Page 1


sumari

AJUNTAMENT. Sarrià de Ter participa Sarrià de Ter APP Carnestoltes Jornades de la dona treballadora Millores realitzades als diferents barris de Sarrià de Ter Campanya sobre la recollida d’excrements ENTITATS. S’arriats CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. Al Gironès llegim! La dona treballadora al llarg de la història Llibres “La dolça Caterina: la última de les Malastruga Curs monogràfic per a majors de 55 anys “Ús dels dispositius mòbils Música.“Música Catalana? Sí gràcies” “Made in Girona” Tardor-primavera La coberta del jaciment del Pla de l’Horta Set-cents anys de la mort de Ramon Llull ESPAI 2.0 A internet, seguretat o llibertat? L'ENTREVISTA. Miquel Ferreiro. El mecànic incansable QUADERN D'APUNTS DOSSIER D’HISTÒRIA. MAES i el patinet Volador OPINIÓ. PSC. Els punts crítics del procés participatiu ERC. Calçotada ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Dona i periodisme L’hort escolar Jocs florals sant Jordi Confetti. A l’escola bressol fem de cuiners! VIATGES. La Via Verda de París SALUT. Celiaquia, intolerància al gluten ESPORTS. UES THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

4 6 7 8 10 13 14 16 18 19 19 20 21 22 23 27 35 36 40 41 49 51 52 55 58 66 69 72 74 79

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Josep M.Santiago, Txell Pla, Lourdes Gelada, Narcís Fajula, Silvia Pradas, Jordi Estefanell, Anna Sala, Cristina Vicedo, Presen Serrano, Susanna Santiesteban Dolors Llausàs, Dones més que mai, Lluíd Palahí, secció ERC, Montserrat Xandrich, David Saulina, Montse Asencio, Bet Sau, Emili Marco, Xavi Rodríguez Portada: La coberta de la vil·la romana. Foto: Quim Llunell Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

N

EDITORIAL

La coberta de La viL·La romana deL PLa de L’Horta

o ha passat inadvertida, ni tampoc ha estalviat polèmica. L’elegant coberta metàl·lica, s’inscriu dins del projecte de museïtzació de la vil·la romana, que pretén posar a l’abast de tothom les troballes realitzades en els darrers anys. És una tasca de llarg recorregut que porten a terme els arqueòlegs directors del projecte, tant pel que fa a les campanyes d’excavacions, com per la recerca de finançament. El cartell que acompanya aquests dies la vil·la ho deixa ben clar: són 273.497,21€ que provenen del Ministerio de Fomento en compensació de l’ampliació de l’autopista pel tercer carril de AP-7 (no diu res del 4art carril). No són diners de l’Ajuntament, sinó que provenen de l’Estat Espanyol , del programa de l’1% cultural. És un programa que fa anys que rutlla, que consisteix a destinar un 1% del pressupost de l’obra que es realitza en un Bé Cultural d’interès Nacional, a ser possible de l’àrea geogràfica on s’inverteix l’obra pública. Ja es veu la proporció 99% en carreteres, 1% en cultura. S’ha aconseguit per l’ampliació de l’autopista, però per la inversió de l’AVE es varen destinar a Girona. Aquesta és la primera vegada que s’inverteix a Sarrià de Ter. O vénen aquí o se’n van a la muntanya de Sant Julià de Ramis, o a un altre indret on ni tan sols pateixen el soroll de l’autopista, com Burgos o Còrdova. Les inversions en cultura provoquen al·lèrgia a persones que voldrien es destinessin els diners a d’altres necessitats, sovint des del desconeixement de les quantitats que es destinen a l’atur, o a les pensions no contributives, dins del pressupostos de l’Estat Espanyol. A nosaltres si una cosa ens provoca al·lèrgia és el pressupost de Defensa, no el de Cultura. Al cap i a la fi subscrivim la dita: si trobes cara la cultura, prova amb la incultura. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA L’equip de govern fa un any que rutlla i s’ha proposat consensuar part de la tasca de govern. De primer, la creació de regidories de barri i les consultes a veïns per veure les mancances de cada zona, petites millores que es van realitzant, com bé explica el primer tinent d’alcalde Narcís Fajula en el seu article. L’impuls s’ha fet amb el procés participatiu, per escollir les inversions a realitzar amb els diners extra de la plusvàlua de la venda dels terrenys de Torraspapel. Clar que pel camí es varen destinar 200.000€ a reduir deute per acontentar el secretari, sense tenir en compte que fa anys hi ha inversions que fan cua. El procés ha anat com ha anat i ha donat peu a treure la mandra de la gent, assistir als tallers urbans, a l’assemblea i a treballar per aconseguir validar els projectes. Tret d’alguns projectes fruit d’una pluja d’idees, la majoria responen a necessitats importants i evidents i alguns, a dèficits en manteniment que fan avergonyir. La llista a invertir és llarga, i segurament un procés com el que s’ha fet no caldrà en anys, sinó del que es tracta és de com aconseguir finançament per tal que vegin la llum el que les entitats han propossat. El que si s’ha demostrat és que si a la gent se la consulta, respon. n

pDS_3


AJUNTAMENT [Sarrià de Ter participa

SarriÀ de ter ParticiPa

Josep M.Santiago Regidor d’esports, participació i transparència

Una de les tres potes en què volem basar l’acció de govern d’aquesta legislatura és el que hem anomenat govern obert. La transparència, la comunicació directa amb el ciutadà i aconseguir la participació ciutadana en la presa de decisions, ha estat des del primer moment un objectiu de tot l’equip. Com a responsable de la tinença d’alcaldia de Govern Obert i de la regidoria de Participació i Transparència he hagut d’encapçalar Aspecte de l’assemblea general a la sala del centre cívic La Cooperativa. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter aquestes tasques, i està sent un plaer comprovar l’encert que va tenir en Roger Torrent a voler incidir en aquests aspectes, ja que la resposta de la ciutadania està sent molt positiva.

S

eguim treballant per donar més transparència al que es fa i es desfà des de l’ajuntament, mitjançant sobretot la pàgina web que es va estrenar ja fa mesos i que es continua actualitzant. Cada cop apareixen més dades i es poden consultar més documents. I també es va fer la primera audiència pública on tothom va poder escoltar l’estat de comptes de l’ajuntament i preguntar i aclarir els dubtes que hi havia al respecte de forma presencial i directa davant l’alcalde. A nivell comunicatiu se segueixen fent passos per estar més a prop de la gent. S’ha estrenat fa uns dies la nova aplicació de Sarrià de Ter, que es pot descarregar gratuïtament des de les plataformes d’Apple (App Store) i Android (Play Store-Google

4_pds

Play). Aquí es pot trobar un munt d’informació del municipi, però és sobretot una eina de comunicació directa que permet rebre missatges de l’ajuntament al mòbil o fer servir la mateixa via per enviar peticions o avisos al consistori. Ràpid i senzill. La mateixa plataforma es pot consultar i utilitzar des d’Internet a la pàgina web www.sarriadeterapp.cat I pel que fa a la participació ciutadana s’han fet dos passos importants. El primer va ser encetar les reunions amb els regidors de barri, que van ser un èxit de participació i van convertirse en un munt de petites millores. Les peticions dels veïns es van resoldre en la seva totalitat al cap de poques setmanes, i ja hi ha qui espera la nova tongada per fer arribar idees i propostes. Poder parlar i debatre entre tots els diferents problemes i possibles millores de l’entorn més proper de

cadascú, va mostrar-se com una eina molt positiva. La segona, tirar endavant el primer procés participatiu de Sarrià de Ter. La plusvàlua de la venda de part dels terrenys de la fàbrica Torras a Hinojosa i la millora en la gestió econòmica feta al llarg del 2015, va permetre que es poguessin destinar a inversió un total de 250.000 €. Era el moment ideal per deixar decidir al poble en què els volia invertir, i així ho vam decidir des de l’ajuntament. Un Projecte A de 200.000 € i una Projecte B de 50.000 €. El primer que ens vam plantejar va ser si fèiem una consulta o un procés participatiu. La diferència entre els dos casos és que en el primer és l’ajuntament qui pren la iniciativa escollint els diferents projectes i deixant que els ciutadans triïn només entre aquests; en el segon és


AJUNTAMENT [Sarrià de Ter participa

el poble qui té tot el poder de decisió des del principi escollint ells els projectes a votar. Seguint la nostra intenció de fer participar els habitants de Sarrià de Ter i d’escoltar-los tant com fos possible, vam decidir tirar endavant el Procés Participatiu per tal de no influir en res en tot el procés des de l’ajuntament. No n’havíem fet mai cap i tampoc ens podíem guiar gaire dels fets en d’altres llocs, ja que cadascú ha triat opcions diferents amb més o menys èxit. Així que a partir del Reglament de Participació Ciutadana del nostre municipi vam crear un marc de referència com a base del procés. Hem anat aprenent conforme avançava el procés i hem hagut d’anar prenent nota de tot el que no acabava de rutllar, per millorar-ho de cares a futures edicions. La Comissió d’Avaluació de ben segur que tindrà molta feina en aquest sentit. Però deixant de banda els detalls que no han anat del tot bé, el procés ha funcionat i ha estat un gran èxit. Hi ha pogut participar qualsevol sarrianenc empadronat major de 16 anys. Baixant la data legal habitual, buscàvem implicar-hi els joves i que ells s’acostumin també a participar en les decisions del seu poble. La primera alegria ens la van donar les entitats de Sarrià de Ter. No em cansaré d’agrair-los com s’han bolcat en aquesta iniciativa i com l’han fet triomfar. Perquè gran part de mèrit de l’èxit és seu i sense el seu esforç el procés hauria estat un fracàs. Una quinzena d’entitats esportives, culturals i veïnals van acabar presentant un total de 14 projectes diferents. Algunes agrupant-se i treballant de forma conjunta, fet que encara ha enriquit més la participació. Un cop analitzades pels serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament, se’n van validar 10 que complien tots els requisits exigits a la convocatòria: 5 del Projecte A de 200.000 € i 5 del Projecte B de 50.000 €.

El taller urbà celebrat a l’edifci El Coro.

Es van realitzar 5 Tallers Urbans en què es va presentar a cada barri tot el funcionament del procés i on les entitats van anar explicant i presentant les seves propostes. La mitjana d’assistència va ser d’unes 50 persones, la qual cosa ja feia preveure que l’interès per opinar era gran. I tot va desembocar en una Assemblea General que va fer que la sala gran del Centre Cívic de la Cooperativa quedés petita amb més de 300 persones que van desbordar totes les previsions. Feia molts anys que no hi havia hagut cap reunió tan multitudinària al nostre municipi. Novament, volem agrair a tothom que hi va assistir, que són els que han donat raó a tota la idea. Allà es van decidir els tres projectes finalistes amb una votació final entre els que van participar a l’Assemblea. Els Projectes A fan referència a obres de reforma i millora al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt, la coberta i tancament per fer un espai polivalent a la Cooperativa, i la construcció d’una pista polivalent coberta a la zona de darrera del CAP. Els Projectes B triats fan referència a la millora de tres parcs infantils, la creació d’un espai per a joves i la millora i rehabilitació de dos edificis declarats Bé Cultural Municipal, com l’Edifici Masó i la Casa de El Porxo. Entre el 16 i el 20 de maig s’ha

pogut estrenar una nova eina que permet - a traves de la pàgina webparticipar en votacions i consultes. Identificant-se primer per tal de garantir la legalitat del vot, i amb un sistema informàtic que garanteix l’anonimat i evita que les dades del padró municipal surtin dels sistemes informàtics del consistori. De ben segur que a partir d’ara la utilitzarem sovint per a fer més consultes. I pels més clàssics i tradicionals o que encara veuen complicat els sistemes telemàtics, el dissabte 21 de maig a El Coro i el diumenge 22 de maig a la Cooperativa es va poder realitzar la votació de forma presencial. A l’hora de tancar aquest article encara no s’ha votat i per tant no puc parlar de quins han estat els dos projectes escollits i que en breu començaran a realitzar-se. Però el que sí que ja tenim gràcies a la participació ciutadana és una llarga i clara llista d’idees i peticions d’inversions. De mica en mica, conforme l’economia ens ho permeti, anirem complint els anhels dels nostres ciutadans. Perquè, que ningú se n’oblidi, al final, els que estem en un càrrec públic hi estem precisament per això, per anar complint el que la majoria de ciutadans vol i demana. Tant de bo els diners ens permetin que el termini sigui breu. n

pds_5


AJUNTAMENT [Sarrià de Ter APP

L’AjuntAment presentA “SarriÀ de ter aPP” Josep Santiago

Aquest inici de maig s’ha presentat la nova aplicació de comunicació municipal Sarrià de Ter App. L’aplicació ja està disponible de forma gratuïta a les botigues d’Android (Play Store) i Apple (App Store) i es pot descarregar i instal·lar ràpidament des de qualsevol mòbil o tauleta. L’app l’ha desenvolupada l’empresa gironina Icontouch Mobile, que entre altres també porta Girona In i aplicacions similars arreu del Món.

E

n aquesta aplicació, els usuaris podran trobar tot tipus d’informació municipal. Però sobretot permetrà a aquells que s’hi registrin rebre de forma immediata i sense cost al seu mòbil les informacions de l’ajuntament de més interès. També podran comunicar-se directament amb el consistori mitjançant la bústia d’avisos i la foto denúncia, que permetrà fer arribar de forma ràpida aquelles idees, propostes, suggeriments o avisos que calgui. Així, per exemple, si un

fanal no funciona es podrà enviar mitjançant l’aplicació l’avís a l’Ajuntament i aquest podrà contestar a l’usuari un cop l’hagi reparat. Altres espais són l’agenda, les notícies, la participació a enquestes, el lector de codis QR -que en breu permetrà accedir a la informació del pressupost dels diferents espais municipals que estarà penjada a l’entrada -, informació sobre la línia de bus -per saber quan trigarà en arribar-, farmàcies de guàrdia i rutes per conèixer el municipi. De mica en mica s’aniran activant totes les funcions i estudiarem la viabilitat d’anar ampliant les possibilitats. Per a totes aquelles empreses i negocis del municipi serà també una molt bona eina. Gratuïtament podran donar-se d’alta i crear un espai de venda online i de comunicació amb els usuaris registrats que s’identifiquin com a seguidors dels establiments. Els podran fer arribar ofertes i promocions exclusives o informar-los puntualment de les seves novetats i/o activitats. Així, els usuaris registrats podran conèixer els establiments dels barris i assabentar-se de quan poden beneficiar-

se de les diferents campanyes. Tots aquells que tinguin un negoci al municipi i que vulguin aprofitar-ho cal que contactin amb adl@sarriadeter.cat i els ajudarem i aconsellarem en tot el procés. n

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

6_pds


AJUNTAMENT [Carnestoltes

La comparsa Els Cacos. Foto: Quim Llunell

Txell Pla Regidora de Festes, Joventut i Lleure

El passat 6 de febrer, el Rei Carnestoltes va tornar a treure el nas per Sarrià de Ter. Al voltant de les quatre de la tarda ja va aparèixer prop del Centre Cívic de la Cooperativa on l’esperaven els Amics dels Gegants per acompanyar-lo al llarg de tota la rua, que va tenir lloc per tots els barris de Sarrià de Ter: Sarrià de Dalt, Pla de l’Horta, Pla de Vinyers, La Rasa i Sarrià de Baix.

A

quest any va anar acompanyat de nou comparses i de molta altra gent que a nivell individual va voler-lo acompanyar durant tot el recorregut. Les nou comparses eren: Las Moscas Cojoneras, que anaven acompanyades d’una carrossa amb diverses mosques; S’Arriats, que anaven acompanyats de la carrossa on hi

carneStoLteS havia el llibre i el personatge de la història que simbolitzaven i que era “El flautista d’Hamelí”; Los Cacos, que com diu el seu nom anaven disfressats de lladres; Llamp-ats, que els acompanyava la seva carrossa que simbolitzava una presó; Les Maduixes, que anaven disfressats del videojoc del “Comecocos”; Els Fantàstics, que també anaven disfressats del videojoc del “Comecocos”; Les Vaqueres, que anaven acompanyades d’una carrossa que simbolitzava l’oest i els indis; Els Whatsapp, que com diu el seu nom anaven disfressats d’emoticonos, i Els Sarritrempats, que anaven disfressats del videojoc del “Comecocos”. Al llarg del recorregut, les comparses van anar ballant i algunes d’elles oferien el seu ball estrella que llavors varen poder exhibir amb força al pavelló, que és el lloc on finalitza la rua. Allà, el Rei Carnestoltes va fer el

seu pregó i se’l va coronar alcalde de la ciutat durant una setmana, que és el temps que dura el Carnaval. Un cop fet l’acte del pregó i les exhibicions de balls, es va donar el detall a totes les comparses assistents i finalment hi va haver l’espectacle infantil a càrrec de l’Orquestrina dels Naps amb l’espectacle “Chuches a la Barbacoa”, que va amenitzar la festa durant la tarda-vespre. Aquest any com a novetat també hi havia l’Esplai PL-Mijac, que ens va oferir diferents tallers per als nens i nenes que hi havia al pavelló. Alguns d’aquests tallers tenien un petit cost simbòlic per poder aconseguir diners perquè el grup de Joves pugui fer una sortida a les illes Balears aquest estiu com a viatge de final d’etapa, ja que l’any que ve aquests joves passen a ser monitors i monitores. Finalment, el carnaval va acabar amb el sopar – ball que organitza l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix. n

pds_7


AJUNTAMENT [Jornades de la Dona Treballadora

JornadeS de La dona trebaLLadora Lourdes Gelada Regidora ensenyament i de la dona

Participants al taller de nines Tilde

Aquest 2016 hem portat a terme unes Jornades de la Dona Treballadora molt actives i dinàmiques, amb molts tallers i xerrades. Tots els actes organitzats per l’ajuntament han sigut oberts a tothom amb ganes de participar, grans i petits, homes i dones.

S

ón unes Jornades on totes les associacions i entitats hi tenen cabuda, tant amb la participació com amb l’organització. Són unes Jornades que comencen a ser pioneres en els municipis veïns per la quantitat d’actes i tallers que oferim i tots gratuïts, perquè la participació sigui oberta a tothom. Les Jornades de la Dona Treballadora 2016 han tingut una bona acollida, que es reflecteix en la resposta

8_pds

positiva en les activitats i tallers portades a terme dintre de les Jornades. La resposta positiva ha estat pel reflex d’una assistència nombrosa en els tallers i alhora per les felicitacions rebudes per la quantitat i diversitat d’activitats gratuïtes realitzades i també per la qualitat dels professionals que les van portar a terme. Alguns dels tallers inclosos dintre de les Jornades tindran la seva continuïtat en el proper curs 20162017 del centre cívic, són el taller d’Aromateràpia i el taller d’Hipopressius. Ambdós estan inclosos en les activitats del proper curs. D’altres com ganxet, patchwork, pilates, taitxi, dansa del ventre i costura creativa són tallers que es porten a terme dintre del cursos i activitats d’enguany del centre cívic.

Montserrat Jiménez, professora d’història.


AJUNTAMENT [Jornades de la Dona Treballadora

Però, a més, anem fent petits canvis i innovacions a les Jornades. Aquest any no vam fer cap dinar ni esmorzar l’últim dia de les Jornades. En canvi anem fent un tom i donant més importància al dia 8 de març dia commemoratiu de la Dona Treballadora. També volem recordar que hi ha actes que es fan cada any, com és l’exposició al Centre Cívic la Cooperativa de l’escola bressol municipal Confetti i l’escola Montserrat amb col•laboració de les respectives AMPES de les dues escoles. Aquest acte suma gent de totes les edats i apropem les escoles al poble. Com cada any, des de l’ajuntament estem molt contents dels actes que portem a terme i quan finalitzem unes jornades ja tenim en ment les següents per poder millorar i fer unes jornades més participatives i properes a tots els sarrianencs i sarrianenques. n

Berenar i xocolatada a La Cooperativa. Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pds_9


AJUNTAMENT [Millores als diferents barris de Sarrià

miLLoreS reaLitZadeS aLS diFerentS barriS de SarriÀ de ter Narcís Fajula Aulet Primer tinent d’alcalde.

Al llarg d’aquest any i com a proposta reflectida al programa electoral (punt 46), s’han creat les reunions de barri amb l’objectiu que els veïns i veïnes de Sarrià de Ter puguin donar a conèixer les problemàtiques que tenen a cada barri o simplement exposar inquietuds o aportar millores.

U

n dels elements essencials d’aquests quatre anys és la proximitat i la interrelació amb tots els veïns i veïnes del poble. No volem deixar escapar l’oportunitat de poder saber de primera mà el que pensen i els preocupa del dia a dia de Sarrià. Enllaçant amb aquesta iniciativa s’han creat noves eines de comunicació directa amb l’ajuntament i el seu equip de govern, amb un únic objectiu, poder donar resposta a totes les inquietuds. En aquest primer mig any ja s’han fet les cinc primeres trobades veïnals, una per barri. La intenció d’aquest consistori és fer una reunió d’aquestes característiques semestralment. En totes les cinc trobades la resposta va ser molt favorable, els veïns i les veïnes van poder comentar amb els regidors i l’alcalde les diferents situacions que hi ha a cada barri. Han estat reunions molt productives, en el sentit de poder detectar petits problemes en la via pública com d’altres de més socials. En totes aquestes reunions es va

10_pds

Reductors de velocitat a Sarrià de Dalt-Socs

S’han repintat les baranes de fusta al Pla de l’Horta

fer una llista d’actuacions que s’havien de fer i en la majoria dels casos es va poder actuar ràpidament i solucionar la problemàtica. La majoria d’aquestes actuacions s’han portat a terme gràcies a la bona actuació de la brigada municipal, que dia a dia va mantenint el poble. Quines són les diferents problemàtiques que van sortir dels diferents barris? Ara en fem un resum:

SARRIÀ DE DALT – SOCS La velocitat dels cotxes que van pel passeig Capellades. Es posen reductors de velocitat i dos tòtems explicatius de zona residència i velocitat limitada. La poca visibilitat al sortir del c. la

Riba i c. Flaçà. Es col·loquen miralls per poder tenir una correcta perspectiva. El deteriorament d’algunes fustes del parc del mig del Camp dels Socs. Es canvien aquestes fustes. La situació de la parada del bus al passeig Capellades direcció Girona. Es terraplena una zona i s’hi col·loca un banc nou. La parada del bus del c. Xuncla direcció a la Cooperativa no té banc per poder descansar. Es col·loca un banc per esperar el bus amb major comoditat. La vorera de la carretera de Sarrià de Dalt a la zona de la riera de Can Guilana està malmesa. Es refà tota la vorera, s’aprofita per fer el rebaix dels dos costats de les voreres i es


AJUNTAMENT [Millores als diferents barris de Sarrià

S’han repintat diversos passos de vianants

Nou tobogán al Pla dels Vinyers

Vorera riera de can guilana Reunió veïnal al Pla de l’Horta

col·loca un fanal per la bona visibilitat del pas de vianants. La pintura de senyalització de diferents carrers està gastada. Es repinten diferents passos de vianants i zones d’aparcament.

PLA DE L’HORTA Falta un banc i repassar la plaça Rafel de Casanova. Es col·loca un banc, es reforça i pinta tota la tanca de fusta, se substitueixen les fustes de la zona de jocs d’escacs, es repinten totes les pilones de la zona i les persianes del centre social. Els passos de vianants del c. Federico Garcia Lorca i Mossèn Cinto Verdaguer estan desgastats. Es repinten els passos de vianants i altres zones. Les voreres de la zona del CAP estan força malmeses. Es refan les voreres de la plaça del CAP, es reti-

ren els plataners de la façana del CAP, es refà la vorera de l’av. de França amb Josep Maria de Segarra fins a Federico Garcia Lorca i es treu un arbre. Falten bancs i papereres a la zona del parc de l’Iglú. Es col·loquen dos bancs i una paperera a la zona.

PLA DE VINYERS Falten papereres i bancs a la zona verda de la plaça dels Vinyers. Es col·loquen dos bancs i papereres. A la zona de joc infantil hi falta un tobogan. Es col·loca un tobogan i un tros de tanca per reforçar la zona de seguretat del parc. La vorera de sauló del carrer Sant Ferriol està una mica malmesa. Se substitueix tot el sauló de la zona. No hi ha llum sota del pont de l’autopista pujada Golf. Es col·loquen tres llums de led dins el pont.

Els arbres del passatge Quatre Camins tenen les branques baixes. Es poden tots els arbres de la zona.

LA RASA Petits problemes a la vorera del carrer la Rasa a tocar els camps. Es reparen els panots descol·locats. Falten papereres a la zona del parc infantil de la Rasa. Es col·loca una paperera a la zona i es remata la vorera que toca al parc amb unes fustes. Uns quants panots del carrer Sant Jordi estan descol·locats i ballen. Es consoliden tots els panots de la zona. Els arbres de davant del centre social causen diferents problemàtiques. Se substitueixen dos arbres per uns altres de creixement lent. També es recol·loca un arbre mort a la zona final del carrer la Rasa. El pas indegut de motos per la pas-

pds_11


AJUNTAMENT [Millores als diferents barris de Sarrià

sera de la Rasa que comunica amb Sant Julià. Es col·loquen nous elements per dificultar el pas de les motociclistes, es repinten els bancs de la zona. Al parc petit del final de barri hi falten elements de joc. Es col·loquen dos elements nous de joc, es repinten tots els bancs i papereres i pilones i es refà la zona enjardinada. A la zona d’aparcament hi ha problemes d’aigua quan plou. Es refan els talussos de la zona, es neteja de terra la zona d’aparcament i es reforça la tanca final de la zona. Hi ha cotxes que aparquen indegudament a la zona final del c. Flor de Neu. Es col·loquen unes pilones mòbils per la pacificació de la zona. Mirall a la cruïlla Lloses-Ripollet

SARRIÀ DE BAIX Problemes de circulació al c. Carrilet. Es repinten tots els senyals del terra i es prohibeix l’aparcament d’un costat del carrer. Poca visibilitat a la sortida del c. Lloses cap al c. Carrilet. Es col·loca

un mirall per poder facilitar la sortida de vehicles. Problemes de visibilitat a la sortida de l’aparcament de la plaça Emília Xargay. Es mouen dos contenidors de matèria orgànica per facilitar la sortida dels vehicles. Hi ha passos de vianants que ja no es veuen correctament. Es repinten els passos poc visibles i es treuen els que ja no s’utilitzen. Al principi del carrer Josep Pallach hi ha unes pilones que dificulten el pas a la gent gran. Es treuen les pilones baixes i es repinta tota la zona perquè sigui més còmoda. Hi ha pilones metàl·liques del carrer Major que no estan col·locades. Es col·loquen totes les pilones que no estaven al seu lloc i es reforcen les que estaven mal subjectades. Continuarem treballant pel poble, pels nostres veïns i veïnes, apostant pel dia a dia i sobretot per la proximitat amb els nostres conciutadans. n Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

12_pds


AJUNTAMENT [Campanya recollida excrements

camPanYa Sobre La recoLLida d´eXcrementS

Lourdes Gelada, Regidora ensenyament

E

Des de l’ajuntament portem a terme la campanya de recollida d’excrements i la normativa de portar els gossos lligats. Hem fet diverses campanyes sobre aquesta normativa, però aquest any hem comptat amb l’ajuda dels alumnes de l’Escola Montserrat.

ns vam posar en contacte amb l’escola i els alumnes a partir de P-5 van col•laborar en aquesta campanya. Els alumnes van fer un dibuix amb un foli mida A-4 sobre la seva visió de la responsabilitat de tenir un gos a casa, recollir els excrements i portar les mascotes correctament lligades. Ha sigut sobre uns quatre-cents dibuixos que l’ajuntament es va fer càrrec de plastificar i de fer els forats per poder penjar i que no es deterioressin amb facilitat. Aquests dibuixos van ser retornats a tots els alumnes acompanyats amb una petita nota on l’ajuntament demanava la col•laboració de les famílies per fer la penjada dels dibuixos als llocs on segons ells fossin més necessaris: parcs infantils, places, carrers... Ha sigut una campanya que ha culminat amb una roda de premsa a càrrec d’alguns alumnes de primer i segon de primària, de la qual es va fer difusió mitjançant la televisió, ràdio i diaris. Estem molt contents de tots els dibuixos que van fer els nens i nenes de l’escola Montserrat, perquè així hem pogut portar a terme una campanya a tots els racons de Sarrià. No només on l’ajuntament podria penjar uns cartells convencionals, sinó a tots els llocs on els mateixos nens i nenes creuen que és important. n

pds_13


ENTITATS [Sarriat’s

Silvia Pradas

comParSa S’arriatS

Preparació de la carrossa

Comparsa S’arriats davant la Cooperativa. Foto: grup S’arriats

Heus aquí que l’any 2013, l’Alba, entrenadora del Club Gimnàstica Sarrià, es posa entre cella i cella sortir al Carnaval del poble. Comença a engrescar la gent més propera del Club, i el primer any no li falta quòrum de pares i mares per disfressar-se de “Xinos” i sortir per primera vegada al Carnaval de Sarrià. Aquest primer any també es va poder anar als Carnavals de l’Escala i d’Olot.

D

it i fet, l’any 2014 iniciem la posada en marxa, pares i mares de l’any anterior no dubten a apuntar-s’hi i fer córrer les veus . Aquest any es decideix disfressar-se de cistella de Globus Aerostàtic. El grup comença a créixer i la Txell i l’Alba ens bategen com a S’ARRIATS . S’ARRIATS, l’any 2015, ens posem el llistó més alt. Ens comencem a engrescar i per primera vegada fem carrossa, un gran cubell de fregona. I qui érem nosaltres? Les fregones!! Un any més, que bé que ens ho vàrem passar! Per S’ARRIATS va ser l’inici de fer explotar el Carnestoltes de Sarrià!

14_pds

Un matí de dissabte qualsevol, S’ARRIATS es reuneix a la fleca Can Llausàs per començar a decidir la disfressa del carnestoltes 2016. Entre tots aportem idees, que es varen deixar penjades l’edició anterior. No ens acabem de decidir i la Montse aporta una idea molt engrescadora, disfressar-nos de rates del Flautista d’Hamelí. La majoria no ho veu gens clar, però a mida que n’anem parlant, ens comença a agradar la idea. Aquest any hi ha gent nova, genial! Un gran repte! Decidida la disfressa, comencen els dubtes i el repte de fer-la realitat. I com ho fem? Amb quin material? I no podem gastar-hi gaire!!! A algú se li acudeix parlar de fer

carrossa però no tenim local, fàcil solució, amb els contactes que tenim ho hem d’intentar. En Raül se n’encarrega, ja té vist i emparaulat un remolc i es posa en contacte amb l’Assumpció Vila. Quina gran alegria quan se’ns confirma que ja tenim local. També comença a buscar patrocinadors, i déu n’hi do els que aconsegueix. Posem fil a l’agulla, els homes es dediquen a fer la carrossa i les dones a idear la disfressa. Es comencen a fer proves, la Montse envia la foto de la seva proposta de cap de rata, l’Elisenda hi aporta la seva i la Desi s’encarrega de la roba i com treballar-la . Prenem una decisió respecte la disfressa. Com més avancen els dies, més ganes en tenim; es porta més o menys en secret la carrossa, els homes no diuen res, simplement van quedant els divendres per construirla. En Rober soldant el “camero” i


ENTITATS [Sarriat’s

carrossa del Flautista d’Hamelí

La comparsa al pavelló

l’Albert ajudant-lo, en Jordi amb la seva perfecció, en Carlos mirant-s’ho des de lluny, en Narcís coent botifarres, en Dan ajudant una mica a tots i en David portant els cafès, etc. Anem quedant els caps de setmana previs a la gran festa, aquest any som una bona colla, molta gent s’ha anat apuntat perquè els han explicat l’experiència que havíem viscut els tres anys anteriors, iniciats per rítmica Sarrià i donant pas a S’ARRIATS. La carrossa i la disfressa ens demana a tots un sobreesforç, que fem amb molta il·lusió per quan arribi el gran dia i així poder lluir les nostres disfresses. Com sempre, prepara-

tius d’última hora, caps de rata fets repetides vegades , i el ball! Com costa poder coincidir per poder muntar el ball, però gràcies a l’Alba ens en sortim, quina paciència portar un grup d’unes 60 persones entre adults i nens, OH,OH,OH!, i el flautista qui serà? Molt amablement en Joan s’ofereix amb les xanques . I la carrossa, com la portarem? En Xevi amb el seu camió. El gran dia arriba i tot està preparat, ens reunim a la Cooperativa per pintar-nos i disfressar-nos. La cara de sorpresa de la gent quan ens veu ens fa pensar que l’esforç ha valgut la pena. Ara sí!!! Ja estem preparats per

divertir-nos, saltar i ballar... A celebrar l’arribada de Carnestoltes!!! Aquest any 2016, S’ARRIATS som : Alba i Joan, Desi i Albert, Beni i Carlos, Dan i Elisenda, Gloria i Rober, Jordi i Montse, Josep Mª i Sílvia, Narcís i Sílvia, Mª Teresa, Paqui i Raül, Xevi, Dani i Yolanda, Ferran i Marta , Glòria, Carles i Elisabeth, Carmen, Ingrid i David, Auxi i tota la descendència de S’ARRIATS. Aprofitem que se’ns cedeix aquest espai per donar les gràcies a totes les col·aboracions de patrocinadors. n Fotos: grup S’arriats

pds_15


cultura BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Jordi Estefanell, Anna Sala, Cristina Vicedo, Presen Serrano

AL GIRONÈS LLEGIM!

L’associació Qpertin va organitar el taller “avis i nens units per la lectura digital”

Durant el primer trimestre de 2016, de gener a abril, les comarques gironines coordinades pel Consell Comarcal del Gironès van portar a terme tot un seguit d’iniciatives a l’entorn de la lectura en el marc de la campanya «Al Gironès llegim!».

16_pds

L’

Àrea de Cultura de Sarrià de Ter va organitzar diferents actes que van comptar amb la col·laboració de la biblioteca Emília Xargay i de l’associació sarrianenca Qpertin Cultura Interactiva. «Alliberem llibres» era el nom d’una de les activitats endegades dins la campanya, a Sarrià de Ter; concretament va consistir en la instal·lació d’uns punts d’intercanvi de llibres. Així, als locals socials de La Rasa i Pla de l’Horta, al centre cívic La Cooperativa, al Coro i a l’Ajuntament es van col·locar unes taules on tothom que

ho desitjava hi podia deixar llibres que ja no volgués i, al mateix temps, en podia agafar un altre que encara no havia llegit. Aquest intercanvi de lectures va tenir un èxit considerable; fins i tot van tenir sortida enciclopèdies especialitzades... i, en acabar la campanya, alguns d’aquests punts s’han deixat instal·lats perquè els llibres segueixin passant d’unes mans a altres; i això és el més interessant de tot. Una altra activitat força interessant va ser «La lectura dels polítics». La biblioteca Emília Xargay va convidar Roger Torrent, alcalde de Sarrià


CULTURA

Contes per Meritxell Yanes

de Ter, i Roger Casero, regidor de l’oposició, per dur a terme una tertúlia en què van parlar sobre quines havien estat les seves lectures predilectes, o aquelles que més els havien marcat; tot sota el prisma de la visió de gent que han triat una tasca de servei a la comunitat, com és la que realitzen els polítics. L’associació Qpertin Cultura Interactiva ha col·laborat activament en la campanya amb l’organització d’un taller anomenat «Avis i nens units per la lectura digital». Celebrat el dia 9 d’abril al matí a la cafeteria del Coro, va congregar gent gran i també mainada. El propòsit del taller era que els més menuts introduïssin els avis en el món de la lectura digital a través de les «tablets», un mitjà al qual no estan massa avesats, però que resulta una eina d’immenses possibilitats. Un munt de llibres a l’abast de tothom, per molt pocs diners, a un sol clik. Val a dir que tant la gent gran com els nens i nenes que hi van participar s’ho van passar d’allò més bé! Vàrem comptar també amb l'actuació de Meritxell Yanes, que va venir a explicar contes al Coro. Aquesta actriu, guardonada enguany amb el premi al millor espectacle gironí del 2016 (atorgat per l'AGT), va oferir un recital d'originals contes, que ens van entretenir a grans i petits el matí del diumenge 17 d’abril.

La lectura dels polítics, tertúlia a la Biblioteca

Una altra activitat interessant va ser la de "l'Arbre dels llibres". Realitzada a la biblioteca entre els seus usuaris, es tractava de construir entre tots un arbre on cada fulla era un llibre recomanat pels lectors, amb el títol i una petita ressenya del contingut escrits en una cartolina en forma de fulla, i els participants fixaven sobre les branques de l'arbre els seus títols escollits. Una altra bona activitat de l'equip de la nostra biblioteca. Un acte controvertit va ser el de la lectura de contes de "por" al cementiri. L’activitat va ferir la sensibilitat de ciutadans que van considerar-lo una falta de respecte, evidentment no era aquest l’objectiu perseguit per la campanya de foment de la lectura i l’Àrea de Cultura reitera les disculpes a tothom que es va sentir afectat. L'acte va consistir en una lectura de textos d'autors universals (E. Jordana, Guy de Montpassant i Espronceda) a càrrec de l'actor Martí Peraferrer, i va comptar amb la presència del nostre alcalde, Roger Torrent, i la consellera de cultura del Consell Comarcal,

Maria Mercè Roca. En acabar es va oferir als assistents la degustació d'un parell de bunyols i un xarrup de moscatell a l'exterior, per fomentar un diàleg entorn dels textos que acabàvem d'escoltar. Com a cloenda de la campanya es va escollir el Coro de Sarrià de Ter per celebrar-hi un acte que va consistir en un parlament dels polítics assistents: el nostre alcalde, la consellera de cultura, M. Mercè Roca, i el president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets. A la cloenda hi van assistir també alcaldes i representants dels municipis de la comarca. L'actriu Cristina Cervià i el seu músic acompanyant Domènec Boigues van oferir un preciós espectacle al voltant dels llibres, la literatura i l'estimació pels textos que corprenen la nostra vida. Aquests van ser, doncs, els actes que van conformar la campanya "al Gironès Llegim!" i que va ser molt ben valorada pels municipis participants, que van manifestar la voluntat de repetir l'any vinent. n Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter

pds_17


CULTURA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

‘”LA

DONA TREBALLADORA AL LLARG DE LA HISTÒRIA” A CÀRREC DE MONTSERRAT JIMÉNEZ SUREDA

El dia 8 de març per commemorar el dia de la Dona Treballadora a Sarrià de Ter es van organitzar una sèrie d’actes emmarcats dins les XIII Jornades de la Dona.

U

n dels actes centrals d’aquestes jornades es va fer el mateix dimarts 8 de març a la biblioteca Emília Xargay i va ser una xerrada sobre “La dona treballadora al llarg de la història” a càrrec de la Montserrat Jiménez Sureda, doctora en Història per la UAB i actualment professora titular d’Història Moderna d’aquesta mateixa universitat. La Montserrat a més també és veïna de Sarrià de Ter i usuària molt habitual de la biblioteca E. Xargay. La Montserrat ens va fer un recorregut pel paper que ha tingut la dona al llarg de la història que ens va permetre veure una mica com ha evolucionat la figura de la dona en el món laboral al llarg del temps.

18_pds

Va començar el recorregut històric parlant de les diferents esferes laborals en què s’ha enquadrat les dones, bàsicament les occidentals, al llarg dels anys. Els mites i els tòpics amb què s’ha relacionat i/o vinculat a les dones tant en el passat com en el present i els canvis de rols que s’han produït i que han anat evolucionant fins arribar als nostres dies. Un recorregut excepcional que ens va permetre conèixer de la mà d’una historiadora especialitzada en el tema com les dones van abandonant mica en mica el treball en el món de l’esfera privada per passar a fer-ho en l’esfera pública; com hi havia professions eminentment de dones i per a dones i com la historiografia ha tractat i tracta el paper de les dones en la història. I és en aquest sentit que cal començar a repensar la història de les dones en plural i de la dona en singular. Les grans oblidades per la historiografia han estat aquestes

dones anònimes de les quals no es té documentació escrita i que amb el seu esforç, la seva lluita i com no amb el seu treball han ajudat a arribar a ser on som avui dia. I són xerrades com aquesta que ens va fer la Montserrat que ens han de permetre conèixer i replantejar-nos aquest passat per acabar arribant fins al present per conèixerlo, canviar-lo i millorar-lo si cal. Va ser una xerrada molt amena, molt interessant i molt instructiva que ens va permetre aprendre moltes coses i a més conèixer la faceta d’oradora, de divulgadora i d’investigadora que té la Montserrat, aquesta sarrianenca tan propera i tan coneguda per nosaltres. La xerrada va acabar amb un petit refrigeri: copa de cava i bunyols per a tots els assistents que ens va permetre celebrar i commemorar un any més aquest 8 de març, establert oficialment com Dia de la Dona Treballadora. n


CULTURA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LA

DOLÇA CATERINA:

L'ÚLTIMA DE LES MALASTRUGA” DE MONTSE CASTAÑO El mes d'abril passat vam tenir la presentació d'un llibre molt especial per la nostra biblioteca i pel nostre poble en general. Montse Castaño, sarrianenca de naixement i gironina d'adopció, va venir a presentar-nos la seva primera novel•la La Dolça Caterina: l'última de les Malastruga.

L

a Montse va estar acompanyada en aquesta presentació per en Jordi Costa, amic d'infància i de joventut de la Montse, que va fer de mestre de cerimònies i ens va presentar no només la Montse sinó el que era més important, el seu llibre. I acompanyant la Montse i en Jordi i tots nosaltres en aquesta presentació hi vam tenir la música de fons del cantautor Jep Pradas, que va amenitzar l'acte. La vetllada va acabar amb una degustació de vins, gentilesa de la Cooperativa Garriguella, i amb la Montse signant i dedicant el seu llibre a tothom qui li ho va demanar. Va ser una presentació molt especial, tant per nosaltres, perquè presentàvem a la nostra biblioteca el llibre d'una escriptora de casa, com també per la Montse, que

es va retrobar amb familiars i amics d'infància i d'adolescència que van voler compartir i retrobar-se amb ella en aquest acte tan emotiu. El llibre de la Dolça Caterina abasta una saga familiar que neix a les Guilleries per anar a raure a Torroella de Montgrí a començaments del segle passat. A través de les històries i dels recorreguts dels personatges de la novel•la podrem veure com era la vida als masos, la vida dels petits pobles de pescadors com l'Escala i el canvi que hi suposa l'arribada del turisme, l'impacte que va tenir la guerra civil en els pobles, ... En definitiva es pot anar veient la transformació que s'anirà produint al llarg d'aquest segle XX, que canviarà d'una manera espectacular la vida dels pobles i de les persones. Des de la biblioteca volem donar les gràcies a la Montse per aquesta presentació tan bonica. Animar-la a continuar escrivint i animar-vos a vosaltres, lectors, a llegir aquest llibre d'aquesta sarrianenca tan apreciada. n

CURS MONOGRÀFIC PER A MAJORS DE 55 ANYS

ÚS DELS DISPOSITIUS MÒBILS: SMARTPHONES I TABLETS El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i la Fundació Pere Tarrés, a través d'una subvenció de formació de la Fundación Vodafone, van oferir a les biblioteques gironines diverses sessions monogràfiques per tal de millorar l'alfabetització digital de les persones més grans de 55 anys.

L

a biblioteca Emília Xargay es va inscriure en aquest projecte i el passat mes de març vam poder oferir als nostres usuaris majors de 55 anys un taller pràctic gratuït sobre l'ús del dispositiu mòbil i la tablet. El monogràfic que vam escollir treballar en aquesta ocasió des de la biblioteca va ser el del mòdul dedicat a l'ús de fotos i vídeos en el mòbil. Aquest curs va tenir una durada de 4 hores, que vam repartir en dues sessions de dues hores. Era un taller eminentment pràctic, ja que cada alumne venia amb el seu smartphone o la seva tauleta. El taller va tenir molt bona acollida entre els nostres usuaris i així 17 persones, que era el màxim que permetia el taller, van poder gaudir d'aquesta formació a càrrec de formadors experts de la Fundació Pere Tarrés. Us animem a mantenir-vos informats d'aquestes activitats que puntualment realitzem des de la biblioteca i que estan obertes a tothom, usuaris i no usuaris de la biblioteca n.

pds_19


CULTURA MÚSICA

“MÚSICA CATALANA?, SÍ GRÀCIES” CONCERT MÚSIQUES DE CATALUNYA

Isabel Vidal i Solà

Amb aquest títol tan original (i un cartellanunci ben eloqüent), l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (Premi Nacional de Música 1992) ens oferí el passat 1 de maig un magnífic concert de música catalana amb obres d’autors ben diversos i nostrats del nostre país.

E

l director, Carles Coll, es mostrà molt proper al públic assistent, fent petites i amenes ressenyes de les peces que ens oferirien al llarg d’una hora i mitja. El programa va començar amb una sardana del mestre Manel Saderra dedicada a l’estany de Banyoles i titulada “Somni”. Tot seguit, escoltàrem la “Suite Clàssica Catalana” composta per Lluís Albert, nebot de

la coneguda escriptora Caterina Albert, altrament coneguda com a Víctor Català, a qui va dedicar aquesta obra. “Intermezzo“ de Goyesques (última composició de Lluís Granados); “Postal de l’Havana” de Xavier Montsalvatge; Andante i Scherzo de Per l’Art del mestre Eduard Toldrà i “Tango op.165 número 2” d’Isaac Albèniz anaren sonant a la sala gran de El Coro de Sarrià. El repertori va acabar amb tres

cançons molt i molt conegudes per tots nosaltres de Joan Manel Serrat, Lluís Llach i Quim Mandado com “Paraules d’amor”, “Arran de terra”,”País petit”,“Somni entre boires” i “El vol de l’home ocell”. Composició: músics joves, talent i grans peces. Resultat: gran concert, millor vetllada. Moltes felicitats, orquestra. n

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

20_pds


CULTURA MÚSICA

MADE IN GIRONA Susanna Santiesteban i Dolors Llausàs

Hofesh Shechter Company va presentar un espectacle a partir del treball conjunt amb col·lectius locals, entre ells un grup de sarrianencs, basat en fragments del seu muntatge Political Mother, en el qual s’utilitzen extractes originals de la coreografia i partitura de Hofesh Sechter.

D

urant tres setmanes els participants de l’espectacle Made in Girona: Political Mother, van treballar amb un equip de ballarins i músics professionals de la Hofesh Shechter Company, la qual ha rebut el suport de la companyia Cobosmika i la Banda d’en Pere Botero. Shechter, director artístic de la Hofesh Shechter Company amb seu al Regne Unit, és reconegut com un dels artistes més apassionants que treballen actualment, famós per compondre partitures musicals que elogien la fisicalitat única del seu moviment. Estrenada el 2010, destaca per la seva complexitat emocional. La música en directe i el conjunt de seqüències extraordinàries de l’espectacle, fan de Political Mother una experiència de dansa inigualable. Presentada per primera vegada a l’Estat espanyol, mantenia l’essència del muntatge però comptant amb la participació de ballarins i músics no professionals de Salt, Girona i també de Sarrià de Ter.

El Festival Temporada Alta i el Mercat de les Flors han impulsat un treball intensiu de creació, en el qual la companyia ha treballat amb músics sense experiència professional, persones procedents de diferents entitats socials i col·lectius locals, amb la voluntat d’utilitzar l’art i la cultura com a eines de transformació personal i social. Mai no oblidarem aquesta experiència, que ens acompanyarà la resta de les nostres vides. Hi vàrem participar 60 ballarins no professionals, entre ells un grup format per gent gran i un altre de joves a l’atur o estudiants. Hi havia un altre grup de músics no professionals. Assajàvem quatre hores al dia i els joves més, durant tres setmanes. Van ser dies molt intensos i entre tots es va crear un vincle molt fort. Semblàvem una gran família on l’edat no existia. Érem un sol cos, amb el mateix ritme, compartint el mateix escenari. n https://www.youtube.com/watch?v=93JZZ3Wi58 podeu veure un fragment de la creació d’aquest espectacular muntatge

Participants a l’espectacle Made in Girona: Political Mother. Fotos: Dolors Llausàs

pds_21


CULTURA

Vallbona de les monges

TARDOR-PRIMAVERA VALLBONA DE LES MONGES, COMARCA DE L’URGELL- BAIXA SEGARRA ROC DE SANT GAIETÀ . MUSEU DE LA RÀDIO PARC DE LES OLORS A SANTA EULÀLIA DE RONÇANA SANT MIQUEL DEL FAI A LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL Dones més que mai

En estacions diferents, les nostres sortides culturals ens porten a recórrer diferents indrets del nostre “Petit país”, cal conèixer-lo per estimar-lo. Vallbona, monestir cistercenc femení fundat la primera meitat del segle XII. Església Romanicogòtica amb planta de creu llatina i tres absis rectangulars. En el claustre, a diferència d’altres monestirs, hi conviuen tres estils diferents: l’àrab, el romànic i el gòtic. A l’església és rellevant la tomba de Violant d’Hongria, segona esposa de Jaume I.

22_pds

D

esprés de visitar aquesta comunitat, anàrem a Roc de Sant Gaietà (Roda de Berà) per veure el Museu de la Ràdio ”Protagonista Luís del Olmo”, format per més de 240 aparells radiofònics de diferent estils i èpoques. El Parc de les Olors. El seu personal ens explica, d’entrada i amb molta il·lusió, el projecte que han engegat partint de les plantes aromàtiques i remeieres, de crear una xarxa de parcs que donin a conèixer la riquesa de la nostra flora, conservar-la i recuperar plantes en perill d’extinció. Sant Miquel del Fai, al bell mig dels Cingles de Bertí, a la Vall del Tenes. Antic Priorat, Sant Miquel del Fai

l’Església gòtica troglodita més gran i ben conservada de Catalunya. Salts d’aigua dels rius Rossinyol i Tenes...Església- Cova de Sant Miquel. És un paratge natural d’una bellesa que cal gaudir-la i deixar-se captivar per ella. Un bell racó d’aquest país que anem coneixent, per passejar-s’hi amb calma gaudint de l’entorn i de la pau que s’hi respira. n


CULTURA [la coberta del jaciment del pla de l’horta

EL JACIMENT DEL PLA DE L’HORTA Una estructura imprescindible per preservar les restes arqueològiques Lluís Palahí Grimal1

Treballs de col·locació de la coberta

Al llarg dels mesos de febrer i març a la zona del Pla de l’Horta s’hi ha desenvolupat una intensa activitat per tal de col•locar una coberta que protegeixi part del jaciment de la vil•la romana. Aquesta estructura, que a primer cop d’ull sobta al visitant, ha despertat interès, curiositat i, per què no dir-ho, alguna controvèrsia. La nostra intenció és aclarir les raons que han portat a la col·locació d’aquesta coberta, la seva funcionalitat i les perspectives de futur que obre.

Q

uan l’any 2008 es va iniciar l’actual projecte de recerca arqueològica i adequació de la vil·la romana sabíem que ens trobàvem davant d’un dels jaciments d’època romana més importants del nord-est peninsular. Val a dir que els resultats dels primers anys d’excavacions han superat amb escreix les perspectives inicials. Aquest fet, que és importantíssim dins de l’àmbit científic i patrimonial, també requereix una gran cura i atenció a aspectes relacionats amb la consolidació i adequació dels diferents espais. Les excavacions que s’havien realitzat a l’indret als anys setanta del segle passat, ja varen posar al descobert tot un seguit de paviments de mosaic. De fet, va ser la troballa d’aquests paviments la que va motivar l’aturada de les obres

1Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria. Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona.

pds_23


La coberta del Pla de l’Horta ja col·locada.

Coberta de les termes romanes de Caldes de Malavella.

Vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)

que s’hi desenvolupaven (la zona havia de ser ocupada per un bloc d’habitatges). La importància de les restes ja va ser valorada en aquells moments, com ho demostra el fet que l’edifici va ser desplaçat a una nova ubicació. Els mosaics trobats en aquells moments varen ser extrets i emmagatzemats i les restes arqueològiques es varen tornar a enterrar, com a sistema de protecció fins que no fos possible dur a terme un projecte arqueològic rigorós i sistemàtic. Finalment va ser l’any 2008 quan va sorgir la possibilitat d’endegar un ambiciós projecte de recerca arqueològica que, acompanyat de treballs de consolidació i conservació de les restes, ha de permetre valoritzar el jaciment i convertir-lo en un referent de l’arqueologia i el patrimoni del territori. Si les excavacions de 1970 havien permès descobrir un conjunt de quatre paviments de mosaic, els treballs desenvolupats a la zona sud de la vil·la entre 2008 i 2010 varen posar al descobert mitja dotzena de paviments decorats i altres elements

24_pds

com restes de pintures parietals i estructures, com el nimfeu localitzat en un dels patis de la vil·la, d’un alt valor històric i patrimonial, i que requerien actuacions importants per a la seva conservació. Inicialment aquests elements es varen protegir, cobrint-los amb lones de geotèxtil i graves, però ràpidament es va posar de manifest que aquesta actuació no seria suficient ja que el jaciment es veia fortament afectat per les condicions meteorològiques, no solament per les glaçades hivernals (a les quals calia afegir la gran nevada que es va produir el 2010), sinó també pel continu creixement de la vegetació. Calia establir un sistema de protecció que evités la degradació del jaciment, sobretot si es volia, com s’ha pretès sempre des de l’inici del projecte, obrir el jaciment al públic, integrant-lo com un valor patrimonial de primer ordre. Per aquesta raó, el servei de monuments de la Diputació de Girona , amb la col·laboració dels serveis municipals de Sarrià de Ter, varen col·locar tot un seguit de cobertes metàl·liques que han servit fins ara

com a elements de protecció dels espais més sensibles i delicats del jaciment. Aquestes cobertes eren concebudes des del primer moment com a elements provisionals, fins que fos possible col·locar-hi un sistema de cobertura i protecció més adequat. Per això, mentre es col·locaven aquestes estructures, l’equip tècnic del Servei de monuments de la Diputació va redactar un projecte de coberta definitiva. Per poder col·locar aquesta coberta hi havia essencialment dos tipus de problemes. El primer eren els problemes tècnics derivats de la configuració del jaciment i la topografia de l’indret. L’altre, i no menys important, era el sistema de finançament de l’obra. UNA COBERTA FINANÇADA PER ABERTIS I L’1 PER CENT CULTURAL Començant pel final, un cop redactat el projecte es va començar a cercar finançament per dues vies diferents. La primera va ser la sol·licitud d’inclusió del projecte en el marc de les obres finançades per l’empresa d’autopistes ABERTIS dins el programa de l’1 per cent cultural que gestiona el ministeri de Foment, per un import de 304.500€ . L’altra era la inclusió dels treballs en els projectes FEDER finançats per la Comunitat Europea per un import de 250.000€, el total de les dues xifres permetria l’execució total del projecte aprovat.


CULTURA [la coberta del jaciment del pla de l’horta

El programa de l’1 per cent cultural es basa en el fet que les grans obres d’infraestructures a Espanya estan obligades per llei a destinar un 1 per cent del pressupost (aquest darrer any s’ha augmentat a l’1’5 per cent) a activitats i inversions de tipus cultural. Aquest import és gestionat pel ministeri de Foment, que ha d’aprovar els projectes. En el cas d’ABERTIS, que en aquells moments estava realitzant l’ampliació del tram d’autopista de la zona de Sarrià, sempre ha mostrat un gran interès a invertir aquest 1 per cent en jaciments arqueològics situats a les proximitats de les autopistes que gestiona. Així, per exemple, ha realitzat inversions en l’adequació de jaciments com el castellum fractum de Sant Julià de Ramis, la vil·la de Vilauba (Camós), les termes de Caldes de Malavella o, darrerament, al castell de Cervià de Ter, i de fet disposa d’una web on es mostren els jaciments en que ha realitzat inversions (www.yumpu.com/es/document/view /13223483/els-jaciments-arqueologics-al-voltant-de-les-autopistesabertis). Els programes FEDER, per altra banda, són una línia de finançament per programes que pretenen assolir diferents objectius de caire cultural, social, urbanístic, etc. En el nostre cas, havia de servir per finançar l’enjardinament i adequació de l’entorn que havia de permetre l’obertura immediata d’una part del jaciment i la seva integració en la resta del barri. L’obtenció del finançament pels dos projectes estava lligada a tot un seguit de processos administratius de valoració i revisió. Malauradament, el procés d’aprovació del projecte a finançar amb l’1 per cent es va dilatar molt en el temps (a més, la greu situació econòmica dels darrers anys va fer que durant un parell d’anys aquesta línia de finançament restés pràcticament tancada). Això

Vista interior de la coberta de la vil·la romana de la Olmeda (Palència). En aquest cas la gran quantitat de mosaics va portar a la construcció d’un edifici que cobreix tot el jaciment.

va provocar que s’hagués de renunciar al FEDER, que havia estat concedit, però per l’execució del qual s’havien esgotat els terminis ja que no es podia dur a terme sense la coberta. Per aquesta raó, en aquesta primera fase s’ha pogut col·locar la coberta i resten per realitzar alguns treballs a l’entorn. LA COBERTA, UN ELEMENT ESSENCIAL PER A LA CONSERVACIÓ DEL JACIMENT Tot i que a primer cop d’ull la coberta pot semblar un element estrany o, fins i tot, un xic aparatós, cal assenyalar que aquesta és la solució més habitualment emprada per protegir els jaciments arqueològics. Efectivament, la col·locació d’una coberta serveix per protegir els elements i estructures més delicats (pintures, paviments musius, ...) dels fenòmens meteorològics i dels canvis bruscos de temperatura i d’altres factors exògens com el creixement de la vegetació. Ara bé, en el cas del Pla de l’Horta aquesta era una solució complexa, atesa les dimensions del jaciment, l’estat de conservació de les estructures i el desnivell natural del terreny, molt més elevat a la banda oest (la més propera a l’autopista) que a l’est. Calia construir una coberta que protegís al màxim els paviments i pintures descoberts, que al mateix temps permetés la circula-

ció dels possibles visitants i que limités al màxim la quantitat de suports verticals o pilars, ja que aquests podien emmascarar i dificultar la comprensió del jaciment, compartimentant-lo de forma artificial. Com ja s’ha esmentat, la col·locació de cobertes per protegir els jaciments arqueològics és molt habitual i les solucions emprades són molt diverses, adaptant-se sempre a les necessitats de cada entorn. En alguns casos s’ha optat per construir autèntics edificis que tanquen el jaciment completament, com en el cas de la vil·la de l’Olmeda (Pedrosa de la Vega). En el nostre cas aquesta solució era inviable econòmicament i a més indesitjable per diverses raons. Per una banda la vil·la del Pla de l’Horta és un jaciment en constant creixement i la seva superfície podria arribar, amb el temps, a superar els 5.000 o 6.000 metres quadrats. A més, el que es busca en tot moment és la integració del jaciment en el seu entorn, un espai que el puguin gaudir els visitants i els veïns, i no la creació d’un espai tancat i aïllat. En altres jaciments s’ha optat per cobertes obertes, però amb solucions tècniques molt diverses. Així, per exemple, a la vil·la de Torre Llauder de Mataró s’han col·locat unes carpes de lona rígida. En aquest cas el problema és que aquesta mena de coberta requereix molts suports ver-

pds_25


CULTURA [la coberta del jaciment del pla de l’horta

UNA INVERSIÓ NECESSÀRIA PER AL FUTUR DEL JACIMENT

Coberta del jaciment de Cerro Molinete (Cartagena).

ticals i tensors que afecten de forma important alguna de les restes i dificulten la comprensió global de l’espai. A més, al Pla de l’Horta l’important desnivell d’est a oest implicaria que les cobertes haguessin d’anar més altes que a Torre Llauder i per tant encara es multiplicarien la quantitat i el volum dels tensors. També s’ha optat en ocasions per cobertes amb pilars i sostres de fusta i/o metall, com a les termes romanes del puig de Sant Grau de Caldes de Malavella. Aquestes cobertes, més senzilles, són útils per espais més reduïts i de fet s’han començat a usar també al Pla de l’Horta, de forma provisional, quan les superfícies a cobrir eren més reduïdes i ho feien més factible. La coberta dissenyada des del Servei de Monuments de la Diputació de Girona soluciona tots aquests inconvenients, ja que al disposar de solament quatre suports i situar-se fent un pendent iniciat a una alçada considerable, permet salvar el desnivell i obtenir una visió clara del jaciment i les diferents estructures, sense impedir-ne la comprensió o la circulació.

26_pds

¿Significa això que tot el jaciment s’ha de cobrir amb cobertes d’aquesta mena? La resposta és que no. Com ja hem comentat, la raó per la qual es va optar per aquesta solució tècnica en la zona sud del jaciment era la concentració de paviments musius i de pintures parietals que es concentraven en aquest espai. Hi ha altres àmbits on les estructures recuperades són menys delicades i suporten molt millor la intempèrie i, per tant, amb els treballs de consolidació adequats no hauran d’anar coberts. En altres espais, com per exemple les dues estances localitzades el 2014 a l’extrem nord de la part excavada del jaciment, en les quals també s’han recuperat paviments musius i pintures, s’ha pogut optar per una solució diferent perquè la superfície a cobrir era molt més petita i sense desnivells topogràfics. Així, en aquesta zona s’ha construït una coberta provisional molt més simple, però prou elevada perquè la gent hi pugui circular per sota lliurement (cosa que no es podia fer en les primeres cobertes provisionals col·locades l’any 2010).

Com acabem de comentar, la coberta és un element necessari per a la conservació del sector del jaciment, però també ho és per tal d’avançar en el que ha de ser el pròxim pas a realitzar en el procés de valorització del jaciment, que no ha de ser altre que fer-lo visitable de forma regular. L’objectiu final dels treballs d’adequació i conservació del jaciment no és altre que la creació d’un parc arqueològic urbà, un element integrat en l’estructura urbana del barri. Un cop els espais ja excavats del jaciment estiguin definitivament condicionats es crearà un circuit que permetrà una visita guiada pel seu interior, acompanyat de la informació més adequada en forma de plafons i altres sistemes, com els codis QR, relacionats amb l’ús de mòbils i tauletes. La coberta ha de permetre destapar (tot o part de l’any) els diferents paviments, actualment coberts amb graves per a la seva protecció, netejar les pintures parietals, i, sobretot, avançar en la creació d’un programa de visites al jaciment i la seva integració en les rutes de turisme cultural. Actualment el jaciment ja és conegut en els ambients erudits dedicats a l’estudi del món romà, a nivell nacional, i, cada cop més, a nivell internacional. Això és més important del que pot semblar a primer cop d’ull, ja que al costat del coneixement del jaciment sempre hi figura el de la població, Sarrià de Ter. Per tant, quan es comenci a situar el jaciment en el cercle de visites no solament a nivell educatiu i escolar, també en els circuits de turisme cultural i patrimonial, no pot fer altra cosa que resultar beneficiós per a la pròpia població de Sarrià i la seva promoció. I això no es pot fer si el jaciment no està adequadament protegit. n


CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

SET-CENTS ANYS DE LA MORT DE

RAMON LLULL Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

Aquest any de 2016 s’acompleixen set-cents anys de la mort de l’il•lustre mallorquí Ramon Llull, una de les figures cabdals de la cultura medieval catalana, que al segle XIII és el primer autor en escriure tractats de filosofia en llengua vulgar, és a dir en català, i a més, pel conjunt de les seves obres de base autobiogràfica és considerat el primer escriptor de la literatura catalana.

M

allorquí nascut en el si d’una família burgesa i al servei de l’hereu de Jaume I el Conqueridor, en un moment determinat de la seva biografia, renuncia a la vida acomodada i burgesa que portava per dedicar-se amb cos i ànima a la predicació i a la divulgació del cristianisme en un món amenaçat per l’expansió del poder i la cultura musulmanes. Ramon Llull, que era un personatge físicament baixet, calb, poc musculós però enèrgic i coratjós, des del punt de vista psicològic, es converteix en un home incansable, lluitador, capaç de vèncer totes les adversitats per tal de divulgar el seu pensament i la seva magna obra escrita, a la qual anomenarà en termes generals Art.

pds_27


CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

Atles català Segle XIV

QUI VA SER RAMON LLULL? En primer terme podem afirmar que Llull va ser un home de família burgesa nascut a la ciutat de Mallorca l’any 1232, quan encara l’illa s’havia d’acabar de reconquerir totalment perquè Mayúrqa pertanyia als musulmans. La família Llull era originària de Catalunya; provenia de les terres cristianes de la costa del Maresme, de Sant Vicenç de Llavaneres. Posteriorment la nissaga, que tenia possessions a Barcelona, a la Verneda1 i a la zona del Born, el Pla d’en Llull, van participar en la conquesta de Mallorca i ulteriorment van col·laborar amb la repoblació cristiana de l’illa requerits pel jove rei Jaume I. La conquesta cristiana de Mayúrqa va tenir lloc a finals de 1229. Els Llull, vinculats amb la monarquia catalana i col·laboradors econòmics –com altres nobles- de les empreses de Jaume I van ser recompensats pel monarca amb algunes terres i possessions a l’illa de Mallorca. Hem de recordar que a mesura que la croada contra els musulmans avançava i se’ls confiscaven els béns i les terres, els cabdills cristians a les ordres del rei, repoblaven de famílies cristianes els territoris arrabassats. Com a rei portaveu de l’estendard del cristianisme, Jaume I va sotmetre els musulmans de l’illa. És en aquest context

que hem de situar la vida i l’obra de Ramon Llull, un personatge que al segle XIII, després d’una pregona conversió com a propagador i intel·lectual de la religió catòlica, com apreciarem, té el mèrit de ser el primer filòsof que redacta textos de filosofia en llengua vulgar. En el seu temps tots els filòsofs escolàstics escrivien en llatí; ell ho va fer en llengua catalana amb la idea de ferse entendre per tothom que sabés llegir. La seva obra, extensíssima, comprèn molts camps i, ací i allà, apareixen obres escrites originalment en català o traduïdes del llatí o l’àrab al català d’un catàleg de 243 obres autèntiques. Quan Ramon Llull va néixer el 25 de gener de 1232, les illes de Mayúrqa, Minúrqa i Eivissa i els territoris d’enllà de l’Ebre es trobaven encara sota la influència i el poder dels musulmans. Per tant, en aquest context històric els territoris de la corona catalanoaragonesa de religió catòlica conviuen encara amb l’amenaça de les ràtzies i els aixecaments musulmans i amb les comunitats de religió hebrea. Al segle XIII hi ha encara un estira i arronsa molt considerable entre cadascuna d’aquestes religions, les quals malden per tenir la supremacia de la veritat de la seva fe i afermar-se amb un poder religiós i també polític en els territoris on el catolicisme ja estava ben

1Terrenys que encara avui es coneix com “d’en Llull”.

28_pds

arrelat. Els comtats catalans, que estaven adscrits a la religió i a la cultura cristianes, havien lluitat d’ençà del segle IX per tal d’imposar i estendre les seves creences i la seva religió, de tal manera que els bisbes, el papa i l’estructura eclesiàstica romana/cristiana, en termes de fe es creien en possessió de la veritat absoluta. Per als cristians, les altres creences eren considerades errònies i, per tant, motiu per ésser esclafades i perseguides. Així va ser la croada dels cristians contra els musulmans i no tant amb els jueus, perquè aquests havien estat tradicionalment prestadors de pecúnia i justament Jaume I per dur a terme les seves campanyes militars contra els sarraïns va haver de recórrer als crèdits pecuniaris dels hebreus per tal de poder dur a terme les seves accions de conquesta. Els jueus, quant a béns patrimonials i les persones eren una propietat del mateix rei. Així, doncs, amb els jueus, des del punt de vista de la convivència i la seva religió, hi va haver una mica més de tolerància interessada. Sigui com sigui, des d’un punt de vista teològic i religiós se’ls considerava també igualment equivocats. LLULL, UN MILITANT APASSIONAT És després d’haver contret matrimoni als vint-i-cinc anys amb una dama de llinatge català, Blanca Picany, i d’haver engendrat dos fills, Magdalena i Domènec, que l’any 1263 es produeix la seva conversió mística a un cristianisme extraordinari i militant. El venerable mallorquí Ramon Llull passa d’una vida burgesa i acomodada a una vida agitada, intensa d’increïbles viatges arreu dels reialmes i seus episcopals per intentar trobar suports al seu projecte intel·lectual. Ramon Llull, després de la seva mirífica conversió


CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

està convençut que l’autèntica i veritable religió és la cristiana. A tal efecte esdevé un home no violent i, per tant, cerca i basteix en tot moment un procediment ‘intel·lectual’, una mena de cosmos de pensament particular universal i místic que li permeti de persuadir sobretot els musulmans que l’única i verdadera religió és la cristiana. Ramon Llull, que va abandonar totalment la seva vida burgesa i va separar-se enraonadament de la seva muller i dels seus fills, abraçant les maneres i la filosofia dels frares franciscans, es dedicarà a pensar un sistema plenament intel·lectual per tal d’apropar i convèncer els no creients i els qui dubtaven de la fe del Déu cristià creador de totes les meravelles de l’univers. Un dels mitjans que existien a l’edat mitjana per divulgar les creences era dedicar-se a la pura i dura predicació enmig de la multitud i a les trones de les esglésies o elaborar llibres de tesi amb els quals poder convèncer tothom de les bondats de la fe del Déu cristià. Després dels seus pelegrinatges a Sant Jaume de Galícia i al santuari francès de Rocamador, després d’haver meditat profundament el sentit de la seva religió i del seu Déu, Llull no es va conformar només amb redactar llibres per tal de fer-se conèixer i divulgar la fe. A Mallorca, entre els anys de 1271-1272, escriu primerament en llengua àrab el Llibre de Contemplació en Déu, del qual després en va fer un versió ampliada en català; aquest llibre, que és una exaltació de l’amor i de la vida feliç com a motors de l’existència, esdevé una de les seves obres més significatives i ambicioses. Cal fer-se a la idea que és un volum que fa quatre vegades el Quixot, de 365 capítols, per ser llegit a capítol diari. Ramon Llull, però, està convençut que cal fer alguna cosa més que escriure llibres. Pensa que cal crear a més una escola on es puguin ensen-

yar llengües orientals, o sigui l’àrab, a fi i efecte que els creients convençuts puguin peregrinar en terres de musulmans amb la finalitat de convèncer-los en la seva pròpia terra que la seva religió i la seva teologia és errònia. Vegeu clarament quina va ser la utopia de Llull. Amb aquesta il·lusa finalitat, Ramon Llull convenç el rei de Mallorca, Jaume II, del qual ell mateix havia sigut tutor o senescal, per tal que compri la possessió mallorquina de Miramar i perquè faci també gestions amb el papa Joan XXI per tal de convertir l’indret en un convent de franciscans que estudiïn l’àrab i que des d’allí s’expandeixi la missió d’anar a predicar el cristianisme als països musulmans. Fixem-nos com deuria ser la tenacitat i la tossuderia de Ramon Llull que el rei fa realitat un dels seus somnis. L’any 1276, quan el mallorquí té 44 anys, es funda el monestir mallorquí de Miramar. Mentrestant ell, entre les seves estades a Mallorca i a Montpeller, no para d’escriure els textos del conjunt de la seva obra filosòfica, teològica, científica, mística i literària, el que ell n’anomena la seva Art per tal de convèncer tothom de les bondats del Déu cristià. LA NECESSITAT D’ENTREVISTAR-SE AMB EL PAPA I LA UNIVERSITAT DE PARÍS Assolit l’objectiu de la fundació del monestir dels franciscans de Miramar a la costa mallorquina, Ramon Llull -que ja té un gruix considerable d’obra escrita- necessita l’aval, el vistiplau del Papa per poder divulgar i fer creïble el seu sistema filosòfic i teològic. És el moment del seu primer pelegrinatge a Roma. Llull ja té 55 anys. Quan arriba a Roma, el Papa Honori IV ha mort. Aleshores el

Manuscrit lul·lià

Manuscrit Arbre d’Amor

mallorquí no té més remei que esperar onze mesos per tal que la cúria de cardenals elegeixi un nou Papa. Llull necessitava imperiosament que el pontífex li aprovés els textos de la seva Art. Escollit el nou Papa Nicolau IV, primer Papa de l’orde franciscà, l’obra escrita de Llull rep la benedicció i l’autorització de la màxima dignitat de l’Església. Amb aquest aval, el mallorquí té un altre objectiu: anar a la universitat de París, una de les universitats més dinàmiques i prestigioses de l’època per presentar les seves tesis als doctors universitaris. Llull, com molts estudiosos de la cristiandat occidental, estan convençuts que és a la Universitat de París on “raja la font del saber diví”. En aquest apartat hem de recordar

pds_29


CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

que per més suport burgès i reial del qual va gaudir, Llull no tenia la formació adient per a presentar la seva obra a la universitat. Sigui com sigui i a través del monarca català Jaume II, que sempre el va protegir i li va donar suport econòmic, aconsegueix fer arribar diverses cartes Estudiants a la Universitat de recomanació al rei de França, Felip IV el Bell, i a través de l’avelles' que hom veia pel món, en llatí val reial i del bisbe de París Étienne mirabilia > fets admirables; pensem Tempier obté ulteriorment audiència per exemple en uns llibres que desamb el rector de la Sorbonne, la uni- prés de Llull havien tingut també versitat de París, per poder presentar molt èxit, El Milione o el Llibre de les la seva Art. Per les seves interven- meravelles del món basat en els cions a la universitat en unes ses- viatges fantàstics a la Xina i al Japó sions obertes i extraordinàries, del venecià Marco Polo de 1298 o el Ramon Llull va ser considerat Magis- llibre de les Meravelles del món de ter Artium, una mena de convalida- Joan de Mandeville acabat el 1357. ció com a mestre en Arts, requisit D’aquesta manera Ramon Llull va imprescindible per a poder prendre voler escriure -a mode de novel·la- el protagonisme en les sessions acadè- Fèlix o llibre de meravelles, text miques del clos universitari. En la extraordinari que escriu en llengua seva estada a la ciutat de la llum, catalana i que dedica al rei Felip IV2. Ramon Llull segueix escrivint i allí El Llibre de meravelles és un text escriu una Disputatio fidelis et infi- que conté també aspectes de la seva delis, obra que li proporciona encara pròpia autobiografia. Es tracta de la més avals. També hi redacta entre història d’un personatge que s’ano1275-1276 el Libre de l’orde de cava- mena Fèlix, que vol dir feliç, home lleria, un text destinat a la formació feliç, alter ego del propi autor, el del cavaller cristià, text que poste- qual explica el periple d’un home riorment seria molt divulgat i plagiat que va pel món admirant-se ençà i per altres escriptors. A Montpeller, enllà de les meravelles que veu i entre els anys de 1283-1286 també hi s’interroga de manera intel·ligent i escriu directament en català un altre amb sentit comú sobre totes les dels seus textos amb elements auto- coses que Déu ha creat a la terra i biogràfics, el Libre d’Evast e Blan- l’univers. El llibre escrit en forma querna. dialogada entre el filòsof i Fèlix és un text enciclopèdic que alliçona i PRIMERA ESTADA A PARÍS, dóna explicacions sobre els fenò1287-1289 mens físics i de la natura. Els textos són de gran interès fins i tot cientíEn la seva primera i llarga estada a fic, perquè Llull és capaç de pregunla ciutat i per tal d’afalagar i fer la tar-se per què i com es produeixen el xera al rei de França, el mallorquí tro, el llamp, la pluja, els núvols, el escriu entre els anys de 1287-1289 un glaç, etc. A més d’intuir i teoritzar dels seus llibres més interessants i sobre el que és en el fons la llei de suggeridors. En aquell temps estava la gravetat, cosa que –essent un bastant de moda escriure llibres que home profundament medieval- el fa parlessin dels viatges i de ‘les mera- quasi un precursor de la ciència del

renaixement. A més, quan parla dels animals, Llull hi inclou el famós Llibre de les bèsties, un text al·legòric on els animals representen el poder i el caràcter dels homes. Així, doncs, en la seva estada a París, Llull, que vivia a la casa conventual dels cartoixans de Vauvert (abadia desapareguda durant la revolució i que estava situada on avui hi ha els Jardins del Luxemburg), no va parar d’escriure i intenta immiscir-se a les aules universitàries i endegar alguna disputatio (discussió) amb els doctors de l’establiment. Val a dir que en aquest primer intent de convèncer amb la seva Art no va tenir gaire èxit, però sí que va aconseguir fer dos amics que tindran una transcendència capital per a la ulterior coneixença de la vida i les obres del Doctor Il·luminat; aquests deixebles excepcionals van ser dos joves clergues seculars de la Universitat de la Sorbona, Pere de Llemotges i Tomàs Le Myésier. Aquest darrer, importantíssim, perquè va ser ell qui va escriure al dictat del mateix Ramon Llull la primera biografia del mestre, una Vida coetània, text que ens aporta coneixements i detalls sobre la vida, els viatges i les obres del mallorquí. El jove Le Myésier és un personatge capital per a la conservació, compilació i coneixement ulteriors de la vida i les obres manuscrites de Ramon Llull. Quan va morir el mestre l’any 1316, al cap d’uns nou anys, Le Myésier, després de dedicarse a classificar les obres del mestre, ell mateix va confeccionar i va escriure un ric i il•luminat manuscrit sobre la vida del mestre mallorquí, el que es coneix com a Breviculum, còdex que va ser pagat per la comtessa d’Artois, protectora de Tomàs Le Myésier, i que van voler dedicar a la memòria de la reina Maria de Navarra, esposa de Felip IV el Bell.

2El llibre va ser traduït de seguida al francès com altres obres de Llull d’aquest període, “Etiam alios libros fecimus in vulgari…”

30_pds


CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

Després de la seva primera estada a París -si bé no va triomfar a les aules universitàries com hauria volgut- va aconseguir que el rei de França s’impliqués en l’ensenyament de l’àrab en la pròpia universitat per combatre els filòsofs anomenats “averroistes”, filòsofs que divulgaven la teologia musulmana a la universitat, i al capdavall va aconseguir també fer amics entre els anomenats socius3 de la institució i gaudir tanmateix dels pertinents avals per a tornar-hi. I cal dir que coneixent ja una mica el caràcter del mallorquí, ja podem avançar que no es va donar per vençut. Llull, mallorquí tossut, tornà a París! SEMPRE MONTPELLER, PROTEGIT PEL REI DE MALLORCA, JAUME II Al 1290 Llull torna a ser a Montpeller on el rei de Mallorca Jaume II i senyor de la ciutat hi té la seva residència. En aquesta ciutat, on el monarca l’acollia i el protegia, el mallorquí hi va escriure algunes obres. Pel fet que Montpeller tenia una prestigiosa facultat de medicina, el mallorquí va consultar diverses obres a la biblioteca. Aquí hi escriu l’Art d’atrobar veritat text que va llegir a la universitat de la ciutat i acaba l’Art demostrativa e inventiva, obres que s’estructuren des del punt de vista de la lògica i les progressions matemàtiques. A Montpeller està en contacte amb el convent dels franciscans que tothora li donen també suport. Tant fou així que Llull no va desistir de tornar de nou al Vaticà per tal de convèncer més i millor de la infal·libilitat de la seva Art i amb la finalitat de convèncer el pontífex de promoure una croada contra els infidels de Terra Santa. I va tornar a Roma. Som al 1292. Llull, però, aquesta vegada aconsegueix poca cosa del seu viatge i dels poders eclesiàstics. Llavors, davant la incomprensió de l’estructura vaticana decideix ell mateix anar-se’n al nord d’Àfrica a predicar i 3Protectors de la Universitat.

E

l Breviculum és un manuscrit degudament il·luminat, amb dibuixos (colorejat), que va ser elaborat pel deixeble més directe de Ramon Llull a París, Tomàs Le Méysier d’Arràs l’any 1221. El ric manuscrit és una biografia dels moments més crucials i significatius de la vida del seu mestre. Se’ns hi descriuen els pelegrinatges de Llull, el seu pensament i fragments de les seves obres. De la boca dels personatges degudament dibuixats i colorejats en surten uns globus o bafarades, el que avui en diríem en forma de còmic, que van relatant algunes anècdotes de la biografia del mestre mallorquí. El manuscrit formava part de quatre obres amb un títol genèric anomenat Electorium, una obra certament extensa que van escriure Le Méysier i alguns dels seus col·laboradors; un manuscrit sobre l’obra lul·liana que si se’ns hagués conservat complet tindria uns 560 folis. El Breviculum correspon a la part final del Electorium i consta avui de només 44 folis i es conserva a la biblioteca universitària de Kalsruhe (Alemanya). Es tracta d’un manuscrit dedicat a la reina de França que té un gran valor perquè va ser una obra per obsequiar a la reina, de manera que no podia ser qualsevol cosa. Tot i la seva malaurada brevetat -pels folis conservats- es tracta d’un dels manuscrits més valuosos de la baixa edat mitjana. El mateix Tomàs Le Méysier, compilador del còdex apareix en unes quantes imatges del manuscrit juntament amb Llull.

Llull entrega el Breviculum a la reina de França

Llull i Tomas Le Myésier

Llull exposant l’Art a la Universitat

Llul amb el rei Felip el Bell de França

pds_31


CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

Arbres de la ciència

a mostrar la seva Art als doctors de L’Alcorà de Tunis. Quan tenia tota l’expedició muntada, essent a Gènova li esdevé una pregona crisi espiritual. Ulteriorment, recuperat de les seves xacres físiques i espirituals embarca cap a Tunis on amb la protecció de catalans i genovesos posa en pràctica el seu mètode evangelitzador enmig d’intel·lectuals i doctors musulmans amb els quals discuteix. Cal dir que Llull parlava i escrivia l’àrab millor que el llatí. Enmig dels dogmes i amb el seu sistema filosòfic, Llull intenta convèncer de la veracitat de la fe cristiana i els diu als musulmans que si són capaços de demostrar-li que la seva fe alcorànica és millor i posseeix majors fonaments teològics, es farà musulmà. Amb tot, però, Ramon Llull no convenç i ha de fugir per cames de terres sarraïnes perquè els sequaços del califa l’acusen de subvertir la nació i la llei de Mahoma. És empresonat a Tunis i expulsat del reialme. Des de Tunis anà llavors a la ciutat de Nàpols, on segueix entossudit a predicar enmig dels musulmans. Hem de recordar que Ramon Llull no és un missioner de la fe cristiana tal i com podríem entendre-ho avui, ell és un intel•lectual, un home amb

32_pds

molts coneixements, que domina l’art de la dialèctica, que, comptat i debatut, pretén convèncer els savis, musulmans o no, infidels o descreguts de la veracitat de la teologia cristiana. NÀPOLS A Nàpols hi escriu la Taula General, la Disputació dels cinc savis, Les flors d’amors i flors d’intel·ligència i altres obres. Llull té 62 anys. Mentre espera l’arribada del papa Celestí V, en aquesta ciutat Ramon Llull hi escriu una obra eminentment científica sobre La levitat i la ponderositat dels elements (1294). Quant a les obres científiques que va elaborar el mallorquí, cal dir que en algunes d’elles fa algunes deduccions i formula algunes hipòtesis que ulteriorment, en època del Renaixement, van ser optimitzades i van servir de base per formular lleis sobre el caràcter infinit de l’univers i el món dels planetes o la mateixa llei de la gravitació universal. Llull va escriure al segle XIII moltes teories al respecte que tres segles després serien autentificades. A Nàpols va assistir a la canonització del nou papa Bonifaci VIII i segueix la cort papal fins a Roma, on

aprofita per fer-l’hi noves peticions. Aquesta vegada de nou a Roma tampoc s’acompleixen les seves expectatives, de manera que acaba redactant el seu famós poema Lo desconhort (El desconsol, 1295) i el seu Arbre de ciència, síntesi científica, filosòfica i metodològica del coneixement; som a l’any 1296. Acabades aquestes obres, abandona Roma, on ja no tornaria mai més. Amb 64 anys a l’esquena, a Ramon Llull encara li queden forces per a continuar; pensem que pel seu segle un home d’aquesta edat ja era considerat molt vell, però el mallorquí tenia encara corda per estona, de manera que passant per Gènova retorna a Montpeller, on es retroba amb el seu protector i amic Jaume II. SEGONA ESTADA A PARÍS Després d’un sojorn a Montpeller, amb cartes de recomanació de Jaume II se’n torna a París, on els frares cartoixans de Vauvert l’acullen. Dedica algunes obres al rei de França, el qual era nebot del senyor de Montpeller, 1297. Amb 68 anys segueix amb la seva dèria -com ha escrit Pere Villalba- d’enfrontar-se “a camp obert” amb els filòsofs musulmans averroistes de la universitat; amb aquesta finalitat escriu una Declaratio contra les opinions errònies d’alguns filòsofs. En aquesta època Ramon Llull a París compta amb el suport i l’ajuda d’un dels seus màxims deixebles i amic, Tomàs le Myésier, i conjuntament procuren immiscir-se en la comunitat universitària. L’octubre de 1289 acaba l’Arbre de filosofia d’Amor, llibre que dedica a Felip IV i a la seva esposa Joana de Navarra. Acaba també l’obra De quadratura i trianguladura del cercle, en la qual aplica els principis geomètrics a les qüestions de teologia. Escriu també El Cant de Ramon i acaba també el Tractat d’Astronomia.


CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

NOVAMENT A MALLORCA L’agost de 1299, quan té 67 anys, Llull torna a Barcelona i després a Mallorca. Va a l’escola franciscana de Miramar per escriure, entre altres obres, alguns dictats sobre com treballar amb els jueus i els musulmans de l’illa. Pel maig de 1301 viatja a Xipre on demana a les autoritats de l’illa permís per a predicar als infidels i als cristians nestorians que hi residien. Els nestorians eren cristians que sostenien que Maria no era mare de Déu sinó que només podia ser la mare de Jesucrist. A l’illa hi acaba la Retòrica Nova i a Famagusta el Llibre de natura. En aquest viatge és probable que Llull anés a Jerusalem. Al 1302 Llull ha complert 70 anys. GÈNOVA I MONTPELLER De retorn del seu viatge per terres del Pròxim Orient, el mallorquí via Gènova retorna –com hem explicat anteriorment- a una de les seves seus segures: Montpeller. Al costat de Jaume II, Llull segueix la seva producció manuscrita, en àrab, llatí i català. El 1304 acaba el Llibre del Consell, un text sobre el règim del bon govern, una mena d’espill d'educació per als prínceps, en el qual s'hi escriuen textos sobre com havia de ser el recte comportament, ètic i moral de tot governant, des del propi Papa, fins al darrer dels súbdits. Amb 73 anys escriu una de les seves obres més preuades intel·lectualment el Liber de ascensu ed descensu intelectu, obra fonamental de la filosofia lul·liana. Jaume II li concedeix una pensió vitalícia per tal de sufragar les seves despeses. Amb 75 anys encara té esma i coratge per emprendre un nou viatge a Gènova per després anar-se’n un altre cop al nord d’Àfrica, a Bugia a la costa est d’Algèria per dur a terme la seva missió apostòlica i ho fa amb tanta vehemència enmig dels musulmans

que remou plantejaments teològics i a la fi en surt ben mal parat. En el seu retorn, Llull és ja un home gastat de tantes vicissituds i viatges. Sembla que, a més, el seu vaixell va naufragar a les costes de Pisa i uns italians el van rescatar. Al convent dels dominics de San Donnino de Pisa encara té esma per escriure el Llibre de la disputació de Ramon cristià i d’Homer sarraí i acabar la seva Art general última. TERCERA VISITA A PARÍS, “DOCTOR HONORIS CAUSA” PER LA UNIVERSITAT El 1309 amb 77 anys el trobem de nou a París amb ganes de seguir treballant i amb ànims de discussió amb els intel·lectuals de la universitat de París, on debat amb els filòsofs aristotèlics i exemplifica les bondats de la fe catòlica. Segueix enllestint alguns llibres. El 2 d’agost de 1310 obté una audiència amb el rei Felip IV en la qual li presenta alguns dels llibres que dedica al monarca. A la fi, a través de cartes de recomanació i pels seus mèrits, el 9 de desembre de 1311 el carceller de la Universitat de París Francesc Caraccioli recomana la seva persona i les seves obres als estudiosos de la universitat. Llull fa realitat un dels seus somnis, esdevé una mena de “Doctor Honoris Causa” de la magna institució acadèmica de l’occident medieval. Amb aquest reconeixement i a l’empara de la cartoixa de Vauvert, juntament amb els seus deixebles, Llull els dicta la seva autobiografia; és a dir, el preuat llibre de la Vida Coetània, que es redacta en llatí, un excel·lent text per a conèixer molts dels detalls de la seva vida. Després de París encara li resta coratge per assistir al Concili de Vienne del Delfinat presidit pel Papa Climent V, el qual pensa dur a terme algunes reformes en el si de l’Església, entre alguns punts, el tema del matrimoni dels sacer-

dots, la qüestió dels franciscans espirituals o el de les monges beguines, la nova croada contra l’islam, etcètera. Llull assisteix a les sessions conciliars. També hi assisteix el rei de França. TORNADA A MALLORCA. DARRER VIATGE: SICÍLIA I EL NORD D’ÀFRICA Als 80 anys Llull va tornar a Mallorca. Hi acaba alguns dels seus llibres, com ara el sermonari o Llibre de virtuts i de pecats inspirat en una de les obres magnes del dominic lionès Guillem Peraldus, Llibre de vicis i virtuts, un text molt divulgat i conegut ja en època del mallorquí. Amb 81 anys Llull es torna a embarcar cap a Sicília amb l’objectiu d’anar a la cort de Frederic III de Sicília, germà del comte-rei Jaume II el Just. S’està a l’illa prop d’un any. Conclou altres textos de temàtica teològica. Amb 84 anys s’embarca novament cap al nord d’Àfrica, on a Tunis escriu algunes obres en àrab. Al 1315, quan tenia 83 anys, havia enllestit el Llibre sobre Déu i el món. Mort segurament en la travessia marítima que per última vegada l’aconduïa a l’illa de Mallorca. El venerable i polifacètic Ramon Llull tenia 84 anys i les seves restes reposen a l’església de Sant Francesc d’Assís de Palma de Mallorca.

Escultura de Ramon Llull a la catedral de Mallorca.

pds_33


CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

LA VISIÓ DEL MÓN DE RAMON LLULL La visió del món, de les coses i de la generalitat del cosmos que té Ramon Llull és la d’un TOT ordenat, visió essencialment ordenada de la creació divina. En l’amplitud i en els continguts dels llibres (uns 260 textos!) que el mallorquí va redactar al llarg de la seva dilatada i increïble vida, sempre ens dóna la visió d’un sistema ordenat segons una lògica. Aquesta relació lògica, ordenada, proporcional que té de les coses, com d’altra banda tenien altres filòsofs escolàstics, ha portat a la idea que Ramon Llull, pel seu discurs metòdic i ordenat, és un precursor de la moderna informàtica. Tot el que escriu, siguin tractats de filosofia, de medicina, d’astronomia, de qualsevol matèria de ciència o de teologia està estructurat per un sistema ordenat al damunt del qual hi situa sempre la idea del seu Déu cristià com a seny omnipotent i ordenador de les coses. A partir d’aquesta idea jeràrquica de l’ordenació de les coses, cadascun dels éssers o elements de la vida estan situats en una sèrie d’esgraons que pertanyen o bé al ‘món material’ o al ‘món espiritual’. Per sota de la idea de Déu, Llull hi situa l’home com a animal racional enmig dels elements del natural i de la física que oscil•la entre els quatre elements bàsics que sostenen el món terrenal: l’aire, l’aigua, el foc i la terra. Aquests quatre elements fonamentals són observables i val a dir que donen i articulen la vida de tots els éssers sublunars i només l’home, per la seva ànima racional, està lligat amb Déu. Llull que amb les seves obres ens demostra el seu gran esperit científic intenta amb la seva intel•ligència de buscar les explica-

34_pds

cions racionals que puguin explicar tots i cadascun dels fenòmens físics observables en el món. Per tant, no només és un home místic. Hem d’entendre que immers en la vida del segle XIII i tal i com era la ciència en aquesta època, hem de saber situar els seus raonaments. ¿Podem imaginar-nos com devia ser i desenvolupar-se la ciència mèdica a l’època?

Pensem que Llull escriu també un tractat lògic de medicina, el Liber principiorum Medicinae (Començaments de Medicina), Montpeller, 1278. Així, doncs, el mallorquí posa molt èmfasi en la ciència física per tal de veure i mesurar com el cosmos està governat per tota una sèrie de lleis que poden ser explicades per la raó i per regles científiques. Entre molts raonaments que Llull duu a la pràctica, ell intueix la llei de la gravetat, les lleis de la densitat i el pes dels cossos, De levitate et ponderositate elementorum (De la lleugeresa i la ponderositat dels elements, Nàpols, 1294). Llull escriu que els cossos es desplacen al centre de la terra puix també té clar que la terra és un planeta rodó que gaudeix d’un moviment de rotació i translació. La terra

–segons les seves especulacionsinteractua en una òrbita superior on existeixen altres planetes i l’astre rei és el Sol, proper a una cosmologia finita al capdamunt de la qual hi situa Déu. Llull sap quin és l’eix de la terra, quin són els seus moviments i sap l’existència del centre del globus. Intueix per la seva observació minuciosa lleis de la física, lleis de l’aerodinàmica, del moviment dels cossos, del seu pes, de la densitat i de la seva composició. El mallorquí interpreta l’astronomia i la relació dels signes zodiacals amb l’home i la medicina: “pot hom conèixer en quin temps de l’any i en qual hora del dia e la nit deuen donar los metges medicines...” Sap que cada part del cos humà té les seves pròpies associacions astrològiques. Llull, en definitiva, per la seva època és un pou de saviesa, el seu cap és un immens i sorprenent garbell de coneixements; sap lògica, matemàtica, progressions aritmètiques i geomètriques, sap alquímia, física, filosofia, teologia i comptat i debatut en té un coneixement que avui en diríem ‘multidisciplinari’. Increïblement específic i ‘multidisciplinari’. n

Esquemes de la lògica lul·liana


espai 2.0

ESPAI 2.0

A internet, seguretat o llibertat? Roger Casero Gumbau, blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià. www.sarriadeterenxarxa.cat

El 2 de desembre de 2015 dues persones emmascarades, vestides de militars i armades fins a les dents van irrompre al banquet del Departament de Salut Pública del comtat de San Bernardino (Califòrnia) i van començar a disparar indiscriminadament, causant catorze morts i una vintena de ferits. Els dos assaltants van morir posteriorment abatuts per la policia.

U

n dels assaltants era Syed Farook, qui feia cinc anys treballava al Departament de Salut Pública i que fins minuts abans participava de la celebració; l'altre assaltant era Tafsheen Malik, la seva dona; moments abans van deixar el seu fill, un nadó de pocs mesos, a l'àvia paterna... En la seva investigació l'Oficina Federal d'Investigació (FBI) va trobar un iPhone 5C propietat de Syed Farook i davant la impossibilitat d'accedir a les seves dades, a causa del bloqueig i de l'eliminació del contingut després de reiterats intents fallits d'accés, va demanar a Apple que li facilités l'accés a la informació del terminal propietat de l'assassí de San Bernardino, per tal confirmar o descartar vinculacions amb Estat Islàmic; Apple, però, s'hi va negar! Apple va argumentar i argumenta que hauria de desenvolupar una nova versió del seu programari (“software”) per tal que l'FBI pogués eludir les restriccions de seguretat fet que, segons Apple, aquest “nou programari” permetria a qui l'utilitzés desbloquejar l'iPhone de qualsevol persona! Aquest cas ha atiat un debat que,

malauradament, altres atemptats mantenen encès: seguretat o llibertat? L'abast internacional del terrorisme i l'ús que les organitzacions terroristes fan de les noves tecnologies (internet, xarxes socials, dispositius...) per a la captació de terroristes i la perpetració d'atemptats fan imprescindible que les agències i serveis públics que vetllen per la nostra seguretat no puguin obviar el que es cou a internet, incloses les comunicacions personals. Fins a quin punt estem disposats a fer més vulnerable la nostra llibertat en favor de la nostra seguretat? No fa massa el servei de missatgeria instantània WhatsApp va millorar la seguretat de les nostres comunicacions i ens en va informar amb aquest missatge: “Els missatges que enviïs a aquest xat i trucades ara estan assegurats amb encriptació punt a punt”, que significa, com WhatsApp també explica, “que ni WhatsApp ni tercers podran veure-les o escoltar-les”. Podem pensar que ara les nostres comunicacions personals són més segures, però també ho poden ser les que els terroristes poden mantenir per atacar-nos. D'altra

banda si permetem que pesi més la seguretat, i que per tant la policia tingui més facilitat d'accés a les comunicacions per a prevenir i investigar possibles atacs, potser també veurem més vulnerada la nostra llibertat. La col•laboració i cooperació de les empreses tecnològiques amb els serveis de seguretat públics sempre genera debat, aquest debat, i no només per a la lluita contra el terrorisme, també per a lluitar contra altres delictes: fraus econòmics, pornografia infantil, etc. Cada vegada estem més connectats, no només les persones, també els dispositius, que també van aprenent a interactuar amb nosaltres i entre ells; cada avenç tecnològic aporta, se suposa, una solució, quan no crea una nova necessitat, però representa també un nou repte a nivell de seguretat, debat que interpel•la la nostra llibertat. El debat, però, no és nou: també el vam obrir anys enrere amb la “Llei Corcuera” o el tenim cada vegada que s'instal•len càmeres de seguretat als carrers. El veritable repte, però, és substituir la disjunció per la conjunció per cercar l'equilibri impossible: seguretat i llibertat! n

pds_35


L’ENTREVISTA [Miquel Ferreiro: el mecànic incansable

miQUeL Ferreiro eL mecÀnic incanSabLe Josep M. Sansalvador josepmsansalvador@gmail.com

Molt probablement estem davant del sarrianenc que més ha hagut de viatjar en tota la història. Si agafem un mapamundi i clavem una bandereta en cada país on ha estat l’entrevistat, durem a terme un instructiu exercici d’acupuntura geogràfica i ens farem creus dels milers i milers de quilòmetres que porta entre cap i coll.

A

ctiu de mena, en Miquel em rep a l’eixida de casa seva, al Pla dels Vinyers. Ho està deixant tot a punt pel bon temps. En un jardí sempre hi ha feina. En poc més de quinze dies marxarà cap a l’orient asiàtic i convé que la seva família tingui la piscina en marxa, la barbacoa acabada i que les plantes facin goig. Ell ja s’ho trobarà i en gaudirà- quan torni a casa cinc setmanes més tard.

Sóc nascut a Barcelona el 1969, però quan jo tenia un any la família es va traslladar a Sarrià de Ter -explica Ferreiro-. El meu pare treballava a la Coca-Cola a Barcelona i el van enviar a la planta embotelladora d’aquí. Vam inaugurar els pisos del Pla de l’Horta, el primer bloc, un barri nou de trinca. Sóc de pare i mare gallecs, de Lugo. El pare treballava a Catalunya i anava a festejar amb la mare a Galícia… amb una Vespa! Suposo que d’aquí em deu venir la predisposició a fer quilòmetres. Fins que ell no va estar ben assentat i van anar per casar-se, ella no es va instal·lar aquí. Som quatre germans, tres nois i una noia. Malgrat la moto, en Miquel viatja en avió. Fotos arxiu família Ferreiro


L’ENTREVISTA [Miquel Ferreiro: el mecànic incansable

Diferents aspectes de la instal•lació industrial.

Sempre has estat sarrianenc, doncs, sempre has estudiat aquí… Sí. Vaig començar a l’escola Paulí Torras, més tard vaig passar a les aules del Pla de l’Horta. I la meva promoció vam inaugurar el Col·legi Montserrat. En acabat, vaig fer la Formació Professional. I de l’escola, a la feina… Sóc mecànic ajustador industrial. Vaig començar de molt jovenet a Bigas i Alsina, al sector de la caldereria. Després vaig anar als Tallers Sarasa de Girona, posteriorment Laborometal, amb en Santi Pueyo. Des de Sarrià es prestava molt de servei a la indústria paperera: Torraspapel, La Confiança, Torras Domènech… Vaig voltar les fàbriques més importants. Fa 20 anys que treballo per a Comexi, des de 2007 estic fix en plantilla. Una gran empresa gironina! És una companyia líder mundial en el sector de la maquinària per a la fabricació d’envoltoris per a tot tipus de

productes. La majoria de les màquines són de tecnología flexo, però ara s’estan imposant les de sistema offset. Les nostres imprimeixen els embolcalls de productes de tot tipus: alimentaris, farmacèutics, begudes… Des de pinso per a gossos, terra vegetal, Nescafé, patates fregides… El que vulguis! Durant molts anys els tallers van ser a Girona, a Sant Narcís. Anava a treballar amb un Vespino. Després ens vam traslladar a Riudellots, a la gran fàbrica on som ara.

No deuen ser màquines senzilles. Cada vegada són més grans i més complicades. Abans eren molt mecàniques, però ara hi intervé moltíssima electrònica. Per reparar, ara es canvien peces i marxant! El mecànic d’ofici anirà desapareixent. Un bon mecànic, un mecànic acabat, ha d’haver sortit d’un taller. Això és el que dóna la millor formació. Ara faig més reparacions i manteniments que muntatge de noves màquines… Anant pel món t’has d’espavilar. Has de buscar els recursos que hi ha a

l’abast. Una vegada a l’Índia, uns companys es van trobar sense grues. Va caldre remenar una màquina de 32 “tonelades” amb elefants!

Índia! A veure, fem una mica de relació de llocs on has estat. A la península ho he voltat tot: Andalusia, Galícia, Llevant… He recorregut tota Europa: Alemanya, França, Holanda, Àustria, Escòcia, Irlanda, Anglaterra, Itàlia, Polònia, Bèlgica… M’ha tocat anar molt a l’Amèrica Llatina: Equador, Colòmbia, Argentina…i a Oceania: conec Austràlia i Nova Zelanda. Tinc pendent l’Àfrica: m’agradaria molt poder anar a Sud-Àfrica i a les illes Maurici. A l’Àsia he estat a Turquia, a Dubai, i ara marxo cap a Corea. Espero que del Sud! Sí, sí, del Sud! Anem a muntar una màquina nova, molt gran. Tenim previst estar-hi més d’un mes. Ens podem trobar amb sortides curtes, de 3 o 4 dies per una reparació, o aventures de més de 40 dies per alguna instal·lació nova.

pds_37


a Nova Zelanda, treballant com una mula

Amb la Tati i els seus fills Miki, Dídac I Eloi.

Coneixent-te, no crec que et faci gaire mandra anar pel món… Tot ha canviat molt. Fa 20 anys, fèiem molts desplaçaments per Europa en cotxe. En un viatge a París ens va enganxar una gran nevada i vam estar tres dies per arribar-hi. Sortíem un dijous al matí i arribàvem a París un dissabte al vespre. Només fèiem que trobar carreteres i autopistes bloquejades. Dormíem dins el cotxe i vam passar una fred i una gana! Vam haver de recular a Lyon, ens van desviar cap a Bordeus… Anar donant voltes. Una gana que vam passar…! Ara passem moltes hores pels aeroports. De Nova Zelanda a Barcelona hi vam estar 46 hores de rellotge, entre enllaços I retards! A l’hora de l’àpat deus haver trobat de tot, oi? Què és el més estrany que has menjat? Pensava que a Oceania, per llunyania, hi hauria grans diferències. Però hi trobes un estil de menjar molt americanitzat, molt a l’estil dels Estats Units. De llarg, els hotels on ens han tractat millor, els més luxosos són a Sud-Amèrica. Hi he menjat quantitats industrials de plàtans fregits. A Europa, cada país té plats més propers, però trobes a faltar animació. Al nord d’Europa són molt seriosos i enyores el sud. A Holanda vam estar quinze dies sense veure el sol. De l’hotel a la fàbrica de fosc a

38_pds

fosc… En general, a Europa, els d’aquí som considerats “de mata baixa”. Però si t’he d’explicar una cosa rara que he menjat és el “chigüero”, a Bogotà. És un rosegador, una rata gegant que es fa a la brasa i és boníssima! Al CosmoCaixa, a Barcelona, n’hi ha per veure-les!

Autoretrat a Istambul.

Alguna situació de perill en els teus viatges? En general, quan toca anar a certs països cobrem un plus de perillositat. Imagina’t! El país que em sembla més perillós, amb diferència, és Mèxic. Et poden fotre un “tiro” per no res. Has de mesurar molt bé els teus moviments i desplaçaments. No moure’t de l’hotel, anar amb taxis reservats i identificats… A Sud-Amèrica només es pot anar en taxi. A Bogotà, per exemple, que és immens i sense metro, tothom va en cotxe i hi ha uns embussos tremends. Colòmbia, en general, també és zona conflictiva. I a l’Equador, a Guayaquil, també hi ha força sensació d’inseguretat. Les fàbriques són blindades, hi ha molt de control de bosses i equipatge, escorcolls… A cada indústria hi ha molta protecció i guàrdies armats fins a les dents. Vam fer una estada a Istambul en una època en què s’hi van cometre molts atemptats. Ho seguíem per

la televisió, per les notícies d’allà i sabíem que a casa podien patir per nosaltres.

Això pensava. Aquestes estades tan llargues, com es viuen des de casa? Estem en contacte per telèfon, per Skype, per Whatsapp… Les noves tecnologies hi ajuden. Sempre miro de tranquil·litzar-los i de treure importància a les males notícies. La meva dona, la Tati (ens vam casar el 1994) és filla de Salitja. Tenim tres nanos: en Miki, en Dídac i l’Eloi. Quan sóc fora, ella s’ha de cuidar de tots i de la casa, però jo també els enyoro, com comprendràs! Alguna vegada, en algun desplaçament no massa allunyat, la “parenta” ha vingut a passar uns pocs dies amb mi. Però a part d’alguna situació complicada, has aprofitat la feina per veure el món! Mira, parlàvem d’Istambul i els atemptats, fa un moment. La ciutat impressiona: la Mesquita Blava, els monuments. Turquia és un país que


L’ENTREVISTA [Miquel Ferreiro: el mecànic incansable

Ben acompanyat amb un mural de maoríes a Nova Zelanda. Família Ferreiro, pares i germans.

creix a un ritme molt ràpid. S’hi està construint molt i molt. Hi ha grans edificis d’arquitectura molt moderna. A Àustria, per exemple, el panorama és una meravella. Tot verd, el món alpí és molt bonic. Oceania és un altre món. A Melbourne sobta només trobar-hi edificis actuals. No hi ha casc antic, és un país sense història. No és com aquí, No hi ha catedrals, no hi ha castells… És un gran contrast respecte a Europa. Però el paisatge que més m’ha impressionat és a Nova Zelanda. És com un desert de dunes entapissades de verd. “El Senyor dels Anells” es va rodar allà. És un altre món. A Colòmbia també em va sorprendre que hi ha el Cerro de Monserrate, una ermita amb una marededéu que és la versió americana de la Moreneta. Hi ha petits detalls quotidians que et fan veure que ets lluny. El simple fet de conduir per l’esquerra sobta molt, però al final t’hi acostumes. Hi ha d’haver dos conductors: un que porta el volant i un que vigila. El copilot seu al “seient de l’acollonit”! S’agraeix molt que a les fàbriques on vas a treballar t’acullin bé. Hem trobat molta gent amb qui hem acabat fent amistat personal. Estàs molt lluny de casa i va bé que algú d’allà t’orienti i t’aconselli.

a viure en un pis del carrer Mercè Rodoreda. Ara ens estem aquí, al Pla de Vinyers. Vam comprar aquesta casa perquè amb tres mainades ja som família nombrosa i necessitem espai. Sempre m’he fet amb tothom. Tota la vida he fet esport. Quan estudiava, quan anava a Sant Narcís amb Vespino, en acabat anava a entrenament de futbol sala amb el Girona. Després vaig jugar amb el Sant Julià i estic molt vinculat amb el Futbol Club Sarrià. Fins a la lliga passada vaig ser entrenador dels equips de futbol base. A més a més, sóc de l’Associació de Veïns del Pla dels Vinyers…

A part d’anar pel món, quan ets a Sarrià ets un personatge ben popular. Tothom et coneix. Sempre he estat embolicat amb activitats. Ja he dit que vaig inaugurar el primer bloc del Pla de l’Horta. Quan ens vam casar, amb la Tati vam anar

A cals Ferreiro sempre estan entretinguts, hi hagi el “jefe” o sigui fora. M’ensenya les obres que ha fet al jardí, l’hortet que cuida i el galliner, i una rulot per anar de càmping. Té un taller molt endreçat amb tot l’einam que necessita. Ens acomiadem

I geganter! També. Sóc dels Amics dels Gegants i vaig sota les faldilles de la Maria. Quan la porto faig acrobàcies i equilibris. Fa unes temporades sortia als Pastorets de Sarrià de Dalt, fent de manaia. La Tati també sempre ha estat vinculada a activitats culturals i escolars, ha format part de l’AMPA i dels Cantaires, i tots cinc de casa ho hem anat fent seguir tot. Ah! I des de fa 22 anys que participem als Carnavals de Santa Coloma de Farners. Muntem una comparsa cada any i alguna vegada també hem vingut a la rua de Carnestoltes de Sarrià, si el calendari ho ha permès.

a la sala d’estar de la casa, presidida per tres fotografies dels seus fill, el dia del bateig de cadascun. Pensava suggerir-li allò del començament, del mapamundi amb banderetes dels països visitats, però no cal. Té tot un pany de paret cobert de vitrines amb una formidable col·lecció d’ampolletes de licors d’arreu del món. Són ampolles en miniatura, com aquelles de les parades de tir de les fires. Les porta de record de tots els viatges que fa. Cada ampolleta, cada glop de licor és memòria de molts quilòmetres, de gent diferent, de paisatges exòtics i de molta, molta feina. n


QUADERN D’APUNTS

Quadern d’apunts

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Por dels contes?

La nit del Dijous Sant es va programar una vetllada de lectura de contes de terror al cementiri. Formava part de la campanya institucional comarcal “Al Gironès llegim!”. Va anar a cura de l’actor gironí Martí Peraferrer, que va llegir textos (si no em falla la memòria) d’Edgar Alan Poe, de Guy de Maupassant i d’Espronceda. Tres clàssics de la literatura europea. L’esbroncada que va rebre de l’opinió pública va ser considerable i va durar dies. Va incloure columnes a la premsa, cartes als diaris i un article d’opinió del propi rapsoda. Jo vaig ser entre el públic. Entenc els sentiments i reserves que una vetllada així pot aixecar, però certifico que va ser un acte cultural respectuós, polit i insòlit. No es va faltar a la memòria de ningú, no es va perpetrar cap estirabot ni va servir per fer cap mena de mofa. Hi van assistir oients sensibles al món literari i a l’actualitat escènica i passavolants curiosos d’una invitació innovadora. Els brunyols i el moscatell, també anunciats, van ser degustats fora del recinte, davant l’església de la Misericòrdia. El cementiri de Sarrià de Baix no és ni convé que sigui un Père Lachaise local, ni crec que mai s’hi concertin visites guiades a l’estil dels cementiris del Poblenou, a Barcelona, o de Sitges. Però no estaria malament, crec, una certa permeabilitat a obrir-lo com a espai públic apte per a actes cívics, memorials o culturals. P.S.: Un parell de mesos més tard, en ocasió del final de temporada de “Les nits del Coro”, un espectacle de Las XL a la placeta de la Font inclouria arengues a la població civil sobre el clítoris, procla-

40_pds

mes a favor del sexe oral i més enllà. Tothom va riure per majoria absoluta i no he llegit ni una sola queixa als diaris. Està clar que –per sort!- hi ha toleràncies diferents i sensibilitats variades.

L’altre procés

Seré rigorós amb el calendari i em cenyiré als mesos que ha de cobrir aquesta edició: de gener a abril. S’ha convocat la ciutadania a plantejar, exposar i decidir necessitats del municipi que poden ser ateses amb els recursos extraordinaris amb què compta l’ajuntament després d’una injecció tributària de gran cabal. A finals d’abril les entitats interessades han esbossat projectes, s’han celebrat tallers ciutadans i es mira de mobilitzar la població a la recerca d’un vot que faci decantar la ruleta cap a una obra determinada. Al número següent en podrem parlar amb el detall cronològic corresponent, amb coneixement de resultats a la mà. Com a entitat local, el Grup Editor de la Revista de Sarrià no hem presentat cap proposta ni ens hem afegit implícitament en cap iniciativa concreta. Tenim un local a l’edifici Masó, al carrer Major, on hi desem documentació, arxiu, fotografies. Està en una part del casalot que reuneix condicions passables, però compartim pis amb els Amics dels Gegants, que ocupen la cara nord. Aquest quatrimestre els veïns han estat víctimes de la humitat. Se’ls han florit les cadires de balca, tres timbals i uns capgrossos de cartró tenen una preocupant consistència flonja. Passi el que passi amb el procés, amb el procés participatiu,

l’edifici de Rafael Masó necessita una actuació d’emergència.

Placa nova

A escasses hores d’escriure aquest paper, vinc a peu de Girona i travesso el pont de l’Aigua. En entrar cap al carrer Major, tinc l’agradable sorpresa de veure que la placa de bronze que

va volar fa mesos i que resumia la història de l’indret ha estat reposada, en data que no puc precisar, per una de nova, neta i diàfana, de material sintètic o de metacrilat. Si voleu, era més sòlida i tenia un posat més noble la de metall però aquesta farà bé la seva funció i,en principi, no hi ha perill que ens la fotin. Mai no se sap.

Follets d’impremta

En el número anterior, a la capçalera d’aquesta secció hi havia d’haver aparegut la meva nova adreça de correu electrònic. Un apunt parlava precisament de la desaparició dels correus “sarriadeter.cat” i els follets d’impremta es van riure de mi. Tot plegat no tenia massa sentit. Ara envio a tallers el nou quadern amb l’adreça ressaltada i marcada en groc i desitjo dues coses: que surti ben publicada i que el lectors m’escriguin els seus comentaris. Gràcies.n


DOSSIER D’HISTÒRIA [MAES i el patinet volador

manUFactUraS eSParraGUera (maeS) i el patinet volador

Assumpció Vila

Res queda de l’activitat industrial de l’empresa metal·lúrgica Manufacturas Esparraguera a Sarrià de Ter, tret d’un forat del carrer Josep Flores, mut testimoni de l’emplaçament. L’edifici, tancat durant molts temps, es va enderrocar i la construcció d’un de nou continua empantanegada.

L

a família Esparraguera, era originària de can Ribugent1 de Sant Julià de Ramis. Els avis, Fèlix Esparraguera i Dolors Canals, s’havien instal·lat a la casa gran del carrer Major cantonada amb Carrilet cap a 1923, on comerciaven amb pinso i feien de pagès. La casa se la coneix tant com can Esparraguera com can Ribugent. Varen tenir set fills, l’Esteve, en Joan, la Carme, la Maria, en Josep, en Sebastià i en Quim. Joan Esparraguera Canals, al taller de Maes. Fotos cedides per la família Esparraguera Vidal

1 Conegut com el Restaurant Les Goges

pds_41


DOSSIER D’HISTÒRIA [MAES i el patinet volador

Carretó per bicicleta

Una Bultaco amb portabultos

Accessoris per la Vespa

La fàbrica des del Pont de l’Aigua, cap a 1961. L’empresa s’anomenava Esparraguera y Ribas, SL.

Mirall retrovisor

En Joan Esparraguera Canals (1921-2005), va muntar un negoci d’arreglar bicicletes al carrer Major 154, abans Calvo Sotelo 28, una casa que també pertanyia als avis. L’enginy anava acompanyat de la seva habilitat de fer peces i en aquell petit taller va començar a crear accessoris per a bicicletes. Els seus coneixements de mecànica els havia après durant la Guerra Civil al camp d’aviació de Banyoles i després al servei militar a Algesires i Barcelona, on va fer de carrosser. Entremig, mig any

passat al camp de concentració d’Argelès, del qual en va sortir gràcies a la diligència de l’àvia Dolores. En el petit taller, als seus vint-ipocs anys començà a produir peces difícils de trobar com els refractaris, carretons per bicicletes, pedals. A la dura postguerra no hi havia diners, ni ferro, ni recanvis, però si gent amb empenta i iniciativa. En Joan passà de les bicis a les motos, seguint la mateixa evolució del parc mòbil del país. L’any 1953 es casà amb Enriqueta Vidal i s’instal·laren al pis de dalt

2 Arxiu històric Girona. Fons Ajuntament Sarrià de Ter 1965

42_pds

del taller, on varen néixer la Pilar, la Dolors i en Joan. La Lídia naixerà més tard a la casa nova de Sant Julià de Ramis, a la carretera de França. Del taller del carrer Major ja sortien peces per les motos, però quan començà a treballar en sèrie i a donar-se a conèixer és quan va comprar l’any 1957 l’edifici del carrer Josep Flores (abans Avinguda de la Victoria, 12), una petita nau coneguda com can Llargués. L’any 1961 s’associà amb el veí de Sarrià de Ter, Miquel Ribas Oriol,


DOSSIER D’HISTÒRIA [MAES i el patinet volador

La primera ampliació de l’empresa Esparraguera y Ribas SL.

administratiu, i varen ampliar la fàbrica, tot aixecant dos edificis industrials. El 1965 ja constaven tres naus, segons la memòria presentada a l’Ajuntament per l’empresa Esparraguera y Ribas SL2. En una nau de planta baixa, el taller mecànic. En una altra nau, els banys galvànics i en una tercera, de dos pisos, a la planta primera el taller de muntatge i la resta destinada a magatzem. D’allà sortien portabultos, estreps, pedals, miralls retrovisors, parabrises metracril·lats amb manoples de cuir i un bé de déu de peces metàl·liques per encàrrec. A les instal·lacions hi tenien diversos torns, premses, taladres, polidores, una màquina d’injectar alumini amb forn i els banys galvànics per zincar, niquelar, cromar i courejar. Produeixen unes 30.000 unitats, accessoris principalment per a motos. En la memòria hi consten treballant 13 homes i sis dones. Les divergències amb Miquel Ribas es varen fer més grans i l’any 1966 Joan Esparraguera li va comprar la seva part, passant a ser MAES, Manufactura Esparraguera SL. Miquel Ribas muntà una empresa de material plàstic i serigrafia al Pont Major.

Joan Esparraguera i treballadors de la fàbrica, cap a 1957.

Joan Esparraguera va col·laborar amb la Festa del Pedal que se celebrava a Sarrià de Ter.

pds_43


DOSSIER D’HISTÒRIA [MAES i el patinet volador

Taller de matriceria

Maes treballava per catàleg i per encàrrec. La venda es concentrava els mesos d’estiu, però el taller emmagatzemava tot l’any. Joan Esparraguera introduïa al catàleg nous productes, com el celebrat patinet de quatre rodes “Volador”, adoptat per tots els nens i nenes sarrianencs. Les peces les feien a la mateixa fàbrica: es tallava el ferro, el cautxú i el cuir. Per les rodes de cautxú es comprava el material i el vulcanitzaven, tot era pura artesania. També compraven el metacril·lat per fer les viseres de les conegudes motos Vespa. Amb els anys també fabricaven i comercialitzaven les plataformes per als patinets amb botes, pals de golf, monopatins amb base de fusta i el silenbloc per les

44_pds

Interior del taller

Posavasos i setrillera de ferro


DOSSIER D’HISTÒRIA [MAES i el patinet volador

Interior del taller, secció acabats

Sala de banys

motos. Alguns dels invents eren agosarats per l’època: el patí de rodes en línia o la màquina de fitness per remar, prototips que no va arribar a comercialitzar. Els primers anys del taller, amb el boom del turisme, feien productes de ferro per a souvenirs: rajoles, miralls, setrilleres o portavasos (el vidre provenia del Poble Espanyol). En col·laboració amb l’empresa de làmpades Carabellido del carrer Ripollet, varen comercialitzar làmpades per exterior de ferro i vidre, que també foren molt populars.

Làmpades de ferro i vidre

pds_45


DOSSIER D’HISTÒRIA [MAES i el patinet volador

Interior oficines amb Miquel Ribas i Joan Esparraguera d’esquena.

Cap a 1975 passaren de ser de societat limitada a societat anònima. Quan Espanya va començar a reduir aranzels i permetre la importació varen entrar productes de Taiwan a preu molt baix. Aleshores es va anar a buscar més feina d’encàrrec, com la de les bases metàl·liques de les ceres Roura. Al taller ja s’hi havien incorporat els fills, Joan i Pilar Esparreguera Vidal, i el pare es va retirar, tot mantenint una afició de gibrells artesans de coure. Durant uns anys encara hi va treballar en Quim Esparreguera. Entre els anys 1980 i 1990, sota la batuta de Mossèn Genís Baltrons, el qual, els encarrega ambons, lluernaris, creus, sagraris, altars, decoracions diverses per a les capelles de tota la província. Un dels treballs del qual n’està més orgullós en Joan fill, és l’altar de la parròquia de

46_pds

El cèlebre patinet Volador, conservat per un sarrianenc. Foto Quim Llunell

Pal de golf, un dels nous productes del catàleg de Maes Souvenirs realitzats en ferro al taller.


DOSSIER D’HISTÒRIA [MAES i el patinet volador

Imatges de la fàbrica, abans d’enderrocar. 2006. Foto: A.Vila

Plànol de la fàbrica, per l’ampliació de 1965. Fons Ajuntament Sarrià de Ter

Sant Pere de l’Escala, una barca de ferro rovellat. L’activitat continuà fins cap a 1995. L’edifici el va comprar Comercial Nonó, el qual començà un projecte d’una nova nau, projecte que s’abandona per problemes amb els límits de la finca. Ara la fàbrica està enderrocada, els fonaments començats i el solar totalment abandonat. n

Joan Esparraguera i Enriqueta Vidal

pds_47


DOSSIER D’HISTÒRIA [MAES i el patinet volador

Altar de l’església de Medinyà, sostingut per una base de ferro.

Altar de l’església de Pujals dels Pagesos, amb una base d’espigues metàl·liques

Ambó d’una capella lateral de l’església Sant Pere de l’Escala.

Joan Esparraguera Vidal, darrera l’altar que simbolitza la barca de Sant Pere, a l’església de l’Escala, obra de ferro rovellat realitzada al taller de Maes. Foto: A.Vila

48_pds


OPINIÓ [PSC

eLS PUntS crÍticS deL ProcéS ParticiPatiU Per Roger Casero Gumbau, regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

E

De la mateixa manera que el camí es fa caminant, com deia El primer punt crític que va tenir el poeta, la participació es fa participant! I això és el que aquest procés de participació va ser hem fet aquests mesos a Sarrià el fet que les entitats i els veïns i veïnes de Sarrià de Ter no s'havien de Ter: participar.

l govern municipal va plantejar un procés participatiu per a escollir el destí de part de la plusvàlua obtinguda fruit de la venda d'una part de la fàbrica Torraspapel a Hinojosa, els propietaris de la futura fàbrica Paperera de Sarrià que reactivarà l'activitat paperera al nostre poble. Finalment el govern municipal va decidir destinar 250.000 euros a aquest procés participatiu, dividintlo en dues partides asimètriques: una de 50.000 euros i una altra de 200.000 euros a projectes d'inversió. El procés participatiu es podria haver plantejat en uns altres paràmetres, fins i tot s'hi podria haver destinat una major dotació pressupostària, però aquesta va ser la decisió del govern municipal i és sobre aquesta decisió i els seus efectes que hem d'observar el procés. De fet, la segona decisió que va prendre el govern municipal va ser que les propostes dels projectes d'inversió a escollir les fessin les entitats del poble i els veïns i veïnes, fet a priori molt lloable i positiu (que triïn des de l'inici!), però que en la seva materialització va acabar generant més d'un maldecap per les entitats, i no poques discussions entre aquestes i l'equip de govern. Senyal que el procés era viu, suposo...

de limitar a proposar projectes d'inversió, sinó que amb la seva proposta havien d'aportar un projecte, o un avantprojecte, amb una justificació i el pressupost de la inversió. Si del que es tractava era de fer aflorar necessitats n'hi havia prou amb fer arribar propostes, idees i fomentar el debat, però com que del que es tractava era que les entitats i els veïns i veïnes de Sarrià de Ter no només fessin la proposta, sinó que la justifiquessin socialment i tècnicament, i aportessin un pressupost aproximat, les entitats es van veure abocades a fer una tasca que possiblement no els corresponia, sinó al mateix ajuntament. Aquesta circumstància, a més, va generar el segon punt crític: els tallers urbans es van convertir en una mena de concurs – competició entre propostes i projectes. Les entitats, a banda de fer el projecte (justificació, pressupost, etc.) també van haver de defensar les seves propostes d'inversió en els diferents tallers urbans que es van realitzar pels diferents barris. La metodologia del procés marcava que una vegada fetes les propostes d'inversió i validades (?) per l'ajuntament, aquestes es presentaven al poble als tallers urbans per tal que, en una posterior assemblea, s'escollissin les finalistes. La dinàmica resultant va ser que als tallers urbans les entitats presentaven els seus projectes, i aquí es va cometre

un nou error: l'estreta vinculació entre el projecte d'inversió (la necessitat) i l'entitat que el defensava, vinculació potenciada amb l'actitud del govern municipal, de “wait and see” (esperar i mirar), mantenint una confusa neutralitat. El govern municipal es va mantenir, com havia de ser, neutral, però no s'hauria d'haver mantingut tan passiu; als tallers urbans hauria d'haver fer un pas endavant i fer quelcom més que convocar entitats i veïns i veïnes i exposar el procés: hauria d'haver presentat els projectes! O com a mínim, facilitar la presentació dels projectes. En la majoria dels tallers urbans no hi havia ni un full amb la relació de projectes presentats i validats (?) per l'ajuntament per posar a disposició dels assistents i s'hauria evitat la percepció de concurs – competició si l'equip de govern hagués presentat les propostes. El malestar d'algunes entitats per aquest fet es palpava als tallers urbans i va ser una llàstima que en algunes discussions s'escoltessin sentències com aquesta per part d'un regidor davant les entitats i veïns i veïnes: “jo no sóc un polític!” Aquesta frase apunta a un altre factor crític d'aquest procés: la no presència de l'alcalde als tallers urbans. Els tallers urbans no servien només per a presentar els projectes, també per a resoldre dubtes que poguessin tenir les pròpies entitats i els veïns i veïnes. En alguna ocasió els dubtes plantejats no només no es van resoldre, sinó que en van generar de nous, per exemple què passaria amb

pds_49


OPINIÓ [PSC

un projecte si l'ajuntament trobés finançament per altres vies, o si l'ajuntament igualment hauria de concórrer a subvencions per a sufragar la despesa, o part de la despesa de necessitats detectades. Abans he qüestionat en dues ocasions la validació dels projectes per part de l'ajuntament; en aquest sentit tampoc no estava massa clar què significava aquesta validació, quins eren els criteris i qui i com els havia de validar, i hi ha qui fins i tot va dubtar que tots els projectes presentats estiguessin degudament validats... En qualsevol cas, naturalment, el procés va anar avançant i en la proposta de les entitats es va fer evident un altre punt crític: hi havia projectes d'inversió, propostes d'equipaments nous, i també hi havia projectes de millora d'equipaments existents; però també es van presentar propostes de millora d'equipaments que no requerien, ni requerei-

xen, d'aquest procés participatiu per a resoldre l'estat de degradació estructural i patrimonial que pateixen. Aquest procés, com va dir un veí, no només estava servint per a detectar i prioritzar necessitats, també per aflorar algunes vergonyes! El procés participatiu va culminar amb la votació presencial i telemàtica. El resultat final és inapel•lable i els projectes escollits, la rehabilitació del Centre Cultural i Parroquial i la remodelació dels parcs infantils, seran els que rebran el finançament per a poder-los fer realitat. La participació ha estat el darrer punt crític; el 18% dels veïns i veïnes cridats a participar van votar, xifra que naturalment cal valorar, però de la que no ens podem conformar. És evident que un procés participatiu té elements molt diferents que unes eleccions municipals, però precisament cal cercar aquests elements diferenciadors per a fomentar la participació. El vot telemàtic, lleugerament

més utilitzat que el presencial, va ajudar a fomentar la participació, però es podrien haver pres altres iniciatives. El reglament del procés participatiu permetia que els joves majors de 16 anys poguessin votar; es podria haver fet una crida específica a la participació a aquests joves que per primera vegada podien votar, ni que fos en un procés participatiu! Al llarg d'aquest article he anat descrivint alguns dels punts crítics d'aquest procés participatiu; un punt crític no és, necessàriament, un punt negatiu, ans al contrari. Fins i tot un petit conflicte que es va produir durant l'assemblea que, a mode de semifinals, va servir per a escollir els projectes finalistes, o el propi sistema de recompte dels vots de l'assemblea, són elements a revisar per a la millora en futurs processos. Tal i com he comentat al principi d'aquest article, la participació es fa participant! n

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

50_pds

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com


OPINIÓ [ERC

caLÇotada Secció Local ERC de Sarrià de Ter

Sempre ens ha semblat que la tasca d’un grup polític municipal, més enllà de dedicar-se a oferir un projecte polític per a Sarrià, és participar de la vida lúdica i cultural del poble. Ens sembla que és bo que participem de la dinamització social del nostre municipi. Ens agrupem per plantejar idees per millorar el nostre entorn i per crear equips capaços de gestionar l’ajuntament. Però també volem propiciar actes lúdics que ens permeten relacionar-nos, encara amb més intensitat amb tots vosaltres.

A

mb aquesta idea ja fa vuit anys que vam començar a celebrar la Sardinada d’ERC i justament amb la mateixa filosofia aquest any vam organitzar la primera calçotada. Concretament, el passat 6 de març, al Pavelló Municipal ens vam aplegar unes 200 persones per menjar calçots, parlar, riure i compartir estona. Fer poble, vaja. Va començar aviat, mentre es preparava el dinar, amb activitats destinades als més petits. Així vam poder passar el matí entretinguts. Després, el dinar. Vam proposar calçotada, però podia ser qualsevol altra cosa. De fet, l’àpat és una simple excusa per seure junts al voltant d’una taula i gaudir de l’estona. Al capdavall, som mediterranis, i això de fer vida al voltant del menjar ens agrada. Gaudim dels àpats perquè gaudim de tot el que comporta veure amics, veïns, companys al nostre

Fotos: secció local ERC

costat compartint una estona de relaxament i alegria. I en un context tan familiar i agradable ens va semblar oportú homenatjar un company. En Domingo Infantes es jubila de l’activitat política a la secció local. Sempre ens diu: “Nois, compteu amb mi pel que sigui, però em faig gran i em toca baixar el ritme”. Li respectem, evidentment, però ens sap greu. Ens seguirà ajudant però d’una altra manera, per això ens va semblar necessari (és el mínim que podíem fer) fer-li un petit però molt sentit acte de reconeixement. En fi, en Domingo. L’estimem. En definitiva, la qüestió és reunir-nos, passar-ho bé, parlar, riure i embrutar-se menjant calçots. No hauríem de perdre mai aquest esperit perquè, evidentment, això ens apropa els uns als altres, això fa comunitat i fa poble. Seguirem organitzant festes amb

Homenatge a Domingo Infantes.

la mateixa intensitat que ens dediquem a reunir-nos cada quinze dies per parlar del futur del nostre poble. Treballar les idees i organitzar festes populars són dues expressions d’una mateixa obsessió: millorar Sarrià de Ter. Gràcies a tots els qui ens hi acompanyeu sempre. n

pds_51


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

Dona i periodisme

l'exposició de l’Escola Montserrat a les XIV Jornades de la dona treballadora de Sarrià de Ter

A

Montserrat Xandrich i Francisco

L'exposició es va inaugurar el divendres 11 de març a la tarda al Centre Cívic la Cooperativa, on va romandre tot el mes. quest any hem destacat el paper de la dona en el món de la llengua enllaçant-ho amb el dia internacional de les llengües maternes que és el 21 de febrer. Hem centrat el treball en dones periodistes catalanes de premsa, de ràdio i de televisió per: - Conèixer el paper de les dones en el món del periodisme. - Valorar l’aportació professional d’algunes dones a la societat catalana. - Adonar-se que la informació, sigui

52_pds

escrita, parlada i/o llegida, és bàsica en el nostre fer diari. - Introduir l’alumnat en la lectura, l’escolta i la visió de notícies i treballar-les en funció del nivell. La novetat d’enguany va ser que als murals de P5 hi trobàvem un codi QR que, si és captava amb l’aplicació del mòbil, es podia veure l’entrevista de P5A amb la Pilar Calvo i el treball fet a classe de P5 B. Les periodistes treballades a Educació Infantil són:

P3 A: Maria Pau Huguet. Periodista, presentadora i locutora de radio i televisió i actriu. P3B: Àngels Barceló. Periodista i presentadora de radio i televisió. P4 A: Júlia Otero. Periodista i presentadora de radio i televisió. P4B: Núria Ribó Crusat. Periodista, professora, corresponsal i escriptora. P5A: Pilar Calvo. Periodista de premsa, radio i televisió. P5B: Tatiana Sisquella . Periodista de premsa, radio i televisió.


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

A Primària hem treballat les trajectòries professionals de: 1r A: Rosa M. Arquimbau. Escriptora i periodista. 1r B: Maria Matilde Almendros. Actriu i locutora de ràdio 1r C: Carmen Alcalde i Garriga. Escriptora i periodista feminista gironina. 2n A: Roser Bofill Portabella. Periodista catalana, pionera en el periodisme religiós. 2n B: Montserrat Besses. Periodista de premsa i televisió. 3r A: Maruja Torres. Escriptora, periodista i corresponsal 3r B: Milagros Pérez Oliva. Periodista, redactora de premsa, analista política de radio i televisió i professora d’universitat. 4t A: Núria Pompeia Vilaplana i Boixons. Dibuixant, humorista gràfica, periodista i escriptora. 4t B: Mercè Vilaret i Llop. Periodista, realitzadora de televisió, professora d’universitat, directora de programes,...

5è A: Anna Maria Martínez Sagi. Poetessa, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana. 5è B: Dolors Palau Vacarisas. Periodista feminista de premsa escrita. 6è A: Montserrat Roig Fransitorra. Periodista d’investigació escriptora i feminista. 6è B: Mònica Terribas. Periodista, professora, directora de televisió 6è C: Rosa Maria Calaf. Periodista de radio i televisió, corresponsal, directora de televisió.

Vint periodistes, moltes d’elles de premsa i televisió, algunes de premsa, radio i televisió, altres corresponsals i també escriptores, dibuixants, professores, ... i que en aquestes jornades que se celebren cada any a Sarrià de Ter, des de ja en fa 14, continuen donant-nos motiu per a trencar estereotips i donar a conèixer que ambdós gèneres aportem a la societat des de tots els camps. n

pds_53


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

educació infantil

primària 54_pds


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

L’hort escolar

David Saulina

Aquest curs 2015/16 a l’escola Montserrat hem tingut la sort de poder estrenar un nou hort escolar. La seva creació ha suposat una experiència molt maca, molt participativa i molt enriquidora i s’ha materialitzat en un espai molt acollidor, amb unes grans possibilitats didàctiques i que atrau l’interès de gairebé tots els nens, que se l’han fet seu des del primer dia que se’ls va presentar el projecte, així com també el claustre, que ha participat activament en la coordinació i direcció de les feines que els nens han desenvolupat per a crear l´hort.

P

erò remuntem-nos als inicis. Tot va començar quan l’any 2014 des de l’activitat d’hort es va expressar a la direcció de l’escola la necessitat de poder comptar amb un altre espai per a continuar desenvolupant l’activitat d´hort. Els motius eren principalment dos, la ubicació i la manca d’espai. L’antic hort estava ubicat en una feixa que separa el pati gran amb el pati infantil i entre uns enormes pins i els plàtans del pati infantil li feien ombra. I d’altra banda era un espai molt estret per a un hort amb tants nens com els que solen apuntar-se a l’activitat. Doncs bé, un cop ens vam

posar d’acord vam lligar aquesta circumstància amb el fet que l’any 2016 era l’any internacional de la llum i donada la importantíssima relació entre les plantes i la llum vam fer unes xerrades explicant els processos fotosintètics a través d’experiments, powerpoints i xerrades. Però amb els grups de 5è i 6è vam anar una mica més enllà i els vam fer una explicació de per què volíem canviar de lloc l’hort i els explicàrem quines característiques i quins elements hauria de tenir un hort optimitzat. Un cop donades aquestes explicacions els vam proposar que dissenyessin ells mateixos el nou hort escolar. Es van presentar diversos pro-

pds_55


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

jectes, però un d’ells, el del grup de cinquè B, va destacar entre tots els altres i va ser el que es va acabar imposant. Per part nostra vam posarnos a treballar i durant l’estiu del 2015 es van realitzar les obres d’adaptació del nou espai, retirant la grava i les pedres i aportant-t’hi terra bona i finalment es va instal•lar el tancat de protecció. I un cop l’escola va reprendre les seves classes, el mes de setembre, mestres i nens es van posar fil a l’agulla i per començar els alumnes de 5è A van crear la bassa estany, els de 5è B van muntar els compostadors, els alumnes de 4t van pintar els rètols on s’anuncia el nom de les varietats plantades amb les tres llengües que s’estudien a l’escola, el

56_pds

català, el castellà i l’anglès. I finalment els alumnes de 6è van muntar, pintar i plantar les jardineres del mur vertical i van col•laborar en el muntatge de l´hotel d’insectes i la zona de biodiversitat, una de les peculiaritats que més destaquen del nostre hort. D’altra banda, els nens de 1r, 2n i 3r són els que participen setmana a setmana en l’activitat d’hort en les tasques de plantació, reg, desherbat, collita, etc. EL resultat final ja l‘hem comentat al principi, un nou espai d’hort

que té vocació de ser una “aula de natura a l’aire lliure” amb moltíssimes possibilitats i amb una canalla i un claustre engrescats per a treureli el màxim rendiment possible i gaudir-ne al màxim. I com a tots el horts que comencen, cal buscar la màxima fertilitat i aquesta fertilitat l’hem de crear nosaltres aportant-t’hi compost, fems, plantant-t’hi cada vegada més coses, i posant-t’hi molta passió en la gestió del dia a dia. Si aconseguim posar-hi aquests ingredients podrem


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

gaudir d’un espai gairebé màgic on la vida floreixi en tota la seva abundància i sigui la mateixa natura la que ens eduqui, complementant d’aquesta manera la tasca del professorat. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la implicació dels nens de l’escola, de la direcció i el claustre, i la col•laboració econòmica de l’AMPA, l’ajuntament i la Fundació Alchimia Solidària. n

pds_57


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

Jocs florals de l’escola montserrat sant jordi 2016 Montse Asencio Duran Cap d’estudis de l’Escola Montserrat

Enguany, la celebració dels jocs florals ha estat una mica diferent dels altres anys. Com ja sabreu, l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià va decidir suprimir el Concurs Literari que es feia cada any per Sant Jordi, un concurs que, en el cas de les categories infantils, tenia molta participació i funcionava molt bé.

58_

L’

escola sempre havia participat en el concurs literari, alhora que també celebràvem els nostres Jocs Florals, així que vam arribar a un acord amb la regidoria d’Ensenyament per fer els nostres propis premis literaris, en col•laboració amb l’Ajuntament de Sarrià de Ter. A la nostra escola ens agrada treballar i donar a conèixer els esdeveniments i efemèrides que se celebren cada any. En el 2016, entre d’altres coses, se celebra el 50è aniversari de la publicació del llibre El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas, per això vam decidir que aquest seria un bon tema per escriure els textos dels jocs florals. El Zoo d’en Pitus no només parla d’animals, sinó també de valors tan importants com són l’amistat i la solidaritat. Tots els nens de Primària de l’escola van participar en els Jocs Florals fent narra-

cions o poemes sobre el tema escollit, i els tutors van triar els dos millors textos de cada classe. Un jurat format per la cap d’estudis de l’escola, la mestra responsable de la biblioteca, una representant de l’AMPA i una representant del poble amb coneixements literaris, va ser l’encarregat d’escollir els dos millors treballs de cada nivell. El divendres 22 d’abril es va celebrar l’entrega de premis, on els alumnes de P3, P4 i P5 van representar, cantar i ballar cançons de Sant Jordi i els guanyadors van poder llegir un fragment del seu text. A la festa vam comptar amb la presència de l’alcalde, el Sr. Roger Torrent, la regidora d’Ensenyament, la Sra. Lourdes Gelada, i el primer tinent d’alcalde, el Sr. Narcís Fajula. Els premis pels guanyadors van ser llibres, aportació de l’Ajuntament de Sarrià, i un diploma per als guanyadors i finalistes.


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

GUANYADORS DELS JOCS FLORALS A L’ESCOLA CICLE INICIAL 1r PREMI DE PRIMER LA SERP QUE VOLIA VOLAR Dan Jou Carreras Vet aquí a prop de la clariana de sol, una serp que volia volar. El pare de la serp era inventor i li va fabricar unes ales voladores. La serp l’endemà se les va provar i va dir: puc volar!! Quan el seu pare la va veure va dir: Uala!! Darrere els arbres hi havia una ciutat molt gran. La seva mare la va veure volar i es va quedar parada. Conte contat, aquest conte s’ha acabat. n

2n PREMI DE PRIMER EL REI DOLENT Víctor Márquez Casas Hi havia una vegada un tigre i un mico que eren mitjans i amb molt de cabell, que volien anar a un castell. Però no els deixaven entrar perquè no eren persones i tampoc tenien la targeta de castells. Però van tenir una idea: van entrar per darrera del castell... Al castell hi havia molta gent dolenta, i quan van entrar tots van començar a disparar. I ells van anar a pel rei. Però sort, perquè el mico havia portat un spray antireis. Sort que n’havia agafat dos, perquè així tots dos van poder disparar al rei. El rei dolent es va morir, i el tigre i el mico van poder viure feliços! I mai més van tornar a un castell!! n

1r PREMI DE SEGON EL ZOO D’ANIMALS QUE PARLEN Emma Rincón Jiménez Hi havia una vegada fa molts i molts anys a Barcelona, hi havia un zoo molt especial. En aquell zoo els animals s’ho passaven molt bé perquè podien parlar entre ells. Però un dia la gallina va sortir a comprar per als seus pollets i la van capturar uns tigres salvatges. Un dia el gall va anar a visitar la gallina. Va trucar a la porta i la porta es va obrir. El gall no veia a la gallina, però de sobte va escoltar una veu molt dolça. Va mirar cap a dalt i no va veure ningú, després cap a la dreta, després cap a l’esquerra i al final cap a baix, on va veure els pollets de la gallina. El gall va preguntar als pollets: –I la gallina? Els pollets van respondre: –Ha anat a comprar el sopar. –Doncs mira, em quedaré a sopar – va dir el gall. Al cap de deu hores la gallina seguia desapareguda. El gall i els pollets estaven molt preocupats i al final van decidir anar a buscar-la. Van anar per tot el zoo i no la van trobar. Al final van decidir anar a buscar-la a la selva. Van anar en vaixell. Quan van arribar a la selva, ho van veure tot verd. No coneixien res i el gall va dir: –Ara comença la part difícil. Van començar l’aventura per un lloc tranquil i silenciós. Però de sobte van escoltar el rugit d’un tigre salvatge. Van veure tres tigres amb una gallina al darrera i un dels pollets va cridar: –Mama! Els tigres i la gallina ho van escoltar. El tigre més gran era el que manava i va dir: –Mireu tots els llocs d’aquesta vall i no quedi cap lloc sense mirar. Van mirar tots els llocs d’allà, però eren tan despistats que es van deixar un. El lloc que es van deixar sense mirar era el del gall i els pollets. Més tard, els tigres salvatges van anar a buscar llenya pel foc. Quan van marxar, el gall i els pollets van córrer cap a la gallina, i la gallina va dir:

pds_59


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

–Què feu vosaltres aquí? El gall va dir: –Venim a buscar-te! La gallina estava molt contenta. El gall, la gallina i els pollets van escoltar de nou el rugit d’un tigre salvatge i van dir: –Deuen ser ells. Un dels pollets va preguntar: –Qui ve? El gall va respondre: –Els tigres salvatges I la gallina va dir: –Hem d’arribar al zoo el més ràpid possible! El gall va respondre que tenia raó. Van seguir el camí de tornada al zoo i quan van arribar els animals estaven molt contents. I conte contat, conte acabat. n

2n PREMI DE SEGON L’AVENTURA D’EN BLAI I LA KITI Roger Araus Iglesias Vet aquí quan els animals parlaven, hi vivien un gat i un gos, que es deien Kiti i Blai. La Kiti era divertida, amable, siamesa i simpàtica. En Blai era un pastor alemany, valent i simpàtic. Vivien a Perilloslandia, que era una illa molt, molt i molt perillosa. Un dia, es van trobar amb un monstre gran, amb 8 ulls, groc verdós, amb arrugues i amb moli i molt mal caràcter. Sort que en Blai era molt valent i li va donar 8 cops de puny, i el monstre es va morir. Finalment, la Kiti es va enamorar d’en Blai i els dos es van enamorar i es van casar. I vet aquí que aquest gos i aquest gat s’han enamorat. n

60_pds

CICLE MITJÀ 1r PREMI DE TERCER UNA GUINEU MOLT SIMPÀTICA Aleix Màrquez Casas Hi havia una vegada una guineu molt simpàtica que tenia el pèl taronja i els ulls negres. Feien festes casi tot el mes. Un dia, el cocodril, el llop i l’àguila van decidir anar a fer una festa a un lloc especial. Estava ple de prats, fulles, flors… Al mig de la festa la guineu es va posar malalta. I va dir: –No em trobo bé. I el cocodril li va dir: –Tranquil·la, nosaltres et curarem. Li van donar una medicina i la guineu encara estava malalta. Després li van donar herba que curava. I la guineu. Al cap d’una estona el llop va dir: –S’està fent de nit. Després, l’àguila va dir: –Serà millor que encenguem un foc. La guineu estava rumiant. Al cap d’un rato el cocodril va dir: –Conec un lloc sagrat. I el llop va dir: –Doncs a què estem esperant? Anem-hi! Quan van arribar, l’àguila va dir: –Hem de passar unes proves. La primera prova era passar un pont molt dèbil i vell. L’àguila va passar molt fàcilment, el llop tenia la guineu carregada a l’esquena, li va costar una mica i al cocodril li va anar per un pèl. La segona prova era entrar en una cova ben fosca amb mines. Al llop, carregat amb la guineu, no li va costar gens ni mica, al cocodril li va costar una mica, i l’àguila va passar amb moltes dificultats. Quan ja van arribar, la guineu es va prendre un líquid i es va curar. Per passar el pont que s`havia trencat, l’àguila va dir: –Poseu-vos a la meva esquena. Quan van arribar a l’altra banda tots se’n van anar a casa molt contents. I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos. n


2n PREMI DE TERCER ELS NENS I ELS ANIMALS Clara Antón Jiménez Fa molts i molts anys, en un país no sé pas on, hi havia un nen que es deia Marc i una nena que es deia Tània, tots dos tenien animals. En Marc tenia un ratpenat, el Mataur; un gat, el Miau i un talp, el Gal. En Canvi, la Tània tenia un gos, el Moix; un mussol, el Bol i una serp, la Rep. Un dia, tots els animals es van tornar de pedra i no es podien tornar normals, els nens van anar a veure la seva iaia que es deia Clara, que els va dir: –Segur que és la muntanya Alba. Li deu passar alguna cosa dolenta. Convoca la deessa Júlia que pot convertir qualsevol amb pedra. –I què fem? - Va preguntar la Tània. –L’heu d’anar a veure. - Va dir l’àvia. I tal dit, tal fet. L’endemà de bon matí, els nens s’hi van encaminar, i després de llargs i durs quilòmetres els nens hi van arribar. Estava tota ella destrossada: arbres caiguts i sense branques, herba i molsa totes cremades, etc.. Quan els nens es van acostar una mica per veure què passava van veure que era un dimoni de Tasmania!! Els nens suposaven que es deia Ti, perquè anava cridant tota l’estona i a tota la gent: “TI,TI,TI,TI” i més “TI”. Llavors, la nena va tallar una mica d’un arbre, el va aixafar, i el suc que va sortir el va tirar contra ell, i el dimoni de Tasmania Ti va caure adormit al moment. –Com t’ho has fet? –Va dir en Marc. –És un remei que em va ensenyar el meu pare Mojati quan jo era petita, ara es tornarà bo- va dir la Tania. Quan van tornar a casa amb el dimoni, els animalets ja tornaven a ser normals. El dimoni ja va explicar que no tenia casa i que es deia Júlia, i els nens li van posar Julitit. Ara us he de deixar. Fins una altra! Conte contat, conte acabat, i van ser feliços i van menjar perdius, i a mi no me’n van donar perquè no van voler. n


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

1r PREMI DE QUART L’AMISTAT VALUOSA Natàlia Ruiz Risco Vet aquí una vegada, una colla d’amics que estaven disposats a ajudar-se uns als altres. El 15 de maig, un dia de molta calor, en Robert, la Carla, la Núria, i en Carles van anar a jugar. Jugaven a fer curses, reien molt. En Carles corria molt ràpid, va ensopegar, va caure amb el peu regirat i se’l va trencar. De bon principi els amics pensaven que feia broma però de seguida es van adonar que no feia broma i que semblava una fractura greu. En Robert, la Núria i la Carla van trucar a l’ambulància. Els infermers se’l van endur a l’hospital i els seus amics van avisar als seus pares. Com bons amics que eren van quedar-se molt preocupats. En Robert, la Núria i la Carla anaven cada dia a veure’l ja que l’havien operat i tenia per dies. L’operació havia estat molt difícil, la lesió havia estat molt greu. Un dia de juny, els metges van dir als pares que el seu fill no podria tornar a caminar. Els pares es van posar molt tristos. Els metges però van dir que hi havia una última oportunitat, coneixien una solució però valia molts diners que els pares no tenien. Els amics se’n van assabentar i van decidir que havien de fer alguna cosa per ajudar al seu amic. Van proposar moltes idees però es van decidir per muntar una discoteca per a nens petits. No en coneixien cap i pensaven que podria tenir èxit, a més sabien que al seu amic Carles li encantava la música. Així la van muntar en un local dels pares de la Carla, els amics i les famílies van ajudar. Va quedar preciosa amb llums de colors, una bola de discoteca, un equip de so i altaveus. Totes les famílies del barri van portar els seus fills. Tothom s’ho passava genial ballant i fins i tot cantant. Van recollir diners, molts de diners, i en van tenir per pagar l’operació d’en Carles. Havia estat tot un èxit. L’operació va durar moltes hores, i el metge va sortir molt content. Els amics que estaven esperant, es van emocionar i es van adonar que totes aquelles hores de feina havien estat molt importants. D’aquí uns mesos en Carles estaria jugant amb ells. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, el conte de l’amistat valuosa s’ha acabat! n

62_pds

2n PREMI DE QUART EL REGAL DE LA LAIA Abril Casero Canyigueral Hi havia una vegada cinc amigues. La més gran es deia Anna la germana de l’Anna es deia Laura, la més petita es deia Laia, l’ altre es deia Júlia i l’última amiga no era una persona era un gat, es deia Mimi. Totes eren molt amigues fins i tot la Mimi. Anaven a tot arreu juntes. Un dia van anar a un parc d’atraccions, i van pujar a molts llocs. Però hi havia una atracció on la Laura no hi volia pujar, però al final hi va pujar. Era la casa de por i es va espantar tant que li va venir un atac de cor molt fort. Van trucar a l’hospital però cap metge podia venir. Així doncs, van trigar dos hores per portarla a l’hospital. Estava molt greu , només la curaria un metge de París. Les seves amigues van fer parades de menjar, de begudes i de roba per guanyar diners i poder portar la Laura al metge de París i elles vivien a Sarrià de Ter. Ho van aconseguir! Van poder anar a l’hospital de París. La Laura es va recuperar i va tornar a Sarrià de Ter. Per celebrar-ho van fer una festa, i van ser feliços i van menjar patates! n

CICLE SUPERIOR 1r PREMI DE CINQUÈ EN PITUS I ELS SEUS AMICS Isaac Chacón Jordà En una colla hi havia deu amics, que no eren gens rics. El cap de la colla era en Tanet i en Pitus era el més petitet. Hi havia una nena que es deia Mariona que era la que es portava bé més estona. Hi havia un nen que es deia Cigró, que era el més rodanxó.


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

1r PREMI DE SISÈ ELS ANIMALS DEL ZOO D’EN PITUS Clàudia Turró Costabella Un dia en Pitus es va posar malalt i el van portar a l’hospital. Els amics li van dir que farien un zoo, per agafar diners per en Pitus i la seva operació. Li van pagar el viatge a Suècia, que per ell va ser com volar en una catifa. Quan va tornar els ho va agrair a tots, tant, que quasi es posa a fer bots. Quan en Pitus va entrar al zoo, es va posar a volar la seva imaginació.n

2n PREMI DE CINQUÈ LA HISTÒRIA D’EN PITUS Salma Machuca Carroza Sis amics ben emocionats, una colla han format. En Pitus és el petit, l’estimen dia i nit. Però els dolents li han robat en Goku, d’en Pitus el seu gos apreciat. L’han buscat i no l’han trobat, i en Pitus s’ha desil•lusionat. Un dia el cor li va fer mal i va anar corrents a l’hospital. Però un metge car havia de pagar i molts diners havien d’estalviar. Els seus amics una gran idea van tenir, un zoo per en Pitus farien així. I els amics al bosc van buscar, els animals que el zoo havien d’habitar. I altre cop els dolents van intervenir, així el zoo van destruir. Quan d’excursió van arribar, els amics es van desil•lusionar. Però els adults els van ajudar, al zoo reformar. I en Pitus a en Goku bé va trobar, i tots contents van acabar. n

Una notícia m’ha arribat a través d’alguns ocellets, El zoo d’en Pitus s’ha inaugurat i és tot ple d’animalets. M’han dit que hi ha foques passejant sense gàbies, menjant moltes coques i cuidant a les àvies.

Isaac Chacón Jordà

També hi ha un gripau que baixa les persianes, No us penseu pas que és babau que ho fa amb moltes ganes. Hi ha un gran peix que es diu Agnès de color blau i verd, n’és extret del llac Ness i és d’aquells que mai la presa perd. Quan és hora de tancar tots els animals ajudaran, no volen pas fracassar que si no més feina portaran. n

Salma Machuca Carroza

2n PREMI DE SISÈ L’AMISTAT Aniol Caldas Rubio L’amistat és el més bonic que hi ha i per això us heu d’ajudar, tenir un amic en qui pots confiar és el millor que trobaràs Quan et sents malament pots confiar amb ell i és de bon parlar quan et tens que desfogar

Clàudia Turró Costabella

Ajudar un amic quan està malalt és de ser bon company i si no té diners, pots recaptar uns quants calés Encara que estigueu en la distància sempre hi ha una esperança que mai es cansa de ser esperada.n

Aniol Caldas Rubio

pds_63


64_pds


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

sse e cada cla d s e t is l a Fin

AUTOR ez Víctor Màrqu Dan Jou Iván Jiménez z Aroa Rodrígue as Oleguer carrer a ci ar Jana G Roger Araus Selin Ceylan Emma Rincón ra Andrea Segu o Sara Calv Izan Mesa Aleix Màrquez Clara Antón Natàlia Ruiz Abril Casero Guillem Nieto la Guillem Mallo

OBRA El rei dolent lia volar La serp que vo B La selva A la selva els animals C El drac i a la foscor La nena està ai i la Kiti entura d’en Bl 2n A L’av filar-se e no sabia en L’esquirol qu parlen animals que B El zoo d’ tic El dofí simpà als ow dels anim 3r A El sh ntàstics Els animals fa tica eu molt simpà B Una guin animals Els nens i els istat valuosa 4t A L’am Laia El regal de la ria bè Si de B La colla s millor! ic Quats més am amics tus i els seus 5è A En Pi Pitus La colla d’en seus amics s el I B En Pitus en Pitus La història d’ Barcelona i més antic de rr ba l de lla s 6è A La co l zoo d’en Pitu Els animals de t B L’amista s de la colla ic am s El en Pitus C El zoo d’ tus El zoo d’en Pi

CURS 1r A

Alba Taulé Aina Jordán Isaac Chacón ca Salma Machu s ba Judit Ri Clàudia Turró Aniol Caldas Kevin Solís Aina Gràcia z Laura Estéve

pds_65


ESPAI ESCOLAR [confetti

A l’escola bressol fem de cuiners! Les papallones, les formigues i les marietes a l’escola fem de cuiners. Un dia fem una pizza i un altre magdalenes.

A

El primer que varem fer és pintar un cuiner i un pastisser per decorar el barret que ens varen preparar les educadores.nava molt bé.

mb les mans ben netes, ens posem el barret pugem mànigues i ja estem preparats per amassar. Una vegada ben amassat, cada infant posa els ingredients que més li agraden sobre la massa de la pizza, varem oferir tomàquet fregit, olives i pernil dolç. La Ramona, la nostra cuinera, ja te el forn apunt per coure la pizza. Un cop cuita ens l’emportem a casa per compartir amb la família. Bon profit!!! n

66_pds


ESPAI ESCOLAR [confetti

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pds_67


VIATGES

LA VIA VERDA DE PARÍS, la primera via de ferrocarril del món que esdevé parc urbà Bet Sau

París és una ciutat monumental per excel·lència que els turistes aprecien per l’alta concentració de llocs simbòlics, de la qual tothom sap dir-ne algun monument representatiu..... o una gran botiga on se succeeixen magatzems amb preus de luxe i botigues de disseny......o un especial lloc gastronòmic, entre infinitat de coses més.

68_pds

P

arís també és una ciutat que urbanísticament ha estat un exemple de planificació i transformació urbana amb un fort estil propi des de l’època de Haussmann, que, al segle XIX, va ser el responsable de la principal modernització de la ciutat medieval, de transformació i replanteig d’antics espais urbans per a nous usos que la ciutadania fa seus i esdevenen fàcilment turístics, com tota la zona de la Villette, lloc ocupat pels escorxadors de la ciutat i que s’ha transformat en un centre de lleure amb el parc del mateix nom, l’edifici esfèric de la Geoda o el Museu de la Ciència, entre altres equipaments per la ciutat. París ha pensat el creixement urbà amb la creació de parcs a la ciutat ja des de l´època barroca, amb jardins com el de les Tuileries,


VIATGES [la via verda de París

de línies rectes i d’estil marcadament francès, o el de Buttes-Chaumont, del segle XIX, més proper a la concepció anglesa de parc romàntic i disposició de la vegetació més “natural”, o el de Trocadero, del segle XX, que va acompanyar la transformació urbana de l’exposició universal de 1937. En aquest procés de transformació urbana la ciutat repensa els espais amb usos que han quedat obsolets, amb nous parcs amb equipaments de lleure com el parc de la mateixa Villette o el de Bercy, a on hi havia els antics magatzems de vi i a on ara hi ha, a més d’un esplèndid parc, un centre comercial o la filmoteca nacionl. EL FERROCARRIL A SAINT MAUR, DE TREN A PASSEIG URBÀ La via verda René Dumont o Promenade plantée aprofita l’antiga via de tren que unia París des de la desapareguda estació de tren de la Bastilla, passava per Vincennes i arribava a Varenne-Saint Maur. Aquesta línia de tren va començar a funcionar el 1859 i es va desafectar definitivament per aquest ús el 1969. La connexió permetia anar des de París a la riba del Marne, a Saint Maur, a on segons s’explica hi havia molta animació ja que s’hi organitzaven nombrosos balls. Quan es va tancar el servei ferroviari, una part del traçat, el de París fins a Vincennes, es va abandonar totalment mentre que la resta es va integrar a la línia suburbana RER-A, amb quatre estacions: Saint-Maur-Créteil, parc de Saint-Maur, Champignysur-Marne i la Varenne-Chennevières. Amb el temps, la part urbana i abandonada de l’antiga línia de tren, des de la Bastilla fins a Vincennes es va transformar en una via verda mentre que l’antiga estació de tren

Fins a 70 arcs de l’antic viaducte s’han rehabilitat i tancat per facilitar l’activitat als artesans parisencs. Foto: Elisabet Sau

de la Bastilla es va enderrocar el 1984 per construir-hi l’imponent i modern teatre d’òpera de la capital francesa.

diferents alçades: el tram elevat del Viaducte de les Arts (1.5km) comença darrera l’òpera de la Bastilla i segueix l’avinguda Daumesnil, que queda uns 10 metres per sota del EL RECORREGUT DEL PARC URBÀ viaducte. El segon tram comença quan el recorregut deixa de ser eleLa via verda René-Dumont és un parc vat per assolir el nivell de terra en el lineal que travessa el districte 12è de que ara es coneix com jardí Reuilly, París, des de prop de la plaça de la prop de la zona de l’antiga estació Bastilla fins a la porta de Montem- de mercaderies de Reuilly. El tercer proive, a l’est d’aquest districte, ja tram passa per l’avinguda Vivaldi i molt a prop del parc del Bosc de Vin- entra al túnel de Reuilly. Quan s’acacennes i del municipi de Saint ba el túnel, el recorregut segueix l’antiga rasa del tren fins a la porta de Montemproive, sempre per sota del nivell dels carrers veïns. La distància entre el jardí Reuilly i Montemproivre és d’uns 3km. Tot el recorregut està segregat del trànsit dels cotxes però no de les bicicletes, La promenade plantée de la Bastilla a la porta de Montemproivre. Imatge: www.etpourtantelletourne.fr/ que conviuen amb els vianants tot i que disposen d’un Mande. Aquesta és una porta secun- carril especial a partir del parc de dària per entrar a París que, a hores Reuilly fins a Montempoivre. d’ara, només permet l’accés a la ciuLa conversió de l’antiga via de tat per l’actual parc. tren abandonada en una via verda En el recorregut es perceben 4 urbana va ser concebuda pel paisattrams diferenciats que, en conjunt, gista Jacques Vergely i l’arquitecte ocupen unes 3 ha i que transcorren a Philippe Mathieux. La seva transfor-

pds_69


VIATGES [la via verda de París

o passeig plantat, amb arbres, arbusts i petits estancs. Aquest recorregut elevat transcorre per sobre els carrers del districte 12, que eren salvats per la via de tren amb ponts de ferro aguantats per columnes circulars. El jardí Reuilly és un jardí públic del districte 12è de París, que ha quedat integrat a la meitat del recorregut de la via verda, entre la part aèria de la promenade plantée i la part en rasa que s’inicia després del túnel de Reuilly. La seva rehabilitació es va acabar l’any 1995, ocupa una 15.000m2 i és el jardí més gran del recorregut de la via verda, amb uns espais amb gespa que, amb el bon temps, fan fàcil que els parisencs ho aprofitin per prendre el sol, descansar-hi o fer-hi pícnics. Els jardins ja estan a nivell de terra i per accedir-hi des de la promenade plantée s’ha construït un pont de fusta i acer que salva el desnivell del viaducte. Tot aquest espai ha suposat la urbanització dels antics espais de l’estació de tren de Reuilly, que va estar en funcionament des del 1859 fins al 1985, l’edifici de la qual encara es conserva tot i que amb usos diferents. Abans d’entrar al túnel més llarg del recorregut, l’avinguda Vivaldi articula la part més comercial de la via verda. En aquest cas, l’espai remodeLa sortida cap a la porta de Montempriove: per salvar el desnivell entre el recorregut de l’antic tren lat agafa un aspecte de rambla, amb i el nivell de carrer, una original escala. Uns metres abans, les rampes també permeten sortir de maneun passeig arbrat al mig, envoltat d’era més confortable al carrer. Foto: Elisabet Sau dificis moderns amb arcades a la part baixa en les quals es troben alguns mació es va iniciar el 1988 i es va consistir a rehabilitar cadascuna de restaurants i botigues. anar inaugurant per fases fins a con- les 71 voltes del viaducte, tancar-ne Al fons de l’avinguda Vivaldi es cloure la transformació el 1998. cada un amb vidrieres corbades i distingeix l’entrada a l’antic túnel En el moment de funcionament facilitar l’accés als locals resultants del tren i és a partir d’aquí que el del ferrocarril, el viaducte ferroviari als artesans que s’hi volguessin ins- recorregut ja permet la convivència que seguia l’avinguda Daumesnil tal·lar. La condició per accedir a un amb els ciclistes, patinets i patinafacilitava l’entrada del tren cap al d’aquests locals és que els artesans dors, que disposen d’una via segrecentre de París, fins a l’estació de la efectuïn el seu treball en el local gada per arribar a la porta de MonBastilla. Aquest viaducte es va arrendat, per la qual cosa les vidrie- tempoivre i continuar pedalant cap començar a rehabilitar l’any 1990 i es res faciliten l’observació de l’interior. al Bosc de Vincennes. El túnel està va acabar el 1994. La factura de les Per sobre dels pilars hi ha 10 perfectament il·luminat i recorda arcades és de maó rosat amb uns metres de terra, s’ha reformat la part una mica a una gruta amb pedres a arcs de pedra tallada. El projecte va de les vies com a promenade plantée la paret a mode de lloses, aigua que

70_pds


VIATGES [la via verda de París

les regalima i vegetació de falgueres, tot plegat retransmet una sensació de frescor..... A la sortida del túnel el recorregut segueix l’antiga rasa del tren i per tant ara ja estem situats per sota del nivell dels carrers dels voltants. I així continua el recorregut fins a la porta de Mointemproivre. Aquesta part del trajecte és molt més ombrívola i dóna una sensació d’estretor, ja que la vegetació és molt abundant i la segregació de l’espai ocupat per la via del tren per als vianants i els ciclistes dóna sensació d’estretor de pas. ...INSPIRACIÓ PER LA HIGH LINE DE NOVA YORK Els parisencs diuen que la promenade plantée va ser el primer parc elevat del món i una de les primeres transformacions ferroviàries urbanes obsoletes en parc urbà. Al mateix París hi ha altres vies de tren des-

L’antic recorregut del tren ha estat respectat per les noves construccions. Imatge: web de Paris info

afectades que s’han integrat a la ciutat, tot i que les parts remodelades no són tan llargues, com el tram de l’antiga via de tren d’Auteuil a la part de la Muette o altres trams de l’antiga Petite Ceinture, un tren que circumval·lava París i que ara està clausurat. Altres exemples de línies ferroviàries desafectades i reconvertides en parc són la High Line Park de Nova York, inaugurada el 2009, i que els americans reconeixen inspirada en la transformació parisenca. n

DADES DEL RECORREGUT URBÀ Distància: 4,7 quilòmetres Hectàrees dels jardins: 3,3 ha Horaris d’obertura: cada dia, entre les 8.00 i les 9.00 del matí, segons si els dies són laborables o festius i fins que es fa fosc. L’accés al viaducte es fa per unes escales situades en cada una de les arcades i després et pots incorporar al recorregut pels carrers adjacents. http://www.promenade-plantee.org/

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pds_71


SALUT

CELIAQUIA INTOLERÀNCIA AL GLUTEN

Emili Marco

Que ̀e ́s la Celiaquia? La celiaquia, tal com ens ho explica la federació d’associacions de Celíacs d’Espanya (FACE), és una intolerància al gluten, de cara ̀cter permanent, que provoca, en individus genèticament predisposats, una atròfia de les vellositats del budell prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. El gluten e ́s una proteïna present en cereals com el blat, l’ordi, sègol, l’espelta, el kamut, el triticale i, possiblement, la civada

Què és la Celiaquia? La celiaquia, tal com ens ho explica la federació d’associacions de Celíacs d’Espanya (FACE), és una intolerància al gluten, de caràcter permanent, que provoca, en individus genèticament predisposats, una atròfia de les vellositats del budell prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. El gluten és una proteïna present en cereals com el blat, l’ordi, sègol, l’espelta, el kamut, el triticale i, possiblement, la civada Com es manifesta? Com sol dir el refranyer popular, cada persona és un món. Hi ha una sèrie de símptomes que apareixen amb freqüència i d’altres que poden variar d'una persona a una altra. Es pot manifestar a qualsevol edat. Hi

72_pds

ha persones que pateixen pèrdua de pes, en alguns nens es pot donar un retard en el creixement, també́ pot produir vòmits, diarrees, distensió́ abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat, ... Alguns celíacs només presenten un d’aquests símptomes, altres, els que denominem asimptomàtics, no n’arriben a presentar cap d’aquests, encara que la ingesta de gluten també́ els afecta danyant l’aparell digestiu.

Com es diagnostica? S’està̀ avançant molt en aquest tema, però̀ a dia d’avui l’única prova per al diagnòstic és la biòpsia del budell prim. La FACE indica realitzar un examen clínic i analítica en sang on s’han d’incloure com ajuda en el diagnòstic els anticossos antitrans-

glutaminasa i anticossos antiendomisi, a més de les proves genètiques. Malgrat que aquest mètode és efectiu, no sempre l’analítica ens donarà el diagnòstic i aquí és quan la biòpsia extracció d’una petita mostra del budell prim després de passar un tub pel nas i boca fins al budell- pot ser determinant davant l’alta sospita de malaltia.

Quin tractament hi ha? El tractament de la malaltia celíaca no suposa una ingesta de cap tipus de medicament. L’únic tractament consisteix a mantenir un estricte règim sense gluten de per vida, així́ s’aconsegueix la total reparació́ de la lesió́ intestinal. La recuperació́ serà permanent a condició́ de no exposar el budell prim a nous contactes amb el gluten. La ingesta de petites quantitats de gluten de manera continuada pot causar trastorns importants. El celíacs no tenen cap problema alimentari derivat de la dieta sense gluten, ja que les proteïnes dels cereals que eviten no són indispensables per al seu organisme. A qui afecta? Tot tenint una base genètica i per tant és neix amb risc o no de patirla, no sempre s’expressa clínicament. Els estudis al respecte sí que han demostrat certa prevalença de la malaltia en familiars asimptomàtics de primer grau del pacient i de bessons monocigòtics. No obstant això, fins ara la forma d’herència


SALUT [celiaquia

genètica segueix sense conèixer-se amb precisió. La incidència de la celiaquia a Europa es calcula que és d’1 de cada 100 persones, cosa que la converteix en la condició́ genètica amb més prevalença en el món occidental. La dificultat del seu diagnòstic fa que el 85% dels casos estiguin encara per diagnosticar, per això̀ entre els metges és coneguda l’expressió́ que els celíacs no es troben, s’han de buscar. DIETA SENSE GLUTEN La persona celíaca ha d’evitar durant tota la seva vida ingerir aliments que continguin gluten, i que poden trobar-se en diferents productes, com a ingredient, com a additiu, com a suport d’additius i aromes o bé com a impuresa. Es pot menjar tot tipus d’aliments naturals que no continguin gluten en origen, com carn, peix, ous, llet, cereals sense gluten en gra (arròs, blat de moro, tapioca, blat sarraí́, entre d’altres), llegums, tubercles, fruites, verdures i hortalisses. A més, hi ha aliments específics per a celíacs, elaborats amb cereals aptes per a la ingesta. ALIMENTS SENSE GLUTEN Carn fresca (congelada i en conserva natural), peix, marisc fresc (congelat i en conserva al natural o en oli), verdures, fruites, hortalisses, tubèrculs, ous, llet i derivats (iogurt, mantegues, formatges, formatges per sucar sense gustos, recuit, embotits (pernil salat, cecina i pernil dolç de qualitat extra), arròs, blat de moro, tapioca, sucre, mel, olis, fruits secs crus, cafè, infusions, refrescos (cola, llimona i taronja), vi i begudes escumoses, sal, vinagre de vi i espècies. ALIMENTS AMB GLUTEN Blat, civada, sègol, pa i derivats, brioixeria, pastissos, productes de rebosteria, galetes, bescuits, pasta alimentària (fideus, macarrons, tallarines, espa-

guetis, ...), figues seques, hòstia de comunió, productes manufacturats en què la seva composició presenti qualsevol de les farines mencionades en qualsevol de les seves formes (fècula, proteïna, o midó), cervesa i begudes destil·lades o fermentades en què s’han utilitzat cereals (whisky o vodka). ALIMENTS A EXTREMAR LA PRECAUCIÓ Caramels, llaminadures, succedanis del cafè i la xocolata, embotits (xopet, salsitxes, bull negre, botifarra, xoriç, mortadel·la, etc.), patés, salses, condiments, colorants alimentaris, gelats, begudes de màquina, conserves de carn, de peix en salsa, hamburgueses preparades, mandonguilles preparades, formatges per sucar amb gustos, formatges per fondre, formatges especials per pizza i fruits secs torrats o fregits.

Què passa si em salto de tant en tant la dieta sense gluten? És possible que si de tant en tant, de manera aïllada, un pacient celíac fa una ingesta de gluten no presenti símptomes preocupants, si més no pot tenir dolor abdominal o vòmits. Però és essencial portar una dieta al més estricta possible, si no, estan fent mal a les vellositats intestinals. Com sé si un aliment porta gluten? El Reglament (CE) 41/2009 sobre la composició́ i etiquetatge de productes alimentaris apropiats per a persones amb intolerància al gluten regula el contingut en gluten que poden tenir els aliments destinats a les persones intolerants i les mencions que poden figurar a l’etiqueta dels aliments

ordinaris i en la dels específics. És important llegir atentament l’etiquetatge dels productes alimentaris, vigilar que no es produeixin el que es denomina “contaminació́ creuada” en la seva elaboració́ (que no es barregin els productes sense gluten amb altres que el continguin) i que s’elaborin en llocs nets i amb utensilis propis. La FACE ofereix als seus socis un llibre que serveix de guia sobre els aliments permesos, ordenat per nombres de marques.

Hi ha alguna subvenció per pagar els productes? A Espanya no tenim cap ajuda per la compra de productes especials sense gluten. Hi ha comunitats autònomes com Navarra que concedeix assistència, bé en forma econòmica o bé en forma de lots d’aliments en funció dels ingressos de la família i el nombre de celíacs de la família, mai superant els 90 euros al mes. A Euskadi, l’ajuda sols es dóna als residents a Bizkaia, i a Extremadura la diputació de Cáceres envia lots d’aliments a menors en risc d’exclusió. n


ues ESPORT

Xavi Rodríguez Fotografies: Valentín Fuster

E

EL JUGADOR JUVENIL DE LA UES NATÁN SUÁREZ HA ESTAT CONVOCAT PER A LA SELECCIÓ ESTATAL l jugador de primera línea de la Unió esportiva Sarrià, Natan Suárez, va ser un dels quatre juvenils convocats amb la selección estatal juvenil, els altres tres eren un del BM Granollers i dos del FC Barcelona. Els quatre representants catalans, convocats pel seleccionador Alberto Suárez, van estar a la concentrats a la Residència Blume del Consejo Superior de Deportes de Madrid el 13 al 17 de març, per disputar el Torneig Scandibèric a Landskrona (Suècia)

El juvenil Natan Suárez convocat amb la selecció estatal

L

LA UES ACONSEGUEIX UN DOS DE TRES EN EL V TORNEIG INTERNACIONAL D’HANDBOL BASE DEL GEIEG a cinquena edició del torneig internacional d'handbol de base que organitza el GEiEG va finalitzar amb dos títols per la UES, després de dues jornades en el pavelló Lluís Bachs de Girona i amb les respectives finals. En la categoria aleví, el Sarrià va aconseguir el bitllet per a la final el dissabte i el seu rival va ser l'Alt Empordà, guanyador davant el GEiEG per un ajustat 13-14. A la final, els sarrianencs van dominar de principi a final i van apuntar-se la victòria amb un claríssim 21-6 al marcador. En la categoria cadet, també hi va haver sorpresa pel que fa a les semifinals. L'Handbol Empordà va aconseguir desfer-se del GEiEG per un apretat 9-11, mentre que a l'altre partit els de la UES van suar de valent per guanyar el Fornells per 7-6. La final va caure del costat dels sarrianencs, que van obtenir la segona victòria al torneig gràcies al 13-9 que van aconseguir.

Els alevins recollint i celebrant el primer lloc del torneig)

Els cadets de la UES van aconseguir guanyar el torneig)

74_pds


ESPORT

E

JOSEP ESPAR, ENTRENADOR DE LA UES, AL MKB VESZPRÉM HONGARÈS n Josep Espar es va acomiadar emocionat de la UES i de Sarrià de Ter, la seva casa seva durant les últimes cinc temporades. Al cap de pocs dies va prendre possessió del seu nou càrrec com a entrenador ajudant al Veszprém, un equip pensat per lluitar per la Champions. Unes setmanes intenses per Josep Espar. Xavi Sabaté va agafar l'equip de forma provisional quan van fer fora Antonio Carlos Ortega, de qui n'era ajudant. Però amb la seva bona feina, "Saba" es va guanyar la confiança del club, i veient que el club apostava decididament per ell, aquest va començar a buscar un nou ajudant per acom-

Josep Espar emocionat el dia que s’acomiadava de la UES

Josep Espar amb el primer entrenador del Vézprem i amic, Xavi Sabaté, “Saba”

panyar-lo en la difícil tasca de lluitar un any més amb els millors clubs d'Europa. Per això, va contactar amb el seu amic Josep Espar i li va proposar el càrrec, que finalment va acabar acceptant. Al Veszprém, Espar té com a principals tasques l'anàlisi dels vídeos dels partits i dels rivals, la tàctica i la preparació fisica. Uns dies abans de marxar es va acomiadar en un acte emotiu des de la mateixa pista de la Unió Esportiva Sarrià, on dirigia el primer equip sènior de la UE Sarrià i estaba lluitant a la part alta de 1a Estatal i en condicions de lluitar per l'ascens a la Divisió de Plata. L'equip el deixava en mans de "Pasqui", qui ha continuat amb la gran tasca feta fins Al Final de temporada.

pds_75


ues ESPORT

A

SERGI BAGUER ENTRENARÀ L’AUGI-UE SARRIÀ LA PROPERA TEMPORADA

Sergi Baguer amb Josep Espar quan compartien banqueta

E

quest any ha dut el juvenil a la fase sector estatal, després de tres temporades d'assistent de Josep Espar al primer equip. Sergi Baguer serà l'entrenador de l'Augi Sarrià la temporada que ve i ja en farà set que està al club. El també seleccionador català infantil ha dut el juvenil del Sarrià a la fase sector de l'estatal l’abril passat com a tercer de Catalunya i va acabar a tres gols de la fase final. Format a la UES, va estar amb l'Espar com ajudant i la bona temporada al juvenil han estat els motius que la junta directiva de la UES li proposés el càrrec. Sergi Baguer va comunicar la decisió després de meditar uns dies l'oferta. Sergi Baguer comentava a la premsa: “Arribar al primer equip d'un club, i a nacional, fa més il•lusió encara. Serà el meu setè any, quan vaig arribar no m'ho esperava. La tasca que m’han proposat té una gran responsabilitat”. Sergi Baguer no ha defugit l'objectiu de millorar la posició aconseguida aquesta temporada, la tercera posició. “Tot entrenador quan agafa un equip ho fa amb la màxima ambició. I després toca treballar”. Molta sort Sergi i equip!

LA UES JUVENIL FREGA LA PROESA I ES QUEDA A NOMÉS 3 GOLS DE LA FASE FINAL ESTATAL (30-28) ’últim i tercer partit de la fase de sector s’hi va arribar en la millor situació que un es pot imaginar; amb 4 punts, s’havia guanyat en el primer partit al Asesoria Prieto & Tur HC Eivissa (39-24), el segon contra el BM Maracena de Granada (37-15) i empatats a la primera posició amb el Fertiberia BM Puerto Sagunto, el rival de l’últim dia. Tot estava per decidir i l’enfrontament es presentava com la gran final del torneig. El guanyador passava a la següent fase, la final. L’empat no servia als sarrianencs, ja que el golaverage general era favorable als saguntins de 5 gols. Van sobrar quatre minuts de partit de la 3a jornada contra el potent Puerto Sagunto per aconseguir el premi més desitjat de qualsevol jugador que participa d’una fase de sector estatal. Els jugadors ho van donar tot sobre la pista per tenir contra les cordes, en molts moments el poderós BM Port Sagunt, equip que havia guanyat amb facilitat el campionat de la Comunitat Valenciana. Bon inici de partit dels sarrianencs que van ser els primers en obrir el marcador després de recuperar la pilota en defensa (minut 1, 0-1). En els primers compassos, l’intercanvi de gols Nombrosos aficionats van acompanyar i donar suport als juvenils sarrianencs a entre els dos equips van ser constants: el PuerPort Sagunt

76_pds


ESPORT

to Sagunto els aconseguia finalitzant des dels extrems i la UES penetrant pel centre de la defensa rival. Els parcials eren ajustats (al minut 4, 4 a 4; al minut 10, 6 a 5). La defensa oberta i pressionant (3:2:1) sobre els primeres línies saguntins donava els seus fruits que no podien realitzar el seu joc amb comoditat i perdien pilotes amb facilitat. Tot i això, els jugadors del Sarrià no aprofitaven aquestes situacions i estavellaven els llançaments al travesser, fins a 4. Al minut 15, 8 a 7 i al minut 20, 10 a 9. Dues errades defensives dels blau-i-grocs en el segon terç de la primera part, va proAl final del partit els jugadors van donar les gràcies als seguidors sarrianencs vocar que el Port Sagunt es distanciés al marcador de 3 gols (13 a 10), moment que l’entrenador sarrianenc, Sergi Baguer demanava el seu primer temps mort per tornar a posar les coses a lloc (minut 25’53). Aquest va ser profitós i es va arribar al descans amb un gol de desavantatge, ja que els àrbitres no donaven per bo un gol realitzat per l’Alberto Vicente sobre la botzina des de mig camp (13 a 12). Les sensacions eren molt bones. A la represa, els jugadors del Sarrià van sortir a la pista mentalitzats del que havien de fer, el primer temps va servir per analitzar on es podia fer mal al rival. En uns 5 minuts de molta intensitat els de Sarrià van capgirar el marcador (15 a 16) i l’entrenador del BM Puerto Sagunto va demanar temps mort (minut 4’50), no li agradava el que succeïa damunt la pista. Les diferències no eren molt àmplies i es van anar alternant a favor d’uns i d’altres (al minut 10, 18 a 17, al minut 15, 21 a 21 i al minut 17, 22 a 23). Poc després, el BM Puerto Sagunto va aconseguir distanciar-se tímidament (27 a 25) fet que va obligar a la UES demanar el segon temps mort del partit. L’afició del Sarrià esperonava els seus jugadors que van aconseguir capgirar el resultat (minut 26, 27 a 28). El Port Sagunt estava contra les cordes però, una exclusió sarrianenca va ajudar els saguntins aconseguir l’empat. Algunes errades provocades pel cansament acumulat va fer que el Port Sagunt marxés de dos gols en el marcador, diferència amb què s’arribaria a la finalització del partit (30-28). Molt orgullosos i satisfets amb l’actitud i l’entrega que van realitzar els jugadors al llarg del campionat. Felicitats!

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pds_77


ues ESPORT

E

EMOTIU COMIAT D’EN JORDI RODRÍGUEZ I EN JOSEP MORET DEL PRIMER EQUIP SÈNIOR DE LA UES

E

Jordi Rodríguez i Josep Moret donant les gràcies a l’afició després del seu últim partit amb el primer equip de la UE Sarrià)

l dissabte 8 de maig per la tarda, després de guanyar en un intens partit al SM Adrianenc i assolir el tercer lloc definitiu a la taula classificatòria del Grup D de la 1a Divisió Estatal, es va produir el comiat de dos grans jugadors del nostre club: Jordi Rodríguez i Josep Moret. El primer, capità i amb una dilatada trajectòria al club i referent de la UES i el segon, porter els últims anys i referent de treball i constància al nostre club. La UES vol donar les gràcies pel seu esforç, dedicació i treball. Això no és un adéu, és un fins aviat i esperem estiguin molts anys units al nostre club per mostrar i ensenyar els seus valors a les pròximes generacions de "taurons "de la UES.

L’EQUIP SÈNIOR DE 2a CATALANA CAMPIÓ DE LA COPA FEDERACIÓ l dissabte 4 de juny del 2016, a les 4 de la tarda, es va diputar la primera final. Era la de categoria més alta de la jornada, la de 2a Catalana. Va ser un partit molt igualat i resolt per la mínima a favor de l'equip sarrianenc, que igual que a les semifinals, va tenir un jugador decisiu, el juvenil Natan Suárez que va fer un munt de gols i a més va donar una gran quantitat d'assistències, tot i que durant bona part del partit va estar sotmès a una defensa mixta individual. Natan Suárez va començar en tromba amb 5 gols en els primers minuts i l'equip blau-i-groc va agafar una lleugera avantatge. De seguida, el tècnic del Sant Fost va ordenar una defensa mixta i es va frenar una mica l'allau de joc dels de la UES. A l'altra costat destacava la figura del veterà Isidre Safont que feia mal a la defensa sarrianenca i ajudava el seu equip a remuntar. Al descans es va arribar amb un desavantatge d’un gol, 16 a 17. A la represa, les defenses van augmentar la intensitat, però cap dels dos equips aconseguia un domini clar en el marcador i s’arribava a un final ajustat, que es decantava a favor dels de Sarrià de Ter (31 a 30). Els de la UES aixecaven la Copa Federació de 2a Catalana que L’equip de 2a Catalana celebrant el campionat de Copa amb els aficionats la temporada anterior l’havia guanyat el seu rival de la present final.

78_pds


The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Totes les generalitzacions son falses, fins i tot aquesta.

Editorial

No ho podrem evitar. I això que és un tema que sempre hem volgut defugir, però aquesta vegada hem de parlar de política. La constitució d’un nou govern aquí, la no constitució d’un nou govern allà, El deplorable espectacle d’uns partits que no saben negociar, Un govern en funcions que es nega a donar explicacions, i per acabar-ho d’adobar la convocatòria de noves eleccions com volent dir: a veure si voteu bé, ignorants, que amb allò que vau votar no ens en sortim. Total, que estarem distrets. Estaria bé que els resultats fossin els mateixos. Que n’aprenguin! Sam Enfot,TSN, Redactor en cap.

Hisenda

La més gran filtració de dades de la història, coneguda com els Papers de Panamà, ha permès descobrir milers de noms de persones que evadeixen la seva obligació de pagar impostos. Per més que busqueu, no ens hi trobareu. Cap dels redactors d’aquesta pàgina no tenim diner negre (el rentem molt bé) i paguem religiosament els impostos dels exorbitants sous que cobrem. De Panamà el màxim que tenim és un barret. Som així. Nolasc A. Gat, TSN, Becari.

Vergonya

Mentre pel sud s’esmicola dramàticament, Europa indiferent, mira al nord per evitar el Brexit. Tal vegada el poeta s’equivocava

quan deia allò de “i com m’agradaria viure nord enllà on diuen que la gent és neta, noble, culte, rica, desvetllada i feliç” Potser el nord hauria de mirar més sovint el sud i no només per posarhi tanques i murs. Pier Padequà, TSN, París.

Salut

Abans quan la gent sortia del cine, i encara en el vestíbul, encenien un cigarro. Dues hores sense una pipada els resultava insuportable. Ara, quan la gent surt del cine encenen el mòbil: dues hores sense una piulada els resulta insuportable. Les addiccions han canviat. Per sort aquesta no afecta a la salut. Almenys la física. Bernat Metge, TSN, Doctor en Medicina.

Ciència recreativa

Un estudi recent dut a terme per la prestigiosa Universitat d’Ensumalanca, ha analitzat per què les persones grans caminen a poc a poc. Després de nombroses estadístiques i anàlisis científiques, han arribat a la brillant conclusió que les persones grans caminen a poc a poc perquè es fan velles. Un altre saberut estudi intenta demostrar perquè els nens corren sempre. Els interessants resultats, d’una importància cabdal, d’aquí a unes setmanes. Tenim uns científics que no ens els mereixem. Lluís Gutman, TSN, Rector de la U. E.

Mark Twain.

Mobilitat

S’ha millorat molt respecte a les diligències, però les màquines de vapor de Rodalies acumulen greus retards. Fonts ben informades asseguren que amb l’arribada de l’electrificació, les catenàries i els sistemes de control s’acabaran per sempre més els problemes. Denis Papin, TSN, Rodalies.

La Reivindicació

A Tortosa, a Mallorca o a Barcelona s’alcen les veus disconformes amb els símbols i noms franquistes que encara resten a les ciutats i carrers. A Sarrià la gallina campa tranquil•la sense que ningú es plantegi la seva desaparició, malgrat la nostra continuada denúncia. Potser algun dia algú ens farà cas. Mentrestant, la gallina a la cassola!

pDS_79


Parlem de Sarrià 94  

Número 94 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, corresponent als mesos de gener, febrer, març i abril de 2016. Edita...

Advertisement