que

i la diversitat.

només es tenen en compte quan es

L’origen d’aquesta base de dades es re-

parla en la vessant més negativa, des

munta a deu anys enrere, quan van

del punt de vista noticiari, quan hi ha

tenir lloc un seguit de reunions i tro-

hagut un robatori, un crim... llavors es

de dades en línia, busca ajudar en la informació al voltant de la immigració.

“els

autèntics

protagonistes

bades amb les institucions dedicades a

parla d’ells, si bé no parlen ells”. Mar-

temes de multiculturalitat. Un any més

tín, que va més enllà, està convençut

tard, el 2003, va sortir publicada en

de la necessitat que “les persones que

paper una agenda de la multiculturali-

pertanyen al món de la diversitat tin-

tat referent a la ciutat de Barcelona

guin més presència als mitjans de co-

que incloïa directoris d’institucions, ex-

municació, no només com a receptors


Nens sahrauís a Barcelona. La presència i la imatge de la diversitat cultural en els mitjans de comunicació encara té deures pendents.

d’informació, sinó també com a fabri-

tat de ser-hi present. Aprofitant aquest

MILLORES I DEURES

cants d’informació”, i lamenta que “les

canvi en el mitjà, es va ampliar també

Inicialment, la imatge que donaven els

redaccions no tenen el color que tenen

la cobertura de l’agenda a tot Cata-

mitjans de comunicació del món de la

els del carrer”.

lunya. Després d’un intens treball, a

diversitat i de la immigració, per a

Precisament, un estudi encarregat per

final de 2011, es va presentar Divers-

Paco Martín, era molt dolenta, sempre

la Mesa per a la Diversitat en l’Audio-

Cat, l’Agenda de la Diversitat de Ca-

relacionada amb conflictes i posant

visual del CAC sobre el tractament te-

talunya: un portal que aglutina entitats,

èmfasi en l’arribada massiva d’immi-

levisiu de tres casos de polítiques

grups de recerca, comunicadors i ex-

grants.

sobre immigració ha detectat mancangons l’estudi, publicat el 2011, la majoria de fonts utilitzades són polítiques i als mitjans hi ha una escassa o

Un estudi realitzat per Migra-

L’any 2002 van tenir lloc les primeres reunions que han acabat fructificant amb aquest portal informatiu

nul·la presència de veus immigrades.

com (Observatori i Grup d’Investigació sobre Migració i Comunicació de la UAB), que analitzava el tractament informatiu de la immigració a Es-

Quan va sortir publicada la primera

perts en temes d’immigració i diversi-

panya, el 2006, denunciava que tant la

agenda, el 2003, Internet encara no era

tat, que conjuntament formen una

cobertura de l’arribada com les mesu-

el que és avui en dia. No va ser fins

xarxa de contactes a l’abast de perio-

res de control abusaven d’expressions

més tard, doncs, quan va haver-hi el

distes (i internautes), que necessitin

com “allau”, “que poden transmetre la

boom de la Xarxa en l’àmbit de la co-

consultar o contrastar informacions de

sensació d’invasió i generar respostes

municació, que es va veure la necessi-

manera immediata.

racistes i xenòfobes en l’audiència”.

CAPÇALERA JUNY 2012

ces quant a les fonts d’informació. Se-

57


R E P O R TATG E

L’estudi també destacava la utilització

Opinió

Per una diversitat cultural enriquidora

l’origen ètnic o nacional en aquests

del qualificatiu “il·legal”, un terme que

contextos ha desaparegut d’alguns mit-

actualment s’ha substituït per “sense

jans, amb tot, encara n’hi ha molts que

papers” o “en situació irregular”. Per a

l’inclouen. A Salt es va poder veure, fa

Paco Martín, a continuació es va pas-

dos anys, una altra de les perversions

sar a un estadi en què “s’analitzaven

de termes: en alguns mitjans que es

El tractament de la diversitat cultu-

casos puntuals de persones immigra-

feien ressò del conflicte que va haver-

ral en els mitjans de comunicació és,

des i se’ls donava el tractament d’he-

hi, es parlava de “veïns” versus “im-

sens dubte, un dels temes que més hem treballat des de la Comissió de Periodisme Solidari. Ara fa deu anys, vàrem editar l’Agenda de la Multiculturalitat de Barcelona per impulsar la pluralitat de les fonts informatives. L’objectiu era

migrants”.

Segons un estudi, als mitjans la majoria de fonts són polítiques i hi ha una escassa o nul·la presència d’immigrants

ria), el 2008, el d’un jove immigrant d’origen senegalès que va ser assassinat mentre intentava

posar pau en una baralla. Els com-

donar veu a col·lectius que o bé,

exemple és el d’una persona domini-

panys de la víctima, que van respondre

normalment, no tenen accés als mit-

cana que en va salvar una altra que

cremant contenidors i vehicles, deno-

jans o bé quan hi apareixen es trans-

havia caigut al metro. En aquest cas,

minaven “gitano” al presumpte agres-

met, sovint, una visió distorsionada

explica Martín, es va destacar molt la

sor. Aquesta suposició va crear un

per culpa de la mirada androetno-

nacionalitat, “però sigui com sigui és

sentiment de venjança cap a aquest

cèntrica. L’any 2005, vam ampliar

un fet discriminatori, perquè no afec-

col·lectiu que va fer que moltes famí-

l’agenda a la província de Barcelona

tava el contingut real de la notícia”.

lies d’ètnia gitana, espantades per les

i, finalment, l’any passat, presentà-

Xavier Giró, de l’Observatori de Co-

possibles repressions, marxessin de Ro-

Catalunya. Aquest portal ofereix espais comunicatius, directoris i dades contrastades que aniran creixent amb la

quetas.

Després d’un intens treball, a final de 2011, es va presentar l’Agenda de la Diversitat de Catalunya

vostra col·laboració, tot fent-ne ús

Malgrat

tot,

Isidre-Daniel

Ramos és optimista i està convençut que ara hi ha molta més consciència també entre els comunicadors. “Hi ha hagut un

i difusió, per tal que s’incorporin les

bertura de Conflictes de la UAB, afe-

canvi qualitatiu molt important”,

persones i entitats que volen afavo-

gia, en unes xerrades de SOS Racisme,

afirma. Com que el que impera és la ra-

rir el rigor informatiu i la convivèn-

que “aquesta presentació de la immi-

pidesa, a banda dels codis deontolò-

cia. Així es podrà normalitzar i

gració com a positiva està feta per la

gics i directrius de cada mitjà, “ha de

millorar el tractament de la diversi-

nostra conveniència”. Martín està con-

ser un acte voluntari, militant dels pe-

tat cultural a través dels mitjans.

vençut que s’ha evolucionat positiva-

riodistes, d’intentar ser rigorosos en la

Per això us convidem a conèixer

ment, malgrat que encara queda un

feina. Jo hi he trobat un canvi molt

aquesta eina i a fer-la vostra. Tant

llarg camí per recórrer. Encara no està

substancial.” De tota manera, Isidre-

de bo, tinguem, ara sí, un “allau” de visites. Si bé s’ha millorat en el tema, encara ens falta avançar, per exemple, a augmentar la diversitat en les redaccions o en el fet que la població migrada aporti la seva veu CAPÇALERA JUNY 2012

cas a Roquetas de Mar (Alme-

roi perquè havien fet alguna cosa”. Un

vem el portal Diverscat, abastant tot

58

Migracom va analitzar un altre

Daniel Ramos alerta que en-

Diverscat aglutina entitats, grups de recerca, comunicadors i experts sobre el fenomen migratori

cara no s’han de tirar coets, i posa l’exemple de la premsa gratuïta, en la qual “ha costat molt tornar a incidir”, ja que “quan tothom estava mirant-se

en debats que no necessàriament

resolta, precisament, la qüestió dels

molt com escrivia, com muntava un

han de parlar sobre migració.

gentilicis, que es continuen utilitzant

vídeo, o com feia servir un arxiu per no

Alicia Oliver

fins i tot quan aquesta informació no

denigrar els immigrants, sortia un diari

Presidenta de la Comissió

afecta la notícia. “El resultat acaben

gratuït i t’ho espatllava en quatre arti-

de Periodisme Solidari

sent actituds racistes o xenòfobes”, ex-

cles. (...) És un terreny molt sensible.”

plica Martín. Actualment, segons Giró,

De fet, Ramos se sorprèn que encara


Les notícies relacionades amb immigrants –com aquesta ciutadana romanesa– no sempre els donen la veu per expressar-se.

ara, de vegades, hagi de tornar a expli-

jans de comunicació “que treguin a la

que això suposa”. Així , creu que

car el que creia que ja estava assumit

llum la realitat”. També apel·la, en

s’hauria d’augmentar la formació dels

des de feia temps.

aquest sentit, a la “responsabilitat de

periodistes. També es veu de la ma-

Najat Driouech Ben Moussa, en canvi,

qualsevol periodista de donar infor-

teixa manera des de DiversCat i la Co-

és molt més crítica amb la situació ac-

mació real”.

missió de Periodisme Solidari, per

tual. És una de les expertes en temes

En un dels “Diàlegs antiracistes” que

això, ara s’està treballant per “intro-

d’immigració i interculturalitat que in-

organitza SOS Racisme, la periodista

duir des d’un punt de vista transversal

clou DiversCat i se sent decebuda

Marta Ballesta, conscient dels canvis i

el concepte de diversitat a la formació

quan, dia rere dia, veu als mitjans la immigració té un tractament negatiu, i no se’n parla en positiu”. Driouech posa com a exemple els can-

del periodista”, tant a les facul-

“Es busca normalitzar la relació dels mitjans amb el món de la diversitat”

tats com amb els cursos de for-

(Paco Martín)

Paco Martín explica que, de fet,

vis en el sistema sanitari i la retallada

mació contínua que està fent el Col·legi de Periodistes. el portal DiversCat busca “nor-

de la cobertura per a alguns immi-

nous reptes que presenta la comunica-

malitzar la relació dels mitjans de co-

grants amb situacions determinades.

ció avui en dia, reflexionava dient que

municació amb el món de la diversitat,

Aquesta experta, que troba a faltar les

“la nostra realitat social ha canviat,

i que aquest no sigui sinònim de con-

veus de les ONG i dels col·lectius en

tenim una responsabilitat social a

flicte”. La intenció és, doncs, que Di-

defensa dels drets dels immigrants, cri-

l’hora d’explicar-ho als ciutadans i no

versCat sigui “una eina que acabi

tica l’absència d’informacions als mit-

estem preparats ni som conscients del

desapareixent”.

CAPÇALERA JUNY 2012

“com tot allò relacionat amb el món de

59


REFLEXIÓ

Des de la invenció de la fotografia, el retrat fotogràfic ha viscut una evolució que en bona part ha suposat una degradació de la qualitat, sobretot arran de la

La dignitat del retrat fotogràfic Pepe Baeza Fotos: Pedro Madueño El retrat és el gènere més antic de la fo-

cions tècniques del moment, no tenien

tografia, el primer que té un ús profes-

més remei que utilitzar una tècnica lenta

popularització del

sional. I això s’explica perquè qui està

en la qual el personatge havia d’estar mi-

disposat a pagar és la persona retratada.

rant molta estona a càmera. Això dotava

retrat de l’star system.

A la fotografia, doncs, li passa el mateix

la imatge d’una gran profunditat i mos-

que amb el retrat del Renaixement, un

Malgrat això,

trava molt més la psicologia dels retra-

modus vivendi dels pintors gràcies als di-

tats. Exemple d’això són els magnífics

alguns mitjans de comunicació encara aposten per treballs molt personals com el de Pedro Madueño, que aquests dies exposa al CaixaForum

ners dels burgesos adinerats que paga-

retrats que Nadar va realitzar a perso-

ven per un retrat pictòric de la mateixa

nalitats com Mijail Bakunin, Edouard

manera que segles després ho farien per

Manet o Victor Hugo.

un retrat fotògrafic.

Però el que va venir després va ser molt

A La fotografia com a document social

diferent, donant-se la primera degrada-

(Gustavo Gili, 2002), Gisèle Freund, ja

ció del retrat. André Adolphe Eu-

explicava que la fotografia és un invent

gène Disdéri, que va tenir l’estudi de

vinculat a la burgesia i a la revolució in-

fotografia més important de París, és el

dustrial perquè substitueix el mode ar-

gran paradigma del retrat en sèrie. Dis-

tesanal pel seriat. I és en aquest context

déri va fer-se famós gràcies a la carta de

que el retrat fotogràfic es converteix en

visita, una imatge fotogràfica petita que

la primera professió de la fotografia.

muntada sobre una tarja va ser molt co-

Walter Benjamin –un dels primers filò-

neguda a Europa i als Estats Units.

i a Can Framis

sofs que va reflexionar sobre el mitjà fo-

Aquesta tècnica i manera de funcionar

togràfic– ja va parlar el 1931, a la seva

va permetre abaratir els costos, popula-

una part de la seva

coneguda obra La petita història de la fo-

ritzar l’art fotogràfic i a baixar els pres-

obra i que aposta per

tografia, de la diferència entre els pri-

supostos estètics, perquè el que Disdéri

mers retrats fets amb ànima (aquells en

feia era afalagar els retratats amb esce-

un treball molt personal que s’allunya de l’homogeneització de determinades imatges.

què hi ha una relació autèntica entre el

nografies de la gran burgesia, eren re-

fotògraf i el personatge fotografiat, que

trats falsos, en què la gent apareixia com

és el que en el fons és un bon retrat) i la

si fossin burgesos benestants quan en re-

producció seriada posterior.

alitat la gran majoria d’ells no ho eren.

Una producció en sèrie que no tenia

I si la primera professió fotogràfica va

res a veure amb la feina dels primers re-

ser el retrat, quan aquests comencen a

tratistes professionals de final del XIX,

reproduir-se de manera sistemàtica als

com Étienne Carjat o Nadar –pseudò-

diaris, el retrat també es converteix en

nim de Gaspar Félix Tournachon.

un dels primers subgèneres de la premsa

Aquests fotògrafs, degut a les limita-

gràfica.


En aquestes pàgines es reprodueixen alguns dels retrats de Pedro Madueño al Caixaforum, com aquest de Carlos Pérez de Rozas.

la tendència a l’individualisme. El triomf social es converteix en un valor afegit

Del CaixaForum a Can Framis

people –els famosos, l’star system–

dins la societat capitalista. Des d’un punt

només hi ha un pas, sobretot als Estats

de vista comercial, els fabricants mar-

Units, gràcies a l’aparició de la revista

quen el gust de la població i hi ha un mo-

Pedro Madueño (La Carlota –Córdoba,

Life, amb una tirada de milions d’exem-

ment en què les campanyes publicitàries

1961) és un dels fotoperiodistes més

plars. Life comença a fotografiar l’star

tenen l’èxit assegurat. I és que la societat

importants de casa nostra. Amb

system i s’inicia una modelització de la

respon molt bé als estímuls de la publici-

trenta-cinc anys de professió a les

tat pel fet que, prèviament, s’ha

seves espatlles –la major part a La

normativitzat el gust de les coses,

Vanguardia– actualment es pot visi-

amb un paper clau del retrat nor-

tar una selecció dels seus retrats pe-

mativitzat.

riodístics (alguns dels quals es

A l’altra costat del periodisme, la

reprodueixen en aquestes pàgines)

caiguda d’un gènere com el re-

al CaixaForum de Barcelona fins al

societat que provoca que aquesta es con-

portatge és una conseqüència de tot ple-

24 de juny. Paral·lalement també

verteixi en més uniforme i homogènia,

gat. De la voluntat de desconnexió de la

s’exposa una mostra del seu treball

amb ciutadans més normativitzats i con-

realitat, de portar-la cap a una visió molt

al Museu Can Framis (Roc Boronat,

sumidors més previsibles.

de pensament únic. Prova d’això és que

116-126, Barcelona), de la Fundació

Perquè, des del punt de vista polític, la

des d’aquells inicis de Life fins a l’actua-

Vila Casas, fins a 22 de juliol.

modelització té una funció social com és

litat, el people mediàtic ha viscut un cons-

La fotografia és un invent vinculat a la burgesia i a la revolució industrial al substituir el mode artesanal pel seriat

CAPÇALERA JUNY 2012

Però d’aquí a la posterior consolidació del que es coneix popularment com a

61


A la pàgina anterior, Francesc Català-Roca, Enrique Vila-Matas, Joan de Sagarra i Juan Marsé. A dalt, Sergi Pàmies. tant desenvolupament, no ha decaigut en

yies cinematogràfiques regalen aquest

dels freelance. Tot això va a la baixa, com

cap moment, mentre el reportatge de

material als mitjans. Així, tot i la crisi, es

les cooperatives de fotògrafs tipus Mag-

temes socials és paga a preus de misèria.

continua amb la modelització de la so-

num, que produïen reportatges pel seu

El people no ha decaigut ni amb la crisi

cietat sense cap cost econòmic per part

compte. Aquest periodisme desapareix

econòmica, si bé és cert que la davallada

dels mitjans.

perquè està econòmicament estrangulat.

de la publicitat està fent cada cop més di-

Amb tot, lluny d’aquesta visió estereoti-

La professió ha arribat a tal punt que co-

fícil produir treballs de qualitat d’aquest

pada, encara hi ha el treball de fotògrafs

mencen a ser coneguts els fotògrafs de fa-

tipus de periodisme. El paradigma de

com Pedro Madueño, en què encara es

mosos com Leibovitz, mentre que abans

produccions cares seria Annie Leibovitz,

dóna una relació directa entre el fotògraf

ho eren corresponsals de guerra com Ro-

encara que també hi hauria fotògrafs David LaChapelle, Patrick Demarchelier o Anton Corbijn, professionals de la fotografia comercial que aposten, però,

bert Capa. Està molt més ben

Encara, però, hi ha treballs com el de Pedro Madueño, en què el fotografiat se sotmet a la qualitat de la mirada

per una producció de qualitat, com en al-

pagat aquest tipus de fotografia que no pas un reportatge realitzat després d’estar-se dos mesos a Txetxènia. I la clau de tot plegat és econòmica.

tres temps també van fer Richard Ave-

i el fotografiat en què aquest darrer se

Amb l’actual esquema social i econòmic,

don o Arnold Newman

sotmet a la qualitat de la mirada, de la

aquesta és una batalla perduda del pe-

Malgrat la crisi i la dificultat a produir

mateixa manera que passa amb les bones

riodisme. Perquè té a veure amb el capi-

aquest tipus de fotografies, les imatges

entrevistes.

talisme que aposta per la concentració de

de l’star system segueixen estant pre-

Ara bé, aquest tipus de treballs no són

mitjans en què dominen els grans grups

sents als mitjans. I com és això? Doncs

gaire usuals. Perquè com he dit, des d’un

mediàtics. Per això retrats com els de

perquè, des de fa aproximadament una

punt de vista visual, des de final dels se-

Pedro Madueño, que gràcies a la gran

dècada, aquestes imatges són produïdes

tanta, hi ha un retrocés del reportatge,

professionalitat treu bons resultats de la

pels mateixos interessats. Actualment,

del periodisme fet pels enviats especials,

feina, intenten rescatar la dignitat del re-

les distribuïdores de les grans compan-

de les cobertures intensives, de la feina

trat a la premsa.

CAPÇALERA JUNY 2012

com Paolo Roversi, Michael Comte,

63


PERIODISME AL MÓN

En plena crisi econòmica i de la professió, les eleccions presidencials nordamericanes són un baròmetre de la situació del periodisme a la primera potència del planeta. Xavier Vilà, corresponsal als

Soroll mediàtic a l’americana Xavier Vilà Fotos: EFE Les eleccions a la Presidència dels Es-

varia en funció del tipus de mitjà ana-

tats Units generen un interès enorme

litzat. Els diaris en paper busquen rein-

impulsat pel consum de periodisme ci-

ventar-se; les revistes, excel·lir; les

bernètic a través de les xarxes socials i

televisions, comprometre’s; i les ràdios,

Estats Units per a

en dispositius mòbils. La campanya 2.0

personalitzar la informació. I tots mi-

engendrada el 2008 pel llavors senador

Catalunya Ràdio,

rant de cua d’ull Internet, que és el

Barack Obama ha obert la caixa de

futur, perquè obre més oportunitats

explica com amb un

Pandora. Actualment, la política nord-

que mai d’arribar a més lectors, oients o

americana es juga a la Xarxa en cicles

espectadors. El repte rau a aprofitar el

bon grapat de ciutadans informant-se en línia, els mitjans

informatius ininterromputs i els mitjans

potencial de la Xarxa i a orientar-lo cap

tradicionals malden per adaptar-s’hi,

a un periodisme independent, que in-

bolcant a l’edició digital els continguts

formi, investigui i analitzi. I, en aquesta

que produeixen, els blocs dels periodis-

cruïlla, l’alegria va per barris.

tes que hi treballen i alimentant inces-

La premsa escrita viu moments crítics

santment l’ambivalent món de Twitter,

als Estats Units pel desarrelament de

on es barregen opinió personal amb la

les noves generacions envers un format

postura del mitjà que es representa.

que els és aliè. La caiguda d’ingressos

El resultat és molta producció perio-

publicitaris ha afectat un sector idealit-

dos bàndols de la

dística prenyada de precipitació, nor-

zat durant dècades en capçaleres de re-

malment sense contextualitzar i sovint

ferència com el Washington Post, el

contesa electoral,

mancada de treball de camp. L’anàlisi

New York Times, el Wall Street Journal,

és un privilegi de pocs, restringida als

Los Angeles Times i els últims anys per

equips editorials i a col·laboradors de

l’USA Today.

tradicionals aposten clarament per un dels

mentre que l’atomitzada oferta televisiva es basa més en el partidisme que no pas en l’anàlisi.

prestigi provinents de camps aliens al

Segons un informe elaborat per Leo-

periodisme. Una tendència que afecta

nard Downie –exeditor del Washington

des de mitjans tradicionals històrics fins

Post– i Michael Schudson, –professor

a aventures en línia partidistes que han

de la Universitat de Columbia– titulat

orientat el seu model de negoci a infor-

“La reconstrucció del periodisme ame-

mar només a través d’Internet. Tots llui-

ricà” i recollit pel Columbia Journalism

ten per crear opinió i esdevenir

Review, entre els anys 1992 i el 2008, els

referència. Amb tot, molts només con-

Estats Units han perdut una tercera

tribueixen a amplificar posicions pre-

part dels periodistes i editors de diaris

concebudes.

tradicionals, passant d’uns 60.000 a uns

Cap segment de la professió se’n salva,

40.000. En paral·lel, el llibre La mort i

si bé l’impacte en el producte final

la vida del periodisme americà escrit


PERIODISME AL MÓN

treure de sobre per no perdre més diners. Cinquanta-dosena al rànquing de vendes amb un milió i mig d’exemplars al carrer, Newsweek es va fusionar amb la publicació electrònica prodemòcrata The Daily Beast per conjugar la paraula escrita amb la creixent influència en línia. Una fórmula que amoïna menys els setmanaris més influents entre els “politicoferits”, The New Yorker –al bàndol demòcrata– i The Weekly Standard, coneguda com la bíblia neoconservadora que en divuit anys d’història no ha tingut mai beneficis i que sobreviu gràcies a aportacions de profundes butxaques conservadores, com ara les del magnat de la comunicació Rupert Murdoch. Està editada per William Kristol, assot Mitt Romney en un acte de campanya el passat 16 de març a San Juan (Puerto Rico)

del partit demòcrata en un exercici de partidisme que transcendeix la paraula

divendres ofereix una cosmovisió poli-

terminats posant l’accent en l’especia-

ticoeconòmica propera ideològicament

lització. És el cas del diari Politico, un

als conservadors del partit republicà, en

èxit a la ciutat de Washington, on hi ha

TELEVISIÓ PARTIDISTA

especial a les elits empresarials de la

una gran demanda d’informació polí-

El col·lapse dels informatius de televi-

escrita.

costa est.

tica. La qualitat i l’especialització com a

sió històrics que manaven a l’hora de

A uns 200.000 lectors de distància,

recepta davant la crisi del format paper,

sopar abans dels cicles informatius de

l’USA Today és el segon diari més

una tàctica en què també miren d’ex-

vint-i-quatre hores s’escenifica consta-

venut dels Estats Units a partir d’una

cel·lir els setmanaris.

tant com el líder d’audiència té ara uns

fórmula radicalment diferent, més po-

cinc milions d’espectadors, menys d’un

pulista. Tots admeten que la caiguda

REVISTES I SUPERVIVÈNCIA

15% de la població del país i una frac-

dels ingressos publicitaris els pot abo-

Amb una tirada superior als tres mi-

ció de la qual mira la televisió a les set

car a estratègies que van des de retallar

lions d’exemplars, la revista Time en-

del vespre, atomitzada entre una am-

plantilla fins a tancar. Però el model no

trega la cobertura de campanya a una

plia oferta i l’accés instantani a notícies

es concreta i mentrestant creix la tensió

ploma amb accés directe al despatx

a través de formats alternatius a la pe-

entre els recursos que es destinen al for-

oval, la de Joe Klein. Al seu periodisme

tita pantalla.

mat paper i al format electrònic. I això

compromès se li veu el llautó –demò-

Així, segons la comissió federal de co-

marca la cobertura periodística en general i la de la campanya electoral en particular. I mentre no es resol l’equació, els equips directius han posat d’esquer els

municacions, 6 de cada 10 es-

L’aposta per l’objectivitat de la CNN ha quedat relegada pel clar partidisme de canals com FOX News i la MSNBC

CAPÇALERA JUNY 2012

periodistes per justificar les noves vies

66

pectadors s’informen en línia i consumeixen 4 hores i mitja mensuals de vídeo a través de la Xarxa. Això trasllada el mercat publicitari arreu fins a l’extrem

de finançament. Ara, se’ls demana

crata–, una realitat que també im-

que el lloc web Hulu va emetre gairebé

també fer xats en línia amb els lectors,

pregna l’estil de Newsweek. En especial,

2 milions d’anuncis al mes de març.

mantenir el Twitter actiu i participar en

la columna de campanya de Paul Be-

Malgrat aquesta evidència, els informa-

tertúlies als mitjans audiovisuals. Això

gala, l’antic conseller de Bill Clinton, fit-

tius de les grans cadenes en obert

ha adobat el terreny per a experiments

xat a cop de talonari per reviscolar una

–NBC, CBS, ABC i FOX– mantenen

que han funcionat en mercats molt de-

publicació que el Washington Post es va

formats tradicionals, en què escassegen


els vídeos en profunditat sobre la cam-

grat a les notícies polítiques de Was-

amb el “Cook political report” o el

panya electoral. Aquest producte es

hington. Una obsessió dels mitjans en

“Real Clear Politics” aporta un còctel de

deixa per a programes divulgatius es-

línia.

dades i anàlisi, alhora que ofereix una

pecífics, en què excel·leix el 60 Minutes,

guia de campanya allunyada del parti-

que la CBS emet el diumenge al vespre.

DESORDRE EN LÍNIA

El detall de la crònica política a la tele-

La cobertura política en línia de la cam-

Partidisme que, en canvi, trobem en les

visió s’ha traslladat als canals d’infor-

panya penja sovint de les versions web

vint milions de piulades a Twitter vincu-

mació de vint-i-quatre hores, on

d’allò publicat en paper. Però això no

lades amb la cursa presidencial i que han

disme.

alimenten el partidisme en detriment

El líder d’audiència en aquest camp és el conservador FOX News, un format

El popular diari electrònic The Huffington Post ha esdevingut l’altaveu demòcrata a la Xarxa

per l’excel·lència periodística. La conclusió d’aquest estudi és que la neutralitat és absent en format de 140 caràcters i sostenen que la

que el canal MSNBC imita en clau demòcrata. Aquest univers partidista ha

narrativa política a les xarxes sopot fer oblidar que algunes publicacions

cials està envaïda d’opinions allunyades

relegat el canal CNN al tercer lloc del

han apostat només per la via cibernètica.

dels fets. Tot i així, no espanta les cam-

rànquing, paradoxalment perjudicat

Serà aquesta l’única via per al futur? Els

panyes, al contrari, les esperona.

per l’aposta que publiciten com “infor-

experts aposten més aviat per un model

De fet, la campanya presidencial del

mar de la manera més objectiva possi-

híbrid, en què el lector-espectador-oient

2012 ja és la de Twitter –que era a les be-

ble”. Tanmateix, el canal remunta als

s’informi en línia de l’última hora i bus-

ceroles el 2008. I ho és perquè amb 24

ràtios precisament quan informa sobre

qui un complement en format tradicio-

milions d’usuaris actius a Amèrica

les nits electorals, una cobertura ex-

nal provinent d’un especialista que li

aquesta eina té més influència que els

haustiva que cada cop costa més de tro-

subratlli les creences polítiques.

133 milions d’usuaris de Facebook a con-

bar a les ones. MIRACLE RADIOFÒNIC Cap altre mitjà cofinançat amb diners públics funciona tan bé com l’NPR, la

gregar periodistes, càrrecs del go-

Les xarxes socials destronen els mitjans tradicionals i canalitzen aquelles opinions més dogmàtiques

National Public Radio. Això l’obliga a

vern i membres de les campanyes electorals que ara engeguen el cicle informatiu amb una etiqueta (hashtag) que al·ludeix al rival. Si l’etiqueta pren i esdevé

informar amb criteris professionals,

En aquest sentit, el diari electrònic The

tema del moment (trending topic) la

contrastant i oferint la informació de

Huffington Post –per exemple– ha esde-

campanya analitza com penetra en l’u-

totes les parts implicades en la història.

vingut l’altaveu demòcrata a la Xarxa i

nivers d’opinió pública que és Facebook.

L’NPR és un petit miracle perquè so-

ha convertit Arianna Huffington en una

I, a l’endemà, una recerca a Google pro-

breviu amb una assignació del govern

guru mediàtica.

veeix la perspectiva global de la cober-

federal combinada amb les aportacions

Una situació similar al Drudge Report o

tura mediàtica tradicional del missatge

altruistes dels oients. Un format que

–en clau republicana– el web del recent-

llançat. El soroll mediàtic es multiplica,

lluita per l’audiència amb els canals

ment desaparegut Andrew Breitbart. I,

però als polítics l’equació els funciona

vint-i-quatre hores de notícies, que dediquen píndoles d’informació política en un format rígid de titulars a l’hora en punt i a dos quarts, i temps i trànsit a una hora concreta. La WTOP, per ex-

perquè dominen els temps i el to

La neutralitat és absent en les vint milions de piulades a Twitter, un mitjà a les beceroles en les eleccions del 2008

emple, a cada minut que acaba en vuit.

del debat. Ara bé, funciona per als periodistes? Que la política americana s’escrigui ara en 140 caràcters contrasta amb les 370 pàgines de The boys on the bus,

D’altra banda, l’especialització arriba a

entre aquestes dues aigües, experts polí-

el llibre de capçalera per entendre com

la ràdio per satèl·lit, de pagament. S’ha

tics provinents del món acadèmic des-

el periodisme tradicional cobria les

acabat imposant la xarxa SIRIUS, que

brossen tan soroll mediàtic amb anàlisis

campanyes, escrit el 1972 per Timothy

per dotze dòlars al mes ofereix uns 300

solvents. El Crystal Ball del professor de

Crouse. El futur passa per equilibrar

canals. Un es diu POTUS –acrònim de

la Universitat de Virginia Larry Sabato

aquestes dues realitats. I fent tan poc so-

“president dels Estats Units” – i consa-

n’és un exemple paradigmàtic. Barrejat

roll com sigui possible.

CAPÇALERA JUNY 2012

de l’anàlisi a partir de presentadors esbiaixats i contertulians afins.

estat estudiades pel Centre Pew

67


C E N T R E D E D O C U M E N TAC I Ó

Els Annals de l’Associació de Periodistes

En pocs mesos, s’acompliran els cent anys de l’Associació de Periodistes de Barcelona i els vuitanta anys dels “Annals del periodisme català”. Els anys trenta, aquesta entitat fou la més representativa de les que agrupaven els professionals barcelonins i l’Annals, la seva publicació més destacada, que va arribar a vint-i-sis números. Reproduïm un extracte d’un article del periodista Josep Maria Lladó que ens dóna una descripció precisa de la seva importància. El CDMR conserva la col·lecció completa, així com butlletins, estatuts, memòries, reglaments… que van des de 1916 fins als primers mesos de la Guerra Civil.

“Quan el president de L’Associació de Periodistes de Catalunya era Joaquim Pellicena, director del diari La Veu de Catalunya, la junta decidí la publicació d’unes memòries fetes pel secretari de l’entitat, Francesc Carbonell, en les quals era resumida l’activitat social d'aquell any (1931), en què l’Associació començava a tenir importància. (...) L’any següent, el 1932, accedí a la presidència Joan Costa i Deu. (...) Es disposà, de bon començament, a donar major impuls a l’Associació. Vam entrar a la junta Joaquim Ventalló, Josep Salvà, i jo mateix com a vicesecretari. El secretari, que continuava essent Francesc Carbonell, publicà la memòria, prefiguració del que podien ésser uns futurs “Annals del periodisme” (...). El setembre del 1933, va sortir el primer

del Periodisme Català, creats i mantinguts dignament per l’Associació, hi ha contingut tot allò d’interessant per als professionals, però El setembre de 1933 va sortir també de la vida cultural catael primer número dels Annals, lana, en les manifestacions de la qual l’entitat hi era sempre reben imprès i amb abundant presentada”. informació gràfica

CAPÇALERA JUNY 2012

número deIs Annals, ben imprès, amb abundant informació gràfica i literària, i ben relligat. La junta s'havia renovat i s’hi incorporaven Josep Maria Xicota, Manuel Ballester i Joan Julià. Jo passava a secretari. S’esqueia, el 1933, el centenari de la publicació de l’“Oda a la Pàtria”, de Bonaventura-Carles Aribau, que obria el camí de la nostra Renaixença literària (...). L’Associació organitzà un cicle de conferències sobre el tema. Aquestes conferències van aparèixer, en Ilur text íntegre, a les pàgines dels Annals (...). (...) En resum, direm que en els Annals

68

A dalt, signatures de la Junta de l’Associació. A sota, Josep Maria Lladó –a baix a l’esquerra–, amb altres participants d’un curs de l’entitat.

Josep Maria Lladó i Figueres (Barcelona, 1910 - 1996) Periodista, fou secretari de l’Associació de Periodistes de Barcelona.

Per saber-ne més Consulteu el Catàleg de la col·lecció històrica del CDMR a:

http://www.periodistes.org/files/cataleg%20coleccio%20historica.pdf Annals del Periodisme Català [2a època] núm. 0, abril - juny 1984


El president dels Estats Units, Barack Obama, durant un acte de la campanya electoral el 27 d’abril a Washington.

per Robert McChesney i John Nichols,

juntament amb Carl Bernstein, va fer

York Times. Considerat el braç perio-

un acadèmic i un periodista els quals

caure el president Richard Nixon per

dístic del partit demòcrata, el rotatiu

sostenen que entre el 1980 i el 2010 el

l’exclusiva del cas Watergate. Les edi-

segueix el president a través de l’òp-

nombre d’especialistes en relacions pú-

torials d’aquest diari defensen postures

tica de Jeff Zeleny i incorpora firmes

bliques i gestors d’informació corpora-

coincidents amb el ideari del partit de-

compromeses en l’agenda més liberal

tiva s’ha doblat, de 45.000 a 90.000.

mòcrata i atenent les rodes de premsa

com les del premi Nobel Paul Krug-

McChesney i Nichols escriuen: “Encara

diàries a la Casa Blanca influeixen en

man i altres més crítiques amb Barack

que el periodisme minvi, les notícies se-

l’agenda política del president. La cam-

Obama, com les de David Brooks. El

guiran existint. Cada cop més ens arrid’especialistes en relacions públiques molt preparats i ben remunerats, que tindran la determinació d’explicar el

Times bascula més cap al perio-

La producció periodística de les presidencials està prenyada de precipitació, sense contextualització ni treball de camp

món a la gent de manera que encaixi

disme d’investigació i persevera per presentar la història des d’una òptica personalitzada per desembocar en la proposta política.

amb els seus patrons, que no són altres

panya electoral queda en mans de ve-

Tanmateix ni el Post, vuitè rotatitiu en

que el govern i les corporacions”.

terans com Dan Balz i el seu The take,

circulació, ni el Times, tercer entre set-

Això no ha impedit que aquestes cap-

un espai de lectura obligada per enten-

mana i líder els caps de setmana, són els

çaleres mantinguin noms de referència

dre la batalla pel despatx oval.

diaris de més tirada. Aquest privilegi el

en la creació d’opinió. El Post té Bob

Tot i això, el diari amb més influència

té el Wall Street Journal, que amb més

Woodward dins l’equip editorial qui,

sobre l’actual administració es el New

de dos milions d’exemplars de dilluns a

CAPÇALERA JUNY 2012

baran de la mà de desenes de milers

65


CENTRE DE FORMACIÓ I D E S E N VO L U PA M E N T

Valoració molt positiva dels nous cursos El Centre de Formació i Desenvolupament es va posar en funcionament el gener amb una oferta inicial per al primer trimestre de 28 cursos que al final del període va augmentar fins a 34 (251 hores lectives), com a resultat d’algunes edicions a les diferents demarcacions. Els bons resultats obtinguts en xifres i en valoració mostren l’alt interès que ha despertat entre els col·legiats i també per part d’altres públics. Molts periodistes que s’han col·legiat recentment addueixen com a principal motiu de la seva adhesió l’aprofitament de l’oferta formativa.

Curs de locució celebrat el passat mes d’abril. Foto: Jordi Gratacós

Resultats del primer trimestre (dades d’ocupació en sessions de 5 h): • 940 alumnes (100%) • 793 col·legiats (84%) - 231 col·legiats en actiu (25%) - 562 places gratuïtes per col·legiats a l’atur (59%) • 147 públics externs (16%)

Resum de l’enquesta de satisfacció: • Organització dels cursos: 8,5 • Utilitat dels cursos: 8,1 • Forma d’impartir i coneixements del professor: 8,5 • Valoració general dels cursos: 8 Cursos amb més demanda: • Com convertir-se en community manager • Elaboració d’un pla de comunicació • Creació de continguts per a xarxes socials • Els gabinets de premsa i la seva relació amb els mitjans • Redacció per Internet • Internet 2.0: Eines bàsiques • Twitter per a periodistes • Locució i comunicació oral • Youtube i Facebook per desenvolupar la comunicació a la Xarxa

Els continguts de qualitat, l’elecció d’un equip docent amb professionals reconeguts, així com l’esforç de promoció i difusió del projecte han facilitat una clara percepció de la utilitat del Centre i l’establiment d’acords de col·laboració amb diverses entitats. El Col·legi ha fixat una política de preus molt assequibles per als col·legiats en actiu i especialment, per als que es troben en situació d’atur, als qui es proporciona la formació gratuïta. Els estudiants i els membres d’entitats associades també es beneficien de descomptes específics.

SEGON TRIMESTRE L’oferta de programes s’ha incrementat el segon trimestre. En total, s’ofereixen 39 propostes educatives, 17 de les quals són noves edicions dels cursos que han tingut més demanda i 22 que s’organitzen per primera vegada. A més, amb la voluntat de promoure l’accés a la formació dels col·legiats en la seva àrea geogràfica, es continuaran ampliant i diversificant edicions dels cursos en les seus de les demarcacions del Col·legi. Els cursos que s’han programat s’agrupen en 5 àmbits: • Habilitats Professionals i Emprenedoria Centre de Formació i Desenvolupament http://cfd.periodistes.org cfd@periodistes.org

• Periodisme digital • Comunicació Corporativa • Tècniques de Comunicació i Periodisme • Periodisme per a la ciutadania plural El darrer punt s’incorpora per primer cop en aquest trimestre. Els cursos que el formen estan orientats a donar eines als periodistes i comunicadors per tre-

Molts nous col·legiats addueixen l’oferta formativa com a motiu principal de la seva adhesió ballar la informació amb perspectiva de gènere o amb aportacions innovadores sobre el tractament de col·lectius, com les dones migrades o la gent gran. Quatre dels cinc cursos d’aquest àmbit es fan amb la col·laboració de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadors de Catalunya/ Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. El cinquè compta amb la col·laboració del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB i introdueix una eina destinada a afavorir les bones pràctiques en comunicació pública local.

CAPÇALERA JUNY 2012

Assistència:

69


PREMIS

IV PREMI JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA Convoca: La Lamentable Penya / RBA / La Campana Àrea: Premsa escrita Àmbit: General http://lamentable.org URL: Requisits: Treballs de periodisme escrit (reportatge, entrevista, crònica, etc.) en català o castellà que siguin inèdits i que ocupin com a mínim 50 folis o 90.000 caràcters amb espais. Dotació: 6.000 euros, una fotografia original d’un fotoperiodista reconegut i la publicació del llibre. Termini: 30 de setembre del 2012

CAPÇALERA JUNY 2012

III PREMI AL MILLOR TREBALL SOBRE PSORIASIS Convoca: Acción Psoriasis Àrea: Premsa escrita Àmbit: General Adreça: Borriana, 44, 08030, Barcelona. Telèfon: 93 280 46 22 URL: www.accionpsoriasis.org E-mail: susana.cebollero@accionpsoriasis.org Requisits: Treballs publicats en castellà (o en una altra llengua oficial de l’estat amb la seva traducció al castellà) a la premsa escrita entre l’1 d’octubre del 2011 i l’1 d’octubre del 2012 que aportin nous enfocaments sobre tractaments, diagnòstics i qualitat de vida en l’àmbit de la psoriasis, l’artritis psoriàsica o ambdues patologies. Dotació: 2.000 euros (primer premi), 1.500 (segon premi) i 1.000 euros (tercer premi). Termini: 1 d’octubre del 2012

70

IV PREMI DE PERIODISME CARMEL BIARNÉS Convoca: Ajuntament d’Ascó Àrea: Premsa, ràdio, televisió i en línia. Àmbit: Premsa escrita, ràdio, televisió i cinema documental, Internet Adreça: Regidoria de Cultura (carrer de l’Hospital, 2, 43791 Ascó, Ribera d’Ebre). Telèfon: 977 410 521 URL: www.riberadebre.org Requisits: Treballs de premsa, ràdio, televisió, cinema o documental en català, castellà, aranès, francès o anglès publicats o emesos entre l’1 de setembre del 2011 i el 31 d’agost del 2012 que difonguin la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local a tots els territoris de parla catalana.

Dotació: Termini:

800 euros per categoria. 5 de setembre del 2012

IV PREMI UNIÓ EUROPEA AL PERIODISME EN SALUT Convoca: Comissió Europea Àrea: Premsa i on-line URL: http://ec.europa.eu/healtheu/journalist_prize/index_es.htm Requisits: Treballs de ciutadans de països de la UE publicats en premsa o en línia sobre salut publicats entre el 25 de juliol del 2011 i el 31 de juliol del 2012. Els treballs ha d’estar escrits en qualsevol llengua oficial de la UE i tenir un màxim de 20.000 caracters. Dotació: 6.000 euros pel primer premi, 2.500 pel segon i 1.500 pel tercer. Termini: 31 de juliol del 2012 XV PREMI DE PERIODISME TÈXTIL PEDRO MORILLO Convoca: Fundación Téxtil Algodonera Àmbit: General Adreça: Gran Via, 670, 08010 Barcelona. Telèfon: 93 318 92 00 URL: www.aitpa.es E-mail: aitpa@aitpa.es Requisits: Treballs periodístics escrits o emesos entre el 16 d’octubre de 2011 i el 15 d’octubre de 2012 sobre algun aspecte socioeconòmic del sector tèxtil espanyol difosos a través de la premsa, ràdio, televisió o revistes tècniques en qualsevol gènere periodístic i llengua de l’Estat. Dotació: 6.000 euros. Termini: 15 d’octubre del 2012 V PREMI INTERNACIONAL DE PERIODISME MARE NOSTRUM Convoca: Revista Grimaldi Magazine Mare Nostrum Àrea: General Àmbit: Internacional Adreça: Via Marchese Campodisola, 13, 80133, Nàpols, Itàlia Telèfon: +39 081 496 440 E-mail: mna@grimaldi.napoli.it Requisits: Periodistes, autors i fotògrafs que tinguin treballs sobre les Autopistes de Mar com a rutes alternatives al transport terrestre publicats o emesos entre el 10 de desembre del 2011 i el 31 de juliol del 2012 i escrits en italià, anglès, francès, grec, espanyol o català. Dotació: Cinc premis de 10.000 euros cadascun. Termini: 20 d’agost del 2012

Més informació a www.periodistes.org/premis Selecció realitzada pel Centre de Documentació Montserrat Roig


WEBS Àlex Barnet

www.samuelaranda.net World Press Photo 2012 Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979) és el guanyador de la World Press Photo 2012 per aquesta imatge capturada al Iemen i publicada al New York Times. En aquest bloc, podeu admirar dotzenes de fotografies que ha capturat a molts punts calents del planeta.

PREMI PULITZER D’INVESTIGACIÓ

www.ap.org/media-center/nypd/investigation

QUEIXES MÉS FÀCILS A LA BBC

http://goo.gl/I6qKg

La reconeguda agència nord-americana Associated Press ha

La cadena pública britànica explica i exposa el seu pla de

guanyat el premi Pulitzer 2012 d’investigació amb una sèrie

crear un sistema de queixes més fàcil per a la seva audiència.

d’articles sobre una secció de la Policia de New York que,

Al capdavant d’aquest nou sistema, hi haurà un Chief Com-

després dels atemptats del 2001, ha estat anys infiltrada en els

plaints Editor.

ambient àrabs de la ciutat. Aquí hi podeu llegir els diferents reportatges.

DE DIGITAL A PAPER

TRANSPARÈNCIA

El diari digital mexicà Reporte Indigo va néixer l’any 2006 i

www.reporteindigo.com http://thestory.ie

actualment ha començat una edició en paper de 48 pàgines,

El periodista irlandès Gavin Sheridan demana dades oficials

que surt 5 dies a la setmana a Ciutat de Mèxic, Guadalajara

a polítics i institucions i després explica les seves gestions i

i Monterrey. Un dels motius d’aquest salt al paper és que

penja els documents aconseguits a la Xarxa. Així va aconse-

només un 25% de la població mexicana té accés a Internet.

guir que el polític irlandès John O’Donoghue dimitís dels seus càrrecs a causa de les excessives despeses en viatges que va aquest va fer quan era ministre de Turisme i president del Parlament.

REPORTER, UNA DE LES PITJORS PROFESSIONS

http://goo.gl/tpqgO Aquest portal nord-americà ha fet un estudi de 200 professions segons aspectes com sou, estrès, ambient laboral i opor-

OPEN JOURNALISM

www.guardian.co.uk/media/open-journalism La campanya Open Journalism que està impulsant el reco-

tunitats de millora. La feina de reporter de diari és la cinquena pitjor, superada només per perforador de petroli (197), soldat (198), granger (199) i llenyataire (200).

negut rotatiu britànic The Guardian té per objectiu acostar cipació. Per aconseguir-ho, aquest diari aplega tota una sèrie d’activitats, incloses algunes de presencials. No us perdeu el

DUBTES EN CATALÀ

http://twitter.com/#!/esadir El portal lingüístic de TV3 i Catalunya Ràdio s’estén a Twit-

clip sobre com seria una informació actual sobre el cas del

ter on segueix oferint indicacions sobre els dubtes lingüístics

llop i els tres porquets.

que genera l’actualitat.

MAPA DE DIARIS

PREMSA I ART

http://newspapermap.com

http://artandpress.de

Aquest lloc, utilitzant serveis de Google, permet ensenyar

El museu Martin Gropius Bau de Berlín presenta Art&Press,

mapes per accedir a milers de diaris de tot el planeta i, a més

amb obres sobre la relació entre premsa i art firmades per

a més, permet traduir els continguts de tots aquests rotatius

Warhol, Rauschenberg, Ai Weiwei i Julian Schnalbel, entre

amb un clic.

altres.

CAPÇALERA JUNY 2012

aquest diari als lectors i als nous escenaris digitals de parti-

71


LA XARXA Àlex Barnet

El repte de les xarxes socials Molts mitjans espanyols tenen una presència creixent a Twitter i Facebook, però interactuen poc amb els seguidors respectius per reinterpretar la manera de comunicar. El número de seguidors a Twitter, que és la xarxa social amb més impacte en l’àmbit periodístic, s’està convertint en un nou referent de la popularitat dels mitjans a Internet. És una xifra difícil de valorar, ja que no està auditada, pot variar en qualsevol moment (els usuaris s’hi poden afegir o sortir quan vulguin) i reflecteix un vincle indeterminat. Però tot això no li treu rellevància i els mitjans que tenen uns bons números a Twitter els esbomben tant com poden. I fins i tot existeix una certa guerra comercial per aconseguir l’etiqueta del mitjà amb més seguidors (followers) a Espanya. El 8 de Maig de 2012, la cadena MTV España tenia 1.720.379 seguidors, la revista

Muy Interesante 1.559.578 i el diari El Tuitexperimento deixa en evidència la interacció dels mitjans amb els seus seguidors.

País, 1.425.389. Fa temps que aquests tres mitjans encapçalen el rànquing espanyol,

MTV España vol arribar als 2.000.000 de

pre amb l’objectiu d’atraure més audièn-

seguidors a Twitter i Antena 3 presumeix

cia, i que donen poca importància a la re-

cacions. A la mateixa data, darrere seu hi

de tenir més de 500.000 “likes” a Face-

troalimentació amb els usuaris, que és

trobàvem els diaris El Mundo i Marca,

book, però Tuitexperimento, un senzill

una de les gràcies de les xarxes socials.

amb prop de 700.000 seguidors.

treball de camp efectuat a les xarxes so-

Què explica aquesta situació? Les causes

Cal dir que no sembla raonable relacio-

cials, diu que només un petit percentatge

poden ser diverses i comprensibles –in-

nar les xifres de les xarxes amb les dades

dels missatges enviats als grans mitjans

terpretació tradicional de les noves eines

tradicionals que parlen de tirades de

amb molta diferència sobre altres publi-

obtenen alguna mena de resposta. Sembla, doncs, que els mitjans espanyols tenen una presència creixent a les xarxes socials, encara que interactuen poc amb els seguidors respectius i no acaben d’uti-

paper, audiències televisives i si-

Només un petit percentatge dels missatges enviats als grans mitjans obtenen alguna mena de resposta

CAPÇALERA JUNY 2012

litzar-les adequadament.

72

milars. I sí que sembla lògic relacionar-les amb l’oferta digital de cada publicació. Els mitjans que, al marge del seu ADN històric, estan apostant més decididament

Les dades indiquen que els mitjans s’es-

digitals, manca de recursos humans i eco-

per tenir una presencia potent a Internet,

forcen i que, en molts casos, aconse-

nòmics per afrontar el contacte interac-

inclouen les xarxes socials en els plans di-

gueixen contactar massivament amb el

tiu amb molts usuaris, etcètera–, ara bé,

gitals i, probablement, aconsegueixen

públic. Aquesta és la part positiva. La ne-

en cap cas es pot defensar aquesta pre-

tenir-hi més presència i ressò.

gativa és que busquen més un altaveu,

sència estàtica en uns entorns intrínseca-

Abans de deixar Twitter, assenyalar que

una plataforma per a la difusió dels

ment oberts i dinàmics.

alguns mitjans a l’hora de publicar-hi

continguts que un lloc per a la conversa.

De fet, les xarxes socials, amb milions

continguts, fan servir, a més dels comptes

Això vol dir que es dediquen a tornar a

d’usuaris a tot el món, són un repte clau

corporatius, els personals dels periodistes.

publicar els continguts del seus lloc web o

per als mitjans, ja que posen a prova la ca-

Això és discutible des de molts punts de

endegar campanyes molt concretes, sem-

pacitat per adaptar-se a l’escenari digital i

vista i pot plantejar problemes en cas de


ruptura. De fet, als Estats Units, ja hi ha

(523.228), Europa FM (436.167), Los 40

les preguntes no van obtenir cap resposta

hagut alguns judicis entre professionals i

(431.863) i MTV España (385.357).

i només van rebre de tornada 32 tuits (un

publicacions per establir a qui correspo-

Només el diari esportiu Marca i MTV Es-

12%). Entre aquells que van contestar

nia la “propietat” dels seguidors.

paña surten, a la vegada, entre els cinc pri-

algun missatge estaven La Vanguardia,

Si donem un cop d’ull a Facebook, veiem

mers a Twitter i Facebook.

El País, Marca, ABC, Onda Cero i La

que les xifres de fans que tenen els mit-

I més enllà de les xifres, és interessant

Razón. I entre els que no van contestar

jans en aquesta xarxa social són força in-

veure com enfoquen la majoria de mit-

mai: Antena 3, COPE, Telecinco, Cadena

feriors a les de Twitter. I això malgrat que

jans l’actuació a les xarxes socials.

Ser, La Sexta, El Mundo, Europa Press,

Necessitem més estudis, i més

No es pot defensar una presència estàtica en uns entorns intrínsecament oberts i dinàmics

EFE, As, Intereconomía i RNE.

específics i complets, però de moment el ja esmentat Tuitex-

• http://tuitexperimento.com

perimento detecta que actuen

• http://twitter.com/#!/MTVSPAIN

de manera unidireccional i no

• http://twitter.com/#!/muyinteresante

tenen el diàleg amb els usuaris Facebook a Espanya, amb uns 15 milions

com a prioritat.

• http://twitter.com/#!/el_pais • http://233grados.lainformacion.com

d’usuaris, triplica el volum de Twitter.

Durant tres setmanes, els responsables de

/blog/2012/05/antena-3-sigue-a-la-

En el recull que, l’1 de maig, fa el bloc

Tuitexperimento (teniu totes les dades al

cabeza-de-los-medios-con-mas-

233Grados, que fa referència als comptes

seu lloc web) van realitzar, via Twitter,

genèrics dels mitjans (no inclou els que

264 preguntes diverses (dades corpora-

likes-en-facebook.html • www.facebook.com/antena3

puguin tenir els programes o personatges

tives, precisions a una informació, co-

• www.facebook.com/MARCA

dels mitjans), els primers cinc noms són:

mentaris crítics, etcètera) als perfils d’una

• www.facebook.com/tueuropafm

Antena 3 (531.207 persones), Marca

vintena de mitjans espanyols. Un 88 % de


és la de Sharbat Gula, la nena afganesa d’ulls verds que McCurry va immortalitzar el 1985. A la imatge, pescadors de Sri Lanka.

CAPÇALERA JUNY 2012

veure les instantànies de McCurry a països com Afganistan, Cambodja, Birmània, Nepal o Kuwait, entre molts altres indrets, millor que no s’esperin, ja que l’exposició només estarà a Girona i les còpies seran destruïdes un cop finalitzi. Una de les fotos exposades

75


LLIBRES Dàlia Rajmil

TOTS ELS MEUS SECRETS O GAIREBÉ. 99 CANALS PER VEURE EL MÓN COM VÍCTOR AMELA Víctor Amela Ediciones B 320 pàgines Estem acostumats a llegir Víctor Amela en clau de periodista, fent entrevistes a “La Contra” de La Vanguardia, o fent allò amb què s’ha convertit en referent acadèmic: la crítica televisiva. A allò a què no ens té gaire acostumats és a parlar d’ell mateix. És per això que aquesta obra, Tots els meus secrets o gairebé. 99 canals per veure el món com Víctor Amela esdevé

GUIA DE THINK TANKS A CATALUNYA Francesc Ponsa i Jordi Xifra Sehen 99 pàgines Think Tank es podria traduir com a laboratori, tanc o dipòsit d’idees o pensaments. Es tracta d’organitzacions que tenen un pes important en el sistema polític nord-americà, però ara per ara a Catalunya encara no s’afavoreix prou la recepció d’aquest model. Vet aquí la premissa amb què es basen els autors d’aquest lli-

LA MÚSICA PELS ULLS. BARCELONA 1974-1994 Francesc Fàbregas Ajuntament de Barcelona 264 pàgines Francesc Fàbregas és segurament un dels referents més destacats de la fotografia musical del nostre temps a Catalunya. Referent perquè ha col·laborat en publicacions mítiques del sector, com Rock Espezial, Vibraciones o Rockdelux, a més d’haver estat creador i director del programa Sputnik. Des de la dècada dels setanta, Fàbregas ha estat fotografiant la

CIBERÈTICA. TIC I CANVI DE VALORS Josep Lluís Micó Editorial Barcino 120 pàgines Josep Lluís Micó, periodista especialitzat en noves tecnologies i director del màster en Periodisme Avançat i Reporterisme de Blanquerna-Grupo Godó, estudia l’efecte que ha provocat la irrupció dels usos tecnològics en la nostra escala de valors. Ja que, en poc més d’un decenni, Internet ha esdevingut un dels eixos vertebradors de la nostra vida laboral, social, i fins i tot fa-

CAPÇALERA JUNY 2012

MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN. OBRA PERIODÍSTICA 1987-2003, LAS BATALLAS PERDIDAS (3R VOLUM)

76

Francesc Salgado. Debate Periodismo 496 pàgines Tercer volum de l’antologia de Manuel Vázquez Montalbán, que recull articles publicats entre 1987 i 2003, anys en què l’escriptor revifa el seu treball a premsa. El recull, recuperat de la mà de l’especialista Francesc Salgado, mostra els articles periodístics que varen destacar per sobre dels habituals per l’excepcionalitat, la novetat o

una novetat en el seu currículum bibliogràfic. En les més de 300 pàgines que conformen aquest volum, hi trobarem allò que per alguna raó o altra, ha estat significatiu en la vida d’Amela. Podrem fer zàping entre aquests 99 canals que sintonitzen la seva personalitat. Entre aquests, s’hi amaguen vivències, anècdotes, inquietuds i, sens dubte, tots els seus secrets, o gairebé. Una oportunitat per aprofundir en la personalitat d’aquest autor a través de la pròpia mirada, que ha traduït al llenguatge televisiu, mantenint-se fidel a la condició d’expert en la petita pantalla.

bre, que han aconseguit elaborar una guia dels laboratoris d’idees a Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer aquest tipus d’organitzacions, fent-ne també una aproximació terminològica i històrica. Entre la selecció dels principals think tank de Catalunya hi trobem Casa Àsia, Fundació CIDOB, Centre d’Estudis Jordi Pujol o l’Institut Europeu per la Mediterrània. Francesc Ponsa és periodista, especialitzat en l’estudi dels laboratoris d’idees i professor de la UPF, mentre que Jordi Xifra dirigeix l’àrea d’investigació en comunicació i grups d'influència del grup de recerca Única de la UPF.

música que es feia aquí i la que visitava el nostre país, de tal manera que el seu ull ha immortalitzat actuacions mítiques dels membres de la Nova Cançó, El Último de la Fila, Loquillo, Bruce Springsteen, Bob Marley, Rolling Stones, U2, Queen o Miles Davis, entre altres. Amb aquest volum, que recull les instantànies que han format part d’una exposició homònima que ha viatjat per diferents municipis, el lector pot fer un recorregut antològic a través de l’obra de Fàbregas alhora que rebrà el testimoni gràfic dels sons que han marcat una generació.

miliar, Micó explora la possibilitat que s’estigui gestant també un canvi en les bases de la nostra ciberètica. L’autor proposa que, de la mateixa manera que el descobriment d’Amèrica al segle XV va promoure la instauració d’un nou ordre cultural, polític, econòmic i social; la Xarxa obre un nou món en el qual s’amplia el camp d’acció d’alguns subjectes i en el qual les empreses han d’adaptar-se (o no) a la nova realitat. Micó recull en aquest volum les proves, o si més no els indicis, que demostren que amb la implantació d’un nou marc comunicatiu, és necessari revisar els usos que se’n fan.

el punt de vista inesperat. Hi trobarem 245 articles que pretenen ser un resum de la seva darrera etapa a la premsa. Una etapa que comença amb una producció més aviat minsa, per l’exclusivitat com a columnista d’El País, però que a poc a poc anirà augmentant amb les col·laboracions a Interviú i a l’Avui. Tant en aquests mitjans, com en les col·laboracions amb mitjans estrangers (La Reppublica a Itàlia, o el Página 12 a l’Argentina), Vázquez Montalbán deixa palesa la necessitat d’influir en el debat polític. El volum copsa, entre altres aspectes, la lluita ininterrompuda de l’escriptor en contra de la disgregació política i moral dels valors de l’esquerra del país.


Tots aquests llibres es poden trobar al Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes

Pedro Sorela Alfaguara 344 pàgines El sol como disfraz és un retrat en forma de novel·la de la professió periodística. La garantia que la ficció està inspirada en fets reals ens la dóna el fet que el mateix autor, Pedro Sorela, és periodista, amb més de vint anys exercint la professió, en mitjans com Europa Press, El Correo Español-El pueblo vasco i El País, on s’hi va estar més d’una dècada. A través d’aquestes 344 pàgines, Sorela enfoca la mirada en la

ANUARI MÈDIA.CAT. ELS SILENCIS MEDIÀTICS DE 2011 Roger Palà i Sergi Picazo Mèdia.cat Observatori Crític dels Mitjans 160 pàgines La crisi no ho pot tot. Amb aquesta premissa i la d’il·luminar els racons més foscos de l’actualitat als Països Catalans durant l’any 2011 parteix l’Anuari Mèdia.cat, un recull de quinze reportatges sobre temàtiques que van quedar tapades pels mitjans de comunicació durant aquell any. Una iniciativa de l’Observatori Crític dels Mitjans,

LOS NUEVOS DÉSPOTAS DEL PERIODISMO POLÍTICO Ramon Miravitllas Laertes 222 pàgines Un tractat que reclama l’ús de l’ètica enfront del poder del mercat i la consciència per sobre de l’empresa. Una crònica que pretén desemmascarar el soroll mediàtic al voltant del qual es construeixen realitats interessades. Un manual d’ús per aprendre a identificar el periodisme que ha caigut al parany del joc polític i empresarial.

AMB LA REPÚBLICA AL CAP I CATALUNYA AL COR. EMPORDÀ FEDERAL (1911-1938) Anna Teixidor Ajuntament de Figueres / Diputació de Girona 302 pàgines Anna Teixidor, humanista i periodista, presenta un monogràfic sobre Empordà Federal, un setmanari republicà figuerenc aparegut el 8 d’abril de 1911 i extingit amb motiu de la Guerra Civil. La publicació destaca per haver difós l’ideari dels valors el republicanisme federal que havien sorgit a l’Empordà durant la primera mei-

LES REVISTES DE LA GUERRA. PUBLICACIONS PERIÒDIQUES IL·LUSTRADES SOBRE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA (1936-1939) Ricard Martí i Manuel Ortega Editorial Salvatella 159 pàgines Aquesta obra és fruït de l’esforç que han realitzat els autors per la recerca en arxius, biblioteques i col·leccions particulars. El resultat és la compilació de 250 publicacions impreses a Catalunya, 100 en campanya i 45 a l’estranger, que van dedicar articles i reportatges a la

descripció d’un sector que s’ha anat transformant amb el pas dels anys. Servint-se de personatges ficticis en una redacció imaginària, evoca el dia a dia dels professionals, les seves ambicions i els corresponents desenganys. Parteix en el moment que el nou director d’aquest diari comença etapa amb l’anhel d’aportar nous aires a la redacció, si bé, com a la vida real, es toparà amb entrebancs que provenen de diversos fronts. L’autor entrellaça la història de diferents personatges que descriuran un ofici pel qual es necessita devoció, tot i què s’ha de fer front dia rere dia a servilismes i pressions de tota mena.

Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i finançat mitjançant el micromecenatge. El volum no solament convida la professió a seguir lluitant pel rigor i per la necessitat, ara més que mai, de lliurar-se de les pressions a què es veu sotmesa. També demostra que encara hi ha esperança d’exercir amb la vocació que va portar molts periodistes a seguir el camí de l’ofici. Sense perdre de vista aquests objectius, es tracten temes com el cost anual que suposa a cada català el frau fiscal o l’informe de Setem denunciant els bancs catalans per finançar i invertir en empreses de producció armamentística.

Tot això és Los nuevos déspotas del periodismo político. Ramon Miravitllas, reconegut professional de premsa, ràdio, televisió i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Uvic, es val de vuit capítols a través dels quals posa en evidència la barreja indestriable que sovint trobem entre informació, opinió, ignorància i fins i tot mala fe en els mitjans de comunicació. D’aquesta manera, descriu la realitat del periodisme partidista, enfoca la mirada cap als estereotips del polític popular i a la tendència que impera a les redaccions de deixar-se endur per la inèrcia del comunicat oficial.

tat del segle XIX i que es van mantenir fins al primer terç del s. XX. El volum, de 302 pàgines, esdevé significatiu tant des del punt de vista històric com pel retrat que dibuixa sobre la consciència ciutadana de l’època. Permet conèixer el nucli de col·laboradors que formaven part d’aquest projecte periodístic i polític, encapçalat pel líder republicà Josep Puig Pujades. Un estudi que proporciona al lector l’oportunitat d’aprofundir en el que va ser un mite polític i cultural, així com la seva vocació per superar els límits estrictes de la comarca, servint-se d’una important nòmina de col·laboradors que formaven part de la intel·lectualitat republicana.

Guerra Civil o als soldats catalans que lluitaven als diversos fronts. Els autors s’han marcat com a objectiu o intenció recollir la quantitat més gran possible de revistes de guerra i fer-ne un catàleg il·lustrat. El criteri és el de centrar-se en aquelles que contenien unes quantes il·lustracions i que es podien trobar als quioscs del carrer, o bé que eren repartides com a propaganda, tant al front com a la població civil. El pròleg està signat per Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, També destaca per l’acurada tria de publicacions, i la llista de directors de mitjans, fotògrafs, dibuixants, il·lustradors i ninotaires de l’època.

CAPÇALERA JUNY 2012

EL SOL COMO DISFRAZ

77


OBITUARIS

Xicu Lluy

gràfic i innovador en el seu camp, va iniciar la carrera als anys trenta en revistes catalanes com El Be Negre, L’Esquitx i En Patufet. Muntañola va publicar el primer dibuix a la revista esportiva Xuti el 1930 quan tenia quinze anys. Durant la postguerra, va treballar per al famós TBO, i també per a El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Dicen, RB, Barça, Lean i Vida Deportiva. Va fer una immersió en l’àmbit dels curtmetratges en col·laboració amb el director cinematogràfic Rovira Beleta. El 1962, es va incorporar a La Vanguardia on va publicar una vinyeta diària fins al 1984. L’any 2000, va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2007 el premi Gat Perich a la seva trajectò-

El periodista i investigador Xicu Lluy Torres va morir, el passat 22 de febrer, víctima d’un càncer contra el qual lluitava des de feia tres anys. Nascut a Eivissa el 1963, Lluy es va llicenciar en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1986 va començar a treballar a la delegació a Eivissa del diari Última Hora. A principi de 1990, sent redactor del Diario de Ibiza, va descobrir a través de l’obra de Montserrat Roig que ciutadans d’Eivissa i de Formentera havien mort als camps de concentració nazis i que altres van haver d’exiliar-se degut a les conviccions republicanes. La investigació el va dur a publicar el llibre Eivissencs i formenterers als camps nazis, que va rebre el premi de la Nit de Sant Joan de 1993. Lluy va recórrer nombroses ciutats espanyoles i estrangeres a la recerca d’exiliats al costat de la seva companya Elena González, periodista del Diario de Ibiza. Aquest professional de la informació assumia totes les feines d’informar amb entusiasme, tant aquelles de caire polític com les de les festes locals.

Joaquim Muntañola Joaquim Muntañola va morir el 5 de març a Barcelona, on havia nascut un 3 d’abril de 1914. Dibuixant d’humor

ria. A l’any següent, va publicar La memòria fa pessigolles (Angle Editorial).

Teresa Pàmies L’escriptora Teresa Pàmies, autora de llibres com Quan érem capitans i Testament a Praga, i habitual articulista de premsa escrita, va morir a Granada el 13 de març a noranta-dos anys. Testimoni de la Guerra Civil i compromesa amb la llibertat des dels tretze anys, quan treballava com a cosidora, va ser dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya des d’on va desplegar una gran activitat política amb visites als front i viatges a l’estranger per demanar suport per al bàndol republicà. Després de la derrota republicana, va haver de marxar a França amb el seu pare, on va conèixer els camps de concentració i va treballar intensament per sobreviure. Va col·laborar amb la Resistència francesa i més tard va viatjar a Cuba, a la República Dominicana i a Mèxic, on va estudiar Periodisme. Casada amb Gregorio López Raimundo, alt dirigent del PSUC, Pàmies tornà a Catalunya el 1971, any en què va publicar Testament a Praga, escrit amb el seu pare i amb el qual va guanyar el premi Josep Pla. Des de 2010, vivia a Granada amb un dels fills. Un altre dels fills, Sergi Pàmies, també és escriptor.

REVISTA DEL COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA

Butlleta de subscripció Nom

DNI/NIF/CIF

Cognoms

Subscripció anual Vull subscriure’m a la revista CAPÇALERA, que consta de quatre números trimestrals TOTAL 16 €

Sub i us scriviu-v dos eregalare os de la xempla m rs co ‘Vaix l·lecció de p ells aper ’

(en un sol pagament)

Adreça postal Població Codi postal

Telèfon

Dades bancàries

Adreça electrònica

Titular

Envieu aquesta butlleta a: Col·legi de Periodistes de Catalunya, (Rbla. de Catalunya, 10, principal, 08007, BCN) o bé escannejada a l’adreça electrònica comunicacio@periodistes.org

Entitat

POLÍTICA DE PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL En compliment del que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, s' informa l'usuari de l'existència d'un fitxer de dades de caràcter personal el responsable del qual és COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA creat amb les dades obtingudes a través de la complimentació per part de l'usuari de qualsevol dels formularis de recollida de dades, i/o enviament de missatge de correu electrònic a l'adreça comunicacio@periodistes.org Aquest fitxer ha estat creat amb la finalitat de donar informació sobre la prestació dels serveis, ofertes com també per a la realització d'activitats promocionals i publicitàries del COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA per qualsevol mitjà, incloent-hi l'enviament de correus electrònics.

Número de compte

Signatura:


CAPÇALERA JUNY 2012

LA FOTO Steve McCurry

74

OCASIÓ ÚNICA Un mite del fotoperiodisme exposa aquests dies a Girona. Les fotografies d’Steve McCurry, fotògraf de National Geographic, es poden visitar a la Casa de Cultura d’aquesta localitat catalans fins al 30 de juny. La mostra ha batut tots els rècords, amb l’assistència de 14.000 persones a final de maig, convertint-se en la més visitada d’aquest centre cultural. Els qui vulguin


EL CIC INFORMA

Uns estatuts per al segle XXI www.periodistes.org/fcic

INTERPRETAR ELS MITJANS. Els periodistes Ferran Monegal i Josep Maria Cadena –secretari general del CIC– van protagonitzar la xerrada “Interpretar les mitjans amb sentit crític” el 19 d’abril a la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver de Barcelona.

Tenim estatuts nous. El patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya acaba de donar el vistiplau a una reforma dels seus estatuts. És el final d’una etapa, la dels primers quinze anys del CIC, i el principi d’una altra. Significa el rellançament de la institució per enfortir-ne la veu i la presència en la societat, així com el paper d’autoregula-

cions i objectius del CIC. A partir d’ara, no només ha de vetllar pel compliment del Codi deontològic. A més de gestionar les queixes dels ciutadans quan creuen que s’ha vulnerat algun dels criteris del Codi i de fer d’intermediari entre els denunciants i els mitjans, la fundació es posa en marxa per transitar pel segle XXI.

En aquesta nova etapa, la FCIC incrementarà els esforços per “Aquesta reforma implica fer entendre a la societat que el rellançament de la institució una informació periodística per enfortir-ne la veu i ètica és un dret que li correspon la presència en la societat” i que ha de reclamar. Així mateix, continuarà la tasca, inició entre els periodistes. ciada aquests darrers anys, per impulsar la reflexió i el debat ètics entre els peEl procés de reforma de la FCIC s’ha riodistes, per ajudar-los a afrontar les gestat durant tres anys i culmina ara preocupacions ètiques del dia a dia. amb l’aprovació dels nous estatuts i la renovació dels membres de les dues enLa FCIC renovada es planteja com un titats que integren la fundació: el patrocentre de referència i de recursos sobre nat i el Consell de la Informació. Així ètica periodística. Per això, a través de mateix, el Col·legi de Periodistes, com a la nostra pàgina web, que també renoentitat fundadora, ha confirmat en el varem, les xarxes socials i les noves teccàrrec la presidenta i ha nomenat Lluís nologies a l’abast, produirem, recollirem de Carreras nou secretari general. i distribuirem informacions, reflexions i Els estatuts reformats amplien les fun-

activitats sobre l’ètica periodística.

En un moment de crisi econòmica, de valors i de principis cal que el sistema d’autoregulació que fa vint anys vam escollir els periodistes catalans sigui transparent i de qualitat. Gràcies a l’esforç dels mitjans de comunicació que l’han finançat durant quinze anys, ara els ciutadans disposen d’un servei públic com no n’hi ha cap altre a Espanya. Vivim temps convulsos, de canvis en el sistema social i econòmic. El futur es presenta realment incert. Ara més que mai cal un periodisme ètic, compromès amb explicar la realitat de manera honesta, rigorosa, independent i contrastada. Només així, els ciutadans podran entendre les coses que passen, per què passen i decidir racionalment quin camí volen seguir.

Llúcia Oliva Presidenta del CIC Rambla de Catalunya, 10, 1r pis 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 cic@periodistes.org

El CIC ja és al Facebook www.facebook.com/CIC.fundacio Busca’ns a Twitter a @CICfundacio

CAPÇALERA JUNY 2012

Foto: CIC

Els nous estatuts garanteixen que el patronat i el nou Consell de la Informació reflecteixin les aspiracions d’una nova etapa. Amb la filosofia d’acostar l’autoregulació periodística a la societat, aquesta estarà més representada que fins ara als dos òrgans de la FCIC. Així també es torna als ideals fundacionals de la institució.

79


N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Obres a les instal·lacions de la seu central del Col·legi

Condemna als tancaments d’Ona Valls i Canal Català Tarragona

La remodelació es farà entre el juny i l’agost

A final d’abril, la Demarcació de Tarragona va condemnar el tancament de l’emissora municipal Ona Valls. El passat 23 d’abril, l’ajuntament va informar als treballadors de la ràdio local del tancament definitiu de l’emissora. Poc després deixava d’emetre. Ona Valls va ser inaugurada el juny de 1998. En el moment del tancament, tenia dues persones en plantilla, a més d’una trentena de col·laboradors. El Col·legi va expressar la disconformitat amb la decisió, així com la solidaritat amb els companys afectats. Anteriorment a aquest comunicat, la Demarcació del Col·legi també havia rebutjat els comiats de l’empresa editora del Diari de Tarragona del qual han estat víctimes cinc periodistes i dues persones dedicades a maquetació i suport tècnic. Entre els periodistes acomiadats, s’hi troben alguns dels més antics a l’empresa. Davant d’aquests fets, el Col·legi insisteix en la necessitat de constituir urgentment una mesa sectorial de diàleg integrada per les administracions, les associacions empresarials i les organitzacions professionals i sindicals per estudiar i proposar solucions a la “greu situació que pateixen els mitjans públics i privats de Catalunya”. A final de maig, la demarcació de Tarragona del Col·legi també va emetre un comunicat condemnant el tancament de la delegació de Canal Català Tarragona. El seu propietari, Nicola Pedrazzoli, va comunicar el tancament als treballadors (vuit periodistes i tècnics, un comercial i un administratiu). Des del Col·legi es va expressar la solidaritat amb els companys afectats i el rebuig a aquesta decisió que no fa sinó debilitar encara més el sistema de comunicació del Camp de Tarragona. Alhora, fa una crida als periodistes a mobilitzarse perquè la situació amenaça tant els professionals com la professió en conjunt. També es va fer notar la preocupació pel greu problema social que implica la desaparició dels mitjans de comunicació i fa una crida a la societat perquè exigeixi un sistema de comunicació de servei públic.

El Col·legi de Periodistes, pròximament, durà a terme unes obres d’arranjament de les instal·lacions de la seu central de Rambla de Catalunya. Aquestes obres s’iniciaran l’11 de juny i

La majoria dels serveis seran traslladats a la primera planta i el Centre de Formació estarà obert es preveu que no finalitzaran fins a final del mes d’agost. Això afectarà alguns dels serveis que es presten de manera presencial, tot i que la majoria d’aquests seran traslladats a la primera planta, des d’on es continua-

ran oferint els diferents servei, als periodistes col·legiats. D’altra banda, pel que fa al Centre de Documentació Montserrat Roig (CDMR), aquest romandrà tancat els mesos de juny, juliol i agost per a les consultes in situ. Tot i això, el servei serà operatiu a través del portal del Col·legi, al correu electrònic (documentacio@periodistes.org) i trucant al telèfon habitual (933 171 920). De la mateixa manera, també durant aquest període de temps no es podran fer reserves de sala. La resta de serveis, com ara el Centre de Formació i Desenvolupament, continuaran, amb l’activitat prevista.

Lliurament dels Premis Mila

CAPÇALERA JUNY 2012

Foto de família dels guardonats a la cinquena edició d’aquests premis de Lleida.

80

El 8 de març, es van lliurar al saló de La Paeria els guardons del V Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere que convoca la Demarcació de Lleida amb el suport de l’Ajuntament. Eva Peruga, defensora de la Igualtat a El Periódico, va guanyar en l’apartat de premsa escrita, juntament amb Paloma

Herrera, de Dones dossier. En l’apartat audiovisual, van rebre el premi Aurora Antón i Sònia Pons, de la desapareguda cadena TV Hospitalet pel reportatge “Dones descalces, tabús i feminitat”. També es va reconèixer la tasca de l’Associació de Dones Periodistes pels vint anys en favor de la igualtat de gènere.


Neix una Comissió de Periodistes Sèniors El Col·legi compta, des del mes de maig, amb una nova comissió de Periodistes Sèniors, formada per col·legiats majors de cinquanta-cinc anys. Aquesta nova comissió, presidida per Montserrat Rius, té com a objectius representar i donar suport a aquest col·lectiu de professionals, defensarne els drets específics, valorar-ne l’experiència laboral i estimular-ne la participació ens els projectes col·legials; organitzant esdeveniments professionals i activitats socials, culturals, formatives, de salut i benestar que puguin ser interessants. Aquest grup representa un 24% del total dels col·legiats i està format per periodistes en situació laboral de jubilació i prejubilació, en molts casos no voluntària.

Girona acull la mostra sobre Montserrat Roig La demarcació de Girona del Col·legi va aplegar, des de primers de març, la mostra “Montserrat Roig, periodista. Vint anys sense la seva veu”, que anteriorment ja havia estat exposada a la seu central de Barcelona. Amb textos dels seus treballs i una trentena de retrats de la fotògrafa Pilar Aymerich, aquesta exposició constitueix un ampli homenatge a l’escriptora i periodista que va morir prematurament el novembre de 1991 als quaranta-cinc anys.

Nova convocatòria d’assemblea extraordinària i ordinària Tindrà lloc el proper dilluns 25 de juny La manca de quòrum va obligar la Junta del Col·legi de Periodistes a convocar una nova crida per celebrar l’assemblea extraordinària i l’ordinària prevista inicialment per al 22 de maig. Segons consta en l’article 22 i 23 dels estatuts vigents, es necessària la participació de la meitat més un dels col·legiats per constituir les assemblees en primera

En la primera convocatòria del 22 de maig no es va arribar al quòrum necessari per a la seva celebració convocatòria i d’un 10% en l’assemblea extraordinària i un 5% en l’ordinària, en segona convocatòria. Després d’un recompte dels col·legiats assistents a les assemblees en segona convocatòria, així com dels vots delegats presentats, el passat 22 de maig es va constatar que aquests eren insuficients per acomplir amb els requisits mínims

d’assistència personal o delegada. Va ser llavors quan el degà dels periodistes, Josep Maria Martí, va explicar als assistents que, donada la importància dels temes a tractar, s’optava per fer una nova convocatòria en el termini màxim de trenta dies, tal com marquen els estatuts vigents. Tota la documentació referida al contingut de l’Assemblea General Extraordinària i de l’Assemblea General Ordinària que es tractarà el proper 25 de juny està a disposició de totes les persones col·legiades tant a les secretaries de les demarcacions, així com a la Seu Central del Col·legi a Barcelona. L’ordre del dia de l’assemblea consta de diferents aspectes de gran interès pel Col·legi com és la deliberació i aprovació de la venda d’un immoble propietat del Col·legi, el projecte dels nous Estats col·legials i del Projecte de nou reglament de règim electoral, entre altres temes.

Festa anual dels periodistes lleidatans

El passat 3 de maig, l’Ajuntament de Lleida i la Demarcació de Lleida van retre homenatge al periodista lleidatà Josep Pernau, mort el 14 de novembre de 2011. L’homenatge va aplegar el lliurament dels premis del concurs que porta el nom del periodista. La carta al director “Escapar Lluny”, d’Emma Echauz, i l’article d’opinió “Destí?”, de Mariona Castells, van ser els treballs guardonats d’aquesta edició. L’acte va tenir lloc al saló de sessions del consistori.

Imatge dels periodistes que van assistir a la festa a la Sala Les Paul. El passat 20 d’abril, es va celebrar la tradicional festa anual dels periodistes de Lleida a la Sala Les Paul.

L’ocasió també va servir per celebrar els vint-i-cinc anys de la demarcació lleidatana del Col·legi de Periodistes.

CAPÇALERA JUNY 2012

Homenatge a Josep Pernau a Lleida

81


Desè aniversari de la demarcació de Terres de l’Ebre

Visita guiada al TNC El Col·legi de Periodistes va efectuar, el 15 de maig, una visita al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). L’activitat, emmarcada dins del programa de visites guiades de la Comissió de Cultura, va aplegar un grup de col·legiats a la Sala Gran, on van ser rebuts per Sergi Belbel, director artístic d’aquest centre cultural.

El 14 d’abril es va celebrar a la demarcació de Terres de l’Ebre la commemoració del desè aniversari, que coincideix amb el vint-i-cinc aniversari de la creació del Col·legi de Periodistes. La jornada va aplegar un debat sobre “Fonts d’Informació, Periodisme i De-

CCOO va rebre el Premi Micro Obert mentre que l’Ajuntament d’Amposta es va emportar el Micro Tancat

El recorregut va començar justament en aquest espai, des d’on el coordinador artístic, Ignasi Camprodon, va conduir els periodistes a través de l’interior del teatre, edificat ara fa quinze anys per l’arquitecte Ricard Bofill. De la Sala Gran –la més gran d’Europa– la visita al teatre va continuar per les dependències tècniques, els magatzems, els camerinos, les àrees de treball i les altres dues sales: la Petita i Tallers.

mocràcia”, al qual van assistir periodistes i representants polítics. A l’entorn d’una taula rodona, els representants polítics van explicar el compromís amb la transparència administrativa de les institucions i les entitats que representaven. La taula va estar moderada per Enric Frigola, com a representant del

Col·legi. Després del debat, la presidenta de la Demarcació de Terres de l’Ebre, Amparo Moreno, va presentar als assistents el Decàleg i el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local a Catalunya que ha elaborat el Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB en col·laboració amb el Col·legi de Periodistes. La trobada va finalitzar amb el lliurament dels Premis Micro Obert i Micro Tancat que en els darrers temps celebra cada any aquesta demarcació. El primer havia estat concedit a CCOO de Terres de l’Ebre i el va recollir el secretari general, Josep Casadó. D’altra banda, el Micro Tancat, atorgat a l’Ajuntament d’Amposta, va ser recollit per Isabel Ferré, tinent d’alcalde d’aquesta localitat.

Una visita al Visa pour l’Image La Comissió de Cultura va efectuar, el 24 de març, una visita guiada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona on es va poder visitar una mostra, estructurada en quatre apartats amb imatges espectaculars de l’actualitat internacional procedents del festival anual de Perpinyà, Visa pour l’Image, exposades a Barcelona. Els visitants van estar acompanyats en tot moment per Sílvia Omedes, directora de Photopraphic Social Vision, entitat que ha comissariat l’exposició.

El degà amb els diferents guardonats amb les beques d’enguany. El 10 d’abril, el degà del Col·legi, Josep Maria Martí, va entregar les disset beques Ferrer Eguizábal als col·legiats que han optat a aquestes ajudes. A diferència d’anys anteriors, en l’edició d’enguany, i a causa de l’actual situació econòmica, la Junta va decidir utilitzar el fons de les beques per incentivar la millora professional entre periodistes en situació d’atur o que treballen com a autònoms. Les beques, dotades amb mil euros, procedeixen del fons del periodista i lletrat Lluís Ferrer Eguizábal fundador de l’antiga Associació de la Premsa de Barcelona i creador de la Fundació que porta el seu nom.

CAPÇALERA JUNY 2012

El president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes, Josep Lluís Cadena, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, van renovar a principi de març el conveni de col·laboració per a la cessió d’ús d’un local propietat de la Corporació. Aquest conveni, signat per primera vegada entre ambdues entitats el 1999, té per objectiu que el Col·legi pugui fer ús del local propietat de la Corporació en benefici dels ciutadans en l’àmbit de la informació o la comunicació.

Foto: J.M. Garzón

Conveni amb la Diputació de Lleida

Entrega de les beques Ferrer Eguizábal

83


N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Placa al mèrit cultural per a la Demarcació de Lleida El 15 de maig, la demarcació de Lleida del Col·legi va rebre la placa al mèrit cultural de l’Ajuntament pels vint-i-cinc anys d’existència. Josep Lluís Cadena, president de la Demarcació, va rebre el guardó de mans de l’alcalde Àngel Ros. Sobre aquest reconeixement, Ros va destacar-ne que des de l’any 1988 la Demarcació “treballa en la professionalització del sector i amb la ferma voluntat d’ofe-

tat de Gènere a Lleida, que daten dels anys 2007 i 2008 respectivament. Ros també va protagonitzar, el 17 de maig, la tradicional conferència anual organitzada per la demarcació de Lleida i que va tenir lloc a la Sala Noble del Castell del Rei-La Suda de la Seu Vella. “Cal que des de Lleida fem propostes de país i que el país compti amb Lleida per prendre decisions”. Amb aquestes paraules va resumir l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, el paper que ha de tenir la ciuEl guardó és un tat de Lleida en el conjunt de Catareconeixement als vint-i-cinc lunya en el marc del gruix de anys d’història d’aquest propostes que va presentar com a eix vertebrador del creixement ecoorganisme professional nòmic de la ciutat. El paer en cap va proposar deu camins per superar rir respostes i eines per al desenvolupal’actual situació econòmica. ment professional del món de la Entre aquests, a més del pacte fiscal, comunicació”. també va citar els equipaments que han Ros va afegir, a més, que “el Col·legi vol marcat les bases per al futur de Lleida, mantenir viu “l’esperit de retorn” a la com el Parc Científic o la Fira. També va ciutat”, gràcies a l’impuls d’iniciatives parlar de la seva concepció d’un model com el Concurs Periodístic Josep i els de relació público-privada i de goverPremis Mila de Periodisme per a la igualnança europea per superar la crisi.

Conveni amb l’ACCEP

Conferències i exposició Imatges a Tarragona El 9 de març la Demarcació de Tarragona va inaugurar el cicle de conferències “Experiència de Periodista”. La presentació va anar a càrrec del degà del Col·legi, Josep Maria Martí, qui va reivindicar el valor de l’experiència i les bones pràctiques dels professionals de la informació. Van participat en el cicle l’escriptor Màrius Serra, Carles Capdevila i el fotògraf i geòleg Rafael López-Monné. La darrera conferència també va servir per inaugurar l’exposició “Imatges 2011”, un resum gràfic dels fets més rellevants de les comarques tarragonines el 2011. Formada per vint-i-nou fotografies d’una desena de professionals tarragonins, la mostra –que actualment està a Reus– posa el focus en alguns dels fets més destacats. Els fotoperiodistes participants són: Cristina Aguilar, Dimas Balaguer, Rafael López-Monné, Marc Lladó, Alba Mariné, Lluís Milian, Olívia Molet, Jordi Sanvisens, Pere Toda i Maria Veses.

Visita científica a Lleida El 27 de març la Demarcació de Lleida va celebrar una visita guiada pel centre de serveis multimèdia Magical Media i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, situats al Turó de Guardany. Aquestes entitats tenen per objectiu oferir a professionals de l’equipament tota classe d’elements tecnològics avançats perquè hi puguin desenvolupar projectes.

CAPÇALERA JUNY 2012

“Els periodistes no som detectius”

84

Agustí de Uribe-Salazar i Josep Maria Martí en el moment de la signatura. El degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Martí, va signar el 17 d’abril un conveni de col·laboració amb Agustí de Uribe-Salazar, president de l’Associació Catalana de Comunicació i Estratègia Polítiques (ACCEP). Aquesta entitat de creació recent està oberta a tots els col·lectius professionals, així com a consultors, docents, investigadors i la resta de persones relacionades amb la comunicació i l’estratègia polítiques.

El Col·legi va fer públic, el 6 de febrer, un comunicat (“El periodistes no som detectius”) en què criticava que la Fiscalia, després de demanar a divuit mitjans imatges dels aldarulls del 15 de juny al parc de la Ciutadella, exigís dades als seus autors. El Col·legi ho va considerar com a “molt preocupant”, ja que demana “material informatiu sense ordre judicial” i demana als directius dels mitjans que es neguin a facilitar qualsevol tipus d’informació.


Fotoperiodisme de professionals gironins a Sarrià de Ter

El Col·legi demana a la CCMA vetllar per la pluralitat dels mitjans

Decàleg de Bones Pràctiques sobre la imatge corporal

El Centre Cívic La Cooperativa de Sarrià de Ter va acollir la mostra de fotoperiodistes 2011, part del treball que els professionals gironins de la imatge van realitzar durant l’any passat. L’exposició recupera l’esperit de les exposicions de Premsa Gràfica –una cita anual que va començar a final dels anys vuitanta i que es va celebrar fins a l’any 2000– i inclou vint-i-nou retrats fets per professionals gironins o que treballen a les comarques gironines.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va demanar, el passat 28 de març, al nou consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que desenvolupi una gestió professional eficient, que vetlli pel pluralisme i la independència informativa dels mitjans i que preservi el caràcter transversal territorial pel que fa als continguts. El comunicat també reclama que la CCMA garanteixi la supervivència dels mitjans públics i la informació de qualitat en moments “tan delicats com aquests”. El Col·legi demanava, tanmateix, que els nous membres de la CCMA sàpiguen “anteposar els criteris de l’experiència professional a les afinitats polítiques”. El Col·legi es lamenta novament de l’oportunitat perduda per no haver presentat una proposta al marge de l’aplicació de les quotes de partit.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión i la Fundació Imatge i Autoestima van presentar, el 29 de febrer, a la sala d’actes del Col·legi el Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació. L’objectiu d’aquest document és fomentar i millorar la responsabilitat social dels mitjans de comunicació en la prevenció dels trastorns de conducta alimentària (TCA), especialment l’anorèxia i la bulímia nerviosa. L’acte va ser presidit pel degà, Josep Maria Martí, que es va comprometre a fer difusió d’aquest decàleg entre els col·legiats palesant que, malgrat el context desfavorable actual que afecta els mitjans de comunicació, “no tot s’hi val” i que per això és necessari “establir i respectar uns certs límits”.

Algunes de les imatges són de personatges coneguts, mentre que d’altres pertanyen a persones anònimes. Algunes han estat publicades i n’hi ha d’inèdites; algunes són fotografies d’estudi i d’altres han preferit apostar per l’espontaneïtat. S’han utilitzat les tècniques en color i en blanc i negre. La mostra es va poder visitar fins al 31 de maig.


DIA A DIA Sara Masó

Febrer 1 de febrer

mitjans de gravació està “constitucionalment prohibida al marge de la importància mediàtica objecte de la investigació.” La càmera oculta, adverteix el Constitucional, té en si “una especial capacitat intrusiva, ja que es basa en una trampa o un engany”. L’ús de la càmera oculta, segons el TC, vulnera els drets fonamentals, encara que es compleixin els requisits de veracitat i interès de la informació perquè s’utilitza per poder accedir a l’àmbit reservat de la persona afectada amb la finalitat de “gravar el seu comportament”. Diversos professionals del periodisme es pronuncien prudentment sobre la sentència.

ACOMIADAMENT DE TREBALLADORS A M1TV. La televisió de Mataró (M1TV del Maresme) acomiada 8 dels 17 treballadors. El director de la cadena, Joan Catà, també fa efectiva la dimissió anunciada fa uns dies. Els treballadors acomiadats pertanyen a la productora Lavinia, que tenia adjudicada l’elaboració dels informatius. El Consorci Digital Mataró-Maresme, format pels ajuntaments de la comarca, gestor de la televisió, ha decidit no renovar el contracte a la productora.

que fa a la programació de les emissores de Catalunya Ràdio, la pluralitat és “un dels trets diferencials”. I la publicitat amb les seves limitacions (sis minuts per hora en les públiques i nou minuts en el cas de les locals) permet “perfectament” la lliure competència en el mercat. La reforma de la Llei de la Corporació es tornarà a discutir la setmana vinent al Parlament.

10 de febrer SAMUEL ARANDA GUANYA EL WORLD PRESS PHOTO. El fotògraf català Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979) és guardonat amb el prestigiós World Press Photo per l’emotiva imatge captada en una mesquita de Sanà (capital del Iemen) que feia funcions d’hospital en la qual es veu una dona totalment coberta amb un niqab negre abraçant el cos del seu fill ferit per un grup de franctiradors que en el mateix dia havien matat unes deu persones i n’havien ferit més de quaranta. Aranda va editar la fotografia a l’habitació de la ciutat vella de Sanà i la va enviar a The New York Times, que la va publicar l’endemà.

JAVIER AYUSO, CAP DE PREMSA DE LA CASA DEL REI. El periodista econòmic Javier Ayuso Canals (Madrid, 1956) assumeix el càrrec de director de Relacions amb els Mitjans de Comunicació de la Casa del Rei, segons anuncia el Palau de la Sarsuela. Ayuso substituirà Ramon Iribarren Udobro, que deixa el càrrec exercit durant dos anys. Ayuso és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense. En la seva llarga carrera professional, hi consten els dotze anys en què va estar vinculat a Argentaria i BBVA, ha estat també director de Cinco Días i cap de la secció d’Economia i Laboral de l’Agència EFE.

4 de febrer JORDI PIQUER, PREMI DE COMUNICACIÓ DIOCESANA. El sacerdot i periodista Jordi Piquer i Quintana, natural de Les Esglésies (Pallars Jussà), és guardonat amb un premi Bravo, que atorga la Conferència Episcopal. El guardó, en la categoria de Treball Diocesà en Mitjans de Comunicació, destaca la generosa dedicació de Piquer durant més de trenta anys de treball professional. Piquer va ser responsable d’Informació religiosa a La Vanguardia. En complir setanta-cinc anys va sol·licitar ser rellevat del càrrec de delegat de Mitjans de Comunicació de l’arquebisbat de Barcelona i de director del full dominical.

12 de febrer EL PERIÓDICO DINAMITZA LA VESSANT DIGITAL. El Periódico anuncia la incorporació de Saül Gordillo i Àlex Poderoso, experts en mitjans digitals, per dinamitzar l’àrea d’Internet. Gordillo (Calella, 1972) és el nou responsable de continguts del web. Autor d’un llibre sobre l’obtenció del domini punt cat i fundador del portal Poliblocs, aquest periodista va treballar a El Punt per després convertir-se en el director de l’Agència Catalana de Notícies. Per la seva part, Àlex Poderoso (Lleida, 1982) es converteix en el responsable tècnic del web del diari. Enginyer tècnic en Informàtica de Sistemes i graduat en Multimèdia, ha portat a terme treballs per a TV3 i era el cap de Tecnologia de l’Ara. Unes setmanes abans, a més d’aquests dos professionals, el rotatiu també va reincorporar Xavi Casinos (Barcelona, 1963) que havia iniciat la trajectòria professional trenta anys enrere al diari. Casinos ha estat conseller delegat de COMRàdio i de la Xarxa de Televisions Locals.

86

Manresa ha estat guardonat per un reportatge del Magazine de La Vanguardia

6 de febrer EL TC DECLARA IL·LEGÍTIMA LA CÀMERA OCULTA. El Tribunal Constitucional dicta una sentència que declara “il·legítim” l’ús de càmeres ocultes en el treball periodístic i afirma que la utilització d’aquests

Ayuso, nou director de Relacions amb els Mitjans de Comunicació de la Casa del Rei

8 de febrer LA BBC TAMBÉ REDUEIX. La cadena pública britànica, BBC, reduirà el nombre de reporters enviats a conflictes internacionals i retallarà la xifra de presentadors del seu canal de notícies. La BBC té previst suprimir un total de 2.000 llocs de treball fins al 2017 com a conseqüència de la crisi econòmica. La direcció de la cadena ha demanat a BBC Trust, l’organisme supervisor, que cedeixi en l’obligació de connectar sempre amb un periodista en llocs on es produeixen notícies internacionals. CATALUNYA RÀDIO DEFÈN LA PUBLICITAT A L’EMISSORA. El comitè d’empresa de Catalunya Ràdio presenta un estudi en què demana als partits que mantinguin la publicitat a l’emissora, atès que no fa competència deslleial a les emissores privades ni en publicitat ni en continguts. Pel

Foto: Joan Cortadelllas / El Periódico

CAPÇALERA JUNY 2012

Foto: La Vanguardia

MANRESA PREMIAT PELS DRETS DE LA INFÀNCIA. El fotògraf Kim Manresa obté el premi Drets de la Infància i Periodisme, convocat pel Defensor del Menor i l’Associació de la Premsa de Madrid. El treball es va publicar al “Magazine” de La Vanguardia amb el títol “El futbol como antídoto” i tracta d’un programa d’integració social de la UNICEF basat en l’esport. La periodista Marta Ricart n’és l’autora.

Foto: Casa del Rei

5 de febrer

Saül Gordillo, nou responsable de continguts del web d’El Periódico


CLAM PER RESTABLIR TV3 AL PAÍS VALENCIÀ. Milers de persones recorden avui als carrers de Castelló la desaparició de les emissions de Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i reclamen recuperar-les. L’executiu valencià es mostra disposat a col·laborar per restablir les emissions del TV3. Fa un any, TV3 es deixà de sintonitzar a València per l’apagada dels repetidors duta a terme per Acció Cultural a causa de les fortes multes imposades pel Govern” .

ELS ESTUDIS DE CATALUNYA RÀDIO A GIRONA, EN VENDA. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) posa a la venda els estudis de Catalunya Ràdio a Girona instal·lats a la quarta planta d’un edifici situat a la carretera de Barcelona, més dues places d’aparcament. El novembre passat ja es va fer un subhasta que incloïa també els estudis de la delegació de TV3 a Girona, la qual va resultar deserta. La reorganització de locals amb vista a un major estalvi comprèn també tres immobles de la Generalitat que en endavant concentraran les dependències en el nou edifici de la delegació del Govern situat a l’antic hospital de Santa Caterina. El govern té previst ingressar 2,8 milions d’euros amb la subhasta que es durà a terme en els propers mesos.

APROVATS ELS PRESSUPOSTOS I LA REFORMA DE LA CCMA. El Parlament aprova la reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb el vots de CiU i PP. S’hi oposen PSC, ERC i ICV per considerar que “posa en perill el model públic dels mitjans audiovisuals catalans”. La nova estructura de govern de la CCMA elimina la figura del director general i concentra el poder en mans del president de la Corporació. El consell de govern passa de dotze a sis membres i canvia el sistema d’elecció, ja que els components poden ser proposats per només dos grups parlamentaris i designats per majoria absoluta en segona votació, si en la primera no s’aconsegueixen els vots favorables de dos terços de la Cambra. Els canvis s’hauran d’executar en el termini d’un mes a partir de l’entrada en vigor de la llei. Igualment, es redueix el consell assessor de la Corporació que tindrà setze membres en lloc de vint-i-un. El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) passarà de deu a sis membres per a un mandat de sis anys.

22 de febrer

Foto: The Sunday Times

DOS PERIODISTES MORTS EN UN BOMBARDEIG A HOMS. La periodista del diari The Sunday Times Marie Colvin i el fotògraf francès Rémi Ochlik, col·laborador en mitjans com Le Monde, Paris Match, Time Magazine i The Wall Street Journal, moren en un atac de míssils a la ciutat d’Homs assetjada pels bombardeigs d’Al Assad des de fa tres setmanes. Un altre periodista, el britànic Paul Conroy, resulta ferit en el mateix atac. Els ministeris d’Exteriors britànics i francès convoquen els diplomàtics siris destacats als respectius països i demanen al govern de Damasc que “aturi immediatament la violència contra els civils”. En l’atac que va matar els periodistes europeus, també van morir vuitanta civils autòctons.

Marie Colvin va morir durant un atac a Homs

Un moment de l’acte al Teatre Micalet

24 de febrer PÚBLICO PLEGA. El diari Público treu el darrer exemplar. Va sortir per primer cop al carrer el 26 de setembre de 2007 gràcies a l’impuls de la productora Mediapro de Jaume Roures, però ha estat víctima de la crisi econòmica amb la consegüent davallada publicitària. El setembre passat, va iniciar un ERO, que va comportar vint-i-nou baixes de la plantilla incentivades i rebaixes salarials entre els directius. Feia dos mesos que el diari havia presentat concurs de creditors, mentre els propietaris (Mediapubli) cercaven nous inversors per captar nou milions d’euros que haurien pogut salvar el diari.

27 de febrer LA COPE RECONEIX UNA FALSA ACUSACIÓ CONTRA EL BARÇA. La cadena COPE emet un comunicat al web en què reconeix que l’acusació de dopatge que va fer sobre els jugadors del Barça “era falsa”. L’escrit afegeix que la informació ha resultat no ser certa i provenia d’una font no contrastada. Reconeix que va existir una intromissió il·legítima en el dret a l’honor del F. C. Barcelona. L’emissora de la Conferència Episcopal i el periodista Antonio Alcalà accepten indemnitzar el Barça amb 200.000 euros, quantitat amb què el jutjat número 34 de Barcelona va valorar els danys i perjudicis causats. El Barça estudiarà si accepta l’oferta de la COPE o si segueix endavant en la demanda per la intromissió il·legítima en l’honor del club.

CAPÇALERA JUNY 2012

DEFENSA DE TVE A SANT CUGAT. El consell assessor de RTVE a Catalunya expressa preocupació per les “conseqüències negatives” que podria tenir la retallada pressupostària de la Corporació sobre el centre de TVE a Sant Cugat i a Ràdio 4. El president del consell assessor, Jordi Bosch, lliura a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, la memòria anual del 2011. Bosch manifesta que la funció del consell és salvaguardar la presència del català a RTVE i a mantenir el paper de Catalunya com a centre de producció.

Foto: Ara

20 de febrer

15 de febrer

visió de Catalunya (TVC) aprova un manifest en què s’expressen contra la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, perquè suposa “un retorn al model governamental de radiotelevisió pública”. La plantilla de TVC considera que la nova

L’ARA ES PRESENTA A VALÈNCIA. En un acte al Teatre Micalet de València, davant de 250 assistents, el diari Ara presenta la distribució al País Valencià, on arribarà per primera vegada diumenge 25 de febrer. El director del diari, Carles Capdevila, destaca la importància que l’arribada del diari als lectors valencians ajudarà a construir un “nosaltres” més fort en al·lusió als llaços entre Catalunya i el País Valencià. A la presentació assisteixen personalitats com Joan Lerma, expresident de la Generalitat valenciana; Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià; Albert Om, un dels fundadors del diari, o l’escriptor Ferran Torrent, entre altres.

18 de febrer

14 de febrer

MANIFEST DELS TREBALLADORS DE TV3. L’assemblea de treballadors de Tele-

23 de febrer

norma deixa les decisions estratègiques en mans d’una majoria “molt afí a grups privats que avui reclamen la desaparició de la publicitat a Catalunya Ràdio i més endavant ho farien a TV3”.

RÀDIO HOSPITALET SERÀ DIGITAL. Els treballadors de la ràdio han rebut un comunicat de la directora general de mitjans municipals Anna Esteve, en què els adverteix del projecte audiovisual de convertir Ràdio Hospitalet en mitjà digital per assolir una menor despesa, sense deixar de banda la funció de servei públic. El projecte es realitzaria per Internet i oferiria notícies de text, radiofòniques i televisives.

87


DIA A DIA

EDUARD BOET CAP DE COMUNICACIÓ DE TV3. El periodista Eduard Boet és nomenat cap de Comunicació de TV3. El Departament unifica en una mateixa àrea els departaments de Premsa, Comunicació Interna de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), de TV3 i de Relacions Institucionals amb els mitjans de la CCMA. Xavier Janer és el responsable de Relacions amb els mitjans, mentre que Rosa Oliva ho era de Comunicació Interna. Darrerament, Boet s’ocupava de les relacions de TV3 amb el món universitari.

marca en les retallades a la televisió pública, tindrà com a conseqüències deixar molts llocs del món sense el senyal televisiu de la cadena catalana: desapareixerà a bona part d’Àfrica, de les plataformes de pagament de l’Amèrica Llatina i d’Europa, que fins ara ofereix TV3 i als abonats de Digital+ a l’Estat espanyol. Per pal·liar aquests dèficits de comunicació, la cadena potenciarà l’emissió a través d’Internet i continuarà emetent en TDT a les Balears, en les xarxes de cable i les d’ADSL. La Federació Internacional d’Entitats Catalanes i el portal “Catalans al món” han iniciat dues campanyes paral·leles pel manteniment del canal de TV3CAT als satèl·lits Astra i Hispasat.

2 de març

LAVINIA TRENCA AMB VÉRTICE. El

FOMENT DE LA IMATGE SALUDABLE. El Col·legi de Periodistes de Catalunya

grup Lavinia, que presideix Antoni Esteve, torna a estar en mans dels socis originals després de la fi de la relació amb Vértice 260, el gegant audiovisual que havia absorbit l’empresa a canvi d’un percentatge d’accions de Vértice. La decisió, de comú acord entre les dues empreses, s’ha formalitzat arran del canvi d’estratègia de l’empresa principal, cosa que ha comportat la substitució del president executiu, José María Irisarri, per Manuel García Duran. Vértice havia instat Lavinia a una situació de preconcurs de creditors en tres de les vuit empreses. Lavinia és una empresa de serveis tècnics i periodístics que té com a clients les principals televisions espanyoles. Factura 45 milions d’euros anuals i dóna feina a més de 800 persones La integració amb Vértice es va produir 13 mesos enrere.

i l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de la Televisió i la Fundació Imatge i Autoestima (IMA) presenten un acord de col·laboració per impulsar la imatge corporal saludable i els bons hàbits alimentaris en els mitjans de comunicació.

3 de març TOMÀS DELCLÓS, DEFENSOR DEL LECTOR D’EL PAÍS. El periodista Tomàs

88

5 de març TVC TANCARÀ LES EMISSIONS VIA SATÈL·LIT. L’1 de maig TVC tancarà les emissions per satèl·lit del seu canal internacional, el TV3CAT. La mesura, que s’em-

DOMÍNGUEZ DIRIGIRÀ L’EDICIÓ ESPANYOLA DE THE HUFFINGTON POST. La periodista Montserrat Domínguez serà la directora de l’edició espanyola del portal nord-americà The Huffington Post, que apareixerà al mes de juny. Així ho anuncia El País, que compta amb una participació del 50% en la companyia. El popular web, creat el 2005 per Arianna Huffington, està present a 22 països i arriba a més de 50 milions d’usuaris de tot el món. Es caracteritza per cobrir amplis vessants de la comunicació tals com la política, la tecnologia, la societat, l’entreteniment i la música.

6 de març JOSÉ ANTONIO VERA, PRESIDENT D’EFE. El consell d’administració de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) acorda el nomenament de José Antonio Vera com a nou president de l’agència de notícies EFE. Vera s’incorpora a l’agència procedent de La Razón del qual va ser director entre 2000 i 2005 i on actualment era director de Publicacions. Vera substitueix Alex Grijelmo, en el càrrec des del 2004.

CARLES PORTA, PREMI HUERTAS CLAVERIA. El periodista i productor lleiEl veterà periodista Tomàs Delclós pren el relleu de Milagros Pérez Oliva

LA VANGUARDIA.COM AMPLIA LA XARXA LOCAL. El web de La Vanguardia ha rellançat la xarxa d’edicions locals a Catalunya i arriba a les deu àrees més poblades del país: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, les comarques del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Bages, l’Anoia i el Barcelonès Nord. Les noves edicions s’afegeixen a les catorze ja existents a les principals comunitats autònomes accessibles al web de La Vanguardia des de principi d’any. L’ampliació de la xarxa propicia la interconnexió entre cada zona.

14 de març

9 de març

Foto: Joan Sánchez / El País

CAPÇALERA JUNY 2012

Delclós (Barcelona, 1952) és nomenat nou Defensor del Lector d’El País en substitució de Milagros Pérez Oliva. La figura del Defensor del Lector va ser creada el 1985 i El País va ser-ne pioner a l’Estat espanyol. Tomàs Delclós és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat professor. Ha treballat en mitjans com Fotogramas, Tele/Express, El Periódico i El País, on es va incorporar el 1982. Ha estat vinculat a Cultura de la redacció de Barcelona, ha estat fundador del suplement “Babelia” i subdirector de “Ciberpaís”. Entre 1986 i 1990, va formar part de la Junta del Col·legi de Periodistes.

11 de març

datà, Carles Porta, guanya el Premi Huertas Claveria de periodisme, instituït per la Lamentable Penya de la Casa Leopoldo en memòria de Josep Maria Huertas, que fou degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’obra guanyadora, Fago, relata l’assassinat el 2007 de l’alcalde d’aquesta localitat aragonesa, Miguel Grima, un crim en el qual va ser condemnat Santiago Mainar. El llibre repassa els fets a través del retrat íntim de la Marisa, germana del condemnat. Fago és editat per La Campana.

Domínguez, nova directora de l’edició espanyola del portal d’Arianna Huffington

Foto: SER

Març 1 de març

RECOLLIDA DE FIRMES PER A RÀDIO HOSPITALET. Els empleats de Ràdio Hospitalet inicien una recollida de firmes per demanar a l’Ajuntament que no tanqui l’emissora municipal, com ja ha fet amb la televisió local. La mobilització en favor de l’emissora inclou una pedalada a la torre de Collserola per part del Sindicat de Periodistes, tres entitats ciclistes i seguidors de l’emissora.

15 de març LA RÀDIO EUROPEA A BARCELONA. Barcelona és la seu del congrés europeu de la ràdio. Més de 700 professionals de 45 països es reuneixen al Centre de Cultura Contemporània (CCCB). Radiodays Europe és una iniciativa dels països nòrdics que es planteja com un punt de trobada per al debat i per establir contactes entre emissores,


23 de març

directors de públiques i privades, continguts, màrquetings i altres experts del sector radiofònic europeu. Durant el congrés, s’analitzarà el panorama radiofònic actual amb professionals i experts com el de les emissores per Internet.

Foto: ABC

NOVA PLATAFORMA EN DEFENSA DELS MITJANS PÚBLICS. Quatre mil cinccentes persones i mig centenar d’entitats han firmat en defensa dels mitjans públics l’’escrit amb el títol “TV3 i Catalunya Ràdio són teves”, presentat a la seu d’Òmnium Cultural i que realça el paper que la ràdio i la televisió de la CCMA en favor de la llibertat d’expressió i el pluralisme ideològic. L’acte reuneix professionals de l’àmbit cultural, comunicatiu i polític. El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Martí, adverteix que la desaparició de mitjans públics “atempta contra la igualtat democràtica”.

28 de març ONDA CERO ELIMINA LA PROGRAMACIÓ LOCAL A GIRONA. Onda Cero deixarà d’emetre la programació local a les comarques de Girona on emetia des de feia set anys. El grup Antena 3, al qual pertany l’emissora, ha pres aquests decisió “per qüestions econòmiques” i prescindeix del personal que formava part de la delegació gironina, en total quatre persones, a banda de col·laboradors externs que s’ocupaven de tasques administratives, comercials, periodístiques i de direcció. A partir d’ara, la seu de l’emissora de Barcelona en gestionarà la publicitat local.

PREMIAT

EL DIRECTOR D’INFOGRAFIA DE LA VANGUARDIA. Jaume Serra, el director d’Infografia de La Vanguardia és premiat per la Society for News Design com “l’infògraf més influent del món dels últims vint anys”. Alhora l’infogràfic La ballena Franca de Serra, publicat al diari Clarín de Buenos Aires, s’ha destacat com el gràfic més influent de les darreres dues dècades. Altres infògrafs destacats han estat Fernando G. Baptista, director d’art i editor de gràfics a National Geographic; John Grimwade, director de gràfics a Condé Nast; Nigel Holmes, director del seu propi estudi, i Archie Tse, editor de gràfics a New York Times. En la present edició, es van presentar 1.513 treballs de 29 països.

BRAULI DUART, PRESIDENT DE LA CCMA. El Parlament nomena els sis membres del consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) després de llargues deliberacions amb el suport dels diputats de CiU, PSC i PP. La resta de formacions, ICV-EUiA, ERC i el diputat Joan Laporta voten en contra dels nomenaments al considerar que el sistema proporcional als escons “atempta contra la pluralitat”. Brauli Duart és elegit president de la Corporació amb els vots de CiU, PSC i PP i Armand Querol (PP) vicepresident. Els altres quatre consellers són Núria Llorach i Antoni Pemán (CiU) i Xavier Guitart i Josep Vilar (PSC).

Foto: La Vanguardia

21 de març LA PREMSA COMARCAL DEMANA AJUDA. L’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) reclama al Parlament “suport incondicional” de l’Administració per garantir la supervivència dels mitjans territorials després que en el darrer any s’ha perdut un 20% de les plantilles i s’han tancat deu publicacions. L’ACPC demana “accions publicitàries de les administracions “ i dotacions econòmiques suficients per a la reconversió del sector de proximitat.

Alfredo Aycart estrena càrrec a l’agència EFE

L’empresari Joaquim Vidal, nou màxim accionista d’Hermes Comunicació

Foto: El Punt

Foto: CCCB

AYCART DIRECTOR D’INFORMACIÓ DE EFE. El periodista Alfredo Aycart és nomenat nou director d’informació de l’agència EFE. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, fins ara era el responsable de l’edició gallega de l’ABC.

Imatge de la passada edició del Radiodays

20 de març

compromès a invertir set milions d’euros per garantir la viabilitat de l’empresa, dotar-la de liquiditat i saldar el deute amb els empleats. Vidal es proposa emprendre “mesures urgents”, entre aquestes la possible entrada de nous socis. El que va ser director general d’Hermes, Joan Vall Clara, assumeix el càrrec de conseller delegat.

Serra, guardonat internacionalment

22 de març 27 de març presarial a El Punt Avui amb l’entrada de l’empresari Joaquim Vidal i Perpinyà com a principal accionista del grup editor Hermes Comunicació en què relleva Joan Bosch i Roura. El nou empresari és el propietari de la cadena de supermercats Valvi i de Televisió de Girona. Ha adquirit la participació d’un 65% del grup al preu simbòlic d’un euro i s’ha

Els cinc consellers del Consell de Govern

CAPÇALERA JUNY 2012

NOVA ETAPA EMPRESARIAL A EL PUNT AVUI. Inici d’una nova etapa em-

Foto: CCMA

TERRIBAS, PREMIADA PER LA FUNDACIÓ IRLA. Mònica Terribas rep el Memorial Francesc Macià 2012, que atorga la Fundació Josep Irla per haver consolidat el “lideratge de la televisió pública catalana malgrat les dificultats pressupostàries en l’actual crisi econòmica i per la seva acció social en favor de la llengua i la cultura catalanes”. En rebre el premi, Terribas assenyala que la seva feina és “mirar el món des de Catalunya fent l’espai de comunicació català cada dia”.

89


DIA A DIA

CORPORACIÓ AUSTERA. El nou president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart, anuncia després de la presa de possessió que la CCMA lluitarà per mantenir un servei públic de qualitat amb una informació “veraç, objectiva i contrastada” sempre al servei de la cultura catalana. L’austeritat, però, centrarà la gestió del consell directiu de la Corporació per no estar al marge de l’esforç de la societat del país. D’altra banda, el vicepresident del consell de govern, Armand Querol, aposta perquè els mapes del temps de TV3 incloguin, a més de Catalunya i de la resta de territoris de parla catalana, la totalitat d’Espanya. També prefereix que es parli d’Espanya en lloc de l’estat espanyol.

4 d’abril PABLO PLANAS CAP D’INFORMATIUS DE COMRÀDIO. L’exdirector de Libertad Digital, Pablo Planas, és el nou cap d’Informatius de COMRàdio. Des del gener de 2011 fins al desembre passat, Planas va ser el director de Libertad Digital, el portal de Federico Jiménez Losantos. Anteriorment, havia estat director d’ABC Catalunya i el 2005 subdirector de La Razón. Intervenia regularment a les tertúlies de COMRàdio.

gut per un grup d’accionistes particulars relacionats amb el món de la comunicació i comptarà amb una plantilla de deu persones, a banda de col·laboradors. El nou mitjà té l’ambició de donar exclusives en matèria de política, economia, cultura o ciència. D’altra banda, un grup de treballadors del diari tenen el projecte de comprar el web de Público amb el suport de Cooperativa Integral Catalana, que podria ajudar econòmicament el projecte. Els treballadors del diari de Jaume Roures no van ser acomiadats oficialment fins al 3 d’abril.

10 d’abril GUARDONS DE LA PREMSA ESTRANGERA. L’Associació de Corresponsals de Premsa Estrangera (ACPE) lliura els premis que atorga cada any a personalitats, institucions o organitzacions de l’Estat que han destacat en política, economia, cultura i esports. En la present edició, s’ha afegit la nova categoria d’Innovació Empresarial. Els premiats són: la basca Lokarri, per haver coordinat la Conferència Internacional de Donostia; l’enginyer informàtic Francisco Molina, per la divulgació d’informació econòmica en temps de crisi; Radio 3, pels vinti-cinc anys de trajectòria, i la selecció espanyola de bàsquet, pels triomfs de la temporada anterior. Unidad Editorial s’emporta el premi d’Innovació Empresarial per l’aplicació a la premsa digital. La cerimònia de lliurament té lloc a l’Ajuntament de Madrid.

18 d’abril

RÈCORD DE LA RÀDIO EN CATALÀ. L’Estudi General de Mitjans (EGM) destaca el rècord històric de la ràdio en català en la primera onada de 2012. Les emissores generalistes en català (RAC1, Catalunya Ràdio i COMRàdio) sumen 1.350.000 oients. Planas passa de Libertad Digital a la COM

14 d’abril

19 d’abril.

DEFENSA

L’SPC CONTRARI AL RELLEU DE TERRIBAS. El Sindicat de Periodistes de

TANCA LA VOZ DE ASTURIAS. Després de 89 anys als quioscos, tanca La Voz de Asturias, que des de feia vint-i-quatre mesos era propietat de Mediapubli, la societat de Jaume Roures. L’empresa es va declarar en concurs de creditors l’11 de gener en què es va comprometre a trobar inversors per a un projecte viable en el qual hauria estat impli-

Foto: Libertad Digital

DE LA TELEVISIÓ PÚBLICA DE QUALITAT. Uns 500 treballadors de Televisió de Catalunya lliuren al nou consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) un manifest a favor de la continuïtat del model de “televisió de servei públic de qualitat”. Els professionals aprecien el model que dóna sentit a TVC i explica que la televisió pública catalana estigui per davant de les privades. L’escrit demana a la CCMA que “actuï amb criteris professionals i no posi en perill les fites assolides”. CAPÇALERA JUNY 2012

Harold Evans és un dels guardonats

50È ANIVERSARI DEL CIP. Té lloc a Madrid el 50 aniversari del lliurament dels premis del Club Internacional de Premsa (CIP). L’acte està encapçalat per Letizia Ortiz, princesa d’Astúries, i per l’escriptor i premi Nobel, Mario Vargas Llosa, que rep el premi a tota una vida dedicada al periodisme. Mayte Carrasco és guardonada pels treballs a El País i altres mitjans. El premi al millor corresponsal o enviat especial és per a Gilles Tremlett (The Guardian). El comunicador Daniel Samper és distingit per ser qui millor defèn la imatge d’Espanya i Jon Lee Anderson rep el guardó a la trajectòria periodística. També és premia Reporters sense Fronteres, institució dedicada a la defensa dels mitjans.

11 d’abril

90

revista mexicana Emeequis sobre l’existència de desenes de joves immersos en la delinqüència i el crim. El millor treball de periodisme digital és per a Carmela Ríos, per la cobertura minut a minut de les primeres passes del 15-M a Madrid. També han estat premiades les instantànies del fotògraf Jacobo Méndez Díez sobre les reivindicacions dels estudiants a València. El guardó a la millor trajectòria recau en el nord-americà Harold Evans, exdirector del The Sunday Times.

Foto: The Sunday Times

Abril 1 d’abril

8 d’abril TREBALLADORS DE PÚBLICO VOLEN COMPRAR EL WEB. El primer director de Público, Ignacio Escolar, prepara Eldiario.es, un nou digital que es llançarà el juny en fase de proves. El diari està promo-

Catalunya (SPC) critica en un comunicat el suposat nomenament de Ramon Rovira con a nou director de TV3 en substitució de Mònica Terribas. L’SPC apunta que la decisió de nomenar Rovira “és fruit d’un pacte entre CiU i PP”. Assenyala també que en altres països democràtiques aquest tipus de decisions “es trien per concurs, per oposició o almenys entre una terna de candidats”.

16 d’abril PREMIS ORTEGA I GASSET. El moviment del 15-M a Espanya, el compromís dels periodistes mexicans al retratar les violentes bandes juvenils i un treball digital realitzat a Twitter són els treballs guardonats pels Premis Ortega i Gasset que atorga El País. El de millor treball periodístic recau en Humberto Padgett, per haver publicat un reportatge a la

Un exemplar del rotatiu desaparegut


menys” comptant amb “gent de la casa”. Sallent (Sabadell, 1962) és l’actual director de Radiocat XXI, l’empresa del grup Godó que gestiona RAC1 i RAC105. Anteriorment, havia estat gerent de Catalunya Ràdio.

cat el grup de la Voz de Galicia, que finalment es va veure immers en un ERO.

20 d’abril decret llei per garantir a les ràdios el “lliure accés als estadis” per a la retransmissió dels partits sense exigir cap contraprestació, tal com reclamava la Lliga de Futbol Professional (LPF). La polèmica va esclatar a partir de la temporada actual, quan la LPF, representada per Mediapro, pretenia cobrar pels drets radiofònics. A partir d’ara, les cadenes pagaran una quantitat, encara per determinar, als clubs per l’ús de les instal·lacions.

28 d’abril LES RÀDIOS REFUSEN LES CONDICIONS DE LA LFP. Les emissores de ràdio rebutgen les condicions imposades per la Lliga de Futbol Professional (LFP) perquè els seus periodistes accedeixin als estadis. La LFP ha remès un esquema d’acreditació als clubs en què explica que situarà els locutors en una mesa de premsa situada a les grades dels estadis des d’on podran informar dels partits mitjançant un telèfon mòbil, però no autoritza les ràdios a instal·lar-se a les cabines ni utilitzar les línies microfòniques. La SER afirma que amb aquestes restriccions no es donen les condicions mínimes per exercir el treball amb la professionalitat i dignitat necessàries com fan els periodistes dels diaris impresos o digitals.

Foto: RAC1

LES RÀDIOS JA PODEN ENTRAR ALS ESTADIS. El Consell de Ministres aprova un

de Barça TV i subdirector a Catalunya Ràdio del programa esportiu No ho diguis a ningú.

Eugeni Sallent substitueix Mònica Terribas

21 d’abril EL GOVERN EXCLOU ELS SINDICATS DE RTVE. El Consell d’Administració de RTVE reduirà de dotze a nou el nombre de membres. La retallada implica la sortida dels dos consellers proposats pels sindicats CCOO i UGT, que formaven part del màxim organisme de la Corporació pública estatal. L’Executiu deixa oberta la possibilitat d’excloure un conseller més per quadrar els números.

26 d’abril EL RISC D’INFORMAR SEGONS RSF. Reporters sense Fronteres publica l’informe anual sobre la llibertat de premsa al món i els riscos de practicar-la. El 2011, segons l’organització, va ser pitjor que l’any anterior amb 66 periodistes i 2 col·laboradors assassinats, 371 periodistes i 9 col·laboradors empresonats i 129 internautes empresonats. L’informe palesa un cop més que ser periodista i exercir el dret a la informació és d’alt risc en 110 països d’arreu del món.

23 d’abril ADÉU A ONA VALLS. L’Ajuntament de Valls informa del tancament “immediat i definitiu” d’Ona Valls, l’emissora municipal. El consistori atribueix la mesura a la “crisi galopant que no permet mantenir un mitjà amb manca d’inversió pública durant dos anys”. A Ona Valls hi treballaven dos periodistes professionals i una trentena de col·laboradors.

30 d’abril MALALTS DE PEP. El periodista Miquel Àngel Violan, autor del llibre El mètode Guardiola (Columna, 2010) repassa en un acte al Col·legi de Periodistes els seus coneixements sobre els valors de Josep Guardiola, entrenador del F. C. Barcelona. Algunes imatges històriques reflecteixen escenes que van des de la integració a La Masia fins als catorze títols obtinguts en els últims quatre anys com a entrenador del primer equip blaugrana. El conferenciant defineix Guardiola com bon cap de família, bon educador, cervell esponja, esperit de casteller i astut. En la segona edició del llibre sobre Guardiola, de pròxima aparició, Violan revelarà més secrets dels èxits de l’entrenador.

MONTSERRAT TV EMET REGULARMENT. Coincidint amb la vigília de la festivitat de la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya, Montserrat TV inicia les emissions regulars per Internet. A partir del 3 de maig, la nova televisió de l’Abadia oferirà tots els oficis religiosos i també la Salve i el Virolai a càrrec de l’escolania.

24 d’abril APROVADA L’ASSEMBLEA CONSTITUTIVA DE L’APCA. L’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA) celebra l’assemblea constitutiva i aprova la junta de govern que queda encapçalada per Cristina Orduña, Marc Segalés i Gualbert Osorio. L’entitat compta amb una quinzena d’afiliats. Molt aviat, compta amb assolir un conveni de col·laboració amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha estat representat en l’assemblea pel degà, Josep Maria Martí.

FÈLIX RIERA DIRIGIRÀ CATALUNYA RÀDIO. L’editor i fins ara director de l’Institut Català d’Indústries Culturals, Félix Riera, serà el nou director de Catalunya Ràdio en substitució de Ramon Mateu. Riera (Barcelona, 1964) ha estat director editorial de La Espera de los Libros i director editorial del Grup 62. També ha estat membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en representació de CiU i fundador del Col·legi de l’Audiovisual de Catalunya.

27 d’abril EDUARD PUJOL DIRIGIRÀ RAC1. Eduard Pujol serà el nou director de RAC1 i cobrirà la marxa d’Eugeni Sallent a TV3. Des de l’estiu del 2010, era coordinador de continguts de l’emissora. Pujol (Barcelona, 1969) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat a Ràdio Lleida, Ràdio Barcelona i a Ràdio Martorell. Va ser director i subdirector

Eduard Pujol, nou director de la RAC1

Fèlix Riera pren el relleu de Ramon Mateu

CAPÇALERA JUNY 2012

Foto: CCMA

EUGENI SALLENT, NOU DIRECTOR DE TVC. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) nomena Eugeni Sallent nou director de Televisió de Catalunya (TVC) en substitució de Mònica Terribas. El candidat, proposat pel president del consell de govern de la CCMA, Brauli Duart, ha estat designat sense cap vot en contra. El traspàs oficial del càrrec es produirà el 3 de maig. L’objectiu del nou director és “fer més amb

Foto: RAC 1

25 d’abril

91


E N P O C A S PA L A B R A S

CAPÇALERA JUNY 2012

RESUMEN EN CASTELLANO

92

UN ANIVERSARIO PENSADO PARA REFLEXIONAR

EN DEFENSA DE LA DIGNIDAD DE LA PROFESIÓN

La conmemoración de los veinticinco años del Colegio de Periodistas de Cataluña viene acompañada de un ambicioso ciclo de conferencias con personalidades de renombre tanto nacional como internacional, cuyo objetivo es reflexionar sobre hacia dónde va la profesión, atrapada tanto por un cambio de paradigma como por una crisis económica. Gran parte del paquete de iniciativas que se llevarán a cabo a lo largo de este 2012 se dieron a conocer el pasado 20 de abril en un acto presidido por el decano del Colegio, Josep Maria Martí, y que también contó con la presencia del miembro de la junta Xavier Mas de Xaxàs y de Jesús Arroyo, director de Comunicación de la Obra Social de La Caixa. En el acto se dio a conocer el ciclo de conferencias que, bajo el nombre de Futuro (http://futur.periodistes.org), tendrá lugar entre abril y noviembre en el auditorio del CaixaForum, centro cultural que este año también está de aniversario ya que celebra sus diez años de existencia. Destinado a periodistas y estudiantes de comunicación y periodismo de las diferentes universidades catalanas, el ciclo abordará los distintos ámbitos de acción profesionales. Por eso se tratan materias como las nuevas tecnologías, la ética o la precariedad, entra otras. Para conseguir dichos objetivos se contará con la participación de expertos de gran valía como David Klatell (Columbia University), Samir Aita (Le Monde Diplomatique), Bernardo Díaz Nosty (Universidad de Málaga), Cilla Benkö (Sveriges Radio) y Arianna Huffington (The Huffington Post), esta última aún pendiente de confirmación. En el acto también se presentó otra de las iniciativas estrella de este aniversario, como es la cronología virtual de la historia del Colegio (http://cronologia.periodistes.org/). En esta web se pueden encontrar desde documentos históricos hasta los artículos de los periodistas premiados con el Premio Ferrer Eguizábal o algunos discursos de los galardonados con el Premio Internacional de Periodismo Vázquez Montalbán. Una vez finalizada la presentación del ciclo y de la cronología digital, se inauguró una exposición física (Periodistas, 25 años construyendo el Colegio), de toda la cronología recopilada. El Colegio sigue ofreciendo nuevos servicios, como el que se presentó el 4 de mayo a los colegiados. Se trata de la plataforma digital Wikidiario.info, especialmente útil para aquellos que están inscritos en la bolsa de trabajo del Colegio y quieren dar a conocer su producción. Se trata de una plataforma sin ánimo de lucro en la que el periodista es propietario exclusivo de los contenidos que publica, y que permite publicar en diferentes formatos (textos, vídeos a través de un canal de YouTube, audios e imágenes). MARTA ARBÓS

Un grito a favor de la dignidad, a la profesionalidad, a la independencia. Una vez más, la entrega del Premio Internacional Manuel Vázquez Montalbán, que tuvo lugar el pasado 5 de junio en el Palau de la Generalitat, sirvió para galardonar a los referentes del oficio, aquellos que destacan no solo por la excelencia de su trabajo sino también por cómo lo han llevado a cabo. Este año, en su octava edición, estos fueron Rosa Marqueta, Fran Llorente y Santiago Segurola. Al inicio del acto el decano del Colegio de Periodistas de Cataluña, Josep Maria Martí, en referencia a los galardonados, dijo que “no ha sido necesario ir muy lejos”, ya que este año no hay periodistas extranjeros entre los premiados. También recordó que, en el caso de la modalidad de Periodismo Político y Cultural, los dos galardonados (Rosa Marqueta y Fran Llorente) son profesionales con una dilatada trayectoria en los medios públicos, “elementos esenciales para que los ciudadanos tengan acceso a una información plural y de calidad”. En su discurso, Rosa Marqueta —hasta hace poco directora de Informativos de TV3— aprovechó la ocasión para reclamar “apoyo para la supervivencia de una profesión sin la cual no hay convivencia ni democracia”. “Hay mucha gente anónima y redes sociales que intentan tener una marca de credibilidad que no tienen”, criticó Marqueta, contraponiéndolo a la defensa de unos “servicios públicos de calidad”. También tuvo palabras de recuerdo y elogio hacia la figura de Vázquez Montalbán. Por su parte, Fran Llorente —director de Informativos de TVE desde mayo de 2004— destacó el compromiso de muchos profesionales por un periodismo de calidad. “Vivimos unos tiempos realmente difíciles para millones de españoles pero también para nuestra profesión, que intenta encontrar respuestas en medio de la crisis”. “Pero en estos tiempos de incertidumbre es más necesario que nunca el periodismo comprometido, honesto, que busca respuestas”. Además, quiso compartir el premio con los miles de periodistas que se encuentran en paro, así como con sus compañeros de TVE. El parlamento de Santiago Segurola —director adjunto del diario Marca y autor de numerosos artículos y de libros como El fútbol y pasiones políticas— giró en torno al Barça y a lo que pensaría hoy de este equipo el propio Vázquez Montalbán. Dijo: “Creo que estaría orgulloso de este Barça imperial, porque responde a todo lo que Manolo quería del Barça: un equipo con sentido de la historia, con clase, con los pies en el suelo, con sello catalán indiscutible y sin ningún complejo. Que representa al fútbol”. Y reconoció que este es el premio que más ilusión le hace “porque siempre pienso en Vázquez Montalbán como en el periodista que todos aspira-

mos a ser”. En el tramo final del acto, el consejero de Cultura Ferran Mascarell tomó la palabra para recordar el compromiso y la independencia de Vázquez Montalbán como profesional y agradeció al Colegio de Periodistas que haga una defensa del mejor periodismo en estos tiempos complejos. EUDALD COLL

REFLEXIONES SOBRE UN OFICIO SACUDIDO En un contexto convulso, de cambio constante, lo que nos queda es adaptarnos. Esta es una de las conclusiones del parlamento de Joaquim Maria Puyal que tuvo lugar el 25 de abril en el CaixaForum de Barcelona. A continuación, reproducimos los principales extractos de la inauguración de “Futuro”, el ciclo de conferencias que el Colegio de Periodistas organiza para conmemorar el primer cuarto de siglo de la institución. La primera sesión del ciclo se alejó de la clásica inauguración convencional, ya que la intervención del ponente principal, Joaquim Maria Puyal, estuvo acompañada por la presencia y participación del decano del Colegio, Josep Maria Martí, y del director ejecutivo y de comunicación de ”La Caixa”, Jaume Giró. En este discurso inicial, el decano definió a los dos invitados como personas que “o bien han reflexionado sobre el periodismo, o bien han vivido experiencias que nos vale la pena aportar en este debate”. En su turno de palabra, Giró afirmó que “el oficio de periodista, tal como lo hemos conocido en los dos últimos siglos, se está extinguiendo. Y nosotros, los periodistas, no hablamos de ello. Parece que no ocurra nada. Es como si tuviéramos miedo a hablar de ello”. Concluyó su parlamento con un mensaje claro: “Todo lo que hemos construido se tambalea bajo nuestros pies, poniendo en peligro la calidad, la independencia y la pluralidad de la comunicación. Y con ello, la buena salud democrática del país. Ha llegado el momento de que la profesión sea consciente de su fuerza y ayude a condicionar su futuro. Y que lo haga para bien”. Joaquim Maria Puyal manifestó que la única salida que nos queda ante la actual situación del periodismo es adaptarnos a ella. “Adaptarnos a las circunstancias con inteligencia para hacer que nuestras propuestas sean viables y competitivas. Y, naturalmente, ayudar a nuestras viejas, renovadas o nuevas empresas, para que también se adapten. Porque, por encima de todo, lo que hay que tener claro, y tenemos que hacer tener claro a nuestros receptores, es que sin un periodismo más o menos libre, responsable, identificado y capaz que avale la circulación de mensajes, no está en juego la profesión del periodista, ni el negocio de la industria, lo que está en juego es la democracia”, dijo. El decano introdujo el tema de los medios de comunicación públicos. Giró destacó que


ENTREVISTA A IMMA TUBELLA Imma Tubella tiene diferentes perfiles desde los que analizar el estado de la Comunicación y el Periodismo; es catedrática de Comunicación, doctora en Ciencias Sociales, rectora de la Universidad Abierta de Cataluña (UOC), exdirectiva de la CCRTV, experta en teoría de la comunicación y del mundo audiovisual… Como catedrática en Comunicación e investigadora, Tubella observa en esta revolución de cambios constantes un paralelismo con la sociedad industrial. Incluso “los discursos de los sociólogos que analizaban la sociedad industrial también eran muy parecidos a lo que ahora llaman comunicación”. Por tanto, estamos inmersos en una sociedad en la que “la comunicación lo es todo y, en este sentido, tenemos que repensarlo todo de nuevo”. Ya no se pueden seguir haciendo las cosas de la misma manera que hasta ahora. Reconoce que “en Internet hay mucha porquería, pero cada uno tiene que encontrar sus sistemas de contraste. (…) En Internet se puede llegar a encontrar lo que no se dice en los medios. Quizás se da bajo un filtro absolutamente sesgado, pero al menos sabes que

algo está pasando. Si en los años ochenta Internet hubiera estado desarrollado como ahora, hubiéramos tenido información de blogueros iranís e iraquís. Esta es la diferencia. Tenemos que saber que disponemos de esta herramienta y tenerla en cuenta”. En cuanto al modelo de negocio de los medios públicos y, en concreto, en relación con TV3, Tubella opina que es un medio “de dimensiones inexplicables”. Y sigue: “Si bien es cierto que alrededor de TV3 se ha creado toda una industria —una muy buena noticia—, la televisión también ha ido creciendo como un monstruo. Imitamos a los grandes

monstruos públicos como TVE o la RAI cuando no era necesario. ¿Y eso es bueno? No, es fatal, porque desde el punto de vista de modelo de negocio son empresas ruinosas. Y ahora lo que tenemos es algo absolutamente insostenible”. Para salir adelante, se necesitan grandes transformaciones, como la de la BBC por ejemplo, y poner orden de manera racional e inteligente. Sobre la politización de los medios públicos, Tubella, quien estuvo en el Consejo de Administración de la Corporación Catalana, recuerda que “la politización de un medio público es la del Consejo de Administración. Y eso es lo que marca la ley y supuso, en el momento de la creación de la Corporación, un peaje que se tuvo que pagar para conseguir la unanimidad. El peaje era un Consejo a la italiana, repartido por cuotas de partidos. Este es el error”. Además, “el Tripartito hizo la reforma de la ley con una composición del Consejo de Administración que era de juzgado de guardia. ¡Eran los jefes de comunicación de los partidos!”. Como rectora de la UOC, Tubella conoce muy bien el ámbito universitario. En Cataluña hay siete facultades que imparten Periodismo y a menudo se ha relacionado el exceso de licenciados con la precariedad. Según ella, es necesario buscar un equilibrio, hay que pensar no solo en lo que le conviene al mercado sino también a la sociedad. Admite que “lo primero que tendríamos que hacer sería coordinarnos. Todo el mundo quiere carreras como Medicina, Veterinaria, Comunicación Audiovisual, etc. Y eso es absurdo. Debería de haber un organismo central como la Universidad de California donde todos juntos hablásemos en clave de sistema, de economías de escala, del mapa universitario. No se trata tanto de hablar en clave de mercado, sino de evitar las bolsas de parados

de distintas profesiones, de adaptar la oferta, etc. Pero no lo estamos haciendo. Al contrario, en el modelo universitario también hacemos seguidismo de España, como en todo”. JORDI ROVIRA

VÍDEOS: EL NUEVO LENGUAJE UNIVERSAL “El periodista con libreta y bolígrafo está prácticamente extinguido”. La afirmación de Roger Cassany, profesor asociado de la Universidad Pompeu Fabra (UPF) y jefe de redacción del medio digital Vilaweb, no es una sentencia de muerte, sino de cambio. “Hoy el periodista tiene que tener el cerebro entrenado con habilidades multimedia”, considera. No en vano, desde hace un tiempo, los fotógrafos de El Periódico de Catalunya acompañan a los periodistas de la sección online encargados de hacer vídeos, durante sus rodajes. La mayor parte de la redacción de este diario ha seguido el curso de Adobe Premiere. Ricard Fadrique, responsable de vídeos de Elperiodico.com y profesor de Audiovisual en el máster de Periodismo Digital de la Universidad Abierta de Cataluña (UOC), afirma que “el vídeo es indispensable para cualquier web, ya no se entienden sin vídeos. Y hay que entender el videoperiodismo como otra profesión, algo que no todo el mundo comprende”. “El vídeo debe tener una intención. No tiene que durar más de cuatro minutos. Idealmente, dos o máximo tres. Debe incluir elementos de ayuda a la comprensión, como subtítulos o información complementaria. Es necesario que los planos sean cortos, porque hay que recordar que el usuario ve estos vídeos habitualmente en pantallas pequeñas”, detalla Enric Sierra, subdirector y responsable editorial de Lavanguardia.com. Por tanto, el reto está en la multipantalla, pue ahora los vídeos se visionan también en teléfonos móviles. Como recuerda Miguel Fernández, realizador de vídeos de Lainformacion.com, “una pieza audiovisual bien hecha tienen un gran poder informativo y didáctico”. En este diario digital con sede en Madrid los contenidos audiovisuales son “una prioridad absoluta, una apuesta clara que difícilmente se hace en otros medios. Se da prioridad a los temas en los que el lenguaje audiovisual esté justificado, independientemente de la sección a la que pertenezca la información”, añade. El periodista estadounidense Dave Marash, en su artículo Fade to black —publicado en la Columbia Journalism Review—, lo dice bien claro: “Por primera vez en la historia, la humanidad desarrolla un lenguaje universal, el vídeo. La gente ahora se comunica con vídeo, a través de dos billones de ordenadores y más de un billón y medio de aparatos de televisión. (…) Este lenguaje es mucho más usado, entonces, que el inglés, la lengua más popular del mundo, con 1,8 billones de hablantes”. Por todo ello “el vídeo ganará cuota en el futuro más inmediato con la previsión de creci-

CAPÇALERA JUNY 2012

“tienen un papel necesario, ineludible para la sociedad, para la democracia, para la cohesión social y la vertebración del país, pero dimensionados adecuadamente”. Puyal compartió esta opinión y añadió que “(…) Los medios públicos catalanes necesitamos gente competente, capaz, que actúe con la misma ambición profesional que los medios privados. Porque toda la actividad de los medios audiovisuales y del periodismo escrito solo tiene sentido en función de los receptores”. Sobre el futuro de la profesión, Puyal admitió desconocer qué le espera. “Lo que sé es que, desde mi punto de vista inconformista, no podemos pensar que lo establecido como clásico, la inercia, durará toda la vida. Nos han sacudido el negocio y la sociedad. Todo ello nos sitúa en un nuevo paradigma. Sobrevivirá quien tenga la capacidad de adaptarse, de imaginar el futuro y de intervenir sobre las ideas de los industriales y de ocupar espacios en las plataformas mediáticas. Y eso quiere decir cambiar el chip, plantearse la vida de otra manera. A nivel global, entonces, la única salida es la capacidad que tenemos de salir adelante, de ser polivalentes en esta situación multimediática. Y, naturalmente, hacernos necesarios, imprescindibles, para que la gente nos venga a buscar, para que nos crean, para que les demos informaciones contrastadas a través de la plataforma que sea. Para que las cosas que les damos les sean útiles. (…) Solo podemos avanzar si tenemos un punto de audacia. Y si entre todos nos consolidamos como grupo y superamos las diferencias que tanto daño nos han hecho tantas veces dentro de la profesión”. EUDALD COLL

93


E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

miento de los televisores inteligentes, los tablet PC y los smartphones”, tal como prevé Abraham Clotet, jefe de producto de Sport.com. Y esto puede generar empleo, como ha ocurrido en Lavanguardia.com, donde se realizan ya una media de cuarenta vídeos de producción propia semanales, lo que ha servido para incorporar un nuevo rol aparte de la redacción. CARME ESCALES

CAPÇALERA JUNY 2012

ENTREVISTA: JAVIER DARÍO RESTREPO Y SALVADOR ALSIU

94

El pasado 16 de mayo Javier Díaz Restrepo, de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano, dio la conferencia “Los nuevos dilemas éticos” dentro del programa de charlas que bajo el título “Futuro” organiza el Colegio de Periodistas de Cataluña. El acto fue presentado por Salvador Alsius, director de los estudios de Periodismo de la Universidad Pompeu Fabra y, al igual que Restrepo, experto en temas éticos. En esta entrevista ambos reflexionan sobre los dilemas en torno a la ética periodística en este momento de crisis económica. En cuanto a si la ética sería la primera víctima de la crisis económica al provocar más precariedad y más presiones políticas y económicas en las redacciones, Restrepo opina que la “víctima no sería tanto la ética como los propios periodistas, para los que todo se vuelve confuso, como les pasa a los ciudadanos”. Por lo tanto, según el periodista colombiano, la profesión es mucho más exigente ahora. “En tiempos de paz uno puede confiar relativamente en sus fuentes. En cambio, en tiempos de conflicto (…) no puedes confiar en nadie y el periodista se ve obligado a estar confirmando toda la información, lo que representa mucho más trabajo”. Además, en tiempos de crisis, debido a la disminución o pérdida del sueldo, el periodista se vuelve más dependiente económicamente de entidades, instituciones o instancias, por tanto pierde independencia profesional e “indirectamente, la verdad es cada vez más difícil de obtener y procesar”. Alsius, por su parte, está de acuerdo con el análisis y tilda de “especie de marioneta” al periodista de hoy, que se encuentra a veces perdido en este “remolino” de circunstancias que se están produciendo: el proceso acelerado de concentración empresarial, la irrupción de las nuevas tecnologías, la voracidad acelerada y exponencial de los partidos políticos por controlar la información y la propia crisis económica. Entonces, ¿mayor precariedad implica menos ética? Para Restrepo “la independencia viene dada por el ejercicio profesional del periodista. El periodista capta que tiene menos espacio para su acción porque ahora lo ocupan una serie de intereses ajenos. Por tanto, ha de buscar y crear este espacio. Esta es la razón por la cual, para ser libre, primero se ha de ser independiente”. El periodista colombiano reconoce que en

América Latina la mayor limitación para la libertad de información son los bajos sueldos, pero también el miedo, dada la gran cantidad de profesionales amenazados que existe, lo que para él es un grave obstáculo para el ejercicio de la profesión. Restrepo reconoce que “de la misma manera que no puede haber un cirujano con Parkinson, no puede haber un periodista sin independencia”. Además, ambos profesionales están de acuerdo en que existe una última dependencia del periodista, la de la arrogancia personal. Para Alsius “la petulancia es una de las cosas que más daño hace a la profesión y a la misión profesional del periodista”. Respecto a la precarización en el oficio, Alsius considera que “hay que distinguir entre los periodistas que están en precario y otros que viven muy bien. Demasiado bien para pensar que pueden ser personas independientes. Pero para eso les pagan los medios”. Por eso, según el periodista barcelonés “más que quejarnos amargamente de la precarización, ahora es más importante mirar si hay formas nuevas de acceder a la profesión que permitan niveles razonables de independencia profesional y, a su vez, de supervivencia digna”. A la pregunta de si la ética periodística necesita de códigos deontológicos y organismos reguladores, o bien empieza por uno mismo y basta con la autorregulación, Restrepo contesta que “por su propia naturaleza, es legislación sobre uno mismo. Por lo tanto, todos los elementos externos son contrarios a la naturaleza de la ética (…) y nadie puede obligar a nadie a ser ético sino que uno la adopta en el ejercicio de su libertad personal”. Para el periodista colombiano “el papel de los códigos deontológicos es pedagógico” y ha de servir como manual de consulta ante las dudas. JORDI ROVIRA

DOSIER: NUEVOS TIEMPOS, NUEVOS PERFILES Periodismo inteligente para la inteligencia masiva. El concepto de mass intelligence se refiere al creciente segmento de público inteligente e interesado en obtener una comprensión más profunda de los temas más diversos y hoy en día es relevante porque obliga a una propuesta periodística diseñada para atraer y comprometer a los lectores con un mejor nivel educativo. El reto de los medios es, por tanto, responder creativamente a las inquietudes de dicho público y para ello es necesario tener en la redacción a personas que puedan sintonizar con él. En este ecosistema contemporáneo, destacan dos nuevos cargos en muchos medios internacionales: estratega de redes sociales y reportero multimedia. El primero exige una amplia experiencia en medios sociales, con participación en actividades como desarrollo de comunidades web, social bookmarking (método para buscar, organizar, almacenar,

administrar y etiquetar webs sociales, según categorías, y compartirlas en línea según intereses comunes de usuarios), fotos y debates virtuales, y una conexión con el mundo global vinculado a las redes sociales. El pensamiento estratégico permite diseñar programas que incrementen la visibilidad del medio periodístico, así como su capacidad de atraer público fiel y tráfico a través de todos los canales. Estos profesionales son a menudo un enlace entre la redacción y el área comercial del medio. La infografía digital, por su parte, convive con los informes multimedia, pero lo que están requiriendo muchos medios es personas especializadas en dos aspectos: el primero, que ningún componente del material sea repetitivo, que se asegure la complementariedad y que no se convierta el vídeo y las galerías de fotos en una plantilla monótona. El segundo, que el formato en el que se publica digitalmente no sea siempre lineal (texto-fotovídeo, por ejemplo), sino que se convierta en una narrativa móvil en donde cada componente de la historia sea presentado en el mejor soporte. Las personas a cargo del reporterismo multimedia deben ser hábiles con recursos técnicos, entender conceptos fundamentales de programación y de visualización de datos, así como de web semántica. Otros cargos que están apareciendo en los medios son el optimizador de titulares, que debe tener en cuenta las palabras clave que definirán el interés que el material pueda atraer en la web y la facilidad con que pueda ser incluido en un resultado de búsquedas; el agregador de medios sociales, que debe dominar las técnicas de interrelación con comunidades de seguidores (en Twitter, por ejemplo); el periodista “detective” y “científico”, que debe saber utilizar las bases de datos para valorar la pertinencia, fiabilidad y relevancia periodística de los mismos; el especialista en presentaciones digitales, que debe tener la capacidad de innovar en la combinación de imagen y texto periodístico; el curador, que debe saber detectar lo más importante (hechos y personas) periodísticamente, pasarlo por filtros de veracidad e interés y someterlo a la agenda temática del medio; el periodista “explicativo”, que se especializa en profundizar y explicar (mediante material complementario a un artículo o directamente en conversaciones con el público) temas de reportajes; el realizador y controlador viral, que debe saber qué se busca con un tema registrado en formato vídeo o clip de Youtube, cómo editarlo y publicarlo; el networker, que se especializa en crear redes afines al medio que se vinculan de formas diversas al quehacer periodístico; o el experto en reporterismo asistido, que trabaja en la formulación de algoritmos que permitan a robots hacer escritura básica. En definitiva, como comenta Nicola Bruno, periodista, investigador, fellow del Instituto Reuters de Periodismo de Oxford, “necesitamos profesionales que no solo escriban bien


DOSIER: NUEVOS NICHOS LABORALES PARA PERIODISTAS El mercado laboral, a pesar de la crisis económica, absorbe a nuevos periodistas y absorberá todavía más en el futuro, pero sobre todo encontrarán trabajo aquellos profesionales con capacidad de innovación y adaptación. Este es el pronóstico de los expertos al preguntarles por la situación actual del periodismo. Aunque las previsiones son pesimistas, existen en el estado español nuevos nichos profesionales relacionados con ámbitos como el periodismo digital, los gabinetes de comunicación o la documentación y comunicación empresariales, entre otros. Eso sí, estas ocupaciones aparecen fuera de los grandes medios, más preocupados por recortar gastos que por mirar hacia delante. Alfonso Sánchez-Tabernero, director del máster en Gestión de Empresas de Comunicación de la Universidad de Navarra, cree que hay razones para el optimismo. Se crean lugares de trabajo porque los ciudadanos tienen más necesidad que nunca de estar informados, pero reconoce que “solo encontrarán trabajo en el nuevo escenario los profesionales con capacidad innovadora”. Y sigue: “El mercado necesita profesionales que sean muy flexibles, capaces de aprender, globales, que entiendan las nuevas tecnologías, que puedan aportar cosas nuevas para conseguir grandes audiencias o reducir costes, gente más preparada y más activa. El periodista debe ser un profesional híbrido que sepa manejar medios audiovisuales y que sepa —eso sigue siendo fundamental— explicar historias atractivas”. Una de las áreas del periodismo que genera más puestos de trabajo es la que tiene que ver con la gestión de contenidos. El concepto de gestor de contenidos digitales es amplio e incluye ocupaciones muy diferentes que aún ni siquiera tienen nombre. Tal y como explica Josep Lluís Micó, director del grado de Periodismo de la Facultad de Comunicación Blanquerna, “gestionar contenidos es mucho más complejo que llevar el Twitter y el Facebook de una empresa. Las organizaciones humanas tienen cada vez más la necesidad de comunicar mejor, y eso crea puestos de trabajo”. Dichos profesionales se encargan de gestionar el área de participación de un diario, emisora de radio o canal de televisión, poniendo orden en la información, sistematizándola y filtrándola. Otras nuevas ocupaciones que han surgido en los últimos años son los periodistas que

hacen de community manager o los que montan webs, los que dan servicios a empresas, los que realizan publicaciones que después distribuyen en estadios de fútbol, farmacias o grandes superficies… También encontramos a auditores de la información o en el mundo de la documentación, así como aquellos que trabajan como click-workers, es decir, escribiendo textos breves para y a través de Internet, los blogueros, los que están en el mundo del e-marketing… Otra posibilidad es la emprendeduría: “Si no nos ofrecen trabajo, nosotros lo crearemos”. Bajo este lema se convocó en Sevilla el pasado 21 de abril una reunión de periodistas para poner en marcha varios medios de forma autogestionaria. Se habló de temas como crear una cooperativa, elaborar un plan de empresa y diseñar un modelo de negocio o un sistema de financiación basado en las microsuscripciones; estas últimas con posibilidad de extenderse en un futuro inmediato. En el nuevo contexto económico surgen dos figuras periodísticas: la del periodista pluriempleado que, a falta de jornadas completas, se ve forzado a buscar pequeñas colaboraciones en distintos medios, y la del periodista polivalente, capaz de integrarse rápido en equipos humanos complejos, de escribir en diferentes secciones y de dominar el campo tecnológico, mediático o temático, un perfil altamente demandado en las redacciones pequeñas. En definitiva, “hay muchas posibilidades por experimentar”, evidencia Sánchez-Tabernero, por lo que tenemos por delante un largo camino por recorrer con optimismo. GABRIEL PERNAU

DOSIER: CONSEJOS LABORALES EN TIEMPOS DE CAMBIO No limitarse a hacer un currículum y a ir a Infojobs: buscar trabajo es mucho más que eso. Desde noviembre el Colegio de Periodistas de Cataluña cuenta con un nuevo Servicio de Orientación Profesional destinado a periodistas que están en el paro o que, ante la delicada situación económica del país y la crisis en la que se encuentra el oficio, quieren reorientar su carrera. Jorge Oriol, responsable del servicio y profesional con años de experiencia, nos da algunos consejos a la hora de buscar trabajo: Más que currículums El problema de la mayoría de personas es que solo saben enviar currículums, mientras que un periodista puede generar valor por sí mismo creando contenido. Focalizar Hay que centrarse en lo que queremos hacer y poner todos nuestros esfuerzos en lograrlo. En lugar de fijarte en qué eres mejor, fíjate en lo que te gustaría hacer profesionalmente. Mejor para los freelance La ventaja que tienen los periodistas freelance es que no notan mucho los cambios si el mercado les exige trabajar en distintas cosas,

porque ya están habituados a ello. Más flexibles, más precarios La ventaja de un periodista es que es más flexible, ya que puede fabricar producto informativo y suministrar servicios y, además, hacerlo desde casa. Contenidos empresariales Cada vez más las empresas pequeñas dedican un 80% a la comunicación y un 20% al producto, porque saben lo importante que es comunicar para ganar presencia. Por lo tanto, una salida natural es trabajar para empresas no propiamente periodísticas. El error formativo “Si una persona cree que por el hecho de estudiar francés encontrará trabajo más fácilmente, es cierto, pero es más eficiente dedicar más tiempo a buscar trabajo y menos al francés, porque ya lo aprenderá más adelante”, critica Oriol. Cambio de chip Buscar trabajo no solo consiste en entregar un currículum o ir a Infojobs y ser activos en las redes sociales. También se pueden ir a las empresas a llevar el currículum personalmente, contárselo a amigos, etc. Un 80% de la búsqueda debe dedicarse al networking, es decir, a hablar cara a cara con personas como excompañeros de trabajo. Si esto se hace de manera sistemática, las cosas acaban saliendo. No ser negativo Hay que desterrar la actitud pesimista porque acaba provocando inacción. “Al final uno ya ni va a las entrevistas de trabajo porque se imagina que no le servirá de nada”, advierte el responsable del servicio. Cuestión de actitud “Si alguien tiene iniciativa es cuando consigue montar una actividad profesional. Y si, a pesar de todo, tampoco funciona, esta persona montará otra. También es cuestión de actitud lo que hace que alguien vaya a hablar con un excompañero de trabajo y le proponga hacer un guion. O elaborar una propuesta de trabajo para una televisión local. O cualquier otra cosa”, afirma Oriol. Anticiparse “Si se va a un medio de comunicación con una idea, te dirán ‘pues hazla y me la enseñas’. Por lo tanto, hay que anticiparse. Haz el reportaje y luego ve a ofrecerlo”, aconseja. Encontrar, buscar Linkedin, la red social de profesionales, es un instrumento para encontrar a la gente que uno quiere localizar. Según Oriol, “Linkedin sirve para contactar con personas que te interesa localizar y para que, además, descubras amigos comunes, lo que permite establecer contactos que te pueden ayudar. Las redes sociales democratizan el networking”. Sentido común Cuando una persona está buscando trabajo lo más importante es no olvidarse del sentido común. Una persona sin trabajo pero con sentido común concluirá más fácilmente que la situación está difícil, pero no se castigará a sí mismo de manera gratuita. EUDALD COLL

CAPÇALERA JUNY 2012

en italiano sino en HTML. Que sepan encontrar temas fascinantes en la calle y en la web, rastrearlos en medios sociales, construir bases de datos. Si además pueden crear apps y diseñar con estilo, es lo máximo. El caso en Italia es que mucha gente se queja de que no puede encontrar trabajo , pero es más difícil encontrar personas con un perfil que incluya habilidades digitales avanzadas”. LINA MARÍA AGUIRRE-JARAMILLO

95


E N P O C A S PA L A B R A S

CAPÇALERA JUNY 2012

RESUMEN EN CASTELLANO

96

DOSIER: COMMUNITY MANAGER, EL TRABAJO ANTICRISIS

LAS PREJUBILACIONES DEJAN HUÉRFANA A LA MAESTRÍA

A pesar de la crisis en los medios de comunicación, parece que aún hay esperanza. La profesión de CM (siglas con las que se suele denominar el Community Manager) es uno de estos nichos del mercado donde aún se puede encontrar trabajo. Es la profesión de moda. “El sector de las redes sociales no está en crisis. Hay demanda y oportunidades. Es uno de los pocos entornos donde es posible ser optimista. Eso sí, hay que estar formado y saber de qué va el tema”. Así de contundente se muestra Enrique San Juan (@esj), director de Community Internet Barcelona–the Social Media Company y consultor estratégico de Redes Sociales y Social Media. Y sigue: “Hay una gran demanda de información al respecto. El problema es que la profesión está dormida. He detectado que hay reticencia, miedo al cambio y una barrera psicológica gremial que aleja a los periodistas de la gran oportunidad que representan las redes sociales”, añade. “Los periodistas tienen una formación en comunicación que no tiene ningún otro sector. Es una pena que la mayoría de ellos estén a cero en temas 2.0 con la cantidad de trabajo que hay en las redes sociales que no se está cubriendo con gente formada”, subraya Luz Martín (@Luz_Martin), Social Media Manager en IBCmass y consultora formadora en Comunicación, Social Media, Marketing y Turismo. Según un estudio reciente con las ofertas de trabajo publicadas en Infojobs el 2010, las vacantes para este trabajo se multiplicaron por ocho respecto al 2009. “Los periodistas, publicistas y relaciones públicas están en una posición privilegiada para acceder al perfil de CM ya que les queda poco por completar”, afirma San Juan. Pero, ¿cuál es este perfil? Lo primero que se necesita es saber de redes sociales, uno tiene que haber pasado muchas horas delante de la pantalla, y conocer redes como Facebook, Twitter y Youtube. Otro punto importante es mostrar un gran interés por el marketing. Además, también se debe tener una clara percepción de lo que es la imagen corporativa. El trabajo de CM no consiste sólamente en actualizar los perfiles de Facebook y el Twitter de una empresa, institución o medio. Según Martín, eso es solo un 10% del trabajo. “Realmente tienes que vivir enganchado al iPad y al iPhone”, asegura. “pendiente de todo”, resume. Finalmente, los expertos consultados coinciden en que los másteres no sirven para nada, son caros y poco efectivos. Según Martín, “los periodistas que se quieran formar lo deben hacer con paciencia y de manera autodidacta. Hay muchos blogs por leer y de los que aprender. Deben practicar, investigar y ser muy constantes”, asegura. CLARA DE COMINGES

La crisis ha comportado que en los últimos años muchos veteranos del periodismo fueran prejubilados por ser los que cobraban los sueldos más altos, ya que con el paso de los años habían ido asumiendo mayores responsabilidades. Ello ha hecho que muchas redacciones se hayan vaciado de la experiencia y el conocimiento que estos periodistas transmitían a las nuevas generaciones.

“Las prejubilaciones y las políticas de austeridad eliminan la antigua casta de los maestros de un taller de formación continua llamado redacción”, lamentaba Enric González en un artículo dedicado al maestro del periodismo italiano Indro Montanelli. Para Ramon Besa, redactor jefe de El País, hoy los jóvenes carecen más que nunca de referentes y de maestría cuando ejercen. Una carencia preocupante si tenemos en cuenta que el periodista aprende realmente el oficio cuando salta a la arena de la redacción. A punto de cumplir los 60, Josep Maria Ureta, redactor jefe de Economía en El Periódico, asegura que los prejubilados han sido víctimas de un modelo en la profesión en el que la antigüedad, es decir, la edad, comporta sueldos elevados y cargos, y cuando se ha decidido recortar, se ha hecho con un patrón pensado para el sector industrial pero no válido para las empresas de comunicación. “Se está aplicando el modelo de talla única de los nuevos consultores, que aconsejan a las empresas que se desprendan de los trabajadores que cobran más (…). Pero, ¿a quién le conviene una redacción integrada solo por redactores de veinte o treinta años?”, se pregunta Ureta. La preparación de estos jóvenes licenciados es alta en el dominio de las nuevas tecnologías pero no es suficiente. Sobre este aspecto, la hasta hace poco directora de Informativos de TV3, Rosa Marqueta, de 58 años, sostiene que un teléfono de última generación o un ordenador con el que acceder al instante al inmenso mar de datos que proporciona Internet puede “facilitar mucho el trabajo”, pero no sustituir la sabiduría y la capacidad de contextualizar que tienen los periodistas con experiencia. “Combinar lo que haces hoy con lo que hiciste hace diez o veinte años enriquece tu trabajo”, afirma la periodista. Para Joaquín Luna, redactor jefe de Internacional de La Vanguardia, otro de los proble-

mas de los jóvenes es que han perdido el respeto por los referentes. “Ahora vienen becarios y cuando entran a la redacción no conocen a nadie. Yo conocía a todos los periodistas de haberlos leído cuando estudiaba y sentía admiración por muchos de ellos, eran mis referentes”, recuerda. ”. MARTA COSTA-PAU

VEINTE AÑOS DE PROFESIÓN EN CLAVE DE MUJER Ya han pasado veinte años desde junio de 1992, cuando un grupo de mujeres del Colegio de Periodistas de Cataluña decidieron crear la Asociación de Mujeres Periodistas de Cataluña (ADPC). Sus objetivos eran velar por la igualdad profesional de las comunicadoras, conseguir más presencia en los cargos directivos de los medios de comunicación y promover una imagen digna del mundo femenino. Dos décadas después, algunas de las responsables de la entidad a lo largo de este tiempo repasan su trayectoria. “Hace veinte años pedir igualdad formal era una utopía”, explica Lina Barber, actual presidenta de la ADPC. La creación de esta entidad supuso un avance en la defensa de la mujer, ya que fue la primera asociación del ramo que se creó en todo el estado español. Su nacimiento se gestó en un contexto en el que cada vez había más mujeres periodistas colegiadas que iban viendo que era necesario organizarse y trabajar en la defensa de los derechos profesionales y laborales de las mujeres periodistas. “Entonces había pocas mujeres con cargos de toma de decisiones y las diferencias salariales eran grandes”, comenta Montserrat Minobis, una de las fundadoras y primera presidenta de la ADCP. La ADCP promueve acciones para favorecer el conocimiento, el intercambio y la incidencia de los derechos de la mujer en la profesión. Uno de los temas donde se ha incidido más ha sido el lenguaje de los medios. Así, se asesora a revistas y boletines de ayuntamientos locales para que consigan crear una mirada neutra. Establecer vínculos con otras asociaciones y entidades con finalidades similares ha sido otro de los objetivos de la asociación. Y lo han conseguido, ya que desde 1993 forman parte de la Red Europea de Mujeres Periodistas Españolas, de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género y de la Red Europea de Mujeres Periodistas. Una de las formas de difusión con las que ha contado ha sido la revista trimestral Dones (Mujeres), que se distribuyó entre los años 2001 y 2009. Y en 2009 se creó la revista digital Dones Digital, donde se actualizan casi a diario desde noticias hasta entrevistas y reportajes con visión de género. Cada año se ha ido duplicando el número de visitas a la página y, según su coordinadora, Mavi Carrasco, tienen unas mil quinientas visitas mensuales. Asimismo, desde el 2000 la ADPC entrega los Premios de Comunicación No


DIVERSCAT, EL FRUTO DE UNA DÉCADA DE TRABAJO Los medios de comunicación tienen un gran poder en la construcción de la opinión pública y la visión de la realidad que tienen los ciudadanos, de eso no cabe la menor duda. En 1995 la Comisión de Periodismo Solidario del Colegio de Periodistas detectó que el trato de la inmigración y diversidad que hacían los medios sufría las consecuencias de la falta de tiempo, la inmediatez y de una información poco documentada. “No había suficientes fuentes fiables, contrastables, y esta era una de las coartadas de muchos profesionales que, con las prisas y el rigor de las rutinas de producción, no daban voz a los interlocutores. Veíamos la necesidad de que las fuentes tuvieran interlocutores que pudieran ser llamados a opinar sobre un tema tan puntual como general”, explica Isidre-Daniel Ramos, miembro de la comisión e impulsor de DiversCat (www.diverscat.net), la Agenda de la Diversidad de Cataluña, que se presentó el 28 de septiembre y que consta de una base de datos accesible por Internet. El origen de esta base de datos se remonta al 2002, cuando tuvieron lugar reuniones y encuentros con las instituciones dedicadas a temas de multiculturalidad. En 2003 salió publicada en papel una agenda de la multiculturalidad referente a la ciudad de Barcelona que incluía directorios de instituciones, expertos, comunicadores y asociaciones de inmigrantes y del pueblo gitano. Cuando salió publicada la primera agenda, Internet aún no era lo que es hoy en día. No fue hasta más tarde, entonces, cuando se dio el boom de la Red y surgió la necesidad de estar presente en ella. Aprovechando este cambio en el medio se amplió la cobertura de la agenda a toda Cataluña. Después de un intenso trabajo, a finales de 2011, se presentó DiversCat, la Agenda de la Multiculturalidad de Cataluña: un portal que aglutina a entidades, grupos de investigación, comunicadores y expertos en temas de inmigración y diversidad, que conjuntamente forman una red de contactos al alcance de periodistas (e internautas), que necesiten consultar o contrastar informaciones de manera inmediata. Uno de los aspectos que para DiversCat es muy importante es aportar fuentes que ha-

blen en primera persona. No en vano un estudio encargado por la Mesa para la Diversidad en el Audiovisual del CAC ha detectado carencias en cuanto a las fuentes de información. Según el estudio, del 2011, la mayoría de fuentes son políticas y hay una escasa o nula presencia de voces inmigradas. CLARA CALBET

LA DIGNIDAD DEL RETRATO FOTOGRÁFICO El retrato es el género más antiguo de la fotografía, el primero que tiene un uso profesional. Y eso se explica porque quien está dispuesto a pagar es la persona retratada como ocurrió con el retrato del Renacimiento, modus vivendi de los pintores. En La fotografía como documento social (Gustavo Gili, 2002), Gisèle Freund ya explicaba que la fotografía es un invento vinculado a la burguesía y a la revolución industrial porque sustituye el modo artesanal por el seriado. Pero de ahí a la posterior consolidación de lo que se conoce popularmente como people —los famosos, el star system— solo hay un paso, sobre todo en Estados Unidos gracias a la aparición de la revista Life, que empieza a fotografiar al star system y se inicia un proceso de modelización de la sociedad, proceso que provoca que la sociedad se convierta en más uniforme, con ciudadanos más normativizados y consumidores más previsibles. (…) De la voluntad de desconexión de la realidad, de llevarla hacia una visión muy de pensamiento único. Prueba de ello es que des de aquellos inicios de Life hasta la actualidad, el people mediático ha vivido un constante desarrollo, no ha decaído en ningún momento, mientras que el reportaje de temas sociales se paga a precios de miseria. (…) Lejos de esta visión estereotipada, aún está el trabajo de fotógrafos como Pedro Madueño, donde aún se da una relación directa entre el fotógrafo y el fotografiado, y donde este se somete a la calidad de la mirada. Este tipo de trabajos no son muy usuales, porque, desde un punto de vista visual, desde finales de los setenta, hay un retroceso del reportaje, del periodismo de los enviados especiales, de las coberturas intensivas, de los trabajos de los freelance. Todo eso va a la baja. Este periodismo está desapareciendo y está económicamente estrangulado. La profesión ha llegado a tal punto que empiezan a ser famosos los fotógrafos de famosos como Leibovitz, mientras que antes lo eran corresponsales de guerra como Robert Capa. Y la clave de todo es económica. Con el actual esquema social y económico, esta es una batalla perdida del periodismo. Por eso retratos como los de Madueño, que gracias a su gran profesionalidad saca buenos resultados de su trabajo, intentan rescatar la dignidad del retrato en la prensa. PEPE BAEZA

RUIDO MEDIÁTICO A LA AMERICANA En plena crisis económica y de la profesión, las elecciones norteamericanas son un barómetro de la situación del Periodismo y generan un interés enorme impulsado por el periodismo cibernético a través de las redes sociales y en dispositivos móviles. La campaña 2.0 engendrada en 2008 por Obama ha abierto la caja de Pandora. Actualmente la política norteamericana se juega en la Red en ciclos informativos ininterrumpidos y los medios tradicionales se afanan por adaptarse, volcando en la edición digital los contenidos, los blocs de periodistas que trabajan en ellos y alimentando incesantemente Twitter, donde se mezclan opinión personal con la postura del medio que se representa. El resultado es mucha producción periodística pero precipitada, descontextualizada y carente de trabajo de campo. La prensa escrita vive momentos críticos en Estados Unidos por el desarraigo de las nuevas generaciones. La caída de ingresos publicitarios ha afectado a un sector idealizado durante décadas. Las cabeceras de referencia mantienen a nombres de referencia en la creación de opinión y dejan sentir su influencia incluso en la agenda política del presidente, como el Washington Post, cuyas editoriales defienden posturas coincidentes con el partido demócrata. Pero el diario con más influencia sobre la actual administración es el New York Times, considerado el brazo periodístico de los demócratas. Por su parte, el Wall Street Journal ofrece una cosmovisión política y económica próxima ideológicamente al partido republicano. Finalmente, el USA Today tiene un carácter más populista. La cobertura política online de la campaña se encuentra a menudo en las versiones web de lo publicado en papel, aunque hay publicaciones que han apostado solo por la vía cibernética. Así, el diario electrónico The Huffington Post se ha convertido en el altavoz demócrata . La televisión también vive momentos de cambio. Los informativos de las grandes cadenas en abierto —NBC, CBS, ABS y FOX— mantienen sus formatos tradicionales, donde escasean los vídeos en profundidad sobre la campaña. El detalle de la crónica política en televisión se ha trasladado a los canales de información de 24 horas, donde las empresas alimentan el partidismo, en detrimento del análisis, con presentadores y contertulianos afines. El líder de audiencia es el conservador FOX News, que ha relegado a un segundo plano a la apuesta por la objetividad de la CNN. El partidismo también inunda las redes sociales. En los 20 millones de tuits registrados en Twitter relacionados con la carrera presidencial la neutralidad está ausente. Pero eso no asusta a las campañas, al contrario, las anima. De hecho, esta campaña ya es la de Twitter. XAVIER VILÀ

CAPÇALERA JUNY 2012

Sexista, que premian o castigan a los medios en función de la manera que tienen de tratar a las mujeres. Durante la ceremonia, se entregan, entre otras modalidades, dos premios principales: el de las Buenas Prácticas y el de las Malas Prácticas. Respecto al futuro de la entidad que cuenta ya con un centenar de socias, la crisis es uno de los factores de mayor preocupación. “La crisis lo para un poco todo, no nos permite hacer tanta investigación, pero queremos seguir luchando y ofrecer más servicios profesionales”, apunta Lina Barber. LAURA SAULA

97


CAPÇALERA JUNY 2012

COM ENS VEU... BEROY

98


156

JUNY 2012


Capçalera 156