34
DIMARTS, 28 DE GENER DEL 2014
cultura
ara
‘La plaga’ i ‘Gente en sitios’ s’enduen els premis Sant Jordi
La pel·lícula de Neus Ballús, La plaga, i la de Juan Cavestany, Gente en sitios, han estat distingides amb el 58è premi Sant Jordi de cinematografia de RNE com a millor opera primai millor pel·lícula del 2013, respectivament. El jurat, format per crítics i periodistes de cine, també ha premiat com
CULTURA
a millor actor Antonio Dechent, protagonista del film A puerta fría, i Aura Garrido com a millor actriu per Stockholm. El premi a la pel·lícula estrangera és per aLa gran belleza, de Paolo Sorrentino. Adèle Exarchopoulos i Matthew McConaughey són els millors actors estrangers.
El cinema català empaita el Tig Lluís Miñarro i Sergio Caballero competeixen al prestigiós festival amb ‘Stella cadente’ i ‘La distancia’
01
Crònica PAULA ARANTZAZU RUIZ
“S
ROTTERDAM
uposo que al festival tothom deu estar fent broma sobre mi, perquè no és habitual que pugui optar al premi a nou talent una persona que té més de 60 anys!”, bromeja Lluís Miñarro. Amb una carrera de 30 pel·lícules produïdes en 17 anys i amb dos llargmetratges documentals al darrere (Family strip i Blow horn, tots dos realitzats el 2009), Miñarro ha aterrat al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam amb Stella cadente, el seu primer treball de ficció com a director i amb el qual opta a un dels tres premis Tiger de la secció oficial, dedicada a primers i segons treballs de nous directors. Miñarro ja havia visitat aquest certamen com a productor, però és el primer cop que ho fa concursant com a realitzador. “Rotterdam és un festival molt especialitzat –explica–. Com Locarno o Viena, té molt prestigi perquè és on es poden veure les millors propostes cinematogràfiques que s’estan fent avui dia. Jo li tinc molt respecte”. Se’l veu entusiasmat, però també tranquil. Ahir va presentar Stella cadente davant del públic del festival acompanyat per dos dels seus protagonistes, Alex Brendemühl i Lola Dueñas.Ésconscientdelgraninterès que ha generat el seu film, un treball d’èpocaambelqualdibuixaunretrat molt sui generis del rei Amadeu de Savoia, que només va governar dos anys i mig en l’Espanya convulsa de la segona meitat del segle XIX. “Vaig començar a fascinar-me amb el personatge d’Amadeu de Savoia perquè la meva àvia em va rega-
lar una moneda en què apareixia –recorda–. Més endavant vaig documentar-me sobre la seva figura i em va sorprendre que fos estranger, un aristòcrata llogat per fer de rei d’Espanya. El seu cas, a més, em permetia investigar un aspecte molt recurrent de la història d’Espanya: el rebuig de tot el que és estranger i il·lustrat. I això, crec, ho vincula amb l’actualitat. Ara som en un temps que sembla una nova Contrareforma, perquè totes les lleis que s’havien aprovat en democràcia estan retrocedint cap enrere. Ho trobo molt simptomàtic del caràcter espanyol: el rebuig de la novetat, del progrés, del que ve de fora”. La pel·lícula, assegura Miñarro, “pot semblar una mica frívola, però està basada en fets històrics”, tot i que també està “molt allunyada del gènere dels biopics”. “Stella cadente no vol presentar un personatge i punt, o ser una pel·lícula històrica més –afirma el director–. És una pel·lícula que, amb l’excusa del cinema històric, deriva cap a un vessant més creatiu”. Aquesta aposta creativa i arriscada és, sens dubte, la que ha acabat de convèncer els programadors del
El rei de la selva i l’èxit de la Pompeu Fabra Espanya “El rebuig del progrés és simptomàtic del caràcter espanyol”, diu Miñarro
A Josep Pujiula, conegut com el Garrell, no l’ha guiat cap altre propòsit que el de passar-s’ho bé. Al llarg de 45 anys, Pujiula ha aixecat amb les seves mans impressionants construccions a Argelaguer: cabanyes, laberints, coves..., una selva on fer pel·lícules de Tarzan i sentir-se con el nen que mai ha deixat de ser. Pijiula és el protagonista de Sobre la marxa, de Jordi Morató, el tercer film català al Festival de Rotterdam –i el primer llarg realitzat per un alumne de la Universitat Pompeu Fabra com a treball final de comunicació audiovisual–. Realitzat sota la supervisió d’Isaki Lacuesta, és un documental singular, ple de poesia. Amb Sobre la marxa, a més, segueix la bona sintonia entre el festival holandès i la universitat barcelonina: el 2010 el certamen ja va dedicar un programa al màster de documental de creació de la UPF. Ahir el film era entre els cinc treballs més votats pel públic del Rotterdam.
Festival de Rotterdam per incloure Stella cadente al concurs oficial, una competició que en els seus 43 anys d’història només ha guardonat amb un Tiger tres pel·lícules de l’Estat: El cielo gira (Mercedes Álvarez, 2006), Yo (Rafa Cortés, 2008) i Finisterrae (Sergio Caballero, 2011), totes tres produïdes en l’àmbit català. “Crec que, a diferència del cinema de Madrid, nosaltres fem un cinema més connectat amb les sensibilitats cinematogràfiques dels països europeus. Més contemporani”, reflexiona Miñarro sobre l’interès de Rotterdam pel nostre cinema. Tarkovski i ‘Kung Fu Panda’
Per Sergio Caballero, el Festival de Rotterdam “et posiciona en l’àmbit internacional”. Amb Finisterrae, el codirector del Sónar va guanyar un Tiger el 2011 i ara torna al certamen amb dos treballs sota el braç: el curt Ancha es Castilla / N’importe quoi, amb què competia en la categoria de curtmetratges, i La distancia, amb què opta al premi Big Screen. Ancha es Castilla / N’importe quoi, una mena de remake d’El exorcista amb elements de vudú protagonitzat per uns ninots lletjos i