EIXPO 1/3

EIXPO (nom).1 Nou eix d’activitat a la rivera del Po; 2 Node d’unió i punt de trobada de la xarxa universitària de Torino.

LOCALITZACIÓ I INTENCIONS Marc físic Torino se situa a una plana definida per tres rius, Po Stura i Dora. La ciutat creix als peus dels Alps i tot i ocupar la gran esplanada creuant el Po Torino s’exten pels turons del voltant. màx 750 metres d’alçada. Es tracta d’una ciutat orientada nord-est sud-est.

Torino té un clima temperat sub-continental amb hiverns freds i secs i estius molt calorosos.

Temperatua mitja màxim estiu 27ºC Temperatura mitja minima hovern -3ºC Els mesos de màximes plujes son a finals de la primavera (abril-juny) i després de l’estiu (octubre). Amb una mitja de 75 dis de pluja a l’any i 917 mm.

Molt característic de la ciutat és la boira que afecta tota l’area de la plana.

Torino és una ciutat Italiana situada al Nord del país a la regió del Piemonte. Limitada entre els Alps i el riu Po és la quarta ciutat més gran d’Itàlia amb una extensió de 1127km2.

Fundada pels romans l’any 215 a.C. , primera capital del Regne d’Itàlia (any 1861), Torino és coneguda per la seva gran tradició industrial (FIAT 1899), així com de la forta activitat cultural. Seu de la exposició universal de 1911 i de les olimpiades d’hivern del 2006.

La ciutat té una població de 911.823 habitants (la quarta en el rankig italià) i una gran població universitària.

La xarxa universitària actual és un dels atractius de la ciutat, seu de la millor universitat tècnica italiana és reconeguda a nivel internacional.

La forta presència d’estudians de diferents localitats d’Italia i del món fa d’aquesta una ciutat molt activa.

TORINO XARXA UNIVERSITARIA

NODES

Conjunt d’universitats i seus educatives de la ciutat de Torino.

Principals universitats Politecnico di Torino i Università degli Studi di Torino

Elements puntuals de la xarxa. Seus universitaries, aularis, biblioteques o laboratoris. · Incloure un nou node a al xarxa · Amplia varietat d’activitat · Creació d’un punt de trobada interuniversitàri

· Millora de les comunicacions interuniversitaries. · Interacció entre els usuaris del sistema universitàri. · Donar a coneixer l’activitat a la resta de la ciutat.

Internacionalització

Indústria automovilistica

Localització geogràfica

Educació i cultura

Politecnico di Torino Seu principal de la universitat

Estació Porta Nuova

Parco Valentino

Corso Luigi Enaudi

Corso Germano Sommeiller Catello Valentino (facultat arquitectura)

Via Tomaso Valperga Caluso

FILS Elements connectors de la xarxa. Carrers o transport públic. · Posar en valor el carrer connector al nou node de la xarxa

· Fase futura: Proposta d’aprofitament de les infraestructures de transport públic exitents i fer una linia de tram universitària

Torino Eposizione Pavelló Morandi Pavelló Pier lLuigi Nervi

N 50

500

5000

0 100

EIXPO

Projecte Final de Carrera ETSAV Patricia Calviño Alvarez Tutor: Carles Llop

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

PRESENTACIÓ

NODES - SISTEMA UNIVERSITARI 1400

1859

Primera Universitat de la ciutat

Creació de escola d’ingeneria, actual Politecnico di Torino

Politecnico di Torino (P1) Seu d’ingeneria.

El Polito té una seu principal situada a Duca degli Abruzi. Aqui es concentren la majoria de les branques d’estudi.

L’any 2004 s’incia el projecte de la citadella politecnica, ampliació de l’edifii actual.

Università degli Studi di Torino Seu Principal (U1) La Unito és la primera universitat a Torino. Es localitza al centre de la ciutat, a excepció de la facultat de medicina, però de manera més dispersa que el Polito. Toes les seus estan ben comunicades però tenen edificis independents.

Castello del Valentino (P2) Arquitectura.

Actualment la facultat d’arquitectura es veu dividida en tres localitzacions. L’edifici de la seu principal, el castello i un edifici en lloguer a via Morgari. Les condicions dels edificis i la separació no ajuda a una bona organització.

Corso Regina Margherita (U3) Humanitats, Lletres i Art L’edifici més nou de la Unito és la seu de les facultats d’art i humanitats. Té una molt bona comunicació de trasnport públic i conexió directe amb el parc del Valentino.

Arquitectura

P1

Facultats UNITO U1 Seu central Unito U2 U3 U4 Llengua i literatura extrangera Facultat de jurisprudència Lletres i filosofia Psicologia Ciencia de la formació U5 Física matemàtiuqes i naturals U6 Città della salute U7 Busines school - Facultat d’economia i comerç U8 Farmàcia U9 Ciències Politiques U10 Dental school U11 Biotecnologia

P6 U9

U1 U2 U5

U3

U4

P1

P2

P3 U11 P3

U10

P2

Polito Seu principal Arquitectura II

U8

Aules taller (llogat) Arquitectura I

U6 U7 P4

Facultats POLITO P1 Seu central Polito - Automàtica i informàtica - Energia - Electrònica i Telecomunicacions - Ingeneria del Territori i Geotècnia - Ingeneria civil - Ingeneria mecanica - Matemàtiques - Ingeneria de gestió Architettura P2 Castello Valentino P3 Via Morgari P4 Lingotto Ingeneria Autoveicolo P5 Mirafiore - Disegno industriale P6 Aeronautica

Busines - Viver empreses

Ingeneria informazione

R1

R2

P6 - Aeronautica

Seu Arquitectura I Teoria i aules magnes

P5

Disposició dels nodes de la xarxa universitària

Oportunitats Nou node de la xarxa universitària com a punt de trobada.

P1 - Polito P2 - Arquitectura Valentino P1 - Polito P2 - Architettura

U9 - Ciencies Politiques

U3

U4

U5

R5

Residències universitaries

R6

R9

R1 Residència San Liborio R2 Residència Lungodora R3 Residència Faà di Bruno R4 Cappel Verde R5 Collegio Enaudi Mole R6 Collegio Enaudi Po R7 Collegio Enaudi Valentino R8 Residència Turati R9 Collegio Enaudi Crocetta R10 Collegio Enaudi San Paolo R11 Residència Paoli

P1 - Polito R7

R10

Orto Botanico

U11 P3 R8

A1 - Instituto Europeo Design

U10 - Dental school

P3 - Arquitectura Morgari

Altres escoles A1 Instituto europeo de disegno A2 International trainning school

U1 - Unito U2

Unificació de les instal·lacions de la facultat d’arquitectura en un sol recinte.

U - Facultats Unito

R3 R4

Organització de la facultat d’arquitectura La facultat d’arquitectura del Polito es troba dividida en tres edificis independents

P2 - Architettura

U/P - Facultats lingotto

U8 - Farmacia

Bibliotèques Bibliotèques universitàries

Evolució 1. Combinació de l nou node i la unificació de la facultat d’arquitectura en un sistema d’activitat.

P1 - Polito

Centres esportius CUS U7 - Busines school

Oportunitats

U6 - Città della Salute R11 P4 - Lingotto ingeneria autoveicolo

P5 - Disegno industriale Mirafiore

P2 - Arquitectura Valentino

A2 - International trainning center

Torino esposizione

N 1/30.000 500 0

EIXPO

5000 1000

Projecte Final de Carrera ETSAV Patricia Calviño Alvarez Tutor: Carles Llop

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 ANALISIS

PARCS I JARDINS - PULMONS D’ACTIVITAT Parco Pellerina Mario Carrara (P6) Aquest és un espai que exemplifica els parcs a les ribres dels rius. Parcs o jardins en els que predominen les instalacions esportives com per exemple la tradicional cursa de rem que té lloc al riu Po. Altres instalacions com poliesportius o pistes de correr son presents.

Parco Valentino (P1) És el parc per excelència de la ciutat. És la seu d’una part de la facultat d’arquitectura i el jardí botànic. És el pulmó d’activitat de la ciutat, seu de diverses exposicions, perè a la part sud pateix un cert abandonament. Té la capacitat de reactivar el barri col·lindant, San Salvario.

La Venaria Reale Aquest jardí d’estil francès és un exemple d’arquitectura paisagistica influenciada per l’ocupació francesa, així com una mostra de la gran importància aristocràtica que tenia la ciutat. Priemra capital del regne d’italia.

Monte Superga (P4) La ciutat de Torino s’encara amb un gran parc natural que té al cim la basilica de Superga.

Des d’aquest indret es té de les millors vistes de Torino així com des del monte Capuccino. Hi descendeixen rutes d’excursions que porten tana la ciutat com endins de l’àrea protegida.

Massa verda a la ribera del Po Es detecta una gran concentració de parcs o reserves naturales a la riva del riu Po. Amb especial remarcament al Parco del Valentino, icona de la ciutat i un fort pulmó d’activitat

P25

R3

Sistema de parcs i jardins

-F

ium

e

Stu

ra

di

La

nz

o

P21 P23 P24

P22

P3 - Riserva Naturale Speziale del Meismo e dell’Isole di Bertolla

P6 - Parco Pellerina Mario Carrara R2

-F

P5 - Parco Colletta

ium

e

Do

ra

P4 - Parco Regional delle Collina di Superga P20 P24 P18 P19 - Giardini Reale

P1 Parco Valentino P2 Parco della Rimembranza P3 Riserva Naturale Speciale del Meismo e dell’Isole di Bertolla.

P4 Parco Regionale delle Colina di Superga.

P5 Parco Colleta P6 Parco Pellerina Mario Carrara P7 Parco Ignazio Michelotti P8 Parco Pubblico Villa Genero P9 Parco Caduti Lager Nazisti P10 Parco Europa P11 Giardino Corpo Liberazione P12 Giardino Giuseppe Levi P13 Parco di Vittorio P14 parco Pubblico Gustavo Colonnetti P15 Parco Rignon P16 Parco Cavalieri di Vittorio Veneto P17 Parco Ruffini P18 Giardino Giovanni Cavalli P19 Giardini Reale P20 Parco della Tresoreria P21 Parco della Valletta P22 Parco di Via Calabria P23 Arrivore Colleta P24 Parco Sempione P25 La Falchera

Polito

P1 - Parco Valentino Arquitectura

Localització del nou node al pulmó d’activitat de la ciutat.

La seva situació geogràfica i influencia a la ciutat aixi com les intal·lacions en desús en fan del Parco Valentino una seu amb molt potencial pel

P7

nou node de la xarxa universitària.

Sistema Fluvial P1 - Parco Valentino

Polito

R1 Riu Po R2 Riu Dora R3 Riu Stura di Lanzo R4 Riu Sangone

P17 - Parco Ruffini

Arquitectura

P1 - Parco Valentino

- Fiu m

eP o

P8

Oportunitats

R1

P16 - Parco Cavalieri di Vittorio Veneto

P15

Evolució Polito P9

P1 - Parco Valentino

1. Combinació del nou node i la unificació de la facultat d’arquitectura en un sistema d’activitat.

2. Localització d’aquest sistema al Parco Valentino, parc urbà i pulmó d’activitat de la ciutat.

P10 P11

P2 - Parco della Rimembranza

Arquitectura

P13 P12 - Giardini Giuseppe Levi

Torino Esposizione R4 Fium

e San

gone

P14 - Parco Pubblico Gustavo Colonnetti

N 500 0

EIXPO

5000

1/30.000 1000

Projecte Final de Carrera ETSAV Patricia Calviño Alvarez Tutor: Carles Llop

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 ANALISIS

FILS - COMUNICACIÓ - VIALS CARRERS I PLACES Vials arbrats Vitorio Emmanuele II (A1) Molts dels carrers principals de la ciutat tenen una secció amb vegetació. Predomina l’ús de Platens i Til·lers. Aquestes grans vies creuen la ciutat i donen igual importancia al trasnport públic, vehicles rodats i peatons.

La ciutat després de la segona ampliació (1670) decideix creixer fora de la muralla, fent un tercer ampliament (1740).

Aquest ampliament ve plantejat per l’aparició dels vials arbrats.

Convertint-se aquests en els futurs eixos de creixement de la ciutat. Actualment continuen sent les vies principals de la ciutat, tan a nivell de transport rodat com peatonal.

Piazza Castello Aquesta plaça és el centre històric de la ciutat. En època romana era un accés a ciutat i posteriorment es localitza els palaus del Rei i de la Reina. Actualment és punt de trobada de grans vies i d’activitats divereses.

Vials porticas Via Roma Altres de les grans vies de Torino son carrers porticats. Aquest tipus de vies apareixen per donar servei al peató. Daquesta manera es localitzen molts negocis sota els pòrtics i permet que la població fagi vida exterior independemnet de la climatologia.

Piazza Vitorio Veneto És la plaça més gran de tota la ciutat. Posa en contacte Torino amb el riu Po i es corona amb la Gran Madre. Vittorio Venetto és el punt de més activitat nocturna de la ciutat, el millor lloc on pendre un tipic apeitivo Italià.

Vials arbrats Aules taller (llogat) Arquitectura I

A4

-C o

rso

Po

ten

za

A1 Corso Vittorio Emmanuelle II A2 Corso Regina Margherita A3 Corso Francia A4 Corso Potenza A4’ Corso Lecce A4’’ Corso Trapani A5 Corso Luigi Enaudi A6 Corso Mediterraneo A7 Corso Duca degli Abruzzi A8 Corso Galileo Ferraris A9 Corso Re Umberto A10 Corso Turati Filippo A10’ Corso Unione Sovietica A11 Via Nizza A12 Corso Gugliemo Marconi A13 Corso Massimo d’Anzeglio A14 Corso San Maurizio A15 Corso Orbasano A16 Corso Racconigi

A2

Facultats Unito Centre

A3 A7

Polito

A1

Arquitectura A13

Polito Seu principal Arquitectura II Corso Germano Sommeiler Via Tommaso Valperga Caluso

A2

-C o

rso

Re

gin

aM a

Vies principals

erita

V1 Via Garibaldi V2 Via Po V3 Via Roma V4 Pietro Micca V5 Via Cernaia

’Co

rso

Lec

ce

rgh

A4

A16 P5

A3 - Corso Francia V1

P8

V5

-C ors

oV itto

rio

A5

-C o

rso

P4

P6

A5

A1

ma

P10

nue

le II

P9

ni

Ca

Millora de la comunicació

ste

llo

Tra

P11

A9

P1 Piazza Castello P2 Piazza Vitorio Veneto P3 Piazza Carlo Alberto P4 Piazza San Giovanni P5 Porta Palazzo P6 Piazza Palazzo di Città P7 Piazza Savoia P8 Piazza Statuto P9 Piazza San Carlo P10 Piazza Solferino P11 Piazza Carlo Felice P12 Piazza Giovanni Battista Bodoni P13 Piazzala Valdo Fusi P14 Piazza Cavour

P12

-P ia

zza

P14

Vitt

orio

Ve

neto

A11 A10

-C ors

A15

Arquitectura

Parco Valentino Polito

Evolució P1 - Parco Valentino

Oportunitats

A13

A10’

Polito

oM ass

imo

d’A

nze

glio

A7

-C ors

oD uca

de

gli

A4

Ab

ruz

i

’’ Co

rso

A8

Potenciar la connexió entre el Polito i el nou node de la xarxa donant-li caracter de vial arbrat.

Places Públiques

A14

P2 P13

udi

Aparició de discontinuitats Corso Luigi Enaudi, vial de connexió transversal de la ciutat i element de contacte amb el nou node al Parco Valenti es trunca com a vial arbrat en el seu encontre amb les vies del tren.

P3

V3

Luig

Comunicació de la xarxa universitària.

Els vials i places de la ciutat enforteixen la xarxa universitària.

-P ia

zza

i En a

pa

P1

V4

V2

Em

Arquitectura Valentino

Facultats Mirafiore

A5

-C o

rso

1. Combinació del nou node i la unificació de la facultat d’arquitectura en un sistema d’activitat.

2. Localització d’aquest sistema al Parco Valentino, parc urbà i pulmó d’activitat de la ciutat.

Luig

i En au

di

Co

rso

Ge

3. Millora de la comunicació del Parco Valentino i el nou node amb la ciutat. Repensament de la via transversal que creua les vies de tren.

Arquitectura

rm

ano

So

mm

eille

r Via

Tom

aso

Va

lpe

rga

Ca

lus

o

Torino Esposizione

N 500

5000

1/30.000 0

EIXPO

1000

Projecte Final de Carrera ETSAV Patricia Calviño Alvarez Tutor: Carles Llop

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 ANALISIS

FILS- COMUNICACIÓ TRANSPORT PÚBLIC L’estació principal de Torino es construeix el 1840, obrint Torino a la resta d’italia. L’any 1911 amb l’exposició universal es fan ampliaments per tal de donar-li la capacitat necessària.

1871- La primera linia de tramvia a Italia (tranvia a cavalli) 1893- Tramvia elèctric.

2006- Amb les olimpiades d’hivern s’inaugura la primera i actualment única linia de metro de la ciutat 2010- Ampliament de la linia de metro, arribant fins a Lingotto. Es posa operatiu el sistema de bicis TObike. ????- Es preveu una segona linia de metro que creui la ciutat en l’altre direcció.

Porta Nuova (E1) És la primera estació de tren interurbà de la ciutat. Rep el nom d’una de les portes d’accés a la muralla. Amb destinació a Milan, Gènova, Roma o els Alps.

Porta Susa (E2) La nova estació acabada l’any 2012 juntament amb l’estació de Lingotto recolzen l’estació principal. Localitzades a punts estratègics de la ciutat porten a destins com Roma i ciutats properes a Torino.

Tramvia És el transport més utilitzat a la ciutat. Recorre tot el centre de la ciutat i es complementa amb el sistema d’autobusos. La linia 16 és la unica línia circular i té una afluència i un recorregut molt limitats.

Metropolitana L’any 2006 amb les olimpiades d’hivern s’inaugura la primera linia de metro de la ciutat. L’any 2010 s’amplia arribant fins a Lingotto. Actualment hi ha projecte d’uan segona linia que creui la ciutat de manera oposada.

Tenint punt de trobada a Corso Vittorio Emanuele.

Comunicació en transport públic a la xarxa universitària Manca d’una única linia de tram que arribi a ls nodes de la xarxa.

Linia de metro Lingotto - Fermi

Futura linia de metro

Mirafiore - Sempione

Lingotto - Fermi

Tram 16

Mirafiore - Sempione Facultats Unito Centre

Tram i autobusos i numero de linies Polito

4 Falchera - Drosso 9 Stampalia - Torino Esposizione 10 Piazza Statuto Settembrini 16 Sabotino - Sabotino (linia circular al voltant del centre històric)

Arquitectura

Possible unificació de linies de tram Existint les infraestructures es proposa una linia universitària de transport públic.

Estacions de tren E1 Porta Nuova E2 Porta Susa E3 Lingotto

Facultats Mirafiore

Vies de tren Polito

Oportunitats Porta Susa

Arquitectura Parco Valentino

Futures accions i/o oportunitats Porta Nuova

Polito

Parco Valentino A5

-C o

rso

Luig

i En a

udi

2. Localització d’aquest sistema al Parco Valentino, parc urbà i pulmó d’activitat de la ciutat.

Co

rso

Ge

Arquitectura

rm

ano

So

mm

3. Millora de la comunicació del Parco Valentino i el nou node amb la ciutat. Repensament de la via transversal que creua les vies de tren.

eille

r Via

Tom

aso

Lingotto

Evolució 1. Combinació del nou node i la unificació de la facultat d’arquitectura en un sistema d’activitat.

Va

lpe

rga

4. Possible ampliació d’aquesta comunicació transversal.

Ca

lus

o

Torino Esposizione

N 500

5000

1/30.000 0

EIXPO

1000

Projecte Final de Carrera ETSAV Patricia Calviño Alvarez Tutor: Carles Llop

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 ANALISIS

ESTRATÈGIA URBANA Necessitat Unificació de la facultat d’arquitectura actualment dividia en tres edificis en un sol recinte.

Polito

Oportunitat Creació d’un nou node a la xarxa universitària localitzat al Parco Valentino, pulmó d’activitat de la ciutat. Node format per la facultat d’arquitectura i un nou punt de trobada universitàri. Revaloritzar edificis d’alt valor arquitectònic en actual desús

Millorar la comunicació al nou node, Parco Valentino, posar en valor el carrer de connexió entre dos punts importants de la xarxa universitària. Polio - Valentino

Nova linia de tram, linia universitària. Unir els nodes de la xarxa amb una sola linia. (Proposa de futura aplicació)

Facultats Unito Parco Valentino Facultats Unito Polito Corso Germano Sommeiller

Polito Arquitectura Morandi

Arquitectura Valentino

Arquitectura Valentino Via Tommaso Valperga Caluso

Arquitectura Valentino

Torino Esposizione Torino Esposizione

Polito Polito

Arquitectura Valentino

Parco Valentino

Parco Valentino

Corso Germano Sommeiller Via Tommaso Valperga Caluso

Arquitectura Valentino Arquitectura Valentino

Facultats Mirafiore Facultats Lingotto

Facultats Mirafiore

FILS - canvi de secció del carrer - nou vial arbrat

Facultats Lingotto

NOU NODE - EIXPO - unificació facultat arquitectura - nou focus d’activitat - eix d’activitat al Parco Valentino La connexió pren sentit en el moment que es dona importància a l’altre extrem. EIXPO és un projecte que recull la despolarització del POLITO així com un punt de trobada per tot el sistema universitàri. Aquests dos elements es connecten entre ells i amb l’actual seu d’arquitectura.

Dintre de l’organització del POLITO arquitectura és la única facultat que queda dividida.

Aquest projecte proposa aprofiar els edificis construits per l’Exposició Universal de Torino, en actual desús, en nova facultat d’arquitectura i punt d’encontre de tot el sistema universitàri de la ciutat. Aquest disposarà tan d’espais de treball com de mostra al públic de les activitats que es duen a terme a la universitat.

Donant-li ús a aquests edificis es crea un eix d’ativitat dintre del parc Valentino.

El primer pas d’aques projecte és la unió fisica d’aquests dos pols del Polito. El projecte respon a la voluntad de connexió entre ells a través de canviar la secció a l’unic carrer que creua les vies del tren.

Aquest carrer conservarà la secció de transit de vehicles pero en menys proporció i apareixerà un ampliament de l’us peatonal. Apareix també punts estratègics com una plaça on el carrer sobrepasa les vies.

Aquest canvi en el carrer respon a la voluntat de convertir-lo en un nou vial arbrat de la ciutat. un nou eix.

EIXPO

Projecte Final de Carrera ETSAV Patricia Calviño Alvarez Tutor: Carles Llop

Complementariament a la rehabilitació del carrer existeix un projecte de sobrepassar les vies del tren. Aquest projecte reforça la idea d’aquesta rehabilitació. El projecte futur ajuda a crear un eix de connexió no només format per un carrer sino pel conjunt de carrers que creuarien les vies del tren.

Unificació arquitectura

Connexió del Castello-Morandi-Nervi

Nou focus d’activitat - Tallers i exposicions

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 ESTRATEGIA

CORSO LUIGI ENAUDI - CORSO GERMANO SOMMEILLER - VIA TOMMASSO VALPERGA CALUSO El carrer que comunica el Politecnico di Torino amb el Parco Valentino està comformat per Corso Luigi Enaudi, Corso Germano Sommeiller i finalment Via Tommaso Valperga Caluso en contacte amb el parc.

Aquest és el primer vial que creua al les vies del tren i comunica transversalment el barri de La Crocetta amb el de San Salvario.

Té una longitud (des del Polito al Parc) de 2190 metres, es prolonga en direcció Oest amb el nom de Corso Peschiera fins a Corso Francia.

Millorar la comunicació entre el Polito i el Parco Valentino

Possible ampliació de l’eix de comunicaci´ó per sobre les vies de tren

Corso Vittorio Emanuele II

Estació Porta Nuova

Vittorio Emanule II

Polito Seu principal Parco Valentino

Corso Peschiera

Corso Luigi Enaudi

Corso Germano Sommeiller

Via Tommaso Valperga Caluso Arquitectura Valentino

Torino Esposizione Pavello Morando

Torino Esposizione Pavello Nervi Teatro nuovo Salone C Mur de separació de la parcela

N 500

50

1/4000 0

EIXPO

100

Projecte Final de Carrera ETSAV Patricia Calviño Alvarez Tutor: Carles Llop

1000

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 CARRER

POTENCIAR COMUNICACIÓ AMB NOU NODE - CARRER EXISTENT

Usos en planta baixa.

Zones arbrades

Utilització de vehícles rodats i peatons.

Primer tram del carrer. La situació actual es un doble carril de vehicles rodats en els dues direccions, combinats amb el carril del tram. Els laterals de la via tenen una estreta acera i reserven una part a l’aparcament. él l’únic tram que té arbres al llarg del mateix.

Les úniques parts arbrades de la via son les de contacte amb el POLITO. Corso Luigi Enaudi, que creua amb Corso Duca Degli Abruzi i el primer tram de Corso Germano Sommeiller. A partir de l’encreuament de les vies de tren desapareix la vegetació i amb això disminueix la secció de l’acera.

L’arbrat és basicament Platans i Til·lers com a les vies arbrades de Torino. El tram de Germano Sommeiller té arbres més joves.

Al llarg de tota la via hi ha passa la linia 16 de tram. Té una gran afluència de vehicles degut a que és l’única vial que creua les vies del tren. La secció de Corso Luigi Enaudi combian bé l’us del transport públic, vahicles rodats i peatons mentres que Corso Germano Sommeiller i Via Tomaso Valperga Caluso donen prioritat a l’ús rodat i de tram tot i ser una via de gran necessitat peatonal.

Secció Corso Germano Sommeiller. e 1/200 Primer tram del carrer. La situació actual es un doble carril de vehicles rodats en els dues direccions, combinats amb el carril del tram. Els laterals de la via tenen una estreta acera i reserven una part a l’aparcament. él l’únic tram que té arbres al llarg del mateix.

5’5m

2m

5’5m

2m

12m

P

P

Secció Corso Germano Sommeiller. e 1/200 Tram de sobrepas de les vie de tren. Al igual que l’anterior consta de quatre carrils de doble sentit que es combinen amb les dues direccions del tram. Ambdós costats consten d’acera. La vessant sud de la secció és un solar abandonat tapiat amb murs i sense ús.

3’1m

3’1m

17’5m

Secció Via Tommaso Valperga Caluso. e 1/200 Últim tram del carrer, en contacte amb Corso Massimo d’Azeglio i amb accés al parco Valentino. Aquest carrer es forma de dos carrils amples de vehicles rodats en ambdues direccions que es combinen amb les vies del tram i dues aceres laterals.

Corso Luigi Enaudi 1’5m

8’4m

Corso Germano Sommeiller

Via Tomaso Valperga Caluso

1’5m

N 50

5 0

EIXPO

Projecte Final de Carrera ETSAV Patricia Calviño Alvarez Tutor: Carles Llop

10

1/1000 100

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 CARRER

POTENCIAR COMUNICACIÓ AMB NOU NODE - ACTUACIÓ Secció Corso Germano Sommeiller. e 1/200 Per tal de limitar l’ús de vehicles rodats i millorar les condicions per peatons aquest tram de carrer substitueix en un dels costats, en aquell amb comerç a planta baixa, la zona d’aparcament per una acera ampliada i disminueix el fluxe de cotxes reduint a dos carrils de dues direccions.

7’5m

12m

5’5m

Ampliació de l’acera.

Creació de la plaça.

Tenint en compte l’ús de la planta baixa dels edificis que donen façana a Corso Germano Sommeiller es proposa un canvi de secció.

Ambdós costats en aquest moment son prolongacions de l’acera utilitzades com a aparcament de vahicles. Es proposa canviar d’ús el costat en el que es situa activitat comercial.

D’aquesta manera el costat amb aquest tipus d’activitat consta d’una acera més ample, amb possibilitat de col·locar-hi terrasses o simplement per donar en valor els negocis d’aquesta zona.

Al tram del Germano Corso Sommeiller previ al pont que creu les vies del tren es limit amb un solar abandonat. Un solar delimitat per murs. El projecte proposa derrumbar els murs i obrir una plaça en aquest tram que dongui una entrada més franca al pont. Aaquest plaça seguira la propia pendent del carrer, com fa actualment el solar i es conectarà directament amb el carrer Via Niza.

Aquest plaça dona amplada i continuitat al nou vial arbrat i es converteix un punt de trobada.

?

Prolongació de la via arbrada i millora del sistema peatonal Per tal de donar caracter de via arbrada a aquest carrer es prolonga la vegetació fins a l’encontre amb Corso Massimo D’anzeglio. Es continua amb el mateix tipus d’arbres, Til·lers i Platans a un ritme de 7 metres entre ells.

Aquest projecte es culmina també amb la peatonalització de l’ultim tram posant en valor aquest carrer com a us de baixa densitat.

2m

P Secció Corso Germano Sommeiller. e 1/200 Aprofitant l’espai en desús es prolonga l’acera creant una plaça que manté la mateixa pendent que el propi carrer. Es converteix en un punt d’interès al llarg del carrer que comunica el Polito i el Valentino. També augmenta l’acera convertint-se en un carrer de dos carrils i dues direccions. La plantació d’arbres ajuda a convertir-se en una nova via arbrada de la ciutat.

24m

11’5m

6’1m

Secció Via Tomaso Valperga Caluso. e 1/200 Aquest estret carrer pateix un gran canvi en el seu us, convertint-se en us basicament peatonal i de tram. Als encreuaments amb altres carrers l’us del cotxe està permès però també controlat.

2m 2’5m

2’3m 2’5m 2m

N 50

5 0

EIXPO

Projecte Final de Carrera ETSAV Patricia Calviño Alvarez Tutor: Carles Llop

10

1/1000 100

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 CARRER