Page 1


sumari

AJUNTAMENT. Debats de primavera Homenatge a la vellesa Activitats El Coro Intervenció a l’edifici Rafael Masó ENTITTATS. Esplai PL Ràdio Sarrià Cantaires de Sarrià CULTURA. Ajuntament. Supernit a les biblioteques públiques Festival Emergent 2019 Liceu a la fresca Inauguració de la Vil·la Romana Festival de Peralada “La Traviata (Sempre libera) C. C. La Cooperativa: 100 números de la revista “Parlem de Sarrià” Llibres. Ahir, demà “La dona que no sabia plorar” Música. Sarriart en concert! ESPAI 2.0 Conduir sense carnet QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Clàudia Pèrez Sala OPINIÓ. PSC. Elefant sense memòria i la paperera del Grup Hinojosa ERC. Secció d’ERC-SDT PAS. Poble Actiu Sarrià de Ter JxS. Grup renovat, il·lusions noves, projecte nou i de futur Quan el gall canta al pla de l’horta Una qüestió de nas DOSSIER D’HISTÒRIA. Dies convulsos SALUT. Radioteràpia i cures de la pell ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. “Ethicsboard” Jocs Florals Sant Jordi 2019 Confetti. L’adaptació a l’EBM Confetti NATURA. El Canigó ESPORTS. Futbol Pista i Piscina Sarrià de Dalt FC Sarrià UES THE SARRIÀ NEWS

4 8 10 12 19 21 23 25 26 27 28 30 31 32 34 35 36 37 38 40 42 44 47 48 50 54 58 59 62 68 70 73 75 76 91

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Desi Arasa, Meri Raurich, Josep M. Fortià, Esplai PL, Maties Martí. Ester Castelló, Anna Sala, Jordi Estefanell, Edgar Massegú, Míriam Pascual, Quim Rodríguez, ERC, PAS, Junts x Sarrià, Jordi Duch, Montserrat Asencio, Montserrat Xandrich, Aïda Masdemont, Nuri Senen, Emili Marco, GMS, Josep Santiago, Gerard Quesada, Xavi Rodríguez, Cristina Capell, Lídia Bonilla Portada: Fotografia de Robert Capa de febrer 1939 de l’entrada al carrer Major quan la retirada. Robert Capa & Cornell Capa Archives 2012. ICP New York. Ref. 2012 58.120 Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades. LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat podeu contactar amb:

josep.brugada@gmail.com

EDITORIAL

ROBERT CAPA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA A SARRIÀ DE TER Poques vegades es té ocasió de disposar de fotografies d’època que, a més, il·lustrin un moment històric. La foto de la portada fou feta per Robert Capa, un fotògraf hongarès de prestigi que fundà l’agència Magnum, del qual es publicaren fotos a capçaleres de renom franceses com Regards, o Ce Soir, Vu a França o Life als EEUU. Robert Capa durant la guerra civil seguia la corrua de gent i camions que anava cap a l’exili i es deturava a fer fotos en algun indret, com fou el començament del carrer Major de Sarrià de Ter, d’on hem pogut situar quatre fotos fetes el dos de febrer de 1939. Les fotos es troben dipositades al International Centre of Photography (ICP) de Nova York, l’Arxiu de Robert i Cornell Capa. Fa 80 anys, l’exili republicà va passar per Sarrià de Ter. Més o menys explicat per la gent gran, sempre queden preguntes per fer i no sempre es té resposta. En aquells dies, mentre l’aviació nacional bombardejava Girona i Figueres, la gent s’enfilava dalt de camions o cotxes per poder arribar a la frontera francesa, però molts deixaren la vida pel camí. D’aquests morts, trobats als vorals de Sarrià de Ter ho desconeixem tot i potser alguns hi són encara enterrats. Una feina, la de desvetllar els morts causats per la Guerra Civil, que ha quedat a mig fer i que ens hauria d’avergonyir.

LA UES ACCEDEIX A LA DIVISIÓ D’HONOR PLATA Ha estat una de les bones notícies esportives d’aquest any, l’ascens del primer equip masculí de handbol a la Divisió d’Honor Plata, després de proclamar-se campió del grup D de la Primera Divisió estatal. La propera temporada, l’elenc de jugadors i equips que passaran per l’humil pavelló de la UES serà espectacular, la qual cosa enfortirà el club i l’afició.

DEBATS DE PRIMAVERA La política municipal te calendari propi i, després de debats, vermuts, passejades i mítings, s’ha format un nou govern municipal amb l’objectiu de resoldre problemes dels veïns. Com ja fa uns anys, el tema Hinojosa es troba a la palestra. Des d’aquesta revista convidem a tots els grups polítics a explicar-se en aquestes pàgines, ja que es un format que permet arribar a la ciutadania amb més extensió, allunyat de les frases fetes dels mítings o de la brevetat de les intervencions als plens municipals.

pDS_3


AJUNTAMENT

DEBATS DE PRIMAVERA Josep M. Sansalvador

D

Edgar Castellanos, Quim Rodríguez, Narcís Farrioni. Narcís Fajula, Ma. Pau Garcia i Josep M. Sansalvador en el debat organitzat per la Ràdio Sarrià del 21 de maig al Coro. Foto Ràdio Sarrià

D’eleccions municipals se n’han de celebrar –anant bé- cada quatre anys, i les de l’anyada 2019 han resultat especialment animades i concorregudes. A Sarrià de Ter hi ha hagut cinc llistes en joc, cinc, i, amb major o menor fortuna, totes cinc han obtingut representació al ple: Esquerra Republicana, el PSC i Junts per Sarrià (que són marques electorals recurrents i reincidents) i les llistes del PAS i de Ciutadans, que han protagonitzat dues novetats electorals. No recordo ocasió amb tanta candidatura.

4_pds

avant de tanta novetat, la ciutadania ha estat entretinguda amb alguns actes electorals, visites dels candidats a les entitats socials i veïnals, passejades pel mercat dels dimecres, repartiment de paperetes i programes electorals, i dos actes oberts al públic amb participació dels cinc aspirants: qui ha tingut ganes d’estar al cas del rum-rum previ a les eleccions no ha quedat en absolut curt de propostes. Vet aquí que el diumenge 12 de maig el Jovent de la Flama programava al Centre-Espai d’Arts Escèniques de Sarrià de Dalt un vermut polític en forma de debat. El va moderar Roger Casero, un veterà

pes pesant a qui la seva situació actual fora de l’activitat política municipal li permet contemplar la situació en perspectiva. Casero ens va fer notar que per a tots cinc concurrents era la primera ocasió que es presentaven com a caps de llista; i que aquestes eren les eleccions dels “dos Narcisos”. Ben vist: dos dels candidats porten el mateix nom que el Patró de Girona. L’eix del debat va girar sobre tres monografies: joventut, serveis a les persones i medi ambient i urbanisme. Tots els elegibles van tenir ocasió de plantejar les idees del seu programa i esbossar les seves intencions de govern cap a aquests tres grans espais de gestió. La convocatòria va ser un èxit de públic i de


AJUNTAMENT

Debat de Ràdio Sarria a la sala gran del Coro. Foto A.Vila

participació i el fet de fer-ho en dia festiu i a bona hora permeté rematar l’aperitiu amb la companyia de contendents i integrants de les llistes. Uns dies després, el 21 de maig al vespre, la sala gran del Coro va acollir el tradicional debat electoral de Ràdio Sarrià. De la conducció se’n va cuidar un servidor de vostès i va tenir un format sec, sense vermut. Igualment hi van concórrer tots cinc candidats i es va buscar la complementarietat amb l’anterior. Els caps de llista van haver de determinar els principals reptes, problemes o mancances a les quals s’enfronta Sarrià i les solucions plantejades; un bloc econòmic va voler incidir en l’activitat i promoció i en la hisenda pública; es va interpel·lar sobre la relació amb l’àrea urbana de Girona i sobre els barris. Finalment, es van sondejar intencions sobre festes, cultura, esport i mitjans de comunicació locals. No exempt de tensió en algun moment, també es va oferir el ‘micro’ al públic, que va demanar puntualitzacions i extensions sobre aspectes diversos. A final de maig venia la prova de foc. A passar per les urnes! Votacions, escrutini, resultats i constitució del nou consistori. Sort, bon criteri i encert a tothom i fins d’aquí quatre anys. n

Públic assistent al vermut polític al Centre d’Arts Escèniques de Sarrià de Dalt organitzat per el Jovent de la Flama el 12 de maig. Foto Gerard Quesada.

pds_5


AJUNTAMENT

ESCRUTINI DEFINITIU ELECCIONS MUNICIPALS 26 MAIG 2019

6_pds

ALCALDIA NARCÍS FAJULA I AULET

1r TINENT D’ALCALDE ENCARNA JIMÉNEZ YESTE

2n TINENT D’ALCALDE JORDI ESTEFANELL I MEDINA

TERRITORI SERVEIS PÚBLICS URBANISME MOBILITAT SEGURETAT CIUTADANA PROTECCIÓ CIVIL I TAULA DE GESTIÓ DELS IMPACTES MEDIAMBIENTALS

ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES HISENDA ENSENYAMENT

ÀREA DE CULTURA CULTURA FESTES

3r TINENT D’ALCALDE DESI ARASA I JIMÉNEZ

4r TINENT D’ALCALDE JOSEP M SANTIAGO I GONZÁLEZ

RAQUEL SALA I RODRÍGUEZ

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL SERVEIS SOCIALS, GENT GRAN I SALUT ADMINISTRACIÓ I PERSONAL

ÀREA DE GOVERN OBERT PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA ESPORTS TECNOLOGIES INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

MEDI AMBIENT IGUALTAT OCUPACIÓ, PROMOCIÓ I DESENVOLUPAMENT LOCAL JOVENTUT DONA


AJUNTAMENT

Quim Rodríguez, Edgar Castellanos, Narcís Fajula. Roger Casero, moderador, Narcís Farrioni i Ma Pau Garcia, participants al debat-vermut polític organitzat pel Jovent de la Flama al Centre de Sarrià de Dalt.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pds_7


AJUNTAMENT

HOMENATGE A LA VELLESA Desi Arasa Jiménez Regidora Gent Gran

L’alcalde Narcís Fajula i la regidora de Serveis a la Gent Gran, Imma Oliveras, fan entrega d’un guardó al Sr. Pedro Cruz Blaisa. Foto Ajuntament de Sarrià de Ter

Un any més, el primer diumenge de juny, Sarrià de Ter ha celebrat l'Homenatge a la Vellesa. Enguany s'ha celebrat el 46è aniversari, on els vilatans majors de 65 anys han estat els veritable protagonistes d'una jornada destinada a reconèixer la seva labor tant al dia a dia com durant la seva vida al municipi. 8_pds

S

ón 46 anys recordant les generacions que han treballat de valent per construir una societat forta i justa. Gràcies a tots ells per transmetre'ns la importància dels nostres orígens. Els homenatjats més grans d'aquest any han estat la Sra. Con-

Imatge de l’entrega del guardó a la Sra. Concepció Vidal Grau, la qual assistí amb el seu fill Josep Ma Rodríguez i Patona Gili. Foto Ajuntament Sarrià de Ter

cepció Vidal Grau (101 anys) i el Sr. Pedro Cruz Blaisa (93 anys) Des de l'ajuntament volem agrair a tota l'organització, a tots els voluntaris i a totes les entitats que hi participen pel seu lliurament envers un col·lectiu tan entranyable com és el de la gentgran. Felicitats a tots i a totes! n


AJUNTAMENT

Aspecte que oferia la sala pel dinar d’Homenatge a la gent Gran. Foto Ajuntament Sarrià de Ter

Desfilada de vestits de paper, organitzada per les Dones del Coro. Foto Ajuntament Sarrià de Ter

Els Cantaires de Sarrià varen oferir un concert a l’església de Ntra. Sra. Misericòrdia. Foto Ajuntament Sarrià de Ter

pds_9


AJUNTAMENT

ACTIVITATS EL CORO Meri Raurich Dinamitzadora de Jubilus

A

Foto de grup de les puntaires en el marc de les III Jornades de la gent Gran. Foto Jubilus

Els mesos d’abril, maig i juny han estat marcats per un alt índex de participació a totes les activitats organitzades per l'Oficina Municipal d'Atenció a la Gent Gran i Famílies de Sarrià de Ter. Aquest trimestre hem pogut gaudir d’activitats molt variades, des de xerrades gerontològiques fins a una sortida cultural, sense oblidar les III Jornades de la Gent Gran a finals del mes de maig.

10_pds

quest trimestre vam apostar per oferir un cicle de conferències a càrrec de la fisioterapeuta del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, que es va centrar en ser autònom/a a casa. Les tres xerrades que es van desenvolupar van ser les següents: «Cuidar-nos dia a dia per a invertir en salut», «Adaptació del domicili i productes de suport» i «El servei de teràpia ocupacional i el banc de productes de suport». Aquesta activitat va comptar amb una participació mitjana de 12 persones. Vam donar el tret de sortida al

mes de maig amb la ja popular sortida a «Girona Temps de Flors». Enguany hi van participar 10 persones i vam passar-hi tot un matí; amb la intenció de repetir l’experiència en l’edició del 2020! No podien faltar les III Jornades de la Gent Gran, amb una oferta d’activitats apta per a tots els gustos i interessos, que van tenir lloc la setmana del 27 de maig al 2 de juny. Val a dir que l’èxit d’aquestes jornades és el resultat de la implicació de moltes persones i de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb un especial esment a Les Dones Més que Mai, els Gegants de Sarrià, les


AJUNTAMENT

Cantada participativa a la Placeta de la Font. Amb l’assistència dels cantaries de Sarrià. Foto Jubilus

Cloenda de les activitats del Coro, el 18 de juny. Foto Jubilus

Dones del Coro, Ecosol i la mateixa Oficina Municipal d'Atenció a la Gent Gran i Famílies de Sarrià de Ter: Tots som necessaris! El dilluns, al Parc de la Salut, va tenir lloc una sessió de gimnàstica a càrrec de Judith Jacomet, fisioterapeuta de Jubilus. L’endemà es va fer una xerrada a 2/4 de 12 del matí a la Sala Gran del Coro i, a la tarda, el tradicional tastet de ratafia al Centre Cívic la Cooperativa gràcies a les Dones més que Mai. El dimecres va ser el torn d’un tallerdebat, sota el nom «Parlem de menjar», on més de 30 persones es van reunir al Coro per a degustar recep-

tes de cuina fetes per les mateixes participants. El dijous a les 6 de la tarda, les puntaires de Sarrià es van reunir a la placeta de la Font i tothom qui passava podia admirar les puntes al coixí, mentre que el divendres a les 7 de la tarda, els Cantaires de Sarrià ens van oferir una cantada participativa també a la placeta, amenitzat amb un pica-pica a càrrec d’Ecosol. El fi de festa, com sempre, va ser el dinar del 47è Homenatge a la Vellesa al Pavelló Municipal, on els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter es van encarregar que tot fos servit d’una manera

excel·lent. Finalment, el 18 de juny se celebrava la cloenda de les activitats del curs 2018-2019 organitzades per l’Oficina Municipal d'Atenció a la Gent Gran i Famílies de Sarrià de Ter, on hi van participar més de 40 persones. Van acompanyar-nos-hi l’actual regidora de Gent Gran, la Sra. Desi Arasa; l’alcalde del municipi, el Sr. Narcís Fajula, i la regidora de Gent Gran durant el període 2015-2019, la Sra. Imma Oliveras. A tots ells i a totes les persones que ens permeten seguir creixent cada any, gràcies i ens retrobarem el proper curs! n

pds_11


AJUNTAMENT

L’EDIFICI DE LES ESCOLES DE SARRIÀ DE TER I LES FASES D’INTERVENCIÓ EN LA SEVA FAÇANA Josep Maria Fortià, Arquitecte

La finca de les antigues escoles (edifici Masó) es troba situada al carrer Major de Sarrià núm.59 i llinda a l’est amb el carrer Major i a l’oest amb el carrer Firal. La finca comprèn tres blocs diferenciats. El primer bloc era una aula destinada a les nenes, el segon bloc eren les aules destinades als nens i el tercer bloc era pels serveis. Tots ells estaven separats per patis interiors.

L

LA GESTACIÓ D’UNES NOVES ESCOLES

’any 1909, a la sessió municipal de 29 d’agost, el tema principal va ser el pagament de l’arrendament de la casa-escola de nens a Francisco Auguet. En aquesta mateixa sessió es va procedir a autoritzar al Sr. Alcalde perquè formulés un nou contracte i noves condicions amb en Joan Lladó, propietari de la casa núm. 74, per a la instal·lació d’escoles i habitacions per al professorat. Durant cert temps les classes s’impartiren en aquest edifici, popularment anomenat “Casa Cuartel de la Guardia Civil”, que actualment es troba derruït per la ubicació de la sortida nord de l’Autovia A-17. Mentre les classes es feien al “Cuartel”, es procedia a efectuar les gestions necessàries per a la nova construcció de les escoles. El mateix any 1909, el 5 de desembre, i essent alcalde el Sr. Agustí Ensesa, s’acordà donar permís a la instància presentada pel Sr. Rafael Masó, arquitecte de Girona, per practicar obres a la casa núm. 81 de la “Calle de Abajo”

12_pds

Fotografia de les antigues “Escuelas Nacionales”, edifici obra de Rafael Masó

propietat en aquell moment del Sr. Alfonso Teixidor, exigint l’Alcaldia les condicions legals vigents per la seva construcció. El 16 de gener de 1910, i segons consta en acta, l’Ajuntament de Sarrià informà de la propera finalització de les obres de les escoles i de la conveniència d’efectuar el contracte d’arrendament amb el propietari de l’edifici facultant l’alcalde Agustí Ensesa per efectuar les gestions oportunes. Així mateix, s’acordà de celebrar una festa el dia de la inauguració del nou local, al mateix pati jardí. A les actes municipals es recull que el 17 d’abril de 1910, es procedeix a efectuar el contracte d’arrendament entre Alfons Teixidor, propietari de la casa de les Escoles, per la

quantitat de 600 pessetes anuals i s’acorda de celebrar la inauguració de les Escoles el dia 5 de juny. El 19 de juny de 1910, l’Ajuntament de Sarrià agraeix a tots els assistents i autoritats presents a la inauguració de les Escoles, en especial al diputat Sr. Juli Fourbier pel regal de tot el material escolar i al Sr. Teixidor per l’edifici. També es menciona el treball docent dels dos mestres del moment. MASÓ I LA CONCEPCIÓ DE L’EDIFICI L’edifici correspon a la primera etapa de producció de Rafel Masó. Les obres foren iniciades l’any 1909 i finalitzades el 1910. Es tracta d’un projecte de restauració i unificació de tres cases. En aquest període,


AJUNTAMENT

Masó intenta formular un llenguatge propi tot i que es poden apreciar clarament les influències europees. El seu estil, tan profundament marcat, creà a inicis del s.XX un nou llenguatge arquitectònic i una arrelada empremta a tot el contorn urbanístic a Girona. És difícil delimitar l’abast de l’actuació de Masó en aquests edificis que conformaven les antigues escoles de Sarrià de Ter. La intervenció més important, i que és clarament més identificable, és la que va dur a l’edifici amb façana al carrer Major. D’altra banda, els dos altres edificis de la parcel·la, disposen d’una arquitectura totalment funcional i, podríem dir, anònima. Tot i així, hi ha indicis i elements subtils que podrien delatar la intervenció de Masó, encara que de molt baixa intensitat. L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, encara que l’últim consisteix en una torre amb terrat. En planta baixa, la banda esquerra inclou l’accés, l’escala de comunicació amb les plantes superiors i el pas al pati posterior. La banda dreta, molt més ampla, és una gran nau única que incloïa l’aula de les nenes. La planta baixa estava destinada a aules i aquestes eren en forma de L, ja que al costat hi havia el menjador dels mestres. La llum entrava pels grans finestrals que anaven del sostre fins a terra en els patis interiors i també per les grans obertures en façana principal. És a dir, la llum natural era utilitzada al màxim. Les dues aules estaven separades per dues columnes de marbre que, alhora, feien de suport a la volta. L’accés a l’edifici comunica a un espai d’entrada que està separat de les aules per una porta amb vitralls de colors i ferro forjat. En aquesta entrada hi ha les escales que condueixen als pisos superiors i també el passadís d’accés a les aules dels nens i al pati posterior. La planta primera estava desti-

L’edifici fou construït per la constructora Ramon Servià i el cap d’obra va ser en Pagès de Sarrià.

nada a habitacions i dependències dels mestres. Està totalment compartimentada i organitzada a través d’un passadís central transversal que dona accés, a banda i banda, a diferents dependències amb accés a la façana anterior o posterior. La planta superior es troba enretirada de la façana al carrer i únicament disposa de dependències obertes al pati posterior. A la banda del carrer hi ha un terrat pla i una construcció amb front a façana que serveix per composar formalment l’edifici i donar accés a la coberta plana. La façana principal concentra la major atenció de l’edifici per la seva composició i recull tots els elements més característics de Masó. Compositivament, la façana presenta una organització al voltant d’un eix central de simetria, amb tres bandes verticals, dues d’estretes als extrems i una banda central ampla. Tal com és propi en l’arquitectura de Masó, la simetria no és perfecta, sinó que està desvirtuada a les bandes extremes. Així, la banda dreta és un parament totalment cec i amb la mateixa alçada que la banda central, mentre que la banda esquerra és una planta més alta, ja que inclou el

badalot de sortida al terrat i la porta d’accés a l’edifici. A més, i seguint els postulats usuals de Masó, la banda esquerra i la central presenten el seu ordre compositiu, també basat en un eix central de simetria. És de remarcar el treball i el valor artístic de les reixes de ferro de les finestres. Aquestes són una mostra de la seva destresa en el treball del ferro forjat. Les tonalitats dominants de l’edifici són l’ocre i el verd oliva, no accentuant exageradament el contrast amb el to dominant neutre que tenen com a fons. La façana posterior no presenta cap tret característic de l’arquitectura de Masó, llevat, potser, del ràfec i la forma i proporció d’algunes de les obertures. Els cossos posteriors presenten indicis que podrien dur a concloure que Masó també hi va tenir alguna cosa a veure. Aquests indicis són el ràfec i la mida i disposició de les obertures i la fusteria. Sembla que hi ha un diàleg entre les façanes. Tot i així, tant els edificis posteriors com la façana del darrere de l’edifici amb front al carrer Major no presenten cap element decoratiu determinant per poder atribuir-ne l’autoria a Masó.

pds_13


AJUNTAMENT

LA DÈCADA DELS 70: EL TRASLLAT DE LES ESCOLES L’any 1972, el 28 de juliol l’Ajuntament de Sarrià de Ter adquireix l’edifici a Miquel Cots Servià, de Girona, per la quantitat de 600.000 pessetes. El Sr. Miquel l’havia rebut d’herència del seu pare Narcís Cots Sala, el qual havia escripturat la finca el 29 de juliol del 1939. Durant els anys 1970 fins a 1977, en el segon i tercer blocs de la finca, es realitzen obres d’adequació. Especialment en el tercer, per tal de poder-lo destinar a classes per a pàrvuls. A l’esquerra, façana abans de la remodelació de l’any 1983. A la dreta, façana després de la remodelació. L’any 1977 acabà la seva funció com a escoles. Les aules Les actuacions que es duen a conjunt. no tenien prou capacitat per a tots La seva condició d’edifici públic, els nens i nenes de Sarrià i per això terme són les següents: -Recomposició del revestiment de obra de Rafel Masó i propietat de les classes es varen traslladar als nous edificis construïts a Sarrià de tota la façana, especialment la part l’Ajuntament, demana la seva consoDalt, consistents en 16 aules i amb baixa i lateral dreta, fins a la cornisa, lidació com a monument d’interès capacitat per a més de 600 estu- havent sigut indispensable prèvia- local de referència, atès el conjunt d’elements arquitectònics, històrics i ment, el repicat i nou arrebossat. diants. -Recomposició de les arestes i cívics que han mantingut l’edifici Durant l’època que l’edifici es va utilitzar d’escola es varen realitzar motllures de ciment que s’han des- vinculat a la vida cultural i social del poques modificacions a l’immoble. près, així com la fixació de sanefes i poble. Va ser a partir de l’any 1977, amb el decoracions de ceràmica envernissatrasllat de les Escoles a Sarrià de des i la substitució d’algunes peces 2016: ELS ASSAIGS CONSTRUCTIUS Dalt, quan l’Ajuntament va decidir de ceràmica vidriades. Es fixen amb I LES CALES destinar els espais a Consultori de la ciment cola. -Pintat de la totalitat de la paret Davant la manca de dades documenSeguretat Social i es van produir les primeres modificacions a l’immoble de la façana, inclosa la “torreta” tals a nivell tècnic sobre l’estat de per tal d’adaptar-lo a aquest nou ús. superior, amb pintura impermeabilit- l’edifici vàrem plantejar ja d’entrada Tot i així, aquestes no el van desva- zant Fev. Revetón especial per a l’execució d’una sèrie de cales que ens permetin conèixer l’estat a nivell loritzar sinó que varen ajudar a la exteriors. -Esmaltat de baranes de balcons constructiu de l’edifici, que serà útil conservació de les seves peculiars i reixes de finestres amb esmalt en les properes fases d’intervenció. característiques. S’han dut a terme tres sessions especial per exteriors sobre una pride cales in situ: el dimecres 30 d’a1983: LA REMODELACIÓ DE LES mera capa de pintura antioxidant. Actualment l’edifici realitza la gost es va fer una primera sessió ANTIGUES ESCOLES funció de magatzem d’arxius munici- amb la col·laboració de l’empresa L’any 1983 des de l’Ajuntament de pals i els seus espais s’utilitzen per Somnisamida, que ja havien trebaSarrià de Ter es demana subvenció a assaigs de grups de música locals, llat en la intervenció a la coberta per tal de realitzar obres de remode- la colla gegantera... Tot i així, la seva que es va fer el 2016. En aquesta seslació i conservació de l’edifci de les evident degradació pel pas dels sió es varen marcar set punts a ana“Antigues Escoles” per l’import de anys, fa que sigui necessària la litzar a nivell constructiu, que es intervenció per a la conservació del marquen en la imatge següent: 408.340 pessetes.

14_pds


AJUNTAMENT

Imagte dels 7 punts que es varen marcar per analitzar a nivell constructiu

En una segona sessió, el 6 de setembre, es va fer una segona inspecció a l’obra amb el contractista de les obres que s’estan executant a la façana, Chroma SL, a qui es va demanar que es fes ampliació d’alguna de les cales. Finalment, el 18 de setembre es va fer una tercera sessió en la que es va ampliar alguna de les cales i es va documentar a nivell fotogràfic la totalitat dels assaigs, tal com es documenta en l’Annex de les cales d’aquest document. 2017: LA PRIMERA FASE DE INTERVENCIÓ A la intervenció de reparació que es va dur a terme en la primera fase, executada l’any 2017, es va fer una neteja de tota la superfície de façana, consolidació dels estucs i canvi de color segons l’original de Rafel Masó. També es va dur a terme la neteja i consolidació dels elements decoratius més representatius: ceràmica i serralleria. Unes mesures d’actuació de conservació i elimina-

ció de les patologies tenint en compte els recursos econòmics i les actuacions prioritàries a desenvolupar. Les obres varen ser realitzades per Chroma Restauració del Patrimoni Arquitectònic SL, dirigida per la restauradora Cristina Thió. La direcció de les obres va anar a càrrec de Josep Maria Fortià, arquitecte, i Roger Soler, arquitecte tècnic. Es va comptar amb subvencions de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va proposar la utilització de materials adequats per aquests tipus de treballs com la calç i el silicat, que són materials naturals, minerals, contra les al·lèrgies i transpirables, que fan que el revestiment exterior i l'espai interior guanyi en salubritat i durabilitat d'acabat en el temps. Com a valor afegit, els mètodes adoptats han estat comprovats amb escrupoloses proves d'avaluació in situ amb materials certificats i d'innovació per al sector de la restauració, en termes de respecte pel medi ambient i condicions òptimes

per als operadors. Les cales realitzades al revestiment de l'edifici van mostrar que l'estuc original de l'edifici de l'època del Masó es va perdre durant la intervenció del 1983. En aquell any, el parament sencer es va reconstruir de nou, amb un estuc lliscat monocapa a base de calç i pigmentat en massa de color verd pàl·lid. En aquest context, el cromatisme de la façana es va determinar a través de l'estudi documental de l'edifici i d'altres obres de l'arquitecte Rafael Masó de la mateixa època. En un document històric del 12 de gener de l'any 1983, trobat per la Direcció Facultativa, es parla d'un fons neutre sobre el qual ressalta el verd oliva de les rajoles vidriades aplacades i el color ocre del passamà de la balustrada superior. Per altra banda, en l'edifici del carrer Major de Sarrià de Ter, número 114, i l'edifici de la Farinera, situat a Girona i de 1910, Masó va utilitzar un color estuc tradicional del color blat. Aquest era un cromatisme molt comú en les seves obres i molt probablement el que es va emprar originalment en l'Escola Masó. Per aquesta raó, en la restauració de l'edifici es va proposar aconseguir aquest cromatisme. Per la restauració del revestiment es va proposar emprar una dosificació similar a l’original. Aquesta es conformava en tres fases o capes (resquerdejat, trepa i lliscat) amb una dosificació en volum (conglomerant (e): àrid(a)) de cadascuna d’elles de més magre (entre 1:4 - 1:3) a més grassa (1:2) de l’interior a l’exterior del parament. Aquesta tècnica d’aplicació tradicional permetia assegurar l’adherència del suport i millorar la impermeabilització del revestiment exterior de I’edifici. L’última capa d’acabat podia anar tenyida en massa o bé posteriorment es pintava al damunt en fresc o en sec. Per tal d’aconseguir una textura

pds_15


AJUNTAMENT

envellida similar a l’original si no s’hagués eliminat l’any 83, després de l’aplicació de l’última capa de l’estuc aquesta es rentava amb una paletina mullada en sentit vertical. La proposta cromàtica per tal d'aconseguir el color blat característica dels edificis del Masó es va proposar realitzar-la amb pintura al silicat potàssic en emulsió tipus Lasur de Keim amb pigments minerals. L'aplicació d'aquesta s'efectua amb ajuda de paletines, i no amb corrons, i amb la tècnica de la veladura per tal d'evitar homogeneïtzacions en el parament i així mirar d'aconseguir un efecte aquarel·la. Aquesta tècnica permet la superposició de pàtines, aconseguint així un efecte més natural i deixant emergir les característiques típiques dels morters del revestiment. Així mateix, els acabats dels elements de pedra es proposen determinar amb barreges de diferents tonalitats, aconseguint vibracions cromàtiques com les de la pedra natural, per tant no es va pin-

16_pds

tar d’una manera plana, opaca i uniforme. La proposta consisteix en una sèrie d'intervencions puntuals localitzades en els diferents elements de la façana, tals com la serralleria, les ceràmiques i l'estuc: -Neteja mecànica i química del parament, ceràmica i serralleria. -Tractament biocida als elements afectats per biodeterioració. Consolidació dels estucs. -Eliminació d'elements aliens a l'obra. -Estucat de les zones de parament malmeses i descohesionades. Passivació dels elements de forja. -Consolidació dels esclovellaments ceràmics. -Rejuntat dels ampits del coronament i tractament pictòric -Reintegració volumètrica d'esquerdes i pèrdues de massa ceràmica a la balustrada. -Reintegració cromàtica dels elements reconstruïts i modificació del revestiment cromàtic del parament

segons els estudis històrics. S'ha dut a terme una neteja mecànica en sec, eliminant incrustacions de morter, escorrenties i líquens amb rasquetes toves i raspalls. També s'ha realitzat una neteja química mecànica raspallant amb solució sabonosa amb un sabó neutre LM02® rebaixat al 2% amb aigua i posteriorment s'ha esbandit amb aigua a baixa pressió. S'ha realitzat el tractament biocida per eliminar plantes, líquens i molses sobre els elements arquitectònics, com cornisa, parament, ampits i aplacat ceràmic. S'ha emprat el biocida d’ampli espectre d'acció Algicid Plus aplicat a paletina fins a la saturació. Després s'han raspallat les superfícies i s'ha esbandit amb aigua. Es van localitzar morters inadequats i amb un acabat irregular al costat del cablejat telefònic. Aquests es van eliminar donat que no eren compatibles amb el material original i tampoc coherents amb


AJUNTAMENT

els criteris de restauració en vigor. Així mateix, es van evidenciar pegots de ciment d’intervencions modernes a la zona del sòcol (arrambador de planta baixa). Aquests i altres morters solts, pegots de ciment i revestiments no conformes també s'han eliminat amb mitjans manuals. A l’alçada de planta primera i a les zones de les llindes s'apreciava un revestiment de morter solt del suport degut a les sals transportades per l'aigua de la pluja (cal recordar la proximitat del baixant pluvial). Amb la DF es va acordar, que de manera puntual, tots aquells morters polvorents, o fets malbé, es retirarien i es restituirien per uns de nous. De la mateixa manera, es va consolidar puntualment zones on hi havia descohesió d'estrats. Aquestes feines es van efectuar realitzant mínimes perforacions amb una agulla. Després en aquets punts, s'humitejava amb una barreja d'aigua i acetona i finalment, s'injectava morter de calç hidràulica. En algunes zones no es va poder dur a terme aquesta injecció, ja que la mateixa intervenció hauria provocat una major separació dels estrats perquè l'estuc es trobava molt deteriorat. En aquests casos, tal com s'havia acordat amb la Direcció Facultativa, es va eliminar el revestiment amb mitjans manuals. La zona de l'arrambador de planta baixa es va repicar de manera puntual allà on l'estuc es trobava en mal estat. Posteriorment es va reconstituir, primer, escardejant amb un morter de calç hidràulica -Capimur® formulat especialment per zones amb afectacions d'humitat i, seguidament, es va acabar amb un arrebossat de calç aèria preparada amb àrid fi amb una proporció en volum 1 :3. Les reconstruccions volumètri-

Façana després de la intervenció de la 1a fase.

ques del sòcol es van realitzar amb morters de calç amb un acabat remolinat i texturat per imitar l'original. L'última capa de l'estuc es va realitzar utilitzant eines tradicionals com el Paletí Català intentant imitar el màxim la textura actual, que està molt desgastada pel pas del temps i els fregament de les persones. Reintegració cromàtica dels elements reconstruïts i modificació del revestiment cromàtic del parament segons la recerca feta. Es va modificar l'acabat cromàtic del parament aplicant 3 veladures de pigments aglutinats amb silicat potàssic (a través de la formulació Restauro Lasur de la casa Keim® ). Les veladures es van realitzar in situ pels restauradors variant la densitat de la dispersió segons la necessitat del parament. Es va aplicar una primera veladura més densa i d'una tonalitat pedra clara per cobrir el to verd a marronós .A continuació, es va aplicar una segona veladura més ocre palla i més transparent per tal de donar

més calidesa i entonar la base. Finalment, la tercera veladura aplicada va ser de color blat, segons als números de referència Keim 9249 i 9092. A les zones reintegrades d'estuc se'ls va donar les mateixes capes de veladures que a la resta del parament. A més a més, un cop seca l'última capa, es va puntejar el perímetre (amb la tècnica d'esquitx) amb diferents tons clars i foscos per integrarles. Aquest acabat es realitzava ja que l'àrid del parament "original" era molt més micronitzat que el nou emprat per nosaltres. Els ampits formats per peces de ceràmica vidriada disposades en sentit vertical havien perdut quasi la totalitat del seu morter de junta. Aquest fet, a la vegada, havia provocat el regalims de desgast del suport. En el procés de restauració s'ha reintegrat les juntes amb calç hidràulica i àrid en una proporció en volum 1:3 i finalment, s'ha tenyit aquests nous morters de junta amb una veladura al silicat per tal d'evitar les juntes massa "netes" i envellir-les d'acord amb la resta de l'edifici.

pds_17


AJUNTAMENT

2019 LA SEGONA FASE D’INTERVENCIÓ En aquesta segona fase es reprendran els treballs de consolidació de l’edifici actuant especialment en façana, fusteries i serralleria. Es restauraran les peces ceràmiques de color verd dels ampits de les finestres, reintegrant els volums i tractant-les cromàticament i també s’actuarà en les peces de ceràmica ocre del terrat per tal de recuperar el seu cromatisme original després que a la fase anterior ja se’n recuperés el volum. Es procedirà a aplicar un acabat de façana amb esquitxos de pintura mineral al silicat fets a raspall i a mà per tal de donar l’a-

cabat “vibrat” que li falta a la façana. Es farà un tractament antitèrmits de l’edifici amb la injecció a pressió d’un producte químic repel·lent en dissolvent orgànic en tota la llum dels bastiments. Es durà a terme una actuació a les fusteries de la façana per tal d’assegurar el seu correcte tancament amb la reparació i posta a punt dels elements de les portes i finestres que evitin les filtracions d’aire de l’exterior. En primer lloc s’actuarà en els emmarcaments de les finestres amb pintures minerals al silicat aplicades segons la tècnica de la veladura i es farà el tractament cromàtic de l’arrambador amb pintures minerals al silicat i la tècni-

ca de la veladura i esquitxos. En segon lloc, es procedirà al tractament cromàtic de les fusteries rascant i pintant-les amb oli del tipus Lasur tenyit Livos (o similar) segons els colors originals dels elements i es realitzarà la protecció de les reixes de la planta baixa amb l’aplicació d’oli tipus Owatrol tenyit segons els colors originals dels elements. Després d’aquestes dues fases d’intervenció, la façana històrica de l’edifici Masó a Sarrià haurà recuperat el seu caràcter original i l’Ajuntament de Sarrià podrà emprendre una actuació destinada a recuperar també els espais interiors per a l’ús públic de l’edifici com a equipament cultural de la població. n

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

18_pds

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com


ENTITATS [Esplai PL

Esplai Pl

ACTIVITATS D’ESTIU 2019

Participants del Casal a l'Hort

L’Esplai PL som l’entitat d’educació en el lleure de Sarrià de Ter i ens dediquem a organitzar activitats per a infants i joves. I què vol dir tot això? Doncs que a través d’aquestes activitats, transmetrem hàbits i valors que considerem importants per a una societat millor.

A

l’estiu, l’activitat de l’Esplai es dispara a través de les nostres 3 grans activitats: Campaments, Colònies i Casal d’estiu i el tancament del curs de l’Esplai d’Hivern. Ens acompanyes a fer una repassada ràpida de cadascuna d’aquestes? ESPLAI D’HIVERN Com ja heu anat veient, l’Esplai d’Hivern és l’activitat que fem al llarg del curs dissabte rere dissabte, on ens trobem als locals que tenim al costat de l’Església de Sarrià de Ter i, entre d’altres coses, tirem endavant el projecte que els mateixos participants decideixen. Aquest any

és el primer després de molts que organitzàvem aquest tipus d’activitats i val a dir que estem molt contents! Hem tingut tres grups al llarg del curs: els més petits han construït un gegantó, l’Esnel, aprofitant un capgròs que ja teníem; els mitjans han descobert tota la rodalia i se l’han fet com a pròpia, i els més grans han après a gestionar actes i a mobilitzar les seves companyes i companys. CAMPAMENTS 2019 El passat mes de juliol, els monitors de campaments i una quarantena de joves d’entre 12 i 16 anys vam plantar les tendes a La Farga de l’Olivet, un terreny d’acampada a Maçanet de Cabrenys amb un encant particular, on sempre ens fa molta il·lusió tornar. L’atractiu del camp no només es deu al fet que és envoltat de bosc i que ben bé a la vora hi passa un riu amb unes gorgues espectaculars, sinó també a les oportunitats que ens ofereixen els seus voltants i al fet que cada vegada que hi anem

ens fan sentir molt a gust i amb ganes de tornar-hi aviat. En definitiva, el terreny de La Farga de l’Olivet ens dona la combinació perfecta per gaudir de la natura i oblidar-nos, encara que sigui tan sols per uns dies, de les preocupacions i la rutina diària. Per sorpresa nostra i sense saber-ho, durant la nostra estada a Maçanet de Cabrenys vam ser còmplices d’un enginyós i recargolat assassí que utilitzava el criteri i decisions dels joves participants per maquinar i dur a terme cada un dels seus crims. Al principi semblava que les morts no tenien cap mena de connexió, però finalment vam poder descobrir que cadascuna d’elles es relacionava amb un pecat capital. Malauradament, però, l’assassí va ser tan hàbil que va aconseguir inculpar els dos policies del poble i sortir exempt dels seus crims. Ara bé, ni el malvat pla de l’assassí ni la forta onada de calor van impedir-nos fer les nostres activitats, com són per exemple la remuntada de riu o la pujada a Les Salines, que sempre és tot un repte.

pds_19


ENTITATS [Esplai PL

Estem molt contents de com han anat les colònies, esperem que totes vosaltres també i esperem veure-ushi el proper any! CASAL D’ESTIU 2019

Participants del Casal d'excursio al bosc

Un any més, els monitors ens hem trobat amb un grup de participants excepcional: generós, agraït, inquiet i capaç de crear caliu amb molt poc temps. Això a nosaltres ens omple de satisfacció i ens carrega les piles per seguir any rere any preparant campaments amb la mateixa energia, il·lusió i ganes de sempre. COLÒNIES D’ESTIU 2019 Aquest any, amb la branca de primària hem tornat a la casa de Sant Pere de Riu, ben a prop de Pineda de Mar, enfilada al turó del Parc del Corredor i el Montnegre. A la primera nit ja ens vam adonar que en aquella casa passava alguna cosa, perquè al pujar a dormir, vam sentir una veu en off que ens avisava d’un taulell un pèl peculiar i ens demanava si la podríem ajudar a arribar al final d’aquest. Evidentment, no vam dubtar a ajudar aquesta persona i la fitxa del taulell no va tardar a moure’s. L’endemà, ben d’hora, va aparèixer un personatge del tot inesperat, en Joan Sala, conegut popularment com a Serrallonga, que havia segrestat una de les nostres monitores. Després de descobrir el seu amagatall i demostrar-li que podíem ser més bons bandolers que ell però que no volíem seguir el seu mal exemple, aquest va fugir amb la cua entre les cames. Al

20_pds

tornar a parlar amb el personatge atrapat dins del taulell, de seguida vam entendre què era el que estava passant: per alliberar-lo, hauríem de fer un viatge per un seguit de llegendes, rondalles i mites del folklore català. Així, vam visitar les històries de La Sopa de Pedres, Ermessenda, La Dona d’aigua, El Pont del Diable, El Timbaler del Bruc i La Bruixa de la Catedral. Al final de les colònies, vam poder alliberar-lo i acompanyarlo a casa seva.

Participants de Campaments abans de sopar

Com heu pogut comprovar, aquest any, el casal ha arribat amb moltes novetats. La principal ha estat el canvi d’ubicació. L’escola Montserrat ens ha donat nous espais i noves oportunitats. Hem pogut aprofitar tant el bosc que envolta l’escola quan anem d’excursió; els patis i exteriors i també l’hort. La nostra manera de treballar, però, s’ha mantingut en la línia que portàvem. Jocs, tallers, gimcanes i projectes proposats pels participants han estat la base principal del casal per tal de transmetre els hàbits i valors que comentàvem al principi de l’article. Esperem que hagueu gaudit del casal tant o més que nosaltres i que tingueu ganes de l’any que ve! n


ENTITATS [radio sàrrià

FESTA DE LA RÀDIO Maties Marti

Si hem de parlar de la persona que enguany rep el PREMI A LA TRAJECTÒRIA CULTURAL, podríem començar fent servir aquella frase tan típica, calc del castellà... “és amics dels seus amics”, però la veritat és que és una mica absurda, ¿no? ¿De què hauria de ser amic? ...¿dels seus mobles? ...¿dels arbres? ... ja sabem que està de moda abraçar-los, però tampoc n’hi ha per tant...

C

Matíes Martí i Sergi Torrentà, fan entrega del Premi al Mèrit Cultural i Social a Francesc Riera, durant la 36a Festa de la Ràdio. Foto Ràdio Sarrià

omençarem millor esmentant la seva capacitat i voluntat per integrar-se, ja que essent nouvingut de vegades es fa difícil que algú es faci notar tant en un poble. De manera inversa, també cal dir que podem enorgullir-nos de la capacitat que sempre hem tingut a Sarrià, com a poble, per integrar i engrescar la gent nouvinguda. D’una banda tots coneixereu pobles d’aquells que hi portes trenta anys vivint, i encara ets “el foraster” o “el de tal lloc”; i per altra banda també pobles i ciutats que han crescut d’una batzegada tan gran (com la que ens va passar aquí als anys 70) que enguany són una mena de massa informe de gent de tot arreu, que no té vida comuna, trossejats i desnonats. I és aquí on entren la cultura i les entitats cíviques participatives que avui aquí reivindiquem.

La cultura, les celebracions, les activitats al carrer, el teatre, la música, l’esport... són la saba que porta l’energia a totes les cèl·lules vives d’una comunitat. Comuniquen i revivifiquen. Són la xarxa que, d’una manera més o menys flexible, permet que les persones es vagin sentit part d’un grup, i així que interactuïn entre elles, és relacionin i, al capdavall, creixin juntes. Amb els amics, la mainada i la família. El nostre premiat va néixer a Barcelona, sota les bombes feixistes, i va passar la seva infància i adolescència a Santa Coloma de Farners, amb el seus pares, sastres d’ofici. Era ben difícil que aquell nen que de petit xerrava rus pels descosits, ...sí! el va aprendre allà a Barcelona, d’una veïna que en realitat era una aristòcrata exiliada de la repressió comunista; que aquell minyó que jugava a fotre cops de roc pels carrers de Santa Coloma i a enfilar-

se com un mico a les voltes de la plaça, s’imaginés que acabaria anant a petar aquí, a la vora del Ter, tot perseguint una pubilla. Aquell infant, que poc a poc desenvoluparia el sentit de l’humor particular de casa seva, entre la sorpresa dels pares salesians i la resta del món en general, va créixer ajudant al taller dels seus pares i va aprendre l’ofici de sastre, fins i tot en acadèmies de tall i costura a la ciutat comtal que l’havia vist néixer. Però als 70 tot va canviar. Feia anys que les sastreries estaven en certa crisi, la producció industrial i les grans superfícies comercials havien estat un cop ben dur per un ofici que potser tampoc no li venia tant de grat. El nostre premiat, al capdavall, sempre ha tingut ànima d’historiador i un cap molt ben competent per als números. Així, al 1971 es va casar i després d’alguns estirai-arronses van venir a Sarrià, ell tre-

pds_21


ENTITATS [radio sàrrià

Actuació de Miss Swellen per la Festa de la Ràdio a la Plaça Emília Xargay. Foto Ràdio Sarrià

La festa de la Ràdio es un bon moment per passar una estona distesa a la fresca. Foto Ràdio Sarrià

ballant de comptable a Girona. D’una altra mena d’“estira-i-arronses” en van sortir en Ramon i la Maria, els seus fills i així es va anar sarrianitzant cada cop més. I no era pas res que li vingués gros. Si a Santa Coloma ja havia participat en algun esdeveniment cultural, en les cavalcades de Reis, per exemple, a Sarrià va integrar-se prou ràpidament. De la mà del seu cunyat, en Ramon Font (per qui volem tenir un record assenyalat), eren com en Bud Spencer i en Terence Hill de Sarrià de Baix, sempre amunt i avall tot junts, tan contrastants com inseparables.

22_pds

Amb cunyat o sense el nostre premiat, i és per això que avui li fem aquest reconeixement, va participar en bona part de les entitats i els esdeveniments del poble. A l’Associació de Pares del Col·legi Montserrat, una escola que començava de bell nou i que tenia un munt de fites per resoldre, en època del recent post-franquisme, quan la majoria de comoditats i coses que avui donem per fetes s’havien de batallar dia a dia amb les administracions, o espavilar-te i organitzar-te prou bé entre les famílies del poble per fer-les aparèixer del no-res. També va participar molt activa-

ment a la Comissió de Festes de Sarrià de Baix (la COFES), que entre moltes activitats van cuidar de la Festa Major, la Festa de la Vellesa i el Concurs de Botifarra entre 1981 i 1992. Ell sempre portava la part econòmica i ho feia amb molta cura. Molt meticulós i detallista en justificar ingressos i despeses. I tot i que per un bon temps la vida laboral el va dur de retorn a Santa Coloma de Farners, a treballar al Registre de la Propietat, el nostre premiat, ARA EM SEMBLA QUE JA SABEU TOTS QUE ÉS EN FRANCESC RIERA, ha seguit sempre ben actiu a la vida del poble. Al 1999, fa just 20 anys, va participar en la fundació del grup municipal d’ERC a Sarrià de Ter; i per aquells anys també va iniciar una col·laboració continuada amb Ràdio Sarrià, on ens ha ofert el programa sobre el Santoral Català i els costums catalans, els retalls sobre història (pel qual ha rebut prou felicitacions) i també ha participat activament a la tertúlia de la Terrassa. Part d’aquesta empenta cultural se saldava amb reeixides cartes al diari, el Punt Diari, a l’Avui o al Diari de Girona, que tenien un cert seguiment aquí al poble, sobre política i societat. En paral·lel, i de fet fins avui dia, també ha estat i és un gran col·laborador de la Parròquia de la Mare de Déu de Misericòrdia, on també porta la Junta d'Economia, actualment ell tot sol. En fi. Tot un recorregut i una empenta de les que ja no es troben gaire. En FRANCESC RIERA és d’aquella mena de gent de la qual parlen més els fets que les paraules. Com heu anat veient, col·laborador en tot el que se li ha demanat i sempre preparat per deixar-ne anar alguna, tots sabem que en Francesc és molt bona persona, bromista i, a vegades, una mica sorneguer... FELICITATS FRANCESC (i aquí se li dona el premi...) n


ENTITATS [cantaires de sarrià

“NIT TRANSFIGURADA” AL CASTELLUM FRACTUM Ester Castelló

Foto A.Vila

N

L'Ester, com una figurant mes, dirigint la coral. Foto Enric Penalba

La Coral Cantaires de Sarrià va participar el mes de juliol en l’obra “Les Vides del Castellum”, realitzada en el magnífic marc del Castell de Sant Julià. La directora de la coral, l’Ester Castelló, ens descriu l’emoció de formar part d’aquest esdeveniment.

it d’estrena! Els nervis a flor de pell. Hem arribat aviat; hem escalfat la veu; hem repassat totes les cançons. Després d’un sopar de germanor a la fresca de la part alta del Castellum, el lloc on cantarem, ja som tots a punt. Vestits amb les túniques blanques, la coral espera a mig pujar les escales. La resta esperem, en fila, per sortir a escena. El públic parla, encara. Una barreja d’atenció, preocupació i emoció va recorrent tot el cos, juntament amb l’adrenalina.

pds_23


ENTITATS [cantaires de sarrià

Esperant el torn per intervenir. Foto Enric Penalba

El senyal per sortir arriba, i comencem a caminar amb decisió. Silenci. Només se senten els nostres passos sobre les pedres, la respiració i els batecs del cor. Cadascú es va col·locant en el seu lloc. Tots quiets, de cara al públic. Els llums es van encenent i... comença la música! El Castellum pren vida! Ja no estem a l’onze de juliol del 2019, sinó que hem reculat més de tretze segles en el temps. Som en una altra dimensió, en aquella d’una nit fresca d’estiu de l’any 673. Els soldats fent guàrdia, les nenes jugant, les noies amb ganes de sortir de casa i trobar-se; alguns preparant el sopar, altres afilant les armes, les mares arreglant la casa,

cosint... Dono mitja volta. Miro cap amunt. Tota la coral amb les seves túniques blanques, com una remembrança dels cors de les tragèdies gregues, estan esperant, atents. Més llums els il·luminen. Com puc, els dono el to. Comença la percussió (aquest és el nostre senyal!). Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set i... ja som dins! Participant d’aquest esdeveniment que ens ha fet capgirar la manera tradicional de cantar, de dirigir, d’assajar, de sortir a escena, experimentant noves harmonies, ritmes i emocions sota les composicions de John Debney amb la banda sonora de la pel·lícula “The Passion

of the Christ”, tan ben triades per a cada moment de l’obra per en Martí Peraferrer. Tot plegat, una nova experiència que ha deixat a tothom bocabadat, i amb ganes de tornar-hi ben aviat! Gràcies Martí i a tots els companys actors, per convidar-nos-hi! n

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

24_pds


cultura

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

SUPERNIT A LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

Anna Sala

Fotos Biblioteca Sarrià

Aquest 2019, per segon any consecutiu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Super3 van organitzar per al 31 de maig, la Supernit a les biblioteques públiques, amb l’objectiu de promoure la lectura entre el públic infantil. La Supernit neix amb la voluntat de fer arribar als més petits la importància de la lectura. I per fer-ho es va comptar amb l’ajuda i la col·laboració del Super3, que van idear una aventura multitudinària en què els nens i nenes participants havien d’ajudar la Nenúfar i la Matoll, de la família dels Súpers, a vèncer el malvat senyor de les Ombres, altrament conegut com a Sr. Pla.

E

ntre les 20.00 i les 21.00h tots els súpers estaven convocats a la seves biblioteques respectives per participar en les diferents activitats que s’havien organitzat i ser protagonistes juntament amb la família dels Súpers d’aquesta aventura que tenia les biblioteques com a epicentre de la història. A la primera edició 2018, més de

150 poblacions i 270 biblioteques municipals van participar d’aquesta iniciativa que va tenir una enorme repercussió amb la majoria de places exhaurides en pocs dies. És per això que aquest 2019 es va decidir tornar a repetir-ho amb una nova història i una nova aventura, també amb les petites elfes i el Sr. Pla com a protagonistes i els llibres i les biblioteques com a rerefons de l’aventura. Aquest any, a més, es fa afegir la possibilitat de fer tallers de manualitats els dies previs a la Supernit per anar escalfant motors i que així nens i nenes, pares i mares, avis i àvies es poguessin preparar per a la gran nit. La biblioteca Emília Xargay es va adherir a aquesta iniciativa des del primer moment i en les dues edicions

vam omplir la nostra biblioteca de nens i nenes amb moltes ganes i il·lusió de participar i ajudar a la família dels Súpers a derrotar el sr. Pla i arruïnar-li els seus malvats plans. Esperem aquest proper any poder tornar a repetir l’experiència i organitzar una nova Supernit amb més històries i aventures, que ens permeti donar a conèixer la biblioteca als més petits, alhora que contribuir a la promoció dels llibres, la lectura i les biblioteques. Us deixo unes quantes imatges de la Supernit 2019 que vam viure a la biblioteca Emília Xargay i us animo a estar ben atents a les dates de finals de maig, perquè si l’any vinent hi torna a haver una nova súper aventura no us la perdeu.n


CULTURA Ajuntament

FESTIVAL EMERGENT 2019 Jordi Estefanell

El passat 27 de juny vam celebrar novament l’actuació del festival Emergent juntament amb cinc pobles més del Gironès. Com ja és sabut, aquest festival ens acosta als pobles una gran varietat d’artistes novells i consolidats que d’altra manera seria molt difícil de poder tenir aquí. És un festival eclèctic i popular, que gràcies a la col·laboració del Consell Comarcal del Gironès va arribar novament al nostre poble.

C

Roger Mas, artista rellevant que participà de l’Emergent d’enguany que va tenir lloc a la pista de Sarrià de Dalt. Foto A.Vila

om sempre, el festival es va celebrar a la pista poliesportiva de Sarrià de Dalt, però en aquesta edició, degut a les obres de millora de la pista, es va canviar una mica la distribució dels espais situant els escenaris d’esquena a la paret de la cooperativa per aprofitar la grada recentment construïda i situar el públic en un bon angle de visió per poder gaudir de l’espectacle. Sis actuacions compongueren la programació del festival d’aquest any, predominantment actuacions musicals, però també de màgia, dansa i varietats. Les actuacions musicals tingueren com a cap de cartell un gran artista consagrat, de gran talent i personalitat, com és Roger Mas. Aquest es presenta a Sarrià amb una formació de tres músics que l’acompanyaven (teclats, contrabaix i un multi-instrumentista que tocava flautes, nickelharps, pandero, bodhran i fíbula), que permetia donar ambients i colors diferents a l’obra de Mas. Ens delitaren amb

26_pds

temes del seu ample repertori, des de les seves creacions pròpies, les interpretacions musicades de poetes fins a les seves cançons fantàstiques i llegendàries. Com sempre, Roger Mas va donar mostres de la seva capacitat d’emocionar el públic i les seves habilitats comunicatives amanides amb un gran humor intel·ligent. Per la banda musical, també van actuar els Kids from Mars i els Falciots Ninja. Els Kids són una formació de dos joves artistes de Blanes, uns músics que sorprenen per la seva energia i maduresa musical, on l’electrònica es barreja amb la interpretació de guitarres, teclats i rítmica acompanyant unes melodies de veu que es caracteritzen per la seva precisió. Falciots Ninja fou la banda que va tancar el festival representant el pop més vital, eufòric i desacomplexat. Aires de soul i energia, com l'au que han escollit per anomenar-se (Falciots Ninja), no toca mai de peus a terra, sempre està al cel volant, i això volen transmetre amb la seva música. Aquests sis músics van presentar els temes del seu quart disc d'estudi “ Gràcies per tot” enregistrat als

estudis Mocca de Barcelona sota la producció de Bernie Sánchez. Com a mostra de l'eclecticisme del festival, en cada edició podem gaudir de diferents vessants de les arts escèniques. En aquesta ocasió estaven programats espectacles de màgia, dansa i malabars. Lorenzo Mastroprietro, el malabarista dels barrets, va caure del programa pocs dies abans de la data del festival i els programadors van ser àgils en el recanvi d'oferir-nos l'espectacle de Karol. Aquest és un showman que treballa el beat-box, una habilitat d'imitar sons amb la boca, la gola o diferents parts del cos. Sovint s'utilitza com a base rítmica en el rap o músiques contemporànies. L'artista va oferir una actuació sorprenent, treballant amb fins a 3 micros que recollien els sons increïbles que era capaç de reproduir. Ritmes, sirenes, mòbils i tot tipus de sons sortien del seu cos, sorprenent i embadalint el públic. Més que màgia, en Marc Sabat fa mentalisme; no treballa amb trucs habituals del mag, sinó que sembla que pugui introduir-se dins la ment del públic i endevinar els seus pensaments. Aquella sorpresa que ens provoca el fet inexplicable de veure com algú és capaç d'entrar al nostre cervell i manipular-lo és la base del seu treball. L'incomprensible! La dansa també va ser present a través de Daniel Esteban, presentant el seu treball de graduació a l'Escola Superior de les Arts del Circ de Brussel·les. Un personatge i una pilota ben grossa interpreten una història d'amistat, de joc, de dol i de solitud, amb un ritme dinàmic i un punt melancòlic. Acrobàcia, dansa i manipulació són les eines que serveixen per interpretar aquesta actuació, un treball subtil i delicat que va posar el contrapunt intimista a aquesta edició de l'Emergent. n


CULTURA Ajuntament

LICEU A LA FRESCA Jordi Estefanell

El Gran Teatre del Liceu, en la seva voluntat de promocionar i expandir el coneixement de l’òpera per tot el país, va concebre un programa anomenat «Liceu al territori». La culminació d’aquest és una activitat anomenada «Liceu a la fresca», segurament la més popular i a ben segur la més concorreguda. Més de 225 municipis oferien la reproducció en fals directe de l’òpera Tosca de Puccini que es representava al Liceu aquella mateixa nit. Enguany aquesta activitat traspassà fronteres amb la participació de municipis d’Espanya, França i Andorra.

A

Sarrià de Ter es va escollir per aquesta edició un emplaçament bastant desconegut i poc utilitzat. Al darrere del camp de futbol i al costat de la riera de la Rasa hi ha un espai de forma més o menys triangular, on es va emplaçar una pantalla gegant, l’equip de so i les cadires per gaudir

de l’espectacle . La voluntat d’aquesta regidoria de Cultura és la de continuar amb aquesta activitat deslocalitzant-la d’un lloc fix i fent-la voltar per diferents indrets del nostre municipi, col·laborant amb l’ideari de l’esdeveniment d’aproximar l’òpera a la gent. No va ser una acte gaire concorregut; una trentena de persones van assistir a la projecció oferta per TV3. Ja se sap que l’òpera no és precisament un espectacle de masses, i per

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

això considerem adient la col·laboració en aquest acte. En els darrers anys hem compaginat aquesta difusió amb les sortides al Liceu i al festival de Peralada (amb preus molt avantatjosos, ja que l’òpera és cara) per assistir en directe a diverses representacions. Aquesta Tosca (Puccini) tenia com a director d’escena i capdavanter plàstic en Paco Azorín, amb una llarga experiència com a conceptor de muntatges d’aquesta envergadura a diferents grans teatres i festivals. La direcció musical fou a càrrec d’Ivon Fiore, molt escrupolós amb la partitura original. Els cantants Roberto Aronica (Mario Caravadossi, tenor), Lucio Gallo (baró Scarpia, baríton) i la soprano Tatiana Serjan (Floria Tosca) són els protagonistes del triangle amorós que caracteritza a Tosca. La dolça Tosca, enamorada del pintor i activista resistent Cavaradosi, és pretesa pel malèfic director de la policia i representant de les tropes napoleòniques, invasores de la república de Roma, baró Scarpia, amb un dramàtic desenllaç com correspon a una gran òpera. n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pds_27


CULTURA Ajuntament

INAUGURACIÓ DE LA VIL·LA ROMANA Jordi Estefanell

El 22 de juny es va celebrar la inauguració de la vil·la romana del Pla de l’Horta, dignificada després de deu anys d’excavacions i intervencions arqueològiques. Foto Ajuntament Sarrià de Ter

Octavi treballava com era habitual amb el torculavium (premsa de vi). La immensa biga de fusta pujava i baixava ajudada per uns enormes pesos en un extrem, aixafava reiteradament les grans quantitats de calcatorium (raïm) que havia produït la vinea (vinya) aquell final d’estiu. El resultat d’aquest pujar i baixar era un olorós i dolç suc que s’acumulava al iacus (dipòsit) per després ser canalitzat per la cella vinaria (dipòsit de fermentació). Era aquí on es produïa la màgia de la fermentació que transformava el suc de fruita en el preuat vi que tothom apreciava tant.

28_pds

L

’Octavi rarament tenia oportunitat per tastar-lo (com a molt rebaixat amb aigua); la seva condició de servorum (esclau) no li permetia incloure aquests luxes a la seva dieta. Però ell no es queixava, ja que per les referències que tenia d’altres esclaus que treballaven a la ciutat Gerunda, la seva vida era prou agradable. Malgrat les jornades de treball de sol a sol, l’hi plaïa conrear els agri (camps) i hortus (jardins), també a l’areae (espai destinat a la producció de vi) i estava a gust. No li feia tanta gràcia carretejar llenya des dels boscos del voltants... i mira que en feia falta de llenya! Mai n’hi havia prou! S’havien de mantenir constantment les fogueres per a la calefacció de la vila i el balneum (conjunt termal), així com el culinarium (cuina). Sempre feia falta molt de combustible! D’altres companys seus cuidaven i mantenien els et armenta (ramats); cadascú tenia una tasca ben definida de la que era el responsable i en rendia comptes davant l’amo.

Aquest, Decimus Calvidi Aurfliani era un important funcionari de l’administració imperial que treballava habitualment a Gerunda. El seu liberari (llibert) Silvert era qui gestionava les tasques a realitzar i el bon funcionament de tot el fundus (conjunt de la vila i conreus). L’amo Decimus també havia de comercialitzar tots els productes que produïa a la seva finca. Els excedents de vinum (vi) i grano (gra) eren carretejats (després de ser marcats amb el seu segell) per la Via Augusta fins al peu de pontem magna (pont gran) on eren embarcats i traslladats pel riu fins al port d’Emporiae (Empúries), i des d’allà podien anar a parar a qualsevol racó de l’imperi. Es notava però, que l’amo Decimus, el que realment el feia gaudir de la seva vila, era convidar-hi els seus amics. Els opus tesellatum (terres de mosaic), les parets ben estucades i pintades de colors vius, l’atri i l’impluvium (pati interior per a la recol·lecció d’aigua de pluja i per donar llum a les estances) i el tricli-


CULTURA Ajuntament

El grup de música Subitus amenitzà la jornada festiva. Foto Ajuntament de Sarrià de Ter.

Comediants del grup de teatre de Sarrià de Ter, varen participar activament en la festa de la vil·la romana amb la lectura de bans i corrandes. Foto A. Vila L’alcalde Narcís Fajula, presenta els treballs realitzats a la vil·la romana.

nium (menjador) eren el seu orgull i li agradava mostra-ho als convidats i fer-ne ostentació. Aquesta era la seva manera de demostrar el seu poder i riquesa altres patricis (potentats) de Gerunda. Si heu arribat amb la lectura fins aquí, agrair-vos la paciència i que serveixi aquest text pretesament interessant per il·lustrar una mica la vida i la importància de la vil·la romana del Pla de l’Horta. I precisament per ressaltar això i per acostar aquest jaciment a tot el poble vàrem voler organitzar una jornada festiva per inaugurar la zona visitable a través de les passarel·les metàl·liques. Els arqueòlegs, directors del projecte, (Lluís Palahí i Ana Costa) van estar matí i tarda incansablement explicant als visitants tota la complexitat del jaciment als visitants. Un gran èxit de públic va desbordar la capacitat de fer visites a la vila i més de 300 persones van gaudir de les explicacions dels científics, els quals comprengueren plenament la grandesa del jaciment que a través dels seus diferents estrats ens dona referèn-

cies des de la República fins al final de l’Imperi. La jornada va estar envoltada d’activitats lúdiques per fer més atractiva la festa. S’ha d’agrair la col·laboració del grup de Teatre de Sarrià que va participar Espectacle de lluita de gladiadors a càrrec de les companyies teatrals Draactivament amb el kònia i Aestus. Foto A.Vila seu treball de caracterització de personatges de l’època la festa el grup de música Subitus romana. També és d’agrair la col·labo- que al llarg de tot el jorn ens oferí la ració dels manaies de Girona que per seva actuació. primer cop van cedir els seus vestits Tot ajudava per celebrar aquesta per participar en una acte fora de la jornada d’acostament dels sarriaseva activitat habitual de Setmana nencs a la vil·la romana, molt viscuda Santa. Mercat romà, passejada en per tots els veïns, i que se’ns dubte carros de combat romans per la mai- voldrem repetir amb més participació nada i diferents tallers de catapultes de l’AAVV, dels comerciants i de i cuir, contribuïen a animar la jornada tothom que hi vulgui col·laborar. La familiar. També les companyies tea- pretensió de la regidoria és continuar trals Drakònia i Aestus van participar en la línia de fer una festa participaa la festa amb els seus espectacles tiva i popular per poder acostar a tots de Lluita de gladiadors i els Germans els veïns aquesta joia arqueològica respectivament. També va amenitzar situada enmig del poble. n

pds_29


CULTURA Ajuntament

Jordi Estefanell

FESTIVAL DE PERALADA LA TRAVIATA (Sempre libera)

Aquest passat estiu els veïns de Sarrià vam poder gaudir d’una nova col·laboració amb el Festival de Peralada. L’impecable organització del festival i la seva tasca de promoció del món operístic ens oferí la possibilitat d’assistir a l’estrena de la seva producció La Traviata (Sempre libera).

A

questa col·laboració comença el 12 de Juny, la data en que el personal tècnic musical del festival es desplaçà fins a la biblioteca Emilia Xargay per oferir-nos una conferència introductòria a aquesta obra i a aquesta producció en particular. La Traviata és una famosíssima obra de Verdi basada en la dama de les camèlies d’Alexandre Dumas fill. L’argument és prou conegut: una dona que ha fet de la llibertat la seva bandera i un jove recentment arribat de províncies descobreixen que hi ha quelcom més que les fàtues diversions de la vida social. És llavors quan superen les fronteres del seu propi jo a través d’un amor veritable. Violetta i Alfredo fugen de la societat urbana i es refugien al camp. Però tot i així no aconsegueixen escapar-se de les convencions socials. Germont, el pare de l’Alfredo, exigeix a Violetta que pel bon nom de la família renunciï al seu amor. Violetta representa una farsa davant Alfredo, torna a París i fingeix seguir amb la seva mundana vida anterior. Només al llit de mort, Violetta confessa la veritat a Alfredo i troba finalment als seus braços la felicitat i l’amor. Així doncs, ben informats sobre l’argument de l’òpera, el dia 5 d’Agost vam agafar l’autobús per anar a Peralada i gaudir de l’estrena de l’obra. En

30_pds

arribar al festival vam ser rebuts per membres de l’organització que ens van oferir una copa de cava de benvinguda al pati del castell. S’ha de remarcar l’exquisit tracte rebut i les facilitats econòmiques de que vam gaudir per part del festival. La producció que oferia Peralada (totalment de creació pròpia), presentava com a director d’escena i escenògraf Paco Azorín. Ell mateix ens explica al programa de l’òpera els conceptes que volia transmetre: «L’apoderament de la dona a principi del segle XXI ens ha permès veure el món amb uns altres ulls, amb una visió molt més oberta, global i integradora. Violetta, la nostra protagonista, és una dona lliure, un esperit lliure molt més enllà d’una lectura superficial o tòpica. Una dona que no necessita consells o tuteles per ser ella mateixa en tot moment, per gaudir de la vida que vol dur, finalment, per estimar amb tota llibertat Alfredo. Aquesta nova producció de la Traviata, obra genial del millor Verdi, pretén fugir dels tòpics i fer un gir de 180 graus per veure i gaudir d’aquesta història d’amor des d’una nova perspectiva: la d’una dona alliberada. Farem una nova posada en escena d’imatges impactants en la qual res no és el que sembla a primera vista: l’amor no sempre és dolç, el plaer no sempre és

destructiu, la família no sempre és coherent, la malaltia no sempre és l’expiació dels pecats de joventut, el passat no sempre és millor, però la protagonista és SEMPRE LLIURE...» A partir d’aquesta declaració d’intencions vam poder gaudir de la interpretació poderosa i forta de la magnífica soprano Ekaterina Bakanova, del tenor Renè Barbera com a Alfredo i del baríton Quim Kelsey, que amb el seu bon fer va ressaltar una mica massa sobre el tenor. Cal destacar també el treball del cor Intermezzo tant en els tutti com en la interpretació escènica teatral, un treball exigent que els demanava el director escènic a partir de la seva espectacular i original escenografia. Com a director musical Ricardo Frizza va fer una interpretació de la partitura molt ajustada a l’original i va guiar l’Orquestra del Gran teatre del Liceu, que com sempre ens oferí el seu segell de qualitat interpretativa. L’escenografia trencadora (sobretot als salons de Violetta) estava basada en unes taules de billar que tant es desplaçaven horitzontalment com verticalment i el cor treballava també en aquests dos nivells. Despenjant-se pel fons de l’escenari i evolucionant també per la superfície plana i per sobre les taules esmentades. El vestuari defugia els vestits típics del segle XIX i presentava una imatge molt més moderna i agressiva, lluint cuirs i metalls que donaven al cor un aspecte més transgressor i «hardcore» adequat amb l’escenografia i la intenció del director escènic. Així doncs, vam poder gaudir d’una obra moderna i trencadora amb les traviates clàssiques, un espectacle total com correspon a una gran òpera i amb una visió feminista de la protagonista SEMPRE LIBERA! n


CULTURA

EXPOSICIÓ A LA COOPERATIVA 100 NÚMEROS DE LA REVISTA “PARLEM DE SARRIÀ” Josep Brugada

Aspecte que oferia la sala Dolors Xabé, durant la inauguració de l’exposició sobre els 100 números de la revista Parlem de Sarrià a la Cooperativa. Foto Quim Llunell

A les darreries d’aquesta passada primavera, el 7 de juny, va tenir lloc a l’emblemàtic edifici sarrianenc de “La Cooperativa”, a la sala Dolors Xabé, la inauguració de l’exposició dels 100 números de la revista Parlem de Sarrià.

L

a veritat és que celebràvem efectivament 100 números publicats de la nostra revista i fa ja quasi vint-i-cinc anys que es publica. La revista va començar la seva singladura a l’època de l’alcalde Josep Turbau i va voler començar modestament essent merament un butlletí. No obstant això, algunes persones que durant aquests anys hi hem treballat, (redactors, fotògrafs, dissenyadors, dibuixants, impremtes, comercials), pensàvem que Sarrià es mereixia no un butlletí sinó una revista. És per això que el butlletí va

convertir-se en Revista de cultura i d’informació local. L’exposició que es va fer a Sarrià de Dalt va ser, doncs, la constatació del treball fet. Vam exposar-hi materials de les revistes, diversos números, alguns dissenys de portada emblemàtics, algunes de les fotografies que tenim a l’arxiu i que en una segona part vam voler mostrar al públic. Tenim encara més material gràfic per fer una altra mostra. Si tot va bé la farem. La inauguració de l’Exposició Parlem de Sarrià, 100, va comptar (com des dels seus inicis ha comptat) amb el suport de l’ajuntament i tant l’alcalde actual, Sr. Narcís Fajula, com el regidor de cultura, Sr. Jordi Estefanell, van fer sengles discursos commemoratius que aplaudim. Sembla que tant els veïns, les veïnes, els nostres lectors i les autoritats van quedar contents de la

feina feta. Ja ho diu la dita, “Qui fa el que pot, no està obligat a més”. Sigui com sigui, l’avinentesa de l’exposició va ser, a més, una mena d’agradable meeting point perquè aquell dia vam trobar-nos molts sarrianencs ja històrics i també molts de la nova volada. En fi, l’exposició va estar bé, tant! que fins i tot algú, ben entusiasmat, es pensava que fèiem cent anys. No, no, Parlem de Sarrià, tot just aquest any 2020 que entrarem properament, complirà els 25 anys, és a dir, bodes de plata, però això sí, hem publicat 100 números. La revista Parlem de Sarrià es pot consultar en paper i també resta penjada a internet. Hem volgut feliçment escriure aspectes de la nostra història col·lectiva i deixar petja. Gràcies a totes i a tots els qui hi heu col·laborat. Parlem de Sarrià, segueix...n

pds_31


CULTURA LLIBRES

AHIR, DEMÀ Àngel Garcia

Avui us proposo dues lectures que tenen més en comú del que podria semblar en un primer moment. “L’Ordre del dia”, d’Éric Vuillard, ens parla d’un passat més o menys recent amb l’assentament i creixement del nazisme a l’Europa central gràcies a la contribució dels poders econòmics. “Terra inhòspita”, de M. Dolors Millat, ens parla d’un futur més o menys proper on els drets humans i les llibertats han estat esclafades també pel poder econòmic.

“L’ORDRE DEL DIA” El vint de febrer de 1933, vint-i-quatre personalitats pugen parsimoniosament les majestuoses escales del palau del Reichstag, on es trobaran amb Goering i també amb Hitler, que els convenceran de les bondats del seu partit i de la necessitat de fer una aportació econòmica a les seves migrades finances. “I ara, senyors, passin per caixa!”, els diu alegrement en acabar la reunió. Els 24 es diuen Quand, Krupp, von Finch, etc., però tots els coneixem com a BASF, Bayer, Agfa, Siemens, Allianz, Telefunken. “Són els nostres cotxes, les nostres rentadores, les nostres ràdios, l’assegurança de la nostra llar, la pila del nostre rellotge. El nostre dia a dia és seu. Ens cuiden, ens vesteixen, ens il·luminen, ens transporten, ens bressolen”. Així, amb una elegància literària no exempta d’una certa mala bava, Vuillard ens descriu aquesta trobada que fou cabdal per a Ale-

32_pds

manya i per a la història. No hi ha dubte que els seus coneixements en el món del cinema, li han servit per destacar-ne els petits detalls, imperceptibles, probablement irrellevants, però que donen al conjunt de la narració una dimensió quasi grotesca. En capítols següents ens explica la plàcida annexió d’Àustria, on el seu canceller sembla que dubta, es fa de pregar, vacil·la, però cedeix submís, i que al passar dels anys acabarà, oh, sorpresa!, com a pro-

fessor de ciències polítiques en una universitat de Missouri. “Mentre les grans democràcies semblen no veure res, i Anglaterra se n’ha anat a dormir, i França somnia amb els angelets, i al món tant se li’n fot”, Àustria capitula. Res no és ficció. Tot el que ens explica Éric Vuillard va passar i està perfectament contrastat, i el gran encert del llibre és el to amb un punt sardònic i un punt de mala llet amb què descriu una tragèdia com fou l’expansió del domini feixista per Europa. Al final del llibre, de poc més d’un centenar d’incisives i profundes pàgines, l’autor ens recorda que els vint-i-quatre del principi “No són monstres antediluvians, criatures tristament desaparegudes als anys cinquanta. Aquests noms encara existeixen. Les seves fortunes són immenses. Algunes de les seves societats s’han fusionat i formen conglomerats totpoderosos”. Una revisió interessant, oportuna i sens dubte aclaridora de com neix el feixisme i de qui, sempre des de l’ombra, el sustenta. n


CULTURA

“TERRA INHÒSPITA” Barcelona 2048. Les grans corporacions transnacionals han pres el poder desbancant l’antic règim i instaurant la Netkràcia. Només poden votar aquells qui tenen accions i el seu vot val la seva cotització a borsa. I allò que s’havia conegut com Europa és ara la Zona Denària conformada per tres blocs: Euronord, Eurocentre i Eurosud. S’ha posat fi a la llibertat de navegar gratuïtament per internet, a la compravenda fora de la xarxa, s’han tancat les biblioteques i una fèrria policia exerceix un control absolut sobre la societat i sobre cadascun dels individus. També s’ha prohibit l’alcohol i el tabac, però el Selectlove, l’Inmunolove, l’Antiemotion, el Valentis, i tot un seguit de píndoles, permeten assolir sense dificultat l’estat desitjat. Hi ha, això sí, alguna Koperia semiclandestina a les zones altes de la ciutat on es pot fumar i fer una cervesa, però el seu ús és molt restrictiu. Els carrers i avingudes porten el nom de corporacions transnacionals en un intent del poder per eliminar la història mateixa. Així podem trobar la plaça Google, el carrer Volkswagen o la Rambla Bayer. En aquesta societat quasi perfecta hi ha una organització clandesti-

na, la Draco, que lluita contra el Sistema. La policia els considera un grup subversiu i els qualifica de terroristes, desplegant una implacable cacera a la cerca dels seus integrants. Ronda és una jove hacker activista de Draco que treballa en una multinacional i coneix Sirio, vigilant d’una de les biblioteques clausurades, antiga seu d’un palauet modernista. El seu encontre aparentment casual posarà en evidència que la seva vinculació, tot i ells no saberho, va molt més enllà de la relació i de les malfiances inicials mútues pròpies de la seva clandestinitat. En Sirio treballa en una interessant teoria: on van les paraules? Tracta de captar els sons que, rebo-

tint en els objectes, acaben incrustats en alguna paret, i mitjançant microscopis fonomagnètics i altres sofisticats instruments, convertir-los en imatges. L’objectiu és recuperar la memòria del passat esborrat pel Sistema, conèixer com es relacionaven les persones abans de la Netkràcia. L’autora ens descriu una situació quotidiana (pàg. 115): “Després de passar per l’escàner que projectava un holograma dels seus cossos (les dues noies), s’emprovaven vestits i samarretes virtuals sense moure’s de la butaca. Prement botons canviaven el color de la peça de roba o el model... (Després) es van servir un vas de xocolata calenta light, sense sucre, sense cacau i sense lactosa, però que tenia un gust deliciós” Us sona? Tot i que els personatges no són gaire potents i el seu perfil flaqueja una mica, la història de l’encontre entre ells dos i les vicissituds que hauran de passar, dóna gruix a la trama d’aquesta distòpia vagament basada en “Un món feliç d’Huxley”, el “1984” d’Orwell o el “Fahrenheit 451” de Bradbury, on el més interessant és l’escenari esfereïdor que ens dibuixa. Un advertiment de que potser no som tan lluny d’aquesta realitat inventada per l’autora del llibre. n

ELS AUTORS Éric Vuillard (Lió 1968), escriptor i cineasta ha obtingut per aquesta esplèndida novel·la el Premi Goncourt 2017. M. Dolors Millat, (Sort 1953) és llicenciada en història antiga per la UB. Cofundadora de l’Aula de Lletres de Barcelona, la primera escola d’escriptors de Catalunya, el 1993; fundadora, el 2003, i directora de la Escuela de Escritores Alonso Quijano a la Manxa, és també professora de l’Ateneu Barcelonès. Autora de diversos poemaris, aquesta és la seva segona novel·la.

pds_33


CULTURA LLIBRES

“LA DONA QUE NO SABIA PLORAR” DE GASPAR HERNÀNDEZ Eva Martínez i Escobosa

Gaspar Hernández és un escriptor i periodista especialitzat en divulgació psicològica i emocional molt conegut. Com a escriptor, alguns dels llibres amb més èxit que ha publicat són: El silenci (2009), que va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa l’any 2009; el llibre d’assaig L’ofici de viure bé (2009), La terapeuta (2014), Jo no sóc d’aquest món (2016), que és un dietari espiritual.

F

a dotze anys que dirigeix i presenta el programa de ràdio “L’ofici de viure” a Catalunya Ràdio, guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona l’any 2009. La dona que no sabia plorar ha tingut molt d’impacte mediàtic degut al seu èxit de vendes i repercussió en els mitjans. La novel·la consta de quatre parts, de lectura ràpida i entenedora. L’escriptor, amb la trama que hi desenvolupa, fa que el lector pugui mantenir la intriga fins a l’últim instant. És una novel·la que tracta sobre el sexe, l’alliberament sexual, sobre les persones altament sensibles (PAS) i les emocions reprimides. De fet, el narrador és un “alter ego” de l’autor. És una combinació entre la realitat i la ficció. També hi ha moltes experiències del mateix autor. El narrador de la novel·la va fer de becari a la secció d’Opinió del diari “El Punt” quan tenia 17 anys i allà va conèixer la Daniela CostaPau, que és una sexòloga catalana

34_pds

reconeguda i que escriu una columna al diari. La Daniela amaga un gran secret, que és que no pot expressar les emocions: no pot plorar. Té un bloqueig emocional. Durant un breu període de temps van esdevenir amants. La Daniela vivia el sexe sense complexos, com una clau d’alleujament, en una època en què el sexe era un tema tabú a la nostra societat als anys 80-90. Apareix la paradoxa que la Daniela ajuda les dones a alleugerir els seus tabús tant propis com socials, però alhora, no s’ajuda a si mateixa a poder vèncer les seves pròpies pors i mancances. La Daniela està casada amb en Jofre Pallicera, que és el codirector del campus de desenvolupament personal de Can Benet Vives al parc natural del Montnegre. Un dia en Jofre truca per citar-se amb l’amant de la seva dona al campus de Can Benet Vives i així descobreix les infidelitats de la Daniela Costa-Pau i el fet que no sap expressar les seves emocions. A partir d’aquell moment,

es distancia de la Daniela i triga molt anys a tornar-la veure. Un dia rep una trucada de l’escriptor i amic Miquel Pairolí per si li vol fer la presentació del llibre a la Daniela Costa-Pau en una llibreria de Barcelona i ell accepta. Gràcies al filtre que li proporciona la distància en el temps, pot emprendre una perspectiva pròpia i personal de l’evolució i creixement dels dos personatges. Hi ha un personatge que també surt a la novel·la, que és l’Eugènia Llort, psicòloga i amiga de la Daniela Costa-Pau i també és present al seu llibre La terapeuta. Pel que fa a les localitzacions on es situa la novel·la, hi ha indrets de Girona molt mítics com la pujada Sant Domènec del Barri Vell on la Daniela hi té el despatx; el Bar el Nummulit, que estava al carrer del Nord; El Punt Avui, que estava situat al carrer Figuerola; el Campus de Benet Vives al Montnegre i altres llocs de Barcelona. El llibre transmet un missatge clar i contundent: per una banda, perdre la por al judici dels altres i per altra banda, per expressar els sentiments amb respecte vers les altres persones. A la contraportada del llibre hi una cita del vers ”Què penses fer amb la teva preciosa, salvatge i única vida?” de la poetessa Mary Oliver, que ens convida a gaudir del present amb la màxima intensitat, però sense fugir de la consciència, a no planificar, a viure l’ara. Desitjo que continuïs sumant èxits i captivant els lectors/es amb les teves novel·les! n


CULTURA

SARRIART EN CONCERT! Edgar Massegú

El passat 14 de juny, a les sis ben tocades de la tarda, va tenir lloc al teatre de Sarrià de Dalt la cita anual de la meravella artística que, d’ençà que va començar a brillar, no ha deixat d’emetre llum. Amb un teatre renovat en part i amb una sonorització immillorable, es feia palès que les condicions -respecte a l’any anterior- havien millorat, s’albirava l’èxit. S’apagaren els llums. Sonà la ciutat de les estrelles (La La Land) i aquestes començaren a brillar: Queralt, Marina, Gemma, Carla, Julià, Acher, Joel, Helena, Bru, Pau, Samuel, Hugo N., Hugo R., Kevin, Paula, Georgina, Mar, Ari, Cèlia, Irene, Sílvia, Carles, Cristina, Alexandra, Oriol, Maiol, Albert, Raúl, Òscar, Rut, Jana, Isaac, Pol, Maria, Aram, Laia, Isabela, Raül, Joanbu. I per cloure la vesprada, ressonà la millor cançó de la història del rock (Bohemian Rhapsody, Queen, 1975) i ho brodaren tant que el brodat esdevingué un tapís de la creació sonor. Públic dempeus. Sarrià de Ter es consolida com un punt neuràlgic artisticomusical de la comarca. L’endemà ens arribà un missatge via whatsapp: Divendres vam estar al teatre. Us vam veure i us vam sentir. Vam vibrar. Vau crear un clima que, uff... no sé si trobaré les paraules per definir-ho. Moltes gràcies per fer el que feu. (...) Farem l’espera necessària per poder viure aquest projecte tan màgic, creatiu i empoderador des de dins. És un projecte molt valent. Gràcies per sortir de la norma, gràcies per trencar amb l’estructura rígida que ens envolta. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

I després de pair-ho tot, la conclusió final: Ha valgut la pena. Ha valgut la pena. Ha valgut la pena. Ha valgut la pena. Ha valgut la pena. Ha valgut la pena. Ha valgut la pena. Ha valgut la pena. Ha valgut la pena. Tanta dedicació, tant d’esforç i amor a l’art: ha valgut la pena, i el preu de la pena és: L’ALEGRIA DE VIURE

pds_35


espai 2.0 Conduir sense carnet

Roger Casero Gumbau, blocaire

Com cada dia laborable sona el despertador i em llevo; faig tot el que acostumo a fer, rutinàriament, cada dia laborable i quan surto de casa arriba, puntual com sempre, el vehicle que em recull i em duu a la feina.

C

amí de la feina repasso l'agenda del dia i reviso, per darrera vegada, els documents que quan arribi hauré de presentar. Al cotxe avui vaig tot sol i, al llarg de tot el trajecte, no he separat les mans del mòbil i amb prou feines la vista de la seva pantalla. Avui ja tenim vehicles que han circulat, fins i tot experimentalment per les nostres carreteres, de forma autònoma sense un conductor amb les mans al volant. Que la tecnologia ens ho permeti no significa automàticament que socialment estiguem a punt per a acceptar-ho, però tot és qüestió de temps... El dubte no és si aquest futur que descrivia al principi serà possible, sinó quan serà socialment possible, quan l'acceptarem com a part de la nostra quotidianitat, ja que tecnològicament avui ja és possible i pràcticament factible. Diuen els experts que entre que una tecnologia és possible i que aquesta s'implanta i accepta socialment poden passar entre vint i cinquanta anys. Els meus avis i àvies no van tenir mai carnet de conduir; en tindran els meus néts o nétes, cas que en tingui? Un dels records inesborrables del meu avi matern és menant la mula dalt del carro, després de treballar mig jornal al camp. Des de l'eixida de casa els meus avis el veia tornar els

36_pds

diumenges que hi anàvem a dinar i, aleshores, amb el meu germà arrencàvem a córrer per atrapar-lo per pujar al carro i fer els darrers centenars de metres fins arribar a casa junts amb les regnes entre els dits. Mai el vaig veure conduir un cotxe, ni tan sols el tractor; això ja ho feia, i fa encara, el meu oncle. Avui tenir el carnet de conduir, i tenir cotxe, és quasi indispensable per a la vida personal i laboral, excepte per als i les que viuen en grans ciutats, amb una bona xarxa de transport públic. Al llarg del segle XX l'automòbil ha transformat les ciutats, guanyant literalment terreny, fent-se amo i senyor dels carrers i, a remolc de la mobilitat, ha transformat les infraestructures (carreteres, túnels, ponts...), l'urbanisme, el comerç, l'oci... La indústria de l'automòbil, que al llarg del segle passat s'ha expandit de forma exponencial, viu especialment aquesta darrera dècada un procés lent de transformació marcat per dos vectors que en alguns punts també conflueixen: la sostenibilitat ambiental i les noves tecnologies. Aquests darrers anys hem pres una major consciència del camí de no retorn en el que hem situat el nostre planeta, entre d'altres per les continuades emissions contaminants que emetem, i un dels sectors que més hi contribueix és el de la mobilitat, essent l'automòbil el que té una major incidència directa amb (quasi) tots i cadascú de nosaltres. És evident que, en general, ens podem sentir més interpel·lats com a consumidors per les emissions del nostre cotxe que per les d'un avió o vaixell, que amb prou feines en fem ús. L'anomenada transició energètica avança, tot i que encara, en gene-

ral, amb més paraules que fets, transformant lentament tots els sectors, també el de l'automòbil amb la proliferació de vehicles híbrids i, sobretot darrerament, elèctrics. I tot i que avui encara representen un percentatge petit, ja fa temps que s'albira que, amb les millores en el rendiment energètic, s'acabaran imposant, previsiblement d'aquí a vint-i-cinc o trenta anys. Paral·lelament a aquest procés de transformació, els vehicles també avançaran, possiblement a major velocitat, en la implantació de la intel·ligència artificial, sincronitzada amb tota l'electrònica que fa temps que l'automoció ha anat abraçant i incorporant als vehicles. El vehicle intel·ligent, connectat a internet i amb capacitat de processar moltes més dades que nosaltres quan tenim les mans al voltant, és una realitat avui encara a nivell de prototip, però que les properes dècades avançarà inevitablement i que tard o d'hora es produirà en sèrie. Tindrem la voluntat, o valentia, nosaltres, de posar-nos a les mans d'un cotxe conduit sense mans? Nosaltres no ho sé, però és possible que, com els meus avis i àvies, els meus néts i nétes, cas que en tingui, no tinguin carnet de conduir ni el necessitin per agafar un cotxe, tot i que les seves circumstàncies, un segle i mig després, seran completament diferents! Ells i elles es deixaran dur amunt i avall, amb els ulls clucs o fixats a les pantalles dels seus dispositius, per vehicles elèctrics i autònoms connectats a les seves agendes, a la seva vida plenament digital! Si mai ho veig, ben segur que recordaré el meu avi menant la mula dalt del carro.. n


S

Quadern d’apunts

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Al museu

’ha pogut veure tot l’estiu a Sant Pere de Galligants l’exposició De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l’Horta en època romana. Un muntatge molt visual, molt didàctic i ben pensat permetia fer-se a la idea del sentit d’una vil·la romana i de la seva evolució al llarg del temps. S’hi mostraven peces recollides durant les campanyes arqueològiques, d’entre les quals destacava aquell formidable signacolum, la marca de propietat que es feia servir per reconèixer la producció feta a la casa. Vaig anar-la a visitar -passant religiosament per taquilla- i vaig fer una ullada al llibre de visites. Moltes es limitaven a fer referència a Girona i a Joc de Trons, i la dedicatòria d’un visitant castellà començava cantant les excel·lències del barri vell gironí i acabava maleint-ho tot per l’abundor d’estelades i pancartes reivindicatives a la ciutat. Una vegada més, tinc la sospita que molta gent continua sense entendre-hi res de res.n

P

Caducitat

er fi un grafiti imaginatiu! Aquest estiu ha aparegut una pintada en un mur perimetral de la fàbrica Hinojosa que ressuscita amb ironia una coneguda facècia sobre aromes especiades. Passavolants desconeixedors de l’actualitat sarrianenca hi llegeixen missatges encriptats, propis de la resistència comunista. La imatge ha fet certa fortuna a les principals llistes de distribució i grups de xarxes socials del país que es dediquen a la difusió de rètols insòlits. És saludable i convenient que la decepció de la població per un problema que dura i dura i durarà també es canalitzi cap a l’street art.

I si afegim a aquesta pintada una altra que hi ha més avall i que diu “Estic enamorada de tu”, així, sense més ni més, segur que ens trobem en una autèntica milla d’or de manifestos surrealistes.n

A

Micro i altaveu

questa primavera han irromput amb força les sessions de Micro obert al Coro (a cobert) i a la placeta de la Font (a l’aire lliure). Esperem que es continuïn consolidant. Comandades pel cantautor i veí

sarrianenc Jordi Dalmau, nom civil de l’artista Projecte Mau, han estat una alenada d’aire fresc als avorridots vespres a Sarrià de Baix. Música, cançó, poesia, humor… tot hi té cabuda. Benvinguts són els espontanis que, amb generositat, recullen el micro que en Mau els obre i ofereixen en públic un tast de la seva capacitat artística. Se’m permeti la comparació: una sessió de Micro obert ve a ser la versió cultural, creativa i civilitzada del tan estripat i sovint etílic karaoke. La peça més interpretada de tot el repertori en aquests mesos? Segurament Boig per tu.n

A

Per un poble més verd

propòsit de l’esforç municipal per rearbrar zones urbanes com ara la plaça de la Renaixença o la plaça de l’Obra, un lector amable em feia observar que el carrer Josep Pallach, que mena cap al passeig del Riu, és un vial dur, àrid i sense gens de gràcia. Uns arbres frescos, unes moreres, aportarien verdor i oxigenarien un espai on regna el quitrà, els contenidors, i tal vegada capgirarien aquest aspecte tan anodí. Llençada queda la idea.n

pds_37


L’ENTREVISTA [Clàudia Pérez

CLÀUDIA PÉREZ SALA Miriam Pascual

Clàudia, no tothom sap qui ets, et vols presentar? Tinc 23 anys i sóc de Sarrià de Ter. Vaig estudiar a l’Escola d’Art Superior de Disseny d’Olot, on vaig cursar Autoedició, revestiments murals, escultura aplicada a l’espectacle i motlles i reproduccions escultòriques. Es podria dir que em dedico a l’art mural des de fa 6 anys. Carai! Has mòduls? (riu) Sí!!!!

estudiat

quatre

Durant aquests sis anys em pots explicar quins projectes artístics has dut a terme? Ufff, molts! Te’n dic uns quants... vaig pintar un mural de dimensions importants a l’escola de Montagut. Com també a l’escola Montserrat del nostre poble i el mural de l’Atv també aquí a Sarrià de Ter. A l’escola del circ Rogelio Rivel de Barcelona. Mural de l’Ideal d’Olot que funciona com un centre d’estudis. També dues sales de pediatria de l’Hospital Josep Trueta. Me’n deixo molts perquè n’he fet un munt!

38_pds


L’ENTREVISTA [Clàudia Pérez

Clàudia Pérez davant el seu mural “Elles” al hall de La Cooperativa Instagram: @espech17

Fa poc també has pintat el mural Elles a la Cooperativa Sí, aquesta és una de les obres més recents que he realitzat. Volia representar una obra un xic abstracta perquè dono molta importància a la mirada de l’espectador, és a dir, que l’espectador pugui llegir l’obra i la interpreti des de la seva pròpia mirada. Tot i així, l’obra és una metàfora d'unió del passat representat en blanc i negre amb el present representat en colors. I on la cara invertida de l’home es representa amb la cara de la dona. També hi ha orelles incrustades… Concretament n’hi ha 14. Em vaig inspirar en el documental Fragment de Vides de la Míriam Pascual, que també va ser qui des de l’Ajuntament em va proposar realitzar el mural. En aquest documental es dona veu a 5 dones sarrianenques, per tant, aquí ja tenim 10 orelles que representen el passat. Les altres dues dones som la fotògrafa Sara Bravo, també de Sarrià, i les dues que falten són les meves, en representació de les dues artistes plàstiques del poble més actives. Era la

manera d’unir les dones més grans del poble amb les més joves. Tant la Sara Bravo com jo som les dues artistes emergents més actives del poble.

Podem entendre que aquestes orelles estan escoltant? Sí, vaig decidir incrustar orelles a la paret precisament per això. Les parets són les que testimonien els fets i són les parets que tot ho escolten i ho senten tot. Hi ha una orella que porta una arracada, a qui representa? (riu) A mi! Això no estava estudiat, va sorgir enmig de la creació, però no té més importància, va ser perquè volia deixar part de mi a l’obra. I actualment, ens pots explicar en quins projectes treballes? Des de fa uns mesos m’han arribat diverses propostes, totes elles molt interessants, tot i així, em sap molt greu però encara no les puc fer públiques, és el que té treballar en productores audiovisuals. Tot és secret!

Molt interessant tot el que fas, ens pots dir per a quina xarxa social et podem seguir? Soc molt activa a l’instagram, allà sempre penjo tots els meus treballs, com també els meus processos de creació: Instagram: @espech17. Si no m’equivoco fas més coses a part dels murals oi? Sí, accepto altres projectes artístics, si em semblen interessants. Realitzo escenografies per a sèries, pel·lícules i anuncis televisius. També faig prop. Prop? No sé què és això? Prop és crear accessoris de major qualitat, és a dir, és un objecte que se situa a la narrativa d’una pel·lícula o sèrie, per fer reconeixible la seva personalitat. Com un leitmotiv, que es diu en cinema. Així podríem dir que ets una artista polifacètica? Sí. Et podria dir més coses que he fet, com per exemple disseny d’aparadors. I també he gestionat algun festival de música dins del departament d’art. n

pds_39


OPINIÓ [PSC

L’ELEFANT SENSE MEMÒRIA I LA PAPERERA DE SARRIÀ DEL GRUP HINOJOSA Quim Rodríguez i Vidal Regidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

C

Els sorolls i les pudors de la nova paperera de Sarrià que fa tres anys que duren i l’enrenou de Rubau a l’altra banda del riu (amb unes quantes dècades més), van ser temes cabdals durant la passada campanya electoral municipal i volem treballar per minimitzar-ne els seus efectes. Sembla que tots els grups municipals anem a l’una, en aquest sentit.

Manifestació contra Hinojosa del 23 de juliol, Foto Ràdio Sarrià

om era d’esperar, molts encara recorden els impactes de l’antiga fàbrica Torras, que va tenir la seva gran expansió durant la dècada dels seixanta amb la nova caldera de recuperació i l’emblemàtica xemeneia de 75 metres, amb més de 800 treballadors -molts veïns de Sarrià-,i les posteriors reduccions de plantilla amb el tancament de la planta de cel·lulosa l’any 1992 (que va posar fi als problemes mediambientals), com ens diu J. Anton al llibre Sarrià de la Diputació de Girona. Quedaven enrere abocaments al riu Ter, fums i pudors, entre d’altres reflexions que podem trobar al llibre Sarrià de Ter, el paper de la història, coordinat per J. Brugada. Qui ho va viure aleshores dona poc crèdit als requeriments que es

40_pds

puguin fer des d’un o altre lloc de responsabilitat (si fem cas al viscut fins ara, podríem donar-li la raó). Però aquesta manera de pensar em va fer recordar la història sobre un elefant de circ (parlàvem d’actituds davant dels prejudicis), fermat, l’animal, des de ben petit (per a la seva seguretat i la dels veïns). Lligat, nit i dia, per no fer-se escàpol. Però ara, un adult amb llibertat, sorprenentment acabada la seva funció diària, tornava al seu lloc de sempre, prop de l’estaca, i no se’n movia sense necessitat. Efectivament, estaques i entrebancs en trobem sovint, però camp per córrer, també. Com quan hem de vetllar per la protecció del medi ambient i treballar per reduir les diferents formes de contaminació, tal com diu l’Esta-

tut d’Autonomia de Catalunya, article 46, establint que els poders públics n’han de tenir cura. El Parlament de Catalunya aprovà la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. Les autoritats competents s’han d’assegurar, abans de concedir una autorització i una llicència ambientals, que s’han fixat les mesures adequades de prevenció i reducció en el medi, incloses l’atmosfera, l’aigua i el sòl. Amb aquesta finalitat es fixen en l’autorització ambiental els valors límits d’emissió i es consideren les millors tècniques disponibles a cada moment. El Parlament Europeu i el Consell (Directiva 2010/75/UE, sobre les emissions industrials pel que fa a la prevenció i control integrats de la contaminació), han establert els docu-


OPINIÓ [PSC

ments de referència sobre les millors tècniques disponibles (MTD) que les empreses han d’aplicar. Pel que fa als requeriments de les papereres es poden consultar (Execució de la Comissió del 26 de setembre de 2014 per a la producció de pasta, paper i cartró), així com els sorolls d’una o altra modalitat de producció. L’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la finalitat de protegir els seus residents contra l’exposició a nivells d’olors indesitjables que puguin causar efectes sobre la salut i molèsties que provoquin tensió, va aprovar l’Ordenança d’olors (BOP 19 d’octubre de 2018), que caldrà aplicar i exigir els nivells sonors segons els mapes acústics de Sarrià i Girona. Cal reconèixer les iniciatives de la Plataforma “Prou pudors i sorolls”, que ha empès les administracions a exigir a l’empresa paperera el compliment de la legalitat, amb el suport d’entitats ciutadanes i l’altaveu de Ràdio Sarrià i la revista Par-

lem de Sarrià. Algú em deia que els qui varen participar en la decisió de tornar a implantar la producció de cartró, no varen tenir prou present (tan sols hauria calgut un exercici de memòria o documentació) el que s’havia viscut mediambientalment a Sarrià i al seu entorn, ben diferent al nostre protagonista del circ, ara sense memòria (com sí que la té el vell amic). Però hem de dir que les exigències mediambientals d’ara són unes altres. Disposem d’instruments que permeten prevenir, minimitzar, corregir i controlar la contaminació, com saben grup Hinojosa i Rubau, i entre tots i totes n’exigirem el seu compliment. Desitgem, seguint el rastre de la història del gran mamífer, que aquest visqui lliure i amb la dignitat que es mereix, sentint-se segur arreu , amb aire net i un medi preservat (però la seva empenta i determina-

Joaquim Rodríguez, en l’acte de campanya de les eleccions generals, el 13 d’abril a la sala gran del Coro.

ció s’emportarà pel davant el que trobi, si es veu amenaçat) Ben cert que la memòria és record i oblit, però el futur es construeix des del passat i el present té prou eines per encarar-lo. n

pds_41


OPINIÓ [ERC

SECCIÓ D’ERC-SDT Secció Local d'ERC de Sarrià de Ter

Candidatura perles eleccions municipals del 2019

La secció de Sarrià de Ter d'Esquerra Republicana de Catalunya va guanyar les darreres eleccions municipals amb un programa estructurat en 61 punts. Una majoria dels votants de Sarrià de Ter varen donar suport a la nostra proposta per millorar el nostre poble.

Q

uan el grup de militants i simpatitzants que formem la secció ERC-SDT vàrem començar a treballar en la confecció del programa electoral, ho vàrem fer tenint en compte l'opinió dels ciutadans i ciutadanes de Sarrià de Ter. Per tal de copsar les inquietuds i necessitats dels nostres veïns vàrem passar una enquesta personal a tothom que ens la va voler omplir. Dels resultats d'aquesta enquesta va sortir el nostre programa, 61 objec-

42_pds

tius situats dins del marc de l'Agenda 2030. El setembre de 2015, les Nacions Unides varen adoptar l'Agenda 2030, que s'articula en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Tot i que aquesta agenda s'adreça als estats, als quals insta a establir plans específics d'implementació, també interpel·la a altres organitzacions públiques, com ara ajuntaments i empreses privades perquè emprenguin accions relacionades amb els ODS. L'ONU insta a tots els països del món a treballar en el compliment dels 17 ODS que formen l'Agenda 2030. Aquests objectius són: 1. Fi de la pobresa 2. Fam zero 3. Salut i benestar 4. Educació de qualitat 5. Igualtat de gènere 6. Aigua neta i sanejament

7. Energia neta i sostenible 8. Treball digne i creixement econòmic 9. Indústria, innovació i infraestructures 10. Reducció de les desigualtats 11. Ciutats i comunitats sostenibles 12. Consum i producció responsables 13. Acció Climàtica 14. Vida submarina 15. Vida terrestre 16. Pau, justícia i institucions sòlides 17. Aliança pels objectius Si fem una relació entre els ODS i els 61 punts del programa d'ERC-SDT per al període 2019-2023, podem comprovar que tots ells estan d'acord amb l'Agenda 2030. Per posar alguns exemples, els punts 52, 53 i 54 del programa d'ERCSDT compleixen amb els ODS 1 i 2. Beques menjador, ajuts d'urgència i pobresa energètica, són accions de govern, de bon govern, adreçats a lluitar contra la pobresa i la fam zero.


OPINIÓ [ERC

Els punts 34, 35, 40, 41, 42, 46 i 47, estan tots ells relacionats amb l'ODS 3 que pretén millorar la salut i el benestar de les persones que viuen al municipi. El punt número 1, el 2, el 6, el 8 i el 10, ho estan amb l'ODS 4, que té com a finalitat proporcionar una educació de qualitat als nostres joves. Així podríem anar desgranant tot el programa d'actuacions que pensem desenvolupar al llarg d'aquesta legislatura. Ha plogut poc des del 12 de juny, data en la qual es va celebrar el darrer ple de l'anterior legislatura municipal. Com aquell que diu, encara no ha passat l'estiu. Però bé, ja hem celebrat 6 plens municipals, entre els ordinaris i extraordinaris. Realment, el nostre equip de govern, format pels 6 regidors que vàrem obtenir en les darreres eleccions municipals, liderat pel nostre alcalde, Narcís Fajula, i estructurat en 6 regidories, al davant de les

quals hi ha 3 regidores (Desi Arasa, Encarna Jiménez i Raquel Sala) i 2 regidors (Josep Ma Santiago i Jordi Estefanell), s'ha posat les piles i està treballant amb eficàcia, eficiència i qualitat. Els fets parlen per si sols. S'ha posat en marxa l'IES Sarrià de Ter, s'ha cobert el camp de futbol de la Rasa, s'ha inaugurat la Vil·la Romana, s'ha ampliat la piscina municipal i s'està treballant en la implementació de l'administració digital. No podem oblidar que som un

partit polític, que tenim una part molt important dels nostres líders a la presó. Que el nostre company Roger Torrent, ara Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, ha estat el nostre alcalde durant 8 anys, fins que va cedir l'alcaldia a Narcís Fajula. Per tant, i donades les dates en les quals s'escriu aquest article, no podem deixar de manifestar el nostre rebuig a la situació d'injustícia i repressió política que pateix Catalunya en aquests moments. n

pds_43


OPINIÓ [PAS

PAS_POBLE ACTIU SARRIÀ DE TER PAS _ Poble Actiu Sarrià de T

PAS és una paraula en sí mateixa i és, també, l’acrònim de Poble Actiu Sarrià de Ter. Les persones que formem el PAS ens sentim identificades en tots dos sentits: som persones del poble de Sarrià de Ter que creiem actiu, som persones actives, i volem fer un pas endavant en la nostra contribució social. I aquesta és l’energia que ens mou i el motiu que ens va portar a tots a fer aquest pas valent.

M

Els membres del grup PAS varen participar activament a la manifestació contra els sorolls i les pudors que la fàbrica de Hinojosa provoca al municipi. Fotos A.Vila

oltes de les persones que ens formem part no ens coneixíem. Molts sabíem de l’existència dels altres pel fet d’haver crescut al poble, però no som una colla d’amics. Som persones amb un objectiu comú: treballar pel poble amb uns ideals que ens han unit. Volem un poble actiu, social, solidari, verd, sostenible, feminista, cultural i integrador. Entrar en la política municipal és un acte de valentia, sens dubte. Rigorosament direm que la responsabilitat social l’hem de tenir tots quan convivim en una comunitat, però quan un grup de veïns i veïnes dipositen la seva papereta en una urna amb el teu nom, aquesta responsabilitat col·lectiva augmenta, i ens situa a la posició

44_pds

d’actuar i treballar, sense excuses. I això hem fet des que aquell vinti-sis de maig vam comptar els vots de les persones que confien en nosaltres. La nostra manera de treballar és assembleària, de manera que les decisions es prenen en conjunt. Els tres regidors que formem part del consistori, l’Edgar Castellanos, la Mònica Aymerich i la Irene Iglesias representem aquesta assemblea, i volem ser la veu que porti l’opinió del poble a la política municipal a través de les eines que ens són permeses: els plens i les reunions. Un mínim de tres cops l’any fem assemblees obertes per informar de la feina que estem fent, dels punts importants que s’estan portant a terme al municipi, i sobretot per escoltar la veu dels veïns, perquè ens guiïn

en aquest camí llarg i ple de viaranys. Tothom és convidat a afegir-se a l’assemblea en qualsevol moment. Ens calen mans i caps pensants. Fins avui, octubre de 2019, hem tingut quatre mesos de poder–nos implicar en el funcionament de l’Ajuntament i en la manera de governar. El primer tema que hem abordat, i que és un dels punts que ens va portar a fer aquest pas, és la problemàtica amb Hinojosa. No sorprendrem a ningú si diem que ens va semblar que només “des de dins” podríem canviar les coses, ja que tots veiem una certa inoperància en l’equip de govern que, recordem-ho, va posar les màquines en funcionament. La fàbrica és un tema molt i molt complex: hi entren en joc la part més tècnica que a la majoria de ciutadans se’ns escapa: ens parlen d’Scrubbers, de tancs d’emergència, de depuradores cobertes, semi-cobertes, de xemeneies... La part jurídica és un altre tema tant o més complex que aquest: parlem d’incoar, d’interposar demandes, de redactar ordenances, de recursos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de responsabilitats legals...


OPINIÓ [PAS

La tercera via per a resoldre aquesta problemàtica és la política, i aquí sí que no hi ha excuses: si som al capdavant, com deia línies més amunt, no hi ha excuses per evadir la via política com a resolució d’un conflicte. L’equip d’ERC que ha governat els tres anys que la fàbrica infecta el nostre municipi (i els 3 anteriors que això ja es devia estar negociant) ha intentat resoldre aquesta problemàtica des de la via tècnica i jurídica. I potser, segurament, han pecat una mica d’ingenuïtat? O potser de supèrbia? Perquè no és fins fa un any i una mica més que tenen un equip format per un enginyer, un arquitecte i un advocat per poder-ho treballar amb els coneixements necessaris. Cal dir que va ser la “Plataforma Prou”, amb qui ara han comunicat que no volen interactuar més tot i que esperem que això es reverteixi, que van proposar nom i cognoms de l’advocat que l’Ajuntament va contractar. Després d’aprovar l’ordenança d’olors, l’Ajuntament encara no ha començat a sancionar malgrat la insistència dels grups de l’oposició. Estem treballant per fer arribar el problema al Parlament de Catalunya amb l’objectiu que sigui un conflicte de tots, reconegut i escoltat. La Generalitat ha de saber que el poble de Sarrià de Ter està patint greus afectacions per aquesta empresa, i que no està disposat a passar un estiu més amb aquestes pudors. Estem treballant també per crear una taula de treball conjunta amb Sant Julià de Ramis i Girona, que tampoc entenem perquè encara no s’ha fet. És evident que junts tindríem més força. El PAS venim disposats a fer soroll amb la millor eina que sabem: la mobilització social. Tristament ens adonem que actualment, les grans empreses, com ho és Hinojosa, tenen més poder que els governs municipals, i amb això no vull trencar una llança en favor de l’Ajuntament, sinó tornar la força al poble: no podem tan-

car la fàbrica jurídicament perquè ells tenen més contactes i més poder. No ho podem fer tècnicament perquè ells tenen tots els coneixements. I la política és la gent. No volem caure en la temptació que la política són només les institucions, perquè també aquí, aquestes grans empreses deuen tenir els seus fils: vaja, dit d’una altra manera, és difícil que el PAS pugui influir més a les institucions que un President del Parlament que pateix la problemàtica cada dia. El PAS confiem en què la política són les persones: ens cal fer moltes mobilitzacions i soroll per guanyar aquesta batalla i aconseguir que ens tinguin en compte. Ja prou de confiar que les institucions negociaran els nostres interessos per sobre dels propis. No ho faran. Som les persones que ho hem de fer. Mobilitzem-nos! No deixarem evidentment tampoc les altres vies: farem tots els passos possibles per acabar amb la problemàtica, polítics, tècnics i jurídics si convé (d’aquí que ens adheríssim a la Plataforma Prou posant la denúncia a Seprona.) A banda d’aquest punt, que evidentment és el més essencial, tenim altres temes que volem treballar. Hem dit moltes vegades que la participació i la transparència són la clau per un poble actiu, cívic i cohesionat. I en aquest sentit estem seguint de molt a prop totes les accions de transparència de l’Ajuntament. Tot el que fa ha de ser del domini públic, perquè ens pertany a tots. A Sarrià de Ter tenim la sort de gaudir d’un Institut d’Educació Secundària de nova creació amb un projecte

engrescador, basat en el compromís, la qualitat i la col·laboració activa entre d’altres, i amb una “vocació clara de ser socialment útil al municipi on es troba situat i als municipis a què pertanyen les escoles adscrites, i per esdevenir un punt de referència a la vida educativa, cultural, industrial i associativa de la zona”. Els veïns de la zona del Pla de l’Horta són els qui més viuran aquesta transformació. Hem demanat a l’equip de govern, des del primer dia que vam entrar a l’Ajuntament, que oferís reunions específiques amb els veïns explicant-los el projecte, com s’anava desenvolupant. Per què a hores d’ara no se’ls ha convidat a una jornada de portes obertes? Els grups de l’oposició vam ser-hi convidats un cop començat el curs, a l’hora del pati, i vam proposar al director una reunió amb l’AV del Pla de l’Horta, a la qual es va mostrar molt interessat i així ho vam fer saber a l’entitat. Dies després, l’equip de govern va comprometre’s a fer aquesta trobada. Que així sigui. En el que portem de legislatura, hem fet 3 plens ordinaris: el del mes de juny, el juliol i el setembre. Des del primer dia, el PAS hem demanat un

pds_45


OPINIÓ [PAS

pla de mobilitat per la zona de l’Institut, sobretot. Ho hem demanat insistentment i finalment, aquest mes d’octubre se’ns ha passat una proposta. Anem tard, senyors d’ERC, l’Institut ja ha començat. Ens agradaria que la distribució urbanística contribuís a l’autonomia dels nostres infants. Volem ser un poble educador, i la seguretat i autonomia de les persones passa per gaudir de passejos, vies segures i carrils bici, entre d’altres. El grup d’ERC va anunciar que aquest estudi s’estava fent durant la campanya electoral, però el projecte encara no s’ha aprovat. Ai les zones verdes del nostre municipi! Sembla que tinguem al·lèrgia a mantenir els espais verds i ens agradi omplir el poble de formigó. Un dels temes que ens va fer decidir a alguns regidors, va ser el desastre de la piscina, aquest canvi que a ERC li agrada tant: el resultat és que hem tret el formigó d’un espai per posar-hi gespa artificial que només s’utilitza tres mesos l’any (un apunt: la gespa artificial és de plàstic i el sol eleva la temperatura d’aquest material fins a fer impossible caminar-hi descalç), i hem tret espai verd natural per posarhi formigó. Per no parlar de l’estat deplorable dels camins verds de sota l’autopista, pla dels socs o la Font de Can Nadal. Ens preguntem també, quan s’arreglarà la carretera de Carte-

46_pds

llà a Sant Medir (la pujada de l’Escola Montserrat, per entendre’ns), que fa temps que està en mal estat: la carretera presenta un esvoranc que sembla fruit de la catxada de la muntanya per les pluges, el pas del temps i el pas de vehicles pesats per la zona. L’estudi i reparació d’aquesta carretera és urgent pel perill que representa pels veïns i veïnes i sobretot pels infants i famílies que cada dia arriben a l’escola passant per aquesta carretera deteriorada. Hi ha més temes que hem de treballar: el Centre d’Arts Escèniques. Recordeu aquell “procés participatiu”? El procés no va ser transparent, la gent que va anar a votar no en coneixia el funcionament, van donar instruccions diferents a les primeres persones que van votar que a les que hi van anar la darrera hora... I, al final, el resultat no va ser respectat: el projecte que es va presentar del teatre no és, ni de bon tros, la remodelació que s’hi ha fet. I hem desvestit un sant per vestir-ne un altre: hem tret els espectacles d’El Coro per portarlos al Centre d’Arts Escèniques. Al nou Centre d’Arts Escèniques, la caixa escènica no està en condicions, i no s’hi poden fer segons quins espectacles. Ho podem preguntar al grup de teatre local o a les companyies que hi han actuat darrerament: no té cap condició tècnica adequada per poder-

hi fer teatre. Una pena que esperem que es resolgui en un futur no gaire llunyà. Ens costa que hi ha la voluntat, però ens cal la col·laboració dels tècnics! No fem com amb Hinojosa, que ens pensem que ho podem resoldre solets, ni tampoc amb un càrrec de confiança que, de fet, no deixa de ser un polític més: recordem que era el número set de la llista d’ERC que, en no ser votat, ha estat contractat a dit. Posem-nos a treballar amb professionals que puguin portar a terme la reforma del centre de manera eficient. Per acabar, felicitar a les entitats municipals que han portat a terme activitats de la Festa Major de Sarrià de Ter. Al nostre parer, la Festa Major és de tots i totes, i els recursos disponibles han de ser per les entitats i per la gent. L’Ajuntament ha de donar tot els suport a aquestes i molestar el mínim possible. També pensem que tots els barris han de tenir activitats per a totes les edats i respirar ambient de festa major! I ens deixem molts temes perquè no volem avorrir-vos en aquest primer número. Tindreu notícies nostres ben aviat, i us convidem a participar d’aquest projecte, que és de tots i totes. Feu-ho amb qualsevol mitjà digital (correu electrònic o xarxes socials), o bé afegiu-vos al grup de whatsapp o atureu-nos quan ens trobeu pel carrer. Som-hi! n


OPINIÓ [JxS

GRUP RENOVAT, IL·LUSIONS NOVES, PROJECTE NOU I DE FUTUR

AIXÍ ENS PRESENTÀVEM JUNTS X SARRIÀ EN LES ÚLTIMES MUNICIPALS DEL NOSTRE POBLE Secció Local Junts x Sarrià

Unes Municipals que varen acabar amb un resultat on feia temps i dècades que no es produïa. 5 grups municipals dins el consistori, això és un reflex dels temps que vivim. Vots repartits, ideologies paral·leles i alhora distants, però una responsabilitat de tots d’entesa i treball per davant i en benefici del poble i la seva gent.

A

mb aquesta responsabilitat treballem i encarem aquesta legislatura, amb prioritats diverses i totes elles importants: la problemàtica de la fabrica Hinojosa, els nous sistemes de recollida de residus, les afectacions de mobilitat en els diferents barris, el lligam urbanístic de tots els barris entre ells i sempre amb el greu obstacle de les infraestructures que travessen i creuen el nostre poble. En aquests 4 mesos hem fet el possible per anar-nos reunint amb totes les entitats i associacions, presentant-nos i explicant el nostre treball i el nostre programa que defensarem al llarg d’aquesta legislatura.

HINOJOSA Tenim la responsabilitat de treballar al màxim i anar a totes les institucions corresponents, per solucionar i eradicar quan abans, la problemàtica Hinojosa. Felicitem des d’aquestes línies a la “Plataforma Prou”, fent una feina en els últims 3 anys, al nostre entendre impagable, i mentre escrivim aquestes línies i saben de la ruptura per part de l’equip de govern actual amb la Plataforma, esperem que en els propers dies tots plegats seguim treballant amb unitat, i de no ser així , JUNTS X SARRIÀ, S’HI HA DE TREBALLAR EN SOLITARI I ANAR A ON FACI FALTA PER AVANÇAR EN LA SOLUCIÓ , NO TINDRA CAP PROBLEMA EN FER-HO.

BARRIS Un dels nostres principals punts són les barreres arquitectòniques. La millora de les voreres, la il·luminació en molts punts del poble que en la majoria de barris tenim encara aquests problemes urgents a solucionar . La connexió de Pla dels Vinyers amb La Rasa, la implantació del nou Institut de Sarrià amb els problemes de mobilitat que comporta, el Passeig del Riu i les seves possibilitats d’obertura cap el Riu Ter, el nostre carrer Major, el comerç de proximitat, el Polígon Industrial d’en

Xuncla... reptes i projectes a parlar, debatre , consensuar i executar, que tenim per davant en aquests propers 4 anys.

ENTITATS I ASSOCIACIONS. Estar al costat, atents a les inquietuds i necessitats, buscar i aplicar solucions a les necessitats d’espai tant per realitzar les seves activitats com en la part logística i alhora de suport en el seu funcionament. Un poble amb 28 entitats i associacions té el deure de vetllar i treballar per a elles, motor de moltes activitats i vida sociocultural del poble.

CATALUNYA Son temps on el país viu un dels moments més complexos i perquè no, preocupants, dels últims 40 anys. Defensarem i no ens aturarem en defensar el Dret a decidir, i en seguir lluitant per l’alliberament i retorn dels presos i preses polítiques , així com els exiliats i exiliades. Comencem i engeguem, i amb tota la il·lusió i responsabilitat, anirem informant des de el Parlem de Sarrià i de les nostres xarxes socials, de la nostra feina, la nostre tasca i dels projectes que anirem proposant i treballant per el nostre poble, per la nostra gent i per tots i cadascun dels Sarrianencs i Sarrianenques. n

pds_47


OPINIÓ

QUAN EL GALL CANTA AL PLA DE L’HORTA... Pep II, de l’Horta

Quan el gall canta al Pla de l’Horta... cal avisar l’alcalde de Sarrià que un altre bon antídot contra la insuportable contaminació ambiental del poble- per causes que tots sabem- estaria bé també plantar més arbres...

H

i ha molts indrets de Sarrià de Ter que necessiten més arbres, per exemple el carrer (carrer?) on s’hi desenvolupa el mercat setmanal els dimecres i que va cap al Passeig del Riu: el carrer de Josep Pallach. Doncs bé, creiem que aquest passatge podria convertir-se en una avinguda cap al riu flanquejada d’arbres...plàtans, lledoners, arços o millor til·lers... que en esclatar la primavera fan olor. Estaria bé que aquest carrer tingués arbres i, tal vegada, als vespres, una millor il·luminació. Fa una mica de feredat endinsar-s’hi a partir de segons quines hores. No ens esverem. Ja sabem que el poble necessita també aparcaments per a cotxes, però podríem fer per manera que hi hagués aparcaments i arbres; arbres amb els corresponents escocells i aparcaments i

48_pds

Carrer Josep Pallach. Foto Josep Brugada

almenys també ens garantiríem més estètica i més ombres... I parlant de cotxes i arbres, doncs, potser a la plaça de l’Obra, creiem que hauria de tenir més arbres i més consistents, com els plàtans que havia tingut fa anys (convé observar fotos antigues, senyor alcalde) per veure, refer i millorar molts indrets i detalls –detalls ai las!– del que havia estat Sarrià de Ter. Més arbres senyor alcalde, ja està dit...ah, i la plaça de l’Obra abans havia tingut bancs, (no caixes d’estalvi, no), volem dir bancs per seure les persones...ara només hi ha cotxes i més cotxes...tot n’és ple. I la plaça de l’Obra hauria de tenir uns fanals ben vistosos i que il·luminessin, coi! Volem dir que fessin llum... abans que cantés el gall al Pla de l’Horta... També hi podria haver arbres a l’avui carrer Via Augusta i convertirlo en avinguda de la Via Augusta bo

Esplanada pavelló municipal. Foto Josep Brugada

i plantant arbres a banda i banda fins a la rotonda de l’escultura d’en Fita, ben bé a l’antiga entrada del poble de Sarrià de Baix. Ara, de manera simbòlica hi ha una palmera, una varietat arbòria més aviat oriental que no romànica. ¿No li sembla senyor alcalde? On també n’hi podria haver, d’arbres, seria a la plaça del cantó del pavelló adjacent a la plaça dels Gegants. Podríem posar-hi arbres, sí, sí, senyor alcalde, més arbres, encara que en un futur, en aquests terrenys, hi hagi d’anar un altre pavelló. Plantem-hi arbres també, sí...I si aquesta massa arbòria tapés la visió de fàbrica pudenta...millor! I arbres n’hi podria haver també al carrer del Carrilet, antic carrer del Carme, (vegi fotografies antigues senyor alcalde) i vegi quina avinguda més bonica hi havia. Escocells amb arbres i les corresponents places


OPINIÓ

Avinguda Via Augusta. Fotos Josep Brugada

d’aparcaments per automòbils. Una cosa no està renyida amb l’altra, si es fa bé... Però a un servidor li agradaria que el poble tingués més arbres, fins i tot al carrer Major, que s’hauria d’acabar d’urbanitzar...¿no creu? Amb més arbrets faria més goig i si els privats es decidissin a vendre cases velles i abandonades, a remodelar i repintar façanes, el Sarrià vell faria molt més goig. ¿I si ens empesquem una campanya subvencionada per remodelar i repintar façanes? Senyor alcalde, senyores i senyors regidors, no hi planyin arbres al poble...i alguna jardinera més i les que hi ha més ben cuidades. (Ja sabem que tot s’ha de mantenir i tot té uns costos, però amb més bona voluntat i seguiment dels temes, Sarrià de Ter faria més patxoca amb més arbres i més enjardinament). I l’avinguda (¿avinguda?) de Josep Flores ¿Per què no pot tenir arbres? (també estaria bé que per minimitzar l’impacte ambiental i estètic, els arbres els plantés en alguna de les seves voreres l’empresa Hinojosa. Ja que Hinojosa

dona molt i molt pel sac amb les pudors i els sorolls, (cosa que s’ha d’eradicar al més aviat possible), doncs, estaria bé que la susdita empresa col·laborés també en la millora estètica i per descomptat mediambiental de Sarrià. Amb més arbres en les seves pròpies voreres, les que menen a la fàbrica i les que donen als magatzems, ajudarien a millorar l’estètica del poble, que bona falta li fa. I doncs, vinguin més arbres...més enjardinament, més parcs públics, fonts i gespa, si això és possible. I això sí, també: una política per a combatre les pintades. Les pintades segons com degraden molt el poble. Doncs, combatem-les a tort i a dret, a dret i a tort. Si alguns desaprensius i irresponsables ens embruten el poble, des dels privats i des de la brigada de l’ajuntament –quin remei!- ho hem de combatre. Ah, senyor alcalde, i les pilones del carrer Major, ¿què hem de fer amb aquell reguitzell de pilones que semblen una desfilada de manaies nans? S’han de repassar perquè n’hi ha moltes que no hi són

Carrer Josep Flores. Foto Josep Brugada

o estan ben malmeses o tortes. ¿Algú les podria redreçar, adobar i repintar?. Estaria bé perquè pilona trencada o malmesa demostra deixadesa i menargueria per part de l’ajuntament. Uf, i no pararíem, eh!, de veure i apreciar pífies i omissions. I doncs, Sr. Alcalde, i què s’ha de fer amb el repintat dels passos de vianants al carrer Major i altres carrers, n’hi ha molts d’esborrats i de doblats que el vianant sarrianenc i sobretot el forà, a l’hora de traspassar una calçada no saben quin és el bo. Ah!, i un suspens en matèria de guals adaptats per als vianants, per a trobar un gual adaptat ens les veiem i ens les desitgem. Ei, que els romans a la ciutat de Pompeia ja en tenien! Ai las! Senyores i senyors regidors, Sr. alcalde, que també ens estimem el poble i el seu ajuntament. Doncs fil a l’agulla benvolguts edils...i ja ho sabeu: quan el gall canta al pla de l’Horta...alguna en tenim per apuntar. S’il·lustra el que es demana amb les fotografies corresponents. n

pds_49


OPINIÓ

UNA QÜESTIÓ DE NAS Jordi Duch Despuig

Torras Hostench, 1991. Foto Ajuntament de Girona CRDI (Fons el Punt-Tomas Casademont)

“L’olor és una sensació produïda per partícules i gasos o vapors presents en l’aire que afecten l’òrgan de l’olfacte. Aquestes sensacions poden ser agradables, desagradables, sufocants, asfixiants, picants o irritants.” Carles Pujol, Publicació SAM, 2001

50_pds

LES MALES OLORS Fa uns dies vaig recuperar un article aparegut al Regió 7, a l’apartat de vida i estil, de l’abril passat, en el que s’hi citaven trucs casolans per tal que casa teva faci bona olor sense haver d’utilitzar ambientadors. L’article comenta que entrar a casa i que una aroma captivadora et doni la benvinguda, és un detall que agrada a qualsevol. Per generar aquest ambient, recomana plantes d’interior, espelmes aromàtiques, aigua amb llimona per al terra i, sobretot, la ventilació com a element fonamental. Aquest passat 18 d’agost a les sis del dematí, una pudor tristament coneguda, va despertar-me. Dormia amb la finestra oberta tal i com acos-

tumo a fer durant els mesos de calor. Des de fa un temps, però, les pudors que arriben provinents de la fàbrica HINOJOSA PAPER fan difícil que es pugui gaudir de l’aire del poble. Com tants veïns, vaig haver de tancar la finestra. Em va venir al cap de nou l’article del Regió 7, quan afegia que un error que succeeix habitualment és el de no ventilar prou l’habitatge. Obrir les finestres al matí és elemental per descarregar l’aire carregat de la casa. Deu minuts seran suficients per renovar l’aire i eliminar qualsevol pudor. Em pregunto què deu ser pitjor, si respirar l’aire carregat d’una casa tancada o fer l’acte temerari d’obrir les finestres i impregnar les estances d’aquestes pudors infectes.


OPINIÓ

LA HISTÒRIA ES REPETEIX Recordo que fa una colla d’anys, un veí del poble sovint comentava que Sarrià era conegut a tot arreu per dues coses: El “balonmano” i la pudor. No és estrany, doncs, que l’articulista Jordi Soler, a la revista Presència de l’any 1988, escrivís: Quan el viatger respira per la carretera N-II o per l’autopista la inconfusible olor de la paperera, arriba a la indefectible conclusió que és a prop de Girona. Ara que l’equip d’handbol del poble ha assolit per mèrits i esforços propis l’ascens de categoria (divisió d’honor plata), podem dir que la pudor que ja crèiem oblidada del temps de la Torras, també ha pujat de divisió, ara de la mà d’HINOJOSA PAPER. Aquest fet ja viscut, ara retorna com un bumerang que ja crèiem alegrement perdut. Gràcies a l’hemeroteca, podem viatjar uns quants anys enrere i situar-nos inicialment a l’any 1976. En un escrit publicat al diari Los Sitios, s’hi entrevistava Don José María Pineda, enginyer industrial i directiu de la fàbrica Torras Hostench. De tota la conversa transcrita, em crida l’atenció una frase que, segur, podria aparèixer en una conversa actual sobre la fàbrica paperera a Sarrià, i que el Sr. Pineda enfocava així: Quizás sería conveniente tener presente siempre una escala de valores: Conservar todo lo que tenga de bueno y procurar que lo desagradable no se exagere en valorarlo. Si ens agafem als versos de Ramón de Campoamor “todo es según el color del cristal con que se mira”, a Sarrià podríem dir que les olors (o pudors) depenen també del nas del qui les olora o, més ben dit, de com de lluny n’està qui ho ha d’olorar. Només per contextualitzar, el senyor Pineda, durant l’entrevista,

Torras Hostench, 1989. Foto Ajuntament de Girona CRDI (Fons el Punt- Lluís Vilardell)

explicava que estava residint a Barcelona; potser, si en aquell moment hagués estat vivint a Sarrià, no hauria infravalorat “lo desagradable” de les pudors a suportar. El mateix any 1976, en el mateix diari, a la secció de Cartes al Director n’hi apareixia una signada per Gent de Sarrià, titulada Sarriá de Ter: Niebla permanente. Es feia ressò d’un accident que hi havia hagut a l’autopista a causa, entre d’altres, de la densa boira barrejada amb el fum de la fàbrica. A la carta es comentava l’afirmació d’un articulista de l’època que argumentava que la fàbrica Torras Hostench hi era abans que l’autopista i que, per tant, no es mouria de lloc. Els signants de la carta es preguntaven irònicament que potser eren el poble i les altres indústries de la zona les que haurien de migrar. Si ja en aquell temps, aquesta suposició semblava descabellada, ara que la fàbrica Hinojosa s’ha instal·lat a Sarrià, seria molt populista i fàcil dir: El poble hi era primer. I, evidentment, no es tracta d’això, sinó de ser capaços d’assolir l’equilibri

entre l’activitat industrial i la qualitat de vida dels veïns. No és tasca fàcil. L’absència total de contaminació és gairebé impossible, però el que sí que és innegociable és que cal fer tot allò que es pugui, i més i tot, per aconseguir la màxima harmonia. Amb el que estarem tots d’acord és que amb la pudor actual no es pot conviure. Tot i que les males olors a Sarrià i a Girona no hi venen de nou, al llarg dels anys moltes d’elles han anat abandonant el territori. Si ens traslladem a l’any 1980 i ens fixem en un escrit que apareixia al Punt diari a la secció Punt i seguit, podem trobar-hi una descripció curiosa d’aquelles flaires: Fa uns anys les coses eren tan evidents que no calia explicació. Nord, la pudor de Can Torras, penetrant, persistent. Sud, la de Can Pagans, de putrefacció clara, productora de basques irreprimibles. Oest, el tuf característic de les escombraries cremant a la vora del Ter. Est, sense pudor, que la muntanya de les Pedreres feia de topall. Només una d’aquestes descripcions podríem utilitzar-la avui encara.

pds_51


OPINIÓ

Diari “Los Sitios”. 7 de gener de 1976

Torras Hostench 1988. Foto Ajuntament de Girona CRDI (Fons el Punt-Joan Castro)

CONTAMINACIÓ / PUDOR En un retall del diari El Punt de l’any 1984, la delegació de Sanitat comunicava que feia dos anys que s’havia instal·lat a Sarrià de Ter un captador que comprovava si l’aire era sa. Aquest captador era revisat diàriament i mai no havia donat proves que la contaminació fos la suficient com per dir que l’aire no fos respirable. Des de Sanitat es concloïa, doncs, que l’aire de Sarrià de Ter era respirable, i s’afegia: La pudor, ja és una altra qüestió, ja que no està demostrat que afecti la salut de l’home. L’últim estudi sobre la qualitat de l’aire presentat aquest mateix 2019, afirma preliminarment que, observant els resultats dels tres sensors amb dades de Sarrià de Ter, es podria concloure que els nivells de partícules no són elevats. Cerquem definicions. Segons el DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans):

52_pds

Respirable: Bo per a ésser respirat. Bo: Que aporta utilitat, satisfacció, benefici, avantatges. [...] Personalment, em sembla una contradicció curiosa que aquest aire respirable i que segons el DIEC és, per tant, satisfactori, no es correspongui amb l’aire que produeix la fàbrica de paper i que oloro cada dia. És com si et col·loquen una xurreria a sota de casa i et diuen que les olors de fregits no són nocives per a la salut; una cosa és que no ho manifestin en forma de patologia, i l’altra que no toquin els nassos fins al punt de fer-te perdre l’oremus.

ENTREBANCAR-SE DUES VEGADES Actualment el poble està mobilitzat (amb la “Plataforma PROU” al capdavant) per tal d’afrontar la problemàtica que comporten els sorolls i les pudors que emanen de la fàbrica. L’Ajuntament també ho té com a prioritat, i hem d’exigir que així

sigui, sobretot perquè venim d’on venim, i la història es repeteix. Una notícia del Diari de Girona de l’any 1990, titulava: Les males herbes i la pudor de la Torras fan cridar les associacions en el ple de Sarrià. I prosseguia: [...] les fresses, fums i olors que desprèn la fàbrica Torras Papel [...], van provocar ahir la queixa unànime de les associacions de veïns de Sarrià de Dalt, del Pla de l’Horta i de la Rasa en el transcurs del ple. Agafem-nos a un altre paràgraf, en el que podem llegir algun dels comentaris que feien els veïns d’aleshores: Ha arribat un moment que la Torras fa tot allò que vol al poble i ningú no l’atura. Aquesta notícia podria ser totalment actual, el poble de Sarrià està emprenyat, fa gairebé tres anys que protesta i es mobilitza (centenars de persones es manifesten contra les pudors i els sorolls de la fàbrica, veïns del poble presenten 143 al·legacions contra la llicència


OPINIÓ

Foto publicada a la revista “Presència”. 30 juliol de 1989

qüestió és que a Sarrià ja ho havíem viscut. Ara, però, som allà on som i volem per a tots un medi ambient que sigui, no només saludable, per descomptat, sinó també agradable. Cal emprar totes les eines legals i competències municipals per poder-ho fer. Podem agafar-nos a la reflexió que fa l’activista Greta Thumberg: Que estiguem parlant de reduir en lloc de posar fi a les emissions, és potser la major prova que les coses segueixen igual que sempre. Entenc, doncs, que no n’hi ha prou en matisar, les pudors a Sarrià de Ter s’han d’eradicar. Mentre vaig escrivint aquest article, arriba el diumenge de la Festa Major del poble. L’ambient festiu es barreja amb les males olors. És una sensació agredolça. Espero que la festa major de l’any vinent, puguem viure-la lliures de pudors. Per acabar vull afegir uns versos de Josep Carner que s’escauen a la situació que voldríem viure sarrianencs i sarrianenques els matins quan obrim les finestres de casa:

ambiental a HINOJOSA, l’ajuntament ha imposat multes a la fàbrica...). Volem solucions, volem que la voluntat expressada per la fàbrica HINOJOSA al diari de Girona el novembre “Jo reconeixeria encara, poble meu: de l’any 2018, on manifestava que la gestió de la sosTes cases, per l’olor de l’encens la de Déu tenibilitat és un element clau en la política de la comi la del moliner per una olor de menta, panyia, sigui una realitat, però una realitat que no s’ei per l’olor del pa sabria quina és ternitzi. casa de cada un dels tres flequers, Hem d’anar tots a la una, fent cadascú el nostre i tot flairant l’espígol que es torç damunt la brasa: paper. És evident que un Consistori municipal no ho És a can Po -diria-, de vint anys ha malalt, pot tot, però sí que cal tenir sempre present com a l’olor del socarrim trairia la casa objectiu prioritari el benestar i la qualitat de vida dels del manescal” més de 5.000 habitants del municipi. Em pregunto si quan es va presentar la possibilitat No perdem l’esperança! n que Hinojosa s’instal·lés a Sarrià, es va pensar que les problemàtiques que comporta conviure amb una paperera i conegudes llargament pel poble, podrien de nou reviure’s. Sembla realment que ens haguem entrebancat amb la mateixa pedra perquè ningú (o a qui correspongués) no va aixecar prou el cap quan n’era el moment. Segurament desconeixien un dels adagis que va escriure Caterina Albert (Víctor Català): El qui fa tuf de podrit, encara que de moment no ho sembli, no te’l fiquis al teu llit. Diuen que fins que no ho vius, no n’ets conscient; la Manifestació veïnal del mes de juliol contra el soroll i la pudor que emte l'empresa Hinojosa paper. Foto Ràdio Sarrià

pds_53


DOSSIER D’HISTÒRIA [Dies convulsos

DIES CONVULSOS

Assumpció Vila

Els dies precedents a la voladura del Pont de l’Aigua, el 4 de febrer de 1939, foren d’autèntic pànic i desgavell. Els membres del govern de la Generalitat de Catalunya, els soldats, els funcionaris i molta gent compromesa amb la República va emprendre el camí de l’exili. Per Sarrià de Ter, per l’antiga carretera NII, hi passava tothom que volgués anar a França per la Jonquera, per Portbou o pels passos de muntanya de les Alberes, com Maçanet de Cabrenys.

Vista de la N-II, a l’alçada de Medinyà el dia 2 de febrer de 1939. Robert Capa & Cornell Capa Archives 2012. ICP NY. Ref 2012.58.142

Robert Capa & Cornell Capa Archives 2012. ICP NY. Ref 2012.58.121

Robert Capa & Cornell Capa Archives 2012. ICP NY. Ref 2012.58.119

Robert Capa & Cornell Capa Archives 2012. Internacional Center Photography NY. Ref 2012.58.118

La retirada, vista per Robert Capa, al carrer Major de Sarrià de Ter, dos de febrer de 1939

54_pds


DOSSIER D’HISTÒRIA [Dies convulsos

A

El pont de l’Aigua, fou enderrocat el 4 de febrer de 1939 per els republicans en la seva retirada. Foto Arxiu Mume la Jonquera

Sarrià de Ter, el perill de la imminent voladura va aconsellar els veïns anar cap a la muntanya. Tots els masos es varen omplir de gent del carrer de Sarrià, la qual fugia també del perill de bombardeig de l’aviació que seguia la riuada que anava a peu cap a la frontera. Les cases que es varen buidar foren saquejades. Quan els veïns hi retornaren, el dies 5 i 6 de febrer, ja amb l’entrada dels nacionals, es varen trobar el poble devastat, amb moltes persones mortes als vorals, entre elles el veí Josep Tomàs Gou, el qual havia estat tirotejat i llençat al riu. A Josep Tomàs Gou , baster de professió, el varen matar el 5 de febrer de 1939, quan tenia 41 anys. Estava casat amb Maria Feliu Moriscot, tenien tres fills, Joan, Anita i Lluís, i vivien en una casa al capdamunt del carrer Major, davant del Pont de l’Aigua, on fins fa poc hi havia l’estanc. Sembla que, una vegada van haver volat el pont, va tornar a la casa i va trobar-hi gent remenant-la. En veure’s sorpresos el varen disparar i llençar al canal de can Mitjans. L’aigua el va arrossegar fins a l’alçada del carrer del Riu, més enllà del Centre Republicà, on el varen trobar.

Bandera de l'Exèrcit Popular dipositada al Mume de la Jonquera

Aquells dies el poble havia estat “ocupat” per l’anomenada brigada Líster, la qual defensava la retirada de civils i soldats amb l´artilleria des del Pi de la Bateria, a Sarrià de Dalt. Al Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME), s’hi troba una bandera de l’Exèrcit Popular de la República, pertanyent a la 100 Brigada Mixta, 11 divisió, V Cos d’Exèrcit, també anomenada Divisió Líster, acompanyada d‘aquest text: “Aquesta divisió d’infanteria, constituïda en la seva major part per soldats vinculats a l’orbita comunista i dirigida pels comandants Enrique Líster Forjan i Joaquín Rodríguez López, va ser present durant la Guerra Civil a diversos fronts com el Jarama, Brunete, Belchite, Terol, Aragó, Ebre i Catalunya. Després de la batalla de l’Ebre, arran de l’ofensiva nacionalista contra la resta del territori català, la 100

Brigada Mixta va participar activament en la defensa de les Borges Blanques, Alcanó, Cògul, Igualada, Girona, Sarrià de Ter i la zona fronterera al nord de Figueres. Amb gran disciplina de combat va cobrir l’evacuació de civils i altres unitats durant la retirada. Alhora, a aquesta voluntat de resistència del conjunt de l’11a Divisió, també se li han atribuït alguns episodis de violència a la rereguarda, els quals haurien tingut lloc setmanes abans de l’ocupació total de Catalunya per les forces franquistes. La tarda del 9 de febrer de 1939, la 100 Brigada Mixta va travessar la frontera per Portbou. Aquesta bandera va acompanyar Enrique Líster en el seu exili a França, a les antigues URSS i Txecoslovàquia. Va tornar de l’exili després de l’amnistia de 1977 i va ser dipositada a l’Associació Enrique Líster l’any 1990”,

pds_55


DOSSIER D’HISTÒRIA [Dies convulsos

TESTIMONI DE MARIA TIXIS RIBERA (SARRIÀ DE TER, 1930)

TESTIMONI DE FRANCESC VILA ROCA (SARRIÀ DE TER, 1925-2019) “Nosaltres vivíem al costat de la rectoria, a la casa de can Mitjans, ben bé davant del Pont de l’Aigua, ara enderrocada. Tota la família, els set germans, en Joan, en Josep, l’Alfons, jo, en Joaquim, en Narcís , l’Assumpció i els pares Joan Vila Tarradell i Maria Roca Butiñà, ens vàrem traslladar a can Xuncla, emportant-nos queviures . Els darrers temps teníem menjar, ja que havíem habilitat les moles de can Mitjans i les moles de la fàbrica petita (can Vila) per moldre blat i blat de moro i ens pagaven en espècies. Així que ens vàrem emportar pernils, embotit, pollastres i sort que l’estada va durar poc, ja que a can Xuncla s’hi va refugiar molta gent i tothom tirava de les existències. Quan vàrem tornar, el 6 o el 7 de febrer de 1939, quan ja entraven els nacionals, la sorpresa va ser majúscula. A la caseta de la bàscula de la fàbrica de can Mitjans hi vàrem trobar dos soldats morts, arraulits, els quals, volent amagar-se, els havia caigut un obús de l’aviació. També vàrem anar al carrer del Riu, a l’alçada del “Centre Republi-

56_pds

cà”, a veure el cos d’en Josep Tomàs. Uns dies més tard, amb el meu germà Alfons, vàrem agafar una petita barca que teníem a la fàbrica per anar a pescar. Sabíem nedar, però la barca tenia una via d’aigua i no ens movíem de la vora del riu Ter. Allà, entre les balques, vàrem trobar quatre persones surant i, a la reixa de la turbina de can Mitjans, una altra, dreta, que encara la tinc present de l’ensurt que em vaig emportar. En desconec la identitat, només sé que en Casimir Mas, aleshores agutzil, se’n va fer càrrec i en va enterrar algun al mateix marge de la carretera. Però amb el temps els varen desenterrar. Nosaltres ho vàrem fer saber al Torero (en Comalada) i a qui feia d’alcalde, en Gasparó Comas. El Pont de l’Aigua derruït, sense llum al carrer ni a les cases, amb tanta gent que havia mort, que no havia retornat o bé que s’havia exiliat, tot era desolador. Varen empresonar el meu pare, en Joan Vila Tarradell, sis mesos per haver posat en marxa la fàbrica Mitjans i nosaltres vàrem malvendre l’estoc de paper per poder subsistir. Va començar un període molt trist i llarg que es va emportar tota la nostra joventut.”

“El dia abans de fer volar el pont, el 3 de febrer de 1939, vàrem anar cap a Montagut, a can Murbey, amb la meva mare, l’Emília Ribera Deusedas, la meva àvia, Dolores Gascons, els meus germans, en Jaume i en Salvador i també amb la Maria Puigderajols, la meva amiga veïna que sempre venia amb nosaltres. El pare, en Patrici Tixis, que havia estat alcalde de Sarrià de Ter, havia mort l’any 1935. A can Murbey estava ple de gent i no s’hi podia encabir tota la canalla, que només cridava. L’àvia va decidir marxar l’endemà i que fos el que havia de ser, ja que a casa, al carrer Major (ara núm. 130), tenia millors condicions per atendre tota la mainada. Així que vàrem baixar de Montagut i, quan érem a l’alçada de can Matas, a tocar la riera La Rasa, darrera la bòbila de can Murguela, vàrem veure els cossos estesos de cinc homes morts. Qui els havia matat, si encara no havien entrat els nacionals? Els soldats republicans, no? Tothom parlava de la brigada de Líster que no permetia desercions. Aquella gent els varen enterrar allà mateix, més o menys on ara hi ha el pavelló de Sant Julià de Ramis. Jo era una criatura de 9 anys, però en tinc un record molt viu d’aquells anys. Jo anava a l’escola graduada Francesc Macià “El Coro”, però després de la guerra la varen tancar per tornar l’edifici a la família Ensesa i després vaig anar al col·legi de les monges del Pont Major.”


DOSSIER D’HISTÒRIA [Dies convulsos

havia sentit parlar d’en Lister i del Campesino1, i entenc que aquelles morts durant la retirada les varen provocar els republicans”.

TESTIMONI DE DOMÈNEC BARRET CAMÓS (SARRIÀ DE TER, 1926) “Nosaltres vivíem al carrer Major (ara núm.140). El pare, l’Agustí Barret Torrentó, la mare Àngela Camós Bosacoma i els meus germans Maria, Amàlia i Joaquim que va néixer el 1937. La meva germana Dolors és de més tard. El pare treballava un camp de l’Ensesa, a tocar del camí fondo que anava als camps i de la riera la Rasa. En deia el camp de les Lloses, ja que, com que s’hi havia tret argila per les rajoleries, era un xic fondo i, per protegir-lo de les riuades, el varen encerclar amb lloses de travertí, la pedra de Banyoles. Durant la retirada, hi va trobar un soldat mort que va enterrar a tocar de l’entrada del camp i de la riera de la Rasa. Ell sempre respectava aquell espai i, quan llaurava, deixava un petit rectangle sense treballar, per preservar el difunt. No tinc coneixement que s’hagi desenterrat, així que és possible que encara hi hagi les restes. Aleshores tenía 12 anys i, amb altres nens, anàvem a veure aquells enterraments. A més del mort trobat al camp del pare, n’hi havien dos més al camp de can Rebugent i cinc prop de can Murguela a Sant Julià, tots a tocar la riera la Rasa. Quan plovia, es deixaven veure algunes extremitats i sortíem espaordits. Jo

La història de la Guerra Civil espanyola ha estat poc estudiada i, malauradament, la presència dels morts a les cunetes és ben actual. Els militars, sobretot els del bàndol guanyador, no han fet una feina que els corresponia, és a dir, identificar tots els cadàvers dels combatents, també els dels enemics. Així és com el franquisme ha tractat la població, ignorant la memòria dels republicans. Què va passar amb tots els morts enterrats als vorals a Sarrià de Ter? Segons explicava Francesc Vila, els de dins del riu i de la caseta de can Mitjans els varen enterrar al cementiri, tot i que creia que foren desenterrats i algun d’ells va anar al Valle de los Caídos. En el registre del Valle de los Caídos hi figura una persona procedent de Sarrià de Ter, però inscrita com a “desconocido”. Del mort enterrat al camp que menava l’Agustí Barret, segons es diu, és probable que encara hi sigui, a menys que durant les obres de l’avinguda de França, cap a 1964, es trobés, però ningú recorda que es desenterrés.

En aquest indret, a tocar la riera La Rasa, es poden observar les lloses de travertí del camp de les lloses del camp de ca l'Ensesa que menava l'Agustí Barret. Foto A.Vila

Tampoc es té cap constància dels dos morts al camp de can Rebugent, on ara hi ha els blocs de pisos de la Rasa, ni dels de can Murguela, a Sant Julià de Ramis. Els successius moviments de terres per fer-hi construccions potser han enterrat part d’una història que s’hauria d’haver estudiat poc després de la Guerra Civil. Potser fa falta investigar més, mirar els registres dels arxius de Salamanca, de Guadalajara i els arxius del govern civil a Girona. Queda per tant, com un tema obert, per futurs historiadors. n

1 Valentín González, conegut com El Campesino. Va pertànyer a les brigades Mixtes, 46ª Divisió, V Cos de l’Exèrcit.

pds_57


salut

RADIOTERÀPIA I CURES DE LA PELL Dr. Emili Marco Metge especialista en Medicina familiar i comunitària.

Quan li fan un tractament de radiació pel càncer, poden haver-hi alguns canvis en la pell en l’àrea que està sent tractada. La pell pot tornar-se vermella, pelar-se o presentar picor. Vostè hauria de tractar la seva pell amb cura mentre està rebent radioteràpia. CAUSES La radioteràpia externa utilitza partícules o raigs X d'alta potència per destruir les cèl·lules canceroses. Les partícules o rajos s'apunten directament al tumor des de fora del cos. La radioteràpia també danya o destrueix cèl·lules sanes. Durant el tractament, les cèl·lules de la pell no tenen prou temps per créixer de nou entre les sessions de radiació. Això causa efectes secundaris. EFECTES SECUNDARIS A LA PELL Els efectes secundaris depenen de la dosi de radiació, cada quant té la teràpia i la part del seu cos on es concentra la radiació, com ara: . Abdomen . Cervell . Mama . Tòrax . Boca i coll . Pelvis (entre els malucs) . Pròstata . Pell Al voltant de dues setmanes després que comenci el tractament amb radiació, pot notar canvis en la pell tals com: . Pell enrogida o que sembla "cremada pel sol" . Pell enfosquida . Picor . Protuberàncies o erupcions cutànies . Pelades . Pèrdua de cabell a la zona de tractament . Aprimament o engrossiment de la pell

58_pds

. Dolor o inflor de l'àrea . Sensibilitat o entumiment . Úlceres cutànies La majoria d'aquestos símptomes desapareixeran després que s'hagin suspès els tractaments. No obstant, la pell pot romandre més fosca, més seca i més sensible al sol. Quan el pèl torna créixer, pot ser diferent al d'abans. CURA DE LA PELL Quan li fan un tractament de radiació, el metge radioterapeuta li farà petites marques amb tinta permanent a la pell. Aquestes indiquen el lloc al qual es dirigeix la radiació. S’ha d’anar amb compte amb l'àrea del tractament. . S’ha de rentar l’àrea amb cura només amb un sabó suau i aigua temperada. No refregui la pell. S'assequi la pell donant petits copets. .No utilitzeu locions, ungüents, maquillatge, talcs ni productes perfumats. Poden irritar la pell o interferir amb el tractament. Pregunti-li al seu proveïdor quins productes pot utilitzar i quan. . Si s'afaita normalment l'àrea de tractament, només utilitzeu una afaitadora elèctrica. No utilitzeu productes per afaitar-se. . No es rasqui ni fregui la seva pell. . Utilitzi teles soltes i suaus a prop de la pell, com el cotó. Eviti la roba ajustada i les teles aspres com la llana. . No utilitzi embenats ni cinta adhesiva a la zona. . Si està en tractament per al càncer de

mama, no utilitzeu un suport (brasier) o utilitzi un que sigui solt i sense filferros per sota. Pregunti-li al seu proveïdor respecte a l'ús de pròtesis mamàries, si en té una. . No utilitzeu coixins tèrmiques ni compreses de gel sobre la pell. . Pregunti al seu metge si ESTÀ BÉ nedar en piscines, aigua salada, llacs o estanys. . Mantingui l'àrea de tractament fora de la llum directa del sol mentre se sotmet al tractament. . Utilitzi roba que la protegeixi del sol, com un barret d'ala ampla, una camisa de màniga llarga i pantalons. . Utilitza protector solar. L'àrea tractada estarà més sensible al sol. Vostè també tindrà major risc de càncer de pell en l'àrea del tractament. Digueu-li al seu metge si té canvis cutanis i qualsevol ruptura o obertura a la pell. TRACTAMENT Per a l'alleugeriment de la irritació i la picor, el doctor podria indicar l'ús de cremes amb corticosteroides de dosi baixa, però aquestes han de parar-se si ocorre una reacció humida amb úlceres o butllofes. En aquests casos, cal recórrer a embenats o apòsits especials amb solució salina o enzims per dissoldre el teixit mort. Les úlceres i les lesions més severes que curen molt lentament es poden eliminar mitjançant un procediment quirúrgic conegut com desbridament, o també es poden solucionar mitjançant cirurgia plàstica. n


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Alumnes de sisè que varen participar a la jornada de Ethicsboard. Foto Escola Montserrat

ETHICSBOARD un projecte de la comunitat econòmica europea Montserrat Asencio Duran. Cap d’estudis Montserrat Xandrich Francisco. Directora

El primer trimestre de 2018 ja us vàrem explicar que participàvem com a socis directes en el projecte ETHICSBOARD del programa Europeu Erasmus + . Us n’explicàvem la finalitat, els objectius i les principals accions. Avui us expliquem el primer acte de difusió que va tenir lloc el dia 25 de gener d’enguany a l’espai d’Arts Escèniques, “El centre” de Sarrià de Ter, i les últimes accions del projecte.

ACTE DE DIFUSIÓ Després de rebre els nostres socis convidats de Grècia, Madeira, Bulgària i Bèlgica, així com els “stakeholders” (grups d’interès, entre d’altres, COAC, FOEG, Universitat de Girona, UdG, Fundació per a la Creativació o Royalverd-Morera Grup), els alumnes de sisè varen obrir l’acte amb un ball popular català. Amb una breu introducció a càrrec de les Sres. Montse Xandrich i Montse Asencio, directora i cap d’estudis de l’Escola Montserrat, el Sr. Thomas K. Babalis, rector de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Atenes, ens va oferir un parlament on va destacar la importància d’educar en l’ètica vers l’emprenedoria.

pds_59


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Presentació del producte desenvolupat a l’escola pels alumnes de sisè, unes llibretes amb les quals varen guanyar el repte “Reinventem el material escolar” apadrinat per l’empresa Oxford.

La Sra. Deborah Johnson, com a representant del Departament d’Educació de Girona, va destacar com n´és d’important participar en projectes europeus i va ratificar tot el suport del Departament cap a la nostra escola. El Sr. Eduard Muntaner, enginyer i educador, membre del grup de recerca UdiGitalEdu de la Universitat de Girona, ens va explicar els projectes d’emprenedoria Girobòtica i InventEURS, projectes tots dos d’emprenedoria. Nosaltres participem en el programa “Girobòtica”. El Sr. Miquel Angel Oliva, de la Fundació per la Creativació, va centrar la seva exposició en la importància de formar en Creativació i Emprenedoria, és a dir, en desenvolupar la creativitat com a base de l’emprenedoria. La nostra escola és pionera en la participació dels seus programes “Tivo Creativo” i “Creativation Challenge”. La Sra. Mireia Santamaria, gerent de la FOEG: Federació d’Organitzacions Empresarials de Giro-

60_pds

na, va presentar el programa d’emprenedoria “Jo de gran vull ser com tu”, programa amb el qual també participem. Finalment, els nostres alumnes de sisè varen presentar un producte creatiu desenvolupat per ells, unes llibretes amb les quals varen guanyar el repte “Reinventem el material escolar” apadrinat per l’empresa Oxford. Per cloure l’acte, El Sr. Narcís Fajula, alcalde de Sarrià de Ter, va destacar l’orgull que suposava per al poble la participació de l’escola en un projecte d’aquestes característiques.

ALTRES ACCIONS El 23 de febrer vàrem viatjar a Atenes, una setmana, a fer el primer “training course”, curs d’entrenament per acabar de desenvolupar i practicar el material a provar amb els alumnes, “pilot testing”. El 3 juliol ens vàrem tornar a desplaçar a Atenes per analitzar els resultats del “pilot testing” i començar a planificar el “Good

Practices Handbook”, manual de bones pràctiques que juntament amb els tres currículums (mestres, alumnes i pares), “Learning platform and e-courses”, plataforma digital d’aprenentatge, conformen el treball realitzat en aquest Erasmus. Aquest 3 de novembre, 5 alumnes i 2 mestres viatjaran a Brussel·les per fer intercanvi amb els alumnes de Portugal i Grècia, visitar el Museu d’història Europeu, el Parlament Europeu, els nostres parlamentaris i exposar la nostra experiència. Una de les accions importants serà una conferència al Parlament Europeu avalada pels seus membres (MEPs) per promoure el projecte i conscienciar els que fan les polítiques europees d’educació. Finalment, el 6 de novembre, viatjarem les dues mestres que l’hem portat des de l’inici, també a Brussel·les, per tancar el projecte. Ha estat una experiència altament enriquidora que de ben segur tornarem a repetir. n


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Sr. Miquel Angel Oliva, de la Fundació per la Creativació

Sra Mireia Santamaria gerent de FOEG

Sr.Eduard Muntaner, membre del grup de recerca UdiGitalEdu de la UdG

Sra. Deborah Johnson, del Departament d’Educació de Girona

Montse Asencio, cap d’estudis de l’Escola Montserrat va presentar l’acte i al Sr. Thomas K.Babalis, rector de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Atenes.

Sr. Narcís Fajula, alcalde de Sarrià de Ter

pds_61


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT SANT JORDI 2019

Foto Escola Montserrat

Com cada any per Sant Jordi, a l’Escola Montserrat hem celebrat els Jocs Florals, una festa literària que té com a principal objectiu potenciar, valorar i donar sentit a l’expressió i producció escrita dels i les nostres alumnes.

62_pds

C

om a tema principal per a tan important esdeveniment, sempre ens agrada tenir en compte les efemèrides i anys internacionals que se celebren o es commemoren durant l’any. De les diverses i variades efemèrides que se celebren aquest 2019, enguany hem volgut commemorar un dels moments més significatius de la història de la humanitat i la tecnologia: l’arribada de l’home a la lluna. I és que l’any 2019 se celebra el 50è aniversari de la missió Apol·lo 11 de la NASA, que va permetre l'ésser humà trepitjar per vegada primera la lluna, l’any 1969. Tots els nens i nenes de Primària de l’escola han participat en els Jocs Florals fent narracions i poemes que

ens parlen sobre la lluna, l’univers, els planetes... però també del respecte, l’amor, la igualtat i l’amistat. De cada classe van sortir dos finalistes, i un jurat format per la cap d’estudis de l’escola, la mestra responsable de la biblioteca, una representant de l’AMPA i una representant del poble amb coneixements literaris, ha estat l’encarregat d’escollir, d’entre els treballs finalistes, el treball guanyador de cada nivell. S’ha de dir que, tot i que hi va haver un sol guanyador per nivell, tots els nens i nenes de l’escola van fer una molt bona feina, ja que participant amb els seus escrits plens d’imaginació i creativitat han enriquit i han fet possible aquests Jocs Florals.


L’entrega de premis es va celebrar el dimecres 24 d’abril. Els presentadors de l’acte van ser els alumnes de quart, que, tot i ser una feina complicada, ho van preparar molt bé. Els alumnes guanyadors de cada nivell van llegir un fragment del seu conte o poema, i els nens i nenes de P3, P4 i P5 van amenitzar la festa representant, cantant i ballant cançons de Sant Jordi. Els premis pels guanyadors van ser llibres, aportació de l’Ajuntament de Sarrià, i un diploma pels guanyadors i finalistes. Aquest any, per primera vegada, es va fer un concurs per dissenyar els diplomes, i els guanyadors van ser en Vitali Marquès, de sisè, i l’Africa Aragón, de tercer.

ELS FINALISTES DE CADA NIVELL VAN SER ELS SEGÜENTS: PRIMER Aimran Louadi Guillem Ainsa Clàudia Pla Edurne Fernández SEGON Núria Solé Carla Sánchez Júlia Espar Paula Lozano TERCER Layla Tinjak Iván Manrique Elsa Miquel Elna Torrent QUART Alba Troya Alèxia Dueñas Arnau Olivares Gener Camps Jana Puigvert Víctor Márquez CINQUÈ Ivet Gamundi Maria Solé Selin Ceylan Andrea Segura SISÈ Anthony Mondragón Aleix Márquez Clara Antón Pol Magrané

pds_63


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Foto Escola Montserrat

ELS GUANYADORS I GUANYADORES DELS JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT 2019, I ELS SEUS CONTES I POEMES SÓN ELS SEGÜENTS: GUANYADOR DE PRIMER Títol: EL CAPITÀ HADDOCK SE’N VA A LA LLUNA Autor: Guillem Ainsa

GUANYADORA DE TERCER Títol: AVENTURA A LA LLUNA Autora: Layla Tinjak

T

H

emps era temps quan els animals parlaven, el Capità Haddock era una astronauta molt prim, moreno, flexible, solidari, feliç i amable. Un dia el capità anava cap a la lluna amb el seu coet de color taronja i verd. Al coet se li va trencar una peça i es va fer malbé abans d’arribar a la lluna, a l’espai. Pobre capità, no podria arribar a la lluna. Per allà a prop passava un coet amb el seu amic Tintín. Van enganxar els dos coets i el va portar cap a la Terra per poder arreglar la peça del coet del Capità Haddock. Conte contat ja s’ ha acabat, si no és mentida serà veritat.

GUANYADORA DE SEGON Títol: EL DRAC I LA TERRA Autora: Carla Sánchez

F

a molt de temps en el sol hi vivia un petit drac. Era verd, baix i a la esquena tenia unes petites punxes blaves i negres i era molt despistat. Com que sempre s’ avorria perquè estava sol va decidir anar a altres planetes. Llavors quan ja havia anat a tots els planetes menys la terra, es va sentir molt malament perquè a tots els planetes no hi havia ningú. Aleshores va anar a la terra i va trobar moltíssima gent i va fer un crit d’ alegria. Però des de la Terra veia com la lluna dia a dia anava canviant. Va decidir anar a la lluna a veure si canviava ell també. Però un cop allà, es va adonar que ell no canviava, i després es va quedar a viure a la lluna. Des d’allà veia els seus amics de la terra, en Pere, en Martí i en Jordi. Finalment va ser feliç a la lluna.

64_pds

i havia una vegada un astronauta al que havien triat per anar a la lluna. Es va haver d’entrenar durant molts de dies perquè la missió sortís bé. Va haver de preparar-se per tripular el coet, per saber caminar amb la gravetat, per arreglar el motor si s’espatllava... Va arribar l’hora d’entrar al coet espacial, estava molt nerviós! L’astronauta es va quedar bocabadat quan el coet es va enlairar, la terra s’anava quedant tan petita... Van passar hores i hores. Ja he arribat! -va cridar l’astronauta quan ja tenia la lluna al davant-. Es va preparar per sortir, posar la bandera, explorar... Quan ja caminava per la lluna, de sobte va veure un altre astronauta. Es va adonar que era una noia!!! Va considerar que allò era molt important, que una dona fos astronauta i viatgés a la lluna era senyal que la igualtat entre homes i dones s’estava aconseguint. Ell estava entusiasmat amb la idea, ja que sempre havia cregut que tots som iguals. Va anar cap a ella i vergonyosament li va dir: Hola, com et dius? Jo em dic Maria, i tu? Jo Raül. Vols ser amic meu?- li va preguntar la Maria. Sí!- va dir en Raül. I a partir d’aquell dia queden sempre per anar junts a explorar planetes per l’espai i en Raül es pensa que la Maria és la seva mitja taronja.


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

GUANYADOR DE QUART Títol: SALVAR LA LLUNA Autor: Víctor Márquez

GUANYADORA DE CINQUÈ Títol: PETJADES A LA LLUNA Autora: Maria Solé

F

En Neil Amstrong a la lluna va arribar després de 8 dies de viatjar. Un cràter es va trobar I es va posar a investigar.

a molts i molts anys enrere, al planeta Mart, vivien dos molt bons amics que sempre quedaven per jugar. Un es deia Jordi i era un nen de nou anys. Tenia el cabell castany, era atlètic però força baixet i prim. L’altre era una nena de nou anys i es deia Alícia. Era una mica alta, tenia el cabell ros i era bastant prima. Un dia, van quedar per jugar al fet i amagar a un bosc molt humit i amb molta vegetació. A una ronda, li tocava atrapar a l’Alícia, i en Jordi va anar corrents a amagar-se darrere d’una casa abandonada. Quan l’Alícia va acabar de contar, va anar a buscar a en Jordi. Va fer una volta per tot el bosc, i quan va veure la casa, la va decidir explorar, i just en aquell precís moment… Pum! tot just va descobrir l’amagatall d’en Jordi, va caure una nau espacial. En Jordi i l’Alícia, amb valentia, van anar a inspeccionar. Quan van arribar al cràter que havia format la nau espacial amb el fort impacte, es va obrir una porta de la nau i en va sortir un alienígena. -Ens heu d’ajudar! La lluna està en perill! Explotarà! Hi ha una bomba! Ajudeu-nos si us plau!-exclamava l’alienígena. Els amics van pujar a la nau i van anar... cap a la Lluna! El viatge va ser llarguíssim. Van aterrar a una pista d’aterratge d’un carrer anomenat: el carrer del desastre. I com ja diu el nom del carrer, va passar un desastre: la nau es va espatllar, però almenys van aconseguir saltar i anar al sòl de la lluna. Després, van anar al lloc on hi havia la bomba. Un cop al lloc on hi havia la bomba, van veure que hi havia guàrdies malvats. Els amics els hi van tirar un esprai de defensa. L’alienígena no va poder passar, i els guàrdies el van condemnar a mort. Els amics van anar cap a la bomba. Estava sota l’aigua. Els dos amics van anar directament a l’aigua. Hi havia dos cables, un de vermell i un de blau. Quan faltava un segon, l’Alícia va tallar el cable blau. La bomba es va parar. Els habitants de la lluna els hi van donar una medalla i després d’una gran festa, els amics van tornar a Mart molt alegres. I catacric-catacrac aquest conte ja s’ha acabat.

La seva tripulació el va ajudar i grans moments van passar. L’ Apol·lo 11 ho va aconseguir i a la NASA es va enorgullir. Portava un vestit molt especial per poder arribar allà dalt. També va veure molts planetes, mil estrelles i molts cometes. GUANYADORA DE SISÈ Títol: UNA DONA A LA LLUNA Autora: Clara Antón 3,2,1 .... Ens enlairem... El compte enrere ha acabat, ja ens hem enlairat, ens endinsem en un univers mai explorat, allà lluny ja hem visualitzat la nostra estimada lluna. Aviat et coneixerem, ens farà un lloc perquè hi capiguem??? Tinc la sensació que estic flotant, en aquest cel tant blau, dins aquesta nau que està volant, en un univers restant. El cel és ben blau i els teus llavis infinits, crec que m’he enamorat i ho acabo de descobrir. En aquest viatge amb tant marge per l’univers, farem un paratge al nostre estimat satèl·lit; la que ens fa claror a la nit i fa que dormim més tranquils al llit: la Lluna!!! Aviat aterrarem i que bé que ho passarem!!!

pds_65


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

66_pds

Fotos Escola Montserrat


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Fotos Escola Montserrat

pds_67


ESPAI ESCOLAR

AULA TORTUGUES

L’ADAPTACIÓ A L’EBM CONFETTI

Aïda Masdemont i Nuri Senen Educadores grups 1-2 anys

L’entrada a l’escola bressol acostuma a ser per a l’infant la primera separació del nucli familiar. S’ha d’adaptar a un nou espai i a noves persones, tot passant per una separació física, afectiva i temporal de la seva família.

A

l’EBM Confetti fem una adaptació progressiva, oferim un horari curt els primers dies i l’anem augmentant a mesura que els infants se senten més segurs i van agafant confiança. Entenem que les famílies fan malabarismes a les seves feines per tal d’acompanyar l’infant en aquest procés. Sabem que això no va bé a tothom, però l’augment d’horari progressiu beneficia els infants. Durant aquest període acordem un horari individual tenint en compte les necessitat laborals de cada família. Poc a poc anem deixant els plors i a l’escola es respira de nou un ambient més tranquil. Ja hem passat el període d’adaptació! n

68_pds

AULA GATS


ESPAI ESCOLAR [confetti

AULA PEIXOS

AULA CONILLS AULA CONILLS

AULA GOSSOS AULA CARGOLS

AULA CARGOLS

AULA GOSSOS

pds_69


natura

Carol, Gemma, Iris i Virginia, durant l’ascens al Canigó.

EL CANIGÓ

Gemma Coll Sabaté. Grup muntanya Sarrià

El passat 22 de juny quatre noies del Grup de Muntanya de Sarrià vam fer equip per pujar al Canigó i assistir a l'encesa d'una nova foguera, un acte que es realitza a mitjanit a dalt del pic des de l'any 1955. Al migdia vam marxar des de Sarrià cap a Vernet-les-Bains, on vam arribar a quarts de quatre i vam començar a caminar a les quatre de la tarda. El camí des d'allà ja sabíem que era llarg, ens esperaven 2.000 metres de desnivell i teníem 7 hores per assolir el cim, aturant-nos per sopar en algun moment del camí. 70_pds

E

ra un dia assolellat i calorós, però a estones els núvols ens van oferir ombra i van fer que el camí a poc a poc s'anés fent més còmode. En unes dues hores i mitja vam arribar al refugi de la Bonaigua que hi ha a mig camí entre Vernet i el pic del Canigó, situat a 1.740 metres. Es tracta d'un refugi lliure amb espai per dormir per a unes 14 persones, xemeneia a l'interior i graelles a l'exterior, amb bones vistes, un lloc realment bonic per fer nit i partir l'excursió en dos dies. Mentre descansàvem tot menjant uns fruits secs i bevent una mica d'aigua, se'ns van acostar un parell de nois que parlaven català del nord per preguntar-nos d'on veníem. Eren una colla nombrosa del poble de Vernet, ells ja sopaven carn a la brasa prop de la cabana, i ens van explicar que cada any hi pugen; se'ls veia molt contents de poder ser allà una vegada més. Ens van dir que a mitja nit encendrien el seu fanalet amb la flama del Canigó i baixarien directe cap a Vernet-les-Bains, on arribarien de matinada, així a primera hora gent d'altres pobles anirien a encendre els seus fanalets i la flama s'estendria per tota Catalunya nord com cada any en aquest solstici d'estiu. Ens van convidar a la celebració que tindria lloc l'endemà al llarg del matí i acabaria amb un dinar popular al poble de Vernet.


La segona tirada de la nostra ruta fins a l'encreuament amb el camí que ve del refugi de Cortalets el vam fer tranquil·lament a bon pas. Quan ja començava a pondre's el sol i la temperatura davallava ràpidament, vam aturar-nos per abrigarnos i sopar. Vam treure un parell de fogonets i vam seure prop de la font de la Perdiu a recuperar forces per la tirada final. S'havia girat vent i havia refrescat molt. Havent sopat, vam amagar les motxilles i vam seguir cap al cim amb els frontals, roba d'abric i poca cosa més. Des de l'encreuament de camins, la corrua de gent que avançava cap al pic era contínua. Senyeres, fanalets encara apagats, llaços grocs, l'ambient era festiu i familiar. Ja era negra nit quan vam fer la tercera tirada fins al pic, érem de les últimes persones que pujaven, semblava que tothom ja era a dalt o a punt d'arribar. Un cop vam arribar a dalt es va fer el silenci, just era mitjanit! Havíem aconseguit arribar puntuals a la cita del ritual de la flama del Canigó. Hi havia molta gent, calia anar amb cura de no entrebancar-se amb ningú o ensopegar amb alguna pedra, el cim no el veiem però sabíem que no és massa gran per altres vegades que hi hem pujat. La gent va fer silenci per escoltar el parlament que es va començar a llegir uns metres més enllà d'on érem, feia força vent i era difícil sentir-lo, així que ens vam asseure i vam observar. Després es va encendre la flama amb un foc que es conserva al Castellet de Perpinyà des de 1965. Hi havia una pila gran de branquillons, que la gent havia anat pujant de mica en mica, i la van encendre per tal que tothom que duia fanalet es pogués apropar i encendre'l. A mesura que els fanalets es van anar ence-

Encesa de la foguera amb foc que es conserva al Castellet de Perpinyà

Dalt del cim s’hi aplegà molta gent per escoltar el parlament i veure l’encesa del foc. Tothom qui portava un fanalet va retornar amb la flama del Canigó. Fotos: Gemma Coll

pds_71


natura nent, la gent va començar a baixar. Hi havia persones d'arreu de Catalunya, tothom parlava i s'explicava coses com si fossin del mateix poble. L'ambient era festiu, tot i que alguns feia molta estona que estaven al cim i deien que ja estaven glaçats, i d'altres ja teníem una mica de son. Vam fer-nos les fotos de rigor, vam gravar un vídeo pel Grup de Muntanya i al cap d'una estona també vam començar a baixar. Desenes i desenes de llumetes il·luminaven el camí de baixada. Era negra nit i només es veia una filera de llum inacabable. Va ser aleshores quan ens vam adonar que segurament hi havia centenars de

72_pds

persones, com que el camí de pujada el vam fer per França i molt tard, no ens havíem adonat de la quantitat d'excursionistes que havien pujat aquell vespre al Canigó (2.784 m). La baixada la vam fer a poc a poc, hi havia moltes famílies, gent gran, els qui portaven els fanalets amb cura, i així lentament vam arribar al refugi de Cortalets cap a dos quarts de dues de la matinada. Estàvem cansadíssimes, però havia valgut molt la pena. Al voltant del refugi hi havia diverses tendes, nosaltres vam fer un vivac prop del refugi, a recer del vent. L'endemà, ja a quarts de set hi havia molta activitat i aviat ens

vam llevar. Després d'esmorzar vam agafar un altre camí de baixada cap a Vernet, on vam arribar a l'hora de dinar. Ens vam tornar a trobar amb la colla que havíem conegut el dia abans, que van insistir que ens afegíssim una estona a la festa. Havien parat moltes taules i ja només quedava la gent del poble, però al matí hi havia hagut gent d'arreu per encendre els fanalets. La plaça estava decorada amb senyeres i se sentia música de sardanes. Va ser una excursió llampec, però va ser molt especial viure l'ambient de l'encesa de la flama del Canigó. Ho recomanem totalment! n


esports FUTBOL PISTA I PISCINA SARRIÀ DE DALT

TORRE GIRONELLA GUANYA EL TORNEIG DE FUTBOL PISTA D’ESTIU

HI VAN PARTICIPAR 16 EQUIPS, ESTABLINT UN NOU RECORD Josep Santiago

Setze equips van disputar enguany el Torneig de Futbol Pista de Sarrià de Dalt, que es va disputar a la pista de la Cooperativa. El torneig es va disputar en format de lligueta de dos grups de 8, i encreuaments d’1/4 de final, semifinal i final. Totes les jornades, i en especial les darreres, van tenir també un gran èxit de públic a les grades i es va respirar un bon ambient. La final, entre Torre Gironella i Los Barkitos d’Empuriabrava, va ser un exemple d’esportivitat, i tots dos equips van fer un gran partit i van donar un gran espectacle. El triomf va ser pels de Girona, per 2-0.

L

’equip més esportiu va ser l’Imperdibles, Genís Sánchez (90’s Team) va ser escollit millor jugador, Luís Rodríguez (Torre Gironella) el porter menys golejat, i Diego Sances (Al Límite) el màxim golejador. La temporada d’estiu ha estat un gran èxit. La Piscina Municipal de Sarrià de Ter ha registrat el major número d’abonaments de tota la seva història, fent palès la satisfacció dels usuaris amb el servei que s’ofereix. Així s’ha arribat a la xifra de 1.162 usuaris individuals, tenint en compte que la modalitat més sol·licitada ha estat la Familiar, amb 259 carnets.

Final Futbol pista a Sarrià de Dalt, entre els equips Torre Gironella i Los Barkitos d’Empuriabrava. 26.07.2019. Foto Ajuntament de Sarrià de Ter.

Cal recordar que la capacitat del vas de la piscina és de 450 persones, però l’accés a la instal·lació pot ser fins a les 700 persones. Tot i això, els registres dels porters mantenidors i dels socorristes indiquen que no ens hem acostat a aquestes xifres en cap moment. No obstant, la xifra d’abonaments és un clar indicador de que les decisions preses a l’anterior legislatura per l’equip de govern d’ERC de fer abonaments només als veïns de Sarrià de Ter i d’ampliar la zona de platja van ser encertades i necessàries. Òbviament, és mantindrà per a les properes campanyes l’exclusivitat pels nostres veïns. Pel que fa a les entitats que gaudeixen també de la instal·lació de forma grupal, enguany han estat la Fundació Els Joncs (602 entrades), FC Sarrià (406 entrades), CB Sarrià (374 entrades), Club Patinatge Artístic Sarrià-Sant Julià (274 entrades), Club Gimnàstica Sarrià (250 entrades), Uni Girona CB (216 entrades), Fundació Ramon Noguera (191 entrades), Escola Misericòrdia (165 entrades), Creater (45 entrades). Totes elles entren a la piscina complint un horari i calendari que garanteix que no hi hagi

mai més de 200 usuaris (de casals) a la vegada a l’interior del recinte. També se’ls exigeix des de la Regidoria d’Esports tota la documentació que certifiqui que compleixen totes les normatives de joventut i seguretat, per tal d’evitar situacions no desitjades en casos d’accidents. Les entitats sarrianenques i les que desenvolupen la seva activitat al municipi durant l’estiu, tenen descomptes especials i prioritat per davant de les de fora, donat que concentren la majoria de nens i nenes del nostre municipi. També en aquest sentit totes han mostrat la seva satisfacció amb la instal·lació i el servei. Per evitar la saturació s’ha denegat l’accés a una dotzena d’entitats de fora de Sarrià que havien sol·licitat utilitzar la piscina. Les Activitats Aquàtiques d’Aquagym i del Curset de Natació han sigut també molt demandades, arribant a les millors xifres dels darrers anys. De fet, per primer cop, l’activitat de Natació s’ha allargat durant tot l’agost i també s’ha fet perfeccionament per a adults. Aquesta modalitat s’oferirà per separat el proper estiu, per petició dels usuaris.

pds_73


FUTBOL PISTA I PISCINA SARRIÀ DE DALT

I l’estiu es va tancar amb un prova de PureSwimming que van fer prop d’una trentena de persones. L’èxit de la mateixa ens fa apostar també per oferir-la al llarg de l’estiu del 2020 com a activitat ordinària. Menció especial també per una nova jornada del Mulla’t Per l’Esclerosi Múltiple que va realitzar-se a la nostra instal·lació un any més. Entre els donatius i entrades de la jornada, i els beneficis de productes de merchandasing de la Fundació Esclerosi Múltiple de Catalunya que els regidors de l’equip de govern d’Esquerra

Republicana van estar venent al llarg del dia, es van ingressar més de 500 €. L’Ajuntament hi va col·laborar cedint l’espai, donant tota la recaptació de la jornada a nivell d’entrades, i pagant i organitzant dues sessions d’Aquagym i un sessió de Paddle Surf que van tenir molta acceptació entre els usuaris. A nivell econòmic el cost de mantenir la piscina oberta ha estat de 33.000 € en sous de porters mantenidors, socorristes i monitors d’activitats aquàtiques, i 13.309’86 € en manteniment i reparacions de la ins-

tal·lació. En total 46.309’86 €. Els ingressos d’abonaments, venda d’entrades, pagaments d’entitats (casals i campus), inscripcions a activitats aquàtiques i subvenció de la Diputació de Girona, han arribat als 42.580 €. Per tant el balanç negatiu ha estat de només 3.729’86 € que s’ha hagut de cobrir amb els pressupostos de l’Ajuntament. Podríem dir que la Piscina Municipal i totes les activitats aquàtiques que s’han realitzat han costat aproximadament 1’40 € a cada sarrianenc. Prova també de la bona gestió feta. n

NEIX EL CARNET JOVE SARRIANENC JA EL TENEN UN CENTENAR DE JOVES DEL POBLE

L’equip de govern, en el nostre afany d’estar sempre a prop de la població, més enllà de les Reunions de Barri i els Consells Participatius, solem mantenir trobades amb entitats, grups d’edat o directament amb veïns. Fruit d’aquests contactes, diferents grups del col·lectiu d’edat de joves ens van fer adonar que a diferència d’altres municipis, no hi havia cap sistema per acostar els joves a les activitats, o les activitats als joves. Ni a nivell informatiu, ni a nivell de descomptes o promocions.

V

am comprovar que el Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya només ofereix tres establiments amb descompte a la nostra localitat, i cap activitat. I els mateixos joves ens van dir que gairebé ningú el té, per estar associat a una entitat bancària. Per això, vam plantejar-nos el repte de trobar una solució. D’aquí ha sortit la idea, des de la

74_pds

Regidoria de Joventut, d’impulsar la creació del CARNET JOVE SARRIANENC. Aquest carnet s’obté de forma gratuïta mitjançant un formulari a la pàgina web de l’Ajuntament. Se’l poden fer tots els joves amb 14 anys complerts i que com a molt tinguin 25 anys en el moment de fer-se’l. També, òbviament, cal que estiguin empadronats al nostre municipi. Un cop emplenades i enviades les dades personals dels sol·licitants, i després de comprovar que són correctes i que es tracta d’un veí del poble, s’envia la targeta identificadora. A partir d’aquest moment, mostrant la imatge mitjançant el mòbil, o imprimint-la en format paper, i sempre acompanyada del DNI, es podrà fer servir i gaudir dels descomptes i promocions. D’entrada, es tractarà d’activitats i esdeveniments organitzats directament per l’Ajuntament, sobretot de caire Esportiu i Cultural. Però de mica en mica s’aniran afegint aquells esdeveniments organitzats per les entitats

i associacions, així com els que puguin oferir els establiments comercials o d’altres organitzacions que decideixin fer activitats al nostre municipi. Per exemple, ja es poden aconseguir: 70 % de descompte en el preu d’abonament de la Piscina Municipal de Sarrià de Ter. 30 % de descompte en la inscripció a les Activitats Aquàtiques de la Piscina Municipal de Sarrià de Ter. 30 % en la inscripció a les Lligues Intermunicipals d’Esport i de Lleure de Futbol Sala i Bàsquet de la temporada 2019-20. 50 % de descompte en tots els espectacles de “Les Nits del Centre”. n

Paddel surf a la piscina de Sarrià de Dalt


fc sarrià

ESPORTS

24 HORES FUTBOL PISTA SARRIÀ DE TER

Gerard Quesada

Un any més i amb aquesta ja són 37 les edicions que el F.C. Sarrià de Ter porta organitzant el torneig de les 24 hores futbol pista de Sarrià de Ter.

D

es del F.C. Sarrià de Ter ens omple d’orgull i volem agrair a tots els membres del comitè organitzatiu que han fet possible la realització un any més del torneig més antic de futbol pista del país i evidentment aquest agraïment el fem extensiu a tots els participants, jugadors, entrenadors, delegats, arbitres, etc, perquè sense ells res d’això seria possible. El torneig va iniciar-se el dissabte dia 6 de juliol a les 17:00 hores amb el ja tradicional partit que enfrontava l’equip campió de l’edició anterior, Bobinatges Arme, contra Taperia Raïm.

Bobinatges Arme, equip guanyador del 37è torneig de futbol pista del FC Sarria de Ter. Fotos FC Sarria

El torneig està compost per 16 equips repartits en 4 grups de 4 equips cadascú, els 4 equips de cada grup jugant tots contra tots en format lligueta i finalment passen directament els dos primers de cada grup per jugar els quarts de finals, després els guanyadors dels quarts passen a semifinals i els dos guanyadors passen a la gran final d’on surt el campió. En aquesta 37ena edició els equips participants han estat:

Bobinatge Arme, Taperia Raïm, AAVV La Rasa, FC. Sarrià, Canis EDM, Inmitec, FC. Atlas, Tradein, Dream Team, Bar La Penya, Canasteros, Al Limite, Decofer, Bar Cuellar, Athletic Girona, Cal Cepat I desprès de 32 partits, moltíssimes hores ininterrompudes de futbol pista jugades i moltes hores sense dormir, cap a les 19 hores del diumenge dia 7 de juliol ja tenim campió. Felicitats al campió Bobinatges Arme! n

pds_75


ESPORTS

ues

LA UES ES PROCLAMA CAMPIONA DE LLIGA DE LA PRIMERA ESTATAL A L’ÚLTIMA JORNADA

Xavi Rodríguez

Després d’un inici de temporada un pèl mogut, el primer equip sènior masculí de la Unió Esportiva Sarrià es proclamava campió del Grup D de la Primera Divisió Estatal, a Sabadell, després de recuperar el lideratge en solitari -posició que havia ocupat al llarg de 24 jornades; 14 en solitari i 9 de manera compartida- a la penúltima jornada, gràcies a una ensopegada del Sant Quirze.

A tots els partits es va lluitar; el joc d’equip va ser i és primordial. Foto Quim Puig a L’Esportiu de Catalunya - Girona

U

na seductora proposta feta a Josep Espar -el qui havia de ser l’entrenador del primer equip de la UES- per fer d’ajudant de Xavi Sabaté al Wisla Plock de Polònia que jugava a la Lliga de Campions, provocava que el club s’hagués de moure amb celeritat i substituís la marxa amb qui fins al moment exercia el càrrec de segon, Pere Coll, formant tàndem amb Jordi De Toro. El debut a la banqueta va començar prometedor, ja que en els dos primers partits del campionat es van aconseguir dues victòries molt solvents fins a topar a les següents dues jornades, a Sant Quirze del Vallès, amb un ferm aspirant a l’ascens amb qui els sarrianencs sempre van competir de valent i mai van perdre la cara al partit. I a Sarrià de Ter, contra La Roca, que, tot i la remuntada final, va faltar temps per aconseguir la proesa. A partir d’aquell moment els partits es van comptar per victòries, i a més, algunes de contundents. A la sisena consecutiva, els de la UES se situaven a la primera posició en solitari; a l’onzena; després de l’aturada nadalenca, finalitzaven la primera volta a tres punts del segon classificat. La ratxa d’imbatibilitat va seguir dues jornades més -fins a la tretzena consecutiva- en què els santquirzencs la truncaven, i van aconseguir un valuós empat a domicili;

76_pds

Imatge del partit de Campionat de Lliga davant de l’OAR Gràcia de Sabadell a Sarrià de Ter. Foto Quim Puig a L’Esportiu de Catalunya Girona

posteriorment els roquerols van obtenir una victòria convincent. Tot i així, els de Sarrià seguien primers en solitari i amb dos punts d’avantatge. Aquesta situació es va capgirar a sis jornades per a la finalització del campionat, quan els sarrianencs van intercanviar les posicions amb el Sant Quirze, al perdre a Sant Cugat per dos gols. Tot i això, els sarrianencs no es van conformar amb la segona posició i van seguir


UES

L’ASCENS A 1A CATALANA

Recepció a l’Ajuntament del primer equip sènior de la UES per l’ascens a la Divisió d’Honor Plata, de la lliga estatal. Foto Quim Llunell

pressionant el Sant Quirze, guanyant els seus enfrontaments de manera clara. A falta de quatre jornades per finalitzar la lliga i a l’Olímpic de Granollers, els de la UES es van assegurar, matemàticament, una plaça per disputar la fase d’ascens a la Divisió d’Honor Plata, i a dues jornades, van recuperar el lideratge i se situaven a només a un pas d’aconseguir el títol de lliga. A l'última jornada, a Sabadell, i suant de valent, els de Sarrià van aconseguir el punt que els faltava i es proclamaven campions del Grup D de la Primera Divisió Estatal d’handbol. S’ho van guanyar i s’ho mereixien. La Unió Esportiva Sarrià, a mans d’un grup de jugadors excepcionals, tornava a ser campiona de lliga de la Primera Divisió Estatal i, a més, podia disputar la fase d’ascens a Plata, després de ser l’equip més regular del seu grup. Vuit anys després, es tornava a aconseguir el més difícil: ser el millor equip català i un dels millors estatals. Felicitats a tothom: jugadors, tècnics, directiva i afició, tots junts us ho heu guanyat i us ho mereixeu! n

Cristina Capell Aylagas Àrea Social de la Unió Esportiva Sarrià

Durant la temporada 20182019 el segon equip masculí de la UES va aconseguir pujar de categoria, de segona a primera catalana.

D

irigint l’equip, des de fa quatre temporades, hi ha en Jordi Ramos. De segon entrenador, en

Santi Soler. Pel que fa als components de la plantilla, es tracta d’un grup de nois del club de tota la vida i que, per tant, es coneixen de fa molt temps. No obstant això, el grup no és gaire nombrós. Aprofitant que l’equip juvenil masculí es trobava en la mateixa situació, es decideix fer un treball conjunt. Així, els entrenaments serien més nombrosos i de qualitat. A més a més, els juvenils guanyaven un treball extra treballant amb gent més madura. Aquesta unió acaba donant fruit, de manera que cinc juvenils acaben essent convocats assíduament amb el sènior fins a final de temporada.

Pel que fa als resultats, l’inici de la temporada és immillorable, deu victòries seguides que els fa agafar una renda de quatre punts amb el segon classificat. Durant la temporada l'equip està en primera posició en solitari o compartit durant 21 de les 26 jornades que té el campionat. Just la jornada abans del descans de Nadal i la primera després de l'aturada, s’enduen dues ensopegades que els col·loca en segona posició durant cinc jornades. Després de la victòria en el derbi contra Banyoles, assoleixen la primera posició i la mantenen fins a final de temporada. Tot i això, les últimes sis jornades obtenen tres victòries i un empat amb un gol a l'últim segon. En l’última jornada de lliga es jugaven guanyar per ser primers. I així va ser, van aconseguir la victòria al camp del CH Sant Fost per 20 a 29. Aquesta jornada va ser molt especial perquè la grada de Sant Fost es va omplir d’aficionats del club per animar l’equip tal com es mereixia. En general va ser una lliga molt treballada, ja que el segon classifi-

pds_77


ESPORTS

ues cat va quedar empatat a punts amb el nostre equip, però el gol average personal afavoria el Sarrià. La lliga tenia 52 punts en joc, els nois d’en Jordi en van obtenir 45 (22 victòries, 1 empat i 3 derrotes). Van aconseguir una mitjana de 27 gols a favor i 23 en contra, declarant-se així una de les millors defenses de la categoria. Desitgem que sumin molts èxits en aquesta nova categoria, però sobretot que la gaudeixin al màxim! n

Celebració de l’equip després de la desena victòria consecutiva. Foto Jordi Ramos

LA UES ES PROCLAMA CAMPIONA DE LLIGA DE LA PRIMERA ESTATAL A L’ÚLTIMA JORNADA L’equip que entrenaven Pere Coll i Jordi De Toro va aconseguir guanyar els tres partits de la fase d’ascens a Avilés i pujar de categoria. Els sarrianencs ja havien aconseguit la fita en dues ocasions -1994 i 2012-, però es va renunciar a la categoria per motius econòmics.

E 78_pds

l Sarrià arribava a la fase d’ascens amb entusiasme i ambició després de tancar la temporada com a campiona del Grup D de la Primera Divisió Estatal d’handbol. Mentre se celebrava el títol a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, el club ja preparava la logística per viatjar cap a Avilés (Astúries). En la commemoració

també hi va ser present el segon equip, que havia aconseguit l’ascens a Primera Catalana. La UES es va jugar l’ascens a la Divisió d’Honor Plata a Avilés -entre el 17 i 19 maig- contra l’equip local, el Cafés Toscaf Atlética Avilesina, que, tot i que va rebre l’organització de la fase d’ascens, havia quedat segon del grup asturià; el Maristas Algemesí valencià, l’altre equip que, juntament amb el Sarrià, havia quedat primer del seu grup. I completava el grup el Calvo Xíria, que havia finalitzat segon a Galícia. Així ho havia procurat el sorteig que es va dur a terme el dilluns 6 de maig de 2019, a la seu de la Real Federación Española de Balonmano i que es va haver de repetir el dia següent situació ridícula- en detectar-se un error al procediment del sorteig. Tot

i això, els grups i les seus van quedar tal com havien sortit inicialment, sense canvis. EL PRIMER PAS, VICTÒRIA DES DE LA DEFENSA El primer rival que es creuava al camí dels sarrianencs va ser l’amfitrió, l’Avilesina. Aquest equip arribava a la fase com a segon classificat del Grup B -amb 48 punts-, a quatre punts del primer -l’Ikasa de Madridamb un balanç de 23 victòries, dos empats i cinc derrotes. El divendres, a les 18 h, va començar el ball amb el partit Algemesí - Calvo Xíria. Seguidament, a les 20.15 h, li tocaria entrar a la pista a la UES. Tot i el nerviosisme dels primers minuts, la festa va començar aviat. Mentre que els primers aficionats


UES

Ambició i bon joc per superar un dur Algemesí al segon partit. Foto d’Handbol en directe de Ràdio Sarrià

sarrianencs anaven agafant posicions a la grada del pavelló de La Magdalena, que estava a rebentar, l’equip de Sarrià de Ter anava per feina. Va dominar de principi a fi l’Avilesina, tot i que aquest últim equip va poder maquillar el resultat al tram final de partit. Al conjunt local se li entravessava la defensa sarrianenca, que no els deixava agafar ritme de joc ni espais per finalitzar les seves jugades i, quan no era així, topava amb el porter Pau Guitart. A més, en Guillem Lozano al contraatac i en Pere Arnau amb el llançament exterior -fins que es va ressentir de l’esquena-, es van afegir a la festa. El conjunt entrenat per Pere Coll i Jordi De Toro tancava la primera meitat amb només set gols encaixats (7-13). Després del descans s’esperava una reacció del Toscaf, però aquesta va tardar a arribar. La diferència, a la segona part, va arribar a ser de fins a nou gols (8-17, min. 5). Sense quasi opcions de capgirar el resultat, els visitants van prémer l’accelerador i van canviar la defensa, canvi que només els va servir perquè l’avantatge de la UES no augmentés més (20-25).

Guanyar el partit inaugural contra els amfitrions va marcar el camí a seguir. L’afició sarrianenca, tot i ser inferior en nombre, va superar els locals en suport i animació. Foto d’Handbol en directe de Ràdio Sarrià

EL SEGON GRAN PAS CAP A L’ASCENS El segon encontre que el Sarrià havia de disputar, el dissabte a les 18 h, va ser contra el CB Visconconfort Maristas Algemesí, l’altre campió -del Grup E- que va acabar la lliga amb 44 punts -22 partits guanyats, cap d’empatat i sis de perduts-, però igualats amb l’Eldense i l’Sporting d’Alacant. Aquest últim va quedar fora de les fases pel goal average advers. Els sarrianencs, igual que havien fet el divendres, van tornar a anar sempre per davant al marcador, tot i que no van poder respirar tranquils fins a les acaballes de la segona part, quan van aconseguir desmarcar-se amb cinc gols de diferència a falta de vuit minuts per finalitzar el partit. Fins aleshores, l’enfrontament s’havia convertit en un inter-

canvi de cops que els de Sarrià dominaven de dos o tres gols d’avantatge, sense poder desfer-se del rival. El partit va començar molt bé per la UES, perquè ben aviat es van posar per davant al marcador (2-7, min. 15). Després d’un temps mort, els valencians van reaccionar ràpidament i van retallar les diferències fins a aconseguir el 8-9, resultat amb què es va arribar a l’equador del partit. A la represa, els de Sarrià van reaccionar i es van posar 9-12 per davant però això tampoc va servir per desempallegar-se del rival, que, als minuts següents, amb un joc més brusc i d’enganxades, aconseguien frenar i retallar una mica el ritme i el resultat advers (15-17). Al minut 20, la UES dominava de cinc gols (16-21), però dos gols seguits dels valencians encara van posar emoció als últims minuts. Els darrers

pds_79


ESPORTS

ues

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

Els diferents trofeus que es van entregar al llarg de la fase: copa i medalles al campió i reconeixement el millor jugador de cada partit. Foto d’Handbol en directe de Ràdio Sarrià

gols, de l’Arnau Rovira, en Pere Arnau de penal i en Guillem Lozano al contraatac, sentenciaven el matx contra l’Algemesí (21-25). La UES fa el ple i aconsegueix l’ascens a la Divisió d’Honor Plata El darrer partit, el diumenge a les 10.15 h, contra l’equip gallec, els de Sarrià, que anaven capdavanters amb quatre punts, en feien prou amb un empat o victòria. El Calvo Xíria era el segon classificat del Grup A amb 52 punts -25 triomfs, dos empats i tres derrotes, tres per sota de l’UB Lavadores de Vigo, que va ser campió-, i la quarta fase d’ascens consecutiva dels de Carballo, que encara tenia possibilitats, segur que no ho va posar gens fàcil. Com tots els partits de la fase, el Sarrià sempre va anar manant, menys als primers compassos de partit en què els visitants van firmar uns primers parcials positius (2-3 i 46) que no van fer que els sarrianencs es posessin nerviosos. Al final de la primera part, els de la UES van fer l’estrebada, amb una gran actuació sota els pals de Pau Guitart, i marxaven al vestidor amb quatre gols d’avantatge (16-12). Els de Sarrià de Ter van seguir manant a la represa i en els últims deu minuts van sentenciar posant-se sis gols per davant al marcador (26-20). Als últims minuts el

80_pds

Calvo Xíria acabava abaixant els braços i el Sarrià l’acabava guanyant de nou gols (31-22). Festa grossa la que es va viure a Avilés i Sarrià de Ter, on el centenar d’aficionats que s’hi van desplaçar i els qui van seguir els partits des de la pantalles gegants que van habilitar en diferents punts del poble, per celebrar l’ascens històric a la Divisió d’Honor Plata, la segona categoria de l’handbol estatal. Els jugadors i tècnics de la UES van realitzar una fase d’ascens impecable, guanyant els tres partits i assolint l’objectiu per la porta gran. L’opinió dels tres rivals era unànime, la Unió Esportiva Sarrià

Foto Quim Llunell

havia estat el just vencedor i amb una superioritat destacable. Al final del partit a la pista i, sobretot a la grada, l’alegria continguda es va desfermar i plors, somriures, crits i abraçades van recórrer d’un costat a l’altre del pavelló de La Magdalena d’Avilés. La celebració de l’ascens estava prevista pel mateix dia quan la plantilla i el cos tècnic arribessin a la tarda a Sarrià de Ter, però van decidir quedar-se a dinar a Avilés per celebrar tots junts l’èxit aconseguit. Per tant, la celebració es va realitzar el dia següent, en què es va fer una recepció a l’Ajuntament i la posterior sortida al balcó del consistori per compartir l’ascens i la posterior rua fins al pavelló de la UES amb tots els aficionats. Després d’aconseguir-ho en altres ocasions -1994 i 2011- i haver-hi de renunciar per motius extraesportius, va costar d’assumir. Ara, que s’ha tornat a aconseguir, esperem que sigui la bona i que per molts anys puguem gaudir tots plegats, aficionats i simpatitzants, de la nova categoria a la Unió Esportiva Sarrià i a Sarrià de Ter. Gràcies per fer-nos reviure els bons records del passat i deixar-nos viure del vostre èxit del present. Felicitats, ànims i a gaudir del que hem aconseguit. A lluitar fins on es pugui per mantenir-ho i, si es pot, superar-ho! n


UES

ELS INFANTILS DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ, SUBCAMPIONS D’ESPANYA

Els infantils de la UES celebrant la consecució del TOP 4 de Catalunya. Foto Jordi Rispau

L’equip infantil de la UES es va proclamar subcampió del Campionat d’Espanya d’handbol després de perdre la final davant del Barça (33-28). El conjunt que entrenava Guillem Torres i Xicu Palomeras no va tenir el seu millor dia en atac i els joves jugadors van acusar el cansament acumulat durant tants dies de competició, tot i que sempre van tenir el recolzament de la incansable afició, que va omplir el pavelló de Bordils el dia de la final.

E

l llarg camí va començar el diumenge 5 de maig de 2019, quan els infantils de la UE Sarrià es van proclamar campions de Catalunya després de guanyar el Barça (29-26) davant d’un pavelló de Sarrià ple de gom a gom. Els de Sarrià ja sabien que, pel fet de participar al TOP 4 català, ja tenien el bitllet per anar a la fase de sector del Campionat d’Espanya entre els dies 23 i 26 de maig. EL SARRIÀ INFANTIL CAP A LA FASE FINAL DEL CAMPIONAT ESTATAL Cinc dies més tard, el Sarrià infantil va conèixer el seu destí: Alcobendas, on s’havien d’enfrontar al CH Mata de Jonc balear a doble partit per després, si guanyava, jugar la fase final del sector de Madrid. El doble partit contra l’equip balear va anar rodó, tot i els primers instants de nerviosisme, normals a l’inici d’una competició desco-

neguda pels joves jugadors sarrianencs. Al primer partit, el divendres, els de Sarrià en van tenir prou amb cinc minuts per trencar el partit amb un parcial de 6-0. L’avantatge es va incrementar poc més fins arribar al descans (20-11). El segon temps va ser semblant al primer, van arribar a la finalització amb un resultat favorable i contundent (41-19). El segon partit, el dia següent, va ser quasi calcat a l’anterior si no hagués estat perquè els entrenadors, gràcies a la diferència de gols aconseguida la jornada anterior, van fer rodar la banqueta i van donar més minuts de joc a jugadors no tan habituals al set inicial. El diumenge, a les 13 h, els de la UES van jugar, i la van guanyar, la fase final contra l’equip amfitrió: l’Alcobendas. El partit que van fer els infantils va ser molt seriós i de bon començament es van posar a la feina. A partir d’una bona defensa i sortides ràpides

pds_81


ESPORTS

ues Tot i la importància que tenia el partit, l’esportivitat a la pista sempre va imperar. Foto Jordi Rispau

Peu de fotografia: Els primers instants contra el CH Mata de Jonc balear van ser sobretot de nerviosisme. Foto Jordi Rispau

al contraatac, al minut deu ja se situaven al davant de cinc gols al marcador (2-7). L’Alcobendas no es va deixar intimidar i amb el suport de la seva afició retallava distàncies fins a situar-se abans de marxar al descans a només un gol de diferència per sota (9-10). A la represa, el joc va estar molt igualat. Tots dos equips s’anaven intercanviant gols però sempre els sarrianencs anaven per davant de dos o tres gols. En dos moments del partit l’Alcobendas es va acostar només a un gol de diferència (12-13, min. 9 i 18-19, min. 23), però els de Sarrià, esperonats per la seva afició que no va de deixar d’animar en cap moment, aconseguien agafar un avantatge de dos gols a falta de 50 segons per acabar el partit. Una bona última defensa va fer estèril els esforços dels locals, que aconseguien retallar un gol a falta de 12 segons. L’última possessió de pilota sense arriscar de la UES va fer que el resultat final fos favorable per accedir a la fase final dels campionats estatals (19-20). EL SARRIÀ INFANTIL ACONSEGUEIX UN BITLLET PER A LES SEMIFINALS Sarrià de Ter i Bordils van ser les dues seus de la fase final del Campionat d'Espanya infantil d'handbol, que es va jugar entre el 5 i el 9 de

82_pds

juny. Tots dos clubs es van posar d’acord a fer l’esforç conjuntament i, després de presentar tota la documentació necessària, van ser escollits seu per la Federació. La competició es dispuUn nombrós grup d’aficionats de la UES van animar l’equip a Madrid en tot moment. Foto Jordi Rispau ta amb dos grups de quatre equips. El pavelló de Bordils va ser la seu del grup I on, a banda ges, no superior als dos gols, anaven de l’Handbol Bordils, hi van jugar el canviant de costat alternativament. FC Barcelona Lassa, el Maristas S’arribava al descans amb una petita Málaga i el Covadonga. Al grup II, diferència aconseguida als últims amb seu al Pavelló Sarrià I, hi van minuts, favorable al Sarrià (13-11). Als jugar l’equip de casa, la UE Sarrià, a primers instants de la segona part tot més de l’Handbol Palautordera Sali- seguia igual. No va ser fins al minut crú, el CD Iplacea (Alcalá de Henares) 10 que els sarrianencs van obrir una i el CB Bahía (Almeria). Les semifi- mica de forat (20-15). Tot i això, els nals s’havien de disputar el dissabte d’Almeria no van abaixar els braços i a Sarrià de Ter, mentre que el Bordils van aconseguir retallar la diferència havia d’acollir el diumenge el partit desfavorable a un gol a 30 segons pel pel bronze i la gran final. D'aquesta final (24-23). Un temps mort demanat manera els vuit millors equips infan- pels tècnics de la UES aconseguia, tils d'Espanya van lluitar en terres exhaurint el temps al màxim, incregironines pel títol en un torneig que mentar el resultat un gol més abans de la botzina final (25-23). va atraure molt públic. El dijous el Sarrià va aconseguir La lligueta inicial va arrencar el sumar la segona victòria consecutiva dimecres, 5 de juny, a les 17.45 h i es davant d’un dels equips més forts va allargar fins a divendres. Els sarrianencs van obrir amb victòria la del grup, el CH Palautordera Salicrú. primera jornada del torneig, que va Aquella victòria garantia als sarriaportar molt bon ambient al pavelló nencs un passi per a la semifinal. Els de la UES. Els nois que entrenava de Sarrià lideraven el Grup II amb Guillem Torres van superar el CD quatre punts, per davant del PalatorBahía de Almeria (25-23). El partit va dera, i el Bahía amb només dos i l’Iser molt emocionant i els avantat- placea, el rival de l’última jornada,


UES

Els jugadors celebrant la classificació per a la fase final amb l’afició. Foto Jordi Rispau L’emoció es vivia en cada jugada, des de la pista fins a la grada. Foto Jordi Rispau

El partit davant el Palautordera va ser intens i vibrant. Foto Jordi Rispau

encara no havia guanyat cap partit. L’encontre contra el Palautordera va començar de manera favorable per als visitants, que als primers minuts ja se situaven al davant amb un parcial de 0-3. Ràpidament, els de Sarrià es van posar a esmenar el desavantatge i van arribar al descans de la mateixa manera com havia començat el partit, amb empat (11-11). La segona part va ser més que disputada, però sempre amb un lleuger avantatge d’un gol per als palauencs i predominant les defenses per damunt dels atacs. No va ser fins a falta de deu minuts que els de la UES van trencar el partit amb un parcial de 3 a 0 en cinc minuts que van deixar el partit quasi vist per sentència (19-16). Els últims instants, amb moltes errades i imprecisions, només s’aconseguia un gol que va caure del costat del Palautordera (19-17). El divendres, la Unió Esportiva Sarrià va ser l'únic dels dos representants gironins que es va classificar en alguna de les semifinals del campionat d'Espanya en categoria infantil. Els sarrianencs ja havien fet la feina el dijous i tenien la classificació, i també la primera plaça, a la

En cada partit la grada estava fins a la bandera. Foto Jordi Rispau

butxaca. Tot i així, van tancar la fase de grups amb una nova victòria. El Sarrià es va desfer del CD Iplacea per 26-24 en un partit que va dominar durant un bon grapat de minuts -al descans, 16-9- i a qui només se li va complicar el tram final, en què els d’Alcalà de Henares, tot i portar un desavantatge de set gols a l’inici de la segona part (17-10), va aconseguir remuntar i posar-se a davant fins a dos gols a falta de cinc minuts per a la finalització (21-23). Sort que els de Sarrià van saber reaccionar a temps i es van tornar a posar per davant fins a la fi (26-24). EL SARRIÀ, A LA FINAL AMB UNA VICTÒRIA CONVINCENT El Sarrià, a la seva semifinal jugada el dissabte, va saber derrotar a l’IMQ de Covadonga de manera solvent (29-21) i classificar-se per jugar la gran final. El partit, tot i el resultat final, no va ser senzill. Els de Sarrià

no van aconseguir desfer-se del rival fins a l’equador del primer temps, en què un parcial de 4 a 0 i l’empenta d’un pavelló ple, els locals van saber aprofitar per fer créixer una mica més l’avantatge abans d’anar al vestidor a descansar (15-9). A la represa, l’avantatge aconseguit pels sarrianencs els últims minuts del primer temps, va estar ben administrat per mantenir la iniciativa i va servir per encarar l’última fase de partit de manera excel·lent, fet que va incrementar una mica més la diferència de gols - fins a nou, 29-20- i jugar sense complicacions. D'aquesta manera, el Sarrià va segellar la victòria que el feia somiar en poder ser campió estatal davant del Barça. Els blaugrana, a l’altra semifinal, van superar el Bahía de Almería per un contundent 40-15. Així, els sarrianencs només van tenir un marge de 16 hores de descans i recuperar forces per disputar la final al pavelló de Bordils.

pds_83


ESPORTS

ues

Una afició de 10, no va deixar mai d’animar els jugadors. Foto Jordi Rispau

EL SARRIÀ, SUBCAMPIÓ D’ESPANYA INFANTIL El Sarrià va quedar subcampió del Campionat d'Espanya infantil d’handbol després de perdre la final davant el Barça (33-28). El conjunt que entrenava Guillem Torres i Xicu Palomeras no va tenir el seu millor dia en atac i va pagar el cansament acumulat durant tants dies de competició -cinc dies en total-, tot i que sempre va tenir el recolzament de la seva afició, que va omplir, el diumenge, el pavelló de Bordils. El Sarrià va començar el partit amb un ritme molt alt, igual que els barcelonins, i va aconseguir posar-se dos gols per damunt als minuts inicials (4-6). Dues exclusions als sarrianencs quasi consecutives, van facilitar que els blaugrana es posessin per davant en el marcador de set gols d’avantatge (15-8) quan faltaven poc més de vuit minuts per al descans, un avantatge que es va mantenir i, fins i tot, ampliar dos gols més a la mitja part (2011). A la segona part els sarrianencs no es van rendir i ho van intentar, tot i que no estaven fins en atac i els costava aturar les embranzi-

84_pds

des del Barça (32-23). Amb empenta i coratge, els de Sarrià van aconseguir retallar les diferències, però ja era massa tard; faltava poc per a la finalització del partit i l’empresa era quasi impossible per a un equip amb les forces sota mínims (33-28). Temporada espectacular dels infantils de la UES, que acaben la temporada essent un digne subcampió d’Espanya. Els qui hem pogut gaudir d’aquests joves jugadors, des del campionat de Lliga Catalana, passant pel TOP 4, la fase de sector d’Alcobendas i per finalitzar, la fase final de Sarrià – Bordils, sabem que encara els queda molt recorregut i que ens poden donar moltes alegries en el futur. Només queda desitjar-los que segueixin gaudint del que estan fent - tant als entrenament com als partitsi que frueixin de l'èxit que han aconseguit. Us puc ben assegurar que ja formeu part de la història del club, però no us atureu, que encara us queden moltes pàgines per omplir. Moltes felicitats a tots: jugadors, entrenadors i familiars; us mereixeu el subcampionat i més. Gràcies a tots per tot el que ens heu fet gaudir! n


L’EQUIP SÈNIOR MASCULÍ DE LA UES ACONSEGUEIX EL TRIPLET I GUANYA LA COPA CATALANA

UES

Jugada d’atac d’en David Mariscal a la final de Copa Catalana. Foto Jordi Rispau

Amb el títol de lliga de la Primera Divisió Estatal i amb l’ascens a la Divisió d’Honor Plata a la butxaca, el Sarrià va tancar la temporada en superar l’Avannubo BM La Roca (30-25) a la final de la Copa Catalana que es va disputar al pavelló Sarrià I. Els sarrianencs s’enfrontaran a l’inici de la temporada següent al Barça o Granollers d’ASOBAL en una de les semifinals de la Supercopa.

E

l campionat de Copa Catalana va començar per als de Sarrià de Ter als quarts de final, ja que, pel fet d’haver participat a la fase d’ascens a la Divisió d’Honor Plata, en quedaven exempts. El rival que el sorteig va escollir per enfrontar-se als de la UES a casa el dijous 30 de maig va ser el CH Esplugues. CONTRA UN ASOBAL A UN PARTIT Els locals van superar l’Esplugues (32-23) en un partit, que va tenir sempre força controlat. El començament de l’encontre va ser igualat fins que els sarrianencs, a l’equador del primer temps, van trencar el partit a

base d’una bona defensa i ràpides sortides al contraatac, que feia que s’arribés al descans amb un marcador àmpliament favorable (17-8). Al segon temps, el Sarrià va jugar més tranquil i va poder donar minuts als joves jugadors que, dins al campionat de lliga regular, normalment no podien gaudir de tants. Tot i així, les diferències es van anar mantenint, gol amunt gol avall, fins a la finalització. A LA FINAL; EL COLOFÓ DE LA MILLOR TEMPORADA? El Sarrià va guanyar el diumenge 9 de juny a la tarda a l’OAR Gràcia de Sabadell (36-27) a les semifinals de la

pds_85


ESPORTS

ues En finalitzar el partit, el club va voler retre homenatge als infantils, que al migdia s'havien proclamat subcampions d'Espanya. Així, el primer equip de la UES va fer un merescut passadís als joves jugadors. EL LLAÇ FINAL: EL TÍTOL DE COPA CATALANA

Una acció de contraatac finalitzada per en Nitu Pòrtulas. Foto Jordi Rispau

Al finalitzar la final els jugadors van saltar d’alegria; eren campions! Foto Jordi Rispau

Copa Catalana i havien de disputar la final el següent dissabte contra La Roca. A més, l’equip sarrianenc es va assegurar jugar la Supercopa Catalana, que acull els dos finalistes de Copa Catalana: i Barça i Granollers, els dos representants catalans d’ASOBAL. Durant el partit sempre va portar la iniciativa el Sarrià de quatre i cinc gols de marge. Després del descans, els locals es van relaxar i això, sumat

86_pds

a algunes rotacions, va fer que els visitants poguessin empatar el partit. Tot i així, la UES es va refer dels mals minuts de joc, que va coincidir amb l’expulsió d’un jugador de l’OAR i es va tornar a posar dins del joc i va agafar de nou un avantatge còmode que ja no havien d’abandonar. Als cinc minuts finals, els sabadellencs es van deixar anar i els sarrianencs ho van aprofitar per acabar golejant (36-27).

Amb el títol de la lliga i l'ascens a Divisió d'Honor Plata a la butxaca, el Sarrià va tancar la temporada 2018/2019 superant el BM La Roca (30-25), a qui encara no havia guanyat, a la final de la Lliga Catalana que es va disputar al pavelló de la UES. Els sarrianencs, a l'inici de la temporada vinent, s’enfrontaran al Barça o Granollers d'ASOBAL en una de les semifinals de la Supercopa. La Roca havia guanyat el Sarrià als dos partits que havien jugat a la lliga, però l'equip de Pere Coll i Jordi De Toro, en el que era el seu últim partit a la banqueta per motius professionals, es van emportar la victòria anant quasi sempre per davant, tot i que els roquerols, que van realitzar un bon partit, van arribar a posar-se un gol per sota al marcador a pocs minuts per al final. La Roca va plantar cara des del primer moment i va lluitar totes les pilotes. Es va arribar al final de la primera part amb un empat al marcador (13-13). A l’inici de la represa, el Sarrià va fer un parcial de 5 a 0 amb un encertat Nitu Pòrtulas. Els sarrianencs van saber mantenir les diferències pràcticament a tota la segona part, però un canvi d’actitud defensiva de La Roca va fer que se situessin a només un gol (24-23 i 25-24). Els locals, als últims instants, van saber gestionar millor els moments de nervis i igualtat i van acabar obrint altre cop distància al marcador (30-25). L’equip sènior de la Unió Esportiva Sarrià ha tancat així un dels millors cursos esportius de la seva història amb la consecució de la


UES

Copa Catalana, per tercera vegada, amb un altre títol de campió de lliga de Primera Estatal i l’assoliment de l’ascens a la Divisió d’Honor Plata. Una temporada molt gran la que ha fet el club, que, a més de l’èxit aconseguit pel primer equip sènior, s’hi pot sumar l’ascens a Primera Catalana de l’equip filial sènior i l’obtenció per part dels infantils del TOP 4 i el subcampionat d’Espanya, el gaudi i satisfacció ha estat múltiple. Una temporada, la 2018-2019, que serà per recordar i emmarcar, i esperem que no sigui l’última. Moltes felicitats a tots, club i aficionats, i per molts anys... Poble, passió i handbol! n L’equip campió de la Copa Catalana 2018-2019. Foto Jordi Rispau

pds_87


ESPORTS

ues

2N TORNEIG 4X4 AL PAVELLÓ DE LA UES ACTIVITATS QUE ES CONSOLIDEN COM A FESTA DE CLOENDA

Cristina Capell Aylagas Àrea Social de la Unió Esportiva Sarrià

El torneig 4x4 a ple rendiment. Foto Dani Casas

Foto de família dels benjamins i alevins després del torneig. Foto Dani Casas

El passat 15 de juny es va dur a terme el 2n torneig 4x4 a la UES amb motiu de la cloenda de la temporada 2018-2019. Després de l’èxit de la primera edició, era impensable no repetir aquesta jornada.

88_pds

D

Entre el torneig dels petits i els grans hi va haver un dinar que hi va poder participar tothom que va voler, jugadors i acompanyants. Foto Dani Casas

urant tot el dia es van disputar partits de minihandbol de diferents categories, des de benjamins a sèniors. Primerament, per un sistema de competició de lliga – tots contra tots – entre els equips que conformaven els grups, i després, els dos primers classificats de cada grup pel sistema d’eliminació, semifinals i final, es van anar succeint els enfrontaments. Els primers a iniciar els partits van ser els més petits, benjamins i alevins; a mig matí, van seguir infantils i cadets, i després de dinar, juvenils i sèniors. Fins i tot hi havia jugadors/es per fer una categoria de màs-

ters, l’any que ve segur que tindran una competició exclusiva per ells. A les 14 h del migdia es va fer un dinar popular al carrer de davant del pavelló. Menú d’arròs i pollastre, cuinats per Càtering Vilanova, per a unes 300 persones, a sota d’unes carpes per aturar el sol que a mitjans de juny comença a ser calent. Entre rialles, retrobaments i partits es va acabar la jornada. Aquest esdeveniment reuneix jugadors, exjugadors, aficionats i familiars amb ganes de passar-ho bé amb el que més ens agrada: l’handbol. Per aquest motiu volem que passi a ser una bonica tradició que formi part de la història del nostre club. n


UES

Els diferents equips sèniors que van participar al torneig. Foto Dani Casas

pds_89


ESPORTS

ues FESTA FINAL DE TEMPORADA DE LA UES ACTIVITATS QUE ES CONSOLIDEN COM A FESTA DE CLOENDA

Lídia Bonilla i Ventura Àrea Social Unió Esportiva Sarrià

Al llarg de la nit tots els equips, dels més petits als més grans, van tenir el seu obsequi i reconeixement. Fotos Dani Casas

Com a colofó de l’any del tauró, el 29 de juny, es va celebrar la festa de final de temporada de la Unió Esportiva Sarrià.

90_pds

D

esprés d’una llarga i intensa temporada, la família de la UES va voler reunir tots els equips, els tècnics, la junta directiva i familiars en un sopar per agrairlos l’any de triomfs que ens van regala La plaça del pavelló de la UES va acollir unes dues-centes persones que van seguir les projeccions d’imatges de la temporada i aplaudir tots els jugadors, membres de l’staff i delegats que van recollir un detall de record. La festa va acabar amb un sopar a l’aire lliure, música i molt bon ambient. n


pds_91


Profile for GERDS de Ter

Parlem de Sarrià 104  

Per més informació, visiti la pàgina www.parlemdesarria.org

Parlem de Sarrià 104  

Per més informació, visiti la pàgina www.parlemdesarria.org

Advertisement