ara DIVENDRES, 5 DE MARÇ DEL 2021
33
cultura
La Mami El lavabo d’un cabaret com a espai de sororitat Direcció i guió: Laura Herrero Garvín. 81 min. Mèxic i Espanya (2019). Documental. Estrena als cinemes
111, 11111 Doña Olga ha treballat en el món del cabaret al llarg de 45 anys i ara és la Mami, l’encarregada del lavabo de dones del Barba Azul, a Ciutat de Mèxic. Hi té una presència gairebé invisible, fora del camp de visió i actuació dels clients, però indispensable per a les dones que treballen al club nocturn. Ella mira que hi hagi un cert control, però també les cuida, escolta els seus drames quotidians i les aconsella. La Mami és, en resum, una verdadera força de la naturalesa i no costa imaginar per què Laura Herrero Garvín s’ha fixat en ella per al seu documental i, a més, l’ha titulat amb el nom amb què és coneguda. Amb tot, La Mami pretén ser un retrat coral i no només de personatge, i per això enfronta sense titubejos certes tensions sobre la condició femenina a través de les històries que marquen la vida de les treballadores del cabaret. Vehiculat a partir de les converses entre la veterana Mami i la Priscilla, una nova treballadora, La Mami va desplegant de manera subtil qüestions com l’articulació del cos eròtic com a força productiva i la realitat que això amaga: mares solteres, divorciades i sense cap més alternativa que ballar nit rere nit per tirar endavant els fills. Aquest subtext, que aflora dins els lavabos del Barba Azul, parla de l’asimetria de gènere i de classe de l’heteropatriarcat i de la violència soterrada que pateixen les dones. Però Herrero Garvín també ens convida a conèixer aquestes vides des d’altres posicions. Com les ballarines del local, la càmera de la cineasta sembla que busqui refugi en la calidesa d’aquest lavabo, un espai que pot entendre’s com un nolloc, però que en la lògica d’aquesta comunitat és un escenari propi, compartit i col·lectiu. Un exemple, en última instància, d’una certa idea de sororitat. Paula Arantzazu Ruiz
ELAMEDIA
La protagonista de Raya i l’últim drac. DISNEY
Dracs i princeses Disney per a l’era post-Trump
‘Raya i l’últim drac’ arriba simultàniament als cinemes i a Disney+
D
XAVI SERRA BARCELONA
es que va començar la pandèmia, Disney ha interpretat tots els papers de l’auca pel que fa a la distribució de les seves pel·lícules: el capitalista avariciós que treu profit de la desgràcia (Mulan, estrena premium a Disney+ amb cost afegit), l’emprenedor que canvia les regles del joc (Soul, estrena a Disney+ sense cost addicional) o l’empresari de la vella escola aferrat a les velles pràctiques (Los nuevos mutantes, estrena als cinemes). Ara toca una figura més equidistant, la de l’estudi que té en compte la necessitat dels cinemes de tenir estrenes comercials però sense deixar d’aprofitar l’ocasió per fer calaix i, ja que hi som, promocionar la seva nova marca. Això es tradueix en el fet que la nova gran producció animada de Disney, Raya i l’últim drac, arribarà aquest divendres simultàniament als cinemes i a Disney+ amb un cost addicional de 21,99 euros. L’estrena sembla oxigen per a les sales, però no deixa de ser un altre clau en el taüt de les finestres d’exhibició i per això cadenes com Cinesa –més de 500 sales a l’Estat– faran boicot a la pel·lícula, igual que fan als Estats Units les sales del grup Cineworld. En clau de reacció al boicot es podria llegir l’anunci que ha fet aquest dijous Disney d’estrenar la guanyadora dels Globus d’Or i favorita dels Oscars, Nomadland, en cinemes el 26 de març i a partir del 30 d’abril (cinc dies després de la gala dels Oscars) en Disney+ sense cost addicional.
Pel que fa a la pel·lícula en si, Disney també juga una mica a l’equidistància i se situa entre la innovació i atreviment de Pixar i els codis tradicionals dels clàssics de l’estudi. De nou trobem princeses, dracs i el viatge clàssic de l’heroi amb obstacles a superar; però en sintonia amb Frozen, Moana i altres propostes recents de Disney, les princeses de torn ja no són belleses narcolèptiques i passives sinó guerreres decidides que no esperen que ningú les vingui a rescatar. De fet, Raya i l’últim drac ni tan sols té una trama romàntica, però és que tampoc hi ha números musicals, personatges malvats o animalons xerraires, sempre que no comptem el drac del títol. En canvi, hi ha moltes arts marcials, lluites d’espases i una mitologia fantàstica més inspirada en la cultura i el folklore del sudest asiàtic que en els contes dels germans Grimm. Tot per la unitat
La història se situa a Kumandra, un regne on fa 500 anys convivien humans i dracs (a l’estil de la superior Com ensinistrar un drac) fins que una mena de virus amb forma de fum elèctric que deixava la gent literalment petrificada va provocar un cataclisme a partir del qual Kumandra es va quedar sense dracs i dividida en cinc pobles rivals. La Raya és la filla del líder d’un d’aquests pobles, guardià d’una gemma que conserva el poc que queda de la màgia dels dracs i un idealista amb el somni de reunificar Kumandra en un sol regne –és curiós que aquesta sigui la gran utopia, i no el progrés i la convivència pacífica dels cinc pobles.
Raya i l’últim drac conté més apel·lacions a la unitat que els discursos pandèmics de Pedro Sánchez, però és amb Joe Biden que la crítica nord-americana ha comparat repetidament el missatge optimista i de reconciliació nacional de la pel·lícula. Tant, que fins i tot els codirectors (Carlos López Estrada i Don Hall) deien en una entrevista que semblava que el discurs d’investidura de Biden l’havia escrit Qui Nguyen, un dels guionistes del film. L’esperit posttrumpista també està present en aspectes com el protagonisme femení i l’atenció a la diversitat, tant pel que fa als personatges –de diverses ètnies del sud-est asiàtic– com a l’elecció d’actors d’origen asiàtic com Kelly Marie Tran i Awkwafina per al repartiment de veus originals. La trama en si no ofereix gaires sorpreses. Després d’haver contribuït accidentalment al retorn del fum viral, una Raya més adulta i cínica aconsegueix ressuscitar l’últim drac, un espècimen poc memorable que no desentonaria a l’univers de My little pony. Juntes s’embarquen en la missió de reunir els cinc fragments de la gemma màgica dels dracs i salvar Kumandra del fum pandèmic, i sumen a l’empresa nous fitxatges en cada regne per on passen. Una partida de rol força distreta que als cinemes anirà precedida per una d’aquelles virgueries de curts amb què Disney intenta cada any tocar la fibra sensible per guanyar l’Oscar, Nosotros de nuevo, sobre una parella madura que rejoveneix gràcies a una pluja màgica i recupera les ganes de ballar que tenien de joves. Amb el curt, per cert, sí que tindrem finestra d’exhibició: a Disney+ no es podrà veure fins al juny.e