Page 1


sumari AJUNTAMENT. Àrea Metropolitana: un acord històric Fira del Paper 25 de novembre, dia contra la violència masclista FESTA MAJOR. Pregó magistral (de mestre) Fira de la Joguina Concert Festa Major 2014 ENTITATS. Dones més que mai Jubilació del Dr. Jordi Taberner Esplai PL Els Cantanires de Sarrià Cavalcada de Reis CULTURA. Les Nits del Coro Exposicions Biblioteca Emília Xargay La Cooperativa XXVI Mostra de Teatre del Centre Parroquial Els Pastorets del Centre Parroquial Llibres. “Manzanas Ácidas” de Daniel Cuevas “Els ambaixadors” d’Albert Vilaró “No hi ha camins de roses sense espines” Joan Vinyoli, conèixer-se un mateix per entendre el món ESPAI 2.0 Jo internet, tu Jane QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Quim Mitjà i Pilar Brugués DOSSIER D’HISTÒRIA. Fàbriques de ciment de Sant Julià de Ramís (3a part) OPINIÓ. Sarrià de Ter, balanç 2011-2015 ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. La festa de les idees “Ho fem per tu” Confetti. Fem Panellets Xerrades STRAD NATURA. Pujada al Pic d’Eina VIATGES. Al Ain SALUT. Dolor Lumbar ESPORTS. 15è Criterium Esportiu FSC UES THE SARRIÀ NEWS

4 6 10 11 12 14 15 17 18 19 20 21 23 26 28 30 32 34 36 37 39 46 47 48 50 57 59 63 66 68 71 72 75 77 78 80 87

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Esther Ferrero, Lourdes Gelada, Txell Pla, Dones més que mai, AAVV Sarrià de Baix, Joana Rosdevall, Fina Suñer, Fina Feliu i Ma Gràcia Arpa, Cristina Vicedo, Anna Sala, Presen Serrano, Griselda Palomeras, Mireia Masó, Montse Xandrich, Irene Aymerich, Jordina Claravalls, Montse Asencio, Cristina Garcia, Mònica Sala, Elena Batllori, Mari Roblas, Tamara Serrano, Maria Bronsoms, Hermes Mallorquín, Elisabet Sau, Emili Marco, Jordi Paretas, Joan Quesada, Xavi Rodriguez i Joan Pórtulas. Portada: Sarrià de Ter, dibuix de Rosa Dachs. Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

EDITORIAL

LA FIRA DEL PAPER I L’ECONOMIA DEL POBLE n edicions anteriors, quan s’esqueia la Fira del Paper, la revista solia treure una foto per portada i reflectia les jornades, l’animació del carrer, la festa que ens definia i donava entitat al poble. Enguany, el tancament de Torraspapel ha planat sobre la Fira i la comissió va creure oportú retre un l’homenatge als treballadors del sector i de l’empresa, posant de manifest informació sobre les negociacions que varen portar al tancament. Val a dir que aquestes setzenes jornades han estat les més tristes des que es varen iniciar, ja que hem perdut una de les empreses més emblemàtiques del poble. La primera fira va ser un revulsiu, en posar en valor el paper, l’empresa i els lligams del sector, abans puixant, amb el poble. Evidentment el poble afronta reptes importats per tal de buscar alternatives d’activitat econòmica que substitueixi Torraspapel, sobretot en ocupació. Qualsevol visita als polígons industrials d’aquest país dóna una idea del desastre econòmic que estem patint i de la gran quantitat d’empreses que han tancat. El cas de Torraspapel és delicat ja que es tracta d’una deslocalització, presa per empresaris allunyats del centre de producció. Capitalisme en estat pur. Ens preguntem com hauria estat l’evolució de l’empresa cas que la propietat hagués estat en mans d’empresaris particulars enlloc d’un grup d’inversió anglès, però potser l’empresa, de no haver estat una multinacional, no hauria passat d’una tercera generació. Ara per ara és elucubrar i per tant, toca passar pàgina. El que hem viscut, sobretot els treballadors de l’empresa, forma part del bagatge de cadascú i del col·lectiu, en tenim un bon record de la participació de l’empresa en les edicions de les jornades del paper. De fet, l’activitat paperera al poble que s’inicia amb Josep Flores cap a l’any 1870, continuà amb els fabricants Joan Vila, Joan Butiñà i Paulí Torras es tanca l’any 2014 (respecte a la fabricació de paper, no de manipulació). Sense ànim de buscar paral·lelismes, en aquesta revista s’ha publicat darrerament un cicle sobre les fàbriques de ciment de Sant Julià de Ramis (amb ramificacions a Sarrià de Ter) que s’iniciaren també amb Josep Flores el 1880 i finalitzaren cap a 1970. En aquest cas, el tancament el propicià l’ obsolescència del sistema de producció respecte la seva competència barcelonina i el pas de l’autopista pel mig de les canteres. És obvi que el canvi de cicle de Torraspapel s’inicià amb el tancament de la planta de cel·lulosa, però aquella decisió, potser inconvenient pel centre de Sarrià de Ter, era necessària pel poble. Acostumats a cicles empresarials i productius llargs, ens hem oblidat dels canvis que ha sofert l’economia, els sistemes de producció i les relacions mercantils en el nou ordre mundial. Ens haurem de reinventar, buscar com a poble el nostre lloc dins l’economia moderna. Totes les notícies sobre la possibilitat de tenir oportunitats econòmiques són bones, i així ho hem de veure en la signatura de nou acord per crear una Àrea Metropolitana Estratègica del Gironès impulsat pels municipis de Girona, Salt, Sarrià de Ter, Fornells de la Selva i Vilablareix. ■

E

p DS_3


AJUNTAMENT [Àrea metropolitana: un acord històric

ÀREA METROPOLITANA: UN ACORD HISTÒRIC Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

David Mascort, alcalde de Vilablarex, Jaume Torramadé, alcalde de Salt, Carles Puigdemont, alcade de Girona, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter i Mateu Parera, alcalde de Fornells de la Selva, signants de l’acord per crear l’Àrea Metropolitana Estratègica del Gironès.

Tot sovint –especialment quan s’acosten eleccions- sentim a parlar de l’àrea metropolitana de Girona. Ha esdevingut una sentència clàssica, gairebé un mantra, allò de que entre els municipis de l’entorn de la ciutat i la pròpia ciutat hem de col·laborar més. Tots ens hem omplert la boca insistint en la necessitat que els municipis d’aquest àmbit ens poséssim d’acord, que treballéssim conjuntament i que ho féssim buscant l’interès comú. N’hem parlat molt i hem fet poc.

É

s veritat que en termes de gestió (important) hem anat trobant instruments de col·laboració, però és en el camp de la planificació (fonamental) on no hem caminat prou –o gens-, encara. És a dir, som capaços de decidir oferir conjuntament alguns serveis però no ho hem sabut fer a l’hora de plantejar equipaments, per exemple. Ara, però, i per primera vegada ens hem posat d’acord en un àmbit on pro-

4_pDS

bablement és més necessari que cap altre: l’urbanisme. El passat mes de desembre, els cinc alcaldes dels municipis de l’àrea urbana (Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix i Fornells de la Selva) signàvem un acord històric. Un pacte que permetrà caminar junts i en igualtat de condicions en el planejament urbanístic dels grans equipaments comercials. Dit en termes pràctics, entre tots decidirem allò que serà més positiu per tots, pel que fa a grans superfícies comercials. Hem constituït

un punt de trobada i de debat. Tan senzill, però al mateix temps tan contundent com això. Què diu l’acord? Al document signat crea una entitat urbanística que permetrà definir allò que des del punt de vista de l’urbanisme comercial ens convé a tots. Als 150.000 habitants d’aquesta primera corona de l’àrea urbana de Girona. Com deia l’alcalde de Vilablareix, David Mascort: “avui entrem al segle XXI pel que fa a les relacions entre els diferents municipis


AJUNTAMENT [Àrea metropolitana: un acord històric

que integrem la primera corona”. Però concretem-ho: Fins ara als municipis de l'entorn de Girona només s’hi podien situar equipaments comercials petits (fins a 800 m²) o mitjans en el cas de Salt. En canvi, a Girona no hi ha cap límit de superfície de venda per als equipaments comercials. Ja n’hem parlat en altres ocasions, però per Sarrià de Ter això implicava un tracte desigual respecte Girona. D’alguna manera nosaltres rebíem les conseqüències de la instal·lació de grans superfícies comercials al nostre voltant però no en podíem gaudir. Greuge. Ara bé, això era així fins que el govern de la Generalitat va aprovar una disposició segons la qual tots els

pobles que som un continu urbà amb la capital (Sarrià de Ter, evidentment), puguem, d'acord amb aquesta, tenir les mateixes oportunitats que la ciutat a l'hora d'ubicar equipaments comercials al nostre municipi. Per fer-ho, però, havíem de demanar permís a Girona per ajuntar-nos a la seva TUC. Nosaltres volíem oportunitats i Girona volia garanties. Finalment, per superar les reticències de totes les parts es va acordar crear una Entitat Urbanística Especial “Àrea Metropolitana Estratègica del Gironès” que definirà no només “taques” urbanístiques –on poden i on no poden anar superfícies comercialssinó la concreció de tots i cadascun

dels projectes concrets que arribin a aquest fòrum. Aquesta és la novetat doncs: per primer vegada decidirem tot de tots i tots de tots. Tots hi tindrem el mateix vot i tots podrem opinar i votar sobre coses que afecten els nostres respectius municipis. En definitiva, el mateix que fa un sol ajuntament pel seu territori aplicat, en aquest cas, al territori dels cinc municipis. I amb tot això? Què hi guanyem nosaltres? Doncs igualtat d’oportunitats. Ja decidirem quins projectes econòmics ens convenen a Sarrià i si ens és necessari optar per tenir grans superfícies comercials que aportin activitat al municipi. Ja ho decidirem però en qualsevol cas, ara, al menys tindrem una opció que no teníem. Sigui com sigui, l’acord no ha estat fàcil. Probablement perquè a tots ens manca cultura metropolitana. No ha estat senzill i com tots els consensos ha implicat renúncies. Durant setmanes i mesos els cinc municipis del Gironès van tenir reunions per arribar a un acord, després que l'estiu passat el ple de Girona mostrés la seva disconformitat a la creació de la TUC. Finalment, però, hem assolit l’acord que, més enllà del fet concret, enceta una nova etapa de més col·laboració entre tota l’àrea. N’estic convençut.■ Fotos Ajuntament de Girona (Servei de

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_5


AJUNTAMENT [Fira del Paper 2014

FIRA DEL PAPER 2014 Esther Ferrero Regidora de Salut i Gent Gran

La XVI Fira del Paper d'enguany ha vingut marcada pel tancament de la fàbrica TorrasPapel. És important destacar, que TorrasPapel i la seva vinculació amb el poble, va ser la font de motivació pel naixement de les Jornades del Paper l'any 1998. Podem parlar, doncs, d'una Fira del Paper amb sabor agredolç tant pels organitzadors, com pels paradistes, com pels mateixos visitants. Fins i tot, va semblar que el temps es solidaritzava i, per primera vegada en els setze anys d'història de la Fira, la pluja ens va acompanyar bona part del dia.

Fotos David González

6_pDS


AJUNTAMENT [Fira del Paper 2014

P

er aquestes raons, en l'article sobre la Fira del Paper que cada any es publica a la Revista Parlem de Sarrià, aquest any preferim parlar del que considerem va ser l'acte més destacat. Ens referim al sentit acte de reconeixement cap els treballadors i treballadores del paper. Aquest senzill acte, que va tenir lloc el dissabte a la sala gran del Coro, va reunir un nombrós grups de persones vinculades a la vida paperera de la fàbrica sarrianenca, que ens varen fer partícips de les seves emocions, de tants i tants moments vitals viscuts entre rega i rega de paper. Cal destacar i agrair les paraules pronunciades pels tres representants de la part humana de la fàbrica, en Josep Llunell, l'Antonio Oya i en Salvador Tixis, que des de tres mirades diferents ens van retornar a un temps on ser de Sarrià de Ter i estar vinculat directa o indirectament a la fàbrica era gairebé inseparable. «La Torras» no

Fotos Quim Llunell

Fotos David González

pDS_7


AJUNTAMENT [Fira del Paper 2014

només transformava físicament el poble, sinó que s'endinsava en la quotidianitat dels seus habitants, transformant les seves vides i conformant, amb els anys, una cultura compartida alhora que un sentit de pertinença molt arrelat. Gràcies al curós treball d'en Nicolàs Pichardo en la recerca d'imatges antigues de la «Torras», a partir de les quals va crear un vídeo, sensibilitat exquisida, que ens va transportar al naixement del Sarrià paperer des d'on vàrem partir cap un viatge al llarg de la historia de la fàbrica, que no deixa de ser la historia d'un poble, el nostre poble i la nostra gent. Es fa difícil entendre Sarrià sense «la Torras», però els sarrianencs pertanyen a un poble valent que sense renunciar a les seves arrels papereres, sabrà cercar nous camins i noves realitats on conformar el seu caràcter i projectar-se cap el futur.■

La pluja obligà a celebrar la Fira del Paper al pavelló, deixant el carrer Major, escenari de les 15enes edicions anteriors.

8_pDS


AJUNTAMENT [Fira del Paper 2014

Al final de la desfilada de vestits de paper, les Dones del Coro, varen recordar a Pilar FalgĂ s, (Paretas), traspassada aquesta tardor i cosidora i treballadora infatigable.


AJUNTAMENT [Dia contra la violència masclista

25 DE NOVEMBRE DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA Lourdes Gelada Regidora de la Dona

Enguany vam comptar amb una cinquantena de persones que es van aplegar per participar en aquests actes per rebutjar la violència masclista. Un any més creiem que l´acte ha estat un èxit. I sense la comissió la qual està formada per un representant de cada entitat del poble no seria possible. I el més important, sense totes les persones que van venir i participar tan fos activament a la classe, com a l´encesa d´espelmes tampoc s´hauria pogut fer. Gràcies a tothom per fer de Sarrià un poble actiu! ■

Aquest 25 de novembre vam commemorar un any més el dia contra la violència masclista.

A

quest any la comissió de la dona i la regidoria de la dona van fer noves propostes per aquesta data i així mobilitzar més gent per un dia tan important i assenyalat en el nostre calendari. Al vespre es va organitzar una classe de zumba dirigida per la monitora Alba Sayols. La classe es va fer dins l’edifici del Coro. I això va comportar que l´encesa d´espelmes i la lectura del manifest es situés a la Placeta de la Font.

Fe d’errades

HOMENATGE A LA BELLESA “Premi a Lluís andrés, persona més gran de Sarrià de Ter” Foto Lluís Andrés

10_pDS


FESTA MAJOR

PREGÓ MAGISTRAL (DE MESTRA) Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

El pas del temps esgarrifa. He recuperat un dels primers números de Parlem de Sarrià en què em van admetre alguna col·laboració. És el 42: tercer trimestre de 2002 i monogràfic dedicat als 25 de l’Escola Montserrat. A les planes de la revista, farcides de fotos històriques en blanc i negre, hi apareix i hi escriu n’Engràcia Bramon, història viva del centre escolar. El pas del temps esgarrifa: Engràcia ha dedicat trentaquatre anys de la seva trajectòria professional a exercir la docència a Sarrià de Ter i, una vegada jubilada, aquest estiu del 2014 li han posat deures: cuidar-se del pregó de la festa major. Foto Quim Llunell

I

el dia 3 de setembre els deures han estat lliurats amb puntualitat. L’alcalde Roger Torrent ha presentat l’acte com a reconeixement de l’escola com a una institució principal del poble, agraint la tasca i dedicació dels mestres i reivindicant l’ensenyament públic i de qualitat en català: compromisos i virtuts de la nostra Escola Montserrat que s’estenen al conjunt d’educadors que n’han format part en tants anys, personificats en la figura de la senyoreta Engràcia. Pels mestres, a Sarrià, quan comença la festa major és senyal que el curs és a punt d’iniciar-se: segons com caigui el calendari, en pocs dies seran al peu del canó. En més de trenta anys de dedicació tot ha canviat molt però la “carpeta dels records” d’Engràcia Bramon ens ha revelat anècdotes entranyables i dades significatives. A l’inici del curs 1980-81 hi havia una plantilla de 25 mestres per atendre una matrícula de 700 alumnes. Que les estadístiques diguin el que vulguin, però ella es va trobar força més de quaranta infants de cinc anyets (que Déu n’hi do) a la seva primera classe. Del seu pas per primària, als anys 80, n’ha destacat la confecció

pròpia del llibre de lectura que es feien els alumnes de cicle inicial i el caos que va representar la recordada nevada del 86. Des de la seva funció de cap d’estudis, exercida durant catorze cursos, ha estat testimoni d’una veritable revolució tecnològica. Ha viscut el pas d’un clixé artesanal per fer fitxes que anomenaven “la coca” i aquells ciclostils que feien còpies a partir d’un original elaborat amb punxó, als ordinadors i els carros de portàtils. Ha vist transformar-se la pissarra i el guix, minerals i immutables, en pantalles i projectors digitals. La tecnologia i la interacció han estat constants a la seva carrera: ha enriquit la programació dels cursos de cicle mitjà i superior amb experiències estimulants com ara les representacions teatrals, les filmacions i la participació en programes de ràdio amb la complicitat de l’emissora municipal. Al contacte amb el món local, via experiències com l’Escola Verda o l’apadrinament d’escultures amb els Amics de la Unesco, també hi podem trobar l’inconfusible segell Engràcia. Després de trenta-quatre anys de dedicació al poble, tot i no viure-hi, Engràcia Bramon és una sarrianenca més, a dreta llei. Ha estat testimoni de la integració de l’escola a tots els

àmbits de Sarrià de Ter i de la seva consolidació com un dels actius de més pes del poble. N’ha vist sortir jovent emprenedor, solidari, generós i compromès en iniciatives socials. Alumnes que, de manera invariable, han mostrat cares rialleres d’alegria el primer dia de curs i llàgrimes carregades de sentiment en acabar el curs i avançar cap a l’institut. “M’agrada la feina que faig”, escrivia la nostra pregonera en aquell històric número 42. “Ens ha agradat molt el pregó que ha fet l’Engràcia”, he sentit a dir a moltes persones acabat l’acte d’inici oficial de la festa major del 2014. Vol dir que els deures es donen per puntuats amb nota alta. A qui sí que posem nota baixa és a l’amenaça de pluja, que no ha permès celebrar l’acte en el més noble dels escenaris que Engràcia Bramon es mereix, per subratllar l’estima que Sarrià li professa. Pels amants de les estadístiques, fa exactament vuit edicions –vuit anys!- que no ens havíem de moure del balcó consistorial del carrer Major i traslladar-nos al pavelló per sentir el pregó. Vuit anys: vet aquí un altre recompte que certifica –per si algú no ho tenia clar- que el pas del temps esgarrifa.■

pDS_11


FESTA MAJOR

FIRA DE LA JOGUINA 2014 AAVV Sarrià de Baix

Foto Quim Llunell

D

ins dels actes de la Festa Major 2014, el dissabte 6 de setembre va tenir lloc la 6ª Fira de la Joguina de segona mà al passeig del Riu, organitzada per l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix. Hi van participar un total de 39 taules i durant tota la tarda l’ambient va ser festiu i molt concorregut. Al final de l’activitat es va organitzar una cursa de sacs per a petits i grans amb la novetat de la competició blausgrocs. Des de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix agraïm un any més l’alta participació a aquest esdeveniment, una activitat que al llarg dels darrers anys s’ha consolidat ja com a tradicional a la Festa Major del nostre poble. ■

12_pDS

Foto Quim Llunell


FESTA MAJOR


FESTA MAJOR

CONCERT FESTA MAJOR 2014 Isabel Vidal Solà

Diumenge 7 de setembre a la tarda. Al Pavelló Municipal de Sarrià tot és a punt pel concert de festa major, on aquest any actua La Principal de La Bisbal, gran orquestra i millor cobla.

C

omencen a sonar les primeres notes. És “Funiculí,funiculá”. A l’escenari hi ha una pantalla. Mentre sona cada peça, s’emeten imatges amb subtítols sobre cadascuna d’elles, qui la va escriure, l’any d’estrena, qui la interpretava… Continua el concert amb un part dedicada la música lírica. Sonen cançons com “Con te partiró”,”Violetas imperiales” o “El moment ja ha arribat” interpretada per la desapareguda Whitney Houston. Les segueixen l’ària “Toreador” de l’ópera “Carmen” i Canto a la espada” de la sarsuela “El huésped del Sevillano”.

Arriba la part instrumental. Escoltem “Hava nagila”, cançó tradicional hebrea ; “Macarenas (pasdoble de Bernardo Bautista) intepretat per un saxo solista; Va de jotes: “Te quiero morena” i “La Dolores”. I la part final,dedicada a Catalunya: “Els segadors”; “L’emigrant” i sardanes com “Llibertat”(interpretada per una tenora solista) i “L’Empordà”. “Amics per sempre “ i “Girona m’enamora” tanquen aquest concert de festa major d’enguany, amb el públic aixecat dels seus seients aplaudint durant uns quants minuts les interpretacions d’aquesta reconeguda orquestra. ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

14_pDS


ENTITATS [Dones més que mai

PLE ABSOLUT A LA FESTA RATAFIA 2014 DONES MÉS QUE MAI

Santa Coloma de Farners tanca la 33a Festa de la Ratafia, quatre dies d’activitats per a totes les edats i gustos que la refermen com a capital de la ratafia. Bona acollida de la trilogia de Ratafia 1842, la reedició de les tres receptes més antigues de Catalunya

E

n aquesta edició s’han presentat 197 ratafies casolanes. Hi ha qui diu que la ratafia guanyadora al Concurs de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners vindria a ser la millor de Catalunya, ja que és el més antic del Principat que gaudeix de més participació. Enguany, els guanyadors del 33è Concurs de la Ratafia han estat: 1r. Premi: Assumpció Grimal, de Sarrià de Ter 2n Premi: Associació Dones més que mai, de Sarrià de Ter 3r Premi: Damià Aguirre, de Sarrià de Dalt. Premi a la millor ratafia local: Marc Tomàs Rodó Cal destacar en relació a altres anys l’alt nivell de les ratafies participants. La Ratafia “Dones més que mai” va ser elaborada per les ratafiaires de la Junta de l’Associació, plantes i coneixements posats en comú amb molta il·lusió, barrejada dins d’una garrafa posada a macerar, ha donat aquest resultat que, per altra banda, podreu tastar a les festes del nostre poble. ■

pDS_15


ENTITATS [Dones més que mai

RUTA DE LES COLÒNIES TÈXTILS

GUIADA PER L’ESCRIPTORA ASSUMPTA MONTELLÀ Joana Rosdevall

Aquesta, podríem dir que va ser una excursió literària. Partíem d’un llibre, El silenci dels Telers de l’escriptora Assumpta Montellà. Quan va venir al Centre Cívic La Cooperativa en el marc de les Jornades de la Dona Treballadora, a presentar-nos-el, ja vàrem parlar de la possibilitat de fer aquesta excursió guiada per ella.

V

am descobrir la revolució industrial a Catalunya centrada en el món del tèxtil, però a més, nosaltres ja intuíem que ens portaria a gratar en la vida de les dones que movien els telers, les dones que en foren les principals i al mateix temps les ignorades protagonistes. Són vint quilòmetres al llarg del riu Llobregat, on es varen instal·lar divuit fàbriques amb les seves corresponents Colònies. Caminant entre els seus carrers, entrant en les seves vivendes i visitant la fàbrica entremig de l’imponent soroll dels telers, podíem sentir les veus de les que hi havien viscut i treballat: ““ Quan tenia onze anys, em llevava a les quatre del matí amb el so de

16_pDS

la sirena per anar a treballar a la colònia, on engegaven a les cinc. Plegàvem a dos quarts de vuit del vespre i rebia un jornal de tres pessetes a la setmana. De les catorze hores i mitja comptades se’n podien rebaixar una per dinar i dos quarts per esmorzar i berenar. Tornàvem al capvespre a casa amb un grup de companyes, bo i resant el rosari”. Treballar i resar era la consigna, i les colònies tèxtils, una clausura que es va convertir en el santuari de moltes dones a cavall de dos segles. Elles van sustentar el pes de la producció a les fàbriques en la nostra Revolució Industrial i mai no s’ha explicat prou bé el seu protagonisme. Elles, que eren el 80 per cent de la mà

d’obra, han quedat imperceptibles a les pàgines de la Història, mentre que els homes, als quals reservaven els càrrecs d’autoritat dins les colònies, han arribat fins als nostres dies amb una visibilitat ben palpable. Ells eren els amos, els directors, els majordoms, els encarregats, que van fer de la Revolució Industrial el fet diferencial català, la locomotora d’una Espanya encara feudal. I elles… un aglomerat gris de telers, emboirat per la borra d’on sobresortien fils i mans. Dones necessàries quan es va substituir la maquinària antiga per les contínues, en què es requeria més traça que força, i els dits menuts de les dones i les nenes treballaven millor i més ràpid, amb jornals més baixos. Dones que s’hi van deixar la infantesa, la joventut i la vida sencera, en un moment de canvi històric dins la nostra societat i que mai ningú no ha reconegut amb la generositat que els pertocaria. “ El Silenci dels Telers. Assumpta Montellà. Molts més trossos de la vida d’altres dones ens va fer arribar l’Assumpta al llarg del recorregut pel cafè (espai dels homes), el teatre, la torre de l’amo, el safareig comunitari, etcètera,... Ho deixem aquí, nosaltres recordarem aquest, com un viatge que ha deixat empremta.■


ENTITATS [Jubilació del Dr. Taberner

JUBILACIO DEL DR. JORDI TABERNER Fina Suñer Soler

El Dr. Jordi Taberner ha sigut el metge de capçalera a Sarrià de Ter. Es va incorporar l’1 d’octubre de l’any 1991 i ha estat amb nosaltres fins al 30 de setembre de 2014.

L’

hem tingut 23 anys. Tots els seus pacients ho hem sentit molt, perquè a més de ser un bon metge és una gran persona que trobarem molt a faltar. Per això se li va organitzar un comiat com es mereixia. Tot va començar un dia a la sala d’espera del CAP, en una conversa entre pacients es va fer el comentari que el Dr. es jubilava i vàrem dir: I si li féssim una festa? Dit i fet, les que érem allà, la Morissa Canyigueral, Fina Suñer, Manuela Romero i Manoli González, vàrem decidir anar endavant amb el projecte i començar amb els preparatius. La celebració va tenir lloc el dissabte 27 de setembre de 2014 al restaurant LA COPE. Vàrem ser 200 assistents en una festa molt maca que fou un èxit total. El Dr. Jordi Taberner estava molt emocionat en veure la gent que hi havia en el seu comiat, per agrair-li tots aquests anys que ha estat amb nosaltres. Hem de dir també que l’acompanyaven la seva esposa Rosalia, la filla Núria, el gendre Marc i el seu nét Ovidi. Ara només queda desitjar-li que tingui una bona jubilació. ■

El Dr. Taberner fent el seu discurs, molt emocionat, agraint les persones que l’han acompanyat en el seu comiat.

Amb la família, la seva muller Rosalía, filla Núria, gendre Marc i el seu nét Ovidi.

Taula de la presidència. Discurs de benvinguda per Fina Suñer. Foto amb els organitzadors de ka festa. Manuela Romero, Fina Suñer, Jordi Taberner, Mauri Rodríguez, Jordi Canyigueral, Pere Lladó, Manoli González, i Morissa Canyigueral.

pDS_17


ENTITATS [Esplai PL

ESPLAI JOVE NADAL 2014 Aquest any el regal de Nadal de les monitores i els monitors de l’Esplai PL s’ha convertit en un nou grup de joves d’entre 12 i 15 anys. Aquest ha tingut una gran empenta gràcies a la seva demanda per part d’ells. Així que junts ens hem engrescat a engegar aquesta nova activitat destinada a aquest col·lectiu... i hem de confessar que ha anat d’allò més bé!

E

l primer dia ens vam apoderar de la sala polivalent de la Cooperativa i allà vam dur a terme diferents dinàmiques de coneixença, confiança i cohesió de grup. Sempre amb molta diversió. També vam fer jocs de córrer per potenciar el treball en equip al parc de la Cooperativa, i fins i tot vam compondre un rap que ens va acompanyar durant la resta d’activitats de l’esplai de Nadal! Però l’activitat central, la més

important i potent, va ser la ruta del segon dia. Vam sortir des de Sant Gregori, seguint per Sta. Afra, Llorà, el Pla de Sant Joan, i Sant Martí de Llémena, per acabar enfilant fins a la nostra destinació: la casa de colònies de Granollers de Rocacorba, on ens esperaven els petits i els més grans de l’esplai! Vam arribar cansats, però amb molta il·lusió d’haver-hi arribat i amb moltes ganes d’estar amb la resta de nens i nenes. L’últim dia vam fer activitats junta-

ment amb els nens i nenes de còlonies i amb el grup de joves. Aquestes estaven relacionades amb Nadal i entraven en aspectes com el consumisme, a partir de situacions econòmiques i familiars reals que ens podem trobar al nostre voltant avui dia i que hem d’aprendre a gestionar. Finalment volem agrair a tots els nois i noies que han fet possible aquests tres dies tan agradables. I evidentment també als pares i mares que han confiat en nosaltres. ■

Els monitors de l’Esplai PL

Aquest any l’Esplai PL hem dut a terme la segona edició de les colònies de Nadal. Ha estat un èxit, ja que hem doblat el nombre de nens respecte l’any anterior.

L

a novetat d’enguany ha estat poder gaudir de totes les franges d’edat dels participants de l’esplai PL, des de sis a disset anys. La convivència entre petits i grans ens ha

18_pDS

permès aprendre els uns dels altres. La temàtica central d’aquestes colònies va ser la creació d’una màfia russa que volia inculcar valors materialistes i consumistes a un senyor gran, en Marcelino, propietari de la casa on

ens allotjàvem. Mitjançant aquesta trama, vam anar desenvolupant un seguit d’activitats que consistien a ajudar-lo. Volíem aconseguir que els nens i nenes tinguessin una visió del nadal més enllà dels regals, així com mostrar la importància de la unió familiar i l’amistat; en definitiva, destacar el valor de les coses no materials que ens ofereixen aquestes festes.■


ENTITATS [Cantaires de Sarrià

CANTAIRES DE SARRIÀ Fina Feliu i Mª Gràcia Arpa

Els Cantaires de Sarrià tornem a començar els assajos el 3 de setembre amb la il·lusió d’aprendre nou repertori i preparar els concerts. El 7 de setembre, Festa Major de Sarrià de Ter, vam fer el primer concert de la temporada; vam dedicar-lo a Salvador Muñoz, que ens va deixar el 3 d’agost. Havia estat membre de la Coral i ens acompanyava amb la guitarra. Junts havíem gaudit de moltes cantades.

L’

11 de setembre, la Diada, cantem ben d’hora a Sarrià i a Sant Julià per tenir temps de participar a la V de Barcelona. El 28 de setembre participem en l’ofici de Festa Major, a l’església de Sants Metges de Sant Julià de Ramis. El 12 d’octubre trobada ‘Cantem en llibertat’ al pavelló de la Draga de Banyoles. A més a més de l’ampli repertori que havíem preparat per a les dues edicions d’aquest concert celebrades el mes de juny, per a aquesta ocasió hem après una nova cançó, ‘Ara és l’hora de dir’, que van cantar fa uns anys als Països Bàltics en la Via que feren per reclamar la seva independèn-

cia. Aquí a Catalunya s’hi ha adaptat la lletra d’un poema d’en Miquel Martí Pol i amb els arranjaments musicals d’en Jaume Ayats. El dissabte 8 de novembre concert a la Residència Puig d’en Roca per homenatjar la nostra companya Assumpció Vinyals. Va ser una bona estona de compartir emocions, llàgrimes i somriures. Després tots plegats vam celebrar amb un dinar ple de cants l’experiència exitosa d’haver actuat al FITAG amb l’obra de teatre ‘Els maldecaps del Senyor Qualsevol’ , escrita i dirigida per Lluís Aymerich. El 22 de novembre, dia de Santa Cecília i patrona de la música, la nostra companya Dolors Ballada ens va convidar a fer un concert per als residents a

Sanitas. Cantar per a la gent gran és commovedor, ells estan molt contents i als cantaires ens fa molt feliços. El 20 de desembre en el Concert de Nadal al Centre Parroquial de Sarrià, ens acompanyen l’Orfeó Jonquerenc, la Coral Retorn Planenc i l’acordionista Pedro Martínez. És una manera molt bonica i emotiva de començar les celebracions del Nadal. El 21 de desembre tornem la visita a la coral de les Planes. El concert es fa a l’església, escenari ideal per a aquestes festes . Els Cantaires i les Veus de l’Estany acompanyem la coral anfitriona Retorn Planenc. El 28 de desembre fem el Concert de Nadales a Sant Julià de Ramis i finalment acabem l’any cantant a la biblioteca de Sarrià, on els nens que participaven en el taller de fanalets ens van acompanyar en la teatralització de les nostres cançons amb instruments musicals i disfresses. Volem desitjar a tothom un Bon Any 2015, en Pau i amb MOLTA MÚSICA!■

pDS_19


ENTITATS [Calvada de Reis

ARRIBADA DEL MAG MAGÍ I DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT Txell Pla

Aquest any, com a novetat, el dissabte 27 de desembre, mentre el Mag Magí venia de camí cap a Sarrià, va fer una connexió telefònica a la Ràdio del poble per tal de comentar el seu llarg viatge i alguna que altra coseta dels infants. l passat diumenge 28 de desembre va arribar a Sarrià de Ter el carter reial, el nostre Mag Magí, per a recollir totes les cartes dels infants del poble i donar-les als Tres Reis Mags perquè uns dies més tard els deixessin els regals que havien demanat a casa de cadascú. Com cada any, vam preparar el campament Reial al Pla dels Vinyers, on l’Associació de veïns ens va preparar una xocolata desfeta ben bona per esperar el torn per a posar la carta a la bústia. També l’Associació va donar els premis del concurs d’engalanada de balcons que cada any organitza. Uns dies més tard, el dia 5 de gener, varen arribar els Tres Reis Mags d’Orient a Sarrià. Abans de sortir a la rua, es va anar a fer una visita a les persones del Centre especial Ramon Noguera per a portar-los un detall. Després, a les 6 de la tarda, varen sortir des del barri de Sarrià de Dalt i varen passar per tots els barris tot fent una rua d’unes dues hores de durada. Cap a les 8 de la tarda varen arribar al pavelló, on els va rebre l’alcalde, Roger Torrent, i la regidora/coordinadora de la cavalcada, Txell Pla, des d’on varen dir unes paraules per a tots els nens i nenes. Després es varen posar a les seves tendes per tal de rebre individualment els infants que volien i així donar-los un detall. Mentre els infants esperaven que els Reis els rebessin, varen poder menjar xocolata desfeta preparada per l’Associació de veïns del Pla de Vinyers i també podien beure i picar alguna cosa gràcies a la Unió Esportiva Sarrià que tenia el bar a punt. ■

E

20_pDS


cultura ÀREA DE CULTURA: BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY, ÀREA CULTURA AJUNTAMENT, CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA

LES NITS DEL CORO Cristina Vicedo Àrea de Cultura

Dijous, 9 del vespre. – Quina mandra… què fem per sopar? – Espera, tinc una idea: et ve de gust anar a teatre? – A teatre? – Sí, som dijous, Les Nits del Coro…? A veure què fan… Mira! Ve en Claret, avui riurem segur! – Bona idea!. I podem sopar allà mateix. Tenen servei de bar i fan uns montaditos… mmm. En acabat prenem un cafè mentre veiem l’espectacle. – D’acord. Recordes quant val l’entrada? – 3 €. Agafem el cotxe? – No, no cal. El Coro és aquí mateix. Som-hi! questa conversa es pot produir a qualsevol casa de Sarrià de Ter. Fins i tot també podria ser de Girona, Celrà o Sant Julià de Ramis... Sarrià de Ter els queda molt a prop i s’hi pot aparcar el cotxe fàcilment. El públic que assisteix a Les Nits del Coro troba a més l’oferta teatral prou escaient i atractiva com per acostar-se cada dijous a la cafeteria del Coro i gaudir de bon teatre. Encetem ja la cinquena temporada d’aquest cicle d’espectacles de cafè teatre organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter amb el suport i la producció a càrrec de l’Associació Gironina de Teatre, un cicle que presenta quinzenalment una programació eclèctica on hi tenen cabuda l’humor, el clown, la màgia, el circ o la comèdia física entre d’altres gèneres, sempre amb una forta presència de companyies professionals gironines. Les responsables de la inauguració el passat dijous 6 de novembre van ser Les Diàstole Sísters, amb “Las Carmelitas con botas”. La companyia formada per les actrius Eva Domingo i Núria Urioz definien la peça de la següent manera: “La CCCB (Congregación de las Carmelitas Con Botas) ens envia a dues de les seves Monges Conferenciants

A

Actuacio de Les Diastole Sisters al Coro

de l’Ordre Segon o Segon Ordre, segons l’ordre… Aquestes germanes ens ofereixen la seva peculiar conferència sobre les solucions que proposa la congregació davant els greus problemes de la societat actual” Enguany l'obertura de la sala tornarà a ser a les 9 del vespre per a gaudir dels montaditos i el servei de bar, mentre que els espectacles començaran a dos quarts de deu i

no pas a les 10 com en temporades anteriors. La programació va continuar el 20 de novembre amb la sessió de contes per adults “Pájaro de ceniza” a càrrec del japonès Yoshi Hioki, cinc contes que Hioki recrea a partir d’una reflexió de la vida que neix després de la pèrdua del seu pare. Cada conte expressava una temàtica concreta: el misteri de l’univers, de la vida i la mort; i continuava

pDS_21


ENTITATS [Las nits del Coro

“Pájaro de ceniza” amb Yoshi Hioki

amb la força de la vida, els somnis, allò que hom pot imaginar i acabava amb les paraules dels nostres avantpassats. Al desembre vam comptar amb l’humor de “La teoria del riure” de la companyia Claret Papiol, i amb la màgia del figuerenc Raül Black. Per 2015 hi ha prevista l’estrena del darrer espectacle de la companyia La minúscula i la presentació en format cafè teatre de “Pau I El conqueridor” de l’actor David Planas, entre d’altres.

“La teoria del riure” Cia. Claret Papiol

Les Nits del Coro es consoliden, amb aquesta cinquena temporada, com una bona oferta teatral de les comarques gironines que parteix d’una idea escenogràfica senzilla però molt propera i participativa. Una bona part dels espectacles són de rigorosa novetat i tots ells, de novembre a juny, composen una programació farcida de propostes atractives i actuals. Podeu seguir regularment la programació de Les Nits del Coro mitjançant l’agenda local Sarrià Actiu, o bé a través de Facebook i Twitter. ■ Fotos Neus Mercader

La màgia de Raül Black


CULTURA

EXPOSICIONS

“El nostre humor de cada dia” DE JAUME BUSQUET Aquest any l’exposició organitzada el mes d’octubre amb motiu de la XVI Fira del Paper ha estat dedicada al món de l’humor gràfic. El nostre humor de cada dia era la proposta expositiva de l’artista sarrianenc Jaume Busquet a la sala gran del Coro, una temàtica, la dels acudits gràfics, que Busquet domina a la perfecció perquè fa molts anys que s’hi dedica.

humor gràfic ha estat, en general, poc estudiat potser perquè la seva essència és la comicitat i com a tal no resulta “seriosa”. Caldria estudiar, però, la seva influència en la formulació de tendències d’opinió, perquè l’humor forma part de la nostra quotidianitat, del nostre dia a dia sense que gairebé ens n’adonem. Embolcallat amb capes de frivolitat, fantasia o trivialitat, l’humor ens permet accedir de manera directa als aspectes més durs o difícils de la realitat. Jaume Busquet combina un traç incisiu amb l’anàlisi dels temes que més el preocupen, ho passa pel seu sedàs i ho expressa de forma irònica i divertida. El seu llenguatge intel·ligent i amable ens aporta punts de vista diferents sobre alguns temes, però quasi sempre la seva imatge conté una certa neutralitat perquè sigui l’espectador qui faci la seva pròpia reflexió. A l’exposició, en Jaume va voler incloure una col·laboració que havia fet a la revista local “Parlem de Sarrià”. De fet, la seva col·laboració amb l’inquiet moviment artístic de Sarrià de Ter ja ve de lluny, perquè ha participat en nombroses exposicions que s’han anat fent al poble des de fa anys. La selecció de treballs que va fer per aquesta

L’

mostra eren autèntics testimonis dels diferents moments històrics que ha travessat Sarrià de Ter i Girona en general. De quan el Diari de Girona era “Los sitios”, quan la xemeneia de la fàbrica Torras fumejava dia sí i dia també i la carretera Nacional trinxava el municipi fent que els sarrianencs arrisquessin la vida si la volien travessar… Un munt d’històries, petites i grans, que en Jaume Busquet aquest any 2014 ens ha fet revisionar en clau d’humor. Però més enllà del seu aspecte conceptual, cal considerar el punt de vista estètic i simbològic de l’humor gràfic. I també les tendències del disseny que influeixen en cada moment. La història ens demostra que hi ha

hagut èpoques en què la sàtira, la caricatura o allò que fins i tot llindaria amb el grotesc, impregnaven la vida social i política a través dels acudits publicats a la premsa. La justícia, la cultura, la llengua, la política o el dia a dia dibuixats tots aquests anys per en Jaume Busquet, com a bon comunicador visual que és, volen divertir-nos, sí; però també sacsejar-nos i fer-nos pensar. Li proposem, doncs, que segueixi fent possible aquesta complicitat entre nosaltres, els seus espectadors, i els seus dibuixos o collages, amb la seva visió intel·ligent de les coses. La vida i la societat dels temps actuals li oferiran contínuament nous motius per agafar els llapis, n’estem convençuts. ■

pDS_23


CULTURA [Exposicions

“Creacions” DE CARME PANELLA

El dia 5 de setembre de 2014 a les 8 del vespre es va inaugurar a la sala La Caixa, en el marc dels actes programats per la Festa Major de Sarrià de Ter, una exposició de la polifacètica artista sarrianenca Carme Panella. om molt bé explica ella, ha desenvolupat moltes i variades tècniques i en certa manera es deixa portar per la seva natural curiositat per trobar diferents maneres d’expressar la seva creativitat. Tímida i discreta, la Carme treu sempre una mica de temps de les seves ocupacions per dedicar-se al que més li agrada: la pintura. Els seus inicis van lligats a l’antiga Escola d’Adults, on comença a seguir cursos artístics que la introdueixen en la pintura. La professora Laura Casas segueix perfeccionant la tècnica de la Carme quan les classes es

C

24_pDS

traslladen al centre cívic La Cooperativa. Allà aprèn a decorar figures de pessebre; treballa el vidre amb les tècniques de l’ensorrat i l’emplomat; practica la pintura sobre seda i realitza moltes altres activitats que van configurant-li un autèntic currículum artístic. Quan l’Ajuntament li va proposar que fes una exposició individual al mes de setembre, es va sentir una mica sobrepassada. Ella sempre ha pintat per a ella mateixa, sense cap intenció de mostrar al públic les seves obres. I una exposició, com el seu nom indica, pressuposa mostrar despulladament a ulls aliens allò que un ha configurat des de la pròpia emoció. No gaire convençuda, al final la Carme va acceptar el repte d’exposar la seva obra i poc a poc va anar seleccionant els quadres que volia incloure. Cada un d’ells tenia una història al

darrere, una anècdota, una dificultat, una curiositat. Sentint-la parlar d’ells, semblaria que parlava quasi bé d’uns fills: el més gran, el que té més caràcter, el més amorós, el més difícil…Finalment la selecció d’obres va ser feta i això va tranquil·litzar una mica (només una mica, eh...) la Carme. Quedava bonica la sala de la Caixa, amb els colors d’un mar revoltat d’onades que tocaven la sorra, una sorra autèntica! Però també amb els colors dels paisatges i d’uns gira-sols reals i palpables. A l’exposició també es podia contemplar una selecció de quadres infantils on la pintura a l’oli creava els motius de base i amb roba es transformava la peça en un original collage de tècnica mixta. Una mostra representativa de l’obra de Carme Panella, que ha anat evolucionant com ella mateixa.■


CULTURA [Exposicions

“Col·lectiva ” D’ARTISTES DE SARRIÀ DE TER

També dins de la programació de Festa Major, la sala gran del Coro va acollir la primera quinzena de setembre una nova exposició artística i artesanal dels darrers treballs efectuats pels sarrianencs i sarrianenques que tenen una forta afició creativa. nguany es va reservar un petit espai per al record de Dolors Xabé. La Dolors, que ens ha deixat fa molt poc, va ser des de sempre una de les ànimes que impulsaven aquesta exposició en què ella mateixa havia participat durant tants i tants anys. La mostra va reunir peces de pintura a l’oli, dibuix i manualitats tèxtils, que no per ser interdisciplinària deixa de constituir una bona experiència col·lectiva que el públic ja coneix com una tradició de la Festa Major. Comprovar les noves obres realitzades o les peces teixides, desbordant imaginació i bon fer, és tota una cita esperada pels sarrianencs. Així és que des d’aquí els diem que ja es poden posar a imaginar i crear noves obres per a la propera exposició col·lectiva.■

E

pDS_25


CULTURA

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Anna Sala Directora Biblioteca Emília Xargay

Els mesos de novembre i desembre han estat dos mesos molt intensos quant a activitats a la biblioteca Emília Xargay. Aquí us en destaco algunes:

Vam començar el mes de novembre fent un taller sobre el procés d’elaboració d’un còmic de la mà de l’equip de promoció de la revista Cavall Fort. A través d’aquest taller vam poder conèixer com es feia un còmic, quines eren les seves passes, com es feia l’entramat, ... en definitiva vam poder veure un dibuixant de còmic, en aquest cas infantil, en plena acció. Aquest taller anava destinat al públic infantil a partir de 6 anys en endavant i va tenir molt bona acollida entre els nostres usuaris. A finals de novembre, per als usuaris infantils es va organitzar un taller de cuina amb la cuinera Ada Parellada del restaurant la Semproniana, que ens va ensenyar com fer de manera ràpida, senzilla i eficaç un boníssim pastís de llimona i maduixes. El taller anava dirigit a nens i a nenes a partir de 3 anys que van poder fer el seu propi pastís i endur-se’l a casa amb la seva pròpia terrina. Va ser un taller molt didàctic i molt amè, en què els nens van gaudir d’allò més de la mà de l’Ada, que a part de ser una cuinera excepcional és un encant com a persona i va demostrar un valor i una paciència infinita a l’hora de fer un taller per a més de 40 nens i nenes de totes les edats possibles.

E

26_pDS

Ada Parellada al taller de cuina de la biblioteca

I vam encetar el mes de desembre amb la celebració del IV aniversari de la nostra biblioteca i ho vam fer amb una lectura dramatitzada de l’obra “El Tast” de Roald Dahl a càrrec de Pep García-Pasqual. La lectura va anar acompanyada d’un tast de vins del celler Vins JOC, de l’Empordà. Aquesta activitat ens va apropar al món de la literatura a través del vi i

vam poder veure de prop l’estreta relació entre vi i literatura. No podíem estar tan a prop de Nadal i no dedicar-nos a treballar o a preparar aquestes festes. Així doncs el dissabte 20 de desembre i gràcies a la col·laboració de Qpertin vam dur a terme una postal familiar digital de Nadal. La Míriam va fer el taller de manualitats i Qpertin va fer les fotos i


CULTURA

El Tast, Roald Dahl

Cantada de nadales amb els Cantaires de Sarrià

ens va ajudar a editar-les perquè cada família tingués la seva postal de Nadal digital. També la gent de Qpertin va elaborar un vídeo que posteriorment va penjar al Youtube i del qual us deixo aquí l’enllaç perquè el pugueu veure: https://www.youtube.com/watch?v=fCcwYxo4Qnc

I finalment vam acabar l’any amb un clàssic de la nostra biblioteca: els tallers de fanalets de la Míriam, la nostra artista particular, que un any més va dissenyar un fantàstic i preciós fanalet per anar a esperar els Reis. Així doncs els dies 29 i 30 de desembre vam reunir aquí una vintena de nens i nenes amb els seus pares

respectius per fer el seu fanalet. I com ja ve essent tradicional també en aquestes dates nadalenques, els Cantaires de Sarrià ens van acompanyar el dia 29 de desembre a fer una cantada de Nadales per a totes els usuaris i usuàries de la biblioteca, i aquest any ho van fer disfressats i tot. Així i amb aquesta intensitat vam acabar l’any, però no amb menys ganes ni amb menys intensitat l’hem començat, perquè el dissabte 3 de gener vam tenir la visita del patge Fumera, que a més de venir a recollir les cartes de totes els nens i les nenes que es van apropar fins a la biblioteca, a la gent de la biblioteca

ens va regalar molta il·lusió, molta energia i moltes més ganes de continuar fent coses. Per conèixer les activitats que realitzem us emplacem a visitar la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter

o bé a seguir-nos a través del facebook i del twitter. I si teniu ganes que us avisem quan fem una activitat, també ens podeu fer arribar el vostre e-mail i puntualment rebreu notícies nostres. Us deixo aquí algunes fotos de totes aquestes activitats perquè les pugueu veure i també perquè us animeu a participar en alguna de les que habitualment organitzem.■

pDS_27


CULTURA [Concert

La Cooperativa

Concert de Meritxell Brugué

La Meritxell Brugué Noguer, nascuda a Sarrià de Ter l’any 1993 va oferir el divendres 28 de novembre un concert de piano amb gran sensibilitat i solidesa, obert a tothom, al centre cívic La Cooperativa. La sarrianenca, que actualment és alumna de 3r curs de piano de grau superior a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb el professor Denis Lossev, va iniciar els seus estudis als vuit anys amb el professor Toni González, i va continuar els seus estudis musicals al Conservatori Isaac Albéniz amb M. Àngels Pardàs.

ambé ha rebut classes de Luiz de Moura, Alexis Golovin, Carles Marquès, Ana Maria Quintana, Adolf Pla, Francisco Poyato, Kennedy Moretti i Ignasi Terraza, entre d’altres. Ha tocat en diverses sales del país i ha guanyat concursos, dels quals destaquem: 2n Premi al Concurs Vila de Salou (2008), 2n Premi al Concurs Ciutat de Girona (2009), Menció d’Honor al Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya (2010), Menció d’Honor i Premi del Públic al Concurs Arjau (2011) i 2n Premi al Concurs Arjau (2013). La primera peça interpretada per la Meritxell va ser la sonata núm. 13 en Sol Major de Joseph Haydn, un dels compositors que integren l’anomenat classicisme vienès. A continuació la pianista interpretà el Preludi i la Fuga Do # Major de Johann Sebastian Bach.

T

28_pDS

I seguidament fou el torn de Frédéric Chopin amb les peces Estudi núm. 5 Op.10 i Rondó Op.1. Cada una de les obres interpretades anava precedida d’una breu explicació sobre la música que se sentiria a continuació. Després de l’obra Dumka Op. 59 de Piotr Tchaikovsky, el concert va arribar a la seva recta final amb “Suburbis” del compositor català Frederic Mompou, una peça escrita per a piano l’any 1917, amb una excel·lent interpretació dels

fragments El carrer, el guitarrista i el vell cavall; Gitanes i L’home de l’Arisó. El concert va tenir una vessant pedagògica perquè el nombrós públic assistent hi va participar amb propostes de la Meritxell, fet que va convertir l’acte musical també en una veritable experiència enriquidora per a la seva formació com a pianista. Des d’aquí li volem agrair aquesta bona estona musical que ens va proporcionar i desitjar-li un gran futur dins la interpretació.■


CULTURA [La Cooperativa

Centres Cívics:El seu paper dins el Municipi Presen Serrano Coordinadora C.C. La Cooperativa

Els centres cívics són edificis polivalents que ofereixen un programa integral de serveis descentralitzats per poder apropar l’administració a la ciutadania. Així mateix, promouen la participació ciutadana, creant teixit associatiu; amb la conseqüent democratització de la cultura i esdevenint elements de dinamització territorial. l centre cívic La Cooperativa com a tal porta a terme moltes tasques dins la vida associativa i cultural de Sarrià de Ter i desenvolupa entre altres els següents objectius: -La prestació de serveis adreçats a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. -El desenvolupament de les activitats adreçades a cobrir les necessitats de les persones en els àmbits de formació, aprenentatge, creació, cultura, lleure i participació… -La prestació d’una infraestructura i dels recursos necessaris perquè els diferents integrants del teixit associatiu puguin realitzar les seves activitats.

E

-La canalització de diferents demandes i suggeriments que els ciutadans realitzen a través del centre cívic. De la participació de la gent del municipi en les activitats que es porten a terme en un equipament municipal, i que per tant està pensat perquè tothom en gaudeixi, volem esmentar un fet que per si sol és molt més demostratiu que les paraules. En la programació d’activitats de La Cooperativa s’ofereix el curs de “Tall i Confecció”. Està organitzat per l’associació “Dones més que mai”, una emblemàtica associació que fa molts anys que està organitzant classes i també altres activitats paral·leles. Durant la realització del curs, es va donar la circumstància que es van trencar les cortines de l’aula de formació. Ja tenien força anys i senzillament van dir prou!, amb l’agreujant que ja no tenien arreglo, s’havien de fer unes cortines noves. Davant d’aquesta situació, es va generar una resposta ràpida i contundent de totes les persones que formaven part del curs de

“Tall i Confecció” (la professora i l’alumnat), proposant al centre cívic que comprés la roba de les cortines perquè totes les integrants del curs col·laborarien en confeccionar les noves cortines. Una iniciativa espontània i solidària que evidencia uns valors i una actitud altruista envers la societat, posant l’accent, i alhora un toc d’atenció, en el fet que no tot es regeix en termes econòmics. Ras i curt: una acció solidària, una millora comunitària. L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament vol agrair la desinteressada i magnífica col·laboració que han fet professores i alumnes en les noves cortines que ara llueix i gaudeix el centre cívic. Aquest acte deixa palès que la participació ciutadana, a banda de l’assistència als cursos i tallers, també pot arribar a generar accions que influeixen directament en diversos aspectes de les infraestructures del centre. Tot plegat, proporciona una millora de la qual pot gaudir la població, atès que, com s’ha dit al principi, el centre cívic està obert a tothom.■

pDS_29


CULTURA [XXVI Mostra de Teatre

TEATRE

XXVI Mostra de Teatre del Centre Parroquial Griselda Palomeras i Ramió

Com cada any, durant el mes de novembre, el Centre Parroquial de Sarrià de Ter ha ofert la seva mostra de teatre. Aquest any, la vint-i-sisena mostra ha gaudit d'un públic més nombrós i d'unes actuacions més diverses que de costum.

omencem el primer diumenge de mes amb dues representacions: un «Collage» d'Àngels Aymar i «La sospita està servida» d'Adelaida Frias, presentades pel grup de joves Dos de Deu teatre de Medinyà. Continuem amb L'olla dels Maiquiets de Vilablareix amb una obra d'Octavi Franch, «Flors i Capolls». A mitjans de novembre prenen el relleu els dos grups de La cuca de llum de Girona amb les obres «La retrobada» de Lluís Torner i «El metge a garrotades» de Molière. Finalitzen la mostra el diumenge 30 de novembre la Cia. DansaTeatre Apsarâh d'Anglès amb un espectacle de ball, música i teatre. Des del Centre Parroquial volem agrair a totes les companyies que han presentat aquest any la seva obra en el nostre escenari, ja que, degut a la diversitat i temàtiques de les obres, han fet possible agradar a tothom i que tots passéssim una bona estona. Ens referim especialment als actors més joves, els de Medinyà, que han donat un caire més renovador al nostre teatre. Als actors i actrius coneguts i conegudes per la llarga trajectòria que han fet en aquest teatre de Sarrià durant molts anys dels grups de la Cuca de

C

30_pDS

El grup de teatre L’Olla dels Miquelets

“Metge a garrotades” de Molière, representada per La Cuca de Llum.


CULTURA [XXVI Mostra de Teatre

La Retrobada” de Lluís Torner, representada per La Cuca de Llum

llum i l'Olla dels Maiquiets. I a la Cia de Dansa-Teatre Apsarâh, que ha presentat un espectacle teatral i musical molt engrescador que ha donat una nova llum al nostre teatre; la dansa en acció. Gràcies a tots ells i als seus organitzadors, podem valorar que aquesta vint-isisena mostra ha tingut un públic més afluent i variat que anys anteriors. També agrair a totes aquelles companyies que han volgut participar a la nostra mostra però no hi han tingut cabuda. És per aquest motiu que, donat l'èxit, es valorarà si es pot allargar la mostra de teatre de cara a l'any que ve.■

Cartes de Seda del Grup de dansa Apsarah, d’Anglès.

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_31


CULTURA [Pastorets

Els Pastorets del Centre Parroquial Griselda Palomeras i Ramió

El tió, els tres reis, el pessebre, els àpats familiars, els pastorets i les nadales que cantem són alguns dels elements que alimenten i transmeten els valors i la màgia de Nadal. Ja ho diu el refrany, «Per Nadal, cada ovella al seu corral», perquè Nadal són unes festes per passar i gaudir en família però és una època on el plat fort són els espectacles i les celebracions familiars.

mb aquest esperit nadalenc, el Centre Parroquial torna a acabar l'any representant «Els pastorets de Sarrià», aquest any dirigits per en Jordi Pla. Es torna a fer una versió dels coneguts, típics i fantàstics pastorets d'en Folch i Torres introduint-t'hi elements i situacions d'actualitat. Uns pastorets pensats per als més petits però que no s'obliden i aconsegueixen captivar l'atenció de l'adult. Els àngels transmetent bons pensaments, tranquils i serens; els dimonis, apassionats a

A

32_pDS

arrossegar-nos cap al mal i un seguit de pastors i pastores de tot tipus: sapastres, intel·ligents, ganduls, golafres,... fins i tot un tartamut!, que tenen com a objectiu anar a veure l'infant Jesús recent nascut a l'establia. Tots ens lliurem a una representació on els nens i nenes tenen por dels dimonis quan passen pel mig de la platea, a vegades els volen i d'altres ja tenen ganes que arribi l'àngel i tothom riu amb els pastors i pastores. Hem de ser conscients de la importància que té per un poble fer pastorets any rere any. Els pastorets


CULTURA [Pastorets

és una tradició que cal conservar per donar a conèixer el sentit religiós de Nadal d'una manera lúdica i divertida. A més, a partir dels pastorets les habilitats artístiques i expressives dels actors més petits poden créixer i despertar-los ganes d'actuar, de parlar en públic i de representar situacions. Quan un nen/a s'ho passa bé fent pastorets, tindrà un bon record de quan era actor que l'impulsarà potser, més endavant, a voler continuar fent teatre i, ja més gran, a formar-se en aquest camp. La dedicació de la comissió de pastorets encarregant-se del seu funcionament i organització i la de tots els actors i actrius també amb esforç i constància d'assajos, estudi i treball en equip, es veu reflectida en el resultat. Després de les tres funcions dels dies 21, 26 i 28 de desembre de 2014, podem felicitar tot l'equip de pastorets pel seu treball i dedicació, el públic en surt content i les crítiques rebudes són molt positives. Uns bons pastorets dels quals el poble de Sarrià pot estar content i orgullós.■ Fotos Gerard Puigmal

pDS_33


CULTURA

LLIBRES

“Manzanas Ácidas” DE DANIEL CUEVAS Eva Martínez i Escobosa

En Daniel Cuevas va néixer a Barcelona. Actualment té trenta anys i viu a Lloret de Mar. Va estudiar Enginyeria Química a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Té un màster en Direcció i Administració d’ Empreses i un Postgrau en Programes de Millora realizats a l’UPC. Alhora és Màster en Coaching amb PNL, Màster Practicioner amb PNL i Practicioner amb PNL avalat per AEPNL (Asociación Española de Programación Neurolingüística). També té una web: http:\www.accionycambio.co en què ofereix els seus serveis de coaching i PNL que va fundar l’any 2014. El coaching és adreçat a l’àmbit empresarial, personal, estudiants i judicial.

s un escriptor novell i molt emprenedor que es va aventurar a escriure la seva primera novel·la. Narra una història quotidiana que li podria passar a qualsevol persona. El lector es manté amb l’intriga fins al final. És un llibre profund que s’endinsa a l’ànima. El defineixo com un llibre de superació, de resiliència, didàctic i d’autoajuda alhora. Una lliçó de vida que et condueix al creixement personal. L’autor utilitza molt poc diàleg i un llenguatge poètic i líric amb algunes metàfores, com per exemple el títol “Manzanas ácidas”, que ve a dir que si la vida et dóna pomes àcides, t’hi has d’acostumar fins que n’arribi una de més dolça i de tota situació se surt. El protagonista del llibre es diu David. És un noi jove que viu feliç amb

É

34_pDS

la seva família. Quan acaba la seva carrera universitària es troba amb una sèrie d’entrebancs que el faran madurar i créixer personalment amb rapidesa. Arran de la malaltia del seu pare, s’ha de fer càrrec de la seva família i també del negoci familiar que perilla per culpa del director d’una sucursal bancària despietat i sense escrúpols que intentarà deixar-los sense res, justament dins d’un context de crisi econòmica. El protagonista haurà de passar per moments d’ira, impotència, injustícia… però finalment, troba la sortida al disposar d’un bon assessorament legal i també perquè és un lluitador constant que planta cara a les adversitats que es troba en el camí i té una actitud positiva davant de la vida, que l’ajuda a poder sobreviure i sortirne enfortit de la situació.

La novel·la s’ha presentat a diferents llocs com a Barcelona, el 16 de maig de 2014 a la Biblioteca Caterina Albert; al Restaurant El Romaní de Lloret de Mar el 20 de juny de 2014; a Can Banús de Badalona el 14 de novembre de 2014. En aquesta presentació els diners de les vendes dels llibres es van entregar a la Fundació Acollida i Esperança. Aquesta fundació tracta les persones amb VIH en situació d’exclusió social. I per últim a la Casa de Cultura de Girona, el 22 de desembre de 2014. Durant la presentació va tractar dos temes bastant significatius del llibre: el perdó i l’amor. El perdó és alliberar-se de jutjar i de la por. Amb el perdó es recupera la felicitat perduda i la pau. Us detallo una frase de l’autor que em va agradar molt “ Qui no perdona, s’enverina amb


CULTURA [fLlibres

el seu propi verí”. No es pot viure amb rancor. L’amor és quan hi ha paciència, confiança, generositat, aptitud, amabilitat… i no hi ha por. Sobretot, cal enfocar-se a viure el present. El que més m’ha captivat del llibre és la cita de cada principi de capítol. N’he triat quatre que són significatives per a mi i que demostren l’optimisme i l’esperança de l’autor. –“No recuerdes a la felicidad. Tampoco la imagines. Vívela en cada instante” (Capítol 1) –“Incluso en las tinieblas hay luz. Descúbrela y alúmbrate con ella en cada momento” (Capítol 6). –“ Confía en ti por encima de todas las cosas. Tú eres lo único que tienes” (Capítol 12). –“No calles a esa luz que está dentro de ti” (Capítol 28). Al final del llibre hi ha un recull de quinze poemes i també n’he triat un, concretament el tretze, un poema de desamor que m’ha arribat al cor. “Con un pincel de viento doy brochazos a un horizonte fugaz, Cuando me llamas para pintar más sueños en tu playa. Lejos de la orilla, la Luna calla mi alma tartamuda Y se marchita de melancolía esa tela azul. Tú, que eres la melodía del crepúsculo En las noches que nunca acaban. Están ya mis ojos anclados A tus ausentes palabras: Mientras se mecen, Mientras caen. Olvidadas”. Us recomano el llibre d’una nova promesa de la literatura. Et desitjo un camí ple d’èxits! ■

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pDS_35


CULTURA [fLlibres

“Els ambaixadors” D’ALBERT VILLARÓ Àngel Garcia

Catalunya és independent. Som a l'any 1949, i ho és des dels fets d'octubre del 1934, quan el president Companys proclama l'estat català. questa ucronia o novel·la d'història-ficció no és ben bé un llibre de política, o no ho és stricto sensu. És una novel·la d'espies, de “lladres i serenos”, d'amics, enemics, passions, dubtes i defalliments, però inevitablement és una història on el marc polític té una rellevància cabdal. En una República Catalana presidida per Manuel Carrasco i Formiguera, tot just recuperant-se de la II Guerra Mundial i de la invasió alemanya, els serveis secrets de la Generalitat detecten una amenaça procedent de Madrid, capital d'una Espanya governada pel dictador Sanjurjo (el general Franco ha mort víctima d'un atemptat). L'amenaça és, ni més ni menys, que la fabricació d'una bomba atòmica. Després que els russos en llancessin una sobre Hamburg i els americans sobre Kyoto (més ucronies), la

A

36_pDS

dictadura espanyola projecta llançar-ne una sobre Barcelona. Un dels millors agents exiliat a Andorra serà enviat a Madrid per esbrinar la certesa i la imminència d'aquesta amenaça sobre la població catalana i mirar de desactivar-la. L'autor, amb un ritme trepidant no exempt d'un fi sentit de l'humor que bé podria recordar a Tom Sharpe i el seu personatge Wilt, ens va desgranant les proeses de l'agent Esteve Farràs i el grup d'irlandesos que l'acompanyen disfressats tots ells de

capellans per passar inadvertits en un Madrid ple a vessar de clergues que celebren el Congreso Eucarístico Internacional. “L'Esteve s'imagina que (l'Andreu Nin) en una butxaca de l'abric hi porta una arma curta i en una altra la càpsula de cianur. Que exagerats que són els soviètics, sempre amb aquell aire tràgic. Potser ells són a l'extrem oposat: se'n van a salvar la pàtria en perill com aquell qui va a buscar rovellons, amb la cistella, una pallaresa i un tall de botifarra negra, confiant que la Moreneta o el protector que estigui de guàrdia aquell dia els lliurarà de tot mal” (Pàg. 510). Es fa difícil fer una ressenya d'aquest llibre sense desvetllar-ne la trama. Com va dir el mateix autor en una entrevista: “Com menys se sàpiga de 'Els ambaixadors` millor”. En una lectura ràpida, seguirem les peripècies de l'agent Farràs atrapats per les seves aventures i/o desventures, però amb una lectura més pausada podrem gaudir de l'escenari inventat on conflueixen personatges ficticis i personatges reals com Andreu Nin, Josep Pla, Tísner, o el comissari Creix entre molts d'altres, tal i com s'explica en un ampli i divertit apèndix final que no podeu deixar de llegir. Un llibre de més de 600 pàgines inquietant per l'escenari que dibuixa, interessant per la trama que desenvolupa i divertit pel tractament i, sobretot, la resolució. Albert Villaró, escriptor andorrà nascut a la Seu d'Urgell, arxiver i arqueòleg, ha publicat diverses novel·les, obtenint els premis Nèstor Luján per “L'any dels francs”, el Carlemany per “Blau de Prússia” i el Josep Pla per “Els ambaixadors”.■


CULTURA

“No hi ha camins de roses sense espines” LES MEMÒRIES DE SOFIA LOREN Sophia Loren. Ayer, hoy y mañana. Editorial Lumen, 2014

Josep Brugada

Hi ha una pel·lícula del director italià Giuseppe Tornatore titulada L’home de les Estrelles (1995), film que entre altres coses recrea l’impacte que va tenir a Sicília el desembarcament d’algunes productores cinematogràfiques en l’època de la postguerra italiana per aconseguir imatges i extres per a les seves pel·lícules.

es memòries de Sofia Scicolone, nom artístic de Sofia Loren que li havia buscat un productor de cinema napolità, comencen justament amb aquest aspecte en referència a la seva mare Romilda Villani, la qual tocava bé el piano i tenia ambicions artístiques. Doncs, bé, quan la gran productora nord-americana Metro-Goldwyn-Mayer cercava per Itàlia una doble de la Greta Garbo, la mare de la Loren va acudir a un càsting a Roma per tal de poder fer aquest paper i el va aconseguir. A pesar de la pobresa de la família napolitana, la il·lusió de la mare de la Loren per anar a Hollywood, no va aturar-se, però van ser els pares d’ella els qui li ho van impedir. Anar als Estats Units per a una família pobra de Nàpols esdevenia una aventura massa arriscada. El viatge es va frustrar, però Romilda, la mare de la Loren, mai va perdre l’esperança de pujar al carro de l’artisticitat. Romilda Villani va anar a Roma i als històrics estudis de Cinecittà va intentar noves provatures –i malgrat l’oposició dels seus progenitorsva maldar tothora per esdevenir actriu. A Roma, Romilda va conèixer un jove farsant però molt seductor, Riccardo Scicolone, el qual deia tenir certs

L

amics influents en el món del cinema. Enllà de contactes amb productors de cinema, tot se’n va anar en orris quan en la corresponent història d’amor entre Riccardo i Romilda, la napolitana va quedar embarassada i el seductor va tocar el dos deixant la noia en una situació precària i insostenible. Per a Riccardo, una criatura no entrava en els seus plans i una segona criatura –com un any més tard s’esdevinguéencara menys. Aleshores, la mare de la futura Loren no va tenir més remei que tornar a Nàpols, a la modesta vila

costanera de Pozzuoli, on els avis van haver de fer-se càrrec de la petita Sofia i també de la germana. La mare, però, no va superar mai la frustració d’esdevenir actriu, de manera que, posteriorment i un cop acabada la guerra (la invasió nazista a Itàlia), va fer mans i mànigues perquè la seva filla pogués obrir-se camí a Roma, la ciutat de les seves frustracions en un moment en què les grans productores americanes buscaven escenes i temes per a les seves fabuloses pel·lícules. I així s’esdevingué... aban-

pDS_37


CULTURA [El Noucentisme

donades mare i filles per la gran insensatesa i irresponsabilitat del pare, però amb una mare soltera valenta i amb empenta, Sofia Scicolone, amb alguna provatura en concursos de bellesa o amb algunes proves fotogràfiques, aconseguí d’establir-se de Nàpols a Roma. De la mà de la seva mare, amb penes i treballs, la Loren aconseguí algun paper de figurant a Cinecittà, a la pel·lícula Quo Vadis? -per exemple- i des del món de les fotonovel·les, s’anaren obrint futur i la filla Sofia, a poc a poc, s’anà fent un nom a la Capital. Entre aquestes i altres vicissituds a causa de la misèria de la guerra i la postguerra és com comencen les interessants memòries de Sofia Loren, una vida amb aspectes particulars i sentimentals molt durs que el text posa al descobert i ens ofereix les vivències d’una mare i una filla lluitant en una gran ciutat per esdevenir algú a la vida. Les memòries evidencien una sèrie de detalls -particulars i íntims- dels primers anys de l’actriu que no solien aparèixer a les revistes del cor dels anys triomfants de l’actriu. Existeix, doncs, la vida de Sofia Scicolone i la vida de Sofia Loren; dues vides que van juntes; l’una supera l’altra però no l’exclou. Com afirma ella mateixa: “No hi ha camins de roses sense espines”. El món de les fotonovel·les als anys cinquanta a Itàlia van esdevenir un dels passatges quasi obligats per a tots aquells i aquelles que volien arribar a ser actors i actrius, i així, entre les innombrables sessions de fotografia en les quals va treballar Sofia, va ser com va començar a forjar-se el reconeixement de la seva personalitat i la seva bellesa. A partir de l’any 1952, la Loren comença a tenir papers de protagonista. El món de la fotonovel·la i la seva participació a Roma en alguns concursos de bellesa, van ser activitats que van proporcionar a les tres dones els ingressos mínims per poder sobreviure en el terrabastall d’una metròpoli com Roma en els temps de la rigorosa postguerra. A la

38_pDS

Sofia Loren les fotonovel·les i les desfilades de bellesa li van aportar la seguretat i la força necessàries per esdevenir l’actiu que en el futur seria. Les fotos arribaren també a mans dels productors de cinema romans, els quals s’interessaren per la bellesa de la noia. Un d’ells, Carlo Ponti, esdevindrà el seu marit i juntament amb Vittorio de Sica, van ser els directors/productors de cinema que van fer que la Loren, des dels disset anys, es projectés a la fama. Vittorio de Sica va ser un autèntic referent i mentor de l’actriu romanonapolitana. En el text d’aquestes memòries el lector va apreciant com de mica en mica i amb grans dificultats una noia criada en un poble del Mediterrani s’obre pas en la Roma que captivà les productores de cinema americanes i del país. En el text es dóna notícia del per què i el com de molts dels rodatges dels films en els quals va participar; des dels films històrics com Quo Vadis, El Cid, La caiguda de l’Imperi romà, Les dues nits de Cleopatra, a films com La Lladre, el pare i el taxista, Matrimoni a la italiana, Misèria i noblesa, Dues dones, i les inoblidables pel·lícules realitzades juntament amb un altre actor excepcional i gran amic de la Loren, Marcel·lo Mastroiani, parella inseparable que tots recordem en un film tan entranyable com és Giornata particolare, de 1977.

Les memòries van descabdellant fil per randa les relacions de l’actriu amb el gran director del cinema neorealista italià Vittorio de Sica, amb l’escriptor Alberto Moravia, amb l’actor Vittorio Gassman, amb Alberto Sordi, amb els directors Federico Fellini o Ettore Scola, amb el seu incondicional Mastroiani, amb Gina Lollobrigida, Silvana Mangano, passant per les relacions amb els famosos actors de les pantalles americanes Cary Grant i Richard Burton, els quals van intentar l’idil·li amorós amb ella. També s’esmenten les coincidències en rodatges amb homes i dones de talla (actors, directors) com Clark Gable, Gregory Peck, Frank Sinatra, Peter Sellers, Paul Newman, Charlie Chaplin, Marlon Brando, Alec Guiness, Omar Sharif, Peter O’Toole, Anthony Quinn, Ingrid Berman, entre molts altres actors i actrius. El llibre és molt recomanable per a tots els lectors i lectores interessats a rememorar anècdotes de la seva vida professional i recordar pel·lícules històriques i clàssiques. El llibre esdevé un complement també per a tots aquells que, en moltes ocasions, vam llegir anècdotes i efemèrides soltes de l’actriu napolitana en les revistes de paper couché. Amb aquest llibre tenim l’oportunitat de reconstruir els fragments de tota la vida de l’actriu italiana, d’endinsar-nos fins als límits d’on una vida pot ser confessable i fins i tot assabentar-nos d’allò més púdicament íntim de les seves relacions. Ara tenim l’edició completa de tot allò que tots, homes i dones, repassàvem de la vida de Sofia Loren quan fèiem temps a les perruqueries. Heus ací, doncs, un llibre excepcional per lligar tot el trencaclosques de la vida d’una actriu que, malgrat l’aspror de la vida, dels desenganys, dels entrebancs i de la feina en el món del cine, ha estat també al llarg de la seva existència una dona realitzada, alegre, senzilla, bella i feliç.■


CULTURA [Joan Vinyoli

Joan Vinyoli, conèixer-se un mateix per entendre el món CENTENARI DEL POETA JOAN VINYOLI, 1914-2014

Mireia Masó i Cerdà "La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències". Rainer Maria Rilke “Va, lloguem una barca ! Beguem xampany!”

UNA REFLEXIÓ PRÈVIA Enguany celebrem el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli i Pladevall, el qual concebia la poesia com una eina de coneixement d’ell mateix, i és aquesta una ocasió indefugible per acostar-nos a la fins ara poc estudiada o mal coneguda poesia d’aquest gran poeta, com també passa amb altres (Agustí Bartra, Joan Brossa, Joan Teixidor, Joan Margarit, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel). Fet demostrat és que aquests poetes pràcticament no s’esmenten (s’hi passa de puntetes) en els llibres de text d’Educació Primària, Secundària, Postobligatòria i, fins i tot, en algunes universitats on s'estudia Filologia. La conseqüència de tot plegat és evident: si no es coneixen, no es llegeixen. És cert que el gènere literari de la poesia, encara ara, arrossega un injust llast de tòpics que titlla certs poetes, els desconeguts o no tan coneguts, els no “oficialistes”, de cantelluts, aspres, difícils; és “el peix que es mossega la cua”. Llegir poesia és fer abstracció, un exercici d’interpretació que sovint no és senzill perquè ens obliga a pensar, però sí molt enriquidor perquè permet interpretacions diverses i potser totes són bones. I de vegades, pot passar que algunes poesies semblin difícils perquè en el fons no hi ha res a entendre-hi.1

La poesia no té una lectura unívoca. Sembla que la societat de la immediatesa en què vivim immersos no ens permeti aturar-nos a reflexionar i interpretar el sentit de les coses. Això passa, al meu entendre, pel descrèdit que estan sofrint les humanitats2. Els qui ens dediquem a l’ensenyament humanístic evidenciem que els nostres alumnes no estan acostumats a

pensar, a reflexionar davant d’una poesia, un quadre, una imatge o un tema filosòfic o ètic, però sí que ho fan mecànicament davant d’un problema científic o matemàtic. El nostre sistema educatiu actual, amb les continuades reformes educatives no fan més que agreujar aquest problema. Els currículums actuals no fomenten la reflexió, ni ensenyen a pensar.

pDS_39


CULTURA [Joan Vinyoli

Les causes que han contribuït al desconeixement de certs poetes, els de l’anomenada “generació sacrificada”, en paraules del crític valencià Joan Fuster, es podrien resumir en aquestes: segons apunta Sam Abrams3: la Guerra Civil i la postguerra; la manca d’edicions i estudis crítics; la falta d’una universitat compromesa amb la literatura moderna i contemporània; l’escassetat de crítica literària i d’estudis literaris; l’erosió del prestigi social i cultural de la poesia; la manipulació del cànon literari per afavorir certs autors, grups o tendències. I altres. En la represa cultural de la postguerra, Catalunya va optar per establir un cànon literari conservador de neonoucentisme, en detriment de la modernitat de les avantguardes europees i de la revolució literària anglosaxona. En aquest procés es bandeja injustament el dramatisme o la desmesura, la incertesa, el dubte, la radicalitat, el risc,

l’experimentació. Dit en altres paraules, s’ignora tot el que és Joan Vinyoli, “el símbol desmesurat de la vida”4 Mai no és tard per rescabalar aquests poetes de tants anys de silencis i oblit i fer justícia a les seves obres, retornar-los la dignitat que els pertoca. I cal fer-ho entre tots, ja sigui a través de l’administració competent (malgrat la crisi); des dels ajuntaments en la celebració del centenari dels seus naixements, com ha fet Olot amb Joan Teixidor i com està fent enguany l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners amb Joan Vinyoli; des de tots els àmbits de l’ensenyament: primari, secundari, postobligatori i universitari O fins i tot, en modestos articles de divulgació com aquest. Jordi Llavina, escriptor, poeta i crític literari, nomenat comissari de l’any Vinyoli5, afirma: "És absolutament prioritari que el públic jove es pugui beneficiar de la poesia de Vinyoli". Està convençut que les escoles tenen el deure d’organitzar activitats per donar a conèixer Joan Vinyoli i que els joves tinguin accés a la seva poesia. I també esmenta la necessitat de traduir Vinyoli a altres llengües i fer noves edicions de la seva poesia. El seu objectiu és que Vinyoli es conegui arreu i que la gent perdi por a llegir-lo. BIOGRAFIA Joan Vinyoli i Pladevall va néixer a Barcelona el 3 de juliol de 1914, any en què començà el primer gran conflicte bèl·lic del segle XX, i morí aquí mateix

el 30 de novembre de 1984. A cinc anys, després del naixement de la seva germana Carme, el 1919, morí el seu pare, metge epidemiòleg, a l’edat de trenta-set anys. Aquest fet marcà negativament la seva infantesa tant a nivell familiar com econòmic. Arran d’aquesta desgràcia, la família es traslladà a Sant Joan Despí. A partir de 1923 i fins després de la Guerra Civil, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, en un pis facilitat per la família Fornés. Josep Fornés, metge oculista i company d'estudis del pare de Vinyoli, introduirà el poeta en l'editorial Labor, de la qual era copropietari. Gràcies a la traducció del poema de Rilke "De si una volta algú t'hagi amat", apareguda en el diari La Publicitat el 16-01-1935, coneix el poeta i traductor de clàssics Carles Riba, que esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més decisives del poeta. Del mestratge de Carles Riba aprendrà el simbolisme, i de Rilke, el concepte de poesia com a suma d'experiències més que no pas com a suma de sentiments. El 1937 publica el primer llibre, Primer desenllaç, a les edicions de la Residència d'Estudiants. Allí coneix els poetes Bartomeu-Rosselló Pòrcel i Joan Teixidor, Marià Manent i l’obra dramàtica de William Shakespeare. L’any 1945 es casa amb Teresa Sastre i un any després neix el primer fill (Joan). El 1947, neix el segon fill Albert. Publica De vida i somni; Les hores retrobades (que obté el Premi Óssa Menor), fa diverses lectures públiques dels seus poemes. Són anys d’intensa activitat. L’any 1952, neix el tercer fill, Raimon, i el 1954 comença els estiuejos familiars a

Molt interessant l’article de Carles Hac Mor “ La poesia, poesies i metapoesia”, de 18 d’abril de 2002, publicat al Suplement de Cultura del diari Avui, on afirma: llegir alguns llibres de poemes a vegades és ben difícil, els versos ens llisquen i, tanmateix, hi sentim la musicalitat de la concatenació de mots que no ens diuen res de coherent o lògic (…)No es tracta de fruir, i encara menys de percebre què ens vol comunicar el poeta o què ens vol expressar.(…) Es tracta simplement de llegir-los sense esperar-ne res (…) Són poemes buidats de tot sentiment, bellesa, intel·lectualitat, sublimitat, moralisme. I per això desconcerten i poden semblar difícils d’entendre, precisament perquè no hi ha res a entendre-hi. 2 Llegiu Jordi Llovet, Adéu a la Universitat - l’Eclipsi de les Humanitats, Galàxia Gutemberg, Barcelona, 2011. 3 Pròleg a les Actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli 2004 “I cremo tot en cant”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat núm. 271, edició a cura de Xavier Macià i Pep Solà, 2006. 4 Joan Guitart, dins les Actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli 2004, “I cremo tot en cant”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat núm. 271, edició a cura de Xavier Macià i Pep Solà, 2006. 5 Mostra tots els projectes, activitats, conferències que es desenvoluparan per celebrar l’Any Vinyoli i donar a conèixer aquest poeta arreu www.vinyoli.cat 1

40_pDS


CULTURA [Joan Vinyoli

Begur (fins al 1978), lloc que, segons el poeta, és el més "important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital". Aquí hi descobreix l'àmbit metafòric i sensorial del mar i fa noves amistats. Molts dels seus poemes tindran el mar com a protagonista. L’any 1956 publica el llibre El Callat, el pròleg de creació "Pel camí dels mesos" (dins Els mesos de l'any) i l’any 1963 publica Realitats. Comença aleshores un període de silenci editorial, tot i que durant aquests anys manté una relació personal i poètica molt intensa amb el crític i poeta Gabriel Ferrater. Els anys 70 són anys d'intensa activitat editorial: publica Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), llibre pel qual obté el premi Lletra d'Or, Ara que és tard (1975), que obté el Premi de la Crítica Literària i el Premi de la Crítica Serra d'Or, i el volum Poesia completa, 1937-1975, Vent d'aram (1976), Premi de la Crítica Serra d'Or, Llibre d'amic (1977), El griu (1978), Obra poètica 1975-1979 (que inclou el volum inèdit Cercles) i "Sis poemes de Nietzsche", dins el número 2 de la revista Quaderns Crema. És també en aquesta època que inicia la seva relació epistolar amb el poeta Miquel Martí i Pol i que comença a patir greus problemes de salut (l’any 1972 té un infart i el 1978 una trombosi cerebral). El poeta no s’amagava de la seva addicció a l’alcohol. Després de la seva jubilació, l’any 1979, publica A hores petites (que obté el Premi de la Crítica Serra d'Or) i Cants d'Abelone (al número 20 de la revista Reduccions). També en aquests moments es publica Antologia poètica, amb pròleg de Feliu Formosa. L’any 1982, el govern de la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi i, l’any 1984, l'Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla d'Or al Mèrit Artístic. Val a dir que anys enrere va rebutjar el Premio Nacional que li oferia el minis-

tre d'informació franquista Manuel Fraga Iribarne, amb la consegüent renúncia a un milió de pessetes de l’època!. Mesos abans de la seva mort, el 30 de novembre de 1984, publica els llibres Domini màgic i Passeig d'aniversari i el volum de traduccions Versions de Rilke. De manera pòstuma, apareixen les edicions: Noves versions de Rilke (1985) i Correspondència (1987), que recull la relació epistolar (octubre 1977-juny 1983) del poeta amb Miquel Martí i Pol, amb qui comparteix el concepte de poesia de l'experiència. PER ENTENDRE LA POÈTICA DE JOAN VINYOLI De formació plenament autodidacta (no va anar a la universitat, fet que li causà sentiment d'inferioritat davant els seus amics intel·lectuals), Joan Vinyoli concep la poesia com una eina reflexiva, indagatòria i de coneixement sobre la vida i sobre el món. Els seus mestres són, d'una banda, Carles Riba, de qui pren el simbolisme, (o, millor dir, postsimbolisme) i de Rilke, dins el romanticisme alemany, sense oblidar altres referents poètics com Baudelaire, Rimbaud, Josep Carner, Joan Maragall, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Gabriel Ferrater i un llarg etcètera. Com a resultat de totes aquestes influències, Vinyoli evolucionarà progressivament cap a una poesia existencial i de l'experiència, arrelada al fet quotidià, aparentment banal però que amaga un rerefons poètic. Vinyoli basteix així una mena de poètica espiritual i existencialista. La poesia és, per a Vinyoli, una mena de crònica lírica d'una personalitat vitalista i sedueix els lectors per la seva extraordinària capacitat comunicativa i la seva autenticitat (fragilitat i feblesa però valentia en reconèixer-ho). Per a Vinyoli, viure poèticament era sinònim de viure intensament, amb tensió6,

perquè ell era poeta les vint-i-quatre hores del dia, i vivia amb coherència amb aquest projecte vital. La seva vida familiar, com expliquen els seus fills, era part de la seva recerca espiritual, per això ells eren els espectadors, però també patidors i còmplices. Els versos amb hipèrbaton:"No la cançó perfecta sinó el crit que invoca Déu és necessari” constitueixen tota una declaració d’intencions sobre la seva obra; per a ell, la poesia no ha d’ésser la recerca de la forma perfecta, la màxima expressió de la bellesa formal, sinó l’expressió sincera de la seva Fe (religiosa o mística), vivència, passió, la seva veritat al capdavall, el sentit de la seva vida. OBRA POÈTICA: ETAPES En general, la crítica ha establert dues etapes diferenciades en l'obra de Vinyoli. Primera etapa (fins als anys 70) Publica cinc reculls poètics: Primer desenllaç (1937), un llibre menor en què preval la voluntat d'art a l'autèntica poesia; De vida i somni (1948), escrit segons una nova forma de concebre la poesia, més com «un misteri quasi religiós que com un ofici»; Les hores retrobades (1951), de to marcadament elegíac i que inaugura l'etapa de consolidació de Vinyoli, que comportarà el pas decisiu des del descriptivisme del paisatge, tan influenciat pel romanticisme i el nou-

6 Àlex Susanna i Ferran Carbó, crítics de la poesia de Joan Vinyoli, afirmen que la poètica de Vinyoli neix d’un triple conflicte: amb ell mateix, entre la realitat interior i l’externa, i entre el desig d’una realitat quotidiana i compartida i l’afany d’una realitat més alta, absoluta i transcendent. Àlex Susanna: L’expressionisme de Joan Vinyoli, 1986 i Ferran Carbó: Joan Vinyoli: escriptura poètica i construcció imaginària, 1990.

pDS_41


CULTURA [Joan Vinyoli

centisme, fins al procés de simbolització tan característic de la seva obra posterior; i El Callat (1956), que es conforma com el volum central i més reeixit de la primera època, un dels poemaris més profunds i rics en sentits de la poesia catalana de la postguerra. L'any 1963, i després de set anys de silenci a causa d'una greu crisi existencial, Vinyoli publica Realitats, una aproximació al realisme històric, considerada un dels cims poètics d’aquest poeta. Segona etapa (fins a la seva mort el 1984) La segona etapa, que va de 1970 a 1984, és la de maduresa i plenitud poètiques i coincideix amb el moment de màxim reconeixement per part de la crítica (premis, ressenyes, lectures poètiques...) i del públic lector. El poeta s’ha forjat ja una veu pròpia. És també la més fecunda: edita un total d'onze llibres de poemes, a més de dos reculls d'obra poètica, Poesia completa 1937-1975 (1975) i Obra poètica 1975-1979 (1979), i dos volums de traduccions de la poesia de Rilke, Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985), que apareix pòstumament. Entre 1970 i 1975, Vinyoli publica els volums Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973) i Ara que és tard (1975), que formen un tríptic unitari, pel to desolat i pel plantejament existencialista que els caracteritza. Amb Vent d'aram (1976), s'inicia el darrer tombant de la seva poesia, molt intens i productiu, malgrat els constants problemes de salut. Els llibres publicats en aquests anys giren al voltant de tres eixos temàtics: l'amor, la mort i la poesia. Llibre d'amic (1977), El griu (1978) i Cants d'Abelone (1983, però escrit el 1979) són llibres de temàtica amorosa, ja sigui des d'un vessant místicoespiritual o més explícitament eròtic El griu. Amb el recull Cercles (1979), de to amarg, però lúcid, Vinyoli intenta una reflexió metafísica sobre l'existència; mentre que en els darrers poemaris, A hores petites (1981), Domini màgic i Passeig d'aniversari (1984), el tema central és el de la polarització entre la consciència de la mort i la dimensió màgica i transcendent de la paraula poètica (metapoesia), i en el cas de Passeig d’aniversari, un pressentiment de la mort. A les acaballes de la vida, el poeta s'aferra en l'àmbit líric com a únic mitjà per fer front a l'embat del temps i la fragilitat de l'existència: “Tot és lluny i prop, i no s'acaba mai aquest viatge per les paraules: ja no tinc res més.”

42_pDS

COMENTARIS SOBRE POEMES DE JOAN VINYOLI: UNA TRIA PERSONAL Per tal d’il·lustrar tot el que s’ha explicat fins aquí, comentaré alguns poemes de Joan Vinyoli que m'agraden especialment pel seu vitalisme, quotidianitat, acceptació de la vellesa i la mort com a fases de la vida, sense dramatisme ni fatalitat. La poesia mai no té una interpretació única, ja que depèn en gran part del bagatge cultural i vital d'aquella persona que la llegeix.

BRINDIS Són poques les paraules per a contar la vida. La mà del temps, estrenyem-la, però sense mai retenir-la. Que els gestos siguin continguts. Només posar la mà necessitada amb urgència quieta sobre una espatlla un moment. Llavors l’aigua s’atura. (Tot és ara i res 1970) Comentari del poema El tema d’aquest poema és el pas del temps, Tempus Fugit, tot i que el to vital és d’acceptació vitalista, lluny del pessimisme barroc. El temps aquí és una mà amiga amb qui brindar, compartir, que et tusta l’espatlla. I Quan això passa, fins i tot l’aigua s’atura, és com si es congelés el temps. És una sensació de benestar que et fa oblidar que el temps passa.

AQUÀRIUM Els dies em fugen com peixos de colors, alguns meravellosos i que semblaven no moure’s, fascinadors, inimaginablement rars. Però m’adono que ja no són meus la major part, que els veig en l’aquàrium de la memòria. De memòries visc. La roca gastada pel constant oneig va esmicolant-se. A la clepsidra el doll flueix seguit, irreversiblement, I ja no sé girar-la. Fa una molt clara, quieta, lluminosa matinada d’abril. És diumenge. Passarem tot el dia a fora. (Encara les paraules 1973) Comentari del poema Aquest és un dels meus poemes preferits. El pas del temps és el tema del poema (tempus fugit), formulat amb to vitalista, resignat i quotidià. La imatge de la clepsidra, rellotge d'aigua, és una manera molt gràfica


CULTURA [Joan Vinyoli

de percebre el pas del temps, que també erosiona la roca i acabarà per esmicolar-se. Suposem que pel fet de ser diumenge d’abril (primavera) la família del poeta passa el dia fora de casa i que ha dut els seus fills a l’aquàrium. Joan Vinyoli gaudia amb els seus tres fills fent excursions, anant al cinema, al zoològic, i aquestes experiències quotidianes les reflectia en les seves poesies. En aquest poema, Vinyoli, a partir de la visió dels peixos, compara els dies que fugen amb els peixos de colors. El temps s’esmuny com els peixos quan els vols agafar o com el doll d'aigua o de sorra de la clepsidra. Res no ho atura. I de peixos, com de dies, n’hi ha de meravellosos, aquells que aparentment no es mouen, fascinadors, rars. Els records dels dies passats els emmagatzema en el seu aquàrium de la memòria i de memòries viu el poeta, perquè són el motor de la seva poesia.

NO ET FACIS PAGA DE RES Jo crec que podem fer el que vàrem dir, sense fer-nos, però, paga de res, que és possible que els núvols de cotó que ara veiem es tornin a la tarda temporal de pluja i hàgim d'aixoplugar-nos. En qui sap quin lloc? Sota quin ràfec? Sota quina vela? Perquè, ja ho saps, de casa no n'hi ha, de sostre veritable no n'hi ha, que l'únic sostre és la senzilla tapa de la caixa de morts. (Encara les paraules 1973) Comentari El títol d’aquest poema és un consell, no et penedeixis de res del que fas a la vida perquè en la vida no hi ha res segur. L’única cosa certa és la mort, la inacció, “la caixa de morts”. Mentre visquis, fes-ho amb plenitud, amb vitalisme i passió. Les incerteses formen part de la vida, com quan diu que potser plourà i s’hauran d’aixoplugar, però sense saber on. Només tenim el POTSER. La pluja és la metàfora de la incertesa de la vida, els problemes que hem d'anar entomant a mesura que avancem en el nostre camí (vida) i és així com esdevenim madurs, adults, més savis. Prendre decisions és fer-se gran, per bé que mai no n'estem segurs, justament perquè en les equivocacions és on trobem l'aprenentatge.

PLATJA DURA Són llaguts o balandres els pensaments que em llisquen pel llac de la memòria de la cremada joventut? Deixo que es trobin paraules a l'atzar, deixo que em pugin intensament records, que encenguin fogueres, que matin gels.

Camino encara sense crosses, menjo, bec vi, m'agraden els llavis incandescents. A l'esplanada de l'ermita s'hi feien arrossades. Sé les graelles plenes de carn i l'ombra de les alzines sureres. No compliquis gaire més els records. Demana justos els mots indispensables per fer sorgir la imatge de les coses passades. Deixa-les anar com un estel des d'un turó. Les ones baten feixugament damunt la sorra bruta, negrosa, de la platja dura dels anys viscuts. (Ara que és tard 1975) Comentari del poema El tema d’aquest poema és el record dels anys viscuts, “cremada joventut”, la nostàlgia dels records del passat. Hi ha dos temps: present i passat. En les tres primeres estrofes, de mètrica irregular en versos lliures, sense rima, el poeta reflexiona, des del present de la seva etapa madura, sobre la joventut passada amb nostàlgia. Ell encara no és vell perquè no li calen crosses per caminar, i menja i veu vi i estima les dones amb passió. Viu intensament malgrat no ser ja jove. El poeta es mostra vitalista. A la quarta estrofa ens parla del passat, els records de Santa Coloma de Farners, la naturalesa idealitzada de la seva joventut, on va sentir la crida de la natura, “I la natura em crida”. Recorda les arrossades de l’ermita, les graelles plenes de carn, l’ombra de les alzines sureres. Acaba el poema amb una metàfora de marina que ens remet al Begur de la seva maduresa quan diu “les ones baten feixugament damunt la sorra/bruta, negrosa, de la platja dura/ dels anys viscuts”, on les ones serien els records de les experiències passades, dures i negatives, que van embrutant la sorra de la platja. En definitiva, la platja bruta i dura seria l’ànima del poeta.

AUTORETRAT A SEIXANTA-CINC ANYS Mira'm la cara encesa de sàtir vell. Quina vinosa color de vida molt viscuda, ja no recuperable. Vasos buits. Cullo, però, raïm amb una falsa voracitat. I m'embriago de vi dels anys. I tentinejo, palpo parets de fosca, no tocant ja mai

pDS_43


CULTURA [Joan Vinyoli

el cos de préssec de cap dona, car ja no estic enamorat. Malaguanyat temps de la vida, aquest, tan sols per patollar-hi. (A hores petites 1981) Comentari del poema El tema d’aquest poema és la vellesa i els records del temps passat. Joan Vinyoli va morir el 1984; li quedaven tres anys de vida. Era alcohòlic i aquesta addicció li va provocar nombrosos problemes de salut. Al final de la seva vida reflexiona sobre el pas dels anys i s’adona que el temps passat no es pot recuperar. Tota aquella passió i vitalisme que tenia, ara ja no hi és. Ja no pot veure vi, ni estimar les dones. Com que és vell fa tentines, camina amb prou feines i ha perdut vista. No obstant això, ell s’embriaga del vi dels anys, dels records de la vida que tan intensament va viure, amb vitalisme. Considera malaguanyat el temps de la vida perquè no ha tingut prou temps per gaudir-ne. La vida se li ha fet curta.

MOT RERA MOT Quan feia, ric d'infància, a clar de nit, mentre la gent dormia ja, el pessebre, amb palpadores mans de cec, absort, posava tous de molsa humida als junts dels suros nets i veia clar paisatge. Ara que intento, vell i pobre, fer, desconhortat, nit closa ja, el poema, bròfec, nuós, amb mans tremolejants, poso llacunes de silenci trist, mot rera mot, i miro la tenebra. (A hores petites 1981) Comentari del poema Aquest poema té dues parts: la primera comprèn els primers cinc versos on es recorda una imatge típica de la infantesa, l’elaboració del pessebre nadalenc, activitat en què Vinyoli destacava; de fet tota la família i els amics frisaven perquè arribés Nadal. Com que era molt perfeccionista, solia acabar-lo la mateixa nit de Nadal. La segona part comprèn els cinc versos següents i ens parla sobre el present, quan ja vell, amb les seves capacitats físiques i mentals minvades, es veu incapaç de construir allò que més estima: poemes, amb un mot darrere l’altre. El tema del poema és, doncs, la dificultat per a la creació poètica que ell experimenta a causa del pas dels anys i la vellesa. El pessebre, com els poemes, requereixen una habilitat artística creadora, per això els compara.

44_pDS

FEINA DE VELL En fer-se fosc, foraviler, passejo, cercant allò que mai no trobaré. Travo paraules amb dolor i records de goigs viscuts. Famèlics gats acuden a devorar-me. Somnis, heu fugit. Palpo la roca i l'arbre i m'hi recolzo. És hora ja de tornar a casa. Vell, duc a la mà la pedra del poema. (A hores petites 1981) Comentari del poema Aquest poema, com l’anterior, parla sobre la creació poètica o “metapoesia”, que és la reflexió de la poesia des de dins de la poesia, precisament un dels temes que feien de Vinyoli un creador modern i, per això, no gaire entès. Ens trobem davant vuit versos decasíl·labs amb rima lliure. El poeta ens explica que està passejant i reflexionant sobre la vida i cerca allò que mai no trobarà, potser el sentit de l’existència pròpia, i que les paraules que troba per al seu poema són fruit dels records, tant dels bons (goigs) com dels dolents (dolors), d’allò que ha viscut, perquè Vinyoli, com Rilke, pensava que la poesia no és només expressar sentiments sinó transmetre l’experiència de la vida. Joan Vinyoli pressent la mort, amb la metàfora “famèlics gats acuden/a devorar-me”, i diu que ja no té somnis, “heu fugit”, només records perquè és vell. En els últims tres versos ens diu que toca la roca i es recolza en l’arbre fins que se li fa l’hora de marxar i aleshores duu a la mà “la pedra” del poema, és a dir, el tema principal que serà la seva vida, aquesta experiència acumulada.

SOL Sol és qui no té ningú que l'habiti, però tu, ple de records de la vida, no te'n facis el dejú, que ets soledat compartida. (A hores petites 1981) Comentari del poema El tema d’aquest poema és la soledat del poeta acompanyada dels records de la seva vida passada, per tant, és una mena de negació de la soledat perquè és compartida. El poeta s’adreça a ell mateix en segona persona, com si dialogués: “sol és qui no té ningú/que l’habiti” i com que TU (o sigui ell) té molts records de la seva vida, mai no estarà sol.

VINDRÀ LA MORT Vindrà la mort i els ulls m'arrencarà: veuré llavors un altre firmament. La finitud és un vaixell varat, l'hortalissa que menjo no té cucs, el silenci m'impregna de clarors. La mort és purament un canvi més. (Domini màgic 1984)


CULTURA [In Memoriam

Comentari del poema Com una premonició, Vinyoli escriu aquest poema mesos abans de morir. Ens diu que la mort és inevitable, tot i que forma part de la vida, “la mort és purament un canvi més”. Aquest poema sobta pel to que empra el poeta quan parla de la Mort, la manera com l’accepta, sense sentimentalismes tràgics ni pessimisme, com un fet més de la vida quotidiana, com l'acte de menjar hortalisses fresques, per exemple.

TERRASSA D’OCTUBRE Va ser clement la intimitat d’octubre, ple de núvols desfent-se del costat de mar, mentre veia passar vells caminants del somni pel ciment adormit de la ciutat fumosa. Va ser llavors que vaig buidar una copa de fred morat, perduda la mirada. Què vols hivern? No pas la mort, encara que em mires, ulls d’acer, de fit a fit. Un llarg udol de vent fa que freturi de tot ajut: les Fúries em turmenten. S’han esvaït els estadants del somni. Sóc sol i vern i groc i despullat. (Domini Màgic 1984) Comentari del poema El tema del poema és la mort premonitòria. Aquí el poeta equipara les estacions de l’any amb els cicles de la vida, semblantment a com ho va fer el noucentista Josep Carner el 1906 amb Els Fruits Saborosos. Octubre és tardor, comença a fer el fred que presagia l’hivern i amb ell, la mort. Des d’una terrassa el poeta observa els núvols, el mar, vells caminants, una ciutat fumosa, el vent que udola i increpa l’hivern, demanant-li que no porti la mort encara. Finalment el poeta s’adona que està “sol i vern i groc i despullat”, és a dir, que ja no té res i que està preparat per marxar. ■

Webgrafia i Bibliografia Any Vinyoli: http://www.vinyoli.cat/l-autor/biografia http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-vinyoli Introducció a la poesia de Joan Vinyoli, de Ferran Carbó, l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004. Actes del 1r simposi internacional Joan Teixidor “I cremo tot en cant,” publicacions de l’Abadia de Monserrat, biblioteca Abat Oliba, pròleg Dr. Sam Abrams, editat per Xavier Macià i Pep Solà, 2006. La bastida dels somnis, vida i obra de Joan Vinyoli, CCG Edicions i Fundació Valvi, 16, Girona, març de 2010.

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pDS_45


espai 2.0 Jo internet, tu Jane Roger Casero Gumbau.

blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià. www.rogercasero.cat http://sarriadeterenxarxa.cat

Internet, poc o molt, ha canviat les nostres vides en la mesura que ha canviat, que està transformant, tot allò que ens envolta. En alguns dels articles publicats en aquesta mateixa secció ho hem pogut veure quan hem parlat de Spotify i com ara escoltem música, de l'internet de les coses, dels serveis de missatgeria instantània com WhatsApp, etc. erò si internet és una revolució, que ho és, no és només perquè canvia amb major o menor mesura les nostres vides, també perquè transforma la nostra societat i, d'una manera molt directa, la manera com ens comuniquem; ens comuniquem amb aparells diferents, però també amb codis i comportaments diferents. Paradoxalment la comunicació, la nostra comunicació, amb internet s'ha tornat més primitiva! M'explico. Si féssim una retrospectiva de com era internet anys enrere, quan va començar a entrar a les nostres vides, podem recordar webs als que navegàvem on el tipus de continguts que predominaven eren textos, per sobre de les imatges. Ara, en canvi, si naveguem per diferents webs de diferents tipus, webs d'empreses, d'entitats, de projectes i serveis, institucionals, de professionals i fins i tot personals observarem que predomina molt més el llenguatge audiovisual (vídeos, fotos, info-

P

grafies) que no pas l'escrit. De fet avui els webs es nodreixen de continguts amb vídeos, imatges i infografies i textos que els acompanyen. És cert que el text segueix essent molt important i que quan naveguem també ens trobem molts webs, especialment blocs, on el que predomina és el text, però la nostra pròpia experiència d'usuaris ens demostra que a internet llegim molt en diagonal, i que quan necessitem llegit un text llarg la majoria de vegades l'imprimim. Hi ha qui considera Twitter la xarxa social dels intel·lectuals, doncs les paraules, per bé que en nombre reduït i limitat, són part de la clau del seu èxit: Twitter exigeix capacitat de síntesi. Però Twitter sap en quin món viu i com ens comuniquem, i és conscient de l'auge que els vídeos estan tenint a les xarxes socials com Facebook i Instagram. Aquest 2015 Twitter reforçarà la seva estratègia de vídeo permetent publicar vídeos de fins a 30 segons des de la pròpia aplicació mòbil.

Un altre exemple del pes del llenguatge visual sobre l'escrit el trobem en la missatgeria instantània amb l'ús de les emoticones, que fan bona l'expressió, també a WhatsApp, que una imatge, ni que sigui una emoticona, val més que mil paraules! Els continguts amb suport audiovisual són més accessibles i comprensibles per a més gent que no pas els continguts escrits; de fet aquest és un debat molt viu en l'àmbit educatiu que, més enllà de discutir sobre l'ús de les pantalles a l'aula, comença a fer-ho també sobre com s'han de mostrar els continguts a uns alumnes que es comuniquen a través de fotos i notes de veu que s'envien per WhatsApp o Snapchat. Al final, com van fer Tarzan i Jane, cal cercar l'equilibri entre els continguts audiovisuals i els continguts escrits, doncs al capdavall hi ha coneixements, i sobretot experiències, que només es poden adquirir amb la lectura i seria un error arraconar el text, com ho seria obviar la potencialitat del llenguatge i la comunicació audiovisual. Al capdavall si el vídeo finalment no va matar l'estrella de ràdio, ni la televisió la ràdio, ni el cinema la televisió, el vídeo tampoc matarà ara l'escriptura, els textos escrits.■

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

46_pDS


CCULTURA [2.0

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

Linguo internacia Al carrer Petit, tocant ja al carrer Firal, fa molts anys que hi sobreviu una gran pintura mural acolorida. Hi ha alguna zona escrostonada, però encara té presència i ha estat respectada pels implacables grafiters. “Esperanto, la llengua internacional”, hi diu i és una al·legoria del nou idioma creat pel doctor Zamenhof, que va tenir rellevant difusió a cavall dels segles XIX i XX. La pintura d’aquest pany de paret deu datar dels anys vuitanta o noranta i, enmig de la globalització salvatge i la generalització de l’anglès com a eina de comunicació, se’m revela com a un deliciós anacronisme de resistència. Ignoro la incidència de la militància esperantista a Sarrià al llarg dels temps, però la memòria em condueix fins al senyor Eduard Coll, traspassat fa més de disset anys, que anava sempre en una bicicleta que duia, penjant del tub longitudinal del quadre, un rètol de fusta amb la inscripció “Esperanto”. Va reivindicar la difusió d’aquell idioma fins a la darrera pedalada. La figura de l’avi Coll va ser glossada per Àngel García en un article al número 19 d’aquesta revista, on posava de relleu la seva rica i generosa personalitat.

Arriben els tancs? Feia impressió, els primers dies d’octubre, observar el desplegament de l’exèrcit a la zona del Pla d’en Xuncla. Vehicles tot terreny, soldats ves-

poble i rodals. La seu de la Diputació compta des d’aleshores amb un record del metge, polític i humanista assassinat a començaments de la guerra civil. Paradoxalment, la figura del doctor Riera ha estat més difosa i coneguda a Sarrià que a Girona mateix: articles en aquesta revista, un capítol al llibre El paper de la història, un carrer dedicat al Pla dels Vinyers… Ja era hora que algú pensés en ell des de la capital. El pes històric del personatge bé mereixia un homenatge oficial, que finalment ha arribat. ■ tits de caqui, policia militar, antenes parabòliques… No sé quants efectius de la Unidad Militar de Emergencias amb base a Saragossa van acudir en ajut de bombers i especialistes privats que miraven d’eixugar el túnel del tren d’alta velocitat inundat. Davant l’excepcionalitat de la situació, tothom es va arremangar. Feia el seu efecte, això sí, veure la parada militar acompanyada d’estelades en moltes finestres i balcons d’habitatges del voltant.

Quines per a tots els gustos Arribades les festes de Nadal, un tret diferencial sarrianenc són les llargues sessions vespertines dedicades al joc de la quina. Ja fa anys que se’n cuida la UES i les vetllades tenen lloc al pavelló municipal amb èxit creixent. Aquest any hi ha hagut una variant: la quina eròtica, amb espectacles d’striptease i, enlloc de paneres, bosses de taronges i pernils, lots de joguines per a adults. Una altra modalitat d’aquest bingo casolà és la que se celebra de manera alternativa al local dels joves d’Apaga la Tele. Porta per títol “Gran Quina Puta Merda de Nadal”! Que no pari la transgressió!

El bust del Dr. Riera També a final d’any s’ha parlat i s’ha escrit força sobre el bust del doctor Agustí Riera i Pau, president que fou de la Diputació de Girona, vicepresident de la Mancomunitat i metge amb molta implantació en aquest

pDS_47


L’ENTREVISTA

QUIM MITJÀ i PILAR BRUGUÉS Foto Josep Brugada

Josep Brugada

La Pilar Brugués amb l’ajuda d’en Joaquim Mitjà, en Quim, actualment regenten una botiga de fruites, verdures, queviures de tota mena, carn fresca envasada, conserves i embotits ben variats. Vins de tota classe, licors i caves. Una botiga del Carrer Major de Sarrià, un establiment de queviures tradicional, de tota la vida, on els consumidors hi poden trobar quasi de tot per la supervivència diària. en bé davant de la Placeta hi podem trobar la botiga de la cadena Pròxim, Ca la Pilar; antigament “Can Mitjà” coneguda també pels sarrianencs de tota la vida amb un motiu que de cap manera vol ser despectiu però que es va fer ben popular, “Cal Xixu”; ja comentarem d’on ve aquest nom. En Joaquim Mitjà en Quim, va néixer a l’Aliança a Girona però va viure sempre a Sarrià. El meu germà -diu en Quim- sí que va néixer aquí a Sarrià. La Pilar Brugués va néixer a Foixà, al Baix Empordà. Avui la Pilar és qui porta la botiga amb l’ajuda d’en Quim que anteriorment havia treballat en altres feines. En Quim és torner de profes-

B

48_pDS

sió, havia treballat a Can Brunet, després a la Coca-cola i als tallers ADF de Girona. En Quim es va criar a Sarrià i va anar a l’escola amb Don Andrés com molts nois del poble. La Pilar havia treballat a la fàbrica de paper Emilia Vila, SC. La Pilar i en Quim tenen dos fills, la Cristina i en Carles que en algun moment també els ajuden a tirar endavant la botiga. Ara tenen un nét, en Martí. En Quim i la Pilar han estat de molts anys seguidors i entusiastes del Handbol sarrianenc i en Quim ha format també part d’alguna junta del Handbol. Quins són els orígens de la vostra botiga? La nostra botiga la va fundar el meu avi en Quim Mitjà l’any 1929, diu en Quim, juntament amb la meva àvia Dolors Dalmases. Llavors la va regentar el meu pare en Lluís Mitjà que feia mercats i tenia la botiga; l’ajudava la meva mare, la Julita March. El meu pare, diu en Quim, feia mercats i venien pollastres i conills amb en Llinàs de Banyoles. Quan es va crear? Qui la va crear? Per què? La botiga inicial era a la casa actual, una casa vella, aquí al número 128 del carrer Major. Després ens vàrem traslladar a la botiga de més amunt, més davant per davant de la Placeta, una casa-botiga propietat dels pares del

metge Garriga que se’n deia Ca l’Amàlia. En aquesta botiga hi havia un taulell llarg, amb dues balances. En un dels caps, una capsa rodona de les que servien per exposar les arengades. Després varen reformar altra vegada la casa vella, i aquí és on ara tenim la botiga. Quins productes s’hi venien? S’hi venien verdures, gallines i conills. El meu pare anava també a la Bisbal i adquiria objectes de terrissa que llavors venia a la botiga. Hi venia cassoles grans de terrissa, cassoletes, càntirs, olles, testos, porrons, escombres, etc… Quan la carretera Nacional passava justament pel carrer, davant de la Placeta, s’aturaven els turistes i passavolants? Què compraven? Sí, és cert, per aquí passaven turistes, però no es pot dir que s’hi aturessin massa. Bàsicament venia la gent de Sarrià, gent de tota la vida. A casa nostra venien a comprar molts habitants del terme de Riudellots de la Creu, de Sant Martí de la Mota, de Sant Julià, de la Garriga, dels masos d’aquest territori perquè els anava bé venir a Sarrià, els resultava proper. A vegades aquesta gent, quan tornava de Girona, s’aturaven a casa a comprar coses que els faltaven per al dia a dia als seus


L’ENTREVISTA [Quim Mitkà i Pilar Brugués

masos. Davant de la botiga hi havia “l’apeadero” del tren petit de Banyoles, el baixador del tren i venia gent a comprar, sí, sí… Recordeu algun producte típic i específic que es vengués a la vostra botiga que no es vengués enlloc més de Sarrià? Bé, teníem fruites i verdures, queviures, allò necessari per a la vida de cada dia. El meu pare, penjava els pebrots vermells a la vela de la botiga i això li donava un aire pintoresc –si vols- portava uns sarrions de pebrots vermells i els penjava pintorescament al cantó del tendal per vendre’ls, clar…sí, sí… ens respon en Quim amb la simpatia que el caracteritza. Quins són els productes “estrella” de la vostra botiga? Quinés el perfil de comprador/-ra de la vostra botiga? Tenim queviures, tot allò necessari per a una bona alimentació i subsistència i els dilluns també tenim pa. Aquí hi ve gent de tot arreu i la gent de tota la vida, gent gran del carrer Major, de tot Sarrià, de Pont Major, sí, sí… Quans anys fa que existeix la vostra botiga? Ara mateix la botiga fa 84 anys que existeix. Des de quan la regenteu vosaltres? D’ençà que la portem la Pilar i jo fa trenta anys.

D’on ve el nom popular amb el qual molta gent de Sarrià coneix la vostra botiga? Potser ve del fet que el meu avi anava amb un carro amb tot de gossos que el seguien i anava i venia de “Cal Xixu” de Banyoles. El sobrenom ja ve de l’època del meu avi... Quines són les principals dificultats per tirar endavant una botiga com la vostra en un poble que està tocant a Girona? Home, mira, -ens diu en Quim- Sarrià avui és quasi un poble dormitori i molta gent va i ve de Girona i compra a Girona a les grans superfícies. Això, ja et pots imaginar, és un gran problema per un poble com Sarrià i per una botiga tradicional com la nostra. Ara bé, nosaltres tenim sort del client de tota la vida, de la gent de tota la vida de Sarrià i entorn. Som, potser, una botiga dels descuits, de la darrera compra del dia però ja dic tenim sort de la gent d’aquest rodal i de gent que ens és també molt fidel, tot s’ha de dir... Com valoreu que l’actual mercat es faci justament al Carrer Major i carrers adjacents? És molt positiu que el mercat es faci al Carrer Major, no s’ha de treure d’aquí mai. Tot i que nosaltres també venem fruita i verdura, el mercat segurament s’hauria d’ordenar diferent de manera

que una parada no interferís en la venda de la botiga. El mercat ha de ser complementari i ha de ser favorable i un revulsiu positiu per a tots, botiguers i marxaires. És positiu que el mercat es faci al Carrer Major? Creieu que el mercat beneficia també el petit comerç de Sarrià? Com? I tant, sí, sí. Molt positiu. El comerç crida comerç. El que seria interessant al carrer Major seria que s’obrissin altres comerços, altres botigues d’altres productes. Al Carrer Major hi falta per exemple una llibreria-quiosc, un lloc on puguis anar a buscar el diari, una revista… li manca una merceria potser, una ferreteria, una perfumeria, botigues de roba, etc. Al carrer Major hi ha massa cases tancades ara com ara i això...no és bo per a la vida, per la palpitació del poble. Com valoreu la feina que realitzem des de la redacció de la revista Parlem de Sarrià? Creieu que és una bona eina de divulgació de les activitats del poble? Creieu que els sarrianencs i sarrianenques l’esperen i la llegeixen? La revista és molt esperada per la gent de Sarrià, és una revista que està molt bé perquè t’assabentes de coses, d’activitats que es fan al poble que d’altra manera potser no sabries. La revista està molt bé. Hi ha articles que estan molt bé, són de molt interès. La Pilar ens diu que a vegades la revista la deixa per aquí, a sobre del mostrador, és la seva revista i la gent es pensa que la poden agafar. Ep, aquesta és la nostra els diu… Agraïm molt a la Pilar i en Quim que s’hagin brindat a respondre la nostra entrevista i els agraïm també que ens hagin cedit fotos antigues. Moltes gràcies i que tingueu sort en el vostre negoci. Bé, d’ara en endavant, des de la redacció de Parlem de Sarrià us podem anunciar que quan surti la nova revista també en trobareu alguns exemplars a la vostra disposició a Ca la Pilar. ■

Julita March i Lluís Mitjà, amb les seves nebodes a l’antiga botiga del carrer Major, cap als anys 60. Foto cedida per Quim Mitjà.

pDS_49


DOSSIER D’HISTÒRIA

FÀBRIQUES DE CIMENT DE SANT JULIÀ DE RAMIS (3a part) Assumpció Vila

Els Forns d’en Vitó, a can Brams Els forns de can Brams estan relacionats amb l’industrial Esteve Tomás Puig, propietari de la central elèctrica de Santa Llogaia del Terri i que inicià l’activitat de molta de ciment a les naus de can Mitjans a Sarrià de Ter. el llibre Sarrià de Ter, el paper de la història1, trobem el següent fragment: “En data 3 de juny de 1899, Anita Mitjans Flores arrendava a Esteve Tomás Puig, veí de Girona, 30 cavalls efectius de força hidràulica de salt del riu Ter per a 5 anys, prorrogables fins a 5 anys més per 3.750 pta. l’any. Esteve Tomás es comprometia a construir i a col·locar una turbina amb les seves transmissions corresponents per a generar energia amb la finalitat de moldre ciment. L’import de les obres i de la instal·lació de la turbina quedaria en poder de la propietària, la qual hauria de rescabalar el seu import a raó d’un 10% anyal, de manera que al cap de deu anys, tot coincidint amb la duració del contracte, el capital de la inversió fos totalment amortitzat. Segons dades de la comptabilitat de l’empresa, el valor de la nova turbina i transmissions fou de 10.989 pta. El contracte també establia un règim de prioritats en cas de sequera: durant el dia, Esteve Tomás tindria prioritat per utilitzar la força. Si el cabal de l’aigua permetia generar més de 30CV, l’excés podria ser utilitzat per la propietària per fer funcionar la fàbrica de pasta de fusta. En qualsevol cas, des de la posta del sol fins a l’alba, la propietària podia utilitzar tota l’energia que necessités per tal d’enllumenar la població de Sarrià i el Pont Major. La construcció del local per la moltura de ciment, annexa a la fàbrica, va anar a càrrec de la propietària, En la comptabilitat de l’empresa figuren diverses factures pagades a Ramon Cervià, paleta, des del desembre de 1899. En el registre de matricula de la con-

D

Sarrià de Ter, el paper de la Història. 2007. Pàg 287 Arxiu municipal de Sant Julià de Ramis. AHG 3 BOP 24.06.1913 1 2

50_pDS

tribució industrial de Sarrià de Ter, Esteve Tomás declarava la propietat d’una mola per moldre ciment fins cap a 1911, quan es degué acabar el contracte establert per 10 anys. L’activitat del molí de ciment, cal i guix, va passar aleshores a mans de Pere Omedes Crivillé. Desconeixem d’on Esteve Tomás Puig obtenia el ciment, però el maig de 1901, sol·licita llicència d’obres2 a Sant Julià de Ramis: “Construir dos hornos para cocer cemento en el terreno sito en el término municipal lindante con la ladera derecha de la carretera de 3er orden de Gerona a Olot, en el Km 2, hm, 1.” Com que els forns es trobaven a la carretera de Banyoles, ha d’aclarir en una nova sol·licitud de juliol de 1901 que aquests no afectaran als vianants. “Que conviene construir dos hornos para la fabricación de cemento en el terreno sito en su término municipal lindante con la ladera derecha de la carretera de 3er orden de Gerona a Olot en el km n.2 hm,1, cuya cocción se hará exclusivamente con carbón y entrando también en su conveniencia de que Obras Publicas se le señale la mayor proximidad a la carretera, toda vez que el funcionamiento de dichos hornos no pueden ofrecer peligro alguno para los transeúntes de la referida carretera puesto que además de usar carbón como único combustible quedan reguardados por tejados los hornos objeto de la presente instancia.” Més endavant, el setembre de 1903, demana canviar un pou de lloc per construir dos forns. “Que deseando el recurrente levantar dos hornos que posee de su propiedad en este pueblo de San Julián de

Ramis en la carretera de Bañolas Km 2, hectómetro 1, como así mismo construir cambiar el pozo unos 50m. más allá. Un dels problemes en què es trobaven totes les activitats industrials era la manca de subministrament elèctric. Els llocs industrials situats prop dels rius feien funcionar turbines, però a primers del segle XX ja es comencen a estendre les línies elèctriques. Esteve Tomàs Puig, propietari de la central de Santa Llogaia , demana l’agost de 1910 poder portar la línea elèctrica a la seva fàbrica de ciment de Sant julià de Ramis, cosa que se li concedeix en la R.O. de setembre de 1911. Més endavant, com que el negoci elèctric segurament era més profitós que el del ciment, demana estendre la línia a les poblacions de Sant Julià, Sarrià de Ter i Celrà, per la qual cosa ha de travessar diverses carreteres. “Visto el expediente instruido en ese Gobierno Civil a instancia de D.Esteban Tomás Puig, concesionario por R.O. de 1 de septiembre de 1911 de una línea de transporte de energía eléctrica de alta tensión desde el molino de su propiedad en Santa Leocadia del Terry a la fábrica de cemento de San Julián de Ramis, en solicitud de ampliar su concesión para suministrar fluído eléctrico a las poblaciones de Sarrià, Mediñá, Celrà. Resultando que el servicio a Sarrià cruzará la carretera de Gerona a Bañolas, interesará una de las márgenes del antiguo camino del mismo nombre y terminará en Sarriá en cuya población afectará a diversas calles y plazas de la misma; Resultando que el servicio de Mediñá y Celrá cruzará la carretera de Madrid a Francia…3” En els registres de contribució industrial es troba Esteve Tomás Puig, com a propietari de dos forns de ciment, un continu i un altra al 50%, des de 1911 fins a 1921 quan ja es dona de baixa de l’activitat.■


DOSSIER D’HISTÒRIA [Fàbrica Pérez Xifra

La fàbrica Pérez Xifra

Farmàcia Pérez Xifra. Imatge de Valentí Fargnoli de 1935, publicada en el llibre Girona Fotògrafs de l’Ajuntament de Girona. Volum 05

La societat Pérez Xifra tenia la seu al carrer Indústria de Girona, al barri del Mercadal, i un altre establiment al carrer sant Francesc, 18 (avui carrer Santa Clara). Els forns estaven situats a la mateixa munLa documentació de Sant Julià tanya Garriga de Sant Julià de Ramis, al costat de l’empresa Omedes. parla de 7 o bé de 4 forns de calç. Com

L

es primeres referències les trobem l’any 1887, amb els socis Pérez, Torroella i Saurí, tributaris a Sant Julià per dos forns de calç intermitents. És de suposar que a Sant Julià coïen la pedra i a Girona hi tenien el molí triturador, accionat amb una turbina que utilitzava la força motriu de l’aigua de la sèquia Monar. Cap a 1897 la societat passà a denominar-se Pérez, Saurí y Noguer, amb l’entrada d’aquest tercer soci. A Sant Julià tributen per set forns de calç i no se’n tenen gaires notícies, però a Girona, l’activitat els provoca més d’un problema amb els veïns, per la pols que genera . En un ple de l’Ajuntament de Girona, els regidors tracten sobre una queixa veïnal: “Leyóse una instancia presentada por varios vecinos de la calle de San

Francisco pidiendo se adoptaran por el Ayuntamiento las medidas necesarias para evitar los perjuicios que a los suscritos ocasiona el abundante polvo de cemento que sale de continuo de la fábrica de los señores Pérez, Saurí y Noguer y como quiera que la petición abarcara el radical extremo del cierre de la expresada fábrica, manifestó el presidente, que respecto a este extremo, pasase a la comisión de Fomento para que emitiese el oportuno dictamen, quedando a cargo de la alcaldía ordenar las medidas conducentes a que desapareciese en lo posible aquella perjudicial molestia. Así se acordó”1 El 1892, la societat Pérez, Saurí y Noguer sol·licita llicència d’obres a l’Ajuntament de Girona per tirar uns tabics de la finca del carrer Sant Francesc, 16, i ampliar l’espai productiu.2

El Norte, 03-09-1897 p.1 Llicència d’obres 0.2691 de 13.09.1892. Arxiu Municipal Girona 3 Lo Geronés, 25-01-1899 p.4 4 La Lucha, 11-02-1903, p.2

ja coneixem, de la muntanya de Sant Julià n’extreuen cimà i de Sant Daniel, calç. Així en un anunci de Lo Geronès, s’anuncien com a Pérez, Saurí y Noguer, Fàbrica de ciments i calç, al carrer Indústria n.23 L’any 1903 reben la visita del governador civil, Sr. Tejón: “El señor Tejón visitó también la fábrica de cemento de los señores Pérez, Saurí y Noguer instalada en la calle de la Industria, donde le fue mostrado el sencillo mecanismo por el cual las piedras calcinadas se convierten en material de construcción. De ambas visitas quedó muy complacido la primera autoridad de la provincia”.4 Fins al 1909, la societat figura a nom dels socis Pérez, Saurí, Noguer i, a partir d’aquesta data, com a Pérez, Noguer, tributaris per 4 forns de ciment.

1 2

pDS_51


DOSSIER D’HISTÒRIA [Fàbrica Pérez Xifra

La fàbrica de ciment del carrer Sant Francesc (ara Santa Clara) vista des del pont de Pedra. Foto Josep Thomas Bigas, publicada en el llibre Girona Panoràmica. ca 1915

Una notícia luctuosa apareix en el Diario de Gerona: “El sábado último fue hallado el cadáver de Juan Torra Prats, en el edificio fábrica de cemento que la razón social Pérez, Saurí, Noguer tiene en esta ciudad, bajada de san Francisco. Era un operario de la casa que se supone murió de muerte natural”.5 Malauradament es varen produir més accidents, com el que relata el Diario de Gerona de 1913: “Anoche, a las 10 y media, ocurrió una horrible desgracia en la fábrica de cemento de la calle de San Francisco, propiedad de don José M. Pérez Xifra, de la que ya anticipamos somera noticia en la edición anterior. A consecuencia de una avería en la máquina, el obrero que actualmente ejercía de encargado de la fábrica, Miguel Llaunell Mitjá Campané, bajó solo al sótano para averiguar las causas a que aquella obedecía; y, seguramente por un descuido, fue alcanzado por los engranajes que dan movimiento a la muela quedando completamente mutilado y con la cabeza destrozada y separada del tronco”.6

No trobem cap variació des de 1909 fins a 1922, quan la societat passa definitivament a un únic soci, Josep M. Pérez Xifra. De la societat Pérez y Noguer en trobem una altra referència al llibre de “Cent anys d’Economia a les Comarques Gironines”, on en el capítol referit a materials de construcció, esmenta Pérez y Noguer a Sant Julià amb una contribució de 627 pta. En aquest mateix gràfic de 1918, relaciona Pérez y Flores (Miguel Pérez) amb 1.193 pta, Pedro Omedes Clivillé, amb 940 pta. i Esteban Tomás Puig amb 235 pta., les quatre empreses que han conformat el districte del cimà de Sant Julià de Ramis.7 Com la família Omedes, propietària d’una cantera de calç de Sant Daniel, la societat Pérez, Noguer, Navarro y Cia. també explota una instal·lació de calç a Sant Daniel. Aquesta empresa es va anunciar al programa de Fires de

Girona de l’any 1911, com a Fábrica de Cemento y Cal hidráulica del Bou d’Or, amb domicili al carrer Indústria, 7. El Bou d’Or és l’indret conegut a la muntanya de Montjuic on es varen trobar esteles funeràries jueves, pertanyents al cementiri jueu, actualment exposades al Museu d’Arqueologia de Girona. Precisament, Josep M. Pérez Xifra, industrial gironí, doctor en farmàcia , fou un dels membres que constituïren el juny de 1910, la Junta directiva de la Cambra de Comerç, conjuntament amb l’industrial del paper Salvador Torras Domènech i del tèxtil, Cristóbal Grober.8 Josep M. Pérez Xifra fou senador del regne l’any 1901 pel partit liberal,9 diputat provincial, conseller del Banc d’Espanya, president de la Sociedad

Diario de Gerona, de Avisos y Notícias 22-09.1909. p.7 Diario de Gerona, de Avisos y Notícias. 27-021913. P-5 7 Cent anys d’economia a les comarques gironines. Llibre commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Girona (1910-2010), Cambra de Comerç de Girona. 2011, pàg.196 8 La Lucha, 25-06-1919. P.3 9 La Lucha 04-03-1910 5 6

52_pDS


DOSSIER D’HISTÒRIA [Fàbrica Pérez Xifra

de Girona i el de l’Ajuntament per l’enllumenat, i aprofitar tot el possible salt (previst de de 600 HP) per incrementar la potencia de la central del Molí. Als propietaris se’ls compensaria la pèrdua del salt amb electricitat i d’aquesta manera es podrien situar les indústries fóra ciutat.10 Jaume Marquès i Casanovas en el llibre Indrets de Girona, recorda com era aquell lloc, el 4t tram del carrer Santa Les peixateries velles i el carrer de les Bernardes (actualment Santa Clara) on es trobava la Clara: “A la vorera oriental fàbrica de xocolata de Josep M.Pérez Xifra. Foto CDRI Ajuntament de Girona d’aquest tram, abans de l’any 1940, hi havia un rengle de cases que continuava l’illa iniEconómica de Amigos del País, presi- portes obertes. Els establiments dis- ciada al Pont de les Pescateries Velles i dent del Col·legi de Farmacèutics de posen de dos salts d’aigua derivats de acabava arran al Pont de Pedra. L’edifici Girona. La farmàcia es trobava situada la sèquia Monar per la molturació del més important era la fàbrica de ciment al carrer Abeuradors, 2. Es va casar ciment i de la calç. No serà fins l’any de la casa Pérez Xifra. amb Pilar Perxés Darner d’Agullana, 1932 quan l’Ajuntament planteja, amb Recordo que en venir a Girona, germana de Rosa Perxés, casada a la un projecte de l’enginyer Ordis, com essent encara jove, em va colpir la seva vegada amb Narcís Pérez Xifra, treure les fabriques de ciment del cen- vista d’aquell immoble, del qual sortia germà de Josep M, comerciant amb tre de la ciutat. La idea és anul·lar els sempre un núvol de pols per l’ampla drogueria a Girona. sis salts d’aigua existents, un de La portalada, a través del qual hom veia Josep Ma Pérez Xifra era un hisen- Gerundense, dos de Cementos Pérez rodar vertiginosament les corretges i dat propietari de nombroses finques, a Xifra, un de Grober, un altre d’Aigües les politges de molí, quedant eixordat Girona i a Salt, entre elles el Palau de Caramany que rehabilità, amb polèmica municipal. A més de les fàbriques de ciment i de la farmàcia, també regentava una fàbrica de xocolata al carrer de les Bernardes, 6, el segon tram de l’actual carrer Santa Clara. En el llibre de Valentí Fargnoli (Girona Fotògrafs volum 05), apareix una imatge de la farmàcia del Dr. J. Ma. Pérez Xifra amb propaganda d’articles de drogueria, de xocolata i, en un dels aparadors, fotografies exposades de Valentí Fargnoli, ja que aquest era el punt de venda de les postals a Girona. A la zona del Mercadal, Josep M. Pérez Xifra tenia dos establiments fabrils, el del carrer Indústria i un altre al carrer Sant Francesc. L’Ajuntament l’adverteix cada dos per tres de la pols que provoca, ja que els locals són de mida insuficient i es treballa amb les El barri del Mercadal, cap a 1935 amb la fàbrica Grober. Es veu el campanar de Sta Susanna, la torre d’aigües i el campanar de Les Bernardes. Foto Lux publicada al llibre Girona Les Imatges del Segle.

10

L’Autonomista, 09-08- 1939, Félix Anglada i L’Autonomisa 30-10-1936

pDS_53


DOSSIER D’HISTÒRIA [Fàbrica Pérez Xifra

Diversos anuncis de Fires de Girona, on s’anunciava el Bou d’Or.

Placeta del Mercadal

Anunci de Salvador Garriga de 1943 a Los Sitios de Gerona. El carrer Indústria (ara Cristóbal Grober) on es trobava una de les fàbriques de ciment de Josep M.Xifra a Girona. Foto CDRI Ajuntament de Girona

del soroll de màquines i sentia trepidar el sòl del sotraqueix de les moles d’engrunar la pedra. El ciment queia dintre d’uns sacs que allà mateix hom carregava en grans carros per a dur-los al magatzem. Això i els crits dels operaris, bruts de la pols i del suor que els cobria el cos i el vestit, produïen certa basarda en passar per aquell indret avui tan platxeriós, A la dècada dels quaranta, l’edifici fou enderrocat per a convertir el solar en l’aparcament de vehicles que avui hi contemplem”11 De 1922 a 1932, l’empresa Cementos Pérez Xifra tributa a Sant Julià de Ramis per 4 forns de ciment continu, i de 1932 a 1940 per 2 forns de ciment.

11 12

Els anys de la Guerra Civil, els consorts Pérez Xifra- Perxés varen acordar amb el Comitè Antifeixista un conveni de pignoració de béns i així mantingueren les propietats. Des de 1940, l’activitat de fabricació de ciment ràpid i calç hidràulica es llogà a Salvador Garriga, que s’anunciava com a continuador de Josep M. Pérez Xifra al carrer Indústria, 7, de Girona. A Sant Julià produïa 13.000 Kg diaris de ciment. El 23 de gener de 1941, es publicava al BOP “Quedan autorizados los fabricantes de cemento de esta provincia D. Salvador Garriga, Omedes y Compañía SL, y Vda. de Miguel Pérez para elevar el

precio de venta de la tonelada de cemento rápido a ptas., 67,94 sobre almacén o estación Gerona”.12 Josep M. Pérez Xifra morí el 2 de novembre de 1944. Dos anys més tard, el febrer de 1946, la seva vídua i hereva Pilar Perxés Darner, va constituir la societat Cementos y Cales Pérez Xifra SA, juntament amb els Srs. Pedro Pan Gómez, Antonio Pascual Pellicer, Joaquim Pérez Casañas, Jaime Perxés Vilaseca, amb un capital inicial de 350.000 pta., i domicili al carrer Indústria, 7, de Girona. (ara carrer Cristóbal Grober). L’objecte de la societat era l’explotació de canteres i fabricació de materials i elements de construcció.

Jaume Marquès Casanova. Indrets de Girona (Volum III). Plaça del Molí, p.45, Ajuntament de Girona, 1981. B.O.P-28.01.1941

54_pDS


DOSSIER D’HISTÒRIA [Fàbrica Pérez Xifra

El capital social s’augmentà en 350.000 pta. més l’any 1949. També va constituir l’any 1945, la societat Immobiliària Pérez Xifra SA, amb actius patrimonials pertanyents al finat. Aquesta societat és prou coneguda a Sarrià de Ter per haver construït a la dècada dels anys 70 els blocs de pisos d’habitatge social del Pla de l’Horta, en terrenys de la societat Torras Hostench SA, convenint que part dels habitatges serien per a treballadors de l’empresa. No serà fins al 1955, la societat posa fil i agulla a solucionar el problema de la pols a Girona, amb la construcció d’un nou edifici a Sant Julià on concentrarà tota la producció, la cocció, moltura i envasat del ciment. Així es desprèn de la llicència d’obres sol·licitada per la Sra. Pilar Perxés13 i de la sol·licitud d’ampliació de línia elèctrica de 25.000 v per FECSA per alimentar la nova fàbrica, que publica el BOP de 21 gener 1961. “Dña. Pilar Perxés Darner, viuda de D. José M. Pérez Xifra, propietario y con domicilio en esta ciudad, calle de Carreras Peralta, 2, por la presente se dirige a Vd., y con la consideración y respeto debido manifiesta: Que siendo precisa la construcción de un edificio para fábrica y varios silos de depósito en sus terrenos situados en el término municipal del ayuntamiento de su digna presidencia al objeto de trasladar a pie de hornos y canteras las instalaciones de molienda de la industria de cemento natural de mi propiedad que explota la razón social “Cementos y Cales Pérez Xifra, SA” actualmente emplazados en la calle Cristóbal Grober, 7 de esta ciudad”. L’edifici que es construí encara existeix, ara tancat i barrat, tot i que va tenir altres usos, com el de fàbrica de pells. La pintura mural de l’exterior és obra de l’artista gironí Lluís Bosch Martí. El capital social de la societat s’amplià l’any 1957 a 1.500.000 pta., i l’any 1961 es va nomenar president del Consell d’Administració i administrador el Sr. José Perxés Santomá, enginyer de monts, hereu, juntament amb els seus germans, de la Sra. Pilar Perxés Darner, la qual va morir el febrer de l’any 1960. Com a administrador suplent es nomena el gestor José Canada Serra.

El riu Onyar, a l’esquerra la fàbrica de ciment del carrer Sant Francesc. Foto V. Fargnoli. CDRI Ajuntament de Girona

Plànols de la nova fàbrica de Cementos y Cales Perez Xifra a Sant Julià de Ramis. Arxiu Sant Julià de Ramis

pDS_55


DOSSIER D’HISTÒRIA [Fàbrica Pérez Xifra

La fàbrica de Sant Julià de Ramis, pintada per Lluís Bosch Martí. Foto: A.Vila

L’activitat de la societat es va mantenir dins de la propietat dels germans Perxés Santomá fins l’any 1969, quan la societat es va fusionar amb Cementos Omedes i Cementos del Norte per crear la nova societat Cementos del Nordeste SA, amb seu al domicili de la Garriga de la fàbrica Omedes. Ja des de l’any 1966, Cementos y Cales Pérez Xifra no tributava al municipi de Sant Julià de Ramis.

Amb aquesta 3ª part tanquem el cicle de les fabriques de ciment de Sant Julià, una activitat econòmica que ocupà diverses generacions de vilatans de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. L’activitat cessà per la competència d’altres empreses més modernes i grans, però sobretot pel pas de l’autopista pel bell mig de la muntanya d’on s’extreia la pedra.■

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

56_pDS


OPINIÓ [PSC

SARRIÀ DE TER, BALANÇ 2011-2015 Roger Casero Gumbau Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

Al 2015 les eleccions municipals seran les primeres que es celebraran en aquest any farcit d'eleccions; les catalanes, que han de dibuixar un nou Parlament de Catalunya, i les espanyoles, que han de dibuixar un nou Congrés de Diputats, vindran a finals de setembre i al novembre, sembla, respectivament.

mb un any electoral com aquest es fa difícil, a vegades, destriar el gra de la palla del què en cada una d'aquestes eleccions estem votant, doncs és evident que entre la política municipal, la catalana i l'espanyola hi ha vasos comunicants. És inevitable que les eleccions municipals es prenguin, per part dels partits i dels ciutadans, també en clau de política catalana i espanyola, doncs els partits a nivell local no en restem al marge car, en major o menor mesura, també en formem part. Però per "contaminades" que puguin estar les eleccions municipals per l'agenda, l'activitat i l'actualitat política catalana i espanyola els partits representats al Ple municipal de Sarrià de Ter, en aquest cas parlo del meu, el PSC, ens exigim fer balanç en clau local d'aquest mandat que es va iniciar al 2011 i que finalitzarà a mitjans d'aquest 2015. En clau de Sarrià de Ter la valoració d'aquest mandat municipal la faig a partir de quatre punts:

A

GOVERN I OPOSICIÓ ERC va guanyar de manera clara, rotunda i contundent les eleccions municipals de 2011 assolint la històrica xifra de 9 regidors dels 11 que té l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Al seu dia ja vaig fer la valoració del resultat i avui el que pertoca és valorar la feina

de l'equip de govern. Naturalment aquesta és una valoració personal, doncs cada un de vosaltres, veïns i veïnes de Sarrià de Ter, fareu i tindreu la vostra, que no necessàriament ha de coincidir amb la meva. Una primera valoració que en faig és que més regidors de l'equip de govern no es tradueix necessàriament i proporcionalment amb més feina feta! L'àmplia majoria ha donat al govern municipal molta tranquil·litat i estabilitat a l'hora de presentar propostes al ple i aprovar-les, algunes vegades sense comptar amb la presència i participació de tots els regidors de l'equip de govern; però aquesta àmplia majoria no veig que s'hagi traduït directament amb una major feina feta, tot i que no nego que cada un dels i les regidores de l'equip de govern n'han fet, de feina. L'equip de govern ha de gestionar el dia a dia, això ja es dóna per descomptat, però d'un equip de govern cal esperar molt més que la resolució de les contingències diàries. I no em refereixo a les inversions, que per raons òbvies no n'hi ha hagut, sinó a liderar projectes, a dibuixar horitzons, a repensar el poble. La meva percepció és que aquest mandat hi ha hagut més gestió que estratègia. A l'oposició hi fa molta fred, diuen, i jo us ho puc corroborar doncs fa vuit anys que hi sóc! I sí, més fred fa encara quan s'està sol com a regidor, tot i que en el fons mai m'he sentit sol del tot, doncs he comptat sempre amb gent, veïns i veïnes de Sarrià de Ter, que m'han aportat idees, inquietuds i preocupacions que d'una o altra manera he fet arribar i defensat. Res és en va i de tot se'n treu profit; fer d'oposició essent un regidor no és el mateix que fer-ho amb quatre, però malgrat sempre he estat conscient del pes que jo represento al Ple municipal he seguit defensant el programa amb el que ens vam presentar i les nostres propostes amb la mateixa determinació.

LA CRISI DE LA TORRASPAPEL No per esperada, no per anunciada, una mala notícia és menys greu. El tancament de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter ha estat un cop molt dur a tots els nivells: pels treballadors i treballadores afectats, per les seves famílies, pel sector del paper i la indústria de Sarrià de Ter i de Catalunya, per l'Ajuntament de Sarrià de Ter i, naturalment, també pel poble en general. Els grups municipals de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, el de govern i els de l'oposició, hem estat allà on havien de ser, d'acord amb les responsabilitats de cadascú: al costat dels treballadors i treballadores afectats. El tancament de la fàbrica Torraspapel ha suposat un cop molt dur per Sarrià de Ter, però d'aquesta també ens n'hem de sortir! I per superar aquestes dificultats, per aixecar-nos de nou el millor és fer pinya i fer-ho junts: govern, grups municipals, entitats i veïns de Sarrià de Ter, empreses i sector econòmic i, naturalment, d'altres administracions. Des del PSC he defensat, a partir del tancament de la Torraspapel, la necessitat de repensar el nostre poble i fer-ho a partir de dues eines que tenim, però que sota el meu criteri no s'han utilitzat: Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter i el reglament de participació ciutadana. Com ja vaig escriure en un anterior article és imprescindible revisar aquest document estratègic elaborat anys enrere en el que es dibuixen tres vectors de desenvolupament econòmic; un dels vectors, segons el document, té una relació i dependència directa amb l'activitat paperera en general i la de la fàbrica Torraspapel en particular; només aquest fet exigeixen per part de l'equip de govern, primer, i la resta de grups municipals després, repensar i refer, actualitzar si voleu, l'estratègia de desenvolupament econòmic futura del nostre poble.

pDS_57


OPINIÓ [PSC

En aquest sentit hem trobat a faltar que el govern, més enllà de fer els contactes i les accions necessàries per recuperar activitat econòmica, preferentment industrial, engegués aquest procés de repensar el poble i la seva activitat econòmica. Les darreres Jornades del Paper van servir d'homenatge als treballadors i treballadores de la Torraspapel i, en certa manera, de catarsi col·lectiva per a tancar una pàgina de la història de Sarrià de Ter. Si hem girat full tenim per davant un full en blanc per, a partir de tot el que hem estat i som, puguem escriure entre tots el que volem ser avui i demà. PARTICIPACIÓ CIUTADANA El problema principal de la participació ciutadana a Sarrià de Ter és que se'n parla més que no s'exerceix. Si fa o no fa al 2015 estem a nivell de participació ciutadana en una situació semblant a la del 2006; en poc més de vuit anys poc hem avançat. El reglament de participació aprovat, molt similar a un vigent, però no executat, del 2006, ha tingut de moment molt poc recorregut. Els nous consells de participació creats amb prou feines s'han constituït i reunit una vegada, i res més... Els pressupostos no han estat ni més participatius ni més participats del que eren i els fets demostren que no hi ha hagut un abans i un després, pel que fa a la participació, amb l'aprovació del nou reglament. Tal i com va quedar demostrat en l'intent fallit de fer un procés participatiu a través de la "consulta del carrer Firal", explicada en un altre article, la informa-

ció és la clau de la participació i aquest ha estat un govern que, en general, ha informat més aviat poc. Semblava que aquest podria ser un mandat ideal per a fer un salt qualitatiu amb la participació, amb un equip de govern nombrós i amb una certa inèrcia de gestió, doncs les penúries econòmiques no han donat ni per inversions ni per grans nous projectes. De la mateixa manera que quan a la feina ens quedem sense internet o sense llum aprofitem aquell dia per fer endreça, aquest mandat, sense inversions ni grans projectes, hauria d'haver servit per a fer el salt qualitatiu necessari pel que fa a la participació. Quatre anys després som, si fa o no fa, allà mateix. NOTES PER AL FUTUR El 27 de maig de 2015 els veïns i veïnes de Sarrià de Ter exercirem novament el nostre dret a decidir; decidirem quina serà la composició del Ple municipal pels propers quatre anys i fruit de la relació de forces dels grups municipals que hi estiguin representats el Ple escollirà l'alcalde i aquest el seu govern. Com aquests darrers anys, com de fet sempre, Sarrià de Ter no restarà al marge del que passa a nivell polític a Catalunya i a Espanya, entre Catalunya i Espanya; tampoc el que passa a Europa i al món; ja no vivim en un món globalitzat, sinó "glocalitzat", en el que el món global i el local inevitablement es toquen. Però d'entre totes les que tenim la major responsabilitat que tenim els grups municipals de Sarrià de Ter és situar Sarrià de Ter, el poble i la seva

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

58_pDS

gent, vosaltres, veïns i veïnes, al centre de la nostra acció política. Sou, heu de ser i sereu vosaltres i les vostres necessitats, des de les més primàries a les més complexes, la nostra prioritat. Sarrià de Ter no és de ningú i és de tots alhora; Sarrià de Ter és nostre, teu i meu, i tan vosaltres com jo, cada un amb la responsabilitat que li correspongui, hem de poder participar i decidir sobre el present i futur del nostre poble. Veïns i veïnes, entitats, equipaments i empreses formem un ric teixit social que diu molt més de Sarrià de Ter, del nostre poble, que la seva simple disposició urbana i que la silueta del seu "skyline". Al capdavall l'encant de Sarrià de Ter, com el dels altres pobles viles i ciutats, és la seva gent, sou vosaltres! Per ample i nombrós que sigui un equip de govern la “governança” municipal d'un poble, també de Sarrià de Ter, mai serà complerta del tot sense la implicació i participació activa i decisiva de la seva gent. Aquest 2015 hi haurà més eleccions a banda de les municipals i es debatrà molt sobre com s'han d'escollir els representants públics, els càrrecs electes; però ara ja no es tracta només de decidir com els escollim i que després ells facin i desfacin, sinó que la clau, també en clau de Sarrià de Ter, és decidir com decideixen, com fan i desfan, i que ho facin amb informació, transparència i participació. És el pas necessari i imprescindible que la democràcia representativa ha de ver vers la democràcia participativa. A mi, a nosaltres, ens trobareu sempre en aquesta segona opció!■

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

LA FESTA DE LES IDEES

“EL PUNT FINAL DEL PROCÉS CREATIU” Montse Xandrich

El passat dia 12 de desembre, els alumnes de l’escola Montserrat van presentar els resultats del projecte d’emprenedoria a segon i dels projectes d’emprenedoria “ Tivo Creativo” a 4t i 5è durant la FESTA DE LES IDEES.

l passat dia 12 de desembre, els alumnes de l’escola Montserrat van presentar els resultats del projecte d’emprenedoria a segon i dels projectes d’emprenedoria “ Tivo Creativo” a 4t i 5è durant la FESTA DE LES IDEES. La “Festa de les idees” va ser un gran moment on els nens i nenes dels diferents cursos de l’escola van poder presentar els seus projectes i, per tant, donaven llum a les seves idees davant del públic. Va ser fantàstic! Hi varen assistir, a més de tots els alumnes i mestres de l’escola, el Sr. Roger Torrent, alcalde del poble, la Sra Lourdes Gelada, regidora d’Ensenyament, i el Sr Dani Olivares, aplicador de “Tivo Creativo”.

E

LA FESTA DE LES IDEES EXPLICADA PER EN DANI OLIVARES, APLICADOR DEL PROGRAMA “TIVO CREATIVO” Des de la Fundació per a la Creativació, considerem que el moment de la presentació pública de les nostres idees és molt més important del que se sol creure, ja que és el moment final, el moment que tanca la roda del procés creatiu. Tots sabem quina és aquella sensació que ens produeix posar punt i final a un treball o a un projecte que considerem positiu, de qualitat i propi, sobretot propi. És la satisfacció. No podem oblidar que tots aquells projectes que ens van presentar són fruit d’un treball que no s’ha vist, però

que és el més important, el que s’ha fet a classe. Un treball primer de tot de recerca d’informació, llavors de generació de moltes i moltes propostes que finalment, es van haver de filtrar i seleccionar. Una manera de pensar i treballar organitzada en aquests tres passos que és la que treballem des de ja fa tres anys a l’escola Montserrat i a la Fundació per a la Creativació. Una manera de pensar i treballar inspirada en el procés creatiu i que ajudarà aquests nens i nenes en el seu dia a dia al llarg de la seva vida, en qualsevol moment, lloc i situació. Doncs com més creatius siguem, més fàcilment serem capaços de trobar la millor opció a qualsevol repte que se’ns plantegi. Aquest procés, però, què millor que acompanyar-lo al final, d’aquesta magnífica sensació d’haver creat quelcom. D’haver posat aquest punt i final a la nostra creació i la satisfacció de què parlàvem anteriorment? Doncs això és el que ens ha permès palpar la festa de les idees. Per això estem molt

pDS_59


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

contents d’haver-hi pogut participar i formar-ne part I desitgem que es pugui seguir fent any rere any, fent girar la roda de la creativitat I la satisfacció, dos ingredients magnífics per a l’educació dels nostres fills. PROJECTE D’EMPRENEDORIA EXPLICAT PER L’ALUMNAT QUE EL CURS 2013-2014 FEIA 2N. L’alumnat de segon curs de cicle inicial, el curs passat vàrem realitzar el projecte I QUÈ SOPEM ? Activitat coordinada per les mestres Iolanda Nadal i Gemma Soler. En un debat a l’aula, ens vàrem adonar que si ens deixaven triar a nosaltres el que volíem per sopar, el menú era molt poc equilibrat. Solíem triar: pizza, macarrons, iogurt, gelat..... poques vegades algú proposava verdu-

60_pDS

ra, fruita, amanida... És per això que vàrem veure la necessitat d’estudiar la piràmide d’alimentació. Ens calia elaborar sopars equilibrats tenint present el que havíem menjat a l’hora de dinar. Això ho vàrem fer així, perquè la majoria de nosaltres ens quedem al menjador escolar. A partir d’aquí, a les àrees de llengua i medi, vàrem començar a treballar el projecte I QUÈ SOPEM, amb l’objectiu de crear menús per sopar. Vàrem partir d’una idea clau: SOM EL QUE MENGEM. Per tant, era important pensar i dissenyar bé els menús per sopar. Les preguntes que intentàvem respondre eren: 1.Com hem de combinar els aliments en els àpats ? Com funciona la piràmide d’alimentació?

2.Com podem millorar el nostre entorn? Podem utilitzar els productes de proximitat? Aquest projecte el vàrem realitzar en grups de treball, i a partir d’aquí també ens preguntàvem: 3.Per què és important el grup de treball? 4.Com podem comunicar el que sabem? Les nostres famílies i la comunitat educativa ens varen ajudar a tirar endavant aquest projecte. Aprofitem, doncs, aquest escrit per donar-los públicament les gràcies! En Gabi Segura, pare de la Carla, treballa de cuiner en un restaurant de Girona i ens va venir a fer una xerrada de com confeccionen els menús. Què tenen en compte a l’hora de dissenyar els plats: primer plat, segon plat i postres. Tant és important la varietat dels aliments, la seva combinació com la presentació del plat. El pare i la mare d’en Martí Valentí, la Meritxell i en Quim, ens varen venir a fer un taller amb la pregunta: QUÈ NECESSITA EL NOSTRE COS? Partint també de la piràmide d’alimentació, en grups de treballs, vàrem elaborar menús saludables per esmorzar, dinar, berenar i sopar. El material per elaborar els menús era de fireta. Va ser molt divertit! Després cada grup va exposar davant els altres companys i companyes el menú que havia realitzat.


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

En David Saulina, responsable de l’hort de l’escola, ens va fer un taller sobre els productes de l’hort i la importància pel medi ambient de menjar productes de proximitat. Ens va ensenyar com es cultiva la terra per tal de conrear productes de manera ecològica. La Bea Expòsito, dietista del menjador escolar del Montserrat, ens va explicar com, cada mes, s’elaboraven els menús que mengem per dinar. Va recalcar la importància de tenir previst un segon menú, per si els proveïdors no portaven el producte a temps. Igualment també ens va parlar del pressupost econòmic per dissenyar el menú. A l’escola tenim un plafó, on es poden consultar els dos exemples de menús per sopar que vàrem elaborar. Tots els tallers i xerrades que vàrem fer, sempre partien de la piràmide d’alimentació. Això vol dir que no només hem de tenir en compte el que mengem sinó també beure molta aigua, fer exercici i tenir bon humor ! Ens va agradar molt treballar cooperativament en petits grups de treball. Tot el treball queda recollit en una web:https://sites.google.com/site/iq uesopem/ i aquesta té una entrada al bloc de l’escola. Igualment vàrem explicar el que havíem fet a la revista “El Saberut”. I a nivell oral, vàrem anar a explicar el nostre projecte als companys i companyes del nostre mateix cicle. No només hem après a dissenyar bons menús per sopar, sinó també a conèixer, fer, ser i conviure. Va ser un bona experiència !

PROJECTE D’EMPRENEDORIA EXPLICAT PER L’ALUMNAT que el curs 2013-2014 feia 4t. Va ser un treball de diverses sessions que vam portar a terme l’any passat a 4t. amb les senyoretes Irene, Mariona i Mar, mitjançant l’anàlisi de reptes d’en Tivo i el treball en equip a l’aula. En TIVO era un nen que vivia en un país on tot era gris i uniforme. No tenia ulls, perquè tot s’ho imaginava. Un dia, va anar a casa dels seus avis i es va trobar un cofre on hi havia una motxilla i uns prismàtics. Va agafar els prismàtics i va mirar per la finestra; i allà lluny va veure una sabana. Entrant al racó de la seva imaginació i amb la nostra ajuda amb la pissarra interactiva, va aconseguir solucionar tots els reptes que se li van plantejar: El primer: vam ajudar els arbres perquè els elefants de la sabana no es mengessin les fulles. El segon: vam escriure uns contes a partir d’uns entorns propers a la sabana, objectes i perills. Cada equip, amb un secretari que anava apuntant les idees, va crear una aventura diferent, que després vam dibuixar. I el tercer, i últim: entrant a la nostra imaginació, vam crear uns iogurts especials amb la tècnica de l’SCAMPER, que significa que d’un objecte pots Substituir, Combinar, Adaptar, Magnificar i Proposar per a altres usos, per així sortir una idea diferent a l’objecte inicial. Amb tot, a la festa de les idees de l’escola vam presentar tot aquest procés d’en Tivo creatiu i aquests quatre iogurts:

La Clàudia i l’Adrià van presentar el CAPICUA: iogurt de gustos de macedònia, xocolata i tomata. Tenia una pestanya amb joguina regal. Es podia congelar i si no t’agradava algun gust, el podies separar. La Paula Chuan i la Laia, el IOGURTLAI, que té gust de bistec a la jardinera. Va ser presentat en maqueta, perquè podies estirar una nansa i el iogurt es podia convertir en una petita bosseta. L’Aina i la Paula, el NATUIOGU, de cogombre i enciam natural fet amb una petita ampolla per endur-te’l a tot arreu. I la Judith i en Julià, el TUTINAN: un iogurt en forma de nan. Cada peça de vestir tenia un gust i podies menjar-te’n la tapa perquè era de llaminadures sense sucre. A més, tenia un regal sorpresa! Tot aquest projecte va estar bé, perquè vam descobrir que tots i totes podem donar bones idees a un mateix problema, i així trobar diferents solucions! PROJECTE D’EMPRENEDORIA EXPLICAT PER L’ALUMNAT que el curs 2013-2014 feia 5è. Els alumnes de sisè havíem començat a treballar amb el Tivo quan fèiem cinquè tot coneixent com es va inventar el telègraf, els primers mòbils, i seguint un procés de creació de nous aparells i dispositius. Cada classe havia de crear un dispositiu, o sigui, un mòbil diferent i també una aplicació. Primer es va fer el treball en grups reduïts i cada un va fer una proposta. Llavors es

pDS_61


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

va posar en comú. Com que totes les idees eren molt bones i originals vam inventar-nos un nou dispositiu que tingués totes les idees que havien sortit. A la festa es van presentar les diferents creacions que eren molt originals. La classe de 6è A va presentar un mòbil amb una forma diferent de la que coneixem. Té forma de diamant de color de plata. El mòbil conté dues aplicacions, la primera és un logotip d’un trèvol de quatre fulles verdes. Serveix per donar bona sort, però has de fer bones obres per poder aconseguir un desig. El mòbil té un marcador que compta les bones accions i segons les que tens, pots acumular més o menys bona sort. La segona aplicació és un bitllet de cinc-cents euros de color lila. Serveix com si fos un caixer automàtic transportable. Si necessites diners en metàl·lic només has d’utilitzar el dispositiu i ja et surten els diners directament. Pel que fa a l’aplicació per un mòbil normal està relacionada amb el món del cinema. Consisteix en una icona que quan la prems et pots transportar a la pel·lícula que desitges i formar-ne part: pots ser el protagonista, o bé només espectador o un personatge del film. A 6è B també van crear un mòbil anomenat “COR BOIG”. És un mòbil que no serveix per trucar ni per enviar missatges, sinó que té forma de cor amb tres aplica-

62_pDS

cions especials. La primera aplicació és la de “VOLAR” i si la utilitzes es despleguen unes ales i llavors pots agafar-te al mòbil i sortir a volar tranquil·lament fins on vulguis. La segona aplicació serveix per “ESTIRAR-SE” i el mòbil s’estira i s’estira fins que es parteix en dues parts i obtens dos mòbils exactament iguals per compartir amb les mateixes aplicacions. La tercera aplicació serveix per “ENAMORAR” a la gent. Si toques l’aplicació i llavors toques amb el mòbil a una persona, aquesta s’enamora de tu. Si vols desenamorar-te només has de tornar a tocar el mòbil i llest. També es va dissenyar una aplicació per poder instal·lar a qualsevol mòbil actual. L’aplicació es diu “teletransporter” i serveix per portar-te d’un lloc a un altre. A l’aplicació et surt un mapa de tot el món. Llavors has d’escollir el lloc on vols anar de viatge i l’escàner que porta incorporada l’aplicació t’escaneja i et transporta al lloc escollit. En un tres i no res pots viatjar per tot el món. Esperem que un dia no gaire llunyà aquests mòbils i aplicacions puguin ser reals i ens faci a tothom una vida millor, plena d’amor i ganes de viure. Va ser una festa molt reeixida, que ens va deixar a tots molt bon gust de boca i ja estem desitjant veure la propera FESTA de presentació, fruit del treball d’aquest curs! ■


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

“HO FEM PER TU” Irene Aymerich i Martínez Mestra de Primària de l’Escola Montserrat

“Ho fem per tu” és el títol del curtmetratge que nens i nenes dels tres cinquès de l’escola Montserrat de Sarrià de Ter han protagonitzat i que va ser presentat a Girona en la primera trobada de persones amb càncer i familiars el passat 21 de novembre de 2014. El lloc de trobada fou l’Hotel Carlemany de Girona, on l’actor Sergi Mateu va moderar tots els actes del dia. I alhora, “Ho fem per tu” és el programa que persones de l’AECC – Catalunya contra el Càncer Girona, duen a terme per a infants i adults, per explicar què és la prevenció del càncer amb mòduls com l’exercici físic, l’alimentació, el sol, l’alcohol, el tabac,... i quina pot ser la nostra actitud de servei amb les persones ja malaltes. Doncs bé, la nostra escola va entrar en aquest programa arran de l’aparició d’un cas de càncer a P5, en Gerard, en aquells moments malalt de leucèmia. Avui dia, en Gerard i la seva família segueix curosament les seves revisions mèdiques i està sa i molt guapo! Per aquest motiu, i encoratjada per la meva companya Mar, em vaig atrevir a

E

editar un curtmetratge que relatés les situacions que el germà d’en Gerard, en Sergi, estava vivint a la meva tutoria de 4t de Primària. Animant alumnes que desitjaven participar en aquesta presentació, els tres cinquès vam començar a gravar. En 8 sessions de 20 minuts, i molt il·lusionats, els i les alumnes escoltaven les nostres indicacions de guió, mentre en Sebastià arxivava les produccions. Lluny de tecnicismes cinematogràfics, en el curtmetratge mut es va reflectir la ràbia i la negació d’en Sergi cap a la malaltia d’en Gerard. La força dels companys, la cohesió de grup i afecte per entendre algunes actituds d’en Sergi a l’aula i la comprensió de la família amb el suport emocional als seus dos fills, van aconseguir treure ferro a aquesta malaltia tan comuna, per desgràcia, en el nostre dia a dia. Tant els seus companys de tutoria com jo vam comprendre el càncer del seu germà i la quimioteràpia posterior, i ens va aflorar a tots plegats el sentiment d’afecte cap a en Sergi i de volerlo ajudar. Paral·lelament, la Montse Salvachua, psicòloga del programa “Ho fem per tu”, era al nostre centre realitzant tallers d’emocions i

d’alimentació a les nostres aules. Ella ens va presentar l’oportunitat de fer “manualitats solidàries”: petits punts de llibre, imants o el que els nens/es imaginessin per regalar a l’organització de l’AECC-Catalunya contra el Càncer per vendre. Unes manualitats que no serien per a ells, ni pels seus familiars, sinó per vendre al preu simbòlic d’1€ durant el dia de St. Jordi del curs passat. Els i les alumnes van gaudir-ne molt! I no els hi va costar desempallegar-se d’unes “cosetes si això podia ajudar en Sergi, el seu germà i la seva família”. Amb tot, tot aquest projecte va ser possible gràcies al suport moral de la Mar Palma, els retocs de guió de la Montse Vergés, els detalls tècnics d’en Sebastià Toledo, a la Montse Asencio per acompanyar-me a la presentació, ja que els 5ès no van poder venir a la presentació perquè eren d’excursió; i en especial a la família Muñoz Alonso: a la Dolors, en Paco, en Sergi i en Gerard. Utilitzo les paraules d’un ponent en aquella primera trobada del 21 de novembre passat, Carlos Cañas (President de l’ONG “Solidarios Anónimos”), per tancar l’escrit que culmina aquest projecte: “Tots nosaltres som fabricants d’afecte”. ■

pDS_63


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

R

SA

89

RECONEIXEMENT A L’ESCOLA MONTSERRAT P S“

E AD

RR

D’E FE

DE EM L AR

” RIÀ

DURANT EL CURS 2013-14 L’ESCOLA HA ESTAT RECONEGUDA AMB DIVERSOS PREMIS I GUARDONS PEL TREBALL DUT A TERME Jordina Claravalls Teuler, Montserrat Asencio Duran, Montserrat Xandrich Francisco Equip directiu de l’Escola Montserrat

CONCURS PANGEA

MATEMÀTIQUES

Volem donar l’enhorabona a tots dos pel bon treball realitzat.

Des del 2006 que s’organitza amb gran èxit el concurs de matemàtiques Pangea, i any rere any està creixent el nombre d’estudiants i països participants. Pangea és una organització d’origen alemany que té com a objectiu motivar els estudiants per les matemàtiques i connectar els estudiants de primària de diferents països a través d’aquesta matèria. Pangea és el primer concurs de matemàtiques que pretén reunir estudiants de primària procedents de tots els països d’Europa. Per a això, el Concurs de Matemàtiques Pangea compta amb diferents fases per a seleccionar els millors estudiants de cada país. Aquest any, en ser el primer en què Espanya participa, el concurs es va fer a nivell nacional. Cada país participant compta amb fases, premis i comissió de professors pròpia. En la fase autonòmica, que es va realitzar a la Universitat Abat Oliva de Barcelona, els alumnes de cinquè i sisè de la nostra escola hi van participar obtenint molt bons resultats, tot i que les proves finals presentaven molta dificultat i els participants no disposaven de gaire temps per resoldre-les. Els resultats dels nostres alumnes finalistes van ser (puntuació sobre 125 punts totals): Martí Nieto Padrosa, 85/125. Va quedar el 13è classificat d’Espanya de 5è curs. Clàudia Lozano Silva, 85/125. Va quedar la 19a classificada d’Espanya de 6è curs.

CONCURS PEL DISSENY DE LES PAPERERES DE RECICLATGE DE PAPER I CARTRÓ

64_pDS

DE

L’escola Montserrat treballa des de l’any 2000 per ser Escola Verda, i un dels principals objectius que porta a terme és que els alumnes aprenguin a reciclar i separar els residus correctament. És per això que des de fa molts anys tenim a cada aula, a més de la paperera de rebuig, la d’envasos i plàstics i la de restes orgàniques, la paperera de cartró que el Consell Comarcal del Gironès distribueix gratuïtament als centres educatius amb l’objectiu de facilitar la recollida selectiva del paper i el cartró que es genera a les aules. A principis del curs 2013-2014 el Consell Comarcal de Gironès ens va convocar a participar en el concurs per crear la imatge de la nova paperera, i l’escola va decidir prendre-hi part seleccionant els cinc millors dibuixos fets pels alumnes de primària. Un total de 16 escoles de Girona van participar en el concurs, i dels dibuixos rebuts, l'Àrea de Medi Ambient en va seleccionar un per escola. Posteriorment, es va obrir la participació en la votació als Ajuntaments i a les escoles, i d’aquesta votació en van sortir 6 dibuixos guanyadors. Un dels 6 dibuixos seleccionats va ser el de l’alumna de l’escola Cora Jordan Pachon, de sisè, que va obtenir el tercer premi del concurs. Els 6 dibuixos guanyadors formaran part del disseny de la nova paperera per

al reciclatge de paper i cartró que distribuirà el Consell Comarcal del Gironès a tots els centres i despatxos que les sol·licitin. CONCURS ESCOLAR DE LA FUNDACIÓ ONCE Enguany, com hem anat fent des de fa molts anys, els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior hem participat en el concurs escolar de la ONCE. Aquesta edició del concurs era especial, ja que es complien 30 anys del concurs i des de la fundació ONCE demanaven als seus participants que els ajudessin a canviar la societat amb un projecte molt especial: instaurar de forma oficial “El dia de la il·lusió”, ja que tothom té motius per creure en la il·lusió. Els nens i nenes de tercer, quart, cinquè i sisè van posar fil a l’agulla i van fer un debat a classe per expressar el que era per ells la il·lusió. De totes les idees sorgides se’n van triar les onze millors de cada classe per confeccionar un “ONCEdecàleg” que després van penjar a la web del concurs. A més, es va fer un cartell mida A3 a cada classe per promocionar el dia de la il·lusió. Tots els treballs que es van presentar, un ONCEdecàleg i un cartell per classe, van ser molt originals, però un d'ells en especial, el que van fer els alumnes de 5è C, ja que va resultar ser el guanyador provincial de la seva categoria. Els guanyadors van rebre com a premi una bandolera estil retro que podran omplir d’il·lusions. A més, tots els participants van rebre una insígnia del dia de la Il·lusió.


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

CONCURS D’ANGLÈS INTERESCOLAR DE CATALUNYA" (THE FONIX 2014) Per segon any consecutiu, els alumnes de cinquè i sisè de l’escola van participar en el Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya" (THE FONIX 2014), que enguany arribava a la setena edició. El concurs està organitzat per International House Barcelona, per la Fundació Catalana de l'Esplai i per la Secretaria General de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, com a activitat organitzada en el marc d’iniciatives socials d’accions d’entorn i d’activitats vers l’excel·lència i en el del Pla d’impuls de la llengua anglesa als centres educatius catalans. El concurs és una iniciativa que pretén complementar els plans de millora de la llengua anglesa als centres educatius de Catalunya i s’organitza amb la finalitat d’estimular i motivar l’aprenentatge d’aquest idioma, atesa la seva importància a la societat actual. Els enunciats de les proves que es duen a terme són preparats per un equip pedagògic de reconegut prestigi i consisteixen en una sèrie d’exercicis dins dels àmbits del vocabulari, comprensió lectora i expressió escrita, que aquest any tenien com a fil conductor les histories més conegudes de la Literatura Infantil i Juvenil i la Cultura. El concurs consta de diverses fases: Fase local: es desenvolupen les proves dins del centre educatiu i és seleccionat com a màxim un finalista per a cada nivell. Fase territorial: els finalistes de cada centre realitzen les proves en les seus de cada capital de província i s’escullen els tres concursants amb millor puntuació de cada província. Fase final: els finalistes de la fase territorial realitzen les últimes proves a Barcelona, on són triats els 8 concursants guanyadors absoluts de cada categoria del concurs. Els premis per als finalistes de les fases territorials i finals constaven de lots de material escolar, cursos d’anglès i estances en “English Summer Camps”. De la nostra escola van sortir guanyadors de la fase local l’Andrea Solís Fernández, de sisè, i en Martí Nieto Padro-

sa, de cinquè, que van treure la puntuació més alta dels seus nivells. Aquests dos alumnes es van presentar a les proves de la fase territorial que es van realitzar el passat dissabte 1 de març a les 12 h. al Campus de la Universitat de Girona, a Montilivi. Tot i que no van ser finalistes de la fase territorial, el seu bon treball va fer que tinguessin una molt bona puntuació i passessin per davant de molts participants d’altres escoles de prestigi de Girona, ja que en Martí va quedar en quart lloc de la seva categoria i l’Andrea en un sisè lloc. A tots dos se’ls va acreditar la participació amb un diploma del concurs. VIII PREMI CONVIURE A CATALUNYA L’Associació d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya va convocar el VIII premi Conviure a Catalunya, destinat a guardonar el millor programa pedagògic impartit a alumnes del sistema educatiu no universitari de Catalunya. El premi és destinat a premiar un programa pedagògic que s’imparteixi a alumnes del sistema educatiu no universitari de Catalunya i que tingui com a objectiu enaltir els valors de la democràcia, l’autogovern, la participació política, la bona convivència, el diàleg i la solidaritat. El projecte que es presenta al premi ha de formar part, de manera transversal, del programa educatiu general del centre, amb una rellevància clara. Des de fa molts anys, l’escola porta a terme el programa “Educació per la Democràcia”, a través del qual es prepara els alumnes de 5è i 6è de primària per a la realització de dos plens infantils, amb la missió de conèixer les tasques que l’ajuntament ha de dur a terme partint de les necessitats dels seus habitants i entorn, com a part del funcionament de la democràcia i de la presa de decisions. Té com a objectiu principal treballar per fer pedagogia dels valors democràtics i participatius dels infants, a més d’ensenyar-los quina és l’organització del sistema democràtic en l’àmbit municipal. Aquesta és una bona eina per al treball dels valors democràtics i de ciutadania per als alumnes, alhora que una bona oportunitat de conèixer més de prop l’ajuntament pel que fa a la seves

funcions, tasques i responsabilitats. Alhora, vam pensar que era un projecte que lligava molt amb la temàtica del Premi Conviure a Catalunya, és per aquest motiu que vam decidir presentar el projecte al premi. De totes les escoles de Catalunya que van presentar els seus projectes al Premi, l’escola Montserrat va obtenir una menció especial. L’entrega de premis es va realitzar el passat 5 de juny al Parlament de Catalunya. QUI TÉ UN HORT TÉ UN TRESOR, D’AMICS DE L’UNESCO L’Associació Amics de la UNESCO de Girona va convocar la tardor del 2013 el seu XIX Concurs artístic i literari. Coincidint amb l’any internacional de l’agricultura familiar, el tema del concurs va ser “Qui té un hort té un tresor”. Com a escola verda que som, i tenint en compte que a l’escola també hem realitzat durant aquest curs moltes activitats per commemorar l’any internacional de l’agricultura familiar, vam considerar molt oportú participar-hi, i ho vam fer des de P3 fins a sisè en la modalitat de dibuix. Els alumnes van rebre un diploma acreditatiu de la seva participació en el concurs, que es va lliurar en un acte que es va realitzar a la casa de la Cultura de Girona. PUNTS DE LLIBRE DE LA BIBLIOTECA Arribat Sant Jordi, com cada any, els alumnes de l’escola van participar en el concurs de punts de llibre que organitza la Biblioteca Pública de Sarrià de Ter, Emília Xargay. Enguany el tema escollit va ser “La màgia dels llibres”. Totes els punts de llibre es van exposar a la biblioteca . De les tres categories, les guanyadores van ser tres alumnes de l’escola: Categoria de 3 a 5 anys: Maria Solé Barroso, de P5 Categoria de 6 a 8 anys: Mireia Turró Costabella, de segon Categoria de 9 a 12 anys: Clara Aguilera Espinal, de cinquè Les guanyadores van rebre com a premi un lot de llibres i l’edició del seu punt de llibre. ■

pDS_65


ESPAI ESCOLAR [confetti

FEM PANELLETS Luís, Lucía i Martina

Cristina Garcia, Mònicia Sala, Elena Batllori, Mari Roblas, Tamara Serrano

Aquest curs, com cada any, les aules dels Mags, Malabaristes i Trapezistes hem fet panellets.

ferim als infants els diferents ingredients: moniatos, coco ratllat, farina d’ametlla, per manipular i tastar. El primer pas per elaborar els panellets és aixafar els moniatos. Hem ofert uns bols i unes culleres de fusta per barrejar els ingredients als infants. Un cop la massa està ben barrejada oferim una mica a cadascun i ells/es lliurement fan la forma del panellet. Seguidament els posem en safates i els portem a la cuina perquè la Ramona els posi a coure al forn.■

O

Bruno

66_pDS


ESPAI ESCOLAR [confetti

Thaís i Blanca Adrià, Arnau, Martina, Roger i Ada

Eva

Martí

pDS_67


ESPAI ESCOLAR [Xerrades Strad

HÀBITS D’ESTUDI PER EVITAR EL FRACÀS ESCOLAR Maria Brunsoms

El dia 24 d’octubre vam parlar dels “Hàbits d’estudi per evitar el fracàs escolar”. A continuació us deixem un resum del que vam parlar a la xerrada. er assolir l’èxit escolar és important descartar qualsevol dificultat específica durant el procés d’aprenentatge. Aquestes dificultats han de ser identificades i s’han de resoldre per evitar problemes a l’alumne en el seu progrés personal i acadèmic (problemes d’atenció, concentració, comprensió lectora, raonament matemàtic, dislèxia...). Si no es resolen, aquests amb l’edat es fan més grans i poden portar el nen a una situació de fracàs i, en els casos més greus, d’abandonament escolar. Moltes vegades es dóna molta importància al resultat final, sense tenir en compte el progrés realitzat per cadascun. Hi ha nens que s’esforcen molt però això no queda reflectit en els resultats i a vegades no és valorat pels adults i és quan el nen es desmotiva i abandona, perquè veu que no es valora el seu esforç. És important desenvolupar al màxim el talent i les habilitats específiques de cada nen, i per aconseguir-ho, és bàsic primer tenir uns hàbits d'estudi, per això us proporcionem unes pautes bàsiques per adquirir-los:

P

ON ESTUDIO? · Hem d’estudiar sempre al mateix lloc i que sigui adequat, hem de trobar un lloc a la casa que reuneixi aquestes

68_pDS

condicions: · Habitació silenciosa, sense sorolls ni música. · Tindrà una bona il·luminació, preferiblement llum natural. Si és artificial estarà situada al cantó contrari de la mà amb què s’escriu, per no fer ombres. · Tindrà una temperatura suau. No ha de fer ni fred ni calor (entre 17 i 20 graus). · Taula ampla i espaiada. Ha de ser adequada a l’altura del nen/a, perquè si no, se sentirà incòmode i es cansarà amb més rapidesa. (No hi ha d’haver massa objectes a sobre). · Una cadira amb respatller recte, que mantingui la columna vertebral en posició correcta. · Els llibres i materials de consulta han d’estar a prop (perquè el nen no s’hagi d’aixecar constantment), per exemple, en una prestatgeria. · És aconsellable tenir un SURO a la paret o un equivalent, amb les següents informacions: · Horari de les classes. · Dates dels exàmens.

· Dates de lliurament de treballs. · Calendari escolar. QUAN ESTUDIO? · PLANIFICAR EL TEMPS D’ESTUDI · ORGANITZAR EL TEMPS D’ESTUDI · LA PLANIFICACIÓ HA DE SER: · Realista: s'ha de poder dur a terme · Adaptable: s’ha d’ajustar a possibles canvis imprevistos · Personal: en base al ritme de treball i aprenentatge de cadascú · Constant. És la base per obtenir bons resultats · COM PLANIFICAR EL TEMPS D’ESTUDI? · Fer un horari (graella) d’estudi; diari i setmanal a partir de les hores fixes (menjar, dormir, classes, altres activitats...) · S'ha de ser constant a l’hora de complir-lo. · Utilitzar l’agenda per anotar els exercicis de cada assignatura, les dates d’exàmens i de lliurament de treballs.


· Estudiar tots els dies a la mateixa hora i dedica-hi la mateixa quantitat de temps. · Treballar en cada assignatura el temps proporcional a la seva dificultat. Es necessitarà més temps en les assignatures que li costin més al nen/a. · Hem d’estudiar sense gana ni en plena digestió. · Sense maldecaps ni preocupacions. · Dormir les hores adequades (dependrà de l'edat, mínim 8 hores). QUÈ ESTUDIO? · En primer lloc començar per les assignatures més difícils (quan es comença a estudiar és quan la ment esta més fresca i no s’està cansat, per tant el rendiment serà més òptim). El temps de treball ha de ser d’uns 40 a 60 minuts amb descansos de 10 a 15 minuts. · A continuació realitzar les tasques més fàcils. · Ordenar les assignatures per ordre de dificultats, com hem dit abans i segons l’horari d’assignatures de cada dia (GRAELLA HORARI) Ex: És dilluns i el nen/a té uns deures de mates molt difícils, una fitxa de català ( fàcil) i una fitxa de medi (una mica més difícil que català) pel dimarts. Primer faré mates, després medi i finalment català. COM ESTUDIO? A l’hora d’estudiar s'han d’utilitzar certes tècniques que facilitin l’aprenentatge. Algunes d’aquestes tècniques són: · Realitzar un bon subratllat del tema (només subratllant les idees importants) i també realitzant una lectura comprensiva. · Fent esquemes (buscant les idees principals i secundàries del tema; per veure la informació visualment). · Resums (explicar la informació del tema amb les pròpies paraules de l’alumne) Sempre estudiar amb paper i llapis per fer anotacions. Això és un resum de les recomanacions que fem perquè progressivament els vostres fills vagin adquirint l'hàbit d'estudi i aconseguir tenir èxit escolar, i us volem recordar que ser constant és bàsic per aconseguir resultats. Si el vostre fill fa classes de reforç escolar, és molt important que li ensenyin a estudiar. Cada infant és diferent i no tots els nens aprenen de la mateixa manera. Per tant, aquest criteri cal tenir-lo molt en compte a l'hora d'escollir bé el centre on rebrà aquest suport. Busqueu-ne un on us ofereixin aquesta possibilitat. Als nens que tenim a reforç, els hi adeqüem l’explicació a la manera que veiem que tenen d'aprendre. No es pot ensenyar igual a tothom i per tant cal que rebi explicacions de forma personalitzada i adaptada a la seva capacitat. També s’ha de tenir en compte que quan els pares ens diuen que al nen li costa fer els deures, saber per què li passa això. Poder-ho identificar ens permetrà ajudar realment el nen i evitarem un possible fracàs escolar. ■


ESPAI ESCOLAR [Xerrades Strad

Maria Brunsoms

El divendres 10 d'octubre vam fer la primera de les xerrades que tenim programes, “Les rabietes". Hem fet un resum del que vam parlar, on trobareu consells de com gestionar-les i afrontar-les. olts pares es preocupen quan el seu fill, per aconseguir una cosa o quan no vol fer el que se li demana, s'enfada i ho expressa fent les típiques rabietes, plorant, cridant, tirant-se a terra, mossegant. És la manera en què s'expressen alguns nens per manifestar la seva frustració per no poder obtenir allò que volen. Els nens petits les fan perquè no saben expressar-ho amb paraules. Les rabietes infantils són molt freqüents en la primera infància. Constitueixen una part normal del desenvolupament del nen d’1 a 3 anys i tenen tendència a desaparèixer entre els 4 i 5 anys. Quan els nens arriben a l’edat escolar, les rabietes ja no s’han de produir.

M

ES PRODUEIXEN PER DIFERENTS MOTIUS: · En una situació de frustració: s'esperava alguna cosa i al final no ho aconsegueix. Exemple: tenim planejat anar a algun lloc que el nen li fa molta il·lusió, però al final hi ha un contratemps i no s'hi pot anar. · Una contradicció o negació d'alguna cosa que vol el nen i no l'aconsegueix. Exemple: demana qualsevol cosa i se li diu que no: una llaminadura, una joguina. · Vol aconseguir un objectiu: no anar al llit, anar al llit dels pares, no vol menjar un aliment concret, o vol un aliment concret, sortir al carrer, no voler quedar-se amb un familiar, amb el cangur... · Una crida d’atenció, el nen vol rebre la nostra atenció i si no li donem pot esclatar en crits i plors. · El cansament. Quan els nens petits estan cansats, tenen son, gana, la seva manera d’expressar-ho és a través del plor. · La sobreprotecció. De vegades la causa podem ser nosaltres perquè no els permetem fer res, els sobreprotegim, i

70_pDS

LES RABIETES aquesta impotència l’enrabiada.

els

crea

COM EVITAR-LES? · Establir normes raonables , clares i coherents. Els nens han de tenir uns límits, han de saber què està bé i el que no. Així, de grans sabran posar-se els seus propis límits. Els adults els hem de

donar aquest model. · Hem de saber dir que no i estar preparats per afrontar la seva reacció. · No reforçar i ignorar els comportaments negatius. No s’ha de desaprovar el nen, sinó la seva conducta (ell no és dolent, és el que fa el que no està bé) i sobretot reforçar els comportaments positius. · Ensenyar-li a verbalitzar els seus sentiments i expressar la seva frustració. · Avisar el nen amb temps quan s’hagi de produir un canvi en una activitat rutinària. COM AFRONTAR-LES? · Mantenir la calma, sense cridar . No soluciona res i donem mal exemple. · Ignorar-lo, no fer-li cas, si el nen veu que no obté cap reacció dels pares, les rabietes aniran disminuint. Al contrari, si els pares s’enfaden, ràpidament aprendrà que és efectiva i veurà que haurà aconseguit el seu objectiu. · No intentar raonar amb el nen en aquest moment. No servirà de res, en alguns casos encara s’incrementen més els crits i els plors. El nen no vol negociar, vol aconseguir el seu objecte o objectiu, sigui com sigui, per tant no atendrà, en general, les vostres argumentacions. · Un cop s’hagi calmat s’ha de fer-li veure

que aquest comportament no és acceptable. A partir dels 3 anys, ja se li pot ensenyar a expressar els seus sentiments amb paraules. · Una vegada hagi finalitzat la rabieta, no s’ha de castigar ni cridar al nen ( de fet, el càstig ja és no haver aconseguit el que volia). Se l’ha de fer pensar i raonar sobre el que ha passat. · En les fases inicials també es pot intentar distreure el nen, desviant la seva atenció cap a una altra activitat. Per exemple: el pare i la mare poden parlar entre ells sobre alguna cosa bona que hagi fet el nen. · Les rabietes no tenen lloc si no hi ha un públic que reaccioni . Els pares han d’ensenyar als seus fills que les rabietes no donen mai resultat i que no els faran canviar d’opinió. CONSELLS PER EVITAR RABIETES QUAN ES VA A COMPRAR · No abusar del temps de compres, cada nen té el seu límit i si se supera, el nen es cansa i això pot provocar la rabieta. · Sempre que es pugui evitar passar pels llocs del supermercat que poden ser conflictius, on hi ha joguines, xocolata, caramels... · Si vol alguna cosa que no li voleu comprar, li heu de dir que NO i no parar-vos massa a raonar i sobretot no enganyar-lo (ja tornarem demà.... ). · Si fa alguna rabieta, ignorar-lo. Heu de seguir endavant, segurament vindrà darrera quan vegi que marxeu i no li feu cas. Si ve amb allò que volia, sense enfadar-se, es torna a portar al seu lloc. · Un cop esteu a la caixa per pagar, hi pot haver alguna cosa que li agradi, no s’ha de raonar, se li diu que NO una vegada i se l’ignora. Si plora o fa “pataletes”, se l’ha d’ignorar tant a ell com a les possibles mirades i comentaris dels altres clients. És molt important la constància, no serveix de res si ho feu deu vegades i després un cop ho deixeu de fer, perquè perdrà efectivitat, el nen sabrà que en un moment o altre pot aconseguir el que vol fent la rabieta. ■


NATURA [Pujada al Pic d’Eina

PUJADA AMB ESQUÍS AL PIC D’EINA DES DE LA VALL DE NÚRIA Hermes Mallorquín Membre del G.M.S

El Grup de Muntanya Sarrià (G.M.S.) va organitzar una sortida amb esquís de muntanya a la Vall de Núria. L’objectiu era ascendir el Pic d’Eina (2.789m.) però la meteorologia adversa ens va obligar a retornar a mig camí del cim.

les sis del matí del diumenge 1 de febrer vàrem sortir de Sarrià de Ter direcció Ribes de Freser per agafar el primer cremallera que puja fins a la Vall de Núria. Eren les nou del matí quan vàrem començar a fer els primers passos tot seguint el GR-11 en direcció cap al Pic d’Eina. El termòmetre es situava en els -8°C i encara continuava el temporal de neu que ja havia deixat un gruix de neu pols de 35 centímetres. La neu acumulada feia més exigent la marxa, tot i així, els integrants de l’excursió portàvem un bon ritme darrere de la persona que anava al capdavant i obria traçada. A mesura que guanyàvem alçada el vent és feia cada vegada més intens. Les ratxes de vent aixecaven la neu provocant el fenomen conegut com a Torb, el qual fa perdre notòriament la visibilitat i esborra la traçada i, en conseqüència, provoca des-

A

orientació. Amb aquestes difícils condicions meteorològiques, a mig camí d’assolir el cim, vàrem decidir donar mitja volta i donar per acabada l’ascensió i tornar a Núria. A priori, la part més divertida de l’excursió amb esquís, la baixada, va ser en realitat força feixuga i accidentada ja que ens enfonsàvem contínuament i resultava impossible lliscar pendent avall degut a la quantitat de neu. Dues hores després de la sortida tornàvem a ser a Núria. Malgrat no poder assolir el Pic d’Eina com havíem previst fer, vàrem gaudir tots plegats fent esquí de muntanya en un matí de ple hivern al Pirineu Oriental.■ Fotos Quim Llunell

pDS_71


VIATGES

AL AIN,

UN LLOC D’ESTIUEIG DELS EMIRATS ÀRABS

El pati interior del fort Al Jahili (Al Ain) amb el primer fort al fons. Elisabet Sau

La ciutat de Al Ain (Abu Dhabi), just a l’entrada de la part més tòrrida del desert d’Aràbia, és considerada per la població emirati com un lloc de lleure on es desplacen a l’estiu per gaudir d’un millor clima que a la costa. Com a visitant als Emirats, a Al Ain hi pots descobrir un conjunt de béns patrimonials que et remunten al segle XIX d’aquests països del Golf pèrsic i que contrasten amb les modernes i fantasioses, però reals, construccions de les ciutats-capital del Emirats (Dubai, Abu Dhabi, Sharja....) que s’han desenvolupat amb força a la costa des de finals del segle XX i on és gairebé impossible trobar testimonis històrics.

D’un temps ençà, s’ha començat a parlar dels Emirats Àrabs per motius molt diferents: hi ha qui els titlla d’extravagants perquè construeixen edificis amb una alta complexitat constructiva; altres els consideren el paradís de les compres perquè els centres comercials se succeeixen de forma gairebé ininterrompuda; altres associen els Emirats al luxe i a preus desorbitats; altres pensen que són antisostenibles perquè la construcció

A

72_pDS

d’aquestes noves ciutats al desert necessita molta electricitat per poder fer anar els sistemes de dessalinització de l’aigua del mar per convertir-la en dolça i de refrigeració, que no deixa de funcionar mai pel clima extrem en el qual estan ubicats....Sigui com sigui, els Emirats estan treballant per convertir-se en una destinació turística a l’Orient mitjà, al Golf pèrsic, i atreuen nombrosos visitants (més de 10 milions de visitants només a Dubai el 2012), ja que a hores d’ara és un espai territorial que viu al marge de conflic-

tes i és molt segur tant des del punt de vista alimentari com sanitari com de seguretat per al visitant. Els Emirats àrabs units (prop de 78.000km2) es van constituir com una federació l’any 1971 quan 7 emirats (monarquies), Abu Dhabi, Ajman, Dubai, Fujairaf, Ras-al-Khaimah, Sharja i Umm-al-Quwain, es van independitzar com a protectorat britànic (entre 1820 i 1971) i van designar com a capital Abu Dhabi. La religió majoritària és la islàmica i l’àrab és la llengua oficial. Són rics en petroli i gas natural, tot i que han diversificat l’economia cap al comerç i el turisme. La població del conjunt dels Emirats ronda els 10 milions de persones, de les quals només un 20% és emirati; la resta són estrangers d’Àsia (India, Pakistan, Bangla Desh, Nepal) o europeus. Els Emirats han articulat la seva oferta per al turista al voltant de dues de les capitals: Abu Dhabi i Dubai. Els


VIATGES [Al Ain

visitants estrangers que s’hi desplacin poden gaudir de nombrosos parcs temàtics, com el de l’escuderia Ferrari al costat del circuit de fórmula 1 d’Abu Dhabi, d’altres ubicats dins dels immensos i inacabables centres comercials, com la ja mítica estació d’esquí artificial al Dubai mall o a les plantes baixes dels hotels, com els diversos parcs aquàtics de l’hotel Atlantis, edificat a la cintura que, a mode de trencaones, protegeix l’illapalmera artificial de Jumeirah, una urbanització de luxe que s’ha construït artificialment sobre el mar i que vista des del cel té forma de palmera, amb el tronc de 2km per on discorre la circulació rodada i el tren lleuger que travessa tot Dubai mentre que a les branques s’hi aixequen els xalets de luxe. Els turistes amb vocació compradora també poden recórrer els innombrables centres comercials que se succeeixen a les dues capitals esmentades, alguns d’ells perfectament tematitzats com el de Wafi, a Dubai, amb decoracions relacionades amb l’antic Egipte. Aquests centres comercials, com aquí, et permeten passar-hi moltes hores i és on transcorre bona part de la vida no només dels visitants sinó també dels emiratis i residents, perquè són un dels millors refugis per fugir de la inclement calor del carrer que des de maig a octubre es mou amb temperatures mínimes de 25º i màximes de 48º, a més de ser llocs amb força cafeteries i restaurants que permeten menjar molt bé a uns preus molt similars als de Catalunya. Tanmateix els emiratis tenen, a la seva vegada, els propis llocs per passar l’estiu i gaudir del que ells consideren un clima benigne. Al Ain, que traduït de l’àrab vol dir la font, és una d’aquestes ciutats d’estiueg de l’emirat d’Abu Dhabi. AL AIN, LA CIUTAT JARDÍ D’ABU DHABI Al Ain és la segona ciutat d’aquest emirat i es troba equidistant de les dues ciutats més importants del conjunt dels Emirats, Abu Dhabi (a 160km) i Dubai (120km), just a la frontera amb

Les torres Emirates, dos edificis gairebé bessons d’uns 350mts d’alçada, 54 pisos, 1.800 places de pàrquing que es van acabar l’any 2000. Una d’elles és un hotel de luxe i l’altre un edifici d’oficines

Oman. Tot i que a mi em va semblar situada al mig del no res, ja que al seu voltant només hi ha desert, com és lògic pel lloc on ens trobem, té 600.000 habitants i s’hi arriba per unes carreteres ben amples i perfectament asfaltades des de les dues capitals. Els emiratis la valoren com a lloc de descans perquè per a ells és un lloc amb un clima molt més agradable que el de la costa, ja que la humitat a l’interior disminueix molt (del 90% al 60%) i a l’estar una mica més elevada (prop de 300 m) les temperatures nocturnes tampoc són tan asfixiants, a més de gaudir de l’aire sec i calent del desert, un actiu de confort, el de la sequedat, en aquell entorn climàtic. Però a més d’aquests avantatges climàtics, la ciutat està envoltada de set oasis amb extenses plantacions de palmeres i de 75 parcs. L’oasi de Al Ain és el més gran dels

set, ocupa unes 1.300ha i té prop de 150.000 palmeres sota l’ombra de les quals poden créixer molts tipus de fruiters. Els oasis d’aquesta zona es reguen amb l’ajut d’un sistema (falaj) que condueix l’aigua per túnels subterranis des de les deus que estan a 30 quilòmetres fins a les plantacions, per on es distribueix per petits canals amb comportes que aporten i distribueixen l’aigua fins a cada parcel·la. Els oasis han estat històricament protegits per uns forts que n’asseguraven el control territorial, en aquest cas el d’Abu Dhabi, alhora que facilitaven i asseguraven els intercanvis comercials. Un d’aquests forts, el Al Jahili, s’ha reconstruït acuradament i constitueix un dels recursos turístics històrics de la ciutat. Aquesta construcció es va construir a finals del segle XIX i originàriament estava format per 2 edificis: un de quadrat amb 4 torres a les mura-

pDS_73


NATURA [Pujada a l’Aneto

La zona de lleure Green Mubazarrah als peus de la muntanya de Jebel hafeet Espai al desert prop de Liwa (Dubai) on se celebren les curses de camells, falcons i cavalls

lles i una torre circular aïllada amb 4 nivells de diàmetre diferent, de més gran a petit, que actualment ha quedat incorporada a una nova muralla que protegeix el fort original i que es va construir als anys 1950. El blanc és el color que predomina en totes les parets, mentre que la palmera s’aprofita integralment per la teulada: el tronc és la biga i les frondes cobreixen el sostre amb una mena de teixit que dóna frescor a l’interior. Des d’aquest fort, l’explorador anglès Wilfred Thesiger organitzava les seves expedicions cap a la zona més tòrrida del desert d’Aràbia, Rub al Khali, un immens sorral de prop de 650.000km2 que es coneix com la Zona Buida que als anys 40 del segle passat encara ningú havia explorat i que, per les seves condicions climàtiques i aridesa, encara està totalment deshabitada. A Al Ain també es pot visitar el palau del xeik Zayed, primer president dels Emirats, on va viure des de l’any 1937 fins al 1966. El palau mostra l’estructura d’un habitatge d’una família benestant emirati, amb la seva successió de patis, d’espais privats per la família i diferenciats per homes i dones, dels espais públics (majilis) per rebre visitants, amb les tradicionals estores cobrint el terra i els sofàs recorrent els murs. Malgrat les fortes temperatures exteriors, l’interior de les estances es manté força fresc gràcies a un seguit de tècniques constructives efectives: murs gruixuts de fang, poques obertures per deixar entrar la llum, finestres amb reixes però sense vidres que es tanquen amb un gruixut porticó interior de fusta que aïlla de la calor i regula la llum i les terrasses cobertes i amb barana de gelosia per donar ombra a murs i portes. Prop de Al Ain s’aixeca la muntan-

74_pDS

ya més alta dels Emirats, Jebel hafeet (1.340 m) als peus de la qual s’hi ha desenvolupat una important àrea recreativa, Green Mubazarrah, un espai turístic que s’ha desenvolupat al voltant d’una surgència d’aigua termal que permet omplir piscines i jacuzzis. En aquesta àrea hi ha força arbres, la gespa perfectament tallada i regada, una zona de barbacoes, així com uns bungalows per llogar. Cal dir que la verdor de l’entorn i la presència de l’aigua termal en forma de riuets i piscines alleugereix la sensació física de calor i la sequedat ambiental que gairebé sembla que et cremi la pell. Per completar la visita a Al Ain es pot anar al mercat de dromedaris, el més important i gairebé l’únic del país i on acudeixen compradors i venedors de tots els Emirats. El dromedari (camell amb una gepa) forma part de la cultura aràbiga i encara són importants les carreres d’aquests animals. Mentre circules per les carreteres que travessen el desert pots trobar un espai de forma similar a un hipòdrom que aprofiten els diferents equips de camells per entrenar al capvespre. Si a les nostres latituds, la circulació rodada es pot veure interrompuda pel pas d’algun ramat de vaques o ovelles, cada vegada més infreqüent, aquí són els grups de camells els que aturen els cotxes mentre ells les travessen amb aquella cadència ondulada al caminar, gairebé com el moviment d’un balancí que, per qui signa aquest article, es veu ben immortalitzada en les escenes cap a Aqaba de la pel·lícula Lawrence d’Aràbia. Aquesta petita nota de viatge ha volgut divulgar la ciutat de Al Ain

com una mostra de com els Emirats preserven i posen en valor els vestigis de la seva història, que durant molts anys es va desenvolupar a l’interior del desert, prop dels oasis i per tant, prop de l’aigua. ■ http://www.alainenthusiast.com/weekend -fun/green-mubazzarah/ http://www.explorealain.com/ http://mubazzarah.150m.com

Als hotels de luxe, com l’Atlantis, hi ha unes màquines que faciliten la compra d’or a l’estil caixer automàtic. Pots triar una joia amb or de diferents quirats que t’emportes empaquetada sempre que tinguis el saldo suficient a la teva targeta de crèdit!


SAUT

DOLOR LUMBAR Emili Marco Metge de família

QUÈ ÉS LA LUMBÀLGIA? És el dolor de la zona lumbar, de la regió de l’esquena situada entre les últimes costelles i la zona glútia, causada per alteracions de les diferents estructures que formen la columna vertebral en aquest nivell, com lligaments, músculs, discs vertebrals i vèrtebres. Aproximadament, el 80% de la població sofrirà aquest tipus de dolor en algun moment de la seva vida, essent la immensa majoria de les vegades de causa benigna. Parlem de Lumbàlgia aguda, quan dura menys de 6 setmanes, i Lumbàlgia crònica quan la durada del dolor és superior a aquest període. QUÈ ÉS LA CIÀTICA? Quan el dolor sobrepassa la zona lumbar i arriba fins als membres inferiors parlem de Dolor lumbar irradiat. Quan el dolor va des de la regió lumbar fins al taló o el peu, baixant per la part posterior o lateral de la cuixa, diem que es tracta d’una Lumbociàtica (o ciàtica a seques). La seva presència suggereix lesió de les arrels nervioses que surten de la columna lumbar i porten la sensibilitat o les ordres per contraure els muscles dels membres inferiors mitjançant el nervi ciàtic. Si el dolor no supera la regió del genoll no hauria de parlar-se de ciàtica i la seva causa no sol ser la lesió de les arrels nervioses. QUINES SÓN LES CAUSES? Les causes són múltiples i es poden dividir en causes d’origen mecànic i causes d’origen inflamatori. Les causes d’origen mecànic són com a molt les més freqüents i són conseqüència d’alteracions de la mecànica i estàtica de les estructures que formen la columna lumbar. Destaquen la degeneració del disc vertebral, l’artrosi (“desgast”) vertebral, les fractures per osteoporosi (“descalcificació”), la musculatura lumbar atròfica (dèbil) o l’escoliosi (alteració de les corbes normals de la columna). Aquestes anoma-

lies originen una alteració de l’estàtica normal de la columna que exposen les vèrtebres a suportar un pes excessiu i en males condicions. Les causes d’origen inflamatori tenen el seu origen en determinades malalties que produeixen una inflamació de la columna vertebral. La més coneguda és l’Espondilitis Anquilosant. Altres causes poc comunes són les infecciones i els tumors. Els factors que agreugen el lumbago són la vida sedentària, postures inadequades, determinades activitats laborals relacionades amb esforços físics i l’obesitat. QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES? El dolor lumbar que es produeix per causes mecàniques empitjora a l’estar dempeus molta estona o quan mantenim postures incorrectes de forma perllongada. Al tombar-se generalment millora o desapareix el dolor. El dolor lumbar inflamatori apareix generalment a la nit, a la matinada, i desperta la persona, obligant-la a aixecar-se del llit. L’activitat diària, en lloc d’empitjorar el dolor, el millora i de vegades desapareix. En la ciàtica, habitualment produïda per una hèrnia discal (és a dir, per una part del disc intervertebral que es desplaça sobresortint, comprimint el nervi que passa pel seu costat) se sol produir un dolor agut per la part posterior de la cuixa i la cama, acompanyada de vegades de sensació de formigueig i altres vegades de manca de força en la cama afectada. El diagnòstic és fàcil i es fa segons les característiques del dolor i

l’exploració física. Si el dolor dura més de 3 setmanes, se sol realitzar una radiografia de columna. Quan el dolor és molt persistent malgrat el tractament efectuat o si hi ha sospita d’alguna complicació dels nervis, pot estar justificat realitzar proves complementàries més complexes, como l’escàner (TAC) o la ressonància magnètica. QUÈ PODEM FER PER MILLORAR EL DOLOR LUMBAR? En primer lloc el repòs, que no hauria de perllongar-se més de tres dies. Passat aquest temps és imprescindible començar a aixecar-se i realitzar una activitat física suau i progressiva segons notem menys dolor. En aquestes fases, és molt eficaç l’aplicació de calor local diverses vegades al dia, massatge després del calor (sobretot si notem que els músculs de la zona estan contracturats) i analgèsics simples, como el paracetamol o el meta-

pDS_75


SALUT [Dolor lumbar

mizol, o antiinflamatoris no esteroïdals com pot ser l’ibuprofè. En la lumbàlgia crònica no hi ha grans diferències sobre el tractament a administrar. Si és menester, en pacients que tenen un component d’ansietat o depressió, es pot afegir algun fàrmac per ajudar a minimitzar els símptomes. La pràctica regular d’exercicis de rehabilitació i fer esport com la natació són de gran ajuda per aquests malalts. TÉ OPERACIÓ EL DOLOR LUMBAR? De tots els pacients que presenten dolor lumbar, solament una minoria són candidats a tractament quirúrgic. Les indicacions principals són: · Hèrnia discal, que provoca dolor ciàtic sense millora amb tractaments conservadors. La presència d’una hèrnia discal en la ressonància magnètica per sí sola no és indicació d’operació, si no apareixen símptomes persistents i invalidants característics. · Quan una vèrtebra es desplaça sobre per sobre de l’altra (es denomina espondilolistesis). Pot ser necessari fixar-la per evitar que malmeti les arrels nervioses. Passa en un petit percentatge dels casos, per tant, la majoria no necessitaran intervenció. · De vegades, l’artrosi lumbar, sobretot en persones d’edat avançada, pot produir dolor persistent i lesió de les arrels nervioses que van a les cames. En aquests casos, sobretot si el dolor produeix una limitació per caminar molt

76_pDS

important i no respon a altres mesures, pot ser necessària la intervenció quirúrgica. QUÈ PODEM FER PER EVITAR L’APARICIÓ DEL DOLOR LUMBAR? La prevenció del dolor lumbar es basa en tres pilars fonamentals: evitar agafar pesos, higiene postural i exercici. A continuació s’enumeren els consells obligatoris en cada una d’aquestes facetes: Pesos · Sempre que agafi alguna cosa de terra, doblegui els genolls. · Mai faci rotacions dels genolls. · Eviti aixecar objectes per sobre les espatlles. · Busqui ajuda quan necessiti aixecar objectes pesants.. · Quan porti equipatge o bosses de la compra, reparteixi la càrrega entre ambdues mans. Mitjans personals · Quan estigui dret durant un llarg període, canviï la posició dels peus sovint, ja sigui col·locant-ne un a una petita alçada (tamboret) o alternant el punt de sustentació. · Camini amb l’esquena recta i calçat adequat (taló ample i baix, puntera arrodonida, soles adequades, etc...). · Al seure, mantingui ambdós peus a terra i els genolls doblegats i situats a l’alçada dels malucs. Utilitzi una butaca còmoda, amb el respatller recte o lleugerament inclinat i a ser possible amb un suport pel cap.

· Quan condueixi un cotxe, acosti el seient el suficient perquè els peus arribin als pedals còmodament i situï ambdues mans al volant. Si és professional de la conducció (camioner, taxista), aturi’s cada dues hores i faci exercicis d’estirament durant 5 minuts. Abans d’iniciar un trajecte llarg o al finalitzarlo, eviti carregar o descarregar pesos. · Comprovi que el matalàs és adequat i eviti els coixins excessivament alts o dormir sense coixins. Les postures aconsellades per dormir són de costat o amb la cara cap amunt. En aquelles persones amb cifosis (alteració de les corbes normals de la columna) o que pateixin una espondilitis, s’aconsella tombar-se cada dia durant mitja hora amb la cara cap avall. · En les tasquets domèstiques tingui en compte que alguns dels seus actes quotidians poden ser la causa principal del seu dolor lumbar. Alguns consells útils són: al fer els llits, ajupi’s o, almenys, doblegui els genolls per ajustar la roba del llit; al netejar objectes que estiguin per sobre les espatlles, pugi a una alçada; reparteixi la càrrega entre ambdós braços al tornar de la compra, i al planxar, descansi una cama en un petit tamboret. Exercicis · La constància en la realització dels exercicis és la base perquè la rehabilitació tingui èxit. Faci els exercicis que li hagin pautat diàriament, a ser possible després d’escalfar la zona lumbar amb un bany/dutxa d’aigua calenta o amb una manta elèctrica. · Al principi farà solament 3-4 vegades cada exercici, augmentant el ritme i la intensitat de forma progressiva. · Els exercicis no haurien de produir dolor. Si això passés, disminueixi’ls a la meitat o fins i tot deixi de fer-los, consultant el seu metge en cas de persistència del dolor. · És molt aconsellable la natació (sobretot l’estil esquena) i la bicicleta estàtica suau amb el manillar aixecat. · Cal evitar el sedentarisme, procurant caminar almenys una hora diària, per terrenys planers i regulars.■


ESPORTS

15è Critèrium esportiu UES

Jordi Paretas i Falgàs Regidor d’esports

quest any celebrem el 15è Critèrium esportiu de Sarrià de Ter amb novetats, com ja ve sent habitual els últims anys. L’aposta d’aquest any va ser fer uns tallers pels entrenadors i tècnics dels nostres equips el dissabte al matí, dos tallers dedicats al coaching esportiu i a l’aspecte motivador pels esportistes en edat escolar. La idea del consell esportiu és anar fent tallers formatius per entrenadors, tècnics i directius dels clubs esportius sarrianencs al llarg de la temporada i cada any coincidint amb el Critèrium esportiu, la festa de l’esport sarrianenc.

A

Premis individuals

Wolves Sarrià Club Bàsquet Sarrià

UES

pDS_77


ESPORT [Criterium

El Critèrium del divendres vam repetir la fórmula iniciada l’any passat amb la desfilada per clubs i on els protagonistes una vegada més varen ser els diferents esportistes que formen el nostre teixit associatiu. L’entrega de trofeus va ser per categories premiant els millor de cada club. Onze son les entitats esportives del nostre municipi i amb mes de 700 esportistes, unes dades que ja porten anys consolidades i per les quals molta gent treballa amb tenacitat per tirar endavant . El Critèrium és l’inici d’una nova temporada i és per això que vull desitjar molta sort a tots els nostres esportistes, la sort d’aconseguir èxits però sobretot la sort de poder participar i formar-ne part.■ Fotos Josep Besalu Funcky Sarrià

fcs

Presentem els 10 equips per la temporada 2014/2015 Joan Quesada

El FC. SARRIÀ per la present temporada 2014 / 2015, presenta a 10 equips per participar en les diferents Categories i lligues de la província de Girona.

Escoleta 2009-2010

Equips que participen a la lliga del Consell Comarcal del Gironès: Escoleta 2009/10, Prebenjamí 2008 i Prebenjamí 2007 Equips que participen a la lliga Territorial de la Federació Catalana de Futbol: Benjamí 2006, Benjamí 2005, Aleví “A”, Aleví “B”, Infantil, Cadet i 4a Catalana. Aquesta temporada s’ha canviat la junta directiva i desprès de varis anys i amb l’ajuda de les noves instal·lacions, el Club ha experimentat una crescuda tant en número de jugadors com en número d’equips, és per aquest motiu que des de la nova junta, ens sentim molt motivats i amb més il·lusió i expectatives que mai per seguir treballant. ■ Prebenjamí 2008

78_pDS


ESPORT [FCS

Prebenjamí 2006 Prebenjamí 2007

Aleví A

Benjamí 2005

Aleví B

Infantil

4a Catalana

Cadet

pDS_79


ues ESPORT

Xavi Rodríguez / Joan Pòrtulas Valentin Fuster (fotografies)

Equador de temporada per als equips de la UES a majoria dels equips de la Unió Esportiva Sarrià estan a l’equador de les seves competicions. Uns quants, amb opcions per classificar-se per a les següents fases i d’altres, consolidant-se a les noves categories, tots ells dins l’elit, les competicions de més alt nivell, de l’handbol català.

L

1a Estatal Masculina – Grup D Pel que fa al primer equip sènior de la UES, el balanç és més que positiu. A la 14a jornada, sobrepassat mig campionat, ocupa la 5a posició de la taula classificatòria amb els mateixos punts (20) que el 3r i 4t classificat. La zona de fase d’ascens està a només 3 punts (23). S’han guanyat 10 partits (6 a casa i 4 a domicili) i se n’han perdut 4, 3 d’aquests, amb els equips capdavanters de la competició. Un fet destacable és que és el 2n equip més golejador (422) del grup D, només per LLIGA 1a ESTATAL MASCULINA - GRUP D darrere del líder. En canvi, 1a j. UES 26 H Sant Cugat un fet que cal corregir és 2a j. H Sant Quirze 29 UES que és el 6è equip que ha 3a j. UES 30 OAR Gràcia encaixat més gols (395) 4a j. Salle Montcada 26 UES dels 16 equips que for5a j. UES 25 BM Granollers men la competició. Bon 6a j. Dominicos Zaragoza 33 UES 7a j. AD Stadium Casablanca 30 UES moment pels sarrianencs, 8a j. UES 31 H Esplugues que estan ben situats per 9a j. H Gavà 26 UES encarar la recta final de la 10a j. UES 38 CE Vendrell Handbol competició lliguera, tot i 11a j. H St Esteve Sesrovires 34 UES les importants baixes pati12a j. UES 28 H Palautordera-Salicrú des a finals de la primera 13a j. Joventut H Mataró 35 UES volta. 14a j. UES 28 H St. Joan Despí

23 37 26 25 32 36 38 25 28 28 29 22 23 26

Martí Arnau realitzant un llançament contra l’Esplugues

1a Catalana Sènior Masculina El segon equip sènior que milita a la 1a catalana no està realitzant una bona primera volta. A falta de poques jornades per arribar a la meitat de la competició, ocupa l’última posició amb 4 punts. Han guanyat 2 partits (1 a casa i l’altre a domicili) i n’han perdut 9. Els números no són d’allò millor; és l’equip que encaixa més gols (326), uns 30 per partit i el 2n equip que en realitza menys (279), uns 25 per partit i només per darrere de la Garriga. Accio d’atac contra l’H Parets)

80_pDS


ESPORT[ues

Els números són millorables però esperem que es produeixi una millora a la 2a part de la temporada. Falten molts partits per finalitzar la competició i la salvació està a només 2 punts. Si no és així, seria el 2n any consecutiu en què es produiria un descens del 2n equip sènior masculí de la UES. Compromís i ànims! Confiem en vosaltres per tirar-ho endavant!

1a j. 2a j. 3a j. 4a j. 5a j. 6a j. 7a j. 8a j. 9a j. 10a j. 11a j.

LLIGA 1a CATALANA SÈNIOR MASCULINA

BM La Roca B UES CE Molins de Rei UES H St. Cugat B UES H Palautordera-Salicrú B UES GEiEG UES FBMG Granollers

35 32 29 27 34 26 26 26 29 23 29

UES H Garbí de Palafrugell UES H Terrassa UES Salle Bonanova Atl. UES CH Canovelles UES CH Parets UES

22 28 25 28 26 29 27 32 21 27 24

1a Catalana Sènior Femenina Les “UES girls” segueixen, com la temporada passada, realitzant un molt bon campionat. En la meitat exacta de la competició estan a la 2a posició de la taula empatades amb 12 punts amb les 3a, el CH Sant Esteve de Palautordera. Les primeres estan a 2 partits (4 punts) i sembla que estan a un nivell, un graó més alt que les altres participants. Les noies han guanyat 6 partits (4 a casa i 2 a domicili) i n’han perdut 2 (1 a casa contra el líder i 1 a fora). També són les segones pel que fa a gols realitzats (233) i gols encaixats (172), fent que el balanç sigui més que positiu (+61). Si LLIGA 1a CATALANA SÈNIOR FEMENINA - 1a FASE - GRUP D segueixen el mateix ritme a la 2a meitat de la compe1a j. UES 32 CH St Esteve Palautordera 2a j. CH Llavaneres 29 UES tició, poden optar a dispu3a j. Descans tar la fase final que els 4a j. UES 24 CH Cardedeu donaria opcions de poder 5a j. H Palautordera-Salicrú 21 UES pujar de categoria. Quime6a j. UES 34 H Garbí de Palafrugell ra ambiciosa, ja que la plan7a j. H Banyoles 25 UES tilla ha de recuperar alguna 8a j. UES 32 CH Vic jugadora lesionada. 9a j. CH Cardedeu B 13 UES

21 24

27 26 17 30 12 31

El partit de la “màxima” femení va somriure a les sarrianenques

Juvenils Els juvenils que participen a la competició de Lliga Catalana al Grup B van per bon camí. Ja han realitzat _ de campionat i van líders del grup. De moment els resultats els són favorables: 10 partits guanyats (5 a casa i 5 a domicili) i només han cedit un empat a la pista de l’AE Carles Vallbona-FBMG, però durant els últims encontres se’ls ha notat un cert relaxament que pot ser perjudicial per a la següent fase, ja que s’hi va amb els punts acumulats contra els equips que també participaran d’aquesta primera fase i encara falta jugar contra 2 d’aquests, els més difícils de rosegar: el CH St. Esteve de Palautordera, Pere Arnau intenta penetrar en la defensa bordilenca.

pDS_81


ues ESPORT

LLIGA CATALANA JUVENIL MASCULINA - 1a FASE - GRUP B

2n classificat que està realitzant un final 1a j. UES 45 CH Cerdanyola 16 de campionat molt bo, i l’AE Carles Vallbo2a j. CH Molins de Rei 26 UES 29 3a j. UES 31 H Bordils 27 na-FBMG, 3r classificat, un equip lluita4a j. CH St. Esteve Sesrovires 33 UES 40 dor que mai es dóna per vençut. Pel que 5a j. H Banyoles 24 UES 29 fa a l’apartat anotador, l’equip és el més 6a j. UES 45 CH St Esteve Palautordera 33 realitzador del grup (416), uns 38 per par7a j. AE Carles Vallbona-FBMG 29 UES 29 tit. L’apartat defensiu és millorable ja que 8a j. Ch Cerdanyola 18 UES 61 és el 2n equip, juntament al Bordils, que 9a j. UES 43 CE Molins de Rei 19 li encaixen menys gols (279) -uns 25 per 10a j. H Bordils 24 UES 26 11a j. UES 38 CH St. Esteve Sesrovires 30 partit-, faceta millorable si es vol entrar a la següent fase amb el màxim nombre de punts. La classificació ja es té dins el sac però el que falta és acumular el màxim de punts per a la següent, ja que els equips provinents del Grup A, el grup de la mort, són molt i molt complicats de guanyar (FC Barcelona, BM Granollers,...). Si es fa la feina ara, no s’haurà de córrer demà!

Cadet L’equip cadet, passat l’equador de la 1a fase, ocupa la 5a posició de la classificació. Aquests joves jugadors estan realitzant un inici de temporada amb resultats molt irregulars. De les 9 jornades disputades, han guanyat 3 partits (2 a casa i 1 a fora) i n’han perdut 6, amb resultats ben diferents. És el 6è equip realitzador (253) i el 5è de gols encaixats (291), fet que els fa ser el 1r equip amb una diferència de gols negativa. En aquesta 1a meitat de competició, l’equip ha mostrat dues cares ben diferents; a vegaLLIGA CATALANA CADET MASCULINA - 1a Fase - Grup B des al mateix encontre, una 1a j. UES 27 AEH Les Franqueses 35 de motivació, entrega i com2a j. Salle Montcada 35 UES 32 promís i una altra de ben 3a j. UES 30 Joventut H Mataró 35 oposada, on la renúncia, 4a j. FBMG Granollers 44 UES 16 L’equip cadet de l’individualisme i el poc com5a j. UES 24 AE Carles Vallbona-FBMG 29 la temporada 6a j. UES 32 H Ègara 23 promís han estat presents. actual. 7a j. H Sant Quirze 24 UES 28 Tot i que la classificació per a 8a j. AEH Les franqueses 39 UES 27 la següent fase amb els 9a j. UES 37 Salle Montcada 27 equips capdavanters és molt complicada, s’espera una millora a la fase de permanència on, tot i que els equips seran d’un nivell similar, l’equip ha de produir una progressió en positiu. Cal esmentar també que el grup no és gaire nombrós i les baixes inesperades dificulten molt el dia a dia. Molts són els esforços que realitzen els entrenadors de l’equip per esmenar aquestes mancances i esperem que ben aviat, amb el treball i compromís dels jugadors, puguin donar el seus fruits.

Infantils Els infantils, novells en aquesta categoria, tot i que ocupen l’última plaça amb 2 punts juntament amb el St. Cugat, no són l’equip menys golejador; 6è (190), ni tampoc el més golejat; 6è (295) dels 8 equips que conformen el grup B. Aquests joves jugadors juntament amb els seus entrenadors estan realitzant una bona tasca, sobretot d’adaptació, a la nova categoria. Cal polir detalls propis d’aquestes edats que, un cop assolits els objectius, segur que els farà millors. No diria la veritat si digués que

82_pDS

L’equip infantil el dia de la presentació dels equips


ESPORT[ues

1a j.

LLIGA CATALANA INFANTIL MASCULINA - 1a Fase - Grup B UES

17

BM La Roca

no s’esperava més en algun partit 2a j. H Sant Joan Despí 33 UES d’aquets joves jugadors, però aquesta 3a j. UES 24 Joventut H Mataró etapa és l’adequada i el millor moment 4a j. FBMG Granollers 45 UES 5a j. UES 29 AE Carles Vallbona-FBMG per corregir i canviar vicis i mals hàbits 6a j. UES 26 Sant Martí Corazonistas esportius que posteriorment, en principi, 7a j. H Sant Cugat 27 UES no s’haurien de repetir. És una època de 8a j. BM La Roca 36 UES formació, d’aprenentatge, de millora i els 9a j. UES 25 H Sant Joan Despí resultats són un mer fet anecdòtic. La millora i la progressió sempre vindran si hi ha motivació, compromís, ganes d’aprendre i passar-s’ho bé per part del jugador, els resultats ja vindran després. Ànims i a seguir treballant que esteu fent una molt bona feina.

42 18 21 11 32 32 26 14 27

Alevins Cada vegada es veu més la ràpida evolució que estan realitzant els alevins. A mesura que va avançant el campionat la millora és considerable. De 6 partits jugats, n’han guanyat 3 (2 a casa i 1 a domicili), n’han empatat 1 i n’han perdut 2. Fa goig anar al pavelló de la UES i veure com aquestes CAMP CATALUNYA ALEVÍ MASCULÍ-MIXT EXPERTS - 1a Fase - Grup Girona petites persones ho 11a j. H Empordà Roses 6 UES 10 donen tot a la pista: 2a j. UES 4 H Bordils Blanc 12 il·lusió, ganes, entre3a j. GEiEG 8 UES 8 ga... la seva lluita i 4a j. UES 11 H Empordà Roses 5 implicació són admi5a j. H Bordils Blanc 10 UES 6 6a j. UES 12 GEiEG 4 rables i dignes de menció. Queden encara partits per disputar i segur que la progressió anirà a més, no en tinc cap dubte!

Bon partit dels de la UES contra l’Esplais de Castelló d’Empúries.

Benjamins Els més petits de la casa, els “caganius”, són els més nombrosos de tots. 4 equips repartits en els 3 grups que conforma la categoria, ens demostren que hi ha base i a més, molt activa. Els 4 equips són la Unió Esportiva Sarrià B que està a el Grup A; l’UES Domeny Taronja al Grup B i la Unió Esportiva Sarrià i la UES Domeny Blau que estan al grup C. Tots ells estan situats a la zona alta de la classificació dels diversos grups. La feina que fan els seus formadors és encomiable. El compromís i l’entrega de tots els joves jugadors a cada partit fa CAMP. CATALUNYA BENJAMÍ MASC.-MIXT PROM. - 1a Fase - Grup A (Girona) que el club estigui molt 11a j. H Empordà Roses 6 UES 10 il·lusionat amb aquestes 2a j. UES 4 H Bordils Blanc 12 joves promeses que en un 3a j. GEiEG 8 UES 8 futur molt pròxim seran els 4a j. UES 11 H Empordà Roses 5 5a j. H Bordils Blanc 10 UES 6 responsables de fer-nos gau6a j. UES 12 GEiEG 4 dir d’aquest esport al poble de Sarrià de Ter. És important

Equip de benjamins amb els seus entrenadors

83_pDS


ues ESPORT

CAMP. CATALUNYA BENJAMÍ MASC.-MIXT PROM. - 1a Fase - Grup B (Girona)

1a 2a 3a 4a 5a 6a

j. j. j. j. j. j.

UES DOMENY TARONJA Calonja i St Antoni CH UES DOMENY TARONJA UES DOMENY TARONJA H Bordils Blanc H Garbí de Palafrugell

4 6 12

H Garbí de Palafrugell 12 UES DOMENY TARONJA 10 Montgrí CH B 4 Bell-Lloc CP UES DOMENY TARONJA 4 UES DOMENY TARONJA 4

remarcar que la col·laboració entre la UES i l’Escola de Domeny està donant 12 els seus fruits i tots dos grups es benefi12 cien de la cooperació mútua, educant i formant les noves generacions de persones i esportisCAMP. CATALUNYA BENJAMÍ MASC.-MIXT PROM. - 1a Fase - Grup C (Girona) tes. Ànims i a seguir amb les 1a j. H Empordà Roses Vermell 4 UES 12 mateixes ganes, tant els UES DOMENY BLAU 12 H Garbí B de Palafrugell 4 pares i mares com els joves 2a j. H Riudellots 8 UES DOMENY BLAU 8 jugadors. UES 4 H Bordils "Narcís Aliu" 12 3a j.

4a j. 5a j. 6a j.

H Riudellots UES DOMENY BLAU UES DOMENY BLAU UES H Bordils "Narcís Aliu" UES H Garbí B de Palafrugell

4 6 4 12 12 12 8

UES 12 H Empordà Roses Vermell 10 UES 12 H Garbí B de Palafrugell 4 UES DOMENY BLAU 4 H Empordà Roses Vermell 4 UES DOMENY BLAU 8

David Mariscal Nierga (UES) amb la selecció juvenil masculina espanyola n David Mariscal, jugador del 1r equip sènior de la UES, ha estat convocat per Alberto Suárez, entrenador de l’equip espanyol de categoria juvenil, per disputar el torneig de les IV Nacions que França organitza entre el 8 i el 10 de gener de 2015. Cal dir que a l’última llista de convocats apareixen 4 jugadors que encara mai havien vestit la samarreta de la selecció espanyola; entre ells el 1a línia de la UES, David Mariscal. Entre els altres convocats hi ha 4 jugadors del FC Barcelona, 1 de La Salle Córdoba, del BM Carabanchel, dels SD Octavio de Vigo, del BM Huesca, del BM Nava, de l’AD CDAD Guadalajara, del BM Gijón Jovellanos, del SCRD Anaitasuna, del BM Valladolid, del CD Bidasoa i del BM Ciudad Encantada. El seleccionador Alberto Suárez els ha citat a Guadalajara el 6 de gener per marxar cap a França el 7. Allà, hi ha prevista l’estança de l’equip a Aix en Provence, seu del IV Nacions en què Espanya ha de jugar contra Dinamarca ( el 8 de gener, 17.30h), Qatar (9 de gener, 17.30h) i França (10 de gener, 18.30h).■

E

David Mariscal amb la selecció espanyola.

84_pDS


ESPORT

Natan Suárez (SCJM) i Sergi Baguer (SCIM) aconsegueixen l’argent i el bronze respectivament amb la Selecció Catalana

Natan Suárez (juvenils) i Sergi Baguer (infantils) van tornar amb medalla.

el 2 al 7 de gener es van celebrar a la Comunitat Valenciana els Campionats d’Espanya de Seleccions autonòmiques de les categories infantils, cadets i juvenils tant femenines com masculines Durant aquests dies més de 18.000 persones han omplert els pavellons de la província castellonenca; 6 seus i 12 pavellons han focalitzat l’atenció del balonmano base estatal i han acollit els partits dels campionats: Orpesa (Marina d’Or i Carlos Tulé), Castelló (Ciudad Deportiva, Chencho, Ciutat de Castelló i Grapa), Onda (Municipal i Víctor Cabedo), Vilareal (Sebastian Mora i Centro de Tecnificación), Almassora (La Garofera) i les Alqueries (Municipal). Els representants de la UES en aquestes seleccions han estat Natan Suárez, a la selecció catalana juvenil masculina, i Sergi Baguer, al cos tècnic de la selecció catalana infantil masculina.

D

El primer, Natan Suárez, dirigit per Pedro Pérez, José Manuel Herrero i David Martín, va realitzar un bon campionat fent 14 gols durant els 6 partits disputats, robant pilotes i aportant agressivitat defensiva en sistemes defensius oberts. Gran aportació d’un jugador que està en el seu 1r any de la categoria juvenil. A la gran final no van poder arrodonir el campionat i es van veure superats per Euskadi, 36 a 32. Els catalans no van mostrar la mateixa contundència en defensa i en atac que a la resta de partits del campionat i això va permetre a la selecció d’Euskadi de dominar el partit i anar en tot moment davant al marcador. Al final de la primera part anaven 19 a 14. A la segona part, els catalans van seguir lluitant però no podien aproparse en el marcador, en alguns moments per errors propis i en altres per la gran actuació del porter basc. Al final del partit 36 a 32 a favor d’Euskadi i els

jugadors catalans aconseguien el subcampionat i penjar-se la medalla d’argent. El segon, Sergi Baguer, que actualment està al cos tècnic del primer equip sènior de la UES, també es va penjar la medalla de bronze. El seu equip es va desfer, amb claredat, de Canàries per 19 a 34. Els seus jugadors van realitzar un bon campionat, anant de menys a més i amb opcions, fins l’últim moment, de ficar-se per la lluita per l’or. Tot i la derrota a semifinals contra Andalusia, els catalans es van refer i es van emportar, amb molta claredat, la lluita per la tercera posició. No van donar cap opció al conjunt canari, a qui van dominar des del primer minut. A la mitja part el marcador ja reflectia un contundent 7 a 19. A la represa, el domini català va continuar fins arribar al 19 a 34 final. Moltes felicitats a tots dos per la medalla i l’experiència viscuda! ■

pDS_85


ESPORT

ues

La UES acull a les seves instal.lacions el seminari bàsic d’Handbol Girona amb Josep Espar el dilluns 29 de desembre al dissabte 3 de gener al pavelló de la Unió Esportiva Sarrià es va impartir el Seminari Bàsic d’Handbol Girona. L’assistència va ser nombrosa i la participació va ser bàsicament de nois i noies relacionats amb el món de l’handbol de totes les edats (jugadors/es, responsables d’equips de base...) d’arreu de les comarques gironines (Girona, St. Gregori, Banyoles, Sarrià de Ter, Palafrugell...), que volien obtenir més eines per identificar el nivell d’un equip, motivar els jugadors per poder realitzar entrenaments més significatius, generar per un mateix milers d’exercicis i jocs, influir en els jugadors amb un llenguatge verbal i noverbal adequat perquè, amb diversos valors i principis, un determinat equip aprengui, es diverteixi i jugui de manera respectuosa. Les sessions van ser tant teòriques com pràctiques. Al final del seminari, els assistents van fer un balanç molt positiu de les activitats i de les diverses sessions tant teòriques com pràctiques a què havien assistit.■

Quina Eròtica de Nadal de la UES om cada any per Nadal, a part dels torrons i el tió va arribar la Quina de Nadal de la UES. Els dies 25, 26 i 28 de desembre, i els dies 1 i 6 de gener, hi havia una cita al pavelló municipal de Sarrià de Ter a les 18 hores, un Nadal més es feia la Quina de Nadal. Després dels grans àpats nadalencs, venia de gust compartir la tarda jugant a la Quina amb la família, amics,... (per qui no sàpiga què és la quina, és com el Bingo, però els regals no són diners, solen ser paneres i lots de Nadal, i on no hi pot faltar la Televisió de l’especial). Mentre els grans compraven el cartró corresponent amb l’esperança de cantar una línia o una Quina, els nens corrien i jugaven al final del pavelló.

C

D

86_pDS

Aquest any hi ha hagut dues novetats: a principis de desembre, durant el pont de la Puríssima, es va celebrar la primera Quina Eròtica de Sarrià, amb una afluència de públic espectacular, més de 500 persones van passar una estona divertida i “picant” que ben segur que l’any que ve repetirem amb novetats. L’altra novetat va ser a la Quina de Nadal, que en comptes de blat de moro per marcar el diferents números que anaven sortint, es van regalar unes bossetes amb motius nadalencs amb unes fitxes. Era molt típic el blat de moro a les Quines de Nadal, però s’havia anat agafant el costum de bombardejar el guanyador, amb el perill que algú prengués mal sense voler, i també la recollida posterior es feia molt més lenta i feixuga, ja que hi havia blat de moro fins a....Rússia!! Bé, esperem que tothom s’ho hagi passat molt bé i que l’any que ve torni a venir a la Quina de l’UES, on any rere any es van millorant les Paneres que es donen i també es van afegint novetats. Gràcies a tots per venir i fins l’any que ve! ■


The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

Una papereta de vot és més forta que una bala de fusell.

Editorial Els esdeveniments del devenir diari esdevenen amb tanta rapidesa que de vegades s’esdevé difícil per no dir impossible poder-los encalçar. (No sé si m’explico). Sam Enfot, Redactor en cap. Crònic-a-política d’una tardor mogudeta Setembre.– Varcelona Vorejada Versemblantment per Visitants Vindicatius pels Vorals i les Vies. Volíem Venir i Veure les Virtuts de la Voràgine Victoriosa. Veni, Vidi, Vici! O Victus? El President fa un decret i el Presidente, amb l’ajut inestimable del Tribunal in-Constitucional, li tomba. Octubre.– El president de la Genialitat de Qatarlunya, Artur Plus, fent honor al càrrec que ostenta, es marca una altra genialitat: desconvocar lo convocat i convocar lo no convocat, aconseguint que uns i altres tirin pel dret. (No, pel dret a decidir, no; sinó tirar pel dret, pel camí del mig. Que tot se us ha d’explicar!). La porcellana tremola. Novembre.– S’acosta el dia de la votació, referèndum, consulta o costellada, això que hem convingut dir-ne el “prussés” que amb tants canvis de nom ja no sabem ben bé com es diu, i el Presidente torna a prohibir la costellada. La porcellana esquerdada es recompon (el loctite marca TC és insuperable) i votem en un dia de joia i urnes de cartró. I mentrestant setze jutges d’un jutjat s’empesquen querelles a grapats.

Desembre.– Llista única, unitària, unificant, unidora, paraigua, paravent, transversal o diagonal, sense ideologies però al servei de La Idea (?). Propostes que amaguen (uf! quin cansament) el que de debò són unes eleccions: cadascú vota qui més li agrada. I llestos. La cosa va per llarg i alguns volen fer passar bou per bèstia grossa. Seguirem informant el trimestre que ve. Petit Nicolau, TSN, Plaça Sant Jaume. Coneixement La UdG (Universitat de Ganàpies) ha preparat un màster, el DAP (Descodificació d’Anuncis de Perfum) adreçat a la majoria de la població, per comprendre la publicitat de colònies i perfums. Gràcies a aquest màster podrem entendre d’una vegada per totes què hi fa una girafa dalt d’un balcó, per què a la noia anorèxica li cau el vestit, com pot entrar un vaixell fins a l’alcova o on coi s’ha ficat la Valentine. El curs, amb un preu assequible i obert a tothom, s’impartirà a l’aula magna. Catalina Herrera, TSN, UdG. Habitatge Es busca paleta disposat a fer-me el balcó més gran. M’ha quedat petit. A més de la bandera del Barça, que oneja tots els caps de setmana, s’ha d’afegir l’estelada que penja des de fa dos anys i ara per Nadal els tres reis que pugen per l’escaleta sense oblidar el Pare Noel amb el sac a coll. I ja no em queda barana!

Abraham Lincoln

És el que tenen els pisos de protecció oficial: són acollidors, però petits. Laica Grangé, TSN Sarrià del Mig. Campions Bárcenas, Pujol, Matas, Urdangarin, Fabra, Granados, Alavedra, Costa, Núñez, Prenafeta i la Infanta. No, no és l’alineació d’un equip de futbol, és l’alineació d’un equip de campions. Campions en frau, extorsió, posar la ma al calaix, evadir impostos i enriquir-se a costa dels contribuents. O sigui nosaltres. Oé!, oé! oé! oé!. Pretòria Gürtel. TSN, Entrenador.

La Reivindicació Corren temps nadalencs (quan això s’escriu) i potser no estaria malament guarnir la gallina del Pont amb algun detall festiu, com per exemple algunes boles. Però no d’aquelles petites, de vidre i de coloraines. No. Jo els hi posaria grosses i d’acer o de plom, a veure si l’aligot cau i marxa riu enllà fins arribar al mar, que és el morir, segons que va dir el poeta. Sigui com sigui, la gallina a la cassola! (O al riu, tant li fa...)

pDS_87


Parlem de Sarrià núm. 90  

Número 90 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, corresponent als mesos de setembre, octubre, novembre i desembre de...

Advertisement