CULTURA [Francesc Garriga Barata
compte que les paraules són traïdores i menteixen, ja que el llenguatge és un pont i alhora pot ser una barrera en l’acte comunicatiu. Per excés o per defecte (per bé que ell trïi el segon). Vegem-ne un parell d’exemples: floreix la sang / una nova tortura: / atresorar paraules / que menteixen. I un altre: no m’acabo de creure les paraules respiren massa a prop del meu silenci. aquesta és la sentència: plantar paraules. regar-les amb paraules, collir-les amb els dits de pell més tendra. dallar les canyes del silenci, barranc inútil, galliner de somnis. sembrar, després, paraules líquides, per disfressar la vida de mort, la mort de vida. cap pausa. no em pregunteu per què. El llenguatge (com a element indispensable del fet comunicatiu que pot arribar a fracassar), com la vida mateixa, esdevenen les pedres angulars de la seva obra poètica. Un altre dels temes que el preocupen és la creació literària: ell mateix reconeixia que sovint li costava trobar les paraules exactes; els verbs, els pronoms, els adjectius. La Poesia Despullada o Pura carrega determinats mots de significat condensat, essencial. Com a conseqüència, el tipus de llenguatge que trobarem en els seus poemes és senzill, modest, pur, noble, a voltes col·loquial i a voltes (poques) amb referències al món clàssic (sobretot en els seus primers poemaris).6 Utilitza pocs símbols, com el de la serp, metàfora de l’altre jo amagat, rar, obscur, misteriós i incomprensible, que habita dins el nostre inconscient (influència surrealista). Home i serp són els opòsits, els rivals. jo sóc la serp, el mentider/ sense més serp que jo mateix/la serp vesteix els somnis.
6Paraules 7“Encara
24_pDS
Quant a figures retòriques, abunden els jocs de contraris o jocs duals que generen antítesis, un joc de miralls que fan veure en el lector, alhora, l’anvers i el revers de la vida: pregària i blasfèmia, ser i no ser, mentida i veritat, soroll i silenci, l’efímer i l’etern, sembra i sega, vigília i son, rialla i plor, atracció i repulsió, raó i energia, amor i odi. Tots els contraris són necessaris a l’existència humana, perquè són els que ens fan avançar, com deia William Blake. I concretament els verbs mastegar-i mossegar- fan referència al desig de voler apropiar-se enterament d’una realitat. El verb cosir, fa referència a la voluntat de voler relligar-ho tot per mitjà del discurs.7 Veurem que Garriga empra metàfores senzilles, algunes relacionades amb el menjar i el viure quotidià; asíndetons per l’afany de brevetat; encavallaments i hipèrbatons; personificacions; anàfores; paral·lelismes, sempre en versos lliures, per bé que en la seva primera etapa poètica trobarem rimes consonants i una preocupació més “culteranista”. A mesura que el temps avança, despulla el llenguatge fins a l’essència, amb molta menys preocupació formal i sí més conceptual, sense majúscules i sense títols. Tipogràficament, li agradava la lletra garamond, encara que els seus editors li publicaven en bodoni. Per aquest motiu, en el seu honor, aquest article està escrit en lletra garamond, la seva preferida. de mi a mi quin llarg viatge! que inútil sense tu, sense un nosaltres. Per què escrivim poesia? Francesc Garriga deia que ell escrivia poesia per la seva brevetat i concisió, una manera d’expressar les idees sense recargolaments sintàctics, “si puc dir les coses en poques paraules, per què m’haig de complicar la vida?”, i que li servia per desfogar-se, per trobar resposta als seus problemes, per entendre el món, i en això recorda Vinyoli, un altre poeta de l’experiència
que creia que la poesia no estava feta de sentiments, sinó d’experiències (Rainer Maria Rilke), raó per la qual escrivia com qui respirava; era una necessitat vital per a ell, sempre a la recerca del coneixement. L’escriptora Mercè Rodoreda afirmava que escrivia perquè li agradava, i si a més aconseguia que agradés als altres, molt millor. En realitat, però, crec que part d’aquestes afirmacions no són certes del tot, són filles de la falsa modèstia, ja que, com deia el poeta llatí Marcial, famós pels seus epigrames satírics “No escriu aquell els versos del qual no llegeix ningú”.
UNA TRIA POÈTICA Aquesta part pràctica de l’article que us presentem aplega l’anàlisi i comentari d’alguns dels poemes més rellevants o bells del poeta Francesc Garriga, la tria dels quals no va resultar gens fàcil perquè, contràriament al que podríem pensar a priori, a mi m’agrada tota la fruita! Com ja he explicat anteriorment, donat que Garriga no posava títols als seus poemes i els escrivia sempre en minúscules i lletra de cos petit (garamond o boldoni), he numerat els poemes i indicat l’any i el recull al qual pertanyen. Poema 1: de Paraules cap al tard (1973) ens trobarem -i fatalmenta la sortida de la nit lamentarem inútilment la nostra por i el nostre oblit i abraçarem tossudament la nostra mort i el nostre crit perquè mai més no ens sigui dit que no ha tingut la nostra vida cap sentit.
d’Antoni Clapés en l’acte de presentació de Tornar és lluny (Premi Carles Riba, 2012), al Casal Pere Quart de Sabadell el 16 d’abril de 2013. les paraules”, crítica de Jordi Llavina a “ragtime”, dins el Mundo.