Page 1


sumari

AJUNTAMENT. Via Verda entre Girona i Sarrià de Ter Cloenda de Nadal al Coro Millores realitzades a Sarrià de Ter FESTA MAJOR. Un pregó amb bombolles de citrània Concert de Festa Major. La Festa Major de Sarrià de Ter Passejada en bicicleta de Festa major ENTITATS. (AV Sarrià de Baix) Fira de la Joguina Fira del Paper (AV La Rasa) Estimat Pare Noel Els Cantaires de Sarrià (Ona Sarrià) Nits del Coro CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. 5 anys de Biblioteca Emília Xargay i Ramón Llull Decorem la Biblioteca amb un pesebre de xocolata Nadal a la Biblioteca Dissabtes en família La Cooperativa. Un equipament actiu Exposicions. Paper i Cartó una infinitat d’apliacions Pintures de Joan Suñer El municipi de Betxí i el bestiari de Catalunya Llibres. “Els quaranta dies del musa Dagh” “Gervasius” de Josep Brugada ESPAI 2.0 Black Mirror, l’inquietant dimensió (des)coneguda QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Lluís Cañigueral DOSSIER D’HISTÒRIA. Un indret, moltes històries Industrias Metalúrgicas Cleval. Una foneria a Sarrià OPINIÓ. Catalunya en una cruïlla Clam per un institut: una visió crítica ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Festival Nadal 2016 Confetti. Paper de vàter NATURA. Ascens al Pic de Posets SALUT. L’asma VIATGES. Un viatge al cor d’Europa. Bratislava, Viena, Budapest Els “Moterus” ESPORTS. 17è Criterium Esportiu 2a Sant Silvestre Sarrianenca UES THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

4 7 8 12 14 15 16 17 18 20 21 23 24 24 25 26 26 27 28 31 32 34 35 36 37 38 42 48 54 58 60 65 67 70 72 77 79 81 82 86

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Narcís Fajula, OMAP, Txell Pla, AV Sarrià de Ter, AV La Rasa, Montserrat Felip, Jordi Estefanell, Ona Sarrià, Anna Sala, Cristina Vicedo, Pitu Montiel, Cati Casademont, Jordi Duch, Jordi Costa, Emili Marco, Comissió Festes Escola Montserrat, Mònica Sala, Desi Arasa, GMS, UES.

Portada: Fotografia d’una aquarel•la de l’Avinguda de França de Jaume Roca Delpech de 1951, propietat de la família Oliveras Valentí. Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS Per publicitat podeu contactar amb: josep.brugada@gmail.com

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

É

EDITORIAL

s ben evident que la revista Parlem de Sarrià s’ha convertit ja en un autèntic referent per al nostre poble i a vegades fins i tot de molt més enllà. Podem mirar endavant i podem mirar endarrere. Hem fet camí i si ens vaga de girar la vista enrere, podem apreciar que a les pàgines de la revista s’hi han escrit moltes cròniques, molts articles i estudis que mica en mica han anat donat forma a la història recent de Sarrià, a la història de moltes ciutadanes i ciutadans que han viscut i han treballat a Sarrià. També la vida de les entitats s’hi veu número darrera número reflectida. La col·lecció de números de la revista amb tots els seus reportatges gràfics fa patxoca i val a dir que amb aquest número 96 que teniu a les mans, podeu comprovar una vegada més la varietat de continguts que les redactores, redactors i els col·laboradors hi van desgranant. La revista forma el pòsit del què és, del què ha estat Sarrià, amb la seva gent, les seves institucions, amb el nombre de veïns/veïnes voluntaris que es mouen perquè Sarrià, des de tots els punts cardinals de la població, sigui un poble amb un magma interessant d’activitats de tota mena. Segur que hi ha moltes sarrianenques i sarrianencs amb mèrits, la gent que col·labora, difon i aprecia la revista també és gent de mèrit. Amb treball i il·lusió farem els cent. Val la pena deixar cosa escrita i gràfica; ben segur que generacions futures voldran analitzar i estudiar el què hem llegat, per tant, aquí teniu un altre número de Parlem de Sarrià, que arriba amb variades gloses del que s’ha fet de nou al poble per part de l’Ajuntament. Hi trobareu un ampli resum dels esdeveniments que s’han donat al poble. En aquest número s’hi destaca un altre estudi sobre la història del patrimoni industrial de Sarrià, una història mercantil i industrial que tard o d’hora s’hauria d’aplegar en format de llibre perquè el que han sigut els nostres comerços, tallers, indústries i fàbriques ha format part de la vida quotidiana de molts nosaltres, dels nostres pares i dels nostres avis. En aquest sentit Parlem de Sarrià, s’ha preocupat que aquest patrimoni no passi per alt. Així, doncs, en aquest número hi seguireu trobant cròniques d’actes, festes i esdeveniments que fan del nostre poble, un fet singular. I la gent va passant per les entrevistes; moltes sarrianenques i sarrianencs també hi tenen a dir, això ens interessa i s’aplaudeix. Com ens agradaria que algun sarrianenc/sarrianenca que podríem qualificar d’il·lustre, de representatiu, popular, accedís també a deixar-se entrevistar... De sarrianencs a sarrianencs és bell també donar-nos a conèixer i saber com som, com pensem, què hem fet a la vida, quina visió es té del poble i què va ser el poble en la seva retrospectiva. I ja ho sabeu, enllà de tot allò que les entitats han anat descabdellant, la revista guarda lloc també per a l’opinió d’actualitat i també la cultura. La nostra missió ha estat també l’aportació d’algunes contribucions a la cultura, el teatre, els llibres, les biblioteques, els contes, la literatura, l’arqueologia, el grup de muntanya, l’esport, els viatges, tot plegat és un bell i novell conglomerat que us volem oferir una vegada més perquè llegiu, discutiu, critiqueu i us ho passeu bé amb la nostra i vostra revista. Us l’hem servida, us la servim i us la servirem en llengua catalana perquè és la nostra, perquè l’estimem i perquè fem per manera totes i tots plegats de saber-la i emprar-la bé i molt millor. Lectores, lectors, de Parlem de Sarrià, gaudiu del magazine, i si teniu alguna cosa a dir-hi, doncs, digueu-la, discutim-la, feu-nos-ho saber. Fem de la revista també l’àgora de la nostra democràcia. Llibertat d’expressió, només faltaria. Fins la propera! Des d’aquest número volem agrair una vegada més la col·laboració de totes les entitats que s’anuncien i expressen la seva publicitat comercial i mercantil a les nostres pàgines. Moltes gràcies als qui ens ajuden a tirar endavant Parlem de Sarrià! n

pDS_3


AJUNTAMENT [via verda entre girona i sarrià de ter

Via Verda entre Girona i Sarrià de ter En data 31 d’octubre ha finalitzat l’obra Projecte de la Via Verda entre Girona i Sarrià de Ter (tram entre pk 3.400 i pk 5.900) executada per l’empresa MASSACHS, Obres i Paisatge S.U.L.. S’ha portat a terme la primera fase de la Via Verda que unirà els municipis de Girona i Sarrià de Ter. Concretament s’han executat 2,5 quilòmetres (entre el pk.3.400 i pk 5.900) del total de 4 km que separen les dues poblacions. El traçat de la nova via verda passa pel marge esquerre del riu Ter que discorre paral·lel al riu, creuant les rieres Bullidors, Xunclà, de la Rasa i de la Garriga, fins a entrar en el terme municipal de Sarrià de Ter. L'itinerari segueix per l’avinguda de França (NII-a) fins arribar al carrer Francesc Cambó (Pavelló municipal d’esports de Sarrià de Ter), on segueix fins a la zona de pàrquing al costat del cementiri i l’església parroquial ja en el nucli de Sarrià de Baix.

ACTUACIONS MARGE ESQUERRA RIU TER (ZONA ILLA DEL TER) L’actuació ha consistit en aixecament topogràfic per marcar el nou camí, desbrossada i tala d’arbres, configuració plataforma del camí amb subbase i capa superficial de sauló. Posterior reg i compactació del sauló. Realització de cunetes i gual de formigó. Col·locació senyalització vertical, banc, paperera i doble barrera per evitar entrada de vehicles motoritzats.

TRAM PARAL·LEL A LA N-II L’actuació s’ha realitzat des de la carretera N-IIa en els trams que discorren enganxats a la plataforma viària. S’ha desbrossat i talat arbres per tal d’aconseguir una amplada útil de 3 m. S’ha anivellat i estès capa de sauló amb posterior reg i compactació. Realització de paviment de formigó i millora vorera. Senyalització horitzontal. Col·locació de banc i paperera

4_pds


AJUNTAMENT [via verda entre girona i sarrià de ter

TRAM PARAL·LEL A LA FÀBRICA “TORRAS PAPEL” S’ha construït la nova via verda fora del domini públic de la carretera (més de 3 m del límit de la carretera). Configuració de la plataforma de la via verda amb subbase i capa superficial de sauló amb posterior reg i compactació. Realització de cunetes

POLIESPORTIU I NUCLI URBÀ SARRIÀ DE BAIX Realització de paviment amb formigó de color com el formigó del tall del carril bici ja existent. Col·ocació de senyalització vertical i plafó descriptiu de la ruta. Adequació del tram inicial de la via verda a la zona del pàrquing del cementiri. Finalment i com a mostra que s’ha fet constar el suport econòmic de la Diputació de Girona en les accions de publicitat o difusió de les actuacions subvencionades, es va fer un plafó informatiu.

PLAFÓ A SARRIÀ DE TER S’entén per “vies verdes” aquelles infraestructures de comunicació desenvolupades sobre trams ferroviaris desafectats del trànsit i, sobre camins de la natura destinats a usuaris no motoritzats, vianants, ciclistes o persones amb mobilitat reduïda, que es poden utilitzar per a fins recreatius i per a desplaçaments entre centres d’activitat. En general, són corredors de comunicació no motoritzats, fàcils, agradables de recórrer i segurs. El traçat és accessible i integrat en el medi natural. (Declaració de Lille – 12 de setembre del 2000) Els antecedents històrics d’aquestes vies verdes cal anar-los a buscar a la xarxa de carrilets que configurava la comunicació entre pobles de les comarques gironines. A finals del segle XIX, la iniciativa privada de la burgesia industrial, amb el suport de la ciutadania i el recolzament tècnic d’enginyers civils, va anar implantant els anomenats trens econòmics per tal d’incrementar la circulació de mercaderies i l’accés a les zones por-

tuàries. Això va suposar un avanç important en la industrialització i la comunicació entre pobles. La recuperació d’aquestes vies de tren, que anys enrere eren la garantia de la bona relació entre les poblacions, avui ofereixen l’oportunitat de descobrir la riquesa cultural, històrica i paisatgística d’aquestes terres, a peu o a cop de pedal. La geografia del terreny i la gran varietat de paisatges fan d’aquesta zona un espai idoni per la pràctica del cicloturisme i el senderisme. El recorregut, d’uns 150 quilòmetres, està estructurat en quatre trams principals: la Ruta del Ferro i del Carbó, que va de Ripoll a Ogassa passant per Sant Joan de les Abadesses, i el camí ramader de Campdevànol a St. Llorenç de Campdevànol; la Ruta del Carrilet Olot-Girona que va d’Olot a Girona travessant els poblets de les valls dels rius Ter, Brugent i Fluvià, i pot iniciar-se a la vall de Bianya; la Ruta del Carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols que travessa pel marge oriental la depressió de la Selva

fins a Llagostera i des d’allà segueix la vall del Riudaura arribant a la Mediterrània per Sant Feliu de Guíxols, i a la que s’ha afegit la ruta Termal, entre Cassà de la Selva i Caldes de Malavella; i a tocar del mar, la Ruta del Tren Petit, que uneix les poblacions de Palamós i Palafrugell. El tram de Girona – Sarrià de Ter es configura com l’inici de la futura Ruta que unirà Girona amb Banyoles, recuperant així part del traçat històric del Tren Pinxo. Aquest tram de 3,5 km permetrà desplaçar-se de manera no motoritzada i de forma segura entre aquests dos nuclis veïns. Les vies verdes de Girona formen part de la ruta Pirinexus, una anella cicloturística circular de 350 quilòmetres que uneix les comarques gironines amb el sud de França.

pds_5


AJUNTAMENT [via verda entre girona i sarrià de ter

NOTA DE PREMSA Girona, 03 de desembre de 2016 Estrenat oficialment el nou tram de via verda entre Girona i Sarrià de Ter La Diputació de Girona ha licitat 2,5 quilòmetres nous d'un tram de 4 km, amb un cost de gairebé 105.000 € Aquest matí ha tingut lloc la inauguració oficial del nou tram de via verda construït entre Girona i Sarrià de Ter, amb una pedalada amb les autoritats i representants de la Diputació de Girona, el Consorci de les Vies Verdes de Girona i els municipis de Girona i Sarrià de Ter. Aquest tram permetrà millorar la mobilitat urbana entre les dues poblacions, i és l'inici de la futura via verda que connectarà amb Banyoles – Serinyà. El traçat de la nova via verda transcorre pel marge esquerre del riu Ter, paral·lel al riu a la sortida de Girona i fins entrar al municipi de Sarrià de Ter, on segueix per l'avinguda de França cap al pavelló municipal i l'església, ja dins el nucli de Sarrià de Baix. El tram pedalable són 4 km, dels quals s'han executat 2,5 km nous i s’han fet millores a la totalitat, i forma part de la Ruta del Ter. Les actuacions s'han realitzat en 4 zones diferents: el marge esquerra del riu Ter, el tram paral·lel a la N-IIa, el tram paral·lel a la fàbrica “Torras Papel” i el del poliesportiu i nucli urbà de Sarrià de Baix. L'obra ha estat executada per l'empresa MASSACHS, Obres i Paisatge S.U.L., i ha tingut un cost de 104.630,17 euros, assumit íntegrament per la Diputació de Girona. Els treballs s'han realitzat durant aquesta tardor, amb la supervisió dels tècnics de la Diputació i del Consorci de les Vies Verdes de Girona, ens que n'assumeix la gestió.

6_pds

La inauguració ha consistit en una pedalada entre les instal·lacions esportives del Geieg de Sant Ponç, a Girona, i el pavelló de Sarrià de Ter. Hi han participat Albert Gómez, diputat de la Diputació de Girona i president del Consorci de les Vies Verdes de Girona; Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter; Narcís Fajula, 1r tinent d’alcalde de Sarrià de Ter; Joan Alcalà, tinent d’alcaldia i regidor d'Urbanisme de Girona; Narcís Sastre, regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà de Girona; Elisenda Riera, regidora de Joventut de Girona; Lourdes Gelada, regidora d'Ensenyament de Sarrià de Ter; Encarna Jiménez, regidora d'Hisenda de Sarrià de Ter i Àngel Planas gerent del Consorci. n


AJUNTAMENT [cloenda de nadal al coro

Cloenda de nadal al Coro El passat 20 de desembre, a les 16.30 h al Coro, la dinamitzadora i la psicòloga de l’Oficina Municipal d’Atenció a les Persones (OMAP) de Sarrià de Ter, van organitzar una festa per celebrar el Nadal amb tots els participants dels tallers per a gent gran que s’estan realitzant al llarg d’aquest curs 2016 – 2017.

E

n primer lloc, un representat de cada taller/curs va fer cagar el tió, mentre la resta dels assistents, animaven tot cantant. Un cop repartits tots els regals als participants, vam poder gaudir d’un petit refrigeri. A l’acte, hi van assistir la regidora de Serveis Socials, Gent Gran i Salut, la Sra. Imma Oliveras, i la regidora d’Ensenyament i Igualtat, la Sra. Lourdes Gelada, i hi van participar un total de 50 persones, les quals participen als Tallers de Memòria, Tallers d’Estimulació Cognitiva, Cursos de Català i Anglès i cursos de Gimnàstica de Manteniment i de rehabilitació d’enguany.n

pds_7


AJUNTAMENT [#millorasarriĂ

8_pds


AJUNTAMENT [#millorasarriĂ

pds_9


AJUNTAMENT [#millorasarriĂ

10_pds


AJUNTAMENT [#millorasarriĂ

pds_11


FESTA MAJOR

Un PreGÓ aMB BoMBolleS de Citrània Josep M. Sansalvador josepmsansalvador@gmail.com

E

El pregoner Josep Brugada fa entrega a l’alcalde, Sr. Roger Torrent, d’un exemplar del Quixot extraviat durant un Quo-Vadis dels anys setanta. Foto: Quim Llunell.

Conec en Josep Brugada Gutiérrez-Ravé des de fa més de quinze anys i quinze panys. Quan vaig saber que era ell qui ens llegiria el pregó no vaig tenir cap dubte que allò era garantia de quedar bé. Sarrianenc de cap a peus, pedagògic, precís, metòdic, documentat…

12_pds

s veia a venir que el professor Brugada pujaria al balcó de la Casa de la Vila i dispararia el tret de sortida de la Festa Major del 2016 a plena satisfacció i admiració de tothom. Actualment, en Josep Brugada resideix a Girona i professa la seva activitat docent de llengua i literatura catalanes a l’institut d’Amer. Ha forjat una llarga trajectòria en l’estudi dels nostres clàssics, que també publica a les pàgines d’aquesta revista. A l’hora de pronunciar el pregó, la seva novel·la Gervasius sobre el viatge britànic de Francesc Eiximenis estava a punt d’impremta. Tal i com es podia esperar del manifest d’una persona que declara haver viscut els anys més feliços de la seva vida al poble, el seu relat proustià va ser un gran desfilar de records i de noms. Vet ací que ens va parlar dels seus


FESTA MAJOR [un oregó amb bombolles de citrania

avis: na Màxima del Terri i en Pep de l’Horta, que vivien a la gran casa de l’Horta i menaven l’horta de l’Americano, quan allí només hi havia que camps. De la seva mare, “la madrilenya”, que va arribar a Sarrià molt joveneta i en temps convulsos, i del seu pare, fuster de professió. De Mn. Gabriel Roura, entre records de colònies i casals. Dels companys de redacció de la revista Carrilet i de l’Emilín Rodríguez, crac del balonmano. De quan s’anava a comprar a la cumprativa i es feien excursions a la muntanya de can Guilana; de quan el carrer Major era una preqüela de l’Espai Girones: botigues de queviures, carnisseries, fusteries, estanc, fleques, barberies, cafès… Ai las! Es veu que el carrer Major d’abans feia totes les olors del món: de fusta, de ferro, de Floïd, de tabac, de cafè, de tinta, de paper. Van aparèixer al relat d’una època espais d’esbarjo i de trobada. Aleshores, la Placeta era el centre neuràlgic de Baix, però eren memorables les anxovades i feixines a la font de Can Nadal i

tota l’activitat festiva que es podia desplegar a la plaça de l’Obra, amb aquelles enyorades ballades de sardanes. La seva formació clàssica el va portar a evocar una primerenca llatinització adolescent: els Quo Vadis que s’organitzaven els anys setanta van promoure una divertida anècdota. Una d’aquestes proves farcides de reptes li va facilitar la lectura del Quixot. Aquell fascinant exemplar de l’obra de Cervantes no va tornar mai al seu legítim propietari i no ha estat fins ara - setembre

de 2016- que ha revertit a la comunitat via lliurament a l’alcaldia. Fins i tot els professors més tocats i posats tenen cops amagats! I és que en qüestió de llibres malvinguts, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. El convit a gaudir de la festa major va anar agafat de la maneta de la reclamació de la cohesió i de la dignificació de l’entorn: retornant l’esplendor perduda de la plaça de l’Obra, esforçant-nos per mantenir vives cases i propietats del carrer Major, brindant pel retorn del comerç a aquella via; celebrant la nova activitat cartronaire dins del seny i l’ecologia; reivindicant aquesta digna revista Parlem de Sarrià com a un dels actius valuosos del poble. I encoratjant-nos a excavar sense descans fins a trobar la Venus romana de la vil·la del Pla de l’Horta. Si el fill de la madrilenya diu que hi ha de ser, serà més enterrada o menys, però la trobarem! n

El grup de les Anxovetes va actuar després del pregó tot rejovenint les havaneres. Foto: Quim Llunell

pds_13


FESTA MAJOR

ConCert de FeSta MaJ0r

U Isabel Vidal i Solà

la FeSta MaJor de Sarrià de ter 2017 Txell Pla

C

Aquest 2016 hem gaudit de la música de la Cobla Orquestra Maravella durant la nostra Festa Major.

La Festa Major d’enguany va ser els dies 1, 2, 3 i 4 de setembre. També com cada any hem fet actes el dia 11 de setembre que els hem inclòs en tota la informació de la Festa Major. I també el del Tir al Plat que es va realitzar el dia 18 de setembre a Vilopriu.

na miqueta expectants per escoltar de nou aquesta formació musical, comencen a sonar les primeres notes de “Dolça Catallunya”, seguintla la sardana “Sota el mas ventós”. Canvien totalment de registre amb una selecció de melodies franceses. La famosa ària d’òpera “O mio bambino caro” de Giacomo Puccini és interpretada tot seguit per les quatre veus de l’orquestra. Arriba el torn d’una peça instrumental que porta per títol “Les sardes”, que pertany al folklore hongarès, escrita per Vittorio Monti el 1904 per a piano, mandolina i violí, però interpretada aquí per trompeta, mandolina i violí. Surten de nou a l’escenari els cantants per oferir-nos un petit repertori de cançons mexicanes i melòdiques: “Guadalajara”, ”Y nos dieron las diez…”, ”Maldito corazón”, “Me cansé de rogar”, ”Así son los hombres”, “Malagueña salerosa”, “Cielito Lindo”… La música d’Abba acoloreix la vetllada amb peces com “Chiquitita”, “Mamma Mia”, “Dancing Queen” i “Waterloo”. I ara sí… l’últim bloc dedicat al nostre país amb “El meu avi”, ”La puntaire” i “Girona m’enamora”. La cirereta del pastís és el famós brindis de l’òpera de Verdi “La Traviatta”, que acomiada aquesta tarda de festa, de festa major. n

m cada any vàrem iniciar la Festa Major amb el pregó, que enguany l’hem celebrat un dia abans, el dijous. El pregó ha anat a càrrec de Josep Brugada Gutiérrez-Ravé. Aquest any hem tingut la diferència de qui ens ha amenitzat el cremat i la vetllada, ha estat el grup d’Havaneres Les Anxovetes. Com a gran novetat d’aquest any, es va crear la Comissió de Festes per tal de poder programar la Festa Major i totes les festes que es van fent al poble al llarg de l’any. En aquesta comissió s’hi va convidar un membre de cada entitat que col•labora en algun acte de la Festa Major i també es va obrir a la resta de veïns perquè, qui volgués a nivell personal, pogués ser-hi. Els grups de les dues nits d’aquest any varen ser: el divendres va tocar la banda del poble, l’Orquestra Maribel juntament amb Strombers; i el dissabte es va amenitzar la nit amb Germà Negre i Animal DJ’s. Una altra novetat que hem creat aquest any ha sigut el del Concurs de la Portada del programa. És un concurs que hi pot participar qualsevol veí o veïna de Sarrià de Ter tingui l’edat que tingui; el guanyador del concurs donava 5 punts al seu color de

14_pds

mocador. En aquest cas, aquest any la guanyadora és la Núria Danés. A part del dibuix guanyador de la portada, es varen triar dos dibuixos més per utilitzar en el programa: el de la Sonia Risquez com a contraportada i el de la Desi Arasa per les pàgines internes. També una altra novetat ha sigut que aquest any s’ha creat el Correaigua Infantil que l’organització va anar a càrrec de la comparsa S’arriats (comparsa de Carnestoltes) i que va fer un recorregut pels carrers de Pla dels Vinyers i Pla de l’Horta. D’aquesta manera un cop acabat el correaigua, els infants varen poder participar de la Festa de l’Escuma. Altres activitats típiques de la nostra Festa Major varen ser: el correaigua, les matinades, la trobada de gegants, fira de la joguina, passejada en bicicleta, l’arrossada, les sardanes, el concert, ball, el concurs de botifarra, les inauguracions de les exposicions, festa de l’escuma, els oficis solemnes, l’exposició d’espantaocells i les engalanades de barris, el concurs de pesca, etc . Aquest any, era el segon ja del “I tu, de quin color ets?” . I es va veure que ja és una tradició que es va implantant a poc a poc dins els barris, ja que es veia


FESTA MAJOR

Vermut-txaranga amb el grup Bufant Fort

Sardanes a la plaça Emília Xargay

Fotos Quim Llunell

coordinació dins de cada un per tal de ser sempre algun representant als actes, preguntant les puntuacions en tot moment,... Un any més i de forma autònoma es varen organitzar i varen decorar els diferents barris amb els colors corresponents. El diumenge després del concert es varen fer els repartiments dels premis del concurs; un còdol pels guanyadors, que varen ser els blaus de Sarrià de Baix, i una escombra de bruc pels que varen quedar en última posició, que aquest any hi va haver un empat entre els taronges de Pla dels Vinyers i els verds de la Rasa. Una de les activitats que ja havíem realitzat l’any anterior i que aquest any l’hem canviat d’ubicació ha sigut el Vermut-Txaranga, que es va començar des de la Rasa, passant pel barri de Sarrià de Baix fins arribar al pavelló. Aquest vermut-txaranga va estar animat pel grup Bufant Fort. Finalment, pel que fa al dia 11 de setembre, es va començar la diada amb les sardanes, seguides d’un petit concert dels Cantaires i finalment l’Acta Institucional que va acabar amb un esmorzar de pa amb tomata i botifarra per a tothom. n

Espectacle infantil amb Jordi Tonietti.

pds_15


FESTA MAJOR

PaSSeJada en BiCiCleta FeSta MaJor 2016 AV La Rasa

A

Enguany la passejada en bicicleta ha estat acompanyada de molt bon temps i de molts colors. quest acte tant tradicional de la nostra festa major s’inclou dins dels esdeveniments que puntuen per saber quin és el barri més participatiu. Per tant, els carrers de Sarrià s’omplen de bicicletes i de gent de totes les edats provinents dels diferents barris lluint els seus colors distintius. La sortida és al barri de la Rasa on s’apunten els participants i el seu color. Així es pot procedir al seu recompte total per poder atorgar els corresponents punts. Com sempre la bicicletada recórrer els diferents barris que configuren el nostre poble. El recorregut està controlat per la policia i diferents voluntaris que tallen carrers per tal de garantir la seguretat dels participants. Així doncs, no circulen cotxes mentre passen les bicis. El recorregut és totalment planer; i això el fa apte per a tothom. No cal

16_pds

estar en forma ni ser un ciclista habitual per poder-lo gaudir. Famílies senceres aprofiten aquest esdeveniment per sortir a gaudir de circular pels carrers de Sarrià sense preocupacions. En l’edició d’enguany s’hi han inscrit 168 persones. I el color guanyador ha estat... tots. Bàsicament perquè el que s’intenta és que la gent surti de casa i faci esport. Que les famílies, amics,... surtin a gaudir de fer una activitat lúdica. Que tothom es diverPassejada en bicicleta de AV Rasa. Fotos: AV La Rasa teixi de manera saludable sense la pressió de competir o ser el tothom que d’una manera o altra ha millor. Es tracta de passar una esto- participat en aquesta activitat. Us na al carrer on vas coincidint amb recordem que l’any que ve tornarem amics, veïns i coneguts i sobretot fer a tenir la passejada ; i voldríem aniuna mica d’esport. mar a tothom a que repeteixi l’expeDes de l’Associació de Veïns de la riència o que s’animin a provar-ho Rasa volem donar les gràcies a tots per primera vegada. Fes esport és fer els participants , col·laboradors i a salut!!! Us esperem el proper any!!! n


ENTITATS [AV SARRIÀ DE BAIX

D

Fira de la JoGUina AV Sarrià de Baix

ins dels actes de la Festa Major, l’AV de Sarrià de Baix va organitzar la 8ª Fira de la Joguina de 2ª mà, amb un total de 24 inscrits. La Fira es va celebrar al passeig del Riu, un espai magnífic que tenim al nostre poble i que creiem que està molt poc utilitzat per fer-hi activitats. És per això que la nostra associació sempre ha reivindicat aquest lloc per fer-hi aquesta activitat que tant agrada als nens i nenes del nostre poble i d’altres pobles veïns. n

pds_17


ENTITATS [AV SARRIÀ DE BAIX

L’

Fira del PaPer AV Sarrià de Baix

AV de Sarrià de Baix va muntar el bar dins del marc de la XVIII Fira del Paper i el Cartró i va preparar el dinar popular per a les colles participants a la desfilada del bestiari. Volem agrair la col·laboració de l’Associació de Comerciants per haver-nos deixat les carpes, que finalment no varen parar el sol, sinó la forta pluja que va caure a l’hora del dinar. Volem donar les gràcies també a la Lluïsa Herrera i a tota la gent de la cafeteria del Coro per haver-nos deixat ocupar l’espai a l’hora de fer les postres. n Fotos: AV Sarrià de Baix

18_pds


ENTITATS [AV SARRIÀ DE BAIX

“En la data de tancament d’aquest número, la junta de l’associació de veïns de Sarrià de Baix ha dimitit en ple, i es disol l’associació.”

pds_19


ENTITATS [AV LA RASA

U

eStiMat Pare noel AV La Rasa

El mes de desembre sempre està farcit de tradicions, festes i celebracions. Dates molt especials sobretot per als més menuts de la casa.

na de les visites que tenim al poble de Sarrià de Ter és ... És tracta d’una persona d’aspecte alegre i jovial, amb una gran barba blanca , una prominent panxa arrodonida i que sempre se’l sent riure. El seu color és el vermell i l’acompanya sempre el soroll de cascavells. No surt mai de casa sense el seu sac, del mateix color vermell, que està ple de caramels. Ja ho heu endevinat? Efectivament, és el Pare Noel o Santa Claus. És un personatge que viu al Pol Nord i que té una fàbrica de joguines on hi treballen els seus elfs. Quan està a punt d’arribar la màgica data de Nadal es passa tota la nit repartint joguines pet tot el món. Per poder fer tanta feina en tant poc

temps té uns rens màgics i voladors que l’ajuden. Però abans no arribi el seu gran dia de feina té un moment per visitar Sarrià de Ter i passeja pels seus carrers. A tothom qui troba i s’acosta a saludar-lo li dona una llaminadura. La seva visita és curta però estem molt contents que pensi en nosaltres i ens inclogui dins la seva agenda de feina. Per això li donem les gràcies i li diem : Bon Nadal i fins l’any que ve !!! I li prometem que serem molt bons i que farem molta bondat (o com a mínim ho intentarem) n

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

20_pds


ENTITATS [CANTAIRES DE SARRIÀ

elS CantaireS de Sarrià Montserrat Felip

El setembre sempre és, per a la Coral, un mes de molta feina. Després del parèntesi estival, les festes majors dels nostres pobles s’esdevenen una rere l’altra, i en totes hi participem. La baixa maternal de la Núria, la nostra directora, va fer que tant en aquests concerts festius com en els actes de l’onze de setembre ens dirigís l’EsConcert de Festa Major a l’església de Ntra Sra de Misericòrdia dirigit per Ester Castelló ter Castelló. També ens va preparar per al concert “Al nostre aire! Seny i rauxa dels catalans”, un espectacle en què vam participar fins a setze corals d’arreu.

H

em d’agrair a l’Ester la infinita paciència que ha demostrat, ja que en una coral, quan no és el sant és l’aniversari d’algú i sempre costa començar i posar-se a la feina. La incorporació d’algun instrument també ens ha ajudat a descobrir noves possibilitats i ha fet que aprenguéssim un munt de coses. Moltes gràcies, Ester! A l’octubre, ja amb la nostra directora Núria Gibrat, ens hem centrat a preparar les cançons dels concerts de Nadal, que malgrat semblar llunyà, s’acosta amb tal velocitat que fa que els assajos ens semblin insuficients. Algunes cançons només necessitaven un repàs, però les noves sempre porten molta feina. El primer concert de Nadal l’hem fet a la residència “la Solana” de Banyoles. L’experiència entendridora de veure les cares dels avis i àvies quan cantàvem les cançons més conegudes no té preu.

Biblioteca Emília Xargay.

pds_21


ENTITATS [CANTAIRES DE SARRIÀ

Concert a l’església de Sant Julià de Ramis.

22_pds

El dia 17 de desembre, com ja és tradició, hem cantat al Centre Parroquial. Les corals de Corçà i Vall del Terri, de Cornellà, ens han acompanyat, fent que la vetllada nadalenca fos una celebració molt lluïda. Després a la Cope hem compartit amb els nostres amics cantaires un bon piscolabis i moltes cançons, per desitjar-nos bones festes. El 4 de gener hem fet un petit concert a la biblioteca municipal. Els nens hi han participat acompanyant-nos en algunes cançons. La vigília de reis ha fet que els nervis dels més petits estiguessin a flor de pell; es notaven les ganes que tenien de fer-ho bé. Finalment, l’últim concert l’hem cantat a Sant Julià de Ramis amb motiu de la seva festa d’hivern. Ara ja estem canviant de registre, la preparació de les cançons dels concerts de final de curs i la renovació del repertori per a les misses ens té del tot ocupats i amb moltes ganes d’aprendre i gaudir cantant amb la nostra coral. n


ENTITATS [ONA SARRIÀ

Pep Vila

Ona Sarrià

Un any més, l'ajuntament ha apostat pel teatre professional de petit format i de proximitat NITS DEL CORO i és que des de l'entitat d'Ona Sarrià, voluntàriament, fem molts esforços perquè aquest cicle de teatre estable sigui tot una realitat ja fa 7 anys.

I

és que la clau de l'èxit d'aquest cicle està en una proposta que a comarques gironines vàrem ser els pioners, i de la qual ja ens han sortit germanets a altres municipis, a les quals estem agrupats dins la "xarxa gironina de cafè teatre", aconseguir que l'espectador torni, i amb teatre és difícil, amb una programació eclèctica que barreja diferents disciplines escèniques: clown, monòlegs, contes per adults, titelles, màgia... i que juntament amb l'Associació Gironina de Teatre (AGT) aporten rigor artístic, professionalitat en la gestió, i en la qual pots fer un beure o un most abans de l'espectacle. Tots aquests ingredients barrejats dins l'olla donen la clau de l'èxit que té Nits del Coro, on cada quinze dies s' emplena la cafeteria del Coro per trobar la calidesa de proximitat de l'espectador.

Yoshi Hioki

nitS del Coro

Aquest any vàrem començar amb un cabaret (petites actuacions) i acabarà aquest juny amb un espectacle que sempre fem a l'aire lliure i que emplenem d'espectadors la placeta de la Font. Durant aquest temps per la cafeteria del Coro hauran passat més de mil espectadors per veure el cafè teatre i és que aquest cicle estable ja es coneix per tot el territori català com un referent de cafè teatre i on cada any rebem infinitats de sol·licituds per a poder actuar. Aquest any a Nits del Coro podrem veure artistes com Pep Vila (exjoglars), Carlo Mö, gran mestre de l'art del mim, Yoshi Hioki, gran contacontes d'origen japonès, i amb la qual també s'aposta per les companyies gironines, essent el 2016 el cicle teatre estable que més companyies gironines s'han programat, per davant de la Planeta o el teatre de Bescanó. Us esperem els dijous per gaudir d'aquesta proposta teatral. Per altra banda, Ona Sarrià va organitzar una sortida al TNC per veure MOLT SOROLL PER NO RES de William Shakespeare. 120 persones, la majoria de Sarrià, vàrem emplenar

2 busos per veure aquesta magnífica versió dirigida pel famosíssim Àngel Llacer i protagonitzada per Sílvia Abril i David Verdaguer amb la direcció musical de Manu Guix. Des de l'entitat ja estem preparant una nova sortida per gaudir d'una nova proposta teatral, el mes de maig anirem a veure GENTE BIEN, el musical de La Cubana.n

Carlo Mö

pds_23


cultura Jordi Estefanell, Anna Sala, Cristina Vicedo

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

5 ANYS DE LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY I RAMON LLULL Jordi Estefanell i Medina Regidor de Cultura

El dia 12 de desembre Sarrià de Ter va celebrar el 5è aniversari de la seva biblioteca. Aquest important equipament cultural continua treballant amb afany de servei al poble i la cultura, que de sempre han estat els seus objectius.

T

reballar amb la voluntat d’oferir al poble un espai on gaudir de l’accés a multitud de documents, tant de llibres, com també CD’s i DVD’s; de fet es pot accedir a qualsevol document adscrit a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya. El ventall és, doncs, amplíssim i tothom hi pot trobar allò que l’interessa. Us animem, des d’aquí, a fer-ne us, a participar en les seves activitats culturals i educacionals: cursos, tallers, gimcanes, presentacions... Gaudim, doncs, d’aquest motor cultural i fem-lo nostre participant-hi. Ja sigui grans o petits, tenim moltes coses a descobrir a la biblioteca i ho farem de la mà d’un personal que ens atendrà amb la voluntat de donar un servei públic, popular, accessible i participatiu a tothom que s’hi adreci. Utilitzem-la! Una d’aquestes manifestacions culturals va tenir lloc amb motiu de la celebració de l’aniversari de la biblioteca que enguany ha coincidit amb la commemoració dels 700 anys del naixement de Ramon Llull, concretament vam poder gaudir de l’actuació del grup LAI, que va oferir el seu especta-

24_pds

cle «Ramon Llull, d’amor foll». El grup està format per quatre sòlids artistes: Baltasar Fonts a la veu i guitarra, Roser Rubió a la veu i dansa, Peregran Ximenis a l’acordió

diatònic i Albert Cuevas a les percussions, i utilitzant el recurs dels harmònics amb la veu (cant difònic). L’espectacle ens introdueix en la figura i l’obra de Llull, aquest filòsof i humanista medieval de llarguíssima trajectòria vital, cercador de proximitats i enteniments entre les tres religions. Un espectacle de gran sen-

sibilitat que a través de l’aparició dels artistes per sota d’un arc neogòtic ja ens endinsa en l’atmosfera medieval. LAI utilitza músiques provinents del famós «Llibre vermell de Montserrat», «estampides» medievals i tonades sefardites per crear uns contrafactums amb lletres de l’obra de Llull. Reflexions sobre l’abast del personatge i la seva ingent tasca històrica d’acostament entre pobles i cultures, ens feien adonar de la importància de Llull en el pensament del seu temps. Tot això que, dit aquí, sembla tan feixuc i espès, els LAI ho fan entendre de manera plaent i planera alhora. Mitjançant recitats i cants, amb el so d’instruments tradicionals, de la interpretació a la dansa (magnífica la plasticitat dels animals que intervenen a les faules de Llull) i dels climes que suggereixen les percussions ètniques i medievals. L’espectacle va aconseguir mantenir el públic engrescat i atent (fins i tot la mainada, que des de primera fila va seguir l’espectacle bocabadada!). Bona feina dels LAI, que són capaços de fer arribar el missatge de Llull i divertir també l’espectador. Un bon esdeveniment, en definitiva, per celebrar el 5è aniversari de la Biblioteca Emília Xargay, que segueix amb les seves portes obertes al servei de la cultura i del poble. n


CULTURA [biblioteca

Anna Sala

DECOREM LA BIBLIOTECA AMB UN PESSEBRE DE XOCOLATA

Aquest Nadal la decoració de la biblioteca va comptar amb una col•laboració ben especial. Els pastissers Narcís Llausàs i Noel Lòpez van participat en l'elaboració d'un pessebre aquesta vegada, però, amb un ingredient ben especial, la xocolata, que es va instal•lar a l'entrada de la biblioteca.

Taller nadalenc de figures de xocolata

ta, que posteriorment muntarien els dos pastissers. Tothom qui va voler es va apuntar a aquest taller i nens i nenes van fer arbres Noel Lopez i Narcís Llausas amb el pessebre de xocolata de la de Nadal que van biblioteca servir per donar forma al pessebre. l dilluns 12 de desembre vam organitzar un taller infantil Per la seva banda, en Narcís i en amb els dos pastissers Noel van fer el Betlem amb el naixesarrianencs per tal que tots els nens ment i els Reis Mags, elements trai nenes de Sarrià poguessin partici- dicionals dels nostres pessebres, par en l'elaboració del tradicional tots ells de xocolata. Aquesta divertida iniciativa va pessebre, aquesta vegada de xocola-

E

culminar el dimecres 22 de desembre amb un berenar amb pa amb xocolata per a tothom qui s'hi va voler apuntar. D'aquesta manera tan original, la biblioteca va voler donar la benvinguda al Nadal així com celebrar els 6 anys de la inauguració de la biblioteca a la seva seu actual. Els actes d'aniversari de la biblioteca es van cloure el dimecres 14 de desembre amb una actuació per adults en què es va retre homenatge a Ramon Llull per tancar l'any Llull amb l'espectacle Ramon Llull, d'amor foll teatralitzat i musicat per la companyia Lai. n

E

l Consell de Redacció de la revista PARLEM DE SARRIA va entregar el 25 de novembre, l’original de la portada del número 88 a la Biblioteca Emília Xargay. El dibuix, obra de l’artista plàstic Pau Baena, representa el perfil de la nova Biblioteca amb autors de la literatura universal, Flaubert i escriptors russos. A la recepció varen assistir els representants municipals. Anna Sala, directora de la biblioteca i els regidors Desi Arasa, Jordi Estefanell i Imma Oliveras. El quadre ja llueix emmarcat a la Biblioteca.n

pds_25


CULTURA [biblioteca

TALLERS, FANALETS, CANTADA DE NADALES, VISITA PATGE...

NADAL A LA BIBLIOTECA:

Nadal és temps d'amor, pau i felicitat i a la biblioteca E. Xargay és temps de tallers de decoració, de postals, de fanalets, de cantada de Nadales, de visita del patge Fumera,... En definitiva és temps d'activitats infantils que amenitzen les tardes de la biblioteca.

A

quest any com a novetat vam organitzar un taller de piruletes de xocolota amb en Noel Lòpez, pastisser sarrianenc, que va fer les delícies de grans i de petits. Nens i nenes van sortir de la biblioteca amb una piruleta de xocolata amb forma

de motius nadalencs. Aquesta va ser la primera activitat que ens va servir per donar la benvinguda al Nadal. No podíem tampoc oblidar els Reis i així els dies 2, 3 i 4 de gener vam organitzar el ja habitual taller de fanalets per anar a esperar els Reis d'Orient. Un taller que, com ja va essent habitual, fa un ple absolut de nens i nenes que s'apropen fins a la biblioteca a fer-se el fanalet. I com també va essent habitual, els Cantaires de Sarrià de Ter van venir a la biblioteca a fer-nos una cantada de nadales del seu repartiment. Un goig que tots els nens i les nenes de la biblioteca poguessin gaudir d'una cantada de Nadales com les que ens van dur els Cantaires.

DISSABTES EN FAMÍLIA:

Finalment, també vam rebre la visita del patge Fumera, que un any més no va voler marxar a Orient sense passar per la biblioteca a recollir les cartes dels nens i nenes que no l'havien pogut donar al patge Reial. I aquest any, a més, hi hem volgut afegir el muntatge del pessebre nadalenc de xocolata que els pastissers Narcís Llausàs i Noel Lòpez van muntar expressament per a la biblioteca E. Xargay. Així doncs, si aquest any no heu pogut participar en cap d'aquestes activitats us animem i us emplacem que no us les perdeu l'any vinent, ja que tots i totes ens ho passem molt bé, especialment els nens i nenes de Sarrià de Ter. n

TALLER DE JOCS DE TAULA Els dissabtes la biblioteca organitza habitualment activitats familiars per a tota la família. Sota el format de dissabtes en família s'organitzen actes de diferents formats, des de música per a nadons, hores del conte familiars, tallers, gimcanes, ... El dissabte 26 de novembre vam organitzar un taller de jocs de taula familiar.

Taller de jocs de taula

A

quest taller va estar dinamitzat pel personal de Via Lúdica. Via Lúdica és una botiga especialitzada en jocs de taula modern que es troba a Salt, on disposen d'una àmplia zona de joc on poder provar gran varietat de títols i que organitzen també tot tipus d'activitats relacionades amb el món del joc de

26_pds

taula. Aquesta vegada es van desplaçar fins a la biblioteca de Sarrià de Ter amb una petita mostra dels jocs més destacables i ens en van ensenyar el seu funcionament. Eren jocs de taula per a tots els públics i per a totes les edats. Hi podia participar tothom, des dels més petits fins als jugadors més experts.

Aquest taller va tenir una enorme acollida entre els usuaris i no usuaris de la biblioteca i un munt de famílies sarrianenques van poder gaudir jugant amb uns dinamitzadors experts com els de Via Lúdica aquí, a la biblioteca. Un autèntic dissabte de jocs en família que esperem tornar a poder repetir ben aviat. n


CULTURA [la cooperativa

LA COOPERATIVA

Alumnes del curs de cuina de La Cooperativa

LA COOPERATIVA, UN EQUIPAMENT ACTIU Pitu Montiel i Pujolràs Centre Cívic La Cooperativa

El centre cívic la Cooperativa és un equipament municipal destinat a acollir les activitats socioculturals que es portin a terme a Sarrià de Ter. Al llarg de l’any el centre disposa de tota una programació pròpia de cursos i tallers pensats per a cobrir les necessitats i interessos dels sarrianencs pel que fa a la cultura i al lleure.

A

començament de cada curs escolar, el mes de setembre, les llars de Sarrià reben un tríptic que recull totes les propostes de La Cooperativa. Tot i així, si hi ha gent interessada a realitzar alguna activitat formativa o de lleure més personalitzada, només cal que contacti amb el centre cívic i des

Taller de cuina a La Cooperativa

d’allí es mirarà si es pot portar a terme. A part d’aquesta vessant formativa, els sarrianencs poden gaudir d’una programació regular de xerrades i conferències gratuïtes i adreçades a tota la població. A més d’un seguit d’exposicions artístiques que es van renovant mensualment i que poden ser visitades cada tarda de dilluns a divendres. La Cooperativa vol ser un punt polaritzador d’activitat ciutadana, per a portar a terme totes les iniciatives de la gent, ja siguin socials o culturals; però també un punt de reunió on es puguin trobar espais per a reflexionar, analitzar o informar de tot allò que preocupa als sarrianencs i sarrianenques. A tall d’exemple enguany podeu gaudir dels següents cursos: Ioga (Hatha i Kundalini), Pilates, Dansa del

Ventre, Tai-txi, Gimnàstica Hipopressius, Anglès, Pintura o Patchwork. També tallers com el de Joieria de ceràmica, Decoupage, Flors de Bach, Scrapbooking, Cuina infantil, Maridatges de vins i formatges, i un munt d’activitats més! Finalment, i per completar una mica el ventall cultural que ofereix La Cooperativa, ens agradaria recordar que allotja també les aules de l’Escola de Música del Gironès. L’EMG ofereix estudis musicals des dels 3 anys fins als 12; i cursos d’aprofundiment de 12 a 18 anys. En definitiva volem destacar que totes les activitats que realitzem al centre cívic la Cooperativa tenen com a objectiu afavorir la relació i la comunicació, proposant un ventall de tallers i cursos que facin gaudir, aprendre, descobrir, potenciar capacitats i desenvolupar habilitats. n

pds_27


CULTURA [exposicions EXPOSICIONS

PAPER I CARTRÓ, UNA INFINITAT D’APLICACIONS FIRA DEL PAPER I EL CARTRÓ DE SARRIÀ DE TER Cristina Vicedo Àrea de Cultura Ajuntament de Sarrià de Ter

El passat mes d’octubre es va celebrar a Sarrià de Ter la 18ena Fira del Paper que enguany incorporava de manera destacada el cartró. La Fira com ja és habitual oferia una vessant cultural basada aquest any en tres propostes ben diferents.

Exposició “LLum i paper” de Joan Esparreguera Vidal. Fotos: Quim Llunell

E

n primer lloc a la sala gran del Coro, el sarrianenc Joan Esparraguera proposava un interessant passeig per les possibilitats creatives del paper endinsantnos en el món de l’origami, l’antiquíssim art de plegar el paper per aconseguir infinitat de formes figuratives. L’exposició «Llum i paper», amb un caire marcadament pedagògic proporcionava les pautes per entendre com funciona aquesta enginyeria del plegat de paper; i ho feia a través de textos i fotografies dels principals artífexs i obres de l’origami, majoritàriament d’origen japonès, però també de peces creades per en Joan Esparraguera en què s’observa l’evolució de l’obra des dels primers i més senzills plecs fins a obtenir-ne la forma definitiva.

28_pds

L’exposició reflectia diverses temàtiques. Potser la més divertida era la dedicada al món animal: petits insectes fets amb diminuts plecs, amb closca o sense, amb llargues potes i antenes. Peixos de tots els colors i altres bestioles que es mouen pel fons marí; taurons i orques a punt de saltar en un mar virtual... Animals prehistòrics que semblaven sortits del Juràssic. Paper. Molt paper. I també llum: en Joan elabora unes boniques i creatives làmpades de paper que incorporen càlides llums. El marcat caràcter divulgatiu de l’exposició es va demostrar amb les visites realitzades per diversos

grups escolars. Els mestres van assenyalar que la pràctica de l’origami fomenta en els nens i nenes un seguit de valors que la fan molt interessant. Per exemple afavoreix la paciència, l’enginy, la imaginació, la creativitat i l’habilitat; desenvolu-


CULTURA [exposicions

XVIII Fira del Paper i el Cartó. Fotos Quim Llunell

pa també la coordinació i la concentració; millora la capacitat de memòria i la motricitat fina amb els moviments de mans i dits; desvetlla la sensibilitat artística dels infants. I en general suposa un ajut important en els estudis de matemàtiques i geometria. Les altres propostes culturals de la Fira es concentraven en l’espai de Can Vila, l’antiga nau industrial situada al número 18 del carrer Major. Allà el cartró n’era el protagonista. Compartien espai la instal·lació artística «Cartró Cartró» de Planeando Truchas i l’exposició «Cartró: Disseny, innovació i sostenibilitat» de DEC Dissenys amb cartró. DEC és una empresa manresana especialitzada en el desenvolupament de projectes i la producció d’elements de cartró que va començar a treballar en el disseny i la producció de suports, mobiliari i objectes de cartró l’any 1996. La innovació que va representar aleshores l’exploració de les possibilitats que oferia el cartró en aquests camps, i l’experiència acumulada al llarg dels anys, actualment els permet aportar propostes i solucions personalitzades per a tot tipus de productes i necessitats. L’exposició de Can Vila, basada en panells explicatius completament realitzats en cartró, oferia una mos-

tra de tot allò que el cartró pot oferir com a nou material de construcció i elaboració d’elements de suport que requereixin fiabilitat estructural i duració en el temps però que alhora compleixin amb els criteris de sostenibilitat i ecologia. Exposicions, interiorisme comercial, estands per a fires, mobiliari, expositors de producte, atrezzo i escenografies, són alguns dels productes realitzats per DEC; ells mateixos s’ocupen de la conceptualització i producció de les peces, ja sigui a partir de dissenys propis o de dissenys proporcionats pels seus clients. Però què és el que distingeix el cartró d’altres materials, com per exemple la fusta, que el faci ser una bona opció en construccions que no hagin de durar tota la vida? I en dir això ens referim bàsicament a construccions efímeres com els expositors de fires o artístics, els projectes i material museogràfic, aparadors de comerços, senyalèctica i retolació per exemple... És el cartró el material d’un futur que ja és aquí? Val la pena entretenir-nos una mica en analitzar les seves característiques remarcant, en primer lloc, que pel que fa a la durabilitat en condicions normals d’ús els elements de cartró poden durar molts anys, de vegades més dels que la seva vida útil reque-


CULTURA [exposicions

Fotos Quim Llunell

rix. Permet també tot tipus d’aplicacions gràfiques i d’acabats: natural, pintat, envernissat, serigrafiat, amb aplicacions metàl·liques o plàstiques, etc... En allò que fa referència al pes dels mobles cal comentar que són molt lleugers, cosa que en facilita notablement el seu maneig a l’hora de preparar els muntatges i ajustar-los al lloc; generalment el seu pes oscil·la entre els tres i els vuit quilos. I finalment esmentarem que DEC utilitza cartró fabricat a partir de serradures i encenalls procedents de boscos conreats, per la qual cosa optimitza els recursos i no malbara-

ta la primera matèria, a més d’elaborar uns productes totalment reciclables. «Planeando Truchas» és el divertit nom adoptat per dues inquietes valencianes, la Silvia González i l’Alba Marin, decoradora i escenògrafa respectivament. Elles eren les encarregades de la instal·lació artística «Cartró Cartró» que completava la proposta de Can Vila i que recreava un saló familiar amb les seves butaques i tauleta, quadres a les parets, la seva gramola, tamborets i fins i tot els seus testos plens de cactus. Tot, absolutament tot, fet de cartró. Un

material amb què se senten ben a gust quan han de fer les seves creacions. El troben resistent i fàcil de plegar i donar forma. A les «truches» els encanten els nens i nenes, i prova d’això van ser els dos tallers que portaren a terme el diumenge de la Fira al carrer Major, en què la mainada sortia d’allí amb un test o un tamboret sota el braç. L’Alba i la Sílvia, en les seves respectives professions, han trobat infinitat d’aplicacions per al cartró, sostenibles i duradores. Perquè... hi ha alguna cosa més sostenible i duradora que un test amb plantes i cactus de cartró? n

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

30_pds

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com


CULTURA [exposicions

PINTURES, DE JOAN SUÑER SALA LA CAIXA, SETEMBRE 2016 Cristina Vicedo Àrea de Cultura Ajuntament de Sarrià de Ter

En el marc de les activitats programades durant la Festa Major 2016, Sarrià de Ter ha pogut gaudir d’una exposició individual a la Sala la Caixa de l’artista sarrianenc Joan Suñer. Fotos Quim Llunell

L

es exposicions d’artistes que no es dediquen professionalment a la pintura generalment reflecteixen molt gràficament el pas del temps. A través de les seves obres s’observa el progressiu domini de la tècnica. En Joan Suñer explica que no es va començar a dedicar a la pintura fins que es va jubilar de la feina. La pintura, doncs, en els seus inicis venia a substituir una tasca que diàriament calia ser feta; i en Joan s’apressava a enllestir ràpidament els seus quadres per començar-ne un de nou. Fins que, de mica en mica, la pintura pren cos per si sola. I amb el domini de la tècnica apareix la necessitat de perfeccionament. I la paciència per a imprimir els detalls precisos a l’obra. Una obra que no es dóna per acabada, s’hi destinin els dies que calguin, fins que l’artista aconsegueix allò que pretén plasmar. Les obres de Joan Suñer reflecteixen aquesta evolució natural. Les

seves perspectives, els fons, la dimensionalitat dels objectes, la selecció cromàtica... tot mostra les hores transcorregudes davant la tela fins a aconseguir l’objectiu perseguit i donar la pintura per conclosa. D’aquesta manera els paisatges naturals, els racons urbans, els edificis i les persones que habiten els quadres d’en Joan, han anat guanyant en realisme i profunditat; al temps que la gamma de colors proporcionada per les pinzellades atorguen als detalls un verisme molt més minuciós. Aquest perfeccionament de la tècnica es deu, en part, a la conti-

nuïtat en les classes del curs de pintura que des de fa molts anys es fa al centre cívic La Cooperativa, i que en Joan ha sovintejat. Allí entre xerrada i xerrada a les llargues tardes d’hivern, la gent de Sarrià de Ter aficionada a la pintura i a les arts plàstiques en general ha trobat un bon indret on deixar anar la seva imaginació i treure partit a la seva curiositat creativa. Fruit d’aquelles classes són les pintures de Joan Suñer que enguany hem pogut gaudir en aquesta mostra de la Sala la Caixa. Aquests dies de Festa Major, la proposta cultural de Sarrià de Ter es completava amb una nova edició de l’exposició col·lectiva que cada any reuneix els inquiets artistes sarrianencs i que es va portar a terme a la sala gran del Coro. n

pds_31


CULTURA

EL MUNICIPI DE BETXÍ I EL BESTIARI DE CATALUNYA

CONVIDATS D’HONOR DE LA XVIII FIRA DEL PAPER I EL CARTRÓ

Cristina Vicedo Àrea de Cultura - Ajuntament de Sarrià de Ter

El Ferafoc de Sant Quintí de Mediona, figura meitat àliga, meitat cavall. Foto: Quim Llunell

Enguany a la «Fira del Paper i el Cartró» es va recuperar la figura del municipi convidat, que va recaure aquest any en el municipi de Betxí.

S

ituat a la província de Castelló, a la comarca de la Plana Baixa, i amb una població de 5.650 habitants, aquest municipi té, com el nostre, una llarga trajectòria en la indústria paperera, malgrat que allà sempre s’han dedicat a la producció de cartró, especialment en la fabricació d’envasats, tal com ens va explicar el seu alcalde, l’Il·lm. Sr. Alfred Remolar, en la seva amena conferència, recolzada en la projecció d’imatges i gràfics. Betxí és una població amb una economia diversificada, amb una forta presència de la indústria ceràmica i sobretot de la indústria cítrica, tant en producció com en

32_pds

el tractament de taronges i mandarines. Amb una població similar a la nostra, la presència d’aquestes tres grans indústries permeten que el poble gaudeixi d’unes taxes d’atur gairebé inexistents i d’una gran empenta econòmica. L’alcalde de Betxí es fa mostrar molt content de participar en la Fira del Paper i el Cartró i per haver estat el municipi convidat en aquesta edició. Cal destacar també que la Fira del Paper aquest any obria els seus «braços» al cartró, un material que fins ara hi havia intervingut una mica com de trascantó, però que a partir de la Fira d’enguany agafa protagonisme en algunes de les seves variades manifestacions. Com ja hem posat de manifest en parlar de les exposicions, el cartró resulta un dels materials amb més projecció de futur, justament pels aspectes ecològics i de sostenibilitat. En el transcurs de la Fira al llarg de tot el diumenge 2 d’octubre es va poder comprovar la versatilitat del cartró: jocs tradicionals per a la mainada; tallers on grans i petits podien sortir amb testos i cactus fets per ells mateixos, caixes per on entraven i sortien els nadons, mobles de fàcil muntatge, joies i un munt d’activitats engrescadores, totes amb el cartró com a base i que venien a sumar-se a l’oferta tradicional del «paper» de la Fira de Sarrià de Ter. Una Fira que manté la seva proposta inicial per seguir sent una de les poques fires monogràfiques que es fan a Catalunya. Una Fira que ha arribat a la seva divuitena edició i que aposta per una renovació cultural i per mantenir la qualitat de la seva oferta de tallers, parades, exposicions i activitats lúdiques. Cartró, material del futur, sí. Però també material del passat. Perquè precisament el cartró intervenia en major o menor mesura en la realització de les primeres figures del Bestiari Popular català. En el transcurs de la Fira del Paper i el Cartró, una interessant representació del món del Bestiari català fou convidat a desfilar pel carrer Major de Sarrià de Ter amb la col·laboració de l’Agrupació del Bestiari festiu i popular de Catalunya que és l’entitat encarregada de coordinar els col·lectius que s'ocupen de figures de Bestiari festiu. Entenent per Bestiari tota aquella figura d'imatgeria festiva zoomòrfica amb portador, de carcassa o protèsica, amb caràcter individual o grupal, i amb tècnica, funcionalitat i simbolisme determinats.


CULTURA

Les figures i colles associades, en funció de la seva especificitat, poden formar part d'un o diversos àmbits temàtics en què s'organitza l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya i que, inicialment, són els següents: bestiari de foc, bestiari de protocol/simbòlic, cavallets i bestiari d’animació i teatre. Però què en sabem d’aquestes figures simbòliques, i per què són tan importants dins el patrimoni cultural català? Al llarg dels anys les «bèsties» han complert una funció simbòlica i didàctica. Els animals eren representats en pintures escultures de les esglésies, així com els textos dels bestiaris medievals servien per il·lustrar les ensenyances de l’època. En l’actualitat les més de 500 figures repartides per tot el país, juntament amb els gegants i capgrossos i els castells, configuren la columna vertebral del nostre patrimoni cultural. Aquestes figures també han canviat de significat en cada època, i fins i tot algunes han desaparegut sense que s’hagin recuperat, com és el cas de l’orifany, el fènix i el basilisc. Les dues figures més solemnes del bestiari festiu són el lleó i l’àliga que mantenen la primacia simbòlica des de l’edat mitjana, quan es descriu el lleó com el rei dels animals terrestres. Aquesta figura, però, va desaparèixer a finals del segle passat i finalment va ser recuperada a Barcelona i Tarragona l’any 1993. L’àliga ha perviscut fins avui revestida amb una aurèola de noblesa. És l’única figura festiva que tenia un lloc de privilegi en seguicis i processons. És descrita als bestiaris medievals com «un gentil ocell qui és dit senyor de tots los altres alçells». D’aquesta figura, en sobresurt el seu ball solemne i protocol·lari. En són bons exemples els balls de Berga o de Solsona. L’àliga més antiga que es conserva és

El Garot de l’Arboç del Penedès reprodueix un ase català. Foto Quim Llunell

la de la Bisbal de l’Empordà, feta de cuiro i fusta, i amb una inscripció a l’interior amb la data de 1772. Per tradició s’ha dit que el bou i la mulassa provenen de l’antic entremès del Naixement. També hi ha la teoria que el bou i la mula poden derivar de festes profanes, i que es van incorporar a la festa de Corpus amb un significat convenientment cristianitzat. El bou no ha gaudit de gaire acceptació popular, i sí en canvi la mulassa, la mula guita o la mula, molt populars en el seu joc interactiu amb el públic. La figura més habitual és una mula de grans dimensions, com la de Valls. L’estil més arcaic és el de la guita de Berga, amb el coll de girafa. La Mulassa de Solsona porta pirotècnia i és l’única de Catalunya que va cavalcada per un ninot amb indumentària del segle XVII. Convidades per la Fira del Paper i el Cartró van acudir 3 bèsties vingudes de terres del sud, i van fer la seva Plantada al carrer Major de Sarrià. La Mulassa Feixuga del Vendrell que en d’altres ocasions llença foc i balla enmig de guspires, el Garot de L’Arboç del Penedès que, fet de cartró pedra, reprodueix un ase català (el «garot» o «guarà») i el

Ferafoc de Sant Quintí de Mediona que és un hipogrif, una criatura imaginària híbrida d’aparença meitat àliga i meitat cavall. Suposadament, els hipogrifs són la descendència d’un griu i una egua, simbolitzen l’amor impossible i representen l’honorabilitat i la lleialtat. És el cavall de cavallers i bruixots, ja que podia volar tan ràpid com un llamp. Cap a les 12 del migdia van desfilar al llarg de tot el carrer Major juntament amb les seves nombroses colles musicals o «ministrils» que fan ballar les bèsties en unes coreografies al so de les gralles, els sacs de gemecs, els flabiols i els tamborins i van fer les delícies de grans i petits. La pluja precisament va aigualir la Fira, fent acte de presència al migdia mentre tothom estava dinant. Una pluja torrencial que va impedir totes les activitats de la tarda: la segona desfilada del Bestiari i l’esperat passi dels vestits de paper que tant havia costat de muntar a les Dones del Coro. La pluja i l’essència del paper i el cartró, tan sensibles a la humitat, van impedir una entretinguda tarda de Fira. L’any que ve es mirarà d’escampar tots els núvols, sense deixar-ne ni un. n

pds_33


CULTURA LLIBRES

“ELS QUARANTA DIES DEL MUSA DAGH” de Franz Werfel Àngel Garcia

L’any 1933 l’escriptor alemany Franz Werfel va escriure aquesta novel·la èpica basada en fets reals sobre l’extermini armeni perpetrat per l’Imperi Otomà l’any 1915.

A

questa monumental novel·la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum sobre la tragèdia que va patir el poble armeni. Els fets històrics (esdevinguts en uns escenaris que malauradament avui tornen a ser d’actualitat: Alep, Síria, Turquia) són aquests: quan van arribar les ordres de deportació, va haver-hi una petita comunitat d’armenis, els sis mil habitants dels pobles que vivien als peus del Musa Dagh (muntanya de Moisès), que va decidir no resignar-se a morir sense lluitar. Es van traslladar al cim de la muntanya, el van fortificar i van organitzar una resistència heroica contra un enemic infinitament superior, que els va atacar amb forces regulars i artilleria i, després de patir milers de baixes, no va aconseguir derrotar uns camperols armats amb poca cosa més que la seva fe. Quan ja estaven a punt de quedar-se sense provisions, els armenis van ser rescatats per vaixells de guerra francesos i britànics que els van traslladar a Port-Said, Egipte. La Gran Guerra assola Europa i, en les imponents muntanyes de la

34_pds

costa síria, els turcs inicien l’extermini dels pobladors armenis. Un sol home, Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l’esgarrifós destí que els espera i s’enduu sis mil habitants de la vall armènia al Musa Dagh, per organitzar la resistència. Allà, durant quaranta dies, amb la perspectiva d’una mort gairebé segura, els set pobles de la vall s’erigeixen contra el setge ferotge de l’exèrcit turc. Encara ara, Turquia es nega a assumir que fos un genocidi i pressiona a nivell internacional per estalviar-se’n el reconeixement. L’historiador Yair Auron va dir: “Els lectors d’aquesta extraordinària novel·la trobaran difícil de creure que fos escrita abans de l’Holocaust.” En efecte, Els quaranta dies del Musa Dagh actua com una esfereï-

dora profecia de la barbàrie que s’abatria sobre Europa i el poble jueu. Supervivents del gueto de Varsòvia recordaven que el llibre passava de mà en mà i era llegit d’amagat amb avidesa. Kapucinski en va dir: “La consciència armènia sempre ha estat acompanyada per l’amenaça de l’aniquilació, i per això la necessitat imperiosa de sobreviure.” Els quaranta dies del Musa Dagh, un pèl massa extensa al meu parer (té prop de mil pàgines amb detalls meticulosament excessius del quefer diari i de cadascuna de les batalles) és, de tota manera, un monument literari a la compassió humana, unes pàgines memorables que posen de manifest una de les finalitats fonamentals de la literatura: la lluita contra l’oblit. Coincidint amb el centenari dels fets, se’n va fer aquesta primera traducció al català a càrrec de l’escriptor sabadellenc Ramon Monton.n


CULTURA

“GERVASIUS” de Josep Brugada

Cati Casademont Ferriol

Si hagués de definir de manera ràpida la novel•la Gervasius de Josep Brugada, diria que és la història d’un viatge, el que va realitzar a mitjans del segle XIV el gironí fra Francesc Eiximenis, de Girona a Oxford. Però quan ens endinsem en l’obra, no ens podem aturar aquí, perquè Gervasius és, a més, un periple acurat per l’espai i pel temps.

E

n la seva obra, Josep Brugada ens transporta a l’Europa occidental de finals de l’Edat Mitjana, uns temps convulsos, a nivell polític, religiós i social, que s’endevinen per lleus pinzellades i referències: els càtars, la pesta negra, les lluites pel poder... Tot això explicat amb una prosa acurada, plena d’adjectius precisos i exquisits. Amb l’excusa del viatge ens endinsem en la vida quotidiana de l’època, no només la dels ordes religiosos, sinó també la de la gent del comú, dels mercats, dels pelegrins del camí de Sant Jaume, de les cases d’acollida de viatgers, dels escriptoris de monestirs i convents. L’autor Josep Brugada ens regala descripcions minucioses de catedrals i esglésies, de carrers i paisatges, de

Joaquim Nadal va pesentar la novel·la Gervasius el 22 de noviembre a l’auditori Josep Viader de Girona. Foto A.Vila

personatges i de situacions. Gervasius és el nom que pren Francesc Eiximenis quan ingressa al convent dels framenors de Girona després de quedar orfe de pare i mare. És un jove d’una família benestant i que de seguida mostra aptituds per l’estudi. Això fa decidir els seus superiors a enviar-lo a la ciutat anglesa d’Oxford per ampliar coneixements i així ajudar a expandir la influència de l’orde de Sant Francesc arreu del món enfront la cada vegada més important puixança de l’orde dels dominics. El viatge portarà Francesc Eiximenis i els seus companys per terres del Rosselló, la Provença, el regne de França, Canterbury i Londres fins arribar a Oxford. Un camí que comença l’1 de juny de 1351 a Girona i s’acaba el 27 d’agost del mateix

any, al convent dels franciscans de la ciutat anglesa. Un camí que serveix de pretext també per endinsarnos en la personalitat dels protagonistes i en les creences de l’època, on es barregen personatges reals amb altres fruit de la imaginació de l’autor. El llibre es completa amb una introducció que serveix per situar el context històric que va originar aquest viatge i un epíleg que seria una carta escrita per Francesc Eiximenis poc abans de morir molts anys després de la seva aventura anglesa. Al final Josep Brugada fa una relació dels personatges històrics que surten a l’obra i de la bibliografia que ha utilitzat per documentarse, el que converteix aquest llibre en quelcom més que una novel·la. n

pds_35


espai 2.0

CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

Black Mirror La inquietant dimensió (des)coneguda Roger Casero Gumbau. Blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià www.sarriadeterenxarxa.cat

Sísif, personatge de la mitologia grega, va ser condemnat a l'infern a empènyer una gran pedra vessant amunt amb la fatalitat que just abans d'arribar al cim la pedra rodolava vessant avall, obligant Sísif a començar de nou, a empènyer novament la gran pedra vessant amunt eternament.

A

quest mitològic càstig em va aparèixer com una revelació al final del capítol "White Bear" de la segona temporada de la sèrie Black Mirror, en la qual la protagonista és condemnada a reviure cada dia el mateix dia, essent reiniciada a diari en una presó convertida en una mena de parc temàtic. La protagonista sembla patir un càstig semblant al de Sísif, viure en una reiteració constant! Black Mirror és una sèrie diferent; d'entrada perquè no hi ha un fil argumental, ni una trama, que tingui continuïtat d'un episodi a l'altre, d'una temporada a l'altra: cada episodi es tanca en ell mateix. I malgrat tot és (televisivament) una sèrie, ja que en cada episodi ens interpel·la sobre la nostra relació present i futura, d'un futur no massa llunyà, amb la tecnologia. Black Mirror és una sèrie inquietant, d'aquelles que cal mirar i pair amb calma, prendre en dosis individuals; és poc recomanable fer-ne

36_pds

una marató engolint frenèticament un episodi rere l'altre. La majoria dels seus episodis deixen un regust amarg que poc a poc s'endolceix, generant el mateix plaer que produïa veure, anys enrere, la sèrie "La dimensió desconeguda" (The Twilight Zone), sèrie de finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta del segle passat que combinava magistralment relats de fantasia, ciència ficció i terror amb finals sorprenentment inquietants. Quelcom semblant fa Black Mirror, però amb una dimensió que ens és més coneguda, per bé que, en molts casos, encara no sigui real. "Her" (2013) és una pel·lícula en què el protagonista s'enamora del sistema operatiu informàtic; quelcom semblant passa a l'episodi "Be Right Back" de Black Mirror, on la protagonista estableix una relació amb un software (programa informàtic) que reprodueix la veu del seu difunt xicot, programa informàtic que va prenent vida (naturalment artificial) a mesura que avança la relació i que fins i tot pren forma en forma de cos sintètic i robotitzat, reproduint l'aparença del difunt xicot. És cert que moltes de les qüestions que planteja Black Mirror ja les hem pogut veure, o llegir, abans al cinema i a la literatura, però la sèrie ens serveix, avui, per a reflexionar sobre la nostra pròpia evolució com a espècie, com a homínids, i la capacitat (i possibilitats) d'hibridació que farem amb la tecnologia.

Avui ja parlem dels dispositius "wearables" (portables), dispositius connectats a internet, o a d'altres dispositius que ens ofereixen diferents serveis; el següent pas serà integrar la tecnologia al nostre cos: us imagineu poder convertir els nostres records en bits de memòria i poder-los emmagatzemar i fins i tot transferir? No deixa de ser curiós el procés de robotització que anirem fent els homes (pròtesis, implants, xips...) i el procés d'humanització que els homes fem dels robots, amb l'avenç de la intel·ligència artificial. De fet un dels grans terrors que tenim com a espècie és que, a banda de la nostra capacitat autodestructiva, la possibilitat que els robots, amb la intel·ligència artificial (que aporta capacitat d'aprenentatge), puguin arribar a desobeirnos contradient així les lleis de la robòtica d'Isaac Asimov: 1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal. 2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei. 3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei. Black Mirror ens ajuda a mirar-nos al mirall però no per veure'ns-hi reflectits com ho fem al de casa, sinó per a veure-hi el que els miralls normals no ens mostren: la nostra part més fosca, la nostra cara oculta, la nostra dimensió més desconeguda! n


Quadern d’apunts

ESPAI 2.0

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Jo càntut… i tu?

El món és una caixa de troballes i, des que hi ha Internet, encara més. El projecte Càntut (www.cantut.cat) és una iniciativa que pretén recollir, preservar i difondre la música tradicional i popular rebuscant en el record de les persones de més edat de les comarques de Girona. Anualment se celebra (2016 a Cassà de la Selva) un festival de concerts, exposicions i xerrades que volen airejar el coneixement d’aquest patrimoni immaterial. La pàgina web s’ha alimentat d’un potentíssim cançoner de peces i músiques dels avis amb enregistraments sonors d’una vàlua incalculable. Hi ha un cercador que permet buscar amb filtres i ¡dòmino!: hi apareixen esplèndides i molt ben documentades referències sarrianenques. Hi ha cinc aportacions de la senyora Montserrat Molar i Casassa (nascuda el 1927), apreses a ca seva per mitjà de la família o a través de jocs infantils al carrer. Destaca l’emocionada interpretació d’Un diumenge al dematí, amb lletra i música de Mossèn Josep Casassa i Tassis, oncle de na Montserrat, escriptor, pintor i folklorista col•laborador de Joan Amades, que va ser assassinat durant la guerra incivil. El gruix de les referències locals en aquest recull el proveí la senyora Rosa Balletinas i Paretas (nascuda el 1904), que hi aporta ni més ni menys que vint peces ancestrals que s’han pogut servar de miracle gràcies a una entrevista que l’any 1980 va fer-li el músic gironí Àngel Daban. Vint cançonetes d’estil molt desenfadat, algunes de confecció vodevilesca, que

recomano escoltar. No us perdeu Amb aquesta fresca, la lletra de la qual em disculpareu que no reprodueixi. No voldria resultar procaç.

El mecànic volador

En Miquel Ferreiro, el mecànic global del Pla dels Vinyers que vam entrevistar en un número anterior d’aquesta publicació, no para. Segueix agafant avions per anar a collar cargols i femelles per tots els racons del planeta. Sembla que aquesta última temporada té tirada cap a Orient.

Des de Shanghai o des d’Hong Kong –entre plat i plat d’arròs blanc- ens fa arribar unes instantànies que publicarem de molt bon grat. Mai la nostra revista s’havia llegit a tanta distància! Vejam si l’exemple d’en Ferreiro sovinteja i recuperem aquella secció intermitent que va tenir certa acollida i que se’n deia Afers exteriors.

Seguiu el seu exemple (tampoc cal que aneu tan lluny) i feu-nos arribar imatges de les vostres vacances i viatges amb un exemplar Parlem de Sarrià a l’equipatge!

Del sud

La inauguració institucional de la XVIII Fira del Paper va tenir lloc el dissabte 1r d’octubre i, a diferència del que sol passar en actes sotmesos a horaris, la cosa va anar més ràpida del que hom podia preveure. Així, vam ser una colla que vam quedar amb un pam de nas en fer cap al Coro i trobar-nos amb l’acte a les acaballes tot i la nostra convicció d’anar amb puntualitat helvètica. Particularment, em vaig perdre la xerrada Coneixem Betxí, a càrrec del senyor Alfred Remolar, alcalde de la població cartonera de Castelló, i només vaig poder ser present als compassos finals de la conferència “Paper versus cartró”, del senyor Juan José Calvo, responsable del Grupo Hinojosa en la posada en funcionament de la Paperera de Sarrià. Això sí, va ser una satisfacció immensa poder escoltar expressions com ara “auia”, “xicotets”, “secaors”, “aixina”, “panís de moro”… Sempre és un plaer sentir algú parlar amb accent del sud.n

pds_37


L’ENTREVISTA [Lluís Cañigueral

llUÍS CaÑiGUeral Josep M Sansalvador

Lluís Cañigueral i Rosa Julià

Empresari, artesà, jutge de pau, cantaire, esportista, motorista, geganter, sardanista, actor. Fill, germà, espòs, pare i avi. Sarrianenc actiu i compromès; i moltes altres coses. Avui passem la tarda al carrer Major i entrevistem un home de bona fusta.

Lluís, explica’ns els orígens de la família. La branca paterna prové de la Sènia, al Montsià, ja a la frontera amb el País Valencià, de la família Cañigueral-Cid. Els Cañiguerals que hi ha per aquests volts, a Sarrià, a Cassà de la Selva… sortim d’allà. La mare és filla de can Viñals, de Sarrià de Dalt. Som cinc germans i al taller del carrer Major ens hi hem dedicat en Jordi (que ja està retirat) i jo. Cañigueral i Viñals. Enya als dos cognoms. Amb ñ o amb ny? Sempre ho he escrit amb la grafia castellana, però algun membre de la família ho té catalanitzat. Jo sóc més aviat partidari de mantenir-ho com habitualment ho he vist escrit, fins a esbrinar-ne els orígens reals. La Sènia és país de mobles, hi ha hagut històricament una indústria de fabricació de mobiliari. Parlem del taller… Per això el pare va dedicar-se tota la vida a la fusteria, d’ençà que va arribar a Sarrià. Es va establir primer en aquesta escaleta que

38_pds


L’ENTREVISTA [Lluís Cañigueral

La família Cañigueral. Els pares Assumpció Viñals i Angel Cañigueral. Els fills,Lluís, Assumpció, Dani, Àngel I Jordi.

Casament amb Rosa Julià el desembre 1977.

Amb familiars i amics al refugi Viadós, a Osca

hi ha aquí al davant mateix: un local molt just, estretet. Més tard va travessar el carrer i, amb el temps, va comprar el local on som ara, que es va anar ampliant. Havíem fet societat amb en Pujol, un altre fuster. L’activitat va créixer molt amb l’arribada del turisme i la construcció a la costa. Vam tenir un altre local al Pont Major, als Quartels, al costat del que havia estat la boîte Centpeus. Al final, aquesta companyia es va despartir; en Pujol es va quedar al Pont i nosaltres a Sarrià. Va ser llavors quan vam constituir la societat limitada “Fusteria Sarrià” i després l’actual “Fusteria el Picot”.

Un nom ben escaient per a uns fusters! I paral·lelament a la fusteria us dedicàveu a l’activitat d’enterramorts. Sí, als pobles els fusters hem estat sempre els encarregats de prestar aquest servei. En aquells temps fèiem els serveis funeraris del riu per amunt, fins arribar gairebé amb el límit de Sant Gregori: Sarrià, Domeny, Taialà, l’actual barri de Fontajau, aquelles barraques de “Río”, un barri d’immigrants que després

es va traslladar als “Albergues Provisionales”, sota el Puig d’en Roca.

Una activitat que deu haver propiciat moltes anècdotes… Jo sempre he estat molt respectuós en aquest aspecte professional i per raons de discreció i confidencialitat m’ho reservo tot.

Amb familiars i amics en contacte amb la natura

Ho entenc! Tirem enrere. Parlem de la teva època d’estudiant. Vaig anar a escola a les Dominiques del Pont Major. De més gran em van portar a Girona, als Maristes, que llavors eren al barri vell, darrere el Sagrat Cor, davant de la Mercè. L’última etapa va ser a Sarrià mateix, amb Don Andrés, que ens formava en el comerç. Com a bon sarrianenc, vas jugar a handbol? Sí, però també a futbol amb el Campdorà i a rugbi amb el GEiEG. I vaig fer halterofília i atletisme. He corregut mitges maratons, maratons senceres, duatlons i triatlons. Vaig en bici-

cleta i faig muntanya. Amb la Rosa, la meva dona, cada any fem un cim de tres mil acompanyant en Jordi Mercader, un gran coneixedor del muntanyisme.

Bufa! I entre tant d’esport, l’afició per la moto. Sempre m’han agradat i hem mirat d’anar-hi. Vaig fer la mili a Madrid i anava i venia de permís amb una Montesa Impala. En un d’aquests viatges, passant per Calatayud per la vella N-II, vaig quedar encarcarat de fred. Anava poc equipat. A Madrid mateix vaig vendre’m la Impala i la vaig canviar per una Triumph Daytona. I de mica en mica, les motos s’han anat fent grosses… Excepte l’època que la nostra filla era petita, sempre hi hem anat.

pds_39


L’ENTREVISTA [Lluís Cañigueral

En Lluís és esportista i muntanyenc. Ha corregut en mitges maratons, maratons senceres, duatlons i triatlons.

Com us vau conèixer amb la Rosa, la teva dona? La Rosa és de Girona. Ella treballava d’administrativa en una ferreteria de Girona que eren proveïdors nostres, de la fusteria. A còpia d’anar-hi a comprar cargols va passar el que havia de passar! Hem tingut una filla, la Bibiana, que junt amb en Xevi, la seva parella, ens han fet avis. Fa sis mesos que va néixer la nostra néta, la Queralt. A banda del taller de fusteria, duus a terme una activitat rellevant. Ets el Jutge de Pau de Sarrià. Sí, fa uns 12 anys que exerceixo aquesta funció. Quan en Martí Ballada es va fer gran i va decidir deixarho, des de l’ajuntament en Quim Massegur m’ho va proposar. Jo sóc un ciutadà normal i corrent, que no té formació jurídica. Des de l’administració de Justícia es cuiden de formar-nos. Hem de seguir cursos i actualitzacions. Els dimecres al matí els dedico al Jutjat de Pau. Allà ja hi ha els funcionaris que se’n cuiden i a mi em toca revisar els exhorts i expedients, els requeriments que arriben d’altres jutjats. Intervenim en malentesos i disputes entre veïns, mirem de resoldre-ho sense que s’hagi d’arribar a instàncies més altes.

40_pds

Els Jutjats de Pau només toqueu temes civils? Només civils. Tramitem els expedients de matrimoni, també, i tant jo com l’alcalde i els regidors tenim la facultat de casar. En aquests anys jo sol he celebrat més d’un centenar de casaments. I a l’hora de descasar-se també hi interveniu? No! Això no ho tractem. Separacions i divorcis van per la justícia ordinària. Ara tampoc ens toca cuidar-nos dels aixecaments de cadàvers quan hi ha alguna desgràcia. Ja ho tramita el jutjat de guàrdia o els cossos policials tenen atribucions. És segur que vas ser escollit pel teu caràcter conciliador i pel coneixement del poble. Has participat a la vida activa sarrianenca sempre? De ben jove havia anat a campaments d’estiu, cap a Molló. Era l’època de Mn. Gabriel Roura. Més tard vaig formar part del Patronat de Pares de Família. Va ser la temporada que es va donar un gran impuls a la casa de colònies a la rectoria de Granollers de Rocacorba. Aleshores formava part de la junta. Organitzàvem els treballs de reforma i també hi col·laborava com a fuster. Recordo

que hi va haver un moment que Don Andrés Rodríguez, que també formava part de la junta, es va indignar i va plegar: s’havia decidit retribuir econòmicament els monitors i ell no compartia aquesta filosofia. També havíem participat, de la mà de la parròquia, a impartir cursos prematrimonials a parelles que s’anaven a casar. Durant una època vam dedicar-nos a l’organització de cursos de sardanes. Ensenyàvem a ballar i després a comptar i repartir. S’ha d’anar a poc a poc. Comptar i repartir no és fàcil i primer s’ha de saber que dos i dos fan quatre. Ja tindrem temps de complicar-ho. Ho fèiem al Coro, al pis de dalt, i eren cursets oberts a tothom, grans i petits.


L’ENTREVISTA [Lluís Cañigueral

Dibuix dels membres fundadors dels Amics dels Gegants de Sarrià

Amb els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

De sardanes, abans se’n tocaven més… Ara només se’n ballen per la festa i per la diada nacional. Abans, a la font de Can Nadal, a la placeta de la Font… A la plaça de l’Obra s’hi feia el concurs tradicional. A cada festa hi havia sardanes abans del ball que, per cert, sempre començaven una hora tard. Ara ja no sé si a l’escola n’ensenyen… També he fet seguir el teatre sempre, d’una manera o altra. De ben petit ja feia de dimoni als Pastorets: quedava ronc de tant forçar la veu i hi he fet quasi tots els papers. A més, fèiem comèdia al Patronat. A l’obra “Els maldecaps del senyor Qualsevol”, en Lluís Aymerich em va donar el paper del Senyor Qualsevol. Vam actuar al FITAG a Girona i ens van sorgir diverses funcions arreu que no es van poder satisfer totes. El repartiment de l’obra va fer-se entre els participants dels Cantaires de Sarrià, dels quals també he format part. La música ha estat present a la meva vida cantant, tocant la gralla amb els Gegants o tocant el clarinet amb la “Girona Banda Band”. A propòsit del teatre, com veus la reforma del Centre Parroquial de Sarrià de Dalt? És convenient i urgent que s’arregli, però no sé pas si hi haurà prou recursos i com acabarà. També em preocupa que no s’avanci en l’auditori de l’antiga Coca-Cola. Seria un equipa-

Cantant amb els Cantaires de Sarrià

ment molt necessari, que vindria a complementar les funcions que es fan a la placeta, al Coro.

El que dèiem: a molta activitat associativa has participat. Vaig ser a la trobada fundacional dels Amics dels Gegants que vam organitzar a can Batchellí fa més de vint-i-cinc anys. Recordo que, durant la reunió, es va fer un dibuix amb els retrats de tots els fundadors que estaven asseguts a la mateixa taula i un de la primera junta. I s’hi assemblaven! En aquella època no hi havia ni correu electrònic ni WhatsApp. Havíem de repartir-nos les trucades per avisar personalment els socis que acudissin a tal sortida o a tal trobada. Ara s’ha despersonalitzat tot molt. Com veus el carrer Major actual? Les grans superfícies han fet mal en el petit comerç local. Moltes boti-

gues han anat tancant. En aquest mateix carrer hi havia hagut quatre barbers. De fusters ara en quedem dos, però encara n’hi havia hagut més: en Brugada, en Pip, en Viella. Faig els 65 anys el mes de juny i ara estic estudiant alguna modalitat de jubilació parcial, per poder-me cuidar de la fusteria encara que sigui a temps parcial. S’estan restaurant cases, s’hi instal·len residents més joves i nouvinguts. Això és bo, però trobo a faltar aquell ambient de poble d’una altra època. Abans hi havia més caliu i es feien més coses conjuntes.

I la revista Parlem de Sarrià la seguiu? I tant! A casa llegim cada número tan bon punt surt. Doncs esperem que aquest us agradi especialment! n

pds_41


DOSSIER D’HISTÒRIA [un indret,moltes històries

Un indret, MolteS HiStÒrieS Jordi Duch Despuig

L

a cultura la fa la gent, però també la descriuen llocs emblemàtics, places, placetes i racons a vegades oblidats de cada vila que voldrien fer trampa al temps anhelant dies d’esplendor, festa i activitat. LA PLAÇA DE L’OBRA

A Sarrià, la plaça de l’església és una d’aquestes icones que concentra moltíssim significat. És un buit definit, element de referència del poble que ha vist passar gent de tota condició. Ara es veu massa vella amb arrugues arreu i la pell baldera. Aquest lloc allunyat del flux de circulació, modelat per una tanca de rierencs, termenal dels horts estats, encara ens parla d’aquell temps en què els nostres rebesavis explotaven cada pam de terra de conreu. Quatre carrerons hi aboquen: un d’estret,

42_pds

Cada poble té les seves singularitats, les pròpies tradicions, el seu esdevenir cultural que va evolucionant segons el passar dels dies, les conjuntures socials i polítiques, les pròpies persones... i que es manifesten amb més o menys intensitat a cada moment històric precisament perquè forma part del que som tots plegats.

caner entre cases veïnes i un canaró (camí missader, que es deia anys ençà) que porta cap a l’entrada de l’església i cementiri; a l’altra banda, els passatges per l’entrada i sortida de vehicles. La plaça que de sempre hem vist igual, envelleix desitjant allò que ja no té a l’esguard de cotxes aparcats, a redós de l’aigua plujana i amb sis arces sentinelles afogalades pel pas del temps. Aquest indret no es manté com allò que representa: un espai ple de sentit que ha vist esdeveniments de cultura popular i religiosa, els jocs d’infants, moviments de joves, esport; que s’ha engalanat per la festa i s’ha asserenat amb la quietud. Ara sembla un racó oblidat, vacu de cap altre usatge que el d’aparcar-hi o remullar els mitjons dels vianants que llavors d’una ruixada, intenten esquivar-ne els bassals. El poble s’expandeix, evoluciona i les activitats de caràcter popular s’han

derivat a d’altres llocs; però no sempre ha estat així. Fem-hi un passeig... Si la paret de l’església que dóna a la plaça ens convidés, com si fos una gran pantalla a retrocedir en el temps...1920, hi veuríem els primers partits de futbol al poble; així es relata en el programa de festes de l’any 1962: ESPORT CLUB SARRIANENC “A Sarrià de Ter es va iniciar l’afició a la pilota mercès a l’entusiasme d’uns quants solters i casats a la vegada, que disposant d’una pilota de cuiro i d’una plaça (la plaça de l’obra) ja en tenien prou pel seu esbarjo. Aquells nois, encara no tenien un moment seu se n’ anaven cap a la plaça a xutar i fer gols. Allò era engrescador de veritat [...] i conduí cap a la formació d’una entitat, dirigint-ne una part a la pràctica del joc i la restant a fomentar l’afició.


DOSSIER D’HISTÒRIA [un indret,moltes històries

El Club Esportiu Sarrianenc al camp del Cervià de Ter. Foto V. Fargnoli

Fou a l’estiu del mateix any 20 quan es fundà el primer club que s’anomenà “Club Esportiu Sarrianenc”, que més endavant va establir el camp de joc en terreny d’en “Segal” prop de l’era. Terreny de joc que durà tres anys. Els jugadors que varen formar part del primer equip foren: Porter: l’Estany, fuster de can “Sidro sereno”; defenses: l’Enric Xargay i en Josep Pagès; mitjos: en Pere Fornells, en Jaume Humet i l’Albert Xargay o bé en Joan Carré; davanters: en Pere Avellí (resident a Girona), en Salvador Busquets (taxista a Barcelona), en Jaume i en Modest Despuig i en Josep Casadevall. El primer president i fundador del Club fou Josep Agustí, ajudat en la tasca pel Sr. Sales, practicant del Dr. Riera, i Josep Juncà, nebot d’en Baldiri de “can Mundi”, com a secretari.” ORFEÓ LA JOVENTUT Al mateix temps, segur que podríem escoltar les cançons de l’Orfeó la Joventut. Dones, homes, nens i nenes, fins a 63 cantaires com ens il·lustra la fotografia feta a la plaça després de la salutació que féu l’Orfeó al Sr. Alcalde, Patllari Casadevall, per la festa Major de l’any 1921, on es va estrenar “L’Himne a la senyera de

El Club Esportiu Sarrianenc a l’era de can Paciència, prop de la plaça de l’església.

l’Orfeó Joventut de Sarrià de Ter”, compost pel director de l’Orfeó, el músic Josep Baró i Güell (Cervià de ter, 1891-1980), compositor de sardanes i instrumentista de tenora que fou també director de l’agrupació Coral Cants de Pàtria i sotsdirector de l’Orquestra Simfònica de Girona i de les corals de Celrà, Banyoles i Sarrià. El seu llegat musical es troba a la biblioteca pública de Girona on es conserven les partitures originals i la lletra de l’Himne. Aquest Himne fou cantat per segona vegada al Santuari dels Àngels a l’acte de la benedicció de la senyera el 25 de setembre del mateix any. Hom pot imaginar el trasbals que representaria tanta gent del poble anant als Àngels a passar el dia, uniformats tal com requeria l’ocasió; potser desplaçant-se a peu o

amb tartana, per cantar amb la il·lusió d’una estrena, a l’empara del Santuari, la muntanya fosca de les Gavarres i a l’horitzó, les illes Medes.

Partitura de l’himne a la Senyera de l’Orfeó Joventut del músic Josep Baró, dipositada a la Biblioteca de Girona.

pds_43


DOSSIER D’HISTÒRIA [un indret,moltes històries

HIMNE A LA SENYERA DE L’ORFEÓ DE SARRIÀ (MAIG DE 1921)

Esplendent i triomfal alçarem nostra Senyera, que voleï al cim més alt de la joia volandera. Sempre guia el nostre estol donant veu a tot cantaire, ben encesa al raig del sol, ben sonora al pas de l’aire.

Pujada als Àngels per la benedicció de la senyera de l’Orfeó. Foto V. Fargnoli.

Contemplem-la, tot cantant, sempre dolça i sobirana, que ella fa florir el cant per la terra catalana. Ben amat i benvingut sia el goig que ara em davalla fent vibrar la joventut, fent dansar la jovenalla. Entorn nostre fuig la nit deixant pas a l’esperança i entonem tots a bell crit la cançó de deslliurança. Per damunt de Sarrià nostres cants seran de glòria. La Senyera ens portarà triomfants a la Victòria. Potser els Cantaires de Sarrià algun dia la poden incorporar al seu repertori. LA PLAÇA I LA SARDANA A Sarrià s’han ballat sardanes sempre, s’ha ensenyat a ballar i l’arrel sardanista s’ha fet palesa en els aplecs i ballades que es fan arreu, on sempre hi ha algú del poble. Per la Festa Major, la plaça i la sardana havien anat de costat durant molts anys, amb les audicions i el concurs. Aturem-nos un moment i observem una tarda qualsevol del segon diumenge de setembre, el concurs de sardanes. Cap a tres quarts de quatre

44_pds

Els 63 cantaires de l’Orfeó Joventut, a la plaça de l’església l’any 1921.

arriben les colles de diferents indrets de Catalunya. La plaça s’omple de colors: els balladors amb els seus vestits de gala; la cobla al cadafal; els jurats – sardanistes del poble i dels “Amics de la Sardana de Girona”repartits per tot l’espai; el públic amatent, i a dos quarts de cinc en punt comença el galop d’entrada; llavors dues sardanes de lluïment conegudes -potser alguna del compositor local Dr. Josep Garriga-, la sardana revessa i per acabar la de germanor i el repartiment de trofeus. La Plaça es desvesteix del color i de la rotllana. Ja fa una colla d’anys que el concurs de sardanes per la Festa Major està aturat. Tot dona voltes i pot ser que en algun moment de la història torni, qui ho sap, però requereix un esforç en tots sentits i voluntat de fer-ho. En la memòria del poble, la plaça recorda una colla sardanista sarria-

nenca que va sortir al concurs de l’any 1945, així ens ho relata Francesc Clotas, sardanista, veí del carrer Major i ballador en aquell concurs: “Érem un grup de balladors que volíem fer-nos presents al concurs per la Festa Major. Les dones: Teresa Despuig, Pepita Nogué, Maria Serrat, Lola Nogué, Antònia Xargay; els homes: Joan Camós, Francesc Clotas, Martí Ballada, Jaume Tixis i Antoni Mercé. L’entrenador, el Sr. Pararols, sastre que vivia a Girona. La tarda fou completa, la revessa, sardana de lluïment i mentre es feia la sardana de germanor, la colla ballà una “sardana jugada” (així s’anomenava a la que avui és de punts lliures), encara recordo el seu nom: “La bosqueta rossinyolera”, airosa i que tenia molt de salt”. Ja que estem parlant de la nostra dansa, endinsem-nos-hi una mica més.


DOSSIER D’HISTÒRIA [un indret,moltes històries

A PROPÒSIT DE LA SARDANA No fa gaire, conversant amb uns joves sobre signes d’identitat i tradicions, vam anar a parar a parlar de la sardana. Cap d’ells discutia el fet de la seva popularitat i el seu reconeixement com a dansa que s’identifica amb el país català, tant a la Catalunya Nord com Sud. Aquests joves la descrivien com “avorrida”, “per a gent gran” i d’un so repetitiu. En els darrers temps han sortit diversos articles a diaris i revistes sobre la sardana, la dansa nacional i el fet que s’està perdent. Analitzemho des de diferents perspectives:

gant, reformant-ne l’estructura musical (Pep Ventura en fou el precursor) i es convertí en la sardana llarga com es balla actualment. La seva estètica permet que tot ballador es pugui situar en funció de la seva capacitat, forma física i disposició a la rotllana que més li convingui (bé sigui popular, de concurs o fins de punts lliures, avui també anomenades sardanes esportives). Es pot afirmar que dins la rotllana es viu complicitat i sobretot és gaudeix. Sebastià Oliveras d’Amer, home que de la lletra en fa poesia, va escriure:

“Té un ritme ferm, tranquil, que encomana alegria. La melodia, càndida, romàntica i divina. Sarau, diuen, d’un poble que viu la poesia. Quan en sento les notes, em ve pell de gallina.” “LA SARDANA NO ES BALLA, ES RESA” Aquesta dita que s’ha popularitzat, fa referència a la seva seriositat, perquè té la peculiaritat que es va comptant durant les diferents tira-

“LA DANSA MÉS BELLA DE TOTES LES QUE ES FAN I ES DESFAN” Les paraules del poeta Maragall ens situen en la perspectiva històrica de la seva evolució estètica. Des del contrapàs, dansa ballada en cadena només per homes que es ballava amb semicercle, passà a la sardana curta que constava de 24 compassos i no tenia massa dificultat pels balladors (actualment aquesta modalitat es balla enmig d’algunes audicions a pobles de la Catalunya Nord, sobretot del Rosselló i Vallespir). Progressivament a partir del segon terç del segle XIX es va allar-

La colla “Pomells de joventut” en una ballada de sardanes a la plaça de l’església. Marti Ballada, Antònia Xargay, Antoni Marcé , Lola Nogué, Joan Camós

La teva ferreteria de proximitat, on hi trobaràs de tot PARAMENT PER LA LLAR · PINTURA · PRODUCTES DE DROGUERIA JARDINERIA · DUPLIQUEM CLAUS

Servei a domicili gratuït per Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis Preus especials per les entitats del poble i professionals Plaça Vila Romana, 3 - Sarrià de Ter - Tel. 972 171 926

pds_45


DOSSIER D’HISTÒRIA [un indret,moltes històries

Joan Camós, Francesc Clotas, Martí Ballada, Jaume Tixis, Antoni Marcè, Teresa Despuig, Pepita Nogué, Maria Serrat, Lola Nogué, a la plaça de l’església c.a.1950.

des de curts i de llargs. Cal comptar per poder repartir i acabar-la correctament depenent de l’estil (selvatà, empordanès, garrotxí,…). Aquest fet, Josep Pla el va magnificar quan va escriure a propòsit de la sardana: “He observat sovint la cara immensa de satisfacció que tenen els homes i les dones amb els braços enlaire, tot el cos pendent dels moviments que el joc musical fa fer a les cames, el pensament lligat a una forma d’excitació musical que pel fet d’haver-se de comptar no pot arribar mai al frenesí ni al desordre de la interpretació enfebrada i personal. Les sardanes tenen un ordre bàsic i en aquest sentit són un plaer.” Aquesta peculiaritat de la dansa

46_pds

pren rellevància i dificultat quan s’entra en les anomenades sardanes revesses (el seu objectiu no és ballar-les sinó encertar-ne el seu tiratge) que es toquen en els concursos generals i específics. La seva complexitat és molt alta i requereix de preparació, oïda i concentració per resoldre-les correctament. “TENIR-NE UNA SARDANA” En l’esdevenir dels dies, quan un fet ens costa i t’ho passes malament, hom pot fer referència a aquesta expressió popular. El mateix sentit té l’expressió, ”sardanejar”, com a passar dificultats o esforçar-se molt i també “haver-hi una sardana”, quan tens molta feina.

Que la sardana és avorrida i cansada és també un altre tòpic. Ballar i escoltar-les és un motiu d’alegria on les persones s’apleguen amb complicitat. És com una partida de cartes: pels qui se la miren pot semblar avorrida, pels qui la juguen, però, entreté tant que no es veuen passar les hores. Hi ha diferents maneres (nivells) de ballar, de gens fins a molt exigents, de la simple rotllana puntejant amb els braços ajuntats, fins a la perfecció estètica i rítmica seguint el dictat que et marca la cobla amb la seva interpretació i la dels responsables de fer notar els aires i el repartiment. Per tant, l’expressió inicial negativa amb què encapçalàvem aquest paràgraf, hauria de voler dir que la sardana requereix i és una bona font per a la capacitat d’atenció, concentració, forma física i sobretot de complicitat amb les persones, homes i dones que en formen la rotllana. Jean Amade des de Ceret va escriure que “la cultura de la sardana és una escola de perfeccionament individual i col·lectiu”. “LA COBLA SALVARÀ LA SARDANA” Aquestes paraules del tenora David Estanyol de la cobla Marinada -que recordava Pilar Rahola en un article a la Vanguardia, ja fa un temps-, ens volen reflectir la disharmonia existent actualment entre el món de la cobla (n’hi ha més de 120, una d’elles a Amsterdam), els compositors de sardanes, que és molt prolífic (avui hi ha més de 28.000 sardanes diferents catalogades i unes 25.000 més sense catalogar) i el nombre de balladors, que és poc. La cobla com a formació instrumental d’entre deu i tretze músics (normalment són onze) és única al món i ja existia al segle XVI, inicialment com a conjunt instrumental i


DOSSIER D’HISTÒRIA [un indret,moltes històries

més endavant és convertí en una formació específica (la primera coneguda és l’anomenada “cobla de tres quartans” als segles XVIII i XIX; i cap al 1850, fou Pep Ventura qui va presentar el nou conjunt, semblant a l’actual. Les primeres cobles eren empordaneses o de la zona nord de Catalunya. “LA SARDANA ÉS LA GENT D’AQUEST PAÍS” El cantautor Raimon definia així la dansa tradicional i nacional de Catalunya, que s’expressa de manera popular i que és símbol de germanor, respecte, pau i igualtat. Actualment el món sardanista continua viu, de baixa intensitat, però viu. S’organitzen aplecs a mol-

tes poblacions de la Catalunya Nord i Sud, concursos per diferents categories de participants, de lluïment, de sardanes revesses i de punts lliures, audicions gairebé a totes les poblacions per festes i dies assenyalats. Cada any hi ha de mitjana 3.000 activitats sardanistes arreu del país. Fins se celebra l’Aplec Internacional de Catalunya, en el marc d’una manifestació cultural àmplia del país. Aquest aplec es porta celebrant ininterrompudament des de l’any 1988 a diferents ciutats d’Europa (Manchester, Frankfurt, Zurich, Cracòvia, Verona, Timisoara, ...). El darrer s’ha celebrat a Perpinyà. Acabem. Tanquem el parèntesi i tornem al començament, a la plaça, que sabem que concentra moltíssim significat, testimoni de cultura de

poble i que vol continuar essent viva. En aquest escrit ho hem volgut reflectir amb l’esport, el cant coral i les sardanes; activitats on molts sarrianencs i sarrianenques hi van gaudir durant molt anys. La plaça de l’obra, que explica per si sola, en silenci, retalls de la vida quotidiana i de la història d’un poble, actualment continua tenint una funció -encara que diferent -, però segurament necessària. Un escriptor, Jean Giono, va lletrejar: ” si vols fer un retrat d’una persona, fes el retrat del seu paisatge”, el mateix podríem aplicar-ho al poble. Avançar vol dir preservar, essent fidel a la pròpia història, i és per això que ens cal tenir cura d’aquells elements i espais culturals que ens han identificat com a poble. n

pds_47


DOSSIER D’HISTÒRIA [Industrias Metalúrgicas Cleval, S.L.

indUStriaS MetalÚrGiCaS CleVal Sl Una Foneria a Sarrià Assumpció Vila

L

Imatge de l’exterior de Industrias Metalúrgicas Cleval a l’Avinguda de França. Foto: A. Vila

L’immens solar que espera pacientment la facultat de medicina a l’entrada sud de Sarrià de Ter, fou el lloc industrial de l’empresa Industrias Metalúrgicas Cleval SL,

48_pds

es primeres naus i una característica xemeneia de rajola havien estat construïdes per SAIPFA, Sociedad Anónima de Industrialización de Productos Forestales y Agrícolas, una empresa de productes derivats de la fusta, en particular l’alzina, constituïda el juny de 1942.1 L’objectiu de la societat era “la carbonització de fustes amb l’aprofitament de tot tipus de destil·lats”. No devia funcionar massa bé, ja que l’empresa es va dissoldre l’any 1954 i les naus, gestionades per particulars, es varen llogar a la societat de Climent Valentí.

1 S.A.I.P.F.A. Inscrita al Registre Mercantil de Girona. Full 1212.


Fotos cedides família Oliveras Valentí

DOSSIER D’HISTÒRIA [Industrias Metalúrgicas Cleval, S.L.

Climent Valentí i Frigoler

Climent Valentí, a la dreta de la foto, començà en un taller del carrer Vicens Vives, darrera on hi havia l’escorxador de Girona (ara Jutjats).

Fàbrica de Industrias Metalúrgicas Cleval a Sarrià de Ter el 1950

Climent Valentí Frigoler, nascut a Llorà el 1909, es formà com a electricista a Salt i com a mecànic al taller Andreu de Girona. Cap a 1944 s’independitzà i muntà un taller de soldadura i mecànica per a cotxes i camions al carrer del darrera els Jutjats de Girona, ara plaça Jaume Vicens Vives, 6, amb la seu social al seu pis del carrer Ramon Turró. El local, una antiga quadra prop de l’escorxador, serví d’embranzida del negoci i, com molts emprenedors de l’època, va veure una oportunitat en l’incipient parc d’automoció i la manca de materials de l’estranger, per la qual cosa decidí crear una foneria. El nou negoci necessitava de més capital i s’associà amb Salvador

Garriga Garriga i el seu fill Enric Garriga Alum. Salvador Garriga era de família originària de Cuba instal·lats a Lloret de Mar. Es constituí la nova societat el desembre de1948 amb seu al carrer Cerverí,1, de Girona, amb un capital de 400.000 pta., de les quals el 50% pertanyien a Climent Valentí . Al carrer Cerverí s’instal·là el primer forn de gresol, amb 15 o 20 torns i és on hi hagueren les oficines durant molts anys. L’objectiu de la societat era ambiciós: “foneria d’articles de ferro, acer i d’altres materials, fabricació de tot tipus de peces per automòbils i motors d’explosió, amb especialitat en l’elaboració de camises i segments centrifugats per vehicles moguts amb motor mecànic, com-

2 Industrias Metalúrgicas Cleval, SL, Registre Mercantil de Girona Full 1367.

Rosa Valenti davant del taller del carrer Vicens Vives

pravenda de tota classe de peces per vehicles mecànics i explotació i construcció de tota classe d’articles de lícit comerç en el ram de la indústria de l’automòbil”.2 La foneria del carrer Cerverí es titulà primer Industrias Metalúrgicas Clements, per passar a ser més endavant, quan ja s’instal·len a Sarrià, Industrias Metalúrgicas Cleval. L’any 1950 inicien les obres d’adequació de les naus de SIPFA per adaptar-les a la foneria. La nova fàbrica constava de quatre forns amb capacitat per 100 kg de ferro que funcionaven amb fuel i carbó, Es fonien lingots de ferro i xatarra i es barrejaven amb manganès, crom, dins d’uns cubilots, La barreja s‘abocava en gresols i d’aquí als motllos

pds_49


Fotos cedides família Oliveras Valentí

DOSSIER D’HISTÒRIA [Industrias Metalúrgicas Cleval, S.L.

Climent Valentí amb Maria Marly i clients.

Oficines al carrer Cerverí amb Rosa Sais i Rosa Valentí

Climent Valentí i Maria Marly

per fer les peces que es mecanitzaven. En una instància de 1950 es relaciona la maquinària existent: · Un forn de fondre en gresol amb la seva instal·lació de fuel-oil. Potència 1motor de 1HP · 8 màquines de centrifugar ferro, de fabricació pròpia amb els seus corresponents motors individuals de 1HP · 2 torns Codim, amb els seus motors individuals d’1 i 2 HP respectivament. · 1 forn de “mufla” de tractaments tèrmics amb la seva corresponent instal•lació de fueloil i un ventilador de 0,58 HP

· 1 portamoles per afinar eines. · 1 màquina de taladrar · En total 10 motors elèctrics d’1HP un de 2HP i un de 0,58HP i un de 0,6 HP, 1 motor bomba de 4HP. La seva especialitat eren els aros o segments de pistó, camises cilindres humides, camises cilindre forro, pistons, plats d’embragatge, blocs, en particular per l’automoció (motos, cotxes, camions, tractors, vaixells i barques) i per màquines de compressió. També motors per grups electrògens i motors industrials. Les peces foses es mecanitzaven en un torn. Els motllos en deien “noios” i s’havien de netejar i raspallar per

3 Instància 20.07.1954 Ajuntament Sarrià de Ter. Arxiu Històric Girona. Fons Sarrià de Ter

50_pds

treure les rebaves, un treball que acostumaven a fer les dones, Entre els clients més importants es trobava Motos Derbi, de Martorelles (Nacional Motor SA), Roquet de Tona, empresa encara existent dedicada a maquinària hidràulica (Pedro Roquet SA), Pegaso de Barcelona (antiga Hispano-Suiza), peces per motors Matacàs de Sant Feliu de Llobregat, HAMSA (Barcelona), La Maquinista Terrestre (Barcelona), Altos Hornos de Biscaia, Moto Vespa (Madrid), Metropol (França) i les empreses de Girona, Rectificadora Sais, Ramírez de Cartagena, SARASA y motos NARCLA (Narcís Clarà). L’any 1954 tornen a fer obres d’ampliació de les naus per installar nous forns, també per fondre alumini . En total hi hagué 4 forns de gresol, 2 forns de cubilots per foneria grisa i un forn elèctric per alumini. L’any 1974 se sol·licita permís per una instal·lació de GLP (gas liquat de petroli). Hi varen arribar a treballar més de 140 persones en les dues seus.. En l’estudi “Sarrià, un fet singular” de 1981, figura com empresa de 66 treballadors. En aquesta enquesta, Sarrià de Ter tenia una oferta de treball de 1.738 persones, de les quals


DOSSIER D’HISTÒRIA [Industrias Metalúrgicas Cleval, S.L.

Interior Cleval, treballadors i Climent Valenti (dreta) davant un forn. Foto cedida per família Oliveras Valentí

Treballadors de la fàbrica de Sarrià de Ter. Foto cedida per Maria Albarracín

Climent Valentí (esquerra) amb els Garriga i clients any 1954. Foto cedida per família Oliveras Valentí

1.430 al sector industrial, i una població de 3.792 persones, la qual cosa suposa una taxa d’activitat del 45,8%, una xifra inaudita. Des de 1978, la seu de l’empresa era a Sarrià de Ter, carretera de Girona, 5, actual Avinguda de França, deixant la seu del carrer Cerverí. Climent Valentí morí el maig de.1980 quan tenia 71 anys. Casat amb primeres núpcies amb Maria Marly Llogà, de Salt, varen tenir una filla, Maria Rosa Valentí Marly (1937). Maria Rosa Valentí treballà uns quants anys a les oficines del carrer Cerverí, juntament amb Rosa Sais, després amb Flora Sais i més tard amb Carmen González. A la seva mort, l’empresa va continuar sota la direcció dels

Interior foneria de Sarrià de Ter. Foto cedida per Maria Albarracín

quatre germans Garriga: Enric, Albert, Pedro, Salvador Garriga Alum (els hereus de Salvador Garriga Garriga) i d’ Enric Garriga Clusell (fill d’Enric Garriga Alum). La nova direcció destinà els seus esforços a vendre a la Vespa (Motos Vespa SA) de Madrid, deixant clients importants i diversificats, com Roquet. Res va ser com abans. El coneixement tècnic i de mercat se n’anà amb Climent Valentí i l’empresa es va veure abocada a presentar suspensió de pagaments l’any 1985, amb un passiu de 53 milions de pessetes. La família Oliveras Valentí i alguns treballadors han col·laborat amb el seu testimoni i la cerca de material fotogràfic que il·lustren aquest article.

Fabrica y fundición de Aros i Camisas

pds_51


DOSSIER D’HISTÒRIA [Industrias Metalúrgicas Cleval, S.L.

Jaume Ramió Mas (1931) i Salut Xarles Manera (1936)

Jaume Ramió i Salut Xarles. Foto A.Vila

En Jaume i la Salut hi han viscut sempre al davant de la Cleval, a l’avinguda de França. En Jaume és fill de cal Xato, una masia dalt de la muntanya de sobre el Pla d’en Xuncla, i la Salut de Pont de Molins. Amb disset anys, en Jaume va començar a treballar a SAIPFA i després, l’any 1948, va anar a Cleval del carrer Cerverí i més tard al Pla d’en Xuncla. Hi va treballar fins l’any 1968, quan va canviar per la Nestlé. Casat amb Salut Xarles, el 1961, tenen dos fills, Joan i Narcís. La Salut hi va treballar 12 anys, de 1970 a 1982, netejant els “noios”, els motllos que havien contingut peces. Acostumat a la netedat de la Nestlé, recorda la foneria com una empresa bruta, que traginaven carbó i ferro. Guarda en el jardí de casa seva un gresol que serveix de test. Robert Torrent Guillaumes (1940) i Carme Sitja Xifra (1948)

Robert Torrent i Carme Sitjà. Foto A.Vila

Miquel Oliveras i Rosa Valentí. Foto A.Vila

52_pds

En Robert és d’Amer i la Carme de can Tiranda de Sarrià de Dalt. Es varen casar l’any 1966 i viuen a Medinyà. En Robert va començar a treballar a la Cleval l’any 1971, en el torn de 6 a 2. Quan el vigilant es jubilà li varen oferir de quedar-se a la casa de l’entrada i la família s’hi traslladà amb la seva filla Lurdes. El seu fill Robert és nascut a can Cleval, i el seu padrí fou l’Enric Garriga Alum. La feina d’en Robert era la de treballador a torn i de vigilant. Començava a les cinc del matí per preparar les màquines i havent dinat ja hi tornava a ser. Si a la tarda entrava algun camió també se’n feia càrrec. La Carme també hi treballà, com la Salut, netejant els “noios”. Hi varen estar fins al Nadal de 1984, quan l’empresa tancà. En Robert anà a treballar al camp de Celrà, i la Carme de cuinera al bar de Medinyà. A l’entendre de Robert Torrent, a la mort de Climent Valentí, la direcció no tenia prou coneixement. Es va optar per


DOSSIER D’HISTÒRIA [Industrias Metalúrgicas Cleval, S.L.

deixar clients petits i d’importància com Roquet de Tona per apostar per la Vespa de Madrid, la qual cosa els ofegà en preu i flexibilitat. En Robert recorda altres treballadors també de Sarrià, en Damià Muñoz, en Juli Saubich i en Damià Albarracín. Maria Rosa Valentí Marly (1937) i Miquel Oliveras Bagué (1936)

Material químic

Balances

Fotos cedides família Oliveras Valentí

La Maria Rosa treballà amb el seu pare molts anys, a les oficines del carrer Cerverí, fins que es va casar amb Miquel Oliveras. La família Oliveras era propietària dels Tallers Oliveras, i per aquesta raó en Miquel no va agafar el relleu de direcció a la mort del seu sogre, sinó que l’empresa quedà sota la direcció de la família Garriga. La Ma Rosa recorda els inicis del seu pare com a mecànic i les dificultats lògiques del nou negoci de foneria. Del seu pare comenta que era un gran afeccionat a l’art i anava a les exposicions, així com la coneixença que va fer amb artistes, ja que ocasionalment va fondre peces al local de Sarrià, com les d’en Piculives (Josep Bosch Puey). L’artista Jaume Roca Delpech li va fer una aquarel•la de la fàbrica de Sarrià, l’any 1951 (40 x50) cm. Del taller de Girona recorda l’encarregat Joan Berga, en Ramon Massa, en Pitu Bosch, i l’Esteve Fajula i Serra de Sant Gregori, molt amic del seu pare. L’encarregat de la foneria de Sarrià era en Joan Porcell i el químic Javier Fuertes. La Ma Rosa i en Miquel tenen tres fills, Clara, Anna i Joan Miquel.

Rellotge Cleval Microescopi fotogràfic

Anunci Festa Major 1953

Anunci Festa Major 1983

Anunci Festa Major 1964

La Cleval, va seguir l’evolució del seu temps i del seu creador. El mercat interior espanyol, tancat i autàrquic, fou el nínxol on varen sorgir la major part de les empreses d’aquest país. Malauradament, tot i haver creat producte i tradició, l’empresa no el va sobreviure. Tots els seus treballadors recorden la bonhomia de Climent Valentí, i sobretot el seu coneixement del negoci. n

Clemets carrer Cerveri (canvi de nom)

Factura Cleval a la rectificadora de Josep Sais del 1958

pds_53


OPINIÓ [Catalunya en la cruïlla

CatalUnYa en Una CrUÏlla? Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé Professor de llengua i literatura catalanes

En el moment d’escriure aquestes ratlles crec que Catalunya es troba en una cruïlla de diversos camins difícils de dilucidar. El país -em sembla- es troba certament perplex davant de diverses vies polítiques que es van modelant. És a dir, per una banda, les ciutadanes i ciutadans que tenen la idea que Catalunya ha de seguir formant part de l’Estat espanyol en una línia de mantenir l’statu quo, que es diu; és a dir, els qui creuen que cal deixar el marc jurídic tal com està i seguir amb el marc de referència de la Constitució espanyola de 1978. D’una altra banda, els qui volen seguir pertanyent a l’Estat espanyol però promocionant una sèrie de reformes constitucionals i estatutàries (cosa que ja va intentar el Parlament de Catalunya al 2006) i en tercer lloc, els qui anhelem ja (per cansament o per il·lusió) una Catalunya independent que esdevingui una república dintre de la Unió Europea.

E

n els temps recents que hem viscut, i almenys des de les manifestacions de 2010, sobre el recurs presentat pel PP per a inhabilitar l’Estatut de 2006, des de Catalunya i també des de fora, ha planat la idea que el futur polític havia necessàriament de canviar de tal manera que s’ha vist que el problema que irresolutivament ha preocupat més la governança espanyola ha estat -com de vell antuvi- «la cuestión catalana o el problema catalán». En aquells moments i amb les manifestacions ciutadanes dels onze de setembre que es van succeir respectivament des de la multitudinària manifestació de juliol de 2010, teníem la impressió que sí, que ja n’hi havia prou de tota mena de despropòsits envers Catalunya. Qui subscriu té la idea que sobre Catalunya, la seva economia, les seves institucions, les seves infraestructures, la seva llengua, la seva cultura i sobre altres aspectes s’havien produït i s’han

54_pds

produït, per part de les institucions de l’Estat i del partit en el govern, el PP, un cúmul de despropòsits i menyspreus absolutament antidemocràctics i certament intolerables. Aquest ha estat un sentiment generalitzat. Ho ha estat perquè al país hi ha, en un tant per cent determinat, una «consciència nacional». D’altra banda, avui estem assistint -com tothom ha percebut- a una judicialització insuportable i indignant sobre la legislació catalana, sobre els seus honorables representants i sobre la

nostra sobirania. Aquesta és una qüestió palmària, evident, la qual veu i percep i vol veure aquell qui té una mínima «consciència nacional». El problema que hi ha i hi ha hagut al nostre país des de fa molt temps i que costa molt de modificar malgrat els raonables avenços socials de la llengua, la cultura i els mitjans audiovisuals en català és que hi ha latent un immobilisme atroç respecte a una identificació amb el país, amb la seva llengua i amb les seves tradicions. Sigui com sigui estem en un país lliure i no podem –certament- obligar ningú a sentir segons quins colors. Això és palmari. Comptat i debatut el que deia algú, a Catalunya i arreu dels Països Catalans hom pot viure i expressar-se sempre que vulgui i en tot moment en castellà i no passa res. Hom pot viure en castellà a Catalunya i no passa res. I de fet no té perquè passar res, atès que per algunes ciutadanes i ciutadans que fa anys i panys viuen i han treballat en el nostre país, el seu referent és i


OPINIÓ [Catalunya en la cruïlla

serà sempre Espanya i la llengua espanyola. Se senten i s’han sentit des de Catalunya a dintre d’Espanya, per tant, espanyols a Catalunya. Molt bé, cap problema, la nostra llibertat (la de les catalanes i catalans) eixampla la seva llibertat fins a l’infinit. Som i serem un país d’acollida, de trànsit si es vol... (per mi ja un trànsit pesantívol). Aquesta em sembla la mare dels ous de tot plegat. Malgrat els esforços que s’han fet en educació, en l’ensenyament de la llengua catalana, de la cultura catalana, en el reconeixement genuí de la catalanitat, en la difusió dels mitjans de comunicació, tot això no ha servit perquè un gran nombre de ciutadanes i ciutadans que han tingut la seva vida aquí, s’han desenvolupat i s’hi han guanyat la vida (els joves i tot), no se senten per res identificats o molt poc amb la terra catalana que els ha acollit o els ha vist néixer; en molts casos aquesta corretja de transmissió no ha servit per res. Ja diem, estan en el seu dret. Però aquesta franja de ciutadans que ni ahir ni avui ni en un futur pròxim, ni amb molta formació o amb poca formació s’han identificat o no s’han identificat ni mínimament amb la terra catalana, esdevenen gent que no sumen, ni sumaran ni faran costat als qui voldríem molta més sobirania per al país. El realisme sociològic de la Catalunya contemporània i la d’avui és així. Per tirar endavant un nou procés polític de futur per a Catalunya ens caldria una majoria molt més qualificada atenent respectuosament a la seva «consciència nacional», a un mínim sentiment de pertanyença que en molts casos no existeix. I ja ho sabem, la gent vota... Aquest quasi empat que va suposar el referèndum del 9N no va tenir el pes específic que una majoria

Palau de la Generalitat

pensàvem i desitjàvem. I ja voldríem anar a més... Però avui el realisme polític s’imposa. Sempre he pensat que en el teixit social del país li falta més «consciència nacional», molta més. Em sembla que no és banal el que explico, perquè des de fa més de trenta anys que treballo entre joves i adolescents i en molts casos, malgrat que alguns d’aquests joves, que han assolit la seva educació secundària i fins i tot el seu batxillerat, vibren molt poc per i amb la seva llengua, pel país d’aquí, per les figures i els moments estel·lars de la llengua i la cultura catalanes. Ras i curt no se senten ni volen sentir-se catalans; és més, sovint fan gala del seu "espanyolisme". Molt sovint entre la població jove es dóna -crecuna aculturació preocupant i galopant respecte del que suposa la nació catalana i haver-hi nascut. Per a ells no hi ha «identificació nacional», no els diu res que una estació de metro per exemple es digui Maragall, Verdaguer, Jaume I, Sagrada Família o Pep Ventura; o que un carrer es digui Aribau, Muntaner, Consell de Cent o Ausiàs March o que una universitat catalana s’anomeni Pompeu Fabra, Abat Oliba o

Estatueta de Sant Jordi, S.XV, Palau de la Generalitat

Ramon Llull; la globalització, el desmenjament o la supina ignorància poden més que el substrat cultural identitari de la seva terra nadiua. Què hi farem! Als qui ens dediquem a la docència ja ens dol de fa molt temps que molts joves no els resti ni el mínim de respecte envers una terra que els acull i si tot va bé els atorgarà drets. Naturalment hi ha moltes i honroses excepcions tant individuals com col·lectives. El problema que tenim en l’actualitat (i no és nou) per avançar envers una república catalana de debò amb encaixos sincers i de progrés amb Espanya i

pds_55


OPINIÓ [Catalunya en la cruïlla

Frontal de l’altar romànic de la Seu d’Urgell

Escut de Pere El Cerimoniós

Constitucions Catalanes volum I

amb Europa és el de poder aconseguir una majoria resolutiva. Si no assolim una majoria folgada en el referèndum anunciat, plebiscit que molts volem i desitgem per canviar, per avançar i per posar les coses en clar, el futur de Catalunya quedarà diluït amb el que ja tenim, amb una

política d’anar fent o...ja ho veurem. ¿Seran capaços d’aplicar el codi penal a més diputats i diputades del Parlament de Catalunya? Tanmateix, en el discurs que pretenc, també cal anotar que la “desnacionalització” de Catalunya l’han provocat i la segueixen provocant d’una manera a vegades subtil i molt deliberada algunes formacions polítiques el nom de les quals m’estalviaré (ai, las!, aquells que s’expressen en llengua castellana a la tribuna del Parlament de Catalunya, per exemple). I per descomptat també són molts els mitjans de comunicació d’aquí i de fora del nostre país que, en nom de la democràcia, “desnacionalitzen” tant com poden. Que jo recordi en els primers vint anys de la democràcia, els anys vuitanta i noranta, els oradors del Parlament de Catalunya per respecte al poble de Catalunya s’expressaven sempre en llengua catalana. ¿On s’és vist avui de parlar en castellà a la seu representativa dels catalans? ¿Que ens deixen expressar en llengua catalana al Congreso de los Diputados o al Senado espanyol? Jo em

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

56_pds

pregunto, aquests que s’expressen en llengua no catalana al nostre Parlament, ¿per què ho fan? ¿Per apropar-se millor als seus representants? ¿O per provocar zitzània i menystenir la llengua pròpia del país i així arreplegar vots dels poc convençuts de cap catalanitat? ¿Quin exemple donen d’integració a la nostra comunitat nacional i al respecte degut a la llengua pròpia del país? Crec que és maquiavel·lisme pur que ha brollat a Catalunya d’ençà que formacions polítiques a-catalanistes han desembarcat a la nostra seu parlamentària. Jo crec que per ser diputada o diputat al Parlament de Catalunya caldrien uns mínims coneixements de la nostra història i la nostra identitat nacional i consegüentment una mínima delicadesa, respecte i educació envers la llengua que és –repeteixo!- "pròpia" d’aquesta terra. Anem llestos amb algunes coalicions i amb el que puja! A més, darrerament sembla que en comptes de trobar punts d’acordança hom juga al tremendisme, a fer una mena de zitzània progressiva i malèvola, de voler fer veure aquí i a


OPINIÓ [Catalunya en la cruïlla

l’Estat espanyol que tot el que es genera a Catalunya és de tercera divisió i té poca consistència i importància. S’ha fet el joc brut, ja ho hem vist: “guerra bruta contra els independentistes” (micròfons inclosos), “guerra als secessionistes o separatistes” com diuen ells per presentar-ho amb una semàntica encara més perniciosa i tremebunda. No cal que subratllem aquí qui són els enemics de Catalunya. Sovint els pitjors són la ignorància, la incultura, els gelos i les envegetes improductives. Això barrejat amb certa política fa una mala escudella, inconfusible i empalagosa. Per últim i fent-me ressò analític del que va succeint abans que pugui arribar aquesta convocatòria de democràcia, el referèndum anunciat, cal que totes les

Palau de la Generalitat

formacions polítiques que besllumen la independència del país, hi creuen i tenen arguments sòlids i treballats per fer-nos-ho creure, cal que es mantinguin units i coherents. Per aquest objectiu, a hores d’ara més que mai, cal “unitat d’acció”. Sense una sòlida i coherent “unitat d’ac-

ció” no hi ha ni més progrés ni horitzons polítics assolibles. Ja s’ha dit: “Tots fem falta”. Doncs, som-hi. Les legítimes eleccions han de venir després, però mentrestant, si us plau: sumem esforços! n

Sant Jordi, plaça Sant Jaume

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pds_57


OPINIÓ [clam per un institut: una visió crítica

ClaM Per Un inStitUt: Una ViSiÓ CrÍtiCa Per Roger Casero Gumbau, regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

D

El curs vinent no hi haurà un institut de secundària a Sarrià de Ter; no hi serà el curs vinent i, si fem cas de les declaracions dels director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona, no hi serà en força anys!

avant la contundència de tals declaracions jo em pregunto: ha estat mai prou ferma la voluntat (tècnica i política) del Departament d'Ensenyament de fer un institut a Sarrià de Ter? Des del govern municipal de Sarrià de Ter asseguren que, en algun moment, sí! La possibilitat que a Sarrià de Ter puguem tenir estudis de secundària, com a mínim l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), aquests darrers mesos ha guanyat pes i ha tingut força a nivell local, però sembla que ni una cosa ni l'altra han estat suficients per convèncer el Departament d'Ensenyament. Ja he advertit al títol que la meva serà una visió crítica de l'assumpte, ja que, tot i compartir el destí (un institut a Sarrià de Ter), no tinc clar que el camí traçat i l'estratègia hagin estat les correctes. D'entrada cal dir que com a regidor de l'oposició no he assistit (car no se m'ha convidat a fer-ho) a cap de les reunions que l'equip de govern ha mantingut sobre aquesta qüestió

58_pds

amb l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i d'altres poblacions properes, potencialment interessades també en un futur institut; tampoc a cap de les trobades amb les AMPES de les escoles d'ambdós municipis i, encara menys, a cap reunió o trobada amb els Serveis Territorials d'Ensenyament. Ho esmento no (només) com a queixa formal, sinó sobretot perquè no he estat partícip, ni per assentiment, de l'estratègia marcada en aquestes reunions i fruit d'aquestes reunions, estratègia que malgrat tot he acatat i assumit quan n'he estat informat al Consell Escolar Municipal i als propis plens de l'ajuntament quan he preguntat sobre el tema. Per la informació que, al llarg d'aquests darrers mesos, he demanat i se m'ha donat, sembla que en algun moment des dels Serveis Territorials d'Ensenyament van donar paraula que l'institut es faria, que fins i tot s'havien estat mirant sobre el terreny (ni que sigui sobre plànols) possibles ubicacions de l'institut i dels barracons provisionals. El problema és que tot compromís que

pogués manifestar el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament va ser només oral, i no escrit, tal i com se'ns va explicar en un Consell Escolar Municipal, i ja sabem que les paraules (a vegades fins i tot les escrites; el paper ho aguanta tot!) se les endú el vent! I en política el vent gira a cada moment! Per uns moments semblava que l'institut seria una realitat fins i tot el proper curs, de manera imminent, i aquí potser el govern municipal es va precipitar, allò de vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo matat, o la imprudència de dir blat sense tenirlo al sac i ben lligat... No dubto de la paraula del govern municipal, que assegura que al seu dia, que algun dia des dels Serveis Territorials d'Ensenyament semblava que donaven llum verda a un institut a Sarrià de Ter, però la resposta negativa final d'Ensenyament no presenta cap dubte. Fins i tot semblava que aquest institut podia resoldre un problema de massificació i reubicació d'alumnes de secundària de Girona, però al final Girona i els mateixos Serveis Territorials d'Ensenyament han resolt el problema de Girona dins Girona mateix, fet que no ha afavorit les opcions del possible institut a Sarrià de Ter.


OPINIÓ [clam per un institut: una visió crítica

sions de futur. Ignoro d'altra banda si hi ha hagut reunions o trobades més o menys formals del govern de Sarrià de Ter amb la direcció i els representants de l'AMPA de l'institut. Convé conèixer bé quines són les condicions tècniques (demografia, massificació, ratios...) que permetrien argumentar amb solidesa la necessitat d'un institut; i sobretot cal treballar-ho bé políticament a tots els nivells. Ara s'ha perdut una batalla i si la guerra encara no està perduda, caldrà preparar més bé, millor, la següent! n L’Institut Narcís Xifra

L'estratègia que s'ha seguit ha perseguit bàsicament tres arguments: a Sarrià de Ter ens toca un institut, ja que som l'únic municipi de més de cinc mil habitants que no en té; un institut a Sarrià de Ter estalvia molts diners en transport escolar; un institut a Sarrià de Ter pot ajudar, si no resoldre, el problema de massificació d'alguns instituts de Girona, el de referència (l'IES Narcís Xifra) inclòs. Des de Sarrià de Ter podem carregar-nos de raons (les nostres) per a defensar tècnicament un institut, però d'entrada caldria conèixer bé quines són les condicions que s'haurien de donar, segons el Departament d'Ensenyament, per tal que Sarrià de Ter tingués un institut. Cal tenir present que des de fa tres cursos una població més petita, Sant Gregori, té al propi municipi els estudis d'ESO; fins aleshores els alumnes de Sant Gregori (i els pobles de la vall de Llémena) tenien com a institut de referència el mateix institut que els alumnes de Sarrià de Ter, l'IES Narcís Xifra; fins i tot amb el trasllat de l'IES Carles Rahola al barri de Taialà és evident que aquests darrers anys a Sant Gregori han fet quelcom de diferent que a Sarrià de Ter per tenir la secundària obligatòria al poble. Em sorprèn intuir, quan ho he preguntat, que el govern de Sarrià de Ter no s'hagi interessat pel procés que va fer el de Sant Gregori per tenir, si fa o no fa, el mateix que ara nosaltres tenim. El més còmic és que precisament el fet que l'IES Narcís Xifra s'hagués "alliberat" dels alumnes de Sant Gregori és una circumstància que no juga massa a favor dels nostres interessos, ja que va permetre descongestionar un xic l'IES Narcís Xifra. També em sorprèn que cap representant de l'IES Narcís Xifra hagi assistit al Consell Escolar Municipal de Sarrià de Ter (on se'ls pot convidar) per tal de tractar precisament aquesta qüestió, per tenir també la visió de l'institut de referència, per calibrar fins a quin punt està o no massificat i quines són les seves previ-

pds_59


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

FeStiVal nadal 2016 Comissió de Festes de d’Escola Montserrat

El dia 22, l’últim dia de classe de desembre, i abans de les vacances Nadalenques, es va celebrar el ja tradicional festival de l’Escola Montserrat de Sarrià al pavelló esportiu. Aquest any es va voler fer un recorregut per alguns dels anuncis televisius més coneguts. Així doncs es varen interpretar pels diferents cursos anuncis com el dels torrons de “Suchard”, “El Lobo o el Almendro”, el de “Coca cola” i el de “Unicef”, “Las muñecas de Famosa” o “El gordo de Navidad”. 60_pds


A

mb totes i cadascuna de les actuacions, vam tenir l’oportunitat de viure la màgia de Nadal a partir d’anuncis publicitaris de vells temps i actuals.

A dos quarts de sis els alumnes entraven en un perfecte ordre cadascú per la porta que se li havia assignat. Tots a punt, preparats, disfressats, maquillats, ben guarnits i les famílies a la fila esperant ansiosos per entrar i xalar. Els pares, després de fer una llarga cua per entrar, varen anar prenent possessió dels seus llocs. Pocs minuts després de les sis va començar l’espectacle. La directora de l’escola, Sra. Montse Xandrich, va obrir l’acte saludant i donant la benvinguda a tots el membres de la comunitat educativa. Es van apagar els llums i es van despertar ritmes, cançons, somriures, crits, llàgrimes... Durant uns 50 minuts intensos i sense pausa va anar transcorrent d’un a un la representació per part de tots els grups classe i el seu corresponent anunci nadalenc. Aquest any, a més d’un bon muntatge de so i llum, es va poder gaudir d’una bona visibilitat, gràcies a la col•locació de dues pantalles gegants que varen permetre que tothom en gaudís a la perfecció. També es va poder veure l’esforç i tota la dedicació de la preparació del festival que es va dur a terme a l’escola, a través d’un vídeo sorpresa i molt emotiu. Va ser un gran festival on els protagonistes són dels més petits als més grans de l’escola amb tota la coordinació i les ganes de tota la comunitat educativa: Escola, AMPA, Ajuntament... Què passarà l’any vinent? Ens haurem d’esperar un any per tornar a gaudir i deixar-nos sorprendre pels nostres petits i grans actors. n


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

pds_63


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

64_pds


ESPAI ESCOLAR [Confetti

PaPer de Vàter Mònica Sala Educadora de l’EBM Confetti, aula dels pebrots

A l’aula dels pebrots (aula mixta 12 anys i 2-3 anys) vam oferir una proposta que va agradar molt als infants: jugar amb paper de vàter.

L’

activitat es va fer a l’aula. Prèviament vam endreçar els diferents materials i joguines, també es van arraconar els mobles de manera que ens quedés força espai. Vàrem penjar una corda plena de rotlles de paper de vàter a l’alçada dels nens/es i lliurement vam deixar que juguessin. De seguida alguns infants van començar a estirar el paper, altres al principi només observaven però finalment també van acabar jugant. Es van divertir molt sobretot quan veien que el terra de l’aula anava quedant ple de paper i el rotlles de paper penjats quedaven buits.

pds_65


ESPAI ESCOLAR [Confetti

Després el joc va canviar i el protagonista va ser el paper de terra. S’estiraven, s’enterraven sota el paper i els llençaven paper uns als altres. Els somriures i els xisclets van ser presents durant tot el joc. Cal dir que aquesta proposta l’hem realitzat dues vegades perquè els va encantar i perquè sovint ens trobem que hi ha infants que la primera vegada es mostren més observadors i la segona més participatius. Els objectius que teníem davant d’aquesta activitat és que els nens/es manipulessin lliurement el paper i que sobretot gaudissin de la proposta. n

66_pds


natura

NATURA

ASCENS AL PIC DE POSETS, SEGON PIC MÉS ALT DEL PIRINEU

Posta de sol des del refugi Àngel Orús. Foto de Sílvia Guitart

Grup muntaña Sarrià

Aprofitant que ja havia nevat bastant a finals de novembre, el grup de muntanya de Sarrià va planificar una excursió hivernal al Pirineu Aragonès pel cap de setmana del 10 i 11 de desembre. Es va decidir pujar al Posets, el segon cim més alt del Pirineu després de l'Aneto. En aquesta sortida vam ser vuit fins al refugi Ángel Orús, i set fins al cim: en Marc, la Sílvia, en Gerard, l'Estel, en Lluís, l'Hermes i la Gemma.

pds_67


natura

C

Dent de la Llardana, foto d'Hermes Mallorquín

Canal Fonda. Foto d'Hermes Mallorquín

om que era un cap de setmana del pont, la majoria va sortir del Cau a les 8 del matí i a mig matí, tres ens vam afegir a Benavarri, perquè veníem de Boí i Taüll. Al migdia arribàvem a Eriste, on vam dinar prop del riu Ésera. Era un dia fresc i assolellat, des d'allà encara vèiem poca neu. Tots teníem moltes ganes de començar a caminar, així que tan bon punt vam acabar de dinar, vam agafar els cotxes i vam conduir deu minuts més fins al pàrquing d'Espigantosa (1.550m). Vam organitzar les motxilles, ens vam equipar i cap a les tres de la tarda enfilàvem el camí cap al refugi. Al cap d'uns minuts ens vam trobar dos bascos que baixaven del Posets, ens van dir que calia portejar esquís i raquetes fins al refugi perquè hi havia poca neu, però que una mica més amunt ja en trobaríem prou per poder fer servir el material. A les cinc ja érem al refugi, just per deixar motxilles i veure els colors rosats de la posta de sol rere les muntanyes nevades. El refugi està situat a 2.150 metres, està en molt bones condicions i és molt gran, amb capacitat per a gairebé cent persones. Un cop es va pondre el sol ens vam adonar

68_pds

que malgrat tenir radiadors la calefacció estava parada. Altres excursionistes que ja hi havien fet nit ens van advertir que la nit seria molt freda i que agaféssim alguna manta més. Vam passar la tarda jugant a jocs de taula, explicant-nos històries i rient molt, érem una bona colla i tothom havia vingut a passar-ho bé. El sopar va ser correcte, sopa, peix i unes postres dolces, suficient per agafar forces per a l'endemà. La sobretaula es va allargar fins a quarts de deu, al menjador era l'únic lloc que s'estava calent al refugi i a tothom, una vintena de persones, li feia mandra abandonar-lo, però calia matinar, així que a poc a poc la gent va anar retirant-se als dormitoris. A les 6 ens vam llevar, vam esmorzar sols i, ja quan marxàvem, alguns altres es van anar llevant. Equipats amb grampons i frontals, en fila índia vam començar l'ascensió cap al Posets. Hi havia lluna plena i el reflex a la neu donava molta claror, així que al cap de mitja hora ja vam anar apagant els frontals. Havíem sortit molt d'hora i tot estava ben gelat, però ens esperaven 1.230 metres d'ascens per la neu, i el dia, amb poc més de 9 hores de llum, se'ns podia fer curt. No podíem córrer, però havíem de ser constants

i controlar l'hora d'arribada al pic. Al cap d'una hora avançant en direcció nord-oest, ja sortia el sol i vam poder fer fotos ben boniques amb aquella primera llum del dia. A la vall de la Llardaneta ens vam calçar els esquís i les raquetes i vam seguir l'ascensió, ara amb menys pes a la motxilla i gaudint d'un paisatge d'alta muntanya ben nevat, el dia es presentava ben assolellat. Després d'una breu pausa per picar uns fruits secs, vam introduir-nos per la Canal Fonda, ara ja avançant en direcció nord. A dreta i esquerra vèiem diferents pics d'entre 2.700 i 2.900 metres, com la Tuca Alta. El pendent augmentava i sota els esquís notàvem com la neu s'anava estovant gràcies al Sol. Al cap de tres hores arribàvem al coll de la Dent de la Llardana; la dent és una punta impressionant de 3.045 metres a l'est del coll, i anuncia que el Posets, altrament anomenat Tuca de Llardana, està només 360 metres més amunt. Vam aturar-nos alguns minuts per recuperar l'alè després del fort pendent que acabàvem de pujar i ens vam treure la roba tèrmica, de fet feia tanta calor que alguns es van quedar en màniga curta, i és que el sol apretava fort. Ens vam adonar que estàvem bevent més aigua de l'habitual en una hivernal al


natura

Descens, foto de Gemma Coll Pic Posets o Tuca de la Llardana (3.475m), foto d'Hermes Mallorquín

mes de desembre, era evident que la temperatura era més aviat primaveral i l'estat de la neu també. Vam encarar-nos cap a l'esquena del Posets, teníem el pic allà mateix, però encara necessitaríem una hora per arribar al cim. Ja als últims metres, caminant per la cresta, ens vam adonar que les vistes eren fantàstiques; estàvem envoltats per grans cims i crestes impressionants, el Gran Bachimala, Gourgs Blancs, el Perdiguero al nord, l'Aneto i la Maladeta a l'est. Eren cap a la una i tots teníem molta gana, ens vam fer alguna foto i vam dinar satisfets d'haver fet cim. No podíem entretenir-nos, perquè calia baixar fins al refugi, recuperar el material que havíem deixat i baixar fins al pàrquing, és a dir, ens quedaven uns 1.825 metres de descens. Els qui anàvem amb esquís en faríem més via fins al refugi, però els companys que anaven amb raquetes necessitarien més temps. Ens quedaven unes quatre hores de llum, així que ben aviat ens vam tor-

nar a calçar esquís i raquetes i vam iniciar el descens. Els que anaven amb raquetes desfarien el mateix camí, els qui anàvem amb esquís vam baixar per la gran pala del vessant sud del Posets. Hi havia moltíssima neu i estava en prou bones condicions, una mica humida per les altes temperatures en alguns llocs, però no ens podíem queixar. El descens fins al refugi va ser molt divertit, Sol, calor, molta neu, realment havia valgut la pena portejar el material una mitja hora aquell matí, i un parell d'hores el dia anterior. A la Vall de la Llardaneta vam esperar els companys que anaven amb raquetes i a partir de llavors ens vam anar veient fins que vam arribar al refugi. Un cop allà vam pagar la pernoctació al guarda, vam recollir el material i vam sortir camí cap al pàrquing, eren les quatre de la tarda i ens va anar just, perquè a un quart de sis ja érem a baix, just quan començava a fer-se fosc. Ara sí, l'excursió havia acabat, havíem pujat i havíem baixat. Contents, cansats, vam emprendre el camí de tornada a Sarrià. n


salut Bronqui normal

Emili Marco

L’ASMA

L’asma e ́ s una malaltia respirato ̀ ria frequ ̈ ent tant en nens com en adults. Els bronquis s’inflamen per dintre i no deixen que surti be ́ l’aire. CONCEPTES D’INFLAMACIÓ I OBSTRUCCIÓ La inflamació en l’asma és un engruiximent de les parets bronquials; aquesta inflamació està produïda per l’acció d’unes substàncies conegudes com a mediadors químics de l’asma (prostaglandines, leucotriens, citocines, histamina, etc.). Aquestes substàncies les fabriquen les cèl·lules inflamatòries, fonamentalment un tipus de glòbul blanc que es diu eosinòfil, que, en col·laboració amb altres glòbuls blancs (limfòcits i mastòcits), les dipositen als bronquis i els lesionen. L’obstrucció es deu a la hiperreactivitat (activitat exagerada) bronquial que provoca una contracció de la musculatura llisa (broncospasme), un edema a la paret bronquial i un augment de la secreció. Aquesta obstrucció és reversible després de l’administració d’un agonista adrenèrgic-beta. La inflamació i l’obstrucció fan que els esmentats conductes s'estrenyin i secretin més moc, cosa que produeix: • Tos • Dificultat per respirar o sensació de falta d'aire • Sibilàncies (xiulet que sona en respirar dins del pit) • Sensació de pressió al pit Els símptomes poden aparèixer

70_pds

únicament quan es desencadena una crisi després del contacte amb un estímul; la resta del temps la respiració pot ser totalment normal. Solen aparèixer més a la nit que al matí, empitjorar amb l'exercici i poden presentar-se també en altres familiars. En ocasions s'associen a altres malalties per al·lèrgies (èczema, febre del fenc, etc.). PER QUÈ APAREIX? (FACTORS DE RISC I DESENCADENANTS) Factors del pacient GENèTICA: existeixen evidències que permeten afirmar que l’asma està determinat genèticament, però desconeixem quines són les alteracions genètiques precises que confereixen la susceptibilitat a patir asma. ATòPIA: l’atòpia és la tendència hereditària a desenvolupar reaccions al·lèrgiques immediates a causa de la presència d’un anticòs (dermatitis atòpica, rinitis vasomotora). Constitueix el principal factor de risc per al desenvolupament de l’asma en individus predisposats. Factors mediambientals Són molts els factors mediambientals que poden influir sobre la susceptibilitat a desenvolupar asma en individus predisposats i/o actuar com a factors desencadenants.

Bronqui inflamat

AL·LèRGENS. L’exposició a un al·lergen en individus sensibilitzats és un factor desencadenant principal de crisis d’asma i contribueix a la persistència dels símptomes en infants que ja tenen asma. S’ha comprovat que existeix una millora clínica i funcional de l’asma si s’aconsegueix eliminar l’exposició a l’al·lergen causant. L’al·lèrgia i l’asma es desenvolupen per vies diferents. Els al·lèrgens més habituals són els àcars, els epitelis dels animals, les espores de fongs, els pòl·lens i els al·lèrgens ocupacionals. Infecció respiratòria FUM DEL TABAC. El fum del tabac és l'irritant domèstic més important. La seva inhalació, com a fumador actiu o passiu, pot empitjorar els símptomes d’asma. Sabem que fumar durant l’embaràs pot provocar una reducció de la funció pulmonar de l’infant, que incrementa la susceptibilitat de sibilàncies en els primers anys. Desencadenants EXERCICI FíSIC. És el desencadenant més comú dels episodis breus d'asma. Consisteix en l'obstrucció aguda i transitòria del flux aeri després de la realització d'una activitat física intensa i prolongada. CONTAMINACIó AMBIENTAL. Les ciutats amb índexs elevats de contaminació indueixen un major deteriorament de la funció pulmonar, hiperreactivitat bronquial, major necessitat de medicació i visites als serveis d'urgències.


Contaminants domèstics Cuines de gas natural o propà, així com fum de combustió de llenya, querosè o carbó vegetal són l'origen de partícules d'òxids respirables que poden ocasionar crisis d'asma. L'ús d'esprais i les olors fortes (ambientadors, perfums, productes de neteja o insecticides, pintures volàtils, etc.) poden precipitar reaguditzacions. La decoració d'interiors amb catifes, el mobiliari amb entapissaments i els matalassos afavoreixen el creixement dels àcars. CANVIS CLIMÀTICS: les condicions atmosfèriques adverses, com ara les gelades (aire fred), la humitat alta o els episodis aguts de contaminació associada amb determinades situacions climàtiques s'han relacionat amb exacerbacions de l'asma. FACTORS EMOCIONALS: el riure, el plor, l'enuig o la por poden produir hiperventilació i hipocapnia (disminució del CO2) i, secundàriament, desencadenar una crisi d'asma. MALALTIES ASSOCIADES: l'asma s'associa freqüentment amb rinitis perenne o estacional i amb sinusitis. Estudis recents mantenen que la inflamació de les vies aèries superiors pot contribuir a la hiperreactivitat bronquial i als símptomes de l'asma [4]. COM ES DIAGNOSTICA? El diagnòstic es fa a partir de la història clínica del pacient, els seus sí́mptomes i l’estudi del funcionament dels bronquis amb una prova anomenada espirometria. De vegades es fan proves cutànies si se sospita una al·lèrgia. Per al seguiment de la malaltia es pot utilitzar el mesurador del flux espiratori màxim (MFEM).

mar els bronquis són els corticosesteroides (coneguts com a “cortisona”), que són molt importants com a tractament de manteniment de la malaltia. Per via inhalada la medicació arriba directament als pulmons, l’efecte és mé́s rà̀pid i els efectes secundaris són mínims. ELS TRACTAMENTS MÉS COMUNS INCLOUEN: 1. Inhaladors que eviten que les vies respiratòries s'estrenyin quan apareix la crisi (broncodilatadors). Són els anomenats broncodilatadors agonistes β2 d'acció curta i s'usen quan ha aparegut la crisi per tallar els símptomes. 2. Inhaladors que eviten l'aparició de la inflamació (corticoides). S'usen diàriament de manera preventiva per evitar que es produeixi inflamació. 3. En casos severs o quan no es controlin els símptomes es poden utilitzar altres medicacions (broncodilatadors d'acció llarga que sempre han d'anar associats a un corticoide inhalat, corticoides orals, teofil·lina, etc...). Els inhaladors són dispositius que contenen la medicació que vostè ha de prendre. Un ús correcte dels esmentats dispositius és fonamental perquè la medicació faci el seu efecte. Revisi amb la seva infermera a l'ambulatori la tècnica per usar l’inhalador i asseguri's de saber usar-lo correctament. L'objectiu del tractament de l'asma és que no hi hagi símptomes. Si amb la seva medicació continua presentant símptomes o crisi acudeixi al seu metge de capçalera per reavaluar el tractament, no esperi al control que, si tot va bé, es realitzarà una vegada a l'any.

No hi ha un sistema d’inhalació millor que un altre, s’ha de triar el que li sigui més fàcil i pràctic. De vegades cal un tractament amb pastilles durant alguns dies i sota supervisió mè̀dica. Demani al seu metge de famí́lia un pla d’acció individualitzat per escrit on consti quin tractament ha de fer de manteniment i què fer en cas de presentar un empitjorament dels símptomes (crisis d’asma). ALTRES MESURES És molt important no fumar i evitar l’exposició al fum d’altres fumadors. Eviti l’exposició a la pols de dins de casa i altres irritants: insecticides, pintures, colònies, fums, aire fred, etc. Es recomana no tenir animals domèstics amb pèl o plomes a casa (gossos, gats, conills, hàmsters, ocells...). Es desaconsellen els humidificadors ja que poden afavorir el creixement de fongs i àcars. Faci exercici o algun esport. Les persones amb asma poden fer les mateixes activitats i esports que la resta. De vegades pot necessitar prendre tractament inhalat abans de l’exercici. QUÈ PUC FER A CASA SI EMPITJORO? Si té una crisi: nota que s’ofega parlant o en repòs, o respira més de pressa del que és habitual ha d’utilitzar el broncodilatador inhalat que li han donat per quan estigui pitjor. Si disposa d’un pla d’acció individualitzat ha de seguir-ne les instruccions. En cas de dubte o si no millora, consulti els serveis sanitaris indicats (metge o infermera de referència, servei d’urgències...).n

TÉ TRACTAMENT, L’ASMA? L’asma és una malaltia crònica, però amb els tractaments actuals es poden controlar molt bé els símptomes. La medicació manté́ la seva efectivitat encara que es faci servir de forma continuada i no crea addicció. Els millors fàrmacs per desinfla-

pds_71


viatges UN VIATGE AL COR D’EUROPA. BrATISLAvA, vIENA, BuDAPEST Àngel Garcia

El soldat Schvejk, present a Eslovàquia

Sortim de Barcelona cap a Viena, que està a només un parell d’hores en avió, i allà ens espera un cotxe que ens du en un salt fins a Bratislava, capital d’Eslovàquia i ara també capital temporal del Consell de la Unió Europea. 72_pds


B

ratislava, situada als peus dels Càrpats, és una ciutat petita amb un centre històric molt bonic, amb campanars punxeguts i edificis clàssics molt ben conservats. Voltem per la Porta de Sant Miquel, la Catedral, l’Ajuntament vell i alguns altres edificis tots ells magnífics. Algunes estàtues decoren el centre: una parella de ballarins amb xanques, un pierrot maquillant-se per actuar, un paparazzi en una cantonada o la més coneguda de totes i retratada fins a la sacietat és la d’un obrer (potser un bomber?) que surt d’una claveguera i que amb el seu somriure sorneguer sembla mirar les cuixes de les noies que passen... Visitem el Castell de Bratislava situat dalt d’un turonet que domina tota la ciutat banyada pel Danubi. És un castell de planta quadrada, de parets blanques amb quatre torres i teulades vermelles, des d’on es pot veure una àmplia panoràmica de la ciutat. Actualment acull el Parlament i el Museu d’Història. Donem una volta per la ciutat i ens crida l’atenció l’Església Blava, una petita i bonica església d’estil modernista que no desentonaria amb les obres de Gaudí o Puig i Cadafalch al costat d’una escola també de façana modernista. El Castell de Devin és als afores de la ciutat en la confluència del Danubi amb el Moràvia que conforma la frontera natural amb Àustria. El castell està mig enrunat i enfilat dalt d’un penya-segat i als seus peus hi ha un monument que recorda els qui en altres èpoques intentaren travessar la frontera. L’endemà fem una excursió per l’interior d’Eslovàquia fent parada a Castà, on hi ha el Cerveny Kamen o Castell Vermell que no és vermell però es diu així per la pedra amb què fou construït, que és (escassament) roja. Situat al mig dels Càrpats avui

Castell de Bratislava

és un museu de mobles antics i forma part del Museu Nacional d’Eslovàquia. (L’idioma és maleïdament enrevessat i cal tirar mà del rovellat i mal après anglès, que aquí tothom parla, per mig sortir-se’n). Continuem ruta fins a Smolenice, on s’aixeca un esplèndid castell enmig d’un bonic parc dalt d’un turonet. Original del segle XV fou reconstruït al segle XIX i conserva només de l’original una magnífica torre pentagonal des d’on hi ha una bonica vista. Actualment és la seu de l’Acadèmia de Ciències i està habilitat per fer-hi congressos. L’Església Blava Seguim fins a Trencín, on un imponent dels pocs poblets que trobem a la castell situat dalt d’una roca al bell riba, fins arribar a Viena. mig de la ciutat, domina tot el paiViena, el seu centre, és una ciusatge. Data dels segles XIII i XIV, tot tat desbordant. Qualsevol edifici és i que la seva història es remunta als un palau; qualsevol palau és un romans. Una robusta torre quadrada excés. Passegem amunt i avall central li dóna un aire majestuós. veient tots els palaus possibles: el Un vaixell ens acosta a Viena. La de Hofburg, avui palau presidencial, barcassa solca les aigües del Danu- l’òpera, la Biblioteca, el Teatre, l’Abi, que en contra del que diu el vals, juntament, el Parlament, la Catedral, de blau no en té res, a bon ritme i i ens empetitim davant de cada gaudim del paisatge i de les vistes monument.

pds_73


viatges

El Palau de Schonbrunn a Viena

Homenatge a Strauss

Ens adrecem al Palau de Schonbrunn o de Sissí (tot i que fou l’Arxiduquessa Maria Teresa qui el converteix en palau reial) i entrem per un lateral. Quan accedim a la façana posterior del palau, de quasi 200 m d’amplada, davant nostre s’estén un grandiós jardí de 24.000 m2. Al mig, la Font de Neptú i des d’allà unes àmplies escales pugen fins la glorieta que domina el turonet. La vista des d’aquest punt de tot el jardí, del palau i de la ciutat és esplèndida, la sensació és d’excés: per què voldrien un palau amb més de mil habitacions, 24.000 m2 de jardí o 2 Km2 de parc?

74_pds

Voltant el jardí s’estén aquest parc on hi ha també unes suposades ruïnes romanes. Tot i que fa força calor, s’agraeix passejar una estona sota l’ombra de l’abundant arbreda. Deixant els excessos imperials ens adrecem al Stadt Park, un dels parcs més antic de Viena travessat pel riu Wien, on una estàtua daurada, de dubtós bon gust i punt de foto obligada, ret homenatge al compositor i violinista Johann Strauss fill. Passegem amunt i avall gaudint de la seva varietat de flora i ens acostem finalment al Palau de Belvedere, on s’exposa l’obra pictòrica de Gustav Klimt (1862-1918). Construït al segle XVIII per Eugeni de Savoia, és un edifici impressionant (com tots) amb estàtues a cada columna davant del qual s’estén un ampli jardí amb un llac central que no podem gaudir perquè un inesperat ruixat d’estiu ens obliga a aixoplugar-nos. L’òpera, una de les més prestigioses del món (a les portes de la qual proliferen personatges disfressats de Mozart que venen entrades pels diferents concerts de música clàssica que es fan a la ciutat), és un palau d’estil renaixentista que data del segle XIX però fou destruït quasi

totalment durant la segona guerra mundial, restant només dempeus les façanes i una part de l’entrada. El gruix del palau fou reconstruït als anys 50 del segle XX amb un aforament de prop de 2.500 persones. La guia ens porta per la llotja reial, l’escenari, un dels més grans en el seu àmbit, i la platea, on ens explica entre altres coses que les entrades del galliner es venen a només 3€, i que es representen unes 300 funcions d’òpera o ballet a l’any. (El Liceu de Barcelona n’hauria de prendre nota d’aquests preus populars). Prestigiosos directors la van dirigir, com Stravinsky, Bernstein, Zubin Mehta o Von Karajan, entre d’altres. Seguim voltant per palaus i jardins i ens aturem al Volksgarten, que traduït voldria dir Jardí del Poble i que alberga una de les rosaledes més importants d’Europa. 3.000 rosers de més de 400 varietats guarneixen aquest jardí, la majoria d’elles apadrinades per particulars com a homenatge a familiars o persones estimades ja mortes. Una iniciativa singular i bonica. A un parell d’hores per autopista hi ha Budapest. La primera impressió de la ciutat, magnífica i monumen-


viatges tal, és la d’una ciutat deixada, que bruteja una mica i amb molts indigents pels racons i bancs del carrer. El Danubi parteix la ciutat en dos: a l’esquerra del riu, Pest i a la dreta enfilat dalt d’un turonet, Buda. Ens acostem a aquesta part de la ciutat on hi ha l’església de Nostra Senyora coneguda com l’Església de Maties. És un imponent edifici gòtic amb les teulades de ceràmica de colors marró i ocre. A l’interior, que conté frescos i bonics vitralls, s’hi fan concerts per la bona acústica que té. El Bastió dels Pescadors (dit així perquè des d’aquest punt els pescadors es defensaven de la ciutat a l’edat mitjana) és un conjunt d’edificacions neogòtiques de les acaballes del segle XIX. Consta de set torres que representen les set tribus magiars fundadores del país. És un indret magnífic, de gran bellesa i des d’on hi ha unes precioses vistes de la ciutat Pest amb l’esplèndid Parlament en primer terme. El Castell de Buda, o Palau reial, és un monumental edifici que data del segle XIV, reconstruït i remodelat en multitud d’ocasions, l’última d’elles a finals del XIX. Al 1945, però, el setge rus a les forces de l’Eix, deixaria el castell en runes, que seria altre cop reconstruït. Destaca la seva enorme cúpula rodona de color verdós. Anem a veure l’Estàtua de la Llibertat, també a Buda. Abans havia estat el monument als soldats soviètics que els van alliberar del feixisme, però el record del comunisme s’ha esborrat dràsticament de la ciutat. La llegenda que hi havia al peu del monument, un nen que sosté una fulla de palmera, deia: A la memòria dels herois soviètics alliberadors. Agraït el poble hongarès. En l’actualitat hi diu: A la memòria de tots aquells que sacrificaren les seves vides per la independència, la llibertat i la prosperitat d’Hongria. Una “lleu” diferència...

Vestíbul de l’Òpera de Viena

Bastió de Pescadors de Budapest

Ens atansem fins al Parlament, un dels edificis més emblemàtics de Budapest. És una construcció gòtica espectacular de finals del segle XIX. La façana sobre el Danubi té una longitud de prop de 300 m i la seva cúpula vermellosa s’aixeca fins als 100 m. Alberga també la seu del Primer Ministre i la del President de la República. Pels carrers del voltant abunden grans i bonics edificis, alguns d’ells d’estructura modernista. A mesura que ens allunyem del centre els edificis es van deteriorant. És comú veure grans palaus al costat de cases sense reformar que quasi cauen a trossos. Al peu del Parla-

ment, a tocar del Danubi, hi ha un modest homenatge a l’holocaust. Es tracta d’una seixantena de sabates de ferro sobre un petit mur de formigó en honor als jueus que foren afusellats i llançats al riu per grups feixistes. L’òpera, més petita que la de Viena per imperatiu de l’emperador, també és molt més bonica que aquella. S’ha de tenir en compte que la de Viena fou destruïda a la segona guerra mundial i aquesta no. El guia, que parla passablement l’espanyol, ens explica, amb un deix de suficiència, que a la llotja reial durant l’època comunista només hi accedia el

pds_75


viatges

El Parlament de Budapest

Homenatge a l’holocaust

76_pds

secretari del partit, el president de la república o el primer ministre. En l’actualitat l’accés està restringit al president del Parlament, el primer ministre i el president de la República. Canvien els temps, però... La plaça dels Herois, envoltada per dos edificis importants, el Museu de Belles Arts i el Palau de les Arts, té al mig un obelisc i al seu darrera una mena de columnata on hi ha representades les set tribus fundadores d’Hongria. Passegem per l’extens Parc de la Ciutat que hi ha al darrera, molt estimat pels habitants de Budapest, magnífic i molt ben cuidat. Allà hi ha també el balneari Szechenyi, un dels abundants banys de la ciutat i el castell Vajdahunyad. Hi ha també un gran llac central on s’hi pot llogar uns

singulars patins aquàtics amb forma de cotxe i que a l’hivern es converteix en una popular pista de patinatge sobre gel. Les restes de les escultures de l’època comunista han estat retirades de la ciutat i s’agrupen en un parc anomenat Memento situat a uns 13 Km del centre sense cap tipus de senyalització per arribar-hi. És un petit i patètic parc on quasi s’amunteguen les estàtues d’estil clarament soviètic. A l’entrada, on una senyora probablement d’aquella època ens cobra l’equivalent a 5€, hi ha un pòster que, emulant la gira dels tres tenors, diu: The 3 Terrors, amb una foto de Lenin, Stalin i Mao. (Sense comentaris). I amb aquesta estrafolària visita s’acaba la nostra curta estada al cor de la vella Europa.n


viatges ELS "MOTERUS"

Pels que no ens coneixeu, organitzem sortides en grup i tothom hi és benvingut; ja fa uns deu anys que preparem rutes per gaudir de la moto tot buscant carreteres, visites culturals i un bon dinar. El diumenge 18 de desembre passat vàrem organitzar una sortida per l'Alt Empordà.

D

esprés d'un bon esmorzar a Calabuig (Bàscara), continuàrem la ruta per Vilaür, Arenys d'Empordà, Garrigàs, Tonyà, el Far d'Empordà, Vila-sacra, Vilanova de la Muga i Peralada per a arribar a les instal·lacions de Masetplana de Garriguella.

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

Jordi Costa i Josep Llach

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pds_77


TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

Trull de Masetplana de Garriguella

La visita va coincidir dins la temporada de recollida de l'oliva, que va de novembre a gener, i al molí s'hi fa una demostració de com es premsava l'oliva fa més de 100 anys amb una premsa antiga restaurada. Així doncs, a més de l'audiovisual sobre la collita i el tractament de l'oliva per a obtenir l'oli, enmig del brogit de les màquines a ple rendiment, vàrem gaudir d'una premsada d'oli en directe i del seu corresponent tast amb pa, sucre i cacau. Per dinar no ens va fer falta conduir gaire perquè, a Garriguella

mateix, la Penya Blaugrana organitzava una arrossada solidària per la Marató i ens varen acollir amb els braços oberts. Una part del tiquet que pagàvem anava directament com a donatiu i a més sortejaven una vintena de lots amb productes cedits pels comerços locals, destinant tota la recaptació a la causa benèfica. No delatarem el guanyador del lot especial, però sí que us podem dir que va caldre l'ajut del vehicle de suport que ens acompanyava per poder carregar tot el premi. A la tarda, vàrem seguir una mica

més de ruta i per tornar a Sarrià voltàrem per Vilamaniscle, Rabós, Mollet de Peralada i davant el monestir de Vilabertran per enfilar ja la NII a Figueres sense la companyia del sol. Aquest, abans de deixar-nos, ens va oferir un bonic capvespre damunt la moto entre els camps d'oliveres i vinyes. Dels vinyers que vàrem travessar, alguns encara aguantaven les fulles grogues, altres ja hi havien renunciat i la resta ja estaven podats per passar l’hivern que trucava a la porta. Ara ja toca pensar en la propera sortida. Salut i ràfegues. n

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat 78_pds


esport 17è CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER Sarrià de Ter va celebrar el passat 16 de setembre el 17è Critèrium Esportiu al Pavelló Municipal. Es va realitzar la tradicional desfilada de clubs i presentació, i es va fer el lliurament dels trofeus esportius. Els grups de funky i gimnàstica rítmica van ser aquesta vegada els encarregats de fer una petita exhibició al llarg de la cerimònia.

Foto: Quim Llunell

pds_79


ESPORTS [17è Criterium

80_pds

Foto: Quim Llunell


ESPORTS

2a SANT SILVESTRE SARRIANENCA

E

l passat 18 de desembre el nostre municipi va acollir la Segona Sant Silvestre, organitzada novament pels amics de Sarrià Solidari. En aquesta ocasió els beneficis de la prova van anar destinats a la lluita contra el Càncer, mitjançant l'associació Oncolliga. Tot el que es va recaptar en aquesta cursa va anar a parar a la inscripció de l'equip de Sarrià Solidari a les proves de l'Oncotrail i l'Oncobike del 2017. La prova va ser a les 11 del matí amb el mateix lloc de sortida i arribada, davant del Bar Can Dani (c/ Joan Fuster i Ortells). La inscripció costava 10 € si es feia per internet i incloïa una samarreta de regal. Tots els menors d’11 anys van poder fer una cursa més curta amb inscripció gratuïta el mateix dia de la prova. Albert Lopez (16'04") guanyador de la Sant Silvestre Sarrianenca. Dolors Ramirez (21'36") primera noia en creuar l'arribada de la Sant Silvestre Sarrianenca.n

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pds_81


ues

ESPORTS

LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ-ESCOLA DOMENY ARRIBA A LA FINAL DEL TORNEIG DE NADAL ALEVÍ DEL FC BARCELONA

A

quest Nadal, l’equip aleví de l’Escola Domeny juntament amb l’equip aleví de la Unió Esportiva Sarrià es van unir per crear un poderós equip aleví, capaç d’arribar a la final del torneig que organitzava el FC Barcelona. El torneig, que només va durar un dia, va comptar amb la participació de més de 30 equips de tot Catalunya. La Ciutat Esportiva Joan Gamper es va fer petita davant l’arribada de tants jugadors i aficionats a l’handbol. L’equip de la Unió Esportiva Sarrià-Domeny, sense arronsar-se davant d’equips més consolidats, va plantar cara als equips de la primera fase del torneig, van acabar com a primers de grup i amb molta diferència respecte al segon classificat.

Guillem Torres i Arnau Rovira donant instruccions als seus jugadors

A la represa del torneig i després d’agafar forces amb un bon dinar, es van iniciar els vuitens de final i els quarts de final. Els nois dels tècnics Guillem Torres i Arnau Rovira van seguir mostrant un alt nivell en tot moment, no es van deixar sorprendre per cap equip rival i van arribar invictes a la semifinal. Aquesta, contra La Roca, va ser molt vibrant, jugant de tu a tu tot el partit. Segurament les rotacions de banqueta van fer que els sarrianencs s’emportessin la victòria, no sense patir, als últims instants tot i que La Roca va tenir una última ocasió per empatar el partit amb el temps finalitzat. Ja us podeu imaginar l’ambient que es va crear. Malgrat això, la final va tenir un clar vencedor, el BM Granollers. La UES-Domeny no va aconseguir entrar al partit en cap moment i el Granollers, un equip molt més treballat, es va emportar la final sense contemplacions. En acabar l’encontre, els jugadors de Sarrià i Domeny no es van lamentar de la derrota, al contrari, estaven molt contents i satisfets de tot l’esforç que havien realitzat al llarg del torneig i sabien que només els quedava una opció: seguir treballant per millorar a cada entrenament per poder plantar cara l’any que ve. Felicitats, nois!

82_pds

Els alevins marxant cap als vestidors després d’un partit

Celebració d’una meritòria 2a posició al Torneig de Nadal del FC Barcelona


ESPORT [UES

UN NOU EQUIP A LA UES, EL CADET FEMENÍ

L’equip cadet femení de la UES

V

a ser a la temporada 2011-2012 que la Unió Esportiva Sarrià va iniciar el projecte d'ampliar la família esportiva del club amb la creació d’un equip femení en categoria sènior. Aquesta temporada, la 2016-2017, s’ha seguit ampliant el projecte amb la creació d'un equip en categoria cadet. Tot i que la base de l'equip són les jugadores en edat cadet, cal esmentar que dins del grup també hi ha algunes jugadores en edat infantil i juvenil. El projecte es va iniciar el mes de setembre i va consistir en la realització d’entrenaments per formar-se, aprendre i anar consolidant l’esport per tal de participar al campionat de 1ª Catalana. Des d’un primer moment els objectius no han estat ni els resultats, ni competir en el sentit més estricte de la paraula, sinó que la principal fita d'aquesta primera temporada és la formació esportiva i poder

encarar el futur amb una base femenina consolidada dins el club. L'equip ha començat amb 18 integrants que, cada dimecres i divendres a la tarda, estan convocades al pavelló de la UES i Municipal de Sarrià de Ter per realitzar les sessions pertinents sota les ordres d’en Martí Bofill i el seu ajudant Aleix Biosca.

pds_83


ESPORT [UES

L’entrenador Martí Bofill parlant amb les seves jugadores en un temps mort d’un partit

84_pds

En el que portem de temporada, aproximadament mig any, les noies de Sarrià de Ter juntament amb les companyes dels pobles veïns com Medinyà, Cervià de Ter, Girona ciutat i fins i tot Roses, han format un grup molt cohesionat i implicat al club, ja que quan hi ha partits al pavelló de la UES, no fallen mai. Cal esmentar que algunes jugadores del cadet han participat en alguns entrenaments amb l’equip sènior. Mitjançant la competició de lliga, cada cap de setmana les noies han anat coneixent les fases i dinàmiques del partit, els valors per poder competir i, sobretot, seguir podent aprofundir en situacions reals que es plantegen partit a partit i que són més difícils de trobar en sessions preparatòries. Amb el que porten de jornades disputades s’han pogut veure partits on els resultats han estat satisfactoris, amb victòries i derrotes però podent competir cara a cara amb equips ja més consolidats. Tot i que l'objectiu principal de l'equip és l’aprenentatge i la formació esportiva i personal, s’entreveu un futur molt pro-


ESPORT [UES

Esportivitat per davant de tot

metedor en aquestes noies i de retruc, per la base femenina de la Unió Esportiva Sarrià. Tant de bo aquesta fornada tingui continuïtat i fins i tot es pugui anar ampliant amb algun equip més, sobretot a les edats més petites. Així doncs, l'handbol femení té un enclavament clau a les comar-

ques gironines, concretament a Sarrià de Ter, on a part dels èxits esportius aconseguits per l’equip sènior femení també cal fer esment al nou equip de base en categoria cadet, que fa preveure un futur esperançador per a l’handbol femení i, sobretot, per a l’handbol a Sarrià de Ter.n

Fotos: Jordi Rispau

pds_85


The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Desconfia dels qui no riuen mai: no són persones serioses.

Editorial

Europa es mira de reüll en Trump, però es gira d’esquena i xiula mirant el Brexit per la window, mentre al pati del darrere el turc fa una escabetxina de mil dimonis i al centre creix l’ultradreta sense cap mena de vergonya. Oh, Europa! Me la imaginava més gran.

científiques en properes edicions d’aquest apassionant espai de Ciència recreativa. Eduard Polset, TSN, Cientific.

Santes Pasqües

Es confirmen els esforços del Gobienno de Mariano per iniciar plans de diàleg amb el Govern de la Genialitat. A més d’establir un despatx a Barcelona per a la vicepresidenta SSdS, de moment han començat per dialogar amb els jutges perquè suspenguin tot el que puguin. Ho veieu com sí que dialoguen? Els de l’altra banda s’han posat a esparracar i cremar fotos. Embolica que fa fort! Si és que són com criatures... Carles Puigdevall, TSN, Barcelona.

Ah! Els àpats de Nadal! Quins moments tan entranyables! Barallar-se amb els cunyats, discutir-se amb els germans, esgargamellar-se com si ens hi anés la vida en una cosa que ni ens va ni ens ve, defensar el Barça fins a la mort davant el cosí de Saragossa que per dur la contrària s’ha fet del Madrid, i finalment donar pas al tema estrella: el procés, tot rosegant una neula tova i xarrupant cava reescalfat. Des d’aquí proposem que St. Jordi, St. Joan i la Diada siguin dies d’àpats familiars obligatoris. I que els productors de cava incloguin a l’etiqueta temes de debat, que bàsicament sempre serien dos: futbol i política. Tot sigui perquè no decaiguin les tradicions més nostrades. Pere Nadal, TSN, Sarrià del Mig.

Sabíeu que el nom de Girona no prové del llatí Gerunda sinó d’una trona giratòria que feia servir el bisbe a l’edat mitjana per fer els seus sermons i que li deien “la girona”? Sabíeu que fa dos mil anys a Banyoles van trobar un jaciment d’estany que va donar nom a la comarca del Pla de l’Estany? Aquestes i més novetats

Ara que tots els partits s’estan refundant, proposem alguns noms que s’ajustin a la realitat actual. PSEA, Partit Socialista Eppañol Andalús; PQAEDC, Partit Que Abans Es Deia Convergència; PPNP, Podem Però No Podem; PPNF, Partit Popular Neo Fatxa; CUPTF, Continuarem Urticant el Poder Trencant Fotos; EPSC, Esquerra Però Segons Com. I

Sam Enfot,TSN, Redactor en cap.

El Prussés

Ciència recreativa

86_pds

Nomenclàtor

Juli Cèsar

finalment CSQPECP, Catalunya Sí Que es Pot En Comú Podem, el de l’Ada, que el deixarem igual perquè aquests ja el tenen prou enrevessat. De res. Pau Gimferrer, TSN, Filòleg.

La Reivindicació

Proliferen arreu del territori els actes de rebuig i les actuacions per eliminar els símbols feixistes, tret d’aquí, on, els uns pels altres, a ningú no sembla molestar que l’àguila feixista continuï presidint impertinent i altiva el pont que uneix Sarrià i Girona. Però els qui tenim raó també tenim paciència i sabem que tard o d’hora algú ens escoltarà i ens la donarà i, per fi, la gallina deixarà d’importunar en el pont i acabarà en un museu o allà on hauria d’estar: a la cassola!


Parlem de Sarrià 96  

Revista Parlem de Sarrià, número 96 – Troba tots els exemplars online a parlemdesarria.org

Advertisement