Penedès Econòmic
novembre 2011
29
HISTÒRIA
ELS BOTERS: TRADICIÓ I ART A VILAFRANCA L’evolució dels boters a Vilafranca del Penedès ha anat lligat a l’evolució del cultiu de la vinya i de les produccions de vi i d’aiguardent L’ofici de boter ha estat vinculat a la nostra vila i a la comarca de l’Alt Penedès des de temps llunyans. De fet, vi i bótes han fet sempre un bon matrimoni, d’aquells que s’estimen i no poden viure l’un sense l’altre, perquè tots dos es necessiten -o potser un més que l’altre. El vi necessita de les bótes per emmagatzemar-se, però també per agafar els aromes de la fusta, que dependeran dels torrats que hagi tingut al llarg del seu procés de construcció. Per una altra banda, quan el vi marxa de la bóta, o bé pel seu consum a doll o pel seu embotellat, la bóta també pren els aromes del vi al qual li ha donat repòs. La tradició de fabricació de bótes a Vilafranca ve de lluny. El Llibre de la Cort del Batlle de Vilafranca cita que el 1325 hi havia un boter de nom R. Cuch. Durant el segle XV a Vilafranca van exercir fins a sis boters en diferents èpoques, un d’ells, nomenat Mateu Marroquí, possiblement procedent d’aquelles terres del nord d’Àfrica. Durant el segle XVI, les notícies sobre els boters a la vila són més abundants. Així, l’any 1553, a la vila hi havia cinc boters que exercien aquest ofici. En el pas del segle XVI al XVII, alguns boters eren naturals
fins a mitjans del segle XIX. A finals dels segle XVII, neixen els germans Ramon i Pau Estalella. Una descendent de la família Estalella, Teresa Estalella, va casar-se el 1739 amb Simó Torner, els descendents dels quals encara treballen avui dia.
L’ANY 1325, HI HAVIA UN BOTER ANOMENAT R. CUCH A finals del segle XVIII i a principis del segle XIX, el creixement a Vilafranca de la indústria de la boteria és important ja què és quan comença l’especialització vitivinícola del Penedès, tot incrementant-se considerablement el conreu de la vinya per a l’elaboració del vi i també d’aiguardents. És en aquests temps quan es localitzen fins a vint-i-cinc boters a Vilafranca. Aquest número anirà en augment en el moment en què els pagesos francesos estan
Instal·lacions de l’empresa Boteria Torner
de la vila, d’altres en coneixem la seva procedència: Pere Martorell era de Constantí; i Arnau Foix i Joan Llosa eren francesos. Al llarg dels segles, han estat diferents nissagues de boters que han treballat aquest ofici. Per exemple, els Martorell, que va començar amb Pere Martorell, va continuar
patint allà la crisi de la fil·loxera i que, de retruc, també patiran els boters francesos. D’aquesta manera, a Catalunya i al Penedès -així com també arreu d’Espanyas’augmentarà la producció de vi i aiguardent d’una manera molt considerable i, de retruc, també s’incrementaran els boters ja que
Activitat en una boteria a finals del segle XIX a Vilafranca del Penedès
seran necessàries la fabricació de bótes per emmagatzemar i transportar els productes alcohòlics. Així, el 1877, a Vilafranca hi havia 154 boters. L’època daurada però, començarà a desaparèixer quan el 1886, a Gelida, es detecten les primeres infeccions causades per la fil·loxera al Penedès. No serà fins el 1915, quan el Penedès ja s’ha començat a recuperar de la crisi de la fil·loxera i amb el context de la primera guerra mundial -en què s’incrementarà l’exportació- que la indústria botera no revifarà. Si parlem dels boters a Vilafranca, no podem deixar de banda, citar que el 30 de juny de 1932 es va crear la Tonelería Mecànica del Penedès, que aplegaria en forma de cooperativa un bon nombre de boters de la vila, establerts al barri del Poble Nou, molt a prop del parc Tívoli. Era l’any 1950, quan Josep Torner i Jové, sisena generació de boters a Vilafranca, decideix establir-se pel seu compte després de treballar i ser l’encarregat de la Toneleria Mecànica de Vilafranca -també dita la Cooperativa de Boters, que en aquells moments tenia més de cent treballadors cooperativistes. Josep Torner va instal·lar el seu taller al passeig Rafael Soler. El seu germà, també va establir-se pel seu compte, però al carrer Amàlia Soler. Montserrat Mitjans, esposa d’Agustí Torner Samper, vuitena
generació, i el seu fill Agustí, novena generació de boters Torner, van explicar-nos fa uns dies quina era la història de la seva nissaga, partíceps en l’evolució de l’ofici i art de la boteria des de 1739 a Vilafranca, fins el 1997, i des d’aquell any al polígon industrial de Sant Cugat Sesgarrigues. La seva pro-
L’ANY 1877, A VILAFRANCA HI HAVIA UN TOTAL DE 154 BOTERS ducció actualment és majoritàriament de fusta de roure francès i americà. Això si, fins fa uns anys, les bótes es feien a casa nostra de fusta de castanyer que es portava des de Sant Hilari Sacalm, Arbúcies i també des de Sevilla. La fusta arribava a Vilafranca en ferrocarril i des de l’estació de tren fins al taller del passeig Rafael Soler es traslladava en carro. A l’actualitat la producció majoritària de bótes és de fusta de roure. En el procés d’elaboració de les bótes és molt important el grau del torrat de la fusta, ja que en dependrà el gust que adquireixi el vi. En canvi, les bótes de castanyer eren més aviat
emprades per a l’emmagatzematge i el transport. Una de les tasques que es realitzen al taller és la reparació de les bótes, una tasca del tot important i que necessita d’una gran experiència. Grans empreses del sector del vi confien en ells per aquest treball. Aquest sector és clau en el procés d’elaboració del vi, malgrat tot, la família Torner són els únics a Catalunya que es dediquen a fer bótes de roure. La importació d’aquest producte a casa nostra és important, sobretot de bótes arribades des de França, on aquesta indústria està més valorada i protegida, per la qual cosa ha pogut apostar per la innovació. Caldria fer-ho aquí també perquè les properes generacions de boters puguin continuar en aquest ofici. Finalment, un agraïment a l’Agustí Torner, novena generació, que ens va ensenyar amb tot detall quin era el procés de fabricació actual de les bótes.
Daniel Sancho París Historiador