El projecte proposa potenciar els seus serveis ecològics, ambientals, socials i econòmics connectan les diferents àrees amb la recuperació de camins històrics existents per formar una infraestructura ecològica consolidada.
MPGM 22@, MPGM GRÀCIA,
PEUAT
Realització de diferents tasques en la representació gràfica de projectes d’urbanisme. Preparació de documentació i material informatiu per a la divulgació de projectes urbanístics. Presentació a premis d’arquitectura i mostres d’arquitectura i urbanisme. Recerca i investigació sobre diferents àrees de la ciutat de Barcelona.
el hecho de que ningún alojamiento turístico sustituirá al uso de vivienda, el PEUAT establece condiciones específicas mediante una delimitación por zonas que
184
La regulación en cada una de estas zonas específicas se establece a partir de la oferta existente de alojamientos, la proporción entre el número de plazas que ofrecen y la población residente actual, la relación y las condiciones en las que se dan determinados usos, la incidencia de las actividades en el espacio público y la presencia de puntos de interés turísticos, así como por las características morfológicas de sus tejidos. Se gradúa el tamaño y tamaño de los alojamientos en función de las características de la trama urbana.
PLA ESPECIAL D'ALLOTJAMENTS
TURÍSTICS (PEUAT)
El Pla especial urbanístic per a la regulació dels establiments d’allotjament turístic, albergs de joventut, habitatges d’ús turístic, llars compartides residències col·lectives d’allotjament temporal a la ciutat de Barcelona (PEUAT) és l’instrument urbanístic que ordena i controla la implantació d’allotjaments turístics a Barcelona i que té com a finalitat garantir la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes i preservar el dret de les persones a l’habitatge, al descans i a la intimitat, a la mobilitat sostenible i a un medi ambient saludable. Principalment, els objectius del PEUAT són alleugerir la pressió turística en determinades àrees o zones de la ciutat; buscar l’equilibri urbà i la diversificació, assegurant un encaix sostenible de l’activitat turística amb la resta d’activitats, específicament dels allotjaments turístics, i, finalment, garantir el dret a l’habi tatge, el descans, la intimitat, el benestar del veïnat la qualitat de l’espai. Amb el seu desplegament, el PEUAT constitueix un instrument innovador que ha convertit Barcelona en la primera ciutat amb una regulació d’aquestes característiques. A banda de les condicions de regulació comu nes a escala de ciutat, com ara garantir el fet que cap allotjament turístic substituirà l’ús
L’EVOLUCIÓ DEL PEUAT El PEUAT
de places dels establiments existents. ZE-2 Manteniment a la corona que envolta l’àmbit central. Quan es doni de baixa un establiment, se’n podrà implantar un altre amb el mateix nombre de places. ZE-3: Creixement contingut a la resta de la ciutat. Es permet implantar nous establiments i ampliar els existents sempre que no se superi la densitat màxima de places es compleixin els criteris de distància per evitar la concentració d’establiments. ZE-4: Altres àmbits amb regulació específica. Grans àrees de transformació de la ciutat (Marina del Prat Vermell, la Sagrera, l’àmbit nord del 22@ l’estació de Sants).
LA EVOLUCIÓN DEL PEUAT
LYCÉE DE NIAGA
Associació Base-A
Novembre 2021 - Juny 2022
L’institut de Niaga, Senegal, és un projecte d’escola complert. L’objectiu és garantir en primera instància les millors condicions per aprendre i ensenyar, i que l’entorn sigui inclusiu i sa.
El pati senegalès s’esdevé l’eina estructuradora del conjunt i la fusió de tècniques tradicionals i modernes com a solució constructiva, agafant l’arc com a forma primitiva de la construcció.
Es calcula que el projecte tingui una durada de 4 anys. Es construirà per fases, enviant diferents torns de persones voluntàries per coordinar l’obra juntament amb constructores locals. La primera fase del projecte, realitzada al curs 2021-2022 consta de l’equipament bàsic del terreny, tres aules i fossa sèptica amb lavabo provisional.
L’ocutubre del 2022 vam poder inaugurar les classes de l’Institut de Niague, un institut que ara mateix acull a 304 alumnes de tots els pobles del voltant, reduint d’aquesta manera l’alt índex d’abandonament escolar de la regió.
Actualment s’està executant la tercera fase.
Finalització de la primera fase, que consta de tres aules, bany provisional i plantació de la vegetació.
Tota pedra fa paret
Centre d’educació ambiental articulat pel camí de Can Palomeres
Contemplant el paisatge de Malgrat de mar, ens adonem que està format per diferents espais naturals molt atractius degut a la seva ubicació entre la plana al·luvial del delta de la Tordera, la costa del Maresme i la serralada del Montnegre. És per aquest motiu que el treball comença amb la intuïció de la posta en valor de l’entorn natural que voreja el nucli urbà de la ciutat.
El projecte inicia amb la reconstrucció de la història de la ciutat en relació amb el territori. Es comença per l’anàlisi dels diferents àmbits naturals a partir d’excursions i aixecaments fotogràfics per valorar i comprendre les relacions entre els components territorials i socials que han definit la ciutat actual i que formen part de l’imaginari popular.
A partir de la relectura del municipi es considera essencial la recuperació de traces antigues mitjançant la implementació d’estratègies de restauració del patrimoni i la divulgació i conscienciació de valors naturals, utilitzant com a eina l’educació i recerca d’aquest entorn natural.
Després de la diagnosi dels diferents espais naturals que conformen Malgrat de Mar, evidenciem la singularitat de l’entorn de les Mines de Can Palomeres, on es refugia una de les colònies de ratpenats més importants del sud d’Europa.
El projecte commemora la història de la mineria i posa en valor l’espai natural de Can Palomeres, aprofitant les restes de l’antiga activitat minera encara visible en el paisatge.
S’articulen els quatre vestigis que es troben en l’antiga traça de les mines, donant lloc al Centre d’Educació Ambiental de Malgrat de Mar, sent aquest l’inici d’un projecte d’escala territorial que pretén promoure noves vies d’actuació amb la finalitat de la millora ecològica de l’espai.
AXONOMETRIA ESTRATÈGIES PROJECTUALS
GENERAR ESPAIS I PAS A PARTIR DE BUITS
A la Veneciana i la zona de tallers, es trenquen els edificis i es generen una sèrie de buits als edificis per tal de generar nous espais plaça i noves zones de pas
FAÇANES PER GENERAR EDIFICI
S’hi projecten noves façanes a les zones agrícoles de la proposta per tal de tractar-les com a edifici i marcar el seu caràcter productiu
NOU ESPAI PÚBLIC A PARTIR DE L’ENDERROC
A la zona d’accès a la proposta, els edificis que fan límit amb la connexió del parc linial amb Sant Andreu, es genera nou espai públic a partir de l’enderroc d’algunes naus en desús
Torrent de l’Estadella
El torrent de l’Estadella és un punt estratègic per establir una connexió entre els barris que l’envolten i així doncs, cobrir les mancaces que tenen, com la falta d’espais lliures nets, llocs d’oci, cultura i restauració de la zona; potenciant el caràcter productiu actual.
Aprofitant els espais i infraestructures en desús de la zona industrial, generem una xarxa d’equipaments i producció neta que es reatrolimenten entre ells, tenint com a centre i cor de vida la Veneciana.
Una producció artesanal i agrícola que treballa en simbiosi amb el mercat, i la trama urbana. Equipaments que a més, responen a les necesitats dels barris del voltant, com són aquells destinats a l’oci i la cultura que produeixen nous coneixements, espais de relació i generen moviments d’activitat en la zona.
Per tal que el projecte tingui cohesió i funcioni com una unitat establim tres paràmetres formals; un paviment continu que configura la xarxa productiva i estableix una relació directe entre consumidor i productor. El buidatge interior de les naus, que uneix els espais verds públics amb el centre productiu de cada nau i uns pòrtics de fàbrica que generen façanes i places.
APATACOJA
Riet Vell 2020
Aquest projecte consistia en un taller d’experimentació i rehabilitació d’un edifici del Delta de l’Ebre amb solucions constructives sostenibles.
L’equip de treball estava format per 50 alumnes organitzats en diferents comissions que s’encarregaven de preparar i projectar tota la intervenció que s’anava duent a terme al llarg quadrimestre i finalitzava amb un workshop de 3 setmanes.
Sota el nom de “Apatacoja” ens subdividiem en diferents comissions per a abastar tots els camps necessaris per a completar un projecte real que està va ser construït a escala 1:1. Aquesta era ja la quarta edició del projecte.
Propostes per la hipotètica estada a RietVell. Estudi de les diferents maneres y mesures de confort per desenvolupar el workshop malgrat la situació excepcional que ens trobàvem a causa de la covid-19.
PASSEIG DE CASTELLOLÍ
Cohesió i socialització urbana. Peatonalització de l’eix vertebredor i equipament municipal.
Castellolí és un municipi, fins fa pocs anys d’un caràcter rural evident, no sobrepassa els 600 habitants entre el nucli principal i els disseminats per les masies.
El projecte de transformació de l’avinguda de la Unió en illa de vianants té l’objectiu de crear un espai cèntric al poble, reduir-hi el trànsit rodat, eliminar barreres arquitectòniques i convertir el carrer principal del municipi en un punt de trobada i espai de passeig pels veïns. Aquesta transformació urbanística anirà acompanyada d’una reconversió de l’espai municipal, El Centre, que es planteja que pugui ser un centre cívic per a tots els habitants.
El projecte es basa en la configuració d’una seqüència de plans horitzontals adaptats a la topografia que garanteix l’accessibilitat a cada casa i suggereixen una apropiació domèstica de l’espai públic com a punt de trobada.
Pel que fa al projecte del nou centre cívic es busca l’equilibri entre la comoditat dels usuaris i la modificació de la topografia del parcel·lari, per tal de construir un edifici accessible, confortable i generador d’activitat mitjançant tècniques tradicionals pròpies de l’arquitectura de la zona.
HABITATGE TEMPORAL
Eivissa
El projecte sorgeix sota la premissa d’aprofitar al màxim els recursos del terreny i aconseguir el màxim confort.
El projecte s’adjunta als límits de la parcel·la per tal de generar un pati interior ombrívol.
El programa va dirigit a treballadors/es que viuran aquí els mesos d’estiu. És per això que la majoria d’espais són comunitaris i és la mateixa topografia del terreny qui marca els nivells de privacitat i usos.
APRENENTATGE DE TÈCNIQUES ARTESANALS DE JOIERIA I CERÀMICA
1_Corredors verds municipals de Salou. Projecte
Next Generation
Context: Contracte d’un any a l’Ajuntament de Salou. Gener 2024 - Gener 2025
Autors: Ajuntament de Salou. Josep Maria Ferran i Paula Gala
2_Panells MPGM 22@, MPGM Gràcia, PEUAT
Context: Pràctiques a la Gerència d’Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona. Febrer 2023 - Juny 2023
Autores: Ajuntament de Barcelona. Ana Jiménez i Paula Gala
3_ Lycée de Niaga. 2022
Context: Construcció 1ra fase a Niaga, Senegal. Octubre 2021 - Juny 2022
Autors: Membres Associació Base-A
4_Tota Pedra fa paret.
Context: Treball final de Màster Habilitant. Curs 2023
Autores: Laura Thomson i Paula Gala
5_ Xarxa productiva. 2021
Context: Taller de projectes 2021
Autors: Ana Jiménez, Montserrat Parcerisa i Paula Gala
