Rodríguez Cabanach, Pau (2022) "El Cos de Carrabiners: un cos armat singular i efímer", Ab Origine Magazine, Curiositats (11 Abril) [en línia]. El Cos de Carrabiners: un cos armat singular i efímer “Mi soberana consideración se ha fijado muchas veces sobre los medios que pudieran impedir la escandalosa extensión del contrabando, que la inmoralidad de los tiempos ha ensanchado con evidente impudencia en mengua de las costumbres y menosprecio de las leyes.” Així comença el Reial Decret, de 9 de març de 1829, que dóna llum al Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras. Aquest cos militar va operar a Espanya fins al 1940 i la seva tasca consistia a lluitar contra el contraban i el frau fiscal, alternant dita funció amb l’ordre públic i el control de les fronteres i les costes. Tant la seva naturalesa com el seu esdevenir històric són alhora singulars com desconeguts entre la historiografia i la societat. Podríem remuntar els orígens d’aquest cos armat en la Brigada de Carabineros Reales, unitat de cavalleria creada el 1732 a la Castellania d’Amposta. Aquesta estava constituïda pels millors tiradors de cada regiment de cavalleria, que rebien el nom de carrabiners per l’arma que utilitzaven, la carrabina. Tanmateix, l’any 1770 el cos presenta un gir en les seves funcions, dotant-se de major autonomia i exercint tasques d’ordre públic i de lluita contra el contraban i la malversació de la Reial Hisenda. La brigada, que acabarà integrant-se a la Casa Reial, es va dissoldre el 1823. La inflexió de la Guerra del Francès (1808-1814) i la desastrosa experiència en la canalització d’ingressos per a la Corona fruit del contraban i el frau durant el conflicte, esperonaren la necessitat de reprimir aquestes dinàmiques socioeconòmiques i homologar un sistema d’ingressos segur; necessitat justificada en el futur Estat liberal, encara a les beceroles. Recollint les funcions fiscals, l’arma de tir emprada i en conseqüència el nom dels extints Carabineros Reales, el 1829 naixeria el Cos de Carrabiners. La seva fundació la devem a tres personatges: El banquer Gaspar de Remisa, que incentivà el projecte de creació del cos al ministre d’Hisenda López Ballesteros, que alhora encarregà l’organització del cos al Marquès de Rodil. Vista la naturalesa del cos, que aviat passarà a anomenar-se Carabineros de la Real Hacienda, destacà per ser una institució que el seu finançament depenia del Ministeri d’Hisenda. Aquesta característica, i el fet que els seus integrants estaven destinats en posts fronterers com ara els Pirineus o a primera línia de costa, feia que tant el pressupost com les condicions de vida dels carrabiners fossin precaris.
1