CULTURA [montserrat roig
mateix de casa, a les monges salesianes; en canvi, la mare era partidària d’una escola laica: «Però un dels col·legis laics on podies fer el batxillerat era el Liceu Francès, que era car per a una família nombrosa». Cursà l'ensenyament primari, dels 4 als 13 anys, a l'escola de la Divina Pastora, a l'Eixample, el seu barri. Ambdues van ser molt crítiques amb la religió. Montserrat Roig afirma“Vaig començar a escriure perquè el meu pare em fes cas, l’havia de seduir i li deixava els primers contes –que eren esgarrifosos– va que a les monges no damunt la taula del seu despatx... I ell me’ls tornava corregits...” se les va arribar a creure Foto Pilar Aymerich mai; no eren una autoritat moral. A Diàlegs de Barcelona, on parla amb La seva mare, Albina Fransitorra, pertanyia a la burgesia mitjana. Va l’escriptora Isabel-Clara Simó, ens ser una dona avançada al seu temps diu: «L’ambient era repressiu, sobrei plena d’energia, que creia que la tot des d’un punt de vista profund i dona, a part de mare i esposa, podia més difícil d’explicar, que és la intefer altres coses, com treballar en una riorització del complex de culpa. Les botiga, escriure contes, articles, monges et culpaven de tot pel sol assaigs, anar al cinema. A setanta fet d’existir, a causa del fet que elles anys es va llicenciar en Filologia. No eren castrades i educaven des del hi ha dubte que aquest ambient libe- punt de vista d’aquesta castració». La secundària la cursà a l'institut ral influí molt en la futura periodista, feminista i novel·lista. Des de ben Montserrat i a l'Escola d'Art Dramàtic petita, Montserrat Roig volia escriu- Adrià Gual, on conegué l'escriptora re. El leit-motiv van ser les vivències Maria Aurèlia Capmany, amb qui del pati de casa seva, al carrer Bai- després mantindrà una intensa lén, on viuria tota la vida, estímul de amistat. Va llegir autors com Manuel la seva imaginació. Ella mateixa de Pedrolo, Bertold Brecht, Narcís reconeix que va començar l’aventura Oller, Friedrich Dürrenmatt o Rossed’escriure per tal que el seu pare li lló-Pòrcel. Es llicencià en Filosofia i Lletres fes cas. En una conversa amb Maria Aurè- a la Universitat de Barcelona. Encara lia Capmany, deia: «Sóc de les dues estudiant, l'any 1966 participa en la petites, de la segona tanda, a més a Caputxinada, moviment de protesta més. Per entendre’ns, la primera de diversos intel·lectuals a Barcelotanda són els que van passar l’ado- na, abans del Maig Francès. Aquell lescència a la postguerra, en un món mateix any es casà, però al cap de més tancat. Jo sóc de la tanda de la tres anys se separà. Ja llicenciada, ruptura de moltes coses». Els seus treballà en diferents feines editopares van preocupar-se per la seva rials, entre les quals la de la confeceducació. El pare, més pràctic, defen- ció de la primera etapa de la Gran sava la idea de portar-la al davant Enciclopèdia Catalana, i va tenir el
42_pds
seu primer fill, Roger. En aquesta època guanyà els primers premis literaris, com ara el dels Jocs Florals de Caracas, el de Sant Adrià i el de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves. El guardó més important d’aquell període, a part del premi Recull de narració, va ser l’aplec de contes Molta roba i poc sabó (1970), amb què guanyà el Víctor Català mentre estava amb un col·lectiu d'intel·lectuals i artistes tancada al Monestir de Montserrat per protestar contra l'anomenat "procés de Burgos", que condemnarà a mort, sota la ratificació de Franco, uns membres d'ETA. Ella mateixa explica a l’emblemàtica entrevista que li va fer Josep Maria Espinàs el 1988 al programa de TV3 Identitats aquesta experiència: "Vaig entrar a Montserrat com a 'llicenciada' i en vaig sortir com a “escriptora”. Per a la Roig, la política, com la cultura, eren elements indispensables de compromís per a la lluita contra les injustícies i per la justícia igualitària; elements de millora social. Sobre això digué: “La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”. L’any 1968 entrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on conegué Joaquim Sempere, traductor a l'espanyol del seu llibre El cant de la joventut, i amb qui té un segon fill, Jordi. Es declara admiradora literària de l'escriptora Mercè Rodoreda, que considera la seva "mestra", i confessa en