Page 1


EDITORIAL

sumari ACTUALITAT Torraspapel. Torraspapel: No ens resignem

4

El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel

6

Moció en suport a la continuitat de la Torraspapel a Sarrià de Ter

8

Plan de Viabilidad para la planta de Sarrià de Ter. Propuesta del Comité de empresa

10

Torras: Final de trajecte

13

AJUNTAMENT. XII Jornades de la dona treballadora

15

ENTITATS. AAVV Sarrià de Ter. Carnestoltes

17

CULTURA. El Cafè-Teatre de les Nits del Coro

18

Teatre familiar “Petits al Coro”

20

Els “Dissabtes en família” de la Biblioteca Emília Xargay

21

Segon Premi de Recerca “Isidre Macau”

23

Lliurament de la 34a edició dels Premis Sant Jordi

24

Llibres. “HHhH” de Laurent Binet

26

Mossèn Camil Geis, poeta veí

27

“Si creus en mi, et sorprendré” D’Anna Vives

29

JOAN TEIXIDOR. Un afany renaixentista (1913-1992)

30

JORDI MERCADER. Entre la crònica i la novel·la

37

JOAN VILA. Una crisi més que anunciada

38

ESPAI 2.0 Google i el dret a l’oblit

40

L'ENTREVISTA. MIQUEL PRADAS. Artesà del cafè

42

QUADERN D'APUNTS

46

DOSSIER D’HISTÒRIA. Els forns de ciment de Sant Julià de Ramis

47

ESPAI ESCOLAR. Escola Motserrat. Jocs Florals i Concurs Literari infantil Sant Jordi 2014

53

Dona i agricultura familiar

60

Confetti. Gaudim amb xocolata

62

ESPAI GASTRONÒMIC. Les missions franciscanes a Mèxic

64

NATURA. Camí de Ronda Llançà-Portbou

66

SALUT. Pigues. Quan cal consultar al dermatòleg?

67

ESPORTS. UES

68

THE SARRIÀ NEWS

79

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Joan Vila, Lourdes Gelada, Txell Pla, AAVV Sarrià de Baix, Sergi Torrentà, Anna Sala, Cristina Vicedo, Rosa Dachs, Mireia Masó, Montse Asencio, Cristina Garcia i Laia, Francesc Ramió, Llibertat Turbau, Xavi Rodríguez. Portada: Biblioteca Emília Xargay per Pau Baena. Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOSALTRES AL CARRER, VOSALTRES PENJATS questa frase l’hem pogut llegir en més d’una paret de les naus industrials del sector paperer de Sarrià de Ter. En poques ocasions una pintada ha expressat tant contingut: El conflicte de Torraspapel. L’amenaça de brutal deslocalització i tancament de la històrica fàbrica de paper de Sarrià de Ter, suposarà un cop per tots els sarrianencs. El “nosaltres”, treballadors en actiu, potser seran prejubilats, traslladats o acomiadats, depèn de l’èxit del pla de rendes proposat pel comitè, ja en un darrer intent d’aconseguir una menor afectació després que la direcció de l’empresa hagi rebutjat el pla de viabilitat presentat pel mateix comitè. El “vosaltres”, és a dir tots nosaltres, també en patirem les conseqüències. Sarrià de Ter ha viscut a l’ombra de la multinacional Torraspapel des de l’any 1941, 73 anys de veïnatge no exempt de problemes, però amb un rerefons important, ja que qui més o menys hi ha treballat o hi ha tingut relació. Es compten llocs de treball directes i llocs de treball indirectes, perquè la caiguda d’activitat en una zona té efecte multiplicador, no només en els tallers i comerços, també en les finances de l’Ajuntament. Des de la revista hem volgut aplegar la documentació més important emesa, sabent que una vegada publicada haurà caducat. Però almenys quedarà palès l’esforç per part dels treballadors a fi i efecte de presentar una proposta factible, molt realista, que significa una reducció important de llocs de treball. Tot i així, la direcció de Torraspapel té clar que ha de potenciar la fàbrica de Saragossa a costa de treure producció a d’altres centres. Si li ha tocat Sarrià és senzillament perquè al darrera hi ha una aposta per urbanitzar terrenys industrials. La història recent en aquest país està impresa en la ment de molts dirigents i pensen que tard o d’hora claudicarem. Ara per ara, l’Ajuntament té clar que no serà així. És més, té clar que Torraspapel té responsabilitat amb els seus treballadors i també amb el municipi. Una deslocalització d’aquesta magnitud no pot ser a costa dels més febles, ni pot deixar els treballadors al carrer, ni deixar abandonat el patrimoni industrial sense trobar un altre ús productiu. Ni els treballadors ni els sarrianencs ens mereixem quedar penjats. ■

A

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

p DS_3


ACTUALITAT [Torraspapel

TORRASPAPEL: NO ENS RESIGNEM Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

Durant més de setanta anys, la fàbrica Torras ha estat el motor econòmic de Sarrià de Ter. Ha generat la majoria dels llocs de treball que, durant totes aquestes dècades, han sustentat bona part de les famílies sarrianenques. Directa o indirectament. De fet, la fàbrica de paper ha estat, per anys, el gran generador de riquesa i activitat. Al seu voltant, a més, han anat creixent un seguit d’empreses dedicades també al sector del paper de manera que Sarrià es va anar especialitzant (en una espècie de clúster) en aquest àmbit.

L

a importància de Torras pel nostre poble es pot explicar amb xifres econòmiques però sempre és més il·lustratiu parlarne des d’una perspectiva humana. Perquè al capdavall, parlem de famílies. Les d’avui i les d’ahir. La pràctica totalitat de les cases del nostre poble han viscut de la planta. I això no és un tòpic, és una realitat estesa. M’agrada exemplificar-ho amb la meva experiència familiar: qui escriu és besnét de

4_pDS

director de la fàbrica, nét de treballadora, gendre i marit d’extreballador i extreballadora. I aquesta, evidentment, no és una excepció. Durant molt de temps ha estat la regla general. Encara més, des d’una perspectiva qualitativa TORRAS Sarrià de Ter ha estat, com diuen els propis treballadors “la mare” del grup. Una manera de dir que tot el coneixement, experiència, expertesa, innovació, etc. ha sortit de les naus sarrianenques per després estendre’s a la resta de fàbri-

ques de la marca. Tanmateix es cert que, avui, la importància quantitativa no es la mateixa que fa uns anys. Per dimensionar la qüestió cal dir que durant els anys vuitanta, la factoria comptava amb més de 1200 treballadors, sobre una població total (a Sarrià de Ter) d’uns 3000 habitants. Avui, la plantilla són 132 treballadors i treballadores. De fet, la darrera gran reducció de llocs de treball va ser el 2009 amb l’anterior ERO. La pèrdua de pes ha estat progres-


ACTUALITAT [Torraspapel

siva. Ha estat una trajectòria visible i palpable –especialment des de dins mateix- durant temps. I el resultat és que, malgrat ser el motor innovador del grup, a Sarrià no s’hi ha invertit. No s’ha modernitzat l’estructura restant-li competitivitat i fins i tot, eliminant parts del procés productiu que, ara, es fan fora. Com diu Joan Vila: “és aquí d’on ha sortit tot el coneixement, on s’han fet les troballes més transcendentals i és aquí on s’ha decidit no invertir”. DEFENSAR ELS LLOCS DE TREBALL I EL PATRIMONI Tot i això, la rellevància de la fàbrica per al nostre poble és, encara, evident. Continua essent-ho. No només per la seva vinculació històrica. No únicament des d’un punt de vista tradicional. Sinó també en termes de present i futur. I en aquesta tessitura és obvi que qualsevol decisió que prengui la direcció del grup respecte la fàbrica del nostre poble ens afecta. I molt. En conseqüència, en aquests moments, el conjunt del poble i especialment l’ajuntament no només tenim el dret a ser-hi sinó que en tenim el deure. No tenim cap altra alternativa, doncs, que implicar-nos. Ni podem ni volem resignar-nos. Ens toca batallar per la defensa dels llocs de treball d’avui i de les oportunitats de demà. La fàbrica, al capdavall també és, en part, patrimoni local. Es miri com es miri, el tancament és un cop dur per la nostra economia. Per la pèrdua de feina, per la reducció de la riquesa generada a casa nostra, pel patrimoni industrial, pel coneixement que desapareix, en fi, per tantes coses que ens ha aportat. Ens cal doncs, fer tot el possible perquè no passi. Estem convençuts que la fàbrica pot i ha de ser viable. Que pot tenir continuïtat i estabilitat per molts anys encara. Que pot tenir futur. Amb reformes i ajustos, això sí. PROPOSTA DE PLA DE VIABILITAT Reformes i ajustos com els que proposa el Comitè d’Empresa a la Direcció.

Els treballadors han aportat un pla de viabilitat que podria assegurar el futur de la fàbrica. Aquesta proposició es un conjunt de mesures destinades a reorientar la producció (cap a productes molt concrets), millorar l’estructura de costos fixes (especialment energètics), petites inversions per millorar la productivitat i fins i tot amb esforços i sacrificis del personal en benefici de la sostenibilitat (reduint torns, plantilla i salaris). A tot això caldria sumar-hi les ajudes que puguem fer des de l’administració local i la Generalitat. Per part nostra, hem proposat fins i tot bonificar l’IAE que aporta l’empresa a les arques municipals. Per nosaltres és una renuncia important, pels comptes de la fàbrica segurament poca cosa. En qualsevol cas el missatge és clar: nosaltres farem tot el possible per ajudar a assegurar la continuïtat de la fàbrica a Sarrià. AJUDAR EN TOT EL QUE PUGUEM De fet, el nostre objectiu ha estat sempre el d’aportar tota la nostra capacitat d’actuació i decisió per ajudar a que la fàbrica es mantingui al nostre poble. Durant molts anys, en general, ha semblat que la indústria molestava. Que era quelcom lleig, brut i incòmode per un país que volia una altre paisatge i forma de vida. La culpa no ha estat només per aquesta tendència generalitzada, però la veritat es que la desindustrialització del nostre territori es un fet. No volíem que ens tornés a passar. No podem perdre més pes industrial. La nostra voluntat era i és poder ajudar amb tot el que podem a canvi de garantir la continuïtat. Per resumir-ho: si hi ha compromís explícit i visible per quedar-se, nosaltres com a administració, farem tot el possible perquè sigui així. En aquest sentit, fa més d’un any vam acceptar un conveni amb la fàbrica per tal de reconvertir els terrenys que avui ocupa ICC (costat est de la Av. França) en una zona comercial, amb habitatges i equipaments munici-

pals. Per contra, l’empresa es comprometia a reinvertir la plusvàlua obtinguda en el procés productiu a Sarrià. Es a dir, es comprometia a la continuïtat. Tanmateix, això sembla que no passarà. Per tant, considerem que l’esperit del que vam aprovar per unanimitat, no es compleix avui. Per això, en aquests moments, hem pres la decisió d’aparcar aquest conveni i les determinacions urbanístiques que se’n derivaven. No sentim que es respecti el fonament pel qual vam arribar a l’acord –insistim: ajudar a mantenir la fàbrica- per tant, no el tirem endavant. SARRIÀ DE TER: FUTUR, ECONOMIA I ESTRATÈGIA La nostra implicació és necessària. Primer des d’una perspectiva immediata aportant tota la nostra atenció per defensar els 132 llocs de treball. Estarem al costat dels treballadors i treballadores del centre de Sarrià. El seu temor és la nostra preocupació. Però també ens toca treballar en clau de futur proper, assegurant fonts de creació de riquesa i ocupació al nostre poble. Dit d’una altra manera, ens pertoca intentar assegurar oportunitats econòmiques de futur. Es per això que ja abans de conèixer la notícia vam impulsar un Pla Estratègic de Promoció Econòmica que pretén generar línies d’actuació que tendeixin a crear un escenari propici per a rebre inversions, per a generar activitat, per crear ocupació. En síntesi: ajudar a garantir que els sarrianencs i sarrianenques puguin treballar en el mateix municipi on viuen. Per això seguirem aprofundint en el treball fet per la UdG amb aportacions diverses, idees i objectius variats que acabin destil·lant un full de ruta de futur. Un model clar del que volem ser i com hem de fer per arribar-hi. La nostra obsessió és la sostenibilitat econòmica i social. Per això continuarem treballant en aquesta doble línia. Pere un costat, defensant els llocs de treball d’avui i intentant assegurar els de demà. En aquest sentit, no ens resignem.■ Fotos Ràdio Sarrià

pDS_5


ACTUALITAT [Torraspapel

EL PAPER DE SARRIÀ DE TER SENSE LA TORRASPAPEL Roger Casero Gumbau regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter / www.rogercasero.cat

El 6 de novembre de 2008 va saltar la notícia! Aquell dia la premsa es va fer ressò de la voluntat de la direcció de Torraspapel de fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) a la fàbrica de Sarrià de Ter, cosa que afectava 213 treballadors, aproximadament dos terços de la plantilla de la fàbrica. CRÒNICA D'UN TANCAMENT ANUNCIAT Uns dies més tard, el dissabte 13 de novembre de 2008, una multitudinària manifestació, convocada pel comitè d'empresa i secundada, a banda dels treballadors de la fàbrica, per molts veïns i veïnes de Sarrià de Ter, va simbolitzar la lluita d'uns i altres, tots junts, en defensa dels 213 llocs de treball i de la continuïtat de l'activitat industrial de Torraspapel a Sarrià de Ter. Finalment, després d'unes intenses negociacions, el dimarts 20 de gener de 2009 dues assemblees de treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter van aprovar el preacord amb la direcció de l'empresa, el millor acord possible, no el desitjat, que incloïa no només els acomiadaments, també un canvi en la producció de paper.

6_pDS

Ja aleshores, i així ho vaig escriure en un article publicat en aquesta mateixa revista (Els efectes de la crisi a Sarrià de Ter, Parlem de Sarrià núm. 67), molts entenien que aquell ERO era només l'avantsala del futur tancament: “(...) La percepció general és que la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter està ferida de mort i té els dies (potser algun any) comptats. M'agradaria molt equivocar-me, naturalment, però passar d'una fàbrica amb més de tres-cents treballadors amb una producció d'un paper fort al mercat i amb departaments de qualitat, a tenir una fàbrica de poc més de cent treballadors amb una producció d'un paper cada dia més residual al mercat i prescindint del valor afegit en qualitat i coneixement de la fàbrica, no és massa esperançador. (...) Esperem que, tot i amb la reducció i amb el canvi de producció, la

fàbrica Torraspapel es mantingui per molts anys a Sarrià de Ter... tot i que a ningú se li escapa que té els dies comptats!" El pitjors auguris d'aleshores s'han acabat acomplint, malauradament. El passat 30 d'abril de 2014, vigília del Primer de Maig, la direcció de Torraspapel anunciava la seva voluntat de fer un ERO d'extinció a la fàbrica de Sarrià de Ter, és a dir, acomiadar 132 treballadors i tancar la fàbrica! La manca d'inversions d'aquests darrers anys a la fàbrica de Sarrià de Ter, quan Torraspapel invertia en d'altres fàbriques, era efectivament el pitjor dels símptomes; entre els arguments de la direcció: costos de producció, les derivades del canvi de regulació en energia, pèrdues acumulades... arguments, alguns d'ells, molt discutibles i fins i tot qüestionables.


ACTUALITAT [Torraspapel

Tot i l'esforç del comitè d'empresa en presentar un pla de viabilitat, fent importants renúncies, per mantenir l'activitat industrial de la fàbrica de Sarrià de Ter, la direcció de Torraspapel, seguint el guió previst, va rebutjar-lo per tirar endavant el procés de tancament. El que ha passat aquest 2014 no s'explica sense el que va passar a finals de 2008; allò va ser tan sols el pròleg del tancament de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter que estem vivint aquest 2014. SARRIÀ DE TER SENSE LA TORRASPAPEL Els primers i més directes afectats pel tancament són els 132 treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter; al moment d'escriure aquest article no s'ha resolt encara el procés d'ERO d'extinció pel que fa a acomiadaments, prejubilacions, recol·locacions... Però aquest tancament pren unes dimensions que van més enllà, molt més enllà, dels 132 treballadors afectats i llurs famílies. D'entrada també hi perd Sarrià de Ter com a poble, i no només per la repercussió econòmica que aquest tancament tindrà sobre el pressupost municipal, també perquè, més per bé que per mal, la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter forma part de la història en majúscules del nostre poble. Però hi perd també la demarcació de Girona i fins i tot Catalunya com a país, veient com es deslocalitza, novament, una important activitat industrial. El gran i principal motor econòmic

del nostre poble deixa de bategar. El cop, també emocional, és molt fort i la seva duresa fins i tot ens fa difícil projectar avui, a mig i llarg termini, la seva repercussió. Però mentre assumim el cop i les seves primeres conseqüències necessitem repensar Sarrià de Ter i, sobretot, el nostre desenvolupament econòmic en el nou escenari que tenim, sense la fàbrica Torraspapel. REPENSAR EL PLA ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE SARRIÀ DE TER El Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter, elaborat per un equip de la Universitat de Girona, dibuixa el desenvolupament econòmic del nostre poble pivotant sobre tres pilars: el sector sanitari, vinculat al "nou Trueta" i al Campus de la Salut, el sector creatiu, vinculat a l'activitat papepera, i el sector comercial. Pel que fa a la proposta de desenvolupament del sector creatiu, el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter condiciona aquest sector a la continuïtat de l'activitat de la fàbrica Torraspapel: "Aquest sector, però, té una figura protagonista amb una presència aclaparadora, que no és cap altra que la paperera Torras, ja que és allà on hi resideix la seva activitat industrial i productiva de paper. Degut a aquest fet, gran part dels solars i naus industrials presents en el sector pertanyen al l’empresa bandera del municipi, que

arriba a acaparar més de 88.000 m2 de sòl en propietat." El document unes línies més avall diu: Així doncs, la proposta quedarà sempre condicionada a la inclusió d’aquest important actor en les accions que s’hi vulguin dur a terme, a qui serà necessari oferir els incentius adequats que puguin involucrar-lo tant en la presa de decisions sobre el devenir del sector, com en el posterior pla d’acció que se’n derivi. Qualsevol exclusió de la paperera, i de la resta de “stakeholders” (grups d'interès) importants en el sector, farà inviable qualsevol acció conjunta, que resulta completament essencial per la creació d’un clúster o microcluster que impulsi la presència del sector paperer com a força econòmica dins el municipi." Mentre el procés de tancament de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter va fent el seu curs, es fa necessari començar a repensar el futur desenvolupament econòmic del nostre poble; ens ho exigeix no només el tancament de la Torraspapel, factor que dinamita de ple la proposta del sector creatiu, sinó també la lamentable indefinició i concreció sobre el mapa sanitari de Girona, amb el debat etern sobre el futur del "nou" Hospital Dr. Josep Trueta, que condiciona el Campus de la Salut, pedra angular del desenvolupament del sector sanitari del Pla Estratègic vigent de Sarrià de Ter. Les properes Jornades del Paper de Sarrià de Ter, que se celebraran com sempre a principis d'octubre, poden esdevenir el marc ideal per començar a repensar el futur de Sarrià de Ter sense la fàbrica Torraspapel. Les Jornades del Paper han estat un important motor de dinamització i difusió de l'activitat paperera al nostre poble, permetentnos reflexionar, a partir del paper, sobre l'art, els mitjans de comunicació, els arxius, l'activitat industrial... No ens aniria malament que les properes Jornades del Paper ens servíssin, més enllà de catarsi col·lectiva, de punt de partida per a començar a dibuixar de nou el nostre futur, ja que malgrat la Torraspapel, i sense la Torraspapel, a Sarrià de Ter tenim i tindrem futur, i no podem renunciar-hi!■

pDS_7


ACTUALITAT [Torraspapel

MOCIÓ EN SUPORT A LA CONTINUÏTAT DE LA FÀBRICA DE TORRASPAPEL SA, A SARRIÀ DE TER EXPOSICIÓ DE MOTIUS: El municipi de Sarrià de Ter ha acollit bona part de la indústria paperera de la nostra demarcació i del conjunt del país. D’aquesta indústria, amb fort arrelament al nostre territori, en destaca la planta del grup TORRASPAPEL. Durant més de 70 anys, aquesta fàbrica ha estat el principal motor econòmic del municipi i un dels de la nostra demarcació. De fet, la factoria sarrianenca ha estat un element essencial per entendre l’estructura industrial de les nostres comarques. És més, probablement no s’entendria Sarrià de Ter sense la indústria paperera. No s’entendria, sense la fàbrica Torras. La planta paperera ha generat riquesa i ha donat feina a moltes generacions de sarrianencs i sarrianenques que, amb el seu treball, han contribuït al seu desenvolupament. Es tracta, en definitiva, d’una peça clau per a l’economia dels nostre poble.

8_pDS

El dia 30 d’abril de 2014, la direcció de l’empresa va notificar al comitè d’empresa i a l’Ajuntament de Sarrià de Ter la intenció de cessar l’activitat d’aquesta fàbrica. Una possibilitat, la del tancament, que es va reiterar el passat 20 de maig quan es va rebutjar el pla de viabilitat presentat pels treballadors. La possibilitat del tancament amenaça directament els 132 treballadors i treballadores que, avui, té TORRASPAPEL a Sarrià de Ter. I es cap a ells que hem de centrar tota la nostra atenció, compromís i recolzament. Tanmateix no només parlem de la preocupació envers els treballadors i treballadores actuals sinó per la destrucció de llocs de treball a futur que aquest tancament pot comportar a més de la pèrdua evident de coneixement en l’àmbit de la producció paperera. A més, en el marc de la realitat econòmica i urbanística de Sarrià de Ter aquest possible cessament de l’activitat genera una situació molt

complicada. Amb tot, doncs, estem parlant d’una notícia que, si es confirma, suposarà un cop molt dur per a l’economia local i regional. És per tot això que, ACORDEM: 1. Constatar la importància de la fàbrica TORRASPAPEL SA per l’estructura econòmica de Sarrià de Ter. 2. Mostrar el nostre frontal rebuig al tancament de la planta de Sarrià de Ter. 3. Demostrar tot el nostre recolzament i solidaritat als 132 treballadors i treballadores que veuen amenaçat el seu lloc de treball. 4. Instar a totes les parts concernides en aquest procés a negociar vies de solució que determinin un nou pla industrial que permeti assegurar la viabilitat de la planta assegurant-ne el futur i protegir, així, els llocs de treball.


ACTUALITAT [Torraspapel

5. Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya la seva implicació en la mediació, instant al departament d’Empresa, Innovació que emprengui les accions necessàries per a per tal de trobar . 6. Remarcar la necessitat de disposar per a al nostre municipi i el conjunt de la nostra demarcació d’una xarxa industrial moderna, potent, sòlida i arrelada al nostre territori generadora de llocs de treball, riquesa i valor afegit. 7. Determinar que el manteniment i consolidació d’activitat econòmica generadora de riquesa per al municipi i llocs de treball per als nostres conciutadans és prioritària per a aquest ajuntament. Sarrià de Ter, 28 de maig de 2014

COMUNICAT DE TORRASPAPEL

T

orraspapel SA, companyia especialitzada en la fabricació i distribució de paper i pertanyent al Grup Lecta, ha iniciat un procés de negociació i diàleg amb els interlocutors socials per estudiar la viabilitat o tancament de la planta de Sarrià de Ter ( Girona ) i la possibilitat de traslladar la seva producció a altres centres d'Espanya. Aquesta planta compta amb 132 empleats. La indústria del paper viu una situació molt difícil des de fa anys, amb una caiguda permanent de la demanda i sense previsions de recuperació a curt -mig termini. A més del descens de les vendes, la planta de Sarrià de Ter s'ha vist afectada pels seus elevats costos de producció unitària, el cost del transport, així com l'impacte de les modificacions del marc regulador elèctric en els últims anys. Les noves condicions del mercat i les pròpies característiques de la planta l'han situat amb resultats negatius des del 2012 i sense expectativa de millora, afectant greument la viabilitat de Torraspapel i del grup Lecta a Espanya. Torraspapel, que ha experimentat un descens dels ingressos en cadascun dels últims cinc trimestres comparables, acumula 98 milions d'euros de pèrdues entre 2012 i 2013. Per tot això, la companyia ha iniciat un procés de diàleg amb els interlocutors socials i seguirà les vies legals previstos per aquest tipus de situacions i es compromet a negociar un possible acord amb els representants dels treballadors, per tal de trobar la millor solució per a totes les parts implicades, incloent un pla social adequat. Torraspapel té quatre plantes de producció a Espanya, a Sant Joan les Fonts (Girona), Almazán (Sòria), Saragossa i Motril (Granada) i dóna feina a 1.797 persones. L'empresa confia a poder arribar a una solució viable que permeti assegurar el futur de Torraspapel.■

pDS_9


ACTUALITAT [Torraspapel

PLAN DE VIABILIDAD PARA LA PLANTA DE SARRIA DE TER

PROPUESTA DEL COMITÉ DE EMPRESA

Procedemos a presentar un plan de viabilidad para la planta de Sarria y estamos totalmente convencidos que con su aplicación podriamos bajar el coste por TM en más de un 30 %. A. PAPELES A FABRICAR EN SARRIÀ

estas toneladas proponemos reducir los días de funcionamiento de la factoría, con lo que podriamos pasar a trabajar a un regimen de 4 turnos de lunes a domingo (Mañana, Tarde y Noche) o en régimen de 3 turnos de lunes a viernes (Mañana, tarde y Noche) efectuándose los períodos vacacionales en Semana Santa, Verano y Navidad. Esta reducción de días de trabajo permitiría reducir los turnos de 5 a 4 o 3 con el consiguiente ahorro de personal y junto con algunos ajustes más en los diversos departamentos por el descenso de papel que se produciría en la planta, permitiría reducir la plantilla actual de 132 a 84 o 72 trabajadores. Lo que nos da una disminución de 48 o 60 trabajadores. A continuación se hace la relación de operarios actuales y futuros puesto por puesto:

Como bien sabe la dirección de la compañía (Torraspapel) la planta de Sarriá de Ter es la única del grupo que está preparada para la fabricación de GLASSINE AMARILLO y para ello se efectuó en el año 2012 una inversión de 2 millones de euros. Por ello proponemos que se siga en la planta con la fabricación del GLASSINE AMARILLO complementado con los papeles más fácilmente compatibles con el recorte del mismo que son el OFF-SET EDITORIAL AHUESADO, el OFFSET VOLUMEN 1,50, el OFF-SET VOLUMEN 1,65, el CF AMARILLO, el CB AMARILLO, además con otros soportes de color blanco que son calandrados posteriormente, que son el VELLUM y el OFF-SET CALANDRADO (SMOOTH) y el GLASSINE BLANCO, y otros tipos de papel blanco que han dado buenos resultados en cuanto a costes y calidad en el centro que son el LASER, el OFF-SET PARA BOLSAS DE PAPEL y el OFF-SET PARA RECEJEFE DE PRODUCCIÓN TAS FARMACÉUTICAS y otros papeles que TÉCNICO DE MÁQUINA 4 aún no se han probado como el GLASSINE ENCARGADO MÁQUINA 4 AZUL, además entendemos que es importanMAQUINISTA MÁQUINA 4 te tener una planta preparada para hacer papel PREPARADOR MÁQUINA 4 blanco y de colores indistintamente y una plan1ER AYUDANTE MÁQUINA 4 tilla con la experiencia como la que tenemos 2º AYUDANTE + LABORATORIO en Sarriá para seguir con la experimentación e SOBRANTES MÁQUINA 4/ACABADOS investigación de nuevos papeles que luego una JEFE CONTROL CALIDAD vez optimizados serían fabricados en la misma PULPER 7 SERVICIOS GENERALES o en otras máquinas del grupo. DESCARGA CAMIONES PULPER 7 Además hay que tener en cuenta que estaJEFE ACABADOS / PLANNING mos fabricando Glassine sólo para consumo ENCARGADO ACAB./ CARRETILLERO propio concretamente para la planta de AlmaBOBINADORA 6 MAQUINISTA zán, por lo que hay un gran margen de mejora BOBINADORA 6 AYUDANTE en cuanto a aumento de tonelajes fabricados CALANDRA 8 - CORTADOR destinados a la venta a terceros. BUMA Queremos hacer notar que la compañía WRAPMATIC tendrá que adecuar la planta donde haya deciCORTADORA 8 CORTADOR dido hacer el Glassine y con ello hacer una CORTADORA 8 AYUDANTE inversión de unos 2 millones como se hizo CORTADORA 8 CARGADOR aquí, por lo que si sigue la planta de Sarria en TECNICO COGENERACION OPERARIO COGEN/DEPURADORA marcha la compañía se ahorrará esta cantidad. B. AJUSTE DE PLANTILLA La dirección comenta en el informe que la planta de Sarriá de Ter en la página 70 “Para compensar la reducción de carga por la cesión de soportes, la planta de Sarriá de Ter podría asumir más de 58000 TM adicionales”, mientras no sea posible llenar con pedidos de papel

10_pDS

ACTUAL 1 2 5 5 5 5 10 3 1 5 2 2 1 8 5 5 5 5 2 3 3 3 1 5 JEFE ADMINISTRACIÓN 1 COMPRAS/ADMON./PERSONAL Y MAT.PRIMAS 5 EXPEDICIONES OFICINAS 4 EXPEDICIONES MAESTRO SALA 2 EXPEDICIONES CARRETILLEROS 6 JEFES MANTENIMIENTO 3 OCM 1 MECANICO/TUBERO/ENGRASE/PREVENTIVO 8 ELECTRICO/CONTROL/ELECTRONICO 9 DOCTORA 1 TOTAL 132

4 TURNOS 1 2 4 4 4 4 4 3 1 4 1 2 1 4 4 4 4 4 0 0 0 0 1 3 0 3 2 2 4 1 1 5 6 1 84

3 TURNOS 1 2 3 3 3 3 3 3 1 3 1 2 1 3 3 3 3 3 0 0 0 0 1 2 0 3 2 2 4 1 1 5 6 1 72


ACTUALITAT [Torraspapel

El personal sobrante saldrá vía jubilaciones en las mismas condiciones del expediente de 2009 y el personal que no pueda acogerse a las mismas será recolocado en el centro de Sant Joan les Fonts en las condiciones que se pacten C. AJUSTE SALARIAL. También y dentro de nuestras modestas posibilidades, en un nuevo gesto de predisposición por parte de los trabajadores, como ya se hizo con anterioridad con la firma del acuerdo de los pactos, estaríamos dispuestos a una adecuación salarial vinculada su recuperación al ratio EBITDA/Ingresos y siempre que hubiese una garantía que nos blindara en caso que, si en los 10 años próximos se produciera el cierre definitivo del centro, se contabilizarán las indemnizaciones, despidos o jubilaciones a nuestro salario actual con sus correspondientes incrementos si los hubiere y en las mismas condiciones que se pacten ahora. D. ENERGÍA Proponemos una rebaja en el consumo electrico de un 20 % con los

siguientes ajuste y optimizaciones: Concentrar el pulpeado de la planta en el Pulper 4. Con lo que se pararían los pulpers 1, 2, 3, 6 y 8. Esto comportaría el cambio del ciclón de recorte situado en el Pulper 8 y montar un medidor de consistencia en el Pulper 4. Ahorro aproximado de 400 kw/h. El parar la cortadora 8, la línea Reker y la empaquetadora Wrápmatic permitirá poder parar el alumbrado de las 2 naves de Acabados con el ahorro de unos 50 kw/h. Optimización del refinado. Ahorro de 50 kw/h. Optimización del vacío. Ahorro de 200 kw/h.

Parar Cortadora 8, Reker y Wrápmatic. Ahorro de 150 kw/h. Optimizar circuito tinas y bombas pasta simplificando los circuitos. Ahorro de 100 kw/h. Cambiar depuración ciclónica, ya previsto desde hace tiempo y no ha llegado a efectuarse. 75 kw/h. El parar Cogeneración e ir con 2 calderas de 15 Tn permitirá que en algunos papeles solo sea necesario ir con una caldera en marcha con el consiguiente ahorro de costes. Optimización consumo vapor. En este apartado entendemos que poco más podemos hacer, sólo cabe ponernos a disposición de la empresa

pDS_11


ACTUALITAT [Torraspapel

en cuanto a solicitar a las administraciones el cambio de la reforma o bien plantear a quien conviniera la necesidad de una línea de llegada de tensión de más alto voltaje para ponernos al menos al mismo nivel de Motril y Zaragoza. (Actualmente se esta montando la MAT que pasa por la vecina población de Sant julià de Ramis en donde habrá una estación transformadora). E. INVERSIONES No las pedimos como garantía de este compromiso que les remitimos pero queremos hacerles notar que la actual máquina tiene mucho margen de

12_pDS

mejora en cuanto a velocidad en la fabricación de Glassine y los demás papeles y les propondríamos: Montaje de una Caja de Vapor en el Cilindro Aspirante. Nuevos tensores paños sequerías. Montaje de una mini prensa de zapata en la posición de 2ª Prensa. Cambio accionamiento 5ª, 6ª y 7ª baterías. Optimizar ancho máquina. Ancho trabajo actual 3,20 cuando disponemos de un ancho de caja de entrada y secadores de 3,60, por lo que sería posible llegar a trabajar con un ancho de máquina superior a 3,40. Todas estas inversiones son inversio-

nes de poco coste que permitirían aumentar la velocidad de producción de los distintos papeles que fabricamos entre un 10% y un 20% con el consiguiente abaratamiento del coste por tonelada. Las 3 primeras permitirían fabricar a más velocidad el Glassine (fabricado actualmente a unos 600 m/min) y la última los demás papeles (fabricados actualmente a unos 850 m/min.) . F.AYUDAS PÚBLICAS Ahorros provenientes de organismos oficiales como podrían ser el Ayuntamiento y la Generalitat..■


ACTUALITAT [Torraspapel

TORRAS: FINAL DE TRAJECTE Joan Vila Article publicat al diari de Girona el 4 de maig 2014

Amb la nissaga Torras va entrar el paper a les comarques gironines. Provinents de Rubí, es van establir a Sant Joan les Fonts i d’allà la fabricació de paper a mà va irradiar per tot el territori, des d’Olot fins a Girona, passant per Banyoles.

Q

uan va venir la revolució industrial també va ser Torras qui va liderar la transformació de l’artesanat a la maquinària i la família es va dividir en diversos centres, el de Sant Joan, el de Bonmatí -després Flaçà-, i el de Sarrià. Va ser el centre de Sarrià el que va fer fortuna. Primer es va establir en la fàbrica 1 a Sant Julià, però, just després de la guerra es va posar en marxa la fàbrica de Sarrià en el lloc que coneixem, just al costat de Can Mitjans, on hi havia hagut també la fàbrica Flores. La màquina 2 i 3 es van construir a Girona, entre els tallers Sarassa i Alberch i s’hi va afegir una fàbrica de pasta amb lleixivadores en discontinu. Compraven la fusta al Pirineu i es fabri-

cava la pasta per a la fabricació del paper. La fàbrica va fer una gran troballa als anys 50 i 60 amb la introducció de l’eucaliptus com a fusta. Va ser la introductora d’una fusta que ara mateix és majoritària en la fabricació de paper al món. L’any 1963 van construir la màquina 4, que va ésser comprada als Estats Units -precisament la que ara s’aturarà- i posteriorment van ampliar amb una màquina d’estucar al seu costat. La fàbrica anava ampliant la producció, i innovava destil·lant tecnologia en el procés i en el desenvolupament del paper estucat. Durant els anys 70 va ser un volcà d’idees que alhora generava un munt de beneficis. I aquí van començar els problemes. L’expansió de l’empresa es va fer comprant boscos per plantar eucaliptus, però també diversificant l’activitat

amb la compra d’una fàbrica de paper per a embalatge a Mengíbar i la instal·lació d’una fàbrica de taulers de fusta a Sils. Per aquí mig encara hi va haver la fundació del Banc dels Pirineus. Tot plegat va ser un fiasco. Més endavant l’empresa va comprar les fàbriques que l’INI es treia de sobre, la de Motril i Algesires, molt bona compra, i encara més endavant va comprar la seva empresa competidora, Sarrió, amb fàbriques a Leiza i a Montañana, operació que li va servir per controlar definitivament el mercat espanyol. Amb el grup Torras i amb De la Rosa, van venir les oportunitats d’invertir. Es va fer sobretot a Motril perquè tenia bones instal·lacions i perquè arribaven subvencions del 50% des d’Europa. Però el xeic De la Rosa volia fer una gran fàbrica, la més moderna, i va

pDS_13


ACTUALITAT [Torraspapel

escollir fer-lo a Les Ardennes, a Bèlgica, on hi havia una bona oportunitat. La fàbrica va ser tan moderna que els tècnics no van ser capaços de fer-la rendible, i va fer fallida al cap de poc temps. Durant 60 anys el moll de l’os de l’empresa Torras ha estat Sarrià: és aquí d’on ha sortit tot el coneixement, on s’han fet les troballes més transcendentals i és aquí on no s’ha decidit invertir. No deu ser per una qüestió de terrenys, perquè jo mateix vaig intervenir en el Pla General de Sarrià deixant espai per posar-hi una nova màquina de paper, i no us dic res de l’espai que es va alliberar quan va tancar la fàbrica de pasta, amb tot el camp dels socs. La història recent ja la coneixem: aturada de la fàbrica de pasta, completament desequilibrada, ambientalment nefasta, i aturada de la secció d’estucat a Sarrià. Per què es decideix aturar la de Sarrià i no pas la de Sant Joan, quan la tecnologia i les instal·lacions eren millors, quan ja hi havia una central de cogeneració? Una resposta possiblement rau en la pretensió de plusvàlues en la venda de terrenys residencials. Però el mal ja estava fet.

Calia sobreviure fabricant papers especials en una fàbrica que feia 50 anys que només fabricava paper estucat, era necessari lluitar fent-la rendible. Es va quedar amb una productivitat de poc més de 400 tm/home·any quan hauria d’haver arribat a 700 tm/home·any, és a dir que els 132 treballadors que havien quedat s’haurien d’haver reduït a 89 per fer la mateixa feina, o bé haurien d’haver invertit per augmentar la velocitat de la màquina fins a 1.500 m/min, cosa que demanava uns recursos financers considerables. Amb tot això la central de cogeneració havia quedat desproporcionada, atès que s’havia dissenyat per tota la fabricació de paper estucat i a partir del mes de juliol el ministre d’indústria decideix no fer rendibles les centrals de cogeneració. A més l’euro s’ha anat revaluant fent impossible l’exportació fora de la seva zona i el consum de paper estucat ha anat disminuint per efecte d’Internet. La decisió del grup decideix que la fàbrica a salvar seria la de Montañana, al costat de Saragossa, perquè està integrada amb la fabrica-

ció de pasta i determina la construcció d’una nova màquina que agafarà la producció de la de Sarrià. Està previst que engegui el mes de setembre. Per tant, res a fer. La clau de tota la història és per què s’ha anat potenciant altres centres abans que el de Sarrià, on hi ha hagut tot el desenvolupament del coneixement. Ara demano a l’Ajuntament de Sarrià de Ter que no caigui en el parany de convertir els terrenys en residencials i els mantingui com industrials; no fer-ho seria continuar els errors de la història i ja és hora que els acabem d’una vegada. Amb la pèrdua de 132 llocs de treball n’acabarem perdent al voltant de 185 per l’efecte multiplicador. No vull ni pensar el que hauria pogut ser si a partir d’aquell volcà d’idees s’hagués desenvolupat un vertader clúster a l’àrea de Girona, amb tallers de construcció, impremtes, tallers d’automatització, formació professional, estudis universitaris… Torras mai va tenir vocació de locomotora a Sarrià. Aquest va ser el gran error de la història: els nostres dirigents no van treballar pels nostres interessos..■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

14_pDS


AJUNTAMENT [Jornades de la dona treballadora

XII JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA Lourdes Gelada Astor Regidora de la dona

Dins les jornades de la dona treballadora enguany hem acollit molts actes en diferents àmbits enfocades a diferents edats.

A

quest any van començar el dimarts dia 4 de març amb la lectura del manifest, seguit d´una classe oberta a tothom de “mitja i trapillo”. Durant tota la setmana es van anar fent diverses xerrades desde parlar de l´evolució de la dona “La dona cíclica” a càrrec de Sophia Style, passant per la xerrada de l´Assumpta Montellà parlant del seu llibre “El silenci dels telers”. Com cada any les escoles del nostre municipi van participar molt activament. Fent desde un recull de fotografies els alumnes de l´Escola bressol municipal Confetti, fins a uns treballs realitzats pels alumnes de l´Escola Montserrrat. On els mateixos infants van poder explicar els esmentats treballs, tots basats en l´agricultura familiar. El dia 8 de març es va gaudir del dinar per la commemoració de la data. En el dinar on érem un centenar de dones es va tornar a llegir el manifest i es va reivindicar el dret de les dones en l´actualitat. Com sempre vull agrair el treball fet per les associacions i gent que a títol personal s’implica en la organització dels actes, per poder-los fer possibles i per millorar-los. ■ Fotos Lourdes Gelada


ENTITATS

CARNESTOLTES Txell Pla Regidora de Joventut, Carnaval i Reis

El passat 1 de març, el Rei Carnestoltes va tornar a treure el nas per Sarrià de Ter. Al voltant de les quatre de la tarda ja va aparèixer prop del Centre Cívic de la Cooperativa, on l’esperaven els Amics dels Gegants per acompanyar-lo al llarg de tota la rua, que va tenir lloc per tots els barris de Sarrià de Ter: Sarrià de Dalt, Pla de l’Horta, Pla de Vinyers, la Rasa i Sarrià de Baix.

A

quest any va anar acompanyat de moltes cistelles de globus que formaven la comparsa S’ARRIATS que organitza el Club Gimnàstica Sarrià. Al llarg del recorregut, la compar-

sa va oferir el seu ball estrella que llavors va exhibir amb força al pavelló, que és el lloc on finalitza la rua. Allà, el Rei Carnestoltes va fer el seu pregó i se’l va coronar alcalde de la ciutat durant una setmana, que és el temps que dura el Carnaval. Un cop fet l’acte del pregó i

l’exhibició de ball, va haver-hi l’espectacle infantil a càrrec d’en Jordi Tonietti, que va amenitzar la festa durant la tarda-vespre. Finalment, el carnaval va acabar amb el sopar–ball que organitza l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix.■

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

16_pDS


ENTITATS [AAVV Sarrià de Baix

AVV Sarrià de Baix Regidora de Joventut, Carnaval i Reis

L’Associació de Veïns de Sarrià de Baix va col·laborar als actes infantils que es van organitzar a la tarda al Pavelló Municipal, amb el servei de bar.

A

la nit, l’Associació de Veïns va organitzar el tradicional sopar-ball de Carnaval, amb premis per a les millors disfresses, comparses i coreografia. Es va comptar amb l’actuació de Joan Mª Simó La Veu. Us deixem amb un recull d’imatges de la vetllada.■ Fotos AVV Sarrià de Ter

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pDS_17


cultura ÀREA DE CULTURA: TEATRE, BIBLIOTECA, PREMIS ISIDRE MACAU Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Anna Sala. Cristina Vicedo

LES NITS DEL CORO

EL CAFÈ-TEATRE DE LES NITS DEL CORO Ja arrencada la 4a temporada del cicle teatral de cafè-teatre que tenim a Sarrià de Ter, i després de les festes nadalenques, donàvem l’inici del segon trimestre a una gent de casa.

Un divertit matx d'improvisació

ls Pulpopop, on van fer un espectacle especial per a les Nits i on presentaven la nova formació per al proper estiu “Pulpopop Fan Farra”, i on ja hi va haver el primer ple de la sala de la temporada. Cia VadeContes i un dels seus integrants, en Quim Noguera, ens presentava una nova proposta de contes, més de 30 contes en menys d’1 hora....una de les grans sorpreses de la temporada. El mes de febrer arrencava amb el Grup de gènere i interculturalitat de la Coordinadora d’ONG solidàries, que ens presentava “Tres relats de vida”, una proposta

E 18_pDS

per conèixer les vivències de tres dones d’orígens diversos, dones que conviuen amb nosaltres, de les quals ignorem la seva important aportació, tant a la nostra societat com a les comunitats dels seus països. Kadijatou Nyang, Salima Abdessamie i Gabriela Goycoleea són les dones protagonistes de la seva pròpia història. El mes de febrer el tancava, després de més d’un any d’espera, el ja famós i popular “Matx d’improvisació” de les NITS DEL CORO a càrrec de diferents actors i actrius professionals de les comarques gironines. Una trobada entre dos equips d’actors i actrius que desconeixen els temes que se'ls proposaran


CULTURA

que deambula cec per la vida donant bastonades sense reparar a qui li dóna i que, tot i així, es mereix un homenatge: l’Amor. I acabant el 2n trimestre amb un dels millors clowns que tenim al nostre pais, Carlo-Mô, amb el seu espectacle “Gesto es todo” (humor gestual) Un segon trimestre d’una alta qualitat teatral i que porta les NITS DEL CORO a ser un dels referents a tot Catalunya d’aquest tipus d’espectacle de proximitat. ■

Tres relats de vida

i que només compten amb 30 segons per esquematitzar el que han de realitzar a la pista. Les regles són precises i el temps és cronometrat. La recta final d’aquest segon trimestre continuava amb 3 espectacles d’alt nivell artístic i de qualitat amb la Cia. Merche 8A i mOn Mas, que ens presentaven “Zwitterió” i seguidament el gran espectacle visual i recomanat també per a persones sordes (una de les novetats d’enguany de les Nits del Coro), Zero en conducta, amb el seu “Allegro ma non troppo” (titelles). Un espectacle visual que utilitzava les titelles, els objectes i el teatre físic per parlar d’aquell boig

La gestualitat de Carlo Mo

Cia. Merche 8A i mOn Mas

pDS_19


LES NITS DEL CORO

TEATRE FAMILIAR “PETITS AL CORO!”

Afina Serafina

Teatre infantil amb Capsa de Curculles

A finals del mes de gener, Sarrià de Ter i les comarques gironines en general disposaven d’una nova oferta per portar a terme activitats amb tota la família. Un cicle de Teatre Familiar d’Hivern “PETITS AL CORO!” organitzat des de l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i que començava el diumenge 26 de gener, i cada mes fins a l’abril vàrem oferir una nova proposta. El cicle ve a completar l’oferta de teatre per a adults que ja funciona des de fa 3 temporades a Sarrià de Ter “Les Nits del Coro”. I per això ens vàrem valdre del mateix escenari, tot per a gaudir del teatre de proximitat i de qualitat. a companyia Karoli (un mite vivent del circ a Catalunya) va ser l’encarregada d’inaugurar el cicle amb l’espectacle “Karoli l’home roda”. Un espectacle visual apte per a petits i grans amb un personatge incombustible, el professor Karoli. Combinant enginy amb la presentació d’artilugis amb rodes, monocicles alts amb cames, bicis nanes de 10, 20 i 30 cm, Karoli demostrarà la seva passió per les rodes fent el més difícil, és clar!, sobre rodes. La proposta del mes de febrer va ser de la companyia Cirquet Confetti amb un espectacle, “Afina Serafina”, de clown i música en directe amb malabars i màgia i per a tots els públics.

L

20_pDS

La companyia Terranegra ens proposaven per al mes de març “Capsa de curculles”, on es barrejaven les històries i la música, llegendes, tresors i enigmes. Amb les titelles i la música de Tati Cervià i Toni Pujol . Finalment, al mes d’abril, una estrena, un espectacle amb aire ben festiu i familiar on actuaven 4 músics (Marc Cuevas, Sergi Felipe, Quico Pugès i Oriol Aguilar) amb la veu d’Elena Pereta, tot tocant el saxo, la flauta travessera, la guitarra, l’ukelele, el banjo, el contrabaix i la veu, animaven la festa fent participar tots els membres de la família començant

Karoli

pels més petits. Són les cançons populars de sempre amb uns arranjaments curiosos i fora del que és convencional, amb elements propis del swing i del folk. Al final un èxit de participació amb aquest nou format i on els espectadors van valorar molt positiva l’experiència de tenir l’artista a prop i l’artista de tenir l’espectador a tocar.■


CULTURA

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

ELS DISSABTES EN FAMÍLIA DE LA BIBLIOTECA EMILIA XARGAY La biblioteca E. Xargay va proposar-se aquest any 2014 oferir activitats per al públic familiar, és per això que vam iniciar el que hem anomenat els dissabtes en família. Es tracta d’organitzar activitats entorn el llibre i la lectura amb la participació de les famílies. Vam pensar que el dissabte al matí podia ser un bon dia per reunir pares i mares i nens amb la tranquil·litat del cap de setmana per poder realitzar activitats conjuntament a la biblioteca.

es activitats que s’han dut a terme han estat tan diverses com variades per tal d’atreure totes les edats i tots els gustos. Us en faig un petit resum perquè us en pugueu fer una mica una idea i perquè de cara al setembre us animeu a participar en alguna d’elles, ja que la nostra idea és treballar per continuar oferint-vos-en. Com que vam començar “Els dissabtes en família” el mes de gener, la primera de les activitats que vàrem dur a terme va ser la de venir a fer la carta als Reis a la biblioteca i entregarla al patge reial que aquell dia passava per Sarrià de Ter. Així va ser com pares, mares i nens van escriure la seva carta, van pintar i retallar Reis Mags i van entregar cartes al patge reial. Una activitat familiar per compartir en unes dates tan assenyalades com són la de l’arribada dels Reis Mags d’Orient. Vam continuar el mes de febrer amb una activitat de música per a nadons, musinfant, en què la Cristina i

L

la Mònica van portar música per als més petits de la casa. I continuant amb els nadons, el març vam fer també un taller de massatges per a nadons de la mà de la psicomotricista relacional Mercè Juanals. Les dues activitats van reunir un nombrós grup de pares i mares a la biblioteca per compartir amb els seus bebès les seves primeres experiències. En aquest repertori tampoc hem oblidat els més grans i així per Carnestoltes també vam fer un taller de

manualitats de màscares i també manualitats van ser les que van poder compartir mares i nens amb el taller que la Inno, d’Altera’m, va venir a ensenyar-nos a la biblioteca. Els contes també han format part del grup d’activitats que hem anat realitzant, ja sigui contes a l’estil de sempre, que de la mà de Triumvirat vam entrar al món de la prehistòria, o contes amb l’ús i al servei de les noves tecnologies que vam conèixer i aprendre amb els Qpertin.

pDS_21


CULTURA

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

Cantaires de Sarrià per la revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca. Foto: Biblioteca

L’arribada del bon temps ens va portar d’excursió i així va ser com a finals de maig vam anar de visita a les coves de Serinyà amb tot un grup de famílies on vam poder conèixer una mica més el nostre passat. Per tal de conèixer també el nostre passat vam organitzar activitats familiars entorn el Tricentenari de 1714, algunes tractaven de gustos i sabors d’aquella època, d’altres a través de joc i titelles coneixíem una mica els fets que van succeir entorn el 1714. Aquest és un repàs breu però intens d’algunes de les activitats que s’han anat duent a terme al llarg d’aquest mig any de programació dels dissabtes en família de la biblioteca. Programació que tenim intenció de continuar de nou de cara al mes de setembre amb més propostes per a tots els gustos i per a totes les edats i que esperem que tinguin la mateixa bona acollida que han tingut fins ara. Per conèixer les activitats que realitzem us emplacem a visitar la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarri a-de-ter o bé a seguir-nos a través del facebook i del twitter. I si teniu ganes que us avisem quan fem una activitat, també ens podeu fer arribar el vostre email i puntualment rebreu notícies nostres.

22_pDS

22 D’ABRIL: II REVETLLA DE SANT JORDI A LA BIBLIOTECA l passat 22 d’abril les biblioteques catalanes vam celebrar ja la II edició de la Revetlla de Sant Jordi a les biblioteques. Fent memòria us recordo que l’any passat des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es va impulsar la idea de celebrar a les biblioteques catalanes una revetlla en motiu de la diada de Sant Jordi, amb l’objectiu de trobar dins el marc de les biblioteques públiques un espai propi de celebració de la festa de Sant Jordi. Així doncs unes 150 biblioteques catalanes van organitzar actes culturals de tot tipus i per a totes les edats per celebrar el dia abans de St. Jordi, la festa del llibre i de la lectura. La biblioteca Emília Xargay, tal i com ja havia fet l’any passat, va decidir sumar-se a aquesta iniciativa i va organitzar diversos actes per commemorar aquesta festivitat tan nostra. Vam organitzar a la tarda un taller de manualitats infantils per a nens i nenes a partir de 3 anys, en què vam elaborar un punt de llibre amb forma de drac que els nens van

E

poder fer servir l’endemà com a punt pels llibres que es van comprar i/o regalar. A partir de les 20h es va iniciar la Revetlla destinada als adults i ho vam fer amb la col·laboració i la participació dels Cantaires de Sarrià, que van venir fins a la biblioteca per representar una sinopsi de la comèdia musical Els maldecaps d’un senyor qualsevol que els cantaires havien estrenat el juny passat sota la direcció de Lluís Aymerich. La revetlla va acabar amb un petit piscolabis i una copa de cava per a tots els assistents que ens van acompanyar per celebrar d’una manera ben especial aquesta ja II Revetlla de St. Jordi a la biblioteca. Revetlla que esperem poder tornar a repetir l’any vinent amb alguna altra iniciativa cultura que pugui atreure un bon nombre de públic cap a la nostra biblioteca. Us convido des d’aquí a apuntarvos aquesta data al vostre calendari per tal que l’any vinent ens acompanyeu a celebrar amb nosaltres aquesta festa del llibre que és St. Jordi. ■


CULTURA

PREMIS

SEGON PREMI DE RECERCA “ISIDRE MACAU”

El dia 31 de gener, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va lliurar a la Sala Gran del Coro el segon dels Premis Isidre Macau, organitzats per l’Àrea de Cultura amb la col·laboració de l’equip docent de l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà. El guardó està destinat a premiar el millor treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari. sidre Macau i Teixidor va neixer a Palau-Saverdera el 20 de maig de 1882. Va obtenir el títol de Mestre Elemental el 1906 i a l’any següent el de Mestre Superior. Després d’uns anys exercint a Piera i Verges, va demanar el trasllat voluntari a Sarrià de Ter, on va ensenyar entre 1927 i 1933. Va ser un gran pedagog i sentia també una gran estima per les ciències naturals, cosa que el va fer participar en un munt d’iniciatives naturalistes i arqueològiques. Persona de profunda vocació, va saber trasmetre els seus coneixements i valors als alumnes. L’any 2009 l’Ajuntament de Sarrià de Ter va decidir concedir un premi a tots aquells alumnes de secundària que triessin el nostre municipi com a objecte dels seus estudis i treballs. Aquest projecte culmina amb la creació dels Premis Isidre Macau, per als que hem comptat des del principi amb la col·laboració de l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà. L’any 2011 es va lliurar el primer premi a Mariona Carretero pel seu treball “La situació de la dona a l’Antic Règim”. En aquesta segona edició, la

I

guanyadora ha estat Ariadna Resplandis Antonio, pel seu treball de recerca “La vil·la romana de Sarrià de Ter”, realitzat mentre cursava els seus estudis de batxillerat a l’IES Narcís Xifra i que tracta sobre les importants restes arqueològiques descobertes al Pla de l’Horta de Sarrià de Ter i que pertanyen al període d’implantació romana a la península ibèrica. La dotació del premi inclou també la publicació del treball. El llibret editat forma part de la col·lecció “Quaderns Isidre Macau” que es crea per estimular els joves a aprofundir el seu coneixement de la realitat sarrianenca i també per reunir tots aquells estudis o recerques que tractin en major o menor mesura sobre el municipi de Sarrià de Ter, en qualsevol de les vessants del coneixement. L’acte, que va ser presidit per l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, i per la regidora d’Ensenyament, Dona i Cultura, Lourdes Gelada, va comptar també amb la pre-

Lourdes Gelada, regidora d’ensenyament, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Ariadna Resplandis, Imma Amorós i membres de la família Macau. A la dreta, Joaquim Bosch, director de l’IES Narcís Xifra.

sencia de diversos membres de la família Macau. També van intervenir en l’acte Imma Amorós (néta del mestre Macau), que aportà els seus records personals; Joaquim Bosch, director de l’IES Narcís Xifra, i la guanyadora del premi, la sarrianenca Ariadna Resplandis. Tots ells van destacar els valors pedagògics d’aquests premis que enllacen amb els que Isidre Macau va defensar al llarg de la seva trajectòria humana i docent. ■

Ariadna Resplandis

pDS_23


CULTURA

PREMIS

LLIURAMENT de la 34a edició DELS PREMIS SANT JORDI Rosa Dachs i Peitiví

Tenim la gran sort que l’acte de lliurament dels premis del certament literari de Sant Jordi s’ha convertir en una tradició a Sarrià. Any rere any, se celebra el certamen literari i, en conseqüència, any rere any ens reunim per premiar els autors de les obres guanyadores. La guanyadora del premi de poesia per adults, Anna Sidera, acompanyada de Roger Torrent, Lourdes Gelada i Lluïsa Martínez.

quest concurs ha evolucionat amb els anys, ha sofert canvis importants amb la intenció d’adaptarlo de la millor manera possible a cada moment, a cada circumstància i a la conjuntura sociocultural en què vivim. Treballem amb les eines i recursos de què disposem perquè sigui un certament actual, i ha estat i és treball de moltes persones mantenir viu l’esperit que l’alimenta, però això no tindria cap mena de sentit, si no comptés amb el suport de les persones que presenten la seva obra literària, i són tots aquests autors i autores els veritables motors d’aquest certament, els que ens animeu a continuar endavant. Per nosaltres, resulta molt gratificant rebre aquesta resposta mitjançant els treballs presentats. Ens vàrem reunir aquell matí agermanats pel genuí món de l’art de l’escriptura, de la lectura. Se n’ha parlat molt sobre aquest tema, se n’han escrit moltes pàgines,

A

24_pDS

i podríem pensar que ja està tot dit, però erraríem l’afirmació. Com dia la Joana Raspall en un poema extret del Llibre per amics: Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu un altre no ho pot entendre. Tot allò que et donarà no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa. Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia. És cert el que ella ens va dir i expressar amb poques paraules. Perquè llegir és un parany on quedem empresonats, però és una fabulosa trampa que ens permet volar sols, lliures, per sobre de paisatges, travessar el temps sense fronteres, escoltar el fregadís que brolla de les

paraules i percebre el perfum que desprèn cada mot, encadenat al següent. Perquè llegir és una porta oberta a la imaginació, a la disbauxa dels sentits, quan ens deixem captivar envoltats de totes aquelles paraules silencioses que prenen vida dins dels nostres ulls. Riem, plorem, ens enfadem i estimem. Tremolem, ens esverem, ens esgarrifem o estremim. En resum gaudim de la grandesa que pren la simplicitat de les frases ben redactades. Perquè, tal com va dir Miquel Martí Pol: “Sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que, l’escriptor sol, no és capaç de donar-li.” Llegir, significa una llacuna de placidesa, aïllat del garbuix d’un món esvalotat, que algunes vegades no sap cap on dirigir-se. Perquè llegir és fer una homenatge


CULTURA

a la nostra terra, a la nostra pàtria a la nostra llengua. I com també molt bé diu Emile Deschamps: “La poesía és la pintura que es mou i la música que pensa”. I si m’he permès la llibertat de qualificar la lectura de parany, escriure és un parany malintencionat, que ens manté atrapats. Que ens obliga a un exercici d’introspecció cap al nostre interior i que ens permet coneixe’ns millor. Significa evadir-nos en solitari, cap a un mon únic i personal. Un procés creatiu, on entren en joc molts factors. I durant el qual cal saber compaginar unes capacitats metòdiques i disciplinades amb la capacitat de creació esbojarrada, sense deixar-nos prendre per lligams, per aconseguir extreure del no-res, la màgia i el poder de l’expressió escrita. Treballar per donar veu i vida a paraules mudes no és senzill. I que ningú s’enganyi i s’equivoqui. Escriure significa un esforç. I com molt bé va dir Richard North Patterson, narrador: "L’escriptura no és producte de la màgia, sinó de la perseverança." Aquestes paraules ens han de fer pensar i valorar encara més el treball i l’esforç de totes aquelles persones que han presentat les seves obres en aquest certament literari, perquè són el fruit d’hores de dedicació i de concentració. I per tant vull felicitar tots els participants en aquest concurs literari, no només als guanyadors, fer-ho extensiu a totes les persones que han presentat la seva obra i que per un motiu o altre no han obtingut cap guardó, i encoratjar-vos a continuar treballant i creant. D’acord amb l’acta redactada pel jurat de l’edició d’enguany del certament literari format per: Concepció Bataller Mallarach M. Lluïsa Martínez i Muñoz Dolors Massanas i Padrés Rita Plana i Carreras Anna Sala i Xargay Neus Surina i Sitja Maria Xargay i Padrosa Caterina Fontàs i Blanquera

s’atorga el premi a l’obra “OBSESSIÓ” L’autor és el FRANCESC DUCH CASANOVA En Francesc és un gran creador de la ficció literària perquè reuneix totes aquelles qualitats que necessita un bon escriptor; Un llenguatge pulcre i treballat, és a dir, Impecable, i una capacitat de creació admirable, origi-

Pau Creixans Mercader

Dolors Xabé i Ferrer Emilia Pau i Coll Rosa Dachs i Peitiví, que actua de secretària Prèvia deliberació acordaren donar els següents premis: CATEGORIA JUVENIL Prosa: No es presentà cap treball, en conseqüència el premi quedà desert. Poesia: Es va presentar una obra, “DORMIR”. El jurat en va destacar la sensibilitat que desprèn i el seu aire juvenil. I va reconèixer la qualitat del treball i per tant considera que és mereixedora del guardó. L’autor és PAU CREIXANS MERCADER. La poesia d’en Pau és àgil, distesa, desinhibida i fresca, com ho és la seva joventut. Cal que maduri, evolució amb ell, que sigui el reflex de la seva personalitat. Ha d’aprendre dels grans mestres de la literatura, per això és necessari llegir, perquè darrera un gran escriptor sempre hi ha un gran lector. CATEGORIA ADULTS PROSA Es varen presentar tres obres, i cal destacar l’alt nivell de totes elles. Prèvia deliberació i per majoria

Francesc Duch Casanova

nal, Sap engendrar uns personatges ficticis descrits amb una minuciositat escrupolosa, verídics. I que permet dibuixar-los amb facilitat. CATEGORIA ADULTS POESIA Es varen presentar dues obres. El Jurat, prèvia deliberació, decideix donar el premi a l’obra “QUÈ ÉS UN POEMA”. L’autor de l’obra és ANNA SIDERA MARTÍN. La poesia de l’Anna és música, és harmonia, és el reflex d’una persona sensible, senzillament és on s’emmiralla el teu tarannà. Un refugi davant les contrarietats de la vida. A tots el guardonats moltes felicitats i enhorabona.■ Fotos Ràdio Sarrià

pDS_25


CULTURA

LLIBRES

“HHhH”

Laurent Binet Àngel García

El primer que cal explicar d’aquest interessant llibre és el seu estrany títol: HHhH és el malnom que rebia Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, provinent de l’alemany Himmlers Hirn heiβt Heydrich (el cervell de Himmler es diu Heydrich).

l llibre narra els preparatius de l’atemptat que l’any 1942 pretén acabar amb la seva vida a la ciutat de Praga. Però no és un llibre d’història a l’ús, perquè, si bé la història és novel·lada, tampoc no és ben bé una novel·la, en cenyir-se estrictament a allò que és comprovable. L’autor reflexiona constantment sobre el tractament que està donant a la seva narració i comenta amb ell mateix o amb el lector les modificacions que ha fet. Així, en determinat moment l’autor dubta de la versemblança de l’escena que acaba de reproduir, tot i estar basada en el relat d’una de les persones implicades; és a dir: en el record que en té uns quants anys més tard, reescrit per la persona que recull el seu testimoni i passat després pel tamís del traductor. Binet, coneixedor del tarannà de Heydrich, torna a escriure l’escena més d’acord amb la seva visió de la realitat. En lloc de “si penseu que em podeu prendre el número, més valdria que us ho penséssiu dues vegades”, ell proposa “Em voleu prendre el número? Aneu amb compte, perquè us arrencaré els collons!” i acaba: “Em sembla que seria més realista i probablement més a prop de la veritat. Però no és segur... Per tant, entre la versió de Naujocks, fins i tot deformada, i la meva, val més triar la de Naujocks.

E

26_pDS

Això no obstant estic convençut que aquell matí Heydrich li hauria arrencat els collons de bona gana” En un altre moment ens explica (s'explica a si mateix) que en el capítol anterior ha fet una descripció que no l’acaba de convèncer. Rectifica, refà, reescriu el paràgraf per, al final, deixarlo com estava, i ens recorda Oscar Wilde: “He passat tot el matí corregint un text per acabar suprimint només una coma. I a la tarda, l’he tornada a posar”. Aquest joc de reflexió i diàleg constant és la característica més destacable del llibre, donant-li una singularitat i frescor admirables. El llibre, centrat en la primera part en l’ascens de Heydrich a la cúpula del poder nazi i en el seu disseny de la “Solució Final”, entra després en els preparatius pròpiament dits de l’atemptat, presentant-nos els veritables protagonistes del llibre: els dos paracaigudistes txecoslovacs (un txec i un eslovac) que l’han de portar a terme per assassinar-lo. Les peripècies del seu viatge des de Londres, ciutat on resideixen, fins a Praga, les dificultats per passar desapercebuts en una ciutat feu dels nazis i que els és aliena, els contactes amb una resistència afeblida i sense mitjans, i finalment l’instant de l’atemptat, en què el relat pren un ritme trepidant i amb un cert suspens en narrar-nos, amb les seves refle-

xions habituals, el moment àlgid de l’assalt i les dificultats circumstancials que s’hi afegeixen. La persecució dels paracaigudistes i el més que previsible desenllaç són narrats com un autèntic trhiller, amb un estil cinematogràfic que ens fa viure la situació en un magnífic primer pla. Basat exclusivament en fets històrics, esdevé un llibre apassionant pels amants de la història i la bona literatura i que ens atrapa des del primer moment per la seva complicitat amb el lector. Laurent Binet, nascut a París l'any 1972, és professor de literatura i aquesta és la seva primera obra, que rebé el premi Goncourt a la Primera Novel·la. ■


CULTURA [Mn. Camil Geis, poeta veí

Mossèn Camil Geis, poeta veí Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

A mitjan febrer, la defunció d’una persona propera a la família em va portar a Palamós, a la parròquia de Santa Maria del Mar, en ocasió de la cerimònia de comiat i enterrament. Em va sorprendre llegir al recordatori uns versos d’autoria coneguda, una novetat respecte dels habituals de Verdaguer, de Martí i Pol, del Cant Espiritual de Maragall o del sofert parenostre, presents a gran nombre de les cartolines impreses que es reparteixen als funerals cristians:

Ningú, ningú, ni la mort no ens robarà el teu somriure, que lluita per sobreviure, al fons del nostre record. Mn.Camil i Geis (sic)

ossèn Camil Geis i Parragueras (1902-1986) va néixer al Pont Major, on encara hi trobem l’empremta familiar. Va compaginar els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona amb la formació musical (composició i orgue) a Barcelona. De ben jove va desenvolupar una inquietud per la lletra, que posà de manifest en penyes i certàmens literaris gironins, en jocs florals i a través d’una revista que es publicava aleshores al Pont: “L’Escon”, un probable ancestre de premsa cultural i informativa local, viver de lletraferits. Va cantar missa a

M

l’església del Pont Major l’any 1925 i previ pas per Sant Feliu de Guíxols i la Cellera de Ter, l’any 1929 ocupà la plaça d’organista a la parròquia de Sant Feliu de Sabadell, ciutat vallesana que ja no abandonaria llevat del període convuls de 1936/39, quan va exiliar-se a Lió, on cursà filologia romànica i llengua i literatura franceses. Tot i el seu apostolat lluny de Girona, no va renunciar mai als seus orígens vora el Ter. La ciutat i el record van ser una constant en la seva producció poètica: “Com podríem oblidar la terra que ens ha obert els ulls i ens ha ensenyat el seu cel, la seva llum, els seus carrers, la seva església?” L’any 1942, el seu poemari religiós Rosa mística va ser el primer llibre català del qual se n’autoritzà la publicació amb posterioritat a la guerra civil. Mestre en Gay Saber, Fill Adoptiu de Sabadell i Medalla d’Or de la ciutat, excel·lí en múltiples activitats culturals sabadellenques. A Girona, l’any 2005, fou homenatjat a la Nit de Poetes que organitza Amics de la Unesco, com a liquidació d’un deute amb un autor, “un gironí de Sabadell”, protagonista

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_27


CULTURA [Mn. Camil Geis, poeta veí

Passen Tot passa, només el teu alè es perpetua. Pregària Vós que heu donat vida al fang i heu infòs alè a l’argila fent-ne carn i fent-ne sang que una eterna llum perfila. Vós que ompliu els grans abismes d’aquests pobres cors mortals amb els dons i amb els carismes dels tresors sagramentals.

d’una obra transparent i sòlida alhora, de perfecta arquitectura (vet aquí la seva formació filològica), gran musicalitat (heus ací la formació en composició musical), mescla entre classicisme i cultura popular. Va deixar l’obra poètica completa recollida a De primavera a reravera, Joan Sallent Ed. Sabadell, 1975 i una extensa producció en prosa que inclou diferents llibres, biografies, rondalles, obres de teatre, himnes, conferències i discursos. Va morir a Sabadell el 1986. En reproduirem un parell de peces, on es troba el moll de l’os de la poesia geisiana: l’espiritualitat i el record gironí:

El teu alè immortal, Girona Passa l’Onyar sota uns ponts; passen les fires i festes… Ai, melangia, tu restes entre els invictes ressons d’unes pretèrites gestes. Ulls llagrimosos, venim vora les teves muralles… i tu reculls les ploralles amb senzillesa sublim, mentre medites i calles. Prou t’envaeix el progrés, ah, però no et desvirtua la virolada corrua.

No abandoneu la vostra obra a la humana ingratitud; sigueu empara i recobre del que implora el vostre ajut! Segur que Mn. Geis havia travessat moltes vegades el vell Pont de l’Aigua i Sarrià de Ter havia estat escenari de vivències de joventut. És més que probable que, enmig de les fumejants xemeneies fabrils sabadellenques evoqués els vapors de les destil·leries del Pont, el fum dels forns de cimà d’aquesta banda del riu i el brogit industriós de les màquines de paper. Tot i no ser sarrianenc d’estricte origen, sí que és plaent glosar i recordar la figura d’un dels majors poetes nascuts –en línia recta- més a la vora del nostre poble.■

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65 batcor@corominas.info - www.corbat.cat

28_pDS


CULTURA

“SI CREUS EN MI, ET SORPRENDRÉ” D’Anna Vives, amb l’escriptor Francesc Miralles Eva Martínez Escobosa

L’Anna Vives és la creadora de la tipologia Anna que ha arribat als cors d’arreu del món. És una jove de 29 anys amb el síndrome de Down que fa d’un somni una realitat. Viu cada minut de la vida com un regal. Treballa al despatx de la Fundació Itinerarium, que té la seva família a Barcelona i gaudeix escrivint, pintant i creant.

é tres germans. En Pau, en Marc i la Marta. En Marc l’acompanya a les entrevistes. També ha creat un blog des d’on es pot descarregar la tipografia Anna i els recursos econòmics que n’obtenen es destinen a finalitats socials. També han obert una plana al Facebook i al Twitter i tenen molts seguidors. Al principi, va aprendre a fer mecanografia. Va trigar cinc mesos a no fer errades. L’important és aprendre i no desanimar-se mai. L’Anna es va donar a conèixer per fer el nom i els números de les samarretes del Barça durant el trofeu Joan Gamper o del Mundial de Natació de Barcelona. L’origen de la seva creació va ser perquè un company de feina li va proposar que l’ajudés a fer un treball per a la universitat amb la tipografia Anna. Cada dilluns a la tarda, l’Anna treballa de voluntària a l’ONG La Nau de Barcelona ordenant roba i enganxant etiquetes a caixes i ampolles. És una feina que la fa sentir molt realitzada. El seu jugador del Barça preferit és l’Andrés Iniesta. Li té el cor robat perquè juga bé i per la bondat que transmet segons ella. També la va ajudar a difondre la lletra i per aconseguir diners per a la Fundació Itinerarium. A la portada del llibre també hi consta la dedicatòria que li va fer l’Iniesta: “Sumant capacitats podem fer realitat molts més somnis. Jo crec en tu des del primer dia” El llibre és un viatge a través de les lletres de l’alfabet, que reflecteixen les ganes d’avançar de l’Anna. Cada lletra representa una paraula. Narra la seva història personal i l’aventura d’una noia

T

que dibuixa horitzons en lloc de veure limitacions i barreres, una lliçó d’humanitat per a tothom. És un llibre solidari i inspirador alhora. Gràcies a la col·laboració de l’ONCE i la Fundació Itinerarium, les persones cegues el podran escoltar de manera gratuïta amb un suport digital d’àudio adreçat als invidents i que es pot sol·licitar a les biblioteques catalanes de l’ONCE. Va ser nominada Catalana de l’Any 2012. Aquest és el resultat d’alguns valors que per l’Anna són molt importants: l’esforç, el treball en equip, la il·lusió per un projecte i l’amistat. Les ofertes van anar arribant i també li van proposar fer el disseny del nou casc de Jorge Lorenzo per estrenar al Gran Premi de Catalunya i va quedar en primera posició. Aquest premi representa un triomf per ella i la seva família. És un clar exemple de l’esperit de lluita i superació. Així ho demostra amb la seva evolució quan va començar dibuixant lletres fins a obtenir els resultats que la seva tipologia hagi estat impresa en esdeveniments tan impor-

tants com un gran club de futbol com és el Barça, al casc d’un campió de moto GP i al mundial de natació. Té molt de mèrit. És una persona pacient que no ha defallit mai. És admirable la seva tasca. Endavant amb els teus projectes i que aconsegueixis molts èxits més Anna! I agrair també a en Francesc Miralles per fer possible el llibre. Acabaré amb la frase del llibre que més m’ha agradat “Si tens la confiança dels que t’estimen, seràs capaç de sorprendre’ls i de sorprendre’t. Amb totes les seves dificultats, la vida és una aventura meravellosa “ (plana 166).■

pDS_29


CULTURA [Joan Teixidor

JOAN TEIXIDOR UN AFANY RENAIXENTISTA (1913-1992) Mireia Masó Cerdà

T’encomano a la lluna i al cel, és l’única cosa que ens lliga. Ara arriba a la teva finestra la claror de la lluna i el cel. d’Endreça, Fluvià (1989)

Joan Teixidor escrivint a la seva casa d’Olot

30_pDS


CULTURA [Joan Teixidor

any 1969, Teixidor va tancar la seva obra poètica reunida amb dos esplèndids versos sobre la seva possible posteritat: "Quan sigui mort encara / viuré en tots vosaltres." I, efectivament, així és. L’any 2013 la ciutat d’Olot va celebrar el centenari del naixement d’un gran, per bé que desconegut, poeta olotí anomenat Joan Teixidor. L’Ajuntament d’aquesta ciutat ha fet una pàgina web concebuda ad hoc1 on s’expliquen la vida i l’obra, les diverses activitats i notícies relacionades amb aquest esdeveniment. Aquesta iniciativa, promoguda des de l’Ajuntament d’Olot, és fonamental per a la difusió d’una figura emblemàtica poc o mal coneguda i per a la protecció del patrimoni cultural del nostre país. Semblantment, l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners homenatja Joan Vinyoli l’any 2014 amb motiu del centenari del seu naixement. Joan Teixidor, juntament amb altres poetes com Agustí Bartra, Marià Manent, Joan Brossa, Salvador Espriu, Josep Palau i Fabre, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel; i escriptors com Mercè Rodoreda, Pere Calders, i molts d’altres, els de l’anomenada “Generació sacrificada”2 de Joan Fuster, van haver d’interrompre la seva obra en un moment en què començava a agafar volada, a causa de la Guerra Civil, postguerra, exili, censura o mort prematura. El professor Sam Abrams3, un dels erudits que més ha estudiat aquests autors i que els ha rescatat de l’oblit, afirma que les raons per les quals aquests autors han restat marginats durant tants anys són, a part de la Guerra Civil i la postguerra, la manca

L’

d’edicions i estudis crítics; la falta d’una universitat compromesa amb la literatura moderna i contemporània; l’escassetat de crítica literària i d’estudis literaris; l’erosió del prestigi social i cultura de la poesia; la manipulació del cànon literari per afavorir certs autors, grups o tendències. I altres. BIOGRAFIA Joan Teixidor i Comes va néixer a Olot. Es llicencià en lletres a Barcelona. S'inicià molt jove en la literatura i col·laborà en publicacions com La Publicitat, Mirador i Quaderns de Poesia, dels quals fou fundador; aviat féu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli. Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 en vuit poemaris diferents escrits entre 1935 i 1989: Poemes (1932), Joc partit (1935) i L’aventura fràgil (1937). Des-

prés de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista de l’Editorial Destino i hi escriví amb regularitat. La tragèdia col·lectiva, la Guerra Civil i la maduresa personal aprofundiren la seva lírica a Camí dels dies (1948), que conté una esplèndida col·lecció de sonets sobre els mesos de l’any, i sobretot a El príncep (1954), colpidor recull sobre la mort d’un fill. També ha publicat Per aquest misteri (1962), de caire religiós, l’obra poètica completa Una veu et crida (1969) i el recull de prosa poètica Un cel blavíssim (1978). Altres facetes intel·lectuals que conreà van ser la de crític literari, crític artístic, escriptor de llibres de viatges, d’assaigs i dietaris. A banda del seu procés com a escriptor, la seva activitat cultural continua sent destacable: no només persisteix com a editor de “Destino”, de l'obra de Josep Pla, per exemple, sinó que als anys setanta és president de la Fundació Miró (19751981). L'any 1988 rep la medalla d'or al mèrit artístic de Barcelona. El 1989 trenca un silenci poètic de molts anys i publica Fluvià, recull poètic que es pot considerar un testament poètic. Amb ell guanya el Premi Ciutat de Barcelona i el Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, que convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a les Illes. Mor el 10 de gener de l'any 1992. Hi ha un Premi Joan Teixidor de poesia que convoca l'Ajuntament d'Olot en memòria de l'autor. La tasca tan rellevant que va exercir Joan Teixidor com a editor ha eclipsat una mica el ressò de la seva admirable obra lírica4. Josep Pla, que no es caracteritzava precisament per la seva

1

http://www.olotcultura.cat/joanteixidor/ Joan Fuster encunyà aquest terme per referir-se a intel·lectuals catalans, especialment escriptors i poetes, la carrera dels quals va quedar interrompuda o silenciada a causa de la Guerra Civil i més tard de la postguerra, ja que molts d’ells van haver o d’exiliar-se, silenciar la seva veu o lluitar des de la clandestinitat amb migrats recursos propagandístics. En conseqüència, les seves obres no han pogut ser difoses ni estudiades a bastament fins fa pocs anys, en els millors dels casos. 3 Pròleg a les Actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli 2004 “I cremo tot en cant”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat núm. 271, edició a cura de Xavier Macià i Pep Solà, 2006. 4 Article de Jordi Llavina al suplement de cultura El Diari de Girona, 25 d’abril de 2014. DS_31 2

p


CULTURA [Joan Teixidor

franquista tot conservant un to cultural i una qualitat formal elevada, que exerciren gran influència sobre la burgesia catalana. Fou perseguida i clausurada per ordre del ministre de governació Fraga Iribarne el 1967. El 1975 Jordi Pujol la comprà i acabà desapareixent el 1980. Josep Vergés també era l'editor d’Edicions Destino. El 1985 intentaren revifar-la, però als pocs números deixà de publicar-se definitivament. Al despatx de la revista Destino

EDITORIAL DESTINO diplomàcia a l’hora de definir els seus contemporanis, definí l’olotí Joan Teixidor com una persona “d’un agrisament volgut, d’una gran cortesia, molt important, excel·lent poeta”. És a dir, tot un elogi per venir de Josep Pla, i de pas, una discreta mostra d’admiració envers Joan Teixidor. JOAN TEIXIDOR, HUMANISTA AMB AFANY CULTURALISTA Joan Teixidor era un intel·lectual de gran magnitud, un dels escriptors més cultes, intel·ligents i refinats del segle XX5. Com sol passar amb les grans personalitats de la cultura, Joan Teixidor va ser home d’una gran sensibilitat, per la qual cosa el seu quefer artístic es va manifestar en àmbits diversos. Va ser editor, crític d’art i poeta. Si no fos pels cinc segles que el separen del Renaixement i pel fet de no ser un home d’armes-cavaller, diria que Teixidor podria perfectament ser l’arquetipus d’home renaixentista, pel seu afany culturalista al qual dedicà la seva vida, i a promoure l’art i la literatura. Hi ha qui opina que la seva faceta com a editor fundador de la revista “Destino” és més important que la de poeta o crític d’art, ja que des d’aquesta publicació i més tard des de l’editorial amb el mateix nom, difongué amb criteris d’excel·lència qualitativa l’obra de grans escriptors del segle XX. 5

LA REVISTA DESTINO “Destino” fou una revista de publicació setmanal editada a Espanya en castellà entre els anys 1937 i 1980, fundada a Burgos per un grup de catalans vinculats a la Falange Española. Va servir com a òrgan d'expressió per a la intel·lectualitat catalana refugiada a la zona nacional durant la Guerra Civil Espanyola. El nom del setmanari fa referència a la frase de José Antonio Primo de Rivera: "España es una unidad de destino en lo universal". Josep Vergés i Matas i Ignasi Agustí, amb el suport de Juan Ramon Masoliver reprengueren la publicació de la revista, ja des de Barcelona, i a principis de 1940, va incorporar-s’hi Josep Pla, sent assaltada pels falangistes durant la segona guerra mundial per anar a favor dels aliats. En aquesta segona etapa, la revista es convertí en un referent liberal, catalanista i democràtic, escapant de les dificultats que suposava la censura

El 1942, juntament amb Josep Vergés, Joan Teixidor fundà l’Editorial amb el mateix nom. En el seu catàleg, figuren els autors més emblemàtics de la postguerra com Miguel Delibes, Camilo José Cela, Carmen Martín Gaite, Carmen Laforet, Ana María Matute, Jaume Vicens Vives, Teresa Pàmies, Joan Perucho, Maria Àngels Anglada, Marià Manent, Rafael Sánchez Ferlosio, George Orwell, Josep Pla, Naguib Mahfuz. Actualment és l’editorial d’autors com Andrés Trapiello, Antonio Soler, Pedro Zarraluki o Eduardo Lago. Aquesta editorial concedeix dos guardons anuals per a obres inèdites: el Premi Nadal i el Premi Josep Pla. Actualment, aquesta editorial pertany al Grupo Planeta. CRÍTIC ARTÍSTIC

Teixidor va ser un crític d'art de primera magnitud, una figura que va jugar un paper clau en la recepció de l'art modern a Catalunya i per art hem d'entendre la pintura, el dibuix, l'escultura, l'arquitectura i el disseny. En aquest sentit, va reivindicar l'obra d'Antoni Tàpies molt d'hora, des del 1964, i va ser un dels primers valedors de l'obra escultòrica de Joan Miró. La seva producció és vastíssima i es Joan Teixidor i Josep Pla a l’època de Destino

Article de presentació de l’any Joan Teixidor 2013 de Rosa Vilanova, professora olotina de llengua catalana i literatura.

32_pDS


CULTURA [Joan Teixidor

troba aplegada en els llibres que podem trobar a la Biblioteca d’Olot. Com a crític d’art, Joan Teixidor es defineix a partir de dos grans trets: per una banda, la independència de criteri i, per l’altra, el seu eclecticisme. Els treballs més remarcables en aquest àmbit són: la monografia Antoni Tàpies (1964) i Miró: escultures (1973), Miró, Lithographe III (1977) i Eudald Serra (1978). CRÍTIC LITERARI Paral·lelament, va ser un crític literari de consideració, un crític que va ser determinant abans i després de la Guerra Civil. Abans de la guerra, entre el 1934 i el 1937, va ser el crític estrella de poesia a La Publicitat i des d'aquella plataforma va defensar aferrissadament una estètica eclèctica que sabés sintetitzar tradició i modernitat, avantguarda i classicisme, i durant la postguerra va ser el primer crític a propugnar un retorn a la figuració realista, el 1949. S’empara d’un mètode interpretatiu lliure, humanístic, d’acord amb la seva formació noucentista i internacional El recull d'assaigs Cinc poetes (1969), sobre Joan Maragall, Guerau de Liost, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba i Salvador Espriu, representa un testimoni eloqüent sobre la sensibilitat i sagacitat com a exegeta literari. Un altre títol destacable és Entre les lletres i les arts (1957). CRONISTA DE VIATGES Entre 1946 i 1992, Joan Teixidor va visitar una trentena de països a Europa, Àsia i les Amèriques, cosa que el va convertir en un dels grans viatgers de la Catalunya moderna, al costat de Josep Pla. A través de diversitat d’articles publicats a Destino, Serra d’Or i El País, i a través del llibre Viatge a Orient (1969), va proposar nous paràmetres, més sensitius, memorialistes i culturistes i assagístics pel subgènere de la prosa de no ficció, la crònica de viatges, recorregut pel sud d’Itàlia, Grècia i Turquia i els països

El jurat del Premi Ossa Menor de 1951. D’esquerra a dreta Salvador Espriu, Joan Teixidor, Josep Pedreira, Jaume Bofill i Ferro, Maria Manent, Josep Janes, Josep M. de Sagarra i Toma Garce s s.Fons Josep Pedreira UAB

àrabs de la zona adriàtica. Altres títols són Els antics (1968). MEMORIALISTA Membre de ple dret dins la gran tradició del dietarisme català modern com Josep Pla, Gaziel, Marià Manent, Joan Fuster, i altres. Tot apuntat (1981), Els anys i els llocs (1985), Apunts encara (1983-1985) i Més apunts (1986-1989). El desig de Teixidor, que no pogué veure, era aplegar els quatre llibres en un de sol. EL POETA (1931-1989) En l’article de Joaquim Nadal i Farreras, titulat Joan Teixidor, reivindicat, publicat a El Punt Avui el novembre de 2013, Sam Abrams6 identifica set causes del menysteniment relatiu a l'obra i a la imatge de Teixidor: la seva discreció tímida, una presumpta adscripció política post-1939, que no resisteix el contrast, el seu bilingüisme professional, el seu allunyament relatiu de l'estètica del realisme històric, l'animadversió de Gabriel Ferrater, el liquidacionisme de la transició democràtica i, finalment, la inconsistència de la recerca en aquesta matèria. Sam Abrams també subratlla els elements definidors de la personalitat de Teixidor: afany pel coneixement, actitud exigent i rigorosa, passió cultural, defensa de la superació humana per

l'art, pluralisme cultural i internacionalisme profund des de sòlides arrels locals. I, encara, cinc elements distintius de la seva poètica: llengua matisada i precisa, domini de la sintaxi, musicalitat original, tensió dialèctica entre el personalisme i l'impersonalisme i pluralitat de tons, que en feien un poeta coral. Joan Teixidor va teixir una sèrie de relacions molt importants amb els seus companys de generació, per exemple amb Joan Vinyoli, el poeta que extreu la seva poètica de la seva experiència vital. Pensava, a imatge de Rilke, un dels seus models literaris, que la poesia no era cosa de sentiments sinó d’experiències. Pere Ribera7 ha estudiat les intensíssimes relacions de Teixidor amb Joan Vinyoli quan aquest té vint anys. Més tard, els camins s’allunyaran en agafar Teixidor un aire més esteticista però sempre amb una elegància i un bon gust proper a Vinyoli. Teixidor anomenava “germans” a Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Vinyoli, ja que tots ells es caracteritzen per ser renovadors de la lírica catalana moderna, un pas més enllà del noucentisme, amb influències de la Generació del 27 i del neopopularisme. La poesia de Joan Teixidor és profunda, sincera i austera, a través de la qual vol trobar la puresa. Jaume Bosquet, en un article afirmava: “Hi ha poetes, la majoria, que assoleixen el

6

Dins Una veu et crida, obra poètica 1931-1989, Biblioteca Fundació Valvi, Curbet Edicions, 23, octubre de 2013. Ponència de Pere Ribera “tapant-se el crit amb les ales”, dins I cremo tot en cant, Actes del I simposi Internacional Joan Vinyoli, Publicacions Abadia de Montserrat, 271, edició a cura de Xavier Macià i Pep Solà, 2006. 7

pDS_33


CULTURA [Joan Teixidor

cim creatiu en els seus anys de plenitud física. Així, quan arriben a la vellesa, o bé se’ls ha emmudit la veu poètica o bé han rebaixat considerablement la qualitat i la intensitat dels seus versos. N’hi ha d’altres, però, que van millorant amb els anys. Són una minoria selecta i excelsa. Seria el cas, per exemple, de W. B. Yeats o de Juan Ramón Jiménez. D’aquests dos poetes immensos, Octavio Paz en va dir: ‘Tots dos parteixen d’una poesia molt carregada que lentament s’alleugereix i es torna transparent; tots dos arriben a la vellesa per tal d’escriure els seus millors poemes. El seu camí cap a la mort és alhora el seu camí cap a la joventut poètica’. Joan Teixidor pot ser definit, paraula per paraula, de la mateixa manera.” Deia Teixidor d’ell mateix: “Sóc partidari (...) d’un llenguatge despullat, auster, gairebé elemental, no sols per raons de gust, sinó més aviat per simples raons de modèstia i, si voleu, per una última raó moral”. Un dels seus redescobridors, Sam Abrams, afirma que la poesia de Teixidor acosta el lector a la vida. “Es una poesia que es nodreix de la vida i, després, a través de la forma, del poema, de la cultura, nodreix la vida”8. També és important considerar que és un poeta que assumeix el seu paisatge: el Fluvià, la ciutat d’Olot, el Puigsacalm, i a través de la poesia el mitifica. Cal considerar la seva obra poètica com un conjunt global. En tot cas, quedi clar que Joan Teixidor no era de cap manera un poeta menor, ni un intel·lectual de segona fila. 8

UN TAST DE LA SEVA OBRA POÈTICA Poemes (1931) És un veritable homenatge a la poesia de Joan Salvat-Papasseit, a l’amor i a la cançó popular. Aquest poema té reminiscències de Josep Carner, la “cançoneta incerta”, dins El cor quiet (1925). Amor m’ha deixat de banda. Per quin indret se n’ha anat? Em queda sols la garlanda de records del que ha passat. Amor, estel i bandera, sense batecs ha llanguit. Qui sap per quina tresquera, àgil i bell, ha fugit? Amor, incògnit en l’aire, ni un bes d’adéu m’ha donat. Ai cor meu, no enyoris gaire la flama que s’ha apagat. El Príncep (1954) Un dels llibres que van empènyer Joan Teixidor a la posteritat i que li van donar més fama és, sense dubte, El Príncep (1954), un recull de poemes escrit arran de la mort del seu fill Ignasi, als vuit anys, d’una leucèmia incurable. Personalment, potser pel fet de ser qui escriu aquest article mare d’un nen d’aquesta edat, o per una qüestió de sensibilitat poètica força desenvolupada, o pot-

El punt Avui, Comarques Gironines, 6-11-2013, pàg 36 i 52

34_pDS

ser per ambdues, trobo que aquesta és una obra poètica absolutament emocionant, corprenedora, commovedora, escrita des de l’emoció per bé que també des de la contenció, un tret molt noucentista (Josep Carner influencià l’obra de Teixidor), i la resignació cristiana. El Príncep està considerada una de les millors elegies mai escrites en català, referent actiu que es pot percebre posteriorment en Joana 2002, de Joan Margarit. Salvador Espriu afirmà que es tractava “d’uns dels cants elegíacs més nobles que conec”. La crítica considera aquesta l’obra de maduresa de l’olotí, tant pel que fa a la forma dels versos, més segura i potent, com pel que fa als temes, de rel més obscura, més fonda. Carles Riba, que també havia perdut un fill uns anys enrere, li recomanà que convertís en art el seu dolor. La seva etapa poètica culminarà amb Fluvià (1989), magnífic testament líric de Teixidor, on la melangia dóna color i llum als versos. “El que hem viscut es feia rastre però encara viu en el meu cor” La seva mort L'ús de la vida ens feia febles, l'escàs plaer que hem collit. Però ell vivia, sense futur, el que és dolç i és terrible. No demanava res. Així el vèiem com un estendard, com la llum des de la vall de l'ombra, com l'edat d'or des de l'edat obscura. I era la mort, la seva mort només. Com si morís No tornaré a la fosca fageda, em feia mal el silvestre palau, s'han fet sagrats el trepig i la greda, el sol escàs i la molsa i la pau. Anar-hi sol és dir a cada pas que em falta cor per a tot el que em toca; massa he plorat a la nit i a camp ras, deixa'm callat i lligat a la roca. Deixa'm tot sol sense cap pensament, com si morís cada dia una embosta; em trasmudà l'abrivada del vent, ara em fa ric la claror de la posta. Tot ha finit, el silenci m'abriga, fill d'aquest son que ignorava el demà. Tinc por de tot, i l'angoixa se'm lliga com la llavor que no pot madurar.


CULTURA [Joan Teixidor

Història Era un àngel que feia el seu camí i sojornava uns anys a casa nostra. Ens partírem el pa; tot era alegre. Ara torna a ser fora. FLUVIÀ (1989) El temps és un concepte clau de Fluvià, com també ho era de El Príncep. Fluvià és el riu de la seva terra, que remet als espais oberts i lluminosos. El riu és el símbol conegut de la vida que se sap en l'edat avançada de fer recompte i endreça dels anys passats. En aquest llibre, la veu més madura de Teixidor s'ha allunyat del dolor per acostar-se a la vida, encara que sigui des de la memòria.

L'amor és la recança de jorns assolellats i de nits de tumult i de batec dels cossos. Hi havia plors en el tombant de les tardors que queien però els hiverns tenien una tendresa de llar. Per sant Joan els focs s'encenien a la serra. Sant Pere Pescador ja t'ha deixat per sempre. Tot s'ha acabat en aquesta tarda quieta i només et toca l'última escomesa. Prepara't a morir i tanca't a la vida de tot allò que ja no pot tornar. Són bons els núvols que lentament s'avancen al llindar. Fes un respir petit i apropa't al llindar, "avui seràs amb Mi al Paradís." COMENTARI DEL POEMA

Variant d’un història (referida al nét 36 anys després) Un àngel ha tornat a casa nostra. Ens partirem el pa una altra vegada. Que hi sojorni molts anys I que tot sigui alegre Quan jo seré fora. M’he envellit M'he envellit de massa vida meva. He prosperat en la malenconia. El món massa petit m'empetitia. Envejo els homes que ho deixaren tot. Desenllaç S'allargassen les hores de la tarda i ara arriba el riu cap a la plana. El caminar es fa lent: la nit és a punt com una mort acceptada. El Fluvià ha fet el seu trajecte i no recorda ni cascades ni afraus ni la campana d'aigua caient sobre els còdols com en un dia de festa. La pollancreda ha suspès el seu clam. Hi ha fang i llot al fons enterbolit. Ha arribat el temps de meditar, de fer balanç de tot el que has viscut, del lloc feliç i de la dissort que et malmenava i t'atuïa. Ja no et queda res més que aquest tendal de silenci, les canyes vora el riu que l'oreig fa moure. Les dunes tenen un moviment d'onada i s'encavalquen amb una gran parsimònia.

El riu Fluvià desemboca a Sant Pere Pescador, i aquest poema clou l’obra poètica de Joan Teixidor. El darrer vers és de l’evangeli segons Lluc 23, 43 i expressa la garantía de vida eterna. Conceptualment, la metàfora del riu ens remet a la vida i a Jorge Manrique, poeta del segle XV, “nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar que es el morir”. En aquest cas, la vida de Joan Teixidor, que és el riu Fluvià, arriba a la seva fi, que és Sant Pere Pescador, la mar Mediterrània. Aquest cabal del riu Fluvià no recorda els moments exultants dels dies de festa. Ara només resta la quietud, el silenci, tot s’ha acabat en la tarda quieta, només queda preparar-se per morir. I colpidor el darrer vers que rememora el retrobament amb aquell ésser tan estimat , l’únic consol que es troba en l’altra vida, el del seu fill estimat Ignasi, mort a l’edat de vuit anys “Avui seràs amb Mi al paradís”. ■

Bibliografia Salvador Espriu. "Pròleg" a El Príncep. Barcelona: Edicions 62, 1954, p. IX-XIV Jordi Llavina. "La creació d'una elegia", Avui. Cultura, 21 d'abril de 1990, p. XX Una veu et crida, Obra poètica (1931-1989), pròleg Sam Abrams, Fundació Valvi, Pròleg a les Actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli 2004 “I cremo tot en cant”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat núm. 271, edició a cura de Xavier Macià i Pep Solà, 2006.

pDS_35


CULTURA [Joan Teixidor

ASSAIG:

“L’ARBRE I LA FUSTA”, de Joan Teixidor aig errívol per una terra de boscos. Els arbres que m'acompanyen es precipiten pels fondals, escalen pendents, s'estenen pels pujols i les valls. Proporcionen un perfil dolcíssim, feliç, al paisatge. L'arbre és com un vestit: ens distreu de l'aventura massa tràgica i abrupta de la terra. Sota el mantell verd desapareixen els elements geològics més impúdicament expressionistes. Es tapa una falla; es dissimula una torrentera vehement; un abisme patètic, cruel amb la seva al·lusió elemental a ple aire, s'amaga cobert de branques i de fulles, de matolls que arrelaven porfidiosament en els llocs més insospitats. És el triomf d'una altra vida sobre la vida més inerta dels elements minerals. Mai no se m'ha acudit pensar en els boscos com si es tractés d'una esporàdica floració de caràcter salvatge. Més aviat hi veig com una voluntat intel·ligent de domini. L'arbre, al capdavall, com tot el que pertany al regne vegetal, és allò que ens pot donar una idea més clara d’un desenvolupament orgànic. Si es vol comprendre el procés meravellós i precís de la vida orgànica és més lògic recórrer a una planta que a un animal qualsevol. Els animals posseeixen una capacitat de moviment que ens distreu del compassat treball de l'organisme. Tenen una expressió

V

massa contundent que ofega la presència d'aquella cosa remotíssima i secreta que ens fa respirar i viure. Actuen per impulsos fluctuants, difícils de reduir a categories vitals estrictes. Les plantes, en canvi, no fan cap altra cosa que néixer, créixer i multiplicar-se. Romanen sempre en el mateix lloc, oferint-se en espectacle, en una pau sense nosa. Una flor, en definitiva, és immutable. Quan nosaltres busquem una imatge dels nostres estats anímics més ordenats, més simplement vivents, acudim fatalment al regne vegetal. Una dona és madura com un fruit, vincladissa com un jonc, riallera com una flor. Les imatges a base d'animals ens serveixen per introduir-nos en un món on tenen més paper la sorpresa, la fantasia o la caricatura. Les pedres, les utilitzem per suggerir idees més grandiloqüents que ens transcendeixen, al·lusions a la immortalitat o al destí. Només les plantes ens produeixen una sensació de suavitat o d'assossec. [···] La fusta és la base de la decoració de la casa. A desgrat d'una sèrie d'operacions successives que poden alterar el color i la presència primitiva, roman sempre una última al·lusió que ens acompanya. No és el mateix asseure's per menjar davant d'una taula de pi o davant d'una taula de roure. Qualsevol fusta ens porta a afi-

nitats espirituals diferents. El cavaller majestuós i solitari s'asseia en una fosca poltrona de roure; la dama fràgil i llanguent exigeix la finor de la caoba amb marqueteria de palissandre. La fusta manipulada per la mà de l'home arriba a un altra vida. Ni cal dir quan, sense motius utilitaris de cap mena, recull el nostre somni. Talles, gravats al boix, un treball d'art i que posa a prova la nostra capacitat creativa. Durant segles, tota la civilització tenia el suport de la fusta. Els artistes medievals pinten sobre els retaules, la impremta popularitza l'art del gravat. Els bons burgesos del Renaixement, amb el seu amor a la casa, atorguen a la fusta una importància definitiva. En el castell medieval predominen les pedres i el tapís. En les estances burgeses se substitueix aquesta presència imponent amb la companyia més immediata i sensual dels frisos i paraments de fusta. El nom de Dürer podria servir-nos de símbol. Tota la seva obra sembla impregnada d'aquesta olor de fusta que va estimar tant, l'última escomesa del bosc sobre la nostra vida. Arribem a la fusió de dos termes que ens podrien semblar contradictoris. Arbre i fusta, la mateixa font de somni i fantasia per a una lliçó perdurable de les coses. (Dins Els anys i els llocs. Barcelona: Destino, 1985, p. 13-18)

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

36_pDS


CULTURA [Jordi Mercader

JORDI MERCADER ENTRE LA CRÒNICA I LA NOVEL·LA “1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó” Editorial Columna, gener, 2014 Josep Brugada

Jordi Mercader és un altre d’aquells joves sarrianencs que vinculat al grup crític i reivindicatiu de la històrica revista sarrianenca Carrilet va desplegar la seva ulterior vocació periodística en els principals diaris del nostre país.

n aquesta ocasió Jordi Mercader ens presenta un text que bascula entre la crònica i la novel·la, centrada en una època poc coneguda de la vida barcelonina de finals dels anys cinquanta. 1960, Quan els nois amb corbata no anaven a la presó és un text el leit motiv del qual parteix d’aquella infausta frase de l’aleshores director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, que en una església de Barcelona, en plena celebració litúrgica va etzibar al capellà i a tots els presents aquella frase feridora de: “Todos los catalanes son una mierda”. Diguem que aquest insult intolerable ara i sempre esdevé la clau i el desllorigador de la narració de Jordi Mercader. A partir d’aquí es va desencadenar una campanya per part d’alguns grups de la burgesia catalana a fi i efecte de neutralitzar el diari i buscar el merescut desprestigi del seu director. Sembla que tots els esdeveniments que es van succeir per aquelles dates van tenir un autèntic efecte dominó. El diari va començar a perdre anunciants, s’expediren octavetes de rebuig que van provocar el seu efecte. Un d’aquest activistes de la burgesia catalana que va implicar-se en aquest afer va ser un jove Jordi Pujol i Soley.

E

Tot plegat va fer que el comte de Godó, propietari del diari, maldés per acomiadar Galinsoga, resolució problemàtica, no fàcil, perquè en l’època franquista qui posava els directors al capdavant dels mitjans de comunicació era justament el mateix Franco. El governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga prengué cartes en l’assumpte. El que va ser conegut com a afer Galinsoga va portar aleshores molta cua i va provocar el consegüent esverament entre les autoritats franquistes de la ciutat comtal. A la crònica que ha escrit Mercader, hi apareixen al detall i amb gran protagonisme, l’alcalde franquista de la ciutat José Mª de Porcioles, el governador, el bisbe Modrego, el cap superior de la policia, el coronel Lluch, entre altres; tots aquests més l’espectre del Generalísimo Franco que plana en tota la narració. El text de Jordi Mercader analitza d’una manera entre periodística i literària tots aquests fets que es van desenvolupar en la Barcelona sòrdida de finals de la dècada dels anys cinquanta. El rebombori causat per l’afer Galinsoga val a dir que va tenir conseqüències de tal manera que, vista l’alarma que aixecà i que arribà a les mateixes oïdes de Franco, va fer que en l’audiència que Galinsoga aconseguí d’arrabassar al Caudillo al final, sense gens de consideració envers la seva causa, aquest li etzibà: “-Oiga Galinsoga, no me complique la vida con los catalanes”. A partir d’aquí i de la destitució de Galinsoga, les autoritats franquistes barcelonines no van tenir més remei que organitzar una sèrie d’actes per tal de formalitzar una visita d’una setmana de Franco a Cata-

lunya i sobre tot a Barcelona. Els franquistes de torn, que apareixen fil per randa en el text de la novel·la, es proposaren com a objectiu fer entendre al cap de l’Estat espanyol que el catalanisme pretenia sortir de les seves costures per mostrar-se pacífic, culte i no tan bel·ligerant ni trement com des de la resta d’Espanya hom es pensava. La burgesia catalana pretenia donar un cop d’efecte al centralisme ranci i d’olor de casaca de Madrid. Els franquistes i la burgesia més conspícua van organitzar-se per tal de mostrar una nova visió de Catalunya a Franco. El dictador, però vingué a Catalunya i a Barcelona sense massa entusiasme. La missió es dugué a terme i en el text, Jordi Mercader hi fa desfilar els franquistes catalans i no catalans que s’hi van implicar. Tanmateix els nois i noies de la burgesia barcelonina estaven al lloro del que es coïa als despatxos franquistes i aquests joves van ser els encarregats de fer el boicot i de neutralitzar tant com van poder la manifasseria franquista a Barcelona. Entre aquests activistes hi apareix Jordi Pujol el qual, en ser detectat com a activista del complot i pels fets

pDS_37


CULTURA [Jordi Mercader

del Palau de la Música –que es detallen- va ser detingut i va haver de patir tortures i vexacions. Malauradament ho va haver de pagar amb uns quants anys de presó. El text de Jordi Mercader és una minuciosa crònica novel·lada de la Barcelona grisa d’aquells anys en els quals la població catalana, per les seves iniciatives, per les seves inquietuds culturals, maldava i lluitava per sortir de l’entotsolament. Mercader ens ho explica quasi com si ho hagués viscut. Al text es repassen tots els moviments de l’època que actuaven a la capital, els franquistes, els moviments d’Església, el maquis, els comunistes, els militars, els clandestins...etc. 1960. Quan els nois amb corbata no anaven la presó, és un text que

sense pretendre ser un assaig històric, deu aproximar-se a la veracitat dels fets que van esdevenir-se. Darrera la seva prosa, que flueix perfectament amb un estil a vegades molt literari, ben metafòric i irònic quan convé, Mercader ha elaborat un minuciós i veraç treball d’investigació periodística. El llibre, doncs, narra uns fets que fins ara només s’apuntaven lleugerament en els manuals d’història contemporània de Catalunya. Aquí tenim un llibre profund que es submergeix en les aigües tèrboles, grises i caciquils de la Barcelona de Porcioles, una ciutat que als anys seixanta ja volia projectar-se molt més a Europa però el franquisme en recelava. D’aquesta Barcelona emergeix la història d’un dels seus lluitadors més tenaços, un protagonista d’excepció, la figura gran

d’un personatge que per a molts assolí la categoria de mite: Jordi Pujol i Soley. Mercader, que ha publicat la novel·la en llengua catalana, com ha de ser, tal vegada s’hauria d’aventurar a publicar-la també en castellà a fi i efecte de fer veure fora de Catalunya com s’esdevingué la lluita antifranquista a Barcelona, quins van ser els seus herois, els lluitadors i els seus protagonistes. Quan hom llegeix el text sembla que repassi un d’aquells NO-DO que ens engaltaven sempre als cinemes en castellà. Explicar el franquisme en català és un fet meritori i normal però malauradament en aquelles èpoques encara clandestines tot el que venia imposat pel règim era en espanyol. Tal vegada ens costa llegir en català allò que va passar a les acaballes del franquisme.■

JOAN VILA UNA CRISI MÉS QUE ANUNCIADA “La crisi des de la trinxera. Economia per a empresaris.” Curbet edicions, Girona, març 2014. Josep Brugada

Com molta gent sap, sóc una persona més aviat inclinada a les lletres però els temes d’economia, quan són clars i ben exposats, amb certa didàctica, m’interessen, perquè a mi també m’agrada saber en quin món visc.

38_pDS

quest llibre de Joan Vila, La crisi des de la trinxera, porta un subtítol que diu, “Economia per a empresaris”. Doncs sí, molt bé és un llibre ben recomanable per a qui es trobi en la brega de l’empresariat, però no cal fer del tot cabal del subtítol perquè aquest és un text que pot llegir tothom. S’hi recullen un seguit d’idees que analitzen el passat, el present i el futur econòmic del país general en el qual vivim, es parla d’Espanya i molt en relació del seu paper amb Europa i amb el món. Llegir atentament aquest llibre amb el valor afegit de conèixer el seu autor, el fa encara molt més inte-

A

ressant. Jo vaig ser -com aquell qui diu- quasi alumne de Joan Vila. En la meva època d’estudiant de batxillerat de ciències vaig estudiar matemàtiques, física, química i altres matèries. He de dir que estudiava però no sabia ben bé per què estudiava ni quin pragmatisme tenia allò que estudiava. Tant era així que vaig arribar a discernir el càlcul logarítmic i el càlcul integral. I jo no sabia per què hauria de servir tot allò. Doncs bé, en Joan Vila, que ja era enginyer o quasi, un dia comentant la jugada em va dir molt elementalment que el càlcul integral servia –donats uns paràmetres- per a calcular, per exemple, la volumetria d’un cos, per a


CULTURA [Joan Vila

saber el volum d’una ampolla de Coca-cola. Ai las! Amb aquest raonament vaig entendre perquè podien servir aquella mena de càlculs que a mi m’ensenyaven d’esma i de manera mecànica. El meu professor de matemàtiques no va tenir mai la condícia de fer pedagogia amb el que explicava (no crec que sabés per què explicava matemàtiques). En Joan Vila sí que ho sabia. Doncs des d’aquest vessant pragmàtic és com Joan Vila fa i escriu les seves anàlisis econòmiques. Una de les primeres preguntes que es fa Joan Vila és exactament aquesta: com pot viure una societat sense indústria? Aquí hi trobem el desllorigador de la perspectiva de les seves anàlisis. Hem viscut certament en una societat productiva, però avui vivim en una societat ja molt tecnificada, amb uns paràmetres industrials diferents dels de fa uns anys, però que no deixen de ser també industrials. No ho oblidem. Pel que sembla, alguns sectors socials influents havien fet abstracció de la importància del sector com a motor econòmic per fer rutllar un país. Vila –sobretot en la darrera dècada- ha estat molt amatent a les circumstàncies industrials, energètiques i econòmiques de tot tipus que s’han donat a nivell global i a nivell local. I de molts temes ja ens n’havia advertit. Amb els seus puntuals articles al Diari de Girona havia escrit diverses vegades el que suposaria el desballestament industrial del país. Vila havia fet la prova del cotó i, per exemple, pocs van ser els qui van reaccionar a temps i amb una visió de futur quan tancaven les empreses del tèxtil. En un país pot haver-hi de tot, però si el teixit industrial no rutlla les plusvàlues que genera no reverteixen en la societat. La cosa certa és que a l’Estat espanyol determinats governs van assumir que els ingressos de l’estat podien sobreviure amb els rèdits i les plusvàlues que proporcionava la construcció, aleshores valor en alça, molt sobredimensionat, la bombolla immobiliària, com s’ha dit. Es van donar per vàlides aquestes gràfiques i s’oblidaven d’invertir o

reinvertir en la indústria, petita, mitjana, gran, i el que van aconseguir fou un espectacular “soufflée”, el qual ha acabat afectant tothom, empresaris, treballadors i també funcionaris. I d’aquí van venir les alegries i allò de “España va bien”. Tot això es va fer amb connivència amb la banca, que també va estirar més el braç que la màniga i atorgà crèdits hipotecaris a tot quisqui, menys a qui realment podia realment crear nous beneficis en llocs de treball i ingressos per a les arques estatals. Com bé va desgranant Joan Vila en el seu text, hom es va oblidar de la indústria i la seva necessària competitivitat, “la deriva immobiliària anava matant l’economia productiva sense que ningú se n’adonés”. Comptat i debatut es van bandejar els gran plans per a un nou ressorgiment de tota mena d’indústries; vam oblidar allò que molt irònicament recordava un polític incombustible com Giulio Andreotti: “Digue’m què produeixes i et diré qui ets”. En el text, Vila parla de la globalització industrial i de les conseqüències que ha comportat, fa història econòmica recent, però de la mateixa manera que en el seu dia va fer advertiments, no s’oblida tampoc de formular advertiments de cara al futur més immediat que ens afecta. Si es va cometre l’error de prémer l’accelerador del crèdit esbojarrat, que ens ha portat a un endeutament insostenible, el camí irremissible-

ment ja sabem quin és: fer ressorgir les indústries (de la magnitud que sigui, modernitzar-les, reconvertir-les) i arribar tots (grans i petits) a una necessària moderació salarial. ¿És acceptable que un conseller delegat de Banesto es jubili –per exempleamb una pensió de 88 milions d’Euros?, es pregunta Vila. Hi ha hagut i hi ha “mileuristes” però també es veritat que per escreix i de manera molt escandalosa hi ha hagut salaris estratosfèrics. Això no pot seguir així. Vila en fa fins i tot un repàs que no té pèrdua: “Si un salari no es pot satisfer amb la compra de béns o de serveis personals no té sentit”, p.70. En un altre ordre de coses, Vila també es refereix als desequilibris que s’han donat a la Unió Europea i la seva relació amb les balances productives d’altres continents; caldrà, doncs, fer esforços entre tots per unificar criteris econòmics, de producció i d’exportació, cosa que s’està fent, però convindrà fer front als gegants de noves indústries i tecnologies com són els EEUU i Xina. Europa ha d’entrar en competitivitat amb les economies emergents i apostar per la qualitat que havia estat tradicionalment una marca del vell continent. La crisi des de la trinxera és un llibre que parteix d’anàlisis econòmiques però conté diversos apartats que es vinculen al futur de l’energia, als aspectes sociològics del treball, al creixement, a les noves formes de vida, de consum i alternatives als tradicionals models laborals. Hi ha en el text que comentem visions històricoretrospectives, però, com dèiem, Joan Vila no s’oblida d’aportar solucions. Joan Vila ha estat un enginyer amb arrels familiars a Sarrià de Ter, que des de menut i en la seva joventut va aprendre i ens va transmetre els valors de l’esforç, la tenacitat, la perseverança i del treball ben fet. Amb aquest llibre torna a fer advertiments ben raonats de caràcter social, econòmic, energètic, industrial i tecnològic. Crec que val molt la pena tenir-los en compte, ens dediquem professionalment al que ens dediquem. ■

pDS_39


espai 2.0 CULTURA

Google i el dret a l'oblit Roger Casero Gumbau.

Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter www.rogercasero.cat

Recordo anys enrere, tampoc tants, menys de 10, que alguns veïns es queixaven perquè al taulell d'anuncis de l'Ajuntament de Sarrià de Ter s'hi “penjaven” publicacions del Butlletí Oficial de la Província (BOP), sobretot, o del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que contenien informació seva o de membres de la seva família. quella informació, que esdevenia pública, generalment era motivada per incidències relacionades amb multes de vehicles, de les que aquestes publicacions oficials n'havien d'informar públicament, tenint l'Ajuntament el deure de fer-les públiques, clavant les pàgines en paper al taulell d'anuncis municipal. Aquella informació, que certament podia incomodar a qui n'era mencionat o als seus familiars, restava al públic per alguns dies, setmanes a tot estirar, fins que es despenjava del taulell d'anuncis i després, a priori, no se'n sabia res més, no es feia més públic, si el procés no ho requeria. Resolta la incidència, despenjada la publicació, aquell afer no tornava a ser públic ni restava públic. Avui però, i prou que ho sabem, els temps han canviat. El BOP i el DOGC ja no es publiquen en paper, sinó en format digital i en publiquen a internet, de manera que butlletins i diaris oficials, com el propi BOE estatal, naveguen, amb o sense rumb, per la xarxa, arrossegant amb ells tota la informació que contenen.

A

40_pDS

El ciutadà europeu Mario Costeja, gallec per a més detalls, ha esdevingut aquests darrers mesos el “David” que ha vençut al tot poderós “Goliat”, a Google! Després d'un llarg i tortuós periple judicial finalment una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li va donar la raó en la seva petició a Google que l'empresa del buscador ometés informació seva a les cerques que ell considerava lesiva a la seva persona i interessos, informació relacionada amb un divorci i que ja havia estat resolta. Fins a la sentència Google s'havia defensat que no era la seva empresa qui tenia allotjada aquella informació, que en tot cas la petició s'havia de d'adreçar a qui l'havia publicat; també argumentava que no podien anar en contra la llibertat d'expressió que en tot cas ells tan sols oferien els resultats de cerques de continguts ja existents a internet. Però la sentència del TJUE es basava en el fet que quan Google mostra els resultats fruit d'una cerca el que fa és un tractament de la informació i, per tant, té una responsabilitat sobre els continguts que ofereix. Els cercadors com Goo-


CULTURA

gle per mostrar una informació als seus resultats de cerques primer han de conèixer aquesta informació, tasca que fan amb uns programes anomenats “aranyes” que es dediquen a pentinar i indexar (crear fitxers i arxius informàtics amb la informació que rastregen) els continguts de milers de milions de pàgines web. Aquesta tasca de cerca i actualització de la informació dels continguts es fa constantment i és la matèria prima amb la qual Google, i els altres cercadors, ofereixen les cerques. Google, però, quan indexa els continguts d'un lloc o pàgina web no sempre li dóna el mateix valor, la mateixa rellevància, i és aquesta rellevància, en funció dels criteris que Google mateix marca a través del seu logaritme, que ens ofereix uns resultats concrets, i no uns altres, quan fem una cerca. És a dir, és Google, és el cercador, qui decideix, a través del seu logaritme i els seus criteris, quins són els primers resultats que ens ofereix en una cerca determinada; heus ací el tractament de les dades, de la infor-

mació, que fa Google i la resta de cercadors. Aquesta sentència representa un precedent a Europa pel que fa al que s'ha denominat “dret a l'oblit”, és a dir, al dret que tenim els ciutadans europeus de demanar als cercadors que no mostrin els enllaços, a les seves cerques, que puguin contenir informació que considerem lesiva pels nostres interessos. Aquesta sentència, doncs, dóna prioritat, en alguns casos, al dret a la privacitat, i sens dubte afecta directament als cercadors i a les seves condicions d'ús; Google ha activat un formulari web com a resposta a la sentència, en el qual els ciutadans europeus podem fer ús del nostre “dret a l'oblit”. Internet és cada vegada més una realitat present a les nostres vides i la seva evolució faran plantejar, com ho han fet altres revolucions, problemes ètics, morals i legals. La privacitat és un dels punts crítics d'internet, però aquí la responsabilitat és compartida no només per les empreses (Google,

Facebook, Twitter, WhatsApp...), i les seves polítiques cada vegada més intrusives pel que fa a privacitat, sinó que també per nosaltres, els usuaris d'internet, qui moltes vegades, fins i tot sense ser-ne del tot conscients, respectem menys la nostra privacitat, i la dels que ens envolten, amb males “praxis” en l'ús d'internet i les xarxes socials. En una de les seves cèlebres cançons el duet Pimpinela cantava: "olvida mi nombre, mi cara, mi casa... olvida mis ojos, mis manos, mis labios... olvida que existo, que me conociste... olvida de todo que tú para eso tienes experiencia". Al final hem descobert que, com amb les persones, tampoc ens agrada que internet ho recordi tot de nosaltres, i encara ens agrada menys que Google, o altres cercadors, ho mostri públicament i per sempre. Ara nosaltres també li podem cantar a Google que ens oblidi! ■ www.rogercasero.cat www.twitter.com/rogercasero www.facebook.com/rogercaso

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_41


L’ENTREVISTA [Miquel Pradas

MIQUEL PRADAS ARTESÀ DEL CAFÈ

Màquina moderna de torrar cafè.

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

En Miquel Pradas, nascut l’any 1962 a Sarrià de Ter, és un petit artesà en l’elaboració i la torrefacció de cafè. En Miquel va heretar l’ofici d’elaborador de cafè del seu pare Joan Pradas i Rosés i alhora aquest de l’avi, que també es deia Miquel, com el nostre entrevistat. L’avi, Miquel Pradas i Ferrer, fill del poblet de Montcal (el Gironès), va ser qui des de l’any 1933 es va fer càrrec d’un negoci de cafès. Va prendre el negoci de Cafès Riquelme de Girona i va canviar el nom de la marca tot establint-se al barri de la Rodona, a Santa Eugènia de Ter, aleshores municipi de Girona. En Miquel Pradas, el nostre entrevistat, va prendre el relleu en l’ofici de cafeter del seu pare, Joan Pradas. En Miquel, molt amablement, ens va rebre al seu magnífic obrador del carrer Vora Ter de Sant Julià de Ramis, seguint el curs enllà del mateix carrer Major de Sarrià.

pDS_42

na tarda vam anar a trobar-lo i en Miquel es va brindar a explicar-nos –amb gran saviesa i cordialitat- tot allò que hom voldria saber entorn de l’art del bon cafè.

U

Per a quins establiments elabores cafès? Només elaboro cafè per a bars, restaurants i per al món de l’hoteleria. El meu producte no va acompanyat de merchandising. Selecciono i elaboro la millor mescla de cafès. Val a dir que Miquel Pradas és un erudit del cafè i dels productes tropicals com ara el cacau. Voldria apuntar aquesta faceta com la seva primera activitat, perquè viu de l’elaboració del cafè de manera artesanal.


L’ENTREVISTA [Miquel Pradas

En Miquel Pradas amb la bola o dipòsit de torrar cafè

Tu elabores cafès de manera artesanal? Sí, ben cert, però m’interessa també tot allò que s’hi relaciona, la història del cafè, els llibres antics i moderns que parlen del cafè, la maquinària d’elaboració del cafè al llarg del temps (cafeteres antigues i curioses, molinets etc.). Com veus, disposo d’una petita col·lecció.

Coves amb les diferents varietats de cafè.

Bola de la torradora o dipòsit.

Sabem a més a més que la teva saviesa i erudició la trasllades també a una activitat de lleure que t’apassiona ... A més a més, em dedico en les meves hores lliures a l’ornitologia. Observo i estudio tot el que puc dels ocells i de totes les seves espècies. Vaig als boscos i a les muntanyes a observar detingudament els ocells, tota mena d’ocells... Cal anar-hi amb uns bons prismàtics. M’apassiona escoltar el cant de tota mena d’ocells. Em confessa en Miquel que l’observació dels ocells és una activitat molt pacient i solitària, perquè ja ens ho podem imaginar, l’observació dels ocells no vol soroll. Sóc també un enamorat del paisatge, de la natura i ferm defensor del medi ambient, tanmateix en relació amb la meva activitat artesanal relacionada amb el món del cafè. Quan vam entrar al seu obrador professional, en Miquel ens va mostrar primerament les estibes de sacs de cafè.

D’on procedeixen exactament les varietats de cafè amb les quals treballes? Procedeixen d’Etiòpia, Colòmbia, Uganda, Nicaragua, Brasil, Costa Rica i Mèxic, que arriben al port de Barcelona i que avui, amb la respectiva comanda, me les porten al magatzem de Sant Julià. Com fas la tria dels cafès? Un cop tinc els diversos sacs de cafès diferents, el cafè en gra natural, els diposito en uns coves i a partir d’allà procedeixo a fer la mescla, la bona mescla de cafès per tal d’abocar-lo a la torba de la màquina (foto 1) a fi i efecte d’obtenir-ne una correcta torrefacció. Al teu obrador de Sant Julià hi veiem algunes màquines antigues... Sí, com pots veure, hi conservo la màquina de torrar cafè de la qual ja disposava el meu avi Miquel Pradas i Ferrer, que data de 1933, i amb la qual encara s’hi pot torrar cafè.

Segons el teu criteri, quina és la millor varietat de cafè? Una de les millors varietats de cafè és la que procedeix d’Etiòpia, perquè en aquest país encara el cafè es conrea i es cull amb uns mètodes agrícoles primitius, de manera que les plantacions de cafè no creixen ni amb adobs ni amb pesticides. El cafè d’Etiòpia és a l’origen de tots els cafès anomenats Aràbigues, (coffea aràbica). Al port del Iemen (Yemen en cast.) al segle XVIII els àrabs ja exportaven cafè. En Miquel segueix la seva particular exposició i ens diu que: La selecció dels cafès és vital per tal d’obtenir una bona mescla, procuro, doncs, obtenir el millor cafè. Per allò que ell n’anomena: “La tassa ideal de cafè”, “el cafè en l’imaginari”. N’hi ha d’altres, de varietats de cafè? Sí. En Miquel ens informa també que una altra de les varietats de cafè o espècies de cafè és el que anomenem vulgarment “cafè robusta”, la qual és originària de l’Àfrica tropical, a la zona dels grans llacs, que es conrea a més baixa altitud i és qualitativament menys preuada.

pDS_43


L’ENTREVISTA [Miquel Pradas

Col·lecció de cafeteres de diversos països. Antic magatzem de Cafes Pradas a Santa Eugenia de Ter

Camioneta Ford utilitzada per al repartiment.

Quina seria, doncs, la varietat de cafè més apreciada? La varietat dels aràbigues, amb plantacions fins als 2.000 m d’altitud, és la que ens proporciona cafès de més alta qualitat i alhora manté cotitzacions més altes en els mercats. De la varietat del “cafè robusta”, que procedeix bàsicament dels grans llacs africans, pel Congo, s’obté també aquesta varietat el “coffea canèphora”. La varietat de cafès Aràbica, juntament amb el cafè que procedeix de la zona dels grans llacs africans, esdevindrien les varietats més apreciades. I els cafès del Brasil i Colòmbia? El del Brasil i el de Colòmbia poden considerar-se dels millors cafès del món. Val a dir que les colònies espanyoles a Guinea també exportaven cafè, com el cafè que avui es conrea al Vietnam, aquests darrers però no són de

44_pDS

tanta qualitat i són els cafès que majoritàriament empren les indústries multinacionals del cafè. Sigui com sigui, i apel·lant als coneixements que en Miquel Pradas té sobre el cafè, ens informa que: El venecià Prospero Alpinus va ser el primer descriptor del cafè al segle XVI. Alpinus veu la planta del cafè al Caire, a Egipte, per tant el primer cafè es vincula al món àrab. L’obra més coneguda de Prospero Alpinus és De Plantis Aegypti liber (Venècia, 1592). En el seu llibre De Medicina Egyptiorum, 1591, es diu que hi ha la primera descripció europea de la planta del cafè. En la mateixa obra introdueix el coneixement de la banana i el baobab per als europeus. En quin moment arriba el cafè a Europa? El cafè va arribar a Europa via Venècia, des de Moca al Iemen a les costes del Mar Roig, i pel port d’Alexandria arriba a Venècia. El cafè “moca” pren el nom de la ciutat costanera del Mar Roig. Des del port del Iemen sabem que ja al segle XV s’exportava el cafè que es conreava a Abissínia (a la regió de Kaffa, Etiòpia), d’aquí procedeixen les varietats del “cafè aràbica”.

Dels llibres que tu coneixes sobre el cafè, quin ens en destacaries? El primer tractat sobre el cafè data ja del segle XVII, concretament de 1671. Avui el cafè és un dels productes naturals que mou més diners després del petroli. Un cop en Miquel ha seleccionat bé les varietats dels cafès en prepara la mescla, fórmula que només sap ell, i llavors prepara la torrefacció amb la torradora que ha de treballar per sobre dels 200 graus centígrads.. Després que n’has seleccionat acuradament la mescla del cafè, quin és el pas següent? Quan el cafè esdevé torrat, llavors cal abocar-lo a una mena de safata-garbell a fi i efecte que es refredi. Posteriorment es deposita en unes petites sitges per emmagatzemar-lo i esperar a abocar-lo en unes bosses especials que, en gra, en conserven l’aroma. Llavors cal procedir al tancament hermètic de les corresponents bosses i preparar-los en caixes de cartró segons


les comandes. Les bosses de cafè estan llestes per a servir al clients, que són establiments d’hoteleria, bars, cafès i restaurants de les comarques gironines. Així, doncs, tu mateix treballes en tot el procés d’elaboració dels cafès. La mescla la torrefacció, l’envasat, l’empaquetat i la distribució? Sí, certament, això és així. Jo mateix organitzo la distribució i el porto als respectius establiments de totes les comarques de Girona amb la furgoneta, tal i com havien fet el meu avi i el meu pare. Així, doncs, ets un autèntic artesà del cafè... Ho procuro. L’important no és tant la quantitat sinó la qualitat. Aquesta darrera característica és inqüestionable. Després de l’entrevista i de les magnífiques informacions que en Miquel Pradas ens va donar sobre l’elaboració del cafè, vam tenir el goig de compartir una bella estona de conversa amb en Miquel, tot assaborint una aromàtica i excel·lent tassa de cafè. Per tant, Miquel, tu apostes per la qualitat del producte... Sí, sí, sens dubte, això són premisses bàsiques de l’elaboració artesanal del bon cafeter. En les varietats de cafès que serveixo als meus clients elaboro també el cafè dit torrefacte, que és aquella tipologia de cafè al qual en el moment de la torrefacció s’hi afegeix sucre. Així, doncs, el món del cafè té bones perspectives... El món del cafè s’ha convertit de bo de bo en una autèntica cultura i a Catalunya anem guanyant informació i coneixements sobre l’elaboració del cafè i la seva degustació. Miquel, per què països com França, posem per cas, tenen i degusten un cafè francament dolent i en canvi a

Paperina de 1960

països com Itàlia el cafè és una delícia? Es tracta de dues cultures diferents del cafè. Seria com si comparessis la tradició cafetera de Grècia o Turquia respecte de la nostra, comprens? Ja saps com és el cafè grec o turc, no?, respecte del cafè italià o el d’aquí. Així, doncs quin és el secret d’un bon cafè? Hi ha molts factors que intervenen en la seva qualitat de degustació. En primer terme l’aigua, les aigües urbanes tenen clor, de manera que encara que sigui en petita quantitat això mata el gust i l’aroma del cafè. Llavors cal dir que no és el mateix un cafè mòlt a l’instant que un cafè ja mòlt. També hi intervé la màquina de cafè, màquines amb els filtres bruts on s’hi han posat distintes varietats de cafè. Convé que els estris de la màquina de cafè estiguin nets de diversos residus. També –en el secret d’un bon cafè- hi intervé la perícia del cafeter que manipula la màquina, òbviament. No tots els cambrers saben fer anar bé una màquina de cafè.

Les bosses hermètiques per servir el cafè en gra torrefactat

Precinte per a les paperines de 1933

a botiga de Sarria

Rebut de 1936 a un

Llavors vam derivar la conversa cap a un altre de les grans passions de Miquel Pradas, que en les seves estones de lleure, a més de restaurar màquines relacionades amb el món del cafè i de col·leccionar-ne, es dedica a l’observació i a la descripció de tota mena d’ocells. ■ Fotos J. Brugada

DS_45


QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

II Premi Isidre Macau A finals de gener, familiars del mestre Isidre Macau van tornar a ser a Sarrià, a la sala gran del Coro, en ocasió del lliurament de la segona edició del premi que porta el nom de l’insigne ensenyant. En aquesta ocasió, la guanyadora ha estat l’estudiant sarriananeca Ariadna Resplandis, que ha dut a terme un tre-

ball sobre la vil·la romana del Pla de l’Horta, una font inesgotable de troballes i de recursos arqueològics. Ariadna es va documentar amb material publicat en el seu moment en aquesta revista per dur a terme el seu treball. El calendari de presentació mana, però si hagués estat possible ampliar uns mesos la recerca, el número anterior a aquest l’hauria proveït de material extraordinari. La troballa del signacolum i l’article publicat per Lluís Palahí haurien pogut enriquir i arrodonir encara més la feina premiada.

La gran foto A primers d’abril ha estat possible resoldre els severs problemes tècnics i de confecció que s’arrossegaven des del mes de setembre i la Gigafoto, aquell document gràfic excepcional que il·lustra la immensa participació a la Via Catalana de la Diada Nacional del 2013, ja és una realitat. A la pàgina que l’ANC ha habilitat amb aquest propòsit (http://www.gigafoto.assemblea.cat)

és possible repassar cadascun dels trams que van composar aquell immens operatiu. A Sarrià de Ter hi van correspondre els números 606,607,608,609 i 610, al llarg de l’avinguda de França. Fa gràcia trobar-hi tantes i tantes cares conegudes. La Gigafoto, si hi ha intenció de conservar-la amb vocació de permanència, serà un record molt potent per a tot sarrianenc que va sortir de casa vestit de groc aquella tarda i per a tothom vingut de fora que va ser entre nosaltres en aquella ocasió.

Mans en l’obra En una de les cadenes privades de televisió d’àmbit estatal ja fa molts anys que hi fan un programa de bricolatge, on sembla que tot és bufar i fer ampolles. Amb una bona dotació d’eines i de material, podem prescindir de paletes, fusters

46_pDS

o lampistes professionals. En una cadena pública nacional n’han engegat un altre de similar estil, que orienta el públic per fer-se les coses un mateix, amb esperit de reciclatge i recuperació. En línia amb aital filosofia, aquesta primavera he tingut notícia d’una iniciativa insòlita que s’ha gestat entre la comunitat de veïns d’un immoble del carrer Firal. Han aconseguit posar-se d’acord i pintar –ells mateixos, partint costos i entre tots- la façana i zones comunes de la finca. És el triomf de la voluntat col·lectiva i un saludable estalvi en el pressupost anual. Som en temps de fer-s’ho un mateix.

Telecomunicacions modernes Al tancament d’aquesta edició ha saltat als mitjans locals la notícia que molts pobles del nostre entorn s’han vist desproveïts dels serveis de cabina telefònica. Fins ara, els anava prestant la companyia de tota la vida i, a falta de rendibilitat actual, s’ha atipat de bretolades i les suprimeix. Qualsevol de nosaltres duu a la butxaca o a la bossa un terminal telefònic amb una potència i unes prestacions inimaginables fa pocs anys. No és estrany, doncs, que posar conferència des d’una cabina a còpia de monedes sembli cosa del segle passat. De moment, la cabina de la placeta de la Font encara manté connectada la línia i s’hi sol veure algun usuari ocasional. Em sembla que és l’única tancada (fa mesos que ja no hi ha porta), d’alumini i vidre –del model clàssic a l’estil López Vázquezque es conserva operativa a tot Sarrià de Ter. No és descabellat pensar que li puguin quedar mesos de vida: les cabines i telèfons d´ús públic a peu de carrer passaran a la història tal com ja ho han fet invents com ara el telègraf, el tèlex o el telefax, que ja té un peu a l’altre barri. ■


DOSSIER D’HISTÒRIA [Els forns de ciments de Sant Julià de Ramis

Els forns de Ciment de Sant Julià de Ramis (1a part)

Façana de la fàbrica de ciment Miguel Pérez. Es pot llegir “fabricación de cementos Miguel Pérez, sucesor de A. J. Toll. Foto Miguel Pérez

Assumpció Vila

L’activitat cimentera de Sant Julià de Ramis arranca a la tercera meitat del segle XIX, vers 1880, quan varis empresaris instal·len diversos forns de cal a la muntanya de La Garriga. Així trobem Josep Flores que en el lloc del molí d’en Tireta, a tocar el riu Ter, hi situa tres forns de cal, empresa que es coneixerà més endavant com Miguel Pérez. Narcís Listosella, empresa que amb un forn de cal es convertirà en la fàbrica de ciment Omedes. Alejandro José Toll, amb dos forns de cal que seran adquirits per l’empresari Miguel Pérez i la societat Pérez Torroella y Saurí, la qual, amb 7 forns de cal serà l’embrió de l’empresa Jose M. Pérez Xifra. Ja al segle XX., Esteve Tomás Puig s’instal·la per coure ciment en una altra punta de la muntanya, a la carretera de Banyoles, en el lloc conegut com els forns d’en Vito.

L

La muntanya de pedra calcària, margues i argiles blavoses de l’entorn del veïnat de la Garriga fou fonamental per a la instal·lació de les cimenteres, creant un petit districte industrial. El cimà, com és coneix l’activitat cimentera a Sant Julià de Ramis, prové de la combustió de les pedres calcàries amb contingut argilós en forns verticals, on es barregen, en capes alternes, la pedra i el carbó. La pedra cuita es tritura posteriorment fins a convertir-la en pols, la qual

pDS_47


DOSSIER D’HISTÒRIA [Els forns de ciments de Sant Julià de Ramis

Els treballadors davant del portal que comunicava amb la carretera N-II. Foto Miguel Pérez, inicis de s.XX

s’ensaca posteriorment. Aquest tipus de ciment natural (dit també romà), mesclat amb aigua i sorra s’endureix ràpidament i fou profusament utilitzat a tot Europa, fins al descobriment del ciment pòrtland i del formigó, la qual cosa significà una autèntica revolució per a la construcció.

Josep Flores morí sense descendència l’any 1892. El molí passà a mans de la seva germana Florentina Flores Valls, la qual el llogà a Miguel Pérez Martí, veí de Barcelona. Aquest mantingué la mateixa activitat del forn de calç, fins al maig de 1901, quan sol·licità llicència d’obra per a construcció de dos forns per a coure ciment. D’aquest fet trobem una certa documentació a l’arxiu municipal, com el 2 1902, quan demana tirar runa prop de la carretera, ja que, com que es tracta de la nacional de Madrid a França, ho ha de demanar a Obres Públiques. “El que suscribe, Miguel Pérez Martí, meses antes solicitó a ésta Jefatura el correspondiente permiso para la explotación de una cantera y construcción de hornos en el término de San Julián de Ramis, terrenos lindante con la carretera de Gerona a Francia, ladera izquierda, un poco más allá del molino denominado “Tireta” propiedad de Dña. Florentina Flores, cuyo permiso le fue concedido oportunamente y deseando comenzar ya la explotación de la mencionada cantera, le sería muy conveniente poder echar las tierras y demás escombros que se extraigan al

LA FÀBRICA DE MIGUEL PÉREZ

Pere Sala descriu el contingut d’argila per cada tipus de material: “La calç ordinària resulta de coure i moldre pedres calcàries pràcticament lliures d’argila, la calç hidràulica requeria calcàries d’un contingut argilós entre el 6% i el 26%. El percentatge puja a més del 26% en el cas del ciment (el qual procedeix, doncs, de pedra calcà1 ria amb un alt contingut argilós).”

Josep Flores i Valls, al mateix temps que iniciava la construcció de la fàbrica de pasta de paper a Sarrià de Ter, començava l’any 1862 un molí fariner conegut com el molí d’en Tireta, al marge dret de la carretera de França, una mica més endavant on ara hi ha la central elèctrica Serra. Primer amb una pedra per moldre la farina i més endavant amb tres pedres, tot i que funcionaven de manera intermitent. El molí era de represa, disposava dels drets de derivació d’aigua d’una resclosa a tocar el molí situat aigües avall de la resclosa d’en Vinyals. L’any 1880, Josep Flores canvià l’activitat del molí, passant de la farina a la calç, amb la instal·lació de tres forns de calç. La calç també s’obté de la pedra calcària, la mateixa que es troba a la muntanya de la Garriga. En el llibre “Cent anys d’economia a les comarques gironines” l’historiador

Imatge del Molí d’en Tireta, presa des del riu Ter. Es veu l’entrada del canal a la turbina. Foto Miguel Pérez

1

“Cent anys d’economia a les comarques gironines”. Cambra de Comerç de Girona. 2011. Pàg. 196 Arxiu Sant Julià de Ramis, a l’AHG. Contribució Industrial.

2

48_pDS


DOSSIER D’HISTÒRIA [Els forns de ciments de Sant Julià de Ramis

otro lado de la carretera y frente la repetida cantera y para mayor facilidad sería muy conveniente el derribo de unos dos o tres metros del petril allí existente”. L’any 1905, consta Miguel Pérez com a tributari pels 3 forns de ciment de Florentina Flores i per dos forns propis. Malgrat no tenir-ne més proves que el testimoni gràfic, hem d’entendre que Miguel Pérez va adquirir els terrenys i forns de coure cal de Alejandro Jose Toll, activitat que portarà conjuntament amb la situada dins del local de Florentina Flores que manté en lloguer. Més endavant, Miguel Pérez també tributa per la producció d’electricitat de 3Kw, i l’any 1922 per la força motriu que alimenta un camió elèctric. L’activitat es mantingué més o menys igual fins al 1926, quan els hereus de Florentina Flores vengueren les seves instal·lacions a Miguel Pérez, el qual passà a tenir sis forns de ciment i un salt d’aigua per produir electricitat de 5Kw. L’any següent, els propietaris de la fàbrica de ciment eren la vídua de Miquel Pérez, Javiera Pahisa i els seus cinc fills, Maria, Javiera, Teresa, Mercedes i Miquel. L’any 1930, Javiera Pahisa sol·licita permís per construir un pis dins de la fàbrica de ciment, situada al marge dret de la carretera Nacional a França, habitatge on, com recorda Montserrat Cabanes, hi varen viure el seu avi Isidre Cabanes i el seu pare Josep Cabanes Xargay, encarregats de la fàbrica. A les naus s’hi molturava la pedra cuita, uns forns se situaven darrera la mateixa nau i d’altres forns es trobaven a redós de la muntanya, al marge esquerre de la carretera. Encara queda algun petit vestigi del que foren els forns i de les velles torres d’electricitat. La mateixa Montserrat recorda els forns, alimentats per vagonetes des de dalt la muntanya i pel foc per baix. Es treballava de dia i de nit i aquell espai no convidava gens a habitar-hi, de sorollós i polsós com era.

Camió elèctric marca Bergmann amb matrícula GE 476. Foto Miguel Pérez

El canal a l’esquerra del riu Ter amb la presa que desviava aigua del canal, presa des del Molí d’en Tireta. Foto Miguel Pérez

La concentració de l’activitat cimentera en aquell indret provocava força problemes de pols. Així l’any 1931, dos dels industrials, José M. Pérez Xifra, de Girona, i Miguel Pérez Martí, de Barcelona (la seva vídua), sol·liciten: “Que a consecuencia de la explotación de las canteras de cemento que poseen en éste término, el camino

público que los atraviesa ha quedado a una altura de unos cuantos metros, ofreciendo peligro su paso por el mismo con carruajes y caballerías y para que desaparezca el peligro y miedo que da al pasar por el indicado camino, acuden ante el ayuntamiento de este pueblo con súplica de que les conceda permiso para poder arrancar todo lo alto del mencionado trozo de

pDS_49


DOSSIER D’HISTÒRIA [Els forns de ciments de Sant Julià de Ramis

alimentar la sèquia i els tres salts (farinera de Campdorà, molí de Bordils i salt de Bordils) i el del marge esquerre, per alimentar una turbina per a usos industrials a can Pérez. En total es derivaven 10.000 litres d’aigua per segon, uns 6.500 l/s pel canal de can Pérez, els quals produirien, amb un salt de poc més de 2 metres, una potencia de 471,47 c.v. amb una instal·lació prevista de tres turbines, i els altres 3.500 l/s per la sèquia Vinyals. En el document i plànol de l’any 1934, se sol·licitava un cabal de 10m3/s per fer funcionar les tres turbines de la fàbrica de ciment dels germans Pérez Pahisa. En un document posterior de 1939, els germans Pont sobre el canal que unia la turbina amb el pati de la fàbrica. Foto Miguel Pérez. sol·liciten poder refer el canal, però per un cabal de només 3.500 l/s, en lloc dels 10.000 l/s concedits en l’ordre ministerial de 2 de març de 1936. Durant la Guerra Civil, la fàbrica de ciment havia estat confiscada pel Sindicat de l’Edificació de Girona i s’havia continuat construint el canal procedent de la nova resclosa, però se n’havia modificat el traçat original, en particular el tram final que havia d’enllaçar amb el de l’antic canal. La presa més antiga, situada aigües avall de la de can Vinyals, havia quedat inservible per diverses riuades i el cost de la reparació es considerava molt alt. Davant la urgència de tornar a posar en funcionament la fàbrica de ciment, es va demanar finalitzar el canal projectat, però deixant-lo a mitges, sense acabar la solera, (en alguns trams hi havia roca compacta i margues ), amb la qual cosa podia transportar, de Treballadors darrera la fàbrica Miguel Pérez arranjant la carretera N-II. Foto Miguel Pérez moment, 3,5m3/s. En aquesta inspecció s’observà que la presa camino y hacer que venga llano a nivel projecte conjunt per un millor aprofita- estava totalment acabada, tret de la de las canteras de referencia y de este ment de l’aigua dels propietaris Bona- solera i del refinament dels caixons modo se evitará la consiguiente desgra- ventura Vinyals i els hereus de la vídua existents, i també es va comprovar 3 cia que en este tramo pueda acarrear. “ Pérez, Francisca Javiera Pahisa. que les comportes d’entrada al canal El projecte comú preveia una nova del marge esquerre estaven totalment En data 6 d’agost de 1931, la Divisió Hidràulica del Pirineu Oriental del resclosa sobre el riu Ter on es trobava finalitzades. Ministeri d’Obres Públiques del la de Bonaventura Vinyals, amb dos Des de 1932 fins a 1941, la fàbrica Govern de la II República va aprovar un canals de sortida: el del marge dret per de ciment dels germans Pérez Pahisa 3

La resclosa d’en Vinyals”. Article d’Assumpció Vila publicat a la revista Parlem de Sarrià núm. 70, any 2009.

50_pDS


DOSSIER D’HISTÒRIA [Els forns de ciments de Sant Julià de Ramis

tributen per 8 forns de ciment, un molí triturador i un salt d’aigua que produeix 5 Kw. d’electricitat. La producció de ciment arribà el 1942 a 15.000 Kg diaris i l’electricitat a 10 Kw. Els preus de ciment estaven regulats, com queda palès amb la circular del governador civil de Girona de 23 de gener de 1941. “Quedan autorizados los fabricantes de cemento de esta provincia D. Salvador Garriga,Omedes y Compañía S, L. y Vda. de Miguel Pérez para elevar el precio de venta de la tonelada de cemento rápido a ptas. 67'94, sobre 4 almacén o estación Gerona”. El mateix any se sol·licita llicència d’obra per a construcció d’un edifici a la carretera, prop de les instal·lacions, que servirà d’habitatge pera l’encarregat i per a la família Pérez Pahisa quan vénen de Barcelona, sobretot els estius. L’any 1944, Paulí Torras Domènech, per poder disposar d’energia elèctrica constant a la fàbrica de paper, adquireix la central elèctrica dels germans Pérez Pahisa i acaba refent en la seva totalitat el canal i la maquinària de manera que hi puguin circular els 10.000 l/s autoritzats. L’activitat continuà fins al 1961. Fins aquesta època hi treballa Josep Cabanes i també Agustí Barret que hi fa tragines amb el seu carro, traslladant el cimà als punts de venda o a l’estació de Girona. En aquesta data, l’empresa administrada pels seus hereus, germans Pérez Pahisa fa suspensió de pagaments i els béns són embargats pels treballadors i per la Seguretat Social , essent posteriorment subhas5 tats . D’aquesta manera es coneixen alguns dels béns que composaven la fàbrica de ciment. En la subhasta publicada al BOP el 31.10.1961: Dos ensacadores a pressió, dos elevadors per material, un amb cadena de vaixell i l’altre amb cadena de malles muntables, tres corretges grans, una pel refino, una altra per la transmissió del refino i la tercera per la saranda, i l’aspirador de la transmissió. Un motor marca “Diésel Matacás” de

La fàbrica es trobava situada al marge dret de la carretera N-II com es pot veure en aquesta fotografia de l’any 1945. Foto cedida per Joaquima Simon

Agusti Barret (dalt del carro) va treballar-hi molts anys fent tragines de sacs de ciment. Foto cedida per Xavier Miralles Barret.

60 cv., un alternador elèctric marca “Casar”, de 12 cv., un motor elèctric marca “Assea” de 50 cv. un motor elèctric marca “Siemens” de 50 cv. i un molí de boles marca “Krupp”. I en la darrera subhasta de desembre de 1961, a instància de la Segure6 tat Social , trobem els terrenys i les edificacions: Cantera d’una extensió aproximada de 4 vessanes de terreny, situada en el

terme de Sant Julià de Ramis, limita al sud i oest amb les finques “La Pla” i “Font Calenta”; a l’est amb terres de Manuel Parés, D. José Flores i D. Juan Calsina i al nord amb camí públic. Edifici amb els seus annexos conegut com el Molí d’en Tireta i destinat a fàbrica de ciment, situat a Sant Julià de Ramis, limita amb la carretera general a França, d’una extensió aproximada de 1.640 m2. Porció de terreny mun-

4

BOP 28/01/1941 BOP 31.10.1961 núm. 130 6 BOP 12.12.1961 núm.148 5

pDS_51


DOSSIER D’HISTÒRIA [Els forns de ciments de Sant Julià de Ramis

De les antigues instal·lacions es pot veure una antiga torre d’electricitat i les restes d’un dels forns a la muntanya, al marge esquerra de la N-II. Fotos: A.Vila

tanyós d’uns 650 m2, en el qual es troben instal·lats dos forns destinats a la cocció de pedres per a la fabricació de ciment, limitant amb la carretera general de Madrid a França. En els registres de contribució industrial ja no es troben més referències d’aquesta fàbrica. L’any 1962, amb l’ampliació de la carretera nacional, la qual comportà la construcció de l’autovia, s’enderrocaren la fàbrica Vda. Miguel Pérez, els forns de ciment, parcialment una part de la fàbrica Omedes, la bòbila d’en Fraguell i el forn de can March.■

Casa de nova construcció situada a la mateixa carretera N-II que la família Pérez Pahisa va fer construir el 1941. Foto A. Vila

La caseta d’electricitat es situa on abans començava la fàbrica Miguel Pérez. Foto A. Vila

52_pDS


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT I CONCURS LITERARI INFANTIL SANT JORDI 2014 Montse Asencio Duran Cap d’estudis de l’Escola Montserrat Presidenta del jurat del concurs literari infantil de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

A la nostra escola ens agrada treballar i donar a conèixer cada any els esdeveniments que se celebren internacionalment, en especial tots aquells que estan relacionats amb el medi ambient nguany, “Any internacional de l’agricultura familiar”, hem volgut aprofitar l’ocasió per potenciar tot el treball que fem com a escola verda i ampliar-ho a d’altres àmbits. En aquest sentit, hem treballat l’agricultura com a fil conductor en diverses activitats, i hem fet moltes coses relacionades amb l’agricultura: hem plantat llavors i hem vist com creixien les plantes, hem fotografiat tot el procés de creixement d’aquestes plantes, hem fet experiments, hem dedicat la nostra exposició de la Dona Treballadora a dones agricultores, ... I gràcies a la inestimable i desinteressada col·laboració

E

d’un pare de l’escola, en David Saulina, hem continuat fent l’activitat extraescolar d’hort i uns tallers d’agricultura i plantes aromàtiques i medicinals per a tots els alumnes de l’escola. Per acabar de lligar-ho tot, es va escollir l’agricultura familiar com a tema principal del concurs literari infantil i dels jocs florals que es fan a l’escola. El resultat final van ser uns textos molt originals i plens d’imaginació!


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

JOCS FLORALS Els guanyadors dels jocs florals de l’escola Montserrat van ser: 1r A Jan Pujós Roncero - Primer premi Dairon Solís Manrique - Segon premi 5è B 1r B Sara Saulina Castanyer - Primer pre Clara Antón Jiménez - Primer premi Daniel Sánchez Garcia - Segon premi Izan Mesa Campallo - Segon premi 5è C 2n A Raül González Barea - Primer premi Daniela Segura Cruz - Primer premi Ariadna Brugués Lasso - Segon premi Laura Gamundi Torrent - Segon premi 6è A 2n B Irina Casero Canyigueral - Primer prem Mireya Molina Busta - Primer premi Adrià Ballada Morcillo - Segon premi Iker Bulnes Sanchez - Segon premi 6è B 3r A Jonathan Castell Sola - Primer premi Anna Bermúdez Cabezas - Primer premi David Fernández Collell - Segon premi Marta Ruiz Roncero - Segon premi 3r B Salma Machuca Carroza - Primer premi Ona Casas Font - Segon premi 4t A Ariadna Ruiz Molina - Primer premi Laia Urdiales Morcillo - Segon premi 4t B Natàlia Parés Rodríguez - Primer premi Lisa Soltermann Gascó - Segon premi 4t C Izan Sánchez Jiménez - Primer premi Alba Vidal Asencio - Segon premi 5è A Agustina Callejón Melatini - Primer prem Max Bustamante Esparraguera - Segon premi

54_pDS


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

CONCURS LITERARI INFANTIL 2014 Fotos Ràdio Sarrià

Els textos guanyadors del concurs literari infantil van ser: CATEGORIA PETITS (Cicle Inicial) 1r premi: Laia Vilanova Gómez 2n premi: Alba García Pacheco 3r premi: Carla Segura Martin Accèssit: Miguel ángel Manrique Abenza CATEGORIA MITJANS (Cicle Mitjà) 1r premi: Maria Olivares Sánchez 2n premi: Alba Taulé Díaz 3r premi: Queralt Farroni Pradas Accèssit: Paula Chuan Aymerich Gabarron CATEGORIA GRANS (Cicle Superior) MODALITAT POESIA 1r premi: Cora Jordán Pachon 2n premi: Arnau Ripoll Prat 3r premi: Martí Nieto Pedrosa Accèssit: Núria Danés Turbau

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA PETITS EL FORAT Laia Vilanova Gómez 1r premi categoria petits (cicle inicial)

L’HORT IMAGINARI Carla Segura Martin 3r premi categoria petits (cicle inicial)

i havia una vegada en un dia molt assoleiat, l’escarola, la cirera, l’albercoc, la pruna i el plàtan. Quan passejaven pel bosc es van perdre en un forat molt i molt fondo i es van espantar molt. La cirera va plorar com si plogués i l’albercoc la va tranquil·litzar. Pensant, pensant, van tenir la idea de fer una escala de sorra. De seguida la varen fer i van poder sortir contents. Tot va ser una aventura! I aquest conte s’ha acabat, i si no és mentida és veritat!■

emps era temps quan les hortalisses parlaven... Un dia, a l’hort de l’avi el van anar a veure els seus néts amb els seus pares. Es van trobar a l’avi a l’hort i el van ajudar amb les plantes. En Pau era un nen molt i molt trapella i eixerit que quasi sempre el castigaven. Va trobar una pastanaga d’or, però ell no sabia que era màgica i ho va dir a l’avi. La va arrencar i després d’uns quants minuts es va obrir un portal màgic. Resulta que la resta de la família estava dinant i de sobte van sortir fora, i la Laia ho va veure i es va espantar. Ho va dir als seus pares i no s’ho van creure, però després sí. Tots junts van entrar-hi amb molta por, però alhora molt encuriosits. La Laia va preguntar als seus pares: Papa, mama, és perillós? I de cop es van trobar en un hort imaginari. Espantats, van haver de parlar amb totes les verdures. Algunes eren tímides, de moltes formes diferents, altres dolentes... Al final van haver d’anar a veure el Rei Verduler, que com ja sabem tots, és qui mana totes les verdures. Quan ja estaven una mica menys espantats, els va passar una desgràcia! Se’ls havia perdut l’avi! Ja sabien ells que l’avi era molt trapella, com en Pau, i també força pallasso! L’avi els havia fet una broma! En Pau estava molt content perquè era el seu aniversari, i com que l’avi ja sabia que anirien a

H

LA SOLUCIÓ DE L’AVI JOAN Alba García Pacheco 2n premi categoria petits (cicle inicial) a qui sap quants anys... L’avi Joan els va explicar als néts com es cuida un hort a Sarrià de Ter. En Manel i la Martina es van quedar bocabadats! Fins que un dia, els nens es van quedar a dormir a ca l’avi. A la nit va venir un porc senglar i s’ho va menjar tot. Així que van vallar tot l’hort i hi van posar una nota que deia: “Porc senglar, hi ha un bosc més avall on podràs menjar molts aglans!” I això és tan veritat, com que el conte s’ha acabat!■

F

T

pDS_55


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

casa seva, va preparar-los aquesta sorpresa. Després l’avi els va acompanyar cap a casa seva i el van continuar ajudant a l’hort. I no sé què més va passar que tots van començar a riure! I conte explicat, les hortalisses ja han callat! ■ EL TOMÀQUET I L’ESPÀRREC Miguel Ángel Manrique Abenza Accèssit categoria petits (cicle inicial) n temps en què els animals parlaven... Hi havia una vegada un tomàquet que buscava un amic, i va trobar un espàrrec que era molt primet i de color verd, però era molt simpàtic. A l’espàrrec li agradava el bosc, i al tomàquet li agradava l’hort, però la seva amistat era tan gran que aquest inconvenient no era suficient per separar-los. Així que passaven temporades al bosc i d’altres a l’hort. I aquesta amistat va continuar per sempre més!■

E

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA MITJANS EL BOSC DE LES FRUITES I VERDURES Maria Olivares Sánchez 1r premi categoria mitjans (cicle mitjà) i havia una vegada una noia, la Rebeca, que anava d’excursió amb 3 amigues: la Sara, l’amiga més petita, la Serena, la més tranquil·la i la Verònica, la més valenta. Van marxar totes plegades per conèixer els voltants del seu poble. De sobte, es van adonar que s’havien perdut. Va començar a ploure i van veure una cova per refugiar-se de la pluja. Quan va passar la tempesta, van sortir i van veure que estaven al mig d’un bosc de fruites i verdures. Era fantàstic, tenia molts colors i feia molt bona olor! Van veure una càpsula per allà tirada. La Verònica, que no tenia por, la va obrir i va dir: -“Apa, quina maduixa més gran. Probablement és la més gran que he vist mai“! -“Tens raó Verònica”. La Serena va veure la maduixa que corria i es va espantar. La Verònica la va agafar i va dir: -“Mireu noies, quina monada”!! -“És veritat! Quina cosa més maca”!! Aleshores, la Sara va proposar d’anar a fer un passeig. A les noies els hi va semblar una bona idea. Era increïble! El bosc estava fet de fruites i verdures. Mentre passejaven van veure uns homes amb cistells que volien arreplegar-ho tot i tenien intenció de fer malbé aquell extraordinari bosc. La Verònica va dir: -“No ho podem permetre això, noies”! -“Hem de fer alguna cosa per salvar aquest bosc!”, van dir totes juntes. La Serena va tenir un pla i el va explicar a les noies... Elles al principi, no sabien com fer-ho, però amb l’ajuda dels animals que van fer fora aquells homes, ho van aconseguir: No van destruir el bosc de fruites i verdures! Conte acabat, conte menjat!■

H

EL FOLLET I L’HORT MÀGIC Alba Taulé Díaz 2n premi categoria mitjans (cicle mitjà) i havia una vegada un follet que es deia Joan. Vivia sol en una casa molt i molt petita en mig d’un hort. En Joan, el follet, era molt i molt baixet. En el seu jardí sempre que sortia es trobava a la senyora Tomata i la senyora Pastanaga. La senyora Tomata era de color vermell i molt simpàtica. La senyora Pastanaga era taronja i també era molt simpàtica. Un dia va anar a comprar el diari, quan va arribar a casa va llegir-lo i ficava que en un bosc hi havia un tresor. En Joan es va posar la roba i es va preparar la motxilla i se’n va anar al seu jardí.Com

H

56_pDS


sempre hi havia la senyora Tomata i la senyora Pastanaga i els va dir : -Voleu trobar un tresor amb mi? La Tomata li va dir : -Jo si que vull. I la senyora pastanaga va contestar : -Jo també vull. Van anar les dues a fer-se la maleta. Cap al mig dia van sortir de casa. Primer de tot van travessar un riu després van travessar un castell. Darrera del castell hi havia un bosc que feia por. Van entrar però per fora feia molta por però per dintre no tanta. Van creuar un altre riu hi havia el tresor el van obrir hi havia 8000 llavors perquè plantes al seu hort. Van tornar a casa seva i van plantar les hortalisses. Conte contat aquest conte ja s’ha acabat. UN MÓN NEGRE Queralt Farroni Pradas 3r premi categoria mitjans (cicle mitjà) i havia una vegada, quan les cadires parlaven i les persones s’arrossegaven, tres germanes. La gran, la Martina, tenia 12 anys i li agradava saber tot el que passava al món. La mitjana, l’Aina, tenia 8 anys i li agradava molt jugar. I la més petita, la Sílvia, tenia 3 anys . Era un món on les verdures no existien. Tothom menjava macarrons amb formatge, fideus etc. Les tres germanes volien provar les verdures i així va començar l’aventura. Van anar a buscar pagesos perquè es pensaven que les podien ajudar. - Vostè té verdures? - No, no en tinc . Van anar a buscar tres pagesos més i els pagesos van respondre “no en tenim”. - Descobrirem com són les verdures, suposo que seran molt bones i de colors. Ah! però pasta no!. Anirem amb l’alcalde. - D’acord, l’alcalde va dir que també volia provar les verdures i es van reunir tots a la plaça Major. Van viatjar fins el país veí i allà cultivaven verdures de tota classe i de molts colors. Els van regalar llavors i se les van emportar per poder-les plantar als seus horts. I tots les van provar i van viure feliços.■

H

EL TRESOR DEL PAGÈS Paula Chuan Aymerich Gabarron Accèssit categoria mitjans (cicle mitjà)

R

ondalla ve, rondalla va, si no és mentida serà veritat. Un pagès que tenia un hort molt net i verd va tenir una filla, el seu tresor. La va anomenar Rosa. El pagès cada dia anava a regar l’hort i un dels seus pebrots, que veia quant s’estimava la Rosa, li tenia tanta enveja que una nit quan va veure una estrella fugaç va desitjar que la


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Rosa es posés molt malalta. L’endemà la Rosa tenia molt mal de panxa i febre. El que no pensava el pebrot era que la jugada li sortiria al revés: en lloc que estiguessin més per ell van estar encara més per la Rosa. Al dia següent van anar al CAP i li van receptar unes aspirines i un xarop perquè es recuperés, però el pagès només tenia diners per a la caixa de pastilles i no va poder comprar el xarop. El pagès va continuar regant les hortalisses amb molt d’ interès i cura , ho feia molt ràpid i se’n tornava corrents a veure la seva filla. El pebrot veia que el pagès estava molt trist i que la Rosa encara no havia sortit del llit en dues setmanes i mitja; començava a estar penedit del seu desig . Al cap d’ un mes va veure una altra estrella molt brillant i li va demanar de tirar el temps enrere i tornar a la nit en què va demanar el seu primer desig. L’estrella en veure com n’estava de penedit el pebrot i ho va fer realitat. El pebrot va obrir els ulls i va veure l’ estrella un altre cop i en lloc de demanar-li que la Rosa es posés malalta li va demanar que la Rosa sempre estigués sana i forta. El pebrot va aprendre per sempre més que no havia de desitjar coses dolentes pels altres, ja que a ell també el podien afectar. I tot això és tan veritat com que la rondalla s’ ha acabat. I si us ha agradat bé i si no també.■

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA GRANS MODALITAT POESIA ELS CONTINGUTS DE LES FRUITES Cora Jordán Pachon 1r premi categoria grans (cicle superior) LA PASTANAGA: És verdura i és arrel, Les fulles cap al cel, conté betacaroté que molta energia conté. La puc pelar i ratllar, o tallar i cuinar. LA CEBA: Crua, cuita o en conserva, com a condiment o amaniment. Es cultiva a l’estiu i a l’hivern, que sempre a les dues èpoques està molt cruixent, és absorbent i amb un ampli contingut de nutrients. LA POMA: Conté calci i vitamines, la poma no contamina. Aigua, fibra i proteïnes, madura a la tardor n’hi ha de tots colors. Poma has de menjar millor crua i sense pelar. LA MADUIXA: Aquesta fruita és especial, aspirina natural. Calci, potassi, ferro i magnesi, ajuden a vegades, si són rentades i menjades. LA PERA: La pera surt del perer amb les vitamines a i e. Protegeixen la pell i el cabell i són essencials pel creixement. Gràcies als seus antioxidants ens ajuda a tenir els ulls més brillants.

58_pDS


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

L’AVI DEL GARROT Arnau Ripoll Prat 2n premi categoria grans (cicle superior)

D

arrera de casa al costat d’un caminet l’avi i la iaia hi tenen el seu hortet Hi planten carbassons que per fer truites són molt bons! També hi ha tomateres, enciams i una pomera. El gat pren el sol tot mirant l’avi cavant el sòl. La iaia Gràcia rega les flors mentre l’avi ja està fos. Cau la nit i l’avi i la iaia soparan pollastre farcit de verdures de l’hort... Caram, quina sort!■ JO TINC UN HORT Martí Nieto Padrosa 3r premi categoria grans (cicle superior)

J

o tinc un hort.

On hi tinc uns quants pebrots, També hi tinc molts carbassots, alguns taronges i alguns grocs. També tinc brots de julivert, sempre recoberts, d’un famós color verd. Jo tinc un hort. Tinc moltes mongetes,

que passen ben discretes, pel mig de les herbetes. També tinc albergínies, que quan les veus les agafaries, i a casa teva té les emportaries. Jo tinc un hort. Tinc un piló d’enciams, i entre tots els seus fullams, fan molt bons lligams. Tinc alguna bleda, que és de color verda, com una gran roureda.■ LA MASIA Núria Danés Turbau Accèssit categoria grans (cicle superior) la masia, hi fa vent i els ocells canten tot somrient. Rodolen, rodolen, les bales de palla, mentre juga la canalla.

A

Les ovelles i els llops es persegueixen, dia i nit sense parar. Quan els pastors les veuen, comencen a cridar. A l’ hort, els cargols mengen sense parar: cols, escarola... i un tros d’ entrepà. Dins la masia, la mestressa crida: A dinar ! I tots els pastors comencen a salivar.■

pDS_59


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

DONA I AGRICULTURA FAMILIAR

L'EXPOSICIÓ DE L’ESCOLA MONTSERRAT A LES XIV JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA DE SARRIÀ DE TER Aquest és el catorzè any que l’Escola Montserrat participa a les Jornades de la Dona de Sarrià de Ter treballant a les aules aspectes de coeducació que es reflecteixen en uns murals realitzats pels alumnes i una exposició oral de la tasca realitzada per dones en el camp de l’agricultura familiar, estudiant la contribució d’aquestes dones en el desenvolupament del treball agrícola i fomentant la importància de l’agricultura familiar com a base de l’alimentació saludable i com a control de la salut familiar.

alumnat de cada classe ha estudiat la vida d’una dona reconeguda pel seu treball en el món de l’agricultura en el seu país. S’han estudiat tant dones de Catalunya com del centre i sud d’Amèrica, Àfrica, Vietnam, India o República de Malawi. Aquestes dones tenen en comú que a través del seu treball han aconseguit transformar la vida de les dones rurals, millorar la qualitat de vida conreant productes orgànics, ser emprenedores, contribuir a l’economia familiar, muntar projectes per a la comunitat i defensar el medi ambient sent respectuoses amb l’entorn natural. Aquesta activitat té una finalitat pedagògica i de conscienciació, donant models a nens i nenes de dones que fan una tasca de gran valor social, i que sovint queda amagada pel fet de ser en societats on les dones són relegades a un segon terme. El dia de la inauguració de l'exposició, divendres 7 de març, els alumnes de cada classe varen fer una breu exposició oral sobre el mural que havien elaborat, la persona en què és va centrar i per què.

L’

60_pDS

Es va estudiar la tasca de les següents dones: P3A: Alba Zaracho - Paraguai P3B: Marina Calvo - Mèxic P4A: Juana Pérez - Mèxic P4B: María Elivoira Martínez Rivas - Nicaragua P5A: Rosa Delia Dubón – El Salvador P5B: Dolors Novell- Catalunya 1rA: Victoria Vilca Cancho - Colòmbia 1rB: Thabu Chidimba – República de Malawi 2nA: Exolina Aldana – Nicaragua 2nB: Yerrampalli Suseelamma - Índia 3rA: Vandana Shiva - Índia 3rB: María Tránsito - Guatemala 4tA: Tran Thi Hue – Vietnam 4tB: Marta Ruiz - Colòmbia 4tC: Margarita Callejas - Bolivia 5èA: Maria Rovira – Catalunya 5èB: Maria Manent – Catalunya 5èC: Alba Casas – Catalunya 6èA: Maureen Adson – República de Malawi 6èB: Mariam Nana – Burkina Faso L’exposició es va poder veure al Centre Cívic “la Cooperativa” tot el mes de març. ■


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pDS_61


ESPAI ESCOLAR [confetti

GAUDIM AMB

XOCOLATA Cristina Garcia i Laura (noia de pràctiques)

Durant el curs, a l’escola bressol Confetti tenim estudiants de Magisteri i de CFGS d’Educació Infantil de diferents llocs per fer la seva estada de pràctiques.

quest curs a la nostra aula, les Flautes, hem tingut la Laura, de la Universitat de Vic. La Laura ens ha fet diferents propostes amb xocolata:

A

La primera va oferir xocolata en diferents estats i tonalitats. Xocolata negra, blanca i amb llet; xocolata desfeta, amb teules i beguda. La segona proposta va ser pintar a sobre un mural amb xocolata. Es va oferir pinzells, canyetes i pals xinos.

62_pDS


ESPAI ESCOLAR [confetti

I a l’última, els nens i nenes van trepitjar la xocolata i pintaven amb els peus. Han sigut propostes molt enriquidores i els nens i nenes n’han gaudit molt. Tenir nois i noies de pràctiques és una manera de trobar noves propostes que ajuden tant els practicants com l’escola, ja que aporten noves idees.■

pDS_63


espai gastronòmic LES MISSIONS FRANCISCANES A MÈXIC Francesc Ramió Vila

La llegenda negra sobre els regnes d’Espanya i la seva actuació al virregnat de Mèxic, que històricament han circulat, no són del tot veritat. S’han basat en fets reals, és evident, però han obviat tota l’obra ingent de frares i religiosos de bona fe que varen fer una obra que s’ha menystingut, si no amagat, i que en aquest moment a Mèxic hi ha intel·lectuals que reivindiquen.

quan l’emperador Carles I el va voler fer arquebisbe de Mèxic, s’hi va negar per no deixar el poble planer, tant és així que en cartes que escrivia sempre dedicava grans lloances a la qualitat humana dels, després mal anomenats, indis.

a cosa ve que als anglosaxons, els hi va anar bé per poder apoderar-se de les riqueses que representaven les colònies, propagar i magnificar la llegenda negra, presentant els colonitzadors com éssers només guiats per la cobdícia i la luxúria. Així minaven la imatge dels colonitzadors i anaven tirant l’aigua al seu molí . Formant part d’aquesta allau de gent que va anar a les amèriques, hi havia un grup de frares franciscans que amb gran esforç i voluntat varen fer una obra ingent, de la qual encara avui gaudim, em refereixo a les missions franciscanes. Gracies a la voluntat d’acostar-se als nadius i convertir-los, varen aprendre les llengües indígenes, fixant-les al fer els catecismes i llibres d’oracions amb totes les llengües possibles amb les quals ells entraven en contacte. Això ha fet que moltes llengües que no s’escrivien quedessin fixades per sempre més. Amb la seva voluntat evangelitzadora es varen acostar als costums i tradicions dels pobles que anaven entrant en contacte i amb un gran respecte a tot el tarannà dels diferents pobles mexicans. Aquesta obra va quedar minimitzada per actuacions polítiques, molt desencertades, que desprès varen anar imposant els reis dels regnes espanyols i també molts virreis, que actuaven pel seu compte sense que la cort no en sabés mai res. Per entendre-ho bé hi ha una gran pel·lícula que reflec-

ALTAR DISSENYAT I PINTAT PER PERE DE MURA

L

64_pDS

teix molt i molt bé el problema, que es diu La Missió, pel·lícula dirigida per Roland Joffe i interpretada entre altres per Robert de Niro i Jeremy Irons. Es just aquest problema que els missioners aconsegueixen crear unes grans comunitats, molt ben estructurades i adaptades al territori, però després no convé la seva continuïtat, sobretot per alguns polítics que sí que estan portats per la cobdícia bàsicament. Els tres principals artífexs de tota aquesta gran obra varen ser tres frares franciscans, sortits de Gant (Flandes): Joan de Tecto, Joan de Aora i Pere de Mura, aquest últim gran artista, que va introduir el barroc a les construccions i era un pintor notable, que a més portava tot el coneixement pictòric dels països baixos. Des de 1523, que varen desembarcar al port de Veracruz, lloc on pocs anys abans havia desembarcat Hernan Cortés, fins a 1584 varen fundar una quantitat més que remarcable de missions, i totes amb esglésies barroques, on la majoria de treballs de talla de fusta i pedra eren fets per indígenes, cosa fàcilment comprovable perquè tenen molts elements de l’art nadiu, que era el que estaven acostumats a fer. El frare Pere de Mura, a part de ser un gran artista, era una persona amb molta energia i humilitat, tant és així que

També Pere de Gant en un moment donat escriu a l’emperador: “Aviso, como siervo de Vuestra Magestad, que si no provee en que (los indios) tributen como vuestros subditos de los reinos españoles, de lo que tienen y no más, y que sus personas no sean esclavos y sirvan, la tierra se perderá... Pide, por lo mismo , que los indios sean personas libres y que no sirvan, pues los españoles nunca sirvieron.” Com que havia estat confessor de l’emperador, el coneixia molt bé i era capaç d’enviar-li cartes recriminatòries. Sé que tot el que dic és políticament incorrecte, però segurament no


ESPAI GASTRONÒMIC

tot és d’un sol color i cal remarcar les coses positives en cada cas. Tot plegat ve que aquestes missions varen ser també, a part de llocs de religió, centres de cultura, i en els seus refectoris i cuines varen fer una cuina de fusió, entre l’aportació dels frares i la dels indígenes, a part de l’experimentació de nous productes del camp que els colonitzadors no coneixien (tomata, pebrot, patata, blat de moro, etc.). El resultat de tot plegat és una cuina rica, complexa, també barroca, sortida de la feina feta a les cuines de totes aquestes missions. La cuina monacal ha estat un lloc on s’han anat perpetuant i experimentant tot un seguit de receptes que han arribat fins avui. En particular un dels plats més definitoris de la cuina mexicana, el Mole, un plat complex pels seus ingredients, ric, barroc i molt bo. Principalment es fa amb pollastre o guajalote (indiot), malgrat que es pot fer amb qualsevol carn, com diuen ells marrano o res.

El Mole Degut als seus ingredients, és complicat de fer, malgrat tot podem fer-lo només amb una mica de voluntat i imaginació. Porta molts ingredients, en un morter (llegeixi triturador elèctric o TermoMix) hi posem xocolata negra (poc dolça), xile ample, xile mulato, xile pasilla, xipotle, tomates, ametlles, plàtan, nous, panses, clau d’olor, julivert, pebre negre, ceba, all, sèsam, canyella, anís estrellat i llavors de coriandre. Com podeu comprovar els ingredients són molts, i alguns molt difícils de trobar. Jo, tots els xiles els he substituït per bitxo picant i el resultat ha estat prou acceptable. Com podeu veure no hi poso quantitats dels ingredients, però és que en cap lloc s’indiquen aquestes quantitats, cada familiar té la seva recepta particular, per això hi ha tants moles i alguns de molt diferents, sempre degut a la quantitat i varietat d’ingredients. El resultat de moldre tots els ingredients junts és una pasta marron fosc, que podem guardar a la nevera dos o tres setmanes i al congelador més, ho dic perquè en donar-se la feina de fer-

se el Mole, val més fer-ne per diverses vegades. Fer un pollastre amb Mole, un cop preparada la pasta de tots el ingredients, és molt senzill. Enrossim en una paella els trossos de pollastre, un cop fet això els posem en una cassola, ho cobrim de brou de pollastre on hi haurem desfet dos o tres cullerades

toc de tabasco, segons el nostre gust pel picant. Això es menja com entrant i pica-pica i s’agafa amb torradetes o el més correcte és amb totopos, triangles de tortita de blat de moro fregits, n’hi ha de fetes en el mercat de diferents cases comercials .

Cochinita pibil Cochinita pibil, és un plat de porc fàcil de fer, cal una mica d’oli, 1 ½ kg de cap de llom, 1 tasseta de vinagre (sisplau, no de l’anomenat de Módena), una cap d’all pelat, tres tasses de suc de taronja natural, sal i 100 g de xiles guajillos, que els podem substituir per bitxo picant (però molt poc, ja que és un plat que no té perquè ser massa picant ), una ceba tallada lionesa i suc de llimona.

soperes de pasta de Mole i ho posem al foc a guisar ben poc a poc fins que estigui al nostres gust de tendre i de consistent la salsa. Rectificarem de sal i ja estarà llest per servir. El podem acompanya d’arròs blanc i frijoles bullits ( mongetes seques vermelles o negres).

El Guacamole Una altra recepta, que ara ja esta molt estesa, és el Guacamole , que és una pasta o com es diu internacionalment un Dip. Els ingredients, aquesta recepta sí que sabem el que porta exactament: un alvocat , mitja ceba (tendra millor ), una tomata mitjana madura, suc de llimona, sal i una mica de salsa tabasco. Pelem l’alvocat i el posem en un bol, i el xafem amb una forquilla, no cal que quedi ben fi, hi tirem el suc de llimona perquè no s’oxidi i no quedi negre. Un cop fet això hi afegim la ceba i la tomata picats amb ganivet, ho salem i li donem un

Sofregit fins a enrossir la carn fins que quedi rossa per igual per tots costats. Es posa en olla a pressió amb el suc de taronja, amb una mica de bitxo, vinagre, all i sal. Quan l’olla a pressió comenci a sonar la vàlvula, baixem el foc al mínim durant 45 minuts, passats els minuts apaguem el foc i deixem que es refredi. Obrim l’olla i guardem els sucs. A part piquem la ceba (crua) amb una mica de bitxo picant i hi posem suc de llimona al gust. Agafem la carn i l’esqueixem ( igual com fem amb el bacallà) ho posem a la safata on ho servirem, hi tirem pel cim el suc de la cocció de la carn, que he reservat. Ja està a punt de servir acompanyat d’un bol a part amb la salsa que hem preparat amb la ceba, bitxo i suc de llimona. Cal recordar que la cuina mexicana utilitza molt la flor del carbassó, els badocs, molt més que aquí , són molt bons i ara en ve la temporada, cal tenirho en compte ..■

pDS_65


NATURA

CAMÍ DE RONDA LLANÇÀ – PORTBOU Llibertat Turbau – Grup Muntanya Sarrià

La intenció era fer una part del camí de ronda des de Llançà fins a Portbou. La Costa Brava és plena d’aquesta mena de camins. Els camins de ronda eren els que feien els guàrdies vigilant el contraban i les barques, tot resseguint la línia de la costa. Encara abans eren camins que havien fet servir els pescadors per anar a pescar o quan es trobaven en cas de naufragi. aminar entre penyasegats, cales i planes és una delícia, tot contemplant el mar i diferents tipus de paisatges. La sortida començava al poble de Llançà i pel camí de ronda, vorejant el mar, fins a Portbou i tornar en tren. Apta per a totes les edats. Vam deixar els cotxes a l’aparcament de l’estació de tren de Llançà. Primer vam anar fins al passeig marítim de Llançà. La ruta seguia pel costat de la platja, pels carrers de Llançà, per sobre un pont que creuava una riera. Un agradable passeig per la urba-

C

66_pDS

nització arran de diverses cales. Vorejant un hotel vam arribar a unes escales que s’enfilaven i, tot seguint la carretera, ja es veia la drecera a l’esquerra, per on, de baixada, començava el camí de ronda. Hi havia tot de petites platges com la de Grifeu, Cap Ras, Burró, Garbet. Es passava pel costat d’un búnquer a Cap Ras. Seguíem vorejant la costa, petites cales molt maques, algunes de salvatges. Vam parar a fer un mos en una mena de mirador on abans hi havia una construcció militar, ara malmesa. L’altra meitat del grup, més avançats que els que anàvem amb nens petits, ja començaven a tirar amb la intenció d’arribar a Portbou. Després de quatre hores des que havíem sortit, vam baixar per un camí fins al poble de Colera. Aquí ens vam quedar una part de la colla, on vam dinar resguardats de la tramuntana (tant com vam poder) i agafar el tren de

tornada. L’altra part de la colla va travessar el poble, es va enfilar amunt en direcció a Portbou, fins arribar al Coll de Querroig, fregant gairebé els 700 m d’alçada. Des d’aquest punt, van baixar per la carena fronterera amb França fins a Portbou, on van agafar el tren de tornada fins a Llançà. A l’aparcament ens vam retrobar amb el grup. Val la pena portar la càmera, sobretot en aquesta època de l’any en què les platges encara no estan atapeïdes com a l’estiu. Les vistes durant el recorregut van ser magnífiques. .■


SALUT

PIGUES QUAN CAL CONSULTAR AL DERMATÒLEG? QUÈ ÉS UNA PIGA (nevusmelanocític)? Una piga és una lesió benigne formada per les cèl·lules que sintetitzen el pigment de la pell o melanòcits. Es manifesta habitualment com a una taca de color marró o negre de mida petita (de mig a un centímetre) a la pell. QUAN SOLEN APARÈIXER LES PIGUES? S’ha de diferenciar entre les pigues que estan presents al naixement i que s’anomenen pigues o nevuscongènits i les més comuns, que són les que apareixen durant la infància, adolescència o edat adulta. QUINS FACTORS FAN QUE APAREGUIN LES PIGUES? Es desconeix amb certesa els factors implicats en l’ aparició de les pigues adquirides i es considera que el nombre i tipus de pigues ve determinat genèticament. L’exposició solar és un altre factor que pot influenciar en el número de pigues de cada individu. POT UNA PIGA TORNAR-SE MALIGNE? Sí, però és un fenomen poc freqüent. El tumor maligne que deriva del melanòcits (melanoma maligne) és un tumor que pot aparèixer tant a partir de pell normal, o bé a partir d’una piga que ha canviat. Resulta important detectar-ho precoçment, ja que un diagnòstic i tractament precoç implica un augment importantíssim de les possibilitats de curació. ÉS NORMAL QUE LES PIGUES EXPERIMENTIN CANVIS AL CAP DELS ANYS? A diferència de les congènites (que habitualment persisteixen immodificables amb gran activitat de pigment i no rarament amb pèls a sobre), les pigues adquirides normalment van canviant lentament al llarg dels anys amb una pèrdua de la quantitat de pigment i sovint fent-se més boterudes i amb una superfície verrucosa. HI HA ZONES ON LES PIGUES TENEN MÉS IMPORTÀNCIA? No hi ha zones perilloses per les pigues. Si be és cert que en àrees de

fregadissa (plecs, palmells, plantes dels peus) és més freqüent que el metge extirpi les pigues degut a que sovint presenten canvis inflamatoris o traumàtics que poden dificultar el seguiment. També sovint pot aconsellar-se la seva extirpació quan es localitzen a zones de difícil control o seguiment (regió genital, cuirpilós, plantes de peus, etc.) SI TINC MOLTES PIGUES, HAIG DE TENIR ALGUNA PRECAUCIÓ? Cal evitar les cremades solar i exposicions al sol intenses. És aconsellable que les persones que tenen moltes pigues demanin visites periòdiques al metge. SI A UNA PIGA LI APAREIX UNA ÀREA RODONA QUE L’ENVOLTA, TÉ IMPORTÀNCIA? És freqüent en nens que algunes pigues facin un halo blanquinós al voltant (fenomen anomenat “halo-nevus”) i és completament benigne. També els nens amb dermatitis atòpica poden desenvolupar canvis eczematosos al voltant de les pigues i tampoc no té cap mena d'importància.

per les inicials ABCD. És un acrònim que resumeix els principals signes d'alerta de sospita. Com a norma general, la gran majoria de lesions susceptibles de ser extirpades compleixen més d’un d’aquests quatre criteris: A: Asimetria (forma irregular) B: Vores (Bordes) irregulars C: Color: canvis de color o la presència de 2 o més colors D: Diàmetre o mida superior a 6 mil·límetres SIGNE DEL ANEGUET LLEIG En un individu amb múltiples pigues, davant la presencia d'una piga de característiques diferents a la resta és recomanable que la lesió sigui valorada per part de l'especialista. Finalment, és recomanable que qualsevol canvi anormal d’una piga incloent sagnat, inflamació, pruïja o canvi de mida sigui motiu de consulta al metge.■

EN QUINES PIGUES HAIG DE FIXAR-ME MÉS I CONTROLAR-LES? L'autoexploració ha demostrat ser una eina eficaç en el diagnòstic precoç del melanoma maligne. Ens hem de fixar en aquelles pigues que mantenen molta activitat o quantitat de pigment (fosques), aquelles d'aspecte irregular, les que no estem segur de quan han aparegut o les que han experimentat un canvi recent. TINC UNA PIGA QUE HA CANVIAT. QUINS SIGNES TENEN IMPORTÀNCIA? El signes que tenen que cridar l’atenció en una piga vénen definits

pDS_67


ESPORT

ues

Xavi Rodríguez / Joan Pòrtulas Valentin Fuster (fotografies)

Final de temporada per als equips de la UES Benjamins ls més petits de la Unió Esportiva Sarrià ja han Campionat de Girona Benjamí Masculí-Mixt 2a Fase-Nivell 1 acabat el campionat de Girona del grup-mixt. 1a j. (descansa) UES El dos equips, la UES i la UES-Escola Domeny, 2a j. UES 4 H Bordils A 12 han anat per camins diferents. Els primers, amb un 3a j. H Garbí A Palafrugell 8 UES 8 nivell de millora, i els segons, en el que era el seu pri4a j. UES 8 H Empordà Roses 2 8 mer any practicant aquest esport, d’aprenentatge. 5a j. H Banyoles 9 UES 7 L’equip de la UES va acabar la 1a Fase del Grup A en 6a j. UES (descansa) 5a posició, classificant-se per la 2a fase en el grup de 7a j. H Bordils A 10 UES 6 Nivell 1. En aquesta 2a fase del campionat, on hi par8a j. UES H Garbí A Palafrugell ticipaven els 5 millors equips de Girona, els sarria9a j. H Empordà Roses 2 12 UES 4 nencs han quedat en la 5a posició, igualant l’anterior 10a j. UES 9 H Banyoles 7 fase. El balanç és més que positiu, ja que els nostres joves jugadors són dels petits de la categoria i, en aquestes edats la diferència de físic es nota molt. El físic és una dificultat a superar i els nostres jugadors supleixen aquesta mancança amb velocitat i una gran visió de joc. Dels 8 partits disputats, 1 victòria a Sarrià de Ter, 2 empats i 4 derrotes. Molt bona temporada i un any més de formació per aquest equip que en un futur molt pròxim ens donarà moltes alegries. Molt bona feina la realitzada per Guillem Mallola amb els seus joves ajudants.■

E

ls nostres benjamins de la UES-Escola Campionat de Girona Benjamí Masculí-Mixt 2a Fase-Nivell 3 Domeny han acabat la 1a fase del Grup B classificats en la 8a posició. En la 2a fase van estar 1ª j. UES-Escola Domeny 10 CH Montgrí Femení 6 enquadrats en el grup de Nivell 3 i els resultats han 2ª j. Calonge-St.Antoni CH 10 UES-Escola Domeny 6 estat excel·lents. Després d’una única victòria en la 3ª j. UES-Escola Domeny 12 H Riudellots 4 primera fase, en la segona i amb equips del mateix 4ª j. UES-Escola Domeny 6 H Empordà Roses 1 10 5ª j. H Garbí B Palafrugell 8 UES-Escola Domeny 8 nivell n’han aconseguit 4, totes a casa, juntament a 1 6ª j. CH Montgrí Femení 9 UES-Escola Domeny 7 empat i 3 derrotes, quedant classificats en una meri7ª j. UES-Escola Domeny 10 Calonge-St.Antoni CH 6 tòria 4a posició final. Uns números més que positius 8ª j. H Riudellots 4 UES-Escola Domeny 12 per un grup de nens que acaba de començar aquest 9ª j. H Empordà Roses 1 4 UES-Escola Domeny 12 any la pràctica del balonmano. Esperem que no sigui 10ª j. UES-Escola Domeny 10 H Garbí B Palafrugell 6 l’últim i que segueixin amb les mateixes ganes i il·lusió que han demostrat dia a dia. Felicitats a tots, jugadors i pares, i esperem tornar-vos a veure l’any que ve a les pistes, mostrant els vostres progressos i les ganes de seguir millorant.■

E

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat 68_pDS


ESPORT[ues

Alevins ls alevins van acabar la 1a fase, del campionat Campionat Girona Aleví Masculí Promoció 2ª Fase-Nivell A de Lliga gironí de promoció, en la 6a posició 1a j. H Banyoles 12 UES 4 que els donava dret a disputar la 2a fase en el 2a j. UES 10 CH Montgrí 6 grup de Nivell A. Han finalitzat aquesta competició en 3a j. H Empordà Roses 1 8 UES 8 una notable 6a posició. El nivell de la 2a fase ha aug4a j. UES (descansa) mentat considerablement i l’exigència d’aquests joves 5a j. UES 4 H Bordils B 12 jugadors també ha estat més gran. S’han aconseguit 6a j. H Garbí B Palafrugell 10 UES 6 2 victòries, totes dues a Sarrià de Ter, 1 empat i 4 7a j. UES 7 H Garbí A Palafrugell 9 derrotes contra equips de la part alta de la taula classi8a j. H Empordà Roses 2 UES ficatòria. 5 punts són els aconseguits i una 6a posició 9a j. UES 9 H Banyoles B 7 que deixa els jugadors amb un regust agredolç, ja que la sensació és que es podia haver aconseguit algun punt més. Bon final de temporada i amb ganes de començar la propera per poder posar el llistó més alt. Moltes felicitats a tots, jugadors i entrenadors, per l’esforç i entrega.■

E

Infantils ls infantils de la Unió Esportiva Sarrià van aconLliga Catalana Infantil Masculina 2ª Fase Sèrie-A2 seguir una 8a posició a la 1a fase que els hi donava el passi per participar en la 2a. Enqua1a j. UES 20 H St. Joan Despí A 30 drats en el grup de la Sèrie A-2, sabien que no tindrien 2a j. CH St. Esteve Sesrovires 19 UES 31 fàcil cap partit. S’ha aconseguit una molt bona 7a posi3a j. UES 29 CH parets 23 ció, guanyant un total de 8 punts. Un balanç de 4 par4a j. JH Mataró 31 UES 23 tits guanyats, tant a casa com a domicili i 10 derrotes, 5a j. H St. Joan Despí A 23 UES 20 és el bagatge final. Això sí, amb un resultats un pèl 6a j. UES 25 CH St. Esteve Sesrovires27 7a j. CH Parets 24 UES 22 desconcertants. En alguns partits es guanyava àmplia8a j. UES 23 JH Mataró 19 ment i amb facilitat, mentre que en els partits de tornada es perdia inexplicablement, ja fos a casa com a fora. Tret d’aquestes irregularitats, la temporada ha estat molt bona. La primera fase de la temporada havia estat molt dura, sobretot per 2 motius: la inexperiència dels jugadors en la màxima categoria del balonmano català i la poca envergadura física respecte els altres equips. Aquests 2 handicaps s’han minimitzat en la mesura del possible, en la 2a fase, potenciant altres facetes del joc. ■

E

a següent competició en la que han participat és la Copa Catalana, que allargava una miqueta més aquest aprenentatge i la temporada. A més a més els entrenadors han gaudit de la possibilitat de donar minuts als jugadors que normalment no en tenen tants en la competició de Lliga. La 1a fase que consistia en una lligueta, entre 6 equips a un sol partit, decidia qui passava a la següent ronda. Els de la UES enquadrats en el Grup A, només van guanyar un partit a domicili que no els donava dret a passar a la següent eliminatòria de la competició. Un any d’experiència en la màxima categoria infantil, que els ha de servir pel futur. Una temporada molt valuosa per l’aprenentatge d’aquests jugadors i una gran tasca la realitzada per l’equip tècnic, Francesc Palomeras i Jordi Martínez i se’ns dubte els jugadors, que han fet fruir una setmana rere altra, pares, mares i afeccionats que s’han apropat al pavelló de la UES per veure els partits.■

L

Copa Catalana Infantil Masculina 1ª Fase - Grup A 1a 2a 3a 4a 5a

j. j. j. j. j.

UES H Poblenou UES UES JH Mataró

Jugador de la UES realitzant un llançament per damunt la defensa.

19 26 18 19 31

H St. Joan Despí A UES H Palautordera-Salicru St. Martí Voramar A UES

18 18 22 24 15

pDS_69


ESPORT[ues

Cadets

D

Lliga Catalana cadet Masculina 2ª Fase Sèrie-A1 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a

j. j. j. j. j. j. j. j.

Fundació FC Barcelona UES Asme Voramar UES UES BM Granollers UES la Roca

37 26 29 31 31 41 38 43

UES 37 BM Granollers 39 UES 35 La Roca 29 Fundació FC Barcelona 28 UES 28 Asme Voramar 26 UES 33

ls cadets realitzen una temporada per emmarcar.Els cadets s’havien classificat per disputar la 2a fase en el grup de la Sèrie A-1, on els equips lluiten per aconseguir una plaça per disputar la fase final o el Top-4 que dona dret a jugar la fase de sector dels campionats d’Espanya. Disputadíssima fase on l’equip sarrianenc aconseguia un d’aquests llocs privilegiats, en la penúltima jornada. Es podia haver arrodonit la feina en la pista de La Roca i mantenir el 3r lloc però, no va poder ser. 15 punts els aconseguits; 7 victòries, 1 empat i 6 derrotes són els números que van donar als sarrianencs la possibilitat de disputar el Top-4, entre els 4 millors equips de Catalunya. El passaport a la fase de sector del campionat d’Espanya ja estava adjudicat, només faltava posar la cirera damunt el pastís i aconseguir col·lar-se en el caixó més alt possible.

E

Lliga Catalana cadet Masculina TOP-4 Semif. BM Granollers 3r/4t UES

37 34

UES BM La Roca

24 36

l TOP-4 cadet s’organitzava a Sarrià de Ter en el pavelló de la UES. Era un bon moment per realitzar un bon campionat tot i que era difícil, ja que tocava ballar amb la més lletja, el BM Granollers, favorit per quedar campió de Catalunya en categoria cadet aquests deixaven fora de la final els sarrianencs, 13 gols de diferència a favor dels vallesans separaven els de Sarrià de Ter de la possibilitat de disputar la final. Pel 3r i 4t lloc tornava a emparellar els de la UES amb La Roca. El mal regust de boca que havia deixat l’últim partit de lliga es podia saldar amb una victòria en la final de consolació, en el partit que diuen que no vol jugar ningú. L’encontre va ser emocionant i igualat però, van ser els roquerols els que van saber portar el partit a lloc segur i aconseguir la victòria final, 34 a 36 a favor dels roquerols.

E

70_pDS

el 16 al 18 de maig, a la localitat de Basauri (Biscaia), es disputava la fase de sector del campionat d’Espanya cadet. Els sarrianencs havien quedat 4rts de Catalunya i el sorteig els havia posat en el Grup C juntament amb l’amfitrió, l’Indupime Basauri, campió d’Euskadi, l’Anaitasuna de Pamplona, campió de Navarra i el Dosa Salesianos, campió de Cantàbria. El primer partit, el divendres a les 20h del vespre en el poliesportiu Artunduaga, es jugava contra, l’equip més fort sobre el paper i organitzador del sector. La grada, que es va omplir de valent, donava suport incondicional als locals, el Basauri. El partit va començar molt igualat amb alternances en el marcador i les avantatges tant per un com per l’altre eren mínimes i no passaven dels 2 o 3 gols. La gran actuació del porter Antonio Moreno al final de la 1a part, realitzant intervencions de molt mèrit, feia que els sarrianencs anessin al vestuari amb un resultat a favor de 3 gols, 18 a 15. A la represa, la tònica seguia igual, un Antònio parant penals i contraatacs, i els companys de pista ajudant amb una bona actitud defensiva, feien que en el minut 10 de la 2a part l’avantatge hagués augmentat a 6 gols (18-24). Des de la línia de fons fins a l’home més avançat funcionava a la perfecció, de 7 gols en el minut 15 (26-19), de 8 en el minut 20 (29-21) i s’arribava al final amb un 34 a 29 a favor dels sarrianencs. Eufòria i alegria a la pista i a la grada, on mig centenar d’aficionats havien acompanyat els de Sarrià de Ter per seguir i animar els cadets. S’havien aconseguit 2 punts molt importants i tothom n’era conscient, es podia aconseguir alguna cosa més gran. El segon partit, el dissabte, es disputava a les 16’15h de la tarda contra els Salesianos de Cantàbria. En el primer partit els càntabres l’havien perdut de 7 gols de diferència contra l’Anaitasuna de Pamplona. Tot i ser considerats la ventafocs del campionat, havien mostrat molt bones maneres dins la pista. Un equip de poca envergadura i que sempre estava lluitant , fins l’últim sospir del partit. L’encontre començava bé i des d’un primer moment els de la UES es posaven per davant en el marcador. Les distàncies eren curtes però sempre portant l’iniciativa fins que a mitja 1a part, els càntabres remuntaven de mica en mica i es tornaven a posar en el partit, en el minut 18, 9 a 9. Com si es tornés a començar, els sarrianencs es posaven el mono de feina i premien l’accelerador tant en defensa com en atac. En el minut 25 es posaven amb un 12 a 15 a favor i al sonar la botzina de la mitja part, 13 a 19. Dit

Equip cadet, 4t classificat de Catalunya


ESPORT[ues

en el marcador, 27 a 33, moment que la UES demanava l’últim temps mort que no donava els seus fruits. La botzina del lluminós sonava i marcava un 28 a 34 a favor de l’Anaitasuna, el somni s’havia acabat. Eufòria i alegria en un costat de la pista mentre que en l’altre, tristesa i alguna llàgrima. S’havia lluitat, s’hi havia estat fins al final però, no va poder ser... En aquells Els jugadors de l’equip cadet celebrant la victòria contra els amfitrions, el Basauri. moments ningú pensava en l’inici de temporaFase de sector del Campionat d'Espanya Cadet - Grup C da, en el camí que i fet, la 2a part comens’havia fet per arribar çava amb la mateixa 1a j. Indupime Basauri Loyola 29 UES 34 fins aquest moment, intensitat i als 13 2a j. Salesianos 24 UES 33 trist, amarg, decepciominuts s’aconseguia 3a j. UES 28 Anaitasuna 34 nant... El que havien una avantatge de 10 aconseguit els cadets gols (16-26), al 20 (2027) i s’acabava amb un 24 a 33. 2 punts avantatge que rondava entre els 2 i 3 ningú n’era conscient, només es més que feien somiar a tothom que es gols. A la finalització del 1r temps es tenien pensaments del desenllaç final. podia anar més enllà, que només falta- guanyava per la mínima, 15 a 14. A la Temporada encomiable que pocs va un pas més per aconseguir el passi a represa les coses tornaven a estar s’imaginaven a inicis de temporada. la fase final del campionat d’Espanya igual que en l’inici del partit, diferèn- Un grup humà, jugadors, equip tècnic, cadet, cosa impensable a inici de tem- cies mínimes d’un i altre en els pri- mares i pares que molts equips d’elit porada i més si tenim en compte que ja mers 15 minuts. Un penal a favor fallat voldrien tenir. Molt bona feina nois i veien difícil classificar-se per la fase de seguit d’unes errades tècniques con- entrenadors; Víctor Espeso, Fèlix Cassecutives feien que els de l’Anaitasuna tellanos i Joan Triadú; que l’èxit i sector. El tercer i últim partit era com una marxessin en el marcador de 3 gols. l’experiència agafada en aquesta magfinal. Era la final. Els dos equips, Els navarresos enfortien la defensa i nífica temporada us serveixi per edil’Anaitasuna de Pamplona i la UES, els sarrianencs jugaven amb més cor cions posteriors. Moltes felicitats als havien guanyat tots els partits fins el que cap, fet que provocava molta pres- segons classificats de la fase de sector moment i el guanyador d’aquest tercer sa a l’hora de llançar a porteria i una dels campionats d’Espanya cadet, no seria el privilegiat que obtindria el bit- lleugera despreocupació en la defensa. hi queda qualsevol entre els 16 millors llet a la fase final. Les 10h del matí era A 7 minuts per acabar l’Anaitasuna aga- equips d’Espanya. Valoreu i fruïu del l’hora d’inici. Hi havia més nerviosisme fava 4 gols d’avantatge i a falta de 2 que heu fet, és molt gran! Ànims, a a la grada que en el parquet. Fins al minuts obtenia la màxima diferència treballar i a pel següent! ■ minut 15 de la 1a part va ser un intercanvi de gols tant una porteria com a l’altra. A partir d’aquest moment els sarrianencs aconseguien una lleugera avantatge de 3 gols (12-9) que feia que l’entrenador pamplonès demanés temps mort. En aquest moment el jugador de la UES, Albert Diaz es ressentia d’una vella lesió a l’esquena que provocava que no pogués jugar al 100% de les seves possibilitats. L’equip a més, començava a notar el cansament acumulat a les cames i errava llançaments que a priori eren senzills i es perdien algunes pilotes fàcilment. Tot i això, es mantenia una Aficionats a la grada del pavelló Artunduaga animant els cadets de la UES.)

71_pDS


ues

ESPORT[ues

Juvenils ls juvenils fan història guanyant la fase de secLliga Catalana Juvenil 2ª Fase Sèrie-A1 tor i classificant-se per la fase final del Campionat d’Espanya, aconseguint ser el 3r millor 1ª j. UES 37 BM La Roca 26 equip d’Espanya de balonmano. 2ª j. AE Carles Vallbona-BMG 29 UES 32 3ª j. UES 29 BM Granollers 27 Els juvenils, ja en la 2a fase del campionat de 4ª j. H Cardedeu A 21 UES 36 Lliga catalana i enquadrats en el grup de la Sèrie A5a j. BM La Roca 32 UES 30 1, en l’antepenúltima jornada ja estaven classificats 6a j. UES 34 AE Carles Vallbona-BMG 29 dins dels 4 primers que donava dret a disputar el Top7a j. BM Granollers 25 UES 23 4, la final entre els 4 millors equips de Catalunya i 8a j. UES 36 H Cardedeu A 19 també el passi per la fase de sector del campionat d’Espanya. Tot i la classificació, no era qüestió d’especular i calia quedar el més alt possible per tal que els aparellaments fossin el més beneficiosos possible i evitar els rivals més fort per arribar a la final del Campionat de Catalunya. Així va ser i s’aconseguia la 2a posició, quedant a 4 punts del FC Barcelona, líder de la categoria amb només un empat i una derrota, aquesta última materialitzada a Sarrià de Ter contra la UES. Excel·lent balanç en la 2a fase que s’aconseguien 21 punts distribuïts aquests en 10 victòries, 1 empat i 3 derrotes totes elles lluny de Sarrià de Ter. El pavelló de la UES seguia inexpugnable pels rivals dels nostres juvenils.■

E

l TOP-4 que es celebrava a Sant Vicenç dels Lliga Catalana Juvenil TOP-4 Horts es disputava el dissabte les semifinals i el diumenge la final i el 3r i 4t lloc. La UES, 2n Semis UES 24 AE Carles Vallbona-BMG 22 classificat, s’enfrontava al 3r, l’AE Carles VallbonaFinal FC Barcelona 25 UES 23 BMG. Els sarrianencs en la 2a fase els havien guanyat els 2 partits i per aquest motiu els feia favorits de del moment. Gran igualtat en els primers minuts en què els l’eliminatòria. Aquest fet era perillós ja que els vallesans 2 equips es tenien un gran respecte mutu. Fins el minut 25 havien realitzat un final de temporada molt bo i podia agafar els barcelonins no s’avançarien en el marcador i de2 gols (9confiat l’equip sarrianenc. El partit començava igualat i els 11) per arribar al descans amb una avantatge de 3 gols (10dos equips semblava que s’estudiessin. No era fins el minut 13). La segona part començava igual que l’inici del partit, 15 de la 1a part que els de la UES agafaven una lleugera amb màxima igualtat. Es mantenien les diferències de 2 i 3 avantatge de 3 gols (7-4) que es mantindria fins a finalitzar gols durant els primers 15 minuts del segon temps (16-18). el 1r temps (13-9). En la 2a, els vallesans premien A partir d’aquest moment, un canvi de mentalitat i demosl’accelerador i reduïen les distàncies però, els de Sarrià de trant una gran maduresa damunt del parquet, els sarriaTer controlaven el partit sempre amb distàncies curtes en el nencs remuntaven el resultat advers i empataven el partit a marcador. Al final dels segons 30 minuts els de la UES falta de 10 minuts. Aquesta tònica es mantindria fins els s’imposaven de dos gols (24-22). últims minuts, on els de la UES es posaven per davant en el L’endemà, el diumenge pel matí tocava jugar la final. El marcador. El FC Barcelona demanava temps mort (m. FC Barcelona era el rival a batre. En l’últim partit disputat a 28’34). La grada estava entusiasmada del joc desplegat pels Sarrià de Ter, se’ls havia guanyat i perquè no, es tenia ganes de la UES i els del Barça no les tenien totes. Les forces físide repetir i donar la sorpresa. Gran i emocionant partit el ques s’estaven esgotant i els jugadors del Barça tornaven a disputat entre els dos millors equips juvenils de Catalunya posar-se per davant en el marcador a 5 minuts d’acabar el

E

partit. Segona remuntada i s’arriba a 14 segons per finalitzar amb pilota de la UES per empatar el partit. Es mou la pilota i en un llançament desafortunat, surt fregant el pal. El porter rival llança el contraatac a un seu company i marca l’últim gol de la final (23-25). Al finalitzar el partit i en l’entrega de trofeus, gran ovació del nombrós públic que s’havia congregat a les grades del pavelló i del centenar d’aficionats que s’havien desplaçat de Sarrià de Ter per veure el seu equip. A part del trofeu de subcampió de Catalunya, Pere Arnau va rebre el premi al millor jugador de la final i Pau Guitart al de millor porter del campionat. Bon final pels de la UES per encarar amb bon peu i bones expectatives la fase de sector dels campionats d’Espanya.■

72_pDS

El capità de l’equip Adrià Serrano, mostrant el trofeu de 2n classificat de Catalunya a la grada.


ESPORT[ues

Fase de Sector del Campionat d'Espanya juvenil - Grup E

esprés d’uns per la fase final del 1a j. UES 35 HC Mata de Jonc 20 dies, arribava Campionat d’Espanya. 2a j. Ile-Spain Florida 18 UES 25 la noticia de El primer xiulet sona3a j. UES 38 Dominicos Zaragoza 18 que la fase de sector va i la pilota es posava del campionat en joc. Després d’uns La 2a jornada, la del dissabte, es primers minuts de nervis i de tempd’Espanya juvenil es concedia l’organització a la Unió Esportiva Sarrià presentava molt interessant. El rival a teig, els de Sarrià de Ter s’avançaven La fase de sector es realitzaria a Sarrià batre era l’Ile-Spain Florida, en teoria en el marcador, 7 a 5 en el minut 10. de Ter. La UES era el club elegit per l’equip juntament amb l’UES que es Després d’aquests moments d’impàs i organitzar, altre cop després de 32 disputarien el 1r lloc del sector de nerviosisme, els blau-i-grocs engegaanys, una fase de sector del campionat Sarrià de Ter. L’encontre començava a ven la màquina de fer balonmano. Uns d’Espanya juvenil de Balonmano. les 18’30h de la tarda i des de minuts segons 15 minuts que deixaven molt L’alegria era immensa i molta gent, abans el pavelló s’anava omplint de ben encarrilada la victòria, arribant al directiva, pares i mares i afeccionats gent. L’equip dels catarrogins sortia descans amb una avantatge de 7 gols, es van abocar a l’organització de tant més concentrat que els sarrianencs i 19 a 12. la segona part més del mateix, gran fita. En el sorteig realitzat per la es posava davant en el marcador en molta intensitat defensiva i un atac Federació Espanyola de Balonmano els primers compassos de partit, 1 a 3 que funcionava a la perfecció, deixava feia que en el Grup E, els equips que en el minut 5. De mica en mica els de el Dominicos de Saragossa noquejat. acompanyarien a la UES serien: el HC la UES s’espolsaven els nervis del 30 minuts intensíssims amb una petita Mata de Jonc, campió de les Balears; damunt i anaven Ile-Spain Florida, subcampió de Valèn- entrant en el joc. cia i el Dominicos de Saragossa, cam- En el minut 20 es pió d’Aragó. El campionat es disputava posaven per primer dels dies 25 al 27 de març al pavelló cop al capdavant del lluminós, 7 a 6. Sarrià I. El primer partit que disputava la La segona meitat UES era l’últim de la jornada i de la primera part l’enfrontava al HC Mata de Jonc, que a els sarrianencs reapriori i prèvia informació, era la venta- litzaven una defenfocs del campionat. Un equip jove i sa excel·lent que amb poca experiència que disputava provocava que els la Florida els seus partits en un campionat poc de Equip juvenil de la UES campió de la fase de sector juvenil d’Espanya disputat a Sarrià de Ter. competitiu, el balear. Aquesta era la només realitzessin un gol en aquest preocupació de l’equip tècnic local, una excessiva relaxació dels jugadors tram, arribant al descans amb una relaxació final, no deixava motiu al que es poguessin confiar i tenir de rea- avantatge de 3 gols, 10 a 7. En la repre- dubte o a la discussió sobre la superiolitzar un desgast excessiu de cara els sa, la intensitat defensiva dels juga- ritat dels de la UES en el partit i també partits següents. Es va iniciar dors de la UES seguia a un alt nivell i en el llarg del campionat, 35 a 20. l’encontre amb nervis i no va ser fins el l’atac es mostrava molt efectiu, com al S’aconseguia el 1r lloc de la fase de minut 20 que els de la UES es distan- llarg de la temporada. Passats 10 sector i el bitllet a participar, entre els ciaven en el marcador, 13 a 8. La inten- minuts de la segona part s’agafava un 8 millors equips de l’Estat, de la fase sitat i la confiança anava en augment i distància de 7 gols, 17 a 10 que es final. El lloc..., encara estava per deters’arribava al descans amb un còmode mantindria fins a la fi del partit, 25 a 18. minar però de moment, tocava fruir de 19 a 12. La defensa funcionava i l’atac Partit molt seriós dels juvenils que l’èxit aconseguit amb tota l’afició. En rendia a la perfecció. A la represa, la mostraven la seva qualitat guanyant al l’entrega de trofeus, l’equip de la UES banqueta es va anar movent i la renda subcampió de València amb autoritat. pujava en el caixó més alt, el de camanava augmentant. En el minut 35, 24 2 punts més que posaven les coses pió. A més, es completava aquesta a 12, en el 40, 27 a 14, en el 45, 28 a més fàcils de cara a la classificació per gesta amb la del millor jugador del 16, el 50, 30 a 17, el 55, 32 a 18 i es la fase final. Només faltava un escull, campionat, Adrià Serrano i la del millor finalitzava amb un clar i contundent 35 el Dominicos de Saragossa, campió porter, Pau Guitart. Un cap de setmana a 20. Partit en què els sarrianencs van d’Aragó. inoblidable en què el club de la Unió El diumenge a les 12’30h del mig- Esportiva Sarrià i Sarrià de Ter aconsepoder fer canvis i donar minuts a tots els jugadors que van rendir a un nivell dia el pavelló estava ple de gom a guia el que des de feia molt temps alt. Es va donar descans a jugadors gom. Els afeccionats omplien la grada s’estava perseguint, guanyar una fase habituals de cara al transcendental par- d’una bona estona abans, no es volien de sector i obtenir el passi per la fase tit que es presentava en la jornada de perdre la possible gesta dels juvenils final del Campionat d’Espanya que podien fer història i classificar-se juvenil.■ dissabte.

D

pDS_73


ues

ESPORT[ues

Fase Final del campionat d'Espanya juvenil - Grup II

grans i a l’elit del balonmano espanyol que la pedrera de La UES tenia un gran equip, i que podien fer coses molt grans, arribar molt lluny, demostrar que no era casualitat i, que es podia estar entre els millors de l’Estat, entre les millors pedreres dels equips d’Asobal i Divisió d’Honor Plata. ues setmanes més tard, Madrid, per ser més conLa 1a jornada, el dimecres a les 13h del migdia, tocava cret la ciutat d’Alcobendas, acollia la fase de final del campionat d’Espanya juvenil de Balonmano. Es dis- enfrontar-se a l’Anaitasuna de Pamplona. En el pavelló de Los putaria dels dies 7 a l’11 de maig en el pavelló de Los Sue- Sueños hi feia molta calor. En els primers compassos del ños d’Alcobendas. Les millors pedreres del balonmano partit els dos equips es temptejaven, 7 a 7 en el minut 10. a nacional espanyol, representades per 8 equips de 6 comuni- partir d’aquí els sarrianencs posaven una altra marxa, sobretats autònomes, lluitarien pel campionat estatal, en 5 inten- tot en defensa i s’arribava al descans amb una avantatge de ses jornades que prometien passió i espectacle, amb els 4 gols, 15 a 11. La 2a part, després d’uns minuts de descans jugadors del futur del balonmano nacional com a protagonis- i de corregir algunes accions per part d’en Pasqui Gutiérrez i Jaume Pòrtulas, es tortes. La fase final es disputava en nava a la pista amb la format de lligueta tots contra mateixa intensitat tots en cada un dels grups. Els defensiva i amb una dos primers classificats aconsemica més de fluïdesa en guirien el passi a les semifinals atac. Semblava que els on es creuarien els primers clasnavarresos no assimilasificats contra els segons i de les ven el joc desplegat pels que en sortirien els dos equips sarrianencs i quan es que lluitarien pel títol de campió portaven disputats 10 nacional. minuts s’agafava la El dimarts pel migdia màxima avantatge de 7 l’expedició de la UES sortia amb gols, 21 a 14. Després autocar camí de Madrid. No es d’un temps mort demapodia sortir més tard, ja que el nat per l’entrenador de primer partit es jugava el dimel’Anaitasuna, el seu cres al migdia, en el partit inauAcció d’atac del partit contra l’Anaitasuna. equip reaccionava i retagural del campionat. Jugadors, equip tècnic, pares i mares i aficionats emprenien el viatge llava la distància en el marcador posant-se a 3 gols a falta de cap a la història, il·lusionats del moment que els tocava viure, 10 minuts. La tranquil·litat i serenitat de l’equip sarrianenc a i que ja començaven a fruir. L’equip anava a Madrid, almenys l’hora de disputar els últims minuts feia que s’arribés al final l’equip tècnic, amb una idea molt clara, no anar-hi com el del matx guanyant de 3 gols, 28 a 25. Alegria i els primers 2 petit equip de poble que va a fruir del premi d’haver-se clas- punts aconseguits amb sacrifici i desplegant un gran joc consificat i no importar el resultat, al contrari, demostrar als més tra un equip amb envergadura i una gran defensa.■ 1a j. 2a j. 3a j.

UES 28 UES 29 Cuatro Rayas Valladolid 31

Anaitasuna A

25 Academia BM Alcobendas 24 UES 30

D

l dijous 8 de maig, es jugava l’últim partit de la jornada, a les 18’30h, contra el amfitrions, el BM Alcobendas. Bon calendari, ja que les hores entre un partit i l’altre permetien donar un descans necessari al cos i al cap. Era un partit molt difícil ja que es jugava contra l’equip de casa, tota la grada li estaria donant suport i tenia una primera línia molt física i potent. Després del xiulet inicial, els primers minuts de l’encontre eren pels alcobendencs ja que van portar l’iniciativa en el marcador fins al minut 15. Als de la UES no els hi van tremolar ni el braç ni les cames i de mica en mica, fent feina de formiga, van anar remuntant el partit. Arribaven al descans amb una

E

74_pDS

valuosa avantatge de 2 gols, 12 a 10, que deixa la grada muda i una mica perplexa. Un equip d’un poble que no sabien situar en el mapa els estava competint el partit. A la represa més del mateix, igual que els altres partits, granota de feina i a seguir amb intensitat defensiva i realitzant atacs llargs, movent la pilota d’un costat a l’altre, fins al límit de la passivitat i finalitzant amb la millor opció possible. S’arribava a una màxima avantatge de 5 gols, 18 a 13, en el minut 10 de la segona part. Cap dels 2 temps morts demanats per la banqueta de l’Alcobendas podien amb el bon joc dels sarrianencs. Van provar diferents tipus de defensa però no hi va haver manera, finalitzava el par-

tit guanyant de 5 gols, 29 a 24. Felicitat a la cara dels entrenadors i jugadors i com no, eufòria a la grada. 2 partits i els 2 guanyats, la classificació per semifinals quasi estava al sarró. Impensable gesta per a molts que s’estava fent realitat, desplegant un gran joc dins d’una pista de balonmano. Ni els més optimistes creien el que s’estava aconseguint. La 3a jornada i última de la 1a fase es jugava el divendres altre cop a les 13h del migdia. Després de 2 partits intensos el cos es començava a notar i a més si s’hi afegia la calor asfixiant que feia dins del pavelló, no passava ni un bri d’aire. El darrer rival i amb qui l’equip de la UES es disputava la 1a


ESPORT[ues

plaça del grup, era el Cuatro Rayas Valladolid. Els sarrianecs anaven primers de grup i els val·lisoletans necessitaven de com a mínim 1 punt per classificar-se per les semifinals. Els del Valladolid comptaven entre les seves files de jugadors de nivell que haurien disputat algun partit amb l’equip d’Asobal i que participaven de la selecció nacional absoluta. El partit començava bé i es portava controlat des d’un primer moment. Les diferències anaven dels 2 als 3 gols i sempre a favor dels sarrianencs però no es podia marxar en el marcador. Els seus 2 millors jugadors eren difícils d’aturar i mantenien el seu equip sempre dins del partit. A l’acabar la primera part els de la UES anaven al vestidor amb 2 gols d’avantatge, 15 a 13. Al començament de la 2a part els sarrianencs feien com sempre i obrien un forat de 5 gols, 19 a 14 en els primers minuts. Era només

un miratge ja que altre cop els seus 2 jugadors estrelles posaven altre cop el seu equip dins del partit. De mica en mica s’anava notant el cansament a les cames i també en el cap, provocant imprecisions en la passada i errades no habituals. Els del Valladolid L’equip juvenil donant les gràcies a l’afició després de finalits’anaven acostant en el zar el partit contra el BM Alcobendas. marcador i a falta de 5 minuts empataven per primer cop el partit. Nervis, cansament i els dos millors homes del Valladolid que unes decisions arbitrals discutibles, entre ells van realitzar 22 dels 31 gols feien que els del Cuatro Rayas es poses- del seu equip. Tot i la decepció de no sin per davant en el marcador i no s’hi haver guanyat el partit i quedar 1r de estigués a temps a remuntar, si més no grup, s’havia aconseguit el passi a semiempatar el partit, 30 a 31. Gran esforç el finals. El rival a batre en aquesta era un realitzat pels sarrianencs la tarda del vell conegut, el FC Barcelona que havia divendres que no van saber com aturar quedat 1r de l’altre grup.■

cansament. El que l dissabte pel Fase Final del campionat d'Espanya juvenil - Semis/ 3r-4t estigués més enter matí, el FC Bartant físicament com celona i la UES Semis FC Barcelona 33 UES 24 mental seria el que jugaven la 1a semifinal 3r/4t UES 35 Cuatro Rayas valladolid 30 cometria menys errors a les 11’30h. La calor i el que segurament continuava acompanyant el pavelló de Los Sueños i Alco- qüestió d’enfonsar el vaixell. Al finalit- s’emportaria la victòria. Partit molt bendas. Els 2 equips que es coneixien zar el partit els sarrianencs perdien de igualat en que les avantatges anaven a sobradament començaven amb els 9 gols, 33 a 24. No era hora de lamen- favor d’uns i dels altres. A l’inici del seus millors jugadors. No tar-se, calia reflexionar, mentalitzar i partit els sarrianencs es posaven al s’escatimaven recursos per aconse- recuperar,tant físicament com mental- davant (4 a 2), a mitja 1a part els del guir el passi a la final. Els primers 15 ment, els jugadors pel partit pel 3r i 4t Valladolid agafaven la iniciativa i prenien 4 gols d’avantatge (9 a 13, m.20) i minuts eren favorables al FC Barcelona lloc, que no seria tasca senzilla. El destí va voler que el rival pel par- en els últims 10 minuts els de la UES que aconseguia una renda màxima de 3 gols, mentre que els darrers 15 eren tit pel 3r i 4t lloc fos altre cop el BM remuntaven i arribaven al descans amb per la UES que remuntava i es posava Cuatro Rayas Valladolid, l’equip que 4 gols d’avantatge (18-14). Tota una per davant en el marcador a l’arribar al havia apartat als de la UES del primer proesa amb el cansament acumulat descans, 15 a 13. A l’inici de la 2a part, lloc de la primera fase. El gust agredolç però les forces sortien d’on ningú es el Barça es posava per davant en el que havia quedat en la boca dels sarria- pensava. En la 2a part, els marcador, 18 a 19 en el minut 10. El nencs podia canviar-se amb un partit val·lisoletans igualaven el partit en el matx seguia igualat fins el minut 18 que es podia ser considerat de reven- minut 10 a 21 gols. Els seus millors que els sarrianencs no van poder ja. La manera en què s’havia perdut no jugadors no les tenien totes i el cansaaguantar al cansament i al ritme de havia deixat content ningú i es tenia ment els hi passava factura, les ramcanvis que feia la banqueta blaugrana. ganes de demostrar que lo de pes començaven aparèixer i molts Intel·ligentment, Jaume Pòrtulas i Pas- l’anterior partit havia estat un entre- d’ells havien de demanar el canvi al qui Gutiérrez decidien donar descans a banc. El partit a les 10h del matí, tot i cap de pocs minuts en pista. Aquest alguns dels jugadors que tenien més ser molt aviat, podia ser bo pel que feia va ser el moment en què els sarriaminuts acumulats a les cames de cara a la temperatura ambiental i no patir nencs van prémer l’accelerador i augel partit pel 3r i 4t lloc. Remuntar el les temperatures altes del migdia. Els mentaven un punt la intensitat en partit semblava poc intel·ligent veient dos equips, que s’havien enfrontat dos defensa i es tornava a pujar el contraala llarga banqueta de què disposava el dies abans, sabien a la perfecció les tac, es tornava a córrer. El nou ritme FC Barcelona. En una altra situació la armes i dels debilitats de cada equip. imposat pels sarrianecs provocava que cosa hagués estat diferent, no era Això sí, una cosa pesava en els dos, el s’anessin ampliant les distàncies lenta-

E

pDS_75


ues

ESPORT[ues

Ja de tornada es va ment (m.50, 28-26; viure un moment molt m.55, 32-29;...) i el emotiu, l’expedició dels Valladolid no sabia juvenils van ser rebuts com aturar-ho, es per un nombrós grup donaven per vençuts. d’uns 200 aficionats El resultat final era de davant l’Ajuntament de 35 a 30 i la UES assoSarrià de Ter amb bandelia el 3r lloc de la clasres,càntics i himnes i, on sificació final. l’alcalde i alguns regidors, L’eufòria dels jugajuntament al delegat dors, pares i mares i federatiu de la Federació aficionats que s’havien apropat a Sortida al balcó de l’ajuntament de Sarrià de Ter de l’equip juvenil per cele- de Girona els va fer una recepció. Un cop al balcó Alcobendas esclata- brar la 3a posició en el Campionat d’Espanya. es van fer alguns parlava. Abraçades, plors ments per part del capità d’alegria, salts, càncap de 5 dies, el pavelló de Los Suel’equip tics,...era la manera de celebrar el que ños..., el pavelló dels somnis. Somnis de s’havia aconseguit, la gran fita a on que un grup de joves van fer realitat, el Adrià Serrano, els entrenadors dels juves’havia arribat. Després del “crit de seu somni i també el de molt altra gent nils i la presidenta de la Unió Esportiva guerra” dels jugadors al costat de la de la Unió Esportiva Sarrià i Sarrià de Sarrià. Moltes felicitats nois, equip tècnic, grada, junt amb l’afició que els hi havia Ter, que feia molt temps estava espepares i mares, afició! Heu arribat acondonat suport tots aquests dies, el rant. El somni no s’ha fet esperar i despavelló s’aixecava dempeus i brindava prés de 60 anys de balonmano a Sarrià seguir un somni que també era el una llarga ovació a l’equip que, per ells, de Ter s’ha aconseguit arribar a una somni que havia perseguit fa molt havia estat la revelació. Pavelló que fase final juvenil i a més, s’ha aconse- temps molta altra gent! Vosaltres ho tenia un nom premonitori el dia que guit el 3r lloc, ser el 3r millor equip heu aconseguit! Sou molt grans! Sou els més grans! ■ s’hi va arribar i que es va fer realitat al d’Espanya juvenil.

Sènior femení 1ª Catalana Sènior Femenina - 2ª Fase Grup A

es “uesgirls” segueixen impressionant pels seus bons resultats. Classificades per la 2a fase en el Grup A , on les dues primeres places donen accés a disputar el TOP-4 de la categoria i l’ascens a la superior. El balanç ha estat més que positiu. S’han aconseguit 6 victòries i 4 derrotes, aconseguint 12 punts i una excel·lent 3a posició. La llàstima i el que ha deixat un mal regust de boca a les jugadores ha estat no poder aconseguir la segona posició i poder participar en el TOP-4. En el grup hi havia 2 molts bons equips que són els que han quedat en les dos primers posicions. El St. Joan Despí un grandíssim equip pensat per pujar de categoria i l’Igualada que es va estar a punt de guanyar en l’ultima jornada i empatar amb elles però, el que era més difícil era superar el golaverage. La temporada ha estat genial el d’aquestes jugadores i el treball i el compromís que han donat sempre ha tingut els seus fruits, s’ha arribat a les portes de poder realitzar una fase final i de pujar de categoria amb només 2 anys. Molt bona la tasca realitzada per l’equip tècnic que ha sabut portar aquest equip femení a cotes molt altes. Moltes felicitats! I Esperem que sigui per molts anys i que seguiu lluitant per aconseguir el que us proposeu. ■

L

76_pDS

1ª j. 2a j. 3a j. 4a j. 5a j. 6a j. 7a j. 8a j. 9a j. 10a j.

C Visitants Gironès-UES H St. Joan Despi C Visitants Gironès-UES C Visitants Gironès-UES CH Igualada H Sant Cugat C Visitants Gironès-UES Tarragona HC H Cooperativa St. Boi C Visitants Gironès-UES

28 26 28 23 27 22 22 17 24 22

Acció d’atac de l’equip femení de la UES contra l’H Igualada.

H Sant Cugat 17 C Visitants Gironès-UES17 Tarragona HC 21 H Cooperativa St. Boi 20 C Visitants Gironès-UES19 C Visitants Gironès-UES23 H St. Joan Despi 38 C Visitants Gironès-UES29 C Visitants Gironès-UES26 CH Igualada 23


ESPORT[ues

Sènior masculí LLIGA CATALANA “ANTONIO LÁZARO”

Lliga Catalana Sènior Masculina "Antonio Lázaro"

equip de la UES que participa en la Lliga Catalana 20ª j. UES 24 CH Ràpid Cornellà 33 “Antonio Lázaro” ha consumat el descens. En el 21a j. H Vilamajor A 35 UES 20 darrer número de la revista havíem parlat fins a la 22a j. UES 31 CH La Salle Bonanova A34 23a j. Sabadell H 29 UES 29 20a jornada en què s’estava en la penúltima posició amb 24a j. UES 28 H St. Cugat A 29 5 punts aconseguits. Aquest final de lliga, les últimes 6 25a j. CH St. E. Palautordera 44 UES 26 jornades, només s’ha aconseguit 1 empat, a domicili con26a j. UES 38 H Poblenou 42 tra el Sabadell H. La resta de partits, 5 han estat derrotes, la majoria per la mínima però no s’hi ha arribat. S’ha desplegat un bon joc però no ha estat suficient per guanyar partits. La joventut de l’equip unit a les lesions de les últimes jornades ha estat un factor decisiu per no aconseguir la permanència. Ara ja toca pensar i treballar en la temporada que bé en què l’objectiu ha d’estar quedar en les primeres posicions i si pot ser, aconseguir altre cop l’ascens de categoria. Moltes felicitats per l’esforç realitzat aquesta temporada! Segurament la inexperiència ha estat un factor determinant en el descens però el treball que heu realitzat dia a dia no serà en va... Ànims nois! Segur que la temporada vinent aconseguirem objectius grans. ■

L’

1a Nacional Acció del partit contra la Salle Montcada.

l primer equip de la Unió Esportiva Sarrià ha acabat el campionat de lliga de manera magistral, tal com ens ve demostrant les últimes temporades. En l’última crònica, l’equip de la UES ocupava la 7a posició amb 9 punts. En aquestes jornades el balanç ha estat molt bo: 5 victòries, 1 empat i 1 derrota, aquesta última al pavelló del Palautordera-Salicrú. Les 5 victòries s’han aconseguit en partits difícils com el que es jugava a Sarrià de Ter contra l’Esplugues que en aquells moments anava 2n el la classificació i es va guanyar de 4 gols (29-25) o contra el Vendrell a domicili, on es va aconseguir una àmplia victòria, 13 gols (23-36). Victòries també importants contra l’H Banyoles, rival gironí de la categoria que tot i fer un partit 1ª Estatal Masculina Grup D molt dolent es va aconseguir els 2 punts (2422). També molt treballat els punts aconse20ª j. Augi-UES 29 H Esplugues 25 guits contra el CH St. Esteve Sesrovires (32-29) i 21a j. H Palautordera-Salicru 38 Augi-UES 29 el que tancava el campionat contra l’H Sant Quir22a j. Augi-UES 32 H St. Esteve Sesrovires29 ze (46-34). Molt meritòria va ser el punt aconse23a j. JH Mataró 35 Augi-UES 35 guit a Mataró (35-35). Al final s’ha mantingut la 7a 24a j. Augi-UES 24 H Banyoles 22 posició en la taula classificatòria aconseguint 26 25a j. CE Vendrell Handbol 23 Augi-UES 36 punts i quedant a 1 punt del 6è classificat, la Salle 26a j. Augi-UES 46 H Sant Quirze 34 Montcada. Les lesions en l’últim terç del campionat d’en Joan Pòrtulas, Narcís Llausàs, Jordi March i Jordi Rodríguez podien ser un handicap important per la progressió de l’equip però l’aportació dels joves jugadors que de mica en mica van ajudant més a l’equip van ser determinants.■

E

pDS_77


ues

ESPORT[ues

Copa Catalana er acabar la temporada els sèniors de la Copa Calatana sènior masculina "Gonzalo Usero" UES es van inscriure en la Copa Catalana per no finalitzar l’activitat esportiva i els 1ª j. H Esplugues 29 Augi-UES 27 2a j. Augi-UES (descansa) dies de vacances fins el començament de la pre3a j. Augi-UES 34 H Sant Cugat A 34 temporada següent no fos tant llarg. Degut a les 4a j. St. Martí Adrianenc 43 Augi-UES 30 baixes per lesió i per tal de provar joves jugadors 5a j. Augi-UES 41 H Banyoles 26 tant del juvenils com del 2n equip, es va fer un combinat dels 3 per anar fent provatures. El mètode de competició era el de lligueta a una sola volta. Integrat dins un grup de 5 equips juntament amb l’H Esplugues, l’H Sant Cugat, el St. Martí Adrianenc i l’H Banyoles, l’equip de la UES en guanyava 1, n’empatava un altre i en perdia 2. Quedant en la 4a posició i aconseguint 3 punts, quedava fora de la següent fase i quedava eliminat de la competició. Molt bona temporada de l’equip nacional de la UES que tot i estar en plena formació es va consolidant i mostrant aspectes molts positius. Felicitats a tots i esperem que l’any que ve, més i millor! Segur!■

P

Albert Diaz seleccionat per la Concentració Nacional d'Estiu de la Real Federación Española de Balonmano l jugador de categoria cadet de la Unió Esportiva Sarrià, Albert Diaz, després de la bona temporada realitzada, ha estat seleccionat per la Federació Espanyola de balonmano per participar en la concentració que realitza a inicis d’estiu juntament amb 28 jugadors d’arreu de l’Estat espanyol. En la localitat de Burgos, entre l'1 i el 6 de juliol, serà on els jugadors nascuts en els anys 1998 i 1999 realitzaran la Concentració Nacional d'Estiu que organitza la Reial Federació Espanyola de Balonmano, una activitat que és fonamental per als tècnics de la selecció espanyola de cara a treballar amb els pròxims integrants dels equips nacionals espanyols de categoria juvenil. Antonio Reyes és l'encarregat de dirigir la parcel·la masculina en la Concentració Nacional d'Estiu de 2014, amb l'ajut de Jordi Giralt i la

Campus d’Handbol UES a la 1ª quinzena de setembre

L

E

78_pDS

a primera quinzena de setembre del 2014, abans de començar el curs escolar, la Unió Esportiva Sarrià farà un Campus d’Handbol per a tots els nens/nois i nenes/noies de 1r de primària fins a 2n d’ESO, tant per jugadors que practiquin l’esport com els que es vulguin iniciar en la pràctica d’aquest. Es realitzarà en el pavelló de la Unió Esportiva Sarrià i els horaris aniran de les 9h del matí fins a les 13’30h del migdia. També hi haurà un servei d’acollida a les 8h i de recollida fins a les 14’30h per la gent que per motius laborals els hi vagi més bé. L’horari base serà: 8h Acollida; 9h benvinguda; 9’30h Entrenament; 11h Esmorzar; 11’30h Partits; 13h Relaxament; 13’30h Recollida fins a les 14’30h Recollida Acollida. Per a més informació, preus i inscripcions podeu enviar un correu electrònic a ues.campushandbol@gmail.com; Handbol Campus UES (facebook) o posar-vos en contatcte amb el director, Guillem Torres (627174024) que molt bon grat us atendrà. Aniveu-vos! Pot ser una manera interessant de practicar l’esport que us agrada o començar a fer les primeres passes uns dies abans de començar el curs escolar! Sereu tots molt benvinguts! .■

El jugador cadet de la UES, Albert Diaz.

col·laboració de Francisco Martí. Catalunya és, amb 12 joves , la comunitat autònoma més representada en la Concentració Nacional d'Estiu de la Reial Federació Espanyola de balonmano , seguida d'Andalusia amb 11 participants i de la Comunitat Valenciana , amb 8 representats. Felicitats Albert! Esperem que gaudeixis d’aquesta experiència i et sigui profitosa per la teva formació esportiva i personal.■


The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

No és la política qui crea estranys companys de llit, sinó el matrimoni.

Editorial Ara resulta que ens estimen. Que sempre ens han estimat. I nosaltres sense saber-ho! Vatua l’olla! Senyors de Madrit, sisplau, no ens estimeu tant. Nosaltres amb una mica menys d’amor i, sobretot, amb unes quantes garrotades menys ja en fem prou. Que de vegades l’amor excessiu enfarfega i fa de mal pair. Ens conformaríem amb poder anar fent la viu-viu, sense pressions, com aquell qui no vol la cosa i qui dies passa, anys empeny. Si no és molt demanar, esclar. Sam Enfot, Redactor en Cap. Reflexió Assignar al ministre d’exteriors l’ofensiva contra el procés sobiranista, no és reconèixer implícitament que per a ells Catalunya ja és un afer exterior? Dins la seva lògica, no hauria estat més encertat que se n’ocupés el ministre d’interior? Ara que, de Margallo a Fernández, no sé què és pitjor. És com fugir del foc per caure a les brases. Miquel Calcada, TSN, Afers exteriors. Futbol A can TV3 (la teva, la meva) aprofiten qualsevol ocasió als TN o a qualsevol programa, per parlar-nos de la consulta i del procés sobiranista, però quan al mes d’abril van anar al Congreso de los Diputados els tres mosqueters catalans a defensar la proposta del Parlament sobre la consulta, la televisió pública (la teva, la meva, o la seva, no ho sé) no va retransmetre en prime time el debat, sinó un apassionant partit de vint-i-dos ganàpies corrent darrere

d’una pilota. I és que una cosa és el país i una altra ben diferent els compromisos comercials. O dit ras i curt: la pela és la pela. Carles Puchol, TSN, Nou Camp. Cinema La majoria dels dirigents del PP són fills de Fellini. Tanqueu els ulls i penseu: en Paquito el chocolatero Camps, la Rita Bàrbara, en Bárcenas, la Cospedal Endiferido, el Bigotes, la lideressa Aguirre o el propi Aznar i senyora. No semblen personatges de ficció sortits de la pel·lícula Amarcord? Doncs no. No són de ficció. Heus aquí la grandesa del cinema. Lluís Bunyol, TSN, Multisala. Anuncis breus -Quan sentiu que nou de cada deu dentistes recomanen als seus pacients Dentiplus, us heu preguntat mai què pensa el que fa deu? Jo sóc l’altre i us recomano Dentiplas. -Es busca soci emprenedor per muntar empresa de fer forats. De totes dimensions i formes. Quadrats, rodons, profunds o negres. Hi ha un ampli mercat amb una gran demanda. (Mireu al vostre voltant: on és que no hi ha un forat?) Interessats, truqueu.

Grouxo Marx

Partit Popular, com si fossin populars. És el que de vegades passa amb un vell conegut quan et diu: m’alegro que tot et vagi bé. Segur? Per això jo quan em pregunten com et va?, en lloc de l’habitual anar fent, responc sempre: entre bé i molt bé. Les persones que t’estimen se n’alegren i les que no t’estimen, que es fotin. Laica Grangé,TSN, Sarrià de Mig. Desmentits No és cert que la Verge s’hagi aparegut al ministre de l’Interior per dir-li que ja n’hi ha prou de condecoracions, que no vol saber res més de militars o policies, que Ella està per a altres coses i que la seva vida no és d’eixe món. Fonts del ministeri s’han negat a confirmar aquest desmentit. Nolasc A. Gat, TSN, Becari. La Reivindicació Hem aconseguit contenidors grocs, fer caure senyals de trànsit impossibles i fins i tot viaductes innecessaris, i en canvi una cosa tan senzilla com treure un ocellot ens està costant més del compte. Però aquí seguim erra que erra proclamant que: la gallina a la cassola!

Parole, parole, parole Les paraules serveixen per descriure i sovint també per amagar. Fa poc s’ha presentat una mena de partit sota el nom de Societat Civil Catalana, com si representessin la societat civil catalana. De la mateixa manera, la dreta més encarcarada aquí i a Europa es fa dir

pDS_79


Parlem de Sarrià núm. 88  

Número 88 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, corresponent als mesos de gener, febrer, març i abril de 2014. Edita...

Advertisement